28

L’AMB va apostar els anys noranta per un model de gestió de residus basat en la recollida selectiva en origen, i així va procedir al desplegament de conteni-dors diferenciats per a les diverses frac-cions i d’una xarxa de deixalleries. En paral·lel a aquest desplegament, a partir de l’any 2000 es va iniciar la construcció d’instal·lacions de tractament mecànic i biològic (TMB), anomenades ecoparcs, que permeten el tractament de la fracció RESTA, recollida al contenidor gris, i de la fracció orgànica (FORM) del contenidor marró. Els ecoparcs són eines bàsiques en el model de gestió de residus metropolità, no sols perquè permeten la separació de materials per a la seva reintroduc-ció en el mercat (envasos, paper/cartó, vidre i formació de compost), sinó també per a la segregació de diverses tipolo-gies de rebutjos que genera la planta, la major homogeneïtat dels quals permet trobar-hi tractaments més adients i menys costosos.

ENTRADA EN ESCENAEn l’actualitat es gestionen de forma diferenciada rebutjos per a produir CSR (Combustibles Sòlids Recuperats), rebutjos aptes per a la seva valorització energètica a la Planta Integral de Valorit-zació de Residus de Sant Adrià de Besòs (PIVR), i d’altres que per la seva compo-sició o baix potencial energètic només es poden gestionar en dipòsits controlats.

Pròximament entraran en escena les primeres refineries de segona gene-ració, instal·lacions que mitjançant un procés termoquímic han de permetre la recuperació de combustibles i productes

químics a partir de determinades matè-ries primeres. Podríem diferenciar les que permeten la generació de combusti-bles a partir d’un procés de piròlisi amb presència de catalitzadors, i les que generen productes químics utilitzant la tecnologia de gasificació i tractament posterior del gas de síntesi.

Per a la implantació exitosa d’aquestes instal·lacions es requereix una matèria primera adient, i per aconseguir-ho, els ecoparcs es consideren essencials pel fet que la seva tecnologia (separadors òptics, d’inducció, electroimants, etc.) permet augmentar l’homogeneïtat del rebuig a tractar a la refineria i evitar la

presència de productes indesitjables que en farien perillar el funcionament. En aquest nou esquema de gestió me-tropolità, la PIVR gestionaria la fracció dels rebutjos combustibles no aptes per a les refineries.

Amb la consolidació d’aquest model definit en el Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals (PMGRM 2009-2016), es preveu establir un es-quema de gestió més respectuós amb el medi ambient, augmentar les ràtios de recuperació material i apropar-nos al concepte d’abocament zero. En definiti-va, complir amb el concepte d’economia circular en tota la seva extensió.

Es preveu establir un esquema de gestió més respectuós amb el medi, augmentar les ràtios de recuperació material i apropar-nos al concepte d’abocament zero

comissióde residus i medi

ambient

El model de gestió de residus metropolità està en condicions d’acceptar la integració d'instal·lacions que han de permetre la recuperació de combustibles i productes químics mitjançant un procés termoquímic.

Les refineries de segona generació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona

jOAN MIQUEL TRULLOLS Director de Prevenció i Gestió de Residus de l’AMB i membre de la Comissió de Residus i Medi Ambient

Camins.catCOMISSIONS TÈCNIQUES