Els tres plafons de les “Dames de Cerdanyola” van serrealitzats cap al 1910 per a la residència del Sr. EvaristLópez, l’actual seu del MAC, que s’havia reformantsota la direcció de l’arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas. L’edifici originari havia estat el primer teatre-casino de Cerdanyola (1894), obra de l’arquitecte Gaietà Buïgas. Al marge del tríptic, la casa comptava amb altres elements de vitrall, com ara portes i finestresque configuraven un conjunt excepcional. Els vitralls estan inclosos dins el Catàleg del Patrimoni CulturalCatalà (IGBM 16-0004775/001-003).Instal·lats a l’antic saló de la casa, es tracta de tresplafons de grans dimensions (235 x 195 cm) que representen dues escenes. El plafó situat en un dels laterals s'ha anomenat Dames del gronxador. I els dosplafons frontals, que se situen en un mateix escenari interromput pel pilar de la façana, les Dames del llac oDames dels cignes i les Dames de les tulipes. Al primer lesdues figures femenines estan a dalt d'una barcaenvoltada de cignes, i al segon, les dames recullen florsa la vora del llac.

LES DAMES DE CERDANYOLAAutor no identificat

vitrall emplomat, amb esmalt i grisalla

ca. 1910

Iconogràficament, crida l’atenció la constant presència de flors, que podria tenir una lecturasimbòlica, arribant al seu zenit a l’escena del llac onles dames alimenten els cignes amb peònies, la rosasense espines, en una imatge que podria tenir lectures literàries que ens remeten a la consumacióde l’amor i al mite de Leda i el cigne. Destaquen lariquesa dels vestits i les joies que remeten al mónmedieval i tenen un clar ressò centreeuropeu influenciat per Alphonse Mucha i Eugène Grasset. La presència d’escenes de dames ballant o en unjardí és una constant a l’època, apareix en altres vitralls i també en moltes marqueteries de GasparHomar dibuixades per Josep Pey. Tot i que l’autoriadel disseny continua sent un misteri, no es potdescartar la intervenció directa o indirectad’Alexandre de Riquer, que freqüentava Cerdanyola i el seu nucli d’estiuejants.

Tècnicament excel·lents, han estat atribuïts per Rodon i Vila-Grau al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Bearn que va tenir taller a Barcelona i va destacar en la tècnica de la grisalla. De totes formes no es poden descartar altres intervencions o autories devitrallers barcelonins de l’època. La concepció original del conjunt podria correspondre a Balcells de qui s’hapogut localitzar, entre els quaderns de joventut,l’esbós d’una dama recollint flors que pot remetre al’anomenada Dama de la Tulipa.Els tres plafons estan elaborats amb vidre catedral ividre plaquette i són una obra mestra de la tècnica de la grisalla amb una utilització subtil i depurada que queda palesa a les cares de les dames. Estilísticament, destaca la simplificació i l’elegància del dibuix delimitat pel plom i la grisalla i la rica combinaciód’una gran varietat de colors.