Jordi el curiósMathew O'Callaghan

Material didàctic de la pel·lículaCicle Inicial

Drac Màgic

Sant Pere Mitjà, 66

08003 Barc e l o n a

tel.: 93 216 00 04

fax: 93 215 35 19

c o rreu electrònic: drac@dracmagic.cat

w w w. d r a c m a g i c . c a t

Amb el suport de

3 Fitxa tècnica

3 Sinopsi

3 Què treballem?

4 Les adaptacions literàries al cinema

5 Proposta d’activitats

6 La ciutat al cinema

6 Proposta d’activitats

7 Glossari

í n d e x

2

Jordi el curiós

Títol original: Curious George

Direcció: Mathew O’Callaghan

Guió: Ken Kaufman i Mike Werb a partir

dels relats d’H.A.Rey

Producció: EUA, 2006

Música: Jack Johnson i Heitor Pereira

Versió: catalana

Durada: 86 minuts

En Ted, el guia més vehement i apassio-

nat del museu Bloomsberry de Nova Yo r k ,

rep una de les pitjors notícies possibles:

el director es veu obligat a tancar el cen-

t re perquè no és rendible. Per evitar-ho i

aconseguir atre u re un bon nombre de

visitants, Ted viatjarà a l’Àfrica a la re c e r-

ca de l’altar perdut dels Zagawa perq u è

doni publicitat i prestigi al museu.

Malauradament, en comptes d’un

immens tre s o r, el Ted tornarà de la jungla

amb una talla minúscula i amb una com-

panyia inesperada, la del Jordi, un mico

molt entremaliat i tafaner que s’hi ha

encapritxat i que l’empaitarà ocasionant-li

tot tipus de maldecaps.

f i t x a t è c n i c a

s i n o p s i

3

La pel·lícula de Jordi el curiós és una adaptació al cinema

dels populars contes escrits i il·lustrats per H. A. i Margaret

Rey als anys quaranta. En aquesta adaptació, els seus

autors van voler mantenir-se fidels als contes originals, res-

pectant tant l’estructura narrativa com l’estil dels seus

dibuixos. El film, doncs, és un bon exemple per treballar les

adaptacions d’obres literàries al cinema i descobrir els

recursos expressius de cadascun d’aquests mitjans.

D’altra banda, les aventures de Jordi el curiós a la ciutat

de Nova York també conviden l’espectador i l’espectadora

a acostar-se a la ciutat a través d’una mirada part i c u l a r.

Essent ja la ciutat un espai re c u rrent en el cinema, aques-

ta pel·lícula ens hi acostarà des d’una perspectiva, una

e s t ructura i un estil més propis de l’univers infantil. A par-

tir d’uns dibuixos senzills i de colors brillants, Nova Yo r k

a p a reixerà com una ciutat caòtica i molt transitada, la qual

es contraposarà a calma de la selva, d’on originàriament

p rové en Jordi. La pel·lícula, doncs, permetrà fer re f e r è n-

cia i treballar aquesta especial visió que les criatures tenen

dels espais i, més concretament, de les ciutats.

q u è t r e b a l l e m ?

Amb tot, en l’era de l’artificialitat digital,

Jordi el curiós és una oportunitat per gaudir

d’una excel·lent i fidel adaptació d’uns con-

tes de gran popularitat arreu del món en

f o rmat de cinema d’animació en dues

d i m e n s i o n s .

Les adaptacions literàries alcinema

Jordi el curiós és una pel·lícula basada en

els populars contes dels alemanys H. A. i

Margaret Rey, que ells mateixos van escriu-

re i il·lustrar. En Curious George és el mico

protagonista d’una sèrie de set històries

que començaren el 1941 i que, fruit del

seu èxit, foren publicades de forma repeti-

da arreu del món i fins i tot traslladades a

la televisió a la dècada dels 80. El 2006,

United International Pictures i Universal

Pictures Distribution van fer encara un altre

pas portant les aventures d’en Jordi al cine-

ma.

La relació entre la literatura i el cinema és

innegable, i encara més si ens referim al

cinema infantil. D’una banda, el cinema uti-

litza una forma de narrar similar a la de la

literatura, i, de l’altra, nombroses vegades

l’utilitza com a font d’inspiració arg u m e n t a l .

Així, podem re c o rdar adaptacions cinema-

togràfiques com Alícia al país de les mera-

velles, Robinson Crusoe, Matilda, L’illa del

tresor, La Ventafocs, Sherlok Holmes. . .

e n t re molts d’altres títols.

Els nens i les nenes són lectors i lectores i

sovint protagonistes de les obres que els van

destinades. Les pàgines dels llibres es confi-

g u ren com l’univers ideal per reflectir els

seus desigs, les pors i la seva pròpia evolu-

ció, configurant-se així com un espai on

canalitzar el coneixement del món a través

de la seva pròpia percepció de la re a l i t a t .

En el cas de Jordi el curiós, el fil argumentalde la pel·lícula és respectuós a l’essència

de la història que es narra als contes. En

J o rdi és un mico curiós i tafaner que, avorr i t

de la vida a la selva, viatja a la gran ciutat,

on viurà una pila d’aventures. Totes aques-

tes peripècies tenen, tal i com passa en

moltes de les històries dirigides a infants,

una clara relació amb aquell tipus d’histò-

ries que les mateixes criatures podrien

i n v e n t a r, com volar agafat a un munt de glo-

bus d’heli o viatjar en un coet per l’espai. I

això, doncs, acosta el fil de la història a

aquells espectadors i espectadores més

menuts, que ràpidament hi detectaran les

seves claus interpre t a t i v e s .

A més, la superació d’entrebancs per assolir

uns objectius també és un dels elements

re c u rrents als contes, i justament aquest

passa a ser l’element conductor de la

pel·lícula. La història del film es basa en la

re c e rca d’una solució alternativa al tanca-

ment del museu. Ted, el guia del museu

B l o o m s b e rry, vol impedir-ho i per això viatja

d’expedició a l’Àfrica per recuperar l’altar

p e rdut dels Zagawa i així donar publicitat al

museu i atre u re el màxim de visitants possi-

ble. Retornarà a la ciutat sense el gran tre-

s o r, però inesperadament acompanyat d’en

J o rdi. Així, en un entorn tan caòtic i acci-

dentat com és la ciutat que se’ns pre s e n t a ,

el recolzament mutu serà el millor mitjà per

s o rt i r-se’n plegats de tots els embolics i

e n t rebancs amb què toparan.

De totes maneres, malgrat l’estreta connexió

e n t re la literatura i el cinema, aquests dos

4

mitjans compten amb recursos diferents a

l’hora de presentar una mateixa història. En

el món del cel·luloide, allò que sobre el

paper ens imaginàvem pren una form a

c o n c reta i s’acompanya d’un so. La imatge

i la paraula conflueixen i el camí de la inter-

p retació està més conduït i definit per mitjà

de les mateixes imatges, i fins i tot per la

música que sovint l’acompanya. Per tant,

per tal de convertir el que

era un material literari en

pel·lícula cal fer un tre-

ball d’adaptació a aquest

nou mitjà i cal tenir en

compte totes les seves

possibilitats expre s s i v e s .

En el cas de Jordi el

curiós, la voluntat del seu

d i re c t o r, Matthew O’Callaghan, ha estat la

de mantenir al màxim, no tan sols l’estru c-

tura narrativa pròpia dels contes, sinó

també la seva estètica. Així, la posada enescena ha respectat l’estil de les il·lustra-

cions dels Rey, amb dibuixos senzills i prò-

xims a l’univers visual de l’estètica infantil.

És per això que per aconseguir-ho, tot i

v i u re en l’era de l’artificiositat digital, s’ha

optat per una animació clàssica en dues

dimensions.

De la mateixa manera, a la pel·lícula hi pre-

dominen els colors brillants i primaris, així

com les formes més arrodonides, pròpies

de l’estètica dels anys 40, quan va sortir el

primer llibre que més tard es convertiria en

una sèrie. Un clar exemple d’aquesta estè-

tica és el cotxe d’en Ted, de contorns suaus

i rodons com si es tractés d’un cotxe de

joguina, i d’un color vermell llampant que el

dota d’energia i el fa el cotxe perfecte per

poder seguir les peripècies i aventures que

viuran a la ciutat.

Pel que fa al so, encara que a la pel·lícula

en Jordi no parla, el cantant americà Jack

Johnson ha posat veu i ritme a les seves

imatges i als seus sentiments. Aprofitant les

possibilitats d’aquest recurs, el film dota la

música d’un valor narratiu afegit fent que

les cançons, compostes pel cantant espe-

cialment per a la pel·lícula, capturin les

emocions de Jordi el curiós, des del

moment en què deixa la selva i per a cadas-

cuna de les peripècies que viu a la ciutat.

De fet, totes les cançons tracten sobre

temes propers a les criatures i a la seva

experiència al món, i, en aquest cas, a la

d’en Jordi.

Proposta d’activitats

• La literatura és una gran font d’inspiració

per al cinema. De fet, moltes pel·lícules

infantils estan inspirades en contes i histò-

ries populars. A més de Jordi el curiós

podríeu pensar en altres pel·lícules que

hagueu vist que siguin adaptacions de lli-

bres? D’aquestes, n’heu vist la pel·lícula o

n’heu llegit el llibre? Si heu fet les dues

coses, què va ser primer? Quines diferèn-

cies trobeu entre llegir-ne el llibre i veure’n

la pel·lícula?

• Tota la història de la pel·lícula de Jordi el

curiós succeeix a partir del moment en

què el director del museu Bloomsberry

anuncia a Ted, guia del museu, que la

institució ha de tancar per manca de

públic i diners. En Ted, desesperat, inten-

ta cercar una solució i s’embranca en una

expedició a l’Àfrica per anar a trobar l’al-

tar dels Zagawa. Quina altra altern a t i v a

per salvar el museu se us hagués acudit a

v o s a l t res? Penseu-ho per grups i després

expliqueu la vostra història a la resta de la

classe.

• Moltes pel·lícules, i gairebé totes les

pel·lícules infantils, s’acompanyen de can-

çons que sovint serveixen per donar infor-

mació del què s’està explicant. Podeu

pensar en algun gènere cinematogràfic l a

característica principal del qual sigui el fet

que els personatges cantin? Se us acudei-

xen pel·lícules on les cançons siguin molt

destacades?

5

De vegades, però, la música no té lletra o

només és un acompanyament de fons.

Creieu que tot i així la música té alguna

funció? Per exemple, quan hi ha un

moment emocionant en un film, quin

tipus de música apareix? Si teniu instru-

ments a classe, per grups, inventeu-vos

ritmes que representin situacions concre-

tes:

– emoció

– por

– escena d’amor

I intenteu que la resta de la classe

endevini quina sensació voleu transmetre.

La ciutat al cinema

La pel·lícula permet treballar els escenaris

cinematogràfics a partir de la re p re s e n t a c i ó

de la ciutat de Nova York. Aquesta apare i x

com un espai caòtic, sobresaturat, transitat i

ple de gratacels gegants. Per aconseguir

aquest efecte un tant claustrofòbic s’ha

re p resentat la ciutat de la pel·lícula per

mitjà de plans llargs i amb molts elements

dibuixats, així s’aconsegueix crear la

i m p ressió d’un espai molt concorregut.

La ciutat és un espai re c u rrent en el cine-

ma. Tradicionalment ha estat l’escenari

d’històries d’amor, de misteri, de gàngs-

ters... I específicament Nova York ha estat

una de les ciutats més presents a la història

del cinema.

Per la seva banda, a la pel·lícula de Jordi el

curiós Nova York apareix re p resentada per

mitjà d’elements bàsics per tal que pugui

ser fàcilment identificable per a les criatu-

res. Així, dins l’enorme ciutat, els espais on

es desenvolupa l’acció són indrets propers a

la vida i l’experiència dels infants: carre r s

transitats, alts gratacels, el museu de barr i ,

el zoològic, un apartament... D’aquesta

manera es re p resenta un model de ciutat

que té força correspondència amb els

espais que més coneixen les criatures i, per

tant, aquestes poden situar-s’hi més ràpida-

m e n t .

De la mateixa manera, la mirada del Jord i

en arribar a aquest lloc tan gran i inhòspit

ens torna a re m e t re al punt de vista dels

més menuts: un espai despro p o rc i o n a d a-

ment gran i ple de perills, però a la vegada

plegat d’elements que desperten la curiosi-

tat. Sense anar més lluny, en un principi,

quan en Jordi arriba a la ciutat la cançó que

li dóna veu expressa la sorpresa de veure ’s

o b s e rvat per tanta gent i la soledat que sent

en arribar a aquest nou lloc i tro b a r-s’hi sol.

Més endavant, una altra de les cançons de

la banda sonora descriu la jungla de la ciu-

tat, plena de cotxes, autobusos, teatre s ,

museus... i fa referència a aquest espai tan

6

ple de possibilitats d’acció i diversió. I la

curiositat del Jordi, clara referència a la

perspectiva més infantil, com l’eina perf e c-

ta per apre n d re de tot allò que l’envolta.

Un film clàssic que es desenvolupa a la

ciutat de Nova York i que, de fet, compar-

teix nombrosos paral·lelismes amb aquesta

pel·lícula és King Kong (B. Shoedsack i M.

C. Cooper, 1933). En aquesta pel·lícula,

després d’una expedició a zones exòtiques

es re t o rna a Nova York amb un goril·la

e n o rme, en King Kong, el qual serà exhibit

públicament. Encara que a la pel·lícula de

Jordi el curiós el goril·la és un mico, l’altar

p e rdut conté la figura d’un goril·la gegant.

A més, King Kong, com en Jordi, viatja de

la selva a la ciutat per acabar tro b a n t - s e

sorprès enmig d’un món que no és el seu.

Així mateix, pel que fa a les imatges, apa-

reix un altre clar paral·lelisme entre en

J o rdi, King Kong i la ciutat de Nova York. Laseqüència clau apareix quan en Jordi posa

en funcionament l’invent que en Ted vol

utilitzar per ampliar la minúscula figura que

el públic espera que mesuri 12 metres, i

inesperadament es projecta la seva imatge

però en una mida gegantina. La pro j e c c i ó

fa que en Jordi sembli un goril·la gegant

passejant-se pels carrers de la ciutat i es

c rea el caos absolut entre la població.

Imatge homònima a la de la pel·lícula de

King Kong.

Proposta d’activitats

• Les ciutats són escenaris re c u rrents a les

pel·lícules. Nova York és la ciutat on

t r a n s c o rre part de l’acció de Jordi el

curiós. S’hi re p resenten els seus carre r s ,

el museu, el zoològic... Si la història suc-

ceís a la vostra ciutat, quins indrets esco-

lliríeu que sortissin? Creieu que la vostra

ciutat s’assemblaria a la del film?

• Feu un mural retallant i enganxant foto-

grafies o dibuixos dels edificis i indre t s

que creieu que defineixen millor la vostra

ciutat. En cas que visqueu al camp, feu el

mateix però d’aquells elements i localitza-

cions que creieu que l’identifiquen, tot

contraposant-ho a la idea de ciutat.

• Quan en Jordi arriba a la ciutat es queda

molt parat. Tot és nou i li xoca. Si fos al

revés i vosaltres anéssiu a la selva, què us

resultaria més curiós? Seria semblant a la

selva que apareix a la pel·lícula?

• A la pel·lícula hi ha una escena en què el

J o rdi posa en marxa el projector que ha

de fer ampliar la figura de 5 centímetre s

que va trobar al suposat altar dels Zagawa

a una mida molt més gran i, accidental-

ment, fa projectar la seva pròpia imatge a

una escala gegant. Com a resultat d’a-

questa entremaliadura del Jordi, la pro j e c-

ció crea el caos a la ciutat ja que sembla

que un mico enorme estigui caminant

pels carrers de Nova York. Podríeu pensar

en altres títols de pel·lícules on apare g u i n

m o n s t res o animals gegantins que pro v o-

quen el caos enmig de la ciutat?

7

8

Gènere cinematogràfic. Te rme que classifica els films

segons les seves característiques

comunes, estètiques i temàtiques. Hi

ha gèneres que el cinema ha here t a t

de la tradició literària o teatral; es parla

d’una comèdia, un drama, un film d’a-

ventura..., però n’hi ha que no es con-

soliden en el seu caràcter genèric dife-

renciat fins que el cinema se’ls fa

seus: el thriller de gàngsters, el wes-

t e rn, de tema bèl·lic...

S e q ü è n c i a . Seguit d’escenes que formen part d’una

mateixa unitat narr a t i v a .

Posada en escena. Tots els elements situats davant la

càmera i que seran filmats: els deco-

rats, l’attrezzo, la il·luminació, el ves-

tuari, el maquillatge i el comport a m e n t

dels personatges. Intervé en l’acció de

l ’ a rgument aportant informació sobre

la història i presentant la narració. Per

tant, la posada en escena no funciona

en moments aïllats, sinó en re l a c i ó

amb el sistema narratiu de tota la

pel·lícula.

En el cas de les pel·lícules d’animació

la posada en escena defineix la mane-

ra com es trasllada la història a la pan-

talla. Com es re p resenta l’acció: quins

escenaris, quins personatges, com són

i es mouen els personatges...

Fil argumental. En una pel·lícula narrativa, tots els fets

que se’ns presenten de forma dire c t a ,

incloses les relacions causals, l’ord re

c ronològic, la durada, la freqüència i

les localitzacions espaials. El contrari

d’història, que és la construcció imagi-

nària que fa l’espectador o espectado-

ra de tots els fets de la narr a c i ó .

G l o s s a r i

Jordi el curiós

Títol original: Curious George

Direcció: Mathew O’Callaghan

Guió: Ken Kaufman i Mike Werb a partir

dels relats d’H.A.Rey

Producció: EUA, 2006

Música: Jack Johnson i Heitor Pereira

Versió: catalana

Durada: 86 minuts

Sinopsi

En Ted, el guia més vehement i apassionat del museu

B l o o m s b e rry de Nova York, rep una de les pitjors notí-

cies possibles: el director es veu obligat a tancar el cen-

t re perquè no és rendible. Per evitar-ho i aconseguir

a t re u re un bon nombre de visitants, Ted viatjarà a l’Àfri-

ca a la re c e rca de l’altar perdut dels Zagawa perq u è

doni publicitat i prestigi al museu. Malauradament, en

comptes d’un immens tre s o r, el Ted tornarà de la jungla

amb una talla minúscula i amb una companyia inespe-

rada, la del Jordi, un mico molt entremaliat i tafaner

que s’hi ha encapritxat i que l’empaitarà ocasionant-li

tot tipus de maldecaps.

f i t x a t è c n i c a

P r o g r a m a d e m à

Els dibuixos que hi ha a continuació re p resenten algunes de les entre m a l i a d u res que protagonitza el Jordi al llarg de

la pel·lícula. Escull aquell dibuix que faci referència a l’escena que més t’hagi agradat i descriu què ha fet.

Jordi el curiós