JORNADA SOBRE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

Pla de gestió de residus

Albert SagreraArquitecte, membre de Societat Orgànica

BarcelonaGener 2006

2

situació actual - extracció il·limitada de recursos i abocament massiu de residus

Segons dades del World WatchInsitute, la construccióconsumeix el 60% de les extraccions de matèries primeres de la litosfera.

El sector de la construcciógenera a Catalunya 1,1 tones per habitant i any de residus, que, tot i tenir un gran potencial de reciclabilitat, van a parar als abocadors (tan sols es recicla un 3%). Els residus sòlids urbans es situen al voltant de les 0,6 tones.

3

situació actual – dades

- Consum d’àrids a Catalunya: 9 Tn/habitant i any

- Generació residus a Catalunya: 1,1 Tn/habitant i any

- Residus petris “reciclables”: 0,8 Tn/habitant i any

- Despeses “aproximades” a l’edificació (habitatges):Preu de venta: 3.000 €/m2Preu de construcció: 600 €/m2Preu gestió residus: entre 1 i 3 €/m2

- Habitatges iniciats 2004 a Catalunya: 96.481 (11.250.000 m2)

4

situació actual – necessitats

Per a què tingui sentit parlar del Pla de Gestió de residus als projectes i a les obres de la construcció cal, com a mínim:

• Reflectir les despeses de la gestió dels residus en el pressupost.

• Control “exhaustiu” de l’entrada de materials als monodipòsits de la construcció (amb les conseqüents inspeccions i sancions).

• Establiment d’un escenari mínim de separació selectiva de tres tipologies de residus: petris, no especials i especials (+ metalls i a poder ser guixos).

• Augment de les taxes dels dipòsits controlats (per exemple “el cànon”).

• Major recolzament als àrids reciclats.

5

Pla de gestió de residus a les obres de construcció i enderroc

OBJECTIU

Confeccionar una metodologia senzilla que permeti racionalitzar i optimitzar la gestió i la valorització dels residus als projectes i a les obres de construcció i demolició amb criteris mediambientals.

A QUI VA DIRIGIT: a tots els participants d’obres de construcció i demolició, amb independència del seu grau de complexitat (grandària, ubicació, ús, etc.).

QUI FA EL PLA: es recomana fer un primer esborrany (estudi) des de la fase de projecte (d’obra nova o d’enderroc) que serveixi de base per al document definitiu (pla) que s’elaborarà en la mateixa licitació i durant la planificació de l’obra. En la primera fase ho faria el responsable del projecte i en la segona l’empresa constructora/enderroquista.

OBLIGATORIETAT: Decret 2001/94 (i posterior modificació), Decret d’Ecoeficiencia de la Direcció General de Medi Ambient i Habitatge i esborrany de Real Decret del Ministeri de Medi Ambient.

Jerarquització de la gestió dels residus:

Reduir (minimitzar)ReutilitzarReciclarAprofitament energèticAbocador

6

Esquema de desenvolupament del pla de gestió de residus

FASE 1.

Propostes minimització i prevenció

FASE 2.

Quantitat i naturalesa dels residus

FASE 3.

Possibilitats de valoralització

FASE 4.

Escenaris de gestió i gestió final

FASE 5. Pressupost final

7

Pla de gestió de residus: FASE 1 MINIMITZACIÓ I PREVENCIÓ

Minimització i prevenció:

OBJECTIU

Evitar aquelles pràctiques que generen residus i minimitzar-ne la generació d’aquelles pràctiques que són imprescindibles

METODOLOGIA

Criteris de minimització i prevenció que afecten a la Fase de projecteCriteris de minimització i prevenció que afecten a la Fase de programació d’obraCriteris de minimització i prevenció que afecten a la Fase d’execució d’obra

8

Pla de gestió de residus: FASE 1 MINIMITZACIÓ I PREVENCIÓ

Exemples d’aplicació de la metodologia a OBRA NOVA

Criteris de minimització i prevenció que afecten a la Fase de projecte

→ Optimitzar les seccions resistents dels elements constructius

→ Usar elements prefabricats i industrialitzats, ja que es munten a l’obra sense gairebé transformacions

→ Modular respecte a l’element majoritari per tal d’evitar retalls innecessaris, etc.

Criteris de minimització i prevenció que afecten a la Fase de programació d’obra

→ Optimitzar la compra de materials, ajustant-los estrictament a les necessitats

→ Preveure una zona d’aplec de materials adient, fora de zones de tràfec, etc.

→ Preveure un emmagatzematge adequat, tant dels materials com dels residus

Criteris de minimització i prevenció que afecten a la Fase d’execució d’obra

→ Senyalitzar correctament els contenidors en funció del residu que poden admetre

→ Disposar dels mitjans més adequats per a la classificació segons l’etapa d’obra

→ Vigilar la classificació

9

Pla de gestió de residus: FASE 2 QUANTITAT I NATURALESAQuantitat i naturalesa dels residus generats:

OBJECTIU

Determinar la quantitat i tipologia dels residus que es preveu generar per tal d’organitzar i optimitzar la seva gestió (és molt important tenir en compte que hi ha diferents tipus d’abocador, que hi ha valoritzadors que accepten a partir d’una mínima quantitat de residus, que hi ha residus que poden contaminar a d’altres i minvar les seves possibilitats de reciclatge).

(Donar compliment al Decret 201/1994).

METODOLOGIA

a) Estimació segons l’experiència del constructor i de l’empresa d’enderroc

b) Estimació mitjançant eines de càlcul existents en el mercat: → any 1994

→ any 2000

→ any 2004

10

Pla de gestió de residus: FASE 2 QUANTITAT I NATURALESA

a) Metodologia d’estimació segons L’EXPERIÈNCIA del constructor i de l’empresa d’enderroc

Obra nova

Experiència obtinguda a partir del nombre de contenidors i tipologies de residus generat per superfície construïda. Aquesta reflexió encara no forma part de la cultura d’obra.

Enderroc

Amidaments acurats dels elements a enderrocar

b) Metodologia d’estimació mitjançant EINES DE CÀLCUL existents en el mercat:

• Guia d’aplicació del Decret 201/1994 • LIFE 98/351. Programa d’ajuda per a l’elaboració d’un Pla de gestió de residus• Mòdul de Gestió Mediambiental del programa de pressupostos TCQ 2000 de l’ITeC

11

Pla de gestió de residus: FASE 2 QUANTITAT I NATURALESA

EINES DE CÀLCUL existents en el mercat:

1994 Guia d’aplicació del Decret 201/1994, regulador dels enderrocs i altres residus de construcció→ Enderrocs

→ Obra nova

2000 LIFE 98/351. Programa d’ajuda per a l’elaboració d’un Pla de gestió de residusTreballa amb els coeficients determinats al llarg del projecte realitzat a l’ITeC “Minimització i gestió de residus...”

→ Obra nova

→ Urbanització

2004 Mòdul de Gestió Mediambiental del programa de pressupostos TCQ 2000 de l’ITeCTreballa a partir del banc de dades de construcció PR/PCT que conté informació mediambiental (residus, energia i CO2), i gestiona, de manera automàtica les dades d’impacte associades a cada partida d’obra amb l’amidament del nostre pressupost.

→ Obra nova

→ Urbanització

→ Rehabilitació

(Eina disponible a www.arc-cat.net)

(Eina disponible a www.itec.es)

(Eina distribuida gratuïtament amb el TCQ2000 v.3.1 o superior

12

Pla de gestió de residus: FASE 3 POSSIBILITATS DE VALORITZACIÓ

Possibilitats de valorització:

OBJECTIUAnalitzar la informació disponible sobre els gestors autoritzats pròxims a l’obra per tal d’establir les possibilitats de valorització dels residus.

METODOLOGIA

Criteris per establir els escenaris de gestió externa. Cal conèixer les dades següents:

Informació general de l’empresa (persona de contacte, direcció, telèfon, etc.)

www.arc-cat.net Agència de Residus de Catalunya

Característiques del material de recepció i tipus de gestió que es porta a capDistància des de l’obra al punt de deposició del sobrantCostos de lloguer de contenidors o altres sistemes d’emmagatzematgeCostos del transportCostos d’acceptació i/o abocament del material

13

Pla de gestió de residus: FASE 3 POSSIBILITATS DE VALORITZACIÓ

14

Pla de gestió de residus: FASE 4 ESCENARIS DE GESTIÓ

Definició dels escenaris de gestió i selecció de l’escenari final:

OBJECTIU

Relacionar les quantitats i els tipus de residus amb els possibles valoritzadors i els costos associats a la seva gestió de manera que poguem seleccionar els més adients per a la nostra obra i determinar la seva organització (tant a nivell intern com extern) en funció de les operacions que s’hi preveu realitzar.

METODOLOGIA

Criteris per determinar la quantitat d’elements, operacions i costos que es generaran en la gestió interna dels residus de l’obra i de l’enderroc.

Mitjançant la planificació i el control de les operacions i dels processos administratius i de gestió podrem:

Controlar la manipulació i el tractament dels residus

Planificar el transport intern i extern dels residus

Gestionar correctament els residus potencialment perillosos

Conèixer la destinació final dels sobrants

15

Pla de gestió de residus: FASE 5 PRESSUPOST FINAL

Pressupost del conjunt d’operacions relacionades amb la gestió de residus de la nostra obra:

OBJECTIU

Tenir un coneixement de les despeses que comporta la gestió dels residus i gaudir dels avantatges que això pot comportar:

Ser més competitiu pel fet d’haver triat la millor opció més sostenible (social + mediambiental + econòmica)

Tenir criteri per poder reaccionar amb rapidesa davant els previsibles canvis de les tasses d’abocament.

Dirigir la gestió dels residus cap a la transformació en una partida d’obra inclosa en el pressupost abans d’haver d’internalitzar les despeses que pot comportar la pujada de les tasses d’abocament. (cànon)

METODOLOGIA

1) Definir els costos segons operacions de gestió (classificació, matxuqueig a obra dels residus petris, etc.)

2) Portar un control rigorós de la quantitat de contenidors que surten de l’obra per tipologia de residu.

3) Introduir el concepte de traçabilitat del residu.

4) Contrastar les estimacions teòriques amb les reals.