'Jr-. ili

EI pantà de Vallvidrera. Un primerpas per a la seva recuperació.

EI nou mil·leniL'inici del nou mil·lenni és un bon

moment per reflexionar sobre el futurdel Parc de Collserola, els seusobjectius, la gestió i els reptes de futur,fites que han d'implicar-nos a tots. EInou mil·lenni ha de donar-nos novesforces per incrementar el treball, lagestió I la difusió del Parc.

Les conclusions del" 11 Simposiumsobre espais naturals en àreesmetropolitanes i periurbanes"( Barcelona, 1995), destacaven que elfutur de Collserola passa per assumirels conceptes de biodiversitat,sostenibilltat i participació ciutadana,conformant-los com a objectiusimmediats.

Literalment, les conclusionsesmentades apuntaven que: "L.] laciutat com a ecosistema obert ha decontemplar la interdigitació icontinuïtat entre els espais naturals ala ciutat i els seus entorns urbans,rurals i protegits, amb una visióterritorial que n'asseguri lasostenibilitat i mantingui la diversitatbiològica [.], la noció de natura s'had'incorporar a la de ciutat mitjançantinstruments de planificació, ordenació,sensibilització i educació [.. ], lasensibilització i participació activa dels

ciutadans són imprescindibles pergarantir un bon futur de Collserola" .

Tant des de l'aplicació del Pla especiald'ordenació i protecció del medinatural del Parc de Collserola, com desdel Projecte de L'anella verda, s'estàtreballant perquè la realitat deCollserola sigui una peça clau enl'estratègia per garantir la biodiversitat

Sovint hem parlat d'aquesta construcció,considerada com l'única presa de gravetatconstruïda amb maons. Obra del'arquitecte Elies Rogent, autor d'edificiscom la Universitat de Barcelona, va seredificat el 1865 per proveir d'aigual'antiga vila de Sarrià.

A més d'un segle de la seva inauguració,el pantà presenta un greu estat dedeteriorament. Per tal de recuperaraquesta peça del patrimoni cultural, l'any

1996 l'antic Patronat Metropolità del Parcde Collserola va iniciar la redacció d'unprojecte per restaurar-lo que va seraprovat el 1998. Tanmateix, l'elevat costde les obres és un element que afegeixdificultat a aquesta recuperació.

A més dels treballs que afecten lareparació de la presa i laimpermeabilització del vas del'embassament, un dels principals escullsque impossibilitava el començament de

segueix a la pàgina 6

i el desenvolupament sostenible de laregió metropolitana de Barcelona,

d'acord amb els principis de l'AgendaXXI Local (CNUMAD; Rio de Janeiro,1992). Mantenir l'equilibri entre ellleure i la protecció i la conservació delr:nedi natural al Parc ens implica a tots.

Es per aquest motiu que des del'editorial del Butlletí 50 volem reiterarla importància de fer efectiva una

comunicació permanent entre laciutadania i els agents gestors del Parc.

Amb aquest objectiu us convidem¡ unavegada més, que ens feu arribar e svostres suggeriments, i també la vostracrítica, per treballar en comú a favord'aquest espai que és de tots i per atots.

Ramon lópez i lozanoVicepresident executiu delConsorci del Parc de Collserola

EI pantà de Vallvidrera 1

Editorial 1

EIsenglar a Collserola 2

Un centre per la fauna 4

Pla especial del sector Vil·la Joana-Santa Maria de Vallvidrera 5

Èxit contra el furtivisme 6

Segon Consell Consultiu 7

Per molts anys, ...Mas Pins 8

Compartim-lo I va ser una realitat 9

Anella verda: EI Pla Director del

Turó de l'Home (PN del Montseny) 10

Matins a Collserola, apropar-seun xic més a la serra 11

EI CDRE suggereix 11

Meteorologia 12

EI Centre dlAssistència i Recuperació de Fauna Salvatge,en funcionament .A pocs dies de la signatura del conveniamb la Generalitat de Catalunya, podemavançar que el Centre d'Assistència a lafauna salvatge del Parc de Collserola,ubicat a Can Balasc, ja és operatiu.

Des que el proppassat mes de novembrees va obtenir l'autorització que reconeix elcentre com a Nucli Zoològic deCatalunya, ja és totalment legall'acolliment, per a la seva recuperació, detota mena d'animals salvatges autòctonsno protegits. Manca ara la signatura delconveni que li permetrà acollir, també,espècies protegides.

Fins al moment, el centre ha funcionat demanera provisional i ja s'ha fet càrrecd'alguns animalons que havien patitpetites incidències. EIcentre, gestionatmitjançant conveni per Collserola 10,disposa de les instal·lacions adequack:s,basades en els conceptes més moderns

de rehabilitació de fauna salvatge, quepermeten assistir i rehabilitar els diferentsgrups faunístics presents a Collserola,com ara ocells, mamífers (toixons,esquirols, genetes.) rèptils (serps,llangardaixos .. ), amfibis (salamandra,gripaus ...) i peixos (barb de cua roja ...).

EI centre compta amb una sala d'atenció itractament clínic, un equip de laboratoripropi, una sala d'hospitalització i unacuina dissenyada per a elaborar lesdiferents dietes dels" pacients".

Pel que fa als ocells passeriformes(mallerengues, tallarols, pinsans,caderneres, etc.) el centre compta ambuna àmplia i funcional instal·lacióacondiciada per garantir l'aclimatació deles diferents espècies procedents decomisos i captures il'legals, i assegura unacorrecta recuperació i reintroducció

.d'aquestes al medi.

Però, què cal fer si ens trobem amb unanimal salvatge ferit a Collserola) Moltsenzill: truquem als telèfons 93 587 95 12i 600464006 i ens atendrà un equipveterinari que ens donarà les pautes quecal seguir en cada cas.

Feines d1hivern al boscSi passegeu pel bosc aquests dies notareuun cert enrenou: s'han començat lestasques que corresponen a la prevenciópassiva dels incendis forestals i, també,els tractaments silvícoles per a la millorade la salut del bosc.

Pel que fa a les primeres, els treballs quees duen a terme són la realització denoves franges de protecció (franges debaixa combustibilitat a les vores delscamins, i que suposen enguany unasuperfície de 27 ha.), el manteniment de

les realitzades els darrers anys (quesuposen una superfície de 36 ha. de les160 existents) i el manteniment de laxarxa viària bàsica, és a dir els caminsaptes per a la circulació de vehicles debombers i altres mitjans d'extinCió.

Respecte els segons, es faran esporguesde branques i estassades selectives, adiferents masses boscoses, que suposaranen total una superfície de 22 ha.

Una mostra d'aquesta actuació és la ques'ha fet a la pineda dels voltants del'estació del Baixador de Vallvidrera, i queesmentem a l'article de la pàginasegüent

Aprovació definitiva del Pla Especial del Sector VilaJoana - Santa Maria de Vallvidrera.

Nova acció de disciplina urbanísticaal municipi de EI Papiol

Conveni per alfinançament de CanCuyas

Una de les actuacions més importants.dutes a terme a l'exercici de 2000 haestat la signatura en data 10 de juliolde 2000 del conveni de col·laboracióentre l'Ajuntament de Montcada iReixac i el Consorci del Parc deCollserola per al cofinançament del"Projecte de restauració dels entornsde Can Cuyas", el qual permetràestructurar unes 20 hectàrees del límitdel Parc de Collserola invertint uns107,5 milioñs de pessetes al llarg decinc anys, amb la finalitat de reconduiraquest àmbit d'una zona que fins aratenia un caràcter industrial cap al lleureciutadà.

Desembre 1999), ja es van haverd'eliminar alguns horts il·legals queimpedien l'execució de l'obra

Amb posterioritat, a instàncies delConsorci, s'han eliminat la restad'implantacions comptant amb lacollaboració de l'Ajuntament del Papiol.

EI cost d'aquesta actuació ha estatsuperior als dos milions de pessetes.

Vallvidrera. A conseqüència dels canvis detraçat d'aquests túnels respecte del quepreveia el Pla Gen¡;ral Metropolità (PGM),Ja es va preveure que s'haurien demodificar algunes qualificacionsurbanístiques del sector del Pla Especialdel Parc de Vallvidrera, de manera que esva optar per esperar que s'aprovessin lesmodificacions del PGM per redactar demanera definitiva el Pla Especialesmentat

L'aprovació d'aquest Pla anul·lal'amenaça, en forma de vial, prevista alPGM, que travessava pel mig la pinedacentenària que hi ha al voltant del'estació del Baixador, per connectar lacarretera amb el barri del Rectoret.Aquesta pineda queda, des d'aramateix, identificada com un equipamentmés del Parc de Collserola.

D'aquesta manera, es regularitzaurbanísticament l'àmbit organitzat demés importància del Parc de Collserola: elParc de Vallvidrera, que compren l'àreade lleure de Santa Maria de Vallvidrera,diverses fonts, entre les quals destaca laFont de la Budellera, i el Centred'Informació i el Museu Verdaguer.

La redacció d'aquest Pla Especial, ainstàncies del Consell d'Administració delja desaparegut Patronat, es remunta al1988, si bé va quedar en suspens encomençar les obres dels túnels de

EI proppassat 27 d'octubre, el Ple del'Ajuntament de Barcelona va aprovar demanera definitiva el Pla Especial del Parcde Collserola, Sector de"Vila Joana,promogut pel Consorci del Parc deCollserola.

A finals de Juliol passat el Consorci delParc de Collserola va procedir al'eliminació dels horts i construccionsillegals que havien proliferat en el tramfinal del Torrent de Batzacs prop del'autopista A 2, al municipi de EI Papiol.

Aquesta actuació posa fi a la iniciada, latardor de 1999, quan, coincidint amb laconstrucció del gasoducte "TercerCinturó Barcelona" (Butlletí 46.

Primer pas per a la recuperació del Pantà de Vallvidrera (védelapàg 1)

les obres residia en el fet que l'únic viald'accés a la part alta del barri de MasSauró passava per damunt de la presa.Calia, doncs, buscar una solució, Ja queuna de les principals exigències delprojecte explicita la necessitat d'eliminarel pas de vehicles per sobre la presa. Així,doncs, no es tractava de tallar el trànsitd'una manera temporal, sinó definitiva.

La solució que s'ha adoptat per resoldreaquest problema ha estat l'obertura d'unnou carrer que faciliti l'accés a la part delbarri que podia quedar incomunicada.S'ha perllongat, així, el camí baix de MasSauró, la qual cosa ha estat avantatjosaper al barri i per a la presa.

Les millores aconseguides són lessegüents pel que fa al barri, els vehicles

Ja no han de donar la volta passant peldavant de la boca del Mina Grott per uncamí d'un pendent del 20%,circumstància que en dies de pluja ogelades constitula un perill potencial. Pelque fa a la presa, s' ha descarregat deltrànsit de vehicles, preservant així la sevaestabilitat.

Aquesta actuació està associada alprojecte de condicionament de l'espai delPantà per destinar-lo al lleure dels velns iusuaris del Parc; s'ha desmuntat l'anticberenador i s'ha arranjat un nou espai enquè també s'hi collocaran taules i bancs.

En definitiva, s'ha guanyant una nova

àrea d'estada per al Parc i els seususuaris.

Nou èxit en la lluita contra el furtivismeDesprés de mesos de seguiments iobservacions, el proppassat 1 d'octubre laGuarderia del Parc de Collserola va

procedir a identificar, primer, i després adenunciar davant la autoritat competent(Generalitat de Catalunya) trespersonatges que es dedicaven a lacaptura il'legal de porcs senglars a lazona de Sant Cugat del Vallès. Ho feienamb gàbies com la que apareix a lafotografia.

L' 11 de novembre passat també es vapoder detenir un altre Individu que,emparant-se en la foscor de la nit,procedia a caçar senglars amb escopetaen un lloc que prèviament haviacondicionat per atreure els animals, enuna zona propera a un nucli urbà, almunicipi de Molins de Rei.

S'ha denunciat, també, caçadors queactuaven fora de les àrees permeses, finsi tot en zones de seguretat properes apoblacions. També s'ha denunciat la

captura de fringíl·lids (pinsans, verdums)sense els permisos corresponents o ambarts prohibides per la legislació vigent(captura amb vesc, xarxes japoneses ... ).

EI seguiment de punts de furtlvisme és unprocés més o menys llarg que culminagairebé sempre amb l'aprehensió delsinfractors. Calen, però, moltes horesd'observació i molts mitjans per tal desorprendre els furtius in fraganti, que ésl'única manera de poder fer efectiva ladenúncia. Es fa evident, d'aquestamanera, la constància i la convicció delsnostres guardes per eradicar el furtivismedel Parc. Cal remarcar que aquestesactuacions es duen a terme de manera

conjunta amb SEPRONA (Servei deProtecció de la Natura de la Guàrdia

Civil), la Policia Local dels municipis delParc, la Guàrdia Urbana de Barcelona i elsAgents Rurals de la Generalitat.

Crònica del 2n Consell Consultiu

Un nou impuls per a la conservació del Pavelló deSafareig i Desinfecció "EI Castell"

EI proppassat dia 13 de desembre de2000 se celebrà la segona sessió delConsell Consultiu del Consorci del Parc deCollserola.

L'objecte de la present reunió fouInformar a aquest òrgan dels fets mésdestacats succéts en els mesostranscorreguts des de la celebració de lasessió constitutiva del Consell, el 31 demaig d'enguany, a més de presentar elpressupost i el pla d'actuació per al'exercici de 2001.

Entre les darreres actuacions de l'entitatdestaca l'increment del patrimoni públicde Collserola, Ja sigui per adquisicionsdirectes del Consorci o per part dels ensconsorciats; actuacions a la perifèria delParc, com la restauració dels entorns de

EI Pavelló de safareig i desinfecció" EICastell" formava part d'un SanatoriAntituberculós que mai es va arribar autilitzar. Segons documents de l'època, laseva construcció es va acabar a l'any1912. EI projecte va ser realitzat perl'arquitecte modernista Joan Rubió iBellver l'any 1903. Durant la Guerra Civiles va destruir gran part del Sanatorinomés restant en peu, fins l'actualitat, el

Pavelló de Safareig i desinfecció. EIPavelló és al Catàleg de PatrimoniHistòric-Artístic de ['Ajuntament deBarcelona, i el Pla Especial del Parc deCollserola també l'inclou com element aconservar pel seu valor arquitectònic.

EI Pla General Metropolità (PGM, 1976)qualifica la parcel·la, que ocupa el

Pavelló, com a equipament, aquest, però,no es va desenvolupar Jaque no teniauna ubicació idònia, amb la conseqüentdegradació de l'edifici.

Per tal de facilitar la seva conservació,l'Ajuntament de Barcelona ha promogut

Can Cuyàs, al terme de Montcada iReixac, la darrera fase del Miradord'Horta, al districte barceloní d'Horta­Guinardó, la de l'àrea d'estada a l'ermitade la Salut, al Papiol; o les obres demillora a les àrees de lleure del Parc,abraçant territori pertanyent a diferentsmunicipis del Parc. Tanmateix, tambés'informà del fet que la present campanyade prevenció d'incendis es tancà amb 7,5hectàrees cremades i un problema greu,el de la persistent sequera en aquestàmbit mediterrani.

Quant al pressupost per a l'exercici de2001, aprovat inicialment per l'AssembleaGeneral de l'entitat en la seva sessió de 5de desembre de 2000 per un import de863 529.469 PTA (5189.916,63 EUR),esconstata un increment de 30 milions de

una modificació del planejament percanviar l'ús dotacional a residencial de la

parcel·la, donat que els propietaris estanInteressats en realitzar les obres deconservació que permetin la preservaciódel Pavelló com element de patrimoni. Encompensació els propietaris del Pavelló

han cedit a l'Ajuntament de Barcelona,una parcel·la de característiquessemblants i molt més ben ubicada, per adur-hi a terme els

usos p,revistos en elPavello ~;1].

pessetes sobre l'aprovat per a l'any 2000,essent remarcable un augment del capítolde despesa corrent per tal de vetllar perun manteniment correcte dels diferentsàmbits de gestió d'espais públics i delleure.

D'altra banda, els membres d'aquestConsell van palesar el seu interès pervetllar perquè es defensessin els interessosdel Parc en assumptes com el Túneld'Horta, el projecte d'abocador a la MinaBerta, el pla eòlic de Catalunya o les línieselèctriques al Parc, entre d'altres. A més,s'aprovà la constitució d'una delegacióque traslladés les inquietuds del Consellen relació al manifest" Per una llei deprotecció de l'espai natural de Collserola"a la Comissió Executiva.

Collserola surt del Parc

Amb aquest titular, volem anunciar quedes de fa un temps el Parc de Collserolaés present als mitjans de comunicacíó demanera continuada. Fins ara, aquestapresència es veia limitada al fet queocorregués algun succés que poguésgenerar 'pot¡~a .••A par!ir d'ara, i ambl'objecte de s·êñSibilit~.ar.e1susuaris delParc, i tarr¡bé'dCJrra1f~loa cori~il\er alsnous vernSd~ CoJJser'ola,hem pensat a"sortir'~ del rarc.

Ens trobareu mensualment a revistescom Sant Cugat Ar.al,o DescobrirCatalunya (apar;ltatGLiia pràctica) i cadatarda al programa L#Graderia de RàdioBarcelona (96.9'FM). Esperem que a poca poc puguem anar ampliant el nombrede mitjans des d'on donar-nos aconèixer i que aquesta acció serveixi,entre d'altres coses, per millorar laconservació del:(Iostre Parc i promoure"nun 'ús més respoÍlSable.

Per molts anys, ... Mas PinsEls aniversaris ajuden a recapitular i a fermemòria d'aquells petits detalls que notenim presents cada dia. Aquest any és el1Oè aniversari de funcionament de MasPins com a centre d'educació ambiental.Amb la celebració, del passat diumenge19 de novembre, vam tenir l'oportunitatde treure la pols a tots els racons de lacasa, i també, als nostres records.Abans de començar ja érem conscientsd'haver fet molta feina. Tot i així, ésagradable poder-ho constatar quancomences a buscar fotografies, fulletons,memòries, etc. i vas fent el recull 'cronològic. Va estar clar, des del primermoment, que una part important de lacelebració havia d'ajudar-nos a fermemòria, per això, vam prepararl'escenari per poder explicar la "nostrapellícula"

Plantant un pi de 1 O anys per commemorarl'aniversari

En tres sales d'exposició, ambientalitzadesamb elements cinematogràfics, es vanexplicar els diferents períodes. A l'entradade cada sala hi havia els rètols, que comen les pel·lícules del cinema mut, enssituaven en l'època corresponent.

Tothom va tenir l'oportunitat de deixargravades les seves impressions utilitzant elservei de Videomaton que es va muntar,especialment per a l'ocasió, o escrivint enel Llibre commemoratiu de la jornada.Sens dubte, el més gratificant va serretrobar-nos amb les persones impulsores

del projecte, els companys amb qUI hemcompartit la feina en alguna època de lanostra història i, evidentment, amb totesaquelles persones que fan realitat elprojecte, és a dir, els professors que sónels grans protagonistes d'aquestapellícula

Com no podia ser d'altra manera, vampreparar una petita degustació sobre elmenú del centre: unes activitats perdescobrir alguns dels secrets que ensamaga la natura. De les cinc-centespersones i escaig que vam assistir a lafesta, gairebé tres-centes cinquanta vanpoder participar, com a mínim, en algunad'elles.

Aprofitem per agrair la gran assistència ila bona disposició a participar,demostrada per tothom. Com diu la placadel pi pinyer que vam plantar aquellmateix dia, han estat deu anys de feinafeta que han donat molts fruits. De caraal futur assumim el repte de seguircreixent i innovant el projecte.

Un espai viu. Compartim-lo! va ser una realitatEI passat 19 de novembre és va celebrar el Dia de Collserola 2000

Prop de 2000 persones van compartir elproppassat dia 19 de novembre aquestespai viu que és Collserola. EIDia deCollserola és una de les activitats de mésparticipació popular que organitza elConsorci del Parc de Collserola. Té

l'objectiu Frincipal de donar a conèixer iapropar e Parc al ciutadà, sensibilitzant-loenvers els seus continguts i funció, idonant-li l'oportunitat de col·laborar en laseva conservació. Un dels componentsmés importants d'aquesta jornada és elde compartir amb tots els ciutadans del'entorn metropolità aquests espai comú.

Enguany la jornada tenia com a objectiuespecífic compartir l'experiència de

Els gegants de Sarrià, de Sant Feliu i de Molinsde Rei van passejar fins i tot per la carretera

descobrir i aprofundir en el coneixementdel Parc per mitjà de les activitats que esduen a terme amb els escolars els diesfeiners. Per aquest motiu, es van adaptar

algunes de les activitats del programad'educació ambiental i es van oferir a totsels ciutadans sense excepció. També es vaaprofitar la jornada per presentar el nou

vídeo del Parc, ja que després de deu anyshavia arribat el moment de renovar-ne elscontinguts. EI nou vídeo té una durada de20 minuts i tracta el Parc des de laperspectiva de la seva situaciómetropolitana. Un altre esdeveniment deldia va ser la celebració del desè aníversaride Mas Pins, aniversari que, coincidint

A Can Coll els Bastoners de Sant Cugat ens vanoferir les seves habilitats.

Participants de totes les edats van gaudir de lesactivitats que es proposaven

amb el Dia de Collserola, va ser tot unèxit Ho podeu llegir en aquest mateixButlletí.

I com que es tractava d'un dia de festa,vam comptar amb la participació degegants i bastoners, els quals vanengrescar els assistents. La cloenda de lajornada amb música popular i dansestradicionals va acabar de donar el tofestiu al matí.

L'alcalde de Barcelona i vice-president delConsorci Sr. Joan Clos, i el Sr. Ramon LópezLozano, alcalde de Sant Just Desvern i vice­president executiu del Consoro~ van agrair laparticipació dels assistents

Nou fulletó per a lesvostres passejades

Sis itineraris senyalitzats al voltant delCentre d'Informació de Vil·la Joana

Anella verda: EI Pla Dire-ctor del Turó de l'Home(Parc Natural del Montseny)EI turó de l'Home, amb 1.706 metresd'alçària, és el cim més enlairat delMontseny i també de tota la serraladapre-litoral. Els cims sempre han exercituna atracció especial i, en aquest cas, laseva situació i proximitat a l'àrea deBarcelona han fet del turó de l'Home undels indrets més coneguts per una partimportant de la població catalana.

D'altra banda, al turó de l'Home es vainstal·lar el 1931 el primer observatorimeteorològic de muntanya a Catalunya,que avui, refet i ampliat, sota ladependència de l'Institut Nacional deMeteorologia, segueix fornint de dadesals meteoròlegs. A més, durant moltsanys, la corona de llums que envoltaval'antiga base militar, al cim veí del PuigSesolles, era visible de molts quilòmetresa la rodona.

Així doncs la zona dels cims i carenesmés enlairats del Parc Natural delMontseny, que conté uns valors naturalsi paisatgístics singulars, ha estat objectehistòricament d'una importantfreqüentació, primer tan sols des delmón excursionista i, més recentment,per part d'un públic molt més ampli. AImateix temps, també, ha esdevingutl'indret on s'han situat un nombreimportant d'instal·lacions i edificis, ambfuncions militars, en el cas de la base, obé civils, com ara el mateix observatori oles antenes i repetidors detelecomunicació. Tot plegat hacomportat un impacte important en elmedi natural que, des de la gestió delparc, s'ha mirat de corregir i moderaramb diverses mesures, com ara laimplantació des de l'any 1998 del pla deregulació de l'accés' de vehicles.

l'anunci, l'any 1998, que l'exèrcitdeixava en desús la major part de lesinstal·lacions i edificis de la base militar

de Puig Sesollesva permetre quel'administració gestora del Parc, laDiputació de Barcelona, d'acord ambels ajuntaments del Parc i, enespecial, amb l'Ajuntament mésdirectament implicat, el de Fogars deMontclús, posés en marxa unambiciós Pla Director del turó del'Home que ha de permetre en darrerterme, restaurar al màxim i enfortir lapreservació dels valors naturals ipaisatgistics d'aquesta zona de cims icarenes que constitueix el "sostre" delMontseny.Els principals objectius d'aquest pla esconcentren en tres àmbits d'actuació:

* Restauració del paisatge. Comprènaccions per aconseguir la restauració ipreservació del medi natural, ambespecial atenció als elements singulars dela flora i fauna representants de l'estatgesubalpí.

* Reducció d'instal·lacions tècniques ielements artificials. Espretén reduirconsiderablement el grau

d'artificialització i els seus efectesambientals, suprimint els elements i lesinstal·lacions innecessaris i concentrant enun sol indret aquells que, per un motiu oaltre, hagin de restar-hi.

* Ordenació de l'ús públic. Ordenacióde l'ús públic d'aquest sector del parc,millorant el sistema actual de regulaciól'accés, simplificant la xarxa de camins,reforçant els mecanismes d'informació icreant algun tipus de servei lleuger decaire cultural i pedagògic adreçat al públicvisitant

Aquest pla director, iniciat a final del1998, s'està duent a terme pensant enun període de cinc anys (fins el 2002).L'import total de les actuacionsprevistes s'apropa als 200 milions depessetes, dels quals s'han executat lesdotacions dels dos primers anys per unimport de 50 milions, dins del pressupostque la Diputació de Barcelona dedica a lagestió del Parc i que, enguany, torna aincloure una partida de 25 milions més..

Matins a Collserola, apropar-se unxic més a la SerraEntre els mesos d'abril i juny del properany, s'experimentarà un nou programade coneixement de la Serra destinat a lespersones que vulguin aprofundir en algunaspecte concret, és el que anomenemMatins a Collserola.

En aquest programa dedicarem 3 04matins de dissabte i diumenge a tractarun tema concret de la Serra. Amb ques'ompliran aquests matins? Ambl'experiència i el saber de personesconeixedores del tema i amb els recursosdisseminats que hi ha pel Parc. Així unmatí farem una visita acompanyats d'unexpert que ens donarà pistes perentendre el tema, altres matins elsVoluntaris ens introduiran a la Serra i elsseus secrets guiant-nos per diferentsitineraris; finalment i si s'escau, ocuparemaltres matins amb visites o tallers.

A tall d'exemple aquest any podremdescobrir l'època del romànic a la serravisitant l'ermita de Sant Iscle, endinsant­nos a la serra a la recerca d'ermites;visitant el monestir de sant Cugat o fentun taller de pintura al temple. Uns altresdies ens aproparem a les relacionsintenses entre la ciutat i Collserolaobservant la muntanya des de la Torre

de Collserola, passejant per les zonesfrontereres. Si volem també podremconèixer l'impacte del foc al medi naturalentrant al Centre de control del dispositiude prevenció d'incendis del Parc, veientcom ha evolucionat una zona cremada ofent un taller sobre les adaptacions de lesplantes al foc. I també podrem diferenciarels tres vessants del massís o detectar lesrestes arqueològiques que hi ha dispersespel Parc de Collserola.

En definitiva aquest any Matins aCollserola planteja cinc propostes quevan des d'aspectes naturalístics fins aaspectes de patrimoni i que posen al'abast dels interessats personesconeixedores de cada tema i recursos quetrobem a la serra. Sempre comptant ambla col·laboració desinteressada delVoluntaris que de fa anys han anatdissenyant i perfeccionant els itineraris apeu per Collserola que són part essencialdel programa

Així doncs, si esteu interessats a participarals Matins a Collserola no dubteu i feu­nos un truc al telèfon d'informació 9328035 52 on us explicarem el contingut iles condicions per inscreiure-us alprograma.

EI (DRE suggereix ...parlar de gestiófaunística(vé de la pàgina 3)

Un conte:Per què els porcs senglars burxen elterra des del principi dels temps ?AI llibre Mil anys de contes d'animalsP Edicions Baula, 1999. A partir de3 anys.

Un video:Fauna en gestióde R. FOLCH, R. i altres. Capítol 9 de laSèrie Natura. Televisió de Catalunya,SA 1992. Cinta VHS, 28 min. A partirde 10 anys.

Un joc:Els bosc dels senglarsde T. Franquesa i altres. Activitat núm.8 del llibre Hàbitat: Guia d'activitatsper a l'educació ambiental. IMEB,1999. A partir de 10 anys

Una ocasió d'aprenentatge:Aprendre tot resolent problemes aCollserola: ¿Són perillosos els porcssenglars? Experiència didàctica feta perAlumnes de Didàctica de les Ciènciesd'Educació Infantil de la UAB.Can Coll, 1994. Informe.

Una pàgina web:A la pàgina del Consorci hi trobareu eltext complet de l'article:httpl/ParcCollserola.amb.es/senglars

Pàgina Web del Simposi Suechttpl/vvww.jagareforbundetse/symp

amb la col·laboració de:

~ CRPI

I

~

Caic d. Ahorro$

del Medittwn:.n_

!OI'II! IICOOSOOASA

omberc;.

II4I)P SERVEIS FUNERARIS

DE BARCELONA, SA

u<,rd tl lIrbc.lr<1~

cI I I

Ir

BONYT

t~~~.sa~

(hf) ~¡~KL:~6

~.~~::a

,Agbar~

figiscosaCoU'\~ID

TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Temperaturamitjana lm Temperatura mínima mitjana Tma Temperatura míníma absolutaP Precipitació total mes (I/m') PA Precipitació acumulada des de 1'1 de gener

Plou i fa sol

Dades facilitades per l'Observatori Fabra (432 m)

Període TMA TM T

Agost 2000 35,6 28,6 24,3

Agost 1914-1991 38,4 26,8 22,6

Setembre 2000 28,8 24,9 21,0

Setembre 1914-1991 33,0 23,5 19,9

Octubre 2000 22,7 19,0 16,0

Octubre 1914-1991 23,8 18,6 15,6

Tm

19,9

18,5

17,1

16,4

13,0

12,5

Tma

15,2

11,0

18,6

7,4

9,0

1,7

P PA

13,7 320,0

46,1 352,3

56,1 376,8

66,5 418,8

61,1 437,9

83,1 501,9