Judith Saus Treball de Master - icta.uab.caticta.uab.cat/Etnoecologia/Docs/[65]-judith-saus-treball-de-master.pdf · Després de les esperances posades des del 1987 amb l’informe

LLaa ssuusstteennttaabbiilliittaatt ddee lleess ccoommuunniittaattss rruurraallss aa ttrraavvééss ddeellss

pprroojjeecctteess ddee lleess OONNGGDDss::

UUnnaa pprriimmeerraa mmiirraaddaa aall SSuudd ddee llaa ÍÍnnddiiaa

Judith Saus Moreno

Treball d’investigació dirigit per el Dr. Jose Luis Molina

Màster Oficial en investigació etnogràfica, teoria antropològica i

relacions interculturals

Departament d’Antropologia Social i Cultural

Universitat Autònoma de Barcelona

Setembre 2007

2

Índex

1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................................... 5

2. METODOLOGIA I PLANTEJAMENT DE LA INVESTIGACIÓ .................. 8

2.1. Context i trajectòria de la investigació ................................................................. 8

2.2. Preguntes d’investigació inicials ........................................................................ 10

2.3. Objectius de l’estudi ........................................................................................... 12

2.4. Marc Teòric de referència................................................................................... 13

2.5. Operacionalització de la “Sustentabilitat”.......................................................... 36

2.6. Disseny de la investigació .................................................................................. 42

2.7. Selecció del cas d’estudi, mostra i població....................................................... 45

2.8. Tècniques d’investigació .................................................................................... 47

2.9. Limitacions i esbiaixos de la investigació .......................................................... 51

3. CONTEXTUALITZACIÓ DEL CAS D’ESTUDI ............................................ 54

3.1. Els Valaiyar ........................................................................................................ 54

3.1.1. Historia, evolució i migració .................................................................. 54

3.2. Manthakulathupatti un poble Valaiyar ............................................................... 57

3.2.1. Localització ............................................................................................ 57

3.2.2. Història ................................................................................................... 59

3.2.3. Evolució de la població .......................................................................... 62

3.2.4. Principals característiques socio-econòmiques a Mkp ........................... 65

3.2.4.1. Ingressos i despeses de les unitats familiars.......................................... 65

3.2.4.2. Educació ................................................................................................ 69

3.2.4.3. Salut i Serveis sanitaris.......................................................................... 70

3.2.5. Activitats de subsistència a Mkp ............................................................ 71

3.2.6. Recursos naturals.................................................................................... 91

3.2.7. Estructura política................................................................................... 98

3.2.8. Religió i Costums tradicionals.............................................................. 100

4. DESCRIPCIÓ DELS AGENTS DE DESENVOLUPAMENT A

MANTHAKULATHUPATTI (MKP) .................................................................. 105

4.1. CCD ONGD ..................................................................................................... 106

4.1.1. Història i evolució ................................................................................ 106

4.1.2. Estructura organitzativa........................................................................ 111

3

4.1.3. Principals projectes a l’àrea d’estudi .................................................... 113

4.2. SAMATHUAM NGO ...................................................................................... 117



4.2.3. Principals projectes a Manthakulathupatti............................................ 119

4.3. ANBHALAYAA FOUNDATION NGO ......................................................... 121




4.4. VILLAGE FOREST COMMITEE (VFC) ....................................................... 123




5. ANÀLISI DE LA SUSTENTABILITAT A PARTIR DELS PRINCIPALS

PROJECTES DE DESENVOLUPAMENT A MANTHAKULATHUPATTI ..... 127

5.1. MEDICINAL PLANT COOPERATIVE GROUPS ........................................ 130

5.1.1. Història de “Murugan Moligai Sangam”.............................................. 130

5.1.2. Estructura organitzativa (interna i externa) .......................................... 131

5.1.3. Aproximacions a la Sustentabilitat econòmica..................................... 132

5.1.4. Aproximacions a la Sustentabilitat social............................................. 138

5.1.5. Aproximacions a la Sustentabilitat cultural.......................................... 144

5.1.6. Aproximacions a la Sustentabilitat ecològica....................................... 150

6. PRIMERES CONCLUSIONS........................................................................... 153

7. LIMITACIONS DE L’ESTUDI I FUTURES INVESTIGACIONS.............. 159

8. BIBLIOGRAFIA ................................................................................................ 160

9. ANNEXES ........................................................................................................... 169

4

Agraïments

Primer de tot m’agradaria donar les gràcies a la Victòria Reyes i al Jose

Luis Molina que sense la seva ajuda acadèmica aquest treball no hagués estat

possible. A la Viki per les nostres converses telefòniques i per al suport que tot

moment em va brindar, donant-me la possibilitat d’anar a fer una recerca a la

Índia, un país que des de sempre m’havia robat el cor. Al Jose Luis i els seus

correus, encara que virtuals plens de sentit i empatia. També a l’Aurora i a la

resta de membres del Departament.

A la Índia i a la seva gent li haig d’agrair una nova forma d’entendre i

viure la vida, amb un somriure que t’omple el cor. Gràcies ATREE, CCD,

Saro, Meena, Mani, Alagan, Selvam, Nachi,Pumuthu, karanthi i tots aquells

que m’heu rebut com si fos una més de la família.

També m’agradaria donar immenses gràcies a la meva família, el Joan, la

Carme i la Meritxell, que tot i les pors de tenir-me lluny de casa, sempre han

estat al meu costat respectant i gaudint amb les meves decisions.

Les arrels t’ajuden sempre a caminar, gràcies per ajudar-me a volar!

Per la Daina, que fins als seus darrers dies la llum ha brillat en els seus ulls

negres i en la seva petita cua juganera.

I evidentment a tots els meus amics, perquè quan estic lluny de casa, les

nostres vivències tornen de nou per animar-me i fer-me somriure .

També als meus avis, i a tots els avis del planeta.

Gràcies per la seva saviesa, ja que les seves històries ens marquen el camí

I a tu Ritxi per la teva paciència, el teu amor i comprensió, perquè els teus

consells i la teva força m’ajuden cada dia a tirar endavant.

Sense tots vosaltres res de tot això hagués estat possible! Gràcies.

5

“La tierra tiene suficientes recursos para cubrir las necesidades de todos,

pero no para la codicia de unos pocos”

Mahatma Gandhi

1. Introducció

Els projectes de cooperació internacional tenen com a objectiu el

desenvolupament de les àrees del planeta més desafavorides econòmicament.

Diversos estudis suggereixen que els plans de desenvolupament liderats per

Organitzacions Internacionals, Governs i Organitzacions No Governamentals per

al desenvolupament (ONGDs)1, estan lluny d’aconseguir els seus objectius de

mitigació de la pobresa. A més la crisi ecològica global que amenaça amb

l’escalfament global del planeta i les seves imprevisibles conseqüències,

plantegen nous reptes per al desenvolupament, la conservació de la biodiversitat i

per a la supervivència de la mateixa espècie humana.

Aconseguir un desenvolupament de manera sostenible respecte al medi i a

les persones que viuen en ell, no sembla ser una qüestió fàcil de resoldre.

Després de les esperances posades des del 1987 amb l’informe Brundtland, fet

per la comissió de Mediambient de les Nacions Unides, i les successives Cimeres

de Mediambient posteriors (consultar annex 1 figura 1), veiem que les coses no

han canviat massa. Els governs cada dia estant més vinculats al capital, les

multinacionals de l’alimentació, les farmacèutiques, tecnològiques i un llarg

etcètera, conformen un panorama no molt optimista pel canvi necessari que

plantejava l’informe Brundtland. Els pobres cada dia són més pobres, les

relacions d’explotació dels països del nord segueixen, després del colonialisme,

destruint molts sistemes de vida dels països suposadament ”subdesenvolupats”.

Per tal d’intentar pal·liar aquesta situació, els organismes internacionals i

els governs potencien més i més l’ajuda internacional, com una via de solució per

aquests països pobres. Però aquest desenvolupament incorpora uns objectius de

1 Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament. En aquest treball tractarem especialment les Ungits que treballen en projectes de desenvolupament. A diferència les ONGs que podríem anomenar d’assistencials, tot i que també intervenen en el desenvolupament, no el tenen com a objectiu bàsic. Els seus projectes s’encaminen cap a l’assistència mèdica i alimentaria bàsica per desastres naturals, per guerres, etc.

6

progrés i creixement econòmic que no sembla que portin a la igualtat, la

sostenibilitat i la reducció de la pobresa.

Seguint a Escobar (1995,98,02), Breton (1998, 2001), entre altres, és

interessant analitzar como les ONGs locals (Organitzacions de segon grau) i les

seves organitzacions cooperatives de base (CBOs), actuen com els principals

agents de desenvolupament en les àrees locals. Són els intermediaris principals

entre la població i les ONGs internacionals i l’aparell del desenvolupament2.

Aquesta investigació es proposa contribuir des d’un punt de vista teòric i

empíric, a una reflexió sobre los projectes de desenvolupament sota el punt de

vista de la sustentabilitat3. Un concepte alternatiu al desenvolupament sostenible,

en el qual juguen un paper important els agents de desenvolupament, la

cosmovisió dels propis beneficiaris dels plans de desenvolupament, la

participació activa en aquests i l’autonomia davant el sistema de mercat.

Així doncs en les pàgines que segueixen s’intenta articular a través d’un

estudi de cas en una comunitat rural al Sud de la Índia, les diferents dimensions

de la sustentabilitat. És important destacar que fins al moment les principals

dimensions analitzades des de l’òptica del desenvolupament sostenible han estat

la dimensió econòmica i ecològica. En alguns casos també s’ha tingut present la

dimensió social i cultural, però no al mateix nivell. El meu interès rau en

descriure la sustentabilitat com a punt de partida integrador de les dimensions

natural, social, cultural i econòmica.

Veig necessari incorporar una dimensió social i cultural, per intentar

abordar la fita del desenvolupament sustentable, així doncs, en aquest treball li

donarem especial èmfasi. Són les comunitats locals les que han de decidir com i

quan volen el seu desenvolupament, en base als seus patrons culturals i socials.

Aquesta investigació pretén alhora realitzar una aportació metodològica,

descrivint les dimensions i indicadors per aproximar-nos a l’anàlisi de la

sustentabilitat. Tot i que no és un concepte fàcil d’operacionalitzar com

destaquen diferents autors P.S.Ramakrishnan (2002), Viola (2001), creiem que

2 Parafraseando a Arturo Escobar y Victor Bretón en sus múltiples publicaciones. 3 Apffel-Marglin and Marglin (1990), Escobar (1984,85 88,98,02), Esteva (1987), Fals Borda (1988), Mueller (1987), Nandy (1987, Rahnema (1988) Sachs (1995), Shet (1987), Shiva (1989) and Viola (2002)

7

és necessari intentar-ho per fer una bona investigació empírica, i seguir

construint ciència, una ciència humanitzada i crítica amb el sistema dominant.

Una vegada haguem operacionalitzat el concepte intentarem aproximar-

nos a ell a través d’un estudi de cas en una comunitat del Sud de la India situada

a les muntanyes de karandamalai, concretament a l’Estat de Tamil Nadu.

Intentarem analitzar quin paper tenen aquestes ONGDs indies al poble, quins són

els efectes dels diferents projectes impulsats, per veure si aquests són

sustentables amb el medi, la gent, l’economia i la cultura locals.

En el capítol 1 presentem la metodologia científica i el marc teòric de

referència basat principalment en l’antropologia del desenvolupament i amb les

aportacions d’altres disciplines antropològiques com l’ecologia política,

l’ecofeminisme, l’estudi del coneixement ecològic tradicional i l’economia

ecològica, que conformen les bases teòriques per al disseny de la investigació.

Intentarem aproximar-nos a la sustentabiltat definint-ne les seves dimensions i

indicadors. Seguidament s’expliquen quins són els objectius de la investigació i

quines tècniques hem emprat per posar-los a prova.

En el segon capítol farem una contextualització de l’estudi de cas,

descrivint els diferents actors, tant locals, regionals, com nacionals i

internacionals, que condicionen la sustentabilitat a Mkp. Definirem quins són els

mitjans de subsistència al poble i explicarem quins projectes es porten a terme

des dels agents de desenvolupament externs per al desenvolupament sostenible.

En el tercer capítol ja ens endinsem en l’anàlisi de la sustentabilitat dels

principals projectes de desenvolupament impulsats per ONGDts indies.

Analitzarem dues activitats cooperatives bàsiques a Mkp, la recollida i

comercialització de plantes medicinals i els grups d’estalvi i gestió de

microcrèdits. Aquest anàlisi es realitzarà en base a les dimensions econòmica,

social, cultural i ecològica que ens ofereix la sustentabilitat i a partir de certs

indicadors definits prèviament.

Finalment en el quart capítol presentem les primeres aproximacions

crítiques a l’anàlisi de la sustentabilitat de projectes de ONGDs. Aquesta primera

aproximació ens ajudarà a definir millor les hipòtesis i indicadors a tenir presents

8

per la futura Tesi Doctoral. Acabem amb una reflexió sobre les limitacions de

l’estudi i les millores a realitzar en futures investigacions.

2. Metodologia i plantejament de la Investigació

2.1. Context i trajectòria de la investigació

Primer de tot m’agradaria exposar quines són les meves motivacions per al

tema d’estudi, com va sorgir la idea del projecte i com finalment, després de

moments difícils, confosos però alhora vius en creixement personal i

professional, la recerca s’ha tirat endavant. El resultat d’aquest esforç i treball tan

meu com de les persones que l’han fet possible, és el treball que segueix. Espero

que gaudiu amb la lectura i que les aportacions crítiques sobre el món que vivim,

ens ajudin tots a entendre com podem lluitar per una vida millor i més justa, en

consonància i equilibri amb la mare terra, la nostra font de vida.

Els interessos personals que em mouen a fer aquesta recerca es basen en la

meva experiència en el món de la cooperació. Després de mig any participant en

una ONGD catalana a Guatemala, i després de veure els resultats d’aquest

projecte i d’altres de la zona, vaig decidir començar a estudiar les relacions de

subsistència entre les comunitats rurals i el seu ecosistema, en base als projectes

de cooperació internacional. Un sector que any a any creix en projectes i

recursos. L’antropologia m’ha proporcionat el punt de vista crític necessari, per

abordar aquestes qüestions.

Però hem de parlar també dels contactes i recursos que han fet possible

aquesta investigació. En quant als recursos després d’intents fallits en la demanda

de beques públiques, ja sigui per projectes mal definits o per manca d’interès en

la investigació catalana, crítica amb el desenvolupament, la qüestió és que les

beques es van denegar. Ha estat gràcies a la col·laboració activa de la Dra.

Victoria Reyes-Garcia, que a través del Institut de Ciències i Tecnologies

Ambientals (ICTA), que a través del programa 6th Framework Program (EU)

through a grant to the Ethnoecology Laboratory (ICTA-UAB), s’han pogut

assumir els costos del treball de camp. Sense la col·laboració del la Dra. Reyes-

9

Garcia en quant a recursos i contactes a la Índia, aquesta recerca no hagués estat

possible. Volem agrair un cop més la seva confiança i treball incessant.

Respecte als contactes a la Índia, gràcies a la col·laboració de la Dra.

Reyes-Garcia amb la ONGD Ashouka Trust for Research in Ecology and the

Enviornment (ATREE), es va aconseguir una beca de col·laboració

(Internership). Aquesta beca emmarcada dins els programes de “Livelihhood and

enviorment”, va interessar-se en el projecte de recerca.

Una setmana abans de marxar a la Índia, ens van comunicar que la recerca

prevista a la Reserva Natural de Biligiri Rangan Hills (BRHills) a l’estat de

Karnataka, no era possible per la manca d’un permís indi per la recerca dins de

reserves naturals. Ràpidament vam reaccionar i la mateixa ONGD va facilitar

una altre àrea d’estudi on replicar la mateixa metodologia. Aquesta nova àrea

situada a l’estat de Tamil Nadu, concretament a l’àrea de Natham es va fer

possible gràcies al programa de col·laboració de ATRREE amb la ONGD local

Covenant Centre for Development (CCD) començat l’any 2004. Així és com es

va escollir l’àrea d’estudi i després de col·laboracions molt interessants amb el

cap de projectes del CCD (P.Saravanan) la recerca es va adaptar al nou context i

es va seleccionar el cas d’estudi situat a la comunitat rural de Manthakulathupatti

(Mkp), al peu de les muntanyes de Karandamalai.

Hem d’agrair també al CCD totes les facilitats presentades amb el suport

del seu equip a l’àrea de Natham. Aquesta ONGD també va facil.litar un parell

de traductors que em van acompanyar en gairebé tot el treball de camp. Sense

ells la recerca tampoc hagués estat possible.

Finalment acabar aquest punt comentant algunes de limitacions de la

recerca, tant per la manca de recursos com d’experiència. El treball de camp

només va poder ser de tres mesos, encara que molt intensius. Es va necessitar

gairebé un mes per situar-nos i començar la recerca. Al ser la primera experiència

a la Índia, la recerca va anar més lenta, ja que s’havien d’anar explorant i

contextualitzant els objectius, però amb les traves afegides d’un gran

desconeixement de la Índia, la seva cultura i la seva gent.

10

Ara podem dir que aquesta primera fase exploratòria s’ha complert i de

manera molt satisfactòria. S’han establert doncs, les bases per a un bon treball de

tesi doctoral, que si els recursos i la confiança de les institucions “del

coneixement”acompanyen, es podrà dir a terme pròximament.

2.2. Preguntes d’investigació inicials

Les preguntes d’investigació inicials són bastant genèriques, ja que es

corresponen amb la primera exploració dels temes d’estudi, intentant definir i

acotar la metodologia a posar a prova per a futures investigacions. Després

d’aquesta fase inicial de la recerca, pretenem poder arribar a construir preguntes i

hipòtesis més pertinents, clares i en base a l’empirisme. Inicialment les preguntes

d’investigació són.

- Quins efectes tenen els projectes de les ONGDs, com a agents de

desenvolupament rural, sobre la sustentabilitat dels pobles on treballen?

- Quines variables i indicadors hem de tenir presents per a l’anàlisi de la

sustentabilitat?

- Quin paper pot aportar l’antropologia cap a l’estudi de la cooperació

internacional en mires a la sustentabilitat dels pobles?

Hipòtesis principals:

Sota el context que ens ofereix la cooperació internacional al segle XXI, que

després d’anys d’inversions en plans de desenvolupament, no sembla que

aconsegueixi assolir els objectius de reducció de la pobresa i les desigualtats

socials establertes en els “Objectius del mil·lenni” previstos per l’any 20154. A

més la situació ecològica global del planeta reclama un canvi de mentalitat

imminent.

Els projectes de les ONGDs sota la mira del desenvolupament sostenible,

que des de finals dels anys 80 s’estan portant a la pràctica finançats per l’aparell

del desenvolupament, no estant causant els efectes desitjats. En molts casos

només es tenen presents les dimensions econòmiques i ecològiques per al

desenvolupament, sense tenir presents si més no empíricament, altres aspectes

4 Veure en l’Annex 1 la descripció dels Objectius del mil.leni en matèria de desenvolupament.

11

culturals, polítics i socials de les comunitats a desenvolupar. Els projectes de les

ONGDs no són sustentables en molts casos, ja que en el fons es reprodueix el

sistema de mercat del model dominant, un sistema que vistos els resultats,

sembla no ser sustentable ni amb les persones ni amb el ecosistema. A més els

projectes en el cas que aportin beneficis reals per a les comunitats rurals, no solen

arribar a mans dels més pobres.

Els projectes de cooperació internacional que realitzen ONGDs en

general i en particular les ONGDs nacionals a la India, encara que

presentin certs beneficis a curt termini, no són sustentables, ja que

interfereixen en el desenvolupament de les àrees rurals per al

foment directe o indirecte del sistema de mercat.

La gestió institucional de les zones naturals “reservades”, provoca

en molts casos, que les poblacions locals no puguin seguir vivint dels

sistemes tradicionals de subsistència, sinó que hagin de canviar a

sistemes comercials on s’interactua amb el mercat.

Hipòtesis secundàries:

- Els projectes de les ONGDs fomenten la sustentabilitat econòmica, al donar

una relació comercial més estable que el mercat, però alhora contribueixen a

l’expansió del mateix sistema de mercat en les àrees rurals.

- Els projectes de les ONGs fomenten la participació dels agents locals, però

segueixen reproduint l’estructura de classe existent.

- L’estudi del coneixement tradicional ecològic fomenta la sustentabilitat

cultural dels projectes, que les ONGDs implementen en àrees rurals, on es

depèn directament dels recursos que els ofereix l’ecosistema.

- La gestió comunal dels recursos del bosc s’ha de realitzar tenint present les

necessitats de subsistència dels implicats així com la seva organització

social i les seves pràctiques culturals, ja que sinó els projectes no són

sustentables.

12

2.3. Objectius de l’estudi

L’objectiu general de la recerca és aproximar-nos a l’anàlisi de la

sustentabilitat dels projectes que les ONGDs locals realitzen en comunitats

rurals, incidint en les seves dimensions socials i culturals. Cal dir que les ONGDs

locals es poden considerar com un dels principals agents de desenvolupament

que intervenen en les àrees rurals més pobres del planeta. Per tant els projectes

d’aquestes ONGDs poden o no contribuir a la sustentabilitat dels pobles on

actuen.

Per tal d’abordar aquest objectiu general cal definir uns objectius

específics, per aquesta primera fase de la investigació. Volem deixar clar que els

objectius proposats tenen més aviat un caràcter descriptiu, i no pretenen arribar a

conclusions tancades, sinó a un millor plantejament de les preguntes

d’investigació pertinents, que espero que en un futur es puguin posar a prova.

Els objectius específics són:

1) Explorar etnogràficament a la comunitat Valaiyar cas d’estudi:

Manthakulathupatti (Mkp).

2) Conèixer quins són els principals actors que intervenen en els projectes

de desenvolupament a Mkp (ONGDs, Govern, Panchayat5.,etc.). Aquests actors

es consideren els agents de desenvolupament que afecten a nivell local, ragional i

nacional.

3) Descriure com funcionen els projectes Cooperatius, implementats per

les ONGs locals a la comunitat cas d’estudi.

4) Analitzar amb una aportació crítica les dimensions de la sustentabilitat

(econòmica, social, cultural i ecològica) en els principals projectes de

desenvolupament rural implementats per ONGDs locals a Mkp. És important

captar la veu del poble, per conèixer què entenen per sustentabilitat i quin

desenvolupament futur volen.

5) Realitzar una primera aportació metodològica per a l’anàlisi de la

sustentabilitat en projectes de desenvolupament rural, incidint en les seves

5 El Panchayat és l’organisme governamental indi de base, agrupen a diferents municipis sota la seva gestió i la seva el.lecció es realitza cada 4 anys. Veure explicació més a fons en el capítol 4.

13

dimensions social i cultural. Així com, el plantejament d’hipòtesis d’investigació

pertinents per a la futura tesi doctoral.

2.4. Marc Teòric de referència

1) Antecedents de referència. El concepte de desenvolupament:

orientació teòrica

L’orientació teòrica que segueixo respecte al “desenvolupament” es basa en

les aportacions crítiques de diversos autors, on es mostra no tant sols una

concepció de “desenvolupament alternatiu” al sistema econòmic dominant, sinó

un canvi de paradigma donant “alternatives al desenvolupament”. Això implica

l’abandonament dels pressupostos epistemològics i polítics que es venien seguint

després de la Segona Guerra Mundial (Viola, 2000: 19).

Els principals autors que segueixen aquest paradigma des de finals dels anys

80 són: Apffel-Marglin and Marglin (1990), Breton (1999) Escobar (1984, 1995,

1997, 2002), Esteva (1988), Fals Borda (1988), Mueller (1987), Nandy (1987,

Rahnema (1988), Sachs (1993), Shet (1987), Shiva (1989) i Viola (2002), entre

altres.

Per entendre com sorgeix aquesta aproximació teòrica durant els anys noranta

i com es consolida al segle XXI, veig necessària una contextualització històrica

del concepte de desenvolupament (principal concepte a tractar en aquest treball) i

les seves diferents accepcions, en base al seu context polític, econòmic, social i

científic. És necessària una primera crítica no empírica del concepte de

desenvolupament en el sentit de Morrow y Brown (1994), que pot ser-nos de

gran utilitat alhora d’intentar operacionalitzar un concepte tan complex i imbuït

d’ideologies.

Per fer això ens basarem en un quadre interessant que proposa Rodríguez

(2005:68) en la seva tesi doctoral, on ens mostra de manera molt original,

l’evolució del concepte de desenvolupament i les seves diferents accepcions, en

relació al seu context socio-polític. Una bona deconstrucció del concepte en el

sentit de Derrida i una bona arqueologia en la línia de Foucault.

14

Font: Rodríguez, E (2005: 68)

Quadre 1: Contextualització històrica de l’evolució del concepte de desenvolupament

Veiem com el concepte de desenvolupament es va modificant al llarg de la

història i com els caràcters polítics i científics, s’enllacen d’una manera ben

curiosa. Ja des dels seus inicis el concepte de desenvolupament és definit per

actors de poder i amb una clara finalitat re-educativa. El concepte de

desenvolupament es va formalitzar al 1949, a través del discurs del President

Truman en el discurs sobre l’Estat de la Nació, i amb els científics de la Teoria

de la modernització6, sota una clara òptica neoliberal. Aquesta formalització

6 “Perspectiva liderada per Rostow (1960), que identificava el desenvolupament amb la formació de capital i s’associa amb la Teoria dual, de J.H. Boeke (1953). La Teoria Dual assumeix que el problema de la transformació socio-econòmica deriva d’una integració incompleta de l’economia local (economia enclau) en l’economia capitalista, exògena. Per tant l’èxit del desenvolupament implica que el sector

Enfoque de Género

15

inicial del “desenvolupament” defineix, al meu entendre i seguint a autors com

Escobar (1995), Esteva (1987), Rist (1996) i Viola (2000) entre d’altres,

l’essència del concepte, resideix en el seu sentit economicista i de creixement

econòmic, mesurable a través del creixement del Producte Nacional Brut, que el

marcarà fins a l’actualitat.

Les accepcions que van sorgint posteriorment són especificacions del

concepte inicial de desenvolupament neoliberal, però mai representen un canvi

de paradigma real. Els sistemes de vida desenvolupats s’han d’entendre sota

l’intercanvi de capital i el lliure, o no tant lliure, mercat.

Als anys 60, una època de reflexió i resistència al sistema hegemònic, el

concepte de desenvolupament comença a tractar-se des d’una òptica més crítica,

que intenta fugir de la dimensió estrictament econòmica, a través dels Teòrics de

la Dependència7. Però l’aparell del desenvolupament va respondre ràpidament

incorporant noves accepcions (desenvolupament autocentrat), recreant i

resingnificant el concepte, però perseguint uns objectius i interessos ben clars cap

al creixement econòmic i la reproducció del sistema capitalista dels països

autodenominats de “desenvolupats”.

Durant els anys 70 donat l’estrepitós fracàs dels Plans de

Desenvolupament liderats per el Banc Mundial veient que l’increment del PNB

no portava a la reducció de la pobresa a través de la teoria del ”creixement per

degoteig”, noves perspectives sorgeixen incorporant aspectes socials en la lògica

del desenvolupament. La perspectiva de “necessitats bàsiques” pren ressò per la

tradicional s’integri en l’economia de mercat. Sota aquesta lògica, els problemes de desenvolupament provenen de factors endògens (valors, actituds o expectatives) i per tant, un procés de desenvolupament exitós passa per projectar els principis inherents a l’ètica capitalista: càlcul, racionalitat, ascetisme, i...democràcia”. Text traduït de Molina i Valenzuela (2007:140) 7 la teoria de la dependència que es va començar a gestar a partir de membres de la Comisión Económica para América latina (CEPAL), liderada per Raúl Prebish. En ella diferents autors des de la perspectiva marxista, analitzen diferents aspectes del sistema econòmic dels països “desenvolupats” que provoquen dependència als països “subdesenvolupats”: la especialització induïda a monocultius de matèries primes i productes agrícoles que es comercialitzen als països del Nord; el desenvolupament industrial que realitzen de manera autònoma els països subdesenvolupats quan els seus llaços amb els països del nord són dèbils i finalment una tercera hipòtesi seguint a l’anterior on s’explica com els països més subdesenvolupats són aquells que en el passat van tenir relacions estretes amb la “metròpolis”, en l’època del colonialisme per exemple. Traduït de Molina i Valenzuela (2007:142).

16

lluita de la inversió en primer lloc per cobrir necessitats bàsiques i en segon

terme necessitats de creixement econòmic. Als 70 torna a cobrar força la Teoria

de la dependència amb la teoria de Wallerstein “d’economies món” (1974)8, i de

Tausig i Nash (1979) on exploren les relacions de dependència entre comunitats

a Amèrica llatina i la seva dependència d’empreses multinacionals estrangeres.

A partir de la Comissió Brandt (1977), creada pel Banc Mundial i les

Nacions Unides, per abordar temes de desenvolupament internacional, el

concepte de desenvolupament adquireix un caràcter més social i de preservació

de les minories, per això es parla de desenvolupament endogen. Cal afegir també

la pressió de grups feministes ja començats als 70, fan que al llarg dels anys 80

sorgeixi una altre accepció “mujeres en desarrollo” (MED). L’ajuda

internacional per al desenvolupament es nodreix d’aquestes idees, i seguint la

seva retòrica conceptual, dirigeix la inversió dels plans de desenvolupament en

aquest sentit, però vistos els seus resultats, amb la mateixa ideologia hegemònica

al darrera.

No és casualitat que el concepte de desenvolupament sostenible, comenci

a prendre força a finals dels 80, després de la crisi econòmica i ecològica

d’occident (1973) i després de l’estrepitós fracàs dels homogenis Programes

d’Ajut Estructural de dissenyats i liderats per el Banc Mundial. Sorgeix una

reflexió social sobre el model dominant, principalment a partir dels grups de

pressió ecologistes.

Amb l’aparició de l’informe Brundlant, Nuestro Futuro Común (1987),

creat per la Comissió de Mediambient del Banc Mundial, semblava que s’havia

de replantejar la situació i incloure també als països “desenvolupats” en la

millora de la sostenibilitat del medi ambient, com els principals implicats dels

danys a l’ecosistema.

8 Wallerstein (1974), explica com el capitalisme no segueix la lògica d’un “Imperi Món” ja que no existeix una unitat política centralitzada, sinó que el capiutalisme radica en l’establiment de la divisió del treball, en el marc d’una economia món. Cal situar aquesta aportació com la tercera hipòtesi bàsica dins la Teoria de la dependència. Traduït de Molina i Valenzuela (2007:142)

17

Em sembla interessant veure com l’aparell del desenvolupament,

ràpidament comença a emprar la paraula sostenible per silenciar als descontents.

Es comença a incrementar significativament la inversió en el PIB dels països

“desenvolupats “ per cooperació internacional, amb les ONGDs com a principals

agents de desenvolupament. Tot i aquesta retòrica sostenible, es segueixen

emmascarant les polítiques de desenvolupament orientades cap al progrés i el

creixement econòmic en base al mercat.

Als anys 90 aquests grups crítics de pressió, així com diferents

moviments socials de base dels països del sud, comencen a cobrar força, al

mateix temps que segueixen incrementant les inversions en la cooperació al

desenvolupament.

Com explica Rodríguez, les diferents línies teòriques que s’han anat

gestant des dels anys 50, es barregen als anys 90 per donar a noves accepcions al

desenvolupament: perspectiva particularista als 60 (autocentrat), perspectiva de

necessitats bàsiques durant els anys 70 (desenvolupament endogen), perspectiva

de gènere (MED) i ecologista (Desenvolupament sostenible) a finals dels 80.

Aquestes perspectives es fusionen i s’inclou a la cultura com a motor per

potenciar el desenvolupament. Així apareix el concepte de Etnodesenvolupament

durant els anys 90, i altres accepcions com el capital social i la presa de pes

polític de les comunitats locals (empowerment).

Tots aquests canvis i accepcions del concepte, plantegen al segle XXI la

necessitat de nous paradigmes per donar resposta a la creixent insatisfacció que

els plans de desenvolupament i els seus projectes, donen al objectes d’aquests

plans, la gent econòmicament més pobre del planeta. Aquesta resposta però no

pot ser una altre accepció més, cal proposar idees i polítiques orientades a un

canvi de paradigma científic, productiu i de consum, si es vol realment parlar de

sustentabilitat i de preservació de la vida al planeta.

Hem vist en aquesta contextualització històrica com a través de les

diferents conjuntures internacionals, el poder del coneixement va recreant el

concepte per adaptar-lo des de la retòrica, en el sentit de Foucault. Moltes

18

vegades aquests canvis es donen per la pròpia ineficàcia de conceptes anteriors,

no ja en el seu sentit epistemològic, sinó en la seva aplicació pràctica i política a

través dels plans de desenvolupament9.

Al meu entendre i amb el suport de diferents autors postmoderns, el

concepte de desenvolupament tractat tant des de l’acadèmia com des de la

política i la seva materialització en programes de desenvolupament, incorpora en

el seu interior la idea de progrés i creixement econòmic, per molts noms i

accepcions que se li vulguin posar.

Veiem doncs, com el concepte de desenvolupament condiciona clarament

les bases de la cooperació internacional al desenvolupament, que realitzen les

agències internacionals i les ONGDs , un aspecte molt interessant que ens aporta

la crítica de la lògica contextual i que ens serveix de base per a la seva

aproximació científica.

El concepte de Desenvolupament i l’Antropologia

A partir dels 90 l’Antropologia aborda el desenvolupament des de dues

perspectives aparentment oposades, fins aquest moment la perspectiva dominant

era la visió economicista. Creiem que és en els 90 on es dóna el punt d’inflexió

on l’Antropologia crítica amb el desenvolupament comença a guanyar força i

adeptes. En aquest context les dues grans corrents antropològiques sobre el

desenvolupament són:

Antropologia per al desenvolupament (Development Anthropology)

liderada por autores como Cernea (1995), Horowitz (1996), Wulff y Fiske

(1997), Robertston (1984) on es valora la implicació de l’antropòleg com a

mediador cultural entre les agències de desenvolupament i els poble que es

pretén desenvolupar. Aquesta antropologia considera clau la incorporació dels

factors culturals per al desenvolupament dels pobres, però no es qüestiona si el

model dominant de desenvolupament capitalista que fomenta la cooperació

9 Aquesta és una bona crítica basada en les aportacions de González Etchebarría, A (2003) Crítica a la Singularidad Cultural. Tesis Fundamentales .

19

internacional, per molt basat en la cultura local que estigui, pugui comportar

greus conseqüències i desestabilitzacions de la societat local.

Antropologia del desenvolupament (Anthropology of Development),

liderada por Apffel-Marglin and Marglin (1990), Breton (1999, 2001, 2005),

Escobar (1984, 1985, 1988, 1995, 1998, 2002), Esteva (1987,1993,2000), Fals

Borda (1988), Ferguson (1990), Hobart (1993), Rahnema (1988), Sachs (1993),

Stavenhagen (1971), Viola (2000), Worsley (1984) entre altres, es basa en el

paradigma postmodern, on es critica la mateixa concepció de desenvolupament

argumentant que les relacions de poder que s’estableixen entre agències i

desenvolupats són asimètriques, que les intencions i les conseqüeències dels

projectes de cooperació internacional són més retòriques que reals, i per tant, es

posa en dubte el paper dels antropòlegs com a mediadors per als projectes de

desenvolupament. Aquests autors proposen un canvi de paradigma, tot i que en

alguns casos els seus objectius són més aviat crítics que constructius, i això no és

una crítica sinó una observació, ja que considero la crítica imprescindible, per al

canvi paradigmàtic necessari.

Una tercera perspectiva pont entre las dues anteriors, proposta per

Gardner i Lewis (1996), i altres autors des d’un punt de vista més filosòfic com

Shiva (1989, 2005) en la Democracia de la Tierra, on es discuteix com el paper

de l’antropologia i de la resta de disciplines, no pot anar deslligat de la pràctica.

Es proposa una deconstrucció de la concepció economicista sobre el

desenvolupament, per crear espais alternatius, constructius, transdiciplinars i

aplicats , per al canvi de paradigma, on el medi natural sigui l’eix integrador de

les esferes econòmiques, socials i culturals per explicar i millorar el sustent dels

pobles.

En aquesta línia constructiva em posiciono per abordar el

desenvolupament vist des del punt de vista de la sustenbtabilitat. Un punt de

vista integrador i transdisciplinar, on la base del sustent està en l’equilibri entre

els sistemes de vida i els recursos naturals que li donen existència.

20

És important comentar que tot i aquesta visió constructivista que prenc,

segueixo reconeixent que les agències de desenvolupament i els governs

difícilment afavoriran al canvi de sistema necessari perquè la sustentabilitat fos

possible. Hem de treballar doncs, per un canvi inicialment teòric, però amb

objectius clars per a la seva materialització pràctica en polítiques no només

sostenibles, sinó sustentables.

Viola (2000:10), assegura que les múltiples definicions sobre

desenvolupament solen recollir al menys dues connotacions:

(...)“por una parte, el proceso histórico de transición hacia una economía

moderna, industrial y capitalista; la otra, en cambio, identifica el desarrollo con

el aumento de la calidad de vida, la erradicación de la pobreza y la consecución

de mejores indicadores de bienestar material” (Viola, 2000:10).

Pot ser l’error resideix en crear un concepte o una definició transcultural i

universal d’un concepte tan complex i dotat de fortes càrregues polítiques,

econòmiques i socials, com és el desenvolupament. No pretenc arribar a

conclusions postmodernes sense sortida, sinó que crec necessària una reflexió en

el sentit pragmàtic que plantejava Polanyi (1992), sobre les dimensions i

indicadors de conceptes econòmics, però des d’un nou paradigma que implica un

canvi de sistema, deixant enrere els objectius de creixement econòmic i pensant

en la sustentabilitat empírica dels sistemes de vida com a base per a la

supervivència.

A continuació explorem els principals avenços crítics que ens ha aportat

l’antropologia del desenvolupament, per fugir dels anàlisis economicistes que

precedien i que ens donen eines per operacionalitzar, des d’una altra perspectiva,

el principal concepte a tractar “la sustentabilitat”.

Etnodesenvolupament

És a partir dels anys 90 quan comencen a aparèixer els primers autors que

identifiquen alternatives al desenvolupament. Segons Bonfill (1995), Cardoso de

Oliveira (1992), Mair (1984), Hill (1986), Stavenhagen (2001) i Velasco (1999),

21

entre d’altres, l’Etnodesenvolupament proposa una naturalesa de

desenvolupament alternatiu, que respecti els interessos dels pobles o poblacions

ètniques, blanc dels plans de desenvolupament. Aquesta és una concepció bàsica

que incorpora la sustentabilitat.

Capital Social i Empowerment

Altres aportacions interessants són d’autors que reflexionen sobre els

beneficis del capital social i l’empowerment10 de les comunitats locals per

millorar el seu desenvolupament. Si bé és important destacar, que l’aparell del

desenvolupament ha utilitzat el aquestes aproximacions per emmascarar altres

polítiques més economicistes, però amb “rostre humà” (Breton 2005:21).

En l’operacionalització de la sustentabilitat aplicaré de manera prudent

certa visió que ofereix o pot oferir el capital social i l’empowerment. Aquests

conceptes s’han aplicat a moltes esferes socials, però en aquest cas, ens interessa

la relació i l’aplicació que s’ha fet del concepte en les polítiques de

desenvolupament. Des de la retòrica més que en l’empirisme, la participació de

les societats locals en assumptes públics permet, en el cas dels països del Sud,

implementar programes d’intervenció sostenibles en termes socials i econòmics

(White 1994:379). Però seguint a Breton (2005:22), aquesta retòrica incorpora

el pensament economicista dominant, externalitzant a les ONGDs esferes que

havien estat liderades pels Estats.

Segons ens explica Breton en Capital Social y Etnodesarrollo en los

Andes (2005), la perspectiva del Capital Social neix a finals dels 90 i es

consolida a principis del 2000. Els principals autors que han definit el capital

social des d’un punt de vista estructural són Bourdieu (2001), Coleman (1990) i

Putnam (1993) encara que amb certes discrepàncies entre ells. Bourdieu, ja en

10 L’autora Deepa Narayan (2002) aporta una definició operativa de Empowerment, autora que el concep com l’expansió dels actius dels pobres per negociar, controlar i tenir cabuda en les institucions que afecten a les seves vides. Altres accepcions, provinents de l’Escola del capital social, emfatitzen la capacitat que tenen les organitzacions populars d’aglutinar i obtenir interessos comuns que no poden ser aconseguits de manera individual (Carroll, 2003). El concepte lligat al foment del capital social ha estat en proa de molts autors, però rares vegades s’han pogut materialitzar les idees en programes consistents. El problema està en la manca de sistemes que fomentin una autèntica democràcia social de les comunitats més pobres.

22

els anys 80 analitzava el capital social imbricat dins l’estructura social, en el qual

es forgen uns vincles duradors, útils i visibles, on s’intercanvien altres tipus de

capital (econòmic, cultural i simbòlic).

En l’altre extrem trobem a autors culturalistes, per als que el capital social

és concebut com un fenomen subjectiu format per actituds, i els valors que

determinen com es relacionen uns individus amb altres (Fukuyama, 2003). Entre

aquestes dues línies trobem a multitud d’autors.

Va ser però a través del treball de Putnam (1993) en relació al capital

social i als desequilibris regionals a Itàlia, on els científics del Banc Mundial van

començar a familiaritzar-se amb el concepte per convertir-lo en un dels temes

estrella per al disseny de models d’intervenció rural. Tal i com el va definir

Putnam el capital social es podria identificar amb l’existencia d’expectativas

mútuas de cooperación entre los habitantes de una comunidad (o región),

sostenidas por redes institucionales, associaciones u organitzaciones, donde

cristalizan dichas expectaivas en pautas de cooperación continuadas (Breton

2005:32).

Després que el Banc Mundial11 en potenciés acadèmicament i

econòmicament la seva investigació, molts altres autors han realitzat aportacions

per intentar operacionalitzar el concepte. Aquest és el cas d’autors com

Bebbington (1999), Carroll (2002), Bebbington i Torres (2001), Velasco (1999).

Al meu entendre aquesta és una concepció molt essencialista, ja que els

pobles no viuen desconnectats i ja tenen les seves xarxes locals i regionals. Crec,

seguint la crítica que fan Breton (2005) i Fine (2002), l’aparell del

desenvolupament s’apropia del concepte per modificar aquestes xarxes per

introduir noves xarxes que potenciïn l’economia de mercat, sota l’òptica de la

participació.

11 La Social Capital Initiative del Banc Mundial, com explica Breton (2005:33), operativa entre el 1998 i el 2001, constitueix l’eix de treball per a les polítiques orientades al capital social. En aquest context el capital social va sorgir com una eina capaç de vincular la polèmica sobre la participació popular amb la teoria del desenvolupament.

23

No existe posibilidad de desarrollo alternativo, si la democracia

participativa que anuncia el aparato del desarrollo no se traduce a una

verdadera democracia social, por muchas redes que sostengan a los más pobres,

estos seguirán siendo pobres, si no se gira el sistema político y económico

global Breton (2005:28)

Seguint amb la crítica de Breton (2005), el capital social no pot per si

mateix ser una font de desenvolupament. A més la concepció essencialista que

des del Banc Mundial s’ha donat, implica que el capital social que es vulgui

fomentar amb els plans de desenvolupament, no representi al teixit social i

cultural de les comunitats locals, i en certs casos, aquest nou capital social es pot

posar en contra de les xarxes socials ja existents.

Al mateix temps, penso que la concepció social de la sustentabilitat, que

més endavant es defineix, ha d’incorporar una concepció aplicada del Capital

social. La participació ciutadana en els projectes de cooperació i en les activitats

de sustent local i regional ens poden donar a entendre quins són els actors claus,

quins patrons relacionals es donen (familiar, laboral- assalariat, cooperatiu),

quines relacions de reciprocitat i participació existeixen entre els actors, etc. És

important descriure i analitzar les xarxes de relacions locals, regionals i

internacionals en les que participen les comunitats locals per explicar el

dinamisme social i polític, per analitzar-lo en base a la sustentabilitat i no en

base al sistema de mercat. En aquest sentit la tècnica analítica que ofereixen les

xarxes socials12, poden ajudar-nos a captar tota aquesta rica i complexa

informació.

Un cop identificades les xarxes socials i culturals de les comunitats locals,

podrem qüestionar-nos quines febleses i amenaces poden patir i quines

12 Los datos relacionales de las redes sociales, expresan contactos, transacciones, lazos, conexiones,

vínculos, servicios dados o recibidos, comunicación, relaciones entre grupos a partir de agentes. En

definitiva conectan pares de agentes entre sí. Precisamente expresan los lazos de funcionamiento entre

distintos tipos de agentes. El dato no es mas que la información y la medida de esta relación, (Scott J.,

1991)

24

actuacions podrien potenciar la cohesió i l’equitat d’aquestes xarxes. El que és

totalment inviable és crear noves xarxes institucionals, que més que aportar

capital social, poden fomentar la dependència de les comunitats locals amb les

institucions que els donen suport i desfragmentar així, la xarxa de relacions

socials existent.

Al meu entendre cal descriure les xarxes socials aplicades al

desenvolupament en funció de la democràcia participativa que defineix Shiva

(2005:25), en relació a la participació activa dins la comunitat emmarcada dins

una nova perspectiva on l’Economia és entesa com l’equilibri de tres esferes:

l’economia de mercat, l’economia de sustent i l’economia de la Naturalesa.

Desenvolupament sostenible i Sustentabilitat

Com ja hem comentat anteriorment, el desenvolupament sostenible cobra

força a finals dels anys 80, a partir de l’informe Brundtland “Nuestro Futuro

Común” (1987) i tota la reflexió crítica que aquest va contribuir en les

successives cimeres i trobades internacionals13. Una reflexió ètica que des de

l’aparell del desenvolupament però, queda tant sols definida des de la retòrica

però no en la seva materialització en polítiques realment sostenibles.

Cal dir que la perspectiva que persegueix el desenvolupament sostenible

pretén integrar les visions economicistes del desenvolupament amb la

conscienciació sobre la dependència dels recursos naturals per a la subsistència i

per tant, en la seva gestió sostenible. Cal dir però, que aquesta perspectiva

suposadament integradora no té tan presents les dimensions socials i sobretot les

culturals, que també condicionen i expliquen el desenvolupament sostenible. A

l’informe Brundtland (1987:67) es defineix el desenvolupament sostenible com:

“El desarrollo sostenible es el desarrollo que satisface las necesidades de

la generación presente sin comprometer la capacidad de generaciones futuras

para satisfacer sus propias necesidades.

13 Veure annex 1 Figura a

25

El concepto de “necesidades”, en particular las necesidades esenciales de

los pobres, a las que se debería otorgar prioridad preponderante;

La idea de limitaciones impuestas por el estado de la tecnología i la

organización social entre la capacidades del medio ambiente para satisfacer las

necesidades presentes y futuras”. (1987:67)

Les principals implicacions del desenvolupament sostenible definit a

l’Informe Brundtland (1987: 68-73) i que ens poden ajudar a definir millor el que

s’entén per sostenible són:

Segons aquesta definició, el desenvolupament sostenible pretén fer

possible l’activitat econòmica, ambiental i social perdurable en el temps. La

integració d’aquestes tres vessants del desenvolupament incorpora la distribució

equitativa de la riquesa, l’ús dels recursos naturals per sota de la seva capacitat de

càrrega i l’habitabilitat del planeta com a principis operatius.

Ambiental: aquell desenvolupament que no produeix danys perdurables ni

a la biosfera ni a ecosistemes particulars

Social: aquell desenvolupament que manté la cohesió social alhora que

satisfà les necessitats individuals de benestar, cultura i participació

Econòmic: aquell desenvolupament que aborda el progrés des dels

recursos disponibles

La sostenibilitat ha de permetre un desenvolupament consensuat entre tots els

sectors de la societat —els econòmics, els polítics i els ambientals—, que

garantitzi la governabilitat del segle XXI; dissenyant nous mecanismes de

prevenció, mediació i resolució de conflictes que vehiculin un diàleg social més

ampli i un disseny integrat, divers i global de les polítiques públiques.

En suma, el desenvolupament sostenible és un procés de canvi en el qual

l’explotació dels recursos, la orientació de l’evolució tecnològica i la

modificació de les institucions estan en línia i fan créixer el potencial actual i

futur per a satisfer les necessitats i aspiracions humanes. En aquest sentit, el

desenvolupament sostenible és un procés d’estudi i adaptació, més que un estat

definitiu de complet equilibri. (Brundtland 1987:70).

26

A nivell d’estratègies i polítiques en la línia del desenvolupament sostenible,

els científics-polítics de l’Informe Brundtland, defineixen les bases per fomentar

un desenvolupament sostenible, en el context de crisi de desenvolupament i

mediambient de finals dels 80. Aquest requereix:

Un sistema político democrático que asegure a sus ciudadanos una

participación efectiva en la toma de decisiones; un sistema económico capaz de

crear excedentes y conocimientos técnicos sobre una base autónoma y constante;

un sistema de producción que cumpla con el imperativo de preservar el

medioambiente; un sistema tecnológico capaz de investigar constantemente

nuevas soluciones; un sistema internacional que promueva modelos duraderos

de comercio y finanzas; un sistema alternativo y flexible y capaz de corregir-se

de manera autónoma. (1987:91-92).

Veiem com aquesta definició que ens aporta el desenvolupament sostenible,

aporta certs criteris ecològics i socials per la preservació del sustent i la

biodiversitat. També identifiquem, però una marcada línia política d’acció cap al

desenvolupament econòmic i a la reproducció del model de societat dominant. El

mercat i el seu funcionament de base en cap moment es posen en dubte.

Tot i que es menciona la importància de la cultura i el “saber fer tradicional”

de les comunitats locals en relació amb el seu ecosistema, aquest no es defineix

com a dimensió clau en els projectes de cooperació internacional al

desenvolupament. La dimensió política necessària tampoc es posa en dubte i es

segueix reproduint el sistema d’estat de benestar neoliberal. Aquest aspecte serà

molt important per a la nostra tesi, però en l’informe, només queda reduït a un

paràgraf que diu:

“los sistemas sociales tradicionales reconocían algunos aspectos de la

interdependencia entre pràcticas y medioambiente, y aplicaban cierto control de

la comunidad sobre las prácticas agrícolas y los derechos tradicionals relativos

al agua, los bosques y la tierra. Esta observancia impuesta del “interés común”

no impedía necesariamente el crecimiento y la expansión, aunque podía limitar

la aceptación y difusión de innovaciones técnicas”. (1987:70).

27

Per tant, el canvi paradigmàtic necessari no es veu reflectit. Passats gairebé 20

anys, veiem com els resultats de reducció de la pobresa i millora de les

condicions ecològiques, previstos en l’Informe Brundtland per al segle XXI,

estan lluny d’aconseguir-se.

Un punt important per acabar, és que en l’informe Brundtland, es destaca la

importància del reconeixement d’un interès comú i d’equitat, per a l’èxit del

desenvolupament sostenible. Però donada l’estructura inequitativa de l’accés i

possessió dels recursos, aquesta sembla difícil d’aconseguir.

Crec que aquest és el punt clau per entendre la sostenibilitat, però

políticament, no és una qüestió que es pugui debatre fàcilment. Crec que el

desenvolupament sostenible tot i certa dimensió crítica, no aporta la pressió

necessària per el canvi paradigmàtic i polític necessari.

En resposta a la inadecuació dels programes implementats en mires al

desenvolupament sostenible, veiem com al llarg dels 90 i del 2000, diferents

moviments socials d’Amèrica llatina, d’Àsia i fins hi tot d’Europa, s’han aixecat

per lluitar en la defensa de les seves terres i pel dret a l’autodeterminació. Això

ens situa en un context on el desenvolupament sostenible ens queda obsolet, i

necessitem de dimensions més crítiques i alhora constructives, que ens permetin

entendre i explicar la realitat.

Segons autors com Sachs (1993), Ecoforum (1991), Braidotti et al (1994),

Robertson (1992), exposen que el desenvolupament sostenible (sustainable

development) utilitzat des dels anys 80 per la concepció dominant, s’ha de

repensar en base a l’alternativa neoliberal dominant i es proposa un nou

concepte, on es tinguin presents en primer terme als beneficiaris dels plans de

desenvolupament, posant en dubte fins hi tot la necessitat de realitzar-hi

intervencions. El terme que s’utilitza des d’aquesta perspectiva crítica és el de la

sustentabilitat (sustainability), que pren caràcter d’autonomia i cosmovisió dels

propis membres per escollir quin tipus, forma i planificació de desenvolupament

es necessita.

28

Las aproximacions alternatives, dels denominats “països del Sud” s’han

ampliat i posat a proba en diferents parts del món, des de fa ja uns anys. Estudis

on s’exposa la participació de les organitzacions popular indígenes en el procés

de gestació i pràctica del desenvolupament: Agenda Ya, Wanachi (1992), NGO

Alternative Treaties (1992), and the Kari-Oca (1992), o els moviments indígenes

de defensa de la terra com els exposat a Colòmbia per Escobar (1998), o els

ocorreguts a Equador durant els 90 i el 2000, són alguns dels exemples de la

lluita per un desenvolupament propi basat en una altre concepció de les relacions

entre natura i societat, que les plantejades des dels països “desenvolupats”.

Aquests grups reivindiquen l’autonomia de gestió i la propietat de la

terra, com a punt inicial per la millora de les seves condicions de vida i la base

de la seva política en la gestió natural del recursos, tenint presents la seva

història, cosmologia i maneres de fer tradicionals. Aquests estudis exposen a

més, la necessitat de control del desenvolupament a través de les mans de les

comunitats locals, amb una participació directe i activa en la política i economia

local. Una pregunta clau és, què entenen per sustentabilitat les comunitats locals?

Escobar (1998) intenta respondre a aquesta pregunta en les Comunitats

negres del Pacífic Colombià, després d’una dècada de treball conjunt.

“For the ethnocultural process, the movement needs to be built on the basis of

broad demands for territory, identity, autonomy, and the right to its own vision

of development and the future” (Escobar 1998:14)

Aquesta perspectiva la considero bàsica per analitzar el que s’entén per

sustentabilitat i sobretot per veure quina perspectiva en tenen els pobles titllats

de “subdesenvolupats”. Encara que això és molt fàcil de dir i més difícil

d’operacionalitzar, per tant, hem de baixar de nivell i apropar-nos a les diferents

dimensions del concepte, per veure si identifiquem indicadors pertinents que ens

ajudin a explicar la sustentabilitat dels sistemes de subsistència en comunitats

rurals.

En aquest treball intentarem entendre la sustentabilitat dels sistemes de

subsistència a través dels projectes que diferents ONGDs índies han realitzat i

29

realitzen a Manthakulathupatti (Mkp), una comunitat Valaiyar situada al Sud de

la Índia, a l’Estat de Tamil Nadu. Intentarem integrar diferents visions, ja que

entenem que l’estudi de la sustentabilitat ha de ser transdisciplinar, i tot i que

aquest treball no pretén ser exhaustiu, intentarem definir la dimensió global del

fenomen per entrar més en profunditat en alguns aspectes. Les línies teòriques

que al meu entendre poden ajudar a explicar la sustentabilitat són principalment:

antropologia del desenvolupament, l’ecologia política, l’ecofeminisme, l’estudi

del coneixement ecològic tradicional i l’economia ecològica.

Altres perspectives teòriques que expliquen la Sustentabilitat

Ecologia Política

Una altra perspectiva que necessita incorporar un bon anàlisi de la

sustentabilitat és la perspectiva crítica d’anàlisi institucional que ens ofereix

l’ecologia política.

La creixent insatisfacció de molts científics socials davant la concepció

essencialista i ahistòrica de les concepcions entre naturalesa i societat, defensada

per determinats col·lectius conservacionistes, va donar lloc a partir dels anys 70,

a la construcció d’una perspectiva de caràcter multidisciplinari, l’ecologia

política. Aquesta perspectiva seguida per autors com Bryant (1992), Breton

(1999), Bedoya y Martínez (2000), Painter y Durham (1995), Escobar (1998)

consideren imprescindible l’anàlisi d’aquells processos i institucions que juguin

un paper determinant en la relació dialèctica entre qualsevol societat i el seu

mediambient, tant des del punt de vista local, com regional i global. La visió dels

fenòmens ecològics aportada pels estudis de l’ecologia política, ofereix un marc

d’anàlisi molt més complex, gràcies a la inclusió de factors com les relacions

internacionals de dependència, la dinàmica del capitalisme global, les polítiques

estatals, o l’estructura socio-econòmica local, que condicionen el sustentabilitat

dels pobles.

Incorporarem en aquest treball un anàlisi crític de les institucions que

intervenen en el desenvolupament de la comunitat rural cas d’estudi, sota la

perspectiva de l’ecologia política.

30

Etnoecologia i Ecologia Cultural

Al llarg de la història de la humanitat, la principal font de coneixement o de

capital humà no ha estat la capacitació escolar, sinó el coneixement tradicional

de plantes, animals i el seu hàbitat- el coneixement acumulat i desenvolupat per

generacions ha ajudat a la gent a adaptar-se al seu entorn (Atran 1993; Atran i

Medin 1999; Berlin i Berlin 1996; Colson 1979).

Diferents investigadors han documentat l’ubicació del coneixement ecològic

tradicional i els seus efectes directes en societats sense accés a tècniques

modernes d’agricultura o medicina (Johns 1997; Reyes-García et al. 2005a; Etkin

2000; Bentley i Rodríguez 2001; Colson 1979; Kuhnlein i Turner 1991). Aquest

fet presenta una pregunta clau: si el coneixement ecològic tradicional

proporciona tants beneficis privats, per què hauria de desaparèixer?

Els investigadors han assenyalat dues causes fonamentals per explicar la

pèrdua de coneixement ecològic tradicional: l’escolarització (Sternberg et al.

2001) i la integració al sistema de mercat (Benz et al. 2000; Locay 1989).

L’escolarització pot erosionar la transmissió del coneixement ecològic

tradicional perquè la gent té limitacions de temps i recursos, per tant han

d’escollir quin tipus de coneixement volen adquirir preferentment (Sternberg et

al. 2001).

Altres investigadors postulen que les activitats econòmiques que no

requereixen tenir les aptituds del coneixement ecològic tradicional, provoquen

que aquest s’erosioni, ja que la gent no necessita utilitzar-lo (Reyes-García et all,

2006). És des d’aquesta perspectiva que estudiaré en quina mesura els projectes

de desenvolupament incorporen el coneixement i “saber fer” tradicionals, en

cohabitació amb el sistema de mercat i com aquest es veu substituït per modernes

pràctiques de producció, molts cops potenciades a través de les ONGDs.

És important a l’hora de descriure el coneixement tradicional i en concret

el coneixement ecològic tradicional (TEK) unes reflexions que ens proposa

l’Ecologia Cultural.

Guha (1994), Milton (1996) han postulat sobre un “ecologisme dels

pobres”, que a diferència de “l’ecologisme de l’abundància” de les classes

31

mitges dels països del Nord, defineix a la Naturalesa com una font de recursos

vitals per a la supervivència, però sense oblidar el component de justícia social.

En aquesta línia veig necessari l’estudi de la gestió institucional en zones amb

restriccions a l’accés dels recursos naturals, ja siguin reserves naturals o zones

forestals reservades, com és el cas que pretenc abordar. Els boscos de

Karandamalai on s’ubica la Comunitat de Mkp, estan declarats com a Boscos

reservats, des del 1977 per part del Departament Forestal indi. Més tard entrarem

a fons en aquesta qüestió.

Un altre punt important, és el recent interès que ha despertat la gestió de la

biodiversitat per part dels pobles indígenes, obrint un debat sobre la necessitat

d’incorporar aquest coneixement local com la base per un desenvolupament més

sustentable (Escobar 1995).

També hem de tenir present però, que certs estudis han donat al

coneixement local una reificació de les cultures indígenes com entitats pures,

aïllades i situades fora de la història, influenciades per la preconcepció del “bon

salvatge ecològic” (Redford, 1990). Seguint aquesta línia intentarem definir i

contextualitzar la categoria “coneixement local tradicional”, donant-li un sentit

dinàmic, en forma de processos canviants i adaptatius a les condicions de

l’entorn. En aquest sentit Escobar (1998), citant a Shiva (1993) i a Descola i

Plason (1996), proposen una reflexió metodològica ben interessant:

Similarly, the definition of biodiversity proposed by the movement provides

elements for reorienting biodiversity discourses according to local principles of

autonomy, knowledge, identity, and economy (V. Shiva, 1993). Finally, from the

activists’ efforts at theorizing local practices of use of resources we learn that

“nature” is not an entity “out there” existing outside human history, but that it is

deeply produced in conjunction with the collective practice of humans that see

themselves as integrally connected to it (P. Descola and G. Pálsson, eds. 1996).

Escobar (1998:20)

Intentarem captar doncs, quin coneixement ecològic tenen els habitants a

Mkp i com afecta a les activitats de sustent que es desenvolupen. També

intentarem analitzar en quina mesura els projectes de desenvolupament de la

32

comunitat incorporen aquest coneixement local de gestió de medi i els recursos

naturals. Finalment intentarem captar quina gestió del medi natural realitzen els

habitants i reflexionar si segueix la línia de la sustentabilitat.

Economia ecològica

L’ Economía Eoclógica és un altre perspectiva teòrica clau per incorporar

en la descripció de la sustentabilitat, en aquest treball les aplicarem a la dimensió

econòmica i ecològica de la sustentabilitat, com a punt de vista integrador entre

les relacions entre medi natural i mitjans de subsistència.

L’economia ecològica és una corrent teòrica que es crea a partir dels anys

80. Aquesta proposa una perspectiva transdisciplinar amb una nova concepció

entre la relació natura, societat i economia. L’economia no és vista com l’eix

principal, al contrari, els recursos naturals i la seva integració en el benestar

social, passen a ser la base d’aquest nou paradigma. L’economia ha de respondre

a les necessitats del conjunt naturalesa-societat i ho ha de fer a través d’un

sistema obert:

“The human economy is embedded in nature, and economic processes are also

always natural processes in the sense that they can be seen as biological,

physical and chemical processes and transformations; therefore, the economy

ought to be studied also, but not only, as a natural object, so economic processes

should also be conceptualized in terms usually used to describe processes in

nature” (Ropke (2005).

Aquesta corrent es basa en els fonaments que va crear l’economista

Georgescu-Roegen en el seu llibre “The Entropy Law and the Economic

Process” (1966), on es posa en dubte la Teoria del Valor dels economistes,

situant l’economia dins l’ecologia, preguntant-se, per tant, per la valoració dels

fluxos d’energia i materials que entren en l’economia, per la valoració dels

serveis proporcionats per l’ambient per a la depuració o reciclatge dels desfets de

l’economia humana, i per la valoració dels danys ambientals actuals i futurs a

causa dels residus no depurats o reciclats (Martínez Alier, 1992:28).

Així doncs, Georgescu-Roegen i els seus posteriors seguidors, expliquen

com les interaccions econòmiques sota la perspectiva neoliberal, no responen a

33

les interaccions reals amb la naturalesa, la font dels recursos productius. Es

proposa una llei on s’explica que entropia14 generada en aquests processos no es

té en compte, i postula sobre una nova concepció on les relacions econòmiques

incorporin la dimensió ecològica com a forma d’entendre les interaccions amb el

medi.

La visió entròpica del procés econòmic significa irreversibilitat, pèrdua de

la qualitat dels fluxos d’energia i materials a través del procés econòmic que es

donen lloc e un sistema obert, i per tant el sistema econòmic resta en permanent

desequilibri. Donat que la hipòtesi de partida sobre l’economia ecològica és la

necessitat d’emmarcar a l’economia dins del suport ecològic, serà mitjançant el

coneixement del funcionament de la naturalesa, sustent de les activitats

econòmiques, com podem apropar-nos a definicions operatives des d’aquest punt

de vista.

Aquesta línia en el seu dia revolucionaria, ha afavorit la creació d’una

corrent teòrica que avui anomenem economia Ecològica. Els principals autors

que la segueixen són: Kneese (1962), Martínez Allier (1987,1991, 1992, 1996,

1999, 2002), Dally (1997 ), Costanza (2001), entre altres. Aquests autors han

realitzat aportacions molt interessants.

Seguint a Ropke (2005), algunes de les principals aportacions de

l’Economia Ecològica es basen en la qualitat de l’energia i la productivitat del

treball (Cleveland et al., 1984), l’eficiència dels sistemes de producció

alimentaris (Pimentel et al, 1973), l’increment dels costos energètics (Cleveland

et al., 1984), la creació de nous models empírics per a la captació dels costos de

producció (Constanza, 1980) i l’anàlisi de la resiliència entesa com la flexibilitat

del medi natural a adaptar-se a canvis tant interns a l’ecosistema com provocats

des de l’exterior (Martínez Alier (1992).

In relation to ecology, chaos theory encouraged the questioning of the

idea that an ecosystem has only one stable equilibrium. A new generation of

ecologists emphasized that natural systems are always exposed to stress, shock

14 Entropia: Residus generats resultants de accions productives que s’introdueixen en el medi natural. Es proposa tenir present aquesta entropia en la conceptualització econòmica dels costos productius.

34

and changes, also before humans had any impact, so ecosystems can be expected

to have multiple equilibria and to evolve over time. In an influential article from

1973, Buzz Holling suggests that it is more relevant to focus on the resilience of

ecosystems (Holling, 1973). Whereas this idea and the following development of

the field of adaptive environmental management still stick to the systems

framework of thinking, other biologists jumped to more radical conclusions.

Some used chaos theory as a steppingstone for questioning systems thinking

altogether. However, in relation to the development of ecological economics, the

systems perspective was, and still is, dominant—albeit in a modernized version

with a focus on continuous change, resilience and ecosystem services.

Un anàlisi d’aquest tipus va més enllà del simple manteniment d’una

diversitat genètica i cultural, aquesta nova racionalitat apunta cap a un procés de

complexització de la organització productiva. D’aquesta forma el projecte social

des d’aquesta perspectiva, s’oposa a les tendències històriques que tendien a la

unifromització ecològica, cultural i tecnològica dels pobles i a la unificació

positivista del coneixement, necessaris per avaluar la productivitat des de la

racionalitat capitalista de la producció.

Seguint a Leff, E (1986:70), un procés productiu construït a partir d’una

visió des de l’economia ecològica condueix necessàriament a l’anàlisi de les

condicions ecològiques, tecnològiques, econòmiques culturals i polítiques que

facin factible un aprofitament i transformació dels recursos naturals, orientat a

maximitzar el potencial productiu dels ecosistemes i a minimitzar el consum de

recursos no renovables.

Segons reflexiona Escobar (1998), l’economia ecològica s’ha d’incorporar

en l’anàlisi de l’economia política.

“As Martínez Alier (1995) has suggested, the study of environmental

conflict and its distributional effects is a central feature of political ecology. To

this extent, the Pacific region of Colombia has important lessons for the field.

In this context, PCN activists have developed a political ecology framework that

incorporates concepts of territory, biodiversity, life corridors, local economies

and territorial governability, and alternative development. They have

35

progressively articulated this framework in their interaction with community,

state, NGO, and academic sectors. As already mentioned, the territory is seen as

a fundamental and multidimensional space for the creation and recreation of the

ecological, economic, and cultural practices of the communities.

The defense of the territory is assumed within a historical perspective linking

past and future. In the past, communities maintained relative autonomy and

forms of knowledge and ways of life conducive to certain uses of natural

resources. This relationship between meanings and practices, and the social

relations in which they are embedded, is being transformed today by the

developmentalist onslaught. Confronted with national and international

pressures on the natural and genetic resources of the region, the organized black

communities prepare themselves for an unequal and strategic struggle to

maintain control over the only remaining territorial space in mainland Colombia

over which they still exert a significant cultural and social influence.

The demarcation of collective territories has led activists to develop a conception

of the territory that highlights articulations between patterns of settlement, use of

spaces, and practices of meanings-uses of resources. This conception is validated

by recent anthropological studies that document the cultural models of nature

that exist among black river communities”. (Escobar 1998:15)

Tal i com Martínez-Alier (1995), un dels principals fundadors de

l’economia ecològica, ha suggerit, l’estudi dels conflictes mediambientals i els

seus efectes distributius són l’eix central de l’economia política. En aquest sentit

aplicarem el punt de vista de l’economia ecològica, entenent la relació amb el

medi, com una relació dialèctica entre comunitats i institucions que tenen com a

eix central l’ecosistema. L’economia doncs, ha de deixar enrere els seus principis

neoliberals i ampliar el punt de mira, per així explicar millor les relacions entre

natura, societat i economia. A més Comunitats locals fora del sistema capitalista,

com les que il·lustra Escobar en el cas del Pacífic Colombià, han aplicat

polítiques ecològiques sustentables, basades en el seu coneixement ecològic

tradicional i gràcies a una autonomia política i cultural.

36

En aquesta línia em sembla interessant comentar el treball de Shiva i Mies

(1998) “La praxis del Ecofeminismo”, una perspectiva que proposa un canvi

paradigmàtic en la línia de l’economia ecològica. Concretament Shiva (2005) en

el seu darrer llibre, “Democràcia para la Tierra: Justicia, sustentabilidad y paz”,

proposa una nova concepció de l’economia que trobem clau. Shiva critica la visió

etnocrentrista de l’economia neoliberal i proposa una economia basada en la

democràcia social i que es composa de tres esferes que han d’interactuar en

equilibri per tal de ser sustentables: economia de la naturalesa, economia del

sustent i economia de mercat. Shiva explica que l’èmfasi i l’element integrador el

forma l’economia de la naturalesa, ja que sense els seus recursos ni l’economia

de subsistència- practicada per la major part de les comunitats rurals i pobres-, ni

l’economia de mercat, poden sustentar-se en el temps.

Així doncs, agafem aquestes línies teòriques per complementar les

aportacions de l’antropologia del desenvolupament, no només a nivell

d’indicadors, sinó com a perspectiva d’anàlisi per entendre d’una altre manera els

processos productius i econòmics, integrant en ells la subsistència de les seves

comunitats, la cultura, i sobretot la mare terra. El canvi de paradigma passa per

no seguir els objectius de maximització del benefici i creixement econòmic

il·limitat, sinó buscant la maximització de la seva sustentabilitat.

2.5. Operacionalització de la “Sustentabilitat”

Sharachchandra Lélé y R. Jagannath Rao (1996), en el seu intent

d’operacionalitzar el concepte de sustentabilitat en unes cooperatimes (LAMPS),

situades dins la reserva natural de BRHills, a l’estat indi de karnataka, prenen

unes dimensions i indicadors molt interessants.

Aquests autors prenen tres dimensions clau per la sustentabilitat: la

dimensió econòmica, la dimensió social i la dimensió ecològica. Jo afegeixo

seguint a autors com Escobar (1998) i Shiva (1988) una dimensió cultural,

basada en la cosmologia, concepcions i pràctiques dels agents locals entre la

relació natura i sustent.

37

Sharachchandra Lélé y R. Jagannath Rao (1996) proposen les següents

dimensions per l’anàlisi de la sustentabilitat:

- Economic performance includes not only the financial viability in the

short term (current year profit/loss) and long term (accumulated

profit/loss), but also the incremental benefit provided by the formation of

the society to its collecting members and the benefit cost analysis of the

public investments that have enabled these benefits.

- Social Performance is measured in terms of the extent to which potential

members have joined in the society, the extent to which members actually

participated in societal activities, the extent of informed control exerted

by the members, their participation in managerial and entrepreneurial

activities, and the extent of equity in distribution of economic and non

economic benefits within the community.

- Ecological Performance of natural products extraction is defined from

two different perspectives. From the perspective of the collectors,

sustainablitity by the mean that the average physical availability of each

natural product should remain non-dismishing over a time-scale of

decades. From the perspective of larger society, sustainability may mean

that the natural resources extraction activities should not have

significantly negative impacts on other species and the ecosystem as a

whole (Hall and Bawa, 1993).

Seguint la metodologia d’aproximació d’aquests autors junt amb altres

contribucions que considero claus i aquí no es tenen en compte, intentaré definir

que implica la sustentabilitat i quins indicadors hem de tenir presents.

Si bé és cert que en aquesta fase de màster, amb una primera aproximació al

tema d’estudi i al treball de camp a la Índia, no podem posar a prova els

indicadors definits, però cal captar les bases per a una millor definició i

operacionalització dels complexos conceptes teòrics a tractar.

38

La major part de les definicions de sustentabilitat giren entorn a l’anàlisi

ecològic dels sistemes de vida existent en el medi natural. Des de la perspectiva

ecològica i de gestió dels recursos naturals, la sustentabilitat s’ha tractat des ja

dels anys 90 per autors com Kuik, i Verbruggen (1991), Kenny i Meadowcroft

(1999) en “Planning Sustainability”, el problema és que només es tenen

presents aspectes ecològics i econòmics, deixat en un segon terme els aspectes

socials i sobretot els culturals.

Aquests autors entenen la sustentabilitat com: “ecological sustainability

or “viability” of development. The emphasis is on the preservation of prudently

and more stringently defined environment capital (natural resource base plus

environmental quality) to be passed on “intact” to future generations, as a

development potential.” Opschoor i Reijnders (1991:12).

Respecte al que representen els indicadors de la sustentabilitat, aquests

autors aporten:”Sustainability indicators refelect the reproducibility of the way

given society utilizes its environment. Hence, they differ from classical

environmental indicators: they do not simply reflect environmental conditions or

pressures on the environment, but they indicate to what degree certain pressures

on the environment impacts the earth can deal with a long term perspective,

without being affected in its basic structures and processes. We refer to this

capacity of the environment as “ecological viability”. In a sense, therefore

sustainability inidicators are normative indicators: they relate actual,

“objective” developments to a desirable condition or goal”. Opschoor i

Reijnders (1991:7).

Opschoor i Reijnders (1991:8-9), per la seva part identifiquen diversos

indicadors de la sustentabilitat en funció de dues categories analítiques (pressió

sobre l’ecosistema – Pollució, Sobreexplotació dels recursos i Modificacions en

orografia i en l’ecosistema- i, la qualitat de l’ecosistema canviant- Diversitat

biològica, Nivells de malalties i plagues, Disponibilitat del nombre i tamany dels

éssers vius de l’ecosistema, Danys a la salut vegetal, animal i humana, Integritat

de l’ecosistema, Capacitat d’amortigüació-. Sustainability indicators are thus

more than state descriptors: they are normative mesures of the “distance(s)”

39

between current states and the reference situation. Opschoor i Reijnders

(1991:9).

És interessant tenir en compte el punt de vista d’aquests autors per

analitzar la sustentabilitat ecològica. Però degut a les limitacions de qui escriu

respecte a temes ecològics, no pretenc realitzar un anàlisis exhaustiu a nivell

ecològic, sinó que en la definició de sustentabilitat intentaré posar de relleu les

dimensions socials i culturals, precisament les que aquests autors no tenen

presents. Sembla doncs, que la transdisciplinerietat es fa imprescindible per un

exhaustiu anàlisi de la sustentabilitat.

Seguint a Escobar, (1998) aquesta no és la visió integradora que la

sustentabilitat hauria de tenir, ja que els aspectes culturals i polítics per a la

gestió del territori són igualment significatius.

Gardner i Lewis (1996) defineixen la sustentabilitat com “the desire by

planners and agencies to avoid creating projects which depend on their contined

suport for success; also used in its envioronmental sense to ensure renewal of

natural resources. (1996:xiii)

Per altre banda Grueso, Rosero i Escobar (1998), proposen una definició

de sustentabilitat que em sembla molt interessant i de la qual en comparteixo la

major part. Aquesta definició empírica està contextualitzada a la zona Sud del

Pacífic Colombià, sota el moviment de les comunitats negres. Escobar destaca

les tres dimensions de la sustentabilitat: ecològica, econòmica-tecnològica i

cultural, basades en nocions com l’autonomia política i econòmica, i la diversitat

cultural.

“SUSTAINABILITY must consider cultural processes of signification,

biological processes of ecosystem functioning, and technoeconomic processes of

resource utilization. Said differently, sustainability cannot be conceived in terms

of patches or singular activities, or only on economic grounds. It must respond

to the integral and multidimensional character of the practices of effective

appropriation of ecosystems.

The region-territory thus can be said to articulate the life project of the

communities with the political project of the social movement. In sum, the

40

political strategy of the region-territory is essential to strengthening specific

territories in their cultural, economic, and ecological dimensions.(Escobar,

1998:19).

Escobar conclou encertadament al meu entendre que “The articulation of

the ecological, the cultural, and the economic that underlies this vision

constitutes a political ecology for the reconstruction of the relations between

nature and society in this part of the world. It also aims at a postdevelopment

moment in which the unidimensional character of economistic development is

put into question. (Escobar 1998:20-21)

Operacionalització de la sustentabilitat en aquesta investigació

La definició empírica de sustentabilitat que proposem aporta diferents

dimensions, incorporant les corrents teòriques que hem analitzat fins al moment.

Més que una definició tancada intento abordar les principals dimensions del

concepte.

La sustentabilitat entesa com un procés de canvi que integri processos culturals

de significació i identitat, processos ecològics d’un ecosistema canviant,

processos socials d’autonomia i participació i processos tecno-econòmics

d’utilització dels recursos que permetin la subsistència de la vida actual i futura.

La sustentabilitat s’ha d’entendre com l’equilibri entre aquests processos

dinàmics, des del nivell local al global, amb l’ecosistema com a eix central.

La sustentabilitat ha de respondre doncs, de manera integral i multidimensional

a les pràctiques d’apropiacions efectives dels ecosistemes..

L’operacionalització de la sustentabilitat passa per:

La sustentabilitat no és estàtica, aquesta s’ha d’analitzar des d’una situació

inicial, hem de definir un punt de partida per comparar la situació actual amb

una passada, per analitzar si la situació actual camina o no cap a la

sustentabilitat. També es pot comparar la sustentabilitat actual amb una situació

ideal desitjada. (sustentabilitat ecològica)

La sustentabilitat no és un fet estàtic sinó que varia en funció del context i dels

agents, locals, regionals, nacionals i internacionals.) La sustentabilitat es pot

41

analitzar a nivell local, i encara a un nivell més concret, en els projectes que les

ONGDs realitzen a les comunitats a desenvolupar. (ecologia política)

Per tal de captar aquestes dimensions del concepte, proposem estructurar

la sustentabilitat en quatre dimensions bàsiques: tecno-econòmica, social,

cultural i ecològica. Aquestes dimensions amb els seus indicadors només es

troben en fase inicial de descripció. Un dels objectius d’aquest treball és poder

millorar la comprensió de la sustentabilitat en la seva operacionalització per

posar-la a prova a la realitat.

Donat que la sustentabilitat és un concepte molt ampli i complex,

intentem agafar les aportacions teòriques dels autors que segueixen perspectives

que compartim i així anar teixint el seu entramat. A la figura 1 de l’annex 2, es

mostra l’agrupació de les diferents perspectives teòriques per la

operacionalització de la sustentabilitat.

Així doncs, entenem que la sustentabilitat ha de contenir com a mínim les

següents dimensions15:

Dimensió tecno-econòmica

Nivell d’ingressos i despeses tant a curt termini com a llarg termini.

Retribució dels ingressos generats en els projectes als membres que en

formen part i a la comunitat en general.

Anàlisi de la cadena d’aprovisionament per a la realització de les

activitats de sustent.

Anàlisi de la cadena de comercialització en les activitats de sustent.

Anàlisi dels canvis en les tècniques i pràctiques econòmiques de les


Dimensió social

Participació social en els projectes de desenvolupament, en funció de

diferents variables atributives com: gènere, nivell socio-econòmic, nivell

relacional, etc. Anàlisi de l’estructura d’aquesta participació (grau

nodal, grau d’intermediació).

15 Aquestes dimensions i indicadors no estant tancaats, al contrari, un dels objectius és poder definir i operacionalitzar el concepte de Sustentabilitat. Esperem en la futura Tesi Doctoral, poder definir millor tots els conceptes teòrics de la investigació.

42

Autonomia de gestió política i principals conflictes derivats

Dependència davant el mercat o altres agents de desenvolupament

Dimensió Cultural

Canvis en els darrers 50 anys entre els sistemes de subsistència fora i

dins del mercat.

Canvis en el coneixement ecològic”tradicional” i actual per a la gestió

de l’ecosistema.

Descripció de la cosmologia i identitat lligada al medi natural i la relació

que la comunitat hi estableix: identificació de rituals associats amb les

activitats de subsistència, identificació dels territoris sagrats i la seva

funció en la gestió del medi, etc..

Identificació del que entenen i volen per sustentabilitat les comunitats

locals.

Dimensió Ecològica

Pressió sobre l’ecosistema – Pol·lució, Sobreexplotació dels recursos i

Modificacions en orografia i en l’ecosistema.

Qualitat de l’ecosistema canviant- Diversitat biològica, Nivells de

malalties i plagues, Disponibilitat del nombre i tamany dels éssers vius de

l’ecosistema, Danys a la salut vegetal, animal i humana, Integritat de

l’ecosistema, Capacitat d’amortigüació.

Definició dels principals problemes en relació al medi, definint la seva

relació amb els agents de desenvolupament i les comunitats locals.

Anàlisi de les polítiques i coneixement ecològic tradicional per a la gestió

del medi

2.6. Disseny de la investigació

En primer lloc volem reiterar el caràcter exploratori i descriptiu de la

investigació, amb l’objectiu de facilitar l’obtenció d’informació que afavoreixi a

un millor coneixement dels temes d’estudi.

L’objectiu principal és poder definir empíricament els complexos

conceptes d’investigació, així com crear una metodologia d’aproximació a

43

l’anàlisi de la sustentabilitat de les comunitats rurals, a través dels projectes de

les ONGDs. El disseny de la investigació s’ha construït en base als objectius

específics definits en apartats anteriors.

La investigació es basa en una etnografia de la comunitat seleccionada

com a cas d’estudi. En un inici volíem realitzar la comparació entre dues

comunitats, una al peu de les muntanyes i l’altre al seus cims, per veure com han

afectat comparativament els projectes de les ONGDs i altres agents de

desenvolupament. Per manca de recursos i experiència a la zona, vam decidir

acotar la recerca a una sola comunitat, per poder entendre i descriure millor com

funcionen els projectes de desenvolupament dins d’aquesta. Volíem intentar

aproximar-nos al poble i entendre de manera integral com viuen i quina és la

seva relació amb el medi.

El disseny de la investigació es basa en una fase de treball de camp

intensiva de tres mesos, on es va veure clarament la necessitat d’una primera fase

exploratòria i contextual basada principalment en la observació participant.

El primer pas va ser escollir la comunitat on realitzar la recerca. Després

de certs criteris marcats per les col·laboracions de la ONGD ATREE i CCD que

ens delimitaven l’àrea d’estudi a la regió de Natham, vam aplicar els criteris de

selecció establerts i consensuats amb les diferents parts implicades - que es

defineixen en el següent punt - a 10 pobles rurals de l’àrea de Natham.

Un cop seleccionat el cas d’estudi, es va passar a la fase de

contextualització, es va fer una presentació oficial al poble explicant el que hi

veníem a fer i relaxadament es va començar el treball de camp. Es va participar

en les activitats del poble, es va realitzar observació participant de les activitats

de subsistència i dels agents de desenvolupament que intervenen a la comunitat

(principalment de la ONGD CCD). La primera fase de contextualització va durar

aproximadament un mes.

Després d’una setmana de sortida del camp i per reflexionar sobre la

segona fase, es va passar a la fase d’exploració, en la qual es van aplicar la resta

de tècniques dissenyades amb anterioritat. Cal dir que després d’aquesta fase de

reflexió i gràcies als consells acadèmics dels tutors i col·laboradors en la recerca,

44

es van realitzar algunes modificacions en el disseny, donant més importància a

factors qualitatius per abordar de manera general el problema. Calia obrir el

focus de mira per centrar-lo un xic més en la fase final.

Després d’una fase d’entrevistes informals i semi-estructurades a membres

dels diferents grups, es va passar a la fase final on es va realitzar una tècnica més

quantitativa, l’anàlisi de xarxes socials. Dic quantitativa perquè paral.lelament a

la informació relacional també es van obtenir dades socioeconòmiqes

quantitatives sobre els habitants a Mkp, conretament de 103 membres.

Durant els tres mesos al poble em vaig instal·lar en un pis en un poble veí

a 7 kilòmetres de Mkp, ja que no es va torbar possibilitat d’establir-se al poble.

Cada dia agafàvem la bicicleta o l’autobús per passar tot el dia a Mkp. També en

algunes ocasions quan havíem de fer treballs de nit, ens quedàvem a dormir a

casa de l’alcalde.

El traductor va viure amb mi durant tota l’estada de camp i s’ha de

comentar la bona entesa que vam tenir. S’ha de reconèixer que Manivendhan a

més de tasques pròpies de traducció també va ser un investigador més, ja que va

mostrar gran motivació i interès per la recerca. La contextualització cultural de

les seves traduccions i reflexions sobre la sustentabilitat a la zona, han estat claus

per escriure aquest treball.

Finalment i després de discussions de reflexió amb els mateixos habitants

de la comunitat i membres de la ONGD CCD, es va tancar la recerca amb una

festa de comiat al poble. Cal dir que l’acceptació tant meva com del traductor i

altres membres de l’equip16, va ser molt bona, gràcies a aquesta bona relació s’ha

pogut obtenir una informació rica i prou profunda pels objectius de treball de

màster.

Després del comiat al poble es van fer dues presentacions una Madurai a

l’oficina central del CCD, amb tots els caps de projectes de la ONGD i una altre

a Bangalore, seu de ATREE, la ONGD contacte a la Índia. Les reflexions de

diferents científics socials i mediambientals india també han estat de gran ajuda

16 Dos membres van col.laborar en les darreres dues setmanes de camp, en l’anàlisi de xarxes socials. Aquests dos nois són especialistas en desenvolupament rural i amics del traductor.

45

alhora de redactar el treball. Penso que la transdisciplinarietat és clau en les

aproximacions cap a la sustentabilitat.

Vull afegir que inicialment el disseny d’aquesta investigació estava pensat

per un treball de tesina, però degut als canvis en el sistema educatiu superior

europeu, ens vam veure obligats a canviar de sistema. L’extensió un xic superior

a la que s’indica en el treball de màster, l’excusem per aquest canvi a darrera

hora, i creiem que no val la pena ometre dades etnogràfiques que ens semblen

molt enriquidores per qui escriu i espero pels que ho llegiu.

Per veure en més detall la metodologia de la investigació podeu veure el

disseny de la investigació a l’anex 2 (Figura 2). El disseny és en anglès ja que va

ser presentat i consensuat amb els diferents col·laboradors tant a Catalunya com a

la Índia. En la futura tesi doctoral, si els recursos acompanyen, el disseny que

tenim pensat no serà tant exploratori, sinó que s’intentaran analitzar i posar a

prova els indicadors de la sustentabilitat que s’hauran definit de manera

oportuna.

2.7. Selecció del cas d’estudi, mostra i població

El treball s’ha basat en la selecció d’una comunitat per realitzar un estudi de

cas. La comunitat seleccionada s’anomena Manthakulathupatti (Mkp) a 14km

de Natham, en el Districte de Dindigul, a l’estat de Tamil Nadu- Índia.

Com ja hem explicat els contactes institucionals a la Índia van delimitar

l’àrea d’estudi a la regió de Natham. Després vam aplicar els criteris que definim

a continuació a 10 comunitats Valaiyars de la zona.

Criteris de Selecció:

- Comunitats sota l’enquesta de ATREE-CCD: 2005 (10 pobles): Comunitats

que estiguin situades dins l’àrea de boscos reservats a l’àrea de Natham,

decretada per Govern Indi l’any (1977).

- Comunitats amb un màxim de 100 unitats familiars.

- Comunitats amb grups cooperatius de més d’un any d’antiguitat.

- Comunitats amb no més de 10 Grups Cooperatius.

- Comunitats apartades dels principals nuclis de mercat de la zona.

46

- Comunitats amb una intensa dependència dels recursos naturals per al seu

sustent.

Mkp compleix tots aquests criteris, a més el criteri principal per la seva

elecció, ha estat el nivell de pobresa i dependència dels productes del bosc de la

comunitat. A més el fet que fos un poble on tots els membres són de la mateixa

casta, facilitava una primera experiència d’investigació a la Índia.

La població estudiada són els adults que treballen a Mkp, un total de 220

persones, censades en la llista de votants al poble.

La unitat d’anàlisi és tant a nivell de la comunitat, en aquest cas de la casta

Valaiyar, com a nivell institucional, considerant els agents de desenvolupament

que intervenen al poble (ONGDs i govern).

Finalment la unitat d’observació són els projectes de les ONGDs indies

que actuen al poble: Projectes de Plantes Medicinals i de Grups d’estalvi i gestió

de Microcrèdits. Sobre aquests projectes farem la primera aproximació a la

sustentabilitat recollida en el Capítol 5.

Mostra seleccionada

En aquesta fase de la investigació no hem definit un mostreig clar, ja que

l’objectiu és realitzar una aproximació exploratòria i per tant qualitativa a

l’objecte d’estudi.

A part de les tècniques qualitatives, hem emprat la tècnica de xarxes

socials per captar certes característiques atributives i relacionals respecte als

patrons de treball a Mkp.

Per realitzar aquesta tècnica s’ha entrevistat a un 80% dels adults que

resideixen a Mkp (103 persones), però degut a la important migració temporal i

estable, molts adults s’han quedat fora de la nostra selecció (117 persones adultes

en total). Per veure més a fons la mostra seleccionada, consultar la informació

que s’adjunta a l’Annex 2 Figura 5.

47

2.8. Tècniques d’investigació

Les tècniques d’investigació emprades han estat principalment qualitatives

i exploratòries, tècniques que ens permtéssin una aproximació oberta i lliure al

cas d’estudi. Només al final de la recerca i després de la fase qualitativa, es van

emprar tècniques més sistemàtiques, com l’anàlisi de xarxes socials. Hem

seleccionat una triangulació de diferents tècniques per tal de contrastar les

informacions en diverses fonts i abordar així de manera més general el tema

d’estudi.

En la figura 3 de l’Annex 2 es pot veure un resum de les tècniques

d’investigació emprades en funció dels objectius de la recerca.

Les tècniques utilitzades han estat les següents:

Observació participant

La Observació participant ha estat l’eina fonamental d’aquesta

investigació, ja que durant els tres mesos de camp intensius, ha estat present en

tot moment acompanyant-nos tan en les troballes com en les decepcions i

problemes. Com a resultat de l’observació participant hem obtingut el Diari de

camp i les notes de camp, que ens han ajudat en les primeres aproximacions al

cas d’estudi, en la reflexió sobre l’evolució de la recerca i com a company

inseparable en tot el treball i viatge a la Índia.

Les principals activitats desenvolupades com a observació participant han

estat: presència en el dia a dia de la comunitat, acompanyament en les diferents

activitats de subsistència que es duien a terme en l’estada del treball de camp a

Mkp (recol.lecció de plantes medicinals i la recollida de tamarinde); participació

en l’acte fundacional d’un nou grup de recol·lectores de plantes medicinals

anomenat, Anbhalayaa Foundation; visita a l’escola municipal; visites a les

diferents estàncies dels agents de desenvolupament al poble (el local del Village

Forest Comitee i a les oficines de Madurai i Natham de la ONGD CCD); visites

als diferents mercat regionals de Mkp (Sendurai i Natham); visita als temple

Ayyanar i a les seves cascades, dins dels boscos de Mkp; visites als pobles del

48

cim de les muntanyes (CHINAMALAIUR i VALASU); i visites a pobles

colindants a Mkp (Kudagipatti i Manakkattur).

Veiem doncs com l’agenda en aquests tres mesos ha estat bastant atapeïda.

Recerca Participant Avaluativa (PRA)

Tant a l’inici del treball de camp com al final, es van fer diverses reunions

amb la gent del poble que volia participar. Es va fer una presentació oficial a

Mkp a través de la ONGD CCD i el seu cap de programes P. Saravanan, on es

van explicar els motius de la meva presència i els objectius de la recerca, així

com la seva durada. La recerca ha tingut una gran acceptació al poble i la gent ha

respost amb una gran participació.

Durant la primera setmana de treball de camp es va realitzar un taller

participatiu per definir a grans trets les activitats de subsistència i els recursos

naturals del poble. Del taller se’n va extreure un mapa social dibuixat pels

mateixos habitants, un llistat amb els principals cultius al poble i les principals

plantes medicinals recollides. També es va fer un calendari estacional amb les

activitats de subsistència i es van discutir certs aspectes culturals i religiosos del

poble. Finalment es va tancar el taller amb una discussió oberta sobre els

principals problemes al poble.

Aquesta tècnica es va repetir encara que de manera menys extensa en la

sessió de cloenda de la recerca. En aquesta sessió però, els vilatans de Mkp

estaven més interessats en acomiadar-se que no en discutir temes d’investigació.

Entrevistes informals

Es van realitzar un total de 21 entrevistes informals registrades a vilatans

del Mkp (11 homes i 10 dones), de diferents edats. Es van realitzar entrevistes

informals amb coordinadors de les ONGDs Samathuam i Anbhalayaa

Foundation.

En aquestes entrevistes es seguia informalment un guió per abordar els

diferents objectius de la investigació. En la major part dels casos, les entrevistes

les van dirigir els mateixos informants, cosa que ha donat gran riquesa a la

informació.

49

Les entrevistes informals també han estat molt importants ja que gràcies a

ells i a la informació dels grups focals, es va anar delimitant el guió de les

entrevistes estructurades que en la segona fase de la investigació es van dur a

terme.

Grups Focals

Es van realitzar grups focals als dos grups cooperatius de la ONGD CCD:

“MUTHALAMMAN KALASAM GROUP” grup de d’estalvi i gestió de

microcrèdits i MURUGAN MOOLIGAI SANGAM” el grup de recol·lectores de

plantes medicinals.

Es van intentar realitzar més grups focals amb els dos grups de microcrèdits

de la ONGD Samathuam i de Anbhalayaa Foundation, però va ser impossible

per la manca de disponibilitat dels seus membres.

Aquests grups focals van ser ben interessants, amb una bona participació

(més del 70% dels membres del grup), encara que va costar esforços reunir a la

gent, la informació extreta és molt valuosa i es pot contrastar amb la informació

de les entrevistes personals. Penso que realitzar una triangulació de tècniques per

contrastar la informació és totalment necessari, per no arribar a conclusions

esbiaixades. Els grups focals van acabar la primera fase metodològica de context.

Després d’una setmana de reflexió fora del camp, es va tornar per aplicar les

tècniques que segueixen.

Entrevistes semi-estructurades

En la segona fase metodològica, més sistematitzada per abordar els

objectius plantejats, es van dur a terme 10 entrevistes semiestructurades a

membres “claus” dels diferents grups cooperatius actius en el poble. Es van

entrevistar a la presidenta del grup de microcrèdits “Kalasam” del CCD, a tres

membres del grup de recol·lectors del CCD, als dos presidents dels grups de

microcrèdits, tant d’homes com de dones, de la ONGD Samathuam, al president

del Village Forest Comitte i finalment a un ex-membre de la ONGD SHADOW

que també gestionava microcrèdits al poble. Aquesta ONGD va dissoldre el seu

grup a principis d’aquest any, després de sis anys de treball i amb una xifra de

diners estalviats considerable.

50

També es van realitzar entrevistes semi-estructurades a gent major de 45

anys, en total sis (3 homes i 3 dones), per tal de descriure els principals canvis al

poble en els darrers 50 anys.

Per veure els guions d’aquestes entrevistes, consulteu l’annex 2 figura 4 .

Els guions estan en anglès, llengua que vaig utilitzar en tot el treball de camp.

La informació recollida en aquestes entrevistes ens ha estat de gran utilitat

per al primer anàlisi de la sustentabilitat que presentem en el capítol 5.

Anàlisi de xarxes socials

La darrera tècnica que es va emprar a Mkp, va ser una enquesta de xarxes

socials, on es demanava per les relacions de treball en diferents activitats de

subsistència, definides anteriorment gràcies a les tècniques qualitatives. La xarxa

resultant agrupa el les relacions de treball en: recollida de plantes medicinals,

recollida de tamarinde i mango, activitats de cultiu i participació en grups

cooperatius.

Com ja hem explicat anteriorment per veure els criteris de selecció i la

mostra finalment seleccionada, consultar la informació que s’adjunta a l’Annex 2

figura 5.

A part de la informació relacional, també es van demanar dades

socioeconòmiques dels respondents i de les persones amb les que es treballava.

Les característiques atributives que es van demanar són: gènere, edat, estat civil,

nom complet, nombre de membres en la unitat familiar, lloc de procedència,

nivell educatiu, ingressos de la unitat familiar, ocupació, i propietats. Al mateix

annex també podem veure com ha quedat sistematitzada la informació relacional.

Aquesta informació atributiva a part de servir-nos en l’anàlisi de la

sustentabilitat social, també ens ajuda en la descripció socio-econòmica de la

comunitat.

Recerca bibliogràfica de fonts secundàries

Disposem d’una extensa informació secundària, tant teòrica com descriptiva

i analítica del cas d’estudi. A nivell teòric hi ha una gran immensitat d’estudis

sobre el desenvolupament. Estem treballant en la nostra construcció del marc

51

teòric, fins al moment tenim plantejat el marc de treball, ens falta però aprofundir

i conèixer més estudis on es posin a prova la sustentabilitat.

Respecte a la informació del cas d’estudi, tenim informació a nivell

nacional, regional i local. A través de diferents publicacions del govern i de molts

científics socials indis, podem contextualitzar la situació actual de la Índia.

Gràcies també als impressionant treball científic de la ONGD CCD, disposem

d’estudis econòmics, socials, culturals i ecològics sobre Tamil Nadu, la regió de

Natham, les muntanyes de Karandamalai i dos estudis de les ONGDs CCD i

ATREE a la comunitat cas d’estudi, Mkp.

Sense la informació de base secundària no haguéssim pogut fer les

descripcions i contextualitzacions tan acurades, ja que amb tant sols tres mesos

de camp i sent el primer viatge a la Índia, informació de tipus regional és difícil

captar-la amb de fonts primàries.

Per veure en imatges les tècniques d’investigació que acabem d’explicar,

es pot consultar l’Annex 8 on es mostren les Imatges del Treball de Camp a Mkp

2.9. Limitacions i esbiaixos de la investigació

Primer de tot i deixant clar el caràcter exploratori de la recerca, la

principal limitació és la manca de profunditat de la informació recollida per un

bon anàlisi. Però com que els nostres objectius són exploratoris i descriptius,

creiem que havíem de fer una bona contextualització general intentant incloure

tots els aspectes que poguessin afectar a la sustentabilitat dels projectes de les

ONGDs.

Una altre de les limitacions importants ha estat la llengua. La necessitat de

contractar a un traductor ha canviat la forma d’aproximar-me a la gent. Tinc

experiència en altres recerques, però no a la Índia, i haver de treballar amb les

interpretacions d’una altre persona sempre implica un filtre amb la pèrdua

d’informació. Tot i que he après algunes paraules en Tamil, m’ha estat molt

difícil poder-me entendre amb la gent de Mkp, però l’amabilitat de la gent i les

ganes de parlar amb mi encara que fos amb signes, ha permès que establíssim

una bona relació. És curiós veure que al final del treball de camp, els vilatans

52

anaven a veure al Mani (traductor) i li deien que em digués coses. Ells també

utilitzaven el traductor pels seus interessos.

És important veure però que el desconeixement de la llengua local crea una

gran barrera per a la investigació i hem d’assumir certs esbiaixos en les

descripcions i anàlisis.

Una altre limitació important ha estat el curt temps de treball de camp, per

ser la meva primera estada a la Índia, però la manca de recursos i finançament

més prolongat, no han deixat altre opció a qui escriu. Tot i això penso que per al

nivell exploratori del treball de màster, podem fer una bona aproximació al tema.

Respecte a les tècniques emprades, creiem que la primera fase exploratòria i

de contextualització informal ha estat clau, per analitzar l’abast de les

implicacions en l’anàlisi de xarxes socials.

Respecte a aquest anàlisi de les xarxes de treball a Mkp, volem comentar

certes limitacions que assumim totalment, però que no posen en dubte les

aproximacions tendencials que se’n poden extreure:

Hi ha una petita manca de representació d’una part de la xarxa, recordem

que hi ha 116 persones que no han estat entrevistades de manera directe, cosa que

comporta un pèrdua d’informació relacional d’aquests membres amb altres

persones. Segurament si haguéssim realitzat les 219 entrevistes, cosa difícil ja

que hi ha gent que migra temporalment a treballar bàsicament en la recollida de

plantes medicinals, les xarxes resultants haguessin estat molt més denses i

probablement amb alguns canvis en les seves estructures.

Però aquesta manca de representativitat es composa principalment per:

- Els membres de la ONG governamental Anbhalayaa Foundation està poc

representada: dels 7 membres només 3 són entrevistes directes. A més el grup

està format per 12 membres, 5 dels quals no apareixen representats.

- Una part important dels membres de grups cooperatius, apareixen connectats

de manera indirecte en la xarxa de plantes medicinals i de grups de

microcrèdits, però no tenim informació relacional de la resta d’activitats

laborals que desenvolupen (Tamarinde, cultiu, mango o altres treballs...). Per

53

tant les xarxes de plantes medicinals i de grups de microcrèdits estant molt

més centralitzades que la resta.

Tot i les limitacions de l’anàlisi crec que les dades obtingudes ens donen

una bona imatge de com s’estructura i es composa la organització laboral a MKP.

Una de les altres limitacions que assumim, és la manca de profunditat en

el coneixement d’alguns dels agents de desenvolupament a Mkp. Tenim molt

bona informació sobre la ONGD CCD i el VFC del Departament Forestal, però

ens manca profunditat, per un bon anàlisi d’economia política, informació

institucional a nivell regional de les dues altres ONGDs que intervenen al poble,

ens referim a Samathuam NGO i Anbhalayaa Foundation.

Finalment comentar que a nivell metodològic hem d’aprofundir més no

tant en la contextualització del marc teòric de referència, sinó en la definició

d’indicadors de sustentabilitat fiables, basats en altres estudis realitzats en

diverses disciplines.

En la futura tesi doctoral haurem de suplir aquestes mancances i creiem que

si es pot donar un enfoc transdisciplinar amb la participació d’especialistes

d’altres disciplines, especialment ecològiques, la tesi pot ser molt acurada,

pertinent i novedosa.

54

3. Contextualització del cas d’estudi

3.1. Els Valaiyar

3.1.1. Historia, evolució i migració

Manthakulathupatti és un poble format únicament per gent de la casta

Valaiyar. Cal dir que no hem pogut trobar per al moment massa informació

disponible sobre la casta Valaiyar. Fins hi tot els investigadors socials de Tamil

Nadu ens han expressat les seves dificultats per trobar informació concreta i

profunda. Anem però, a fer un breu resum de la informació disponible.

Tal i com ens explica la Wikipedia, Els Valaiyars es troben distrubuïts entre

els estats de Tamil Nadu, Karnataka i Andrha Pradesh. Dins a Tamil Nadu,

trobem Valaiyars en els districtes de Madurai, Theni, Dindigul, Tiruchirapalli,

Karur, Perambalur, Pudukottai, Erode i Combaitore17. I en concret als voltants de

les muntanyes de karandamalai trobem a diferents comunitats Valaiyars.

Segons el Govern Indi18, la casta Valaiyar s’ubica dins les Most Backward

Classes, la casta més baixa per sobre del intocables, que ja amb aquests ni se’ls

considera de cap casta. Les Most Backward Classes representen comunitats

camperoles i rurals.

Els Valaiyars es poden agrupar dins el nom conjunt de MUTHURAJA a

Tamil Nadu, o sota MUDIRAJ a Andhra Pradesh o MUDDURAJA a Karnataka.

A tall d’anècdota comentar que hem trobat a molts vilantants de Mkp, sobretot

homes que es diuen Muthuraja, o Muthu amb algun altre sufix.

Així doncs, seguint amb la informació que ens proporciona la Wikipedia,

veiem que els Muthuraja, eren antigament cultivadors i treballadors

administratius de la comunitat, però en temps “antics” van ser soldats

especialitzats que també caçaven i pescaven. Alguns també, a l’edat mitjana,

tenien cura de les reserves d’aigua en les àrees de granit i ja comercialitzaven

peix.

17 Tamil Nadu Public service Comission (2001), Annexure II: 115-12-2a 18 www.tn.gov.in/department/mbclist.htm

55

El nom MUTHURAJA deriva del mot MUDI19, que significa el més, el gran

i raja que significa administrador (ruler en anglès). Però en Tamil el mot

MUTHU també té un altre significat “perla”. Així doncs la casta Muthuraja són

descendents dels Reis Kalabhras que durant l’edat mitjana india van fer fora als

reis Chola, Chera i Pandya de Tamil Nadu, esdevenint els “Grans Reis”

(Mudiraja). Aquests reis estaven en contra de les lleis imposades pels Brahmans

(hinduisme) i en aquelles èpoques practicaven ritus Jainistes i Budistes, cosa no

comuna al Sud de la Índia. Aquests reis kalabhras més tard es van subordinar i el

hinduisme va passar a ser la religió d’aquesta casta.

Històricament els MUTHURAJA s’ubiquen al Nord de Tamil Nadu, vivint a

les fèrtils planícies del riu Cauvery. Cal dir però que no trobem cap font fiable

que ens indiqui des de quan temps els Muthuraja estan habitant al Sud de la

Índia, tampoc trobem, segons la Wikipedia, cap cens complet del nombre actual i

passat de Muthuraja.

Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa trobat a www.rediff.com/news/cauvery.htm Quadre 2: Localització de la Casta Valaiyar a l’Estat de Tamil Nadú

És important destacar que la Índia es caracteritza per un país amb una gran

migració interna, així s’explica com els diferents pobles MUTHRAJA que més

tard es dividiran en diferents subgrups de castes, es van anar expandint al llarg de

tot Tamil Nadu.

Segons ens expliquen diferents informants de Mkp, així com certs

investigadors socials de la ONGD CCD, es creu que els Valaiyars que van

formar Mkp provenien de terres del Nord prop del riu Cauvery, que van emigrar

19 Prefix de la llengua Darvídica quepodría traduïr-se com a “Gran” en català

56

a aquestes terres fa ja uns 300 anys. És curiós observar que tot i que la caça i la

pesca està prohibida avui en dia en els boscos reservats de karandamalai, els

habitants de Mkp segueixen fent algunes caceres il·legals a través d’eines

tradicionals, una mena de “tira-xines”. Cal dir però, que la prohibició de caçar

declarada pel Departament Forestal de Tamil Nadu l’any 1977, va arribar no per

l’ús de sistemes tradicionals de caça, sinó per l’entrada d’armes de foc que

ràpidament van fer reduir la població d’animals20.

Encara ens falta aprofundir en el què implica i representa la casta Valaiyar,

però la manca d’informació no ens permet entrar més a fons en aquesta fase del

treball de tesi. No entenem quines implicacions pot tenir ser de la casta Valaiyar

en quant a les alternatives de subsistència dins el sistema de castes que marca

l’hinduisme.

És important però contextualitzar el sistema de castes a la Índia del segle

XXI, que tot i que segueix tenint un pes important, mica en mica s’està

flexibilitzant permetent que els hiduïstes puguin treballar en activitats no pròpies

de la seva casta. En canvi, en el tema de les alliances matrimonials la casta

segueix sent el requisit necessari, veurem que a Mkp les relacions matrimonials

es donen dins del poble o amb dones d’altres pobles però que són de la casta

Valaiyar.

En aquest sentit ens pot aportar llum la procedència dels habitants de Mkp

que hem extret de la informació aportada per les variables atributives en l’anàlisi

de xarxes socials. Anem a veure-ho:

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació extreta de l’Anàlisi de Xarxes Socials

Quadre 3: Lloc de procedència dels habitants de Mkp. 20 Informació extreta de l’entrevista informal amb l’alcalde de Mkp (Palanichami).

57

Aquest quadre ens mostra com la major part dels habitants que provenen

de fora de MKP són dones. Tots els homes entrevistats van néixer a MKP, en

canvi trobem a 20 dones que provenen de diferents pobles de la regió de Natham

on hi habiten Tamils també de la casta Valaiyar. Sis d’aquestes dones vénen de

Malaiyur un dels pobles situats al cim de les muntanyes de Karandamalai.

Aquestes dades ens dibuixen com funciona el sistema matrimonial, intercanviant

dones entre els diferents pobles de gent amb la casta Valaiyar.

3.2. Manthakulathupatti un poble Valaiyar

3.2.1. Localització

Manthakulathupatti és un poble de la casta Valaiyar situat al Sud de la Índia, a

l’Estat de Tamil Nadu. Mkp es troba en el Districte de Dindigul, concretament a

60 km de Madurai i a 14 km de Natham, capital del taluk21.

Primer cal veure la localització específica de Mkp a través de quatre mapes que

ens permeten ubicar-nos sobre el terreny.

Font: http://www.travelmadeeasy.in/map-tamilnadu.jpg Quadre 4: Mapa de Tamil Nadu

21 Que és un Taluk?

T il N d

MMkkpp

58

Font: gisd.tn.nic.in/tnmaps/taluk.asp?dcode='DGL'

Quadre 5: Mapa del Districte de Dindigul a Tamil Nadu

Font: Annual Report CCD 2005-2006 (2006:15).

Quadre 6: Mapa del Block de Natham

Veiem com es situa Mkp, als peus de les Muntanyes de Karandamalai, sota el

panchayat de Kudagipatti, el qual engloba a 7 municipis del voltant i del cim de

les muntanyes de Karandamalai. Així doncs, a l’Est trobem a les Cascades

d’Ayyanar (Deïtat local a Mkp), a l’Oest trobem el municipi de Kuppilipatti, al

Nord es troba la capital del Panchayat, Kudagipatti; i finalment al Sud trobem les

muntanyes de Karandamalai.

Un cop ubicats seguim amb la descripció del poble.

Mkp Mkp

Mkp

59

3.2.2. Història

Manthakulathupatti es va establir fa aproximadament uns 500 anys a partir

d’un petit grup de famílies de la casta Valaiyar, que provenien de les planes del

riu Cauvery al Nord de Tamil Nadu, en forntera amb l’Estat de Karnataka22. A

partir d’aquest petit grup i les seves successives generacions, junt amb els

matrimonis amb dones d’altres pobles de la mateixa casta, Manthakulathupatti va

anar creixent.

La gent del poble creu que l’orígen de la seva comunitat és en

l’establiment a Manthakulathupatti, als peus de les muntanyes de Karandamalai.

En els inicis el - Manthaikulam – una bassa natural d’aigua representava

una important font d’aigua per diferents propòsits per al poble (aigua per veure

humans i animals, per rentar la roba, per higiène, per regar els camps de

cultiu...etc). També al el tanc d’aigua representava i fins avui en dia representa, el

centre de trobada de la comunitat. El sufix Patti – sigifica poble en aquesta regió

de Tamil Nadu23. Així és com es composa l’etimologia del poble-

Manthakulathupatti24.

Per explicar l’evolució històrica a Mkp, utilitzarem una sel.leció dels

principals events, en funció d’una línia històrica (CCD –ATREE Repport on

Participnt Research Appraisal:2006:6)

Any Estructura o Event Històric

1500 Establiment del poble, amb el primer grup de tres o quatre famílies Valaiyars.

1500-1850 No hi ha massa informació, però el poble mica en mica va anar creixent, vivint de manera autosuficient i aïllada dels principals eixos de població i del mercat.

1850- 1875 El poble segueix creixent en nombre, noves famílies de la plana de Natham, també de la casta Valaiyar vénen al poble. L’aigua del kulam (bassa) s’usa per veure, emprant unes llavors anomenades Thethankottai, per a la purificació de l’aigua. Les cases es

22 Informació extreta de les entrevistes informals realitzades durant el treball de camp i de les investigacions de membres del CCD. És difícil però saber més en profunditat sobre la procedència dels avantpassats de Mkp. 23 CCD-ATREE Internal document: PRA Manthakulathuatti (2006)- CCC Comunity Conservation Centre. 24 Cal destacar que el Tamil es podria considerar una llengua verbal i orientada a l’acció, cosa que ens explica com els mots Tamil tenen una expressió-acció al seu darrera.

60

construeixen en una estructura circular i sense finestres, per protegir-se del fred i dels animals salvatges.

1875- 1940 Les pràctiques agrícoles comencen a ser importants. Es cultiven cereals de secà (Sholam, Fox millets, Varagu, Samai and Thinai), durant l’època de pluges, ja que no disposen d’altre font d’aigua. També es practica la recollida de plantes medicinals i el pastoreig d’animals per a l’autoconsum. No hi ha relació comercial, l’economia a Mkp es basa en l’autosubsistència. Es planten alguns arbres de Tamariu.

1940 –1950 Greu epidèmia de còlera al poble, que es cobra a un nombre important de víctimes. No hi havia centre de salut ni al poble ni als seus voltants immediats. Intensa explotació comercial dels boscos (tal.la d’arbres)

1950 –1960 Greu sequera provocant fam pels habitants de Mkp. Per solucionar el problema es recullen i ingereixen tubercles extrets del bosc: Kalli Kilangu, Malai Kilangu and Eanchan Kilangu.

1960 S’innaugura el Centre d’Educació Primària a Kudagipatti (capital del Panchayat).

1962 Construcció del camí de sorra que uneix Mkp amb Kudagipatti. 1964 Comença a funcionar la línia d’autobús entre Dindugul i Sendurai. 1965 Es comencen les primeres plantacions de Tamarinde (Senyor

Periyamanjan) amb l’ajuda de gent de Kudagipatti. Es comencen a tallar gran quantitat d’arbres per vendre’ls companyies de Dindigul.

1970 El Panchayat construeix un tanc d’aigua i posa il.luminació pública al carrer principal. Es comencen a construir algunes cases de maons.

1975 S’obre una petita botiga al poble. Es comença la recol.lecció de plantes medicinals per a la venda als comerciants de Dindigul. En aquella època es recollien algunes plantes que ara ja no existeixen: Kalli pattai i Enchan Killangu.

1977 Esllevissament de terres durant l’època de pluges, a Bommachi Kuttu, a l’interior de les muntanyes de Karandamalai. El departament Forestal de karnataka declara els Boscos reservats, amb la prohibició de tallar arbres, caça i altres normes.

1980 Es dóna connexió elèctrica a algunes cases del poble. 1983 Comença la construcció de l’escola primària municipal a través de

la ONGD francesa ASHEFA. 1985 El Departament Forestal de Tamil Nadu comença un programa de

replantació als Boscos de Karandamalai, que s’havien vist greument desforestats per la tal.la d’arbres durant els anys 60. Inauguració de l’escola primària municipal finançada per la ONG ASHEFA.

1986 Panchayat proporciona algunes televisions al poble. 1986 Construcció de 2 pous amb motor, un a l’entrada i l’altre al centre

del poble.

61

1987 El Departament Forestal de Tamil Nadu construeix un Check dam. Es construeixen més cases de maons.

1988 Comença el cultiu d’anacards. 1989 Es formalitza la constitució el Gram Sabha, òrgan de govern

tradicional que cohabita amb el sistema de Panchayats del Govern Indi.

1994 la ONG ASHEFA construeix 20 cases. 1996 S’asfalta la carretera que de Dindigul a Sendurai 2000 S’asfalta la carretera que uneix el poble amb Kudagipatti. La

ONGD Shadow entra al poble i forma un grup de dones d’estalvi i gestió de microcrèdits.

2001 Es comença la recol.lecció i la venda cooperatives de Plantes Medicinals a través de la ONGD CCD (GMCL). Es construeix el Temple a Lord Shiva. Els recol·lectors de plantes medicinals comencen a sortir fora dels Boscos de Karandamalai per recollir algunes espècies de plantes medicinals. Les fortes pluges d’aquest any provoquen la pèrdua de la recol.lecció de Karappan, un tipus de planta medicinal recollida a prop de Palani, on els recol·lectors hi ha d’emigrar durant uns mesos.

2003 Es construeix un “pou de mà” al centre del poble. 2005 L’escola construïda per ASHEFA rep l’aprovació del Govern Indi.

Aquesta es converteix en una escola pública. Esllavissament de terres a Oonakodai, a prop de les Cascades d’Ayyanar. Bon any per a la recollida de plantes medicinals. El CCD dóna entrenaments sobre recollida sostenible i cultiu de Plantes Medicinals.

2006 Greu sequera afecta el poble, amb greus conseqüències econòmiques i ecològiques per a Mkp.

Veiem doncs com evolucionen els fets a Mkp. Les activitats de subsistència

del poble van molt lligades als recursos naturals, sobretot depenent de l’aigua de

la pluja i dels productes que pugui oferir el bosc. Creiem que hi ha dos punts

importants en la història de Mkp que en marquen el seu estat actual: en primer

lloc l’entrada dels primers comerciants de Dindigul per la compra de fusta que va

provocar una greu pèrdua de biodiversitat i, en segon lloc, l’entrada del mercat de

plantes medicinals també des de comerciants de Dindigul, que donen sustent als

habitants de Mkp, però també incentiven la sobreexplotació del medi donat els

baixos preus que es paguen per les plantes medicinals recol·lectades.

Per acabar mostrem un mapa fet pels mateixos habitants de Mkp durant la

meva estada de treball de camp (2007). En ell podem veure com s’ubica i

s’estructura el poble :

62

Font: Elaboració pròpia a partir del PRA Febrer 2007

Quadre 7: Mapa Social de Mkp En aquest mapa de Mkp podem veure la distribució de les llars al voltant del

Kulam (pond en anglès i bassa en català), veiem també com els camps de cultiu

estan a l’esfera superior de la unitats familiars fent de límit del poble. Al Sud

veiem que es situen les muntanyes de Karandamalai i al Nord el municipi veí

més proper Kudagipatti.

3.2.3. Evolució de la població

Si analitzem la distribució de la població a Mkp, cal en primer lloc fer una

referència regional. En el quadre que segueix veiem com el Districte de Dindigul

és el més poblat. El taluk de Natham en particular no presenta una població tan

densa (225.000 habitants com a màxim), ja que es caracteritza per una petita

ciutat bastant poblada, i molts petits pobles rurals, que fan que en nombres

agregats la zona de Natham no es consideri de les més poblades.

Font: gisd.tn.nic.in/tnmaps/taluk.asp?dcode='DGL'

Quadre 8: Població en el Districte de Dindigul Cens 2001.

63

El Departament d’Estadística de Tamil Nadu25, ens informa que la

població del Block de Natham era en el Cens del 2001 de 22,545 persones i 545

unitats familiars. Seguint amb la informació que ens proporciona els Cens del

2001 a Tamil Nadu, veiem que en el Panchayat de Kudagipatti on s’ubica Mkp,

s’hi registren unes 4.724 persones i unes 1.050 unitats familiars.

No disposem de més dades quantitatives ni evolutives, ja que no hi ha

informació sobre la població de Natham i per tant de Kudagipatti en censos

anteriors.

Per complementar aquesta primera aproximació, emprarem les dades

recollides en el treball de camp, concretament en l’enquesta de xarxes socials, en

la qual es demanaven els membres de la unitat familiar, més les dades extretes de

la Llista de Votants del 2005 proporcionada per l’Alcalde del poble. Veiem el

quadre que en resulta:

4551

42 40

185

35

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

0 a 5 anys 6 a 10 anys 11 a 15anys

16 a 18anys

19 a 65anys

Més de 65anys

Distribució de la població a Mkp (2007)

Nombred'habitants perfranges d'edat

Font: Elaboració pròpia a partir del Treball de camp i de la Llista de Votants 2005.

Quadre 9: Distribució de la població a Mkp 2007. Aquest gràfic té certes limitacions d’entrada, però tot i així podem veure en

primer lloc, com la població infantil és realment superior a la de la Gent gran

(148 nens i joves per 35 vells). Aquest fet es pot explicar per la curta esperança

de vida dels habitants a Mkp que segons informacions qualitatives estaria al

voltant dels 65 anys, essent un xic superior en el cas de les dones. Veiem també

com la població activa (16-65 anys), conté a gairebé la meitat dels habitants (185

25 http://www.dindigul.tn.nic.in/page1.pdf

64

persones). La població total a Mkp s’estima en 398 persones, de les quals 220

estant en edat per votar (majors de 18 anys) o en edat plenament productiva.

Així doncs, Mkp és un poblet petit amb unes 70 unitats familiars i gairebé

400 habitants.

Per intentar analitzar l’evolució de la població a Mkp ens basarem en les

dades extretes de les entrevistes en profunditat tant a la gent gran com als

membres dels grups coooperatius. En la gran majoria dels casos els entrevistats

coincideixen en que fa tantsols 50 anys només hi havia unes 20 famílies a Mkp

(unes 100 persones), mentre que a l’actualitat n’hi unes 70, un increment de més

del 350%. Aquest fet segons ens expliquen els informants, es deu a la captació de

dones d’altres pobles de la casta Valaiyar que passen a habitar al poble, i sobretot

per la migració de famílies Valaiyars senceres, com és el cas de la família de

l’alcalde, que van migrar des de zones urbanes buscant millors condicions de

vida al llarg dels anys 60’s.

Per acabar aquest punt mostrem el nombre de membres de les unitats

familiars de les persones entrevistades en el recull atributiu en les xarxes socials.


Quadre 10: Membres de la unitat familiar a Mkp 2007. Veiem que un terç de les unitats familiars entrevistades26, tenen 5

membres, seguit per gairebé un 20% de les llars amb 6 membres i per un 12,62%

amb 4 membres. Si analitzem els dos extrems, veiem que més d’un 15% de les

llars es composen de 7 i 8 membres. En aquests 16 casos apareixen famílies amb

4 i 5 fills i també famílies que viuen amb els 2 o 3 fills i els pares de part

masculina. 26 Recordem que el mètode de recollida de la informació relacional ,és per unitats familiars. I en total s’ha realitzat entrevista a 103 persones.

65

També veiem que hi ha parelles que viuen soles o amb un sol fill,

corresponen a les famílies més joves del poble o a gent gran que viuen sols amb

el cònjuge. Aquest percentatge però és bastant reduït i en poc temps s’espera que

les parelles joves tinguin fills. Cal dir que l’edat de matrimoni per les noies sol

ser com a màxim 18-20 anys i la dels nois al voltant dels 25 anys.

Així doncs, veiem que les unitats familiars són prou nombroses cosa que

ens explica que amb només 70 unitats familiar arribem a una xifra de població de

gairebé 400 persones. Aquesta dada és interessant analitzar-la en relació al ingrés

de les unitats familiar, que exposem en el punt següent.

3.2.4. Principals característiques socio-econòmiques a Mkp

3.2.4.1. Ingressos i despeses de les unitats familiars

Per tal de realitzar una bona descripció dels recursos econòmics que

posseeixen i gasten els habitants de Mkp, veig necessària una aproximació

comparativa entre els principals ingressos tant materials com inmaterials, amb les

principals despeses.

Comencem en primer lloc amb els ingressos monetaris i no monetaris que

tenen les unitats familiars, a través de les dades pròpies extretes del recull

d’entrevistes de xarxes socials i de la Socio Economic Survey (2006) realitzada

per les ONGDs CCD i ATREE, on es fa un estudi comparat de 4 municipis de les

muntanyes de Karandamalai, 2 municipis del cim de les muntanyes i dos, un dels

quals és Mkp del peu de Karandamalai.


Quadre 11: Ingressos monetaris mensuals de les unitats familiars a Mkp 2007.

66

Veiem que un 85% de les persones entrevistades ingressen mensualment

per unitat familiar, un màxim de 1.000 rupies, uns 17,86€. Així doncs, diàriament

això representa uns 0,56€ per unitat familiar, cosa que situa a aquestes famílies

per sota del llindar de la pobresa, establert a un euro diari per persona27. La

mitjana d’ingressos de les 103 persones entrevistades és de 964 Rupies, una xifra

bastant reduïda.

És important contextualitzar que aquesta gent no té uns ingressos estables

al llarg de l’any, ja que treballen de temporers en diferents feines al mateix temps

. Com s’explicarà més endavant, la recollida de plantes medicinals és la única

activitat laboral que aporta ingressos constants cada mes, encara que amb

importants oscil·lacions en funció de la temporada. La resta d’activitats

econòmiques del poble són estacionals i per tant no aporten un sustent econòmic

mínim estable.

Alhora vull destacar que en la major part dels casos les vendes de plantes

medicinals, de tamarinde, i mango es cobren a una setmana vista. És important

veure que el sustent de les famílies de MKP no només depèn dels ingressos

setmanals, també hem de tenir en compte les activitats destinades a

l’autoconsum, com el cultiu d’aliments en l’època de pluges, la cura de bestiar

durant tot l’any i la fabricació artesanal de productes i estris.

Anem a veure com es composen els ingressos de les unitats familiars de

Mkp en comparació a 3 municipis, que també viuen directament dels recursos

que els ofereixen les muntanyes de Karandamalai. (consultar gràfics adjunts a

l’Annex 3 Figura 2)

En els diversos quadres es compara el volum d’ingressos i despeses tant

monetaris com no monetaris. Es posa de relleu que Mkp és el municipi amb

menys poder adquisitiu a nivell global, amb 30.000 rupies acumulades, de les 28

persones entrevistades. Les raons d’aquesta pobresa es deuen més aviat als

ingressos en efectiu que no pas en els ingressos no dineraris. Veiem que Mkp

depen principalment dels ingressos que ofereix el bosc, concretament de la

27 En els Objectius del Mileni ( Informe 2007), es descriu que el llindar de la pobresa s’estableix en 1 euro per persona al dial veure Annex 1 figura 2.

67

recollida i venda de plantes medicinals. En canvi els ingressos provinents de

l’agricultura són bastant reduïts, aquest fet es pot explicar per la necessitat de

cultiu només amb l’aigua de la pluja, mentre que a la resta de pobles les facilitats

d’aigua són majors. El bestiar a Mkp tampoc representa grans ingressos i

s’utilitza més aviat per l’autoconsum i alguna venda en el mercat, encara que de

manera esporàdica.

En aquest punt és important recordar que en base a la informació

qualitativa del recull d’entrevistes semi-estreucturades, la relació de Mkp era

inexistent fa tantsols 50 anys. Amb l’entrada dels primers comerciants de plantes

medicinals, i amb la reducció del cicle anual de pluges que dificulta la producció

d’aliments per a l’autoconsum, es comença a tenir relació amb el mercat. Veiem

però que tot i que la recollida i venda de plantes medicinals és important, tampoc

significa una millora real de la qualitat de vida d’aquesta gent, que segueixen

estant en una situació de clara pobresa i amb poques alternatives de sustent.

Expenditure in Karandaimalai

66%7%

3%

24%Food

Health

Education

Others (festival,ornaments etc.,)

Font: “Socio economic Survey on karandamalai and perumalai hill”s CCD-ATREE

(2006: 20) Quadre: 12 Composició de les despeses de les unitats familiars a Karandamalai

En l’enquesta CCD-ATREE (2006: 20) es mostra un gràfic més il.lustratiu

que analític, on es descriuen les principals despeses de les unitats familiars a

Karandamalai. Veiem com el menjar és el principal cost amb un 66%, seguit de

costos “culturals” com serien la celebració de cerimònies, festivals religiosos, etc

amb un 24% de la despesa. En segon terme amb un 7% segueixen les despeses en

68

salut i finalment el 3% el formen les despeses en educació. Aquest gràfic mostra

com la gent viu en uns nivells de necessitats bàsiques.

A nivell de despeses, també hem pogut començar a explorar el tema

basant-nos en dades qualitatives del treball de camp. Vam poder acompanyar en

diferents ocasions a la compra d’aliments en el mercat local de Sendurai.

D’aquesta observació participant hem fet una llista dels aliments i productes

mínims que compren les famílies a Mkp.

Font: Elaboració pròpia a partir de la observació participant

Quadre 13: Despeses bàsiques de les Unitats Familiars a Mkp

Si comparem la informació que ens proporciona aquest quadre (al qual

s’han d’afegir altres despeses importants com són el transport, els costos sanitaris

i els costos educatius, costos de cerimònies i celebracions culturals i religioses28,

costos de manteniment de la casa i del bestiar, costos del cultiu,etc), amb les

dades dels ingressos monetaris estimats en el Quadre 11, veiem com la situació

28 En aquest punt del treball de camp disposem de certes dades qualitatives de la resta de despeses que tenen les famílies a Mkp, però no podem quantificar de manera precisa quins són els seus costos associats. A tall d’exemple podem dir que els costos de transport per a la compra mensual són de 6 rupies, cosa que implica 24 rupies mensuals. Els costos educatius són gairebé zero fins als 14 anys, després s’ha de sumar els costos de matrícula més els costos de transport. A nivell dels costos per celebracions culturals i religioses, destaquem els importants costos tant dels casaments hindús, sense parlar del preu de la núvia per a les famílies de les futures mullers, com els costots per a les defuncions dels familiars. També hem de tenir presents les despeses per a l’organització de celebracions religioses cada tres anys, en les Festes de la deïtat local “Ayyanar", on es compren vestits nous, es pinten les cases i es compra menjar en abundancia. Tots aquests costos s’haurien d’intentar cuantificar en futurs treballs d’investigació més profunds.

69

es podria considerar d’alarmant. El consum d’aliments i productes bàsics és de

mitjana de 1.550 rupies, mentre que els ingressos mitjos mitjos són només de 964

rupies. Recordem però que moltes famílies tenen uns ingressos de 500 rupies.Per

tant el nivell de consum estaria per sota de les necessitats mínimes. Com

s’explica aquest fet?

Al meu entendre la major part de les famílies de Mkp tenen ingressos de

500 rupies , amb aquest mínim pressupost han de comprar menys aliments dels

que necessitarien, provocant unes certes mancances alimentaries, amb greus

conseqüències per als més petits. A l’època de cultiu la cosa millora un xic ja que

alguns aliments, com els cereals no els han de comprar al mercat. A més la

tinença d’animals pot ajudar a contribuir proteïnicament en la dieta, però en

conjunt la relació ingressos-costos no és gens favorable per la major part de les

famílies a Mkp.

Aquesta situació ens planteja greus dificultats per a l’estalvi en aquestes

famílies, així doncs, com més endavant analitzarem, els processos d’estalvi que

es generen a partir dels grups cooperatius, poden ser una bona font de seguretat i

sustentabilitat en cas de despeses imprevistes.

3.2.4.2. Educació En base a les dades recollides en la nostra enquesta de xarxes socials, i a

partir de dades secundàries obtingudes de la ONGD CCD, podem dir que la

major part del nens a Mkp tenen accés a educació primària (desè o dotzè

standard, dins el sistema educatiu indi). Més enllà d’aquest nivell tant sols

trobem alguns membres que coincideixen amb les famílies de major poder

adquisitiu. Vegem-ho en els quadre següent:

Font: Elaboració pròpia a partir de l’enquesta de Xarxes socials (2007).

Quadre 14: Nivell educatiu a Mkp 2007.

70

Les dades que ens ofereix aquest quadre són bastant significatives, un

70% de la gent entrevistada no té estudis reglats. I concretament 42 dones de les

57 entrevistades, gairebé un 74% no tenen estudis.

Veiem però que la gent més jove disposa d’una educació bàsica mínima,

ja que 12th standard es cursa a l’edat de 14 anys, però no poden accedir a una

educació superior, cosa que pot reduir les possibilitats de treball futur.

Fins als 14 anys els nens poden anar a l’escola primària de Mkp construïda

per la ONGD ASHEFA l’any 1989, i després seguir fins a 12th standard a

l’escola de Kudagipatti, poble capital del Panchayat. Més endavant els joves

s’han de desplaçar i agafar l’autobús. La situació de forta pobresa dificulta que

les famílies puguin pagar el transport i les despeses de l’educació dels seus fills,

que després dels 14 anys ja han d’anar a poblacions més grans situades a 25km,

com per exemple Natham o Dindigul.

3.2.4.3. Salut i Serveis sanitaris En aquest camp tampoc disposem de massa informació per al moment.

Podem dir, a partir de la informació de les entrevistes en profunditat a la gent

major de 45 anys que el sistema de salut al poble ha canviat significativament en

els últims 50 anys.

Segons l’enquesta que va fer la ONGD CCD i ATREE, “Socio economical

Survey on Karandamalai and Perumalai Hills” (2006:25), les principals

malalties a Mkp són: refredats, mal de cap, febre, problemes de pell, picades de

serps, mal en els ossos, diabetis, i alguns casos de SIDA. Excepte en les picades

de serps i petites malalties comuns, on encara s’utilitza el sistema tradicional de

Salut, basat en els principis de la medicina Sidha, en la resta de casos i també per

donar a llum, els habitants de Mkp van als centres de salut i hospitals que

practiquen la medicina al·lopàtica.

Els principals hospitals o centres de salut s’ubiquen a Natham o a Dindigul,

cosa que requereix de transport. També es dónen serveis descentralitzats de

vacunació gratuïts.A més el sistema de salut indi és privat, que tot i que no té uns

preus molt elevats, per els habitants de Mkp suposa un esforç econòmic

important, que en molts casos els provoca la necessitat d’endeutar-se. Més

71

endavant tractarem a fons aquest tema en la sustentabilitat econòmica dels grups

d’estalvi i gestió de microcrèdits.

Finalment comentar que hi ha atenció sanitària regional pública per a la

vacunació dels nens. Apart dels nens la resta d’habitants s’han de desplaçar un

mínim de 18km per accedir al centre de salut més proper. Aquests factors segons

assenyala l’estudi de Van Loon, Narasimhan, et al (2005:28), faciliten el

manteniment del sistema tradicional de salut basat en els principis de la medicina

Sidha, i del coneixement tradicional associat. Tot i que les pràctiques tradicionals

de salut estant decreixent en gran mesura, trabem encara en certs casos l’ús de la

medicina tradicional. La ONGD CCD per la seva part, com més endavant

s’explica, intenten fomentar les pràctiques locals de salut a través del seu

programa de “jardins de plantes medicinals per a l’autoconsum”.

3.2.5. Activitats de subsistència a Mkp

3.2.5.1. Descripció i evolució

En base a les dades publicades en l’estudi de Van Loon, Narasimhan, et al

(2005), titualat “Annual report on policy development to support bio-diversity

within agricultural systems of hilly regions of north and south India” (2005: 20-

28), junt amb la informació qualitativa i en menor mesura quantitativa, resultat

del treball de camp (Gener-Maig 2007), podem definir les principals

característiques de les activitats de sustent a Mkp en concret i en general a les

muntanyes de karandamalai.

L’economia a les muntanyes de Karandamalai està centrada en

l’agricultura, en el bestiar, en la recollida d’arbres fruiters i sobretot el la

recol.lecció de productes del bosc, que no són fusta (NFTP) 29. També hi ha

persones que migren temporalment en busca de treball per guanyar uns ingressos

adicionals.

Concretament les principals activitats de sustent a Mkp són:

a) Recollida i comercialització de plantes medicinals i altres NFTP.

b) Cultiu i recollida de Tamarinde, Mango i altres fruits del bosc.

29 NTFP: Non timber forest products (productes “no-maderables”).

72

c) Cultiu de secà per a l’autoconsum.

d) Altres ocupacions com: sastres, carters, treballadors en la restauració.

e) Estalvi i inversió a través dels Grups cooperatius de microcrèdits.

f) Migració laboral temporal o estable.

Per situar aquestes activitats en relació al sustent de les famílies de Mkp,

veiem interessant descriure com es distribueixen aquestes activitats al llarg del

calendari estacional. En la figura 1 de l’Annex 3, veiem un calendari on es mostra

l’estacionalitat de les diferents activitats de sustent al poble. En aquest quadre

s’observa com la única activitat que es sustenta al llarg de tot l’any és la recollida

i comercialització de plantes medicinals. En segon lloc ubiquem la recol.lecció

de Tamarinde i Mango al llarg de tres mesos i finalment el cultiu de secà durant

l’estació de pluges que va des de Juny a Desembre.

La major part dels habitants de Mkp es poden considerar pluritreballadors

(coolies en anglès), ja que alternen diferents activitats per aconseguir els mínims

ingressos necessaris per sobreviure. A tall d’exemple, els treballs agrícoles i de

recol·lecció que molts jornalers fan, estant valorats a 80 rupies al dia per als

homes (1,41€) i a 30 rupies per a les dones (0,538€). Uns salaris bastant reduïts

per jornades de 10 hores, i en molts casos fora de casa. També es fa patent una

clara diferència salarial respecte al gènere.

Anem a entrar més en profunditat en les principals activitats de sustent a

Mkp, per il·lustrar-ho a més dels anàlisis descriptius, veiem pertinent l’ús de la

informació relacional que ens dóna l’anàlisi de xarxes socials, per una donar

dimensió social a les dades.

a) Recollida i comercialització de Plantes Medicinals

Segons l’estudi de Van Loon, Narasimhan, et al (2005), la major part dels

membres dels membres de la comunitat de Karandamalai, estant involucrats en la

recollida de plantes medicinals i d’altres productes del bosc que no són de fusta

(NFTP), com la principal activitat de subsistència.

“The Valayar community of the Southern Districts those who dwell both in

the hills and the plains is a traditional medicinal plant gathering community.

They collect medicinal herbs from the forests, and its neighborhood as well as

73

from agricultural and wastelands in the plains. Karandhaimalai is rich in

medicinal plant resources. Major plants collected by the members of community

from Karandaimalai are Gymnema sylvestre, Sapindus emarginatus and

Terminalia chebula both have a good market demand. Middlemen link gatherers

and traders. There is also a barter system where-in they exchange honey and

other NTFP for groceries. Medicinal plants are also traded directly to the

traders in Natham”. Van Loon, Narasimhan, et al (2005:25)

Segons aquest estudi també és significativa, encara que recent, la

recollida de NFTP com a elements decoratius (fulles, fruits secs, llavors, etc.),

tals com: Kurinjan (Wattakakka volubilis), Kongatti (Sterculia spp.) i Maravatta

(Hydnocarpus alpina). La demanda d’aquests productes, segons ens diu

l’informe, està incrementant en els mercats urbans, així com a l’estranger. Les

dones principalment realitzen aquesta activitat.

Cal afegir al que diu l’informe, que a més de la comercialització via mercat

que va entrar a Mkp des del 1975, des de fa ja més de 5 anys les ONGDs han

entrat a la zona donant un canal de comercialització alternatiu al mercat. La

ONGD més antiga al poble és el CCD, amb un grup de recol·lectores actiu des de

fa 6 anys. En el pròxim capítol entrarem més a fons en aquesta qüestió, intentant

analitzar la sustentabilitat d’aquesta activitat en les seves dimensions econòmica,

social, cultural i ecològica.

Les principals plantes que es comercialitzen a Mkp segons ens informa la

ONGD CCD són: Gymnema sylvestris, Sapindus emarginata, Mukia

maderaspatana, Albizia amara, Boerhavia diffusa, Hemidesmus indicus i

Terminalia chebula. Per veure’n un anàlisi més detallat consultar la figura 4 de

l’Annex 3. Més endavant en l’anàlisi de la sustentabilitat entrarem més a fons en

el quadre.

Un problema important que des de fa anys afecta els recol·lectors, és el

consecutiu descens de la disponibilitat de plantes medicinals. Des de fa una anys

en l’època de menys pluja, els recol·lectors de Mkp s’han de desplaçar a altres

74

boscos de la regió per recollir plantes, ja que a Karandamalai algunes espècies ja

han desaparegut a l’època seca.

Seguim amb una breu descripció de la xarxa de treball a Mkp per veure

quins patrons de recol·lecció i comercialització de plantes medicinals

s’estableixen dins el poble. La xarxa resultant, amb 219 membres, 103 dels quals

apareixen per ser entrevistats de manera directe30, resulta ben interessant.

Ingrés Familiar: Tamany del Nodes

Font: Elaboració pròpia a partir de l’enquesta de Xarxes socials (2007). Quadre 15: Xarxa de treball en la recollida i venda de Plantes Medicinals a Mkp

30 Per més detall veure l’anàlisi de la mostra de les xarxes de treball a Mkp a la figura 5 de l’Annex 2.

8

75

La xarxa de treball sobre la recollida i comercialització de Plantes

medicinals, és la font de sustent més important a Mkp, per dos motius principals.

En primer lloc, la major part dels vilatans (el 90% dels membres de la

xarxa), treballen en la recollida i venda de plantes medicinals, tant a través de

ONGDs com a través del mercat. El segon motiu és que la recollida i venda de

PM es pot dur a terme al llarg de tot l’any, evidentment en funció de l’estació

seca i de pluges hi ha més i menys disponibilitat de plantes medicinals, però

aquesta activitat és la única forma de sustent que dóna uns ingressos mínims

mensuals a les famílies del poble. La resta d’activitats (tamarinde, mango,

cultiu...) com més endavant veurem, tenen una estacionalitat molt marcada, de

com a màxim tres mesos de durada i per tant no poden aportar una estabilitat

econòmica llarga.

Si analitzem la xarxa de Plantes Medicinals (PM), veiem que tenim un

centre bastant cohesionat amb una primera esfera també connectada però no tan

cèntrica, que en conjunt formen 164 membres. Després més a la perifèria del

gràfic trobem un grup de sub-xarxes desconnectades de la xarxa principal format

per 22 persones. Finalment trobem a 22 actors que no estan connectats a la Xarxa

de PM.

L’actor principal de la xarxa és el node 103, ja que es situa al bell mig de

la xarxa centralitzant a bona part dels actors centrals de la xarxa. Aquest actor és

l’alcalde del poble i l’intermediari entre els recol·lectors de PM i la ONG CCD.

Si ens fixem en el gènere i el grup cooperatiu, representat en la forma

dels nodes i en el color respectivament, veiem que la major part del centre de la

xarxa està formada per dones, membres del grup de recol·lectors del CCD.

També trobem però, altres homes i algunes dones que venen plantes directament

a l’alcalde sense ser de cap grup cooperatiu o bé formant part d’altres grups de

Microcrèdits. Cal dir que els membres del recent grup cooperatiu de PM del la

ONG Governamental (representat de color rosa), es troba difuminat entre la

xarxa principal i la segona xarxa més aïllada. Crec que encara no podem veure

reflexades a la xarxa les noves relacions i dinàmiques de treball que es crearan a

partir del funcionament d’aquest nou grup de recol·lectores de plantes

76

medicinals. Podríem veure com certs actors deixen de treballar a través de

l’alcalde per comercialitzar el que recullen a partir d’aquest nou grup.

Si mirem la primera esfera que es connecta amb el centre, veiem com la

major part dels actors són homes que no formen part de cap grup cooperatiu, però

a través de les seves dones o mares treballen en la recollida de plantes

medicinals. Així doncs, veiem com les dones canalitzen la comercialització de

PM, i a través d’elles la seva família també hi accedeix.

Si analitzem la segona xarxa del gràfic, situada a la perifèria, veiem un

grup de famílies que s’uneixen per recollir i comercialitzar les plantes

medicinals. En aquest grup són els homes els que gestionen en la recollida i

comercialització. Els seus membres podríem dir que formen un grup informal

que conjuntament s’organitza el treball i la comercialització.

Si afegim a aquest anàlisi el volum d’ingressos mensuals representat pel

tamany dels nodes, veiem com les persones amb més ingressos es situen en

posicions cèntriques dins la xarxa. Trobem també a altres dones membres dels

grup de recol·lectores del CCD amb nivells d’ingressos baixos i que estan al

centre de la xarxa. La segona xarxa més perifèrica conté actors amb ingressos

mitjos.

Finalment afegir que els 22 membres que no estan connectats a la xarxa

són principalment homes que treballen fora del poble (sastres, un carter,

pluritreballadors, construcció) i dones que es queden a casa i que realitzen

treballs de cultiu. Aquestes persones majoritàriament no formen part de cap grup

cooperatiu i tenen uns ingressos mitjos.

Veiem doncs com la recollida de productes del bosc i en concret de

plantes medicinals, representa una font de sustent bàsica per la gent de Mkp.

En aquest punt vull afegir que a Karandamalai tot i que la caça està

prohibida des del 1977, encara hi ha gent que segueix caçant per l’autoconsum.

Al ser una activitat il·legal, no hem pogut saber quines famílies cacen, però si

hem pogut observar a diferents homes sortint amb preses de dins el bosc. L’ús

d’armes de foc predomina sobre les eines que s’usaven tradicionalment (“tira-

xines).

77

b) Recol·lecció de Tamarinde, Mango i altres fruits del bosc

Una de les activitats importants a Mkp, és la recollida d’arbres fruiters com

a activitat complementaria que dóna uns ingressos addicionals als habitants de

Karandamalai. Van Loon, Narasimhan, et al (2005:25)

A Mkp des de fa anys el Tamarinde és el principal fruit que es recull.

Recordem que al llar dels anys 60 hi van haver un seguit de plantacions de

Tamarinde que ara ja s’han fet arbres. Cal dir però, que només certes famílies

disposen de terres amb arbres de Tamarinde, els que no en tenen però, treballen

com assalariats per als mateixos propietaris de Mkp. També hi ha un cert

intercanvi de jornalers entre els pobles veïns.

Les plantacions de Mango en canvi, són molt més recents, segons ens

expliquen en les entrevistes informals, només fa de deu a cinc anys que la gent va

començar a comprar plantes. La regió de Natham és molt rica en arbres de

Mango, però degut a l’explotació comercial, ja no es planten arbres tradicionals

sinó que s’utilitzen plantes creuades, que fan fruits més aviat, però que també

tenen plagues al no estar prou ben adaptades al medi. A diferència del tamarinde

que està totalment adaptat al medi i no necessita manteniment, l’arbre de Mango

està portant greus problemes a la regió amb la necessitat d’aplicar-hi pesticides i

fertilitzants químics. Un sobrecost per els cultivadors.

Creiem que en uns anys quan les plantes de mango creixin, el Mango serà

una activitat de sustent important a Mkp, però per al moment, només hi ha uns

pocs arbres que facin fruits i principalment són per l’autoconsum. No

aprofundirem més en l’anàlisi per al moment.

Respecte al Tamarinde que es cultiva i ven a Mkp és de primera qualitat

(Tamarindus indica). Aproximadament segons expliquen Van Loon,

Narasimhan, et al (2005:27), un arbre madur de Tamarinde pot donar des de 150

a 1200kg de fruits, que al mercat es venen entre 5 i 7 rupies al kg. Els autors

segueixen i corroboro després de la observació participant, que el Tamarinde

extreu tres tipus de fruits amb opcions de comercialització, després d’un senzill

procés manual.

78

El procés de recol·lecció es basa en pujar als arbres i batre les branques

perquè els fruits caiguin a terra. Aquesta feina la solen fer els homes, normalment

jornalers assalariats, mentre que les dones s’esperen a sota per recollir els fruits.

Després de tres dies de secat a “sol i serena” procedeixen a treure la closca i

separen el fruit de la llavor i dels filaments, ho empaqueten i els comerciants de

Dindigul venen al poble a buscar-ho.

Per fer tot aquest procés es propietaris contracten a jornalers normalment

del mateix poble, i com ja hem explicat abans el preu per dia és de 80 rupies pels

homes i 50 per les dones. Una dura feina no molt ben remunerada. Tal i com ens

comenten alguns entrevistats, els ingressos que reben pel Tamarinde no són molt

importants ja que aquesta activitat només dura un parell de mesos.

A continuació podem veure la xarxa de treball de Tamarinde, extreta del

nostre anàlisi de les xarxes de treball a Mkp.

Tamany: Imgressos per unitat familiar.

Font: Elaboració pròpia a partir de l’enquesta de Xarxes socials (2007). Quadre 16: Xarxa de treball en la recollida de Tamarinde a Mkp

La xarxa de treball de Tamarinde està formada per 116 membres, per tant

tenim a 103 membres que no hi participen. Trobem persones que tenen arbres en

propietat i altres treballadors que són jornalers (escaladors d’arbres normalment

homes) i recol·lectors (habitualment dones).

79

La xarxa resultant és ben interessant, veiem que es formen diferents

subxarxes independents, que segueixen un patró de treball familiar. Hi ha

subxarxes amb més actors que d’altres, situades al centre del gràfic. Aquest fet es

pot explicar perquè certes famílies contracten a jornalers ja que tenen un nombre

important d’arbres i amb els membres de la família no en tenen suficient.

Si analitzem l’atribut que ens representa el gènere veiem com es donen

agrupacions mixtes en les diferents subxarxes, que normalment segueixen un

patró relacional en base a la família. Cal dir que la divisió del treball per gènere

és clara en la recollida de Tamarinde. Els homes solen escalar els arbres per

batre’ls i fer caure els fruits de Tamarinde. Les dones s’esperen sota els arbres i

van recollint els fruits. Després en el tractament posterior del Tamarinde (secat i

separació del fruit i pellofa), ja treballen homes i dones conjuntament.

En aquest cas la variable atributiva Grup Cooperatiu no és significativa,

ja que es barregen membres i no membres dels diferents grups. Això ens

corrobora que l’agrupació relacional en les activitats de Tamarinde segueixen

patrons de treball familiar i assalariat.

Respecte als ingressos familiars, veiem com les famílies amb majors

ingressos es situen al centre del gràfic i tenen subxarxes més nombroses,

formades per la família i jornalers contractats

Si analitzem les famílies amb major interaccions, veiem a 5 famílies amb

amb major nombre d’arbres en propietat (actors 11, 9, 12, 95, 74, 47, 94, 93, 57).

Aquestes famílies contracten a treballadors de jornaleres. Veiem que hi ha nodes

que tot i tenir arbres en propietat no contracten a jornalers. Creiem que en aquests

casos els jornalers contractats per fer el treball són de fora del poble i per tant no

surten a la xarxa31.

La resta de grups són subxarxes amb menys membres i situades en la més

a la perifèria, solen ser famílies que treballen juntes i no necessiten contractar a

ningú ja que disposen de 5 a 10 arbres.

31 Aquest és el cas de l’alcalde (103), ens ho va explicar en l’entrevista qualitativa que

acompanyava les preguntes de xarxes socials.

80

Creiem que aquesta activitat de sustent només és significativa en les

xarxes més compactes, on el volum i valor de la venda de Tamarinde al mercat,

pot aportar uns ingressos significatius, encara que temporals. En la resta de

famílies els ingressos del Tamarinde són una petita quantitat addicional que

poden guanyar en els mesos de collita, però per si sola no dóna suficients

ingressos.

Finalment explicar que a Mkp també existeixen altres arbres fruiters, però

que sols són per a l’autoconsum. Van Loon, Narasimhan, et al (2005:26 i 27)

expliquen que les altres plantacions a Mkp i als pobles de les muntanyes de

Karandamalai, són: Cashew( anacards), Jack-Fruit, Custard Apple...

“Valayars also cultivate Azadirachta indica, Albizia amara, Strychnos nux-

vomica, Ceiba pentandra, and Holoptelia integrifolia along the borders of the

farmland. These trees are used for various family needs such as household

articles, medicine and timber. Van Loon, Narasimhan, et al (2005:26 i 27)

La recollida de mel és una altre de les activitats d’autoconsum i a altres

pobles de dels cims de Karandamalai, representa una font d’ingressos més. A

Mkp sols algunes famílies van a recollir mel durant l’època (Juny a Agost) i és

per a l’autoconsum, per endolcir un xic el dia a dia.

També volem descriure en aquest punt la dependència de fusta del bosc

per cuinar i escalfar-se. La major part dels habitants a Mkp cuinen amb fusta que

diàriament van a recollir del bosc. En teoria només es poden recollir les branques

seques, però creiem que el dia a dia demanda més fusta i per tant en alguns casos

es segueixen tallant arbres. Aquest és un tema important encara que pels

objectius de la investigació no caldrà entrar-hi a fons.

Per acabar en l’enquesta de CCD-ATREE (2006:21) expliquen que el total

d’espècies de NTFP recollides dels boscos de Karandamalai, són 38 espècies de

plantes medicinals, 44 espècies d’elements decoratius i 3 espècies de mel. Una

gran biodiversitat que encara segueixen oferint els boscos de karandamalai.

c) Agricultura de secà per a l’autocunsum

Segons expliquen Van Loon, Narasimhan, et al (2005:20) la principal

ocupació dels pobles de karandamalai i especialment dels habitants del cim de les

81

muntanyes, és l’agricultura. La localització un tan remota de les muntanyes de

karandamalai, explica segons els autors, les barreres per l’entrada de tècniques

modernes de cultiu.

A les muntanyes de Karandamalai, s’alterna l’agricultura de regadiu i de

secà a les zones on hi ha aigua disponible (pobles del cim de les muntanyes

Chinnamalaiyur, Valasu, Periamalaiur i Plalatacadu). Mentre que als pobles

ubicats al peu de les muntanyes, degut a la manca de fonts naturals, de pous i

motors d’aigua, fan cultiu de secà.

A Mkp la major part de les famílies disposen de terres de cultiu. Només

algunes poques disposen més de 3 acres32 i tenen motor que els fa arribar aigua,

si més no a una part del terreny. Aquestes 4 famílies que tenen motors d’aigua,

cultiven agricultura de regadiu: verdures (tomàquets, pebrots, cogombre,

albergínia, cebes), arròs, diferents arbres fruiters (plataners, cocos, arbres de

papaya, etc) i fins hi tot en una família cultiven flors per vendre-les d’ornament

al mercat.

La major part dels habitants però, només disposa d’entre mitja i una

hectàrea, i només durant l’època de pluges poden fer cultiu de secà (cereals,

cotó, etc), ja que no disposen de bombes per fer-hi arribar l’aigua. Aquest és un

dels problemes que hem detectat després de l’estada en el camp: el principal

problema per al sustent d’aquesta comunitat és la manca d’aigua, tant sigui

d’aigua de la pluja, com la manca de tecnologia per l’extracció d’aigua per

cultivar.

Les activitats agrícoles són exclusivament per a l’autoconsum, a més en els

darrers anys la decrement de les pluges i els atacs de búfals salvatges, fan que

molta gent s’estigui plantejant de deixar de cultivar.

Les tècniques de cultiu segueixen seguint patrons “tradicionals” com

afirmen Van Loon, Narasimhan, et al (2005: 21), que a Karandamalai es basen en

la combinació de diferents tipus de cultius, en funció de la quantitat de pluges,

els tipus de terra, etc.. Des del “Mixed Cropping”, que consisteix en dividir la

terra en tres o quatre porcions i sembrar a cada terreny llavors de tres o quatre

32 Acre: Mesura de superfície agrària equivalent a 4,047 metres quadrats.

82

tipus de cultiu. També utilitzen el “Inter cropping” que implica l’alternació de

dos tipus de cultius i finalment el “Crop rotation” que implica el canvi de cultius

en la mateixa terra en funció de l’estacionalitat. Algunes de les combinacions de

cultius a Karandamalai, segons aquests autors són (2005: 22):

Mixed Crops 1. Thinai + Kollu + Thattai 2. Ragi (Eleusine coracana) + Avarai (Dolichos lab lab) /Thuvarai (Cajanus

cajan)/Mochai (Lablab purpureus) 3. Sorghum + Mochai (Lablab purpureus) 4. Kambu (Pennisetum americanum) + Kuthiraivalli + Amaranthus 5. Kathari + Thattai + Motchai + Sorghum 6. Kollu + Groundnut + Ulundhu

Inter Crops 1. Onion + Radish 2. Groundnut + Ulundhu 3. Sevanthi + Thattai 4. Kathari + Thakkali Crop Rotation Thinai, Varagu, Sorghum, Pulses (Motchai, Kollu, Thattai).

Els principals cultius a Mkp són cereals (Thinai, Kollu, Ragi, Thuvari,

Kambu, Kathari...), seguit de les llegums, alguns fruits seca i algunes plantes i

vegetals, encara que en menor mesura per la falta d’aigua per regar.

En l’enquesta CCD-ATREE (2006) es mostren els diferents tipus de

cultius segons la seva presència en els quatre poble estudiats de karandamalai.

Font: “Socio economic Survey on karandamalai and perumalai hill”s CCD-ATREE

(2006: 20) Quadre 17: Tipus de cultius a les muntanyes de Karandamalai

% of Cultivated Crop in Karandaimalai

3% 3%

11%

1%

8%

20%

16%

9%

20%

1%

1% 7%

Cambu

Kollu

Ragi

Groundnut

Motchai

Cashewnut

Jack, Custard apple,TamarindSamai

Cholum

Thattai

Thinai

Varagu

83

Veiem com a nivell global els anacards (20%) i el Jack fruit (16%)són els

fruits més cultivats. Els cereals en suma arriben al 55% , amb la varietat de

Cholum que es cultiva en un 20%. La major part són cultius de secà.

Cal dir però que aquestes dades conjuntes no es corresponen del tot als

patrons de Mkp. Segons la informació atributiva del l’anàlisi de xarxes socials

(veure figura 5 Annex 3), podem extreure a nivell tendencial, més que precís, que

els cultius més conreats a Mkp són: Els cereals en primer lloc amb un 53,54%

amb el Sollam, Kollu i Varegu , seguit dels fruits on predomina el cultiu

d’anacards amb gairebé un 16%, després les llegums (Raggi, Keppai, Mochai)

amb un 12,6% i finalment cultius més de regadiu com l’arròs i els vegetals.

També es cultiva cotó a mkp, encara que en un percentatge bastant reduït.

Per acabar de descriure com s’estructuren les activitats agrícoles a Mkp,

adjuntem a continuació la xarxa de treball de cultiu.

Ingrés Familiar: Tamany del Nodes

Font: Elaboració pròpia a partir de l’enquesta de Xarxes socials (2007). Quadre 18: Xarxa de cultiu a Mkp

Si fem un cop d’ull a la xarxa que representa les relacions de cultiu al

poble, veiem com l’estructuració podria ser similar a la xarxa de Tamarinde:

unes famílies centrals que agrupen subxarxes d’actors (relació familiar i també

jornalers contractats) i tot de petites subxarxes situades a la perifèria.

84

Veiem que l’agrupació per gènere és mixta, ja que moltes famílies de

pares a fills treballen juntes en les tasques de cultiu de casa. El cultiu és per

l’autoconsum no es ven en el mercat, a més any rere any es veu greument reduït

per la manca de pluja i per l’atac dels braus salvatges. El patró de treball del

cultiu doncs, segueix una lògica de relació familiar, on les dones hi tenen un

paper important. També hi ha jornalers i famílies de jornalers que treballen

principalment per les famílies que tenen pous i bones extensions de terra per

cultivar. Cal dir però que les extensions de terra són bastant reduïdes, ja que la

família amb més terres al poble té 7 acres ( 28,33 m2). No seria el cas d’un gran

terratinent.

En el cultiu veiem com el patró de relació no es basa en el grup

cooperatiu, ja que en la major part dels grups s’hi barregen les diferents

tipologies.

Si ens fixem en els ingressos de les unitats familiars, veiem que moltes

famílies amb ingressos baixos i mitjos realitzen tasques de cultiu, les trobem

agrupades en subgrups de 4 a 5 membres. Creiem que aquest fet s’explica perquè

el cultiu dóna sustent basat en l’autoconsum, un patró que fins fa 50 anys era el

predominant a Mkp, per tant les famílies més pobres el segueixen practicant.

Altres famílies amb majors ingressos viuen d’altres activitats i no

necessiten conrear. Veiem que també hi ha alguna família “benestant” (nodes 11

i 9) que tenen terres per conrear i contracten a jornalers perquè els ajudin.

Aquesta família és la mateixa que trobàvem en el centre de la xarxa de

Tamarinde, aquesta família disposa de terres, arbres i motor d’aigua i contracten

a les famílies que viuen al seu voltant, per ajudar-los en les diferents tasques de

sustent: tamarinde, cultiu, recollida de plantes medicinals. Cal dir que existeix

certa relació de parentiu entre aquestes tres famílies.

Volem analitzar els actors que més citats a la xarxa (grau nodal), amb dues

variables atributives sobre la propietat: el Nº d’Acres de Terra per Família

(representat amb el color) i la tinència de Pous d’aigua amb motor per al cultiu

de regadiu (representat per la forma dels nodes).

85

Grau Nodal NrmG.N. % 11 16.000 7.339 0.052 9 11.000 5.046 0.036 12 9.000 4.128 0.029 95 7.000 3.211 0.023 74 6.000 2.752 0.019 47 6.000 2.752 0.019 94 6.000 2.752 0.019 80 6.000 2.752 0.019 93 6.000 2.752 0.019 92 6.000 2.752 0.019

Font: Elaboració pròpia a partir de l’enquesta de Xarxes socials (2007). Quadre 18: Xarxa de cultiu a Mkp amb els Grau Nodal33

Veiem que com els actors amb més més nominats tenen terres i pou, i són

els membres de la família on viu la filla petita de l’alcalde. Tenen als veïns

contractats de jornalers, per això hi ha jornalers amb un nivell d’intermediació

destacable. Les dues famílies restants amb terres i pous tenen un grau nodal

destacable i per tant tenen una certa notorietat a la xarxa.

Trobem també a moltes famílies que cultiven juntes la terra durant l’època

de pluges, famílies que es troben en una situació de pobresa important, aquestes

famílies solen treballar de jornalers al camp ja sigui per propietaris de Mkp o

migrant a les planes de Natham durant l’època de recollida. Els canvis climàtics

que puguin venir poden afectar molt a aquestes famílies que depenen en molts

casos del què els dóna la terra per menjar.

Veiem doncs com a Mkp el patró de treball familiar i per l’autoconsum és

el que ens defineix les tasques de cultiu, basades en tècniques i espècies per

conreu, utilitzades des de fa ja molts anys.

33 El grau nodal ens mostra el nombre d’interaccions o nominacions que rep cada actor de la xarxa. Els actors més nominats són aquells que tenen més relacions amb altres actors o nodes.

d) Gestió del Bestiar

Gairebé cada casa té animals en cura, vaques, bous, cabres i aviram.

D’aquests animals s’obté llet, carn i ous. A més els bous també s’utilitzen per

conrear els camps amb el mateix sistema que des de fa molts anys.

Les vaques, com el famós llibre de Marvin Harris (1979) explica, són

sagrades a la Índia, i per tant representen en el sentit materialista recursos

importants per a les famílies. La llet i sobretot l’ajuda en els treballs agrícoles,

són de gran valor en les societats camperoles, que treballen amb tècniques

tradicionals, per l’autoconsum. Els animals a més són una bona font de proteïnes,

i tot i que a Mkp no mengen molta carn, també en reserven per cerimònies i

celebracions religioses.

La major part de les famílies del poble tenen animals en propietat, encara

que no en gran nombre. Mkp és un dels pobles més pobres de la regió, i en

aquests nivells de pobresa, ser dels més pobres vol dir poseïr molt poc. Algunes

famílies disposen de petits ramats de cabres i algunes gallines, però poques

famílies tenen vaques i sols algunes privilegiades tenen bous en propietat. Les

dones majoritàriament són les que realitzen les tasques de pastoratge.

A partir de la declaració de boscos “reservats” de l’any 1977, es va prohibir

que els animals pasturéssin per dins el bosc. Els pastors només poden pasturar en

certes zones de les muntanyes i no poden deixar els animals sols. Amb la forta

sequera que afecta la zona en els darrers anys, cada vegada es fa més difícil

trobar fàcilment aliment, cosa que pot limitar el nombre d’animals a mantenir i

reduïr encara més les possibilitats d’autosubsistència fora del mercat.

e) Altres ocupacions com: sastres, carters, treballadors en la restauració

Del recull d’entrevistes qualitatives i de la observació participant hem pogut

definir les principals ocupacions fora de Mkp.

Les principals ocupacions a part dels jornalers que definirem en el pròxim

punt, són en primer lloc sastres. Hem identificat a 4 persones que treballen com

a sastres o en botigues de roba, en pobles veins: Kudagipatti i Sendurai. També

trobem al fill gran de l’alcalde que treballa de cap de carters a Kudagipatti,

87

recordem que aquest home forma part de les famílies més benestants de Mkp.

També trobem a 4 o 5 treballadors en el món de la restauració, tant en pobles

veïns com a Natham ciutat. Finalment comentar que existeixen dues petites

botigues al poble, on es venen productes de primera necessitat i

“gormanderies”. Les botigues només obren unes hores determinades i els

membres de les famílies propietàries se’n fan càrrec conjuntament. Creiem però

que els ingressos que fan no són molt quantiosos.

Veiem doncs, que les alternatives al treball de camperols no són molt

àmplies a Mkp. La major part dels joves troba grans dificultats per trobar feines

fora de camperols o jornalers, ja que el baix nivell educatiu i la necessitat

d’emigrar, són fortes barreres que limiten les alternatives de subsistència. En

molts casos però els joves estant optant per la migració com a sortida temporal

o estable al treball del camp.

f) Migració laboral temporal o estable.

Van Loon, Narasimhan, et al (2005: 28) ens expliquen que la migració

temporal està creixent a la zona degut a la progressiva reducció de les pluges del

monsó del Sud, que arriba a Karandamalai a mitjans de Juny. Una baixa

pluviositat porta a baixa productivitat agrícola, que afecta al sustent de les

famílies que no tenen més alternatives que treballar de jornalers en cultius de

regadiu. Com que a Mkp no abunden els motors d’aigua, els vilatans han de

migrar a zones de la plana per de Natham on hi ha molts més camps de regadiu

(arròs, canya de sucre).

Entre la informació que proporcionen en aquest estudi més la del propi

treball de camp, podem afirmar que es donen 3 èpoques migratòries destacables a

Mkp.

La primera es basa en els treballadors agrícoles, tant homes com dones, que

van a les planes de Natham a recol·lectar. Aquests jornalers migren durant dos o

tres mesos (Octubre i Novembre) per realitzar dures i llargues jornades de treball.

El segon tipus de migració es dóna en la recol·lecta d’arbres fruiters,

especialment de Mango i de Tamarinde. Aquests treballadors, principalment

88

homes que fan tasques d’escaladors d’arbres, van també a les planes de Natham a

treballar (de Juny a Agost), conegudes per la seva important producció de

mango. El tamarinde en canvi, no requereix de desplaçaments tan llargs, ja que

en molts pobles veïns tenen importants quantitats de Tamarinde i contracten a

jornalers de Mkp.

Finalment la tercera tipologia migratòria que podem identificar, és la

migració en grup per a la recollida de plantes medicinals a altres boscos fora de

karandamalai, en aquest cas tant homes com dones migren conjuntament, ja que

després venen les quantitats recollides als mercat regionals. Durant l’època seca

(Desembre a Març) la disponibilitat de plantes medicinals a Karandamalai s’ha

vist reduïda en els darrers anys. Com a conseqüència grups d’homes i dones

migren als boscos més elevats com kodaikanal, Octamund, Sirumalai on hi ha

millor disponibilitat de plantes medicinals. Aquests treballadors venen després la

quantitat recollida a comerciants de Dindigul i Natham. Les migracions d’aquests

recol·lectors solen ser de un a dos mesos i després tornen a casa.

Diferents informants ens expliquen que la major part dels emigrants

temporals tornen al poble i no s’estableixen mai en altres pobles. Tot i així també

trobem a unes 30 joves principalment, que han migrat de forma estable en

treballs financers, de jornalers de la construcció, treballadors de la restauració.

Els informants ens comenten que les dures condicions que pateixen els emigrants

desanimen a altres joves a fer-ho. De seguir amb la mateixa tendència, la

migració pot esdevenir una font important de pèrdua de força de treball per a

Mkp.

g) Estalvi i inversió a través dels Grups cooperatius de microcrèdits.

Finalment només volem que tot i que no constitueix una activitat purament

productiva, l’estalvi i la gestió de microcrèdits també forma part de les múltiples

activitats de sustent al poble. Des de fa uns 6 anys diferents grups d’estalvi i

gestió de microcrèdits han aparegut i segueixen apareixent a Mkp. Aquests grups,

com més endavant explicarem, tenen unes funcions molt important respecte al

sustent, ja que donen una mínima seguretat als membres del grup. Aquesta

seguretat es basa en la possibilitat de demanar crèdit si apareixen imprevistos

89

com anar a l’hospital, la celebració de cerimònies religioses, la compra de bestiar

o productes per la subsistència.

Hem de posar en context aquesta activitat dins l’economia de Mkp, ja que

donats els baixos nivells d’ingressos dineraris, les possibilitats d’estalvi són

gairebé remotes. A través d’aquests grups, però les famílies fan esforços

importants per pagar les 50 rupies mensuals i així tenir la possibilitat

d’assegurar-se imprevistos futurs i poder estalviar una mica.

Seria interessant anaalitzar la sustentabilitat d’aquests grups cooperatius i

veure quin impacte tenen les ONGDs en aquests grups, les responsables de la

seva creació. Aquest anàlisi tot i que està fet no l’adjuntem per manca d’espai en

aquest treball.

3.2.5.2. Canvis en els darrers 50 anys

En l’anàlisi de la sustentabilitat cultural veurem més a fons aquesta qüestió i

analitzarem quins han estat els canvis que s’han produït des de l’aparició dels

grups cooperatius, respecte als projectes de plantes medicinals i d’estalvi i gestió

de microcrèdits.

De moment comencem amb una primer aproximació als principals canvis

socio-culturals en els darrers 50 anys. Agafem aquest horitzó temporal ja que

podem en disposem informació de primera mà en les entrevistes a la gent major

de 45 anys, en segon lloc, perquè analitzant els esdeveniments històrics de Mkp,

veiem que els principals canvis institucionals passen per la creació de

Karandamalai com a boscos reservats l’any 1977 i per l’entrada del sistema de

mercat amb els comerciants de plantes medicinals de Dindigul l’any 1975. Per

tant veiem correcte l’anàlisi en un horitzó temporal de 50 anys.

Principalment és a partir de les informacions la gent major de 45 anys de

Mkp i de les dades secundàries en l’estudi de Van Loon, Narasimhan, et al

(2005) , que hem pogut crear el quadre-resum que s’adjunta en la Figura 3 de

l’Annex 3, on es poden veure els principals canvis ocrreguts a Mkp en els darrers

50 anys.

90

En l’estudi de Van Loon, Narasimhan et al (2005: 29) es destaquen com a

principals canvis: l’increment del nivell d’afetització, l’ús del sistema

“occidental” de medicina en els casos de malalties greus, l’increment de les

institucions financeres a la comunitat i sobretot la major dependència amb el

mercat. Com a aspectes que no han canviat massa els autors destaquen, el

tractament de malalties comuns a través de la medicinal tradicional local, la

dependència dels productes del bosc i del cultiu per l’autosubsistència, encara

que hi ha certes prohibicions que abans del 1977 no existien.

Ens sembla una bona introducció però després del treball de camp podem

aprofundir més en aquests aspectes. Per la nostra part creiem que els principals

canvis també s’han de relacionar amb el medi natural. Així doncs, el canvi més

important és el descens progressiu de les pluges a les muntanyes de

Karandamalai. Aquest fet ha provocat un decrement de la disponibilitat de

plantes medicinals i altres productes del bosc (NFTP). A més la manca de pluja

dificulta bones collites en l’agricultura, cosa que limita les possibilitats

d’autosubsistència. En èpoques anteriors tothom coincideix a que el bosc era

molt ric i que donava abundància per a tots els seus cohabitants. Aquesta

abundància s’ha perdut, i altres noves formes de sustent estant coexistint amb

l’esfera de l’autosubsistència.

Del quadre que adjuntem, podem veure com les activitats de subsistència no

han variat tant en el seu contingut com en la seva forma. Les tècniques segueixen

sent molt rudimentàries i manuals, el principal canvi doncs, està en l’explotació

comercial. Les plantes medicinals i els fruits de Tamarinde i Mango, s’estan

venent al mercat a través comerciants regionals i d’ONGDs. Molts adults a Mkp

migren temporalment cada any com a jornalers durant l’època de collita i en la

recollida de NFTP. Veiem com només l’agricultura se secà manté la seva funció

d’autosubsistència, la resta d’activitats, encara que es facin de manera

complementaria les unes amb les altres, constitueixen una relació comercial clara

amb el mercat, que pot arribar a crear certa dependència.

Un dels canvis creiem que derivats també dels canvis en els recursos

naturals, és el progressiu descens en els cultius sembrats des de fa molts anys

91

(cereals i llegums). A causa del descens de la pluja i al fet que el Govern indi

doni l’arròs a un preu molt reduït com a mesura per evadir la fam, ha provocat

que els Valaiyars facin un canvi de dieta. Progressivament es mengen menys

cereals “tradicionals”i llegums, i en canvi es menja més arròs i vegetals. La

introducció de cultius de regadiu també ha potenciat el consum de vegetals.

Aquest fet es relaciona amb els mitjans de subsistència, ja que donades les

difícils condicions per al cultiu tradicional (manca d’aigua, búfals salvatges es

mengen les collites, etc.), aquest pot estar també en perill d’extinció.

El principal canvi a nivell de subsistència és l’entrada del mercat a Mkp,

entenem que la millora de les infrastructures i la dismunució dels recursos

naturals, provoquen que la gent s’hagi de buscar la vida fora del poble. Aquest

accés del mercat, com en el següent capítol intentarem analitzar, pot també

veure’s fomentat des de l’entrada de varies ONGDs al poble, ja que amb elles

nous canals de comercialització ha aparegut.

3.2.6. Recursos naturals

Tot i no ser el meu camp, intentaré fer una bona descripció dels recursos

naturals a Mkp. Primer descriurem l’orografia i el relleu, després el clima, per

entrar en la hidrologia, i finalment la flora i la fauna. En darrer lloc explicarem

quins són els principals problemes mediambientals, tot analitzant els principals

canvis en els darrers 50 anys.

Els recursos naturals de Mkp depenen de l’ecosistema regional que

s’estableix en les muntanyes de Karandamalai. Al sud-est les muntanyes

delimiten el taluk de Natham amb el districte de Dindigul, a 50 kilòmetres de

Madurai. L’àrea que comprenen les muntanyes de Karandamalai és de 6.515

hectàrees. Van Loon, Narasimhan, et al (2005: 19).

3.2.6.1. Geomorfologia

En el quadre següent, tot i que la imatge no és molt nítida, podem observar

com el relleu a Karandamalai es caracteritza per una plana al·luvial al peu de la

muntanya, on s’hi ubica Mkp, i una zona una zona muntanyosa amb boscos

densos (“decidious forests”).

92

Font: Elaboració pròpia a partir de l’estudi de Van Loon, Narasimhan, et al

(2005: 45) Quadre 19: Mapa topogràfic de l’area de Natham

A nivell regional observem que exceptuant les zones més altes, la resta de

regions al peu de les muntanyes són planes de matollars i herbassars. Fa uns anys

enrere, afegeixen els autors, la zona era molt més boscosa i humida, pel que es

podria dir que s’està patint una certa desertització.

En el mateix estudi es complementa aquesta informació, amb la

classificació que fan els propis Valaiyar sobre les tipologies de sòl o edafologia,

a Karandamalai.

Aquests autors afegeixen que gairebé el 60% de les terres a Karanthamalai

es poden considerar “Manavari kadu”, sòls al·luvials d’elevada permeabilitat.

Mkp estaria dins d’aquest 60%, constituït per un sòl fèrtil on s’hi conreen cereals,

llegums i fruits. En aquestes terres l’estació de pluges marca l’inici del cultiu que

cada vegada es retarda més, començant entre Juny i Juliol, amb l’arribada de les

pluges del monzó del sud-oest.

Karandamalai Hills

MMkkpp

93

Classification Categories Crops Grown

Manavari kadu Low lands, Alluvial soil, medium

to low water holding capacity

Millets, Pulses, Fruits

Mettu kadu Uplands, Sandy loam or red soil,

medium to low water holding

capacity.

Cashew (Anacardium

occidentale), Tamarind

(Tamarindus indica), Jack

(Artocarpus heterophyllus)

Kothu kadu Rocky terrain, Gravely skeletal

soil, rainfed with minimum water

holding capacity

Thinai (Setaria italica),

Perunchamai (Panicum

sumetrans), Tamarind

(Tamarindus indica), Jack

(Artocarpus heterophyllus),

Seetha (Annona squamosa)

Font: Van Loon, Narasimhan, et al (2005: 20) Quadre 20: Classificació Valaiyar del sòl i cultius associats a les muntanyes de

Karandamalai

A la part alta de les muntanyes “Kothu Kadu”, el sòl és rocós i poc fèrtil.

Tot i que degut a les elevades precipitacions en l’època de pluges i a la

impermeabilitat del sòl, es creen reserves d’aigua subterrània.

Entre les planes i la part alta de les muntanyes trobem a “Mettu kadu”, un

sòl sorrenc o argilós i amb una baixa capacitat d’absorció d’aigua.

La intensa explotació dels boscos de Karandamalai a mitjans del segle

passat i el descens de les precipitacions a l’àrea, estan provocant una elevada

vulnerabilitat cap a la desertificació i la degradació del sòl.

3.2.6.2. Clima

No disposem de dades molt precises sobre el clima, però podem fer una

primera descripció. El clima a les muntanyes de Karandamalai, en concret i de

Tamil Nadu en general, es podria considerar de tropical. Es caracteritza per una

estació seca i dues de pluges. La primera cap al Maig-Juny fins a finals de Juliol,

provinents del monsó del sud-est, que des de fa unes dècades, s’ha reduït

94

geogràficament quedant-se a la serralada dels Ghats Occidentals34. La segona

estació correspon amb el monsó del nord que arriba a les terres del sud cap a

mitjans de setembre fins al mes de novembre.

Abans, expliquen els avis de Mkp, encara que fos l’estació seca, sempre

plovia un o dos cops al mes. Ara es poden passar tres mesos (Gener a Març) que

no reben pluges. Aquest fet perjudica greument la biodiversitat de la zona, que

des de fa anys està patint una forta desertització.

Si analitzem l’evolució de les pluges en els darrers anys, com es mostra en

La figura 1 de l’Annex 4, veurem les tendències que explicàvem, una reducció

any a any de les pluges, sobretot en la primera estació. És una pena no disposar

de dades seqüencials més antigues que ens expliquin millor quina és la reducció

de les pluges. De moment haurem de confiar amb les dades qualitatives que ens

aporten diferents informants del poble.

3.2.6.3. Hidrografia

Les muntanyes de Karandamalai no tenen rius importants, però si disposen

d’una bona font de rierols i aigua subterrània. Al cim de les muntanyes hi ha

abundants aqüífers subterranis que permeten a molts agricultors cultivar en

regadiu. Al peu de les muntanyes, però l’aigua ja no és tan abundant i

concretament a Mkp, aquesta prima per la seva escassetat.

Al centre del poble com ja hem explicat anteriorment hi ha el Kulam, una

bassa natural que es forma a partir dels rierols que baixen de les muntanyes.

Durant l’època de pluges la bassa s’omple, donant al poble una bona font

d’aigua. Els animals hi van a beure i fa molts anys la gent també hi bevia.

Actualment la gent disposa de pous manuals i amb motor per l’abastiment

d’aigua potable.

A l’època de pluges doncs, nombrosos rierols apareixen des dels cims de

les muntanyes i en diversos casos han provocat esllavissades importants (1977 a

Bommachi Kuttu i el 2005 a Oonakodai, ambdós dins del bosc). Per prevenir-les

el Departament Forestal de Karnataka, mitjançant els Village Forest Comitte 34 Els Ghats Occidentals són unes serralades que van de sud a nord a l’Estat de Karnataka. Aquestes serralades es consideren unes de les de major biodiversitat de la Índia.

95

(VFC)35 van construir una sèrie de preses per controlar el cabal dels rius i

prevenir inundacions i esllavissades.

El primer rierol a destacar és el riu Palani, a 3 kilòmetres de Mkp. Quan

no hi havia pous al poble, les dones principalment anaven a buscar diàriament

l’aigua al riu. Des del 1970 amb la construcció de pous que tiben l’aigua de

Kudagipatti al nord de Mkp, els habitants disposen d’aigua pública.

En segon lloc destaquem les cascades “Ayyanar Falls” que es formen

gairebé als cims de les muntanyes i estan a prop del temple de la deïtat local que

els dóna nom, situat al bell mig del bosc. Aquestes cascades tenen aigua durant

tot l’any i constitueixen un dels pocs punts humits que romanen tot l’any a

Karandamalai. Més endavant comentem aquest aspecte, però les cascades són

sagrades igual que les terres dels seus voltants, ja que contenen una gran

biodiversitat.

Veiem doncs que els recursos hidrològics a Mkp no són molt abundants, la

manca d’aigua i de pluja és el principal problema per al sustent d’aquestes

Comunitats Valaiyars.

3.2.6.4. Flora i fauna

Segons l’estudi de Van Loon, Narasimhan, et al (2005: 21) s’ha identificat

a la zona més de 300 espècies NFTP i més de 20 espècies arbòries. Entre els

arbres més antics i característics destaquem el Tamarinde, mango, jack fruit,

eucaliptus i l’arbre de Neem, del qual se’n recullen les fulles per a usos

medicinals. Segons l’estudi de CCD-ATREE (2006:7) les principals plantes

recollides a Karandamalai són les que s’adjunten en la figura 4 de l’Annex 3.

Un dels aspectes importants per a la salut dels boscos de Karandamalai és

un depradador anomenat “lantana (imatge disponible a l’annex 8”, un arbust que

creix i s’esparceix molt ràpid i que està colonitzant la flora local. Un dels

projectes que tambés està començant el CCD en altres pobles de la zona és la

construcció d epetits mobles amb la fusta d’aquesta planta. Una bona manera de

realitzar activitats sustentables, ja que és sembla beneficiós tant pel medi com per

35 En el següent punt descrivim que és el Village Forest Comitee i quina relació té a Mkp (punt 4.4).

96

al sustent de les comunitats rurals. No podem entrar més a fons en aquest

aspecte.

Respecte a la fauna no disposem d’un inventari detallat dels animals a

Karandamalai. Tot i això destaquem certs animals per l’impacte sobre el medi i

les comunitats locals.

En primer lloc destaquem a diferents espècies de serps, moltes d’elles

verinoses com Phyton molurus, en perill d’extinció a la Índia. Aquestes serps

sobretot per les poblacions del cim de les muntanyes constitueixen una de les

principals causes mortals. Les comunitats han desenvolupat un ric coneixement

sobre plantes i remeis naturals per la cura del de les picades de serp.

En segon lloc trobem un seguit d’animals rosegadors i micromamífers,

com i rates de bosc vermelles (Nesomys rufus) i esquirols voladors

(Biswamayopterus biswasi,) endèmics de la Índia.

També trobem a diferents espècies de cabres, monos i búfals salvatges.

Cal dir que els búfals constitueixen un dels principals problemes per al cultiu.

Segons ens expliquen diferents informants del poble, la població de búfals ha

crescut exponencialment en els últims anys. La manca d’aliments dins el bosc fa

que aquests animals surtin per acudir als camps a menjar.

La situació general de la fauna és de detracció tant en nombre com en

riquesa específica. La desforestació de la zona i l’explotació a través de la caça,

segons ens explica la gent gran de Mkp, va provocar que nombroses espècies

d’animals s’hagin extingit (ossos, diferents espècies d’ocells i fins hi tot

elefants). La població d’animals en els darrers anys s’està recuperant, gràcies a la

protecció de la fauna en els boscos reservats des de l’any 1977.

Fa 50 anys aquests boscos tenien una gran biodiversitat, amb nombroses

espècies de flora i fauna. La desforestació i la manca de pluja han provocat un

impacte ambiental causant la desaparició d’espècies locals.

3.2.6.5. Paisatge i espais protegits

L’àrea de Karandamalai des de l’any 1977 va ser declarada zona de

“boscos reservats” pel Departament Forestal de Tamil Nadu, amb un total de

97

6.518 hectàrees, i l’any 1982 es va integrar amb l’àrea de Alagar malai (4.314

hect.) i amb l’àrea de Perumalai (2.073 hectàrees). Tota aquesta àrea es va

declarar en concepte de boscos reservats per la seva gran biodiversitat en plantes

medicinals i altres NFTP.

El Govern indi a través dels Departaments Forestals de cada estat

determina diferents nivells de protecció en funció de la tipologia de reserva. El

nivell més baix el formen els boscos comunals gestionats pels Panchayats que

estableixen certes regles pròpies de gestió. El segon nivell són els “boscos

reservats” on el limita la tal.la d’arbres, la caça, es regula el nivell i els

organismes que poden comercialitzar els productes naturals recollits del bosc,

delimitació del pastoreig i de la recollida de fusta. Al mateix temps es realitzen

replantacions i altres gestions forestals per tal de preservar la biodiversitat i la

qualitat de l’ecosistema.

El tercer i quart nivell serien els Santuaris reservats i els parcs naturals. En

aquest nivell tant la inversió pública pel seu manteniment com el nivell de

protecció i regulació del bosc són molt més elevats.

Els boscos reservats de Karandamalai estant des del 1977 en mans del

govern. Durant els primers anys després del seu establiment, es van expropiar les

terres colindants amb l’àrea reservada.

Aquestes actuacions han condicionat en certa mesura les capacitats de

subsistència a Mkp, limitant el nombre de camps de cultiu i l’extracció de certs

NFTP del bosc. Cal dir però que no creiem que aquestes prohibicions siguin la

causa principal de la situació de pobresa al poble. El principal factor és la

desertització general que afecta la zona per la manca de pluja, reduint

substancialment la disponibilitat de plantes medicinals al bosc i limitat les

capacitats agrícoles.

A nivell de paisatge, Mkp ha patit fortes modelitzacions. Els més grans

ens expliquen que fa 50 anys no hi havia una diferenciació paisatgística entre el

bosc i el poble- estaven integrats. Actualment però, el poble queda diferenciat del

bosc, per una àmplia zona àrida de matollars. A l’època de pluges el paisatge

98

canvia molt, nombroses espècies vegetals i en especial plantes medicinals

apareixen i tot queda de color verd, encara que cada vegada menys.

3.2.7. Estructura política

3.2.8.1. Descripció i canvis en el sistema de govern local

Per tal de realitzar un bon anàlisi dels actors intitucionals que intervenen

com a agents de desenvolupament a Mkp, hem de començar amb els Panchayats,

els òrgans de govern local a la índia.

Segons ens decriu la Wikipedia, el terme “Panchayat raj” es va crear

durant el Govern Britànic a la Ínida, significa literalment govern de cinc. Més

tard Indira Gandhi, va definir que els “Panchayat raj”, havien de ser punts de

govern descentralitzats, on cada poble i regió es fes responsable de la gestió del

seu territori (“village self-governance”).

Durant els anys 50 i 60 es van crear la major part dels Panchayats a la

Índia i va aparèixer l’any 199236 a la constitució india. Tot i les dificultats

polítiques i les derivades de la casta, el sistema de Panchayats s’ha aplicat a la

major part de la Índia (Humans Rights Watch, 1999).

Com ens explica la Wikipedia, el sistema de Panchayati raj està format

per tres nivells: nivell local (village council), nivell regional o “taluk”

(Panchayat) i a nivell de districte (Panchayat Raj). En cada nivell diferents

obligacions i decisions es prenen. Cal dir que el Panchayat s’escull per eleccions

cada 5 anys i ha d’estar format entre 7 i 31 membres. En ell el Govern indi

reserva places per a les castes més baixes de la societat (castes baixes, dàlits i

dones). Tot i això la participació real dels més desafavorits deixa, molt que

desitjar. Al Panchayat de Kudagipatti no hi ha cap dona per exemple.

Les principals funcions del Panchayat són: la preparació d’un pla

econòmic de desenvolupament i de justícia social; la implementació dels plans

plantejats en relació als 29 temes definits en “Eleventh Schedule of the

Constitution” i tasques de recollida i gestió de recursos com impostos, deures,

peatges i subvencions.

36 Panchayats es van legislar a73rd Amendment Act, 1992

99

A nivell local el Panchayat és el intemediari entre el poble i el govern del

districte. En ell es prenen decisions socials, culturals i econòmiques que afecten a

la regió. Cada membre de diferents pobles (panch) és escollit per votació

municipal, i exposa les necessitats del seu poble al Panchayat. Després per

majoria de vots es prenen les decisions.

Actualment a Mkp forma part del Panchayat de Kudagipatti, en ell s’hi

inclouen setze pobles: Mkp i Kudagipatti (situats al peu de les muntanyes de

Karandamalai), Periamalaiyur i Plalatacadu (al cim de les muntanyes)37,

Manakkattur, Merkupatti, Kuppliapatti, Mamarathupatti, Sucambatti, Kuvilpatti,

Kalathupatti, Thondapuri, Errampatti, Palnipatty, Sukkampatti i Indra colony

(tots ells situats a la plana entre Karandamalai i Natham). A nivell regional,

Natham té 23 Panchayats com el de Kudagipatti.

A Mkp l’alcalde és el sr. Palanichamy38, membre d’un partit independent

format per ell mateix “coconut tree”. En la nostra estada de treball de camp, feia

un any de les eleccions i l’alcalde va guanyar per majoria absoluta. No hi havia

cap altre candidat de Mkp, els quatre candidats restants eren d’altres pobles.

L’alcalde és la segona legislatura que lidera i amb una bona acceptació.

A nivell del Panchayat de Kudagipatti, el partit que lidera és DMK politic

group, partit al qual s’ha afiliat recentment l’alcalde Palanichamy.

Si repassem la línia històrica a Mkp podem veure com el Panchayat ha dut

a terme la major part de les obres en infraestructures: asfaltar els camins, llum

pública als carrers principals, i connexió en algunes cases, recs per controlar el

caudal dels rierols que es formen en l’època de pluges, construcció dels pous i

motors d’aigua, antenes de televisió, etc.

En quant als principals canvis del sistema polític de gestió local, si mirem

el quadre x de l’annex x on s’exposen els principals canvis a Mkp en els darrers

50 anys, podem veure com a nivell polític s’ha passat d’un Govern format per els

més grans (Gram Sabha) a un Govern on principalment són els Panchayats qui

37 Recordem que hi ha dos pobles més al cim de les muntanyes de Karandamalai: Chinamalaiyur i Valasu, però no corresponen al mateix Panchayat que Mkp, sinó que formen part del Panchayat de Settur. 38 Entrevista semi-estructurada a l’alcalde (entrevistes membres grups cooperatius: 41), que ens va donar la major part de la informació que aquí resumim.

100

gestionen i prenen les dxecisions. El Gram Sabha, però segueix funcionant

encara que relegat a aspectes més culturals que no pas de gestió de conflictes. El

Gram Sabha tot i estar al corrent de les polítiques del Panchayats, funciona més a

nivell local, gestionant tots els aspectes culturals i religiosos.

A Mkp concertament el Gram Sabha està format per un grup d’homes que

s’anomenen “Nattamai ambalam poosari” (CCD-ATREE Socioeconomic

Survey: 37). Aquest grup principalment gestiona les festes locals al déu Ayyanar

i les festes de Muthalaman. En el següent apartat entrearem més a fons en

aquesta qüestió. Cal dir però, que per manca de temps no hem pogut aprofundir

més en aquest tema. Caldrà en futures investigacions definir millor la relació

entre Panchayats, Gram Sabha i sustentabilitat.

3.2.8. Religió i Costums tradicionals

Disposem de bona informació sobre els principals costums, rituals i

conseqüències culturals derivades del sistema de castes i de la religió a Mkp,

però per manca d’espai en el treball i seguint els objectius fixats, sols descriurem

aquells aspectes que es poden relacionar amb les activitats de subsistència i la

seva relació amb el l’ecosistema.

La religió dels Valaiyars és l’hinduisme, sinó no estarien sotmesos al

sistema de castes que els deixa l’estament de camperols i recol·lectors. El

principals Déus a Mkp són: Shiva amb un temple i la deïtat local “Ayyanar”, que

representa el déu de la pluja, Andishamy amb un temple també dins del poble.

És curiós observar com es realitzen tot d’actes religiosos i culturals en les

celebracions d’Ayyanar just abans de l’època de pluges que dóna pas l’estació de

cultiu. Durant les festes d’Ayyanar es realitzen nombrosos actes religiosos i

alhora actes de millora del poble: es pinten les cases, es compren vestits nous,

s’estalvia per a la celebració amb apetitosos menús tradicionals. Els recol·lectors

i cultivadors posen en el déu Ayyanar les esperances per la millora de la sequera

que afecta en els darrers anys la zona.

Un altre temple freqüentat pels habitants de Mkp, és el Temple

Muthalaman, situat a Kudagipatti. Durant les festes d’aquest déu també es

101

realitzen nombroses celebracions on es menja carn i es reuneixen Valaiyars de

diferents pobles per celebrar-ho conjuntament.

Un altre aspecte interessant és el sistema matrimonial a Mkp, que es basa

seguint els principis de l’hinduïsme, en la captació de dones que passen a viure

amb la família del marit. A Mkp el creixement de la població també s’explica per

aquest fet, ja que en la mostra de xarxes socials, del total de 57 dones, 20 són

d’altres pobles Valaiyars de la regió. Vegem-ho en el següent quadre.

Font: Elaboració pròpia a partir de l’anàlisi de xarxes socials

Quadre 21: Procedència dels habitants de la xarxa de treball aMkp

Sis d’aquestes dones vénen de Malaiyur un dels pobles situats al cim de

les muntanyes de Karandamalai. Aquestes dades ens dibuixen com funciona el

sistema matrimonial, intercanviant dones entre els diferents pobles de gent amb

la casta Valaiyar.

Un altre aspecte interessant i que va directament relacionat amb la gestió

tradicional del medi són l’establiment de diferents àrees sagrades al poble

(“sacred grooves”) i a les muntanyes de Karandamalai.

Per a una bona descripció des de la nova perspectiva que proposem, és

totalment pertinent l’anàlisi de les àrees sagrades, ja que com aquestes són una

forma de control de la biodiversitat basades en el coneixement ecològic

tradicional.

En aquest nivell de la recerca no podem entrar a fons en la cosmologia

Valaiyar, però si podem fer-hi una primera aproximació. Les àrees sagrades en

són un bon inici.

102

Segons ens han explicat diferents informants del poble, hi ha diferents

zones sagrades tant en el poble com dins les muntanyes de Karandamalai. Segons

ens comenta un senyor de 65 anys (entrevista majors 45 anys 5:28), fa molts

anys, la major part de l’àrea a partir del kulam en direcció al bosc era àrea

sagrada, amb el pas del temps però, s’ha reduït a certes zones concretes.

En aquestes zones hi ha diferents regles a seguir, a més en les festivitats

religioses locals s’hi celebren cerimònies i es fan ofrenes. Les regles que fins al

moment se’ns han explicat són: prohibició de vestir calçat, les noies amb la

menstruació no poden entrar-hi, no es poden tallar arbres, no es poden recollir

fruits ni plantes, els animals domèstics no hi poden entrar...etc. A primer cop

d’ull sembla que el conjunt de normes van cap a l’evasió de la mà humana en

aquestes àrees, sembla que siguin com illes de protecció per a la biodiversitat.

Anem a veure més a fons les àrees que hi ha tant dins del poble com a les


A dins el poble s’estableixen diferents àrees, per veure la localització

exacte d’aquestes àrees es pot veure en un mapa que adjuntem a les figura 1 de

l’annex 5, que encara que un tan rudimentari pot ser il·lustratiu:

- Una àmplia zona al voltants del Kulam (bassa d’aigua) que compren els

principals camins que pugen a les muntanyes i que en l’època de pluges

s’omplen. És una zona formada per arbustos i arbres fruiters. Segons

diferents informants, sota d’aquestes terres hi ha bona disponibilitat

d’aigües subterrànies.

- Una petita àrea que envolta els dos temples de l’interior del poble: El “Shiva

Temple”, situat al costat del kulam i el “Andishami Temple”, situat sota uns

grans arbres en direcció oest, perpendicular al temple de Shiva.

- Una àrea per sota de l’escola, al costat de la casa de la Poongody, que està

plena d’arbres fruiters. A l’època de pluges segons ens han explicat, és una

de les zones de dins del poble que guarda més plantes medicinals. També és

una zona amb bastants arbres, encara que se’n recullen els fruits.

A fora del poble existeixen multitud d’àrees sagrades, nosaltres de

moment n’hem pogut captar cinc. També es pot veure una localització

103

aproximada d’aquestes àrees la figura 2 de l’annex 5. La primera estaria seguint

el camí direcció al temple d’Ayyanar, en unes planes a 2 kilòmetres del poble. En

aquesta àrea, molt seca per cert, hi ha un parell d’arbres de Tamarind molt

antics, centenaris com ens comentaven diferents vilatans.

La segona àrea sagrada està en direcció a l’est i ja endinsant-nos més al

bosc. Aquesta àrea es situa al voltant del “Ayyanar Temple”, el déu local que

guia aquest poble i on els recol·lectors van a pregar per demanar pluja. Al temple

també trobem una gran diversitat de plantes i arbres. És un lloc on hi ha arbres

molt alts i on gairebé sempre toca l’ombra.

El tercer lloc sagrat en Tamil rep el nom de “Kunnimur”, en homenatge a

una noia verge, hi ha una llegenda sobre set noies no casades (“seven manies”).

Es té una figura de les set noietes dins del Temple d’Ayyanar. Ens explicaven

informalment (diari de camp:58) que fa anys aquesta estatua es trobava al mig

del bosc, concretament en aquest lloc sagrat. Per tal de protegiur a l’estatua però,

els vilatans i els sacerdots van decidir posar-les dins el temple.

El quart lloc sagrat, està ubicat a les cascades d’Ayyanar, ja ben endins del

bosc. Aquesta àrea és bastant àmplia i conté les cascades i una extensió de terra

al voltant. És una de les àrees amb més aigua i més biodiversitat de tot

Karandamalai. És un dels llocs sagrats més important a Mkp.

Finalment el cinquè lloc sagrat identificat, està per sobre de les cascades,

en una zona molt rocosa on gairebé s’ha d’escalar. A partir de les cascades

amunt, és una zona on les dones no hi poden passar. Desconec els motius

exactes, però la perillositat del terreny en pot ser un.

Veiem doncs, com descriure i entendre el coneixement ecològic local i

fins hi tot la cosmologia dels pobles, ens pot ajudar molt en l’anàlisi de la

sustentabilitat i en la gestió del medi. En aquest cas sols hem començat el tema,

falta aprofundir molt, però podem veure com els focus ecològics protegits que

estableixen els habitants de Mkp, poden ser una bona classe de preservació

ecològica.

Finalment per acabar aquest punt apuntem dos aspectes que es relacionen

directament amb el coneixement ecològic tradicional i que en el capítol cinc

104

s’analitzen com un dels indicadors per a la sustentabilitat cultural. Ens referim a

l’extens coneixement ecològic tradicional i a l’ús de recipients per a preparació

de menjars curatius i altres remeis naturals.

No disposem de massa dades primàries al respecte, però si una bona font

secundària a partir dels estudis de CCD-ATREE “Socio economical Survey on

Karandamalai and Perumalai Hills” (2006), i de l’estudi de Van Loon,

Narasimhan, et al (2005).

En aquests estudis com es pot veure en l’annex x, es mostren la major

pary dels remeis tradicionals utilitzats a les muntanyes de karandamalai. Les

pràctiques van a la cura de malalties comuns com febres, mal als ulls, mal

d’ossos, varicel·la més i menys aguda, ferides, picades de serps, mals de panxa,

etc.

Aquestes pràctiques, com assenyala l’estudi de Van Loon, Narasimhan, et al

(2005:35) jugaven un paper crucial en el sistema de salut local.

“(...) Traditional healing practices play a crucial role in the health care of these

communities. As part of understanding the link between health care, biodiversity

and traditional knowledge, documentation of traditional healing practices from

herbalists of the community has been initiated and a detailed study is in

progress.”

Un altre punt interessant en l’estudi Van Loon, Narasimhan, et al (2005:36) és la

documentació dels principals recipients “tradicionals” utilitzats a les muntanyes

de Karandamalai. La major part dels recipients, segons expliquen aquests autors,

són per a la preparació de menjar i per a la preparació de remeis casolans. Les

dones juguen un paper importantíssim en aquest aspecte, amb un gran

coneixement sobre els fruits i tubercles comestibles, i amb la transmissió

d’aquest coneixement a les futures generacions.

Podem definir diferents tipus de recipients en funció de la seva utilitat. Des de recipients

per al tractament dels productes dels cultius tradicionals i recipients per fer remeis

curatius en base plantes medicinals. En aquest estudi, tal com veiem annexat, s’han

definit 67 tipus de recipients tradicionals que utilitzen més de 70 espècies de plantes i

fruits.

105

4. Descripció dels agents de desenvolupament a

Manthakulathupatti (Mkp)

El segon objectiu que ens hem fixat es basa en la descripció dels principals

agents de desenvolupament que poden intervenir en la sustentabilitat a Mkp.

Aquest objectiu intentem assolir-lo des de la perspectiva de l’Ecologia política

que hem definit en el marc teòric de la investigació. Aquesta perspectiva apunta

cap a l’anàlisi dels actors locals i regionals, així com els actors internacionals que

poden afectar directa o indirectament en el desenvolupament de les àrees rurals.

Cal dir que en aquesta fase de la investigació sols podem fer una primera

descripció, i com veurem en les línies que segueixen, hi ha actors que des de fa

poc ha entrat al poble, dels quals no disposem massa informació. Com en la

major part dels capítols d’aquest treball s’haurà de seguir aprofundint en aquest

aspecte, importantíssim en l’anàlisi de la sustentabilitat a través dels agents de

desenvolupament. Creiem però que s’ha pogut captar quins són els principals

agents, així com els projectes que ha dut a terme en el poble

A Mkp hi intervenen diferents agents, des de ONGDs indies que actuen a

nivell regional (Tamil Nadu), com òrgans de gestió del Govern, concretament els

Village Forests Comittes (VFC). Cada tipus d’organització té uns objectius i

projectes propis i podem dir que la col·laboració entre ells no sembla massa

activa per al moment.

Respecte a les ONGDs hem de puntualitzar que el CCD, com seguidament

explicarem, és la ONGD que fa més anys que actua al poble (des del 1999), en

canvi les altres ONGDs són molt més recents, La ONGD Samthuam fa només un

any que treballa a Mkp i la ONG Anbhalayaa Foundation va entrar al poble i va

formalitzar un grup durant la nostra estada de camp. El VFC per la seva part, fa

molts anys que treballa a Mkp, però actualment està en una situació de baixa

activitat i baixa participació.

És important a més de definir els actors situar-los en el seu nivell de

participació i intervenció dins del poble. Anem a descriure’ls tot seguit.

106

4.1. CCD ONGD

4.1.1. Història i evolució

Seguint el nostre treball de camp amb entrevistes semi-estructurades,

observació participant i revisió bibliogràfica de diversos projectes (Anual reports

1999, 2001, 2003 i 2005-2006, memòries facilitades per la mateixa ONGD, on

ens expliquen la missió, els projectes i una breu història), anem a introduir el

treball d’aquesta ONGD en la seva àrea d’actuació.

THE CONVENANT CENTRE FOR DEVELOPMENT (CCD) va

començar l’any 1988 amb la intenció de millorar les condicions de vida dels nens

que vivien al carrer en el Districte de Madurai, al sud de Tamil Nadu. CCD va

començar a operar al 1988 però es va registrar com a societat l’any 1989 sota el

Regn No:99/89 de la llei de registre de la societat de Tamil Nadu.

Mentre la ONGD estava treballant amb els nens del carrer, es van detectar

que les causes d’arrel que provocaven la seva marginació, provenien de la

desocupació en els seus pobles natals i per tant la única opció per aquests joves

era la migració laboral cap a les ciutats. Així el CCD, va prendre certes mesures

per incrementar les oportunitats de subsistència de les comunitats rurals en la

seva àrea d’acció. Aquesta experiència amb els nens del carrer va decidir el curs

de la organització en el futur en mires al “desenvolupament rural sostenible”.

Al 1993 el CCD va esdevenir una societat registrada sota el marc de les

ONGDs. La organització va començar a treballar amb nens i joves que havien

deixat els estudis, tant nois com noies dels pobles al voltant de Madurai. Amb els

joves es van promoure programes d’entrenament vocacional per ajudar-los a

guanyar-se el sustent. Més endavant es van mobilitzar a grups de dones en forma

de self-help groups (grups d’autoajuda anomenats “Kalasam39”), per tal de

millorar de manera cooperativa les seves condicions econòmiques i socials.

Avui l’organització treballa en més de 150 pobles de l’estat de Tamil

Nadu, concretament en els districtes de Madurai, Sivagangai, Virudhunagar,

Ramanathapuram, Nagapattinam, Kanyakumari i també en el Districte de 39 Kalasam en Tamil, significa arca d’estalvi. A gairebé tots els temples de Tamil Nadu trobem al capdemunt de la teulada una arca que a part de fer de parallamps simbolitza l’estalvi.

107

Dindigul, cas que tractarem en profunditat en aquest treball. La principal fita

aconseguida per a l’organització, segons ens expliquen, ha estat

“l’empowerment” de les dones rurals.

Els principals objectius que motiven el treball del CCD són:

Motivació a grups de dones per gestionar els recursos financers per

la seva seguretat econòmica.

Conservació dels recursos naturals a través de les comunitats locals

per a la seva sustentabilitat ecològica.

Organització de les comunitats i potenciació de les seves capacitats

per emprar aptituds tradicionals per l’estabilitat professional.

(Annual Report CCD 2005-2006:3)

CCD ha treballat i treballa per facilitar un procés de desenvolupament en

base als recursos locals, construint a partir del coneixement tradicional i les

aptituds locals, per millorar l’accés de la comunitat als principals recursos. Des

de la seva creació CCD volia potenciar la capacitat comunal per tal de que les

comunitats no només tinguessin un millor control sobre les seves vides, sinó

també sobre l’ecosistema que els envolta. La organització creu que només

després d’aquests requisits es pot contribuir cap a un procés de desenvolupament

sostenible, vegem-ho en un paràgraf de presentació del Anual Report CCD 2005-

2006.

“CCD has been committed to facilitate a process of developing the local

resource base, building on the traditional knowledge and skills, and improving

the community access to mainstream resources. Since its inception CCD wanted

to build community capacity so that communities not only have greater control

over their lives but also over the environment surrounding their lives. The

organization believes that only then one can contribute towards the process of

sustainable development.” (Annual Report CCD 2005-2006:4)

Veiem doncs, com els objectius del CCD giren al voltant del

desenvolupament sostenible. Més tard analitzarem si els projectes que aquesta

ONGD ha implementat a Mkp realment han complert els objectius plantejats.

Abans però analitzarem més en profunditat els projectes del CCD, així com

108

l’estructura organitzacional que els fa possibles.

Seguint amb el CCD Anual Report (2005-2006:7-8), s’explica com els

objectius anteriorment plantejats es materialitzen en programes d’acció basats en

l’ús dels Recursos locals i les Aptituds tradicionals (LRTS) de la comunitat i

promovent Organitzacions de Base (Community Based Organizations- CBO).

Veiem doncs com el CCD seria una ONGD de segon grau, seguint a Breton

(2001:171), ja que realitza de canal entre les administracions públiques, ONGD

internacionals i les comunitats locals a desenvolupar.

Cal dir que el model de desenvolupament que proposa i aplica el CCD a

Tamil Nadu s’està replicant en altres estats indis. També és important veure com

la major part dels programes implementats s’han tornat en petites empreses que

lluiten pel desenvolupament de les comunitats locals. La interacció amb el

mercat és un punt necessari en els projectes que implementa el CCD, encara que

s’intenten fomentar relacions de no-dependència.

Un dels principals projectes del CCD ha estat la creació de grups

cooperatius de dones per l’estalvi i la gestió de microcrèdits, Community

Based Financial Institutions (CBFI), conegudes en la llegua Tamil com a

Mahkalasms. A través de la gestió d’aquestes organitzacions d’estalvi i gestió de

microcrèdits, les dones poden construir les seves capacitats per potenciar les

ocupacions tradicionals, basades en aptituds i recursos locals. Una vegada

aquests grups tenen cert estalvi (2 anys) es poden començar a donar microcrèdits

per satisfer necessitats bàsiques (educació, salut, celebració de esdeveniments

culturals com els casaments o les defuncions...), un cop aquestes estan cobertes,

els grups comencen a donar microcrèdits per a la creació de petits negocis

comercials.

Aquesta estructura a nivell municipal s’agrega en una organització

regional anomenada formada per 4 Mahakalasam (grup de Kalasam), on els

presidents de cada grup en són membres i en ells gestionen a nivell regional la

xarxa de crèdits. En un nivell superior trobem la Federació de Mahakalasam, que

gestiona els crèdits dels Kalasams i també demana crèdit als bancs. Una

estructura que engloba amb els anys el CCD ha anat teixint. L’estalvi conjunt

109

d’aquests grups era de més d’un milió de rupies l’any 2006 (17.646€), que en

valor indi és una xifra bastant important.

CCD ha donat lloc a través dels grups d’estalvi i gestió de microcrèdits, a

la creació de tres tipus d’empreses comunals: (a) Grama Mooligai Company

Limited (GMCL) (registrada l’any 2000) que potencia la comercialització de

plantes medicinals tot afegint valor a les plantes amb la creació de productes

naturals per a l’ús farmacèutic que es comercialitzen a empreses farmacèutiques

nacionals, (b) “Aharam” que produeix i comercialitza productes naturals

resultants de collites tradicionals, els principals productes són cereals

tradicionals, tamarinde, mango,etc i (c) “Adharam”, projecte que actualment

s’està implementant on es pretén comercialitzar solucions energètiques per a les

comunitats rurals. En aquest projecte hi està implicada des d’una vessant

suposadament social de British Petroleum.

En aquest treball tractarem especialment dos dels principals projectes de

CCD, ja que són els que es desenvolupen a la comunitat cas d’estudi Mkp: grups

cooperatius de microcrèdits i de plantes medicinals. Els grups cooperatius de

Aharam o comercialització de productes tradicionals agrícoles no es donen a

Mkp, encara que sí són importants en moltes poblacions rurals prop de Madurai.

CCD fins al moment ha promocionat 663 self help groups de dones, 178

grups d’artesans i camperols, amb una cobertura aproximada de 9.989 famílies

que habiten en 212 pobles en els 4 districtes del Sud de Tamil Nadu. CCD també

ha ajudat a federar i registrar tots aquests grups cooperatius d’autoajuda de

dones, donant-los la responsabilitat de promoure empreses comunals en base als

recursos locals i les aptituds tradicionals.

CCD també ha liderat grups cooperatius de recollida i comercialització de

plantes medicinals, implicant a més de 530 grups. A partir de la creació de

Grama Mooligai Company Ltd., (GMCL) una companyia cooperativa, on la

adscripció està restringida als membres dels grups de recollida de plantes

medicinals i als grups de cultius tradicionals, es comercialitzen i es dóna valor

afegit a les plantes i altres NTFP que recullen els seus membres. Aquesta

companyia “cooperativa” té el suport de diferents centre d’emmagatzematge i

110

processament, que la ONGD ha creat.

El principal centre d’emagatzematge, que a més és un centre de cultiu i

d’investigació, es situa a Sevaiyur, a prop de Madurai. Aquest centre, segons

dades de un informe per a la Ford Foundation, titulat “Developing livelihood

suport systems for promoting enterprise with CBO’s. Final Report 2003-2006”

(2006:7) té una capacitat d’emmagatzematge de 150 tones. També es mostren

altres 8 centres d’emmagatzematge centralitzats i els nou més descentralitzats,

que es distribueixen al llarg de l’àrea d’influència del CCD, en els quals trobem

al centre de Natham, amb una capacitat per emmagatzemar una tona. L’any 2006

les vendes globals de GMCL ascendien a 1.228,18 tones, unes 16.140.000 rupies

(284.807€), una xifra no gens menyspreable40. La comercialització dels productes

GMCL es fa a diferents companyies nacionals de productes de naturals i als

mercats regionals i nacionals.

Disposem de molta literatura al respecte, però per a les dimensions

d’aquest treball no podrem entrar tant en profunditat com desitjaríem. Només

volem afegir però un dels nous projectes latents que el CCD vol fomentar,-

“ADHARAM”- que encara està en fase d’estudi, però que aviat es tirarà endavant,

es basa en donar suport energètic a les comunitats rurals. Aquest projecte proposa

la utilització de cuines amb gas ecològic per substituir la combustió en fusta,

majoritàriament utilitzada en les cuines de fang tradicionals.

El projecte sembla molt interessant, però es basa en aportar gas amb

bombones a les comunitats, i l’empresa interessada en fer-ho, és British

Petrolium, que segons explica, en una vessant social vol fomentar el

“desenvolupament sostenible”. Intuïtivament aquest projecte, venint dels donants

que seguidament descrivim, no ens sembla una opció desinteressada, ni que

fomenti l’autonomia i la millora de les condicions de vida de les comunitats

rurals. S’haurà però, d’aprofundir més en el tema.

Per acabar aquest punt ajuntem comentar que les principals àrees

d’actuació del CCD, estan majoritàriament concentrades a la regió sud de Tamil

40 CCD, “Developing livelihood suport systems for promoting enterprise with CBO’s. Final Report 2003-2006” (2006:12)

111

Nadu, als districtes de Dindigul, Theni, Madurai,Tuticorin, i més al sud, degut al

Tsunami del 2004, el CCD va començar a actuar també l’àrea de Kanyakumari,

replicant el mateix model de desenvolupament sostenible que en els districtes de

Tamil Nadu.

4.1.2. Estructura organitzativa

L’estructura organitzativa del CCD és ben interessant. Aquesta ONGD, la

podem definir en la línia de Breton (2001:171) com una OSG (organització de

segon grau) ja que amb recursos d’altres ONGD realitza projectes de

desenvolupament en el territori, és el punt de contacte entre les comunitats rurals

i els principals finançadors internacionals.

El CCD té com a finançadors les principals ONGs i organismes

internacionals de desenvolupament, entre ells el Banc Mundial. En el Annual

report CCD 2005-2006, 42 , trobem una llista amb els principals donants:

The Ford Foundation; Grameen Foundation USA; Palmirah Workers Development Society, Marthandam; Oxfam India Trust; Oxfam GB; Concern Worldwide; Miserior Germany;Commune di Pistoria, Italy; COSPE, Italy; SEEP Net Work, USA; IS Funds; Christian Aid; SSP., Mumbai; ATREE, Bangalore; FRLHT, Bangalore; Tamilnadu Women Dev.Programme; Alternative Futures; GMCL.

Veiem com fins al dotzè membre no trobem a organismes o ONGDs indis,

els principals països que col·laboren amb el CCD són Estats Units, Anglaterra,

Alemanya i Itàlia. Una important col·laboració internacional, que després del

desastre del Tsunami l’any 2004, va incrementar de manera important.

A part també hi ha una col·laboració activa amb altres ONGDs nacionals,

destaquem especialment la col·laboració amb FRLHT41 de Bangalore. Aquesta

ONGD treballa per la recuperació dels sistemes de vida tradicionals de les

comunitats locals i ha servit d’ajuda i inspiració per als projectes de

desenvolupament sostenible del CCD. També destaquem la ONGD ATREE42,

també amb seu a Bangalore, que des del 2001 dóna suport en la captació

d’informació social, econòmica i ecològica per a l’àrea de Natham. Aquest

41 www.frlht.org.in Foundation For Revilitasion of Traditional Health Traditions 42 www.atree.org Ashoka trust for Research in Ecology and Environment

112

mateix any aquestes dues ONGDs, han creat un marc de col·laboració comú per a

la creació d’un centre d’investigació a l’àrea de Natham (inaugurat el Març del

2007), a més també s’estan portant a terme diferents projectes com és el

monitoratge dels principals recursos naturals de les muntanyes de Karandamalai i

Perumalai. Uns projectes molt interessants i que poden ajudar a captar l’evolució

dels recursos naturals i analitzar així la seva sustentabilitat

Creiem que la dependència de recursos externs que té el CCD és un punt

molt important i després d’intensos debats amb diferents membres de la ONGD,

podem afirmar que es manté una relació dialèctica amb l’aparell del

desenvolupament, realitzant projectes en línia amb les polítiques internacionals

del moment, però aplicant alhora el seu propi model de desenvolupament rural.

Per la nostra part no posem en dubte les intencions del CCD, però veiem certes

limitacions i pressions que es poden donar des dels finançadors, per incorporar el

model occidental de mercat. Podríem parla d’una certa dependència econòmica

que es pot traslladar en dependència política i ideològica.

Referent a l’estructura interna del CCD43 (quadre dels membres l’any

2006 adjuntat a la figura 2 de l’annex 6), podem veure com hi ha membres del

Banc mundial que ocupen els estaments executius de la ONGD (president i vice-

president). A partir del secretari (Muthu Velayutham, ànima de la ONGD) la resta

d’integrants ja són indis Tamils especialistes en diferents camps. A part

d’aquesta primera estructura executiva, el CCD té avui en dia a més de cent

treballadors indis, repartits en les seus diferents àmbits d’actuació.

Aquesta col·laboració tan directe amb membres del Banc mundial i

membres de la Ford foundation (principal donant a CCD), posa de relleu el

“control” i en certa mesura la dependència dels qui tenen els diners, per la la

supervivència de la mateixa organització.

En aquest punt del treball no podem entrar amb afirmacions fiables sobre

la relació i la in/dependència en la creació i execució dels projectes del CCD.

Hem consultat alguns documents de l’arxiu del CCD i vam trobar en diferents

casos Annual Repports fets expressament per la Ford Foundation. Això mostra

43 www.ccd.org.in Covenant Centre for Development

113

una col·laboració recíproca des de fa anys, no sabem però quins són els objectius

a llarg termini persegueixen aquests organismes internacionals a través del treball

de OSG petites com el CCD.

En el Balanç de la ONG 2005-2006, en l’actiu se’ns mostren els principals

donants de fons a la ONGD (Annual Report CCD 2005-2006:56). En primer lloc

l’any 2006 apareix The Ford Foundation amb més de 237.000€ (79,56% del total

de fons), en segon lloc llunyà, tenim a una ONGD nacional, ATREE amb més

del 16.000€, i a SEEP Network USA també al voltant del 5% del total de fons.

En tercer lloc tenim diferents ONGDs internacionals com Oxfam que al voltant

de 10.000€.

Serà pertinent i molt enriquidor analitzar més a fons aquesta qüestió ja que

l’àrea d’actuació del CCD està creixent any rere any. Per tant l’acció global dels

seus projectes pot tenir gran influència en la sustentabilitat dels pobles de Tamil

Nadu. Haurem de completar aquest anàlisi per fer una bona crítica en base a

l’ecologia política.

A nivell funcional l’estructura del CCD es basa en personal

d’administració en les diferents oficines: Madurai, Sevayoor, Natham, i

Sooranam i en diferents coordinadors en funció del projecte i de l’àmbit

d’actuació. La plantilla aproximada del CCD podria estar en més de 100

persones. Veiem doncs que la oferta humana no és un problema a la Índia.

Finalment només comentar que en l’oficina regional que el CCD va

establir a Natham al 2000, té una estructura interna amb secretaris, coordinadors

per projectes i dins d’aquests per subzones, també hi treballen altres

coordinadors. En total la plantilla del CCD a Natham és d’unes 15 persones.

4.1.3. Principals projectes a l’àrea d’estudi

Per tal d’explicar els principals projectes a Mkp i a la regió, hem de

contextualitzar primer l’abast dels projectes del CCD a l’àrea de Natham. A part

de la informació de fonts secundàries (projectes i anuals reports del CCD), també

hem fet una certa prospecció participant. Vam fer visites a les oficines de

Natham i vam participar en diferents reunions. També vam realitzar entrevistes

114

informals a treballadors de l’àrea de Natham i en concret dues entrevistes en

profunditat als dos coordinadors dels grups de plantes medicinals i de gestió de

microcrèdits de Mannakattur (sub-àrea on s’inclou Mkp).

El CCD va començar a treballar a l’àrea de Natham l’any 2000. Es va

escollir aquesta àrea per la seva situació de pobresa i dependència dels recursos

del bosc. A més Natham, és una àrea amb una gran biodiversitat, amb gran

nombre de plantes medicinals (muntanyes de Perumalai i karandamalai) i altres

NFTP i on grups de recol·lectors ja comercialitzaven amb el mercat. Els grups a

Natham, ràpidament es van anar creant, fins arribar a 1.000 membres en 72

grups, dels quals 56 són recol·lectors de plantes medicinals i la resta de cultius

tradicionals (Aharam).

Al 2000 el CCD va establir a Natham una oficina regional per a la creació i

coordinació dels grups de microcrèdits de tota la zona; un centre

d’emmagatzematge, de processament i empaquetament de les plantes medicinals

. tractades; diferents magatzems regionals de plantes medicinals (2003). A més

aquest darrer any, s’ha construït el Comunity Conservation Centre (CCC), un

centre per a l’estudi i conservació de la biodiversitat de la zona, gràcies a la

col·laboració del CCD amb la ONGD de Bangalore ATREE.44

A grans trets els projectes que el CCD desenvolupa a la regió de Natham

són:

Coordinació de Grups d’estalvi i gestió de microcrèdits (kalasam):

Els primers grups es van començar a crear l’any 1999. L’any 2001 es va

crear el Mahakalasam de Natham (agrupació regional de diferents Kalasams).

Amb dades del 2006 hi havia 6 Kalasams en 6 pobles, amb un total de 162

membres i amb uns estalvis acumulats de 1.550.892 rupies (27.367€).

Les funcions d’aquests grups són d’estalvi (50 rupies mensuals durant 2

anys), per després començar a gestionar microcrèdits, ja sigui per motius de salut,

creació de petits negocis o per la celebració de festes religioses. Mkp té a 2

44 En aquest punt s’expplica en part, com he vingut a parar finalment a la zona de Natham, ja que els meus contactes amb ATREE, m’han portat a treballar en una de les seves noves àrees d’estudi.

115

grups, un que només fa estalvi i gestió de microcrèdits “(creat al 2006) i un altre

que també és un grup de recol.lecció de plantes medicinals (creat al 2000).

El grup de microcrèdits a Mkp es diu MUTHALAMMAN KALASAM

GROUP, i es va crear fa 8 mesos. El grup està format per 20 dones.

Els principals objectius del grup són l’estalvi i després d’un període de dos

anys, la gestió de microcrèdits. La seva presidenta ens comenta en el grup focal,

que totes tenen decisions en el grup, ella a més té la obligació de reunir-se amb

altres grups a Manakkattur per parlar dels projectes futurs.

Actualment el grup té estalviades 8.600R (152€), només es reuneixen un

cop al mes per aportar les 50R mensuals (0,88€). D’aquí a un any començaran a

donar microcrèdits a les seves membres per cobrir necessitats d’emergència com

malalties, funerals, també casaments i altres cerimònies. També en alguns casos

per pagar el transport o mantenir els mínims de subsistència, ja que els diners no

els arriben ni per menjar.

Un altre dels objectius del grup, ens comenta la seva secretària, és fomentar

la inversió en petits negocis que els donin alternatives de sustent, com muntar

botigues, comprar animals o plantes per conrear, etc. Un dels projectes que estant

pensant és vendre sabó natural als mercats regionals fets per elles de les plantes

medicinals del bosc. Han parlat amb un altre grup de dones del cluster de

Manakkattur per intentar-ho.

Tot i que les funcions que poden desenvolupar els grups d’estalvi i gestió de

microcrèdits promoguts per al CCD poden ser molt àmplis en altres pobles, a

Mkp encara hi ha un grup massa jove. Aquest grup però `pot constituir en un

parell d’anys una bona forma d’assegurar-se un sustent míinim. La potencialitat

estalviadora i drediticia del grup pot créixer amb la participació al Mahakalasam

de Natham, el qual realitza diverses operacions entre els Kalasams de la zona.

Grups de recol·lectors de Plantes Medicinals i GMCL:

Els primers grups es de plantes medicinals es van començar a crear l’any

2000, a partir dels grups de microcrèdits (Kalasam). Mkp és un dels primers

grups, ja que és un dels pobles on hi ha més disponibilitat de plantes medicinals i

on la gent depèn més d’aquest tipus d’activitat, per manca d’alternatives.

116

Segons les dades de l’entrevista amb el coordinador dels grups de

recol·lectors, podem establir 5 agrupacions regionals o “clusters” en diferents

pobles de la regió, per l’emmagatzamatge de les plantes recollides: Nanikuri,

Matalakumar, Manakkattur, Malvum i Tiromangalan. Mkp estaria sota

l’agrupació de Manakkattur, creada l’any 2002.

Al 2006 al cluser de Mannakattur (agrupació regional de grups cooperatius

CCD) tenim comptabilitzats 9 grups de recol.lectors: Manthakulathupatti (Mkp),

Natham-Kovilpatti, Merkipatti, Errampatti, Valasu, Mamarathupatti,

Thondapuri, Kalathupatti i Ayyannaypooram. Aquests recol·lectors

principalment acudeixen a les muntanyes de Karandamalai. Mkp és el tercer i és

va formar l’any 2000, però en quant a quantitat aportada és el més important amb

33% de la producció del cluster de Manakkattur el 200545.

Un cop emmagatzemades les plantes, es processen a la oficina de Natham i

es porten a Sevaiyur, i en alguns casos ja es comencen a vendre directament a les

companyies farmacèutiques nacionals de productes naturals com Himalayan

Herbs, Natural Remedies, Medi Herbs i comerciants dels mercats de Dindigul.

Grups de recol·lectors de cultius tradicionals (AHARAM):

Aquests grups es basen en la recol.lecció de diferents cultius tradicionals en

els que s’inclou el tamarinde i el mango. El CCD a través de GMCL (empresa

cooperativa que també comercialitza les plantes medicinals) ven aquests

productes al mercat, donant una seguretat en la demanda i en el preu als

recol·lectors. No entrarem més a fons en aquests grups, ja que a Mkp no hi ha cap

grup d’aquestes característiques, però comentar que a la regió de Natham, hi ha

grans extensions amb arbres de Mango principalment i de Tamarinde que es

comercialitzen tant via ONGDs, com via el mercat. Aquest és una ocupació que

en un futur es pot donar a Mkp, ja que hi ha diverses plantacions de mango, avui

encara massa joves.

Per acabar exposem que les principals funcions de l’equip del CCD a l’àrea

de Natham són:

45 Dades extretes de l’entrevista amb el coordinador dels grups de plantes medicinals del CCD al centre d’emagatgematge de Manakkattur.

117

- Fomentar l’estalvi, a nivell local i regional, de les comunitats rurals a través

de grups de dones per a situacions d’emergència o per la creació de noves

vies de sustent.

- Donar suport comercial als productes recol·lectats en el bosc (plantes

medicinals, elements decoratius cultius tradicionals). Funcions de

marketing, informació sobre els mercats i consells sobre la producció,

millores en el processament i tipus de demanda.

- Facilitats de transport (distribució) i comercialització directe.

- Formació sobre pràctiques de recol.lecció sostenibles i pràctiques de salut

tradicionals (traditional herbal garden46).

- Possibilitats de relacions amb altres institucions regionals, sectorials,

nacionals i internacionals.

Aquesta estructura que presenta el CCD a l’àrea de Natham, és semblant a

la de la resta d’àmbits d’actuació en els diferents districtes del sud de Tamil

Nadu. En el cas de kanyakumari, els procediments són un xic diferents, encara

que l’estructura basada en els microcrèdits es segueix mantenint.

Només comentar que el CCD ha estat el nostre contacte a la zona, per això

disposem d’important informació. La resta d’agents de desenvolupament que

intervenen a Mkp, no hem els hem pogut investigar en tanta profunditat per

manca de recursos. No obstant, com més endavant explicarem l’impacte que té el

CCD amb sis anys de treball al poble, no es pot comparar amb la resta de

ONGDs amb menys d’un any de treball. Caldrà però aprofundir també en aquest

tema en futures investigacions.

4.2. Samathuam NGO

Segons dades extretes de l’entrevista amb el coordinador regional de la

ONGD Samathuam a Manakkattur (àmbit on es situa Mkp), descriurem els

projectes de desenvolupament d’aquesta ONGD. No disposem de dades

secundàries que ens reafirmin les informacions extretes de l’entrevista, s’haurà

46 El Traditional Herbal Garden és un projecte que es basa en la recollida del coneixement en remeis naturals a través de diferents plantes medicinals. El projecte fomenta també aquesta pràctica entre les comunitats rurals.

118

doncs, d’aprofundir més en el tema. Creiem però que am la informació

disponible ens podem fer una idea general dels projectes que la ONGD té a Mkp.


La ONGD Samathuam prové de la ciutat de Dindigul, també a Tamil Nadu.

Aquesta ONGD creada l’any 2001 treballa per la creació i gestió de grups de

microcrèdits, per al foment de l’autonomia econòmica de les comunitats rurals.

Els grups de microcrèdits són d’homes o de dones, no es donen però, agrupacions

mixtes. A diferència del CCD que només promociona grups d’estalvi només a

partir de dones.

Samathuam es va fundar a partir d’un grup de treballadors socials de

Dindigul que volien fomentar l’autonomia i “l’empowerment” de les comunitats

locals, facil.litant-los eines de gestió perquè ells mateixos puguin realitzar el seu

desenvolupament. La ONGD no realitza projectes complementaris en les àrees

on treballa, simplement fomenta la creació i dóna suport als grups d’autoajuda.

La filosofia és que siguin ells qui proposin projectes a nivell local.

L’àrea d’actuació d’aquesta ONGD és bastant reduïda, tant sols en el

Districte de Dindigul. A diferència del CCD, aquesta ONGD no fomenta la

relació creditícia entre diferents grups, encara que si s’estableixen reunions de

formació i de polítiques d’actuació a nivell regional. Cada grup opera

independentment i amb les seves pròpies regles de funcionament.

Els principals municipis on la ONGD ha fomentat la creació de grups de

microcrèdits són: Alagarcoil, Chottampatti, Natham, i diferents municipis rurals

del voltant de Dindigul. En total la ONGD coordina a més de 100 grups.

En concret a l’àrea de Natham es poden identificar 4 àmbits d’actuació amb

36 grups d’autoajuda (selfhelp groups) i un total de 520 membres: 9 grups a

Sendurai, 6 a Kudagipatti, 2 a Manthakulathupatti i finalment 9 grups a Chettor.

Veiem doncs, que tot i que Samathuam és una ONGD més petita que el

CCD, té una certa notorietat respecte la coordinació de grups d’autoajuda.

119


L’estructura organitzativa de la ONGD Samathuam es basa en una oficina

central a Dindigul i diferents oficines descentralitzades en els quatre àmbits

d’actuació principals. Concretament a l’àrea de Natham, l’oficina es troba a

Manakkattur i en ella hi ha un membre de la ONGD que coordina i dóna

formació als 36 grups de la zona. L’oficina de Natham es va crear l’any 2004.

No disposem de dades fiables sobre el nombre de treballadors de la ONGD.

Tampoc disposem informació sobre la procedència dels fons que permeten el seu

funcionament. Haurem d’avançar en aquest aspecte en futures investigacions.

La ONGD estableix reunions periòdiques amb els grups formats (cada dia

15 del mes i cada cop en un municipi diferent). En aquestes reunions hi

assisteixen els presidents de cada grup. En aquestes reunions es parla dels

problemes dels grups, es fan sessions formatives i es discuteixen millores en la

gestió dels grups.

A l’àrea de Natham, segons ens explica en l’entrevista semi-estructurada el

president i la presidenta dels grups de Mkp, els mateixos grups han escollit a 9

representants per rebre formació de la ONGD a Dindigul. Després aquests

representants transmeten als diferents grups les lliçons apreses. Concretament

s’han establert 3 representants de la secció de crèdits, 3 representants de les

transaccions amb els bancs i el manteniment dels comptes i finalment 3

representants més, que gestionen la logística per dur a terme les trobades

mensuals entre els 36 pobles que conformen l’àrea. Comentar que el president

del grup d’homes a Mkp és un dels tres representants de la secció de crèdit.

4.2.3. Principals projectes a Manthakulathupatti

Els projectes a Mkp fa només 8 mesos que s’han creat. A partir de contactes

familiars de grups de la mateixa ONGD en altres pobles, es va decidir crear dos

grups d’estalvi i gestió de microcrèdits al poble.

El primer grup en crear-se va ser el de dones i un mes més tard, es va crear

el grup d’homes. Els dos grups estan formats per 20 persones que mensualment

estalvien 50 rupies per persona. La ONGD estableix un període d’estalvi de sis

120

mesos, recordem que amb el CCD és de dos anys, després els crèdits ja es poden

començar a oferir. Els dos grups tenen una durada prevista de 10 anys, després es

dissoldran i es repartiran els estalvis generats. Actualment el grup té estalviades

El grup és el que posa les normes sobre les condicions financeres de les

transaccions, segons ens expliquen en l’entrevista semi estructurada els dos

presidents del grups a Mkp. Algunes de les normes que ens comenten són el tipus

d’interès fixat al 3%, l’import màxim de les transaccions de 1.500R a 3.000R (de

26,5€ a 54€). També és interessant veure normes preventives com la de tornar la

quantitat demanada abans de demanar més crèdits, el termini màxim de sis a vuit

mesos per retornar els crèdits. Actualment ens comenten els presidents el total de

diners estalviats és de 8.000R (uns 141€). De moment encara no donen crèdits,

quan portin un any estalviant els començaran a gestionar.

Com ja hem comentat els grups a Mkp són molt recents i per tant no podem

analitzar-ne molts aspectes. És important però, entendre que els objectius

d’aquest grup no són el de creació de noves activitats de sustent, sinó que tenen

funcions purament assistencials. Fins al moment els principals motius que es

demanen crèdits són per despeses en salut, per despeses en la celebració de

cerimònies (casaments i defuncions principalment) i per al pagament d’antics

deutes.

Veiem doncs que els projectes de Samathuam tenen uns objectius que

divergeixen en part, de les finalitats de desenvolupament alternatiu i sostenible

del CCD.

Els objectius i per tant l’impacte d’aquests grups d’autoajuda és més

assistencial fomentant l’estalvi i l’autogestió. Una tasca important ja que en els

nivells mínims de subsistència en que viuen la gent del poble, un imprevist

econòmic pot ser molt difícil d’assumir. Els crèdits que es donen principalment

es destinen a tasques de salut, al pagament de cerimònies religioses com

matrimonis i defuncions, o per la celebració de les festes rituals. Els crèdits ,

segons el president de Samathuam, també poden anar per activitats de

subsistència com comprar animals o plantes, pesticides pel mangos, etc. La part

121

assistencial també és molt interessant d’analitzar. Considero que aquests grups

donen un mínim de seguretat econòmica per al dia a dia de les seves famílies.

4.3. Anbhalayaa Foundation NGO

Per tal de definir aquesta ONGD només disposem de la informació

qualitativa recollida de l’observació participant i en una entrevista informal amb

el cap de projectes de la ONGD a Dindigul. Per sorpresa nostra, un dia de treball

al camp, ens va estranyar la presència d’un home indi que no semblava Valaiyar.

Ell es va acostar a nosaltres (traductor “Mani” i qui escriu) i ens va preguntar què

hi fèiem al poble. Li vam explicar el nostre projecte i li vam tornar la pregunta.

El senyor tot donant-me una targeta de presentació, ens va explicar que era el

coordinador d’una ONGD del govern que operava a Kodaikanal. Després d’una

estona conversant, ens va preguntar si volíem assistir a la creació d’un nou grup

de recol·lectores de plantes medicinals a Mkp. Evidentment vam acceptar

enacantats! Són coses que no es tenen previstes en el guió de camp, però que et

fan sentir com un autèntic explorador!.


Així doncs Anbhalayaa Foundation, forma part d’una xarxa de ONGDs

finançades pel govern indi per al desenvolupament de les àrees rurals. Aquesta

ONGD en concret opera a l’àrea de Kodaikanal, àmpliament coneguda a Tamil

Nadu, per ser una zona muntanyosa amb una gran biodiversitat i per ser un dels

centres turístics més importants de Tamil Nadu.

A Kodaikanal, Anbhalayaa Foundation treballa des de fa 5 anys en la

creació de grups de recol·lectors de plantes medicinals. La ONGD compra la

collita als recol·lectors donant-los unes condicions comercials més bones que les

del mercat. A més asseguren una certa demanada mínima i realitzen les tasques

de distribució i de formació necessàries.

Tot i dures tasques de recerca bibliogràfica no hem pogut esbrinar més a

fons en aquesta qüestió, hem de reconèixer per tant que no sabem exactament

122

quina relació mantenen el govern i Anbhalayaa Foundation, una informació

imprescindible, per una bona ecologia política.

Segons ens explicava el coordinador de la ONGD, encara no s’han establert

nous grups a l’àrea de Natham, Mkp és el primer poble on ho aconsegueixen,

però esperen anar entrant en altres pobles de la zona. L’elecció de Mkp és per la

seva ubicació privilegiada en una àrea encara rica en plantes medicinals

(Karandamalai Hills). A més el grup té com a objectius crear migracions

temporals a Kodaikanal per recollir plantes i altres NFTP.


Tenim escassa informació en aquest àmbit, només podem afegir que

Anbhalayaa Foundation, només treballa a l’àrea de Kodaikanal. La seva

estructura, segons paraules del seu coordinador, és bastant petita, amb només una

oficina a Kodaikanal i diferents coordinadors de camp. Els objectius de la ONGD

són ampliar el seu àmbit d’actuació cap a les zones sud de Tamil Nadu i així

arribar a altres grups rurals de recol·lectors de plantes medicinals.


Anbhalayaa Foundation va fundar el seu primer grup de recol·lectores de

plantes medicinals el Febrer del 2007 amb un total de 10 membres. Els objectius

d’aquest grup són la recollida i comercialització de plantes medicinals. En un

inici però també realitzaran una etapa d’estalvi per afrontar els primers costos del

grup.

A la setmana següent de la formació del grup, les seves integrants van

marxar a Kodaikanal a rebre formació i a començar ja les tasques de recol.lecció.

Al ser un grup tan incipient no podem definir clarament les activitats que

desenvolupen, però si podem dir que aquest grup si es segueix mantenint en un

futur, constituirà un altre element més de pressió a l’ecosistema i de competència

amb el grup del CCD. Si podem tornar al camp és totalment necessari investigar

123

a fons aquest grup i als projectes que Anbhalayaa Foundation fomenta a les àrees

rurals de Tamil Nadu.

4.4. Village Forest Commitee (VFC)

Segons l’estudi Kaushal, K.K. & Kala, J.C., IFS Madurai (2003) “Sustainable

poverty alleviation through afforestation project-A case from India” i en base a

la informació recollida en el treball de camp, concretament a partir de l’entrevista

semi-estructurada amb el president del VFC a Mkp, podem definir les línies

principals del que representen els Village Forests Comitees o Councils (VFC) a

Tamil Nadu i veure com han afectat en els projectes “sostenibles” realitzats a

Mkp.


Els Village Forest Comittee (VFC) es van crear l’any 1975 a través dels

Departaments Forestals dels diferents estats indis, amb l’objectiu de donar suport

a les comunitats locals en la gestió del seu ecosistema i reduir-ne així la pressió

donant alternatives de sustent a través de microcrèdits.

L’objectiu d’aquesta institució, és que les mateixes comunitats rurals formin

un grup de gestió i treball anomenat VFC. Els gestors forestals tenen relació amb

els presidents de cada grup, escollits pel mateix poble, i a través d’ells es

gestionen tots els programes que el Departament Forestal vol implementar a la

zona. També en l’altre direcció els VFC a través dels seus presidents serveixen

per donar veu al Departament Forestal de les demandes de les comunitats rurals.

Les principals funcions d’aquests grups són: regular l’accés de les comunitats al

bosc, gestionar els conflictes interns a les comunitats, i assegurar la redistribució

del Programa “Joint Forest Management” (JFM).

Segons s’extreu de Kaushal, K.K. & Kala, J.C., (2003: 3-7), en els primers

anys d’aplicació d’aquest programa, hi van haver continues variacions i

modificacions internes, gràcies a la retroalimentació dels gestors forestals i a les

mateixes comunitats. A Tamil Nadu l’any 1997-1998 el Programa “JFM” es va

començar a introduir sota el nom de “Tamil Nadu Afforestation Project” (TAP).

Els recursos que invertia el Departament Forestal es van incrementar de 6.000$ a

124

12.000$47, per al desenvolupament de cada poble. Es van passar a donar crèdits

individuals sense interès, amb l’objectiu de reduir la dependència de les

comunitats rurals del bosc, donant promoció per activitats de sustent alternatives.

Es va dividir l’àrea forestal de les comunitats rurals en tres àmbits

d’actuació en funció de les necessitats de l’ecosistema, es van establir unes zones

baixes “Utility zone”, unes zones mitges “Asset creation zone” o i unes zones

altes anomenades “Eco-restoration zone”. L’àrea aproximada d’aquestes tres

zones és de 250 hectàrees. En aquesta àrea s’aplicaven els recursos reservats per

a cada poble.

Els principals projectes que es van implementar segueixen les directrius

marcades pel Banc mundial en matèria de desenvolupament rural sostenible. El

projecte principal segons Kaushal, K.K. & Kala, J.C., (2003: 4), es basa en el

foment d’alternatives de sustent en base a microcrèdits, per complementar-lo

també s’han realitzat projectes de replantació (77.000 arbres i altres NFTPs en les

àrees altes 48 i 25.000 espècies dins dels pobles o en les àrees baixes); projectes

de construcció de preses per controlar els cabals dels rius que es formen a l’època

de pluges; projectes per la millora de les infraestructures municipals; projectes

per a la formació de joves en alternatives de sustent i projectes que fomenten

l’educació tant de petits com de grans en les comunitats rurals.

A tall de resum els autors defineixen que els objectius per a les comunitats

rurals es basen en “l’empowerment” i en donar activitats de sustent alternatives i

segures per a la població local en relació al seu medi natural.

El programa TAP es va finalitzar i com més tard analitzarem en el cas de

Mkp, les conseqüències no són del tot les esperades. Una de les principals

crítiques d’aquests autors és que la major part d’aquests programes no arriben als

més pobres, tot i que en reconeixen els beneficis en la biodiversitat i en la millora

de les condicions socials de les comunitats rurals, posen en dubte la continuïtat

47 L’Estat Indi va recaptar fons per al programa VFC (100 milions de dòlars), amb l’ajut d’un programa del Japan Bank of Internacional Cooperation (JBIC)- i amb els recursos d’altres departaments guvernamentals indis, per així poder donar cobertura a nivell nacional, donant prioritat màxima al programa. 48 Les principals espècies replantades van ser: Azadirachta indica, Phyllanthus emblica, Syzizium cumini, Tamarindusindica, Bassia latifolia, Terminalia bellerica

125

dels projectes sense el suport econòmic dels microcrèdits. S’haurà d’analitzar en

cada VFC quins són els projectes implementats i veure si han aportat no només

un desenvolupament sostenible, sinó un desenvolupament realment sustentable.


Seguint amb l’esmentat estudi de Kaushal, K.K. & Kala, J.C., (2003: 7), els

VFC es forma a través de la participació d’un membre de cada unitat familiar.

Els membres del poble que desitgin participar es poden beneficiar dels programes

que implementa el VFC sota el marc del programa TAP. Per votació majoritària

s’escullen els membres executius dels VFC que estant limitats entre 5 i 15

membres, també s’escull al president del grup.

Les reunions es realitzen quan el grup ho decideix, com a mínim un cop

cada tres mesos, quan els agents forestals es desplacen al municipi. El President

de cada grup- tal i com ens explica el president de Mkp - és d’interlocutor directe

amb els agents forestals, i a part de les reunions en el municipi també participa en

les reunions periòdiques a les capitals dels districtes, en aquest cas a Dindigul.

Els membres dels Panchayats 8organs de govern local tenen places reservades en

el comitè executiu.

Veiem doncs una estructura aparentment molt participativa, però tal i com

ens explica el president de Mkp, aquesta participació es dóna si la gent està

motivada. A Mkp al inici del grup tothom participava interessats en rebre

microcrèdits, però quan els diners van deixar d’arribar, la gent s’ha despreocupat

del grup, i actualment la participació és realment minça. Podem corroborar

aquesta afirmació amb l’anàlisi de xarxes socials a del quadre 15 Xarxa de treball

en la recollida i venda de Plantes Medicinals a Mkp (pàg 74) on es veu l’adscripció

dels membres de la xarxa en els diferents grups cooperatiu que hi ha a Mkp.

L’única persona entrevistada que es declara membre del VFC és el mateix

persident. No sembla doncs, que la participació i la motivació, a través del VFC

com a “agent de desenvolupament sostenible”, estiguin molt actives a Mkp.

126


Segons ens explica el President del VFC, el grup es va fundar l’any 1998,

amb el suport del Govern Forestal de Tamil Nadu. Des de llavors cada primer

dimarts de mes es reunien, fins fa tres anys. El Govern els va donar 3 rupies

lacks (uns 5.300€) per distribuir en forma de microcrèdits a les famílies dels

pobles, però un cop distribuïts els crèdits i fets els primers projectes, la gent s’ha

anat desmotivant.

Actualment el grup, està inactiu i només es mantenen les reunions que el

president té amb els agents forestals a Dindigul. A més ell per dur a terme aquest

càrrec no rep cap sou, i s’ha de pagar en molts casos el transport fins a Dindigul.

El VFC a més de realitzar tasques de desenvolupament sostenible també

realitza tasques de preservació del bosc, aplicant la normativa que segueixen els

boscos reservats de Karandamalai: protegir el bosc de la tal.la i disminuir

l’explotació dels recursos del bosc, tot donant alternatives de sustent als seus

habitants. Els principals projectes que s’han realitzat a Mkp són:

Donar microcrèdits a les famílies

L’objectiu del projecte es basa en donar microcrèdits per fomentar activitats

econòmiques o de sustent, alternatives a la recol.lecció dels productes del bosc.

S’han donat crèdit a 50 famílies, gairebé a totes les famílies del poble, per import

d’entre 2000-5000R (35-90€). Actualment al banc encara hi resten 70.000 rupies

(uns 1.200€). El problema és que la major part dels crèdits estant sense pagar.

Des de fa tres anys ja no es donen més crèdits, perquè la gent no responia, ja que

no tenien diners. Cada època de collita els vilatants poden estalviar i retornen

part del deute acumulat.

Replantacions d’arbres i NFTPs

En dues ocasions s’han realitzat replantacions a les muntanyes de

Karandamalai, junt amb els agents forestals de Dindigul. La primera replantació

es va fer l’any 1985 i la segona, conjuntament amb membres del VFC l’any

1999. Les principals varietats plantades són: Neem, Tamarinde, Cheeta,

Palamaram, Iluppai, Seramalli.

127

Aquest any durant l’estació de pluja, està prevista una altra replantació. Els

agents forestals són els que decideixen quines varietats, quina quantitat i la

ubicació de les plantacions. El president ens comenta que els vilatans de Mkp en

molts casos no respecten la normativa ni les pràctiques sostenibles quan recullen

els productes del bosc.

Construcció de petites preses

Durant l’any (2000) els agents forestals van contractar a treballadors de

Mkp per construir unes preses a través dels rius que es creen a la zona de les

cascades d’Ayyanar . L’objectiu del projecte era controlar el cabal dels rius en

l’època de pluges per evitar esllavissaments, inundacions i per aprofitar millor

l’aigua.

Construcció de petites preses

L’any 2005 els membres del VFC van decidir aportar 30.000 rupies per

aconseguir l’autorització pública de l’escola del poble. Aquesta escola la va

construir la ONGD ASHEFA l’any 1985, però no s’havia formalitzat el permís

governamental.

Aprovisionament de materials d’ús públic al poble

Del fons de diners del programa TAP, l’any 2001 va crear un centre de

reunions, i un lloc d’ús públic per a la celebració d’actes públics, es va comprar

material i estris de cuina per la celebració de festivals, i fins hi tot es van comprar

sandàlies i gallines per a la gent del poble.

Els projectes que ha realitzat el VFC han aportat certs beneficis a les

comunitats rurals com el suport al seu sustent, el problema segons ens explica el

seu president, està en la manca de motivació de les poblacions locals. Fa tres

anys el Departament forestal va disminuir la presència a la zona i els projectes es

van acabar. En el proper capítol acabarem d’analitzar més a fons aquest aspecte.

5. Anàlisi de la sustentabilitat a partir dels principals

projectes de desenvolupament a Manthakulathupatti

Arribem al capítol desitjat d’aquest treball, finalment intentarem descriure

com es pot abordar l’anàlisi de la sustentabilitat a través dels principals projectes

128

de desenvolupament a Mkp. Hem de tenir present que el nostre objectiu és

descriure com els projectes de desenvolupament afecten a la sustentabilitat dels

pobles, no pretenem fer un anàlisi de la sustentabilitat a nivell general del poble,

ja que és una tasca massa complexa per al nivell d’investigació que estem

treballant. Encara estem aprenent a com fer-ho, com molts cops em deien a la

Ínida “learning by doing”.

Com s’explica en el quart capítol, els principals agents de desenvolupament

a Mkp són, el Govern local a través dels Panchayats, el departament Forestal a

través dels Village Forest Comitte i les ONGDs nacionals que actuen a la zona.

La ONGD amb més anys d’impacte al poble és el CCD. Aquesta ONGD amb la

seva xarxa regional és un dels principals agents que en aquest moment intervenen

en el desenvolupament a Mkp. Seran doncs els seus projectes els que

predominantment descriurem i on farem una primera aproximació analítica, de

forma humil i prudent, en mires a la sustentabilitat.

També segons explicàvem en el tercer capítol, hem de contextualitzar els

projectes a Mkp dins la seva situació econòmica, social, cultural i ecològica, no

només a nivell local, sinó també a nivell regional a l’àrea de Natham i també dins

de Tamil Nadu. Certs projectes de desenvolupament com els projectes TAP del

departament Forestal afecten a tot l’Estat i per tant també a Mkp.

És interessant remarcar Mkp és una comunitat rural de camperols que

subsisteix gràcies a la recol.lecció dels productes del bosc i que per tant té una

gran dependència i alhora exerceix pressió directe sobre els recursos de les

muntanyes de Karandamalai. A més des de l’establiment de les prohibicions

forestals, de boscos reservats a Karandamalai l’any 1977, les seves condicions de

vida s’han vist limitades i vigilades per als agents forestals.

En aquest context apareixen des de principis del 2000 diferents ONGD que

volen donar alternatives sostenibles, creant grups de recol·lectors de plantes

medicinals, amb unes millors condicions que les que ofereixen els comerciants

de Dindigul. També es fomenta el desenvolupament autogestionat

(“empowerment”) a través de grups d’estalvi i gestió de microcrèdits.

129

Abans d’entrar a fons presentem un mapa dels grups cooperatius a Mkp,

extret de la informació atributiva de l’anàlisi de xarxes socials, on podem veure

l’adscripció dels habitants de Mkp als diferents grups cooperatius.

Font: Elaboració pròpia a partir de l’anàlisi de xarxes socials

Quadre 22: Adscripció als diferents grups cooperatius dins la xarxa de Mkp

La composició dels patrons cooperatius a Mkp es caracteritza per un 50%

dels habitants que pertanyen a algun grup cooperatiu, el 50% restant no estant en

cap grup per al moment. Aquest 50% dels adults totals entrevistats representa un

públic potencial per a la creació de nous grups cooperatius o per l’adjacència als

que ja estant funcionant.

Si ens fixem en els membres de grups cooperatius, veiem que hi ha dos

grups principals en quant a participació: els recol·lectors de plantes medicinals de

la ONGD local CCD (Madurai), format per 32 dones i els grups tant de dones

com d’homes de gestió i estalvi a partir dels microcrèdits promocionats per la

ONGD Samathuam (Dindigul). Entre aquests tres grups s’agrupen gairebé el

31% de les persones entrevistades, la major part de les quals són dones.

Seguint aquests dos grups principals trobem a un grup de gestió de

microcrèdits també promocionat per la ONGD CCD format per 20 dones. El

segueixen diferents grups més petits tant de recol·lectors de plantes medicinals

com de gestió de microcrèdits. Un d’ells formats per dones recol·lectores és de

recent creació (Febrer 2007) i està promocionat per una ONGD del Govern indi

130

anomenada Anbhalayaa Foundation. La resta de grups a MKP són informals i

s’han creat espontàniament entre els seus membres. És interessant veure aquest

comportament aparentment cooperatiu, com alternativa al treball individual a

través del mercat.

Un altre aspecte important a destacar és el paper principal que tenen les

dones en els grups cooperatius, tal i com més tard s’analitzarà, les dones són els

canal partir del qual les ONGDs entren al poble i a partir d’elles la resta de la

unitat familiar se’n pot beneficiar.

Fetes aquestes consideracions inicials anem a abordar la sustentabilitat en la

recol.lecció i comercialització de plantes medicinals. Ens hagués agradat fer el

mateix anàlisi amb els grups d’estalvi i gestió de microcrèdits (Self Help

Groups), però per manca d’espai ho deixarem per una altre ocasió.

5.1. Medicinal Plant Cooperative Groups

A Mkp podem definir dues ONGD que realitzen promoció grups

cooperatius de recol.lecció i comercialització de plantes medicinals: el CCD i

Anbhalayaa Foundation. Com que el darrer grup es va constituir formalment el

Febrer del 2007, no en podem fer l’anàlisi per la manca de marge suficient en el

funcionament dels projectes. Restringirem l’anàlisi als grup de recol·lectores de

plantes medicinals del CCD “Murugan Moligai Sangam”.

5.1.1. Història de “Murugan Moligai Sangam”

El grup de recol·lectores es va constituir l’any 2001 gràcies a la promoció

que en va fer el coordinador del CCD a l’àrea de Natham. A través de l’alcalde es

van fer unes reunions al poble i es va explicar la idea. Algunes famílies que en

aquell moment estaven comercialitzant les plantes medicinals a través

d’intermediaris comercials de Dindigul, van decidir apuntar-s’hi.

Van ser les dones, segons ens expliquen, les que van tenir l’empenta de

començar a formar el grup. Més endavant quan les coses començaven a anar bé,

molts homes també es van interessar per comercialitzar les plantes medicinals

recollides a través del grup de recol·lectores del CCD. Inicialment el grup estava

format per 32 membres, totes elles dones. Els objectius principals del grup són:

131

- Donar ocupació a la gent respecte a la recollida de plantes medicinals, tot

oferint un canal de comercialització alternatiu al mercat. Aquest canal de

comercialització és a través de la companyia cooperativa GMCL, formada

per als membres dels diferents grups cooperatius de la ONGD CCD. A

través d’aquesta companyia es comercialitzen les plantes medicinals,

garantint certa estabilitat de la demanda i sobretot del preu.

- Fomentar pràctiques de recol.lecció i processament sostenibles. Formació i

entrenament.

- Fomentar la unió regional dels grups de recol·lectores del CCD, per

introduir millores i intercanviar experiències. Cada any es fa una reunió de

tots els grups a Sevaiyur, on es discuteixen i s’intenten resoldre els

problemes dels grups, també s’avaluen resultats i es dissenya el pla d’acció

de l’any següent. També els presidents dels grups es reuneixen

mensualment per intercanviar experiències i analaitzar l’evolució de

GMCL.

- Fomentar l’estalvi i els microcrèdits entre els membres del grup. Amb una

aportació mensual de 50R. 49

5.1.2. Estructura organitzativa (interna i externa)

El grup està constituït per 32 membres totes dones. El CCD promociona

grups de recol.lecció masculins i femenins, però a Tamil Nadu la divisió de

gènere està molt patent, i per tant és difícil trobar col·laboracions cooperatives

mixtes.

El grup Murugan Mooligai Sangam en la seva constitució l’any 2001, va

escollir per votació a una presidenta, una secretària i una tresorera. Des de llavors

el grup es reuneix un cop al mes per comentar l’evolució de la recol.lecció i

parlar de les necessitats de la demanda, dels problemes que han sorgit, repartir els

diners i passar els comptes. La presidenta principalment és la que realitza la

49 El grup de recol.lecció en diverses vegades han realitzat estalvi i han donat microcrèdits, encara que de forma intermitent i desvinculats del sistema de kalasam del CCD. Ha estat una activitat més aviat espontània, però no es pot vincular al sistema de grups de microcrèdits del CCD.

132

major part de tasques administratives. Segons ens expliquen diferents informats

les decisions les prenen de forma conjunta tots els membres del grup.

A mesura que els diferents membres del grup i les seves famílies van

recollint i processant les plantes, les porten a l’alcalde perquè les transporti.

Segons ens explica la seva presidenta durant el grup focal, el CCD paga al pare

de la presidenta i l’alcalde del poble, una comissió per pesar i transportar la

quantitat de plantes recollida i portar-les al Centre d’emmagatzematge de

Manakkattur. Després al centre verifiquen la quantitat i la qualitat i donen els

diners a l’alcalde perquè els reparteixi en funció de la quantitat aportada.

L’evolució del nombre de membres, ha estat constant al llarg dels sis anys

de funcionament. Tot i que alguns membres han sortit del grup per desinterès o

per conflictes interns, com més endavant analitzem, altres han entrat a formar-ne

part. El grup sempre ha tingut la mateixa presidenta, però des de fa 3 anys quan

es va casar, va desvincular-se d’algunes obligacions com la gestió comptable.

Ara mateix la persona que porta els comptes del grup és el seu pare, l’alcalde.

La relació amb la ONGD CCD és bàsicament comercial i de suport logístic.

Un cop a l’any com ens explica una de les informants del grup, es reuneixen al

Centre Sevaiyur, prop de Madurai (50km) amb altres grups de recol·lectors i amb

l’equip tècnic del CCD. També a nivell de GMCL hi ha reunions periòdiques

amb els presidents dels diferents grups, en aquesta cas de l’àrea de Natham. Per

veure com funciona l’estructura de comercialitació del grup de recol.lectors de

Mkp amb el conjunt de GMCL, consultar la figura 4 de l’annex 6.

A nivell d’estructura també és important destacar que tot i que hi ha 32

dones afiliades, totes les seves famílies i altres famílies del poble, venen les

plantes que recullen a través de l’alcalde. Aquest fet com més tard analitzarem

provoca que la major part dels recol·lectors, siguin o no membres de grup,

venguin les plantes medicinals recollides a través del CCD. En alguna ocasió

s’alterna la comercialització via CCD amb la comercialització via mercat.

5.1.3. Aproximacions a la Sustentabilitat econòmica

Dimensió tecno-econòmica

133

Primer de tot analitzarem el sistema de funcionament del grup a nivell

econòmic.

En quant al procés productiu, segons ens expliquen diversos informats i en

el grup focal, es basa en la recol.lecció i el processament de les plantes

medicinals. La recol.lecció és a nivell individual o familiar. Cada membre amb la

seva família van a recollir les plantes i després de processar-les, les venen a

l’alcalde que les pesa i al cap d’una setmana es reben els diners, també a través

de l’alcalde. En l’estació seca degut al decreixement de disponibilitat de plantes

medicinals, els recol·lectors han d’anar a fora de les muntanyes de Karandamalai,

en aquests casos la recol.lecció es fa de manera conjunta entre els membres del

grup, però la divisió del total recollit és per aportació individual.

En quant al processament s’utilitzen tècniques molt simples, com separar

fulles de branques, deixar assecar al sol durant uns dos o tres dies, treure les

impureses i poca cosa més. El processament també es fa a nivell individual o

familiar.

Podem dir que el patró de producció no és cooperatiu, ja que cada persona

rep la remuneració per la quantitat aportada. Al meu entendre un patró cooperatiu

es basaria en recollir conjuntament i repartir els diners entre tots els membres,

mentre que el patró que es dóna dins el grup és semblant al del mercat, però amb

unes millors condicions d’estabilitat del preu i la demanda.

A nivell comercial la cosa canvia, la comercialització amb el CCD es fa

cooperativament a través de l’empresa cooperativa GMCL50. Cal dir com

analitzem seguidament, que les condicions que ofereix el mercat en quant a preu

i a quantitat demandada són molt inestables, baixant els preus a límits

d’explotació durant l’època de pluges, l’època que hi ha més disponibilitat de

plantes. També ens han explicat però, que els mateixos membres del grup venen

espècies de plantes que no comercialitza el CCD, a través del mercat.

Els ingressos de les plantes comercialitzades a través del CCD, són el

resultat de la quantitat pagada, més la qualitat de les plantes. El preu final es

50 Grama Mooligai Company Limited (GMCL) companyia cooperativa per la comercialització de plantes medicinals i altres NFTP fomentada pel CCD. Aquesta companyia es va registrar l’any 2000.

134

determina al Centre d’emmagatzematge del CCD a Manakkattur, i al cap d’una

setmana els recol·lectors reben els seus diners.

Cal veure doncs quin tipus, quantitat i preu de plantes medicinals es recullen

i venen a través de Murugan Moligai Sangam. En la figura 4 de l’annex 3 ho

podem veure ben estructurat. En aquest quadre com al llarg d’aquest punt anirem

tractant ens mostra molta informació estructurada, fruit de totes les tècniques del

treball de camp. Així doncs les principals plantes comercialitzades per al grup de

recol·lectores l’any 2006 a través de GMCL són: Usilai Albizia amara 9.000 kg

Neem Leaf (vepala) Azadirachta indica 6.000 kg

Saranathi Boerhavia diffusa 4.500 kg

Perendai Cissus quadrangularis 3.000 kg

Mevanalli Phyllanthus maderaspatensis 3.000 kg

Avaram Cassia auriculata 1.500 kg

Mookana Saranathi Boerhavia erecta 1.500 kg

Peru Kurinja Vattakakka volublis 1.200 kg

Siru Kurinja Gymnema sylvestre 1.200 kg

Un cop situats passem a descriure les diferents dimensions de la

sustentabilitat econòmica definides en l’apartat metodològic.

Nivell d’ingressos i despeses tant a curt termini com a llarg termini.

Segons ens expliquen els mateixos membres recol·lectors en el grup focal,

l’evolució dels comptes del grup ha estat positiva, sobretot en els dos primers

anys de funcionament. Des de fa dos anys però hi ha un cert estancament, ja que

cada cop costa més recollir les plantes.

Segons dades del Centre d’emmagatzematge del CCD a Manakkattur (veure

la figura 5 de l’annex 6), l’any 2000 l’aportació del grup era del 50%, l’any 2006

aquesta xifra havia baixat al 33%. Aquest fet no només s’explica per la creació

de nous grups de recol.lecció a l’àrea, sinó per al descens de la quantitat total

aportada.

Segons dades dels grup focal, els ingressos l’any 2000 van ser de unes

305.500 R (5.390€), uns 45.660 kg, i al 2006 de unes 201.563 R (3.557 €), uns

135

30.135 kg. Veiem doncs un descens important en la xifra total generada entre el

2000 i el 2006, les principals causes la manca de pluja dels darrers anys. No

disposem de dades més concretes de l’evolució de cada any, però podem veure

un decreixement progressiu.

Les raons es poden explicar per la baixa disponibilitat d’algunes espècies a

Karandamalai, cosa que provoca en molts casos, la necessitat de desplaçament

cap a les muntanyes veïnes (Palani, Kodaikanal, Dindigul, Kannivadi,

Vadamadurai, Aravamkurchi, Natham).

Un altre aspecte interessant és la comparació dels preus que dóna el CCD

amb els preus dels comerciants de Dindigul. En la figura 5 de l’annex 6, també

podem veure comparativament ambdós compradors, tant a l’estació seca com a

la de pluges. A primer cop d’ull veiem que els preus dels comerciants de

Dindigul són 2 o 3 rupies més alts que el CCD.

Si ho analitzem més detalladament, veiem que gairebé en totes les espècies,

durant l’època de pluges- on es pot recollir molta més quantitat de plantes- els

comerciants baixen el preu exageradament, més de la meitat en la major part

d’espècies. A nivell agregat si analitzem la quantitat de plantes i el preu rebut,

veiem que el CCD ofereix unes millors condicions que els comerciants, sobretot

durant l’estació de pluges . El CCD paga per mitja d’un dia treballat a l’estació

seca 211R, i els comerciants de Dindigul 210,5R. Però si agreguem totes les

espècies per un dia recollit en temporada de pluges, veiem com el CCD paga

1.015R per només 540R els comerciants.

A més dins del preu del CCD no s’han d’assumir els costos de transport, cosa

que no passa amb els comerciants, ja que els paguen els mateixos recol·lectors.

L’estabilitat de la demanda i dels preus, són a més les garanties que tenen els

recol·lectors que treballen amb el CCD.

Econòmicament ens sembla important comentar el CCD dóna unes millors

condicions que el mercat, però són aquestes sustentables? Al nostre entendre

econòmicament aquesta activitat pot passar a no ser sustentable en els pròxims

136

deu anys51, ja que si és dóna el ritme d’explotació actual i segueixen reduint les

pluges, al final no hi hauran plantes a Karandamalai i s’hauran d’anar a recollir

en altres boscos. Els costos de transport per anar a recol·lectar fora de Mkp, més

l’estancament dels preus que ofereix el CCD, fan que la sustentabilitat

econòmica d’aquest grup es posi en dubte a llarg termini.

Retribució dels ingressos generats en els projectes respecte els membres

que en formen part i a la comunitat en general.

De les informacions del grup focal podem respondre qualitativament a

aquest indicador descriptiu. La retribució dels ingressos generats és proporcional

a la quantitat aportada individualment per cada membre del grup. Veiem doncs

que el funcionament no és cooperatiu i per tant la retribució no és igualitària, que

no vol dir equitativa. Si per exemple algun membre es posa malalt o no recull

prou plantes, els altres membres no l’ajuden.

Respecte a la comunitat, el grup no realitza cap activitat l’únic benefici que

pot aportar el grup, al meu entendre, és donar la possibilitat a la resta d’habitants

que no en formen part, a vendre les plantes recollides a través del CCD, i per tant

amb unes millors condicions que el mercat.

Anàlisi de la cadena d’aprovisionament en les activitats de producció

Per la realització de la recollida de plantes medicinals, segones els mateixos

recol·lectors ens expliquen no s’utilitzen massa eines: Chuck (ganivet), Torreti

(pal amb un ganxo al capdamunt) i Karakatú (cistell per portar les plantes.

Aquests estris els té cada família des de fa molts anys i no suposen un cost

addicional pels membres del grup de recol·lectors. Així doncs, per la part

productiva no hi ha costos addicionals i per tant no hi ha dependència econòmica

al respecte.

A Mkp no es fa cultiu de plantes medicinals, només es va al bosc a recollir-

ne, encara que en altres grups de recol·lectors del CCD d’altres pobles si que es

fa. El motiu és la manca d’aigua per a fer-ho. Si tinguessin aigua però, segons

ens comenten, preferirien cultivar altres productes i les plantes medicinals les

51 Del recull d’entrevistes i del grup focal, ens expliquen que el bosc de karandamalai pot no tenir plantes sufucients per tothom en els pròxims deu anys, de seguir així el ritme actual d’explotació i la manca de pluges.

137

seguirien agafant del bosc. En el cas que les plantes es cultivessin també s’hauria

d’incloure els costos que aquest representen i analitzar la cadena

d’aprovisionament productiva

Anàlisi de la cadena de comercialització en les activitats de sustent.

Respecte a la cadena d’aprovisionament en la comercialització podem

veure quins són els principals clients que compren les plantes a GMCL.

Font:: Elaboració pròpia de l’entrevista semi-estructurada al coordinador

de Manakkattur del CCD Quadre 23: Principals clients al centre d’emagatzematge de Manakkatur

Veiem que els principals compradors de GMCL són nacionals o locals.

Destaquem a l’empresa Himalayan Herbs amb un 40% del total de vendes.

Aquesta empresa només compra Neem leaf i Saranathi. Aquest fet condiciona

fortament la demanda d’aquestes espècies, i tot i que ara mateix no disposem

d’informació més profunda, podem dir que això afecta a la sustentabilitat

d’aquestes espècies a Karandamalai i a altres boscos i dels recol·lectors que en

depengui la seva subsistència.

En futures investigacions també haurem d’aprofundir en el coneixement

dels clients de GMCL.

Anàlisi dels canvis en les tècniques i pràctiques econòmiques de les


Els principals canvis no estant en les tècniques i pràctiques, ja que

segueixen sent les mateixes. La diferència està en la relació amb el mercat, fa 50

anys els habitants de Mkp només recollien plantes medicinals per l’autoconsum.

138

Ara el patró de recol.lecció és comercial, tant via CCD com comerciants, i per

tant l’explotació dels recursos es porta a forma de manera molt més intensiva.

5.1.4. Aproximacions a la Sustentabilitat social

Una de les aportacions metodològiques d’aquest treball es basa en la

descripció de la sustentabilitat social i cultural dels projectes de les ONGDs.

Com hem comentat en l’apartat metodològic, la major part dels anàlisis de la

sustentabilitat sols tenen presents les dimensions econòmiques i ecològiques. La

nostra tesi es basa en què les esferes socials i culturals tenen la mateixa

rellevància per explicar si realment són o no sustentables els projectes de les

ONGDs. Aquest anàlisi es podria extrapolar a nivell de municipi, més endavant

tractarem aquest aspecte en les limitacions i futures investigacions.

Participació social en els projectes de desenvolupament

Per analitzar la sustentabilitat social, ens basarem en les dades quantitatives i

qualitatives que ens aporta l’anàlisi de xarxes socials. Aquesta tècnica ens

permet analitzar la participació ciutadana en les diferents activitats de sustent i

en concret, en els projectes de les ONGDs. Creiem doncs que aquesta tècnica és

d’allò més adequada per a l’anàlisi de la sustentabilitat social i aportem amb el

seu ús, una nova forma d’operacionalitzar la sustentabilitat social.

A nivell quantitatiu, dels 219 membres de la xarxa de treball de plantes

medicinals a Mkp, 198 (90,4%) participen en la recollida i venda de plantes

medicinals. D’aquests 198 membres, en trobem a 34 (15,5%), que no

comercialitzen a través del grup de recol·lectores, sinó que ho fan a través del

mercat. Per tant tenim a 164 membres (un 75%) que venen les seves plantes a

través de l’alcalde (agent distribuïdor del CCD al poble). Finalment trobem a un

grup de 21 persones (9,6%) que no comercialitzen. Com hem comentat

anteriorment el grup de recol·lectores està format per 32 dones, veiem doncs com

les seves famílies i altres famílies del poble també comercialitzen amb el CCD.

Aquest patró ens pot indicar que el nivell de participació al poble és elevat,

sent el CCD el màxim agent comercialitzador. Aquest fet però ens fa reflexionar

139

sobre les característiques cooperatives d’aquest grup, que creiem que opera més

com a agent comercial que com a agent de desenvolupament sostenible.

L’alta participació també ens ratifica la dependència que té Mkp de la

recollida de plantes medicinals, ja que del total de 220 adults censats al poble,

198 participen amb el CCD.

Anem a veure un anàlisi més detallat de la xarxa de recollida i

comercialització de plantes medicinals a Mkp:

Tamany del Nodes: Ingrés Familiar

Font: Elaboració pròpia a partir de l’enquesta de Xarxes socials (2007). Quadre 24: Xarxa de treball en la recollida i venda de Plantes Medicinals a Mkp

segons el seu grau nodal

Recordem que la recollida i comercialització de Plantes medicinals, és la

font de sustent més important a Mkp, per dos motius principals. En primer lloc,

la major part dels vilatans treballen en la recollida i venda de plantes medicinals,

tant a través de ONGs com a través del mercat.

El segon motiu és que aquesta activitat de sustent es pot dur a terme al

llarg de tot l’any, evidentment en funció de l’estació seca i de pluges hi ha més i

menys disponibilitat de plantes medicinals. Però aquesta activitat és la única

forma de sustent que dóna uns ingressos mínims mensuals a les famílies del

8

140

poble. La resta d’activitats (tamarinde, mango, cultiu...), tenen una estacionalitat

molt marcada, de com a màxim tres mesos de durada.

Si analitzem la xarxa de Plantes Medicinals, veiem que tenim un centre

bastant cohesionat amb una primera esfera també connectada però no tan

cèntrica, que en conjunt formen 164 membres. Després més a la perifèria del

gràfic trobem un grup de sub-xarxes desconnectades de la xarxa principal format

per 34 persones. Finalment trobem a 21 actors que no estan connectats a la Xarxa

de PM.

Veiem com la família de l’alcalde es situa en els llocs centrals de la xarxa

de Plantes medicinals (actors 103, 8, 11, 73), ja que la filla petita (11) i la jove

(73) són la presidenta i secretària del grup i l’alcalde n’és l’intermediari amb el

CCD. Veiem també com la dona de l’alcalde (8) es situa en una molt bona

posició estratègica, encara que no tingui cap càrrec important.

Si ens fixem en el gènere i el grup cooperatiu, representat en la forma

dels nodes i en el color respectivament, veiem que la major part del centre de la

xarxa està formada per dones, membres del grup de recol·lectors del CCD.

També trobem però, altres homes i algunes dones que venen plantes directament

a l’alcalde sense ser de cap grup cooperatiu o bé formant part d’altres grups de

Microcrèdits. Cal dir que els membres del recent grup cooperatiu de plantes

medicinals del la ONG Anbhalaya Foundation (representat de color rosa), es

troba difuminat entre la xarxa principal i la segona xarxa més aïllada. Crec que

encara no podem veure reflectides a la xarxa les noves relacions i dinàmiques de

treball que es crearan a partir del funcionament d’aquest nou grup de

recol·lectores de plantes medicinals. Podríem veure com certs actors deixen de

treballar a través de l’alcalde per comercialitzar a través d’aquest nou grup.

La primera esfera que es connecta amb el centre, es composa per homes

que no formen part de cap grup cooperatiu, però a través de les seves dones o

mares treballen en la recollida de plantes medicinals. Així doncs, veiem com les

dones canalitzen la comercialització de plantes medicinals, i a través d’elles la

seva família també hi accedeix.

141

Si analitzem la segona xarxa del gràfic, situada a la perifèria, veiem un

grup de famílies que s’uneixen per recollir i comercialitzar. En aquest grup són

els homes els que gestionen en la recollida i comercialització. Els seus membres

podríem dir que formen un grup informal que conjuntament s’organitza el treball

i la comercialització amb els comerciants de Dindigul. Segons ens expliquen

aquest grup ha pogut negociar unes millors condicions amb els comerciants,

incloent el transport dins els costos a cobrar.

Respecte al volum d’ingressos mensuals representat pel tamany dels

nodes, veiem com les persones amb més ingressos es situen en posicions

cèntriques dins la xarxa. Trobem també a altres dones membres dels grup de

recol·lectores del CCD amb nivells d’ingressos baixos i que estan al centre de la

xarxa. La segona xarxa més perifèrica conté actors amb ingressos mitjos.

Finalment afegir que els 22 membres que no estan connectats, són

principalment homes que treballen fora del poble (sastres, carter,

pluritreballadors, construcció) i dones que es queden a casa i que realitzen

treballs de cultiu. També hi trobem a un agent del CCD que treballa fora del

municipi. Aquestes persones majoritàriament no formen part de cap grup

cooperatiu i tenen uns ingressos mitjos.

Amb aquest primer anàlisi atributiu, podem entreveure la posició

estratègica de la família de l’alcalde dins la xarxa comercialització de plantes

medicinals. Aquest anàlisi ens pot ajudar a corroborar la tesi de Breton (2001) on

s’explica que els mediadors i principals beneficiaris de l’ajuda de les ONGs són

les classes altes i mitges dels pobles.

Anem a veure-ho més a fons carregant a la xarxa l’atribut del canal de

comercialització marcat en verd els que ho fan amb l’alcalde i en blau els

recol·lectors que ho fan a través del mercat.

Si analitzem el canal de comercialització de la xarxa de plantes medicinals

a Mkp, veiem dos grans grups. El més gran format pels membres que es situen al

centre de la xarxa, representa la xarxa de comercialització a través de la ONG

CCD, i en concret a través de l’alcalde, l’actor 103. En segon lloc trobem els

142

grups petits de recol·lectors informals que comercialitzen les seves plantes a

través del mercat.

Font: Elaboració pròpia a partir de l’enquesta de Xarxes socials (2007).

Quadre 24: Xarxa de treball en la recollida i venda de Plantes Medicinals a Mkp segons el seu grau d’intermediació

Dins de la xarxa de comercialització a través de la ONG CCD, hi trobem a

la gent amb majors ingressos del poble. Aquest centre de la xarxa té unes

relacions molt centralitzades amb l’actor 103 amb un grau d’intermediació alt i

destacat de la resta. Veiem com l’alcalde intermedia amb la ONG CCD (color

verd). La seva filla (11) i presidenta del grup de recol·lectores, és la segona en

nivell de mediació. Si seguim analitzant els actors que més intermedien, encara

que en un segon terme veiem trobem als actors 98 i 78 també membres del grup

cooperatiu del CCD.

Moltes famílies a Mkp encara que no siguin membres del Grup Cooperatiu

de plantes medicinals, també venen de forma individual les plantes a l’alcalde,

52 El grau d’intermediació, és un bon indicador del nivell de mediació que tenen els actors a nivell individual dins la xarxa. El grau d’intermediació mesura el nivell de relacions en les quals un actor té accés, ja sigui per una relació directe o a través d’un actor relacionat.

Tamany dels Nodes: Grau d’Intermediació52 Un-normalized centralization:

262.987,500 Betweenness nBetweenness 103 1209.500 2.557 11 224.000 0.474 98 84.000 0.178 78 68.000 0.144 99 43.000 0.091 45 42.000 0.089 20 41.000 0.087 42 41.000 0.087 62 33.000 0.070 84 33.000 0.070

143

reproduint potser la relació de mercat però canviant d’intermediari, ja que la

implicació en el grup és nul·la, només es manté una relació purament comercial.

En el primer cercle que es relaciona amb el grup central de la xarxa, veiem

que s’hi troben la major part de les famílies dels membres del grup cooperatiu de

recollida de PM del CCD. Veiem doncs com els ingressos que pot generar el

grup cooperatiu es distribueixen entre els seus membres i les seves famílies.

Amb aquest anàlisi podem començar a plantejar noves hipòtesis sobre el

nostre futur treball de camp i la relació entre els grups cooperatius fomentats per

les ONGDs i les classes socials als pobles rurals. També s’entreveu una relació

més aviat clientelar que cooperativa, entre els grups de recol·lectors i la resta

d’habitants a Mkp. La ONGD CCD actua de canal de comercialització alternatiu

al mercat, amb unes millors condicions, però alhora seguint uns patrons similars

als dels comerciants de Dindigul, venent les plantes a les companyies indies de

productes naturals que exporten els seus productes a tot el món. El CCD tot i

donar alternativa al sustent de les famílies de Mkp, sembla que indirectament

fomentin la pressió dels habitants sobre el medi, un medi que segons membres

del mateix grup, té una “vida útil estimada” de 10 anys més.

Autonomia de gestió política i principals conflictes derivats

Del recull d’entrevistes semi-estructurades i del grup focal de les

recol·lectores del CCD, es pot deduir certa dependència del grup en diferents

nivells. El primer nivell seria la dependència sobre els agents del CCD al poble,

el segon nivell amb la mateixa ONGD i el tercer nivell amb els clients finals de

les plantes medicinals.

Ens han explicat que hi ha hagut nombrosos conflictes interns entre

l’alcalde i alguns antics membres del grup. Les principals causes errors en el pes

de la quantitat aportada, o en la qualitat definida, retards en el cobrament (fet

molt important ja que els ingressos per unitat familiar són a nivell setmanal, no hi

ha un marge de finançament massa ampli donades les condicions de pobresa

d’aquesta gent. Veiem doncs que la família de l’alcalde centralitza les relacions

del poble amb la ONGD, i encara que el sistema de decisió del grup és

144

“democràtic”, la gestió i els comptes estan monopolitzats. Hem de dir que el grup

ha tingut conflictes seriosos i hi ha gent que n’està molt descontenta.

Dependència davant el mercat o altres agents de desenvolupament

El segon nivell de dependència, com comentàvem anteriorment, és amb el

mateix CCD. La ONGD centralitza tota la distribució, processament i

comercialització de les plantes medicinals. Tot i que la companyia encarregada

de fer-ho és GMCL, sense la coordinació dels tècnics de la ONGD, la

comercialització no es faria efectiva. El CCD junt amb el GMCL determina la

demanda i el preu de les diferents espècies de plantes medicinals. També realitza

les negociacions amb les empreses compradores. Veiem doncs una certa

dependència del CCD, si la ONGD deixa de funcionar, no ser quina seria la sort

dels grups, si continuarien existint, però segur que seria un bon revés.

És important assenyalar que la supervivència del CCD depèn dels fons de

les ONGD internacionals i d’altres organismes multilaterals com el Banc

Mundial. Si aquests organismes deixen d’aportar fons, el CCD difícilment podria

mantenir la seva estructura i el seu funcionament. Podem dir doncs que també hi

ha una certa dependència dels finançadors del CCD.

Finalment el tercer nivell de dependència que podem descriure, és amb els

clients finals de les plantes medicinals. El GMCL manté acords de col·laboració

amb aquestes companyies de productes naturals. No podem dir en profunditat

quines són les condicions pactades, però si la demanda d’aquestes companyies

baixa o les condicions de preu varien, els que més ho patiran seran els habitants

rurals que recol·lecten les plantes medicinals.

5.1.5. Aproximacions a la Sustentabilitat cultural

Entrem en la primera descripció de la sustentabilitat cultural, la segona de

les principals aportacions metodològiques d’aquest treball en mires a l’anàlisi de

la sustentabilitat. La primera de les dimensions o indicadors tendencials poden

ser els canvis en relació amb el passat. Creiem que una activitat perquè sigui

sustentable ha d’incorporar el coneixement local i les seves pràctiques. Si els

145

nous projectes introdueixen canvis en aquests processos, poden provocar una

manca de sustentabilitat cultural, que pot posar en dubte la “sustentabilitat total”.

En la literatura trobem a nombrosos projectes de ONGDs que han fracassat

precisament per no tenir presents de forma acurada els processos culturals en

relació amb el medi.

Canvis en els darrers 50 anys entre els sistemes de subsistència fora i

dins del mercat

Com es mostrava en l’annex 3 figura 3, veiem els principals canvis que

s’han donat a Mkp en els darrers anys. Les condicions ecològiques i de

subsistència han canviat significativament des de fa 50 anys. L’escassetat que

estan començant a patir els boscos per la manca de pluja i la explotació dels seus

recursos, posen en dubte la sustentabilitat de la recol.lecció. Aquesta pressió es

pot explicar per l’entrada del mercat a Mkp a través dels comerciants de

Dindigul. Fa 50 anys la recollida de plantes medicinals només era per

l’autoconsum, ara en canvi és el principal mitjà de subsistència a Mkp.

Com veiem en la xarxa del punt anterior, la gran majoria del recol·lectors

venen a través del CCD, que des del 2000 està a la zona. Pensem que la

presència de la ONGD tot i no aportar canvis en els processos culturals

(coneixement tradicional per l’autoconsum, passant a, coneixement comercial

per a la subsistència), fomenta que aquests canvis es segueixin mantenint.

Tot i que el CCD promou pràctiques sostenibles de recollida i

processament, reunions entre diferents grups per millorar la productivitat i fins hi

tot promou les pràctiques tradicionals de salut a través dels “Herbal Garden

Kitchen”, la veritat és que la dura situació de pobresa fa que aquests projectes no

estiguin massa concorreguts. No hem trobat cap jardí on el cultivin diferents

plantes medicinals a Mkp.

A nivell cultural s’han donat canvis importants que si bé no només

s’expliquen amb els projectes del CCD a la zona, si que aquests estan aportant

unes altres formes d’organització de la producció i la comercialització a Mkp.

Pensem que a nivell de la sustentabilitat aquest fet pot provocar una

desintegració de les relacions socials al poble i contribuir a l’abandonament de

146

les pràctiques de subsistència fora del mercat. Penso que a través dels projectes

del CCD el mercat està entrant i expandint-se en aquesta zona rural, uns canvis

importants que poden afectar a llarg termini els processos culturals locals.

Un canvi cultural futur pot ser la implantació dels projectes Adharam, que

es basen en substituir la fusta en les tasques de cuina, per una cuina de gas

ecològic. Aquest projecte tot i treure pressió al medi natural, pot intensificar la

dependència del mercat, per l’aprovisionament de bombones de gas (British

Petroleum distribuirà les bombones de gas a les comunitats rurals). Aquest és un

dels efectes col·laterals de les ONGDs a les àrees rurals. Directa o indirectament

s’acaba fomentant el mercat.

Canvis en el coneixement ecològic”tradicional” i actual en la gestió de

l’ecosistema.

Un altre dels aspectes importants per la sustentabilitat cultural són els canvis

que els projectes poden tenir sobre el coneixement ecològic local. Aquests canvis

seguint a autors com (Atran 1993; Atran i Medin 1999; Berlin i Berlin 1996;

Colson 1979, Reyes-García et al. 2005), que postulen que l’entrada del mercat i

de l’escolarització a les zones rurals aïllades, poden malmetre aquest

coneixement tan preuat, sobre el medi natural i la seva gestió.

Com explicàvem en el punt anterior, l’entrada del mercat l’any 1975, ha

provocat ja la pèrdua de bona part del coneixement tradicional. La pèrdua de

coneixement no està tan en la tipologia de plantes disponibles al bosc, la seva

localització i disponibilitat. La pèrdua està en els usos posteriors per a

l’autoconsum, basats en els principis de la medicina tradicional Sidha i

Ayurvedica.

Actualment a Mkp com hem explicat el sistema de salut que s’utilitza es

basa en la medicina al·lopàtica, que es practica en diferents centres de salut i

hospitals de les ciutats veïnes. Com diferents informants ens expliquen fa 50

anys tothom tenia coneixements de salut i de remeis naturals. Ara els més joves

ja no els coneixen.

Segons ens comenten alguns informants majors de 45 anys del recull

d’entrevistes semi-estructurades, i que s’ha d’aprofundir en futures recerques,

147

alguns dels remeis que ja no s’utilitzen i que es basen en la mescla de diferents

espècies de plantes són:

Els principals usos de les plantes medicinals eren per curar febres, mal als

ulls, mal d’ossos, varicel·la més i menys aguda, ferides, picades de serps, mals

de panxa, etc. Tot un seguit de recipients tradicionals servien per fer els remeis.

Veure annex 7 figura 3 on es mostren els principals remeis utilitzats fa 50 anys a

Karandamalai, extrets de l’estudi CCD ATREE “Socio economical Survey on

Karandamalai and Perumalai Hills” (2006:35).

També podem veure en el la figura 4 de l’annex 7, els principals recipients

associats per realitzar aquestes pràctiques remeieres.

També és important veure com el nombre d’especialistes en remeis

naturals, cada cop és més reduït. A Mkp només hem pogut identificar un parell

d’especialistes que segueixen fent remeis naturals bàsicament per picades de

serps, per febres, constipats, per trencaments d’ossos i també per reforçar la dieta

en cas d’anèmia o pèrdua de gana. Un dels principals remeiers al poble és el

president del VFC i encara avui en dia prepara remeis per gent del poble, de la

regió i fins hi tot d’altres estats.

Un altre punt d’aquest primer incipient anàlisi del coneixement ecològic

tradicional, són els canvis en el coneixement de certes espècies de plantes.

Segons ens expliquen diferents informants, hi ha certes espècies que abans no

coneixien i que ara gràcies als comerciants de Dindigul i al CCD, tenen ple

coneixement sobre la seva ubicació, el seu cicle de reproducció i els seus usos.

La demanda comercial d’aquestes espècies ha introduït variacions en el

sistema de coneixement ecològic local. Veiem doncs com el sistema de

148

coneixement local és dinàmic i es retroalimenta constantment, adaptant-se a les

necessitats de l’entorn.

Segons ens expliquen diferents informants major de 45 anys, les espècies

que no s’utilitzaven fa 50 anys i ara es comercialitzen són la Neem leaf

(Azadirachta indica) i Avaram (Cassia auriculata), no es coneixien ni es

recollien abans de l’entrada del mercat. Els principals usos d’aquestes plantes

són estètics (per fer sabó, crema anti edat). Evidentment a Mkp les cremes no

tenen un ús tradicional, per tant el mercat ha introduït aquest coneixement

novedós, però per a usos estricatment comercials.

Així doncs, veiem una certa tendència a la modificació de l’estructura i

usos del coneixement ecològic tradicional a Mkp, introduït pels agents

comercials i també fomentat per les ONGDs, recordem que una de les principals

plantes que comercialitza GMCL a la companyia Himalayan Herbs és

precisament la Neem Leaf (fulla de l’arbre de Neem).

També hem de tenir present que la ONGD CCD a través de projectes com

el “Herbal Garden Kitchen” intenten que el coneixement tradicional i

l’autoconsum de plantes medicinals no es perdi, però l’impacte real d’aquest

projecte a Mkp, sembla que no sigui massa alt.

Encara no podem avaluar pertinentment aquest punt, però veiem una

tendència a l’adaptació d’aquest coneixement a les necessitats del mercat, cosa

que fa preveure una progressiva pèrdua. A tall d’exemple comentar que els cicles

biològics per la renovació de les plantes medicinals tampoc es segueixen, i no és

per desconeixement, com ens explica el president del VFC, sinó per la necessitat

de supervivència a través de la comercialització de les plantes medicinals , ja

sigui via CCD o via mercat. Si el preu de les plantes fos superior no es

necessitaria abusar tan dels recursos naturals del bosc.

Descripció de la cosmologia i identitat lligada al medi natural i la

relació que la comunitat hi estableix.

Respecte a aquest punt no disposem de suficient informació, intentarem

descriure però alguns aspectes relacionats. Com explicàvem en els recursos

naturals a Mkp, el sistema de àrees sagrades és molt important per a la gestió del

149

medi. Segons ens expliquen diferents informants dels grups focals i de les

entrevistes semi-estructurades, els recol·lectors de plantes estant tenint uns

comportaments cada cop més individualistes i agressius, degut a la manca de

capacitat de sustent. En els darrers anys, certs recol·lectors no estan respectant ni

les pràctiques de recollida sostenibles ni les àrees sagrades.

Podem veure a nivell qualitatiu una tendència a la pèrdua de certs costums

claus de la comunitat, segons ens diuen els més grans, aquest abús de recursos

trencant les normes i rituals dels més grans poden portar a la destrucció del bosc

i dels seus habitants.

Identificació del que entenen i volen per sustentabilitat les comunitats

locals.

Com ja hem comentat un dels aspectes claus que han de tenir els projectes

de les ONGDs és la incorporació de la visió local de desenvolupament i

sustentabilitat.

Quan hem preguntat als habitants de Mkp quin futur volien per al seu poble

ens han respost que volien aigua i que els seus fills visquessin millor que ells,

igual com els seus avis. Els membres entrevistats veuen que el desenvolupament

sustentable s’ha de basar en el foment d’altres activitats de subsistència, i

l’educació pot ser un bon camí. Molts habitants lluiten cada dia perquè els seus

fills vagin a l’escola.

L’aigua és la font principal per al bosc i per al cultiu. Molta gent ens

comenta que recullen plantes medicinals perquè no tenen més remei, si

tinguessin aigua per al cultiu, no ho farien i cultivarien altres productes com

cocos, tomàquets, arròs, plàtans, papaies, etc. També ens comenten que tan els

preus del mercat com els del CCD són bastant baixos i per aconseguir uns

mínims ingressos, han de recollir una gran quantitat de plantes medicinals. En un

futur els habitants creuen que les plantes medicinals es reduiran molt, de fet ja hi

ha algunes espècies que durant l’època seca no estan disponibles a

Karandamalai.

150

Per tal de reduir aquesta pressió sobre el medi, ells desitjarien realitzar

altres activitats que passen per a la construcció de pous al poble. Han demanat al

Panchayat que doni subvencions per fer-ho, però no donen resposta.

Al meu entendre la comunitat de Mkp, vol sortir de la situació de misèria

en la que es troba, volen també que els seus boscos estiguin en “bona salut” i que

els seus fills tinguin unes millors opcions que ells, diferents indicadors de

sustentabilitat, però les demandes del dia a dia, els podrien fer insustentables.

Si no es canvien les activitats de subsistència, i crec que la construcció de

pous tampoc n’és la solució, perquè la pèrdua d’aigües subterrànies pot tenir uns

elevats costos ecològics, la situació a deu anys vista pot ser molt dramàtica.

Potser l’arribada d’aigua pública a través dels canals de Kudagipatti podria ser

una solució, com assenyala el President del VFC, però el Panchayat no sembla

disposat a invertir tants diners per les infraestructures rurals.

Finalment un altre aspecte que ens comenten des del grup de recol·lectors,

és la necessitat de donar valor afegit a les plantes medicinals per així

incrementar-ne el preu, i per tant no caldria recollir quantitats tan elevades. El

problema és la manca de formació per fer-ho. L’educació un cop més sembla ser

l’opció que veu aquesta gent per a la sustentabilitat.

5.1.6. Aproximacions a la Sustentabilitat ecològica

Tot i que aquest no és el meu camp, i en futures investigacions s’hauria

d’aprofundir a poder ser amb l’ajuda d’especialistes del ram (investigació

transdisciplinar), intentarem fer una primera aproximació als indicadors

tendencials de la sustentabilitat ecològica. Cal dir que la ONGD CCD en

col·laboració amb ATREE, estan duent a terme en aquests moments, un

monitoratge de tots els recursos naturals dels boscos de Karandamalai. Aquest

monitoratge podria ser de gran utilitat per veure l’evolució de les diferents

espècies animals i vegetals als boscos de Karandamalai. Aquest monitoratge

també pot ajudar a descobrir els patrons insostenibles de recollida i establir així

corredors per a la recuperació biològica dels boscos, en cas necessari.

151

Ara mateix només disposem de dades qualitatives i tendencials, però que en

aquesta primera fase ja ens són de gran utilitat descriptiva.

Pressió sobre l’ecosistema – Pol·lució, Sobreexplotació dels recursos i

Modificacions en orografia i en l’ecosistema.

Com es pot deduir de l’explicació fins al moment, la pressió que realitzen

els grups de recollida de plantes medicinals és molt forta. Podem afirmar doncs

que hi ha una clara sobrexplotació dels recursos especialment en algunes

espècies de plantes medicinals. A nivell evolutiu el fet que cinc anys enrere totes

les espècies estesin disponibles durant tot l’any a Karandamalai, i que ara ja

s’hagi d’anar a altres muntanyes a recollir-les, denota aquesta sobreexplotació.

En general ens expliquen els informants que en totes les espècies

comercialitzades s’està disminuïnt en disponibilitat a Karandamalai. Diferents

informants ens comenten que les espècies més malmeses són: Avaram (Cassia

auriculata) i Usilai (Albizia amara).

Les principals causes d’aquesta sobreexplotació són la recollida massiva i

la no aplicació de les pràctiques sostenibles fomentades pel CCD (no tallar

branques, no agafar plantes petites, extracció de part de l’arrel i no de la seva

totalitat, deixar cicles de recuperació del bosc, etc).

Aquesta sobreexplotació més la manca de pluja, provoquen que en els

darrers anys l’orografia de Karandamalai hagi canviat, amb una progressiva

desertització.

Qualitat de l’ecosistema canviant.

Segons ens expliquen diversos informants i especialistes botànics de la

ONGD CCD, la qualitat de les plantes medicinals a Karandamalai segueix sent

bona i amb una gran biodiversitat, hi ha més de 300 espècies de plantes

medicinals.

Els criteris per avaluar la qualitat de les plantes recollides són el tamany,

les plagues i malalties, la puresa de les plantes (quantitat d’aigua) i el procés

d’assecament. Les plantes que arriben a Manakkattur són de primera qualitat,

encara que en els darrers anys, també es troben amb plantes massa petites.

152

De moment no es té consciència de plagues ni malalties en la flora

medicinal a Karandamalai, per tant podem entreveure que la capacitat

d’amortització de l’ecosistema encara és sòlida, o el que és el mateix,

l’ecosistema encara té flexibilitat per sobreviure tot i la sobreexplotació dels seus

recursos.

Per abordar quantitativament aquest aspecte caldrà esperar a la tesi

doctoral, ja que gràcies a les dades del monitoratge, podrem analitzar els

indicadors eclògics amb més pertinença.

Definició dels principals problemes en relació al medi, definint la seva

relació amb els agents de desenvolupament i les comunitats locals.

Com ja hem explicat en reiterades vegades, el principal problema per la

disponibilitat i recuperació de les plantes medicinals als boscos de Karandamalai

és el baix nivell de pluges dels darrers anys. Aquest fet fa que el bosc estigui

patint un procés de desertització important.

Un a de les possibles solucions per aquest problema seria el cultiu de les

plantes medicinals, encara que això no és possible per la manca de motors

d’aigua que portin aigua a Mkp.

Donades aquestes característiques podem dir de manera prudent però, que

la sustentabilitat ecològica de la recollida de plantes medicinals és bastant baixa,

ja que no creiem que en un futur les pràctiques sostenibles de recollida

promogudes pel CCD, siguin suficients per evitar la sobreexplotació dels

recursos.

Anàlisi de les polítiques i la relació amb les activitats de subsistència per

a la gestió del medi.

Un dels aspectes interessants és la relació entre les polítiques forestals a

Karandamalai i les activitats de subsistència dels seus habitants. Com hem

explicat en la descripció dels recursos naturals a Mkp la gestió forestal a

Karandamalai va canviar a partir del 1977 amb la declaració de Boscos

Reservats per part del Departament Forestal de Tamil Nadu. Tot un seguit de

prohibicions i normatives d’ús dels recursos comunals que han provocat certs

153

canvis en les activitats de subsistència locals que es van haver d’adaptar a la

nova situació.

Concretament en les plantes medicinals, el govern va restringir la

comercialització de plantes medicinals a agents autoritzats pel Departament

Forestal. Tant els comerciants de Dindigul com el CCD tenen els drets per a

l’explotació i comercialització de plantes medicinals a Karandamalai. Per tant

podríem dir que són els agents explotadors indirectes.

També s’han realitzat replantacions d’aquelles espècies més malmeses de

plantes medicinals, però amb la sobreexplotació dels recursos que fan aquests

dos agents comercials, la sustentabilitat del bosc a llarg termini es posa en dubte.

6. Primeres conclusions

Per abordar aquest apartat amb les primeres aproximacions més que

conclusions, començarem per la part metodològica.

Un del objectius del treball és fer una contribució metodològica a l’anàlisi

de la sustentabilitat dels projectes de les ONGD en àrees rurals. Creiem que

estem en el camí de fer-ho. L’anàlisi de la sustentabilitat social i cultural ens

posen de relleu la gran importància d’incloure aquests factors per entendre

complexos conceptes com la sustentabilitat o el desenvolupament. Sense tenir

presents aquestes dimensions, els anàlisis queden coixos i ens fan caure en

conclusions economicistes i poc fomentades. Cal doncs aportar i aprofundir en

futurs treballs aquestes aproximacions, no tant a nivell teòric, com a nivell

d’indicadors per poder posar a prova la sustentabilitat.

Un dels primers apunts metodològics és que la sustentabilitat s’ha

d’analitzar des d’una situació de partida o cap a un ideal, no podem parlar de

sustentabilitat “a seques”. En aquesta recerca hem definit el període que creiem

pertinent per analitzar la suistentabilitat. Creiem que en els darrers 50 anys s’han

produït els principals esdeveniments a Mkp que han provocat un canvi de rumb:

el pas de l’economia de subsistència a l’economia de mercat, el canvi climàtic

que afecta la zona i les normes forestals establertes pel deparatament Forestal,

l’any 1977, declarant els boscos de Karandamalai com a reservats.

154

Com hem vist Mkp és un poble Valaiyar que depèn totalment dels recursos

del bosc i de l’agricultura per a la seva supervivència. La principal activitat de

sustent al poble és la recollida i comercialització de plantes medicinals, seguit de

la recollida de fruits com Tamarinde i de les activitats de cultiu. Com es pot

veure el poble ha sofert importants canvis ecològics i econòmics en els darrers 50

anys. El bosc ha perdut molt degut a la manca de pluja i el sistema econòmic del

poble ha passat de l’autosubsistència a la mercantilització dels productes del

bosc.

Un altre objectiu plantejat era la descripció del context on es duen a terme

els projectes de desenvolupament, cosa que implica una descripció crítica de

Mkp i dels agents de desenvolupament que intervenen al poble seguint les

aportacions de l’ecologia política.

En aquest context els principals agents a Mkp són les ONGDs amb diferents

grups cooperatius al poble (principalment els projectes del CCD amb sis anys de

treball al poble), els organismes governamentals (Panchayat i VFC) i els agents

comercials que des de fa més de 25 anys compren plantes medicinals i altres

NFTP als habitants de Mkp.

Tot i que s’hagués pogut tractar en més profunditat creiem que el context i

els actors estan clarament definits al llarg del treball. Cosa que ens situa en una

bona posició per intentar abordar la sustentabilitat dels grups cooperatius a Mkp i

analitzar els seus efectes.

Un aspecte interessant abans de donar pas a les primeres apxrocimacions de

l’anàlisi de la sustentabilitat, és l’anàlisi del paper de les ONGDs a Mkp.

Com hem vist trobem a diferents grups d’estalvi i gestió de microcrèdits,

aquests grups tot i que la major part són molt recents, poden contribuir a

l’establiment d’un marge de seguretat econòmic, donades les condicions de

pobresa del poble. A més de fomentar l’estalvi, també es fomenta l’accés a diners

en cas de necessitat ja sigui per motius de salut, per cerimònies religioses o per al

foment de noves alternatives de sustent al poble.

L’experiència en altres pobles, és que la major part dels grups de

microcèdits donen crèdits assistencials, més que de promoció econòmica. Caldrà

155

veure en futures investigacions quina evolució segueixen aquests grups a Mkp,

donat que estan asherits a diferents ONGDs. També serà interessant veure com

evolucionen i com s’interrelacionen amb altres grups de la zona, per exemple el

Mahakalasam.

La primera aproximació a l’anàlisi de la sustentabilitat dels grups

cooperatius de plantes medicinals del CCD a Mkp, és que tot i tenir aparentment

un funcionament cooperatiu, en realitat és el patró de treball (tant productiu com

comercial) és més aviat individualista i clientelar. Creiem que els grups

cooperatius reprodueixen les relacions del mercat, encara que amb unes

condicions més favorables per als recol·lectors.

La gran explotació dels recursos del bosc més les escasses pluges posen en

dubte la sustentabilitat econòmica d’aquests pobles a llarg termini. L’increment

dels costos de transport que implicaria anar a recollir les plantes en altres boscos,

com ja s’està donant en l’època seca dels darrers dos anys, no permetria la

sustentabilitat econòmica de l’activitat, si es mantenen els baixos preus que es

paguen actualment, tant des del mercat com des del CCD.

Respecte a la sustentabilitat social, tot i l’alta participació directe o

indirecte dels habitants de Mkp a través del grup de recol·lectores del CCD,

veiem una clara estructura de classe social respecte als coordinadors i principals

beneficiaris dels projectes. Aquesta primera aproximació ens reforça la tesi de

Breton (2001) on els receptors de l’ajuda internacional no són els més pobres de

les comunitats rurals sinó les classes mitges.

Un altre aspecte de la sustentabilitat social es defineix per l’autonomia

política i en la decisió, així com l’anàlisi dels conflictes que poden generar els

grups cooperatius. Veiem com aquest aspecte la sustentabilitat social tampoc és

molt positiu, ja que es desdibuixa una forta dependència a diferents nivells: del

CCD, com a coordinador i executor de la companyia GMCL, les ONGDs

internacionals que financen al CCD (organització de segon grau) que determinen

en certa manera les polítiques i projectes a aplicar, amb una clara orientació al

mercat i finalment les companyies farmacèutiques de productes naturals, que en

156

base als principis del mercat poden modificar les condicions comercials i de

demanda en qualsevol moment.

A nivell de sutentabilitat cultural s’han donat canvis importants que si bé

no només s’expliquen amb els projectes del CCD a la zona, si que aquests estan

aportant unes canvis en les formes d’organització de la producció i la

comercialització a Mkp. El principal canvi cultural al meu entendre és el pas de

l’economia de subsistència a una economia de mercat on l’esfera de la

subsistència és cada dina menys significativa. Pensem que a nivell de la

sustentabilitat aquest fet pot provocar una desintegració de les relacions socials

al poble i contribuir a l’abandonament de les pràctiques de subsistència fora del

mercat. Penso que a través dels projectes del CCD el mercat està entrant i

expandint-se en aquesta zona rural, uns canvis importants que poden afectar a

llarg termini els processos culturals locals.

Un altre punt d’aquest primer incipient anàlisi són els canvis en el

coneixement ecològic tradicional, canvis en el coneixement de certes espècies de

plantes. La demanda comercial de certes espècies ha introduït variacions en el

sistema de coneixement ecològic local. Veiem doncs com el sistema de

coneixement local és dinàmic i es retroalimenta constantment, adaptant-se a les

necessitats de l’entorn.

Així doncs, veiem una certa tendència a la modificació de l’estructura i

usos del coneixement ecològic tradicional a Mkp, deixant en desús certes

pràctiques tradicionals ja que s’acut al sistema al·lopàtic de salut i incorporant-ne

de noves introduïdes pels agents comercials i també fomentades per les ONGDs.

Encara no podem avaluar pertinentment aquest punt, però veiem una

tendència a l’adaptació d’aquest coneixement a les necessitats del mercat, cosa

que fa preveure una progressiva pèrdua.

Comentar també que els cicles biològics per la renovació de les plantes

medicinals tampoc es segueixen, i no és per desconeixement, sinó per la

necessitat de supervivència a través de la comercialització de les plantes

medicinals , ja sigui via CCD o via mercat. Si el preu de les plantes fos superior

no es necessitaria abusar tan dels recursos naturals del bosc. Podem veure a

157

nivell qualitatiu una tendència a la pèrdua de certs costums claus de la

comunitat, segons ens diuen els més grans, aquest abús de recursos (àrees

sagrades) trencant les normes i rituals ancestrals que poden portar a la destrucció

del bosc i dels seus habitants.

Veiem doncs com a nivell cultural la sustentabilitat també es posa en dubte.

Finalment si analitzem el futur que desitgen els habitants de Mkp, veiem

que tampoc no passa per la recollida o cultiu de plantes medicinals. Ells

preferirien cultiva altres espècies vegetals que tenen un millor preu al mercat.

Per tant les demandes pròpies i l’autèntic “empowerment” que parlen moltes

ONGDs tampoc es donaria a Mkp. Potser l’arribada d’aigua pública a través dels

canals de Kudagipatti podria ser una solució per al cultiu i la sobreexplotació

dels recursos del bosc, com assenyala el President del VFC, però el Panchayat i

les ONGDs no semblen disposats a invertir tants diners per les infraestructures

rurals.

Tot i que l’anàlisi de la sustentabilitat ecològica no és per res el meu camp,

podem afirmar que a Mkp hi ha una clara sobrexplotació dels recursos

especialment en algunes espècies de plantes medicinals. A nivell evolutiu el fet

que cinc anys enrere totes les espècies estesin disponibles durant tot l’any a les

muntanyes de Karandamalai, i que ara ja s’hagi d’anar a altres muntanyes a

recollir-les, denota aquesta sobreexplotació. En general ens expliquen els

informants que totes les espècies comercialitzades estan disminuïnt en

disponibilitat a Karandamalai.

Les principals causes d’aquesta sobreexplotació són la recollida massiva i

la no aplicació de les pràctiques sostenibles fomentades pel CCD (no tallar

branques, no agafar plantes petites, extracció de part de l’arrel i no de la seva

totalitat, deixar cicles de recuperació del bosc, etc). Aquesta sobreexplotació més

la manca de pluja, provoquen que en els darrers anys l’orografia de

Karandamalai hagi canviat, amb una progressiva desertització.

Finament les polítiques forestals tampoc no contribueixen en donar sustent

alternatiu als habitants de Mkp. Concretament en les plantes medicinals, el

govern va restringir la comercialització de plantes medicinals a agents autoritzats

158

pel Departament Forestal. Tant els comerciants de Dindigul com el CCD tenen

els drets per a l’explotació i comercialització de plantes medicinals a

Karandamalai. Per tant podríem dir que són els agents explotadors indirectes.

També s’han realitzat replantacions d’aquelles espècies més malmeses de

plantes medicinals, però amb la sobreexplotació dels recursos que fan aquests

dos agents comercials, la sustentabilitat del bosc a llarg termini es posa en dubte.

Així doncs aquest primer anàlisi de la sustentabilitat a Mkp no és molt

favorable, creiem que es poden identificar certs patrons que si no es canvien

poden provocar que els grups cooperatius depereixin al mateix temps que ho fan

els recursos del bosc. Quines opcions els hi queda a aquesta gent? Jo tampoc puc

respondre a aquesta pregunta.

Un dels aspectes interessants que ens apunta la “tragèdia dels comuns” de

Hardin (1968) és la mala utilització dels recursos comunals, precisament perquè

no estan adscrits a cap titularitat privada. Seguint a Shiva (2006), no estic del tot

d’acord amb aquesta afirmació, ja que a Mkp fa uns anys els recursos també eren

comunals, i com que el sistema de sustent es basava en l’autosubsistència, la

pressió sobre el medi no era tan forta. Actualment amb l’entrada del sistema de

mercat amb uns patrons individualistes, està fomentant la sobrexplotació

d’aquests recursos naturals tan preuats.

Penso que l’estudi del coneixement ecològic tradicional i dels patrons de

subsistència ens poden ajudar a replantejar la situació de subsistència de les

comunitats rurals. Pot ser el gir cap a la sustentabilitat es basa en el decreixement

i en basar el desenvolupament de nou cap a l’esfera de l’autosubistència.

Finalment després d’aquest treball ens veiem en cor de començar a

formular algunes hipòtesis més pertinents de cara al futur treball de tesi doctoral,

que si els recursos ho permeten, s’hauria d’enfocar amb estudis transdisciplinars.

Ens queda encara un dur treball de reflexió per ampliar i definir millor no

només les hipòtesis sinó la operacionalització dels conceptes teòrics.

Volem acabar aquest apartat amb una bona reflexió que fa Gandhi sobre el

desenvolupament:

159

7. Limitacions de l’estudi i futures investigacions

Finalment una breu discussió sobre les limitacions de l’estudi, ja que les

aproximacions platejades no tenen caràcter explicatiu, sinó que pretenen fer una

aproximació crítica a l’objecte d’estudi.

Per tal d’explicar realment com funciona la sustentabilitat en les seves

diverses dimensions cal aprofundir l’estudi en:

- Coneixement més profund dels agents de desenvolupament que intervenen a

Mkp. Cal realitzar una etnografia institucional dels diferents agents definits

(ONGDs i institucions governamentals).

- Estudi sobre la cosmologia Valiyar i el seu coneixement ecològic

tradicional. Ens falta molt en aquest aspecte, però és un treball que cal fer-lo

després d’entendre com funcionen els sistemes de subsistència i els agents

implicats al poble.

- Estudi ecològic sobre la zona. Creiem que a partir del monitoratge que

s’està fent dels recursos naturals i amb l’ajuda d’experts en el camp podem

analitzar de forma pertinent la sustentabilitat ecològica en futures

invetigacions. Recordem seguint a Shiva (2005), que la perspectiva

adpotada implica que l’esfera de l’economia de la naturalesa sigui el centre

que manté a les economies de subsistència i de mercat.

- Anàlisi més profund de les dimensions econòmiques i socials de la

sustentabilitat. Serà molt interessant repetir l’anàlisi de xarxes socials per

veure els canvis ocorreguts i així poder veure realment l’impacte dels grups

cooperatius que avui són encara massa joves.

Finalment afegir que en el disseny de la tesi doctoral, trobo necessari un

anàlisi comparatiu entre més d’un poble, per així veure l’impacte dels agents de

desenvolupament en diferents àrees regionals. Però per fer aquesta comparació,

caldrà abans definir a fons tots els indicadors de sustentabilitat, tasca no gens

fàcil tot i aquest treball de reflexió.

160

8. Bibliografia

• Apffel-Marglin and Marglin (1990). Dominating Knowledge: Development,

Culture, and Resistance Stephen Marglin, eds- Oxford: Clarendon Press

• Atran S i Medin, D (1999) Folkbiology Cambridge (Mass.) [etc.] : MIT Press

• Atran, Scott (1993) Cognitive foundations of natural history: towards an

anthropology of science .Cambridge, UK Paris: Maison des Sciences de l'Homme.

• Baridotti R [et al.] (1994) Women, the environment and sustainable

development : towards a theoretical synthesis ; London: Zed Books

• Bentley J. W. i Rodríguez G. (2001) Honduran Folk Entomology. Current

Anthropology, volume 42 (2001)

• Bebbington, A (1999) Capitals and capabilities: A frame work for analysing

Viability, Rural Livelihoods and Poverty. World development, vol.27 nº12, pp.2021-

2044.

• Bebbington, A y Torres VH (2001) Vidas rurales y acceso a los recursos

naturales:el caso de Guacamote. Abya-Yala, Quito, pp.33-64

• Bonfill Batalla, G (1982) el etnodesarrollo: sus premisas jurídicas, políticas y

de Organización, en F.Rojas Aravena (comp), América Latina: etnodesarrollo y

etnosuicidio, San José de Costa Rica, FLACSO pp. 131-145

• Boudieu, P (2001) El capital social. Apuntes provisionales. Zona abierta, nº94-

95, pp.83-87.

• Breton, V , García, F, Roca, A (1999) Los límites del desarrollo. Icaria

Editorial. Barcelona

• Breton, V (1998). La Revolución Verde. Viola, A (2000:169-217). Bacelona

Ed.Paidos

• Breton, V (2001). Cooperación al desarrollo y demandas étnicas en los Andes

ecuatorianos. Flacso Ecuador

161

• Breton, V (2005) Capital Social y Etnodesarrollo en los Andes. Centro Andino

de Acción Popular -CAAP-Ecuador.

• Bryant, RL (1992) Political Ecology. An emerging Research Agenda in Third

World Studies. Political geography 11(1), pp. 12-36

• Cernea, M.M (1995) Social organisation and Development Anthropology.

Human Action 54(3), pp.340-352

• Cardoso de Oliveira (1992), Etnicidad y estructura social México : CIESAS

• Carroll, Th (2002) Construyendo capacidades colectivas. Fortalecimiento

organizativo de las federaciones indígenas de la sierra ecuatoriana. Thomas F.

Carroll Editor, Quito.

• Coleman, J (1990) foundations of Social Theory. University of Chicago Press,

Chcago

• Costanza, R. and Daly, H.E. (1992). Natural Capital and Sustainable

Development. Conservation Biology 6(1): 37-46.

• Descola, P Plásson, G (1996) Nature and society Routledge. London

• Descola , P (2001) Antrpología de la Naturaleza. IFEA Instituto francés de

estudios Andinos. Lluvia Editores

• Durham, W.H. (1995). Political Ecology and Environmental Destruction in

Latin America. In the Social Causes of Environmental Destruction in Latin America.

Michael Painter and William H. Durham, eds. University of Michigan Press, Ann

Arbor, p. 249-264.

• Escobar, Arturo (1991) Anthropology and the Development Encounter: The

Making and marketing of Development Anthropology. American Ethnologist,

Vol.18, nº4, pp.658-682.

• Escobar, Arturo (1995) Encountering Development. The Making and

Unmaking of the Third World. Princeton University

162

• Escobar, A (1998) Whose Knowledge, Whose Nature? Journal of Political

Ecology Vol.5

• Escobar, A (1998) “The Problem of nature” Revisted: History and

Anthropology? Current Anthropology, Vol.39, Nº3, pp. 385-338. University

Chicago Press.

• Escobar, Arturo (2000) El lugar de la naturaleza y la naturaleza del lugar:

¿globalización o postdesarrollo? Viola, A (2000:169-217). Bacelona Ed.Paidos

• Esteva, G (1993) Development, en W.Sachs (ed) The Development Dictionary:

A Guide to knowledge as Power. Londres: Zed Books, 1999 p.6-25

• Esteva, G (1998) Detener la ayuda y el desarrollo:una respuesta al hambre, en

AAVV Carencia alimentaria una perspective antropológica, Barcelona

Serbal/Unesco pp.108-

• Fergusson, J (1990) The Anti-politics machine “Development” Depoliticization,

and Bureocratic Power inLesotho, Cambridge University Press, Cambridge

• Fine, B (2002) It ain’t social, it ain’t capital and it ain’t Africa. Studia Africana,

nº13, pp.18-33

• Fukuyama (2003) Capital social y desarrollo: la agenda venidera, en Capital

social y reducción de la pobreza en América Latina y el Caribe: en busca un nuevo

paradigma. CEPAL, Santiago de Chile, pp.33-48

• Foster, G (1962), Las culturas tradicionales y los cambios técnicos. México:

FCE, 1988

• Grueso, Rosero i Escobar (1998) The Process of Black Community Organizing

in the Southern Pacific Coast Region of Colombia. Cultures of politics/politics of

cultures. Journal of Latin American Studies (2005), 37: 285-310 Cambridge

University Press

• Etkin, N (2000) Local Knowledge of Biotic Diversity and its Conservation in

Rural Hausaland, Northern Nigeria. University of Hawaii.

163

• Foster, G (1962), Las culturas tradicionales y los cambios técnicos. México:

FCE, 1988

• Gardner, K i D. Lewis (1996), Antrhropology, Development and Post-Modern

Challenge. Londres:Pluto Press.

• Georgescu-Rogen, N (1975) Energía y mitos económicos, El Trimestre

Económico, Nº 168, 779-836.

• Georgescu Rogen, N (1971) The entropy law and the economic process,

Harvard University Press, Cambridge.

• Godoy, R, Reyes-García, V. Byron, E; R.Leonard, W; Vadez, V (2005). The

Effect of Market Economies on the Well-Being of Indigenous Peoples and on Their

Use of Renewable Natural Resources. The Annual Review of Anthropology.

• Harris, Marvin ( 1979) Vacas, cerdos, guerras y brujas: Los enigmas de la

cultura, ed. Alianza.

• Herman E. Dally (1997) Goergescu-Roegen vs. Solow/Stiglitz. Ecological

Economics 22 (1997) 261-266

• Horowitz, M.M ( 1996) Thoughts on Development Anthropology after twenty

years. En E.F. Moran (comp) pp.325-351,

• Khor, M (1992) Losers and winners at Rio’, Third World Resurgence,

• Kottak, C.P. (1985), Cuando no se da prioridad a la gente: algunas lecciones

sociológicas de proyectos terminados, en M.M Cernea (coord) Primero la gente:

variables sociológicas en el desarrollo rural. México: FCE, 1995 p. 493-530.

• Kuhnlein, H.V. i Turner, N.J. (1991), Traditional Plant foods of Canadian

indigenous peoples. Nutrition, botany and use. Philadephia (USA) Volume

8.Gordon and Bre.

• Kenny i Meadowcroft (1999) Planning Sustainability, Routledge. London

• Kuik, O and Verbruggen (1991) In search of indicators of sustainable

Development. Kluwer Academic Publishers. Nederlands

164

• González Etchebarría, A (2003) Crítica a la Singularidad Cultural. Tesis

Fundamentales. Ed. Anthropos México.

• Locay, l. (1989). From hunting and gathering to agriculture. Economic

Development and Cultural Change 37:737–56. Economic Development and

Cultural Change 37:737–56.

• Leff, E (1986): Ecología y capital, UNAM. México

• Marínez Alier, J (1991) La ecología y la economía. Fondo de cultura

económica. Madrid.

• Martínez Alier, J (1992) Ecological economics. Universitat Autònoma de

Barcelona. Unitat d'Història Econòmica.

• Martínez Alier, J (1992) De la economia ecológica al ecologismo popular.

Icaria editorial. Barcelona

• Martinez-Alier, J (2002) The Environmentalism of the Poor. A Study of

Ecological Conflicts and Valuation,. (El ecologismo de los pobres), Icaria,

Barcelona, 2005).

• Molina, JL i Valenzuela, H (2007) Invitación a la antropología económica.

Edicions Bellaterra. Barcelona

• Morrow, R.A, y Brown, D.D (1997) Critical theory and Methodology. London.

Sage Publications.

• Opschoor, H. and Reijnders, L., 1991. Towards sustainable development

indicators, In: O. Kuik and H. Verbruggen (Editors), In Search of Indicators of

Sustainable Development. Kluwer Academic Publishers, Dordrecht

• Polanyi, K (1992) La gran transformación.Los orígenes politicos y económicos

de nuestros tiempos [The great transformation. The political and economical origins

of our time, 1944]. FCE México

• Putnam, RD (1993) Making Democracy Work. Civic traditions in Modern Italy.

Princeton University Press, Princeton.

165

• Redford, K.H (1990). The Ecologically Noble Savage. Orion 9 (3) 26-29.

• Rist, G (2002) El desarrollo:historia de una creencia occidental. Los libros de

la Catarata, Madrid

• Rodríguez Blanco, E. (2005) ONGs indigenistas en Brasil y antropología

implicada; ¿Un modelo de mediación para el etnodesarrollo?. Universidad

Miguel Hernández. Elche

• Robpke, I (2004) The early history of modern ecological economics. Ecological

Economics 50 (2004) 293– 314

• Robpke, I (2004) Trends in the development of ecological economics from the

late 1980s to the early 2000s. Ecological Economics 55 (2005) 262– 290

• Ramakrishnan, P.S. (2002) Ecology and Sustainable Development. National

Book Trust of India, New Delhi, India.

• Ramakrishnan, P.S., Saxena, K.G. and Chandrashekara, U.M. (eds.). (1998)

Conserving the Sacred: For Biodiversity Management. UNESCO and Oxford and

IBH Publ., New Delhi.

• Sachs, W (1993) Global Ecology and the shadow of development, en W. Sachs

(ed.) Global Ecology: a new arena of political conflict. Londres: Zed books.

• Stavenhagen, R (2001) La Cuestión étnica, México, D.F.: El Colegio de

México.

• Shiva, V i Mies, M (1998) La praxis del Ecofeminismo: Biotecnologia,

consumo, reproducción. Icaria editorial. Barcelona.

• Shiva, V (1988) Agricultural practices, ecology, and ethics in the third world

• Shiva, V (1989) Staying alive: Women, Ecology and Development. London Zed

Books

• Shiva, V (1993) Farmers’ rights. Biodiversity and international Threaties.

Economical and Political Weekly, 3 abril 1993, pp-555-560

166

• Shiva, V (2005) Earth democracy. Justice, Sustainability and Peace. South End

Press Cambridge

• Scott John (1991) "Social Network Analysis" Newbury Park, London,.:Sage.

• Villasante, T Gutiérrez, P (2006) Redes y conjuntos de acción: para

aplicaciones estratégicas en los tiempos de la complejidad social. REDES- Revista

hispana para el análisis de redes sociales Vol.11,#2, Diciembre 2006. http://revista-

redes.rediris.es

• Viola, Andreu (2000). Antropología del desarrollo. Teorías y estudios

etnográficos en América Latina.Barcelona Ed. Paidós

• Wallerstein, I (1991) El moderno sistema mundial. I.agricultura y los orígenes

de la economia-mundo europea del siglo XVI.[The modern world-system. Capitalist,

Agriculture and the origins of the European World Economy in the sixteenth

century, 1974]. Siglo XXI , Madrid

• Waring, M (1988), If Women Counted: A New Feminist Economics, Harper

Collins Paperback Edition.

• World comison of development (1987) Our Common Future. Oxford

University Press

BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA INDIA

• Covenant Centre for Development (1999, 2001, 2003 i 2005-2006) Anual

reports. Madurai (Índia)

• CCD-ATREE (2006) PRA Manthakulathuatti (2006)- CCC Comunity

Conservation Centre. Madurai (Índia)

• CCD i ATREE (2006), Socio economical Survey on Karandamalai and

Perumalai Hills”. Bangalore (Índia)

• C. O’Brien (1998) Education for sustainable community development. Barefoot

College, Tilonia, India. McGill University, Montreal.

167

• Kothari A. (2001) Conserving nature with communities-Lessons from real life

experiences in South Asia. Kalpavriksh, Pune, Índia

• En Kothari et al (1999). Comunidades y conservación: gerencia de recursos

natural en Asia del sur y central. Nueva Deli: Publicaciones sabias

• Kaushal, K.K. & Kala, J.C., (2003), Evolution of Environmental legislation in

India. New Delhi publishers

• P.Saravanan (2006) Agro-biodiversity of hilly regions: Livelihhod options ans

conservation. Workshop on Sharp projects on Environment. Centre for plants,

people and ecosystems (CPPE),Chennai (Índia)

• Sharachchandra L. Jagannath Rao (1996) Whose Co-operatives and Whose

Produce? The Case of LAMPS in Karnataka. Rediscovering Co-operation,

November 19-21. National Seminar. Institute of Rural Management Anand

(Bangalore-India)

• Sethi Pia (2000) Forestry and Biodiversity “An enterprise based approach to

conservation: the case of Biligiri Rangaswamy Temple wildlife sanctuary Research

Associate ATREE”.

• Shiva, M.P. and R.B. Mathur (1995), Management of Minor Forest Produce

for Sustainability. New Delhi: Oxford and IBH.

• Sinha, A., i Bawa K. S. (2002) Harvesting techniques, hemiparasites and fruit

production in two non-timber forest tree species in South India. Forest Ecology and

Management 168:289-300 Boston.

• Singh V. i Jain A.P. (2003) Ethnobotany and medical plants of India and Nepal.

Reprint Jodhpur Scentific. India

• Uma S, Ganeshaiah, M. Nageswara R., N.A. Aravind (1996) Ecological

Consequences of Forest Use: From Genes to Ecosystem. A Case Study in the

Biligiri Rangaswamy Temple Wildlife Sanctuary, South India. Economic Botany 50

(3): 252-279.

168

• Van Loon, Narasimhan, et al (2005) Annual report on policy development to

support bio-diversity within agricultural systems of hilly regions of north and south

India (April 2004-March 2005) Shastri Applied research project (SHARP). Centre

for plants, people and ecosystems (CPPE),Chennai (Índia)

• Webs de les citades

www.frlht.org.in

www.atree.org

www.ccd.org.in

World Bank Development Comission (2007), The goals of the millenium 2007 http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/report2007/mdgreport2007r2.pdf

Tamil Nadu Public service Comission (2001), Annexure II: 115-12-2a www.tn.gov.in/department/mbclist.htm

• Mapes

www.rediff.com/news/cauvery.htm

http://www.travelmadeeasy.in/map-tamilnadu.jpg

gisd.tn.nic.in/tnmaps/taluk.asp?dcode='DGL'

http://www.dindigul.tn.nic.in/page1.pdf

169

9. Annexes

Índex d’Annexos

Annex 1: Aproximació a les polítiques internacionals en matèria de

desenvolupament sostenible.

1. Convenis internacionals més rellevants en matèria de

desenvolupament

2. Objetivos de desarrollo del Milenio NACIONES UNIDAS.

Informe de 2007

Annex 2: Anàlisi metodològic de la investigació

1. Resum de les aproximacions teòriques o dimensiones de la

Sustentabilitat

2. Quadre-resum del Disseny metodològic de la investigació

3. Quadre-resum de les tècniques emprades per assolir els objectius

de la investigació

4. Guions de Tècniques d’investigació emprades en el treball de camp

5. Anàlisi de xarxes socials

Annex 3: Anàlisi de les activitats de subsistència a Mkp

1. Quadre estacional de les activitats de subsistència a Mkp

2. Anàlisi de la composició dels ingressos entre els pobles de les


3. Canvis en les activitats a Mkp fa 50 anys i en l’actualitat

4. Quadre de les principals plantes medicinals a Mkp

5. Tipus de cultius a Mkp

6. Diversitat de cultius a Karandamalai Hills


1. Quadre estacional de les activitats de subsistència a Mkp

170

Annex 5: Mapes de les Àrees sagrades a Mkp (“Sacred Grooves”)

1. Mapa Social amb les àrees sagarades dins de Mkp

2. Mapa de les àrees sagrades a Mkp dins els Boscos de Karandamalai

Annex 6: Anàlisi institucional de la ONGD CCD

1. Llista de membres executius del CCD (2006)

2. Donants de fonts del CCD (2006)

3. Quadre dels principals projectes del CCD en relació als seus

donants

4. Estructura dels projectes CCD (GMCL i KALASAM)

5. Evolució de la quantitat emmagatzemada al centre de Manakkattur

analitzant el pes de Mkp

Annex 7: Anàlisi de la sustentabilitat dels grups cooperatius de plantes

medicinals del CCD

1. Estructura dels projectes de recol.lecció i venda de plantes

medicinals de la ONGD CCD

2. Evolució de la la producció al centre de Manakkattur, analitzant el

pes de Mkp

3. Pràctiques tradicionals amb plantes a Karandamalai

4. Recipients tradicionals a Karandamalai

Annex 8: Imatges del Treball de Camp a Mkp (Gener-Abril 2007)

Annex 9: Primera aproximació botànica de les principals plantes

medicinals recollides a Mkp.

171

Annex 1: Aproximació a les polítiques internacionals en matèria de

desenvolupament sostenible.

Figura 1. CONVENIS INTERNACIONALS MÉS RELLEVANTS EN

MATÈRIA DE SOSTENIBLITAT (O DESENVOLUPAMENT

SOSTENIBLE)

1968 Conferència Internacional sobre la Biosfera (París 1968), promoguda per la UNESCO.

1969 La Fundació Agnelli promou el Club de Roma, un grup d’experts que analitza els límits del creixement.

1972 Conferència sobre el medi humà de les Nacions Unides celebrada a Estocolm. Meadows, del club de Roma, publica l’informe “Els Límits del Creixement”. Conferència sobre el Medi Humà a Estocolm, on es crea el PNUMA, amb seu a Nairobi. Per primer cop es reconeix internacionalment que la protecció i la millora del Medi Ambient tenen influència sobre el desenvolupament econòmic i la prosperitat del món.

1980 Estratègia mundial per a la conservació. Elaborada per la Unió Internacional

per a la Conservació de la Natura i dels Recursos Naturals (UICN), amb la col·laboració del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) i el World Wildlife Fund (WWF). S’estableix per primera vegada la relació entre conservació ambiental i desenvolupament.

1984 Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament convocada per Nacions Unides. La qüestió de la “sostenibilitat” esdevé l’eix central en el debat sobre les formes de creixement i desenvolupament.

1987 Informe “El Nostre Futur Comú”, més conegut com Informe Brundtland. La Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament de les Nacions Unides identifica la relació del Medi Ambient i el desenvolupament com el problema central que s’haurà d’afrontar en les pròximes dècades. S’introdueix el concepte de desenvolupament sostenible. En aquest context s’entén per desenvolupament sostenible el desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats.

1990 Estratègia mundial per a la conservació. 1992 Cimera de la Terra. Conferència de les Nacions Unides per al Medi

Ambient i el Desenvolupament celebrada a Rio de Janeiro. S’arriba a un ampli acord intergovernamental que es plasma en:

- Declaració de Principis - Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic

172

- Agenda 21. Document de major rellevància, és un pla d’acció amb valor de resolució de l’ONU amb l’objectiu de fer realitat els acords presos a la Cimera de la Terra.

1994 Cimera de la Terra. És publicada la Carta de la Terra.

1997 La Carta de la Terra es dota d’una comissió de seguiment i d’un Secretariat establert a Costa Rica.

2001 1º Fòrum Social Mundial a Porto Alegre (Brasil)


2002 Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible (Rio +10) celebrada a Johannesburg. S’evidencien els resultats limitats de l’aplicació de l’Agenda 21 i s’assumeix el compromís de millorar i enfortir la governabilitat en tots els aspectes per aconseguir l’aplicació efectiva del Programa 21, els objectius de desenvolupament del Mil·lenni i el Pla d’aplicació de les decisions de la Cimera.


2004 Diàlegs de la Terra (Barcelona, Espanya). Acte oficial inaugural del Fòrum de les Cultures.

2004 4º Fòrum Social Mundial a Bombai (Índia), el primer que se celebra fora del Brasil.

Font: Elaboració pròpia

Figura 2: Objetivos de desarrollo del Milenio NACIONES UNIDAS.

Informe de 2007

Objetivo 1: Erradicar la pobreza extrema y el hambre

Reducir a la mitad, entre 1990 y 2015, el porcentaje de personas cuyos ingresos sean

inferiores a 1 dólar por día.

META: Reducir a la mitad, entre 1990 y 2015, el porcentaje de personas que padecen

hambre.

Objetivo 2: Lograr la enseñanza primaria universal

Asegurar que, para el año 2015, los niños y niñas de todo el mundo puedan terminar

un ciclo completo de enseñanza primaria.

Objetivo 3: Promover la igualdad entre los géneros y el empoderamiento de la

mujer

173

Eliminar las desigualdades entre los géneros en la enseñanza primaria y secundaria,

preferiblemente para el año 2005, y en todos los niveles de la enseñanza antes de

finales de 2015.

Objetivo 4: Reducir la mortalidad de los niños menores de 5 años

Reducir en dos terceras partes, entre 1990 y 2015, la mortalidad de niños menores de

cinco años.

Objetivo 5: Mejorar la salud materna

Reducir, entre 1990 y 2015, la mortalidad materna en tres cuartas partes.

Objetivo 6: Combatir el VIH/SIDA, el paludismo y otras enfermedades

Haber detenido y comenzado a reducir, para el año 2015, la propagación del

VIH/SIDA.

Haber detenido y comenzado a reducir, para el año 2015, la incidencia del paludismo

y otras enfermedades graves.

Objetivo 7: Garantizar la sostenibilidad del medio ambiente

Incorporar los principios de desarrollo sostenible en las políticas y los programas

nacionales e invertir la pérdida de recursos del medio ambiente.

Reducir a la mitad, para el año 2015, el porcentaje de personas sin acceso sostenible a

agua potable y a servicios básicos de saneamiento.

Haber mejorado considerablemente, para el año 2020, la vida de por lo menos 100

millones de habitantes de tugurios.

Objetivo 8: Fomentar una alianza mundial para el desarrollo

Atender las necesidades especiales de los países menos adelantados, los países en

desarrollo sin litoral y los pequeños Estados insulares en desarrollo.

Desarrollar aún más un sistema comercial y financiero abierto, basado en normas,

previsible y no discriminatorio.

Abordar en todas sus dimensiones los problemas de la deuda de los países en

desarrollo

En cooperación con los países en desarrollo, elaborar y aplicar estrategias que

proporcionen a los jóvenes un trabajo digno y productivo.

En colaboración con el sector privado, velar por que se puedan aprovechar los

beneficios de las nuevas tecnologías, en particular los de las tecnologías de la

información y de las comunicaciones

Font: http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/report2007/mdgreport2007r2.pdf

174

Annex 2: Anàlisi metodològic de la investigació

Figura 1. Resum de les aproximacions teòriques o dimensiones de la

Sustentabilitat

Dimensió Tecno-econòmica: Antropologia del desenvolupament i Economia

Ecològica - Factors Econòmics: Sharachchandra Lélé y R. Jagannath Rao (1996): analitzant l’evolució costos

beneficis i la seva redistribució entre els membres de la comunitat.

- Factors Tecnològics: Escobar (1998) pràctiques i tècniques tradicionals i actuals que incorporen els

projectes de desenvolupament. Anàlisi de la dependència econòmica de nous processos

tecnoeconòmics.

- Factors Culturals: Foster (1988), Kottak (1985), Cernea (1995). Importància de conèixer i aplicar els

factors culturals de les persones que es vol desenvolupar.

Dimensió Social: Antropologia del desenvolupament, Capital Social i Ecologia Política - Self-reliance and Empowerment donar pes a les comunitats rurals en la presa i planificació de les

seves decisions. Velasco (1999), Breton (2005) i Fine (2002).

- Capital Social i participació: Breton (2004), Villasante (2006) i Shiva (2005). On es dóna una

aproximació crítica al desenvolupament participatiu de la comunitat, conjugant xarxes locals, regionals

i internacionals.

- Autonomia i Ecologia Política: Bryant (1992) Bedoya i Martínez (2000), Escobar (1998) i Painter i

Durham (1995): relació entre el benestar social i el seu medi ambient per al desenvolupament,

analitzant els agents de desenvolupament que hi interfereixen. Anàlisi de la dependència política i la

gestió dels conflictes.

Dimensió Cultural: Antropologia del desenvolupament i Ecologia cultural o TEK - Etnodesenvolupament: Bonfill (1995), Cardoso de Oliveira (1992), Stavenhagen (2001)

desenvolupament en base als factors culturals i a la pròpia decisió dels implicats en els plans de

desenvolupament.

- Coneixement ecològic tradicional: Atran 1993; Atran i Medin 1999; Berlin i Berlin 1996; Colson

1979), Johns 1997; Reyes-García et al. 2005a; Etkin 2000; Bentley i Rodríguez 2001; Colson 1979;

Kuhnlein i Turner 1991. Coneixement Tradicional i preservació de la cosmovisió de les comunitats

locals com a via per al sustent.

Dimensió Ecològica: Ecologia Política i Economia Ecològica - Economia Ecològica: Georgescu-Roegen (1966), Kneese (1962), Martínez Allier (1987,1991, 1992,

1996, 1999, 2002), Dally (1997 ), Costanza (2001 Cardoso de Oliveira (1992), Stavenhagen (2001)

nou marc d’anàlisi entre els processos ecològica i econòmics, posant l’èmfasi en l’equilibri ecològic.

- Ecologia Política: Escobar (1998) i Painter i Durham (1995): relació entre el benestar social i el seu

medi ambient per al desenvolupament, integrant un anàlisi dels actors institucionals que generen

polítiques i projectes que interaccionen amb el medi ambient.

SUSTENTABILITAT

Figura 2: Quadre-resum del Disseny metodològic de la investigació


Figura 3: Quadte-resum de les tècniques emprades per assolir els objectius de la investigació


Figura 4. Guions de Tècniques d’investigació emprades

1. SEMI-STRUCTURED INTERVIEWS COOPERATIVE GRUPS DATE

Nº

0. PERSONAL CHARACTERISTICS OF RESPONDENT

NAME

AGE

GENDER

MARITAL STATUS

FAMILY NAME

Nº FAMILY MEMBERS/HOUSEHOLD

NATIVE VILLAGE

EDUCATION LEVEL

OCCUPATION

MONTHLY INCOME FAMILY

PROPERTIES

POSTINGS

NAME OF THE COOPERATIVE GROUPS JOINED

1. HISTORY OF COOPERATIVE GROUP YOU PARTICIPATE

Foundation

Main actors involved (NGOs, Members joined)

Main Objectives

2. ORGANITZATION STRUCTURE

How do you joined the group?

It was difficult to create this Cooperative Group? (Problems/Goals)

How do you remember the first years of this group

Formal Structure

How do you take decisions/solve problems?

Meetings

Participation of Members/Village/Outside

Main Conflicts

3. MAIN ACTIVITIES AND PRACTISES

178

ACTIVIT

Y NAME

TYPE OF

ACTIVIT

Y

WHER

E

WHO

(Individual/Coll

ective)

OUTCOME

S

FREQUE

NCY

SEASONALI

TY

DONE

NOWADAYS

Do you have to buy something? (SUPPLY CHAIN)

Main Products

Market/ Own consumption

Outcomes or Benefits for the group’s members

Commercial Activities

Customers

Markets

Price/Amount

Commercial relation within villages

4. DISTRIBUTION OF BENEFITS INSIDE DE COOP. GROUP

Financial system to start the activities?

Distribution system of benefits (cash/ non-cash, contribution on amount of

production)

Financial Viability (profit/loss)

Main Costs

Main Benefits

How the group benefit the village?

5. PERSONAL OPINION

Evolution of Group, main conflicts

Changes in the activities of the village (traditional/current)

Local Institutions (Panchayat/VFC/NGOs)

Relation with other Cooperative Groups

Participation in the Village (Equality-Class system)

6. MKP DEVELOPMENT

Relation with Forest and Natural Resources (Wood, soil, pests, electricity)

Economic activities-Occupation

Collective or Individual work

Education

Migration

179

Land Ownership (Future for the growing of population)

Main problems in MKP

FUTURE OF MKP (Migration, Forest, Natural Resources, Occupations…)

What do you think is going to happen?

What do you like for MKP?

WHAT ARE YOUR SUGGESTIONS TO DEVELOP MKP

2. SEMI-STRUCTURED INTERVIEWS ELDERS 45 DATE:

Nº

1. PERSONAL CHARACTERISTICS OF RESPONDENT

NAME

AGE

GENDER

MARITAL STATUS

FAMILY NAME

Nº FAMILY MEMBERS/HOUSEHOLD

NATIVE VILLAGE

EDUCATION LEVEL

OCCUPATION

MONTHLY INCOME FAMILY

PROPERTIES

POSTINGS

NAME OF THE COOPERATIVE GROUPS JOINED

2. HISTORY OF MKP

3. VALAIAR POPULATION CAME FROM

4. EVOLUTION OF POPULATION

5. FAMILY SIZE IN MKP (Before and Now)

6. PAST AND CURRENT SOCIAL STRUCTURE

How you take decisions?

How you solve problems/conflicts in MKP?

Distribution of Land ownership in MKP?

180

7. ACTIVITIES PAST/CURRENT

Cultivation, Collection, MP, Hunting

Division of Labour

Collective or Individual work

8. SEASONAL CALENDAR PAST/CURRENT ACTIVITIES

Rain/ Flowering/ Preparation of lands/Reproduction of animals

9. RELATION WITH FOREST BEFORE AND NOW

Banned activities

Status in the village-knowledge

10. RELATION WITH OTHER NATURAL RESOURCES

Water, land, Pests, Electricity

11. SUPPLY CHAIN BEFORE/NOW

Did you have to buy something for cultivation or gathering?

Fertilaisers

Suppliers

12. MARKET RELATION

Main Markets that you go?

Which products you sell? (relation with CONTRACTORS)

Which things you buy? (Name of market-Product)

Commercial relation within villages near MKP

13. FOOD DIET (BEFORE AND NOW)

14. MEDICINAL PLANTS GATEHRING NOW AND BEFORE

MP NAME USE PART OF

PLANT AMOUNT AVALIABILITY PRICE

Main problems with MP gathering (availability)

Knowledge of MP uses (specialist/own consumption)

15. TRADITIONAL AND CURRENT CROPS

CROP

NAME

SUPPLY

CHAIN

TECHNIQUE

FOR

CULTIVATION

MAIN

PROBLEMS SEASONALITY TRADITIONAL/COMMERCIAL

181

16. COOPERATIVE GROUPS

What do you know about them? Nº members

Personal opinion about them

Participation in the village

17. LOCAL INSTITUTIONS (Personal Opinion /work done)

Panchayats

VFC

NGOs

Others

18. MAIN CHANGES IN MKP FOREST (BEFORE/NOW)

19. MAIN PROBLEMS IN MKP

20. FUTURE OF MKP (Migration, Forest, Natural Resources, Occupations…)

What do you think is going to happen?

What do you like for MKP?

21. WHAT ARE YOUR SUGGESTIONS TO DEVELOP MKP

3. FOCUS GROUPS Name of the Group: DATE

Nº

History of the cooperative Group

- Who was the promoter? When?

- Principles of the group

- Way of working

Evolution of members

How do you take decisions?

- Structure (nº members, gender, age)

- Nº meetings, local and regional levels.

- Which is your way of agreement? How do you solve problems?

Main activities done by this group

- Type of activities: recollection, processing, commercialization?

- How do you pay or save the Money?

- Relation with Banks

182

Which is the relation with the NGO you are working with?

Now what are you doing?

- Main costs and benefits

- Do you have to buy something for the group?

- How do you share the benefits?

- Do you make some projects for a better Mkp?

List of Main Livelihood activities in Mkp? Characteristics?

- Seasonality of Main Livelihood activities in Mkp

- Changes in activities for the last 50 years

Relation with other groups in Mkp and outside?

- Do you depend on other institutions for your security? And 50 years

ago?

Opinion about NGOs in the village

Opinion about Panchayat

Opinion about VFC, Forest Department

Relation of Mkp with the forest

- Changes in the last 50 years

Main problems in Mkp

Which future do you want for Mkp? Which one do you think it will become?

What is sustainability for you? Figura 5. Anàlisi de xarxes socials

1. Descripció de la mostra de xarxes socials

Criteris de selecció

- Persones en edat laboral: (16-65 anys) s’entén que els joves que col·laboren

amb les seves famílies en certes tasques productives, però que no aporten un

pes productiu important per a la família. Per tant no es consideren dins la

població objecte d’estudi.

- Persones que treballen fora de MKP: No es consideren els treballs realitzats

fora del poble, ja que estan desconnectats de la xarxa de treball interna.

183

- Migració laboral: No s’han pogut realitzar entrevistes a aquelles persones

que no estaven al poble durant el treball de camp. Podem veure que en les

entrevistes diferides la major part de la migració temporal hi està reflectida,

encara que la l’obtenció d’informació directe per part d’aquestes persones

podria modificar les xarxes de treball que hem obtingut en la recerca.

- En total s’ha pogut interactuar i recollir informació del 75% de la població

present al poble durant la realització del treball de camp (Febrer-Març

2007).

2. Tècniques de Mostreig

Per captar la informació sobre l’estructura productiva es va utilitzar un

mètode exhaustiu, dins les limitacions de temps disposat per captar les dades.

Després d’una etapa de treball de camp exploratori es va crear un mapa amb les

unitats familiars del poble.

Per procedir a les entrevistes es va començar per la part més alta del poble

i es va anar seguint tots els carrers, entrevistant de forma exhaustiva els

membres de les famílies que responien als criteris de selecció prèviament

definits. Si en una unitat familiar no hi havia ningú vivint durant el treball de

camp, es deixava i es passava a la següent. Entenem que les dinàmiques de

treball d’aquests actors absents no estant totalment reflectides en el treball, però

si que la major part d’ells hi surten reflectits de manera indirecte, o sigui, a

partir de les nominacions d’altres membres entrevistats directament.

Tot i només disposar de tres mesos de treball de camp i donats els

objectius exploratoris de la recerca, crec que la mostra pot il·lustrar de manera

clara les diferents xarxes de treball a Manthakulathupatti.

A continuació podem veure com es va delimitar el nombre final d’actors a

entrevistar directament, per obtenir el 80% de respostes sobre la població

objectiu:

- Total Població: Gairebé 400 persones, segons el CENS 2001

184

POBLACIÓ

TOTAL JOVES: 178 joves

- 0 a 5 anys: 45 nens

- 6 a 10 anys: 51 estudiants MKP (27 nois i 24 noies)

- 11 a 14 anys: 17estudiants Kudagipatti (10 nois i 7 noies)+ 25 no estudien

- 15 a 18 anys: 40 nois

TOTAL ADULTS= 220 adults

- Gent Gran (més de 65 anys): 35 persones

- Migració laboral estable: 25 persones

- Migració laboral per temporada: 30 persones

- Adults que treballem a MKP: 130 persones

TOTAL POBLACIÓ= 398 persones

Llista de Votants a Manthakulathupatti (2006): 220 membres (16-65 anys)

- Total població accessible: 130 persones

- 80% població accessible: 104 persones

- Entrevistes fetes: 103 membres (47%)

- Entrevistes relacionades: 116 membres (53%)

- Total entrevistes 219 membres

Podem dir que el 80% seleccionat pot representar de manera bastant

exhaustiva l’estructura i composició de les diferents xarxes de treball a MKP.

3. Pregunta relacional i característiques de la informació obtinguda

La pregunta que ens genera la Xarxa de treball a MKP va ser:

- Amb qui treballes del poble?

Aquesta pregunta com que era molt general, es va concretar per als diferents

tipus de treball al poble. Aquesta classificació per tipologia de treball es va

extreure després de l’etapa inicial d’observació participant i de les entrevistes

informals realitzades. Així doncs, les tipologies de treball que hem identificat a

MKP són:

185

- Recollida de Plantes Medicinals

- Recol·lecció de Tamarinde i Mango

- Cultiu de secà

- Grups cooperatius de microcrèdits

- Altres ocupacions: treballadors de la construcció, sastres, carter, etc.

Cal dir que només hem tingut present aquelles tipologies de treball dins de

MKP. No hem tingut en compte les ocupacions fora del poble. Finalment afegir

que el fet que agreguem diferents treballs té sentit, ja que la gent de MKP,

donades les seves condicions de vida es veu obligada a treballar en més d’una

feina alhora (el que en anglès es denominaria “coolie”- pluriempleats).,

Cal explicar també les característiques atributives sobre les que vam

captar informació:

Respecte a les característiques dels respondents vam demanar

informació sobre: Nom complet (pare o marit), Gènere, edat, estat civil, nivell

educatiu, lloc de procedència, membres de la unitat familiar, ingressos mitjos de

la unitat familiar, Propietats, tipus d’ocupacions, i noms dels grups cooperatius

que la persona és membre.

Un cop ens responien amb qui treballaven, vam demanar també certes

característiques relacionals: Nom complet de la persona relacionada, Gènere,

tipologia de treball conjunt, relació amb la persona (familiar, laboral, membres

grups cooperatius), Nom del propietari (si és el cas de treballador assalariat) i

freqüència de la relació laboral.

186


Figura 1. Quadre estacional de les activitats de subsistència a Mkp


187

Figura 2. Anàlisi de la composició dels ingressos entre els pobles de les


Agri cash income

0500

1000150020002500

Chinnamalaiyur Merkupatti Valasu ManthakulathupattiMea

n A

gri c

ash

inco

me

Agri cash income

Agri noncash income

0

2000

4000

6000

8000

10000

Chinnamalaiyur Merkupatti Valasu Manthakulathupatti

Mea

n ag

ri no

ncas

h

Agri noncash income

Forest cash income

02000400060008000

10000


Mea

n fo

rest

cas

h in

com

e

Forest cash income

Forest noncash income

01000200030004000


n fo

rest

non

cash

in

com

e

Forest noncash income

Livestock Income

0

2000

4000

6000


n liv

esto

ck c

ash

inco

me

Livestock Income

188

Fodder noncash income from forest

05000

10000150002000025000

Chinnamalaiyur Merkupatti Valasu ManthakulathupattiFodd

er n

onca

sh in

com

e

Fodder noncash income from forest

Other income

010002000300040005000


n ot

her i

ncom

e

Other income

Total income

0100002000030000400005000060000


Mea

n to

tal i

ncom

e

Total income

Font: Socio economic Survey CCD ATREE Karandamalai Hills (2006)

189

Figura 3. Canvis en les activitats a Mkp fa 50 anys i en l’actualitat


190

Figura 4. Quadre de les principals plantes medicinals a Mkp


191

Figura 5. Tipus de cultius a Mkp

Tipus de cultius a Mkp Nª %

Sollam 22 17.32% Kollu 12 9.45% Semai 11 8.66% Varegu 20 15.75% Groundnut (Kaddai) 21 16.54% Thinai 2 1.57% Kambu 1 0.79% Mochai 3 2.36% Raggi 5 3.94% Keppai 8 6.30% Cotton 2 1.57% Paddy 8 6.30% Tomatoe 7 5.51% Sun Flower 3 2.36% Banana Tree 2 1.57% Total 127 100.00%


17.3%

9.4%

8.7%

15.7%16.5%

1.6%

0.8%

2.4%

3.9%

6.3%

1.6%

6.3%

1.6%2.4%5.5%

SollamKolluSemaiVareguGroundnut (Kaddai)ThinaiKambuMochaiRaggiKeppaiCottonPaddyTomatoeSun FlowerBanana Tree

Tipus de cultius a Mkp % Cereals 53.54%Fruits 18.11%Arròs 6.30%

Vegetals 7.87% Llegums 12.60%Cotton 1.57% Total 100%

192

Figura 6. Diversitat de cultius a Karandamalai Hills

CROP DIVERSITYAll the sites possess rich crop diversity, especially millets.

Major Cereal - Paddy : 2 Traditional varieties & 7 High yielding Varieties

1. MILLETSLocal name Botanical name

Cambu ( 2) Pennisetum americanumThinai (4) Setaria italicaMakka cholum (1) Zea maysPanivaragu (1) Panicum miliaceumCholam (5) Sorghum vulgareKelvaragu (3) Eleusine coracanaSamai (4) Panicum sumatrenseKuthiraivali (1) Echinochloa frumantaceaVaragu (3) Paspalum scrobiculatum

2. PULSESLOCAL NAME BOTANICAL NAME

Tuvarai Cajanus cajan

Ulundu Vigna mungo

Motchai Lablab purpureus

Avarai Lablab purpureus var. purpureus

Thattai Vigna unguiculata

Kanam Macrotyloma uniflorum

Pasi payaru Vigna radiata

CROP DIVERSITY

3. FRUIT CROPSCROP DIVERSITY

LOCAL NAME BOTANICAL NAME

Koyya

Orange

Elumichai

Pala

Maa

Puli

Mundhri

Vazhai

Annasi

Psidium guava

Citrus reticulata

Citrus aurantifolia

Artocarpus heterophyllus

Mangifera indica

Tamarindus indica

Anacardium occidentale

Musa paradisica

Ananas comosus

CROP DIVERSITY4. VEGETABLES

TakkaliKathariMilakaiVenkayamMalliKadugu

LOCAL NAME BOTANICAL NAME

CASH CROPS

Kuchi kilanguMilaguCoffee

Lycopersicum esculuntumSolanum melongenaCapsicum frutescensAllium cepaCoriandum sativumBrassica juncea

Manihot esculentaPiper nigrumCoffea arabica

Font: Presentació PPS: AGRO- BIODIVERSITY OF HILL REGIONS:

LIVELIHOOD OPTIONS AND CONSERVATION WORKSHOP ON SHARP PROJECTS ON ENVIRONMENT. CENTRE FOR PLANTS, PEOPLE & ECOSYSTEMS (CPPE),

193

Annex 4: Evolució de les precipitacions a l’àrea de Natham

RAINFALL in Natham Area Rainfall (in mm) Month/

Year 2003-2004 2004-2005 2005-2006 April 78.2 34.0 113.2

May 97.2 163.6 52.0

June 79.5 34.0 5.0

July 85.0 124.2 55.8

August 199.6 7.7 32.2

September 31.0 396.8 161.4

October 276.0 222.6 443.4

November 108.7 187.4 -

December 10.4 5.0 -

January - - --

February - - -

March - 8.2 -

Total 965.6 1183.5 863.00

Font: Socioeconomic Survey Survey CCD-ATREE (2006:annexes)

194

Annex 5: Mapes de les Àrees sagrades a Mkp (“Sacred Grooves”)

Figura 1: Mapa Social amb les àrees sagarades dins de Mkp

Font: Elaboració pròpia a partir del PRA Febrer 2007

Shiva Temple

Kulam Sacred Grove

Tamarind Sacred Grove Andishami

Temple

Poogody’s house Sacred Grove

Kunnimur Ayyanar Temple

FOREST

Ayyannar Falls

Tamarind Sacred Grove

Ayyannar Temple “Kunnimur”

MEN Sacred Grove

Mkp

Figura 2. Mapa de les àrees sagrades a Mkp dins els

Boscos de Karandamalai

Font: Elaboració pròpia a partir google maps.

Annex 6: Anàlisi institucional de la ONGD CCD

Figura 1: Llista de membres executius del CCD (2006)

List of Board Members Board of Members: As at 4th March, 2006. S.No Name & Address Designation Affiliation 1 Mrs. Jeyashree Balachander, IAS

No.2, Poes Garden, Chennai – 600 086 Tamil Nadu

President Consultant, World Bank

2 Mrs. Girija Srinivasan C-25, Nabard Officers Quarters, 9-A, Narangibaug Lane, Boat Club Road, Pune - 411001

Vice-President Development Consultant

3 Mr. N. Muthu Velayutham, MSW., M.Phil., 2/43, Kottai Street, Nagamalai Pudukottai, Madurai - 625 019

Secretary Social work

4 Ms. S. Devyani DP 15, Dhyanaprastha Kasthurinayakkan Palayam, Vadavally Coimbatore 641 041

Joint Secretary Research Scholar

5 Rt. Rev. Bro. Amalan, F.SC.,MA(Psy) MA St. Pious Boy's town, Pulluthu, PO, Ellis Nagar Madurai. 625 010

Treasurer Director & Admin St. Pious Boys Tn

6 Mr. V.C. Nadarajan MSc(Ag), MBA (IIMA) 1/34, East Street, Vellamadam, Nagercoil 629305

E.C. Member Management Consultant

7 Mr.G. Balakrishnan, M.Sc., (Agri) 17/11, Nehru Nagar, Azhagappa Nagar, Madurai Tamilnadu

E.C. Member Regl. Manager, Canara Bank.

8 Dr. S.D. Peter, M.Sc., (Agri), Ph.D., 31, Grace Kennett St., Ellis Nagar, Madurai - 625 010

General Body Member

Rtd, Professor Tamilnadu Agri University.

9 Dr. Lakshmi Rahmatullah Aravind Hospital for Women & Children Anna Nagar, Madurai - 625 020 Tamilnadu

General Body Member

WHO Consultant

10 Mrs. Niti Tapan C/o. Mr. Tapan Parikh Flat 5 A, Ravikiran 27, French Road, Choupathy Mumbai 220007

General Body Member

Architect.

Font: Annual Report CCD 2005-2006: 43

197

Figura 2: Donants de fonts del CCD (2006)

2006 (R) 2006 (€) % 2005 (R) 2005 (€) %PWDS Marthandam 511,072 9,018 3.03% 564,928 9,969 5.88%FRLHT Bangalore 500,000 8,823 2.96% 4,460,941 78,718 46.41%The Ford Foundation 13,439,179 237,148 79.56% 1,677,130 29,595 17.45%Oxfam Sing Campain 566,340 9,994 3.35% 0 0 0.00%IS Fund (World Bank) 147,383 2,601 0.87% 481,000 8,488 5.00%ATREE Bangalore 805,269 14,210 4.77% 300000 5,294 3.12%SEEP Network USA 922,661 16,281 5.46% 2,127,347 37,539 22.13%

TOTAL 16,891,904 298,075 100% 9,611,346 169,602 100%

Donants de Fons segons Balanç CCD 2005-2006

Font: Elaboració pròpia sobre dades Annual Report CCD 2005-2006,56. (*) Aquesta taula no inclou les donacions que va rebre el CCD pels l’ajuda als damnificats de l’àrea del Tsunami

Figura 3: Quadre dels principals projectes del CCD en relació als seus

donants

Font: Foto del treball de Camp- CCD Office Madurai

Annex 7: Anàlisi de la sustentabilitat dels grups cooperatius de plantes medicinals del CCD

Figura 1. Estructura dels projectes de recol.lecció i venda de plantes medicinals de la ONGD CCD

Collectors Groups

GMCL

MSMSSK

Process (VH)

Logistics

Management

Transport

Minor processing( Drying,storage..)

Procurement

Buy back

Providingsaplings

Training /Technical

service

FarmersGroups

• Cultivation• Collection

Profit

Conceptual diagram of Enterprise Operations

Contractual relationship

Market

ShareHolders

Shares

For

Capital

Font: Anual report CCD 2005-2006 (40)

199

Figura 2. Evolució de la la producció al centre de Manakkattur, analitzant el pes de Mkp

Font: Elaboració pròpia amb les dades de diferents documents interns de la ONGD CCD

Figura 3. Pràctiques tradicionals amb plantes a Karandamalai

Herbal healing practices

Name of the plant Name of the disease

Local name Botanical name

Part Other ingredients

Sanku Leaves Water Eye problems Pepper Piper nigrum Fruit

Backpain Nayuruvi Achyranthes aspera Leaves Stomach pain Veliparuthi Pergularia daemia Leaves Salt Cold, Caugh Kadukay Terminali chebula Fruit Honey

Fever Perukurinjan Wattakakka volubilis Leaves Water

Perukurinjan Wattakakka volubilis Leaves Salt Manjal Curcuma longa Rhizome Water Milagu Piper nigrum Fruit Oil Seeragam Cuminum cyminum Fruit Poondu Allium indica Bulbil Puli Tamarindus indica Fruit Thakkali Lycopersicum indicum Fruit Milakai Capsicum fruitesecens Fruit Kadugu Brassica oleracea Fruit

Stomach pain & Diabetes

Kariveppilai Muraya koenighii Leaves Kallimulayan Hole Plant Seeragam Cuminum cyminum Seed Stomach pain Poondu Allium indica Bulbil Notchi Vitex negundo Leaves Head ache Onion Allium ceba Bulbil Sensilai Leaves Vasambu Achorus calamus Rhizome Caugh Poondu Allium indica Rhizome Unni Lantana camera Leaves Water Vettukayam Vettukaya thalai Tridax procumbens Hole Plant oil Thumbai Leucas aspera Hole Plant Water Head ache Venkayam Allium ceba Bulbil Nilavarai Cassia obtusa Hole Plant Peypudal Trichoosanthes cucumerina Leaves Kolinji Tephrosea purpurea Leaves

Fever

Vallarai Centella asiatica Hole Plant

Font: “Socio economical Survey on Karandamalai and Perumalai Hills” (2006:35)

201

Figura 4. Recipients tradicionals a Karandamalai

Traditional Receipe used by the Community in Karandaimalai hills

S.no Name of the product Ingredients Use 1 Sukku Malli decoction Avaram poo, Tulsi, Semparuthi poo, Dried

zinger, Coriander, Sugar and water Cough,cold

2 Cholaarisi idli Cholum, ulundu, salt, water Iron

3 Irumbu chola puttu Irumbu cholum, coconut, oil, sugar, dried zinger, cardamum, salt, water, murraya

Nutritive

4 Kambu rice Kambu rice, water, salt Nutritive

5 Kambu arisi kolakattai Kambu, Cane sugar, cardamum, dried zinger, pepper, water, salt

Nutritive

S.no Name of the product Ingredients Use 6 Saththu urundai Kambu, cholum, ragi, varagu, paddy rice,

wheat, cane sugar, groundnut, porikadalai, water

easy to digest, nutritive

7 Navathaniya adai Kambu, cholum, varagu, rice, wheat, nayuruvi, moringa, kovai, saranathi, groundnut, porikadalai, salt, pepper, seeragam, perungayam, onion, oil and water

Piles, stomach worms, gas trouble

8 Kambu Pori mavu Kambu, pepper, dried zinger, sugar, salt Nutritive 9 Kammankool Kambu, water, dried zinger, salt Nutritive 10 Kanapayir aviyal Kanapayir, kadugu, oil, murraya, chilly,

onion, salt, water Nutritive 11 Navathaniya adai Kanapayir, Pasipayir, Thuvarampayir,

Kadalaiparuppu, ulundamparuppu, rice, perungayam, turmeric, onion, sombu, seeragam, pepper, dried chilly, oil, water, salt, murraya

Nutritive

12 Thuvaiyal Kanapayiru, dried zinger, chilly, poondu, salt, water

13 Sakthisarani lehium Kollu, sakthisaranai, water, Caugh 14 Kumattikeerai poriyal Kumattikeerai, onion, kadugu, seeragum, salt,

chilly, coconut, oil, water Nutritive

15 Seeda urundai Kuthirai valli rice, Sesame, Dried zinger, cardamum, cashewnut, dried grapes and oil

Nutritive 16 Kuthiraivalli uppuma Kuthiraivalli, oil, kadugu, murray, salt, onion,

water Nutritive 17 Palakeerai poriyal Minna keerai, latchakatta keerai,

vathanarayanan, pungm, mavilangam, coconut, pasiparuppu, onion, seeragam, sombu, kadugu, salt, oil, water, muraya Nutritive

18 Kutchikilangu Mulkilangu, salt,water 19 Malaikilangu Mulkilangu, salt,water, sugar 20 Panivaragu adhirasam Panivaragu, sugar, dried zinger, cardamum,

oil, salt Healthy food

202

S.no Name of the product Ingredients Use 21 Pasipayaru payasam Pasipayar, coconut, cardamum, grambu, dried

zinger, cashewnut, cane sugar, salt, water Urination

22 Perunthumbai dosai Perunthumbai, vellacholum, wheat, salt, coconut, water, dried zinger, cardamum, coconut oil

Menstrural problems, stomach pain for childrens

23 Ragi Puttu Ragi flour, Cane sugar,kadugu, murraya Sesame, salt and water

Nutritive

24 Ragi malt Ragi, cardamum, dried zinger, cane sugar, milk.

Healthy food

25 Ragi urundai Ragi, dried zinger, pepper, cardamum, grambu, valmpuri, valmilgu, oil, coconut, palm candy,

Nutritive

26 Navathania urundai Ragi, kambu, ulundu, pulungalarici, kanapayir, cane sugar, groundnut oil, dalda,

Chest pain, good for pregnat ladies

27 Ragi paniyaram Ragi, oil, dried zinger, ulundu, rice,cardamum, salt, cane sugar, water

Nutritive

28 Ragi dosai Ragi, onion, oil, chilly, salt, water Nutritive 29 Moola vali rotti Ragi, rice, tomato, onion, moolavallikilangu,

kadugu, seeragam, oil, nayuruvi, mul murungai, water, salt, murraya, chilly

Piles, stomach worms, gas trouble

30 Arisi paniyaram Ragi, Rice,onion, seeragam, cane sugar, coconut, salt, water

Nutritive

31 Ragi & Vathanarayanan rotti

Ragi, vathanarayanan, seeragam, salt, coconut, cane sugar, oil, water

paralysis

32 Pal Kolakattai Rice flour, Sesame, Cane sugar, Coconut, Salt and water

Nutritive

33 Idiyappam Rice, coconut, sugar, oil Chest pain,nutritive 34 Mul Murungai adai Rice, Mulmurungai, salt, oil, onion, murraya,

water Cold, caugh

35 Maravalli kilangu dosai Rice, ulundu, salt, water, maravallikilangu, blood purification 36 Samai arisi puttu Samai rice flour, Coconut, Dried zinger,

Cardamum and water Nutritive

37 Samai kesari Samai, gheese, dalda, cardamum, dried zinger, dried grapes, cashewnut, water, sugar, salt

Nutritive

38 Samai uppuma Samai, Kadugu,Muraya, Ulunthu, Chilly, Onion, Sugar/salt, water,oil

Nutritive

39 Uppuma Samai, thinai, kadugu, oil, murraya, salt, onion, chilly, water

Nutritive

40 Samai tomato rice Samai, tomato, oil, kadugu, pudina, onion, moringa, water, salt, murraya, turmeric powder, kari masal

Nutritive

41 Semparuthi decoction Semparuthi, honey, water, dried zinger, zinger,

Menstral problems, stomach pain

42 Ell Urundai Sesame, Rice flour, Coconut oil, Palm sugar Nutritive 43 Samai Puli rice Tamarind, Samai, Oil, Kadugu, Turmeric,

salt, seeragam, chilly, onion, Murraya, water Nutritive

44 Payaru puttu Thattapayir, Kanapayir, Cane sugar, cardamum, dried zinger, coconut, water, salt

Nutritive

45 Thinai Mavu Kolakattai Thinai flour, Dried zinger, Cardamum and honey

Nutritive

203

S.no Name of the product Ingredients Use 46 Thinai arisi urundai Thinai rice, Honey, Dried zinger Nutritive 47 Thinaimavu lattu Thinai, cardamum, dried zinger, milk,

sugar,Gheese,water Nutritive

48 Thinai payasam Thinai, cardamum, dried zinger, milk, sugar,water

Healthy food

49 Thanum thinaimaavum Thinai, honey, cardamum, pepper, dried zinger, salt, water,

Digestion, healthy food

50 Thinai pongal Thinai, pasipayir, oil, dried grapes, cashewnut, dried zinger, water, salt, cane sugar

Healthy food

51 Thinai Mavu Thinai, Pepper, Cardamum, Dried zinger, honey, Sesame

Nutritive

52 Mavilakku Thinai, rice, coconut, cane sugar, dried zinger, sesame, porikadalai

53 thinai kachayam Thinai, sami, cane sugar, salt, oil, water Healthy food 54 Thinai adhirasam Thinai, sugar, dried zinger, cardamum, oil,

salt Healthy food

55 Thinai kanji Thinai, vellavarai, motchai, thuvarai,water, salt

Nutritive

56 Varagu lemon rice Turmeri, Vendayam, Perungayam, Sesame oil, Kadugu ulundu, Murraya, Chilly, Lemon

Nutritive

57 Ulundam kali Ulundu, Vendayam, Rice, Coconut, water, cane sugar, dried zinger, cardamum

Nutritive

58 Varagu Kolakattai Varagu rice flour, Porikadai, Coconut, Cane sugar, water and sesame

Nutritive

59 Palathania paniyaram Varagu, samai, thinai, cardamum, pepper, dried zinger, cane sugar, oil,water, salt

Digestion, healthy food

60 Varagu puli rice Varagu, tamarind, vendayam, turmeric, murraya, kadalaiparuppu, salt, water, kadugu, chilly

diabetes

61 Vellachola aappam Vellacholaum, rice, ulundu, oil, coconut, sugar, water

Nutritive

62 Thinai paniyaram Vellacholum, kambu, thinai, thoothuvalai, moringa leaves, murraya, rice, ulundu, vendayam, oil, salt, palm sugar

Nutritive

63 Vella chola kool Vellacholum, moringa, thandankeerai, palakeerai, onion, salt, oil, water

Nutritive

64 Vellachola pori Vellacholum, salt, water Nutritive 65 Vellachola idiyappam Vellacholum, Sugar, Coconut, salt, water Body health

(nutritive) 66 Appam Wheat, ragi, cane sugar, cardamum, water,

salt, diabetes

67 Vellachola Puttu White Sorghum, Coconut, Cane sugar, Water, oil

Nutritive

Font: “Socio economical Survey on Karandamalai and Perumalai Hills”

(2006:36)

204

ANNEX 8 IMATGES DEL TREBALL DE CAMP A MKP (Gener-Abril 2007)

1. Arribada Natham i selecció del cas d’estudi a. Visita als pobles dels cims de PERUMALAI HILLS

205

b. Visita a MERKUPATTI (als peus de Karandamalai Hills)

2. Tècniques d’investigació emprades PRA amb la gent del poble

Grups Focals: Grup de gestió i Microcrèdits del CCD MUTHALAMMAN KALASAM GROUP CCD

2200 MMeemmbbeerrss, all women Foundation 2006: 8 months before Activities: They are now only saving (50R/month) Total amount: 8.600R Structure: President-Pongodi Muthu Secretary-Jothi Karupiah Financial- Chinammal Kalimuthu

207

Entrevistes semi-estructurades: President Village Forest Comitee i l’alcalde

Entrevista de Xarxes socials

Manivendhan el traductor-investugador i el seus companys fent l’entrevista

Grups Focals: Grup de recol.lectores de plantes medicinals

Murugan Mooligai Sangam Gatherer’s Group promoted by CCD

3322 MMeemmbbeerrss, all women Foundation 2001: 5 years before Activities: M.P. Collection inside the Forest (karanthamalai Hills individual, Sirumalai Hills, Pachamalai hills, Palani hills in groups. Structure: President-Maleswari Manjapooci Secretary-Nachammal Ganeshan Financial- Nachammal Chinnachamy

208

Observació Participant

El procés deTamarinde: Batre, recollir, assecar i separar els fruits de les llavors

Recollida i processament de plantes medicinals

209

210

Activitats de cultiu. Durant el treball de Camp

només es feia cultiu de regadiu

“Lantana” el depradador que pot donat sustent

211

El procés del cotó: 2 espècies

212

Els principals cereals cultivats a Mkp

213

El pastoreig una altra forme de sustent bàsica a

214

Visita al AYYANAR TEMPLR i a les AYYANAR FALLS

P. Saravanan, A.Aagagan i V.Manivendhan (Mani) traductor i membres de l’equip i de la ONGD

CCD

Ayyanar Temple, la deïtat local a Mkp. El déu de la pluja i dels recol.lectors

215

Visita als pobles del cim de Karandamalai Chinamalaiyur i Valasu

216

Innauguració del Community Conservation Centre “Triple C” resultant de la col.laboració

entre les ONGDs CCD i ATREE

Plantes medicinals processades, que es venen a través de GMCL Sevaiyur

217

218

3. Unes imatges de Mkp

Membres de Mahakalasam de Natham. A la dreta junt

amb la coordinadora de Kalasam a l’àrea de Natham

Diferents tipus de construccions de cases, des de tradicionals amb

fang i palmera, a cases de maons

El Kulam la font de vida a Mkp. Els animals

bebent amb el Temple de Shiva al seu davant

220

+

Dipòsit d’aigua al costat del kulam de Mkp

Preses construïdes pel VFC

221

Dones asentades al costat

del Kulam

222

Pou manual de Mkp

Instal.lació elèctrica a kudagipatti

223

Karandamalai Hills

224

Pous en constrcció a Mkp

L’alcalde de Mkp del partit independent “Coconut Tree”

Festa de Comiat a Mkp amb un bonic ritual

225

NNaannddrrii……VVaannaakkaamm!!

226

Annex 9: Primera aproximació botànica de les principals plantes medicinals

recollides a Mkp.

Tamil Name Latin Name Usilai Albizia amara Neem Leaf (vepala) Azadirachta indica Saranathi Boerhavia diffusa Perendai Cissus quadrangularis Mevanalli Phyllanthus maderaspatensis Mookana Saranathi Boerhavia erecta Siru Kurinja Gymnema sylvestre Font: Wikipedia

Albizia amara

Tree 3-5 m high with a wide dense crown. The leaves, though not very palatable, are eaten from lopped branches when better liked browse is not available. The numerous flowers are very palatable and are picked up by goats from the ground. The mature pods are eaten by game and stock.

Description

This description is specific for subsp. sericophylla (Benth.) Brenan.

Small tree reaching 3 to 6 m. in height, with a wide, dense, round or umbrella-shaped canopy. Bark greyish and creviced, twigs dark yellowish-grey, with lenticels. Leaves bipinnate 10-20 cm long with 10-40 pairs of pinnulae and 15-30 pairs of leaflets per pinnula. Leaflets oblong 0.2-0.7 x 0.05-0.2 cm. Flowers white, cream or rosate, in more or less globulous heads, 2.5 cm in diameter, often extremely numerous. At flowering time (January-February in Kenya) the crowns are white and resemble cherry trees in full blossom. Pods oblong, 10-30 cm long x 2-5 wide, more or less pubescent and brown at maturity.

Habitat

Often found on cliffs and rocky habitats.

Distribution

227

From Chad eastwards, to East and South Africa. It extends to the eastern half of the Sudanian ecozone savannas to the border of the Sahel, uncommon. Occurs in the Baringo district of Kenya at 1775 metres.

Products & uses

Leaves eaten by cattle, goats and sheep (from lopped branches) but are not particularly well liked by these animals as the trees are lopped only when more palatable fodder is not available. Flowers are preferred and are either picked from the ground after they are shed or eaten from lopped branches. Also used for firewood.

Nutritional Quality and Animal Production

Both leaves and flowers appear to have a high feeding value, with a crude protein content of over 26 percent of the dry matter. Crude fibre figures are not very high, though they are less in the flowers than the leaves. Dougall and Bogdan 1958.

References

Andrews 1952 ; Brenan 1959 ; Dale & Greenway 1961 ; El Amin 1973 ; El Amin 1990 ; Geerling 1982/88.

Azadirachta indica Neem

From Wikipedia, the free encyclopedia

Description

Neem (Azadirachta indica, syn. Melia azadirachta L., Antelaea azadirachta (L.) Adelb.) is a tree in the mahogany family Meliaceae. It is one of two species in the genus Azadirachta, and is native to Burma, India and Pakistan, growing in tropical and semi-tropical regions. Other vernacular names include Azad Dirakht (Persian), Margosa, Neeb (Arabic), Nimtree, Nimba (Sanskrit), Vepu, Vempu, Vepa (Telugu), Bevu in Kannada, Veppam in (Tamil) and Indian-lilac.

Neem is a fast-growing tree that can reach a height of 15-20 m, rarely to 35-40 m. It is evergreen but under severe drought it may shed most or nearly all of its leaves. The branches are wide spread. The fairly dense crown is roundish or oval and may reach the diameter of 15-20 m in old, free-standing specimens.

The trunk is relatively short, straight and may reach a diameter of 1.2 m. The bark is hard, fissured or scaly, and whitish-grey to reddish-brown. The sapwood is greyish-white and the heartwood reddish when first exposed to the air becoming reddish-brown after exposure. The root system consists of a strong taproot and well developed lateral roots.

228

The alternate, pinnate leaves are 20-40 cm long, with 20-31 medium to dark green leaflets about 3-8 cm long. The terminal leaflet is often missing. The petioles are short. Very young leaves are reddish to purplish in colour. The shape of mature leaflets is more or less asymmetric and their margins are dentate with the exception of the base of their basiscopal half, which is normally very strongly reduced and cuneate.

The flowers (white and fragrant) are arranged axillary, normally more-or-less drooping panicles which are up to 25 cm long. The inflorescences, which branch up to the third degree, bear 150-250 flowers. An individual flower is 5-6 mm long and 8-11 mm wide. Protandrous, bisexual flowers and male flowers exist on the same individual (polygamous).

Habitat

A Neem Blossom at Guntur, India

The fruit is a glabrous olive-like drupe which varies in shape from elongate oval to nearly roundish, and when ripe are 1.4-2.8 x 1.0-1.5 cm. The fruit skin (exocarp) is thin and the bitter-sweet pulp (mesocarp) is yellowish-white and very fibrous. The mesocarp is 0.3-0.5 cm thick. The white, hard inner shell (endocarp) of the fruit encloses one, rarely two or three, elongated seeds (kernels) having a brown seed coat.

Commercial plantations of the trees are not considered profitable. Around 50,000 neem trees have been planted near Mecca to provide shelter for the pilgrims.[1]

Warning: The neem tree is very similar in appearance to the Chinaberry, whose fruits (and everything else) are extremely poisonous.

Ecology

The neem tree is noted for its drought resistance. Normally it thrives in areas with sub-arid to sub-humid conditions, with an annual rainfall between 400 and 1200 mm. It can grow in regions with an annual rainfall below 400 mm, but in such cases it depends largely on the ground water levels. Neem can grow in many different types of soil, but it thrives best on well drained deep and sandy soils (pH 6.2-7.0). It is a typical tropical/subtropical tree and exists at annual mean temperatures between 21-32 °C. It can tolerate high to very high temperatures. It does not tolerate temperature below 4 °C (leaf shedding and death may ensue).

Chemical compounds

The active principles of the plant were brought to the attention of natural products scientists in 1942 when Salimuzzaman Siddiqui, while working at the Scientific and Industrial Research Laboratory at Delhi University, for the first time extracted three bitter compounds from neem oil, which he provisionally named as nimbin, nimbinin, and nimbidin respectively.[2]

Usage

In India, the tree is variously known as "Divine Tree", "Heal All", "Nature's Drugstore", "Village Pharmacy" and "Panacea for all diseases". Products made from neem have proven medicinal properties, being antihelmintic, antifungal, antidiabetic, antibacterial, antiviral and anti-infertility. It is particularly prescribed for skin disease (Puri, 1999).

229

• Neem twigs are used for brushing teeth in India, Bangladesh and Pakistan. This practice is perhaps one of the earliest and most effective forms of dental care.

• All parts of the tree (seeds, leaves, flowers and bark) are used for preparing many different medical preparation.

• Neem Oil is used for preparing cosmetics (soap, shampoo, balms and creams). • Besides its use in traditional Indian medicine the neem tree is of great importance for its

anti-desertification properties and possibly as a good carbon dioxide sink. • Neem oil is useful for skin care such as acne, and keeping skin elasticity. • Practictioners of traditional Indian medicine recommend that patients suffering from

Chicken Pox sleep on neem leaves. • Neem Gum is used as a bulking agent and for the preparation of special purpose food

(those for diabetics).

Horticultural usages

Neem is a source of environment-friendly biopesticides. Among the isolated neem constituents, limonoids (such as Azadirachtin) are effective in insect growth-regulating activity. The unique feature of neem products is that they do not directly kill the pests, but alter the life-processing behavior in such a manner that the insect can no longer feed, breed or undergo metamorphosis.[3] However, this does not mean that the plant extracts are harmful to all insects. Since, to be effective, the product has to be ingested, only the insects that feed on plant tissues succumb. Those that feed on nectar or other insects (such as spiders, butterflies, bees, and ladybugs) hardly accumulate significant concentrations of neem products.

Uses in pest and disease control

Neem is deemed very effective in the treatment of scabies although only preliminary scientific proof exists which still has to be corroborated, and is recommended for those who are sensitive to permethrin, a known insecticide which might be an irritant. Also, the scabies mite has yet to become resistant to neem, so in persistent cases neem has been shown to be very effective. There is also anecdotal evidence of its effectiveness in treating infestations of head lice in humans. It is also very good[citation needed] for treating worms (soak the branches and leaves in lukewarm water and then drink it).

Culinary use

The tender shoots and flowers of the neem tree are eaten as a vegetable in India. Neem flowers are very popular for their use in Ugadi Pachadi (soup-like pickle)recipe which is made on Ugadi day in South India.

Neem is also used in parts of mainland Southeast Asia, particularly in Cambodia (where it is known as sadao or sdao), Laos (where it is called kadao) and Vietnam (where it is called sầu đâu).recipe. Even lightly cooked, the flavour is quite bitter and thus the food is not enjoyed by all inhabitants of these nations, though it is believed to be good for one's health.

230

Boerhavia diffusa, Boerhavia procumbens, Boerhavia repens Saranathi

Other Names: Red Hogweed, Spreading Hogweed, Beshakapore, Lal Punarvava, Punarvava, Raktpunarnava (red)

Description:

This herb is found in India. This is one of the prized ayurvedic herbs.

It contains an alkaloid punarnavine. The herb is a diuretic that acts on the glomeruli of the kidney through increasing the heart-beats and strengthening and raising the blood pressure as a result.

Parts Used: Herb, root

Medicinal Applications

Action

bitter, diaphoretic, diuretic, emetic, expectorant, laxative, rejuvenative, stomachic

Root- anthelmintic, febrifuge, purgative

Uses

Red

(chronic) alcoholism asthma edema eye diseases heart disease hemorrhoids insomnia jaundice kidney stones

231

nervous system disorders rat and snake bites rheumatism skin diseases urethritis wasting diseases

White

All the actions of the read mentioned above plus

anemia cough intestinal colic kidney disorders

The decoction of the root is taken as a remedy in rheumatism, impure blood, cough, asthma, hernia, dropsy, chest-pain, piles, and swellings. It is also used for gonorrhea, and internal inflammations.

Dosage:

Juice, decoction, infusion, powder, paste, oil, sugar water, or honey paste

232

Cissus quadrangularis

Perandai

Description

Few-leaved, succulent climber with tendrils, thick, 4-angled stems, and thinner, wavy-margined, horny branches constricted at the nodes. Entire to 3-lobed, ovate to triangular, coarsely toothed, green leaves, up to 8in (20cm) long, develop from the nodes and opposite to tendrils.

Habitat

Perandai is an indigenous medicinal plant of India found in great quantities all around Arunachala. The use of this plant (by common folk) for promoting fracture healing is an old practice. It has been prescribed in ancient Ayurvedic texts by Bhava Prakash and Chakra Dutta as a general tonic especially for the fracture patient. It contains high amount of vitamin C, carotene A, anabolic steroidal substances and calcium. These anabolic steroidal principles promote fracture-healing by influencing early regeneration of all connective tissues. In clinical trials Perandai has been found to cause reduction in the healing time of fractures by 55-33%. It is shown to neutralize the anti-anabolic effect of steroids like cortisone in healing of fractures. Products & uses

Postmenopausal women are at particular risk to osteoporosis because the loss of estrogen associated with menopause leads to bone loss. Perandai (cissus quadrangularis) is likely to exert beneficial effects on recovery of bone mineral density in postmenopausal osteoporosis. The stem of perandai is recommended in Ayurveda for the treatment of irregular menstruation, asthma, as an analgesic in eye and ear diseases and for complaints of the back and spine. Scientific studies have revealed perandai extract to possess cardiotonic and androgenic property. It will improve appetite, remove constipation, kill stomach worms, cure piles and is also act effective for loose motion, or dysentry. The quantity regarded as optimum by herbologists is a gramme. In Tamil homes perandai is

233

often taken with clarified butter or in the form of a tasty chutney.

Nutritional Quality and Animal Production

Chutney: Tender perandai add tamarind, chillies, cumin seeds and ghee, salt, fresh garlic and onion and grind till smooth. Very tasty as a condiment eaten with rice.

Phyllanthus maderaspatanus

Mevanalli

Description Erect or spreading subshrub to 50 cm high, well-branched, glabrous. Leaves 2-ranked, lamina narrow-oblanceolate, 1--4 cm long, to 5 mm wide, lower surface + glaucous, apex obtuse or mucronate; stipules with white margins. Male flowers 2 or 3 together with 1 female; male peduncles to 0.5 mm long, female peduncles to 1 mm long. Female perianth segments obovate with white margins, 2 mm long and 1.5 mm wide, twice the size of the male segments. Stamens 3, filaments united. Ovary glabrous; styles shortly 2-lobed. Capsule c. 3 mm diam.; seeds 1--1.5 mm long with longitudinal rows of minute tubercles.

234

Boerhavia erecta Mookana Saranathi

English: erect boerhavia, erect spiderling Spanish: cadillo lagana, colombiana, golondrina, hierba blanca, hoja morada, iscorian, palo de leche

Habit: herb

Description:

"Perennial, erect herb to 1 m tall, with a robust taproot. Stems terete, thickened at nodes, green or purple, commonly sticky. Leaves in unequal pairs, petiolate, glandular, finely hairy, 10-40 - 5-25 mm (larger leaves), and 5-30 - 4-20 mm (smaller leaves). Inflorescence of axillary and terminal panicles, or umbel-like, with 3-9 flowers per group. Perianth constricted about the middle, green and persistent below, upper parts white to pink, 5-lobed, and falling at maturity. Fruit to 4 mm long, thin-walled, ribbed, becoming sticky when wet, containing a single, club-shaped, longitudinally-ribbed seed." (Waterhouse & Mitchell, 1998; pp. 57-58).

Habitat/ecology:

"Open, sunny places in disturbed forests, pastures, cultivated land, roadsides and foreshores. Mostly in regions of seasonal rainfall. 0-2100 m altitude. A serious weed of annual crops." (Waterhouse & Mitchell, 1998; pp. 57-58). In New Guinea, "a plant of disturbed forest, foreshores and grassland, and a weed of roadsides, pastures, and cultivation. At low altitudes, mostly in regions of seasonal rainfall" (Henty & Pritchard, 1975; p. 127).

Propagation:

"The sticky fruit are dispersed externally by animals, including birds and humans" (Waterhouse & Mitchell, 1998; pp. 57-58).

Native range:

United States, Mexico, Central America, western South America (GRIN).

235

Gymnema sylvestre

Siru Kurinja

Description

is a herb native to the tropical forests of southern and central India where it has been used as a naturopathic treatment for diabetes for nearly two millennia.

Use as herbal medicine

While it is still being studied, and the effects of the herb are not entirely known, the herb has been shown to reduce blood sugar levels when used for an extended period of time. Additionally, Gymnema alters the taste of sugar when it is placed in the mouth, thus some use it to fight sugar cravings. This effect, however, is short-lived, lasting a mere fifteen minutes. Some postulate that the herb actually reduces cravings for sugar by blocking sugar receptors in the tongue, but no scientific studies have supported this hypothesis. It is currently being used in an all natural medication for diabetes with other ingredients such as cinnamon, chromium, zinc, biotin, banaba, huckleberry and bitter melon.

The active ingredient is thought to be gurmenic acid which has structure similar to saccharose. Extracts of Gymnema is not only claimed to curb sweet tooths but also for treatment of as varied problems as hyperglycemia, overweightness, high cholesterol levels, anemia and digestion. According to the Sushruta of the Ayurveda it is helps to treat Madhumeha ie glycosuria.

Alternative names

The plants also goes under many other names such as; Gurmari, Gurmarbooti, Gurmar, periploca of the woods, meshasring and mesbasringi. The hindi word gur-mar literally means sugar destroyer. Mesbasringi means ram's horn because of the shape of its fruits. Gymnema probably derives from the Latin word meaning naked and sylvestre means from the forest.

Documents

Judith Saus Treball de Master - icta.uab.caticta.uab.cat/Etnoecologia/Docs/[65]-judith-saus-treball-de-master.pdf · Després de les esperances posades des del 1987 amb l’informe