Embed Size (px)
Citation preview
1/104
Codi de verificació ²2M576W2R3G0P5M630QQGL»²2M576W2R3G0P5M630QQGL»
2M576W2R3G0P5M630QQG
Procediment: M117 Ple municipal
Expedient: 41049/2019 Document: 4872/2020
Òrgan: Ple
Sessió: AJT/PLE/16/2019 Data: 16-12-2019
Assumpte: Esborrany d’acta
ESBORRANY DEL PLE DE 16-12-2019
Srs. Assistents:
Presidència: MIREIA INGLA MAS
Tts. d’Alcalde:PERE SOLER ARTALEJONURIA GIBERT DASCAFRANCESC DUCH ALTETESTHER MADRONA GRASESELENA VILA GOMEZLOURDES LLORENTE MARTINEZ
Regidors/es:FRANCESC CAROL ALFEREZALBA GORDO VILASECAJOSE MARIA GALLARDO DOMINGUEZGEMMA ARISTOY PUJOLPILAR GORINA SAENZ DE CABEZONMARCO SIMARRO ZANONMARIA CARMEN FORTUNY CAMARENACRISTINA PARAIRA BESERJOSEP MARIA VALLES NAVARROSANDRA CASAT MARTINEZALBERT SALARICH SANCHEZELOI ROVIRA CAMPOSNURIA FERNANDEZ GALOFREJOAN PUIGDOMENECH FRANQUESAALDO CIPRIAN RODRIGUEZMUNIA FERNANDEZ JORDAN CELORIOSERGIO BLAZQUEZ AGUIRRECARLES BRUGAROLAS CONDE
Secretària General:ROSA CASTELLA MATA
Interventor:ANTONI CALPE JORDA
A la Sala de Plens de la Casa de la Vila de Sant Cugat del Vallès, essent les setze hores del dia setze de desembre de dos mil dinou, es reuneix en sessió ordinària i primera convocatòria al Ple, sota la Presidència de l’alcaldessa, Sra. Mireia Ingla i Mas, amb assistència dels tinents d’alcalde, regidors i regidores al marge relacionats, així com de la secretària general i de l’interventor.
El desplegament de la sessió i correlativa adopció d’acords, es van produir en els següents termes:
2/104
Obertura de la sessió
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Bé, molt bona tarda a tothom. Benvingudes i benvinguts les persones que ens acompanyen en directe en aquest Ple. També una salutació per a totes aquelles persones que ens segueixen a través de la televisió o de qualsevol altre mitjà i regidores i regidors, també benvinguts. Comencem el Ple, el darrer Ple d’aquest any 2019, el Ple de desembre de 2019. Comencem amb el primer punt de l’Ordre del Dia. Em perdonareu perquè estic molt refredada, espero poder arribar fins al final del Ple.
DESPATX D'OFICI
1.- PROPOSTA D'APROVACIÓ DE L'ESBORRANY DE L'ACTA DEL PLE ORDINARI DE DATA 18 DE NOVEMBRE DE 2019.
- APROVAR, per assentiment dels 25 membres electius presents, l’esborrany de l’acta de la sessió anterior celebrada el dia 18 de novembre de 2019.
Torn de presentació
. Sra. Alcaldessa-presidenta: No sé si hi ha alguna esmena en l’Acta. Entenc que no. Doncs si a tothom li sembla bé la donem per aprovada.
2.- DACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS DICTATS PER AQUESTA ALCALDIA I TINÈNCIES D'ALCALDIA AIXÍ COM ELS DELS ORGANISMES AUTÒNOMS DEL PME, OAMCCSC I DE L'IGEPESI.
- Restar assabentats dels decrets dictats fins a la data per l’alcaldia i tinències d’alcaldia, les quals estan a disposició de la totalitat de membres de la corporació en el link facilitat en el seu dia, així com de la Resolució número 17/2019 de l’IGEPESI, de les Resolucions números 262 a 283/2019 del Patronat Municipal d’Educació, i de les Resolucions números 447 a 460/2019 de l’Organisme Autònom Municipal Centre Cultural Sant Cugat, totes elles del passat mes de novembre i que han estat trameses per correu electrònic.
Torn de presentació
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Si hi ha alguna necessitat d’aclarir algun tema? No? Molt bé. Doncs comencem amb els punts que venen directament d’Alcaldia.
ALCALDIA
3.- PROPOSTA DE DICTAMEN DE NOMENAMENT DE REPRESENTANTS MUNICIPALS EN ÒRGANS COL·LEGIATS EXTERNS.
El Ple municipal en sessió extraordinària de data 4.07.2019 va designar als representants municipals en òrgans col·legiats externs, i entre d’altres estava el següent:
Consorci del Parc de Collserola
Assemblea General: Francesc Duch Altet
Ara es considera necessari modificar la susdita designació en el sentit d’ampliar-ho a altres òrgans de govern del Consorci com són la Comissió Executiva i el Consell Consultiu (article 8 dels seus Estatuts), així com nomenar a un suplent.
3/104
De conformitat amb el que disposa l’article 38.c) del Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova l Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.
Vist l’informe favorable de la Comissió Informativa de Presidència i Hisenda.
Pel que s’ha exposat, el Ple acorda:
Primer.- NOMENAR representants de la corporació a l’organisme que es relaciona a continuació als següents regidors:
Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
Assemblea General: Francesc Duch Altet (titular)Alba Gordó Vilaseca (suplent)
Comissió Executiva: Francesc Duch Altet (titular)Alba Gordó Vilaseca (suplent)
Consell Consultiu: Francesc Duch Altet (titular)Alba Gordó Vilaseca (suplent)
Segon.- COMUNICAR aquest acord als interessats i a l’organisme esmentat.
Torn de votació
(S’aprova per assentiment dels 25 membres electius presents).
4.- MODIFICACIÓ DEL VIGENT REGLAMENT ORGÀNIC MUNICIPAL (ROM) AMB LA FINALITAT D'INTRODUIR LES VÍDEO-ACTES DE LES SESSIONS PLÈNÀRIES.
En compliment de l’article 62 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, ha estat elaborat el text per a la modificació del vigent Reglament Orgànic Municipal (ROM), el qual va ser aprovat definitivament pel Ple en sessió de data 15/05/2017 i publicat al BOP de data 2/06/2017, i que regula el règim d’organització i de funcionament dels òrgans municipals dins les potestats reglamentaries i d’autoorganització de l’Ajuntament en el marc de les competències que li atorga els articles 4.1.a) de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local (LRBRL) i l’article 8.1.a) del Text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya (TRLMRLC) aprovat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.
El text proposat ha estat redactat per la Comissió d’Estudi constituïda a l’efecte per Decret d’alcaldia número DEC/4993/2019, de data 30/10/2019 d’acord amb el marc jurídic establert per l’article 18 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP) envers l’establiment, de manera generalitzada, dels mitjans electrònics en la convocatòria, celebració i actes de les sessions dels òrgans col·legiats, de tal manera que esdevé la base jurídica de les vídeo-actes com a sistema de gestió d’actes i que permet l’elaboració d’aquestes d’una manera més ràpida, transparent i segura, sense perjudici de donar compliment al que disposa l’article 110 del TRLMRLC, i l’article 50 del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local (TRRL), que determinen el contingut mínim de les actes.
En tractar-se de la regulació d’aspectes parcials d’una matèria, com és la configuració de les actes de les sessions plenàries, encabida en l’àmbit d’autoorganització de la gestió municipal, hom pot entendre que li és d’aplicació l’exempció prevista a l’apartat 4 de l’article 133, de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment administratiu comú de les Administracions públiques
4/104
(LPCAP) envers la no obligació de dur a terme la consulta prèvia que estableix l’apartat 1 de l’esmentat article.
El procediment d’aprovació de les ordenances i reglaments locals n’exigeix l’aprovació inicial, la submissió a informació pública, i quan s’escau l’audiència als interessats, l’aprovació definitiva amb la publicació posterior del text íntegre, sense perjudici del que disposa l’article 178.1.c) del TRLMRLC en el sentit de que les ordenances i els reglaments s’entendran aprovades definitivament amb caràcter automàtic si no s’hi presenta cap reclamació ni al·legació durant la informació pública.
Consta a l’expedient informe favorable de la lletrada coordinadora de desenvolupament normatiu de l’assessoria jurídica de data 22-11-2019, amb nota de conformitat de la secretaria general.
L’aprovació, i ensems, les modificacions de les ordenances i reglaments municipals és una competència atribuïda al Ple de la corporació amb caràcter indelegable, a tenor dels articles 22.2.d) i 23.2.b) LRBRL i correlatius del TRLMRLC. No obstant, d’acord amb el que estableix l’article 47. 2 f) de la LRBRL, es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del Ple.
Vist l’informe favorable de la Comissió Informativa de Presidència i Hisenda.
Pel que s’ha exposat, el Ple acorda:
Primer.- APROVAR INICIALMENT el text per la modificació del vigent Reglament Orgànic Municipal (ROM) que regula les vídeo-actes de les sessions plenàries, en els termes que tot seguit s’indiquen:
A) Article 26. 4 “Caràcter públic de les sessions” (plenàries)
A.1 : 1er paràgraf, apartat 4 de l’article 26
On diu:
“Els Plens i les audiències públiques seran retransmesos en directe, per streaming al web de l’Ajuntament i íntegrament pels mitjans de comunicació pública o privats que concorrin, excepte en aquells casos en que segons la legislació de règim local poden ésser secrets el debat i la votació referits als assumptes susceptibles d’afectar els drets fonamentals de la ciutadania a que es refereix l’article 18. 1 de la Constitució, quan així s’acordi per majoria absoluta. Els ciutadans podran enregistrar les sessions pels seus propis medis.”
Ha de dir:
“Els Plens i les audiències públiques seran retransmesos en directe, per streaming a la seu electrònica de l’Ajuntament i íntegrament pels mitjans de comunicació pública o privats que concorrin, excepte en aquells casos en que segons la legislació de règim local poden ésser secrets el debat i la votació referits als assumptes susceptibles d’afectar els drets fonamentals de la ciutadania a que es refereix l’article 18. 1 de la Constitució, quan així s’acordi per majoria absoluta. Els ciutadans podran enregistrar les sessions pels seus propis medis.”
A.2 : 2on paràgraf de l’apartat 4 de l’article 26:
On Diu:
5/104
“Les gravacions, tant d’àudio com d’àudio i vídeo, hauran de ser disponibles al web municipal amb caràcter immediat i els grups municipals així com qualsevol ciutadà podrà sol·licitar-ne una còpia”.
Ha de dir:
“Les sessions del ple es gravaran en vídeo. El fitxer resultant de la gravació, junt amb la certificació expedida pel titular de la secretaria general de l’autenticitat i integritat del mateix, es penjarà a la seu electrònica de l’Ajuntament en el decurs dels set dies següents a la data d’enregistrament.
De cada sessió s’enregistrarà la corresponent acta en suport audiovisual i escrit, la qual es defineix com un document electrònic i multimèdia, que es compon, com a mínim, pels elements següents:
a) Acta: Document electrònic que inclou el contingut mínim establert legalment: El règim de la sessió, la data i l’hora en que comença i s’aixeca la sessió La relació dels assistents L’ordre del dia Les incidències esdevingudes Els vots emesos i els acords adoptats.
b) Document audiovisual: Enregistrament en vídeo de tot el que s’ha esdevingut en la sessió amb contingut de so i imatges. Aquest document recull les intervencions de cadascun dels oradors i s’integra amb l’acta electrònica, mitjançant enllaços.
Un cop el ple hagi aprovat l’acta, en el doble format de text i àudio, es farà pública a la seu electrònica de l’Ajuntament juntament amb la certificació expedida per la secretaria general en la seva funció de fe pública.
Així mateix, un cop aprovades, amb la diligència de signatura per part del/a secretari/a general, s’han de transcriure al llibre d’actes, el qual haurà de configurar-se en suport informàtic”.
Les actes gravades s’han de conservar de manera que es garanteixi la integritat i l’autenticitat dels fitxers electrònics corresponents, així com la seva preservació permanent i l’accés a aquests per part dels membres de l’òrgan col·legiat i de la ciutadania en general.
B) Article 34 “Règim de sessions” (de les Comissions Informatives)
B.1.- Aparat 5, article 34
On diu:
“S’aixecarà acta de les sessions i aquesta serà pública i accessible des del web municipal amb compliment en tot cas de la Llei de Protecció de Dades de caràcter personal.
La publicitat de les actes de les sessions plenàries tindrà lloc de forma immediata una vegada es trobi establerta en la legislació de règim local la formalització de les actes en àudio o vídeo certificables formalment per Secretaria General.
Fins tant es trobi legalment implementada en la legislació de règim local la vídeo-acta de les sessions plenàries, serà disponible amb caràcter immediat a la sessió la seva gravació en àudio o vídeo però sense validesa legal de certificació.”
Ha de dir:
6/104
“S’aixecarà acta de les sessions que serà signada, mitjançant signatura electrònica, pel president/a de la comissió i certificada per secretaria general en la seva funció de fe pública. Estarà disponible en suport informàtic, accessible pels membres-vocals que en formen part.”
C) Disposició Transitòria Única:
On diu:
“ Disposició Transitòria única: La implementació dels nous mitjans informàtics i telemàtics establerta en l’article 32.1 j) com un dels drets de totes les regidories serà efectiva tant aviat com sigui tècnicament possible dins dels marc legal d’implantació de l’Administració electrònica”
Ha de ser suprimida
Segon.- SOTMETRE A INFORMACIÓ PÚBLICA el text refós del Reglament Orgànic Municipal (ROM) que s’annexa al present pel termini de trenta dies, a fi que s’hi puguin presentar al·legacions i reclamacions, mitjançant la inserció dels anuncis corresponents al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un diari local i, al tauler d’edictes electrònic de l’Ajuntament. El termini d’informació pública començarà a comptar des del dia següent de la darrera publicació.
Tercer.- DISPOSAR que, si no s’hi formula cap al·legació ni reclamació durant el termini d’informació pública, el text refós del Reglament Orgànic Municipal que ara s’aprova inicialment quedarà aprovat definitivament sense necessitat de cap tràmit ulterior, i es procedirà directament a la seva publicació.
Quart.- PUBLICAR al Portal de Transparència de l’Ajuntament, l’estat de tramitació en que es troba l’elaboració de la present ordenança o la seva modificació, en compliment del que disposa l’article 10 de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació i bon govern.
ANNEX
TEXT REFÓS REGLAMENT ORGÀNIC MUNICIPAL
T I T O L P R E L I M I N A R
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Objecte del Reglament.
El present Reglament té per objecte la regulació del règim organitzatiu i de funcionament
dels òrgans municipals, segons el marc normatiu establert per la Llei Estatal 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, Llei municipal i de règim local de Catalunya, text refós aprovat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i resta de normativa aplicable,
tot abastant l’àmbit material del Reglament les següents matèries:
a) Règim organitzatiu de l'Ajuntament.
b) Funcionament dels òrgans bàsics i complementaris municipals.
c) Estatut dels membres electius.
Article 2. Posició ordinamental del ROM.
L'ordre de prelació de fons en les matèries legalment atribuïdes a regulació municipal a
través del Reglament Orgànic resta establert en els següents termes:
7/104
a) Preceptes bàsics de la Llei 7/1985, de 2 d’abril.
b) Reglament Orgànic Municipal.
c) Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, text refós aprovat per Decret Legislatiu
2/2003, de 28 d’abril i normes reglamentàries autonòmiques en tot allò que no s’oposi, contradigui o resulti incompatible amb els preceptes del ROM.
d) Legislació General de l'Estat en els mateixos termes.
Article 3. Ús de la llengua catalana.
1. El català és la llengua pròpia d’aquest Ajuntament i en conseqüència tota la
documentació municipal de projecció interna i externa serà redactada almenys en llengua catalana, en els termes i amb l'abast que disposa la Llei Autonòmica 1/1998,
de 7 de gener, de Política Lingüística i l'article 5 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya.
2. En tot cas serà respectat el dret de tota la ciutadania a relacionar-se amb l'Ajuntament
en llengua castellana i ensems a obtenir les certificacions i qualsevol altra documentació a que puguin tenir dret en aquesta llengua, si així ho demanen.
T I T O L P R I M E R
SOBRE L'ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL DE L'AJUNTAMENT
CAPITOL I
DELS ORGANS DE GOVERN MUNICIPAL
Article 4. Òrgans de govern
El Govern i l'Administració municipal seran dirigits pels següents òrgans:
a) L'Alcaldia.b) Les Tinències d'Alcaldia
c) El Pled) La Junta de Govern Local.
SECCIÓ PRIMERA
L'Alcaldia
Article 5. Accés i atribucions del càrrec.
1. L’elecció, durada del mandat, renúncia i destitució de l'Alcaldia mitjançant moció de censura es regirà per la Legislació Orgànica Reguladora del Règim Electoral General i normes específiques del present Reglament.
2. L'Alcaldia, com a Presidència de l'Ajuntament i Cap de l'administració municipal tindrà
les atribucions establertes a l'article 53 de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i dins d'aqueix marc general les que li pugui atribuir la corresponent legislació sectorial comunitària europea, estatal i autonòmica.
Article 6. De les Tinències d´Alcaldia
8/104
1. L'Alcaldia designarà les Tinències d'Alcaldia d'entre els membres de la Junta de Govern
Local i d'acord amb el següent:
a) El nomenament es farà mitjançant decret, del qual se'n donarà compte al Ple municipal en la primera sessió que celebri, així com es notificarà personalment al membre electe designat.
b) El decret de nomenament haurà d'establir, en el seu cas, l'ordre de prelació per a la substitució de l'Alcaldia, en els supòsits de vacant, absència o malaltia, i a la delegació genèrica de funcions corresponents, quan calgui.
c) En la pròpia resolució de nomenament s'establirà si s'atorga o no la mera delegació
de signatura en determinats casos.
2. Les Tinències d’Alcaldia tindran les següents funcions:
a) Substituir transitòriament a l'Alcaldia en els casos de vacant, absència i malaltia, segons l'ordre de prelació establert en el seu nomenament.
b) Exercir en els termes de la corresponent delegació, les tasques de direcció, coordinació i gestió política de les àrees municipals atribuïdes, així com les funcions concretes conferides de manera específica per a supòsits determinats i puntuals.
Article 7. De les Regidories-Delegades
1. Per part de l’Alcaldia es podran efectuar delegacions especials per a tasques concretes i específiques en favor de membres electes no pertanyents a la Junta de Govern Local i així mateix la desconcentració de la potestat sancionadora en matèria
d’infraccions a normes de circulació comeses en vies urbanes i de l’Ordenança deConvivència Ciutadana en el supòsit que en l’estructuració del cartipàs municipal es
contempli la creació d’una regidoria delegada per a l’exercici de les corresponents competències en matèria de trànsit, seguretat ciutadana i de convivència ciutadana.
El nomenament de regidoria-delegada es farà mitjançant decret, del qual se’n donarà
compte al Ple municipal en la primera sessió que celebri, així com es notificarà personalment al membre electe designat.
2. Les regidories amb delegació especial, llevat del supòsit que en el decret delegatori
s'estableixi una altra cosa, hauran de desenvolupar la seva tasca i exercir aquest encàrrec, en coordinació funcional amb la Tinència d'Alcaldia de l'Àrea que tingui la delegació funcional genèrica referida al corresponent àmbit competencial.
3. L’òrgan delegant podrà revocar en qualsevol moment la delegació, recuperant l’exercici
de les atribucions delegades sense més formalitats que les exigides per al seu atorgament.
Article 8. De les Regidories sense delegació funcional.
Les regidories que no tinguin la condició de Tinència d'Alcaldia ni tinguin delegació especial
ni tampoc es trobin adscrites a cap Àrea política funcional, tindran, així mateix, accés general, en els termes i amb l'abast que assenyalen les lleis, altres disposicions i aquest
reglament, als expedients, arxius i documentació municipal.
Article 9. De la moció de censura a l'Alcaldia.
1. L'Ajuntament en Ple podrà exigir la responsabilitat política de l'Alcaldia, mitjançant l’adopció d’una moció de censura que, en el cas de ser aprovada per la majoria
absoluta del nombre legal de membres electes, comportarà la destitució del càrrec.
9/104
2. La presentació com a tramitació i votació de la moció de censura es regirà per les
següents normes:
a) La moció de censura haurà d’ésser proposada per la majoria absoluta del nombre legal de membres electes i haurà d’incloure una candidatura a l’Alcaldia que podrà ésser qualsevol membre electe i l’acceptació expressa de la persona concernida
que haurà de constar en l’escrit de proposició de la moció.
b) L’escrit en el qual es proposi la moció de censura haurà d’incloure les firmes degudament autenticades per la Notaria o per la Secretaria General de l’Ajuntament
i haurà de presentar-se davant de la pròpia Secretaria per qualsevol de les personessignatàries. La Secretaria General comprovarà que la moció de censura compleix
els requisits exigits en aquest article i estendrà en el mateix acte la corresponent diligència acreditativa.
c) El document així diligenciat es presentarà en el Registre General Municipal per
qualsevol de les persones signants de la moció, quedant el Ple automàticament convocat a les 12 hores del desè dia hàbil següent al de registre de la moció. La Secretaria General remetrà notificació indicativa de tal circumstància a tots els
membres de la Corporació en el termini màxim d’un dia, computable des de l’entrada de la moció en el Registre, especificant-se en la notificació la data i hora de la sessió
plenària a celebrar.
d) El Ple serà presidit per una Mesa d’Edat integrada pels membres electes de major i menor edat, exclosos l’Alcaldia i les candidatures a l’Alcaldia, actuant amb funció
fedatària la pròpia Secretaria General de l’Ajuntament.
e) La Mesa es limitarà a donar lectura a la moció de censura, a concedir la paraula durant un temps breu, si estiguessin presents, a les persones candidates a l’alcaldia i les persones portaveus dels grups municipals, i a sotmetre a votació la moció de
censura.
f) De les persones candidates incloses en la moció de censura quedarà proclamada per a l´Alcaldia, si la moció prosperés, la que hagi obtingut el vot favorable de la
majoria absoluta del nombre de membres electes que legalment integrin la Corporació municipal.
3. Dita sessió plenària, de caràcter extraordinari i especial, quin únic punt de l’Ordre del
Dia serà el coneixement, debat i votació de la Moció de censura, serà pública sens perjudici que el debat i votació puguin tenir lloc a porta tancada, en el supòsit i amb els
requisits establerts a l’art. 70.1) de la Llei estatal 7/1985, de 2 d’abril.
4. Cap membre electe podrà firmar durant el seu mandat més d’una moció de censura. A aquests efectes no es prendran en consideració aquelles mocions presentades però
que no s’haguessin tramitat per no reunir els requisits legals.
5. La dimissió sobrevinguda de l’Alcaldia no suspendrà la tramitació i votació de la Moció de censura.
6. L’Alcaldia, en exercici de les seves competències, està obligada a impedir qualsevol
acte que pertorbi, obstaculitzi o impedeixi el dret dels membres de la Corporació a assistir a la sessió plenària en que es voti la moció de censura i d’exercir el seu dret a votar la mateixa. No seran d’aplicació en la moció de censura les causes d’abstenció i
recusació previstes en la legislació del procediment administratiu.
10/104
7. L’aprovació d’una moció de censura pel Ple, comportarà que la persona candidata que
hagi assolit la majoria absoluta de vots, esdevingui Alcaldia electa amb cessament automàtic i coetani de l’anterior.
8. La nova Alcaldia electa haurà de prestar en la mateixa sessió el jurament o promesa exigit legalment per a la presa de possessió de càrrecs o funcions públiques.
Article 10. De la qüestió de confiança
1. L’Alcaldia podrà plantejar al Ple una qüestió de confiança, vinculada a l’aprovació o modificació de qualsevol dels assumptes següents:
a) Els pressupostos anuals.
b) El Reglament orgànic.
c) Les Ordenances fiscals.
d) L’aprovació que posi fi a la tramitació dels instruments de planejament general
d’àmbit municipal.
2. La presentació d’una qüestió de confiança vinculada a l’acord sobre algun dels assumptes assenyalats abans, figurarà expressament en el corresponent punt de
l’ordre del dia del Ple, requerint-se per a l’aprovació d’aquests acords el quòrum de votació exigit en la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les bases del règim local,
per a cadascun d’ells. La votació s’efectuarà, en tot cas, mitjançant el sistema nominal.
3. Per a la presentació de la qüestió de confiança serà requisit previ que l’acord corresponent hagi estat debatut en el Ple i que aquest no hagués obtingut la majoria necessària per a la seva aprovació.
4. En cas de que la qüestió de confiança no obtingués el nombre necessari de vots favorables per a l’aprovació de l’acord, l’Alcaldia cessarà automàticament, quedant en funcions fins la presa de possessió de qui l’hagués de succeir en el càrrec. L’elecció de
la nova Alcaldia es realitzarà en sessió plenària convocada automàticament per les dotze hores del desè dia hàbil següent al de la votació de l’acord al que es vinculés la
qüestió de confiança, regint-se per les regles establertes en els articles 12 i següents d’aquest Reglament, quedant exclosa l’Alcaldia cessant de presentar candidatura.
5. La previsió continguda en el paràgraf anterior, no serà aplicable quan la qüestió de
confiança es vinculi a l’aprovació o modificació dels pressupostos anuals. En aquest cas s’entendrà atorgada la confiança i aprovat el projecte, si en el termini d’un mes des de que es votés el rebuig de la qüestió de confiança, no es presenta una moció de
censura amb les candidatures alternatives a l’Alcaldia, o si aquesta no prospera.
6. L’Alcaldia no podrà plantejar més d’una qüestió de confiança a l’any, comptant des de l’inici del mandat, ni més de dos durant la duració total d’aquest. No es podrà plantejar
una qüestió de confiança en l’últim any del mandat de cada Corporació. Tampoc es podrà plantejar una qüestió de confiança, quan s’hagi presentat una moció de censura,
fins que es voti aquesta última.
7. Els membres electes que votessin a favor de l’aprovació d’un assumpte al que s’hagués vinculat una qüestió de confiança, no podran firmar una moció de censura
contra l’Alcaldia que l’hagués plantejat, fins que no transcorri un termini de sis mesos comptats a partir de la data de votació d’aquest.
11/104
8. Així mateix, durant l’esmentat termini, tampoc aquests membres electes podran emetre
un vot contrari a l’assumpte al que s’hagués vinculat la qüestió de confiança, sempre que sigui sotmès a votació en els mateixos termes que en tal ocasió. Cas d’emetre vot contrari, aquest serà considerat nul.
SECCIÓ SEGONA
DEL PLE MUNICIPAL
Article 11. Composició i competències
1. El Ple, integrat per tots els membres electes sota la Presidència de l'Alcaldia, tindrà les competències assenyalades en l'article 22 de la Llei 7/85 i arts. 52.2) i 52.3) de la Llei
municipal i de Règim Local de Catalunya, text refós aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.
2. La Presidència de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix o Vocalia en qui delegui podrà assistir amb veu però sense vot a les sessions de l'Ajuntament i
intervenir en aquells temes que afectin al seu àmbit territorial o competencial concret a quin efecte per part de Secretaria General Municipal serà tramesa a la susdita
Presidència còpia de l'ordre del dia de les sessions plenàries tant de caràcter ordinari com extraordinari. En el Saló de Sessions serà habilitat un lloc institucional específic
per a la representació de l’EMD preeminent respecte el públic i diferenciat dels escons propis de membres electes.
Així mateix, les presidències dels Consells de Barri, en cas que no siguin membres electes, també podran assistir-hi amb veu però sense vot quan es tractin aquells temes
que afectin al seu àmbit territorial.
3. El funcionament del Ple Municipal així com de la resta d’òrgans col·legiats bàsics i complementaris s’ajustarà a la regulació establerta en el títol segon, capítol I, del
present Reglament.
Article 12. Els grups municipals
1. Per cada llista electoral només es pot constituir un grup municipal, i només el membre electe o els membres electes d’una mateixa llista electoral poden constituir grup
municipal.
2. Els membres electes que no s’integrin en el grup polític que constitueix la formació electoral per la que foren elegits o que abandonin el seu grup de procedència, tindran
la consideració de membres no adscrits.
3. Abans del primer Ple ordinari després de la constitució de l’Ajuntament cada grup municipal ha de presentar a l’Alcaldia una declaració signada per tots els membres que
desitgin romandre integrats en el seu grup havent en el propi escrit col·lectiu de designar-se portaveu en el cas de que aquesta funció no sigui retinguda pel cap del
grup.
4. El Ple municipal amb càrrec al pressupost anual, podrà assignar als grups polítics una dotació econòmica que haurà de comptar amb un component fix, idèntic per a tots els grups i un altre de variable, en funció del nombre de membres de cadascun d’ells, dins
dels límits que en el seu cas s’estableixin amb caràcter general en les Lleis de Pressupostos Generals de l’Estat i sense que puguin destinar-se al pagament de
remuneracions de personal de qualsevol tipus al servei de la Corporació o a l’adquisició de béns que puguin constituir actius fixes de caràcter patrimonial.
12/104
5. Els drets econòmics i polítics dels membres no adscrits no podran ésser superiors als
que els hi haurien correspost de romandre en el grup de procedència. Aquesta previsió no serà aplicable en el cas de candidatures presentades com a coalició electoral, quan algun dels partits polítics que l’integren decideixi abandonar-la.
6. Els grups polítics hauran de portar una comptabilitat específica de la dotació
econòmica que tinguin assignada com a tals, havent de posar a disposició del Ple municipal, sempre que aquest ho sol·liciti, la susdita comptabilitat.
7. Quan la majoria de membres electes d’un grup polític municipal abandonin la formació
política que hagués presentat la candidatura amb la que varen concórrer a les eleccions o siguin expulsats de la mateixa, seran els membres electes que romanguin
en l’esmentada formació política els legítims integrants de dit grup polític a tots elsefectes. En qualsevol cas, la Secretaria General de l’Ajuntament podrà dirigir-se a qui tingui la representació legal de la formació política que hagués presentat la
corresponent candidatura per tal que notifiqui de manera fefaent l’acreditació de les circumstàncies assenyalades.
8. Els membres electes que quedin en la condició de membres no adscrits, tenen els
deures i els drets individuals, inclosos els de caràcter material i econòmic que segons les Lleis formen part de l’Estatut dels membres de les Corporacions Locals i participen
en les activitats pròpies de l’Ajuntament de manera anàloga a la de la resta de membres electes.
9. L’Ajuntament, en la mesura de les seves possibilitats haurà de posar a disposició dels
grups municipals els mitjans necessaris per a poder exercir les seves funcions, entre els que s’inclouran un despatx per a cada Grup, la Secretaria dels mateixos i equipament informàtic.
Article 13. Institució de portaveus
1. Cada grup municipal designarà representant que serà el seu portaveu i dita condició serà en principi assumida per la persona Cap de llista de cada candidatura mentre que el corresponent grup no disposi altrament, llevat del grup al que pertanyi l'Alcaldia que
haurà de designar de forma expressa la persona per a exercir de portaveu.
2. La persona portaveu podrà delegar en casos específics l’ús de la paraula en altres membres electes del seu grup, havent en aquests supòsits de comunicar dita
circumstància a la Presidència en la pròpia sessió plenària i que en un cas o tema determinat actuarà de manera substitutiva en el debat un altre membre electe per a
fixar el posicionament del Grup.
3. Els membres electes no integrats en cap grup polític tindran la consideració individual de membres no adscrits.
4. La persona que sigui portaveu exercita en nom de tots els membres del seu grup i
sense perjudici que cadascun pugui fer-ho a títol individual, les atribucions i drets que s’assenyalen com a pròpies de les regidories en aquest Reglament Orgànic.
5. Els escrits de tot ordre que presenti la persona que actuï com a portaveu del Grup
Municipal s'entén com a subscrit per tots els membres.
DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL
Article 14. Composició i atribucions
13/104
La Junta de Govern Local és integrada per l'Alcaldia i un nombre de regidories no superior al terç del nombre legal de membres de la Corporació, nomenats i separats lliurement per l'Alcaldia que en donarà compte al Ple.
1. Correspondrà a la Junta de Govern Local l'exercici de les funcions següents:
a) L'assistència a l'Alcaldia en l'exercici de les seves atribucions.
b) L'exercici de les competències que li pugui delegar l'Alcaldia o el Ple Municipal o li atribueixi directament la legislació sectorial.
CAPITOL II
DELS ÒRGANS D’ESTUDI, INFORME I CONSULTA
SECCIÓ PRIMERA
Article 15. La junta de Portaveus: composició, naturalesa i funcions.
1. Està formada per l'Alcaldia i les persones portaveus de tots els grups municipals representats al si del Consistori, i té la naturalesa d’òrgan col·legiat complementari de
l’organització municipal amb caràcter deliberant.
2. La Junta de Portaveus tindrà les següents funcions:
a) Conèixer amb caràcter previ l’avenç de l’Ordre del Dia de les sessions plenàries i emetre pronunciament consultiu sobre la procedència d’incloure nous punts o
d’ajornar el tractament dels inicialment incorporats.
b) L’estudi, informe, consulta i posicionament per part de la pròpia Junta de Portaveus sobre els assumptes d’especial transcendència per al municipi que
l’Alcaldia decideixi per pròpia iniciativa o a petició de qualsevol grup municipal.
c) Emetre declaracions de posicionament institucional sobre assumptes o esdeveniments de rellevància política o social.
d) Debatre les mocions que pel seu contingut no corresponguin a l’àmbit de cap de
les comissions informatives o bé que per haver estat presentades sense antelació suficient no permetin la formal convocatòria de la Comissió Informativa.
e) L’anàlisi i debat de les mocions, així com les eventuals esmenes en ordre a la possibilitat d’acordar el text o de convertir-les en mocions institucionals.
Article 16. Règim de Funcionament
1. La Junta de Portaveus celebrarà com a mínim sessió ordinària mensual amb anterioritat no inferior a set dies naturals a la data de celebració dels Plens municipals ordinaris, el dia anterior en el cas de plens extraordinaris i en el cas de plens
extraordinaris d’urgència dins del mateix dia de la seva convocatòria.
2. També podrà celebrar sessions extraordinàries al marge de les prèvies a sessions del ple municipal, en funció de l’existència d’assumptes de rellevància institucional quan
així ho disposi l’Alcaldia per pròpia iniciativa o a petició de portaveus que representin com a mínim a una quarta part dels membres de la Corporació.
3. La convocatòria de la Junta podrà fer-se per escrit, telefònicament o per mitjans
telemàtics amb antelació mínima de tres dies hàbils, sempre que sigui objectivament
14/104
possible quan hagi de tractar assumptes incorporats a l’ordre del dia de les sessions
plenàries.
4. En aquells casos que la Presidència consideri necessària la constància formal del posicionament institucional de la Junta en algun assumpte, haurà de sotmetre’s a votació pel sistema ponderat tenint cada Grup atribuïts tants vots com nombre de
membres electes i formalitzant-se pels propis serveis administratius de Presidència document diligenciat acreditatiu de la celebració, assumptes tractats i del resultat de les
votacions.
5. De cada sessió de la Junta de Portaveus serà aixecada la corresponent Acta amb el contingut propi d’aquest tipus de document d’òrgans col·legiats.
DE LA COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES
Article 17. Composició
1. Estarà integrada pels membres que designin els diferents grups polítics que hi hagi a la
Corporació municipal i en el seu cas pels membres electes no adscrits, d’acord amb els mateixos criteris de vot ponderat establerts en aquest Reglament quant a les
Comissions Informatives.
2. Les designacions hauran de ser comunicades a l'Alcaldia-Presidència que les formalitzarà en el corresponent decret del qual en serà donat compte al Ple Municipal.
3. La Presidència correspondrà a l'Alcaldia i aquesta podrà designar una vicepresidència
entre les Tinències d'Alcaldia, per tal que la substitueixin.
Article 18. Competències
1. Es de la competència de la Comissió Especial de Comptes l'examen, estudi i informe dels comptes anuals següents:
a) Compte general del pressupost.
b) Compte d'administració del patrimoni.
c) Compte de valors independents i auxiliars del pressupost.
d) Comptes d'ens o organismes municipals de gestió.
2. Retuts per part de l'Alcaldia els comptes generals del pressupost i d’administració del patrimoni i, per part dels corresponents serveis econòmics de l'Ajuntament, els altres
comptes, seran sotmesos abans de primer de juny de cada exercici a la Comissió Especial de Comptes, per tal que els pugui examinar juntament amb els seus justificants i antecedents.
3. La Comissió podrà amb caràcter previ a la sessió per a emetre l’informe preceptiu dels comptes anyals, celebrar sessions preparatòries si ho acorda la Presidència o ho sol·licita la quarta part del nombre legal dels seus membres.
4. Els comptes i la documentació complementària que correspongui estaran a disposició
de les persones membres de la Comissió, com a mínim 15 dies abans de la primera reunió que es celebri.
5. Examinats els comptes i la documentació annexa, per part de la Comissió seran
sotmesos a informació pública per un termini de 30 dies, mitjançant anuncis de forma reglamentària, a fi que s'hi puguin formular possibles reparaments o observacions.
15/104
6. La Comissió farà un informe sobre les reclamacions o al·legacions que hagin estat
formulades i emès el corresponent dictamen, elevarà el Compte General al Ple Municipal per a la seva aprovació, si s’escau.
SECCIÓ SEGONA
DE LES COMISSIONS INFORMATIVES
Article 19. Naturalesa, nombre, composició i atribucions.
1. Sota la denominació de Comissions Informatives, es constituiran uns òrgans
complementaris, sense competències resolutòries, que tindran la funció d'estudi i dictaminació obligatòria dels assumptes sotmesos a coneixement del Ple Municipal i
de la Junta de Govern quan actuï per delegació del Ple. També podran intervenir pel que fa als temes sotmesos a la Junta de Govern quan aquest òrgan demani un dictamen de la Comissió Informativa corresponent. Aquestes Comissions Informatives
seran de caràcter permanent durant cada mandat.
2. Les Comissions Informatives a més de la competència legal prevista en l’apartat anterior referida a dictaminació d’assumptes incorporats a l’ordre del dia dels òrgans
col·legiats, tindran també la funció de seguiment de la gestió de l’Equip de Govern, els membres del qual hauran de retre periòdicament informe sobre els temes d’interès
municipal de l’àmbit sectorial corresponent i ensems dels assumptes de rellevància tractats per la Junta de Govern.
3. Correspondrà al Ple Municipal la determinació del nombre i la denominació de les Comissions Informatives Permanents que s'hagin de constituir, així com la seva
modificació.
4. Tots els grups polítics municipals o membres electes no adscrits representats a l'Ajuntament tindran dret a un lloc o membre a cadascuna de les Comissions
Informatives, sense comptar la presidència, la qual és atribuïda per Llei a l'Alcaldia, la qual podrà delegar-la en cada cas o amb caràcter general, sens perjudici de reassumir-
la automàticament quan hi assisteixi.
5. El nombre de membres de les Comissions Informatives ha d’ésser proporcional a la representativitat dels diversos grups polítics en l’Ajuntament o igual per a cada grup,
aplicant-se en aquest cas el sistema de vot ponderat amb atribució a cada representant dels vots que corresponguin al nombre d’escons que tingui cada grup en el Ple Municipal
6. En l’inici de cada mandat el Ple Municipal que aprovi la creació de Comissions Informatives haurà de determinar així mateix si serà aplicat el criteri legal de proporcionalitat mitjançant l’atribució dels membres suplementaris que puguin
correspondre a cada grup polític o el sistema de vot ponderat.
7. L'adscripció a cada Comissió dels membres electes que corresponguin a cada grup polític i les variacions durant el període de mandat, seran decidides per majoria dels
integrants del mateix grup, ja sigui manifestant-ho en sessió plenària, o mitjançant un escrit tramès a l'Alcaldia o a la Secretaria General i del qual se’n haurà de donar
compte al Ple.
8. Podran també constituir-se Comissions Informatives especials per un assumpte concret, la creació de les quals haurà d’ésser aprovada també pel Ple Municipal, extingint-se automàticament aquestes Comissions una vegada que hagin dictaminat o
informat sobre l’assumpte que constitueixi el seu objecte, llevat que l’acord plenari de
16/104
creació disposés altrament. El règim de sessions d’aquestes comissions informatives
especials serà determinat per la pròpia Comissió en la sessió constitutiva.
Pel que fa a la Presidència i adscripció de membres integrants es seguiran els mateixos criteris que en el cas de les Comissions Informatives Permanents.
CAPÍTOL III
ESTRUCTURA ADMINISTRATIVA GERENCIAL
Article 20. De la Gerència municipal
1. Sens perjudici de les funcions reservades atribuïdes al personal funcionari d’habilitació
estatal per part de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local en relació amb el Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre, Decret 195/2008, de 7
d’octubre, pel qual es regulen determinats aspectes del règim jurídic del personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal de les entitats locals i fins tant s’estableixi el règim jurídic específic del personal directiu per part del Govern de la Generalitat de
Catalunya, l’estructura administrativa funcional de l’Ajuntament culmina en la figura de la Gerència municipal configurada com a personal funcionari eventual en la modalitat de
personal directiu de serveis complexes.
2. Les funcions atribuïdes al lloc de treball de la Gerència municipal i la posició relacional en el marc de l’organització administrativa de l’Ajuntament es concreten en els següents
termes:
2.1) Relacions amb els òrgans de govern
Estar informada de totes les propostes que les Àrees elevin als òrgans de govern amb la finalitat d’aconseguir una bona coordinació tècnica.
Participar com a suport tècnic d’Alcaldia en la programació i confecció dels ordres del dia de la Comissió de Govern, de les comissions informatives i del Ple, així com dels Organismes Autònoms Municipals, a ésser tramès a
Secretaria General en els termes previstos en el ROM.
Assistir a la Comissió de Govern tant en reunions deliberants com en sessions resolutòries amb veu però sense vot, quan sigui requerida la seva assistència per l’Alcaldia, en els termes previstos a l’article 113.3) del Reglament
d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre.
2.2) Direcció de l’organització i execució
Dirigir l’organització tècnico-administrativa de l’Ajuntament i coordinar les diferents Àrees municipals amb la finalitat d’harmonitzar i agilitar les tasques
d’administració, sens perjudici dels àmbits competencials indisposables derivats de les funcions legals reservades al personal funcionari d’habilitació
estatal.
Impulsar i coordinar l’execució dels acords presos pels òrgans de govern de l’Ajuntament, per via de suport a l’Alcaldia-Presidència que té atribuïda la corresponent competència legal.
Dirigir i proposar la constitució de comitès tècnics permanents per coordinar actuacions i procurar el funcionament d’un equip directiu.
17/104
Fixar dins del marc legal aplicable les polítiques i estratègies a seguir respecte als incentius i reconeixements, la formació contínua i el desenvolupament dels
recursos humans, la comunicació amb el personal, les relacions laborals, la selecció i contractació del personal, la direcció de persones i el personal col·laborador.
Proposar l’organització i distribució dels recursos humans, tecnològics i financers per complir amb els objectius fixats en els diferents instruments de
planificació.
Assistir a les reunions i sessions dels òrgans rectors dels organismes i empreses mixtes o municipals per a les quals sigui requerit, o formar-ne part en els termes i amb l’abast previstos en els respectius estatuts.
Formar part de les meses de contractació i dels tribunals de proves selectives en el cas que la legislació aplicable ho admeti.
2.3) Relacions externes
Promoure i coordinar les relacions institucionals a escala tècnica.
Exercir les funcions de representació i negociació que se li deleguin.
2.4) Planificació i avaluació
Impulsar, participar i coordinar la confecció dels diferents plans i/o programes d’actuació anuals o plurianuals.
Fer el seguiment i coordinar els diferents estudis estratègics en curs.
Proposar les directrius i àrees de prioritat per a la confecció del pressupost municipal i del pla de gestió anual.
Informar l’equip de govern de les incidències sorgides en les diferents actuacions, dels resultats obtinguts pels departaments i grups de treball respecte dels objectius fixats i del nivell de qualitat aconseguit en la prestació
dels serveis.
2.5) Innovació i millora de la gestió
Impulsar i promoure valors i actituds per aconseguir una cultura de servei.
Integrar la gestió de la qualitat total en tots els processos de planificació i execució de l’organització.
Millorar i revisar periòdicament els sistemes de comunicació ascendents i descendents necessaris per garantir una comunicació interna àgil i eficaç.
3. Sota el comandament immediat de la Gerència es situaran els llocs de treball de caràcter directiu al front de les diverses àrees o àmbits de gestió municipal referits als
diversos sectors materials d’activitat en relació a les competències atribuïdes als municipis per la legislació de règim local, tot configurant-se els seus titulars com a personal directiu professional en els termes establerts a l’Estatut Bàsic de l’Empleat
Públic (EBEP) i en les normes de desplegament que siguin dictades per part de la Generalitat de Catalunya.
18/104
4. La designació del personal directiu de conformitat amb l’EBEP atendrà a principis de
mèrit i capacitat així com a criteris d’idoneïtat i s’efectuarà mitjançant procediments que garanteixin la publicitat i concurrència.
5. El personal directiu estarà subjecte a avaluació d’acord amb els criteris d’eficàcia i eficiència, responsabilitat per la seva gestió i control de resultats en relació amb els
objectius que els hi hagin estat fixats.
6. La determinació de les condicions de treball del personal directiu no tindrà la consideració de matèria de negociació col·lectiva als efectes previstos en l’EBEP i en
el cas que el personal directiu reuneixi la condició de personal laboral estarà sotmès a la relació laboral de caràcter especial d’alta direcció.
T I T O L S E G O N
FUNCIONAMENT DELS ÒRGANS MUNICIPALS
CAPITOL I
DELS ÒRGANS DE GOVERN
SECCIÓ PRIMERA
DEL PLE MUNICIPAL
Article 21. Lloc de celebració de les sessions.
1. Les sessions plenàries es celebraran normalment a la Casa de la Vila, llevat dels supòsits de força major, en els quals, a través d'un decret de l'Alcaldia dictat
prèviament, pugui ser habilitat un altre local idoni amb l'acord de la majoria de la Junta de Portaveus i dins del terme municipal.
2. Entre els esmentats casos de força major, en els termes que la legislació vigent ho
permeti, s'hi entendrà compresa la circumstància de manca d'aforament necessari per permetre l'assistència multitudinària de públic raonablement previsible, quan s'hagin de tractar temes de marcat interès social o ciutadà.
Article 22. Classes de sessions i convocatòria.
1. El Ple celebrarà una sessió ordinària cada mes i extraordinària quan així ho disposi l'Alcaldia o ho demani la quarta part, almenys, del nombre legal de membres electius.
2. En aquest últim supòsit, la celebració del Ple no es podrà ajornar per un temps superior
a vuit dies, a partir que fou sol·licitada la sessió extraordinària.
3. El regim de sessions pel que fa a dia i horari, serà aprovat pel Ple a l´inici de cada mandat on es fixarà així mateix en allò que procedeixi l´horari del torn de preguntes del
públic anterior als plens ordinaris previst en l’article 8.1) del Reglament de Participació Ciutadana.
4. Es celebraran com a mínim dos Plens extraordinaris durant cada mandat per avaluar i debatre l’estat de la Ciutat. La Junta de Portaveus a l’inici de cada mandat determinarà
el nombre exacte de Plens extraordinaris a celebrar, així com el règim de convocatòria i de desenvolupament de la sessió que també seran acordats en la pròpia Junta.
5. Les convocatòries de les sessions ordinàries, junt amb l'ordre del dia i els esborranys de
l'acta o actes a aprovar, es trametran als membres electes amb una antelació mínima de 3 dies hàbils, mitjançant el seu dipòsit a les bústies de les regidories, llevat d'aquells
19/104
casos en els quals l'Alcaldia estimi procedent o necessari el seu lliurament a domicili. La
convocatòria podrà ésser notificada alternativament a través de correu electrònic respecte a aquelles regidories que així ho demanin i sempre que es compleixin els requisits legals per a l’eficàcia de les notificacions telemàtiques.
6. En l'ordre del dia de les sessions ordinàries s'hi inclourà sempre un apartat diferenciat
sobre control dels òrgans de govern com a punt específic sota la rúbrica de precs, preguntes i interpel·lacions.
7. Les convocatòries de les sessions extraordinàries hauran de ser trameses sempre a
domicili amb una antelació, també, de tres dies hàbils, a excepció de les sessions extraordinàries de caràcter urgent, que no exigiran dita antelació, però la convocatòria
de les quals caldrà que sigui ratificada pel mateix Ple amb el vot favorable de la majoria absoluta.
8. En tot cas, la relació d'assumptes inclosos en l'ordre del dia dels Plens, amb expressió
de la data d'horari de celebració, serà tramesa als mitjans de comunicació de la localitat i a les entitats ciutadanes, a través dels Serveis de Comunicació per tal d’assolir la màxima difusió.
9. Els expedients relatius als assumptes inclosos a l'ordre del dia hauran de trobar-se a
disposició de les regidories per a la seva consulta per mitjans informàtics i en les dependències del propi àmbit de gestió o en altra dependència similar habilitada a
l’efecte en el propi edifici de l’Ajuntament a partir de la convocatòria de la corresponent sessió.
10. Qualsevol regidoria que consideri parcial o insuficientment documentat un expedient
podrà dirigir-se directament al Cap de la corresponent dependència per tal que li siguin lliurats per a consulta els corresponents antecedents complementaris o fets els aclariments que estimi necessaris per tal de conèixer l'exacte projecció i abast de les
propostes sotmeses al Ple.
11. En cas de considerar-se que la mancança o insuficiència de documentació exigeix el seu ajornament, qualsevol regidoria podrà demanar a l'Alcaldia sigui retirat de l'ordre
del dia i quina petició si es troba justificada haurà d'ésser atesa obligatòriament.
Article 23. Ordre del dia
1. L'estructura i contingut de l'ordre del dia de les sessions ordinàries haurà de diferenciar en apartats específics la part resolutiva de la part de control i fiscalització dels òrgans
de govern, tot restant configurat en conseqüència en les dues parts següents:
I.- Part resolutiva:
a) Despatx d'ofici
b) Declaracions Junta de portaveus
c) Mocions de Presidència
d) Mocions institucionals
e) Mocions dels grups municipals
f) Dictàmens de les Comissions Informatives
g) Despatx d’urgència
20/104
II.- Part de Control dels Òrgans de Govern
a) Mocions dels diferents grups municipals relatives a posicionament valoratiu sobre
actuacions de govern i/o a proposta d’aprovació de mesures de control o fiscalització de l’Equip de Govern.
b) Precs, Preguntes i Interpel·lacions.
2. La preparació i elaboració de l'ordre del dia s'ajustarà al següent procediment:
2.1. Les Secretàries–delegades de les diferents Comissions Informatives trametran a
Secretaria General i Gerència Municipal la relació d'assumptes acompanyada dels corresponents expedients degudament documentats amb una antelació mínima de deu
dies naturals al de la convocatòria de la sessió.
2.2. Els Serveis Jurídics de Secretaria General contrastaran si els expedients es troben acomplerts des del punt de vista tècnic i legal, tot trametent-los en el termini de dos dies hàbils a Gerència amb les observacions de legalitat que es puguin escaure en el
seu cas, junt amb avenç d’ordre del dia provisional integrat per la relació d’assumptes degudament documentats per a tractament en el Ple.
2.3. L’Alcaldia sotmetrà el projecte d’ordre del dia a la consideració de la Junta de
Portaveus, i escoltada aquesta comunicarà a Secretaria General, amb una antelació mínima de tres dies hàbils a la celebració del Ple, l’esborrany d’ordre del dia definitiu en
el que s’hauran d’incloure les propostes d’acord formulades pels diferents grups polítics municipals a través dels seus portaveus o per regidories no adscrites en els termes legalment establerts, quan hagin estat presentades en la forma prevista en aquest
Reglament i sempre que es refereixin a assumptes que siguin competència de l’Ajuntament Ple tant en matèries específiques de règim local com en temes d’interès
general i que hagin estat prèviament dictaminats per la Comissió Informativa corresponent llevat dels casos en que legalment no esdevingui preceptiu el
sotmetiment a Comissió Informativa.
2.4. L'Alcaldia-Presidència determinarà la relació definitiva d'assumptes als efectes de que per part de Secretaria General sigui confeccionada la corresponent convocatòria a
ésser sotmesa a la signatura de Presidència. En la part resolutiva de l’ordre del dia, s’hi podran incorporar per motius d’urgència amb la deguda justificació assumptes no dictaminats per Comissió Informativa, ja sigui a iniciativa pròpia de l’Alcaldia o a petició
de qualsevol portaveu dels grups polítics municipals.
Article 24. Terminologia dels documents i intervencions.
A efectes del desplegament de les sessions i identificació descriptiva dels documents escrits sotmesos a coneixement de la Corporació i per definir el caràcter de les
intervencions orals, la terminologia emprada respondrà a les següents significacions:
Despatx d'ofici: inclourà l'aprovació si s'escau de les actes de la sessió o sessions
anteriors així com la dació de compte de resolucions de l'Alcaldia i/o altres disposicions
administratives d'interès, i també la correspondència institucional d'interès rellevant.
Declaracions Junta de portaveus: tindran sempre la naturalesa d’institucionals i la seva
aprovació requerirà el quòrum reforçat o vot favorable dels 2/3 dels membres de la Junta
de portaveus integrada per la Presidència i portaveus dels diferents grups municipals.
21/104
Moció de Presidència: proposta formulada per l’Alcaldia relativa a assumptes incorporats
a l’ordre del dia per motius d’urgència amb dació de compte a la Junta de portaveus i sense haver estat prèviament dictaminats per la corresponent Comissió Informativa.
Mocions institucionals: són aquelles mocions que siguin aprovades per unanimitat o
assentiment de tota la corporació municipal.
Mocions de grups municipals o regidories no adscrites: són les propostes presentades
pels grups municipals o les regidories no adscrites amb temps suficient per a ser tractades en Comissió Informativa o Junta de portaveus segons procedeixi en funció del seu
contingut i incorporades a l’ordre del dia de la sessió del Ple. Es tracta d’una proposta motivada amb una part expositiva i una resolutiva amb acords a adoptar i podran
presentar-se a través d’escrit en registre general municipal, lliurant-se directament davant Secretaria General o trameses per correu electrònic a l’esmentada dependència, i en aquest cas per part de Secretaria General serà impresa i diligenciada en suport paper la
corresponent moció, si bé el seu tractament efectiu en el Ple requerirà la seva signatura abans de l’inici de la sessió per part del representant del grup municipal o dels regidors no
adscrits que l’haguessin formulat. Segons el seu contingut tingui o no caràcter d’acte de control de l’equip de Govern seran incorporades en la part resolutiva o de control de l’ordre
del dia de les sessions plenàries.
Dictamen de Comissió Informativa: proposta d’una comissió informativa, que conté una
part expositiva i una part resolutòria integrada per un o varis acords a adoptar i, en el seu cas, els vots particulars presentats pels grups municipals.
Esmenes: Són les propostes de modificació d’un dictamen, d’una proposta d’acord o d’una
moció presentades per qualsevol grup municipal o regidories no adscrites i hauran de fer-se per escrit que podrà ser presentat a través de registre general, mitjançant compareixença davant de Secretaria General o trametent-les per correu electrònic a
Secretaria General, que cuidarà de la seva impressió i diligenciat en suport paper, si bé en aquest últim cas, el seu tractament efectiu en el Ple requerirà la signatura per part del
representant del grup o de les regidories no adscrites.
Mocions Alternatives: tindran aquesta naturalesa les esmenes a la totalitat i hauran de
referir-se al tema de fons de la moció originària, tenint el grup proposant de la moció originària el dret a retirar-la si considera que la moció alternativa desvirtua l’esperit de la
inicial tot comportant la retirada d’aquesta que decaigui automàticament la moció alternativa sense poder ésser tractada en el Ple.
Vot particular: Modificació a un dictamen de comissió informativa, formulada per part d'un
membre electe que en formi part. Podran ser de modificació, d'addició o de supressió. Aquest vot particular haurà d’anar annexat al dictamen aprovat per la Corresponent
Comissió Informativa.
Prec: És la formulació d’una proposta d’actuació feta en el punt corresponent de les
sessions ordinàries del Ple, feta per un membre electe, o pel portaveu d’un grup polític
municipal, i que podrà dirigir-se a l’Alcaldia, a la Junta de Govern o a qualsevol membre de l’Equip de Govern que tingui competències delegades per l’Alcaldia.
Pregunta: Sol·licitud d'informació relativa a l’activitat municipal, formulada en qualsevol
punt de l’ordre del dia, i/o en el torn de precs, preguntes i interpel·lacions. Les preguntes
plantejades oralment en el transcurs d’una sessió podran ser contestades en la sessió següent sens perjudici que l’Alcaldia o regidoria corresponent vulguin donar resposta
immediata.
22/104
Les preguntes formulades per escrit amb 48 hores d’antelació o superior, hauran d’ésser
contestades a la mateixa sessió del Ple.
Interpel·lació: Qüestió plantejada a una regidoria de l’equip de govern en el punt
corresponent de l'ordre del dia i que haurà de ser contestada per la persona interpel·lada en el mateix moment, sempre que hagi estat anunciada a l'Alcaldia i presentada per escrit
amb una antelació de 48 hores o superior abans de l'inici de la sessió, o qüestió plantejada en el torn de precs, preguntes i interpel·lacions.
Article 25. Quòrum de constitució i d'adopció d'acords.
1. Per a la vàlida constitució del Ple serà necessària l'assistència mínima d'un terç del
nombre legal de regidories i aquest quòrum s'haurà de mantenir durant tota la sessió i en l'eventual moment de no assolir-se degut a absentar-se algun membre, la
Presidència declararà la suspensió de la sessió.
2. Els acords s'adoptaran per regla general per majoria simple entenent-se per tal quan es produeixin més vots a favor que en contra per part dels membres electes
assistents a la sessió, llevat que es tracti de supòsits legals de quòrum reforçat en assumptes que exigeixin la majoria absoluta o dels dos terços, en quin cas la Presidència haurà d'anunciar-ho en encetar-se el tractament del corresponent punt
de l'ordre del dia.
3. No es podrà celebrar cap sessió sense l'assistència de la Presidència i de la Secretaria General o de les persones que legalment els substitueixin.
Article 26.- Caràcter públic de les Sessions.
1. Les sessions de l'Ajuntament Ple seran públiques, si bé la Presidència, per pròpia iniciativa o a petició de qualsevol membre de la Corporació, podrà sotmetre al Ple, i aquest acordar-ho per majoria absoluta, la suspensió del caràcter públic d'una
determinada sessió, quan es tracti d'un assumpte que es consideri que pot afectar el dret fonamental de la ciutadania o de qualsevol regidoria pel que fa a l'honor, a la
intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. L'acord de suspensió del caràcter públic de la sessió podrà establir que aquesta es desenvolupi o continuï total o
parcialment i que es faci el debat i votació sense assistència de públic, a porta tancada.
2. També podrà decretar la Presidència en l’anterior supòsit la suspensió momentània de la sessió i continuació a porta tancada sempre que les circumstàncies ho permetin
i en d'altre cas l'aixecament de la sessió i convocatòria de la Junta de Portaveus per tal de tractar de la situació produïda i adopció de les mesures que s'escaiguin.
3. La convocatòria, amb l’ordre del dia, i les actes de les sessions quan hagin estat
aprovades, figuraran puntualment a la web municipal, tenint-se en compte en els casos que esdevingui necessari la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de
protecció de dades de caràcter personal i normativa de desplegament.
4. Els Plens i les audiències públiques seran retransmesos en directe, per streaming a la seu electrònica de l’Ajuntament i íntegrament pels mitjans de comunicació públics
municipals o privats que concorrin, excepte en aquells casos en que segons la legislació de règim local poden ésser secrets el debat i la votació referits als assumptes susceptibles d’afectar els drets fonamentals de la ciutadania a què es refereix l’article 18.1) de la Constitució, quan així s’acordi per majoria absoluta. Els
ciutadans podran enregistrar les sessions pels seus propis medis.
23/104
Les sessions del ple es gravaran en vídeo. El fitxer resultant de la gravació, junt amb
la certificació expedida pel titular de la secretaria general de l’autenticitat i integritat del mateix, es penjarà a la seu electrònica de l’Ajuntament en el decurs dels set dies següents a la data d’enregistrament.
De cada sessió s’enregistrarà la corresponent acta en suport audiovisual i escrit, la
qual es defineix com un document electrònic i multimèdia, que es compon, com a mínim, pels elements següents:
c) Acta: Document electrònic que inclou el contingut mínim establert legalment:
El règim de la sessió, la data i l’hora en que comença i s’aixeca la sessió
La relació dels assistents
L’ordre del dia
Les incidències esdevingudes
Els vots emesos i els acords adoptats.
d) Document audiovisual: Enregistrament en vídeo de tot el que s’ha esdevingut en la sessió amb contingut de so i imatges. Aquest document recull les intervencions
de cadascun dels oradors i s’integra amb l’acta electrònica, mitjançant enllaços.
Un cop el ple hagi aprovat l’acta, en el doble format de text i àudio, es farà pública a la seu electrònica de l’Ajuntament juntament amb la certificació expedida per la
secretaria general en la seva funció de fe pública.
Així mateix, un cop aprovades, amb la diligència de signatura per part del/a secretari/a general, s’han de transcriure al llibre d’actes, el qual haurà de configurar-
se en suport informàtic”.
Les actes gravades s’han de conservar de manera que es garanteixi la integritat i l’autenticitat dels fitxers electrònics corresponents, així com la seva preservació
permanent i l’accés a aquests per part dels membres de l’òrgan col·legiat i de la ciutadania en general.
5. L’ordre del dia de la sessió amb les propostes, així com tota la documentació a què
aquest faci referència i que sigui d’accés general, serà consultable per mitjans informàtics de forma pública com a mínim dos dies abans de l’inici de la sessió. Així mateix, caldrà posar tota la documentació a disposició del públic assistent a la sessió
abans de l’inici d’aquesta.
Article 27. Desenvolupament general de la sessió.
1. Es farà ajustant-se a l'ordre del dia, sens perjudici de la facultat de l'Alcaldia d'alterar el normal ordre seqüencial en casos justificats.
2. Quan es tracti de sessions convocades a iniciativa de grups municipals o regidories o
de punts de l’ordre del dia proposats per grups polítics municipals o regidories alienes a l’Equip de Govern no podrà alterar l’ordre de despatx o retirar un assumpte sense la
conformitat prèvia dels membres electes proponents.
3. En tot cas, la Presidència a pròpia iniciativa o a petició de la corresponent Tinència d'Alcaldia podrà retirar qualsevol punt de l'ordre del dia, no inclòs en el supòsit anterior,
havent d'anunciar-ho a l'inici de la sessió.
24/104
4. Correspondrà a l’Alcaldia donar i retirar l’ús de la paraula i la intervenció successiva
dels diferents grups polítics es farà per ordre de menor a major representativitat en un primer torn de paraula per a debat, una vegada exposat el corresponent punt de l’ordre del dia per part del ponent, tancant-se aquest primer torn per part del membre electe
proposant en resposta a les intervencions anteriors.
5. Si ho sol·licita algun grup, l’Alcaldia podrà obrir un segon torn de paraules, en el que novament podran intervenir tots els grups polítics que ho desitgin, essent també
aquest segon torn tancat per la resposta de les regidories proponents. Amb caràcter excepcional en casos justificats la Presidència podrà concedir un tercer torn
d’intervenció.
6. Finalitzat el torn de paraules, l’Alcaldia podrà declarar finalitzat el debat i sotmetre el punt a votació i únicament per al·lusions podran intervenir els membres electes afectats.
7. La intervenció per part de cada grup tant en el torn de presentació en cas d’ésser l’autor de la proposta com en els torns de debat i rèplica no podrà duplicar-se havent de
fer-se per qui sigui portaveu o per qualsevol altre membre electe del grup en funció de l'especialitat del tema. Aquesta limitació no serà aplicable en el cas d’al·lusions en que
la regidoria afectada podrà intervenir directament sense que l’Alcaldia pugui negar aquest dret.
8. En les intervencions davant del Ple per part dels Grups municipals i regidories no
adscrites podrà aportar-se documentació en qualsevol suport relativa al punt o assumpte en concret si bé haurà de fer-se arribar la corresponent documentació a l’Alcaldia amb una antelació mínima de 24 hores de la celebració de la sessió a
l’objecte de que la Junta de Portaveus pugui avaluar el seu contingut i pronunciar-se sobre la seva aprovació.
Article 28. Durada de les intervencions.
1. La presentació per part de la regidoria ponent i les intervencions de les persones
portaveus dels grups o membres electes en els diversos punts corresponents a la part resolutiva de l’ordre del dia, es limitarà a 10 minuts per part de la regidoria
ponent, 5 minuts en les intervencions de la resta de grups, 5 minuts en la resposta del grup ponent, 2 minuts per rèplica i 1 minut pel tercer torn d’intervenció que
excepcionalment pugui obrir-se, exceptuant-se aquells casos en que a la Junta de Portaveus s’acordi que no existeixi limitació de temps per al debat de punts concrets.
Un cop feta una votació, els grups que no han intervingut en el debat poden explicar el vot en una intervenció que es limitarà a 2 minuts. Si un membre electe ha votat en
sentit contrari al del seu grup també pot fer explicació de vot.
La Presidència podrà en tot cas exercir la seva facultat de retirar l’ús de la paraula quan consideri suficientment exposat el tema o explicitades les corresponents
intervencions sobre posicionament dels diversos grups o regidories no adscrites.
Els grups que així ho manifestin, prèvia comunicació a la Presidència, podran repartir-se el temps d’intervenció entre dos o més membres electes sempre que no
sobrepassin el temps d’intervenció que els correspongui.
2. En el punt de Precs, preguntes i interpel·lacions, per part de cada membre electe únicament es podran formular dues preguntes, i les preguntes de les diferents
regidories que versin sobre un mateix tema o assumpte hauran d’acumular-se per tal de
25/104
poder-se fer una resposta conjunta i d’altra banda, els membres electes que formulin
dues preguntes hauran, així mateix, d’acumular-les.
La durada màxima de les intervencions s’estableix en 2 minuts per a la pregunta, 2 minuts per a contestar i 1 minut per a rèplica. Aquesta limitació general no serà aplicable en el cas d’assumptes que per la seva pròpia complexitat, rellevància o
interès ciutadà comportin l’exigència d’un debat més ampli.
3. Les intervencions per al·lusions hauran de limitar-se a un màxim de 2 minuts pels membres electes afectats.
Article 29. Mocions i propostes d’urgència
1. Podran presentar-se sempre per escrit per part de qualsevol grup municipal o bé individualment per part dels membres electes no adscrits, fins al mateix moment d’iniciar-se la sessió.
2. En aquest cas no es requerirà el dictamen previ de la Comissió Informativa
corresponent si bé hauran d’ésser tractades a la Junta de Portaveus ordinària anterior al Ple les mocions i propostes d’urgència presentades fins aquell moment o
en d’altre cas sempre que sigui materialment possible en Junta de Portaveus extraordinària celebrada abans del Ple.
3. En tot cas per tal de poder entrar en el debat i votació de les mocions o propostes
d'urgència, esdevindrà necessària la votació prèvia de la seva urgència que requerirà majoria absoluta de vots favorables, podent el corresponent grup o regidoria defensar amb caràcter previ el caràcter d'urgència en un torn d'intervenció que no podrà
ultrapassar els tres minuts.
Article 30. Esmenes a les mocions o dictàmens
1. Es podran presentar per part de qualsevol grup polític municipal o regidories no adscrites esmenes escrites a una moció, dictamen de Comissió Informativa o proposta
d’acord a través de Registre General, mitjançant la seva entrega a Secretaria General ja sigui per compareixença o per via de correu electrònic, si bé en aquest últim cas per
tal de que pugui ésser tractada en sessió, el text imprès de les esmenes haurà d’ésser signat abans de l’inici de la sessió per part de la persona portaveu del grup polític
municipal o de les regidories no adscrites.
2. Les esmenes podran ésser parcials de modificació, addició o supressió de part del text originari o esmenes a la totalitat calent en aquest últim cas la presentació d’un
text alternatiu sobre la mateixa temàtica, i hauran d’ésser prèviament debatudes a la Junta de Portaveus, les que pel seu contingut no corresponguin a cap àmbit de les comissions informatives o bé que per haver estat presentades sense antelació
suficient no permetin la formal convocatòria de la comissió informativa, tot això sens perjudici de que la Junta de Portaveus pugui en el marc de l’exercici de les seves
funcions pròpies tractar qualsevol moció.
Les mocions alternatives hauran d’ésser presentades abans del tancament reglamentari de l’Ordre del Dia del Ple amb la finalitat de que els grups que hagin
presentat la moció originària puguin disposar de temps suficient per a la seva anàlisi.
3. Tant en el supòsit de les esmenes parcials com de les esmenes a la totalitat el seu tractament haurà d’ésser previ al del dictamen, moció o proposta d’acord originari, obrint-se un torn de defensa i debat de les esmenes i en cas d’ésser aprovades a la
26/104
subsegüent votació quedarà automàticament decaigut el punt originari incorporat a
l’ordre del dia de la sessió.
4. Es procedirà en primer lloc a la votació de les esmenes i en cas de restar aprovades, es farà una segona votació sobre la moció amb les esmenes incorporades. En cas d’ésser rebutjades les esmenes es passarà el tractament amb debat i votació del
dictamen, moció o proposta d’acords originaris.
5. Es podran presentar esmenes transaccionals i/o “in voce” com a conseqüència del debat del punt de l’ordre del dia, havent d’ésser sotmeses a votació amb caràcter
previ a les esmenes originàries.
6. En qualsevol cas les esmenes transaccionals caldrà siguin escrites i llegides per la Presidència o per Secretaria General abans d’ésser sotmès el seu text concret a votació
del Ple Municipal.
7. En tot cas la Presidència de la Comissió Informativa que hagi aprovat el dictamen o moció, el grup polític o regidories no adscrites proponents de la moció o proposta
d’acord tindran el dret de retirar-la i en aquest cas decauran de manera automàtica les esmenes presentades.
8. En qualsevol moment els membres de la Corporació poden demanar la paraula per a
plantejar una qüestió d’ordre, invocant la norma l’aplicació de la qual es reclama. La Presidència ha de resoldre el que sigui procedent sense que per aquest motiu es pugui encetar cap debat.
Article 31. Assumptes sobre la taula
1. Qualsevol grup o regidoria podrà demanar per causa justificada que un assumpte quedi damunt la taula, ja sigui perquè l’expedient es trobi incomplert o perquè no hagi estat de manifest per a consulta de manera ininterrompuda des del moment de la
convocatòria de la sessió. En qualsevol cas, les mocions de grups municipals o regidories no adscrites només podran quedar sobre la taula si així ho acorden els
seus proposants. Quan es tracti de mocions amb més d’un grup proposant, caldrà que ho acordin tots els grups proposants.
2. Als esmentats efectes es considerarà que un expedient no està suficientment
documentat quan no contingui tots els documents, proves, informes, resolucions d’Alcaldia o acords d’òrgans col·legiats, notificacions i resta de diligències concernents a la tramitació legalment establerta, segons la matèria que es tracti en
cada cas.
3. La petició de deixar un punt damunt la taula haurà d’ésser sotmesa a votació i en el cas d’assolir el vot favorable de la majoria simple, el corresponent punt de l’ordre del
dia restarà ajornat fins a la propera sessió ordinària del Ple Municipal.
Article 32. Classes de votacions
1. Les votacions podran ser:
a) Ordinària. Que tindrà caràcter general i es produirà aixecant la mà els membres
electes quan la Presidència requereixi successivament els vots a favor, els vots en
contra i les abstencions.
b) Nominal. Es farà quan sigui sol·licitada per qualsevol grup municipal o a proposta
de la Presidència.
27/104
Es realitzarà mitjançant la crida per ordre alfabètic de cognoms llegit per
Secretaria, i sempre votant en últim lloc la Presidència, havent cada regidoria, en ésser nomenada, de respondre en veu alta "si", "no" o "m'abstinc".
Acabada la votació, i establert el recompte, la Presidència anunciarà el resultat.
c) Secreta. Es podrà utilitzar per a la votació d’una moció de censura o d’una
qüestió de confiança, així com per a l’elecció de l’Alcaldia. La votació s’efectuarà mitjançant paperetes que seran introduïdes en la corresponent urna i l’escrutini i recompte de les quals es farà per la Presidència de la sessió assistida per la
Secretaria de la Corporació.
2. Acabada qualsevol votació i efectuat el corresponent recompte la Presidència haurà de declarar formalment els acords adoptats o en el seu cas la desaprovació de les
mocions o propostes, indicant en qualsevol supòsit el nombre de vots així com el seu sentit afirmatiu o negatiu i les abstencions.
3. En cas de votacions amb resultat d'empat, s'efectuarà tot seguit una nova votació i si
romangués l'empat, decidirà el vot de qualitat de la Presidència.
SECCIÓ SEGONA
DE LA JUNTA DE GOVERN
Article 33. Règim de Sessions
1. La Junta de Govern celebrarà sessió ordinària segons la periodicitat i horari que s'hagin establert pel Ple Municipal, i extraordinària quan ho decideixi l'Alcaldia, essent adoptats
sempre els acords per majoria simple dels membres assistents i el quòrum de vàlida constitució serà d'un terç del nombre legal de membres electius de dita comissió.
2. Les sessions de la Junta de Govern no seran públiques i es celebraran sempre a la
Casa de la Vila, aplicant-se en matèria de convocatòries les mateixes regles establertes quant al Ple Municipal.
3. De manera complementària a la tramesa dels esborranys de les Actes de la Junta de
Govern Local a través de correu electrònic a la Secretaria de cada Grup municipal i a les regidories, s’inserirà a la Intranet municipal l’Acta de la sessió una vegada
aprovada.
CAPITOL II
DE LES COMISSIONS INFORMATIVES
Article 34. Règim de sessions.
1. Les sessions de les Comissions Informatives podran celebrar-se a la Casa de la Vila o en un altre edifici municipal on hi radiquin les unitats administratives o àmbits de gestió
dels serveis que corresponguin a cada Comissió Informativa. El quòrum per a la vàlida constitució es xifra en un terç dels membres i haurà de mantenir-se durant tota la
sessió.
2. La convocatòria serà tramesa per la Presidència de cada Comissió amb una antelació mínima de dos dies hàbils, acompanyada de l'ordre del dia.
3. Les Comissions Informatives que han de tractar assumptes sotmesos al Ple Municipal
seran convocades per a celebrar sessió de treball dins de la setmana anterior a la Junta de Portaveus que ha de tenir lloc els dilluns de la setmana anterior als Plens
28/104
Municipals ordinaris i tota la documentació dels assumptes sotmesos a dictamen
estarà a disposició dels membres electes des del mateix moment de la convocatòria.
4. Les Comissions Informatives destinades al seguiment de la gestió de l’Equip de Govern hauran de celebrar sessió ordinària un cop al mes i les extraordinàries que puguin justificar-se en funció d’assumptes de rellevància sobrevinguts, podent
aquestes últimes ésser convocades a iniciativa de la pròpia Presidència de la Comissió o a petició subscrita per un terç dels seus membres.
5. S’aixecarà acta de les sessions que serà signada electrònicament, pel president/a de
la comissió i certificada per secretaria general en la seva funció de fe pública. Estarà disponible en suport informàtic, accessible pels membres-vocals que en formen part.
T I T O L T E R C E R
ESTATUT DELS MEMBRES DE LA CORPORACIÓ
CAPITOL I
DELS DRETS I DEURES DEL REGIDOR/A
SECCIÓ PRIMERA
Article 35. Drets dels membres electes.
1. Són drets dels membres electes els expressament reconeguts a la legislació de Règim Local i resta de l’ordenament jurídic i en especial els següents:
a) Assistir amb veu i vot a les sessions de tots els òrgans col·legiats de que formin
part, així com a presentar mocions, propostes d’acord, esmenes i vots particulars i a formular precs, preguntes i interpel·lacions segons el procediment establert en
aquest Reglament.
b) Qualsevol membre electe tindrà dret a intervenir arran d’un prec o d’una pregunta formulats per part del públic assistent en el torn corresponent, sens perjudici del seu dret a intervenir per al·lusions.
c) Impugnar en via administrativa i jurisdiccional els acords municipals respecte als que haguessin votat en contra.
d) Examinar tota la documentació relativa als assumptes incorporats a l’ordre del
dia de qualsevol sessió a partir de la seva convocatòria.
e) Consulta en general de tota la documentació obrant a les dependències i arxius municipals, amb les limitacions establertes en el present Reglament de conformitat amb la legislació aplicable.
f) Obtenir la informació principal i complementària per part dels òrgans i serveis municipals, que resulti necessària pel desenvolupament de les funcions de la regidoria i quin accés no es trobi legalment limitat.
g) Rebre còpia dels esborranys de les actes del Ple i Junta de Govern així com de
les Comissions Informatives i altres òrgans de que formi part cada regidoria. Així mateix els membres electes no pertanyents a la Junta de Govern rebran còpia de
l’ordre del dia de la sessió.
29/104
h) Percebre retribucions per l’exercici del càrrec amb correlativa alta a la Seguretat
Social les regidories amb responsabilitats de govern que el desenvolupin amb dedicació exclusiva o parcial.
Les regidories que tenint responsabilitats de govern no l’exerceixin amb dedicació exclusiva ni dedicació parcial, percebran assistències per la
concurrència efectiva a les sessions dels òrgans col·legiats de l’Ajuntament de que formin part en la quantia assenyalada pel Ple Municipal.
i) Els membres electius que no tinguin responsabilitat de govern, quan
desenvolupin responsabilitats que així ho requereixin, percebran retribucions per l'exercici del càrrec amb correlativa alta a la Seguretat Social amb dedicació
exclusiva o parcial.
Els membres electius que no tinguin responsabilitat de govern quan no exerceixin les seves responsabilitats amb dedicació exclusiva ni dedicació
parcial, percebran assistències per la concurrència efectiva a les sessions dels òrgans col·legiats de l’Ajuntament de que formin part en la quantia assenyalada pel Ple Municipal.
j) Totes les regidories disposaran a la Casa de la Vila, d’una bústia per a la
correspondència oficial interior i de procedència externa així com d’una adreça electrònica per a rebre informació i documentació institucional, la clau d’accés als
enllaços de caràcter limitat i reservat de documentació i una signatura electrònica certificada per a la tramesa i recepció de documentació.
k) Totes les regidories disposaran de document acreditatiu de la seva condició.
2. Els membres electes tindran els deures establerts a la Legislació aplicable i en
especial els següents:
a) Abans de la presa de possessió hauran de formular declaració escrita sobre causes de possibles incompatibilitats i sobre qualsevol activitat que els
proporcioni o pugui proporcionar ingressos econòmics i així mateix declaració dels seus béns patrimonials, havent d’inscriure les susdites declaracions en el
corresponent registre d’interessos.
b) Guardar confidencialitat respecte a la informació a la que tinguin accés per raó del càrrec quan pugui perjudicar interessos públics o privats, tot això en els
termes establerts per la normativa reguladora de dades de caràcter personal, secret sumarial i estadístic.
c) Abstenir-se de participar en la deliberació, votació, decisió i execució dels assumptes que els afectin personalment, quan concorrin les causes d’abstenció
establertes en la legislació bàsica estatal sobre procediment administratiu i contractes de les Administracions Públiques.
d) Comunicar les absències del terme municipal quan excedeixin de 8 dies.
e) Observar en la seva actuació al si dels òrgans col·legiats la cortesia deguda a la Institució, membres del Consistori i públic.
30/104
f) Respectar en l’exercici del càrrec el règim d’incompatibilitats previst per la
legislació aplicable, tant de caràcter general com sobre règim electoral i posar de manera puntual en coneixement de l’Alcaldia qualsevol causa o circumstància susceptible de generar una incompatibilitat.
Article 36. Drets funcionals específics dels grups municipals
1. Els grups municipals disposaran d’un despatx o local per a reunir-se de forma individualitzada per grups i rebre visites de la ciutadania. Al propi temps gaudiran
d’una infraestructura administrativa mínima de mitjans personals i materials, en allò
que esdevingui necessari per a desplegar la funció pròpia del càrrec de membre electe i en la mesura de les possibilitats funcionals de l’estructura municipal. En
aquest sentit tots els grups municipals disposaran d’un administratiu de suport a plena jornada, d’equip informàtic amb impressora i accés a Internet, accés a la línia de telèfon i fax municipal i adreça electrònica general del grup.
Així mateix, disposaran per a cada membre electe que ho sol·liciti d’equip informàtic, línia de telèfon mòbil amb accés a internet i adreça electrònica de forma individualitzada.
2. Els grups municipals de l’oposició tindran també accés a l’ús, per a reunions o sessions
de treball o debat amb col·lectius, associacions de veïns, de consumidors, o d’altres entitats vilatanes, d’una sala de reunions a la Casa de la Vila o d’altres locals en edificis
de titularitat municipal.
3. Tots els grups municipals podran utilitzar per a les seves comunicacions externes, paper d'ofici municipal segons model aprovat per l'àmbit municipal corresponent en el
que haurà de figurar-hi amb tipografia perfecta i ràpidament visualitzable la identificació del grup municipal corresponent de manera que permeti distingir aquests impresos de la correspondència oficial general municipal.
4. Per tal de garantir la necessària coordinació funcional i d'acord amb els nivells de representació política de cada grup municipal la utilització prevista en l’apartat 2) s'acomodarà a les següents normes:
a. En funció de les disponibilitats de calendari i horàries de la sala o sales utilitzables, l’àmbit municipal corresponent, determinarà el temps global d'utilització mensual agregada per part dels grups de l'oposició, amb especificació dels dies de la
setmana i horari concret.
b. L'assignació concreta d'hores o temps d'ús a cada grup municipal es farà de manera igualitària.
c. La distribució per dies i dins de cada jornada, de les hores corresponents a cada
grup, es farà de manera igualitària, i sols en allò que esdevingui tècnicament impossible mitjançant sorteig.
d. Els diferents grups municipals podran directament entre ells, fer els canvis de torns
assignats que creguin oportú havent de comunicar-ho per a la deguda constància a l’àmbit municipal corresponent.
5. Tots els grups municipals tenen dret d’accés als mitjans de comunicació pública
municipal o en els espais concertats en mitjans de comunicació de titularitat privada, en el seu cas, per tal de fer conèixer a la ciutadania els seus punts de vista i propostes.
31/104
L’exercici concret per a desenvolupament del dret d’accés es regularà al si dels
òrgans de l’Organisme Autònom municipal de Comunicació i Informació Ciutadana o en altre organisme autònom o òrgan municipal que en cada moment tingui atribuïdes competències en la matèria.
6. Tots els grups municipals tenen dret que almenys un dels seus membres desenvolupi
les seves responsabilitats amb correlativa alta a la Seguretat Social amb règim de dedicació exclusiva. S'entén que aquesta condició correspon a la persona portaveu
mentre que el corresponent grup no disposi altrament.
Article 37. Garanties drets oposició.
1. En tot cas, la denegació de l’accés a documentació informativa, haurà de fer-se a través de resolució motivada de l'Alcaldia quin decret podrà ésser recorregut
directament davant de la jurisdicció contenciós-administrativa o amb interposició prèvia de recurs de reposició facultatiu davant la pròpia Alcaldia.
2. Tots els serveis municipals han de facilitar directament informació a les regidories
quan:
a) Exerceixin funcions delegades i la informació es refereixi a assumptes propis de llur responsabilitat.
b) Es tracti d’assumptes inclosos en l’ordre del dia de les sessions dels òrgans
col·legiats dels quals en són membres.
c) Es tracti de l’accés a la informació o documentació municipal que sigui de lliure accés a la ciutadania.
En els altres casos, la sol·licitud d’informació ha de dirigir-se a l’Alcaldia i s’entén com
a acceptada per silenci administratiu si no es dicta resolució denegatòria en el termini de quatre dies a comptar de la data de presentació de la sol·licitud. En qualsevol cas la resolució denegatòria s’ha de motivar i només es pot fonamentar en els supòsits
de limitacions dels drets a la informació previstos en l’article 36 d´aquest reglament.
3. El que disposa l’apartat anterior s’entén sens perjudici de l’obligació de facilitar als membres de la Corporació la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en
l’ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria. Quan es tracti d’un assumpte inclòs per declaració d’urgència s’haurà
de distribuir, com a mínim, la documentació indispensable per a poder tenir coneixement dels aspectes essencials de la qüestió sotmesa a debat.
4. Els membres de la Corporació tenen dret a obtenir còpia de la documentació a la
qual tenen accés. Aquesta còpia es pot obtenir en format paper o bé en el suport tècnic que permeti d’accedir a la informació requerida.
5. Els membres de la Corporació han de respectar la confidencialitat de la informació a
què tenen accés per raó del càrrec si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l’Ajuntament o de tercers.
6. Així mateix l'eventual denegació o limitació de suport d’infraestructura i funcional general a les regidories membres de grups d’oposició, haurà de produir-se per
resolució escrita motivada si la petició ha estat també formulada amb aquest caràcter.
Article 38. Procediment de consulta de documentació.
32/104
1. La consulta i examen concret d'expedients, llibres i documentació en general, es farà
d'acord amb les següents normes:
a) En cap cas els originals dels expedients, llibres o documentació podran sortir de la Casa de la Vila o d’altres oficines o dependències municipals.
b) La consulta dels llibres d’actes i llibres de resolucions de l'Alcaldia podrà fer-se
en suport paper directament a l’Arxiu o Secretaria o bé a través d’intranet respecte a les actes de Ple, Junta de Govern i Organismes Autònoms Municipals i ensems de Resolucions d’Alcaldia i Resolucions de Presidència dels
organismes autònoms
c) De manera anàloga l’examen d’expedients sotmesos a sessió podrà fer-se, en el lloc on es trobin de manifest a partir de la convocatòria, sens perjudici d’accés
telemàtic al contingut total o parcial dels mateixos que es trobi documentat en suport informàtic.
2. La consulta general de qualsevol expedient o antecedents documentals no sotmesos
a sessió podrà realitzar-se bé sigui a l’arxiu general o dependència on es trobi, o lliurant-los a la regidoria interessada a la fi de que pugui examinar-los en la dependència on es trobin dipositats, o al despatx o sales reservades a membres
electes. En aquest últim cas i pel degut control administratiu, caldrà que la persona interessada signi justificant de rebuda i haurà per la seva part de retornar l’expedient
o documentació en un termini màxim de 48 hores, o abans en funció de les necessitats del tràmit del propi expedient.
Igualment es podrà fer la consulta telemàtica en els termes previstos a l’apartat c).
Article 39. Limitacions dels drets a la informació.
1. El dret a la informació en general i de manera concreta l’examen i consulta
d’expedients i antecedents documentals únicament podrà ésser limitat amb caràcter excepcional, total o parcialment en els següents casos:
a) Quan el coneixement o la difusió dels documents o antecedents, pugui vulnerar
el dret constitucional a l’honor, la intimitat personal o familiar i a la pròpia imatge de les persones.
b) Si es tracta de matèries concernents a la seguretat i defensa de l'Estat i/o a la
seguretat ciutadana i quina publicitat pogués esdevenir negativa
c) Matèries classificades d’acord amb la llei de secrets oficials i matèries que no hagin d’ésser publicades per disposició expressa de la Llei sense perjudici
d’autoritzacions especials.
d) En cas de tractar-se de matèries emparades pel secret estadístic o incidir en l’àmbit protegit per la legislació limitadora de l’accés als bancs informàtics de
dades.
e) Quan es tracti d’antecedents que hagin estat incorporats a un procés judicial penal, mentre que romanguin sots secret sumarial.
2. La denegació o limitació haurà d’ésser en tot cas efectuada a través de resolució
motivada d’Alcaldia.
3. Les anteriors limitacions legals seran aplicades de la manera menys restrictiva possible, i en aquest sentit podran instrumentar-se procediments de consulta
33/104
reservada amb prohibició expressa de reproducció per qualsevol mitjà de la
informació a que s’hagi tingut accés i respecte estricte de la confidencialitat.
SECCIÓ SEGONA
DEL REGISTRE D’INTERESSOS
Article 40. Organització
1. El registre d’interessos dels membres electius estarà a càrrec de Secretaria General i a cada regidoria, segons ordre alfabetitzat de cognoms, li serà assignat un número de
registre que romandrà invariable durant el seu període de mandat.
2. De conformitat amb allò que estableix la legislació bàsica de Règim Local, els membres electius respecte els quals, en virtut del seu càrrec, resulti amenaçada la seva
seguretat personal o la dels seus béns o negocis, la dels seus familiars, membres de les societats mercantils o empreses o amb vinculació laboral i persones amb qui tinguessin relació econòmica o professional podran realitzar la declaració dels seus
béns i drets patrimonials davant de la Secretaria de la Diputació provincial o, en el seu cas davant de l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma corresponent als efectes
de la seva inscripció en el corresponent Registre Especial d’Interessos. En aquest cas, abans de la presa de possessió del càrrec com a regidor/a serà suficient la presentació
davant de Secretaria General de l’Ajuntament d’una certificació acreditativa d’haver complimentat les corresponents declaracions davant la Diputació Provincial.
3. El Registre es portarà mecanitzat pel procediment informàtic de tractament de textos, de manera que es faci possible el seu manteniment permanent i actualitzat així com
l’obtenció directa de certificacions i d’altres subproductes.
4. El llistat de fulls del registre haurà de fer-se en paper oficial de la Generalitat, segons les normes en el seu dia aprovades per a la mecanització dels llibres d’actes de les
sessions i de Resolucions de l'Alcaldia.
5. Quan es produeixen variacions pel que fa a les dades del registre, seran incorporades al corresponent suport magnètic i obtingut nou full actualitzat o alternativament full
addicional de la regidoria o membre electe afectat que serà annexat segons ordre cronològic al full o fulls ja existents amb anterioritat.
6. Durant els dos anys següents a la finalització del seu mandat, les regidories que
haguessin ostentat responsabilitats executives en els diferents àmbits de gestió política en els quals s’organitza el govern municipal, els serà d’aplicació en l’àmbit territorial de
la seva competència les limitacions a l’exercici d’activitats privades establertes en l’article 15 de la llei 3/2015, de 30 de març, reguladora de l´exercici d´alta càrrec de l´Administració General de L´Estat o altra normativa aplicable que es pugui dictar.
A aquests efectes, en els termes i abast que legalment correspongui, l’ajuntament
podrà contemplar una compensació econòmica durant aquest període per aquelles regidories que, com a conseqüència del règim d’incompatibilitats, no puguin
desenvolupar la seva activitat professional ni percebin retribucions econòmiques per altres activitats.
Article 41. Obligació de declarar.
1. Tots els membres electius de l’Ajuntament formularan declaració sobre causes de
possible incompatibilitat i sobre qualsevol activitat que els proporcioni o pugui proporcionar ingressos econòmics.
34/104
Així mateix formularan declaració dels seus béns patrimonials i de la participació en
societats de tot tipus, amb informació de les societats participades i de les liquidacions dels impostos sobre la Renda, Patrimoni i, en el seu cas, Societats.
2. Aquestes declaracions, efectuades en els models aprovats pel Ple municipal, es formularan en els següents casos:
a) Abans de la presa de possessió del càrrec i com a requisit o condició prèvia a la mateixa, si es produeix un cessament anticipat en el càrrec i al final del mandat, així com quan es produeixi qualsevol variació patrimonial o d’exercici d’activitats
privades.
b) La declaració podrà instrumentar-se en document notarial o ordinari, però en tot cas caldrà fer-hi constar les següents dades mínimes:
Patrimoni immobiliari.
Patrimoni mobiliari.
Vehicles.
Activitats i ocupacions mercantils o industrials.
Treballs per compte aliè.
Exercici de professions lliberals.
Altres fons d’ingressos.
3. Les declaracions anuals de béns i activitats seran publicades amb caràcter anyal i en tot cas en el moment de la finalització del mandat.
4. Les esmentades declaracions s’inscriuran en els següents registres d’interessos que
tindran caràcter públic:
a) la declaració sobre causes de possible incompatibilitat i activitats que proporcionin o puguin proporcionar ingressos econòmics, s’inscriurà, en el Registre d’Activitats
constituït a l’Ajuntament.
b) La declaració sobre béns i drets patrimonials s’inscriurà en el Registre de Béns Patrimonials de l’Ajuntament.
5. L'incompliment o compliment extemporani d’aquesta obligació, una vegada li hagi estat
reiterada al membre electiu, facultarà a l'Alcaldia, prèvia audiència a la regidoria afectada, per a imposar una multa a la persona responsable.
Article 42. Publicitat del registre d’interessos.
1. El registre de causes de possible incompatibilitat i d’activitats té caràcter públic i els
membres de la Corporació tenen dret a consultar-lo i també totes les persones tant individuals com associacions i altres persones jurídiques que acreditin un interès
legítim o directe en els termes legalment establerts.
2. Qualsevol persona interessada podrà sol·licitar certificació de les dades del registre sobre causes de possible incompatibilitat i sobre l’exercici d’activitats que proporcionin o puguin proporcionar ingressos econòmics, mitjançant instància en la que hauran
d’explicitar els motius pels quals demanen dita certificació i l’ús que es preveu de fer-ne.
3. La petició serà resolta en el sentit que legalment procedeixi per resolució motivada de
l'Alcaldia, prèvia audiència del membre electiu afectat.
35/104
4. Enfront d’un resolució denegatòria les persones interessades podran interposar recurs
de reposició previ a la via jurisdiccional contenciosa administrativa.
5. Tindrà així mateix caràcter públic el Registre de Béns i Drets Patrimonials en el que s’inscriuran les declaracions corresponents, sens perjudici del dret dels membres electes en els termes establerts per l’article 75.7.b) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril,
reguladora de les Bases de Règim Local, a realitzar la declaració dels seus béns i drets patrimonials davant la Secretaria General de la Diputació Provincial o davant l’òrgan
competent de la Generalitat de Catalunya als efectes d’inscripció en el Registre Especial de Béns Patrimonials creat amb dita finalitat.
Entrada en vigor:
El text refós del Reglament Orgànic Municipal entrarà en vigor quan se n’hagi publicat completament el text i hagi transcorregut el termini de quinze dies hàbils que preveu l’article 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LBRL).
Torn de presentació
. Tinent d’alcalde de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Mobilitat, Seguretat i Transport, Sr. Pere Soler: Molt bona tarda. Aquesta és una proposta i el text ha estat proposat i redactat per la Comissió d’Estudi constituïda a tal efecte pel Decret d’acord amb el marc jurídic establert, de règim jurídic del Sector Públic, on s’estableix que de manera generalitzada els mitjans electrònics en fan la convocatòria, celebració i Actes de sessions dels òrgans col·legiats. En tractar-se d’una regulació d’aspectes parcials d’una matèria, com és la configuració de les Actes plenàries, d’aquest plenari, encabida en l’àmbit d’autoorganització de la gestió municipal. No és d’obligat compliment dur a terme la consulta prèvia que s’estableix en la modificació del ROM, com seria normal. Per tant, l’aprovació i les modificacions s’estableixen amb aquesta proposta, que senzillament és l’adaptabilitat de les videoactes per aquells mitjans i també per aquells recursos dels grups municipals que quedin penjades en substitució de les Actes transcrites i penjades en format PDF, per entendre’ns, en format digital. Per tant, donaríem compliment per la via ràpida a la modificació, aquesta és una aprovació inicial, teniu a l’expedient tot el que seria, tot el que comportaria, en el que ha de dir que les audiències públiques seran retransmeses en directe per streaming a la seu electrònica de l’Ajuntament i íntegrament pels mitjans de comunicació públics o privats que ho concorrin. Per tant, sense més, jo crec que tothom ha explicat, ho hem explicat diverses vegades a les Comissions Informatives i si hi ha alguna consulta al respecte, doncs endavant.
Torn d’intervencions
. Regidora Sra. Cristina Paraira, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Només que estem molt d’acord en aquest punt i pensem que és un avanç també i agrair des del nostre grup a les persones de la casa, de Secretaria en concret, que durant aquests anys han fet aquesta tasca cansada que crec que tampoc aporta molt valor a la seva feina i així es podran dedicar a fer feines de més valor i, per tant, el nostre agraïment.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Molt bé, moltes gràcies Sra. Paraira i té tota la raó, crec que ens hi hauríem d’afegir totes i tots. Moltes gràcies. Doncs hem de votar-ho això.
Torn de votació
(El present punt fou aprovat per assentiment dels 25 membres electius presents).
PRESIDÈNCIA, HISENDA, SERVEIS URBANS, MOBILITAT I SEGURETAT
36/104
Presidència, Economia i Hisenda
5.- MODIFICACIÓ D'OPERACIÓ DE PRÉSTEC A LLARG TERMINI PER REESTRUCTURACIÓ DEL CRÈDIT PER TAL D'ASSOLIR L'OBJECTIU PRESSUPOSTARI DE MINORAR LA CÀRREGA FINANCERA DE LES AMORTITZACIONS DEL DEUTE (21245/2018) - CAIXA D'ENGINYERS.
L’article 52 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, regula el règim jurídic i competències en la concertació d’operacions de crèdit, essent competència del Ple la modificació d’operacions de crèdit amb entitats financeres no previstes inicialment en el pressupost.
En data 8 d’octubre de 2018, el Director de l’Àmbit de Gestió d’Economia, Hisenda i Recursos Humans va emetre un “Informe sobre la reestructuració del crèdit sol·licitat per tal d’assolir l’objectiu pressupostari de minorar la càrrega financera de les amortitzacions del deute”, on s’identificava una manca de finançament de les amortitzacions del deute per part de l’estalvi ordinari en els propers exercicis pressupostaris, motivant la necessitat de reduir aquesta càrrega de les amortitzacions mitjançant la reestructuració del crèdit vigent.
En data 11/10/2018 i 15/10/2018, es va sol·licitar oferta de novació a una sèrie d’entitats financeres amb préstecs susceptibles de reestructuració sota les condicions següents:
- Tipus de referència fix o variable (Euribor base 360).- Diferencial aplicat o tipus fix: a determinar per l’oferent, sense arrodoniments ni
comissions de broker, d’acord amb els principis de prudència financera.- Sistema de càlcul: Amortització constant.- Venciments: Trimestrals o mensuals (coincidint amb la periodicitat de l’Euribor, tal i com
marquen els principis de prudència financera).- Ampliació dels períodes d’amortització mitja entre 5 i 7 anys.- Sense comissions per amortització anticipada.
Les operacions de crèdit susceptibles de reestructuració eren les que es relacionen en el quadre següent:
Entitat prestamista
VidaTipus Deute viu
FRV Índex Marge Act. A l’orígen A 31/12/2018
ABANCA 8,25 Variable Euribor 03 M + 0.82 0,8200% 0,4971% 2 000 000,00 € 1 575 757,58 €
Banc Sabadell 10,00 Variable Euribor 03 M + 0.979 0,9790% 0,6516% 5 734 737,72 € 4 396 549,00 €
Banc Sabadell 10,00 Variable Euribor 03 M + 0.844 0,8440% 0,516% 4 000 000,00 € 3 673 722,73 €
Banc Sabadell 10,00 Variable Euribor 03 M + 0.911 0,9110% 0,5833% 5 481 764,98 € 4 782 997,16 €
Banc Sabadell 10,00 Variable Euribor 03 M + 0.992 0,9920% 0,6744% 6 825 070,57 € 3 369 212,28 €
BBVA 2,07 Variable Euribor 03 M + 0.9 0,9000% 0,5806% 9 000 000,00 € 3 187 500,00 €
BBVA 10,00 Fijo Tipo Fijo a 1.02 % 0,0000% 1,0389% 2 390 262,28 € 1 991 885,26 €
BBVA 8,75 Fijo Tipo Fijo a 0.77 % 0,0000% 0,7722% 2 343 235,02 € 2 090 814,72 €
BBVA 10,00 Fijo Tipo Fijo a 0.74 % 0,0000% 0,7421% 3 000 000,00 € 2 838 518,45 €
BBVA 10,00 Fijo Tipo Fijo a 1.05 % 0,0000% 1,0696% 3 000 000,00 € 3 000 000,00 €
Caixa d'Enginyers
10,00 Variable Euribor 03 M + 0.5 0,5000% 0,1736% 2 000 000,00 € 2 000 000,00 €
Caixabank 4,08 Variable Euribor 03 M + 0.95 0,9500% 0,6225% 4 293 000,00 € 3 317 318,20 €
Caixabank 6,00 Variable Euribor 03 M + 0.77 0,7700% 0,4417% 3 000 000,00 € 2 437 500,00 €
Santander 12,00 Variable Euribor 12 M + 1.15 1,1500% 0,9615% 7 610 676,20 € 2 594 548,81 €
37/104
El Ple municipal de data 17 de desembre de 2018, ja va aprovar la modificació de les operacions de préstec a llarg termini de les entitats Abanca, Banc Sabadell i Caixabank.
El Ple de 7 de maig de 2019, va aprovar la modificació de l’operació de préstec a llarg termini per reestructuració del deute segons oferta presentada per l’entitat Caixa d’Enginyers el dia 27 de març de 2019, en els següents termes:
Entitat prestamista
VidaTipus Deute viu
Venciment inicial
Ampliació
Venciment oferta
FRV Índex Marge Act. al orígen a 31/12/2019
Caixa d'Enginyers
14,00 VariableEuribor 03 M
+ 0,950,9500% 0,64% 2 000 000,00 € 1.777.777,80 € 28/12/2027 +5 28/12/2032
La signatura d’aquesta oferta requeria de la consulta prèvia a la Direcció General de Política Financera del Departament d’Economia i Finances, de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el que s’estableix a l’Ordre ECF 138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals, per tal de saber si requeria autorització/comunicació.
La resposta a aquesta consulta va arribar a la Tresoreria de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès el dia 31 de juliol de 2019, fet que va fer caducar l’oferta presentada per l’entitat bancària.
Sol·licitada novament oferta a Caixa d’Enginyers, ens ha estat presentada el dia 29 d’octubre de 2019, amb les següents característiques:
Entitat prestamista
VidaTipus Deute viu
Venciment inicial
AmpliacióVenciment
oferta
FRV Índex Marge Act. al orígen a 29/10/2019
Caixa d'Enginyers
13,00 VariableEuribor 03 M
+ 0,790,7900% 0,385% 2 000 000,00 € 1.833.333.35 € 28/12/2027 +5 28/12/2032
L’oferta presentada respon a la sol·licitud efectuada en el sentit d’ampliació del termini del venciment en 5 anys, establint-se la nova data de venciment que figura en l’última columna del quadre anterior (28/12/2032).
En el quadre següent es reflecteix el decrement que resultaria en les despeses d’amortització (Cap. 9) per a l’exercici de 2020, desprès de la novació.
Entitat Bancària
Vida inicial
Vida final
Import inicial Import pendent Amort. 2020
abans novació
Amort. 2020 després novació
Diferència % increment /decrement
Caixa d'Enginyers
10,00 15,00 2 000 000,00 1.833.333,35 € 222.222,20€ 138.364,80 € -83.857,40 € -37,73%
En el quadre següent es reflecteix l’increment que resultaria en els interessos (Cap. 3) per a l’exercici de 2020, desprès de la novació.
Entitat Bancària Tipus anterior Tipus novació Interessos 2020 després novació
Interessos 2020 abans novació
Diferència % increment /decrement
Caixa d'EnginyersEuribor 3M
+0,50Euribor 3M +079 6.810,75 € 1.483,27 € 5.327,48 € 359,17%
En el quadre següent es reflecteix l’increment del cost total dels interessos de l’operació desprès de la novació i per a tota la vida del préstec, segons previsions de tipus a llarg termini.
38/104
Entitat Bancària Tipus anterior Tipus novació Cost total
després novació
Cost total operació abans
novacióDiferència
% increment/decrement
Caixa d'Enginyers Euribor 3M +0,50Euribor 3M
+0,79101.967,03 € 25.532,64 € 76.434,39 € 299,36%
L’11 de novembre de 2019, l’Interventor General, ha emès l’informe previ necessari a la concertació d’aquesta operació segons l’article 52.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, en el qual un cop analitzades les dades ofertades, indica que l’Ajuntament disposa de capacitat financera suficient per assumir les obligacions econòmiques que es derivin de la reestructuració d’aquesta operació.
Vist l’informe favorable de la Comissió Informativa de Presidència i Hisenda.
Pel que s’ha exposat, el Ple acorda:
Primer.- APROVAR la modificació de l’operació de préstec a llarg termini que s’inclou en el quadre següent, per reestructuració del deute de l’Ajuntament i circumscrit a l’ampliació dels terminis de venciment d’aquesta operació de crèdit que atenen al finançament de les inversions, i d’acord amb les condicions ofertes per l’entitat financera que s’indica en el quadre següent:
Entitat prestamista
VidaTipus Deute viu
Venciment inicial
AmpliacióVenciment
oferta
FRV Índex Marge Act. al orígen a 29/10/2019
Caixa d'Enginyers
13,00 VariableEuribor 03 M
+ 0,790,7900% 0,385% 2 000 000,00 € 1.833.333.35 € 28/12/2027 +5 28/12/2032
Segon.- COMUNICAR la concertació d’aquesta operació de crèdit a llarg termini a la Direcció General de Política Financera del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el que s’estableix a l’Ordre ECF 138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals.
Tercer.- NOTIFICAR a l’entitat financera Caixa d’Enginyers el present acord.
Torn de presentació
. Tinent d’alcalde de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Mobilitat, Seguretat i Transport, Sr. Pere Soler: L’octubre de 2018 el Director de l’àmbit de Gestió Econòmica, Hisenda i Recursos Humans va emetre un informe sobre la reestructuració del crèdit sol·licitat per tal d’assolir l’objectiu pressupostari de minorar la càrrega financera de les amortitzacions del deute, on s’hi identificava una manca de finançament de les amortitzacions del deute a partir de l’estalvi ordinari en els propers exercicis pressupostaris, és a dir, a partir del 2020 que penalitzava, precisament, l’amortització d’aquests préstecs. El Ple de 7 de maig de 2019 vàrem aprovar la modificació de l’operació de préstec a llarg termini de reestructuració del deute amb Caixa d’Enginyers i, per tant, es va emetre un informe on requeria aquesta reestructuració i, per tant, l’allargament de 5 anys més en l’amortització dels préstecs el que serviria per baixar la pressió amb casi 76.000 euros anuals i amb un augment tan sols de l’amortització de 5.000 euros al llarg de tot el període. Per tant, sotmetem al seu criteri l’aprovació d’aquesta reestructuració, que els vull recordar que és una de les entitats que ens quedava per reestructurar, però de les menors. Els informo ja i així ja d’entrada els dic que aquelles dues entitats amb les quals estem treballant, que són les que tenen màxim crèdit en la nostra ciutat a hores d’ara encara estem parlant per intentar minorar sobretot aquesta amortització del deute que ens penalitza sobretot a partir del 2020.
39/104
Torn de votació
Vots a favor: 22 (Junts per Sant Cugat, ERC-MES, PSC-CP i CUP-PC)Vots en contra: 0Abstencions: 3 (Cs)
6.- DACIÓ DE COMPTE DELS INFORMES DE MOROSITAT DE L'AJUNTAMENT I ELS OOAA, PROMUSA I EPEL, CORRESPONENTS AL PRIMER, SEGON I TERCER TRIMESTRE DE 2019.
D’acord amb l’article 4 de la Llei 15/2010, de 5 de juliol de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, el Tresorer municipal elevarà al Ple un informe trimestral sobre terminis i pagaments de les obligacions de l’ens local, que ha d’incloure l’Ajuntament, els OOAA, l’EPELCugat.cat i la Societat Municipal PROMUSA així com la publicació mensual del Període Mig de Pagament.
El que es disposa en els informes és d'aplicació a tots els pagaments efectuats com a contraprestació en les operacions comercials entre empreses i l'Administració d'aquesta Entitat Local, de conformitat amb la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es traslladen a l'ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014. Incorporen també, el Període Mig de Pagament, concepte introduït a la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, calculat com s’estableix en el RD 635/2014 de 25 de juliol, modificat posteriorment pel RD 1040/2017, de 22 de desembre. Aquesta magnitud mesura el retard en el pagament del deute comercial en termes econòmics, com indicador diferent respecte el període legal de pagament que determina la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
Vist l’informe favorable de la Comissió Informativa de Presidència i Hisenda.
Pel que s’ha exposat, el Ple acorda:
Es procedeix a la dació de compte al Ple de la Corporació dels informes adjunts, elaborats pel Tresorer de l’Ajuntament i els responsables financers dels OOAA i les entitats PROMUSA iEPEL CUGAT.CAT, sobre el compliment dels terminis previstos en la Llei 15/2010, de 5 de juliol, corresponents al primer, segon i tercer trimestre de 2019.
Torn de presentació
. Tinent d’alcalde de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Mobilitat, Seguretat i Transport, Sr. Pere Soler: Aquests són els informes habituals. Es presenten els 3 informes trimestrals. Tenen tota la documentació en la carpeta que han pogut estudiar, varen ser també valorats en la Comissió Informativa. En tot cas, jo per no marejar, bé, marejar no, per no excedir-me en el temps de la presentació doncs si tenen algun dubte en parlaríem.
Torn d’intervencions
. Regidor Sr. Carles Brugarolas, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Bona tarda. Molt breument per remarcar la importància de que l’Ajuntament pagui en els terminis més curts possibles per facilitar la tresoreria de tots els seus proveïdors. Aquí el tinent d’alcalde feia referència als expedients, etcètera, el termini de reconeixement, felicitar als equips tècnics i a tothom perquè amb una lleu carència de baixada que passa del trimestre anterior de 33 a 29 dies, més un termini de pagament de 18 dies que totalitza 47 dies des de recepció de factura i aquest és un termini que és bo, que està per sota del llindar legal, però és un termini que simplement el que volem és animar a tothom, primer felicitar per la millora i felicitar els esforços importants que
40/104
s’estan fent a nivell procedimental, etcètera, ja des de fa molt de temps perquè això vagi en aquesta direcció i animar a tothom a continuar fent seguiment, perquè aquest és un dels indicadors interessants per continuar vetllant per la millora amb la gestió d’aquesta casa i, per tant, insistir en la importància, agrair els informes i compartir, diguem-ne, les notícies, que tot i que van amb una lleu tendència de millora, però que encara hem de aprofundir més i millorar.
. Tinent d’alcalde de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Mobilitat, Seguretat i Transport, Sr. Pere Soler: Ja que ha dit una dada el Sr. Brugarolas, doncs complementarem que el flux total de PROMUSA en el tercer trimestre és de 38 dies, i en el cas de Cugat.cat és de 19,72 dies.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Molt bé, moltes gràcies, doncs si no hi ha més paraules, és una dació de compte, per tant, no hem de votar-ho.
7.- DACIÓ DE COMPTE DELS INFORMES DE CONTROL FINANCER DE LA INTERVENCIÓ GENERAL, CORRESPONENTS A LA CONTRACTACIÓ MENOR I LA DESPESA DE PERSONAL DEL PRIMER TRIMESTRE DE 2019 (EXP. AUPAC 40126/19).
El Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va aprovar en sessió duta a terme el dia 18 de febrer de 2019 la Instrucció reguladora per a l’exercici de la funció interventora en règim de fiscalització limitada prèvia i plena posterior, en matèria de despeses i ingressos.
D’acord amb aquesta Instrucció, els contractes menors, la despesa de personal, les bestretes de caixa fixa i els ingressos estan sotmesos a fiscalització prèvia limitada i, per tant, subjectes a control financer a posteriori.
La Intervenció General ha realitzat el control financer corresponent al primer trimestre de 2019 de les despeses corresponents a contractació menor i a personal. Els informes de control financer provisionals han estat enviats als centres gestors per a que en el termini de quinze dies hàbils presentin les al·legacions que considerin adients. Transcorregut aquest termini la Intervenció General ha emès els informes definitius.
L’article 36 del Reial decret 424/2017, de 28 d’abril, pel que es regula el règim jurídic del control intern en les entitats del sector públic local, estableix que els informes definitius de control financer han de ser remesos per l’òrgan interventor al gestor directe de l’activitat econòmic financera controlada o al President de l’entitat local, així com mitjançant aquest últim, al Ple per al seu coneixement.
Vist l’informe favorable de la Comissió Informativa de Presidència i Hisenda.
Pel que s’ha exposat, el Ple acorda:
D’acord amb el supòsit de fet i la normativa aplicable, aquest òrgan interventor DÓNA COMPTE al Ple Municipal dels informes de control financer elaborats per la Intervenció General, corresponents a la contractació menor i la despesa de personal del primer trimestre de 2019 i annexos a l’expedient.
Torn de presentació
. Tinent d’alcalde de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Mobilitat, Seguretat i Transport, Sr. Pere Soler: Vindria a ser com el cas anterior també, que ha estat àmpliament explicat en la Comissió Informativa i que d’acord amb les previsions esmentades es tindrà en compte aquests dos terminis i es diferenciarà entre els 30 dies de la data de registre de la factura, fins que es reconeix l’obligació de pagament i els 30 dies que van des del reconeixement de l’obligació del pagament. Per tant, estaríem dins del marge d’actuació i que, per tant, tindríem tota la retaula dels 3 trimestres i els diferents terminis de reconeixement tal i com s’especifica en la documentació que vostès tenen a les mans.
41/104
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Alguna paraula? Doncs si no hi ha cap paraula, com que és una dació de compte seguim.
8.- AUTORITZACIÓ A L'ENTITAT MERCANTIL DE CAPITAL ÍNTEGRAMENT LOCAL PROMUSA PER A CONCERTAR UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT A CURT TERMINI.
La societat mercantil de capital íntegrament municipal PROMUSA ha sol·licitat a aquest Ajuntament l’atorgament d’una operació de crèdit a curt termini per atendre problemes transitoris de tresoreria i cancel·lar les obligacions de pagament previstes en el pla de tresoreria, segons l’informe emès per la direcció financera de la societat.
La Tinència d’Alcaldia de Presidència, Economia, Mobilitat Urbana i Seguretat ha dictat una provisió en que s’insta a la Intervenció i la Tresoreria municipals la tramitació de l’expedient per a la concertació d’aquesta operació de crèdit.
La Tresoreria municipal ha emès un informe en que s’acredita la capacitat financera de l’Ajuntament per procedir a la concertació d’aquesta operació de crèdit, sense que la mateixa tingui incidència en el compliment de les obligacions de pagament previstes en el pla de tresoreria de l’Ajuntament.
La Intervenció ha emès informe sobre la procedència de la concertació de l’operació de crèdit amb compliment de requisits anàlegs als que hauria suposat la seva concertació amb una entitat financera.
L’adopció d’aquest acord correspon al Ple de l’ajuntament d’acord amb l’article 22.1.f) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.
Vist l’informe favorable de la Comissió Informativa de Presidència i Hisenda.
Pel que s’ha exposat, el Ple acorda:
Primer.- ATORGAR una operació de crèdit a curt termini a la societat mercantil de capital íntegrament municipal PROMUSA per al tractament de problemes transitoris de liquiditat d’acord amb les següents condicions:
Import de l’operació 800.000,00 euros
Tipus d’interès Euribor a 12 mesos
Diferencial d’acord amb la Resolució de 6 de novembre de 2019 de la Secretaria General del Tresor i Finançament Internacional,
0,28
Venciment i liquidació dels interessos Periodicitat anual
Termini de vigència de l’operació 12 mesos
Comissió per cancel·lació anticipada 0%
GarantiaAportació econòmica anual municipal
Segon.- NOTIFICAR aquest acord a la societat mercantil PROMUSA, a la Secció de Comptabilitat i Control Pressupostari i a la Tresoreria municipal.
Torn de presentació
42/104
. Tinent d’alcalde de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Mobilitat, Seguretat i Transport, Sr. Pere Soler: Es tracta d’una demanda feta per la Direcció Financera de PROMUSA. Com saben la capacitat de sol·licitar crèdit per part de l’empresa municipal PROMUSA és d’aquest plenari, per tant, la Direcció Financera, mitjançant conducte de la seva Presidència ha sol·licitat a l’Ajuntament l’atorgament d’una operació de crèdit a curt termini per un import de 800.000 euros per tractar problemes transitoris de liquiditat, posant de manifest el Pla de tresoreria a finals de l’exercici del 2019 i de l’exercici del 2020. Per tant, l’Ajuntament, que ja fa periòdicament un seguiment econòmic quinzenal per l’esmentada societat i per tant, efectua un control directe econòmic i financer de la mateixa i en aquestes sessions els responsables de l’empresa ja havien posat de manifest la necessitat de concertar una operació de crèdit a curt termini. Atès que es tracta d’una entitat mercantil i, per tant, ha de passar per aquest plenari, els informo que el període màxim de vigència de l’operació és de 12 mesos a computar des de la data de l’acord, a partir d’avui si aquest és l’acord, i aquesta operació meritarà els interessos corresponents calculats d’acord amb els criteris de prudència financera aplicables del Sector Públic, que és l’Euríbor a 12 mesos amb diferencial del 0,2828. L’operació de crèdit quedarà garantit el seu pagament amb l’aportació que anualment fa aquest Ajuntament a la societat mercantil PROMUSA.
Torn de votació
Vots a favor: 22 (Junts per Sant Cugat, ERC-MES, PSC-CP i CUP-PC)Vots en contra: 3 (Cs) Abstencions: 0
9.- PROPOSTA DE RESOLUCIÓ D'AL·LEGACIONS FORMULADES I ACORD DEFINITIU DE MODIFICACIÓ I APROVACIÓ DE LES ORDENANCES FISCALS REGULADORES DELS TRIBUTS MUNICIPALS PER A L'EXERCICI 2020.
El Ple municipal en sessió ordinària celebrada el dia 21 d’octubre de 2019 va aprovar provisionalment la modificació parcial de les ordenances fiscals per a l’exercici 2020, deconformitat amb el que determina l’article 16 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLHL).
L’acord d’aprovació provisional de les modificacions a les OF 2020 amb el text modificat i la documentació complementària de l’expedient es van exposar al públic de conformitat amb el que estableix l’article 17 del susdit text legal, per tal que els interessats poguessin examinar-lo i presentar les reclamacions, al·legacions i/o suggeriments que estimessin oportuns.
L’anunci de l’exposició pública es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el 23 d’octubre de 2019, i en l’edició del mateix dia del diari El Punt Avui.
Dins el termini d’exposició pública, que ha finalitzat el dia 5 de desembre d’enguany, s’han presentat escrits d’al·legacions per part de:
- Sr. José García Delgado, secretari general de la Secció sindical única de les Comissions Obreres Nacional de Catalunya de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
- Sr. Sergio Blázquez Aguirre, regidor del grup municipal de Ciutadans.
- Sr. Josep Manel Medrano Molina, amb NIF ***7839**
- Sra. Cristina Paraira Beser, regidora del grup municipal de Junts per Sant Cugat.
- Senyor Lluís Marsà García, en nom i representació, en la seva condició de President de l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya, que ha presentat
43/104
escrit d’al·legacions via correu administratiu en data 4 de desembre d’enguany i ha tingut entrada al Registre municipal d’aquest Ajuntament el 9 de desembre.
En data 10 de desembre s’ha emès informe jurídic per la lletrada assessora de l’Àmbit de Gestió d’Economia i Hisenda amb el vistiplau de l’interventor municipal, que forma part de l’expedient d’aprovació definitiva.
La competència per a l’aprovació de les ordenances fiscals correspon al Ple municipal d’acord amb l’article 22.2.d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local i l’article 53.2.d) i u) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
De conformitat amb el que disposa l’article 17.3 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.Vist l’informe favorable de la Comissió Informativa de Presidència i Hisenda.Pel que s’ha exposat, el Ple acorda:Primer.- PRENDRE EN CONSIDERACIÓ l’informe jurídic incorporat a l’expedient de data 10 de desembre d’enguany com a motivació parcial de la proposta de resolució, en els termes establerts en l’article 88.6 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Segon.- DESESTIMAR les següents al·legacions pels motius tècnics-jurídics i/o polítics que a continuació es detallen:
1. RECLAMACIONS/AL·LEGACONS COMISSIONS OBRERES NACIONAL DE CATALUNYA DE SANT CUGAT (E/41326/2019 en data 25 d’octubre)
1.1. OF NÚM. 2 IMPOST DE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA
1.1.1 Al·legacions
S’al·lega que a l’ordenança fiscal núm. 2 que regula l’impost de vehicles de tracció mecànica hi ha referències a les persones amb discapacitat o minusvàlids i consideren que s’hauria d’actualitzar la redacció amb les referències a la “diversitat funcional”.
Consideració
L’Ordenança fiscal núm. 2 que regula l’impost de vehicles de tracció mecànica no ha estat subjecte de modificació dins l’expedient instruït a l’efecte.
Per aquest motiu, el text d’aquesta ordenança no pot ser objecte de modificació dins aquest expedient de modificació, que ja ha estat objecte d’aprovació provisional.
Al no ésser aquest text de l’ordenança fiscal objecte de modificació en l’expedient d’aprovació provisional de les ordenances fiscals per al 2020, no és susceptible de modificació. L’article 17.1 del TRLHL estableix la possibilitat de presentar al·legacions en relació als acords provisionals adoptats i referits a l’establiment, supressió i ordenació de tributs i, conseqüentment, a l’aprovació i modificació de les corresponents OF, sense que contempli la presentació d’aquestes al·legacions respecte a les ordenances fiscals que no hagin estat objecte d’aprovació i/o modificació.
És una impossibilitat actual, però podria dur-se a terme en un altre expedient de modificació que es vulgui iniciar en altre moment.
El fet de no introduir els canvis gramaticals o semàntics que demanen ara, no significa que no s’entenguin adaptats, així com ho recull la disposició addicional primera de l’ordenança fiscal núm. 2, que disposa que els preceptes s’entendran automàticament modificats o substituïts en el moment en què es produeixi la modificació dels preceptes legals i reglamentaris als qual facin referència.
44/104
Per tot el que s’ha exposat, i perquè aquesta ordenança fiscal no forma part de l’expedient de modificació de les ordenances fiscals 2020, es proposa la desestimació.
2. RECLAMACIONS/AL·LEGACIONS GRUP MUNICIPAL DE CIUTADANS C’s
2.1 OF NÚM. 1 IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES
2.1.1 Al·legació:
En relació a l’article 5.2 Introduir un tipus de gravamen, que suposi una caiguda lineal de l'IBI que paguen els ciutadans d'un 5%.
Consideració:
Respecte a la primera reclamació en relació a l'article 5 de l'ordenança fiscal núm. 1 de l’IBI que regula la base imposable, la base liquidable i el tipus impositiu, solament ha estat objecte de modificació el tipus i els coeficients d’ús dels immobles.
És el TRLRHL qui regula expressament quins tipus impositius i les possibles reduccions a la quota, així com la llei de pressupostos de l'Estat per l'exercici concret que a vegada introdueix beneficis fiscals de caràcter obligatori però no és el cas.
Aquesta modificació que consisteix en un increment del tipus, que respon a la planificació econòmica i financera adoptada pel govern i que és oposada a l’al·legació manifestada. Per tant, és fruit d’una decisió política dins dels termes de la legalitat.
Al trobar-se la modificació dins de la legalitat i respondre a un criteri d’oportunitat i de decisió política dins el marc de la planificació econòmica i previsió d’ingressos municipals, es desestimar l’al·legació.
2.1.2 Al·legació:
Art. 4.2.3 La modificació del redactat de la bonificació per a famílies nombroses. Voldrien que la bonificació del 90% fos quan els ingressos són inferiors a 18.000€/any perquè consideren que les famílies nombroses amb ingressos inferiors 18.000€ es troben en situació de vulnerabilitat.
Consideració:
Respecte la segona reclamació en relació a l’article 4.2.3 regulat a l'art.74.4 del TRLHL és una
bonificació potestativa que pot arribar solament fins al 90%. Ara bé, aquesta bonificació no ha
estat objecte de modificació en la tramitació d’aprovació provisional de les ordenances fiscals;
per tant, aquesta proposta d’augmentar la bonificació és substancial i requeriria un nou termini
d’exposició pública i tràmit d’al·legacions.
Es proposa, doncs, la seva desestimació perquè aquest apartat de l’ordenança fiscal no ha
estat objecte de cap modificació en aquest expedient d’aprovació provisional, sense perjudici
que sigui objecte d’estudi en profunditat en un expedient futur de modificació de les ordenances
fiscals.
2.1.3 Al·legació:
Proposen una reducció del 50% de la quota de l’IBI per a locals que exerceixin qualsevol activitat econòmica i la seva situació física hagi estat afectada per projectes de vianants o qualsevol altra obra civil important amb durada de com a mínim 4 mesos d’execució en l’any immediatament anterior a la liquidació de l’impost.
Consideració :
45/104
Pel que fa a l’al·legació 1.3 es tracta d’incorporar una nova bonificació en l’article 4 que no ha
estat objecte de modificació en aquest expedient d’aprovació de les ordenances fiscals 2020
que es troba aprovat provisionalment i en fase d’al·legacions.
En no haver estat objecte de modificació en l’expedient d’aprovació provisional de les
ordenances fiscals per al 2020, aquest article no és susceptible de modificació. L’article 17.1
del TRLHL estableix la possibilitat de presentar al·legacions, en relació als acords provisionals
adoptats i solament a allò modificat. Per tant qualsevol altre modificació referida a l’establiment,
supressió i ordenació de bonificacions no es pot admetre ni ser valorada en termes de legalitat.
Els beneficis dels tributs es troben sotmesos al principi de legalitat i, per tant, qualsevol
bonificació o exempció que es vulgui recollir en una ordenança fiscal, ha d’estar prèviament
recollida en una norma amb rang de llei, i ésser d’aplicació obligatòria, o potestativa, i en
aquest últim cas, és la pròpia llei qui recull les determinacions del benefici o habilita als
ajuntaments a regular alguns aspectes. La bonificació proposada, no gaudeix d’aquest
reconeixement o habilitació legal previ, i no pot ésser estimada en l’expedient de modificació
d’ordenances fiscals. Per aquest motiu es proposa la desestimació.
2.2 OF NÚM. 3 IMPOST D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES
2.2.1 Al·legació:
Proposen una reducció del 50% de la quota tributària per locals que exerceixin qualsevol activitat econòmica i la seva situació física hagi estat afectada per projectes de vianant o qualsevol altra obra civil important, en la seva part executiva, de com a mínim 4 mesos, en l'any immediatament anterior a la liquidació de l'impost. Ha de ser pregada, i serà des de la regidoria d'urbanisme qui certificarà aquesta circumstància.
Consideració:
Aquest apartat de l’ordenança fiscal núm. 3 no ha estat objecte de cap modificació en l'actual expedient per a l'any 2020, per tant, cap article pot ésser objecte de consideració en aquest tràmit de exposició pública i reclamacions.
Es proposa la seva desestimació.
2.2.2.Al·legació:
Dins l'article 5 quota tributària apartat 3r, proposen la modificació de rebaixa dels coeficients de situació de les categories 4a i 5a que es troben en el 3,17 i 1,50 passin a ésser de 2,50 i 1,00 respectivament, amb l'objectiu que determinades zones de Sant Cugat susceptibles d'expansió o d'incentivació per l'obertura de comerços es vegin beneficiades, i faciliti la subsistència dels negocis ja existents. Al·leguen que la normativa permet fixar-lo en 0,40.
Consideració:
Aquesta ordenança fiscal en general ni l’apartat de l'ordenança fiscal núm. 3 que fa referència a la quota tributària no ha estat objecte de modificació en l'actual expedient per a l'any 2020, per tant, cap article de dita ordenança fiscal pot ésser objecte de consideració en aquest tràmit de exposició pública i reclamacions en aquest moment. Sense perjudici que siguin consideracions que es puguin tenir en compte prèviament, en la tramitació prèvia i en el moment de l’aprovació provisional. Essent una decisió igualment de caràcter polític, que responguin a la política fiscal i econòmica que es vulgui dur a terme.
Pel que s’ha exposat es proposa la desestimació.
2.2.3 Al·legació:
46/104
Establir bonificacions en un període de pèrdues, sempre i quan es mantingui el nombre de
treballadors del 30%
Consideració:
Aquest article 4 de l’Ordenança fiscal núm. 3 ha estat modificat en la redacció en aquest expedient, no obstant això, l'article 88 del RDLEG 2/2004, del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, regula els supòsits habilitants perquè les ordenances fiscals puguin desenvolupar les bonificacions obligatòries i potestatives, i aquest pressupòsit de pèrdues proposat no existeix en la llei. Essent el principi de legalitat la base per poder recollir una bonificació en les ordenances.
La regulació d'aquest impost en el TRLRHL ja recull en els articles 78 i ss els supòsits d'exempció i els coeficients de ponderació i de situació en funció del guanys i la xifra de negocis. Fora d'aquestes previsions per ordenança fiscal no es pot regular res que no estigui prèviament permès per la llei.
En conseqüència es proposa la desestimació perquè no existeix emparament legal que permeti desenvolupar reglamentàriament per via de l’ordenança fiscal.
2.3. OF NÚM. 5 IMPOST DE CONSTRUCCIÓ, INSTAL·LACIÓ I OBRES
2.3.1 Al·legació:
Demanen disminuir el tipus impositiu del 4% al 3,60%, per equipar-se a ciutats com Barcelona
que té un tipus del 3,35% i Terrassa del 3,57%. Consideren que s'ha de fer polítiques que vagin
en contra de l'encariment estructural.
Consideració:
Respecte a l’art. 5.3 de l’ordenança fiscal núm. 5 l'art.102 del TRLHL fixa un tipus que no pot excedir del 4%. Ara bé, aquest article no ha estat objecte de tractament i modificació en la tramitació d’aprovació provisional de les ordenances fiscals, per tant, aquesta proposta de rebaixa si fos admesa no hauria estat aprovada provisionalment ni exposada per un termini de 30 dies a possibles reclamacions; per això, no pot ser ara objecte de valoració, i només podria ésser modificat tractant-lo novament en un altre expedient de modificació i introduïda inicialment perquè pugui tenir el seu període d’exposició pública i tràmit d’al·legacions.
Per tant, la proposta és de desestimació perquè aquest apartat, no ha esta objecte de modificació en aquest expedient d’aprovació provisional de modificacions de les OOFF 2020.
2.3.2 Al·legació:
Proposen que la bonificació recollida en l'article 4.2.1 C) Foment de l'ocupació augmenti al 75%
conservant el topall dels 20.000€ per fomentar l'ocupació.
Consideració:
El text refós de la Llei d’hisendes locals preveu en l’article 74.2 quater recull una bonificació màxima de fins el 95 %, prèvia declaració d'especial interès de l'obra, construcció i instal·lació per concórrer circumstàncies socials, culturals, històrico-artístiques o de foment del treball que justifiquin la declaració. Actualment la bonificació la tenim aprovada per un 50%.
En l’expedient d’aprovació provisional de les Ordenances fiscals 2020 aquest apartat de l’article 4 de bonificacions si que ha estat objecte de modificació i per tant és tractaria d'una decisió política augmentar els percentatges de bonificació amb l'afectació i repercussió en els ingressos que s'hagin previst la seva inclusió.
Al trobar-se la modificació dins la legalitat i respondre a un criteri d’oportunitat i de decisió política dins el marc de la planificació econòmica i previsió d’ingressos municipals, es proposa desestimar l’al·legació, sense perjudici de plantejar més endavant el seu estudi en un expedient futur de modificació de les ordenances fiscals.
2.4. OF NÚM. 4 IMPOST SOBRE L’INCREMENT DEL VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA
47/104
2.4.1 Al·legació:
Sol·liciten modificar l’article 4.2 2n apartat en relació a les bonificacions fiscals, en el sentit d’augmentar del 75% al 95% la bonificació de la quota en les transmissions per mort de pares a fills o de fills a pares dels locals amb activitat econòmica si es manté l'activitat.
Consideració:
L'expedient de modificació de les Ordenances fiscals 2020 aprovat inicialment no té prevista cap modificació d'aquesta ordenança fiscal núm. 4 per tant no pot ser objecte de cap modificació en aquesta tràmit d'al·legacions a les modificacions de les OOFF 2020.
Per tant es proposa desestimar aquesta al·legació perquè aquesta Ordenança Fiscal núm. 4 perquè no forma part de l’expedient actual de modificació de les Ordenances fiscals 2020, sense perjudici que pugui ser estudiat més endavant i plantejada com a modificació en un altra expedient de modificació futur.
3. AL·LEGACIONS DEL SR. JOSEP M. MEDRANO M.
3.1 OF NÚM. 1 IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES
3.1.1 Al·legació:
ÚNICA.- Aplicació indeguda del tipus de gravamen especial d’ús d’aparcament, d’acord amb l’article 5.2 de l’ordenança fiscal núm. 1 (IBI).
El reclamant, al llarg del seu escrit i de forma resumida cita l’article 74.2 del TRLRHL, defensa el seu argument citant el concepte d’habitatge habitual que inclouen algunes normes tributàries com la que regula l’IRPF i una consulta a la DGT sobre l'ITP-AJD que inclouen dins el concepte d’habitatge habitual fins a 2 places d'aparcament i manifesta l’errònia aplicació del precepte citat en les liquidacions d’IBI i finalment sol·licita el següent:
1a) Que es reformuli l'aplicació del tipus especial previst per a l'ús dels aparcaments en l'àmbit de l'impost sobre béns immobles, per tal d'assegurar-ne la seva aplicació exclusivament en usos no vinculats al residencial i que, subsidiàriament, es redueixi el tipus especial aplicable a l'ús d'aparcament, de forma que els aparcaments de particulars vinculats a ús residencial no tinguin un tractament fiscal més desfavorable que d'altres activitats.
Consideració:
L’al·legació presentada és contra l'article 5.2 que regula el tipus de gravamen i efectivament, el tipus pels bens urbans en general s’ha incrementat del 0.513% al 0,528% i tenim regulat un tipus específic pels aparcaments del 1,169% que per al 2020 s’incrementaria al 1,203% i que afectarà a un 10% dels immobles que tinguin un valor cadastral superior a 13.710,25€.
L'article 72.4 del TRLRHL regula la possibilitat que els ajuntaments estableixin tipus diferenciats en els béns urbans que no siguin d'ús residencial, de conformitat amb els usos recollits en la normativa cadastral, i respectant que l'aplicació es faci com a màxim al 10% dels immobles que per cada ús tingui major valor cadastral. Per tant, aquells aparcaments que, de conformitat amb la normativa cadastral, no siguin d’ús residencial si poden ser objecte d’un tipus diferenciat, tenint en compte que només s’aplica a un 10% dels immobles que tinguin un valor cadastral per sobre de 13.710,25 €. Per tant, tots aquells immobles amb ús determinat pel Cadastre com aparcament, però amb valor inferior a 13.710,25€, no els serà d’aplicació aquest tipus diferenciat, sinó el general.
És el cadastre el que estableix i defineix els usos d'un immoble i estableix la seva valoració en funció de la descripció i documentació que li és facilitada.
En dret tributari, l’analogia té una aplicació molt restrictiva i preval el principi de legalitat. Per tant, en l’esfera material del dret tributari no és aplicable, ja que cada tribut i cada norma estableix quan neix una obligació tributària i els elements bàsics per a la seva determinació; altra cosa és que pugui tenir alguna participació a nivell formal, i en aspectes que no permetin
48/104
interpretació. Un exemple seria en la determinació de les bases de liquidació per definir la quantia del tribut.
Per tant, determinar que un immoble definit cadastral d’una manera segons la normativa cadastral que és la que segons el TRLRHL marcarà l’aplicació d’un tipus o un altra, no admet la possibilitat d’alterar aquesta descripció o definició cadastral, i considerar que com altra norma tributària com l’IRPF consideri que dues places d’aparcament formarien part del que s’entén com a habitatge habitual, això hagi de ser directament aplicable a la gestió de l’IBI segons la normativa pròpia.
L’analogia no és un mètode d’interpretació en dret tributari. En tot cas, ho podria ser com a mètode d’integració. Pensada per quan hi ha buits de legislació i mitjançant aquesta no es poden crear tributs, ni disposar-se bonificacions o exempcions, i això és possible perquè així ho ha mantingut la jurisprudència quan ha permès recorre als principis generals del dret tributari en primer lloc, i als principis generals del dret administratiu en segon lloc, per tractar buits legals sempre i quan es respectin els principis de la legalitat dels tributs, però mai en altres casos.
La redacció de l'ordenança fiscal és conforme a normativa.
Per altra banda, tal com argumenta el reclamant, la redacció de l’article 74.2 és totalment aplicable, i en tot allò que no quedi regulat en l’ordenança o es trobi regulat de forma contradictòria a com es reculli en la norma amb rang de llei, es té per no recollit i no s’aplicaria. El fet que la nostra ordenança fiscal no reculli específicament quan regula els tipus diferenciats que quan els immobles tinguin atribuïts diversos usos s’aplicarà el tipus corresponent a l’ús de l’edificació o dependència principal, no vol dir que en la gestió de l’impost no es tingui en compte.
Per tant, si la discrepància es troba en com s’aplica el tipus, cal especificar que es tracta no tant del text de la norma sinó de la gestió de l’impost, i aquesta es troba delegada a l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona. Si el ciutadà considera errònia l’aplicació individualitzada en el seu cas, el mecanisme d’impugnació o reclamació és el recurs de reposició preceptiu davant la liquidació que li sigui notificada. I si el problema és contra la definició de l´ús assignat des del Cadastre, la reclamació s’ha de vehicular també contra aquest organisme que fa les valoracions cadastrals.
El procediment d'aprovació de noves ponències de valors, és aliè al procediment d'aprovació de les modificacions de les ordenances. Aquests procediments es porten des de la Gerència del Cadastre, i alguns es tramiten d'ofici per aquesta. http://www.catastro.meh.es/
En conseqüència, la redacció actual de l’ordenança pel que fa al tipus general i diferencial és conforme a la llei i no condiciona la seva correcta aplicabilitat.
En trobar-se la modificació dins la legalitat i respondre a un criteri d’oportunitat i de decisió política dins el marc de la planificació econòmica i previsió d’ingressos municipals, es desestima l’al·legació per concepte i discriminació.
2a) Que es justifiqui l'aplicació dels tipus especials de l'impost sobre els béns immobles i es doni trasllat de la memòria justificativa de la seva modificació, així com de la no aplicació als usos d'ensenyament i cultura, turisme i hostaleria, esportiu, administracions públiques, religiós, espectacles o sanitat, existents a la ciutat.
Consideració:
Pel que fa a la segona petició, només la petició de la justificació dels tipus especials pot ésser objecte de resposta dins aquest tràmit d’al·legacions, i aquesta es troba en el mateix article 74.2 del TRLRHL citat pel reclamant. Aquest impost és una de les més importants fonts d’ingressos, i la llei permet aplicar directament els tipus dintre d’una forquilla de mínims i màxims i segons condicions establertes per llei, amb la finalitat que els municipis puguin disposar dels ingressos suficients que els hi permetin desplegar les seves polítiques de despeses, inversions sota principis d’equilibri pressupostari i suficiència financera.
49/104
En conseqüència es considera que la justificació es troba en la mateixa llei.
La petició del trasllat de la memòria justificativa de la modificació, el reclamant té a la seva disposició l’expedient i exposat al públic la documentació entre la qual es troba la memòria justificativa. Igualment li haurà de ser tramesa aquesta informació de forma individualitzada, de conformitat amb la llei 39/2015, d’1 d’octubre del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i pel que fa a la petició de no aplicació a altres usos, en tractar-se de l’esfera de gestió del tribut, s’haurà de remetre a l’ORGT de la Diputació de Barcelona, que és l’òrgan competent per la gestió d’aquest impost.
3a) Que es notifiqui de forma personal, com a part interessada, l'acord d'aprovació definitiva de les ordenances fiscals per al 2020, així com dels informes tècnics de resolució de les al·legacions, als efectes de poder fer efectius els drets que al seu interès li puguin assistir, dins dels terminis legalment establerts.
Consideració:
Sobre aquesta sol·licitud, s’ha d’entendre que no és una al·legació a la modificació de lesordenances, sinó una petició d’informació a futur, que li serà resolta per la via i el procediment escaient.
Per tant la 2a i 3a petició del reclamant, no han esta considerades al·legacions a les modificacions de les ordenances fiscals 2020.
4. AL·LEGACIONS DEL GRUP MUNICIPAL JUNTS PER SANT CUGAT
4.1 OF NÚM. 1 IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES
4.1.1 Al·legació:
Que es mantinguin els tipus de l’IBI com estaven. Que es trenca amb línia dels darrers mandats de contenció i baixada. Que l’increment d’ingressos crearà una tensió que s’agreujarà en el pressupost corrent.
Que la crescuda en un 2,9% ha fet reduir la progressivitat de l'impost, que hauria de recollir previsions més grans per a les grans superfícies comercials, els grans edificis d'oficines o les grans empreses industrials, però no ho fa. Troben inoportuna la pujada amb la irrupció del tribut metropolità i amb la previsió de retallades en la despesa pública de l'Estat.
Al·leguen manca de valoració econòmica amb criteris d’eficiència i estratègics, així com de treball conjunt amb els grups de l’oposició per millorar-les, tractant la modificació d'improvisada, amb pocs canvis de relleu i amb disparitats de criteris en el redactat.
Consideració:
L'article 72 del text refós de la Llei d'hisendes locals regula els tipus de gravamen i en el seu apartat segon diu que els ajuntaments podran establir un tipus diferenciat, per a cada grup d'immobles amb característiques diferents, que en cap cas, podrà ser inferior al 0,4% ni ésser superior al 1,3%.
Es tracta d'una decisió política lligada a la planificació econòmica i financera i es poden aplicar modificacions dins els marges establerts en la normativa aplicable segons les necessitats municipals i dins el marc legal, amb les repercussions i efectes sobre el pressupost municipal i les previsions d’ingressos per l’exercici 2020.
En trobar-se la modificació dins la legalitat i respondre a un criteri d’oportunitat i de decisió política dins el marc de la planificació econòmica i previsió d’ingressos municipals, es desestima l’al·legació.
4.2 ORDENANCES FISCALS 10, 13 i 25
4..2.1. Al·legació:
50/104
Demanen homogeneïtzar els criteris descriptius de la situació econòmica dels subjectes passius a l’hora de regular els beneficis fiscals, per a persones amb precarietat, en particular a les propostes de modificació següents:
Article 4 OF 10, 13 i 25 referents a les bonificacions fiscals.
Consideració:
Aquestes 3 ordenances fiscals que recullen diferents taxes municipals han patit alguna modificació de redacció en l’article 4 relatiu a les exempcions o bonificacions i en concret s'ha canviat la paraula "aturats" per “persones en situació d'atur. La resta d'aclariments s'ha fet en funció al tipus de bonificació.
En l'ordenança fiscal núm. 10 es recull un supòsit d’exempció pensat en termes generals i per a les persones físiques, i un dels pressupòsits és trobar-se en situació d'atur i sense cap tipus de subsidi.
A l'ordenança fiscal número 13 es regula amb més detall la forma d'acreditar-ho, perquè s’està pensant també en la situació dels socis fundadors de les persones jurídiques perquè és una taxa que els hi afecta (activitats).
En l’ordenança fiscal número 25 també s’està pensant únicament en persones físiques, i no hi ha cap supòsit de bonificació, només es regula una possibilitat d'exempció en els casos d'acreditar escassa capacitat econòmica que no és necessàriament trobar-se a l'atur. Ja que la persona que es trobi en situació d’atur i rebi la prestació per desocupació no es trobarà exempta. Per aquest motiu no té la mateixa redacció. Només el fet de no tenir cap tipus d'ingrés o subsidi un cop finalitzada la prestació d'atur és el supòsit d’aplicació de l’exempció.
No necessàriament s’ha de regular de la mateixa manera els requisits per optar a un benefici fiscal.
En trobar-se la modificació dins la legalitat i respondre a un criteri d’oportunitat i de decisió política dins el marc de la planificació econòmica i previsió d’ingressos municipals, es desestimar l’al·legació perquè la descripció i els criteris sobre la situació econòmica dels sol·licitants responen a un tractament diferenciat i modificar-ho afectaria a les previsions d’ingressos d’alguns supòsits de fet, sense perjudici que sigui objecte d’un estudi més profund i en concordança amb les línies estratègiques i de govern en un expedient de modificació futur.
5. AL·LEGACIONS DE L’ASSOCIACIO DE PROMOTORS I CONSTRUCTORS D’EDIFICIS DE CATALUNYA
5.1 OF NÚM. 1 IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES
5.1.1 Al·legació:
Demanen que s'elimini o es moderi aquesta pujada sobtada del tipus.
Consideració:
Al trobar-se la modificació dins la legalitat i respondre a un criteri d’oportunitat i de decisió política dins el marc de la planificació econòmica i previsió d’ingressos municipals, es desestimar l’al·legació.
5.1.2 Al·legació:
al·leguen doble imposició del recàrrec en l'IBI per immobles d'ús residencial permanentment desocupat. I demanen que quan es faci el reglament regulin unes determinades causes de desocupació.
Consideració:
Aquest apartat de l'ordenança fiscal núm. 1 d’IBI no ha estat objecte de modificació i per tant no forma part del text aprovat provisionalment i susceptible de rebre al·legacions. Tanmateix el reglament que ha de desenvolupar i regular les situacions de desocupació és competència de l'Estat. En conseqüència, es proposa la desestimació.
51/104
5.2 OF NÚM. 4 IMPOST SOBRE L’INCREMENT DEL VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA
5.2.1 Al·legació:
Que no s'ha previst incorporar la no subjecció de l'impost en els supòsits de no increment del valor de terrenys, quan es pugui provar pel contribuent.
Consideració:
L'expedient de modificació de les Ordenances fiscals 2020 aprovat provisionalment no té
prevista cap modificació d'aquesta ordenança fiscal núm. 4 per tant no pot ser objecte de cap
modificació en aquest tràmit d'al·legacions a les modificacions de les OOFF 2020, per aquest
motiu es proposa la desestimació.
Per altra banda, la disposició addicional primera de l'ordenança fiscal esmentada recull la
possibilitat d’entendre que els seus preceptes que reprodueixen, per raons sistemàtiques,
aspectes de la legislació vigent i altres normes de desenvolupament, s’entendran
automàticament modificats o substituïts en el moment en que es produeixi la modificació dels
preceptes legals i reglamentaris als quals fan referència.
És el legislador el que modifica les lleis i per tant cal que sigui ell el que modifiqui i substitueixi
els preceptes afectats per la jurisprudència.
El fet de no recollir en el text d’aquesta norma la interpretació jurisprudencial no vol dir que
l’expulsió de l’ordenament jurídic d’algun precepte de la llei no es tingui per realitzat, i en
conseqüència no serà aplicable. Per altra banda informar que la gestió d’aquest impost es troba
actualment delegada a l’Organisme de Gestió de Tributària de la Diputació de Barcelona.
5.3. OF NÚM. 5 IMPOST DE CONSTRUCCIÓ, INSTAL·LACIÓ I OBRES
5.3.1 Al·legació:
Que es revisi el tipus impositiu a la baixa.
Consideració:
El tipus impositiu de l'OF núm. 5 d'ICIO no ha estat objecte de modificació en aquest expedient aprovat provisionalment, per tant no és susceptible d'al·legació. Igualment és tractaria d'una decisió d'oportunitat, dins el marc legal, que hauria de prendre l'equip de govern i instar novament un expedient nou amb una proposta de modificació.
Per tant la proposta és de desestimació perquè aquest apartat, no ha esta objecte de modificació en aquest expedient d’aprovació provisional de modificacions de les OOFF 2020.
5.3.2 Al·legació:
Que s'incorpori una bonificació en la quota de l'ICIO per aquells edificis d'obra nova o gran rehabilitació que obtinguin certificat energètic A.
Consideració:
Aquest apartat no ha estat objecte de modificació en aquest expedient d'aprovació provisional, i per tant no és susceptible de reclamació, es proposa la desestimació.
Per altra banda, informar que l'article 103.2 b) del TRLRHL recull la possibilitat que els ajuntaments potestativament regulin una bonificació de fins el 95%.
L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès té regulada i vigent una bonificació potestativa en l'article 4.2.2 per aspectes mediambientals en un 20% de la quota per obres o instal·lacions susceptibles d’aquest certificat energètic A quan aquestes no sigui de caràcter obligatori.
52/104
Tercer.- APROVAR DEFINITIVAMENT per l’exercici de 2020 i en els mateixos termes les modificacions parcials aprovades provisionalment de les ordenances fiscals que a continuació es relacionen:
Ordenança Fiscal núm. 1 - Impost de Béns Immobles
Ordenança Fiscal núm. 3 – Impost d’activitats Econòmiques
Ordenança Fiscal núm. 5 – Impost de construcció, obres i instal·lacions i l’annex.
Ordenança Fiscal núm. 10 - Taxa d’expedició de documents administratius i altres serveis
Ordenança Fiscal núm. 12 - Taxa per serveis urbanístics, llicències o per la comprovació d’activitats comunicades en matèria d’urbanisme
Ordenança Fiscal núm. 13 - Taxa per la prestació dels serveis d’intervenció administrativa en l’activitat dels ciutadans i les empreses a través del sotmetiment a llicència prèvia, comunicació prèvia o declaració responsable i pels controls posteriors a l’inici d’activitats, els controls periòdics i les revisions periòdiques
Ordenança Fiscal 16: Taxa per la prestació dels serveis dels Mercats Municipals
Ordenança Fiscal núm. 18 - Taxa per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic municipal
Ordenança Fiscal núm. 25 – Taxa per la prestació del servei de recollida, guarda i custòdia d’animals de companyia abandonats o perduts a la via pública
Quart.- APROVAR la refosa de les Ordenances fiscals modificades i que s’incorporen com a annex a la proposta i publicar-les íntegrament en el web municipal.
Cinquè.- PUBLICAR en el Butlletí Oficial de la Província i en Tauler electrònic municipal l’aprovació definitiva de les modificacions parcials de les anteriors ordenances fiscals que han de regir durant l’exercici 2020 i següents mentre no es modifiquin o deroguin expressament, de conformitat amb el que estableix l’article 17.4 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.
Sisè.- NOTIFICAR aquests acords a l’Organisme de Gestió Tributaria de la Diputació de Barcelona (ORGT) i als interessats que seguidament es relacionen als efectes oportuns:
- Sr. José García Delgado, secretari general de la Secció sindical única de les Comissions Obreres Nacional de Catalunya de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
- Sr. Sergio Blázquez Aguirre, regidor del grup municipal de Ciutadans.
- Sr. Josep Manel Medrano Molina, amb NIF ***7839**
- Sra. Cristina Paraira Beser, regidora del grup municipal de Junts per Sant Cugat.
- Sr. Lluís Marsà García, en nom i representació, en la seva condició de President de l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya.
Setè.- TRAMETRE al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat els acords de modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs
53/104
municipals un cop s’hagin aprovat definitivament, de conformitat amb allò que determina l’article 2d) del Decret 94/1995, de 21 de febrer, d’assignació de funcions en matèria d’hisendes locals als Departaments de Governació i d’Economia i Finances.
Torn de presentació
. Tinent d’alcalde de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Mobilitat, Seguretat i Transport, Sr. Pere Soler: Han estat presentades 16 al·legacions, de les quals ja els vam explicar als grups municipals de l’oposició que per qüestions tècniques no poden ser estimades. Les Ordenances Fiscals no sé si ho sabran vostès, però es treballen de manera específica i només poden ser modificades si hi ha una demanda per part d’algun grup en el període de presentació de modificacions de les Ordenances, o bé si és oberta al que s’anomena la Ponència de l’Ordenança Fiscal. Com que algunes d’aquestes esmenes, al·legacions, han estat presentades en Ordenances que no eren objecte de la seva modificació doncs han hagut de ser desestimades. Si em permeten, d’aquestes 16 hi ha hagut diversos col·lectius que d’alguna manera han presentat modificacions de les Ordenances: els dos grups de l’oposició han presentat modificació d’alguna de les Ordenances, el sindicat Comissions Obreres també ha presentat alguna demanda de modificació d’Ordenances, dues persones a títol particular que també han presentat modificacions i després l’Associació de Propietaris d’Edificis de Catalunya també havia presentat unes modificacions. Hi ha hagut algunes d’aquestes modificacions o demanda de modificacions que anaven directament, diguéssim, a anul·lar la modificació de l’Ordenança núm. 1 que tenia previst aquest Ajuntament, que era la modificació a l’alça de l’Impost de Béns Immobles i, per tant, és un criteri polític i en aquest cas doncs no han pogut ser estimades, precisament per tenir una posició diversa o divergent a la proposta. Hi ha hagut altres esmenes, altres al·legacions, unes presentades per Ciutadans i unes altres presentades per Junts per Catalunya que podrien ser admeses a consideració. El fet d’això és que aquest Govern es vol prendre el seu temps per tal de poder fer un recàlcul del que significaria l’aplicabilitat o l’aplicació d’aquesta modificació sobre les Ordenances en concret i que, per tant, deixen la porta oberta a treballar-ho en les possibles Ordenances de cara al futur. En definitiva, doncs, aquest és el resum. Si volen entrar en el detall, en aquest cas, els podríem comentar que l’Ordenança núm. 1, no vull deixar-ho passar, que és la que afecta als béns immobles, té una proposta d’augment del 2,9%, per tal de mantenir l’equilibri financer de l’Ajuntament i poder tenir una continuïtat i una millora en la prestació de serveis que aquest Ajuntament desenvolupa o té ganes de desenvolupar, sobretot direccionat cara als Serveis Socials i dirigit també en aquelles famílies i en aquelles persones que ho estan passant malament. En aquest cas, el tipus impositiu que passarà del 5,13% al 5,28%, portarà una millora de poc més d’1 milió d’euros, 1,2 milions d’euros aproximadament, i que això ens ajudarà precisament a apaivagar aquest estrès que tenia l’Ajuntament després de 3 anys consecutius amb una congelació de l’IBI i amb una pèrdua del poder adquisitiu per part dels ingressos d’aquest Ajuntament. En tot cas, cal recordar que l’Ajuntament va bonificar en un total de 420.000 euros, casi 421.000 euros, més de 1.000 famílies nombroses en aquest sentit a través dels seus ajuts i de les seves bonificacions. Hi ha una congelació pel que respecta també a les bonificacions, ajuts i subvencions en tots els seus preus públics i taxes i, per tant, doncs, aquesta voluntat de tirar endavant les polítiques de caire més social. En tot cas, si volen després podem intentar aclarir alguna cosa més respecte a les Ordenances Fiscals.
Torn d’intervencions
. Regidor Sr. Sergio Blázquez, del Grup municipal de Cs: Buenas tardes a todos. Nuestro voto va a ser contrario a la aprobación de estas Ordenanzas Fiscales, que a nuestro juicio dejan bastante que desear. En primer lugar, suponen un aumento indiscriminado en el IBI del 3%, prácticamente, a ello debemos sumar el factor de que el nuevo Tributo metropolitano, aunque lo gestiona la AMB, entra en vigor y repercute también precisamente sobre los mismos pagadores del IBI. Por lo tanto, nuestros conciudadanos, en definitiva, van a ver como su poder adquisitivo queda reducido en 2020 de forma considerable. Esto evidentemente no parece nada progresista, más bien está en las antípodas de ello y creo que es fácilmente comprensible. La propuesta de Ciudadanos, que ha sido desestimada, era rebajar el IBI en un 5%, lo cual es plenamente
54/104
asumible y el día que hablemos de los Presupuestos tiempo habrá para explicarlo. En segundo lugar, debemos decir que apenas se ha abierto el melón de las Ordenanzas Fiscales, ello significa que al no modificar prácticamente nada resulta que las alegaciones de los Grupos, o el que los Grupos podemos hacer quedan desestimadas de forma técnica. Por lo tanto, el equipo de Gobierno lo que hace es infrautilizar un mecanismo que es el de modificar Ordenanzas Fiscales y que puede ser muy interesante a nivel político y apenas lo ha hecho. Y luego resulta que nos pasamos todo el año quejándonos de que a los ayuntamientos nos faltan competencias o tenemos que suplirlas, y en este caso el tripartito que nos gobierno cuando tiene competencias no las utiliza. Esto es un sinsentido y es una incoherencia, a nuestro juicio, absoluta. Ejemplos: sabemos que el comercio local no pasa por su mejor momento, se podrían haber modificado los coeficientes que se aplican a las 5 zonas en que están distribuidos los comercios en Sant Cugat, respecto al Impuesto sobre las Actividades Económicas y no se ha hecho, es decir, grabamos mucho y además grabamos en zonas que deberían tener un pleno desarrollo comercial como Volpelleres o Can Mates, pero también podríamos hacer más barato este tributo en el centro para los comerciantes. Si no se hace, entendemos, es porque no existe la voluntad de hacerlo. Y lo mismo sucede con algunas bonificaciones del IBI para comerciantes, que hemos presentado y no han sido estimadas, o para familias numerosas con muy pocos recursos, familias numerosas, 5 miembros, en principio. Ejemplo: hemos presentado una alegación para que las familias numerosas que perciben entre 12.000 y 18.000 euros puedan aumentar la bonificación en el IBI del 70% al 90%. Estamos hablando, aproximadamente, de 125 familias. Pues bien, esto ha sido desestimado. Y yo me pregunto: ¿Qué Gobierno que dice autodenominarse de izquierdas o progresista pretende cobrar el IBI a familias numerosas que sumando todos sus ingresos no llegan a los 18.000 euros? ¿Cómo luego hablamos de redistribución de la riqueza o de políticas para que nuestros vecinos no tengan que irse de Sant Cugat? Y claro, no nos pongan como excusa que es que nuestras propuestas se han desestimado técnicamente porque la Ordenanza no ha sido modificada en determinados puntos. Para eso están ustedes, señores del tripartito, para mirarse con lupa las Ordenanzas, que es su obligación. En definitiva, nuestro voto será en contra, muy decepcionados porque se desaprovecha un recurso que es el de modificar las Ordenanzas para hacer política, repito, luego nos quejamos todo el año de que nos faltan competencias y cuando las tenemos no las aprovechamos. Y decepcionados también porque lo poco que se ha tocado ha sido para estrujar al ciudadano y restarle poder adquisitivo. Muchas gracias.
. Regidor Sr. Carles Brugarolas, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Bona tarda de nou. Avia’m, el que estem fent avui és posar sobre la taula l’aprovació definitiva de la proposta de modificació de les Ordenances que es va portar en aquest mateix plenari en el mes d’octubre i el nostre Grup el que va fer en el seu moment és abstenir-se per poder-ne parlar, per veure quins canvis, quines modificacions podíem acordar. Jo potser perquè veníem d’un altre, no sé, tarannà, o del que sigui, jo quan ostentava la responsabilitat que ara té el Sr. Soler de ser responsable d’Hisenda, tant quan en l’època que teníem majoria absoluta, com quan no la teníem, el que mirava de fer era una o diverses rondes amb tots els Grups per compartir com estaven les coses, quin eren els grans eixos de l’orientació financera, econòmica de l’Ajuntament, etcètera, i específicament en aquesta etapa en la qual el que toca és doncs portar o sotmetre a la consideració del conjunt del plenari les Ordenances Fiscals, els Pressupostos, etcètera. Bé, això no s’ha produït, en absolut, i per tant el que hem fet és presentar algunes al·legacions amb una reforma que tal com es deia ara no és molt minsa perquè en essència la reforma que se’ns ha presentat inclou tres tipus de coses: una primera és la pujada de l’IBI; la segona són alguns canvis de criteri, diguem-ne, de tipus menor, ajustos tècnics, etcètera; i la tercera, són bàsicament correccions, són correccions de petits defectes que hi havia en algunes Ordenances. Bé, per tant, la reforma clarament és una reforma molt minsa, molt petita i tal com explicava ara el Sergio, doncs el que es pot al·legar és allò que es proposa modificar i, per tant, l’àmbit del que podem parlar avui és molt petit. Bé, aquest primer tema. Segon tema és que naturalment aquest Govern trenca amb la inèrcia dels darrers 8 anys, com a mínim, els darrers 6 anys com a mínim. Des de 2013 s’havien vingut produint baixades lleus de l’IBI, consolidades una darrera de l’altra i/o congelacions i això responia amb un criteri, que no és capriciós, no és aleatori, és amb un criteri de mirar sempre de fer més amb menys, és de ser més eficients i, per tant, tenir una
55/104
Administració que gestiona bé, que gestiona el millor possible i que mira de millorar els serveis que presta aquesta Administració doncs proposant l’escala fiscal el més petita possible i això s’havia vingut fent fins i tot quan encara estàvem en plena crisi i cosa que jo crec que és especialment adequada. Tercera qüestió: quan tu toques els tipus d’IBI, amb l’IBI hi ha un tipus general i hi ha uns tipus diferenciats. Els tipus diferenciats que són molt més alts són els que paguen les gran empreses, les grans superfícies comercials, els grans propietaris de pàrquings, els grans propietaris d’oficines, bé, ens hem trobat una mica amb la curiositat de que el tipus impositiu puja el mateix tant amb el tipus general, com els tipus diferenciats dels grans propietaris i això, clar, venint d’un Govern que s’autoanomena progressista, doncs és sorprenent, perquè la teoria diria que si ho apuges igual més aviat el que fas és un tribut que és menys progressiu, que és més regressiu i, per tant, entenem que el lògic en un escenari de pujada i protagonitzat, diguem-ne, per un Govern com el que vostès ostenten doncs hauria sigut que els tipus diferenciats haguessin pujat percentualment més que el tipus general, però això no ha estat així. Quarta qüestió: és clar, aquesta és molt més profunda, que és quan un responsable d’Hisenda, un Govern, etcètera, que planteja un marc d’ingressos i, per tant, un escenari tributari li està demanant al conjunt de la ciutadania que financi tota una sèrie de qüestions, però és que aquestes qüestions encara no les coneixem, perquè no existeix encara un Pla d’Actuació Municipal, vull dir, hem conegut tota una bateria de mesures que es volen posar sobre la taula, moltes d’elles molt exigents en quant a despesa i propostes d’inversió que clarament no es podran finançar amb l’increment d’IBI que ara es posa sobre la taula. Llavors, una de dues, o els comptes no quadraran perquè potser la pujada és massa petita, o el que es pretén posar sobre la taula és un escenari de despesa que tinc ganes de veure com el quadrarem en el Pressupost de 2020 i amb els successius, perquè em costa entendre com això ho farem. Cinquena qüestió: la inoportunitat. Clar, aquesta pujada coincideix amb el tribut metropolità, que a més l’any que ve pujarà un 5%, coincideix amb un escenari més que probable de retallades amb origen a l’Administració Central de l’Estat, perquè els comptes estatals com sempre no quadren i, per tant, ja estem més que advertits que vindran retallades i coincideix amb un escenari, d’almenys, incertesa sobre com ha d’evolucionar l’economia. Vull no oblidar que en termes interanuals del mes de novembre ja tenim a Sant Cugat un increment de l’atur del 4,7%. Per tant, alerta, alerta, no és cap crítica, és una dada, alerta perquè la situació econòmica, diguem-ne, potser no és la idònia per un escenari d’increment fiscal i potser seria un moment més adequat per més contenció i més allò que dèiem al principi: fer més amb menys. I finalment, la justificació que...
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Ha d’anar acabant, Sr. Brugarolas.
. Regidor Sr. Carles Brugarolas, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: De seguida..., que es justificava, que diguem-ne, que la qüestió era la pujada salarial, etcètera, home, jo crec que a ningú se li escapa que estem davant d’un equip de Govern que és molt més car, que preveu una estructura directiva que és bastant més cara, etcètera i que tot això ja compromet una part no menor d’aquesta pujada d’IBI. En fi, amb tot plegat naturalment amb aquest escenari, doncs la nostra posició serà contrària. Nosaltres pensem que l’IBI no s’hauria de tocar, que li demanem a aquest equip de Govern que continuï aquesta línia de continuar fent més amb menys i l’altra esmena que vam tocar que ja vam parlar en Comissió Informativa...
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Sr. Brugarolas, vagi acabant.
. Regidor Sr. Carles Brugarolas, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: ...que havia de ser integral, doncs ho agraïm. I ja està. Gràcies.
. Tinent d’alcalde de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Mobilitat, Seguretat i Transport, Sr. Pere Soler: Sí, intentaré contestar breument, intentaré com que estem a les portes de Nadal no sobreescalfar l’ambient. Miri, Sr. Blázquez, això de menys impostos més serveis, no serveix, serveix per fer propaganda i serveix per intentar rascar algun vot en algun lloc, però no sé, jo crec que a vegades es ralla la irresponsabilitat quan es demana als ciutadans que no paguin els seus tributs o els seus impostos, en aquest sentit. Vostè acaba de parlar d’unes propostes adreçades al comerç que no estan incloses en que vostès proposaven en les Ordenances Fiscals. O sigui, fa
56/104
una xerrada, aquí, dient el que vostè creu que ha de dir perquè ha de ser escoltat en aquest sentit. Miri, tècnicament no hem pogut ni admetre el canvi d’una paraula de persones amb discapacitat, amb discapacitat funcional, perquè l’Ordenança no estava aprovada. Vostè creu que aquest Govern no voldria canviar aquest llenguatge o alguns errors que comentava el Sr. Brugarolas en aquest sentit? Sí, però si no està oberta l’Ordenança doncs no es pot tramitar aquesta modificació. Aquesta perquè no comporta cap tipus pecuniari ni de diners, ja la modificarem i ho farem, i sí, Sr. Blázquez, té tota la raó, les Ordenances Fiscals serveixen per fer política, no és una cosa inerta que serveixen només, diguéssim, per vestir una empresa que té uns ingressos i una previsió de despeses. Les polítiques es determinen a partir de la base d’ingressos i com fas tu la redistribució després en els diferents calaixos i en aquest cas li puc ben assegurar, no es preocupi, Sr. Brugarolas, que en el seu moment presentarem, ja hem presentat algunes de les gran línies, però presentarem fil per randa tot el que aquest Govern vol fer i aquest tarannà. Miri, potser sí, potser sí n’hem de prendre nota que ens haurem d’asseure moments abans per parlar sobre les Ordenances Fiscals. Jo també li reconec, vostè se seia, però se seia quan ja no era un període d’al·legacions i obrir les Ordenances Fiscals també, també li he de dir, en aquest sentit i també hi havia una desestimació important. Vostè deia, “no, no, des del 2000”, no sé quin any m’ha dit vostè, doncs miri, el 2015 va augmentar un 19,3%, o sigui, el tipus va passar del 0,43% el 2016 al 5,13% i que ha estat congelat fins aleshores, no em digui que vostès no el van pujar, i no he volgut tirar més enrere en aquest sentit. “Trenca amb la inèrcia”, amb quina inèrcia? Amb la que portaven vostès de 32 anys de Govern? Doncs benvinguda trencar amb aquesta inèrcia, ja li dic d’entrada. Aquest Govern ha vingut per treballar i per mirar a la ciutadania cara a cara i poder implementar polítiques en aquest sentit. Cert, li reconec, el tipus diferencial dels altres béns immobles no els hem tocat, per què? Perquè hem fet l’exercici de calcular com ha de fer qualsevol Govern i ha determinat que en aquest període no es poden fer aquestes modificacions. Primer, perquè intentem mesurar un pla de xoc pel comerç i, per tant, volem mirant-nos amb deteniment i poder treballar en aquest sentit. Segon: perquè tenim un model de ciutat que depèn excessivament de l’ús residencial i que, per tant, la modificació que vostè diu sobre els altres tipus diferencials d’IBI, sobre els altres immobles de naturalesa diferent a l’ús residencial té una repercussió en la recaptació final bastant minsa, 80% de l’IBI depèn de les llars i de l’ús residencial de la nostra ciutat i els seus temors de quadrar, no es preocupi que aquest Govern quadrarà les xifres. Ens poden haver dit la coincidència, perquè això ho han dit vostès, la coincidència amb el tribut metropolità, ja, però és que vostès que estaven al Govern no van explicar a la ciutadania que tindríem el tribut metropolità a les acaballes d’aquest exercici. I és més, també, què passaria si ens pugessin l’IVA o l’IRPF? Hauríem de deixar de treballar per la nostra ciutat i procurar aquells ingressos que han de servir per procurar els nostres serveis? Doncs bé, jo li dic que no i després, si us plau, sigui una miqueta curós amb les xifres, quan vostè diu “és que ha pujat l’atur a Sant Cugat un 4,9%”, saps que significa això? 13 persones més a l’atur. Home, posem les mesures quan pertoquen, que 13 persones, evidentment, que ara han passat a l’atur que no és de la voluntat d’aquest Govern i que seguirà treballant per totes aquelles persones que ho estan passant malament i sobretot en aquelles que estan en situació d’atur, però no intenti alarmar a la població amb que està pujant l’atur d’una manera exponencial, en 4,9%, quan estem parlant de 13 persones. No sé, hi ha una mica d’incoherència. Jo em pensava que vostès, amb aquesta voluntat de teixir ponts de diàleg...
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Sr. Soler, ha d’anar acabant.
. Tinent d’alcalde de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Mobilitat, Seguretat i Transport, Sr. Pere Soler: Em pensava que vostès amb aquesta voluntat de teixir ponts de diàleg a l’inici del mandat doncs ens farien confiança. Moltes gràcies.
. Regidor Sr. Sergio Blázquez, del Grup municipal de Cs: Un poco por alusiones, intentaré ser didáctico y también ya que vienen fechas navideñas pues lo más respetuoso posible. Sr. Soler, usted no se ha mirado seguramente las alegaciones que hemos presentado, yo las tengo delante y si quiere se las paso con el sello. Entonces, nosotros, a lo mejor es que simplemente es que ni tan siquiera se lo ha llegado a mirar: impuesto sobre las Actividades Económicas, en el punto núm. 2 igualmente proponemos dentro del artículo 5, apartado 3, en el que hace referencia a los
57/104
coeficientes de situación en Sant Cugat, se han establecido 5 categorías que a la categoría 4 y 5 pasan a tener unos coeficientes de ponderación de 2,5 y 1. Si no le ha llegado tenemos 2 problemas: primero, que ustedes no lo han hecho y segundo, que ni tan siquiera les han llegado nuestras alegaciones de forma correcta. Y luego usted, a ver, es que gestionar bien es hacer más con lo mismo, o sea, incrementar los impuestos yo creo que sabemos hacerlo todos, pero la clave es con el mismo dinero poder hacerlo mejor y usted dice “es que no se pueden prestar los servicios…”, mire, lo que nosotros no queremos es por ejemplo que nos embarquemos en una aventura que cuesta 13 millones de euros, que es la nueva Biblioteca que irá a Ramon Barnils presumiblemente. Nosotros hemos dicho que era necesaria, que no era una prioridad. Yo prefiero que ese dinero lo tengan los ciudadanos de Sant Cugat en su bolsillo. Lo que no queremos financiar es el aumento que está teniendo este nuevo Cartipás municipal, esto es lo que tampoco queremos financiar. Por lo tanto, yo de verdad se lo digo y además lo creo, podemos bajar el IBI y mantener los mismos servicios que tenemos hasta ahora. Gestionar mejor por el hecho simplemente de aumentar los impuestos creo que no es ser en ninguna medida un buen gestor.
. Regidor Sr. Carles Brugarolas, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Sr. Soler, de vegades vostè em fa molta por. Clar, és que les diu de l’alçada d’un campanar!. El 2016 el tipus es va pujar un 19% perquè el mateix any es va aplicar el coeficient reductor de la base d’un 18%, per tant, l’impost estava congelat com sempre vam fer nosaltres a partir d’aquell any, més o menys, del 2014, 2015. La segona: “dependència excessiva de l’ús residencial”. A veure si troba vostè una ciutat com la nostra amb la qual la recaptació d’IBI empresarial pesi tant, d’un tamany com la nostra, a veure si en troba una. Tercera: l’atur no ha pujat, què ha dit vostè? 13 persones?, he dit interanual, ha pujat un 4,7% interanual, ha passat del novembre 2018 de 2.494 persones, a novembre 2019 2.610 persones, és a dir, són 116 persones més, 4,7%. Em fa por, de vegades, perquè clar, ostres, una miqueta més de rigor, si us plau. I última: clar que vàrem explicar el tribut metropolità, fins la sacietat, però si vam passar per aquest plenari tot, el tribut, el contenciós-administratiu, advertint de que vindria aquest tribut, quant es recaptaria, vam fer trobades amb llogaters, amb empresaris, amb comerciants. Clar, clar que ho vam fer! Amb vostès, amb vostè, clar que ho vam fer! Amb la premsa, amb tothom, clar que ho vam fer, però bé, les coses es podrien haver gestionat millor en el present mandat. Escolti, fer més amb menys. Jo crec que aquest ha de ser el compromís de qualsevol Govern, fer més amb menys i guardar-se les pujades tributàries, que de vegades calen, quan les coses van bé a l’economia, no quan hi ha amenaces importants i coincidències de pujades tributàries d’altres Administracions, com és el cas. Llavors, aquesta és la nostra proposta. Aleshores, estem en contra de que pugi l’IBI.
. Tinent d’alcalde de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Mobilitat, Seguretat i Transport, Sr. Pere Soler: Sí, a vostès no els puc demanar que ens facin confiança, perquè de fet han estat governant aquests anys. Sí que els demanaria a la ciutadania que ens fes confiança en aquest primer any, perquè vindrà un segon, vindrà un tercer i vindrà un quart, en aquest sentit, i tot el mandat per poder treballar i per poder desenvolupar aquestes polítiques. Senzillament és això.
Torn de votació
Vots a favor: 13 (ERC-MES, PSC-CP i CUP-PC)Vots en contra: 12 (Junts per Sant Cugat i Cs) Abstencions: 0
Serveis Urbans, Mobilitat i Transport
10.- RESOLUCIÓ DE L'EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ PER A L'ADJUDICACIÓ DELCONTRACTE DE SERVEIS DE VERIFICACIÓ ANUAL DEL CORRECTE FUNCIONAMENT DE LES 25 INSTAL·LACIONS DE PARALLAMPS UBICADES EN DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT I MANTENIMENT CORRECTIU.
En data 22 de juliol de 2019, per acord de Ple municipal, es va aprovar l’expedient de contractació per a l’adjudicació per procediment obert del contracte de serveis de verificació anual
58/104
del correcte funcionament de les 25 instal·lacions de parallamps ubicades en dependències municipals de l'Ajuntament i manteniment correctiu, per un import de 34.189,71 € (IVA no inclòs), corresponent a 3 anys de contracte, amb possibilitat de dues anualitats de pròrroga.
En data 31 de juliol de 2019, es va publicar l’anunci de la licitació al perfil del contractant de l’Ajuntament.
El procediment s’ha regit pels tràmits establerts a la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP).
En data 17 de setembre de 2019, la Mesa de Contractació va acordar la proposta de classificació de les ofertes per ordre decreixent de puntuació en aplicació dels criteris d’adjudicació del contracte establerts al Plec de clàusules administratives particulars, de conformitat amb l’article 150, apartats 1 i 2, de la LCSP.
EMPRESA LICITADORA PUNTUACIÓ TOTAL
QUIBAC, SL 92,35
IDS PROTEC, SL 77,50
En data 14 d’octubre de 2019, es va dictar decret de requeriment documental núm. 4704/2019a la licitadora que va presentar la millor oferta, de conformitat amb l’article 150.2 de la LCSP i, posteriorment, la Mesa de contractació va constatar la validesa i adequació al plec de clàusules administratives particulars dels documents administratius presentats per l’empresa requerida,que queden incorporats a l’expedient.
L’òrgan competent per a l’aprovació de l’expedient és el Ple municipal, pel fet que la durada del contracte incloses les eventuals pròrrogues és superior a quatre anys, de conformitat amb la Disposició Addicional segona, apartat segon, de la LCSP.
Vist l’informe favorable de la Comissió Informativa de Serveis Urbans, Mobilitat i Seguretat.
Pel que s’ha exposat, el Ple acorda:
Primer.- DECLARAR vàlida la licitació convocada mitjançant procediment obert i tramitació ordinària per a l’adjudicació del Servei de verificació anual del correcte funcionament de les 25 instal·lacions de parallamps ubicades en dependències municipals de l'Ajuntament i manteniment correctiu. (Exp. 15/2019).
Segon.- ADJUDICAR a l’empresa QUIBAC SL, amb NIF B08325482, el contracte referenciat pels preus unitaris oferts amb un pressupost màxim de 34.189,71 € (IVA no inclòs), amb una durada de tres anys i la possibilitat de dues anualitats de pròrroga, amb subjecció a l’oferta presentada, al plec de clàusules administratives particulars i al plec de prescripcions tècniques que regeixen la licitació, de conformitat amb el que estableix l’article 150 LCSP.
Tercer.- ASSUMIR el compromís de dotar el pressupost 2020 amb el crèdit suficient i adequat per fer front a la despesa del contracte, l’execució del qual es preveu que s’iniciï en el proper exercici pressupostari, i condicionar de forma suspensiva l’adjudicació del contracte a l’efectiva consignació pressupostària en el proper exercici, d’acord amb la previsió de l’art. 117 i de la disposició addicional tercera de la LCSP.
Quart.- ASSUMIR el compromís de dotar els exercicis successius procedents amb consignació pressupostària suficient i adequada per a fer front a la despesa de caràcter pluriennal generada pel contracte, d’acord amb l’article 174 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel
59/104
qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, i subordinar l’eficàcia del contracte per a les anualitats successives corresponents a l’aprovació definitiva en cada exercici del pressupost municipal general, de conformitat amb l’article 39.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Cinquè.- INDICAR a l’empresa adjudicatària que aquest contracte es formalitzarà en document públic administratiu electrònic, de conformitat amb allò que disposa l’art. 153 de la LCSP.
Sisè.- INSTAR la Tresoreria municipal a l’aplicació de la retenció de l’import total de la garantia definitiva equivalent a 1.709,49 € en els dos primers documents de cobrament, a raó del 50% en cadascun dels esmentats documents, d’acord amb el que estableix la clàusula 9.3.2 del plec de clàusules administratives particulars en relació amb l’art. 108.2 de la LCSP, i a l’emissió del corresponent document acreditatiu de les retencions efectuades per a la vàlida constitució de la garantia definitiva del contracte, amb remissió de còpia a la Secció de Contractació i Compres per a incorporació a l’expedient.
Setè.- NOTIFICAR aquests acords a l’empresa adjudicatària i a les restants licitadores, de conformitat amb l’article 151 de la LCSP i donar-ne trasllat a l’àmbit gestor, a la Unitat de Prevenció de Riscos Laborals, a la Intervenció i a la Tresoreria municipal, als efectes escaients.
Torn de presentació
. Regidor delegat de Serveis Urbans, Mobilitat i Transport, Sr. José Gallardo: Com ja saben en data 22 de juliol de 2019, per acord d’aquest Ple municipal s’aprova l’expedient de contractació per import de 34.189,71 euros, IVA no inclòs, corresponent a 3 anys de contracte, amb la possibilitat de dues anualitats de pròrroga, i el mateix 31 de juliol del mateix any es publica l’anunci de licitació. El 17 de setembre la mesa de contractació acorda la proposta de classificació de les ofertes amb el resultat següent: l’empresa licitadora IDS PROTECT, SL obté una puntuació total de 77.5 punts i QUIBAC SL, obté una puntuació de 92,35 punts. Es procedeix el 14 d’octubre de 2019 a dictar decret de requeriment documental a la licitadora, que va presentar la millor oferta i posteriorment la mateixa mesa de contractació va constatar la validesa dels mateixos documents administratius presentats per l’empresa que queden incorporats a l’anomenat expedient. És per tot això que es proposa al Ple municipal declarar vàlida la licitació adjudicada a l’empresa QUIBAC SL. Moltes gràcies.
Torn de votació
(El present punt fou aprovat per assentiment dels 25 membres electius presents).
DRETS SOCIALS, IGUALTAT, CIUTADANIA, SALUT I INFÀNCIA
Drets Socials i Igualtat
11.- NOMENAMENT DE REPRESENTANTS MUNICIPALS A LA JUNTA GENERAL I AL CONSELL TÈCNIC ASSESSOR DE L'EMPRESA PÚBLICA SUMAR, SERVEIS PÚBLICS D'ACCIÓ SOCIAL DE CATALUNYA, S.L. (SUMAR, SL).
El Consorci d’Acció Social de Catalunya (CASC) es va constituir en data 30 de setembre de 2008 com un ens públic de caràcter associatiu constituït originàriament pel Consorci de Benestar Social de la Garrotxa, el Consorci de Serveis Socials del Gironès-Salt i el Consorci de Benestar Social del Pla de l’Estany-Banyoles -i al qual s’hi van anar afegint posteriorment altres ajuntaments-, amb l’objectiu d’esdevenir un instrument del món local per donar resposta a les seves necessitats socials i concretament a la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials i a la Llei 39/2006 de promoció de l’autonomia personal i atenció a persones en situació de dependència.
60/104
En data 9 de desembre de 2008 el CASC constitueix la societat mercantil de capital íntegrament públic denominada SUMAR, Empresa d’Acció Social SL com a mitjà i servei tècnic propi. SUMAR actua com a entitat de segon grau del CASC i dels seus ens consorciats fins el 31 de desembre de 2013. Fins aquesta data, el CASC és propietari del 97% de les participacions socials de SUMAR. La resta de participacions (3%) es reparteixen entre diferents consorcis, consells comarcals i ajuntaments. El 23 de desembre de 2013, la Diputació de Girona adquireix el 51,1% de les participacions de SUMAR i el 18 de juny de 2014, SUMAR es queda en autocartera el 20%.
En data 21.06.2010 el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va adoptar l’acord de sol·licitar l’adhesió al Consorci d’Acció Social de Catalunya, i en data 4.10.2010 la Junta General del CASC accepta la incorporació d’aquest ajuntament.
Amb l’entrada en vigor de la Llei 27/2013 (LRSAL), de 27 de desembre, el CASC i SUMAR, esdevenen entitats de primer grau, depenents totes dues de la Diputació de Girona, i SUMAR deixa de ser mitjà i servei tècnic propi dels ens locals adherits al CASC, només dels ens que en són socis.
Atesa la poca activitat del CASC des de llavors i vist que el principal objectiu pel qual va ser constituït el porta a terme SUMAR.
En el context econòmic global les administracions públiques han d’adoptar mesures per simplificar el màxim i optimitzar la prestació de serveis. Amb aquesta finalitat, i en compliment de les directrius establertes per a tot el sector públic, cal la supressió d’estructures administratives i l’eliminació d’organismes públics.
En data 2 de setembre de 2015, la Junta General del CASC va aprovar per unanimitat la dissolució i liquidació del CASC amb efectes de 31.12.2015, i en data 21 de desembre de 2015 el Ple municipal aprova la ratificació del susdit acord de dissolució i liquidació del CASC.
Atès les finalitats establertes en els estatuts del CASC i de SUMAR, es considera que SUMAR pot entendre’s com a l’entitat jurídica adequada per a la continuïtat de l’activitat i aconseguir els objectius del consorci que es liquida (article 4 estatuts CASC i article 5 estatuts SUMAR).
Sumar, Serveis Públics d’Acció Social de Catalunya, S.L. (en endavant SUMAR, SL) és una societat mercantil de responsabilitat limitada, plurilocal, formada per diverses administracions locals i amb capital íntegrament públic, per a la prestació de serveis i l’exercici d’activitats econòmiques d’interès públic en l’àmbit territorial de Catalunya.
D’acord amb el que disposa l’article 3 dels seus Estatuts socials (publicats al BOPG núm. 185 de data 25.09.2018) aquesta societat té la consideració de mitjà propi i servei tècnic dels ens públics que en siguin socis.
L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès és, entre d’altres, un dels ens públics socis de SUMAR SL amb 150 participacions socials, segons queda acreditat per acord de la Junta de Govern Local de data 19.07.2016.
D’acord amb el que disposa l’article 14 dels seus Estatuts socials, la Junta General de Socis està composada per 1 membre representant de cada soci minoritari o propietari d’una o diverses participacions socials.
D’acord amb el que disposa l’article 32 dels seus Estatuts socials, podran ser membres del Consell Tècnic Assessor, entre d’altres, un representant de cadascun dels ens socis de la societat.
61/104
D’acord amb l’article 14 dels seus Estatuts socials, els membres de la Junta General designats per Administracions públiques de caràcter local hauran de tenir la condició de membres de la corporació que els designa o, si s’escau, tenir la condició de càrrec electe i haver sigut designat expressament per aquesta per ostentar la representació de l’ens a la Junta General de Sumar, SL.
Un cop constituït el nou Ajuntament el 15 de juny de 2019 com a conseqüència de les eleccions locals celebrades el 26 de maig de 2019, és necessari nomenar els representants de la corporació en els òrgans col·legiats que són de la competència del Ple, d’acord amb el que disposa l’article 38.c) del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre.
Vist l’informe favorable de la Comissió Informativa de Drets Socials i Igualtat.
Pel que s’ha exposat, el Ple acorda:
Primer.- NOMENAR representant d’aquest Ajuntament a la Junta General de SUMAR SL a la Sra. Núria Gibert i Dasca com a titular i a la Sra. Gemma Aristoy i Pujol com a suplent.
Segon.- NOMENAR representant d’aquest Ajuntament al Consell Tècnic Assessor de SUMAR SL a la Sra. Maria Ferrer i Martínez.
Tercer.- FACULTAR a la tinenta d’alcalde de Drets Socials, Igualtat, Ciutadania, Salut i Infància, Núria Gibert i Dasca, per a la formalització de les escriptures i demés documentació administrativa i mercantil que sigui necessària per l’execució del present acord.
Quart.- TRASLLADAR els presents acords a SUMAR SL als efectes escaients.
Torn de presentació
. Tinent d’alcalde de Drets Socials, Igualtat, Ciutadania, Salut i Infància, Sra. Núria Gibert:Moltes gràcies, alcaldessa, com diu el títol, avui portem al Ple el nomenament dels representants municipals a la Junta General i Consell Tècnic de l’empresa pública SUMAR. És una empresa de la que l’Ajuntament de Sant Cugat en forma part, conjuntament amb altres Administracions, Consells Comarcals, Diputacions i altres ajuntaments i que el tràmit que avui portem és a redós de que un cop constituït el nou Ajuntament el 15 de juny de 2019 i com a conseqüència de les eleccions locals celebrades el 26 de maig de 2019, és necessari nomenar els representants de la Corporació en els òrgans col·legiats que són de competència del Ple, d’acord amb el que disposa l’article 38.c) del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre. Per tot això, i com vam informar a la Comissió Informativa de Drets Socials i Igualtat, proposem el nomenament de mi mateixa com a titular, la Sra. Gemma Aristoy Pujol com a suplent; nomenar representant d’aquest Ajuntament al Consell Tècnic Assessor de SUMAR a la Sra. Maria Ferrer i Martínez; i facultar, tercer, a la tinent d’alcalde de Drets Socials, Igualtat, Ciutadania, Salut i Infància, jo mateixa, per la formalització de les escriptures i demès documentació administrativa i mercantil que sigui necessària per a l’execució del present acord. I finalment, doncs traslladar els presents acords a SUMAR, als efectes escaients. Per tot això, els demano que votin a favor. Gràcies.
Torn de votació
Vots a favor: 22 (Junts per Sant Cugat, ERC-MES, PSC-CP i CUP-PC)Vots en contra: 0Abstencions: 3 (Cs)
DESENVOLUPAMENT URBÀ, HABITATGE, SOSTENIBILITAT, VIA PÚBLICA I BENESTAR ANIMAL
62/104
Desenvolupament Urbà i Habitatge
12.- APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DE CONCRECIÓ DE LES QUALIFICACIONS COM A ESPAIS LLIURES I EQUIPAMENTS DINS LA DOBLE QUALIFICACIÓ 6B/7B DE LA MPGM A L'ÀMBIT DEL PARC RAMON BARNILS I ALTRES DEL MUNICIPI PER A LA IMPLANTACIÓ DE NOUS EQUIPAMENTS MUNICIPALS. (EXP. NÚM. 33341/2018 – 82004/18).
Per Resolució d’Alcaldia núm. DEC/441/2019, de data 30 de gener de 2019, fou adoptada la següent resolució que, en la seva part dispositiva, estableix literalment el que segueix:
“Primer.- Aprovar inicialment, d’acord amb el que determina l’article 85.1 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme (TRLU, en el que segueix), la proposta de Pla especial urbanístic de concreció de les qualificacions com a espais lliures i equipaments dins la doble qualificació 6b/7b de la MPGM a l’àmbit del parc Ramon Barnils i altres del municipi per a la implantació de nous equipaments municipals, d’iniciativa pública municipal i redactada pel serveis tècnics de Planejament i Gestió Urbanística adscrits a l’àmbit de gestió d’Urbanisme i Projectes, amb l’objectiu de donar compliment a allò indicat a l’article 9.3 de la modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del Parc de Ramon Barnils i altres del municipi, regulador de la clau urbanística 6b/7b de sistema de parcs i jardins urbans /equipaments comunitaris, en allò referent a la necessitat que la concreció de cadascun dels sistemes, dins d’aquesta doble qualificació, es faci mitjançant la redacció d’un pla especial.
Segon.- Sotmetre a informació pública l’anterior proposta de Pla especial urbanístic mitjançant anunci exposat al tauler d’edictes electrònic de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès al qual es pot accedir des de l’enllaç https://www.santcugat.cat/web/tauler-dedictes, pel termini d’un mes, a comptar des de la darrera publicació obligatòria de l’edicte en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari de premsa periòdica de més divulgació al municipi, de conformitat amb l’article 25.1 i 4 del Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana (TRLS, en el que segueix) en relació amb els articles 8 i 85 del TRLU i l’article 23.1.b) i 2 del RLU.
Tercer. Disposar que la documentació escrita i gràfica que integra l’expedient segons l’article 8.5.a) del TRLU i l’article 25.3 del TRLS es podrà consultar en el següent enllaç telemàtic de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès https://www.santcugat.cat/web/planejament en compliment de l’article 23.2 del RLU, als efectes que durant el referit període d’informació pública totes les persones, físiques o jurídiques, puguin consultar la documentació i obtenir-ne còpies així com presentar al·legacions, informes o documents que considerin oportú aportar, de conformitat amb l’article 23.5 del RLU.
Quart. Sol·licitar informe, en compliment de l’article 25.7 del TRLS en relació amb l’article 85.5 del TRLU, a l’Oficina Territorial d’Acció Ambiental de Barcelona de la Generalitat de Catalunya, afectada per
raó de llurs competències sectorials envers la matèria de medi ambient.”
La resolució d‘aprovació inicial de la referida proposta de pla especial, i els documents aprovats que la integraven van romandre sotmesos a informació pública per termini d’un mes, d’acord amb el següent:
- Diari El Punt Avui de 20 de febrer de 2019 - Butlletí Oficial de la Província núm. CVE 2019005682 de 21 de febrer de 2019- Exposició al tauler d’edictes de la seu electrònica de l’Ajuntament entre els dies 22 de febrer de 2019 i 21 de març de 2019, ambdós inclosos
El termini d’un mes d’informació pública va finalitzar el dia 21 de març de 2019 en tant que, de conformitat amb l’article 23.4 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme (RLUC, en el que segueix), es computa des de la darrera publicació obligatòria de les regulades en l’apartat 1 b) del mateix article, que són el Butlletí oficial corresponent i un dels diaris de premsa periòdica de més divulgació en l’àmbit municipal al qual es refereix el projecte en tramitació.
63/104
En el susdit tràmit d’informació al públic s’ha presentat un únic escrit d’al·legacions, segons se’n desprèn del certificat emès per la Secretaria General en data 03.05.2019:
“1-Interessat: Josel, SLNúmero de registre: E/10973/2019
Data de registre: 21 de març de 2019”
En compliment del punt quart de la resolució per la qual s’aprovà inicialment el pla i de conformitat amb l’article 85.5 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme (TRLUC, en el que segueix), el 21.02.2019 l’Ajuntament va sol·licitar via EACAT (registre sortida núm. S/000993-2019) informe a l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona (OTAAA). En resposta a aquesta sol·licitud, el 02.05.2019 l’Ajuntament va rebre via EACAT (registre entrada núm. E/002853-2019) l’informe favorable de la cap de l’OTAAA, registrat d’entrada al Registre General el 8 de maig de 2019 (codi E/17682/2019) en virtut del qual es recorda que caldrà donar compliment a les condicions de l’informe de la mateixa Oficina emès, en data 27.02.2019, en seu de tramitació de la MPGM del parc Ramon Barnils i altres del municipi, en que es feia referència a la permeabilitat dels paviments, a la possibilitat de transplantament de l’arbrat afectat per la implantació de l’edificació i al compliment de la normativa i mesures expressades en l’informe ambiental, aspectes que ja van quedar degudament justificats a l’informe tècnic municipal núm. 67/17 elaborat als efectes de l’aprovació del text refós de l’esmentada Modificació.
El Servei de Planejament i Gestió Urbanística ha emès informe tècnic el dia 21 de novembre de 2019 en virtut del qual conclou:
“Pel que fa a les valoracions en matèria urbanística contingudes en el present informe, s’informa favorablement sobre el Pla especial urbanístic de concreció de les qualificacions com a espais lliures i equipaments dins la doble qualificació 6b/7b de la MPGM del Parc Ramon Barnils i altres del municipi per a la implantació de nous equipaments municipals, redactada pels propis serveis tècnics municipals, i es
considera que es pot presentar al Ple municipal per a la seva aprovació provisional.”
Consta a l’expedient informe dels serveis jurídics municipals de data 22 de novembre de 2019, amb nota de conformitat de la Secretaria General, que conclou el següent:
“Un cop analitzada la documentació que integra l’expedient i atès que s’adequa al contingut dela legislació ressenyada, s’informa favorablement la proposta d’aprovació provisional del pla especial urbanístic de concreció de les qualificacions com a espais lliures i equipaments dins la doble qualificació 6b/7b de la MPGM del Parc Ramon Barnils i altres del municipi per a la implantació de nous equipaments municipals.”
El procediment per a la tramitació i l’aprovació de la present figura de planejament derivat és el previst als articles 80, 85 i 89 del TRLUC.
El Ple és l’òrgan competent per a l’aprovació provisional (en tant que aquesta és la que posa fi a la tramitació municipal) del planejament derivat d’acord amb l’article 22.2.c) de Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL, en el que segueix) i l’article 52.2.c) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMC, en el que segueix). El quòrum necessari per a la vàlida adopció dels acords és el de majoria simple d’acord amb l’article 47.1 de la LRBRL i l’article 114.1 del TRLMC.
Vist l’informe favorable de la Comissió Informativa de Desenvolupament Urbà, Habitatge i Via Pública.
Pel que s’ha exposat, el Ple acorda:
64/104
Primer.- PRENDRE EN CONSIDERACIÓ en els seus propis termes, contingut i abast l’informe tècnic emès pel Servei de Planejament i Gestió Urbanística en data 21 de novembre de 2019relatiu a la valoració de l’escrit d’al·legacions, a la incorporació introduïda d’ofici i al resultat de l’informe emès per l’OTAAA, que s’incorpora a la proposta com a motivació específica in aliunde de conformitat amb l’article 88.6) de la Llei 39/15, de l’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPAC, en el que segueix).
Segon.- RESOLDRE L’UNIC ESCRIT D’AL·LEGACIONS formulat durant el període d’informació pública, quines valoracions i motivacions s’indiquen a continuació:
Escrit formulat per l’entitat JOSEL, SLU
Contingut:
Presenta les següents al·legacions:
(1) Nul·litat del Pla especial urbanístic en tramitar-se pel desenvolupament de la Modificació puntual del Pla general metropolità a l’àmbit del parc de Ramon Barnils (MPGM, en el que segueix), la qual considera que es troba incursa en nul·litat de ple dret. Manifesta haver interposat recurs contenciós administratiu contra l’aprovació definitiva d’aquest darrer pla.
(2) El pla especial no justifica el compliment de les condicions urbanístiques establertes a l’article 9.5 de la normativa de la MPGM per a les porcions qualificades de 6b, sistema de parcs i jardins urbans, afirmant que aquesta és encara més necessària atenent a que la pròpia memòria del pla reconeix que l’execució del nou equipament és compatible amb el manteniment provisional de les edificacions existents així com que les referides condicions no es donaran mentre aquestes edificacions subsisteixin.
(3) El pla especial no està conformat per la documentació necessària que han de contenir els plans especials urbanístics, segons allò establert a l’art. 69.1 del DL 1/2010 pel qual s’aprova el TRLUC. En aquest sentit, afirma que el pla omet l’informe d’impacte ambiental, que el pla especial no conté normativa pròpia i que és necessari incorporar entre la seva documentació un nou plànol d’ordenació a escala 1/1000 del nou equipament sobre el que es poguessin valorar aspectes com l’alteració del terreny així com precisar les alineacions i cotes de la nova edificació.
Valoració
(1) No es valora el present punt de l’al·legació atès que qüestiona un planejament general que és vigent, tal i com es descriu al punt d’antecedents i planejament vigent de la memòria informativa conformadora de la documentació del pla i que, per tant, no correspon debatre en seu d’aquest planejament de desenvolupament.
(2) S’incorpora al punt tercer de la Memòria justificativa, relatiu a la descripció de la proposta, la justificació del compliment de les condicions urbanístiques que es defineixen a l’article 9.5 de la Modificació del Pla general metropolità a l’àmbit del parc de Ramon Barnils i altres del municipi per a la porció qualificada sistema de parcs i jardins, clau 6b.
El manteniment provisional o no dels habitatges res té a veure amb l’objecte del pla especial que no és una altre que la concreció de les porcions de sistema d’equipaments i espais lliures amb el compliment de les condicions que han de reunir les porcions que aquest pla especial qualifica de sistema de parcs i jardins. D’altra banda, l’afirmació a la que es remet l’al·legació es troba al punt 4 la memòria informativa, relatiu a la proposta guanyadora del concurs d’edificació, en el qual totes les afirmacions són extretes de la literalitat del projecte bàsic de la referida proposta. Cal fer esment que l’afirmació que es fa al projecte d’arquitectura en relació al manteniment de les edificacions existents és exclusivament en el sentit de la compatibilitat
65/104
física de l’edifici proposat amb la majoria de les edificacions existents. Amb l’objecte de no produir malentesos, es treu aquesta informació de la memòria informativa.
(3) Es considera que el present pla està integrat per la documentació adequada a llur naturalesa així com a l’exclusiva finalitat de concretar les porcions qualificades de 6b i 7b, tot això d’acord allò que contempla l’article 69 del TRLUC en relació a l’article 94 del RLUC. Pel que fa als aspectes ambientals de la implantació de l’equipament així com les condicions de la seva edificació ja van ser avaluats o concretats pel planejament general..
Atès l’exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació en els termes indicats i pels motius manifestats.
Tercer.- APROVAR PROVISIONALMENT, de conformitat amb els articles 85 i 89 del TRLUC, la proposta de pla especial urbanístic de concreció de les qualificacions com a espais lliures i equipaments dins la doble qualificació 6b/7b de la MPGM a l’àmbit del parc Ramon Barnils i altres del municipi per a la implantació de nous equipaments municipals, de promoció pública municipal i redactada pel Servei de Planejament i Gestió Urbanística atenent a la facultat de formulació prevista per l’article 78.1) del TRLUC, tot fent constar que els canvis introduïts com a complementació en el document i en el propi acord, derivats del tràmit d’informació pública i dels informes recaptats, són els següents:
- Motivat per l’escrit d’al·legacions:
3.1. S’afegeix al punt tercer de la Memòria justificativa, relatiu a la descripció de la proposta, la justificació del compliment de les condicions urbanístiques que es defineixen a l’article 9.5 de la Modificació del Pla general metropolità a l’àmbit del parc de Ramon Barnils i altres del municipi, per a la porció qualificada sistema de parcs i jardins, clau 6b, i es modifica alhora el punt 4 de la memòria informativa del pla amb la supressió del darrer paràgraf.
- Incorporació d’ofici:
3.2. Es modifica lleugerament la geometria de la porció qualificada de sistema d’equipaments comunitaris, tot mantenint la superfície determinada pel planejament general per ambdues qualificacions, amb l’objecte que es concreti una única porció contínua de 6b i que l’equipament compti amb un major longitud del front de façana al carrer de Ferran Romeu possibilitant així major facilitat en la connexió dels serveis.
Cap d’aquestes incorporacions complementàries no constitueixen canvis substancials de l’ordenació i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública, però es fan constar en el present acord d’aprovació provisional de conformitat amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC.
Quart.- ELEVAR l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona (CTUAMB, en el que segueix), segons allò que preveuen els articles 89.5 i 80.c) del TRLUC en relació amb l’article 30.1.e) i la DT1a de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, juntament amb els plànols d’ordenació en suport informàtic i en format de tractament de textos, en compliment de l’article 18.4) del RLUC, per tal d’interessar la seva conformitat a l’esmentat pla especial de desenvolupament, als efectes de llur aprovació definitiva així com d’ordenar la publicació de l’acord d’aprovació del referit pla juntament amb les seves normes per garantir la seva executivitat, de conformitat amb l’article 106 del TRLUC.
Cinquè.- NOTIFICAR el present acord a l’entitat JOSEL, SLU, per tal de donar degut compliment al dret que tenen els interessats d’obtenir de l’Administració una resposta raonada, segons determina l’article 83.3 de la LPAC, tot indicant la conveniència de consultar el document aprovat provisionalment pel Ple, als efectes procedents.
66/104
Sisè.- TRASLLADAR el present acord al servei municipal d’Obres i Projectes, als efectes informatius oportuns.
Setè.- DISPOSAR que la documentació escrita i gràfica del pla es podrà consultar en la seu electrònica de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès https://www.santcugat.cat en compliment de l’article 12.4 i 5 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Torn de presentació
. Tinent d’alcalde de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Sr. Francesc Duch: Molt bé, bona tarda. Bé, el tema aquest ja es va tractar a la seva Comissió Informativa. En tot cas, és la continuïtat d’una figura de planejament, d’un Pla Especial, que es va aprovar inicialment el 30 de gener de 2019 i que, per tant, doncs com equip de govern hem continuat aquesta figura de planejament, pendent ja a partir d’ara de l’aprovació definitiva per part de la Generalitat. La modificació ja es va explicar, en tot cas, és un tema d’acabar de definir l’àmbit on hauria d’anar el projecte de biblioteca al Parc Ramon Barnils.
Torn d’intervencions
. Regidora Sra. Munia Fernández-Jordán, en representació del Grup municipal de Cs:Gracias, buenas tardes. Simple y breve para marcar nuestro posicionamiento que ya es histórico. Nosotros desde el mandato anterior del 2015 al 2019 estamos en contra de las operaciones urbanísticas a las que se quiere someter al Parque Ramon Barnils. Históricamente era una suelo en el que cabían equipamientos y aquellos equipamientos incluso podía llegar a ser una escuela, que falta hace, una escuela que podría ser un edificio en el que no constaran barracones como está habiendo por esta ciudad. Hoy lo que se pretende es hacer una mole que vendría a ocupar unos 100 metros lineales en la Rambla del Celler, con lo cual el espíritu del parque quedaría definitivamente liquidado, casi, casi nos quedaríamos sin parque. Además se trataría de lo que era una primera inversión de 9 millones de euros, ahora ya vamos por los 13 millones de euros y por todo ello siempre hemos dicho que para nosotros no es en absoluto un equipamiento que fuera prioritario. Además, tenemos que añadir que se encuentra la Biblioteca que hay actualmente a unos 200 metros sobre la que se podría realizar diversos cambios para que tuviese una mayor capacidad o bien en el suelo adyacente, en el que también se podría llevar a cabo una modificación puntual del Plan General Metropolitano para poder realizar edificación. Por todas estas razones, nosotros vamos a votar como siempre que no, pero es que a eso queremos añadir una cuestión y es que las Administraciones deben gestionar el dinero de los impuestos de los ciudadanos también los acuerdos a los que llega con entes metropolitanos. Queremos hacer esta puntualización porque nos parece que por el hecho de que se dé dinero para carriles bici por parte de la AMB no hace falta hacer un absurdo carril bici en mitad del Hipódromo, o por el mismo hecho que se dé dinero para bibliotecas si no hacen falta, no hace falta crear una biblioteca como la que se pretende crear en este parque para cargárselo. Por todo eso, insistimos en nuestro posicionamiento. Muchas gracias.
. Regidor Sr. Joan Puigdomènech, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Bé, bona tarda. El nostre Grup municipal celebra la continuïtat d’aquesta modificació de planejament en l’entorn del Parc Ramon Barnils, superant com sempre els obstacles dels de sempre i que ha de permetre, doncs, tirar endavant el projecte de la nova Biblioteca. Ens n’alegrem i votarem a favor.
. Tinent d’alcalde de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Sr. Francesc Duch: Unes breus respostes. En tot cas, concretaré una mica. Entenem que el projecte, l’equip de govern estudiarà el projecte i realment li he trobat les seves virtuts i precisament la comparativa que em feies d’una escola, una escola al final és un edifici tancat, quan l’equipament que s’està proposant és un equipament cultural en el qual creiem que hi pot haver molta activitat i que podria estar obert les 24 hores del dia. Per tant, segurament la comparativa que ha triat no és la idònia. En tot cas, és un projecte que creiem que encara s’ha de desenvolupar, però que trobem molt interessant i que
67/104
volem tirar endavant. El tema dels diners sí que és veritat que com que no tenim concretat, perquè no era una prioritat per l’equip de govern, doncs estem estudiant també realment com es podrà tractar en el desenvolupament dels propers anys per encabir-ho, buscar subvencions i el que faci falta per tirar endavant aquest projecte.
Torn de votació
Vots a favor: 22 (Junts per Sant Cugat, ERC-MES, PSC-CP i CUP-PC)Vots en contra: 3 (Cs)Abstencions: 0
BON GOVERN, TRANSPARÈNCIA I PARTICIPACIÓ
Innovació, Transparència i Bon Govern
13.- ADHESIÓ DE SANT CUGAT DEL VALLÈS A L'ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS I ENTITATS PER L'AIGUA PÚBLICA (AMAP).
L’article 25.2 c) la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, i l’article 66.3 l) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que s’aprova el Text Refós de la Lleimunicipal i de règim local de Catalunya, estableix com a competència dels municipis el subministrament d’aigua potable i el tractament i evacuació de les aigües residuals.
L’aigua és un element indispensable per a la vida, per la societat i pels ecosistemes i, com a tal, s’ha de gestionar sota criteris d’interès general i de béns comuns. En aquest sentit, el 28 de juliol de 2010, a través de la Resolució 64/292, l’Assemblea General de les Nacions Unides va reconèixer explícitament el dret humà a l’aigua i al sanejament, reafirmant que una aigua potable neta i el sanejament són essencials per la realització de tots els drets humans. Així doncs, i en aquest context, l’abastament d’aigua i el sanejament són serveis bàsics i essencials, que cal garantir en tot moment el seu accés universal i assequible, sense que el seu subministrament es pugui privar per motius econòmics o socials.
L’article 249 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que s’aprova el Text Refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, defineix la gestió del servei públic, establint en el seu apartat segon que: “Els serveis públics de competència local s’han de gestionar, de la manera més sostenible i eficient, directament o indirectament”, establint en el seu apartat tercer les formes de gestió directa dels serveis.
El 31 d’octubre de 2018 es va constituir l’Associació de Municipis i Entitats per a l’Aigua Pública (AMAP), que actualment compta amb 28 membres entre Ajuntaments, Operadors Públics de Gestió de l’aigua i Entitats, trobant-se degudament inscrita al Registre d’Associacions i Fundacions del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya des del 15 de juny de 2018, sota el numero d’inscripció 63501. La dita associació, es regeix per allò establert en la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, concretament els articles 321.1 a 321.6 que regulen de forma especifica la naturalesa i constitució de les associacions.
En aquest sentit la finalitat per la que s’ha constituït la l’Associació de Municipis i Entitats per a l’Aigua Pública (AMAP), tal i com consta en els seus estatuts, s’ajusta a la competència dels ens locals, sense que hi hagi cap ingerència en competències de l’administració autonòmica i/o estatal, pel que l’adhesió a la mateixa, es troba dins del marc competencial del municipi.
L’adhesió a l’associació com a membre de ple dret comporta l’obligació, segons allò establert en l’article 26 dels seus estatuts, al pagament d’una quota ordinària anual que ve determinada per l’aplicació d’un percentatge sobre el padró d’habitants.
68/104
Així doncs, i per a l’any 2019, l’Assemblea General ha fixat la quota per als municipis, en el 3% establint els topalls màxim i mínim de 18.000 € i 200 € respectivament.
En el terme municipal de Sant Cugat del Vallès, per tant, correspondria la quota de 2.809,98 € a raó del 3% dels 93.666 habitants inscrits al cens municipal.
En data 15 de novembre de 2019, s’ha dictat Decret d’Alcaldia nº 5178, pel que s’acorda iniciar el tràmit per a l’adhesió de Sant Cugat del Vallès a l’Associació de Municipis i Entitats per a l’Aigua Pública (AMAP), sens perjudici de la seva ulterior i necessària aprovació pel Ple municipal.
Així mateix, en data 22 de novembre de 2019 i donant compliment al Decret d’Alcaldia esmentat, s’ha tramès a la Presidència de l’Associació de Municipis i Entitats per a l’Aigua Pública (AMAP), sol·licitud per tal de ser admesos com a membres de ple dret de l’associació.
Consta a l’expedient informe favorable de la tècnica superior en Dret adscrita a l’Assessoria Jurídica municipal de data 22 de novembre de 2019, amb nota de conformitat de la secretària general, així com els estatuts de l’Associació de Municipis i Entitats per a l’Aigua Pública (AMAP), l’acord de l’Assemblea General d’aquesta, fixant la quota per a l’any 2019, i el “Faig Constar” del cap de secció de padró d’aquest ajuntament on consta el cens de població actual.
El Ple municipal és l’òrgan competent per acordar l’adhesió de Sant Cugat del Vallès a l’Associació de Municipis i Entitats per a l’Aigua Pública (AMAP), en virtut de l’article 52.2 b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que s’aprova el Text refós de la Llei municipal i derègim local de Catalunya i l’article 22.2 b de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, que estableixen que correspon a aquest òrgan “prendre els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals”.
Així mateix, i conforme a l’article 114.3 d) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i 47.2 g) la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, es necessitarà el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.
Vist l’informe favorable de la Comissió Informativa de Bon Govern, Transparència i Participació.
Pel que s’ha exposat, el Ple acorda:
Primer.- APROVAR l’adhesió de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, com a membre de ple dret a l’Associació de Municipis i Entitats per a l’Aigua Pública (AMAP).
Segon.- APROVAR els Estatuts que regeixen l’Associació de Municipis i Entitats per a l’Aigua Pública, aprovats per l’Assemblea General de 30 de gener de 2019, i que consten com annex al present acord.
Tercer.- DESIGNAR la Sra. Lourdes Llorente i Martínez, 6ª Tinenta d’Alcaldessa de Bon Govern, Transparència i Participació, com a representant titular i la Sra. Alba Gordó Vilaseca, Regidora de Sostenibilitat i Joventut, com a representant substituta de la Corporació, en els òrgans de govern de l’Associació que correspongui.
Quart.- ADOPTAR el compromís de dotar l’exercici 2020 i si s’escau els successius, amb l’import necessari per fer front a les obligacions econòmiques que es derivin de l’adhesió a l’Associació de Municipis i Entitats per a l’Aigua Pública (AMAP).
Cinquè.- TRASLLADAR el present acord a la Intervenció municipal als efectes escaients.
69/104
Sisè.- NOTIFICAR aquest acord a l’Associació de Municipis i Entitats per a l’Aigua Pública (AMAP).
Torn de presentació
. Tinent d’alcalde de Bon Govern, Transparència i Participació, Sra. Lourdes Llorente: Pues como el propio nombre indica, traemos a aprobación del Pleno la adhesión a la Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública, conocida como AMAP. Esta aprobación tiene su base en que como saben ustedes el agua es un elemento indispensable para la vida, para la sociedad, para los ecosistemas y como tal se ha de gestionar bajo criterios de interés general de los bienes comunes. Como saben, es una de las competencias atribuidas a los municipios el suministro de agua potable y el tratamiento y evacuación de las aguas residuales. Saben ustedes que estamos intentando averiguar, dado que la finalización del contrato de suministro de agua falta un año y medio por cumplirse, estamos estudiando la forma más eficiente y sostenible de gestionar ese servicio. En este sentido, el 31 de octubre de 2018 se constituyó la Asociación de Municipios y Entidades para el Agua Pública, la AMAP, que actualmente cuenta con 28 miembros, entre ayuntamientos, operadores públicos de gestión de agua y entidades. Esta asociación tiene como objetivo la difusión y la promoción de la gestión íntegramente pública del agua, así como dar soporte a los municipios que quieran encaminarse hacia una gestión pública del agua. Entre otras de las funciones que cumplen es la creación de una línea comunicativa propia, la organización de jornadas, de seminarios, de cursos, la creación de un marco de trabajo, de coordinación, de colaboración y de debate entre los municipios, dar soporte y participar en iniciativas de los municipios para divulgar la gestión íntegramente pública del agua, impulsar iniciativas de debate técnico, de investigación, sobre la gestión del agua, colaborar en redes nacionales, estatales e internacionales, incidir en las políticas públicas relativas a la gestión pública del agua, la creación de un centro de recursos o base documental de experiencias, de iniciativas y de estudios y también realizar servicios de asesoramiento técnico, asistencia jurídica y administrativa en procesos de asunción o recuperación de la gestión pública directa del agua. Por tanto, entendemos que la pertenencia a esta asociación puede ser interesante en el caso de Sant Cugat, estamos en este punto del debate inicial para ver si nos encaminamos a la gestión directa de este servicio y por ello traemos a aprobación y esperamos que sea de su conformidad la adhesión que les proponemos.
Torn d’intervencions
. Regidor Sr. Aldo Ciprián, del Grup municipal de Cs: Gràcies, Sra. Alcaldessa. Bona tarda a tothom. Nuestra reflexión es muy sencilla y hace referencia a los modos de hacer de este equipo de Gobierno y su opacidad a la hora de informar a los ciudadanos sobre las nuevas cargas impositivas que se van a ver inmersos a lo largo de este mandato. ¿Por qué no se ha debatido ni visto esta información en la Comisión Informativa correspondiente antes de entrar en la nueva asociación el 22.11.2019, como está firmado en el documento? ¿Por qué se utilizan decretos de Alcaldía para evitar cualquier debate sobre iniciativas que van a perjudicar el futuro suministro de agua de la ciudad? Una vez firmado el convenio ustedes, nos encontramos con un informe de 17 páginas donde se nos expone que la AMAP, Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública, nos exige una cuota, sintomático, del 3%, 2.809 euros, proporcional al censo de la ciudad. En este caso se podía haber utilizado también el valor catastral porque consume más un piso más grande que uno más pequeño, pero bueno, esto es cosa de ustedes. ¿Y en base a qué experiencia positiva de qué ciudades de nuestro entorno se atreven a proponer la nacionalización del agua? Perdón, municipalización. ¿Cuánto va a costar más este invento que ustedes quieren imponer? ¿Cuánto vamos a ahorrar? Bueno, todos sabemos que ningún parámetro de estos que ustedes utilizan es precisamente ahorrar dinero a la ciudadanía. Ustedes, no pasa nada. Para que los vecinos tengan una idea del volumen de suministro actual de agua el proveedor del agua actual que tenemos cuesta aproximadamente unos 150.000 euros a la ciudad, a los que es la Administración Pública de Sant Cugat, estamos hablando de contratos de varios millones de euros para los próximos años. En base a la experiencia nosotros sí que hemos contrastado que la municipalización del servicio de agua que ustedes proponen no es un beneficio para los
70/104
ciudadanos, sino todo lo contrario. Primer, creará una nueva capa de funcionarios, de personal eventual, cargos de confianza, con carné del tripartito cuyo generoso salario se volverá a cargar en el bolsillo de todos los contribuyentes. Segundo, deberemos subcontratar de nuevo a una empresa competente que gestione el servicio, vista la nula experiencia en este servicio de la gente que ustedes incorporarán a su ya sobredimensionado organigrama. ¿Dónde está el beneficio para el ciudadano de a pie? En ningún lado. Esta es la misma propuesta de izquierdas de siempre, donde se benefician unos pocos, los suyos, y no contará con nuestro apoyo. Ya de un principio no contará ni ahora ni nunca la va a contar. Ciudadanos Sant Cugat defenderá siempre la mejor solución que no penalice la calidad del suministro de agua y que no signifique un encarecimiento del servicio. Una buena gestión, como ya ha dicho mi compañero Sergio Blázquez, está siempre relacionada con una bajada de los costes, ustedes de momento sólo han hecho que subir impuestos.
. Regidora Sra. Cristina Paraira, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Bé, nosaltres ens hem mirat també els estatuts i tot això d’aquesta associació i la veritat és que tenim clar que la CUP ho portava en el seu programa electoral, que volen municipalitzar l’aigua. Ara és un Govern de tres partits, en aquest cas. El que vostès ens proposen aquí és associar-nos o ja han fet el conveni i és passar-ho per Ple i fer-nos membres d’aquesta associació, que tal com ha dit la Sra. Llorente la finalitat de l’associació és difondre i promoure la gestió íntegrament pública de l’aigua, així com donar suport als municipis que ho vulguin fer. Per tant, jo entenc que això és una declaració d’intencions de l’equip de govern, que està per promoure íntegrament la gestió pública de l’aigua i, en aquest cas, nosaltres sí que volem recordar el nostre posicionament amb tot el que ja hem parlat d’aigua en aquest mateix plenari i és que nosaltres vam dir que entenem, com és i crec que tothom ha de tenir clar, que l’aigua és un bé públic, que és de tots, i el que debatem és com el gestionem, si a través d’una manera directa, que vol dir que és el propi Ajuntament que ho gestiona, llavors és el que deia el Sr. Ciprián, que s’ha d’assumir el personal de l’empresa que l’està gestionant ara, que s’ha de garantir una expertesa tècnica amb temes d’higiene i de sanitat, o es gestiona a través d’una empresa. Les dues fórmules són legals, les dues fórmules són lícites. En el nostre cas, Junts per Sant Cugat, en aquests moment i anteriorment de quan hem estat al Govern, sempre hem defensat que nosaltres estaríem a favor de l’opció que garantís aquesta salubritat, aquest bon funcionament i que tothom quan obri l’aixeta pugui tenir l’aigua en condicions sanitàries i amb totes les condicions quan obrim, però al menor cost possible. Si els estudis demostren que el menor cost possible pels ciutadans, per tots nosaltres, és aquesta gestió directa doncs estarem encantats de que es faci així, si no és el cas, evidentment votarem en contra.
També comentar que des d’aquest tema que tant els va preocupar en el mandat anterior, que suposo que deuen estar treballant internament, perquè externament, a nivell d’oposició tampoc se’ns informa de res, doncs suposo que a nivell intern ens vam quedar que es va fer una moció pels equips en aquell cas de l’oposició on tots plegats vam decidir que no es tirava endavant el concurs a l’opció de buscar aquestes dades objectives que ens permetessin saber quin era el millor servei per la ciutadania i no sabem res més. Van haver les eleccions, no sabem si s’ha fet o no algun estudi, si s’ha encarregat, sabíem que el lloc on havíem dit no es podien fer càrrec i no sé si estan treballant en aquest estudi de dades objectives o és a través d’aquesta associació que ho farem. També remarcar, com ha dit la Sra. Llorente, que en l’apartat j) que vostè l’ha dit, realitzar serveis d’assessorament tècnic i assistència jurídica i administrativa en processos d’assumpció de recuperació de la gestió pública directa de l’aigua, jo he pensat o hem pensat, potser és a través d’aquí que demanen aquests estudis o aquestes dades, que no ho sabem. Ara, també diu que els propis estatuts diuen que ho pot fer la pròpia associació de manera directa o indirecta. M’ha fet gràcia, en aquest cas al tractar-se d’aigua, l’associació també pot fer directa o encarregar a fora doncs els estudis que consideri. Bé, per tot això, perquè no acabem de tenir la informació, perquè no sabem exactament per què servirà, nosaltres votarem en contra, en aquest cas.
I també preguntar a la resta de l’equip de govern si associar-nos en aquesta associació o fer-nos membres és una qüestió ideològica o tècnica, perquè jo crec que al final el que interessa a tots
71/104
els ciutadans que ens escolten és poder gaudir del servei d’aigua al menor cost possible i no sé si tots hi estan d’acord en aquest equip de govern.
. Tinent d’alcalde de Bon Govern, Transparència i Participació, Sra. Lourdes Llorente: Para contestar a algunas de las cosas que se han comentado. Sr. Ciprián, la verdad es que me sorprende alguna de sus afirmaciones, como las de la Sra. Paraira. Se informó perfectamente del contenido de esta propuesta en la Comisión Informativa, por parte de su Grupo ni de su Grupo se hizo ningún tipo de pregunta, y por tanto, me sorprende que digan que no se ha informado en las Comisiones Informativas, porque sí se ha informado, luego ya hablaran entre ustedes y con los miembros que están en la Comisión Informativa, porque así se ha hecho y además tienen todo el expediente a su disposición. Cualquier pregunta, duda o cuestión que les suscite la propuesta asu disposición y mis puertas abiertas. He de decir que todos los servicios públicos, de competencia local, Sra. Paraira, han de gestionarse de la forma más sostenible y eficiente, no sólo aquellos que se internalizan, sino también aquellos que se licitan. Me sorprende esta gran preocupación que tenemos a la hora de internalizar un servicio que no aparece cuando el servicio ha de ser externalizado. Es decir, en cualquier caso, la gestión ha de ser la más eficiente y sostenible y por tanto, en cualquier caso, eso necesitaremos un informe que así lo diga y que tengamos todos la seguridad de que la forma más sostenible y eficiente de gestionar el servicio del agua sea la que finalmente adoptaremos, como cualquier otro servicio público que preste esta casa. He de decirle que la CUP llevaba en su programa político la internalización del agua, además es sabido, nunca lo hemos ocultado, también Esquerra Republicana lo llevaba dentro de su programa político y forma parte del acuerdo de Gobierno, que es público y notorio porque así lo hicimos llegar, el acuerdo de los tres Grupos de Gobierno, para terminar el proceso de internalización del agua, siempre y cuando sea la forma más eficaz y sostenible de llevarlo a cabo. Por tanto, todos tranquilos, no va a costar miles de millones a la ciudadanía porque vamos a tener que contratar a todos nuestros amigos y amiguitos, no Sr. Ciprián, las cosas no funcionan de esta manera, hay una forma muy establecida para hacer esa gestión y por tanto, le rogamos que dejen de insultar la inteligencia de las personas porque las cosas no se hacen así.
. Regidor Sr. Aldo Ciprián, del Grup municipal de Cs: Quisiera recordar que esta experiencia no es nueva en ciudades de nuestro entorno. Precisamente gobiernan partidos de izquierda. El resultado es el que estamos transmitiendo, es decir, colocar a gente de directivos, directamente, aumento de costes fijos y luego subcontratar a la empresa. Un caso clarísimo es Terrassa, y sino infórmese antes de hacerlo. Lo que yo estoy de acuerdo con todos ustedes es que cualquier sistema, sea municipalización o sea subcontratación a una empresa externa, tiene que ser más económico, calidad y economía para los ciudadanos. No se trata de inteligencia, quizá para algunos es inteligencia, se trata simplemente de sentido común. Tiene que ser la misma calidad de agua, el mismo suministro y tiene que haber menos costes. Que lo es, lo discutiremos, que no queremos ver encima de la mesa las ofertas de otras empresas suministradoras de agua, se llame SOREA, se llame como se llame. Eso es lo que nosotros estamos denunciando aquí. No va a haber ninguna preferencia. Lo que no queremos es que directamente se piense ya que su opción va a ser la única opción que nosotros vamos a estar manejando aquí durante 4 años, no, queremos que sea la mejor para la ciudad. Como se llame el suministrador o como se gestione, sinceramente, me es indistinto.
. Regidora Sra. Cristina Paraira, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Sra. Llorente, jo no he dit que ha semblat que vostè deia que hem d’estar atents a aquesta sostenibilitat, sigui de la manera que es gestioni, jo no he dit pas que no fos així. Vostè ho ha remarcat com dient que només em preocupa o ens preocupa si és d’una manera. Al contrari, però vull que quedi clar que vostè ho ha posat com si jo ho hagués dit i jo això no ho he dit. Jo només he dit que ens preocupava en aquest cas, no excloent de que en l’altre cas no ens preocupi. I després dir que a la Comissió Informativa és cert que es va parlar, però no hi havia l’annex. Llavors quan l’annex dels estatuts deia que es facilitarien i en el moment aquell o almenys no els vam saber trobar, tot pot ser, perquè no els vam saber trobar, uns quants preparàvem la Informativa que deien que ens associaríem aquí doncs el lògic per part de qualsevol regidor que hagi d’assistir a aquesta Informativa és informar-se dels punts i no estava en aquell moment, després sí que va estar, però
72/104
en el moment no el vam saber trobar. No passa res, perquè ho hem trobat. I recordar això només, nosaltres estarem per l’opció que surti millor i sí fer-los el prec que no sé si és a la seva Informativa el tema de l’aigua es tractarà a la seva Informativa? Doncs si ens poden informar a la Comissió Informativa de com està o què estan fent amb el tema de l’aigua, doncs crec que és un tema prou important perquè també ens ho expliquin, apart d’associar-nos.
. Tinent d’alcalde de Bon Govern, Transparència i Participació, Sra. Lourdes Llorente: En Informativa se tratará de todos los temas de municipalización de servicios, en cuanto a lo que es el funcionamiento ordinario o la liquidación del contrato posiblemente se tratará en la Comisión Informativa de Serveis Urbans. O sea, una cosa es la liquidación del contrato, o el funcionamiento del servicio en cualquier momento, y otra cosa es la municipalización.
. Regidora Sra. Cristina Paraira, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Per tant, cap a on avancen o quines línies fan entenc que es parlarà a la seva Informativa?
. Tinent d’alcalde de Bon Govern, Transparència i Participació, Sra. Lourdes Llorente: Sí, así es.
. Regidora Sra. Cristina Paraira, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Doncs ens poden posar a la propera Informativa un punt de com estem?
. Tinent d’alcalde de Bon Govern, Transparència i Participació, Sra. Lourdes Llorente: Sí, sin ningún problema.
. Regidora Sra. Cristina Paraira, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Doncs moltes gràcies.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Bé, moltes gràcies. Crec que ha quedat clar. Sra. Paraira vostè interpel·lava a la resta de Govern el posicionament de la tinenta d’Alcaldia és el posicionament del Govern i el posicionament del Govern sempre ha estat en boca de la tinenta d’Alcaldia.
Torn de votació
Vots a favor: 13 (ERC-MES, PSC-CP i CUP-PC)Vots en contra: 12 (Junts per Sant Cugat i Cs) Abstencions: 0
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
!"#$%#&'(% $)(*+(% ,'$-#"#$.)(/ .(/%.%+$.)(#-/
14.- DECLARACIÓ INSTITUCIONAL AMB MOTIU DEL DIA 20 DE NOVEMBRE, DIA INTERNACIONAL DE LA INFÀNCIA I 30è ANIVERSARI DE LA CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DELS INFANTS.
El 20 de novembre de 1989 el món va fer una promesa a la infància: fer del món un lloc millor per a cada nen o nena. El valor d'aquesta promesa, la Convenció sobre els Drets de l'Infant, avui, trenta anys després d'haver estat realitzada, té més rellevància que mai.
Els desafiaments que afronten els nens, nenes i adolescents avui dia són en molts aspectes més complexos que abans. Aquest panorama ens exigeix que, com la Convenció assenyala, els seus interessos tinguin una posició prioritària quan prenguem decisions que els afecten, que treballem tots junts per crear un entorn adequat, preparat per escoltar-los i tenir en compte les seves opinions, per donar-los una oportunitat justa per a cada un d'ells i elles, perquè vegin realitzats els seus drets; i amb tot això que gaudeixin d'una infància segura i feliç que els permeti desenvolupar totes les seves potencialitats.
73/104
Les ciutats i pobles han de ser llocs on els nens, les nenes i els adolescents se sentin segurs i valorats, on tinguin accés a serveis socials essencials de qualitat, on se sentin protegits, on la seva veu sigui escoltada i tinguin l'oportunitat de jugar i passar temps amb les seves famílies. Les ciutats i pobles juguen un paper primordial en la vida infants, perquè són l'entorn més proper a ells, on viuen i han de poder gaudir dels seus drets. Aquest paper, derivat de la ratificació de la Convenció sobre els Drets de l'Infant, comporta una responsabilitat que ha de ser presa seriosament, amb voluntat política i accions concretes.
El 1996, UNICEF va llançar la iniciativa mundial de Ciutats Amigues de la Infància juntament amb els governs locals per respondre al desafiament de fer realitat els drets i millorar el benestar dels nens i les nenes en un món cada vegada més urbanitzat i descentralitzat. És l'estratègia per fer realitat en l'àmbit local la Convenció sobre els Drets de l'Infant, i per fer-se realitat ha de comptar amb la col·laboració de tots els actors, públics, privats, locals, regionals, estatals. Tots ells han de coordinar-se per crear comunitats segures, inclusives i enfocades a respondre a les necessitats i desafiaments de la infància i l’adolescència.
Amb motiu del 30è aniversari de la Convenció sobre els Drets de l'Infant, el passat mes d'octubre es van reunir alcaldes i alcaldesses de tot el món en la primera Cimera Internacional de Ciutats Amigues de la Infància, organitzada per UNICEF a la ciutat de Colònia, a Alemanya. La cimera va finalitzar amb una Declaració d'Alcaldes i Alcaldesses on s'assumeix el compromís amb la Convenció sobre els drets de l'Infant i els seus 54 articles, que reconeixen a les persones menors de 18 anys com a subjectes de dret, sense cap discriminació, vetllant pel seu interès superior i amb tot el dret a expressar les seves opinions.
Considerant que l’Ajuntament de Sant Cugat compta amb el reconeixement com a Ciutat Amiga de la Infància des de l'any 2012, aquest consistori considera rellevant en aquest 30è aniversari de la Convenció sobre els Drets de l'Infant renovar el seu compromís amb aquest marc de drets de la infància.
Per això, aquest ple municipal se suma a la Declaració d'Alcaldes i Alcaldesses de Colònia i es compromet a vetllar i difondre els compromisos amb la infància que ella assenyala.
15.- DECLARACIÓ INSTITUCIONAL D'EMERGÈNCIA CLIMÀTICA DE L'AJUNTAMENT DE SANT CUGAT.
Des de l’inici de la revolució industrial i fruit de l’activitat humana, l’increment de la quantitat de CO2 a l'atmosfera, que ha passat de 270 ppm a 415 ppm ha fet incrementar en un grau la temperatura mitjana del planeta. Les conseqüències d'aquest augment de temperatura són dramàtiques: profundes alteracions en el funcionament dels ecosistemes, la reducció dels casquets polars i conseqüent augment del nivell del mar, una major incertesa del clima i la intensificació de la virulència i la freqüència d'esdeveniments climàtics extrems i l’acidificació dels oceans, entre d’altres. La interdependència i la complexitat d’aquests elements fa que la seva alteració pugui propiciar inèrcies que encara facin augmentar més la temperatura del planeta. En el cas dels casquets polars, per exemple, la disminució de la seva superfície implica una menor capacitat de reflectir la radiació solar, fet que incideix en l'escalfament global.
La comunitat científica internacional, encapçalada pels informes del Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic (IPCC), adverteix any rere any dels riscos i escenaris cap als quals ens dirigim, i ens proporciona una anàlisi exhaustiva de la situació actual. En el seu darrer informe, l’IPCC alerta de l’impacte irreparable d’un augment de més d’1,5 ºC de la temperatura global i alerta que els compromisos globals que es van assolir a l’acord de París del 2015 no són suficients per evitar un augment de temperatura superior als 2,0 °C, i molt menys 1,5 ºC. De fet, les estimacions de l'augment de la temperatura mitjana sota els compromisos nacionals
74/104
actuals oscil·len entre els 2,9 °C i els 3,4 °C respecte dels nivells preindustrials a finals de segle.
Aquesta situació s’agreuja especialment a la conca de la Mediterrània, un dels principals focus de l'escalfament a escala planetària, on la temperatura mitjana ja s'ha elevat 1,5 ºC des de l'era preindustrial. L'augment de les temperatures implicarà onades de calor més llargues i intenses així com sequeres extremes, que seran més freqüents. A més, l’augment del nivell del mar pot submergir ciutats senceres, i es calcula que el 2050 almenys deu ciutats de la Mediterrània constaran entre les vint més afectades de tot el planeta per aquest fet.
Així doncs, ens trobem en una situació crítica i d'emergència, en la qual ja no n'hi ha prou amb una transició tranquil·la i orgànica cap a models més sostenibles, sinó que estem obligats a reaccionar, amb valentia i determinació, per reduir dràsticament les emissions durant la propera dècada. Mantenir l'escalfament global per sota d'1,5 °C implica una reducció de l’emissió de gasos d'efecte hivernacle del 55% el 2030, respecte els valors del 2018, i assolir la neutralitat emissora a partir del 2050.
Fruit del fracàs a l'hora de complir amb la reducció de les emissions, la ciutadania, i en especial les generacions més joves, que es veuen abocades a un futur desesperançador, s'ha començat a organitzar de manera massiva, pacífica i democràtica arreu, per tal de reclamar a governs i institucions l'aplicació de les mesures que calgui per a frenar les emissions de manera immediata.Aquesta presa de consciència col·lectiva i popular serà un actor imprescindible per tal de garantir el compliment dels compromisos adquirits. Aquesta situació és conseqüència d'un sistema que es basa en el creixement econòmic perpetu que no té en compte els límits biofísics del planeta, fet que es tradueix en un sistema de privilegis que sotmet a l'explotació a la majoria de la població i ha portat a l'abisme la sostenibilitat de la Terra.
No hi ha cap precedent històric per a l'escala de canvis socioculturals, econòmics i tecnològics necessaris per limitar l'escalfament a 1,5 ºC. Tanmateix, cal implementar aquests canvis de manera immediata tant per part de les ciutats i els governs supramunicipals, com per parts de la societat civil, la comunitat acadèmica i els teixit econòmic i financer. Malgrat que el repte plantejat és d'una envergadura inimaginable, no realitzar els canvis necessaris immediatament implicaria conseqüències catastròfiques.
A l’hora de gestionar la situació cal tenir present que al llarg dels anys s’ha generat un deute ecològic immens cap a les poblacions que menys han contribuït a la situació de col·lapse en què ens trobem. El 2018 hi van haver 26.000 refugiats climàtics, fenomen que anirà a l’alça. Caldrà tenir sempre present aquesta realitat i actuar de manera solidària i no-excloent: caldrà que l’esforç de transformar el nostre sistema econòmic es faci en clau d’igualtat, d’inclusió, de democràcia i garantint els drets bàsics de les poblacions, incloses les persones en migració. Aquesta exigència ètica i democràtica accelera encara més la urgència dels canvis.
Així doncs, i sumant-nos a les diverses iniciatives al respecte:
▪ Reconeixem i entenem l'advertiment de la comunitat científica internacional, que alerta de l'absoluta necessitat de mantenir l'escalfament global per sota d'1,5°C. Així mateix som conscients que en els propers 10 anys s'hauran de reduir els nivells d'emissió globals de manera dràstica, fet que requereix accions immediates en totes les dimensions del nostre sistema de consum i de relació amb el medi natural.
▪ Reconeixem l’eco-dependència i interdependència de la nostra espècie i entenem que ens trobem en una situació de col·lapse i que els efectes pel planeta i els sistemes vius ja presenten enormes reptes que, fins i tot en el millor dels casos, es veuran incrementats en els següents anys, amb efectes per als sistemes de sosteniment de la vida de centenars de milions de persones. Per això, a part d'incorporar la perspectiva ambiental al funcionament de la ciutat,
75/104
caldrà també tenir en compte els efectes ja existents i els que vindran, posant sempre al centre la justícia social i els principis de sosteniment de la vida.
▪ Reconeixem que el món com el coneixem està amenaçat per un estat d'emergència climàtica i que cal una resposta mundial ràpida, urgent i des de tots els nivells, des dels internacionals als locals. Cal, d'ara en endavant, promoure acords locals i de país per tal d'assolir els objectius imprescindibles per garantir la continuïtat de la vida que habita aquest planeta.
En conseqüència, declarem la situació d’emergència climàtica a Sant Cugat del Vallès i acordem impulsar un pla d’acció centrat en impulsar la transició cultural col·lectiva envers la sostenibilitat, basat els següents pilars i acompanyat d’una aposta per les accions de comunicació, sensibilització i educació ambiental:
▪ Transició energètica: amb un planejament integrat del desplegament de la transició energètica, basat en la universalitat i l’equitat, i centrat en l’augment de la generació i consum d’energia renovable i de proximitat, la rehabilitació d’edificis i el cicle integral de l’aigua.
▪ Canvi en el model de mobilitat: encapçalat per l’aposta per la mobilitat activa i sostenible, la reforma el Pla de Mobilitat, l’impuls de plans de desplaçament d’empresa, i l’entrada en vigor de la Zona de Baixes Emissions, que restringeixi l’ús dels vehicles més contaminants a la ciutat.
▪ Transició alimentària: amb l’aposta per l’alimentació saludable, basada en el consum majoritari d’aliments d’origen vegetal, de temporada i de proximitat. Vincular aquesta aposta a la producció integrada a Sant Cugat, amb l’objectiu d’augmentar l’activitat agropecuària extensiva orientada als principis de sobirania alimentària i a la perspectiva de l'agroecologia.
▪ Residu Zero: a través de la implementació dels principis del consum responsable, basat en la reutilització i reparació d’objectes, l’economia circular i la restricció de plàstics d’un sol ús.
▪ Infraestructura verda i biodiversitat: la gestió sostenible i amb criteris d’adaptació al canvi climàtic i de conservació de la biodiversitat dels ecosistemes urbans i periurbans, a través de les zones humides, espais verds, rieres i torrents.
Torn de presentació
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Fem l’apartat aquest de declaracions institucionals aprovades en Junta de Portaveus. Simplement...
Intervencions per una qüestió d’ordre
. Regidor Sr. Aldo Ciprián, del Grup municipal de Cs: Qüestió d’ordre, Sra. Ingla. Vam aprovar la moció de Ciutadans a la Junta de Portaveus com que fos institucional. Crec que vam introduir totes les esmenes de tots els partits i va quedar aprovada per unanimitat. Per això demanaria que passés com institucional.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Sí, ara ho anava a explicar, perquè ara fèiem només les declaracions de Junta de Portaveus i no de mocions, que seria el cas, però en tot cas sé que la moció havia de ser institucional, però no sortia a l’Ordre del Dia, per tant, no ens posicionarem els grups, vostès com a grup proposant, encara que sigui institucional, l’expliquen i en tot cas ja queda com a moció institucional, però en tot cas ara estem fent la part de declaracions institucionals a Junta de Portaveus, que hi ha aquests dos punts, que són aquestes dues declaracions, els punts núm. 14 i 15, que són declaracions fetes a la Junta de Portaveus i que, per tant, queden ja aprovades, la 14, que és la declaració institucional en motiu del dia 20 de novembre, és el Dia Internacional de la Infància, el 30è aniversari de la Convenció sobre els Drets dels Infants; i la següent, que és la declaració institucional d’emergència climàtica de l’Ajuntament de Sant Cugat, que ja vam presentar exactament avui fa una setmana, més o menys, i que per
76/104
tant, també tots i totes ja vam explicar en el seu dia i tothom ja va fer els posicionaments. Després el que vam fer en la Junta de Portaveus és l’aprovació i ha quedat com una declaració institucional.
Molt bé, doncs seguim. Sr. Ciprián, seguim l’ordre que tenim, malgrat aquesta consideració de la seva moció. Sr. Ciprián, seguim l’ordre de l’Ordre del Dia, malgrat que aquesta moció perquè igualment els donaré la paraula perquè la puguin explicar. Molt bé, doncs anem al punt núm. 16.
MOCIONS DE GRUPS MUNICIPALS
16.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE JUNTS X SANT CUGAT EN DEFENSA DE LA LLENGUA CATALANA.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Atès que el sistema educatiu català està plenament compromès amb la inclusió i la cohesió social, que promou valors com la convivència i el respecte a la diferència, entre altres, com a eixos vertebradors de la vivència dels infants, donant, així, la possibilitat que qualsevol jove pugui trobar oportunitats de creixement i de dignitat, inclosa la competència comunicativa plena en les llengües d’ús normal a la societat. El model educatiu català integra els nouvinguts des del respecte i la tolerància, amb èxit, i els garanteix el domini tant del català com del castellà a la finalització dels estudis obligatoris, sens perjudici de l’aprenentatge de terceres i quartes llengües.
Atès que en el darrer informe de Política Lingüística, elaborat per la Direcció General de Política Lingüística i que permet, entre altres dades, conèixer la situació de la llengua catalana en diversos àmbits, constatem que l’índex del coneixement del castellà frega el 100% en totes les franges d’edat, que l’emissió televisiva és en llengua castellana a 9 dels 10 canals més vistos a Catalunya, que tan sols un 7,7% de sentències judicials són en català, així com un 9,39% de documents notarials o un 8,79% dels documents mercantils que es redacten, dades que permeten constatar la desigualtat existent, en benefici de la llengua castellana.
Atès l’intens debat social sorgit arran d’una ponència que serà debatuda en el proper congrés del PSC i les corresponents declaracions dels seus portaveus, afirmant que els nacionalismes han instrumentalitzat la llengua amb un ús partidista perquè el català s’ha associat a la causa independentista, plantejant així una batalla política de la llengua i trencant el consens sobre un model d’èxit com és la immersió lingüística a l’escola i que promou la igualtat de drets i oportunitats econòmiques i socials, especialment en uns moments en què la població nascuda a l’estranger ha passat d’un 1,5% a un 18,2% amb llengües primeres diferents del català. Un posicionament clarament polític i partidista que, al nostre parer, és irresponsable.
D’acord amb tot l’exposat, demanem que el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès aprovi els següents:
ACORDS
Primer.- MANTENIR el consens en relació amb l’ús de la llengua catalana i el model educatiu d’immersió lingüística de l’escola catalana com a exemple de llibertat, convivència, democràcia i plurilingüisme, tot reconeixent-la com una de les principals vies d’integració de les famílies nouvingudes i generadora d’igualtats de drets i oportunitats per a tothom.
Segon.- REBUTJAR qualsevol atac que pretengui malmetre el model de l’escola catalana per tal d’afavorir interessos polítics i vulgui fer-nos renunciar a un model educatiu d’èxit i a minoritzar l’ús de la llengua catalana.
77/104
Tercer.- TREBALLAR per a que el conjunt de la nostra societat faci seu el patrimoni que representen tant la llengua catalana com el model educatiu català basat en la immersió lingüística, afavorint el seu coneixement, protegint-los d’atacs i aprofundint en el seu desenvolupament, sempre amb esperit de millora i mai de renúncia, des de l’exercici de les nostres funcions i responsabilitats.
Torn de presentació i intervencions
. Regidora Sra. Carmela Fortuny, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Moltes gràcies, bona tarda. Bé, segons les informacions aparegudes en els mitjans de comunicació, en el Congrés que el PSC va celebrar aquest cap de setmana, finalment s’hi ha posat seny i es va imposar gràcies a l’allau de crítiques, tant internes com externes, en relació al model d’immersió lingüística que tants èxits ha tingut a Catalunya per la inclusió i la cohesió social i es va, com deia anteriorment, imposar el seny en el Congrés del PSC i es va rectificar.
És un tema que com saben ha generat molta polèmica, ha generat neguit i és per aquest motiu que des de Junts per Sant Cugat es va redactar aquesta moció i també satisfets i també en representació d’aquesta moció doncs serveix per defensar i per modular aquest posicionament. Els Socialistes han trobat una solució de consens, cosa que celebrem, es reconeix la llengua catalana com a vehicular, incorporen aspectes de flexibilització que compartim i el perill ha passat, però cal continuar estant molt alerta, cal continuar amb la unanimitat de les forces que sempre hem tingut la mateixa opinió en aquest sentit a nivell polític i que com deia ha mostrat aquest model d’immersió lingüística tants bons resultats per la cohesió i per la integració de les persones que han vingut a viure a Catalunya. Confiant i entenent en aquest cas que el Sr. Pere Soler com a president del PSC de Sant Cugat i com a part també dels regidors i regidores que formen part del Govern amb Esquerra i la CUP a Sant Cugat, doncs confiant i entenent que faran seves les ponències aprovades en el Congrés de la seva formació, des de Junts per Sant Cugat avui hem decidit retirar aquesta moció. Retirar la moció no vol dir que retirem la mirada envers aquesta qüestió.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Molt bé, Sra. Fortuny. El fet de que vostès ara retirin la moció fa que no hi puguin intervenir la resta de grups. A mi, sincerament, Sra. Fortuny, em sembla una manera poc elegant després d’haver fet aquesta presentació. Una altra cosa és que vostè hagués dit d’entrada que ja la retiraven, i en tot cas, fer les consideracions que siguin oportunes en un altre moment, però fer una interpel·lació tan directe a un grup d’aquest Ple és que crec que sempre havíem tingut la delicadesa d’avisar en els casos que es retiraven mocions sobretot quan són temes que apel·len directament a un grup municipal, com és aquest, perquè la moció vostès la dirigien directament al PSC i ara no han parat d’interpel·lar-lo, sincerament em sembla una manera poc elegant. Crec que estaria bé que en la propera Junta de Portaveus ens comprometem tots els grups a fer el que fèiem en l’altre mandat, que és que quan es retirava una moció al Ple s’avisava a tots els grups, també per un tema a vegades, la gent potser no ho entén tant, però un tema també de preparar i a més el Sr. Ciprián en la Junta de Portaveus precisament també va avisar espero que no la retirin i sinó com mínim aviseu, això és el que ens fèiem tots els grups, perquè em sembla que és un tema també de companyerisme i una manera de ben fer. Si a sobre es tracta d’una moció on vostès interpel·len directament a un grup, no és un tema més genèric que ningú s’hi pot sentir tan interpel·lat, no em sembla una bona manera, Sra. Fortuny. Per tant, vull que quedi molt clar que no em sembla una bona manera de procedir, que a la propera Junta de Portaveus parlarem del tema i demanaré que es faci el mateix que s’havia fet fins ara. Per tant, lamento als companys del PSC que ara no poden respondre a la Sra. Fortuny, perquè aquestes són les regles del joc, però les regles del joc s’han d’utilitzar bé, Sra. Fortuny. Sra. Fortuny, no hi ha res més a dir, no hi ha moció, per tant, no hi ha torn de paraula respecte a la moció. No hi ha paraula, Sra. Fortuny, no hi ha moció, doncs no hi ha paraula. Sra. Fortuny, no hi ha paraula, no. Continuem amb la moció següent.
(La present moció queda retirada de l’Ordre del Dia)
78/104
17.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE JUNTS X SANT CUGAT DE SUPORT A LA INTERNACIONALITZACIÓ PER ALS AGENTS ECONÒMICS, ACADÈMICS, CULTURALS I ESPORTIUS DE SANT CUGAT.
Sant Cugat reuneix centralitat geogràfica com també singularitat del seu teixit socioeconòmic, acadèmic, d'innovació o associatiu. La ciutat acull centres universitaris i tecnològics rellevants i compta amb una presència important d’equipaments i esdeveniments esportius, i amb una oferta cultural rellevant amb el monestir i l’Auditori com a referents.
Sant Cugat reuneix unes característiques d’interès amb un potencial molt evident per a la internacionalització, al voltant de la indústria i del comerç, i especialment de la recerca i dels estudis universitaris.
Sant Cugat reuneix eixos i indicadors d'internacionalització rellevants sota els paràmetres de selecció de sis eixos sectorials d’internacionalització, que es desglossen en onze indicadors: a) El factor sociodemogràfic (en particular, les migracions internacionals); b) Les estructures de governança de les relacions internacionals i les principals polítiques relacionades, com ara la participació en xarxes internacionals, en projectes europeus, la política de cooperació al desenvolupament i l’existència d’agermanaments i acords bilaterals; c) Els centres d’educació superior i recerca; d) Els recursos en l’àmbit del turisme i els esports; e) Els recursos en l’àmbit de la cultura, i f) L’activitat econòmica amb projecció internacional: l’activitat empresarial (exportacions i/o fires).
En relació amb l’acció municipal, destaca la transversalitat amb la qual s'ha treballat des de l'Ajuntament les polítiques de relacions internacionals i la participació en projectes internacionals, com també en polítiques de cooperació al desenvolupament.
Sant Cugat disposa de projecció internacional inclosa en l'organització municipal a través de l'Institut de Gestió Estratègica, Promoció Econòmica i Societat de la Informació (IGEPESI) dirigit fins ara des de la Gerència de l’Ajuntament, és l’òrgan que vetlla per l’execució de l’estratègia d’internacionalització. Amb participació en iniciatives d'àmbit europeu que han implicat l'administració local en projectes de coneixement, innovació, esportius o mobilitat entre d'altres dirigides a trobar solucions que millorin la vida dels ciutadans. Aquesta experiència i la voluntat de desenvolupar-la a través de diverses propostes i accions que pot generar l'administració local, generen el Pla d'internacionalització de Sant Cugat (juny 2017).
D'altra banda, Sant Cugat compta també amb un fort teixit associatiu empresarial, esportiu i cultural que compta també amb experiència en iniciatives internacionals que aporten valor a la ciutat. S'han desenvolupat els darrers anys iniciatives que fomenten el coneixement de la nostra ciutat a l'exterior i que creen sinèrgies positives que es transformen en innovació, coneixement o activitat econòmica que incideix directament en els ciutadans de Sant Cugat.
Aquesta moció pretén que aquest suport a la internacionalització sigui impulsat per l'ajuntament, creant el marc que doni suport posant-se al costat de totes aquestes associacions, entitats i actors locals, dotant pressupostàriament aquelles iniciatives que generin des de la ciutat i que siguin beneficioses per a ella i molt especialment les que aportin valor en energia (eficiència i renovables), innovació, creixement sostenible, economia circular, internet de les coses, cultura i esport, àrees naturals.
L'objectiu d'aquesta moció es dirigeix a fomentar la cooperació entre l’administració i la ciutadania, les entitats, les empreses, altres administracions, etc. com un sistema de treball real.
També que la ciutat estigui present als principals hubs europeus de manera activa per a teixir complicitats entre iniciatives europees que arribin al nostre teixit econòmic i associatiu, i en definitiva als ciutadans i ciutadanes aportant benestar.
79/104
ACORDS
√ Crear l’oficina de polítiques europees i relacions internacionals, que s’ocuparà d’informar sobre oportunitats de finançament.
√ Impulsar la promoció internacional de Sant Cugat creant una xarxa d’ambaixadors/es que viuen fora de Catalunya per generar oportunitats.
√ Donar suport econòmic a trobades, debat i confluència internacional del món del comerç i de l’empresa que permeti l’intercanvi d’experiències en sectors interdisciplinars.
√ Promoure la creació d'un segell denominació d'origen i de projecció per a aquells productes realitzats i produïts a la nostra ciutat.
√ Impulsar nous canals que posicionin Sant Cugat i el seu centre històric internacionalment com a destinació d’Slow Tourism, de Turisme saludable i Turisme cultural, amb l'objectiu de generar activitat econòmica al teixit comercial i donar a conèixer una ciutat del coneixement, innovació i talent.
√ Treballar per impulsar la declaració del conjunt dels 144 capitells com a patrimoni cultural de la UNESCO.
√ Turisme esportiu: l’esport entès com a motor de dinamització econòmica i de la marca de ciutat. Potenciar la certificació y segell de turisme esportiu envers.
√ Programa de suport a entitats esportives per a l’organització de competicions i esdeveniments esportius internacionals.
√ Incloure Sant Cugat a l' Eurotowns que ja compta amb la participació dels municipis catalans de Girona, Manresa i Sabadell, que mitjançant el treball en aquesta xarxa aspiren a augmentar la seva visibilitat internacional, participar en projectes europeus i incidir en la preparació de la legislació comunitària en polítiques urbanes. En aquesta línia, cal destacar les actuacions de la xarxa en espais de gran incidència política com ara el Comitè de les Regions (CdR) i el Consell Europeu de Municipis i Regions (CEMR).
√ Impulsar programes d’emprenedoria que fomentin la internacionalització en totes les etapes del cicle vital, centres educatius, espais de lleure, majors de 45 anys, etc.
√ Promoure agermanaments internacionals temàtics amb ciutats líders; mobilitat, sostenibilitat, esport, cultura, atenció a la gent gran, etc. Aquests agermanaments també haurien d’estar acompanyats de la participació ciutadana de la xarxa de coneixement
√ Treballar la dimensió empresarial dels agermanaments amb La Haba i amb Alba.
√ Crear la Taula per a la internacionalització, unint totes les persones representants d’associacions i entitats que fomenten la internacionalització de la ciutat. Dotant-la pressupostàriament perquè aquests acords puguin ser una realitat al present mandat.
Torn de presentació
. Regidor Sr. Albert Salarich, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Bona tarda, Sra. Alcaldessa, bona tarda a tothom. Bé, nosaltres presentem aquesta moció que l’anomenem de suport a la internalització per als agents econòmics, acadèmics, culturals i esportius de Sant Cugat. Bé, fem una prèvia i resumim una mica el text que hem inclòs a la moció i la prèvia és que Sant Cugat reuneix unes característiques d’interès, amb un potencial molt evident per a la
80/104
internalització al voltant de la indústria, del comerç i especialment de la recerca i dels estudis universitaris. Els eixos indicadors que presenta Sant Cugat estan reconeguts, tan per la mateixa Diputació de Barcelona, com per la Generalitat de Catalunya, i ja sigui pel factor demogràfic, per centres d’educació superior i recerca, pels recursos destinats a l’àmbit del turisme i dels esports, per les estructures de governança de les relacions internacionals i les principals polítiques relacionades, com ara la participació en xarxes internacionals o de cooperació també, recursos en l’àmbit de l’activitat econòmica amb projecció internacional i activitat empresarial. Bé, compta amb tots uns indicadors que la ciutat ha anat assolint els darrers anys i que en relació amb l’acció municipal destaca la transversalitat amb la qual s’ha treballat des de l’Ajuntament les polítiques de relacions internacionals i la participació en projectes internacionals, com també en polítiques de cooperació al desenvolupament. Això no són paraules nostres, això són informes que podem trobar d’àmbits supramunicipals. D’altra banda, Sant Cugat disposa de la projecció també inclosa en l’organització municipal a través de l’IGEPESI, com saben. L’IGEPESI és el que s’ocupa fins ara dintre d’una estructura gerencial que aquesta experiència i la voluntat de desenvolupar-se a través de diverses propostes i accions que pot generar l’Administració Local generen de fa uns anys, fa 2 anys, exclusivament el Pla d’Internacionalització de Sant Cugat. Aquests plans moltes vegades són voluntats i concreten accions que van més enllà dels mandats. El que estem parlant aquí, no és tant de les línies estratègiques que es desenvolupen en aquests plans o en aquest pla, que ja ho té l’Ajuntament i esperem que puguin tirar endavant o que segueixin tirant-se endavant, sinó que volem parlar d’anar més enllà, volem parlar de que aquesta internacionalització flueixi als agents, a les entitats, a les associacions, doncs que també tenen aquesta voluntat i que treballen en aquesta mateixa direcció. Llavors, aquí també Sant Cugat compta amb un fort teixit associatiu empresarial, esportiu, cultural, que compta amb experiència en iniciatives internacionals i que aporten valor a la ciutat. S’han desenvolupat als darrers anys iniciatives que fomenten el coneixement de la nostra ciutat a l’exterior i que creen sinergies positives i es transformen en innovació. Aquest coneixement o activitat econòmica incideix directament, finalment, en benestar pels ciutadans de Sant Cugat. Així ho defensem nosaltres. Aquesta moció pretén que aquest impuls en la internacionalització sigui liderat per l’Ajuntament, però que té un marc en que es pugui donar suport a tots aquests agents. Detallant tota una sèrie d’acords, els resumirem en que estan presentats en 3 eixos d’accions: una, en accions organitzatives transversals, com pugui ser crear una taula, etcètera, que també recollia el mateix pla, però que no s’ha concretat; després també hi ha uns eixos de l’àmbit d’empresa, comerç i coneixement; després també hi ha un altre eix que és l’eix del turisme i un altre eix que és el d’esports. Tota una sèrie de recull d’acords que nosaltres portàvem en el nostre programa electoral, el programa amb el que Junts per Sant Cugat va guanyar les eleccions i que creiem adequat posar-los a disposició d’aquesta iniciativa. I per acabar, els donarem una dada que serveix per il·lustrar on som i a on volem anar: pel que fa a l’accés a fons europeus, que és una de les accions d’internacionalització que impulsa l’Ajuntament, de les 50 ciutats principals en aquest àmbit dins l’Estat espanyol, hi ha 8 municipis catalans. Barcelona hi és, evidentment, però també hi és Sant Cugat i altres ciutats poc sospitoses, com Cerdanyola, Terrassa, Hospitalet de Llobregat o fins i tot, Caldes de Montbui està dintre d’aquesta acció internacional d’accés a fons europeus. Hi ha una feina feta, per tant, en aquesta moció la defensem, defensem aquesta feina que ens precedeix i us animem a l’equip de Govern a continuar-la, però el que proposem nosaltres ara va més enllà i és que tot aquest esforç que fa la ciutat i que entenem que no el deixarà de fer, es pugui coordinar i potenciar i s’incorpori a totes aquelles entitats o institucions que també treballen en la mateixa direcció. El que volem dir és fer equip tots plegats, internacionalitzant Sant Cugat. Sol·licitem doncs el suport d’aquest Ple per poder seguir treballant en aquesta direcció.
Torn d’intervencions
. Regidor Sr. Sergio Blázquez, del Grup municipal de Cs: Nosaltres ens abstindrem en aquesta moció, que jo l’he pogut llegir en detall i no ens acaba de convèncer, encara que estic segur, vaja, que pretén un guany per a la nostra ciutat i que fins i tot podríem dir que és benintencionada. Ara, què és el que passa? O sigui, quan et mires la moció sembla, i potser l’explicació fins i tot el que vostè ha fet això en realitat no és una moció, és un totum revolutum,
81/104
masses coses hi són a dins i molt diverses ens han semblat, amb una falta de concreció en els acords a l’hora de posar-los en marxa i que siguin plenament efectius. És a dir, a la mateixa moció es parla de cultura, d’esports, d’economia, d’agermanaments, d’ambaixadors, de segells de ciutat, etcètera. Al final la moció té 13 acords i jo crec veritablement que aquesta moció si la poguéssim disgregar podria donar per 5 o 6 mocions interessants, però no pas per una que al final podria resultar molt ambigua. Amb aquest esperit la trobem benintencionada, ens abstindrem i si seguiu per aquesta línia us donarem suport la propera vegada, però crec que han de sermocions més ben segmentades, per àrees, que tinguin acords que siguin més factibles, més clars, més entenedors, amb dotació pressupostària inclosa, i que al final aquests acords si s’arriben a aprovar es puguin fiscalitzar i avaluar.
. Tinent d’alcalde de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Mobilitat, Seguretat i Transport, Sr. Pere Soler: Gràcies Albert per l’explicació, Sr. Salarich, disculpi. Nosaltres li veiem un esperit propositiu, propositiu i amb bona voluntat. Ara podríem fer un parèntesi. Quan comença una resposta així és que després ve l’aigua calenta, però bé. I ho ha dit també en la seva intervenció, és el seu fruit d’un extracte del seu programa electoral. Nosaltres fa dies que estem dient que nosaltres estem definint la confluència de quina ha de ser l’estratègia d’aquest Govern en aquest sentit i que, per tant, hi estem treballant i ha de ser el nostre model, no el model del passat de Sant Cugat, sinó un nou model on sí que es treballi de manera transversal i on aquells instruments que tenim a la casa i que funcionen, tenim una pàgina Web com l’INVEST SANT CUGAT, on hi ha aquesta projecció internacional, però tenim altres instruments, vostè l’ha mencionat, l’IGEPESI, que és que en aquests moments si l’hem d’agafar, l’hem d’agafar amb pinces, perquè el primer que hem de fer amb aquest instrument és reflotar-lo, posar-lo al dia, dotar-lo de contingut, dotar-lo de recursos, i que pugui treballar i amb aquesta qüestió espero que quan presentem algun projecte o alguna proposta en aquest sentit vostès hi donaran suport. La moció bé, està bé, però és una barreja de conceptes, barregen l’esport, la promoció econòmica, l’ocupació, les empreses, barregen tot un seguit de conceptes que fa difícil de poder-se gestionar a no ser que hi hagi un instrument que faci més d’aparador que no pas de cohesió i de maquinària per la promoció de la nostra ciutat. Ja li he comentat, estem treballant per poder teixir aquesta proposta de projecció de la nostra ciutat, crec que a partir de l’expertesa i de l’experiència que vostès han tingut de 32 anys de Govern podien haver seriosament fet una proposta millor, en aquest sentit, i nosaltres el que volem tenir és una mirada àmplia, una mirada de projecció de futur, no només amb aquest aparador de caire internacional que ens pot aportar un cert nom, però que quan rasquem no trobem res al darrera, nosaltres preferim crear l’estructura des de la base, teixir les complicitats des de la base i, evidentment, fer participar a tothom que hi vulgui. El fet de proposar una taula de participació en la internacionalització s’obre un ventall tan gran que se’ns faria difícil en aquests moments saber qui hauria de participar i qui no, en aquest sentit. Per tant, el nostre Govern, aquest Govern ha pres la decisió de no tirar endavant, lògicament i molt menys fins que no tinguem aquesta projecció detectada amb el Pla d’Actuació Municipal que estem duent a terme en aquests moments.
. Regidor Sr. Albert Salarich, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Per respondre al Sr. Blázquez, de Ciutadans, un pla d’internacionalització és un pla transversal on conté moltes accions de molts sectors, petites, però que s’encaminen totes en la mateixa direcció. D’aquí que nosaltres recollim tota una sèrie d’accions petites que les orientem per encaminar-les cap aquesta direcció. Això que em serviria el Sr. Soler, el tinent d’alcalde, en el cas de no entenem aquesta negativa per part del Govern perquè no estem parlant d’un tema polític, sinó de sentit comú. He vist aquesta proposta, jo crec que han rebut aquesta proposta més aviat com una amenaça que no pas com una oportunitat i això és una oportunitat, o sigui, el que Sant Cugat estigui preparada i s’ha fet una feina, la recullo i la projecto endavant, això és positiu, no és pas negatiu, no estem parlant d’un aspecte polític, estem parlant de coses molt senzilles, de tenir projecte. Jo entenc que vostès doncs m’atreuen a mi els 32 anys de Govern, jo sóc nou en això i aprenent, i espero que doncs pas a pas pugui aprendre una mica més, però també li voldria donar la volta i els diria, escolti, vostès han tingut 32 anys per preparar-se i en 6 mesos jo crec que m’hagués pogut respondre en aquesta proposta. Per tant, si vostès tenen tan clar el model doncs ara era agafar els acords i dir, mira Albert, o Junts, no ens encaixen aquests acords, nosaltres veiem que
82/104
hauríem d’anar cap aquí. Cap a on van vostès? Perquè nosaltres no ho veiem. Mirin, estem parlant de coses molt senzilles, molt planeres, molt petites. Si una associació d’àmbit econòmic fa trobades exitoses per fer intercanvi de coneixement, d’innovació, de divulgar talent, i tenen èxit, doncs empenyem-les a que s’internacionalitzin, és que generarem, multiplicarem aquest èxit. Sap qui se’n beneficiarà? El teixit empresarial, les exportacions, els llocs de treball, el benestar. Si una entitat sense ànim de lucre organitza un torneig internacional, una cosa tan petita, l’organitza, i porta 40 visitants de fora, empenyem-la perquè en porti 400. Sap qui aplaudirà? L’entitat, evidentment, la gent que dedica el seu temps a canvi de res.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Ha d’anar acabant. Acabi, però ha d’anar acabant.
. Regidor Sr. Albert Salarich, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Però qui se’n beneficiarà? Qui aplaudirà? El teixit comercial, que ho està passant canutes, tindrà la gent al centre i direm, què passa que hi ha tanta gent al centre? Coi, doncs perquè s’ha impulsat un pla transversal que va ben orientat en una bona direcció. Estem parlant d’això, estem parlant de que tenim 18 milions de persones que amb una T-1 o que es dirà..., poden passar-se per Sant Cugat. Bé, acabo, 2 minuts.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Dos minuts no, Sr. Salarich, dos segons en tot cas.
. Regidor Sr. Albert Salarich, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Estan dient no a internacionalitzar, fins que no coneguem el model. Bé, res més, bàsicament vostès com Administració jo crec, com nosaltres, han de tenir la visió de crear una ciutat que generi oportunitats i no pas de crear una ciutat que limiti oportunitats. Moltes gràcies, Sra. Alcaldessa
. Sra. Alcaldessa-presidenta: He dit 2 minuts no, perquè justament 2 minuts és la rèplica, ja en portàvem 3. Molt bé, gràcies a vostè.
. Tinent d’alcalde de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Mobilitat, Seguretat i Transport, Sr. Pere Soler: Molt breument. Home, de planificació en sabem una estona, també, en sabem una mica. Sabem planificar, sabem fer plans estratègics, i sabem fer les coses i sabem també que les presses són males conselleres. Per tant, nosaltres estem agafant tots aquells instruments que funcionen. Li repeteixo encara que vostè sigui nou en aquest Grup municipal, li he dit que el primer que hem de fer és endreçar algun dels instruments que ens haurien de fer possible, perquè ens els hem trobat d’una manera que més val no parlar-ne en aquest punt de l’Ordre del Dia. Ja li diria. En tot cas, vostès no ens han de marcar el ritme, vostès fan allò que és legítim que és proposar a partir del seu programa electoral i el Govern decideix i tira endavant les seves polítiques i les seves projeccions i ja està i aquest és el fet. I no es preocupi que tots els acords, pactes, convenis que tenim, que en tenim, a efectes d’internacionalització i a efectes de generació d’ocupació, d’atracció d’inversions, d’atractivitat empresarial, amb la Cambra, amb Sant Cugat Empresarial, tenim també amb moltes entitats i organismes que estem treballant en aquest sentit i que, per tant, no pateixin que en aquest sentit nosaltres farem la feina que ens pertoca i seguirem o possiblement generem més oportunitats de les que havien generat fins aquest moment. Per tant, no pateixi, aquesta negativa ja ho sé que és nou, que ho ha dit vostè, aquesta negativa no se la prengui un efecte personal, senzillament tenim una visió diferent de la ciutat, per això vostès estan aquí baix i nosaltres estem aquí dalt, intentant treballar i veure la ciutat des d’una altra mirada.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Silenci. Està, Sr. Soler ja? Ha acabat, Sr. Soler? Molt bé, doncs si no hi ha més paraules, doncs anem a la votació de la moció. Si us plau, silenci. No em feu repetir, i menys avui que no tinc veu. Anem a votar la moció aquesta núm. 17, de Junts per Sant Cugat.
Torn de votació
83/104
Vots a favor: 9 (Junts per Sant Cugat)Vots en contra: 13 (ERC-MES, PSC-CP i CUP-PC) Abstencions: 3 (Cs)
18.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE JUNTS X SANT CUGAT PER INSTAR LA TINÈNCIA D'ALCALDIA DE TRANSPARÈNCIA A PROTEGIR LA VERITAT I LA CORRECCIÓ INSTITUCIONAL EN LES COMUNICACIONS PÚBLIQUES DELS ELECTES MUNICIPALS.
ANTECEDENTS
A parer del grup proposant, s’està produint un greu deteriorament del clima polític a la ciutat que perjudica el conjunt de la ciutadania i la confiança en les seves institucions. El debat polític no es troba massa sovint centrat en propostes concretes o en aspectes del model de ciutat, sinó, per desgràcia, en acusacions greus o en discussions sobre la veracitat o no d’informacions que emanen dels diversos electes del consistori. A tot plegat cal afegir un empitjorament en el to i en les formes. Alguns electes insulten altres membres del consistori sense cap recança, per exemple, a les xarxes socials.
Evidentment la sinceritat en la informació és un requisit ètic indispensable en qualsevol àmbit, però més encara en l’actuació política i pública en general.
El manteniment d’un cert grau de confiança en les informacions que s’emeten és essencial per a la construcció dels consensos que la ciutat necessita. Constatem tanmateix que tots els esforços que la ciutat realitzi en matèria de transparència queden en no-res si la presumpció de veracitat està, en el millor dels casos, en entredit.
Però sobretot entenem que aportar informació veraç és una condició essencial de qualitat democràtica. L’electorat té el dret a triar entre les diverses opcions que se li presenten basant-se en un marc d’informació certa i de confiança.
D’acord amb tot l’exposat, demanem que el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès aprovi els següents:
ACORDS
Aquest Consell Plenari aprova instar la Tinència d'alcaldia de Bon Govern, Transparència, Participació i Barris a:
1. Millorar la redacció dels reglaments orgànics i dels codis ètics i de comportament dels electes municipals en el sentit de reforçar l’obligació dels electes d’informar la ciutadania dient la veritat i d’utilitzar la mínima correcció institucional en les relacions amb els altres electes.
2. Crear un mecanisme en forma d’òrgan de fiscalització que, des de la més absoluta neutralitat, pugui emetre un dictamen de veracitat sobre la informació emesa que sigui objecte de controvèrsia o de posada en qüestió.
3. Establir un règim sancionador per als electes que d’acord amb el dictamen de l’òrgan de fiscalització hagin emès informacions falses i un procediment de correcció de la informació que garanteixi la correcta comunicació amb la ciutadania.
4. Preveure que l’àmbit temporal d’actuació de les disposicions aquí recollides s’iniciï des del principi del present mandat.
84/104
5. Elevar al Ple Municipal, per a la seva aprovació inicial si escau, els acords que deriven dels punts precedents abans del 31 de març de 2020 tot preveient la seva posada en marxa de manera immediata després de la seva aprovació definitiva.
Torn de presentació
. Regidor Sr. Carles Brugarolas, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: A veure, l’explico brevíssimament. La moció és una moció que parteix d’una preocupació molt alta pel deteriorament del clima institucional i pel deteriorament, diguem-ne, de la confiança mínima imprescindible entre els grups d’aquest Consistori pel que fa a la veracitat, pel que fa a la consistència de les notícies que s’aporten, etcètera, i que això està perjudicant clarament la capacitat de que entre tothom sumem i siguem capaços d’aportar allò que la ciutat mereix i, per tant, el que hem volgut fer és proposar un instrument lleugeret que ens permeti treure tota aquesta mala maror, diguem-ne, del dia a dia, i de la palestra i que consisteix simplement en dotar-nos del que sigui, d’algun mecanisme, que permeti dirimir sobre la veracitat d’algunes qüestions que puguin ser objecte de controvèrsia. I aquesta era la idea. Per tant, és una moció presentada des de la incomoditat i que mira de ser constructiva i que mira això, d’allunyar acusacions i un debat que a nosaltres, personalment, i com a grup ens incomoda molt, tot el que ha vingut succeint aquests darrers mesos. Bé, la reacció que hem rebut és unes esmenes que són dues: la primera diu, “eliminar tots els antecedents”, i la segona diu, “eliminar tots els acords i fer uns altres nostres”. Clar, això abans vostè parlava d’elegància, això no és que no sigui elegant no, és que això és un insult. Això en tècnica parlamentària o en tècnica del que hem vingut, els veterans d’aquí, que ens queixàvem perquè no, és que des del Govern heu presentat una esmena que desnaturalitzava allò que dèiem. No, això no és desnaturalitzar, això és dir, tot lo teu se’n va a l’escombraria, i utilitzem el teu canal per fer les nostres propostes. Això és insultar, això no és un tema d’elegància, això és un insult.
Dit això, vaig trucar a la tinent d’alcalde, a la Lourdes i vull dir que, amb la Sra. Llorente, perdó, hem tingut ocasió, com ara i molt temps abans, de tenir una conversa cordial i de contraposar argumentari i vull dir també que si no hem pogut trobar-nos, en bona part segur que és per culpa de la meva agenda, també de la seva, tots dos tenim activitats professionals molt intenses fora d’aquest Ajuntament, i per tant, no ho hem pogut fer així. I les coses són com són, per tant, vull donar les gràcies a la Sra. Llorente.
Ara, partim d’on partim, que és una presentació d’unes esmenes que són un insult i això els veterans de la casa tothom ho sabem. És a dir, tu ens presentes això, jo m’ho carrego tot, tiro del corró i de la meva majoria, i presento les meves propostes. Doncs això, us demano que enteneu que no podem acceptar-ho i, per tant, el que torno a llançar és dir, avia’m, la posició de Junts per Sant Cugat és aquesta, volem treure aquesta mala maror del dia a dia i creiem que ho podem fer dotant-nos d’un instrument lleugeret que ens permeti dirimir sobre la veracitat o no veracitat d’algunes qüestions que de tant en tant surten i volem fer-ho així i aquesta és la nostra voluntat i, per tant, la intenció queda expressada. La resposta és la que acabo d’expressar i crec que el que toca ara, el que toca ara, és que es retiri la moció i, per tant, no és una qüestió ni d’elegància ni de no elegància, és no utilitzar un canal que li correspon a aquest grup municipal perquè es facin propostes d’un grup tercer, en aquest cas el del Govern. I malgrat, insisteixo, torno a dir, el debat que s’ha pogut sostenir per telèfon i tal, i com s’ha pogut fer amb la tinent d’alcalde i ho faig amb la intenció també de poder mantenir la porta oberta a que si escau poder participar de les reformes que ella mateixa poder suggeria o el que sigui en aquesta direcció. D’acord? Gràcies.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Queda entès, Sr. Brugarolas. Retira la moció? Val. Jo li podria donar la raó en una part del tema i vostè mateix se l’ha dit quan ha trucat a la Sra. Llorente per poder parlar del tema doncs segur que s’haguessin entès en moltes coses que al final no s’han trobat per un tema d’agendes, és igual, vull dir, segur que hi ha un altre moment. Això demostra que segurament quan un té una voluntat i l’objectiu, que és que segons vostès el que pretenien amb la moció, que no ho discuteixo i podria estar d’acord, crec que tothom hi ha d’estar d’acord si l’objectiu és la bona entesa, la concòrdia, el bon ambient, és un objectiu que podem ratificar tots,
85/104
no es fa a través d’una moció en el Ple. Això es fa doncs com deia, ara parlar amb la Sra. Llorente, un altre dia es parla amb l’alcaldessa, parlem tots, fem una reunió tots plegats, el grup. Però venir al Ple, portar una moció, buscar aquests minuts d’exposició aquí crec que són una mica contradictoris, Sr. Brugarolas, en voler arreglar les coses, amb les coses que cregui vostè que s’han d’arreglar i que segurament si creu que s’han d’arreglar segurament és veritat i que, per tant, estem disposats a fer-ho. Per tant, fem-ho de la manera que vostè inicialment volia fer, parlar amb la Sra. Llorente, ha reconegut que, com només faltaria, que es podien haver entès i que, per tant, doncs aquesta és la manera i no portar una moció en el Ple. Sr. Brugarolas, ha retirat la moció i li dic el mateix, ha retirat la moció. No, Sr. Brugarolas, la Presidència del Ple té l’oportunitat de fer exactament el que estic fent jo avui, que és simplement donar una explicació respecte al que ha passat. Vostès retiren la moció i ja no tenen torn de paraula. Això és així, vull dir, no passa res, però és la realitat i és el que s’ha fet sempre, quan vostès eren aquí també ho feien. En tot cas, per tant, jo crec que està molt bé, que mantenint aquest esperit i aquest objectiu busquem la manera, segur que la trobarem, i per part d’aquest Govern tota la predisposició. No, Sra. Llorente, no hi ha moció, per tant, és que si hi ha al·lusions, hi ha al·lusions per tothom, Sra. Llorente.
. Tinent d’alcalde de Bon Govern, Transparència i Participació, Sra. Lourdes Llorente: Es que ha aludido directamente…
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Sra. Llorente, no hi ha paraula. Em sap greu per tothom, però no hi ha paraula. D’acord? Molt bé, doncs retiren la moció. Anem a la següent, a la darrera.
(La present moció queda retirada de l’Ordre del Dia)
Moció originària incorporada a l’ordre del dia
19.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE CIUTADANS PER A QUE L'ÀREA D'ATRACCIONS DE LA FESTA MAJOR DE SANT CUGAT DEL VALLÈS RESERVI UNES HORES SENSE SOROLLS NI LLUMS PER A FACILITAR LA PARTICIPACIÓ PLENA DE NENS, JOVES I ADULTS AMB TRASTORN DE L'ESPECTRE AUTISTA.
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El Trastorno del Espectro Autista (TEA es un trastorno neurobiológico del desarrollo que ya se manifiesta durante los tres primeros años de vida y que perdurará a lo largo de todo el ciclo vital. Se caracteriza por las alteraciones relacionadas con la comunicación y la interacción social, así como por presentar intereses fijos y conductas repetitivas.
Las personas que sufren autismo son especialmente sensibles a los estímulos que provocan los fuegos artificiales, los petardos, la música alta y las luces intensas entre otros. Situaciones que fácilmente les provocan una sobrecarga sensorial por encima del umbral tolerable que desemboca en crisis, ataques de ansiedad o pánico, bloqueos e incluso dolor.
Las personas que padecen este trastorno son personas con poca capacidad de espera y las colas que se generan en algunos espacios festivos limitan su participación. Esta peculiaridad, provoca que muchas familias encuentren extremadamente difícil disfrutar de la “Festa Major” o demás eventos festivos de la ciudad y llevar a sus hijos al área de atracciones.
Desde el Grupo Municipal Ciutadans solicitamos que un día de la Fiesta Mayor de Sant Cugatunas horas determinadas, se prescinda de ruidos y luces totalmente evitables para que los niños, adolescentes, jóvenes y adultos con Asperger y Trastorno del Espectro Autista sientan que la fiesta también es para ellos.
86/104
No se trata de un “capricho”, la extrema sensibilidad que padecen la mayoría de las personas que están dentro del espectro autista tiene una base orgánica, no es algo que ellos puedan elegir.
Además, esta medida no implica ningún sobre esfuerzo ni molestia para el resto de las personas, lo que se pide no es el silencio absoluto, sino que durante esas horas se prescinda de ruidos que son perfectamente evitables como sirenas, música muy alta o ruidos evitables, así como luces intensas que estas personas no pueden soportar.
Otros municipios de España ya han optado por esta iniciativa inclusiva con los niños y las niñas que padecen el Trastorno del Espectro Autista. Por ejemplo, esta medida se ha aplicado con éxito durante 2019 en la “Feria de Abril” de Sevilla, así como en las fiestas de ciudades como Estepona, Getafe, Fuenlabrada, Almería, Xàtiva, San Fernando o Jerez.
Por otra parte, la Carta de Derechos de las Personas con Autismo adoptada por el Parlamento Europeo el 9 de mayo de 1996 en su punto XII recoge lo siguiente: “Las personas con autismo deben tener pleno derecho al acceso a la cultura, a las distracciones, al tiempo libre, a las actividades deportivas y de poder gozarlos plenamente”.
En el mismo sentido se manifiestan entre muchas otras las siguientes:
• Resolución 67/82 de la Asamblea de las Naciones Unidas, de12 de diciembre de 2012 deatención de las necesidades socio económicas de las personas, las familias y las sociedadesafectadas por los trastornos del espectro autista, los trastornos del desarrollo y lasdiscapacidades conexas.
• Real Decreto Legislativo1/2013, de 29 de noviembre, por el que se aprueba el texto refundidode la Ley General de Derechos de las Personas con Discapacidad y su Inclusión Social.
• Estrategia Española en Trastornos del Espectro del autista.
Estamos seguros de que con esta medida conseguiremos una fiesta mayor aún más inclusiva y abierta, así como seremos un ejemplo que seguir para el resto de los municipios del Vallés Occidental. También ayudaremos a dar a conocer este trastorno y a sensibilizar al resto de la población.
Por todo lo expuesto el Grupo Municipal de Ciudadanos (Cs) ante el Excmo. Ayuntamiento de Sant Cugat, propone al Pleno de la Corporación la adopción de los siguientes:
ACUERDOS
Primero.- Estudiar la inclusión plena de personas con trastornos mentales, discapacidades ydiversidades funcionales en los espacios festivos de la ciudad. Garantizándoles el derecho de acceso, a la información previa de los actos y a las características ambientales que garanticen poder disfrutar de los actos con bienestar.
Segundo.- Que sea notificada esta medida a la Asociación de Feriantes de Cataluña, Asociación y Coordinadora de Industriales Feriantes del Vallés, Federación Catalana de Autismo y Asperger, sede central de Barcelona y oficina en Granollers de la Associació Síndrome d’Asperger de Catalunya, Fundación para la Intervención Temprana del Autismo (FIPA), Asociación para la Inclusión de las Personas con Trastornos del Espectro Autista, Federació Autisme Catalunya, Fundació Junts Autisme, ASEPAC – La Garriga, CERAC – La Garriga, Fundació Tutelar Congost – La Garriga, APAFAC–La Garriga, Obrir-se al Món, Fundació Autisme Mas Casadevall, Associació Síndrome d’Asperger d’Osona, AsociaciónTEA–Asperger Vallés Occidental, ASPERCAMP, SAGI, Associació Síndrome d’Asperger de Lleida, ADATE y la Confederación de Autismo de España.
87/104
Tercero.- Una vez estudiadas las medidas a emprender, publicitarlas por los medios adecuados.
Cuarto.- Estudiar e implementar esta medida junto con las entidades que trabajan con estos colectivos y también en el marco de las Mesas de Trabajo; Mesa de las Enfermedades Mentales; Mesa de Salud Mental; Mesa de Discapacidad y Mesa de Accesibilidad Universal y Grupo de Trabajo TEA.
Quinto.- Que en los actos que se organicen desde el Ayuntamiento las personas que padecen trastorno TEA puedan adquirir un identificador tipo carnet o pulsera que les permita acceder a los actos más masificados por otro acceso sin tiempo de espera.
Sexto.- Que en los actos que se organicen desde el Ayuntamiento se facilite un espacio reservado a los conciertos o actos masificados donde puedan estar las personas con problemas de movilidad y las personas con algún trastorno que pueda generar que las masificaciones no les permitan participar.
Séptimo.- Que se trabaje conjuntamente con las entidades representadas del colectivo TEA para elaborar un protocolo de actuación en los diferentes ámbitos donde no puedan participar con tal de facilitarles la inclusión.
Torn de presentació i intervencions
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Jo li faig la proposta, Sr. Ciprián, de que expliquin la moció, malgrat sigui institucional, o qui sigui, i en tot cas, després, no és institucional perquè no apareix com institucional, per tant, la votarem tots a favor i quedarà aprovada per unanimitat. D’acord?
. Regidora Sra. Munia Fernández-Jordán, en representació del Grup municipal de Cs: Molt bé, gràcies, Alcaldesa. ¿Le parece que haga una breve exposición y lea los acuerdos? Bueno, pues en primer lugar agradecer a todos los grupos del Consistorio su apoyo y el buen trabajo a la hora de trabajar con nosotros el planteamiento inicial que hacíamos. Se trata, inicialmente se trataba de que las personas del colectivo TEA, las personas con el síndrome de Asperger y los problemas de autismo, pudieran tener facilidades para sentir y poder disfrutar de las fiestas y de todo el ocio que se da en la ciudad. Posteriormente, con enmiendas de ambos grupos, creemos que ha quedado mejorada y bueno nosotros haremos un seguimiento de todo aquello a lo que hemos llegado en el acuerdo. Reiteramos nuestro agradecimiento a ambos grupos. Paso a leer los acuerdos:
“Primero.- Estudiar la inclusión plena de personas con trastornos mentales, discapacidades y diversidades funcionales en los espacios festivos de la ciudad, garantizándoles el derecho de acceso a la información previa de los actos y a las características ambientales que garanticen poder disfrutar de los actos con bienestar.
Segundo.- Que sea notificada esta medida a la Asociación de Feriantes de Cataluña, Asociación y Coordinadora de Industrias Feriantes del Vallés, Federación Catalana de Autismo y Asperger, sede central de Barcelona y oficina de Granollers, a la Asociación Síndrome de Asperger de Cataluña, Fundación para la intervención temprana del autismo FIPA, Asociación para la inclusión de las personas con trastorno de espectro autista, Federación de autismo de Cataluña, Federación Juntos por el Autismo ASEPAC, la Garriga, La Garriga Fundación Tutelar Congost, La Garriga FAPAC, Fundación Autismo Mas Casadevall, Asociación Síndrome de Asperger de Osona, la Asociación del Vallés Occidental, ASPERCAM, SAGI, Asociación Síndrome Asperger de Lleida, ADATI, la Confederación de Autismo de España.
Tercero.- Una vez estudiadas las medidas a emprender, publicitarlas por los medios adecuados.
88/104
Cuarto.- Estudiar e implementar esta medida junto con las entidades que trabajen con estos colectivos y también en el marco de las mesas de trabajo, Mesa de las Enfermedades Mentales, Mesa de Salud Mental, Mesa de Discapacidad y Mesa de Accesibilidad Universal y grupo de trabaja TEA.
Quinto.- Que en los actos que se organicen desde el Ayuntamiento, las personas que padecen trastorno TEA puedan adquirir un identificador tipo carnet o pulsera que les permita acceder a los actos más masificados por otro acceso sin tiempo de espera.
Sexto.- Que en los actos que se organicen desde el Ayuntamiento se facilite un espacio reservado a los conciertos o actos masificados donde puedan estar las personas con problemas de movilidad y las personas con algún trastorno que pueda generar que las masificaciones no les permitan participar.
Séptimo.- Que se trabaje conjuntamente con las entidades y representantes del colectivo TEA para elaborar un protocolo de actuación en los diferentes ámbitos donde no puedan participar con tal de facilitarles la inclusión.”
Muchas gracias.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Moltes gràcies, Sra. Fernández-Jordán i gràcies també per acceptar les esmenes de la resta de grups que li van fer, que abans m’he oblidat de agrair-los. Molt bé, doncs dit això anem a procedir a votar la moció.
Torn de votació
(La present moció fou aprovada per assentiment dels 25 membres electius presents).
Text de la moció aprovada
19.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE CIUTADANS PER A QUE L'ÀREA D'ATRACCIONS DE LA FESTA MAJOR DE SANT CUGAT DEL VALLÈS RESERVI UNES HORES SENSE SOROLLS NI LLUMS PER A FACILITAR LA PARTICIPACIÓ PLENA DE NENS, JOVES I ADULTS AMB TRASTORN DE L'ESPECTRE AUTISTA. (*)
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El Trastorn de l'espectre autista (TEA és un trastorn neurobiològic del desenvolupament que ja es manifesta durant els tres primers anys de vida i que perdurarà al llarg de tot el cicle vital. Es caracteritza per les alteracions relacionades amb la comunicació i la interacció social, així com per presentar interessos fixos i conductes repetitives.
Les persones que pateixen autisme són especialment sensibles als estímuls que provoquen els focs artificials, els petards, la música alta i els llums intensos entre d'altres. Situacions que fàcilment els provoquen una sobrecàrrega sensorial per sobre del llindar tolerable que desemboca en crisi, atacs d'ansietat o pànic, bloquejos i fins i tot dolor.
Les persones que pateixen aquest trastorn són persones amb poca capacitat d'espera i les cues que es generen en alguns espais festius limiten la seva participació. Aquesta peculiaritat, fa que moltes famílies trobin extremadament difícil gaudir de la "Festa Major" o altres esdeveniments festius de la ciutat i portar els seus fills a l'àrea d'atraccions.
Des del Grup Municipal Ciutadans demanem que un dia de la Festa Major de Sant Cugat unes hores determinades, es prescindeixi de sorolls i llums totalment evitables perquè els nens, adolescents, joves i adults amb Asperger i Trastorn de l'espectre autista sentin que la festa també és per a ells.
89/104
No es tracta d'un "caprici", l'extrema sensibilitat que pateixen la majoria de les persones que estan dins de l'espectre autista té una base orgànica, no és una cosa que ells puguin triar.
A més, aquesta mesura no implica cap sobre esforç ni molèstia per a la resta de les persones, el que es demana no és el silenci absolut, sinó que durant aquestes hores es prescindeixi de sorolls que són perfectament evitables com sirenes, música molt alta o sorolls evitables, així com llums intenses que aquestes persones no poden suportar.
Altres municipis d'Espanya ja han optat per aquesta iniciativa inclusiva amb els nens i les nenes que pateixen el Trastorn de l'espectre autista. Per exemple, aquesta mesura s'ha aplicat amb èxit durant 2019 en la "Fira d'Abril" de Sevilla, així com en les festes de ciutats com Estepona, Getafe, Fuenlabrada, Almeria, Xàtiva, San Fernando o Jerez.
D'altra banda, la Carta de Drets de les Persones amb Autisme adoptada pel Parlament Europeu el 9 de maig de 1996 en el seu punt XII recull el següent: "Les persones amb autisme han de tenir ple dret a l'accés a la cultura, a les distraccions, al temps lliure, a les activitats esportives i de poder gaudir-los plenament ".
En el mateix sentit es manifesten entre moltes altres les següents:
• Resolució 67/82 de l'Assemblea de les Nacions Unides, de 12 de desembre de 2012 d'atenció de les necessitats socioeconòmiques de les persones, les famílies i les societats afectades pels trastorns de l'espectre autista, els trastorns del desenvolupament i les discapacitats connexes.
• Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i la seva Inclusió Social.
• Estratègia Espanyola en Trastorns de l'Espectre de l'autista.
Estem segurs que amb aquesta mesura aconseguirem una festa major encara més inclusiva i oberta, així com serem un exemple de seguir per a la resta dels municipis del Vallès Occidental. També ajudarem a donar a conèixer aquest trastorn i a sensibilitzar a la resta de la població.
Per tot l'exposat el Grup Municipal de Ciutadans (Cs) davant l'Excm. Ajuntament de Sant Cugat, proposa al Ple de la Corporació l'adopció dels següents:
ACORDS
Primer.- Estudiar la inclusió plena de persones amb trastorns mentals, discapacitats i diversitats funcionals en els espais festius de la ciutat. Garantint-los el dret d'accés, a la informació prèvia dels actes i a les característiques ambientals que garanteixin poder gaudir dels actes amb benestar.
Segon.- Que sigui notificada aquesta mesura a l'Associació de Firaires de Catalunya, Associació i Coordinadora d'Industrials Firaires del Vallès, Federació Catalana d'Autisme i Asperger, seu central de Barcelona i oficina a Granollers de l'Associació Síndrome d'Asperger de Catalunya, Fundació per a la Intervenció Primerenca de l'Autisme (FIPA), Associació per a la Inclusió de les Persones amb Trastorns de l'espectre autista, Federació Autisme Catalunya, Fundació Junts Autisme, ASEPAC - la Garriga, CERAC - la Garriga, Fundació Tutelar Congost - la Garriga, APAFAC-La Garriga, Obrir-se al Món, Fundació Autisme Mas Casadevall, Associació Síndrome d'Asperger d'Osona, Associació TEA-Asperger Vallès Occidental, ASPERCAMP, SAGI, Associació Síndrome d'Asperger de Lleida, ADATE i la Confederació d'Autisme d' Espanya.
Tercer.- Un cop estudiades les mesures a emprendre, publicitar-les pels mitjans adequats.
90/104
Quart.- Estudiar i implementar aquesta mesura juntament amb les entitats que treballen amb aquests col·lectius i també en el marc de les Taules de Treball; Taula de les Malalties Mentals; Taula de Salut Mental; Taula de Discapacitat i Taula d'Accessibilitat Universal i Grup de Treball TEA.
Cinquè.- Que en els actes que s'organitzin des de l'Ajuntament les persones que pateixen trastorn TEA puguin adquirir un identificador tipus carnet o polsera que els permeti accedir als actes més massificats per un altre accés sense temps d'espera.
Sisè.- Que en els actes que s'organitzin des de l'Ajuntament es faciliti un espai reservat als concerts o actes massificats on puguin estar les persones amb problemes de mobilitat i les persones amb algun trastorn que pugui generar que les massificacions no els permetin participar.
Setè.- Que es treballi conjuntament amb les entitats representades del col·lectiu TEA per elaborar un protocol d'actuació en els diferents àmbits on no puguin participar per tal de facilitar-los la inclusió.
(*) Es fa constar que a efectes d’acta el text originari de la moció redactada en castellà, es tradueix al català de conformitat amb allò establert a l’art. 9.1) de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, en relació amb l’art. 3.1) del ROM.
CONTROL DELS ÒRGANS DE GOVERN
20.- CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ALTRES ÒRGANS DE GOVERN.
. Regidor Sr. Sergio Blázquez, del Grup municipal de Cs: Bé, jo tenia una pregunta, espero que es pugui contestar ara, i si fos molt complicada doncs a la Comissió Informativa pertinent...
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Sr. Blázquez, del punt 20 estem parlant o estem parlant del general de precs i preguntes?
. Regidor Sr. Sergio Blázquez, del Grup municipal de Cs: No, no, m’he colat, llavors m’he equivocat jo.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Ho deia perquè ara donarem la paraula a tots els regidors com fem sempre. Per tant, entenc que del punt 20 no hi ha? Doncs ara sí, passem al punt 21 i si li sembla començarem pel Sr. Ciprián i farem tota la volta, que després així contestem totes les preguntes que puguem contestar.
21.- PRECS, PREGUNTES I INTERPEL·LACIONS.
. Regidor Sr. Aldo Ciprián, del Grup municipal de Cs: Gràcies, Sra. Alcaldessa. Tinc dues preguntes.
Estat obres rotonda Hipòdrom: Una que fa referència a l’Hipòdrom, el famós Hipòdrom. No tenim cap informació de quan s’acabarà, no sabem res, si l’empresa continuarà amb aquest projecte i m’agradaria que a la propera Comissió Informativa, crec de Serveis Urbans, o d’Urbanisme, ens informeu de quin és l’estatus i com acabarem aquest projecte.
Organització Quinto de Nadal: I l’altra, fa referència a l’adjudicació del Quinto, de nou, perquè nosaltres vam demanar que no fossin les filials o els partits polítics que gestionessin aquest acte que és de tota la ciutat, i ens hem assabentat, vam demanar un informe al nostre departament jurídic sobre aquesta adjudicació, teòricament es pot fer, una cosa és la llei que tot ho suporta, a vegades, i altra cosa és l’ètica. Nosaltres no creiem que un partit com la CUP hagi de facilitar a que les seves joventuts, en aquest cas Arran, estiguin gestionant la Festa Major, amb diners de l’Ajuntament ja que nosaltres ens encarreguem de deixar el Pavelló, és diner públic, de netejar-lo
91/104
i de fer aquestes coses. Crec que els nostres Serveis Jurídics no estan ben assessorats perquè crec que no saben ben bé com funciona el Quinto. El Quinto és una activitat econòmica, és a dir, tothom sabem que és com un bingo, quan anem allà es paga una quantitat i després hi ha uns diners que es queden per l’associació. Aquests diners en una Festa Major des de fa molts anys que la conec pot donar uns guanys de 10.000 euros, aproximadament, en 4 o 5 dies de treball. Aquests diners, lògicament, no estarien gestionats per l’Ajuntament, no sabem res no sabem si hi haurà venta d’alcohol, que també era un benefici, a la Festa de Cap d’Any m’imagino que sí que hi haurà venta d’alcohol, perquè sinó no seria una Festa de Cap d’Any, però entenem que nosaltres com Ajuntament hauríem de ser més ètics. En aquest Ple hem parlat abans d’ètica i entenem que sí que es pot fer, però entenem que s’hauria de fer d’una altra manera. Hi ha més de 300 associacions aquí a Sant Cugat que estan disposades a fer aquest tipus de treball i quedar-se amb els beneficis que hi ha en aquestes dues activitats, el Quinto i la Festa de Cap d’Any. És un prec, només. Esperem que l’any que ve hi hagi un concurs, una adjudicació o qualsevol cosa. Nosaltres simplement el que volem és protestar per aquesta manera de fer, que ja feia abans el partit de Convergència, sabem que l’any passat va passar el mateix, a una associació que tampoc és transversal, ja que van tenir problemes gent del Partit Popular, crec, va tenir problemes i van ser expulsats de la carpa l’any passat, del Quinto, llavors entenem que si posem a gent és a tots els ciutadans de Sant Cugat, hauria de ser una activitat per tots els ciutadans de Sant Cugat.
. Regidora Sra. Munia Fernández-Jordán, en representació del Grup municipal de Cs:
Intoxicació gossos per ingesta acumulació de baies d’arbres al carrer: Nosotros tenemos una pregunta y es en relación, nos han venido algunas personas comentando de si el Ayuntamiento está teniendo consciencia del peligro que suponen unos frutos que caen redonditos, está prácticamente este árbol por todo Sant Cugat, son unos frutos, una especie de bayas que caen de los árboles y entonces a los perros les gustan mucho y el problema es que los veterinarios ya están advirtiendo de las intoxicaciones que se están dando, porque ante la falta de limpieza se acumulan estas bayas, los perros las comen porque es prácticamente inevitable y está dando problemas que al parecer ya advierten hasta los veterinarios. Entendemos que es un problema de limpieza, de que hay que pasar más en esta época y sobre todo de cara al cuidado de nuestras mascotas nos parece muy importante. Si pueden dar respuesta, y sino en Comisión o bien poner más medios para que esto no ocurra.
. Regidor Sr. Sergio Blázquez, del Grup municipal de Cs:
Ubicació càmeres seguretat EMD Valldoreix: La meva pregunta va adreçada al regidor de Seguretat, al Sr. Carol, perquè volíem contrastar una informació o potser, més ben dit, una manca d’informació respecte a l’EMD de Valldoreix. Voldríem saber les càmeres de seguretat que sembla ser que hi havia un consens de que s’ubicarien a Valldoreix, quantes càmeres són i sobretot preocupats els veïns que evidentment ho estan, quan es col·locaran?
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Faig la ronda, no, Sr. Puigdomènech? No hi ha pregunta? Val.
. Regidor Sr. Joan Puigdomènech, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Bé, jo volia fer una pregunta i un prec.
Obres cobriment pista Mas Gener: La pregunta és la següent: en la Plataforma de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya, el mes de maig es va publicar la licitació per l’elaboració del projecte i execució de les obres del cobriment de la pista de Mas Gener. Això ho he pogut parlar amb el tinent d’alcalde, vull dir que no ve de nou això. A més, en aquesta licitació que entrava en el mes de maig i que era una demanda molt sol·licitada pel que fa referència al barri de Mira-sol, incorporava, com és normal, una partida econòmica per cobrir aquesta licitació i, evidentment, tot el que són les bases tècniques, en fi, tot tipus del procediment sencer. Llavors la pregunta que ens fem i la pregunta que li fem i que es fan en el Consell de Barri de Mira-sol és, segueix viva la partida per aquesta intervenció? Que és un compromís adquirit entre l’Ajuntament
92/104
i el veïnat de Mas Gener? I després, com continuarà endavant aquesta licitació? Perquè no tenim informació, almenys no ens ha arribat, si s’ha resolt, si s’ha de tornar a convocar, etcètera. Aquesta, doncs, seria la pregunta.
Felicitació al personal municipal de l’Oficina de Barris de l’Ajuntament per les obres de restitució a la Font del Rabassalet: I ara el prec, que com estem a la vora de Nadal el converteixo en una felicitació, voldria felicitar al que és l’Oficina de Barris de l’Ajuntament, la Sra. Marina Casals, el Sr. Isaac Villa, la Sra. Esther Castañé, el Sr. Oriol Arechavala i al Sr. Albert Mallol, per un excel·lent treball que s’ha fet de restitució al bell mig de Collserola, en particular porta el nom de Font del Rabassalet, però més que una font té un significat molt profund pel que és el barri de les Planes, perquè era un lloc on es reunia, fins i tot històricament, tot el que era la comunitat. Per tant, serveixi aquest prec-felicitació per reconèixer que l’acabament d’aquesta intervenció realment és exemplar.
. Regidora Sra. Sandra Casat, en representació del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Jo tinc dos precs.
Manca informació web municipal commemoració 40 anys Escoles Bressol de Sant Cugat:Un és que demà es fa l’acte d’inici de la commemoració dels 40 anys de les Escoles Bressol de Sant Cugat i hem estat buscant al web el programa d’activitats i el que es farà en un esdeveniment tan important com aquest i no hem trobat res i demanaríem si us plau si es pogués reflectir aquest aniversari i les activitats que s’hi fan en el web de l’Ajuntament.
Trenet Nadal i persones amb TEA: I un altre prec i bé, també em sumo al Joan amb les felicitacions, estic feliç de que s’hagi aprovat avui la moció institucional en relació a les persones amb TEA i res, he estat parlant amb persones de l’entitat i em consta que a nivell de treball de Envelat ja s’estan fent gestions pel tema de les dues cues i avança, però que tenen algun problema amb el Trenet de Nadal i era per si ja que avui hem aprovat aquesta moció doncs si podem donar un cop de mà amb el tema del Trenet i amb la cua de l’Envelat de Nadal.
. Regidora Sra. Cristina Paraira, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat:
Cost trucada 092: Volia saber si el 092 té cost la trucada quan la fa el ciutadà.
. Regidora Sra. Carmela Fortuny, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Faré un prec o un comentari i després faré una pregunta.
Felicitació PSC per la rectificació ponència sobre immersió lingüística: Sra. Ingla, vostè abans en la meva intervenció ha parlat, crec recordar que ha parlat d’educació i elegància, crec que ha comentat això, i justament el que he fet ha estat felicitar al PSC. L’hem felicitat per aquest Congrés, per aquest canvi de rumb i aquesta rectificació amb el reconeixement del català com a peça clau de la immersió lingüística i crec que felicitar és elegant i és educat. Per tant, era senzillament un comentari, no cal ni que em respongui.
Ubicació sala de concerts: La pregunta: la pregunta va en relació a la sala de concerts. En mitjans de comunicació locals vam llegir que la tinenta d’Alcaldia, la Sra. Esther Madrona, comentava la possibilitat de que la sala de concerts, la possibilitat, era només una idea, entenc, pogués estar ubicada a La Unió. Vostès saben que la nostra opinió era que la sala de concerts i conjuntament com a sala polivalent, per atendre entitats, doncs la nostra primera opció era la sala polivalent dels cinemes, això no ha estat possible, evidentment, vostès tenen tot el dret de decidir els seus equipaments i la seva línia de treball. Però davant d’aquestes informacions per una banda, de la Sra. Madrona, de que aquesta sala de concerts podria estar a La Unió, fet que veiem positiu, pensem que bé, que podria ser una bona opció alternativa a la primera, però per una altra banda, el tinent d’alcalde, el Sr. Francesc Duch, comenta la possibilitat, sempre parlo de possibilitat, de possibilitat de que aquesta sala de concerts estigui a la nova Biblioteca Central Urbana. Aquí nosaltres no estaríem massa d’acord, perquè bé, si ja era incompatible amb els
93/104
cinemes, imagini’s en una biblioteca. Per tant, no ens quadra i sobretot perquè canviaria bastant el que és el projecte de la Biblioteca Central Urbana, que jo vull recordar que més enllà de que fos iniciativa de l’anterior equip de govern, sobretot el més important és que hi ha un treball previ molt important per part de l’equip de Biblioteques de la casa, però també de la Diputació de Barcelona, amb un projecte molt i molt avançat i amb un procés participatiu que s’ha posat d’exemple a molts altres llocs de Catalunya que va ser un procés participatiu de més de 1.000 persones. Bé, doncs volíem saber, no cal que em contestin ara, però voldríem saber quin és el futur d’aquesta sala de concerts, si a La Unió, que pensem que Sra. Madrona pot ser una bona opció alternativa o a la nova Biblioteca Central Urbana.
. Regidor Sr. Josep Mª Vallès, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Dues preguntes breus i senzilles.
Data reunió Consorci La Unió Santcugatenca-Ajuntament: La primera és si tenen data per la primera reunió del Consorci Ajuntament-Unió Santcugatenca. Ho pregunto aquí perquè a les Comissions Informatives de Cultura ho vaig preguntant, però la data no s’acaba de concretar.
Data constitució Consell de Cultura: I la segona, és si tenen ja una data concreta per la constitució del Consell de Cultura. Ho pregunto també aquí perquè es va ajornar en dues ocasions ja i per saber doncs si tenen la data perquè ens ho expliquin.
. Regidor Sr. Albert Salarich, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Bé, això és una pregunta dirigida a la Tinència d’Alcaldia de Comerç.
Aplicació partida pressupostària Pressupost 2019 de suport al comerç local: Bé, és un tema que ja hem estat parlant en Comissions Informatives, també en el Ple, també nosaltres en un punt d’una moció també ho vam reflectir que és la partida aquesta de suport al comerç de 100.000 euros fruit del pacte pressupostari per ser clars, pacte pressupostari en el mandat anterior, entre Esquerra Republicana i en aquell moment el Govern, doncs es va destinar per intentar donar suport al comerç. Tenim aquesta partida de 100.000 euros, n’hem parlat en Comissió Informativa, però aquí el que voldria fer esment és que nosaltres veiem que si no anem equivocats, que aquesta partida si no es fa res abans de finals d’any es perd. Aleshores, nosaltres el que ens semblaria una llàstima, una partida que s’ha destinat per intentar donar suport al comerç i que podria anar per intentar impulsar o avançar-nos a aquest pla de xoc que parlava abans el tinent d’alcalde, doncs el que voldríem és que pogués arribar. Aleshores, res, només la pregunta seria que els voldríem demanar doncs, com penseu destinar aquests recursos i si ho podeu fer abans de final d’any, perquè no es perdin. Aleshores, bé, bàsicament la pregunta seria aquesta i reflectir que desitgem que sí que es pugui fer alguna cosa amb aquests cèntims que fan molta falta.
. Regidora Sra. Núria Fernández, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Tinc dues preguntes.
Procés contractació nous Directors/es de Mobilitat i Promoció Econòmica: Avia’m, la primera: voldríem saber com està el procés de contractació dels nous directors, directores, de Mobilitat, Promoció de la Ciutat i quin és el procés que s’ha seguit o se seguirà i en el seu moment, si es farà concurs públic.
Data incorporació nou gerent de PROMUSA: I la segona pregunta seria en quant a PROMUSA: el passat mes d’octubre, a la Junta extraordinària de PROMUSA que es va celebrar, es va aprovar la contractació del nou gerent de PROMUSA, la data d’incorporació havia de ser l’1 de novembre, avui som 16 de desembre, ens poden confirmar que s’ha incorporat i que està el 100% dedicat a PROMUSA?
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Ha demanat, perdoni, els directors de Mobilitat i...?
94/104
. Regidora Sra. Núria Fernández, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Promoció de la Ciutat.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Mobilitat i Promoció...
. Regidora Sra. Núria Fernández, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Promoció Econòmica.
. Regidor Sr. Carles Brugarolas, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat:
Contenciós-administratiu Tribut metropolità: Una pregunta al tinent d’alcalde d’Hisenda, molt ràpida, és si ja ha estat retirat o no el recurs contenciós-administratiu contra el Tribut metropolità.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Doncs anem a fer la roda de respostes. Sr. Ciprián, el tema de l’Hipòdrom li contesta el Sr. Gallardo.
. Regidor delegat de Serveis Urbans, Mobilitat i Transport, Sr. José Gallardo (resposta):
Estat obres rotonda Hipòdrom: El tema de l’Hipòdrom, com en el Ple passat va preguntar la Núria, vam dir que era un tema que és complicat. Actualment està als Serveis Jurídics de la casa, ho estan mirant com encabir-ho, com portar-ho endavant, a la vegada estem parlant també amb l’Àrea Metropolitana que està involucrada en el tema i, per tant, a la propera Informativa us passaré la informació que tinguem fins aquell moment, però ja us puc avançar que evidentment l’empresa que estava portant les feines, evidentment, no ho acabarà.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Sr. Ciprián, la pregunta del Quinto, bé, no era una pregunta, era un prec diria, en tot cas, la tinenta d’Alcaldia, la Sra. Gibert li respon.
. Tinent d’alcalde de Drets Socials, Igualtat, Ciutadania, Salut i Infància, Sra. Núria Gibert (resposta):
Organització Quinto de Nadal: Sr. Ciprián, em sembla que ens fem repetitius amb aquesta..., bé, al final, com a mínim, si els podem fer fins d’aquí a 20 dies que ja s’acaba això del Quinto. Ens va preguntar exactament el mateix en el Ple passat. Ha demanat l’informe i entenc que, o sigui, a veure, a mi segurament no em toca parlar-li d’això, però com que ens al·ludeix a nosaltres directament jo li torno a explicar, a veure si en aquesta ocasió queda més clar. El Quinto és un joc tradicional del Vallès Occidental que consisteix bàsicament en to jocós jugar fitxes per un preu simbòlic, una espècie de sorteig en que cada número té una referència, diguéssim, de burla o de sorna al poder, al context polític, social, etcètera. Aquest joc tradicional a Sant Cugat s’havia perdut, sí que es feia a Terrassa i es feia a Sabadell i es feia a altres municipis del Vallès, si no recordo malament, fins que fa 20 anys, 20 anys, 20 tradicions aquest any, 20 anys l’any que ve, es va recuperar per una petita entitat. Aquesta entitat va començar a fer aquesta tradició any rere any, amb el seu treball i amb el seu esforç i sacrificant les festes nadalenques amb la família, bàsicament, com altres entitats fan altres tradicions de Nadal: la Cavalcada de Reis, es Pessebre Vivent, i moltes altres que no ens plantegem, que ningú es planteja per què l’associació del Pessebre Vivent fa el Pessebre Vivent, ni per què l’entitat que fa la Cavalcada de Reis fa la Cavalcada de Reis. Són entitats que fan aquestes tradicions i les han vingut fent durant molt de temps. Quan aquestes activitats passen de ser anecdòtiques a tenir un interès comú, com passa amb moltes de les activitats culturals i socials que fan les entitats d’aquest poble, l’Ajuntament hi posa mitjans, en la mesura de que hi va molta gent, té molta concurrència, per tant s’ha de garantir que aquesta concurrència estigui ben gestionada, etcètera. Vostès diuen que això ho munta Arran, etcètera, jo li vaig explicar al Ple passat que no ho muntava Arran, que Arran orgànicament no tenia res amb la CUP, però és que a més no ho muntava Arran, que ho muntava l’Associació Cal Temerari. Això ja li vaig explicar, però li torno a explicar, perquè aquesta associació és l’hereva d’aquella entitat que li he explicat que va recuperar el joc i que fa 20 anys que organitzen això, no ho organitzen sols, hi ha moltes entitats que hi col·laboren, que hi
95/104
participen, que els ajuden, molts voluntaris, molta gent. Vostè parla de l’ànim de lucre, però és que el joc és jugar-se diners, o sigui, de fet té una protecció legislativa especial que el que fa és protegir, per això no es paguen impostos aquells dies, perquè té un aixecament de la legislació específica, perquè és per protegir aquest joc històric i tradicional del Vallès Occidental, l’Empordà i unes quantes comarques més. La CUP, aquí, no hi tenim res a veure, pari de dir-nos-ho, perquè no tenim res a veure. Jo sóc sòcia d’aquesta entitat, jo jugo aquest joc, sóc cotorra des de fa 20 anys, però la CUP no tenim res a veure. Llavors, pari d’embolicar la troca ja amb aquesta qüestió! Val? Ja està. No sé com explicar-li ja més clar aquest tema.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Molt bé, Sra. Gibert, doncs ha quedat clar. Sí, Sr. Ciprián, té 1 minut de rèplica, ho dic perquè sinó aquí...
. Regidor Sr. Aldo Ciprián, del Grup municipal de Cs (rèplica):
Organització Quinto de Nadal: Sí, un minut de rèplica, molt ràpidament. Miri, jo estava mirant el currículum vitae de la Sra. Núria Gibert, el currículum vitae, perdó, és que si m’interromp no tindré temps, i posa: “he treballat a l’Assemblea popular de l’habitatge, a l’Alternativa Estel, la Guitza i a Cal Temerari”. Vostè ha treballat a Cal Temerari. Llavors si vostè m’està dient ara que és sòcia, vostè diu que ha treballat, perdó estic parlant jo, llavors si vostè està dient que això és normal, directament vostè està incomplint una desena de codis ètics que estan aquí directament i que hem aprovat tots nosaltres. Si us plau, miri-se’l i després ja parlarem.
. Tinent d’alcalde de Drets Socials, Igualtat, Ciutadania, Salut i Infància, Sra. Núria Gibert (contrarèplica):
Organització Quinto de Nadal: No, no, perdoni, és que li explico perquè jo no he treballat professionalment a Cal Temerari, serà treballar en relació a fer feina pel poble, ser-ne sòcia i ser una sòcia activista en el seu moment. En sèrio, busquen tres peus al gat però d’una manera tocant una mica el ridícul, sincerament li dic. Busqui una relació laboral entre jo i Cal Temerari i el ridícul que farà li durarà fins el 2020.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Tema ja respost o com a mínim fins el Ple que ve, potser. Sra. Fernández-Jordán el tema d’aquestes baies que diu que cauen dels arbres, no sé si el Sr. Gallardo en té coneixement.
. Regidor delegat de Serveis Urbans, Mobilitat i Transport, Sr. José Gallardo (resposta):
Intoxicació gossos per ingesta acumulació de baies d’arbres al carrer: És per aquest tema i pel tema que han dit de la recollida de les fulles, que és un tema en aquesta època que és força recorrent. Vull deixar molt clar que les fulles no són escombraries, són fulles i, per tant, evidentment, quan hi ha fulles no és brutícia, són fulles. Ho dic, perquè s’ha de definir d’alguna manera perquè la gent entengui la diferència entre “cerca, lejos, dentro, fuera”, es importante tenerlo claro Sra. Munia. Ho dic per aquest tema perquè des de l’octubre fins el desembre d’alguna manera, bé, d’alguna manera no, evidentment s’han recollit 235 tones de fulles i concretament hem de dir que entre el 4, el 5 i el 6 de desembre amb el temporal de pluges que va coincidir també per tema climatològic que van caure totes les fulles de cop, cada any és un tema diferent, i cada any va en funció de la climatologia que les fulles van caient o més ràpid o més a poc a poc, en aquell moment han caigut totes de cop, ha sigut un problema perquè hi havia totes de cop al carrer, però també ha sigut fàcil perquè en dues setmanes pot estar tot recollit. Podem dir que entre el 4, 5 i 6 de desembre es van recollir 71 tones i sabent que plouria el dia 4 i 5 es va fer una neteja preventiva i es van recollir 24 tones de fulles de tot Sant Cugat. Tenim una ciutat molt verda, que a tothom ens agrada tenir arbres, tenir-ho tot molt verd, i si volem tenir arbres i tenir-ho tot molt verd doncs hi ha fulles al terra. Això és evident, això és una població molt extensa, és una població molt gran i amb el material que tenim, evidentment no es pot arribar a tot arreu de la mateixa manera. Per tant, amb els dispositius que tenim i com estem creiem que s’està fent una feina per part dels tècnics i els treballadors de diferents empreses molt correcta.
96/104
Tema de les baies que deia vostè, jo no tenia constància d’aquest fet, si és un fet que succeeix ho mirarem, aquestes baies jo visc aquí des de l’any 1981 i han existit tota la vida, mai m’havia trobat amb aquest cas, però si hi ha aquest cas evidentment ho mirarem i aquí jo no puc evidentment assegurar que no hagi cap d’aquestes baies al terra. Evidentment, no ho puc assegurar, però sí que em puc comprometre a recollir i netejar els carrers, però evidentment que no hi hagi cap baia ni cap fulla al terra és complicat.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Sra. Fernández-Jordán, 1 minut de rèplica.
. Regidora Sra. Munia Fernández-Jordán, en representació del Grup municipal de Cs (rèplica):
Intoxicació gossos per ingesta acumulació de baies d’arbres al carrer: Mire Sr. Gallardo, yo no he hablado de las hojas en ningún momento de mi intervención. Ha hecho usted una exposición, será por la cuestión que sea, y se ha sentido interpelado por un tema que yo no he tocado, porque de hecho no es cerca, lejos o como había hecho referencia a Barrio Sésamo, sino que bienvenidas las hojas y bienvenidas las ciudades verdes, siempre y cuando no haya caídas que entiendo que todo esto está controlado. Me estoy refiriendo a que si tienen conocimiento de que estas bayas, algún medio ha publicado que son venenosas, quiero tranquilizar a la gente, no, no lo son, el problema es que les gusta mucho a los perros y al comer muchas, porque se van acumulando, al parecer está habiendo intoxicaciones.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Sra. Fernández-Jordán, ha quedat clar.
. Regidora Sra. Munia Fernández-Jordán, en representació del Grup municipal de Cs (rèplica):
Intoxicació gossos per ingesta acumulació de baies d’arbres al carrer: ¿Si tenían conocimiento de lo mismo?
. Sra. Alcaldessa-presidenta (resposta):
Intoxicació gossos per ingesta acumulació de baies d’arbres al carrer: Sra. Fernández-Jordán, preguntarem això de les baies en concret i respecte al tema de les fulles doncs així ja tenim informació de les tones de fulles que recollim a la ciutat.
. Regidora Sra. Munia Fernández-Jordán, en representació del Grup municipal de Cs (rèplica):
Intoxicació gossos per ingesta acumulació de baies d’arbres al carrer: Fantástico, pero yo no lo había preguntado.
. Sra. Alcaldessa-presidenta (rèplica):
Intoxicació gossos per ingesta acumulació de baies d’arbres al carrer: Bé, però així també ho sabem. Així estem informats.
. Regidora Sra. Munia Fernández-Jordán, en representació del Grup municipal de Cs (rèplica):
Intoxicació gossos per ingesta acumulació de baies d’arbres al carrer: A propósito de que el Pisuerga pasa por Valladolid. Muy bien, muchas gracias.
. Sra. Alcaldessa-presidenta:
97/104
Intoxicació gossos per ingesta acumulació de baies d’arbres al carrer: Clar, així tothom està informat de temes que preocupen a la ciutat.
Sr. Blázquez el tema de les càmeres, si us plau silenci. Contesta la pregunta ara Sr. Carol de les càmeres de seguretat?
. Regidor de Seguretat Ciutadana i Benestar Animal, Sr. Francesc Carol (resposta):
Ubicació càmeres seguretat EMD Valldoreix: Respecte a les càmeres de seguretat sí que és cert que els veïns de Valldoreix comentaven que hi havia hagut el projecte en el mandat anterior de posar càmeres a Valldoreix, el projecte continua perquè la intenció nostra, ja ho hem comentat en vàries reunions, portar càmeres de detecció de matrícules i, per tant, augmentin la presència de seguretat en els districtes i, en concret, a l’EMD i als districtes. Per tant, la intenció és continuar així, posarem en el Pressupost de l’any que ve i, per tant, si tot funciona podríem començar el desplegament cap a l’any que ve, permisos, pressupost i demès aprovats.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Molt bé, Sr. Carol. Anem a la pregunta del Sr. Puigdomènech sobre el cobriment de la pista de Mas Gener. Té la paraula el tinent d’Alcaldia, el Francesc Duch.
. Tinent d’alcalde de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Sr. Francesc Duch (resposta):
Obres cobriment pista Mas Gener: Efectivament, el comentari és pertinent. A la reunió del Consell de Barri de Mira-sol ja va sortir el tema. Sí que és veritat que en aquell moment no teníem el detall de quina situació exacta es trobava tot aquest procés i en aquell moment vam informar de que era un tema que teníem sobre la taula, érem conscients de la necessitat dels veïns però encara no havíem pres la determinació i el que sí puc avançar avui és que sí, que ho hem parlat amb l’equip de govern i aquells projectes que realment estaven tan avançats els tirarem endavant. Per tant, resposta afirmativa que tirarem endavant la cobertura de la pista de Mas Gener.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Gràcies, Sr. Duch. El tema és aquest i a vegades ens passa que hi ha projectes que no ens han fet el traspàs directe o no hem tingut l’oportunitat encara no. Quan els coneixem aleshores ens posicionem i respecte a la felicitació doncs entenc que la Marina Casals ja traslladarà la felicitació a tot l’equip que li traslladava el Sr. Puigdomènech i, per tant, doncs molt bé.
Sra. Casat, el tema dels 40 anys vostè demana que hi hagués a la web de l’Ajuntament informació sobre el tema, regidora, la Pilar Gorina.
. Regidora delegada d’Educació, Universitat i Memòria Històrica, Sra. Pilar Gorina (resposta):
Manca informació web municipal commemoració 40 anys Escoles Bressol de Sant Cugat:Bé, demà a les 16 hores es col·loquen les dues plaques commemoratives a l’Escola Bressol Mimosa i al Niu, que van esdevenir les primeres bressols municipals després d’uns inicis a precari i l’Ajuntament els va dotar d’una situació estable i acollidora i correcta. En aquest acte s’anunciaran els actes, per tant, no estan anunciats, té raó, demà s’anunciaran els següents actes que hi haurà per commemorar el 40 aniversari de les Bressol.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Per tant, entenc que també sortiran al web i això que deia la regidora? Val, doncs mirem-ho si realment ho fem. La Sra. Casat també felicitava pel tema de la moció i pel tema del Trenet i la tinent d’Alcaldia de Comerç, la Sra. Vila, volia dir alguna cosa respecte el tema del Trenet?
. Tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Ocupació, Empresa i Comerç, Sra. Elena Vila (resposta):
98/104
Trenet Nadal i persones amb TEA: Sí, molt ràpid. Amb el tema de la gestió del Trenet també ho tenim en compte, de fet, les persones que estan de responsables són tècnics de Comerç, tècnics de la casa i és un fet que es té en compte, el tenim molt en compte, i sobretot també quan són grups que poden concertar directament pujar el Trenet doncs es facilita aquest accés per fer-ho amb la màxima igualtat d’oportunitats possible, respecte al que comentaves dels grups de TEA.
. Regidora Sra. Sandra Casat, en representació del Grup municipal de Junts per Sant Cugat (rèplica):
Trenet Nadal i persones amb TEA: Res, només perquè m’havien comentat que tenien alguna dificultat amb aquest tema, per això ho he dit.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Val, doncs fem una cosa, ho tornem a comprovar, si li sembla, perquè no sigui que entremig hagi passat alguna cosa i ho fem. Bona iniciativa, molt bé.
Sra. Paraira, el Sr. Carol li contesta lo del 092.
. Regidor de Seguretat Ciutadana i Benestar Animal, Sr. Francesc Carol (resposta):
Cost trucada 092: Li puc respondre molt ràpidament: el mateix de sempre. M’explico. El 092 no és que de repent haguem descobert Amèrica, o la sopa d’all, ho dic perquè a vegades la reacció sembla que hagin fet un gran descobriment, m’agrada que en aquest cas la gent ens ho digui com a bona opció, però senzillament el que hem fet és recuperar un telèfon directe de la Policia Local que existia fins el 2016 i amb el mateix sistema, amb el 092 i amb el mateix preu que és la trucada a un telèfon fix normal. Ho dic perquè “ojalà” en aquest mandat totes les decisions polítiques siguin tan senzilles de dur a terme, quan el que passa és escoltar les reivindicacions dels agents que demanaven aquesta tornada d’aquest telèfon i de la ciutadania que el reclamaven. Per tant, anant directament a la resposta és senzillament no és un telèfon de preu especial, és a dir, no és un 902, que directament et cobren independentment de la tarifa que tinguis, és un telèfon doncs com un telèfon fix i tindria el cost que vostè la seva companyia tindria per un telèfon fix. La majoria de les companyies ja sabem que en aquest moment estan fent tarifes planes perquè puguis trucar al mateix preu a qualsevol trucada. Però tal com dic, és el mateix preu que ha tingut sempre la trucada directa a la Policia Local i com sé per on va el tema, m’avanço una miqueta i poso una cosa a remarcar: el 092 no elimina el 112, el 112 continua estant, pel mateix que estava abans, continua sent el telèfon de referència per emergències com demana la Unió Europea i el que és més important és que continua estant, és a dir, si una persona no vol el 092 per la raó que sigui, pot trucar el 112 i el 112 continuarà remetent la trucada a la Policia Local, com es feia fins ara. Per tant, no és que de repent haguem canviat un telèfon per l’altre, sinó que hem afegit un servei nou que la ciutadania de manera unànime demana, i sinó donis una volta per molts dels grups de facebook, i també una demanda dels agents perquè els facilitava la feina. Per tant, espero haver respost la seva pregunta.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Molt bé, Sr. Carol, el tema de la tarifa ja ha quedat respost. Perdó, Sra. Paraira, no la veia.
. Regidora Sra. Cristina Paraira, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat (rèplica):
Cost trucada 092: He fet una pregunta molt simple. Quin era el cost? Vostè em diu que qualsevol trucada i ens ha explicat quines avantatges.
. Sra. Alcaldessa-presidenta (resposta):
Cost trucada 092: Li ha respost, Sra. Paraira, no?
. Regidora Sra. Cristina Paraira, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat (rèplica):
99/104
Cost trucada 092: Doncs si me la pot concretar exactament.
. Sra. Alcaldessa-presidenta (contrarèplica):
Cost trucada 092: La resposta ja li concreto jo que he entès, diria, és el preu d’una trucada de telèfon fix que en tota la majoria dels contractes avui en dia de telefonia, amb els nostres operadors no té cost o té un cost de tarifa plana.
. Regidora Sra. Cristina Paraira, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat (rèplica):
Cost trucada 092: Però té cost?
. Sra. Alcaldessa-presidenta (contrarèplica):
Cost trucada 092: Té cost o no. Depèn. Miri, el seu potser ha de tenir cost i potser en un altre no en deu tenir.
Sra. Fortuny, felicitar al PSC, doncs li passarem la paraula al seu portaveu i al primer secretari del PSC.
. Tinent d’alcalde de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Mobilitat, Seguretat i Transport, Sr. Pere Soler (resposta):
Felicitació PSC per la rectificació ponència sobre immersió lingüística: Suposo que el que li diré ja li deu sonar. Nosaltres, els i les Socialistes, hem estat impulsors de la immersió lingüística al nostre país i hem estat defensors de la llengua i de la cultura catalana com els que més. No ens volem etiquetar i ni volem que ens catalogui ningú. Som persones reflexives a la vegada que ens qüestionem el què passa, les normatives i per això volem reformar la Constitució i avançar cap a un Estat federal. Som persones que no ens quedem immòbils, que no estem en el passat, per això ens titllem de progressistes i no de conservadors i som persones que qüestionem texts que poden ser millorats i, en aquest cas, el text ha estat millorat amb una proposta de la introducció de l’anglès. Nosaltres també som molt respectuosos amb la feina que fa internament cada partit i ens en guardaríem ben prou d’introduir-nos en els documents i ens els òrgans de debat de qualsevol altre partit, pensin el que pensin. No fem política preventiva, anant al moll de l’ós dels documents congressuals dels partits polítics i no pateixi, que el PSC de Sant Cugat, com el PSC de la resta del territori, farà el que hagi de fer i donarà comptes a qui hagi de donar comptes, no a un partit que a hores d’ara no sabem ni quins són els seus documents congressuals.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Moltes gràcies, Sr. Soler. Té un minut, Sra. Fortuny.
. Regidora Sra. Carmela Fortuny, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat (rèplica):
Felicitació PSC per la rectificació ponència sobre immersió lingüística: Gràcies per la seva ponència, Sr. Soler, amb aquesta vehemència. Reiterem, per a nosaltres era molt greu que en les ponències que es debatien en el Congrés del PSC hi hagués un possible atac a un model d’èxit com és el de la immersió lingüística. Per sort, això ha estat rectificat, ha estat reconduït i nosaltres, per això, els felicitem i ens sentim satisfets i per això hem retirat la moció i, per altra banda, pensàvem que també era la nostra responsabilitat interpel·lar al PSC de Sant Cugat, en el sentit de que nosaltres no hem sabut veure esmenes a les ponències, així com ho han fet altres agrupacions locals, de diferents poblacions de Catalunya, que han presentat esmenes en aquesta ponència, del PSC de Sant Cugat no n’hem vist. Com que al final el resultat ha estat bo, cap problema, endavant i contents i comparteixo només una part de les seves paraules, no totes i, per tant, benvingut sigui i benvingut sigui sobretot aquest manteniment d’un model d’immersió...
100/104
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Ha d’acabar, Sra. Fortuny.
. Regidora Sra. Carmela Fortuny, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Ja estic acabant, Sra. Ingla.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Doncs acabi.
. Regidora Sra. Carmela Fortuny, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat: Gràcies.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Doncs molt bé, però jo estic en la línia de que erre que erre amb el tema dels documents congressuals. Nosaltres fem un congrés el dissabte, també li passarem el nostre document congressual, avia’m si hem de fer algunes esmenes des de Sant Cugat. Molt bé, Sra. Fortuny. La segona de les seves preguntes sobre la sala de concerts, té la paraula la tinent d’Alcaldia de Cultura, Sra. Madrona.
. Tinent d’alcalde de Cultura, Educació i Universitats, Esports i Joventut i Memòria Històrica, Sra. Esther Madrona (resposta):
Ubicació sala de concerts: Bona tarda. El cert és que estem estudiant quina pot ser i hauria de ser la millor ubicació per aquesta futura sala de concerts. Evidentment, és un treball que no estem fent només des de Cultura, sinó que ho estem fent d’una manera totalment conjunta amb els companys i companyes de Joventut. El que sí que tenim clar és que a banda de buscar quina serà aquesta millor ubicació, també hem de pensar i treballar quin és el millor model de gestió que ha de tenir aquesta sala.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Moltes gràcies, Sra. Madrona. Seguim amb les dues preguntes, de fet, són per vostè, Sra. Madrona, del Sr. Vallès. La reunió del Consorci de La Unió i la del canvi de data del Consell de Cultura.
. Tinent d’alcalde de Cultura, Educació i Universitats, Esports i Joventut i Memòria Històrica, Sra. Esther Madrona (resposta):
Data reunió Consorci La Unió Santcugatenca-Ajuntament: Bé, sobre el Consorci de La Unió no sé si va ser a la Comissió Informativa o en algun altre moment, vam comentar que el dia 19 de desembre, és a dir, aquest dijous, teníem una reunió amb la Comissió mixta, que és això que formem entre l’Ajuntament i l’entitat i que un dels punts de l’Ordre del Dia és justament acordar aquesta data i l’Ordre del Dia pel Consell, per tant, aquest dijous esperem sortir d’aquesta reunió amb la data.
Data constitució Consell de Cultura: Sobre la data del Consell de Cultura només un matís, només vam canviar de data una vegada, la primera data que jo li vaig comunicar a vostè i als diferents membres de la Comissió Informativa, era una data informal però la convocatòria es va fer només en una data diferent a la que jo havia comentat de forma informal, però per uns temes personals vam haver-la de canviar. No tenim data tancada encara, però esperem poder-ho fer entre els primers mesos de l’any, gener-febrer.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Molt bé, gràcies, Sra. Madrona. La pregunta del Sr. Salarich, té la paraula la tinenta d’Alcaldia de Comerç, la Sra. Vila.
. Tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Ocupació, Empresa i Comerç, Sra. Elena Vila (resposta):
Aplicació partida pressupostària Pressupost 2019 de suport al comerç local: Respecte a la pregunta o reflexió que feia el Sr. Salarich, vostè ho sap perquè ho hem parlat a Comissió Informativa, que una de les prioritats d’aquest Govern i d’aquesta Tinència d’Alcaldia, és donar suport efectivament al comerç local, sobretot per la situació en la que es troba. Aquesta partida
101/104
pressupostària fa poc que ens la vam trobar. També és cert que és una partida que estava dedicada a donar suport precisament al tribut i com vostè sap nosaltres directament no podem subvencionar un impost que no girem. Per tant, a nivell tècnic seguim treballant per veure quina sortida li donem, sobretot perquè creiem que aquesta subvenció ha de tenir el màxim impacte possible sobre el comerç, el petit comerç, que al final és el que trobem que hem de donar suport. Segurament anirem a pressupostos prorrogats, per tant, ja li avanço que abans de final d’any no podrem treure aquesta línia d’ajuts o de subvencions, però intentarem que sigui dins d’aquest Pressupost. Ho intentarem.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Molt bé, doncs anem a les preguntes...
. Regidor Sr. Albert Salarich, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat (rèplica):
Aplicació partida pressupostària Pressupost 2019 de suport al comerç local: Disculpi, puc, res, només fer una petita precisió? Gràcies per l’explicació. A veure, entenc que aquesta partida existia perquè és el que una mica hem anat seguint a les darreres Comissions Informatives i Plens. Una partida de 100.000 euros, orientada al comerç. Entenc que no troben la manera de poder-la assignar al comerç, o sigui, això és una mica el que ens esteu dient? O sigui, que tenim una partida de 100.000 euros que no la podem assignar? Perdona, no vull mal interpretar, o que no trobem el mecanisme per adreçar-ho envers el tribut metropolità? És això? O sigui, és això el que ens esteu dient? No és una partida que puguem abocar en el sector i en el teixit comercial per donar-li suport també, potser, d’altres maneres, però que arribin? I l’altra pregunta que era, que ja m’ha respòs, és a dir, és perd? Aquesta partida la perdrem? O sigui, no té perquè? O sigui, a final d’any...?
. Sra. Alcaldessa-presidenta (resposta):
Aplicació partida pressupostària Pressupost 2019 de suport al comerç local: Sr. Salarich, ja ha quedat clar. En tot cas, no sé si vol afegir alguna cosa?
. Regidor Sr. Albert Salarich, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat (rèplica):
Aplicació partida pressupostària Pressupost 2019 de suport al comerç local: Clar, llavors l’última cosa que volia dir...
. Sra. Alcaldessa-presidenta (contrarèplica):
Aplicació partida pressupostària Pressupost 2019 de suport al comerç local: És que ja, però és que jo no...digui, digui.
. Regidor Sr. Albert Salarich, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat (rèplica):
Aplicació partida pressupostària Pressupost 2019 de suport al comerç local: L’última cosa que volia dir és, treballem per a que aquesta partida arribi, arribi abans de final d’any, si no pot ser abans de final d’any i dieu que teniu els pressupostos prorrogats doncs que arribi amb els pressupostos prorrogats i sinó, intentem comprometre’ns de que es dobli de cara al Pressupost de l’any que ve i que puguem ajudar.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Sr. Salarich, ha quedat clar...
. Tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Ocupació, Empresa i Comerç, Sra. Elena Vila (contrarèplica):
Aplicació partida pressupostària Pressupost 2019 de suport al comerç local: Com vostè sap que a nivell administratiu no és fàcil tirant endavant una subvenció, és cert, aquesta partida estava pensada precisament per pal·liar l’impacte que el tribut metropolità tindria en el comerç
102/104
local. Per tant, ara el que estem intentant tècnicament és que això tingui un impacte sobre el petit comerç, és a dir, per exemple, li poso un exemple, no és el mateix, entenem nosaltres, una entitat bancària, que un petit comerciant. Per tant, el que estem intentant és trobar la manera tècnica de donar aquesta subvenció per pal·liar els efectes del tribut metropolità al petit comerç. És aquí on estem estudiant. Esperem poder-ho tenir, jo de fet a cada Comissió Informativa en parlem, esperem poder-ho tenir abans d’aprovar els següents pressupostos, precisament per poder aprofitar aquesta partida. En tot cas, ja li avanço que de cara als Pressupostos de l’any vinent vull dir tindrem contemplat aquest suport afegit al comerç de proximitat.
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Molt bé, Sra. Vila, en tot cas a les Comissions Informatives ho van parlant i Sr. Salarich, allà també té l’oportunitat. Molt bé, doncs seguim amb la primera pregunta de la Sra. Fernández sobre el procés dels directors de Mobilitat i Promoció Econòmica. Sr. Soler.
. Tinent d’alcalde de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Mobilitat, Seguretat i Transport, Sr. Pere Soler (resposta):
Procés contractació nous Directors/es de Mobilitat i Promoció Econòmica: I se’n deixa un també: Economia i Hisenda. Són les tres places que es van convocar i, en aquest cas, jo li contesto, directament i planament: es farà d’acord amb la llei, la nostra intenció és poder-ho fer durant el trimestre del 2020 i tal com hem anat fent fins ara hem anat informant de quins eren els processos i els passos a les Comissions Informatives.
. Sra. Alcaldessa-presidenta (resposta):
Data incorporació nou gerent de PROMUSA: Gràcies, Sr. Soler, respecte a l’altra pregunta, sobre el gerent de PROMUSA, el Sr. Jordi Núñez, que per cert avui aquí ens acompanya, s’incorpora el dia 19, dijous és el dia 19? S’incorpora doncs a temps complet com a gerent de PROMUSA. Sra. Fernández. Molt bé, doncs dit això, la darrera pregunta del Sr. Brugarolas, sobre el contenciós de....
. Regidora Sra. Núria Fernández, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat (rèplica):
Data incorporació nou gerent de PROMUSA: Clar, és que nosaltres en el mes d’octubre que entrava el dia 1 de novembre, llavors aquests dies no ens han informat, no ens han dit res.
. Sra. Alcaldessa-presidenta (contrarèplica):
Data incorporació nou gerent de PROMUSA: Sra. Fernández, no estava incorporat, per això vostè pregunta quan s’incorporarà també? A banda de fer la prèvia, li dic, la resposta és que s’incorpora el dijous, fins ara no teníem el gerent i a més vostès saben que vam tenir em sembla que és un Consell d’Administració extraordinari, on vam aprovar poders a favor de la Presidència de PROMUSA per tal de poder fer totes les operacions i tot allò que calgués mentrestant el gerent no s’hi pogués incorporar. Vam fer un Consell d’Administració de PROMUSA i jo diria que era extraordinari, m’imagino, per les circumstàncies, per tant, hem passat per aquí Sra. Fernández.
. Regidora Sra. Núria Fernández, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat (rèplica):
Data incorporació nou gerent de PROMUSA: Sí, però a nosaltres no ens vam informar d’això.
. Sra. Alcaldessa-presidenta (contrarèplica):
Data incorporació nou gerent de PROMUSA: Sra. Fernández, vam fer un Consell d’Administració on es va explicar el perquè. En tot cas, hi havia un Consell d’Administració on vam fer això dels poders precisament perquè no hi havia el gerent, sinó no ho haguéssim fet. Recorden el tema del cobrament de les nòmines, etcètera? En tot cas, la pregunta del gerent s’incorpora el dia 19. D’acord?
103/104
Molt bé, la pregunta del Sr. Brugarolas, sobre el contenciós-administratiu a l’ordenança del tribut. Sr. Soler.
. Tinent d’alcalde de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Mobilitat, Seguretat i Transport, Sr. Pere Soler (resposta):
Contenciós-administratiu Tribut metropolità: En aquest moment, tècnicament el contenciós està en suspensió.
. Sra. Alcaldessa-presidenta (resposta):
Contenciós-administratiu Tribut metropolità: Molt bé, Sr. Soler, doncs està, sí, sí, està suspès, Sr. Brugarolas, no rigui, està suspès exactament on estava, on el van deixar vostès. Està suspès perquè no s’ha presentat la demanda i, per tant, està suspès, hi ha uns terminis, i de moment em sembla que és fins el març, hi ha la suspensió i, en tot cas, el març s’ha de decidir si es manté la suspensió o si es presenta la demanda o s’anul·la. És com funciona el procediment contenciós-administratiu. Està on era, diguéssim, per tant, el contenciós es va anunciar, es va interposar, abans es deia anunciar, ara es diu interposar, després s’ha de presentar la demanda, si no es presenta la demanda hi ha un termini on queda suspès el recurs, i en aquests moments està suspès, perquè el termini crec, diria, li parlo de memòria, però diria que és el mes de març, li podem dir exactament la data, i aleshores és en aquell moment on aleshores el demandant ha de decidir si tira endavant el recurs, per tant, presenta la corresponent demanda, o si pel contrari, decideix desistir del recurs. Per tant, som...i també es pot demanar un pròrroga. Per tant, estem ara en aquest moment de suspensió. D’acord? Ara la part aquesta l’he fet com advocada pel tema del procediment que és una mica complex. Es diu així, suspensió i aquest és l’escenari. De totes maneres, si vol exactament la data ja li diré, però em sona que és el mes de març.
. Regidor Sr. Carles Brugarolas, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat (rèplica):
Contenciós-administratiu Tribut metropolità: És a dir, el contenciós sí que es va presentar?
. Sra. Alcaldessa-presidenta (contrarèplica):
Contenciós-administratiu Tribut metropolità: Torno a explicar-ho. Això és un tema complex.
. Regidor Sr. Carles Brugarolas, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat (rèplica):
Contenciós-administratiu Tribut metropolità: Sí, sí, és que ho ha explicat vostè molt bé.
. Sra. Alcaldessa-presidenta (contrarèplica):
Contenciós-administratiu Tribut metropolità: El contenciós es va anunciar i no s’ha presentat la demanda. Sí, Sr. Brugarolas, sí.
. Regidor Sr. Carles Brugarolas, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat (rèplica):
Contenciós-administratiu Tribut metropolità: D’acord, molt bé. Val. Es va presentar. Ho dic perquè deu haver un error al web municipal perquè encara publiquen una notícia, al web municipal encara publiquen una notícia que diu el contrari, i que diu moltes de les coses. Avia’m, jo amb aquest tema no vull ni...perdoneu l’expressió, tothom ja estem acabant, no més merder ni res. Tot el “tributour” aquest que..., amb simpatia ho dic, que ens està fent, nosaltres ens hem autoimposat el no estar entrant allò, en contradir cada vegada que es diu coses en un sentit o en un altre, que no hi estem d’acord, i que ja hem demanat la rectificació. I això és el que hem fet, ho hem demanat en privat, ho hem demanat en públic, ho hem demanat..., llavors, clar, quan la resposta és aquesta i nosaltres presentem la moció que abans he presentat i he retirat, i que
104/104
vostè m’ha dit que no era la manera, i què haig de fer aleshores? Perquè clar, si estem en aquesta situació, que es diuen un munt de coses, sobre la situació actual i sobre l’anterior, acusacions gravíssimes...
. Sra. Alcaldessa-presidenta: Sr. Brugarolas, ha d’anar acabant. Un minut de rèplica, li queden 10 segons.
. Regidor Sr. Carles Brugarolas, del Grup municipal de Junts per Sant Cugat (rèplica):
Contenciós-administratiu Tribut metropolità: Molt bé. Aleshores, digui’m vostè, què haig de fer? Perquè què hi ha més honorable i més honest que presentar una moció per dir, escolti, traiem tot això de la taula i que hi hagi algú des de fora que dirimeixi, qui té raó i qui no i la resposta que he rebut, vostè creu què és l’elegant i cordial per part del Govern?
. Sra. Alcaldessa-presidenta (contrarèplica):
Contenciós-administratiu Tribut metropolità: Sr. Brugarolas, crec que amb el tema del tribut estem fent tota la feina que cal per informar a la ciutadania. A vegades és millor informar que desinformar, estic d’acord i, per tant, apliquem-nos-ho tots plegats. En tot cas, aquesta és la situació de la suspensió del recurs.
Acabem el Ple. Abans d’acabar doncs comunicar que molts de vosaltres ja ho sabeu, és que el dissabte a la població de Perpinyà Sant Cugat va ser nomenada Capital de la Sardana de 2022, bé, és un tema que la gent de la Colla Sardanista i la resta d’entitats de la ciutat estan molt contentes, doncs ara ve la feina de la preparació de tot aquest any d’esdeveniments i que, per tant, doncs, moltes felicitats a tots aquells que ho han fet possible.
Molt bé, doncs acaba aquí aquest darrer Ple de l’any, pels que no ens tornem a veure Bon Nadal i Bon any 2020 i a les 20,00 hores ens retrobem en aquesta sala per l’audiència pública. Fins ara, gràcies.
Conclòs l’anterior i essent les 18:26 hores la Presidència aixeca la sessió en el lloc i data al principi indicats, tot el qual com a secretària general certifico.
F_FIRMA_16
