JUNY 2002 82 - bcnroc.ajuntament.barcelona.cat · 2 SUMARI BARCELONA VERDA, NÚM. 82 JUNY 2002 Publicació bimestral Núm. 82 juny del 2002 Presidenta Imma Mayol i Beltran Vicepresidenta

JUNY 2002 82

2

S U M A R I

BARCELONA VERDA, NÚM. 82 JUNY 2002

Publicació bimestralNúm. 82 juny del 2002

PresidentaImma Mayol i Beltran

VicepresidentaMarina Subirats i Martori

EditaPARCS I JARDINS DE BARCELONAINSTITUT MUNICIPALTarragona, 17308014 BarcelonaTel.: 93 413 24 00Fax: 93 413 24 24E-mail: [email protected]/parcsijardins

DirectorJoan Conde

CoordinacióGabriel Arranz

Cap de redaccióMaria Rosa Salvadó

Consell de redaccióJosé Luis AlmudíAntonia BarbaM. Alba FransiTeresa FranquesaDani GarcíaXavier HernándezJoan A. VerdaguerNúria Ugena

Consell assessorEscola Tècnica Superior d’Arquitectura: Miquel VidalFoment de les Arts Decoratives (FAD):Xavier RoviraServei de Promoció Educativa deBarcelona: Antònia HernándezDiputació de Barcelona: Manuel CanesEscola d’Agricultura de Barcelona(UPC): Xavier FàbregasDirecció de Serveis de VigilànciaAmbiental de Barcelona: Margarida ParésEl Tinter, S.A.L.: Àngel Panyella

Gestió, producció editorial i impressióEl Tinter, S.A.L. (empresa certificada ISO 14001 i EMAS)Tel.: 93 357 00 50

Col·laboradors d’aquest número: Ferran Aguilar, Martí Barba, EduardDurany, Pepe Encinas, José Luis Ga-llego, Sergi García, Josep M. Huertas,Elisenda Ledesma, Antoni MartínezTaberner i Maria Isabel Riera

Disseny i maquetacióManuel Reyes

Assessor lingüísticMarià Pou Nadal

FotografiaDani García, Alonso José Fernández,Manel Raya

Foto portadaDani García

SubscripcionsNúria Ugena

Tiratge10.000 exemplars

Barcelona Verda no comparteix necessària-ment les opinions expressades pels autors delsarticles publicats en aquesta revista.

Paper reciclatCyclus òfsetTorras de 115 i 170 g

Copyright: Reproducció autoritzada ambindicació de la font. Se'n sol·licita còpia.

EDITORIALEl sol i les platges ......................................3

NOTÍCIES.......................................................... 4

AGENDA 21 DE BARCELONABarcelona ja té el seu Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat ....................12

EL PERSONATGEAntoni Fogué, diputat de Medi Ambientde la Diputació de Barcelona...................14

VERDA ......................................................16

PARCS DE CIUTATEl jardí de l’adroguer .............................20

REPORTATGEBarcelona: tot un món d’ocells ................22

L’OPINIÓFauna urbana, per Eduard Durany ..........25

PAISATGISMEUn model: corredors d’infraestructuresversus corredors ambientals.....................26

EDUQUEM PER A LA SOSTENIBILITATUn any d’A21Escolar a Barcelona............28

APUNTS DE JARDINERIAEl jardí no fa vacances............................ 30

MOLT CAMP PER CÓRRER..............................32

DIRECTORI VERD ............................................38

Descansar als parcs de sorra

La torre Mapfre i l’escultura del peix d’escateslluents són dos dels símbols de la nova Barcelonaque viu de cara al mar. Al davant, una munió de gentfruint de les platges, que, de nou, ofereixen el seuconfortable llit de sorra a tots aquells que hi acu-deixen per passar una estona de lleure refrescant-sea l’aigua i torrant-se al sol. Una imatge més que sug-gestiva que ens apropa a un descans estival que, des-prés de molts mesos de feina, tots plegats necessi-tem… i ens mereixem.

20

28La portada

01 BCN verda / SUMARI-EDITO/82 9/9/01 10:10 Página 2

BARCELONA VERDA, NÚM. 82 JUNY 2002 3

Fa uns quants mesos, les fotografiesque il·lustren la portada i aquest edi-torial semblaven difícils d’aconse-

guir, ja que les successives llevantades–l’última, a principis de maig– han castigatde valent el nostre litoral. La feina ha estatllarga i complicada, tant per la seva enver-gadura com perquè s’ha hagut de tornar acomençar en més d’una ocasió. Al final,però, l’esforç fet per les diferents admi-nistracions –Ajuntament i Mancomunitatde Municipis de Barcelona i Ministeri deMedi Ambient– ha permès que, un estiu

més, els grans espais d’ús cívic i públic quesón les platges de la ciutat puguin tornar aestar a punt perquè els ciutadans i ciutada-nes en gaudeixin.

Vivim al Mediterrani, i, a l’estiu, un delsmillors llocs per estar és vora mar. A partd’aquest fet, la nostra situació geogràficaens aporta béns ambientals com, per exem-ple, la gran quantitat d’hores de sol que ensregala, i que cal aprofitar a l’hora de plani-ficar les infraestructures de subministra-ment d’energia. Aquest és un dels objectiusde l’Agència Local d’Energia de Barcelona,acabada d’estrenar i de la qual trobareu in-formació en les planes d’aquest número deBarcelona Verda. El sol és un dels gransaliats a l’hora de planejar un futur més sos-tenible a la ciutat, ja que ens proveeix d’u-na energia neta i renovable que cal poten-ciar enfront de les que no ho són, amb unespossibilitats que tot just comencem a albi-rar en la nostra vida quotidiana. Així, elral·li solar que es va celebrar a principis dejuny no és pas una anècdota, sinó una pro-posta per a la reflexió col·lectiva del que lanatura ens posa a l’abast. En aquest cas, estracta de vehicles propulsats amb energiasolar. Hi ha moltes més opcions, l’aplicacióde les quals depèn tant de la voluntat polí-tica dels gestors municipals com de la vo-luntat del conjunt de la societat. L’AgènciaLocal d’Energia de Barcelona ja està treba-llant en aquest sentit. Ara el que cal és queels barcelonins i barcelonines també facinseus aquests criteris. D’aquesta manera, elsol serà alguna cosa més que l’astre quecada estiu ens permet “fer bronzo” a lesplatges. Que passeu un feliç estiu. �

Joan Conde del Campodirector gerent de Parcs i Jardins

El sol i les platgesEditorial

01 BCN verda / SUMARI-EDITO/82 9/9/01 10:10 Página 3

L’Agència Local d’Energia de Barcelonaté l’origen en les polítiques energètiquesde la UE, plantejades a la Comissió Eu-

ropea (CE) en el Llibre Verd de l’Energia el ge-ner del 1995 i, en especial, en el Llibre Blancde l’Energia del 1997, en què es reconeix el pa-per de l’eficiència energètica i de les fonts renovables per assumir els objectius d’un desen-volupament sostenible, així com la importàn-cia de les autoritats locals en matèria d’ener-gia. Seguint aquests criteris, la CE va impulsar,dintre del Programa SAVE de la Direcció Ge-neral d’Energia (DG XVII), la creació d’agèn-cies locals d’energia, de les quals actualmentn’hi ha més de dues-centes arreu d’Europa.

L’any 1996, mitjançant un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Entitat Metro-politana de Serveis Hidràulics i Tractament deResidus (EMSHTR), l’Institut Català de l’E-nergia (ICAEN), la Universitat Autònoma deBarcelona (UAB) i Ecoserveis, es va constituira Barcelona el Grup d’Energia Local Barnagel,que va comptar amb el suport de la CE. Pos-teriorment, l’abril del 1999, es van aprovar elsestatuts de l’Associació Barnagel-BarcelonaGrup d’Energia Local, i al llarg del 2001 es vaconstituir el Consorci Agència Local d’Ener-gia de Barcelona, format per l’ajuntament d’a-questa ciutat, l’EMSHTR, l’ICAEN, l’IDAE, laUAB i la Universitat Politècnica de Catalunya(UPC).

L’HORITZÓ 2010En els últims anys hi ha hagut canvis impor-tants a Barcelona pel que fa a les actuacions enmatèria d’energia, com és el desplegament del’Ordenança de Captació Solar Tèrmica, apro-vada per l’ajuntament. Per la seva banda, la Generalitat ha elaborat el Pla d’Energia a Ca-talunya en l’horitzó de l’any 2010. En aquestcontext, l’Ajuntament de Barcelona ha apro-vat el Pla de Millora Energètica de Barcelona(PMEB), que consisteix en un Estudi de Basesi Diagnosi de la Situació Energètica de Barce-lona (EDEB) i en dos plans d’acció: el Pla d’Ac-ció Local per a l’Estalvi d’Energia i Reducciód’Emissions a l’Atmosfera (PAE), fins al 2010,i el Pla d’Acció per a la Millora de les Infra-estructures i de la Qualitat del Servei Elèctric(PASE).

De fet, l’Agència Local d’Energia de Bar-celona és un dels 54 projectes que integrenel PAE, i el seu objectiu bàsic és la gestió d’aquest pla, tant en els aspectes que se’nderivin com pel que fa al seguiment de lesactuacions que poden tenir un impacteenergètic, i, per tant, ambiental, en la ciu-

4

N O T Í C I E S


Neix l’Agència Local d’Energia de BarcelonaEl maig passat es va constituir l’Agència Local d’Energia de Barcelona, un instrument degestió i concertació social que ha de facilitar que la ciutat avanci cap a una majorconsciència i un millor ús de l’energia en benefici del medi ambient.

Edifici amb plaquesfotovoltaiques.

L’Agència Locald'Energia de Barcelona

fomentarà l’ús i elconeixement de les

energies renovables

02 BCN verda /NOTICIES/82 9/9/01 10:07 Página 4

tat. L’objectiu general de l’agència és, doncs,millorar la qualitat mediambiental de Bar-celona i contribuir a un desenvolupamentsostenible de la ciutat mitjançant el fomentde l’estalvi d’energia, de l’eficiència energè-tica i de l’ús i el coneixement d’energies re-novables, així com de l’impuls i la millorade la qualitat dels serveis energètics.

PLA 2002-2003El Pla d’Actuació de l’Agència Local d’Energiade Barcelona per al període 2002-2003 recullvuit objectius generals, entre els quals desta-quen posar en funcionament l’agència amb elsrecursos necessaris; estructurar l’oferta delsseus serveis bàsics; monitoritzar el Pla d’Acció(PAE) i iniciar els projectes corresponents al2002-2003; ampliar el PMEB a l’àmbit me-

tropolità; i dissenyar un circuit unificat d’ajutseconòmics, permisos i llicències.

Aquest pla també inclou una llista de pro-jectes i actuacions, com són la instal·lació d’e-nergia fotovoltaica en vuit escoles i de sistemesde captació solar en dos poliesportius, l’estu-di de la implantació de molins de vent al port,la certificació energètica d’edificis d’habitat-ges, la concessió d’instal·lacions de serveienergètic en edificis públics (Energy Pools), larevisió dels estàndards energètics en la cons-trucció d’obra nova i rehabilitació integral enoficines, el desenvolupament de criteris i la po-sada en marxa de la concessió de l’ecoetique-ta energètica i l’organització de campanyesd’estalvi energètic a la llar mitjançant la pro-moció de bombetes i electrodomèstics de baixconsum. �


En els últimsanys hi ha hagutcanvisimportants aBarcelona pelque fa a lesactuacions enmatèriad’energia, comés eldesplegamentde l’Ordenançade CaptacióSolar Tèrmica

El Pla de MilloraEnergètica deBarcelona(PMEB) preveureduir lesemissions degasos d’efectehivernacle en un20,3% en elperíode queacaba el 2010

Aquest pla consisteix en una diagnosienergètica i ambiental de la situació ac-tual i de les tendències de Barcelona, i enun Pla d’Acció Local per a l’Estalvi d’E-nergia i la Reducció de les Emissions al’Atmosfera (PAE) fins al 2010, aprovatper l’ajuntament el febrer passat. Els prin-cipals objectius del pla són reduir lesemissions atmosfèriques i el consum d’e-nergies no renovables amb l’incrementdel consum d’energies netes i l’ús de fontsd’energia renovables, i disminuir el con-sum energètic mantenint, alhora, els ni-vells de producció, confort i mobilitatdels ciutadans i ciutadanes.

El PMEB, com a Pla d’Acció, integra unconjunt de 54 projectes, dels quals l’Ajun-tament de Barcelona ja n’ha iniciat 16. A grans trets, els projectes definits com-prenen: la promoció de tecnologies méseficients, com la cogeneració en po-liesportius, hotels, clíniques i edificis co-mercials de més de 3.500 m2, o la centraltèrmica de cicle combinat del Besòs; lapromoció de bones pràctiques com el fo-ment de l’arquitectura bioclimàtica; l’a-profitament de l’energia residual per pro-duir més energia (aquest és el cas de la xar-xa de climatització del Fòrum 2004) o lapossibilitat d’aprofitar el fred generat a laregasificadora del port per a la produccióde calor i fred; l’apropament de la pro-ducció de l’energia allà on es consumeix,

cosa que permet abaratircostos, reduir pèrdues, li-mitar l’impacte ambientali repartir equitativamentels costos socials, i la pro-moció de les energies re-novables, principalmentsolar i biogàs. Amb les ac-cions del Pla, Barcelona esconvertirà en una de lesciutats del món amb mésenergia solar aprofitada.

La inversió total fins l’any 2010 que su-posa el desenvolupament dels 54 projectesdel Pla Energètic és de 667.874,70 euros(el 20,6% serà aportat per l’Ajuntamentde Barcelona). Aquesta inversió es com-plementa amb la corresponent als dosprojectes relacionats amb el Pla Energè-tic: el Pla Director d’Infraestructures i elPrograma Metropolità de Gestió de Re-sidus Municipals.

A tall de resum i amb l’expectativa del’any 2010, entre altres millores, el PAEpermetrà disminuir en un 17% la tendèn-cia de creixement del consum energètic,reduir les emissions d’efecte hivernacleen un 20,3% respecte a l’escenari ten-dencial previst –això significa el mante-niment de les emissions de l’any 1999– iaugmentar en un 10.000% les plaques so-lars fotovoltaiques i en un 2.000% les so-lars tèrmiques.

El Pla de Millora Energètica de Barcelona


6

N O T Í C I E S


JULIVERT MEU Una caravana interessant per Joma

Aquesta és la conclusió que s’extreu del’enquesta feta el març passat perl’Òmnibus Municipal. Les preguntes

formulades estan relacionades amb el nivellde freqüentació dels parcs i jardins, quina opi-nió té l’enquestat sobre l’última zona verdavisitada i quines millores considera que cal-dria fer-hi.

Un 62,7% dels consultats diuen que durantl’últim any han visitat els parcs i jardins de Bar-celona. Els homes, els joves i les persones de35 a 44 anys són els més assidus. Entre els usua-ris regulars dels espais verds, la freqüentaciósetmanal és la més habitual, amb un 25,7%;

un 10,7% hi van cada dia; un 11,0%, cada 15dies; un 17%, cada mes; un 5,1%, cada dosmesos; un 11,8%, alguns cops a l’any, i un17,7%, ocasionalment. Pel que fa al darrer es-pai verd visitat, un 24,4% correspon al Parc dela Ciutadella; un 13,1%, al Parc Güell, i un11,2%, a Montjuïc, amb uns percentatges moltmés baixos per a la resta de parcs i jardins deBarcelona. Pel que fa a la impressió d’aquestavisita, un 79,6% de les persones consultadesse’n van formar una opinió positiva (molt bonai bona); un 13,2%, regular, i un 6,5%, mésaviat negativa.

De l’últim parc o espai verd visitat, els con-sultats diuen, de manera espontània, que se n’hauria de millorar, en primer lloc, la netejai la recollida de les escombraries (19,0%); ensegon lloc, la seguretat (8,3%), i en tercer lloc,el manteniment (7%). Altres qüestions millo-rables són les plantes, la grandària de l’espai,els problemes amb els gossos i el control delsseus excrements, l’espai per als nens i nenes, elmobiliari, els problemes de l’aigua, els acces-sos, el civisme, la instal·lació de quioscos debegudes i menjar i l’ampliació d’horaris. Encanvi, un 20,1% dels consultats diuen que nocaldria millorar res al parc o zona verda quevan visitar darrerament. �

Els barcelonins i barcelonines se senten de gust alsparcs de la ciutat

El Parc de laCiutadella ha estat el

més visitat aquestprimer trimestre



Els treballs fets per l’Ajuntament deBarcelona i l’Àrea Metropolitana hanpermès que les platges de la ciutat es-

tiguin a punt per a l’inici de la temporadade banys, tant pel que fa a l’aportació desorra com a la instal·lació dels serveis quees van fer malbé a conseqüència dels tem-porals del novembre passat. El cost total del’actuació és d’1.206.500 euros.

Parcs i Jardins s’ha encarregat dels localsd’informació i dels de la Creu Roja i laGuàrdia Urbana, que en el cas de les plat-ges del Bogatell, Nova Mar Bella, Mar Be-lla i Barceloneta s’han hagut de rehabilitari que a la platja de Sant Sebastià s’han ha-gut de construir de nou. També ha reposatel paviment de fusta de les platges de SantSebastià i la Barceloneta, ha instal·lat de noules connexions del servei elèctric i de la xar-xa d’aigua, ha col·locat els vestuaris adap-tats per a persones amb mobilitat reduïda iha condicionat els enjardinaments deterio-rats, amb la plantació d’arbres, arbustos ipalmeres. Pel que fa a les actuacions del Sec-tor de Manteniment i Serveis, s’ha encar-regat de desenrunar i netejar els espais afec-tats pels temporals i de pavimentar el Pas-seig Marítim a l’altura de les platges delBogatell i Nova Icària. Finalment, la Man-comunitat de Municipis de l’Àrea de Bar-celona ha posat a punt, i, en molts casos, hatornat a instal·lar, els serveis de dutxes, lespasseres de fusta, les papereres, la megafo-nia i les torres de vigilància.

REPOSICIÓ DE SORRAEl 13 de juny passat, la Demarcació de Cos-tes de l’Estat va iniciar els treballs addicio-nals de reposició de sorra perquè les plat-ges recuperin tan aviat com sigui possibleel perfil que tenien abans dels temporals.En total, se n’abocaran 100.000 m3, dels

quals 70.000 seran per a la platja del Bo-gatell, i els 30.000 restants, per a la Barce-loneta-Sant Sebastià. Aquesta aportació extraordinària se suma als 20.000 m3, apro-ximadament, de l’Institut Municipal deParcs i Jardins i als 10.000 m3 que ja hi ha-via aportat l’administració central, a part deles tasques de redistribució de sorra que s’han fet a les diverses platges de Barcelo-na. La sorra procedeix de la bocana del portd’Arenys de Mar, ja que el Ministeri deMedi Ambient ha atès la petició de la Di-recció General de Ports i Costes de la Ge-neralitat de restituir el calat d’aquest port,on la gran quantitat de sorra acumulada di-ficulta les operacions d’entrada i sortida deles embarcacions que hi amarren.

El cost d’aquesta operació és d’1.200.000euros, aproximadament, finançats pel Mi-nisteri de Medi Ambient. La necessitat queel govern de l’Estat fes una inversió extra-ordinària per recuperar les platges de Bar-celona després dels temporals ha estat re-marcada de manera reiterada per la quartatinenta d’alcalde i presidenta de Parcs i Jar-dins, Imma Mayol. D’altra banda, per re-parar les destrosses causades pels nou tem-porals que hi ha hagut des del novembrepassat i millorar l’estat general de les plat-ges, l’ajuntament ha fet una inversió de765.383 euros i la Mancomunitat de Mu-nicipis de l’Àrea Metropolitana de Barce-lona hi ha destinat 162.273 euros. �

Les platges de Barcelona, a punt per a l’estiu

La recuperacióde les platges deBarcelonacomportaràl’aportació de100.000 m3

de sorraprocedent de labocana del portd’Arenys de Mar

Els treballs fets hanpermès tornar a gaudirde les platges


Amb l’acabament, aquest mes de juny,de les obres fetes a les places Folch iTorres i José Sánchez Ríos i als Jardins

de Can Cuiàs, ja són cinc els espais verds re-ordenats seguint les propostes dels escolars quevan participar durant el curs 2000-2001 en laVI Audiència Pública de l’Ajuntament de Bar-celona “Barcelona més verda. Com volem quesigui un jardí de cada districte”. Els altres dosespais, acabats el desembre passat, correspo-nen a les places Caterina Albert, al districte deGràcia, i Martí Llauradó, al districte de Sarrià-Sant Gervasi.

FOLCH I TORRES: LA DIVERSITATLa plaça Folch i Torres, situada entre la Ron-da de Sant Pau i el carrer Reina Amàlia, a Ciu-tat Vella, és un espai rectangular dividit en dosàmbits. L’objectiu de la intervenció ha estat re-organitzar l’espai perquè es converteixi en unjardí adequat per a tothom, principalment peral jovent i la gent gran. És per això que s’haneliminat usos incompatibles i s’han delimitatles zones de botxes –que aglutinen les perso-nes adultes– i la zona de jocs infantils i per ajoves, la primera de les quals es complementaamb un espai central pavimentat per fer-hi activitats esportives, fires, actuacions, etc. Tam-bé s’han eliminat els elements que fan de bar-rera, amb l’objectiu que l’espai sigui més trans-parent.

Pel que fa a la vegetació, s’han plantat mésplàtans (Platanus x hispanica), fent bosquet, ales dues bandes de la plaça central pavimenta-da; s’han dissenyat noves jardineres, més peti-tes, que contenen margallons (Chamaerops humilis), i s’ha ampliat el parterre que hi ha aldavant del mur de l’IES Milà i Fontanals. Lespropostes per a la nova ordenació de la plaçales han suggerit els alumnes de l’IES Milà i Fon-tanals, l’Escola Pia de Sant Antoni, l’Escola SantFelip Neri i el Casal Infantil del Districte deCiutat Vella.

CAN CUIÀS: LA SERENORSituats al carrer Marquès de Sentmenat, els Jar-dins de Can Cuiàs formen un espai triangularsituat a la part posterior dels alts edificis de lapromoció d’habitatges que es van construir enun solar de l’antic camp del Barça, al districtede les Corts. L’espai, de petites proporcions, esconnecta per un extrem amb els Jardins de lesInfantes. L’objectiu de la intervenció proposa-da pels alumnes de l’IES Joan Boscà és reno-var l’espai del jardí per convertir-lo en un in-dret ralaxant, on els joves puguin parlar i lagent més gran es pugui passejar amb tran-quil·litat. També s’ha volgut aconseguir quel’espai sigui adequat per a la gent del barri quehi passeja els gossos. Els jocs infantils s’han con-siderat innecessaris, perquè ja es disposa delsque hi ha als Jardins de les Infantes. Per tant,s’ha prioritzat un tractament de l’espai íntim iunitari, i s’ha eliminat la presència de cotxes ala zona protegint-la dels passos a través, queinterfereixen amb l’estada.

La nova ordenació, amb l’ampliació del par-terre, fa augmentar considerablement la pro-porció de verd del jardí i consolida i milloral’àrea d’esbarjo per a gossos, amb un espai peral seu ús, amb pals per delimitar el lloc on hande fer les seves necessitats. A la part central,s’hi han posat bancs nous en posició enfron-tada de dos en dos, per poder-se reunir i xer-rar amb els amics. Aquesta àrea s’ha signifi-cat amb la plantació d’una xicranda (Jaca-randa mimosifolia), un arbre de fulla caducai flor molt ornamental, que contrasta amb elverd dels oms i els pins ja existents. L’am-pliació del parterre s’ha completat amb laplantació de Ligustrum texanum i d’una zona

8

N O T Í C I E S


Acaben les obres en tres espais verds dissenyatsper escolars

La presidenta de Parcs i Jardins, Imma Mayol,en la inauguració de la

plaça Folch i Torres

A la plaça José Sánchez Ríos s’ha

organitzat un espaiadequat per a tothom



de flor amb Lavandula, Gaura i Stipa sobreun llit de gespa amb mescla de llavor del ti-pus prat silvestre resistent.

JOSÉ SÁNCHEZ RÍOS: EL JOCAquesta plaça, situada a la cantonada entre elscarrers del Coure i del Platí, al districte deSants-Montjuïc, és una escletxa entre uns edi-ficis molt alts d’una de les habituals promo-cions d’habitatge social dels anys 60 i 70 a laZona Franca. La petita plaça, de proporcionsirregulars, inclou una zona de sauló amb unafilera de bancs i arbres a tot el perímetre i unaàrea central de joc infantil. En aquest cas, l’ob-jectiu de la intervenció ha estat renovar total-ment la plaça i convertir-la en un espai de jocen si mateix, sense necessitat d’afegir-hi ele-ments de joc estàndards. És a dir, organitzarl’espai per poder fer-lo servir com a base pera tota mena de jocs espontanis i creatius, do-nant prioritat al tractament unitari de la plaça.

La nova ordenació respecta les voreres peri-metrals existents i actua, principalment, sobrel’espai de sauló dels jocs infantils consolidantunes franges paral·leles de nivell variable querecorden les ones del mar; per aquestes fran-ges es pot pujar i baixar a peu o amb bicicleta

i porten a zones d’estada de paviment de sau-ló, amb bancs i arbres, o a una gran superfícieplana, on dos bancs amb formes orgàniques esconverteixen en illes dins del mar de sorra queconstitueix el paviment. Els alumnes de l’IESDomènech i Montaner i el CEIP Ramon Ca-sas han estat els autors de les propostes per ala nova ordenació d’aquesta plaça.

Els treballs d’ordenació de les places JoséSánchez Ríos i Folch i Torres han comptat ambel suport de les empreses Excavaciones Benju-mea i Parques y Jardines Fábregas, S. A., res-pectivament. �

Inauguració dels Jardinsde Can Cuiàs. Aquestespai és, sobretot, un

indret relaxant onreposar o passejar

tranquil·lament

Ral·li Solar Internacional 2002

L’1 i el 2 de juny passats es va celebrar elprimer Ral·li Solar Internacional de vehi-cles elèctrics que es fa a Barcelona, or-

ganitzat per l’Associació Volt-Tour en el marcde les activitats del Dia Mundial del Medi Am-bient. Els vint vehicles participants –sunraces,prototips, vehicles de tres rodes, motos, etc.,anomenats d’“emissió zero”, perquè no eme-ten gasos d’efecte hivernacle ni fan soroll– vansortir de la pl. de Sant Jaume, a Barcelona, peranar cap a Parets del Vallès, Sabadell, Terras-sa, Rubí i Sant Cugat del Vallès fent un recor-regut per les centrals fotovoltaiques més re-presentatives del Vallès. En les parades tècni-ques i demostratives, el públic assistent va po-der veure proves d’acceleració i frenada i comes carreguen els vehicles a partir d’una centralfotovoltaica. La finalitat d’aquests ral·lis és fo-mentar el coneixement dels avantatges de l’úsdels vehicles elèctrics en àrees urbanes, tant perla reducció de la contaminació acústica i at-mosfèrica com per la seva independènciaenergètica, ja que tot vehicle elèctric es pot car-regar amb el sol. �


10

N O T Í C I E S


OLIVES ENERGÈTIQUES Endesa ha posat en funcionament laprimera planta de generació d’elec-tricitat que fa servir com a combus-tible la pinyolada, o sigui, les restessòlides de la producció d’oli d’oliva.La planta, que està situada a Villartade San Juan, a Ciudad Real, té unapotència bruta de 16 MW i pot ex-portar a la xarxa de distribució elèc-trica més de 113,2 GWh, és a dir, l’e-quivalent a l’abastament necessaridurant un any per a una població de30.000 habitants.

LA RESPONSABILITAT ÉS COL·LECTIVA Entre el 21 i el 31 del maig passat, laGuàrdia Urbana de Barcelona va ins-peccionar les emissions de soroll de5.601 vehicles, amb un resultat de2.672 denúncies i 96 vehicles im-mobilitzats. Aquesta campanya s’em-marca dins del pla municipal de mi-llora de la qualitat ambiental, que di-ficilment reeixirà –si més no, pel quefa als decibels– si els ciutadans i ciu-tadanes no s’ocupen de tenir unsvehicles auditivament menys escan-dalosos.

EL FÒRUM 2004, ENDAVANTEl Fòrum Universal de les Cultures,juntament amb la Universitat Ober-ta de Catalunya, obre un espai vir-tual de participació perquè els ciuta-dans i ciutadanes puguin fer propos-tes al voltant dels debats que se cele-braran el 2004. Pel que fa al progra-ma definitiu, ja s’han confirmat tresgrans trobades: el Parlament Mun-dial de les Regions, el II Fòrum Urbàde les Nacions Unides i el FestivalMundial de la Joventut. Tot plegat,excel·lents notícies per a Barcelona.

L’ECOSEMÀFOR •••

Diagonal Mar, gairebé a punt

Per poder veure sobre el terreny l’estatde les obres, durant les últimes setma-nes s’han fet diferents visites, tant de

professionals com de responsables munici-pals. Així, l’1 de juny passat, una trentena demembres de l’Associació de Professionalsdels Espais Verds de Catalunya (APEVC) vanfer un recorregut pel futur parc acompanyatspel nou director de Desenvolupament deParcs i Jardins, Joan A. Verdaguer, i per l’ar-

quitecta Benedetta Tagliabue, de l’estudiEMBT, que ha estat l’encarregat de redactarel projecte.

El dia 14 de juny va ser l’alcalde de Barce-lona, Joan Clos, qui va visitar les obres, con-vidat pel promotor de Diagonal Mar, GeraldHines. Durant la visita, l’arquitecta BenedettaTagliabue va explicar la idea conceptual delparc, així com les peculiaritats constructivesmés destacades, i, en diferents llocs del futurespai verd, alumnes de les escoles del districtevan explicar un conte en què es feia referènciaa la història del parc. �

Joan Clos durant la sevavisita a Diagonal Mar

A la dreta, membres del’APEVC en el futur parc



12

A G E N D A 2 1 D E B A R C E L O N A


El 21 de maig passat, el Consell deMedi Ambient i Sostenibilitat vaaprovar el text del Compromís Ciu-

tadà per la Sostenibilitat-Agenda 21 de Bar-celona. Aquest text és el resultat de més detres anys de treball del Consell i de les pos-teriors aportacions de centenars d’entitats i milers de persones per arribar a definir iconsensuar deu objectius compartits.

Posteriorment, el 9 de juliol, les entitatsque formen el Consell i també totes les or-ganitzacions ciutadanes que s’hi han volgutsumar van firmar el Compromís en un actesolemne. Amb aquest gest, els firmants hanassumit la seva corresponsabilitat en laconstrucció d’una Barcelona més sosteni-ble i es comprometen a treballar-hi activa-ment i a fer públiques les accions concretesque configurin la seva contribució.

EL PROCÉSLa fita del 9 de juliol és el resultat d’un procésque s’inicia el 1992 a la Conferència de lesNacions Unides sobre Medi Ambient i De-senvolupament, celebrada a Rio a Janeiro,que aquest any tindrà una nova edició, l’agostvinent, a Johannesburg, i que ha estat bateja-da popularment amb el nom de Rio+10. Du-rant aquests deu anys –dels quals es retrancomptes a Sud-àfrica d’aquí a pocs mesos–han passat moltes coses, possiblement menysde les que haurien estat necessàries. Algunes,però, han estat clau a l’hora de convertir enreal allò tan famós de “pensar globalment,actuar localment”; és a dir, en el cas que ensocupa, elaborar Agendes 21 Locals (A21L) apartir de l’Agenda 21 aprovada a Rio.

Situant aquest procés a Barcelona, l’any1995, la ciutat va firmar la Carta d’Aal-

borg, aprovada en aquesta localitat danesa,el 1994, com a document final de la I Con-ferència Europea sobre Ciutats i Viles Sos-tenibles, que va representar l’inici dels pro-cessos d’A21L a Europa. Tres anys méstard, el 1998, es crea el Consell Municipalde Medi Ambient i Sostenibilitat de Barce-lona, i el 2000 s’inicia l’activitat dels grupsde treball que han desenvolupat cadascundels punts de la futura A21 de Barcelona.L’any 2000 se sintetitza el resultat d’aquesttreball en el document per al debat Cap al’Agenda 21. El 2001 és l’any del procés departicipació ciutadana, que culmina el2002, amb l’aprovació del text definitiudel Compromís Ciutadà per la Sostenibili-tat-Agenda 21 de Barcelona.

LA PARTICIPACIÓ CIUTADANAAconseguir que aquesta participació fosel màxim d’assequible per als ciutadans i

Barcelona ja té el seu CompromísCiutadà per laSostenibilitat

La firma delCompromís, el 9de juliol passat,

és el resultatd’un procés ques’inicia el 1992

a la Conferènciade Rio

Un aspectefonamental delprocés d’A21 a

Barcelona haestat aconseguir

la màximaparticipació

03 BCN verda /A21BCN/82 9/9/01 10:06 Página 12


SECRETARIA TÈCNICA DE L’A21L DE BARCELONANil Fabra, 20 08012 BarcelonaTel.: 93 237 47 43, fax. 93 237 08 94,a. e.: [email protected], web: www.bcn.es/agenda21

ciutadanes ha estat un aspecte fonamen-tal durant tot el procés d’A21 de Barce-lona. Així, es va fer una presentació deldocument base, es va crear un nucli im-pulsor a cada un dels deu districtes deBarcelona i es va elaborar material divul-gatiu –40 publicacions diferents, bande-roles, publicitat, articles en premsa, etc.–i una web específicament dedicada al’A21L, que ha facilitat en gran mesura laparticipació, amb una mitjana de 2.500visites mensuals. Pel que fa a l’elaboraciócol·lectiva del Compromís, el balanç ésde 12.000 informacions entrades, més de1.300 aportacions i esmenes al documenti 180 entitats i 300 ciutadans i ciutadanesinscrits.

Durant el procés de deliberació es vanfer sessions de prospectiva amb mestressesde casa, grups de joves, botiguers, taxistes,transportistes i representants dels dife-

rents sectors empresarials de la ciutat,amb més de 500 entitats contactades.També es van fer sessions de debat ober-tes, tant als districtes com al Centre deRecursos Barcelona Sostenible. Després,entre els mesos de març i abril d’aquestany s’han celebrat Fòrums Territorials alsdistrictes, deu Fòrums Temàtics –biodiver-sitat i espais verds, ciutat compacta, mobi-litat, qualitat ambiental i salut, recursosnaturals, residus, cohesió social, activitateconòmica, educació ambiental, impactesobre el planeta i ciutat– i un Fòrum deCiutat.

MÉS ENLLÀ DEL COMPROMÍS L’acte celebrat el 9 de juliol inicia, de fet,la campanya de recollida de firmes delCompromís Ciutadà per la Sostenibilitat-Agenda 21 de Barcelona, que s’espera queimpliqui com més col·lectius millor. Així,a partir de l’expressió pública del Com-promís, comença una fase molt importantde l’Agenda 21, en què es tracta de con-cretar les accions que cada signatari duràvoluntàriament a terme per contribuir aaconseguir els objectius col·lectius.Per ajudar les entitats en aquesta tasca, l’a-juntament ha preparat un pla de suportque inclou diferents mesures d’estímul al’elaboració de plans d’acció i de difusió debones pràctiques. Entre les diverses inicia-tives destaquen la distribució de la guiametodològica Acció 21, l’establiment derecursos de suport i d’un procediment deseguiment, la convocatòria dels PremisAgenda 21 de Barcelona i la creació d’unbanc de bones pràctiques i de projectesemblemàtics, que seran presentats el 2004,en el marc del Fòrum Mundial de les Cul-tures.

Maria Rosa Salvadó

Acte d’aprovació delCompromís, celebrat el

21 de maig passat alSaló de Cent del’Ajuntament de

Barcelona

03 BCN verda /A21BCN/82 9/9/01 10:06 Página 13

- La Diputació de Barcelona ha impulsatla Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Soste-nibilitat. Com actua aquesta xarxa?

La Diputació de Barcelona va començarcreant un programa per fer auditories am-bientals que permeten als municipis dispo-sar del seu propi pla d’acció ambiental itransformar-lo en agenda, l’Agenda 21 Lo-cal, tal com recomanen els compromisos in-ternacionals després de la Cimera de les Na-cions Unides per al Medi Ambient de Riode l’any 92. A partir d’aquesta primera ac-tuació hem impulsat una associació, la Xar-xa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat,que és un grup de municipis que compar-teixen el mateix ideari ambiental i l’objec-tiu d’avançar cap a la sostenibilitat. A més,els instruments i el treball en xarxa perme-ten optimitzar els esforços i els recursos tèc-nics i econòmics, sovint escassos, dels ajun-taments.

- Hi poden participar tots els municipis?Per poder-s’hi adherir han de complir al-

guns requisits, com la declaració política, ique això tingui unes conseqüències pressu-postàries. És a dir, que el ple de l’ajuntaments’ha d’adherir a la Declaració d’Aalborg, quemarca els compromisos per fer una agenda

14

E L P E R S O N A T G E


Fa tres anys que Antoni Fogué és el diputat de MediAmbient de la Diputació de Barcelona. Però la sevadedicació ambientalista ve de lluny. Biòleg de formació,a Catalunya va ser un dels primers tècnicsmediambientals d’una administració local, l’Ajuntamentde Santa Coloma de Gramenet. Des d’aquí, on encaraavui és tinent d’alcalde, ha participat en primera línia enel naixement i desenvolupament de noves polítiques peraplicar la cura del medi ambient a la planificació local.La seva experiència li serveix ara per coordinar lesactuaccions ambientals de la resta de municipisbarcelonins.

“Hem de deixar el marc globalper entrar en accions concretes”

Antoni Fogué, diputat de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona

de polítiques sostenibles, i ha d’estar dispo-sat a pagar una part del cost del procés del’Agenda 21, del pla d’acció ambiental. Comque la Diputació està interessada a fer dis-criminació positiva, el 80% del cost d’aquestprocés el paga la mateixa Diputació, i el20% restant, el municipi. També oferim elsuport dels tècnics de medi ambient de laDiputació, que assumeixen les funcions detècnic municipal, i els donem assessorament.

- Ara per ara, hi ha gaires municipis quees comprometin amb aquests requisits dequè parlàvem?

Bé, aquest programa d’auditories am-bientals és bastant pioner a tot Espanya i ésdels més avançats d’Europa. I, tot i així,pràcticament tots els municipis de més dedeu mil habitants de la província de Barce-lona estan dins d’aquest paquet. En acabarl’any, entre 120 i 130 municipis barcelo-nins ja estaran a punt de disposar del seupla d’acció ambiental. I tenint en compteque Barcelona té 310 municipis, i que entreaquests 120-130 aglutinen gairebé el 80%de la població de Barcelona, la traducció ésque, ara per ara, concentrem el 60% de lapoblació total de Catalunya. Ara ens que-den els municipis més petits, on les conjun-

És moltimportant

intentarengrescar el

màxim de gentper tenir la visió

plural queconforma el

total delmunicipi

04 BCN verda /PERSONATGE/82 9/9/01 10:04 Página 14


tures i dinàmiques són diferents. Per aixòestem abordant i dissenyant com fer-ho, iuna de les fórmules que hem trobat és nofer Agendes 21 Locals per a un sol munici-pi, sinó fer-ne per a agrupacions de muni-cipis que des del punt de vista geogràfictinguin alguna cosa en comú, com pot serla proximitat.

-Quin és el procés per fer una auditoriaambiental?

És un procés que pot durar en total a lavora d’un any. Hem fixat un model de me-todologia de treball que s’adapta en funciódel municipi, però amb uns principis fona-mentals, com, per exemple, que els que fanel treball de diagnosi no són ni els tècnicsdel municipi ni els de la Diputació. És a dir,que no volem que facin el treball els matei-xos tècnics que fan la feina de cada dia. Pri-mer, per una qüestió de dedicació, i des-prés, de “contaminació”. Com que ho hemplantejat mitjançant concurs públic i equipsauditors, són equips d’experts indepen-dents i externs. Aquests experts primer fanla diagnosi ambiental del municipi, ava-luant tots els fluxos, aigua, residus, energia,zones industrials, clavegueram, planeja-ment urbanístic, etc. A partir de la diagnosies plantegen les línies estratègiques, perquèsón objectius a mitjà i llarg termini. Sónpropostes per corregir i avançar. Tot aixòtambé es fa amb un pla de participació ciu-tadana. O sigui, que aquest equip d’expertsno es tanca en un despatx amb 400 dossiersi aparells i després surt i proposa accions.Ens sembla més correcte que, un cop feta ladiagnosi, es presenti a l’estructura social delmunicipi i es convidi a participar la plurali-tat i diversitat d’actors socials, no tan solsels grups ecologistes, que estan més sensibi-litzats –aquests hi participen, evident-ment–, sinó també entitats veïnals i comer-cials o grups organitzats, com associacionsde dones o de tercera edat, centres excur-sionistes i entitats esportives. És molt im-portant intentar engrescar el màxim degent per tenir la visió plural que conformael total del municipi. Les opinions d’aquestsactors socials no contrarestaran les anàlisis,però sí que aportaran el punt de vista decom es veuen les coses, i les visions a vega-des coincideixen, i a vegades, no. Per exem-ple –i, amb això, ens hi hem trobat–, pelsexperts, és molt important destacar que noes fa la recollida diferenciada de brossa

orgànica i inorgànica, i, pels ciutadans, elprincipal problema són els excrements delsgossos al carrer. Potser no cal prioritzar unaacció sobre l’altra, però sí que s’han de te-nir totes dues en compte.

- Les diagnosis descobreixen malalties osímptomes comuns?

N’hi ha molts de comuns. A les zones mésurbanes, el soroll és una qüestió molt pro-blemàtica; els residus, també, i el problemade la mobilitat, els cotxes i els desplaça-ments és, igualment, molt important. Encanvi, a les zones més rurals hi ha un tipusespecial de residus, com són els purins. Hiha especificitats, però els grans temes sónsempre els residus, el soroll, la mobilitat itambé l’aprofitament energètic.

- El concepte de treball en xarxa ja és sos-tenible en si mateix. Els ajuntaments que enformen part, comparteixen prou bé els seusesforços i les seves necessitats?

Nosaltres, el que fem és socialitzar, en el sen-tit de posar en comú els resultats dels treballsque es fan, i els municipis els agafen i se’ls adap-ten. En aquests moments hi ha 190 associats,a més d’observadors de llocs on no hi ha ini-ciatives semblants. Lleida, Reus i Girona en sónsocis, i Calvià i Ontinyent, per exemple, hi es-tan adherits. La xarxa es reuneix en assembleaordinària un cop l’any, amb el mateix pes envots per a tothom: és igual per a Barcelona queper a Teià.

- Per on ha de passar l’acció de futur?De cara al pròxim mandat, d’alguna ma-

nera ja tindrem tancat el procés d’Agendes21 i ara calen ajuts tècnics per comprome-tre l’execució d’accions concretes. Per exem-ple, hem de posar en marxa l’aplicació del’energia solar, tenint present que, si el go-vern de la Generalitat i el central no hi aju-den, tindrem barreres. Però, bé, hem de tre-ballar en aquesta línia. En el tema de la mo-bilitat treballem per fer el pacte local de lamobilitat sostenible amb transport públic,a peu, amb bicicleta... Hem de continuardefinint l’“anella verda” al voltant dels parcsfluvials; hem començat amb el del Besòs,però hem d’anar “recosint” aquests espaisal voltant dels rius. D’alguna manera, hemde deixar el marc global per entrar en ac-cions concretes.

Elisenda Ledesma

Treballar enxarxa permetoptimitzar elsesforços i elsrecursos tècnicsi econòmics,sovint escassos,delsajuntaments

04 BCN verda /PERSONATGE/82 9/9/01 10:04 Página 15

CIUT

AT VE

LLA

EIXA

MPL

ESA

NTS-

MON

TJUÏ

C

16

V E R D A


PLAÇA POETA BOSCÀkUna bona manera d’aprendre a res-pectar els espais verds és cuidar-los.És per aquest motiu que els alumnesde les escoles Alexandre Galí, JoanBaptista i Mediterrània han col·la-borat en les feines de posada a puntd’aquesta plaça. L’actuació ha con-sistit en la plantació d’arboços (Ar-butus unedo), i també hi ha col·la-borat l’A. V. Barceloneta.

vINTERIOR D’ILLA JAGUAR En col·laboració amb el districte,s’ha enjardinat aquest nou interiord’illa amb tipuanes (Tipuana tipu)recuperades d’altres zones de la ciu-tat, palmeres de 5 m d’alçada del’espècie Washingtonia robusta ibambús (Phillostachys aurea) alsparterres.

RECUPERACIÓ DE PALMERARSkLes llevantades que aquest any hanpatit les platges de Barcelona handeixat molt fets malbé els petits pal-merars que les enjardinaven. Per recuperar-los, s’han arrencat elsexemplars morts, s’han podat les 68palmeres que s’han pogut conservari s’han plantat 27 Washingtonia ro-busta.

PARC DE LA CIUTADELLAS’ha sembrat amb gespa una super-fície de 4.000 m2 situada a la zonadel col·lector del Parc de la Ciuta-della que estava molt deteriorada aconseqüència del mal ús.

INSTAL·LACIÓ DE REGkA les illetes que hi ha a l’av. Diago-nal a l’altura de Marina i Sardenyas’ha ressembrat la gespa i s’ha ins-tal·lat reg per aspersió.

JARDINS JOAN AMARGÓSkS’ha fet la posada a punt d’a-quests jardins, que donen accés alTeatre Grec. Els treballs han con-sistit en la instal·lació d’una novajardinera per a espècies aquàti-ques dins d’una làmina d’aigua,la retallada i el sanejament de l’heura, la plantació de parterresamb vivaces –Hebe speciosa i es-pígol (Lavandula angustifolia)–,la retallada de les alzines (Quer-cus ilex) que hi ha a l’amfiteatre iel condicionament de tot el siste-ma de reg.

CARRER RIBESS’han plantat margallons (Chamae-rops humilis) en dues jardineres defosa d’aquest carrer i s’hi ha apor-tat mulch per millorar la qualitat delsubstrat.

CARRER FINLÀNDIALa remodelació d’aquest carrer, ambla col·laboració del districte, ha permèsaugmentar l’arbrat viari amb la plan-tació de 42 Brachychiton populneum.

AVINGUDA MARQUÈS DE COMILLAS S’han condicionat els parterres quehi ha davant de l’Escola de Jardine-ria Rubió i Tudurí, i també s’han re-estructurat els grups de planta vivaçamb la plantació de Ruscus hipo-glossum i Petasites fragans, s’ha re-encebat la gespa, s’ha ressembrat laque s’havia fet malbé i s’ha ajustatel sistema de reg.

05 BCN verda /B VERDA/82 9/9/01 10:00 Página 16

LES C

ORTS

SARR

IÀ - S

ANT G

ERVA

SI


UPARC DEL PALAU DE PEDRALBESA diverses zones del parc s’han fetfeines de posada a punt, que hanconsistit en la poda dels Evonymusjaponicus i els llorers (Laurus nobi-lis) que hi ha davant del palau, laplantació de cedres (Cedrus deoda-ra) de recuperació retirats de l’av.Diagonal amb motiu de les obres deltramvia i la instal·lació de reg au-tomàtic i de reg per degoteig a lazona de joc infantil.

hJARDINS JAUME VICENS VIVESPer millorar la qualitat general d’aquest espai, s’han reencebat i ressem-brat 2.000 m2 de gespa. També s’ha fet la mateixa operació en els 1.500m2 de parterres de gespa que hi ha a l’av. Josep Tarradellas (a la fotogra-fia) a l’altura del c. Entença.

JARDINS DOCTOR ROIG I RAVENTÓSkS’han plantat arbustos en zones degespa –marfulls (Viburnum tinus),coronil·les (Coronilla valentina glau-ca), Callistemon speciosus, Evony-mus fortunei, Myoporum acumina-tum, Hebe speciosa, Pyracantha coc-cinea, Escallonia rubra macrantha iBerberis thunbergii atropurpurea–,s’ha renovat la gespa, s’ha instal·latreg per aspersió en 1.300 m2 de par-terres i s’ha instal·lat reg per dego-teig als parterres d’arbustos.

vPLAÇA ROSA SABATERL’àrea per a gossos d’aquesta plaça s’ha can-viat de lloc i s’ha ampliat. L’actuació s’ha com-pletat amb la instal·lació de reg per degoteigautocompensant i la plantació de Myoporumacuminatum, també amb reg per degoteig.

VIL·LA CECÍLIA I QUINTA AMÈLIA En aquests dos parcs s’han fet treballs deposada a punt. A la Quinta Amèlia s’hanplantat 150 xiprers (Cupressus sempervi-rens) i a la Vil·la Cecília s’han retallat els xi-prers de tot el parc amb l’objectiu de rebai-xar l’alçada de les tanques vegetals i ade-quar-les a la normativa de seguretat delstreballs de manteniment.


vNOU ENJARDINAMENTA la ctra. de Sant Cugat, a l’altura del pg. dela Vall d’Hebron, s’han acabat els treballsd’enjardinament d’una superfície de 3.000m2, amb la plantació d’arbres –xicrandes(Jacaranda mimosifolia), Albizia julibrissin,alzines (Quercus ilex), alzines sureres(Quercus suber), pollancres (Populus nigraitalica), pins pinyers (Pinus pinea), Tipuana

speciosa i figueres (Ficus carica)–, arbustos–baladres (Nerium oleander), llentiscles(Pistacia lentiscus), marfulls (Viburnum ti-nus), romanins (Rosmarinus officinalis),arboços (Arbutus unedo), buguenvíl·lees(Bougainvillea glabra), Teucrium fruticans,abèlies (Abelia floribunda) i Hebe x Carlteschner–, hidrosembra i la instal·lació dereg automàtic i mobiliari urbà.

18 BARCELONA VERDA, NÚM. 82 JUNY 2002

GRÀC

IAHO

RTA-

GUIN

ARDÓ

V E R D A

AVINGUDA REPÚBLICA ARGENTINAS’han fet treballs de naturalització dels parterres amb la plantació d’arbustos: pitòspors (Pittosporum tobira), ar-boços (Arbutus unedo) i llentiscles (Pistacia lentiscus).

RONDA DEL GUINARDÓkEn aquest gran vial, entre els c. Car-tagena i Sant Quintí, s’ha fet unjardí en un espai de talussos quefins ara s’utilitzava com a lloc d’a-parcament. S’hi han plantat 2Brachychiton populneum recupe-rats d’altres zones de la ciutat, 17aurons negres (Acer monspessula-num), 31 pollancres (Populus nigraitalica), 75 Cornus alba i 22 freixesde fulla gran (Fraxinus excelsior).També s’hi han plantat arbustossarmentosos i plantes entapissants–Parthenocissus tricuspidata, heu-res (Hedera helix) i rosers– i pratflorit, i s’hi ha instal·lat mobiliariurbà.

PLANTACIÓ D’ARBUSTOSS’ha plantat nou arbustatge als c. Berruguete, Ventu-ra Rodríguez, Juan de Mena i Rubió i Balaguer, ambl’objectiu de millorar els parterres i els talussos quehi ha en aquesta zona. Les espècies triades han estatBuddleja davidii, Feijoa sellowiana, arbres del para-dís (Elaeagnus angustifolia), pitòspors (Pittosporumtobira), baladres (Nerium oleander) i Teucrium fruti-cans.

INSTAL·LACIÓ DE REGLa xarxa de reg per aspersió permet gestionar adequada-ment l’aigua destinada al manteniment del verd. Al dis-tricte d’Horta-Guinardó, aquesta xarxa s’ha fet arribar alc. Benlliure, al Pla de Montbau, al pg. de la Vall d’Hebroni a l’av. de Can Marcet. En els dos últims casos, els treballss’han completat amb la ressembra dels parterres de gespa.L’actuació a l’av. de Can Marcet ha comptat amb la col·la-boració del districte.

RAMBLA DEL PRATkLa remodelació de les voreres d’aquestarambla a l’altura de l’av. Príncep d’Astúriesha permès augmentar-ne l’enjardinament.L’actuació, feta amb la col·laboració del dis-tricte, ha consistit en la plantació de roma-nins (Rosmarinus officinalis), espernallacs(Santolina chamaecyparissus) i un garrofer(Ceratonia siliqua).


20

P A R C S D E C I U T A T


El jardí de l’adroguer

Quan Josep Vidal Ribas va morir, el1870, era un adroguer que haviafet fortuna. Posseïa la fàbrica Com-

panyia Anònima de Productes Químics i te-nia tres botigues a Barcelona. I també unafinca a Esplugues, que començava a ser co-neguda com a Can Vidalet. La va deixar aun dels seus fills, Emili Vidal Torrents. CanVidalet és ara el jardí públic més maco de lapoblació, i forma una anella amb el parc,més jove, de la Solidaritat i amb la bella fin-ca particular de Can Cota.

Can Vidalet no era només el parc que po-dem veure, sinó també una finca pagesa,amb conreus de secà que van anar desapa-reixent, com d’altres, amb l’impacte de laimmigració dels anys 50 i 60. S’hi va anarconformant un barri dens que té la meitatdels habitants d’Esplugues. La població vadeixar de ser el destí d’estiueig que era –cosaque avui dia ens pot sorprendre– per con-vertir-se en destí d’immigració. Els jardinsvan ser comprats per l’ajuntament, i el 15 demaig de 1975 es va inaugurar aquest parc,que conserva en bona part l’aspecte que livan donar els creadors.

En el millor treball que hi ha sobre el joveparc, Lourdes Planes, geògrafa de la Di-recció de Serveis de l’Espai Públic de laMancomunitat de Municipis, revela com,l’any 1998, una desgràcia va ajudar a sabermés coses de la finca. Un temporal va fercaure un arbre sobre el templet que hi haal mig de l’estany i el va destruir. En recu-perar-se’n les restes es va trobar a la based’una de les columnes la paraula “Toscu-no” i la data de 1897.

Però la cosa venia de més lluny: trentaanys enrere constava que tres jardinerstreballaven per a la finca de l’adroguerJosep Vidal Ribas. Era un lloc d’esbarjo ide vacances que, al costat, hi tenia campspropietat d’altres famílies de la burgesiabarcelonina, com ara els Juncadella, ques’emparentarien amb els Vidal.

També devem a Lourdes Planes el fet desaber que la guerra civil va marcar lahistòria de Can Vidalet. Un membre dela família, l’enginyer Emili Vidal Junca-della, va ser detingut i mort a l’Arrabas-sada en els primers dies del conflicte, el29 de juliol de 1936. El ministre de De-fensa de la República, Indalecio Prieto, vaviure a Can Vidalet –era la seva residèn-cia privada– entre l’octubre del 1937 i laprimavera del 1938. La família Vidal varecuperar les propietats en acabar la guer-ra, però no va superar mai la tragèdia per-sonal de la mort d’un dels seus membresi el fet que l’enemic hagués ocupat una deles cases.

Anys després, la urbanització dels carrersdels voltants van retallar la finca, i la partque havia estat conreada va quedar erma.La propietat es va anar abandonant i els an-tics jardins van ser arrasats, fins al punt quees van talar alguns arbres per preparar di-nars a l’aire lliure alguns diumenges. Entreel 1970 i el 1974, la finca va ser venuda al’ajuntament, que va decidir salvar-la de l’a-bandó i transformar-la en parc urbà per do-tar d’un pulmó verd el barri de Can Vida-let, que havia crescut al seu costat i on viuenmés de 15.000 espluguencs. �

TEXT

Josep M. Huertas

FOTOS

Pepe Encinas


SANT

ANDR

EUNO

U BA

RRIS

SANT

MAR

TÍPARC DEL POBLENOUA les platges de la Mar Bella i Nova Mar Be-lla, s’hi ha plantat 13 palmeres de l’espècie Wa-shingtonia robusta.

PARC DEL PORT OLÍMPICTAmb l’objectiu de fer la posada a punt prèvia a latemporada de banys, s’han reposat les plantes vi-vaces d’aquest parc. Les espècies triades han estatel romaní (Rosmarinus officinalis),la sàlvia (Salvia officinalis), l’espí-gol (Lavandula angustifolia), la fa-rigola (Thymus vulgaris), Festucaovina glauca, Pelargonium odora-tissimum, Cotoneaster horizonta-lis i Coreopsis lanceolata.

PLAÇA DE LA TORRE LLOBETAAmb la col·laboració del districte, s’han fet els treballs d’enjardinamentd’aquesta plaça i d’una bona part del’àrea que l’envolta: els c. Santa Fe iSubirats, el passatge que els comuni-ca i alguns parterres del pg. Mara-gall. L’actuació ha consistit en laplantació d’arbres –sòfores (Sopho-ra japonica), arbres de l’amor (Cer-cis siliquastrum), cirerers del Japó

(Prunus serrulata ‘Kwanzan’), xi-crandes (Jacaranda mimosifolia), Populus alba bolleana, tarongers (Ci-trus aurantium amara), xiprers (Cu-pressus sempervirens), oliveres (Oleaeuropaea), Tilia hybrida argentea,Parkinsonia aculeata, Albizia juli-brissin, pins pinyers (Pinus pinea),pins blancs (Pinus halepensis), tama-rius (Tamarix gallica), pebrers bords(Schinus molle) i alzines (Quercus

ilex)– i també en la plantació d’ar-bustos, aromàtiques i entapissants–anglesines (Wisteria sinensis), lles-samins blaus (Plumbago auriculata),Cotoneaster horizontalis, romanins(Rosmarinus officinalis), baladres(Nerium oleander), Euryops pecti-natus, geranis (Pelargonium zonale)i lilàs (Syringa vulgaris). L’actuaciós’ha completat amb la instal·lació dereg per aspersió i per degoteig.

vPARC DE CAN DRAGÓLes últimes actuacions de manteni-ment d’aquest parc han consistit enl’airejament, la descompactació i laprogramació del reg dels parterresde gespa que hi ha a l’altura de l’av.Meridiana.

vCARRER GRAN DE SANT ANDREUL’ornamentació d’aquest gran vial s’ha millorat amb la plantació de mar-gallons (Chamaerops humilis) en dues jardineres.

SEMBRA DE GESPARAls parterres que hi ha a lapl. Miquel Casablancas iJoanico i al c. del Cep s’hasembrat de nou la gespaque estava en mal estat i,en el segon cas, els parter-res també s’han reencebat.

hCARRER ARAGÓEn el tram d’aquest carrer a l’altura de Guipúscoa s’han escatat lesjardineres, s’ha millorat el substrat i s’ha fet una plantació d’aromà-tiques a base de romaní (Rosmarinus officinalis), espernallac (San-tolina chamaecyparissus) i Fatsia japonica.

06 BCN verda /PARCS CIUdoble/82 9/9/01 09:57 Página 23

20



El jardí de l’adroguer

Quan Josep Vidal Ribas va morir, el1870, era un adroguer que haviafet fortuna. Posseïa la fàbrica Com-

panyia Anònima de Productes Químics i te-nia tres botigues a Barcelona. I també unafinca a Esplugues, que començava a ser co-neguda com a Can Vidalet. La va deixar aun dels seus fills, Emili Vidal Torrents. CanVidalet és ara el jardí públic més maco de lapoblació, i forma una anella amb el parc,més jove, de la Solidaritat i amb la bella fin-ca particular de Can Cota.

Can Vidalet no era només el parc que po-dem veure, sinó també una finca pagesa,amb conreus de secà que van anar desapa-reixent, com d’altres, amb l’impacte de laimmigració dels anys 50 i 60. S’hi va anarconformant un barri dens que té la meitatdels habitants d’Esplugues. La població vadeixar de ser el destí d’estiueig que era –cosaque avui dia ens pot sorprendre– per con-vertir-se en destí d’immigració. Els jardinsvan ser comprats per l’ajuntament, i el 15 demaig de 1975 es va inaugurar aquest parc,que conserva en bona part l’aspecte que livan donar els creadors.

En el millor treball que hi ha sobre el joveparc, Lourdes Planes, geògrafa de la Di-recció de Serveis de l’Espai Públic de laMancomunitat de Municipis, revela com,l’any 1998, una desgràcia va ajudar a sabermés coses de la finca. Un temporal va fercaure un arbre sobre el templet que hi haal mig de l’estany i el va destruir. En recu-perar-se’n les restes es va trobar a la based’una de les columnes la paraula “Toscu-no” i la data de 1897.

Però la cosa venia de més lluny: trentaanys enrere constava que tres jardinerstreballaven per a la finca de l’adroguerJosep Vidal Ribas. Era un lloc d’esbarjo ide vacances que, al costat, hi tenia campspropietat d’altres famílies de la burgesiabarcelonina, com ara els Juncadella, ques’emparentarien amb els Vidal.

També devem a Lourdes Planes el fet desaber que la guerra civil va marcar lahistòria de Can Vidalet. Un membre dela família, l’enginyer Emili Vidal Junca-della, va ser detingut i mort a l’Arrabas-sada en els primers dies del conflicte, el29 de juliol de 1936. El ministre de De-fensa de la República, Indalecio Prieto, vaviure a Can Vidalet –era la seva residèn-cia privada– entre l’octubre del 1937 i laprimavera del 1938. La família Vidal varecuperar les propietats en acabar la guer-ra, però no va superar mai la tragèdia per-sonal de la mort d’un dels seus membresi el fet que l’enemic hagués ocupat una deles cases.

Anys després, la urbanització dels carrersdels voltants van retallar la finca, i la partque havia estat conreada va quedar erma.La propietat es va anar abandonant i els an-tics jardins van ser arrasats, fins al punt quees van talar alguns arbres per preparar di-nars a l’aire lliure alguns diumenges. Entreel 1970 i el 1974, la finca va ser venuda al’ajuntament, que va decidir salvar-la de l’a-bandó i transformar-la en parc urbà per do-tar d’un pulmó verd el barri de Can Vida-let, que havia crescut al seu costat i on viuenmés de 15.000 espluguencs. �

TEXT

Josep M. Huertas

FOTOS

Pepe Encinas


SANT

ANDR

EUNO

U BA

RRIS

SANT

MAR

TÍPARC DEL POBLENOUA les platges de la Mar Bella i Nova Mar Be-lla, s’hi ha plantat 13 palmeres de l’espècie Wa-shingtonia robusta.

PARC DEL PORT OLÍMPICTAmb l’objectiu de fer la posada a punt prèvia a latemporada de banys, s’han reposat les plantes vi-vaces d’aquest parc. Les espècies triades han estatel romaní (Rosmarinus officinalis),la sàlvia (Salvia officinalis), l’espí-gol (Lavandula angustifolia), la fa-rigola (Thymus vulgaris), Festucaovina glauca, Pelargonium odora-tissimum, Cotoneaster horizonta-lis i Coreopsis lanceolata.

PLAÇA DE LA TORRE LLOBETAAmb la col·laboració del districte, s’han fet els treballs d’enjardinamentd’aquesta plaça i d’una bona part del’àrea que l’envolta: els c. Santa Fe iSubirats, el passatge que els comuni-ca i alguns parterres del pg. Mara-gall. L’actuació ha consistit en laplantació d’arbres –sòfores (Sopho-ra japonica), arbres de l’amor (Cer-cis siliquastrum), cirerers del Japó

(Prunus serrulata ‘Kwanzan’), xi-crandes (Jacaranda mimosifolia), Populus alba bolleana, tarongers (Ci-trus aurantium amara), xiprers (Cu-pressus sempervirens), oliveres (Oleaeuropaea), Tilia hybrida argentea,Parkinsonia aculeata, Albizia juli-brissin, pins pinyers (Pinus pinea),pins blancs (Pinus halepensis), tama-rius (Tamarix gallica), pebrers bords(Schinus molle) i alzines (Quercus

ilex)– i també en la plantació d’ar-bustos, aromàtiques i entapissants–anglesines (Wisteria sinensis), lles-samins blaus (Plumbago auriculata),Cotoneaster horizontalis, romanins(Rosmarinus officinalis), baladres(Nerium oleander), Euryops pecti-natus, geranis (Pelargonium zonale)i lilàs (Syringa vulgaris). L’actuaciós’ha completat amb la instal·lació dereg per aspersió i per degoteig.

vPARC DE CAN DRAGÓLes últimes actuacions de manteni-ment d’aquest parc han consistit enl’airejament, la descompactació i laprogramació del reg dels parterresde gespa que hi ha a l’altura de l’av.Meridiana.

vCARRER GRAN DE SANT ANDREUL’ornamentació d’aquest gran vial s’ha millorat amb la plantació de mar-gallons (Chamaerops humilis) en dues jardineres.

SEMBRA DE GESPARAls parterres que hi ha a lapl. Miquel Casablancas iJoanico i al c. del Cep s’hasembrat de nou la gespaque estava en mal estat i,en el segon cas, els parter-res també s’han reencebat.

hCARRER ARAGÓEn el tram d’aquest carrer a l’altura de Guipúscoa s’han escatat lesjardineres, s’ha millorat el substrat i s’ha fet una plantació d’aromà-tiques a base de romaní (Rosmarinus officinalis), espernallac (San-tolina chamaecyparissus) i Fatsia japonica.


BARCELONA VERDA, NÚM. 82 JUNY 2002 21 22

R E P O R T A T G E


Aquest bernat pescaire (Ardea cinerea)–a la fotografia de dalt– que albira tran-quil·lament la gran superfície verda de

l’Espanya Industrial –o potser l’Estació deSants– des d’una de les cinc grans torres situa-des a la part superior del parc, de ben segurpertany a la colònia d’aquestes aus més im-portant de Catalunya: la que des de fa moltsanys nia al Parc de la Ciutadella de Barcelona.Tot un privilegi, ja que aquest ocell es distin-

geix dels altres ardeids (pertany a aquesta fa-mília d’aus) per la mida més grossa, les partssuperiors grises i el coll i el cap blancs, amb unaampla ratlla negra des de l’ull fins a la puntad’un llarg i gràcil plomall. O sigui, un ocell bo-nic de veritat, i de vol valent i majestuós, queés una sort poder contemplar, si és que, de tanten tant, es detura el pas i es mira cap al cel, ales capçades dels arbres o fins i tot dalt dels edi-ficis. Qui ho faci, a més de coloms i gavines, aBarcelona, hi veurà sovint moltes altres espè-cies d’aus.

Malgrat que, a primer cop d’ull, Barcelonasembla una massa densa d’edificis, el cas és que,dins del terme municipal, hi conviuen ambientsdiferents: la costa i els penya-segats marítims,els boscos o imitacions seves (parcs i jardins isegons quines concentracions d’arbrat viari),els conreus urbans (actualment en franca re-cessió) i el medi urbà pròpiament dit (edificis,carrers i places). Cadascun d’aquests ambientsté associada una ornitofauna específica, per laqual cosa, si n’arriba a desaparèixer algun, tam-bé desapareixeran les espècies d’ocells que hiestan relacionades.

VIURE A L’URBSEn el cas de les ciutats, hi ha moltes espèciesque hi viuen perquè és el seu hàbitat, però tam-bé n’hi ha d’altres que hi són perquè l’homeho ha afavorit. Així, a Barcelona hi ha censa-des al voltant de 300 espècies d’ocells. Cal tenir en compte que les aus s’adapten a qual-sevol hàbitat, ja que el fet de volar les fa inde-pendents d’un espai de terra físic, tenen unagran mobilitat i, a més a més, la seva gammade dietes és molt àmplia (carnívores, insectí-vores, granívores, etc.).

Hi ha espècies que trien el medi urbà perquèhi aconsegueixen molt més fàcilment el men-jar i perquè les estructures urbanes els pro-porcionen, en molts casos, superfícies planesper fer-hi els nius. En són bons exemples les ci-gonyes, les orenetes i, fins i tot, els falcons, quetenen com a presa bàsica els coloms. De fet,per a un falcó, la part de dalt de l’hotel Arts ésuna suite immillorable.

EL MARA la costa hi ha ocells associats al medi marí.Acostumen a ser de mida mitjana-gran i és fre-

Barcelona: tot un món d’ocells

Si el manteniment de la biodiversitat és un delselements clau de la sostenibilitat, a Barcelona, isense por d’exagerar, els ocells són legió, a vegadesfins i tot massa nombrosa (l’ocupació del territorisempre ha estat difícil entre espècies). La clau de laconvivència que ha de permetre mantenir i fins i totaugmentar aquesta riquesa faunística passa,sobretot, per mesures que fomentin l’equilibri de laseva presència.

Al penya-segatmarítim de

Montjuïc –a lafotografia de

baix– hi ha lacolònia de

xoriguers mésimportantd’Europa

El vellombre de set troncs




Can Vidalet és un parc de3,8 hectàrees situat a lapart sud d’Esplugues. Té

47 espècies d’arbres, entre les qualsdestaquen un pi blanc conegut comel Pi Dret i un bellaombra de setbraços. El Pi Dret té una alçada de20 metres, considerada poc correnten aquesta mena de coníferes, i és alcostat de l’estany del templet, ques’ha refet.

La seva situació aïllada ha ajudat elPi Dret, que té més de 70 anys, a de-senvolupar-se. Segurament es va plan-tar en una reforma del jardí atribuïdaper alguns a l’arquitecte jardiner Ni-colau Maria Rubió i Tudurí, que vatreballar en diverses finques de la bur-gesia, a més de dirigir el Servei deParcs de Barcelona.

És de justícia esmentar el conjuntd’alzines que hi ha per tot el parc,

especialment a la part central. Sónde bones dimensions, de 15 o mésmetres d’alçada, i fan una ombraque s’agraeix quan arriba la calor del’estiu. Troanes, pebrers bords, ti-puanes, oms, oliveres i magnolierses reparteixen pels camins de CanVidalet. Crida l’atenció del visitantun conjunt d’arbres d’una espèciepoc habitual, el braquiquíton, pro-cedent d’Austràlia, molt esvelt i en

Can Vidalet: un pulmó verdd’alzines a Esplugues de Llobregat



alguns casos amb propietats far-macèutiques.

També hi ha 26 espècies d’arbustos iplantes diverses, que contribueixen de-cisivament a crear la sensació de trobar-se al mig d’un parc ric en vegetació, ca-racterística pròpia de les finques bur-geses que al llarg del segle XIX es vananar creant al Baix Llobregat, quan toteren pobles i grans extensions agríco-les.

A Can Vidalet ha sobreviscut una deles cases familiars, ara transformada enescola d’idiomes, i també dues escultu-res de discreta qualitat. S’hi han habili-tat alguns espais per practicar el futbolsala i la petanca, i un edifici poc indicatacull un bar i els serveis.

Més interessant és la preservació delsespais d’aigua. L’estany disposa d’unentrant de roques sobre les quals hi haun arc coronat pel templet. A sota ma-

teix hi ha un pas entre les roques perfer un petit passeig romàntic. Un men-hir i uns taxodis –arbres procedents deNord-amèrica que creixen als pantans–hi afegeixen la nota exòtica. El safa-reig és en un indret elevat on s’arribamitjançant unes escalinates. Al darre-re, s’hi veu la inconfusible muntanyade Sant Pere Màrtir, teló de fons d’Es-plugues. I encara hi ha un tercer llocd’aigua, un petit estany sobre el qual

s’aixeca una de les dues escultures queprocedeixen de l’antiga finca. És apoca distància de la casa que s’ha con-servat.

Si tot el parc està com aixecat sobre elnivell dels carrers, encara hi ha un llocmés alt, conegut com el Turonet, al quals’arriba per una rampa de cargol. Permetuna vista força general sobre el conjuntde Can Vidalet, inclòs el barri contigu.

Qui vulgui conèixer més bé el passat

verd i pagès d’Esplugues no ha de fer mésque travessar el pont del carrer princi-pal, el de Laureà Miró, per descobrirCan Cota, una magnífica casa senyorialamb alguns camps de conreu, propietatdel baró de Vilagaià. El safareig, perfec-tament visible des del pont, és una peti-ta meravella de temps passats que ha arri-bat fins al segle XXI; paga la pena el pe-tit desplaçament que s’ha de fer des deCan Vidalet per contemplar-lo. �


BARCELONA VERDA, NÚM. 82 JUNY 2002 21 22

R E P O R T A T G E


Aquest bernat pescaire (Ardea cinerea)–a la fotografia de dalt– que albira tran-quil·lament la gran superfície verda de

l’Espanya Industrial –o potser l’Estació deSants– des d’una de les cinc grans torres situa-des a la part superior del parc, de ben segurpertany a la colònia d’aquestes aus més im-portant de Catalunya: la que des de fa moltsanys nia al Parc de la Ciutadella de Barcelona.Tot un privilegi, ja que aquest ocell es distin-

geix dels altres ardeids (pertany a aquesta fa-mília d’aus) per la mida més grossa, les partssuperiors grises i el coll i el cap blancs, amb unaampla ratlla negra des de l’ull fins a la puntad’un llarg i gràcil plomall. O sigui, un ocell bo-nic de veritat, i de vol valent i majestuós, queés una sort poder contemplar, si és que, de tanten tant, es detura el pas i es mira cap al cel, ales capçades dels arbres o fins i tot dalt dels edi-ficis. Qui ho faci, a més de coloms i gavines, aBarcelona, hi veurà sovint moltes altres espè-cies d’aus.

Malgrat que, a primer cop d’ull, Barcelonasembla una massa densa d’edificis, el cas és que,dins del terme municipal, hi conviuen ambientsdiferents: la costa i els penya-segats marítims,els boscos o imitacions seves (parcs i jardins isegons quines concentracions d’arbrat viari),els conreus urbans (actualment en franca re-cessió) i el medi urbà pròpiament dit (edificis,carrers i places). Cadascun d’aquests ambientsté associada una ornitofauna específica, per laqual cosa, si n’arriba a desaparèixer algun, tam-bé desapareixeran les espècies d’ocells que hiestan relacionades.

VIURE A L’URBSEn el cas de les ciutats, hi ha moltes espèciesque hi viuen perquè és el seu hàbitat, però tam-bé n’hi ha d’altres que hi són perquè l’homeho ha afavorit. Així, a Barcelona hi ha censa-des al voltant de 300 espècies d’ocells. Cal tenir en compte que les aus s’adapten a qual-sevol hàbitat, ja que el fet de volar les fa inde-pendents d’un espai de terra físic, tenen unagran mobilitat i, a més a més, la seva gammade dietes és molt àmplia (carnívores, insectí-vores, granívores, etc.).

Hi ha espècies que trien el medi urbà perquèhi aconsegueixen molt més fàcilment el men-jar i perquè les estructures urbanes els pro-porcionen, en molts casos, superfícies planesper fer-hi els nius. En són bons exemples les ci-gonyes, les orenetes i, fins i tot, els falcons, quetenen com a presa bàsica els coloms. De fet,per a un falcó, la part de dalt de l’hotel Arts ésuna suite immillorable.

EL MARA la costa hi ha ocells associats al medi marí.Acostumen a ser de mida mitjana-gran i és fre-

Barcelona: tot un món d’ocells

Si el manteniment de la biodiversitat és un delselements clau de la sostenibilitat, a Barcelona, isense por d’exagerar, els ocells són legió, a vegadesfins i tot massa nombrosa (l’ocupació del territorisempre ha estat difícil entre espècies). La clau de laconvivència que ha de permetre mantenir i fins i totaugmentar aquesta riquesa faunística passa,sobretot, per mesures que fomentin l’equilibri de laseva presència.

Al penya-segatmarítim de

Montjuïc –a lafotografia de

baix– hi ha lacolònia de

xoriguers mésimportantd’Europa

El vellombre de set troncs



qüent veure’ls des de l’escullera del port, so-vint al darrere de les barques de pesca. Les espè-cies més representatives són el gavià argentat(Larus cachinnans), la gavina riallera (Larus ri-dibundus), el mascarell (Sula bassana), el corbmarí (Phalacrocorax carbo) i les baldrigues (Puf-finus sp.) D’aquestes cinc espècies, el gavià ar-gentat és el que ha experimentat una major ex-pansió, no solament a Barcelona, sinó tambéarreu de la Catalunya interior, ja que ha can-viat els hàbits d’alimentació i ha passat de serconsumidor de peixos a ser omnívor, com l’home, que, de fet, és qui li ha facilitat aquestcanvi mitjançant els abocadors de residus a celobert que encara hi ha arreu del país.

El mascarell és l’au marina més gran que vi-sita Barcelona, i es caracteritza pels seus es-pectaculars picats des de gran alçada a l’horade pescar; el corb marí és un bussejador con-sumat, per la qual cosa captura els peixos em-paitant-los sota l’aigua; la baldriga és una aupelàgica que només visita la costa per repro-duir-se i que s’alimenta de nit, aprofitant l’as-cens vertical del plàncton, i la gavina riallera,més petita que el gavià argentat, és, bàsicament,migratòria, sobretot provinent del nord i elcentre d’Europa.

Pel que fa als ocells que viuen als penya-segats marítims, pertanyen a espècies asso-ciades a ambients rupícoles, com el falcó pe-legrí (Falco peregrinus), el xoriguer comú(Falco tinnunculus), la merla blava (Monti-cola solitarius), el mussol comú (Athene noc-tua), els falciots (Apus sp.) i els gavians (La-rus sp.). Dins d’aquest grup cal destacar queal penya-segat marítim de Montjuïc hi ha lacolònia de xoriguers més important d’Eu-ropa. Un espai relictual i molt important, jaque encara conserva vegetació de reredunai de la platja que hi havia antigament al peudel penya-segat, la qual cosa ha afavorit lapresència de la fauna associada, com serps,conills, rèptils i papallones, i en fa un delsllocs de Catalunya on hi ha més mussols.

BOSCOS, CAMPS I BROLLESEls boscos són ambients caracteritzats per lapresència d’una sèrie d’obstacles verticals: elsarbres. A Barcelona, a més de la serra de Coll-serola, els parcs i jardins i algunes zones d’ar-brat viari esdevenen un hàbitat boscós per a lesespècies que el necessiten. Els ocells s’hi hanadaptat de manera diversa, i generalment sónpetits, tenen les ales arrodonides i presentencolors trencats i críptics. Predominen les espè-cies insectívores, i les més representatives sónel raspinell (Certhia brachydactyla), el bruel(Regulus ignicapillus), el pit-roig (Erithacus ru-becula), les mallerengues (Parus sp.), la merla(Turdus merula) i el gamarús (Strix aluco).

Els camps i les brolles són ambients en viesd’extinció a totes les ciutats. Els ocells que hiviuen són els associats als conreus, i es carac-teritzen pels colors críptics (si són espècies decamp obert) i per les petites dimensions (en elcas d’ocells de brolles). Els ocells més repre-sentatius que viuen en els escassos hàbitats re-lictuals de camps i brolles que encara hi ha aBarcelona són el gratapalles (Emberiza cirlus),els tallarols (Sylvia sp.), la garsa (Pica pica), elmussol comú (Athene noctua), el xot (Otusscops) i l’enganyapastors (Caprimulgus euro-paeus).

LA CIUTATEl medi urbà es caracteritza per les parets ver-ticals, per la qual cosa els ocells són els propisde medis rupícoles i també altres espècies ques’hi han adaptat secundàriament gràcies a l’a-bundància de menjar i a l’absència de depre-dadors. Són molt característics el colom domès-tic (Columba livia), el pardal (Passer domesti-cus), els falciots (Apus sp.), el xoriguer comú(Falco tinnunculus), el falcó pelegrí (Falco pe-regrinus) i la cotorra argentina (Myopsitta mo-nachus).

Els coloms que actualment omplen Barce-lona, descendents domèstics del colom ro-quer, mantenen la seva població gràcies almenjar –és difícil trobar una plaça de la ciu-tat on no hi hagi algú que els alimenta– i al’alta taxa de reproducció. El pardal és un pe-tit ocell associat als humans des de l’antigui-tat, de manera que no se’n coneixen pobla-cions salvatges, i, actualment, a Barcelona estàen regressió, segurament per la manca de llocson criar, ja que cada cop hi ha menys edificisamb teules. En canvi, el xoriguer, que s’ali-menta de petits rosegadors, insectes, petitsrèptils i ocells, ha trobat a la ciutat un delsseus ambients favorits.

falcó pelegrí

mascarell

pardal

gavina riallera

ànec collverd

fotja

A dalt, algunes de lesespècies d’ocells que

viuen a Barcelona

A l’esquerra, els colomsque actualment omplen

Barcelona sóndescendents domèstics

del colom roquer

07 BCN verda /REPORTAT/OPIN/82* 9/9/01 09:53 Página 23


R E P O R T A T G E

El falcó pelegrí és el rapinyaire més gran dela ciutat, i actualment hi ha en marxa un pro-jecte de reintroducció, ja que l’última parellava criar a Barcelona a mitjans dels anys 70, ala basílica de Santa Maria del Mar. Aquestaespècie, que és la més veloç del planeta, ja quepot arribar als 300 km/h, va estar a punt dedesaparèixer a tot el món a causa dels pestici-des. Finalment, la cotorra argentina és ori-ginària de Sud-amèrica i és l’espècie de lloromés estesa a Barcelona. La seva presència a laciutat es deu a exemplars escapats o alliberats,i fa nius colonials que construeix amb bran-ques vives d’arbres, fonamentalment palmeres.

NOSALTRES I ELS OCELLSNo és cap descobriment dir que, en una ciutattan densament poblada com Barcelona, la re-lació entre persones i ocells no és sempre fà-cil. I amb altres espècies, tampoc. No estemacostumats a compartir l’espai. En el cas queens ocupa, les causes dels conflictes són diver-ses: superpoblació d’algunes espècies, afavori-da per l’excés de menjar i la manca de depre-dadors, amb el consegüent increment d’indi-vidus malalts i amb un impacte important enel mobiliari urbà i en els edificis (és el cas delscoloms); concentració d’algunes espècies a l’hivern, buscant el recer tèrmic de la ciutat (es-tornells); comportaments territorials agressiusdurant l’època de cria (gavià argentat); molès-ties als ciutadans i ciutadanes a conseqüènciadels sistemes de comunicació entre individus(cotorres i també estornells quan van a jóc); ar-brat fet malbé per la construcció de nius (co-torres), i depredació d’animals domèstics, fo-

namentalment petits ocells engabiats (xorigueri garsa).

Al darrere d’aquesta llista de greuges n’hiha, però, una altra que posa de manifest elsbeneficis que ens aporten els ocells, deixantde banda el plaer de poder-ne gaudir. Així, elsocells insectívors que conviuen amb els bar-celonins i barcelonines són fonamentals en lalluita biològica contra plagues tan greus o mo-lestes com la processionària del pi o els mos-quits, i altres grups, com els rapinyaires, con-tribueixen a eliminar algunes espècies d’ausconsiderades plagues.

Per afavorir la presència d’aquests d’ocells ésimportant la instal·lació de menjadores ambllavors (mill, blat) i fruita seca (cacauets) perpassar l’hivern, ja que molts ocells que a l’es-tiu són insectivors a l’hivern modifiquen la die-ta i tenen molts problemes per trobar menjar,sobretot si fa molt fred. El pit-roig i les malle-rengues –que a l’estiu mengen cada dia un terçdel seu pes en insectes– són fidels visitants d’a-quests petits restaurants. La col·locació de cai-xes niu resol la manca de forats als arbres i afa-voreix la presència d’aus insectívores en parcsi jardins, i la col·locació d’altres tipus de niusresol la dificultat de trobar materials apropiatsper construir-los, com, per exemple, en el casde les orenetes, que no troben el fang que ne-cessiten. Una altra opció és la reintroducciód’espècies desaparegudes quan la causa que hoha provocat ja no existeix.

Actualment, a Barcelona estan augmentantles espècies forestals, i les urbanes estan en re-gressió, i també cal tenir en compte la crei-xent presència d’espècies al·lòctones invaso-res, com la cotorra argentina. En tot cas, elque és desitjable és aconseguir una gran di-versitat d’aus en els diversos ambients urbans,és a dir, espècies que s’adaptin perfectamental seu hàbitat dins de la ciutat tenint en comp-te que la integració depèn més del medi quede les espècies. �

Maria Rosa Salvadó,basat en textos d’Eduard Durany, biòleg,

i de Sergi García, llicenciat en Ciències Ambientals

Colònia de gavinesrialleres a l’esculleradel port de Barcelona

Les caixes niu–fotografia de la dreta–afavoreixen la presència

d’ocells insectívors

Els ocellsinsectívors que

conviuen ambels barcelonins i

barceloninessón fonamentals

en la lluitabiològica contra

plagues tangreus o

molestes com laprocessionària

del pi o elsmosquits



O P I N I Ó

Deia el gran pensador Ortega y Gas-set que la ciutat és un assaig de se-cessió que fa l’ésser humà per viu-

re fora de la natura, però agafant-ne “por-cions selectes”. Aquesta definició del con-cepte de ciutat escau molt per il·lustrar elpunt de vista més usual que es té quan esparla de la biodiversitat urbana. Hom pen-sa que els parcs i jardins, les porcions se-lectes de què parlava Ortega, són l’epicen-tre de la riquesa d’espècies que posseeixenles ciutats. En termes absoluts, això és, bà-sicament, cert; en termes qualitatius, es potmatisar molt.

Els parcs i jardins, sucursals dels ecosiste-mes no urbans, no deixen de ser una re-presentació fidel d’allò que trobem fora dela ciutat, i, per tant, la fauna que hi habitaés similar a la d’aquells indrets que els parcsi jardins volen reproduir. No obstant, la ciu-tat com a ecosistema presenta altres am-bients molt importants i que tenen una fau-na associada molt característica. Per unabanda, hi trobem aquelles espècies els re-queriments biològics de les quals o bé estanlligats indispensablement a la presència del’ésser humà (un exemple característic seriael pardal comú) o bé són d’una plasticitattal que les fa compatibles amb la presènciade l’home, i fins i tot aprenen a treure’n pro-fit (seria el cas de la cotorreta argentina odel colom, però també del falcó pelegrí, deles orenetes, dels dragonets o dels ratpe-nats).

Les ciutats són un tipus particular d’eco-sistema. Hi trobem un reguitzell d’elementsfaunístics, botànics i físics que es combinenen forma de xarxa alimentària i que li con-fereixen una especial singularitat. En aquestcas, pren un paper molt important en la sevaestructuració física la presència d’artefactesculturals derivats de l’activitat humana –edi-ficis, monuments, mobiliari urbà, carrers–.Efectivament, les estructures que fem ser-vir per viure són refugi i lloc de cria de mol-tes espècies que podem anomenar, amb pro-pietat, urbanes, i que en alguns casos hanassolit un nivell d’especialització que les di-ferencia etològicament dels seus congène-res silvestres. No obstant, la seva im-

portància sol ser obviada, i, quan es parlade biodiversitat urbana, indefectiblement esfa referència a l’augment de la superfície en-jardinada i mai a l’adequació d’alguns edi-ficis per fer-los aptes per a l’acollida de de-terminades espècies urbanes.

És indubtable que els edificis nous i alts,amb grans finestrals i amb aparença de granscubs de vidre, són molt eficients quant al’estalvi d’energia, però són absolutamentinhòspits per a espècies que sobre altres tex-tures es desenvoluparien perfectament i sen-se relliscar. En aquest sentit, la desapariciód’edificis d’arquitectura tradicional o laconstrucció d’edificis nous amb caracterís-tiques inadequades per a la fauna pot posaren perill la riquesa biològica de la ciutat. Unexemple d’això és la davallada de l’orenetai del pardal comú –dit també, de forma molteloqüent, teulader–, possiblement deguda ala pèrdua d’hàbitat, és a dir, de llocs ade-quats per a la cria. Quan un ecosistemas’empobreix, el que sol passar és que s’ac-centua el predomini de certes espècies (ga-vians i coloms), baixa el contingent d’altres(orenetes i pardals) i en desapareixen algu-nes (falcons).

Per altra banda, un altre motiu que potconduir a la pèrdua de biodiversitat urbanaés la desaparició dels cinturons agrícoles deles grans ciutats, que servien com a hàbitatde transició entre la conurbació i els bos-cos. També és important mencionar, en laseva condició de meritoris reservoris de bio-diversitat, aquells indrets que, per diversosmotius, han quedat preservats de l’expan-sió urbanística i que són oasis de natura noartificialitzats dintre de les ciutats; un casmolt remarcable és el penya-segat marítimde Montjuïc, un indret amb una importàn-cia similar, en termes de diversitat, a la dela serra de Collserola.

La darrera observació que m’agradaria ferés que, si volem continuar mantenint dinsla ciutat les porcions selectes de natura aquè es referia Ortega y Gasset, haurem detenir en compte que això té el preu inevi-table de mantenir uns mínims acceptablesque permetin a la fauna urbana seguir-hi vi-vint. �

Fauna urbana

Eduard Duranybiòleg,

responsable delprograma

de reintroducció delfalcó pelegrí a Bar-

celona

Les ciutats sónun tipusparticulard’ecosistema,amb elementsfaunístics,botànics i físicsque escombinen enforma de xarxaalimentària ique liconfereixen unaespecialsingularitat


26

P A I S A T G I S M E


Un model: corredors d’infraestructures versus corredAvui, qualsevol planejament del territori ha de resoldre,inevitablement, la integració de les infraestructures viàriesexistents, que la majoria devegades comporten el trencamentdels hàbitats i del paisatge. A Mallorca estan sorgintpropostes destinades acompatibilitzar la xarxa radial de carreteres amb el disseny decorredors ecològics.

El Pla General d’Ordenació Urbana(PGOU) de Palma del 1982 inclou lesanomenades falques verdes, que re-

presenten una discontinuïtat verda dins delsòl urbà, de la mateixa manera que les carre-teres dures representen una discontinuïtatdins del sòl rústic. El model globalitzadorque considerem que cal incorporar al PlaTerritorial Insular (PTI) de Mallorca ampliales propostes urbanístiques de Ch. Alexan-der en el cas de les falques verdes de Palma.Del que es tracta, doncs, és d’utilitzar la xar-xa radial de carreteres com a corredors d’in-fraestructures i concentrar-hi la profusió decanonades, antenes i cablejats, i, per altrabanda, dissenyar una infraestructura am-biental en forma de corredors ecològics.

EL MARC LEGISLATIULa Llei dels Espais Naturals (LEN) delimitauna part del territori que manté una vocacióde conservació del patrimoni paisatgístic inatural. L’estructura resultant queda repre-sentada com una sèrie d’illots de protecciómancats de connexió entre ells. Una xarxade valoració paisatgística donaria continuïtata la LEN englobant les actuals Àrees Natu-rals d’Especial Interès (ANEI) i Àrees Ruralsd’Interès Paisatgístic (ARIP), i estructurantun model radial com a contrapès de l’estruc-tura radial d’infraestructures. Les àrees queproposaríem com a sutura entre les ANEI iles ARIP serien, sobretot, les zones d’alzi-nars, alguns hàbitats actualment sense pro-tecció inclosos en la Directiva d’Hàbitats i

extensions de secà normalment arbrades quefan la funció de sutura i que haurien de cor-respondre a les Àrees d’Interès Agrari (AIA)extensives o ser declarades ARIP.

Caldria que aquesta xarxa estigués llunyde les infraestructures dures, els nuclis ur-bans i les parcel·lacions denses, cercant entot moment les zones de major protecció ode parcel·la més gran registrades en els pla-nejaments municipals, de tal manera quel’estructura no sigui traumàtica, sinó tan solsuna adaptació, conservacionista i homoge-neïtzadora, de normatives municipals ac-tuals.

ELS CORREDORS ECOLÒGICSAquests corredors inclouen diferents tipusde sòl amb major o menor protecció i no res-ponen a una formulació exacta. En realitat,són infraestructures ambientals multifuncio-nals que compleixen diferents objectius, comla potenciació general de la vida silvestre o elmanteniment de superfícies edàfiques consi-derables. També representen la preservaciód’uns territoris que garanteixen una qualitat

Hàbitats de sutura, comels conreus de secà

arbrats (a dalt),serveixen per unir

hàbitats forestals o degarriga i conformar els

corredors ecològics

08 BCN verda /PAISATGISME/82 9/9/01 09:51 Página 26

manera, les infraestructures turístiques noquedaran tancades per vies dures i la zonalitoral mantindrà unes potencialitats am-bientals sense l’efecte frontera de les carre-teres (Mader, 1984). Per altra banda, lescarreteres són el paisatge més visualitzat,juntament amb les zones elevades; això im-plica que seria convenient que les Àrees deProtecció Territorial (APT) de carreterestinguessin una normativa d’integració pai-satgística, almanco per evitar els enjardina-ments exotitzadors i els solars amb ender-rocs i deixalles.

El model actual de carreteres manté unaestructura radial, impossible d’evitar ambuna badia de Palma que inclou la majorpart dels habitants de l’illa i on ja existei-xen les infraestructures bàsiques de trans-port aeri i marítim, tecnològic, industrial,universitari, hospitalari i politicoadminis-tratiu. La xarxa viària radial s’imposa comun sistema relativament ràpid i dur a mesu-ra que ens acostem al seu nucli, que és labadia de Palma, mentre que la circulacióconcèntrica, la que ens uneix les vies ra-dials i proporciona el desguàs cap a aques-tes, s’hauria de mantenir amb una prolife-ració de rutes de petita escala i cinturonsmesurats en escala pel territori, no pelnombre de vehicles.

L’optimització del model insular propo-sat resulta de la integració de diferents es-cales: la superior, que correspon a una xar-xa europea, no sols de comunicació aèria imarítima, sinó també de circulació delsocells a través de les rutes migratòries (Es-tratègia de Natura 2000. Biodiversitat Eu-ropea), i, per altra part, la inferior, a nivellmunicipal, amb les seves Agendes 21 i elseu treball d’educació territorial i ambien-tal. En conseqüència, la preservació d’a-questa complexitat també requereix unaplanificació a diferents escales.

Antoni Martínez Tabernerprofessor d’Ecologia de la Universitat de

les Illes Balears

Maria Isabel Rieraarquitecta i biòloga


estètica del paisatge a través de la conserva-ció del patrimoni rural i natural. De modelsde xarxes o corredors, en podem trobar, en-tre altres llocs, a l’Anella Verda de Barcelo-na, en el disseny de les Vies Parc de Linker-Maasover de Rotterdam, a les Vies Verdesd’Utrecht, als Corredors Ecològics del Land-inrichtingsdienst i a la Xarxa Ecològica deMadrid. A Mallorca es proposarien tres cor-redors per conformar la xarxa: al Pla, entrela carretera d’Inca i la de Manacor; a Lle-vant, entre la carretera de Manacor i la deCampos, i a Migjorn, entre la carretera deCampos i el litoral

Dins dels ambients rurals, els torrents tam-bé estructuren una xarxa de corredors a pe-tita escala, transversal i complementària al’anterior, ja que la xarxa hídrica superficialté una funció ambiental que sovint ens passadesapercebuda. Així, la infiltració d’aigua alsaqüífers es pot veure molt afavorida ambuna gestió correcta dels torrents, i els boscosde ribera que s’hi desenvolupen tenen un im-portant efecte corredor i, a més, són el dar-rer obstacle a l’erosió física del sòl. Els colorsque ofereixen durant la tardor i les frangesverdes destacades dins del rostoll a l’estiusón aspectes estètics que també en justifi-quen la conservació.

Pel que fa al manteniment d’una agricultu-ra amb funcions ambientals i paisatgístiques,requereix, a més de les ajudes pròpies delsfons agraris actuals, complements dels fonsambientals, que valorin les aportacions am-bientals i paisatgístiques de les Àrees d’In-terès Agrari (AIA) de secà, les ARIP, lesANEI o les Àrees de Prevenció de Risc (APR)dels torrents. Per posar-ne un exemple senzill,els ametllers florits són un espectacle paisat-gístic que amablement socialitzen els propie-taris; hi ha altres externalitats, gens amables,que també se socialitzen sense demanar res aningú. Per tant, podríem dir que qui contami-na, que pagui; qui conserva, que cobri.

LA XARXA VIÀRIAEs proposa que les vies dures que van dePalma a Inca, Manacor i Campos deixin laseva estructura axònica en aquests poblesper passar a una proliferació dendrítica amesura que s’acosten al litoral. D’aquesta

res versus corredors ambientals

Les grans infraestructureslineals, com les autopistes

(a baix), hauriend'aglutinar la resta

d'infraestructures linealsi conformar els

corresponents corredors

08 BCN verda /PAISATGISME/82 9/9/01 09:51 Página 27

Durant el curs que ara s’acaba, 69 cen-tres escolars de Barcelona de tots elsnivells educatius han desenvolupat la

seva A21E. S’entén per A21E un projecte par-ticipatiu de millora del centre que constitueix,al mateix temps, una excel·lent oportunitat d’e-ducació, participació i implicació cívica. El 5de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, alum-nes representants de cada centre van lliurar lamemòria de la feina feta a les regidores ImmaMayol i Marina Subirats, presidentes, respec-tivament, de la Comissió de Sostenibilitat i Eco-logia Urbana i de l’Institut d’Educació de Bar-celona.

L’acte va tenir lloc a l’Aula Magna de la Casade Convalescència, a l’entrada de la qual es vainstal·lar un plànol simbòlic de Barcelona enquè es van representar amb un símbol els pro-jectes fets per totes les escoles que han parti-cipat en el procés d’A21E. Al matí, abans del’acte de cloenda, els alumnes d’EnsenyamentSecundari van celebrar el seu congrés, per in-tercanviar experiències sobre el desenvolupa-ment i el resultat dels projectes realitzats. Des-prés d’una suggerent conferència inaugural a

càrrec de Jaume Funes, els nois i noies van ex-posar en quatre sessions simultànies els pro-jectes que s’han fet en els seus centres.

LA PARTICIPACIÓAquest curs escolar han participat en el pro-cés d’A21E un total de 69 escoles, que hanpresentat 72 projectes realitzats per escolarsde tots els nivells (de 0 a 18 anys). D’aques-tes, 55 són públiques, i 14, concertades. Pelque fa al curs vinent (2002-2003), els cen-tres participants seran 96: 78 públics i 18concertats. En conjunt desenvoluparan 106projectes: 59 com a continuació dels ja ini-ciats i 47 de nous.

ELS PROJECTESUna ràpida ullada als 72 projectes d’A21E de-senvolupats durant el curs 2001-2002 –59 delsquals continuaran en el pròxim curs– permetarribar a la conclusió que els temes tractats hanestat molt diversos i no s’han limitat als aspec-tes més obvis pel que fa a la sostenibilitat a l’es-cola. Si s’aprofundeix en cadascun del projec-tes, es comprova que tant els centres escolars

28

ED U QU E M PE R A L A S O S T E N I B I L I TAT


Un any d’A21 Escolar a Barcelona

Una ullada alssetanta-dos

projectes d’A21E2001-2002

permet arribar ala conclusió que

els temestractats han

estat moltdiversos i no

s’han limitat alsaspectes més

obvis pel que faa la

sostenibilitat al’escola

L’Agenda 21 Escolar (A21E) és un programa pensat per facilitar la implicació dels centreseducatius en l’ambiciós projecte planetari d’imaginar i construir un món millor i méssostenible, començant per la intervenció en l’entorn més immediat. Seixanta-nou escolesde Barcelona han iniciat aquest procés durant el curs 2001-2002.

Tots els participants enl’acte de lliurament de

les memòries, davant de la Casa de

Convalescència

09 BCN verda /EDUCACIÓ/82 9/9/01 09:49 Página 28


com els mestres i els alumnes han optat, ma-joritàriament, per metodologies de treball forçaexigents, que en molts casos han fet necessà-ria una àmplia participació tant dels diferentsagents de l’escola –alumnes, mestres, pares imares, etc.– com, fins i tot, en ocasions, delsveïns i veïnes del barri, ja que una escola, llunyde ser un espai aïllat, està absolutament inse-rida en el seu entorn.

Les temàtiques s’han agrupat en 7 gran blocs:residus i contaminació (RRR), 24 projectes;recursos (aigua, energia, etc.), 12 projectes;biodiversitat (patis i horts), 15 projectes; en-torn i qualitat ambiental, 7 projectes; milloraen l’educació ambiental, 7 projectes; recursosde documentació i comunicació (biblioteca,web, etc.), 3 projectes, i reflexió PEC/PCC, 7projectes. La suma, 76 projectes –de fet, són72–, es deu al fet que algunes escoles han tre-ballat en més d’un àmbit.

DIVERTITS I AGOSARATSTot i que es fa difícil destacar dins del conjunt–l’element essencial que unifica els projectesés haver iniciat un procés d’A21E, i, d’altrabanda, cada escola té una realitat i unes ne-cessitats diferents–, el cas és que hi ha hagutescoles que han convertit l’A21E en una festa,i d’altres que fins i tot han gosat començar acaminar cap a una certificació ambiental tancompromesa de cara a l’opinió pública com ésl’EMAS.

Així, els alumnes del CEPA Oriol Martorellhan optimitzat els propis recursos creant unmercat de segona mà d'objectes relacionatsamb els crèdits de música i dansa, els alumnesdel CEIP Ausiàs March han fet uns gegantsamb material econòmic i elements reciclats queels representaran en la Festa Major de lesCorts; el CEIP Barrufet, amb un projecte ano-menat “Un racó de barri millor per a tothom”,ha treballat per aconseguir una major partici-

pació ciutadana i el respecte a l’entorn am-biental; el CEIP Font d’en Fargas –que ja fatemps que disposa d’una instal·lació fotovol-taica– s’ha dedicat a aprofundir en l’energiasolar; el CEIP Joan Miró ha desenvolupat tresprojectes que tenen com a objectiu buscar no-ves formes d’actuar de manera més sosteniblereduint el consum de paper, reutilitzant els lli-bres de text i fent el Camí Amic; els escolarsdel CEIP Sagrada Família, situat en un carreramb molta circulació, s’han dedicat al controldels decibels i a buscar solucions als problemesacústics que els envolten a ells i a tot el veïnat,i el projecte del CEIP Seat ha consistit a posaren pràctica el sistema de “parades en crestall”per obtenir hortalisses biològiques en un petitespai de terra, amb baix consum d’aigua i unmínim treball de sembra i manteniment, i els alumnes han plantat patates aprofitantpneumàtics vells, cosa que, de passada, els hapermès observar com creixien els tubercles.

I seguim. Educadores, familiars i infants del’Escola Bressol Albí han “adoptat” la plaça Bo-yeros, que habitualment fan servir per jugar–el pati de l’escola és molt petit–, i han prepa-rat un projecte per fer-la més verda, més netai més accessible a tothom; l’Escola FredericMistral ha ficat en un mateix sac els drets hu-mans i la conservació del medi natural; l’IESEmperador Carles ha dedicat el seu projecteal consum responsable i a conèixer la pro-blemàtica dels països del Tercer Món (no s’had’oblidar que el primer problema ambiental ésla pobresa); l’IES Pau Claris ha posat els colorsdel Barça al seu compostador de matèria orgà-nica, i l’IESM Narcís Monturiol ha emprès unprojecte sobre el control de la qualitat am-biental de les aigües residuals que forma partdels treballs per implantar en el futur un siste-ma de gestió mediambiental seguint el regla-ment europeu EMAS (Environmental Mana-gement and Audit Scheme).

De fet, aquesta és només una pinzellada queens permet entrellucar la qualitat de la feinafeta en els processos d’A21E durant el curs2001-2002. Una feina que, de ben segur, s’en-riquirà durant el curs 2002-2003, que s’iniciael setembre vinent. Tota una esperança de fu-tur per a una Barcelona sostenible que hauràde ser gestionada pels nens i nenes que des defa un any estan aprenent quins són els modelsa seguir a l’hora de preservar l’entorn am-biental. �

Eulàlia Masdeu

Aquest cursescolar han

participat en elprocés d’A21E

69 escoles, quehan presentat

72 projectes

Dels 96 centresque treballaranen l’A21E 2002-

2003, 62continuen del

curs passat i 34s'hi incorporen

Les regidores Mayol iSubirats en un momentde l’acte de lliurament

de les memòries del’A21E 2001-2002

Mestres i alumnesdavant del plànol amb

els projectes

Més informació:[email protected], tel.: 93237 38 04, web: www.bcn.es/agenda21

09 BCN verda /EDUCACIÓ/82 9/9/01 09:49 Página 29

30

A P U N T S D E J A R D I N E R I A


El jardí no fa vacancesL’estiu és una de les èpoques del’any més difícils per a les plantesque viuen en zones mediterrànies.Les elevades temperatures,juntament amb la sequera quecaracteritza el clima, fannecessària una especial cura en elreg. Si, a això, s’hi afegeix que,com a mínim durant quinze dies,les plantes de jardins i terrasses notindran manteniment perquè elspropietaris hauran marxat devacances, la qüestió encara escomplica més. Tanmateix, evitarles conseqüències negativesd’aquesta absència no és gairedifícil, i les mesures que caladoptar són força variades, demanera que se’n poden trobar pera tota mena de necessitats ipossibilitats.

Deixant de banda una opció inicial–absolutament recomanable tam-bé en l’aspecte ambiental– per en-

jardinaments de baix consum, fets ambplantes pròpies del clima mediterrani, moltmés resistents a les condicions climàtiquesi, en general, ben adaptades a la sequera, elprimer que s’haurà d’avaluar són els reque-riments hídrics de cadascuna de les plantesi adaptar-hi el sistema més adequat perquèdisposin de l’aigua necessària.

També s’ha de tenir en compte que, si s’a-costuma les plantes a l’aplicació de regs es-paiats en el temps, però que siguin abundants,això estimularà el creixement en profunditatde les arrels i les prepararà per resistir millorla falta d’aigua durant uns dies.

Per prevenir la deshidratació cal traslla-dar els testos i les jardineres fora de les zo-nes on l’exposició al sol és directa, cosaque reduirà considerablement les pèrduesd’aigua. Una estratègia important és tenirles plantes en jardineres amb reserva d’ai-

gua. D’aquestes, n’hi ha tant per a interiorcom per a exterior. Això permet espaiar elsregs. Si no es disposa d’aquestes jardineres,podem buscar solucions senzilles que per-metin mantenir el substrat humit durant unperíode més llarg de temps.

És molt pràctic i efectiu situar els testos iles jardineres sobre un recipient ple d’aiguai tancat amb una tapa, fet amb qualsevolmaterial inalterable i prou resistent per su-portar el pes. A la tapa, s’hi han de fer fo-rats i passar-hi una metxa o un teixit absor-bent que faci aquesta funció, com ara untros de roba de cotó. Un dels extrems de lametxa es fa entrar per un dels forats del re-cipient per comunicar-la amb l’aigua, i l’al-tre extrem s’introduirà pels orificis de dre-natge dels testos i jardineres. D’aquest ma-nera, l’aigua pujarà per capil·laritat pelteixit i anirà humitejant el substrat de plan-tació a mesura que ho necessiti.

Un altre sistema, força semblant, és co-municar els testos i jardineres també mit-

Per prevenir ladeshidrataciócal traslladar

els testos i lesjardineres forade les zones on

l’exposició al solés directa

10 BCN verda /APUNTS JARD./82 9/9/01 09:46 Página 30


JARDINS DE BAIX CONSUM D’AIGUA

L’aigua és un recurs natural moltescàs i car, per la qual cosa val penaprojectar jardins amb espècies prò-pies de la zona climàtica, sobretoten llocs on la pluviometria és baixa,com és el cas de l’àrea mediterrània.El 1981 va néixer als EUA el con-cepte de xerojardineria o jardineriaeficient pel que fa a l’aigua o de baixconsum, cosa que implica tant laplanificació del projecte com laconstrucció i el manteniment del jar-dí. Així, cal diferenciar les espèciesen funció de les seves necessitats hí-driques (consum moderat i alt) i se-parar-les en l’espai, augmentant elde les primeres i reduint les últimes

a les zones més visibles, denomi-nades d’impacte. S’han d’escollirplantes tolerants a la sequera o debaixes necessitats hídriques, i s’hade limitar la plantació de gespa –elmés gran consumidor d’aigua enmolts jardins– evitant posar-ne enllocs on no té cap utilitat, com aramarges i pendents, i, en tot cas, se-leccionar les espècies més resistentsi fer-ne un bon manteniment.

Cal aprofitar l’aigua disponible re-duint el consum d’aigua de xarxa, recollint-ne de la pluja i millorant l’es-tructura del sòl cultivant-lo en pro-funditat i aportant-hi matèria orgà-nica per augmentar-ne la retenció hí-drica. D’altra banda, s’han de man-tenir correctament tant les plantes

com el sistema de reg. Segar la gespaa l’alçada adequada, evitar adobar ex-cessivament amb nitrogen durant lesèpoques de sequera o controlar lesmalalties i plagues abans que afectingaire les plantes farà que les necessi-tats hídriques siguin menors.

Tant per construir un nou jardí comsi volem començar a introduir aquestsconceptes en un que ja està fet podemescollir entre una llarga llista d’espè-cies, moltes de les quals ja són moltcomunes a la nostra zona; a més, unavegada plantades, no els cal gaireaportació d’aigua de reg si el sòl estàben preparat. Una bon sistema peraconseguir-ho és utilitzar mulching ojaç protector per disminuir les pèr-dues per evaporació.

jançant una metxa, però en aquest cas en-terrada per un extrem en la part superiordel substrat i amb l’altre extrem introduïten un recipient proper tapat i ple d’aigua.És important que estigui tapat, ja que aixís’evitarà la pèrdua d’aigua per evaporació.

En qualsevol cas, sobretot si es tractad’un jardí, el millor és instal·lar reg auto-

matitzat i programat per degoteig. Tot i lainversió inicial, aquest sistema mantindràles plantes durant tot l’any amb el mínimconsum d’aigua. I molt important: a l’estiuno plega per vacances. �

Joana Sobirans

Arbres: pi pinyer (Pinus pinea), piblanc (Pinus halepensis), tamariu(Tamarix gallica), tipuana (Tipua-na tipu), garrofer (Ceratonia sili-qua), arbre del paradís (Elaeagnusangustifolia), xiprer (Cupressussempervirens), alzina (Quercusilex).

Palmeres: margalló (Chamae-rops humilis), Washingtonia ro-busta, Washingtonia filifera, pal-mera canària (Phoenix canarien-sis).Arbustos: baladre (Nerium olean-der), llentiscle (Pistacia lentiscus),marfull (Viburnun tinus), romaní

(Rosmarinus officinalis), llorer(Laurus nobilis).Enfiladisses: buguenvíl·lea (Bou-gainvillea sp.), passionera (Passi-flora caeruela).Vicaces i entapissants: espernallac(Santolina chamaecyparissus),caps d’ase (Lavandula stoechas).

PLANTES PER A JARDINS MEDITERRANIS

romaní buguenvíl·leapi pinyer

10 BCN verda /APUNTS JARD./82 9/9/01 09:46 Página 31

Flors i plantesornamentalsProducción de flores y plantas or-namentales és una obra que ja haarribat a la tercera edició espanyo-la i la setena francesa, fet que indi-ca que s’ha convertit en una menade tractat de floricultura “de capça-lera” per a molts aficionats i pro-fessionals del sector. El llibre con-té les dades de conreu de més dedues-centes plantes utilitzades coma ornamentals o per a la produccióde flor tallada.

Producción deflores y plantasornamentales,Henri Vidalie.E d i c i o n e sMundi-Pren-sa, 2001

L’estat del món 2002, informedel Worldwatch Institute sobreel progrés cap a una societat sos-tenible. Versió catalana editadapel Centre Unesco de Catalunya.

32

M O LT C A M P P E R C O R R E R


M O LT C A M P P E R C Ó R R E R LlibresL’estat del món 2002

Per preparar la Cimera Mun-dial sobre DesenvolupamentSostenible que tindrà lloc el

setembre del 2002 a Johannesburg(Sud-àfrica), L’estat del món 2002 fauna valoració sobre què s’ha aconse-guit des de la Cimera de la Terra deRio del 1992. Fa deu anys, els lídersmundials van elaborar un pla percomençar a crear una economiamundial sostenible que satisfés lesnecessitats mundials protegint i re-cuperant l’entorn natural. Fins aquin punt ha avançat el món cap aaquest objectiu? Amb L’estat delmón 2002 com a guia, el lector co-neixerà els problemes que afronta-ran quan intentin respondre aaquesta pregunta els delegats que esreuniran a Johannesburg: des de lesfortes desigualtats actuals en riquesai renda (1.200 milions de personesviuen amb un dòlar diari o menys)fins a les amenaces ecològiques,

com ara el canvi climàtic, l’incre-ment de turistes en zones fràgils i laproliferació de productes químicstòxics.

Els autors també mostren les pos-sibilitats de canvi i com poden aju-dar les tecnologies i els recursos exis-tents a resoldre molts dels problemesmés urgents. En l’edició 2002 d’a-quest llibre es detallen les prioritatsper a la Cimera de Johannesburg en set àmbits decisius: agricultura, política energètica i canvi climàtic,productes químics, turisme interna-cional, creixement demogràfic, con-flictes provocats pels recursos i go-vern local. �

En aquest llibre, Lester R.Brown, president del nou EarthPolicy Institute, una organitza-

ció de recerca ambiental amb seu aWashington, afirma que l’economiamundial no va alhora amb l’ecosiste-ma del planeta, com posen de mani-fest l’esgotament de les pesqueries, lareducció dels boscos, l’expansió delsdeserts, l’erosió del sòl i la disminucióde les capes freàtiques. En la nova eco-nomia, que Brown anomena “eco-economia”, les energies renovablesprendran el lloc als combustibles fòs-sils, que alteren el clima, i l’econo-mia del reciclatge reemplaçarà l’e-conomia dels productes d’un sol ús.Els aerogeneradors substituiran les mi-nes de carbó i els sectors del reciclat-ge deixaran enrere els sectors de la mi-neria. Una reestructuració que l’eco-nomia mundial necessita i que, segonsafirma l’autor, ja ha començat. �

Ecoeconomia, la cons-trucció d’una economia per a laTerra. Lester R. Brown. Versió ca-talana editada pel Centre Unesco deCatalunya, 2002.

Ecoeconomia

11 BCN verda /MOLT CAMP/82 9/9/01 09:38 Página 32

Local ysostenible, laAgenda 21 Localen España, NúriaFont i JoanSubirats (eds.).Col. “Ecologíahumana”. Ed.Icària, 2000


Guia botànica del Zoo

El Parc Zoològicde Barcelonaés un magnífic

jardí de més de centanys que ocupa 13hectàrees del recintede la Ciutadella i queconté una col·lecciód’animals formada permés de 438 espèciesd’arreu del món, ambuns 7.500 exemplars.La Guia botànica delZoo mostra un cente-nar d’espècies vegetalsescollides entre lesmés importants i tam-bé les més comunesdel parc. L’objectiu del’obra és que el visi-tant pugui identificar iconèixer molts dels arbres que enjardinenel Zoo, per la qual cosa la informació s’o-fereix en un format de fitxa, que inclou elnom científic i els noms comuns de cadaespècie, la seva situació a dins del parc idades bàsiques sobre mides, floració, fruc-tificació i hàbitat. �

Guia botànica del Zoo, Ed. Parc Zoològicde Barcelona, 2000

Local i sostenible

La Conferència de lesNacions Unides sobreMedi Ambient i De-

senvolupament, celebrada aRio de Janeiro l’any 1992, vaacordar un Pla d’Acció per alDesenvolupament Sosteni-ble, anomenat Agenda 21.En el capítol 28 d’aquest do-cument es posa de manifestla necessitat que els munici-pis participin activament enel compliment dels objectiusde sostenibilitat, ja que lamajoria de problemes i solu-cions ambientals se situen aescala local, per la qual cosas’estableix el procés d’Agen-da 21 Local. A Local y sos-tenible, els autors ofereixenuna visió força completa dela posada en pràctica de

l’A21L a Espanya, que ha comportat nom-brosos reptes per als impulsors, ja que aquestprocés exigeix la transformació dels enfoca-ments dominants que tradicionalment han caracteritzat els processos de formulació i apli-cació de polítiques ambientals. L’obra analit-za aquest fet des d’una perspectiva global,estatal i territorial, i dedica una especial aten-ció a les experiències més reeixides. �

En molts àmbits internacionals, l’Ava-luació Ambiental Estratègica (AAE)s’està configurant com un instrument

imprescindible per incorporar criteris am-bientals en el disseny de polítiques, plans iprogrames. A la Unió Europea, la necessi-tat de l’AAE s’ha materialitzat recentmenten la Directiva 2001/42/CE, que s’hauràd’incorporar en el cos legislatiu espanyol,tot i que, de fet, l’AAE ja s’està començanta aplicar a Espanya. Evaluación AmbientalEstratégica, que té com a objectiu omplir elbuit bibliogràfic actualment existent entornde l’AAE, està dividit en deu capítols, el pri-mer dels quals introdueix el lector en aquestconcepte. La resta estan dedicats al contin-

gut de les anàlisis de les polítiques, plans oprogrames (PPP) objecte d’avaluació, a l’es-tabliment del context conceptual que per-met avaluar els efectes mediambientals d’unPPP, a la definició de l’àmbit i l’anàlisi delterritori receptor, a la identificació i ava-luació dels objectius i impactes i a la situa-ció actual de l’AAE en els textos legals, tantpel que fa a l’àmbit autonòmic com a l’esta-tal i l’europeu. �

Evaluación Ambiental Estratégica, la eva-luación ambiental de políticas, planes y pro-gramas, Juan J. Oñate, David Pereira, Fran-cisco Suárez, Juan José Rodríguez i JavierCachón. Ediciones Mundi-Prensa, 2002.

Avaluació Ambiental Estratègica



M O LT C A M P P E R C Ó R R E R

Aquest és el tema de la setena entregade les Guies d’Educació Ambientalque edita l’Ajuntament de Barcelo-

na, en aquesta ocasió amb lacol·laboració de la FundacióAgbar. La publicació inclou in-formació sobre el cicle de l’ai-gua a la ciutat i a la natura, unamica d’història sobre l’aigua aBarcelona, l’aigua i el lleure,com fer un bon ús de l’aigua iconsells per estalviar-la, prote-gir-la i fer-ne un consum res-ponsable. �

L’aigua i la ciutat. Guies d’Educació Ambiental, núm.7. Ed. Ajuntament de Barcelo-na, Sector de Manteniment iServeis, Direcció d’EducacióAmbiental i Participació, 2002

L’aigua i la ciutat

Des del maigpassat fins aljuliol vinent,

l’edifici que durantdècades va acollir undels grans magat-zems més popularsde Barcelona, elSEPU, ha recuperatla sigla i ha tornat aobrir les portes amb el Saló d’Ex-periències i Propostes Urbanes,“Barcelona, un món d’idees”, orga-nitzat per l’Ajuntament i per l’ÀreaMetropolitana de Barcelona.

Aquest saló té com a objectiu ex-plicar què s’està fent a Barcelona ila seva àrea metropolitana i posar-ho en relació amb altres experièn-cies urbanes fonamentades en cri-

teris innovadors, dequalitat, participatiusi de sostenibilitat.Així, l’exposició mos-tra experiències i pro-postes urbanes deBarcelona, de la sevaàrea metropolitana id’altres ciutats delmón que donen res-

posta a demandes i idees sorgidesdels ciutadans i ciutadanes.

El visitant hi trobarà, entre d’al-tres, experiències relacionades ambla gent emprenedora, els joves quees volen independitzar, el reciclat-ge, la participació ciutadana, lamobilitat sostenible, la reducciódel soroll, l’estalvi d’aigua i d’ener-gia i els espais verds. �

ExposicionsTot un món d’idees

Educació ambiental

RevistesInfoverd

I nfoverd és la re-vista que edital’Agència Me-

tropolitana de Resi-dus. Els seus contin-guts estan relacio-nats amb l’activitatd’aquest organisme,pertanyent a l’Enti-tat del Medi Am-bient de l’Àrea Me-tropolitana de Bar-celona, i permetenal lector aprofundiren tot el que té aveure amb la gestiósostenible dels resi-dus urbans. �

Infoverd. Ed. Agència Metropolitana deResidus, carrer 62, núm. 16-18, edifici B,Zona Franca; 08040 Barcelona. Tel.: 93 223 51 51, fax: 93 223 41 86a. e.: [email protected]: http://www.ema-amb.com



Recursos ambientals

FAUNA URBANA per José Luis Gallego Il·lustració: Martí Barba

El Parc de la Ciutadellaha representat sempreper als naturalistes de la

ciutat el punt de trobada ambla fauna enyorada. Quan eramés jove, hi solia anar cada dis-sabte amb els vells prismàtics decampanya del meu pare. Habi-litat com a explorador i amb lesimatges televisives d’El hombrey la Tierra de la nit del diven-dres bullint al cor, arribava ambmetro al parc amb la mateixa il·lusióque si m’endinsés al Serengeti. Asse-gut vora el llac, amb l’entrepà en unamà, els prismàtics a l’altra i la guiad’ocells oberta sobre els genolls, lescites se succeïen: xibecs, collverds,xarxets, gavians... De tant en tant sor-gia la sorpresa en forma de blauet ode corriol. Més accidental, descobriaalguna vegada la figura majestàticadel bernat pescaire. Però, a partir del’any 75, les cites d’aquest ocell esvan fer més habituals a la Ciutadella,fins que aviat va córrer la veu entre

els ornitòlegs de la ciutat que una pe-tita colònia s’havia instal·lat vora l’en-trada del zoològic, atreta pel menjarabundant i regular de les foques.

Avui, quan torno amb el meu fill alparc i li dic que visitarem la colòniade bernats pescaires més importantde Catalunya, no exagero. Perquè,amb 70 nius ocupats, la de la Ciuta-della és l’àrea de cria de bernats méspoblada del país i una de les més im-portants de la Mediterrània. Ni Ai-guamolls de l’Empordà, ni Delta delLlobregat ni Delta de l’Ebre (tots ells

parcs naturals): aquesta singu-lar au, l’ardeid més gros d’Eu-ropa, ha triat el cor de Barce-lona per viure. I hi viu bé, pelque es veu, perquè el grup nopara de créixer i s’ha fet moltestable.

El polític que arriba al Parla-ment se sorprèn de vegades enveure la silueta d’un bernat po-sat sobre l’insigne edifici. Quans’encreuen les mirades, resulta

difícil esbrinar qui examina qui: totsdos van instal·lar-se a la Ciutadellaamb l’arribada de la democràcia i totsdos han vist com la seva colònia, lamés important del país per a uns i al-tres, s’ha fet més estable, més nodri-da. Quan tornem a casa, el petit Pa-blo, amb 5 anys, es mira els bernatsi els cotxes oficials del nostre governamb la mirada de la quotidianitat: jo,en canvi, encara recordo quan, a laCiutadella, hi faltaven uns i altres, ino puc deixar de fer un sospir deconfiança en deixar-los enrere. �

Els bernats de la Ciutadella i els polítics del Parlament

Mapa ecològic del barri de la Sagrada Família

Aquest mapa és una eina que permet dis-posar de bona part de la informaciódel barri referent als seus recursos ur-

bans per a la sostenibilitat. Aquests recursos es-tan classificats en cinc àrees principals: espaipúblic; mobilitat i accessibilitat; residus i ai-gua; activitats, associacions i serveis ambien-tals, i espai construït i població. Així, al mapa,s’hi poden trobar els tipus d’espais públics exis-tents: per a vianants, zones verdes, carrers ambtrànsit reduït, llocs d’interès per a la fauna,horts urbans, etc.; la relació de transports pú-blics, “carrils bici”, camins escolars o paradesde taxi; els punts de recollida per al reciclatgedels diferents tipus de residus urbans; on estroben les fonts d’aigua potable; els recursos iassociacions ambientals i els comerços quepermeten un consum més sostenible, i les tipo-logies dels edificis construïts al barri i la pobla-ció que hi ha censada. �

Mapa ecològic del barri de la Sagrada Fa-mília. Recursos urbans per a la sostenibili-tat. Ajuntament de Barcelona, Districte de l’Eixample, amb la col·laboració del’Agència Local d’Ecologia Urbana de Bar-celona i Agenda 21 BCN, 2002


internacional de floroviverismeInformació: tel.: +39 572 45 30 10, fax: + 39 572 45 31 08a. e.: [email protected]

GAFADe l’1 al 3 de setembre, Colònia (Alemanya)Fira monogràfica internacional del jardíInformació: [email protected]: http://www.koelmnesse.de/gafa

ASPROGADel 5 al 9 de setembre, Santiago de Compostel·laExposició de productors d’ornamentals de Galiciaa. e.: [email protected]

SINFONIA FLOREALEDel 6 al 8 de setembre, Arona (Itàlia)Mostra mercat de planta ornamentala. e.: [email protected]

Fòrums

I FÒRUM NORD I NORD-EST DE FLORS I PLANTESORNAMENTALSDel 17 al 19 de juliol, Salvador-Bahia (Brasil)Informació: [email protected], web:http://www.seagri.ba.gov.br

Seminaris

I SEMINARI IBEROAMERICÀ DE VIES VERDESDel 23 al 26 de juliol, Santa Cruz de Sierra (Bolívia)Informació: Fundació dels Ferrocarrils Espanyols, Direcció d’Estudis i Programes, Departament de ViesVerdes, fax: 00-34-91-582 09 86, a. e.: [email protected], web: http://www.ffe.es


M O LT C A M P P E R C Ó R R E R

Congressos

17è. CONGRÉS DE LA SOCIETAT INTERNACIONAL PERA L’ESTUDI DE LA RELACIÓ ENTRE LES PERSONES I ELMEDI AMBIENTDel 23 al 27 de juliol, la CorunyaCultura, qualitat de vida i globalització. Problemes i reptes per al nou mil·lenniInformació: [email protected]

XIV CONGRÉS MUNDIAL D’AGRICULTURA ORGÀNICAD’INFOAMDel 21 al 24 d’agost, Victoria (Canadà)Informació: [email protected], web: http://[email protected]

V CONGRÉS DE LA SOCIETAT ESPANYOLA D’AGRICUL-TURA ECOLÒGICA I CONGRÉS IBEROAMERICÀ D’AGRO-ECOLOGIADel 16 al 21 de setembre, Gijóna. e.: [email protected]: http://www.agroecologia.net

XXIX CONGRÉS DE L’ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DEPARCS I JARDINS PÚBLICS, PARJAP 2002Del 17 al 21 de setembre, SalamancaLa gestió del patrimoni verd públicInformació: Associació Espanyola de Parcs i Jardins Públics, tel.: 91 360 08 80, fax: 91 360 08 81, a. e.: [email protected]: http://arrakis/~aepjp

Fires

IFLO 2002Del 16 al 18 d’agost, Essen (Alemanya)Fira internacional de la floristeriaInformació: http://iflo.messe-essen.de/intro.html

PLANTARIUM 2002Del 21 al 24 d’agost, Boskoop (Holanda)Saló internacional de productes de viverInformació: [email protected]

26a. BIENNAL DE LA FLOR I LA PLANTADel 31 d’agost al 8 de setembre, Pescia (Itàlia)Exposició de flor tallada i planta ornamental, mostra

Agenda



LA LLUNACreixent: 18 de juny ales 00.29 (tempestats)i 17 de juliol a les04.47 (tronades).Plena: 24 de juny a les21.42 (calorós) i 24de juliol a les 09.07(serè i calorós).Minvant: 3 de juny ales 00.05 (bon temps)i 2 de juliol a les 17.19(calor i sequera).Nova: 10 de juny a les23.46 (augment de lestemperatures) i 10 dejuliol a les 10.26(xafogor).

EL SOLL’1 de juny, el sol vasortir a les 04.20 i esva pondre a les 19.18,i el 30 de juny vasortir a les 04.20 i esva pondre a les 19.28.L’1 de juliol, el solsortirà a les 04.20 i espondrà a les 19.28, iel 31 de juliol sortirà ales 04.44 i es pondrà ales 19.10.

PLUJA ITEMPERATURAEl juny del 2001 esvan recollir al’Observatori Fabra deBarcelona 3 l d’aiguade pluja per m2, i eljuliol, 80,4 l. Latemperatura mitjanaen aquest observatoriva ser, el juny de l’anypassat, de 21,9ºC, i eljuliol, de 23,7 ºC.

JARDINERIAPel juny continua unaabundant collita deflors, es trasplantenles clavellines, estreuen de la terra lescabeces de tulipes ijacints i es fanesqueixos. Durant eljuliol es planten elscrisantems i segueix lafloració de dàlies,gladiols, narcisos imargarides, i s’ha deregar intensament,sobretot la gespa, quees ressent de la calor.

La zona on conflueixen els rius Segre,Cinca i Ebre s’anomena l’Aigua-barreig. Es tracta de la unió fluvial

més gran i de més interès biològic dels Paï-sos Catalans. En aquest espai hi ha cente-nars de metres d'amplària d'aigua, ambnombroses illes, i els boscos de ribera mésextensos de l'Ebre, grans masses de canyis-sars i amples gleres de codissos, badines igalatxos, llacunes dolces i salabroses, arros-sars i torrents. També és punt de confluèn-cia de la flora estepària, provinent del de-sert dels Monegres, i de la flora mediterrà-nia, que hi arriba per l'Ebre, inclosos algunselements propis de la muntanya. L'entre-llaçada connexió de les riberes fluvials i lesllacunes amb un entorn àrid i mediterranion sovintegen cingles verticals i alhora pla-nes fruiteres li atorga aquesta riquesa biolò-gica excepcional.

Aquestes característiques afavoreixen laconvivència d'espècies d'ambients ben opo-sats, en què els ocells són el grup més remar-cable, ja que abraça des de les colònies demartinets o tota mena de rapinyaires fins a

les aus dels ambients desèrtics, incloent unaextensa representació d'espècies escasses iamenaçades a la Península. S'hi afegeixen,notòriament, els rèptils, els amfibis i els ma-mífers, amb un reguitzell de ratpenats, unaabundant població de cérvols i una presèn-cia ja més escassa de llúdrigues i de cabrasalvatge. L'Aula de Natura de l'Aiguabarreigorganitza estades i visites, i l'Estació Biolò-gica ofereix l'oportunitat de participar acti-vament en projectes de recerca i salvaguar-da de la fauna, flora i gea de l'indret.

Així mateix, aquestes contrades oferei-xen l'oportunitat de conèixer el seu passatminer, i especialment l'estret vincle entre laseva gent i el riu, amb un símbol com els ex-tingits llaüts, que transportaven el carbó ivan mantenir una cultura comuna en unesterres a cavall entre ponent i la Ribera d'E-bre. �

L’Aiguabarreig. Espai naturalTel.: 974 46 44 35a. e.: [email protected]: http://www.aiguabarreig.net

Val la penavisitar-ho

L’Aiguabarreig

Fotografia: Ferran Aguilar


ARTS GRÀFIQUESArco Diseño Gráfico Avanzado, S. L.C. Girona, 176, planta baixa08037 BarcelonaTel.: 93 476 89 05, fax: 93 476 89 06 A. e.: [email protected] Web: www.arcosl.es:

AUTOMOCIÓMotor LlansáGran Via, 80 08902 L’Hospitalet de LlobregatTel.: 93 336 07 00, fax: 93 335 11 98Web: www.quadis.es

Land MotorsC. Motors, 148 08038 BarcelonaTel.: 93 223 02 87, fax: 93 223 26 80A. e: [email protected]: www.quadis.es

EINES, MAQUINÀRIA I VEHICLES DE JARDINERIA

Aubert, S. A. Av. Barcelona, 63 08970 Sant Joan DespíTel.: 93477 03 30, fax: 93 477 24 38C. Sant Ferran, 86 08940 Cornellà de Llobregat Tel.: 93 474 35 35, fax: 93 434 37 80C. Carders, 4 08003 BarcelonaTel.: 93 319 66 03, fax: 93 319 06 66

Suministros I.L.A.G.A., S. A. Pg. de Sant Joan, 12 08010 BarcelonaTel.: 93 232 74 11, fax: 93 232 40 31 A. e: [email protected]: www.ilaga.es

FITOSANITARISMartí Fabres, S. L.Polígon Industrial les BergesC. Cerdanya, s/n 08251 Santpedor Tel./fax: 93 827 23 07

GARDEN CENTERSArribas CenterQuatre Camins, 41 08022 Barcelona Tel.: 93 417 02 06 Fax: 93 417 07 06

Blac-BrucCtra. de Girona a Sta. C. de Farners, km 18,8 17430 Santa Coloma de Farners Tel: 972 87 72 94Fax: 972 84 05 86

JOCS INFANTILS

LAMPISTERIA I ELECTRICITATSAME, S. L.C. Montseny, 7-13 08400 GranollersTel.: 90210 03 90Fax: 93 846 86 64 A. e.: [email protected] Web: www.same.es

LLAVORSNeoplant, S. L. C. Maria Vidal, 324 08340 Vilassar de MarTel.: 90215 22 94Fax: 93 750 00 08 A. e: neocom@ sefes.es Web: www.neoplant.es

MATERIAL DE CONSTRUCCIÓMAUSA (Maderas Alto Urgel, S. A.)C. Tirso de Molina, 2 08940 Cornellà de LlobregatTel.: 93 377 40 50, fax: 93 565 05 56 A. e: [email protected]

MOBILIARI URBÀParques y Jardines Fábregas, S. A.C. Gran Bretanya, 41 08700 IgualadaTel.: 93 805 11 25, fax: 93 803 27 31 A. e: [email protected]: www.grupfabregas.com

Santa & Cole (divisió urbana)C. Balmes, 71 08440 CardedeuTel.: 93 846 24 37 Fax: 93 871 17 67 A. e: [email protected]

REG, MATERIAL I INSTAL·LACIONSSabater GrupPolígon Industrial el Cros08310 ArgentonaTel.: 93 741 42 32Fax: 93-757 92 41A. e: [email protected]: www.sabatergrup.com

SERVEIS DE JARDINERIA, OBRA PÚBLICA

ACYCSA (Antonio Casado y Cía., S. A.)Mas d’en Sol, s/n, Ctra. N-ll, km 751,2 17705 Pont de MolinsTel.: 972 52 91 36, fax: 972 52 91 11A. e: [email protected] Web: www.acycsa.es

CESPAPolígon Industrial Zona Franca, carrer B, 16-2208040 Barcelona Tel.: 93 413 65 95Fax: 93 413 65 97A. e: [email protected]

Jardinería y Riegos Azahar, S. A.Rambla Ribatallada, 6, 4t 4a08190 Sant Cugat del Vallès Tel: 629 25 42 32 A. e.: barna.azahar@ peleline.es

TERRES I SUBSTRATS

VIVERISTESCentre de Jardineria Sils, S. A.Cruïlla N-ll/Ctra. VidreresAp. de Correus 26Tel.: 972 87 52 52Fax: 972 87 51 62 A. e: [email protected]: www.jardineriasils.com

Cultius Miralpeix BoschCtra. Circumval·lació Est, 4-6 17403 Sant Hilari SacalmTel.: 972 86 89 26A. e.: [email protected]: www.miralpeix.com

Vivers Massaneda, SAT 950Ctra. de Sant Hilari, s/n Ap. 13717430 Santa Coloma de Farners Tel.: 972 84 08 55Fax: 972 84 09 16A. e: [email protected]

Viver de Bell-llocC. Tarragona, 16-1808440 CardedeuTel.: 93 844 41 05 Fax: 93 844 41 07 A. e.: [email protected]

Comercial Química Massó, S.A.C. Viladomat, 321, 5è. 08029 Barcelona

Tel.: 93 495 25 00, fax: 93 495 25 02 a. e: [email protected]

Ctra. de Ribes, 103 08520 Les Franqueses delVallès Tel.: 93 849 28 22, fax: 93 849 22 67A. e.: [email protected]: www.politractor.com

Plastic Omnium Sistemas Urbanos, S.A.C. Gobelas, 15, La Florida28023 Madrid Tel.: 91 708 29 70,fax: 91 708 03 05

A. e: [email protected]: www.plasticomnium. com/services

Disposem de productes fabricats en fusta o acer i polietilè que constitueixen jocs resistents, segurs

i divertitsSegons la norma UNE-EN 1176

CLD, Neteja i GestióAmbientalGran Via de Carles lll,98, 3a. planta08028 BarcelonaTel.: 93 330 85 18/19,fax: 93 330 85 23

A. e: [email protected] Web: www.grupcld.com

T.M.A. (Tecnología Medio Ambiental)Grup F. Sánchez, S. L.

Av. Can Fontanals, s/n Ap. de Correus 27608190 Sant Cugat del Vallès

Tel.: 93 675 41 11, fax: 93 674 16 52Planta: Ctra. antiga d’Ullastrell, s/n

Finca Can Carreras 08191 RubíTel.: 93 588 25 72, fax: 93 588 46 84

A. e.: [email protected] Web: www.tma.es

D IRECTOR I VERD

Barcelona Verda ha ampliat l’extensió i els continguts del seu Directori Verd. L’objectiu és oferir, tant als pro-fessionals com als aficionats, àmplia informació sobre les empreses que formen part dels diversos subsectorsde la jardineria i el paisatgisme. Així, totes les empreses que es vulguin publicitar a les pàgines del nou Directori Verd es poden adreçar a Parcs i Jardins, tel.: 93 413 24 70, fax: 93 413 24 24.


D I R E C T O R I V E R D



JUNY 2002 82

Documents

JUNY 2002 82 - bcnroc.ajuntament.barcelona.cat · 2 SUMARI BARCELONA VERDA, NÚM. 82 JUNY 2002 Publicació bimestral Núm. 82 juny del 2002 Presidenta Imma Mayol i Beltran Vicepresidenta