JUSTICIfcSOCIALNum. 146 -Any IV - Epoca 111 Barcelona, 21 d'abril de 1934 Nùmero solt: 15 Cts.

O r g a n d e la U n i ó S o c i a l i s t a d e C a t a l u n y a

Una política de pertorbacióJa no som nosaltres gals els que denunciem les malifetes de la politica del

Govern de la Republica. No sum eis hörnet. Je la L niu Socialista, no és el nro-~letai tat, perseguit 1 decebut per l'obra de mixtificado i d'enviiiment de lesinstitucions republicanes, pels atemptats que cada aia s'estan cometent con-tra els drets individuals, contra la liei d'associació, contra la llibertat de pro-paganda; i Uns i toi, contra el simple dret a opinar en contra del govern, oa expressar conceptes i punts de vista que li desplaguin. No, no som nosal-tres sols.

No som ja les esquerres, els partits de centre, les forces de la petita bur-gesia, els nuclis d'inteuectuals independents, organismes com l'Ateneu de Ma-drid 1 les agrupacions d'estudiants; és tothom, són tots els homes liberals, ésla consciència pública la que es revolta contra això que hom està p or t ari t a ter-me, i que va suscitant tota classe de protestes, i que arribarà a fer reaccionarles multituds, que és el que cal, per tirar per terra l'oligarquia que està des-truint, a més de la Constitució i el concepte civil de la dignitat la riquesadel país, l'ordre de les finances, i les mateixes possibilitats de l'economia na.cional.

Un dia és en un problema financer, l'altre en una comanda irregular pera treballs, l'altra en virtut d'una concessió amb tots ris aires de favoritisme;després el fer votar lleis augmentant constantment les foices de seguretat,cosa que no pot ésser més que per u fins repressius i d« recolzament de la reac-ció i del feixisme. Pot dir-se que la política governamental ha perdut tota nociódel pudor, i que ha trossejat tot principi elemental d'interès ciutadà; i ja nocal dir, obrer. I quan semblava que la mesura no podia excedir-se, que el Go-vern havia arribat a l'extrem de tots els seus disbarats i de les seves extra*vagàncies i de les seves turpituts, surt un ministre i nega l'origen de la Re-publicà i, de fet, desautoritza el Govein que és al barn. blau. I el Governaguanta, el Govern calla, el Govern és requerit, no pels republicans, no perles esquerres; sinó precisament per un republicà conservador, i no per raonsde conscivadurisme, sinó perquè compleixi un deure d'elemental dignitat ide decorum. I el Govern s'hi refusa. 1 cl Govern resolt la crisi, que es plan-teja en virtut de la lleugeresa d'un ministre, per un procediment obscur, tanobscur com tota la seva actuació i les finalitats inconfessables que persegueix.

I ja no cal que ens preguntem, davant de tot això, on anem a parar. Pre-guntem-nos en realitat on ens trobem, i a veure ti això pot continuar.

Una gran badada històrica

Ui, quina por! « ¡ V I V A E S P A N A ! "El lerrouxista Polo Otín, pro-

Aquests dies s'han celebratamb tota solemnitat i amb unaadhesió de públic considerable,les festes del tercer any de Repú-blica. Amb tot, ¿ens ha de sa-tisfer el balanç d'aquests tresanys de règim republicà ? Par-lem-ne. Respecte a Espanya, da-vant l'experiència alemanya, perexemple, no, rotundament. Quanta Catalunya, el balanç té, si mésno, el valor que les esquerres hanestat més lògiques que a Madrid

A Espanya, les esquerres, elsrepublicans autèntics, amb tots elsressorts del Poder a les mans,s'han deixat prendre el governd'una manera vergonyosa. A Ca-talunya, malgrat les ensopegadessofertes, els republicans porten en-cara el control de la política iconserven la bandera del 14 d'a-bril.

Malgrat tot, les malvestats quehan caigut sobre la República iels perills que es congrien contrael règim nou, tenen un mal d'ori-gen. D'haver, ara fa tres anys, encomptes d'aturar-la, deixat fer laRevolució amb totes les seves con-seqüències, àdhuc les més dolo-roses, actualment no lamentaríemles coses que lamentem, no hau-ríem presenciat les desercions ques'han produït, no hauríem hagutde suportar les campanyes indig-nes d'una premsa venal que hiofegat amb les seves calúmnieshomes que, encara que dèbils, sónhonrats, no hauríem, en fi, cai-gut tan avall pel pendís que menaa! feixisme.

La gasiveria, en política, es pa-ga tan cara com la covardia. Iaquest és el problema. Vam tenirpor de la revolució al carrer, que,per altra banda, és a l 'únic llocon rendeix realment eficàcia, de-ia mateixa manera que els mesagosarats van tenir massa curaa estalviar vessarnents de sang,tot i que aquells dies, amb les vi-drs sacrificades aquests tres anys,s'hauria acabat per sempre mésamb l'Espanya faraònica, i, f: n si tot, amb moltes menys víctimesque no ens costa a la classe obre-ra fins ara la Revolució Espa-nyola, el primer episodi de la qualtot just vesllumem.

El 14 d'abril no havia d'haverquedat ni un jutge, ni un militar,ni un buròcrata, ni un capellà enl'arquitectura de la maquinària del'Estat espanyol. Totes les con-dicions «ren favorables a aquesttrasbalsament de la vida políticapeninsular. Les masses eren alcarrer, i la classe obrera, al costatde la República. Difícilment veu-rem altra vegada un cas d'unani-mitat tan considerable com aquellsdies.

Cada dia que passa veiem comtenien raó aquell grapat d'ho-mes que al Saló de Sant Jordi,de la Generalitat, propugnavenper l'aixecament armat del pobleper tal de no estroncar les possi-bilitats d'aquell acte grandiós dela proclamació de la República.L'embriagament dels que ja nohi veien de cap ull amb la victò-hia electoral de dos dies abans,els féu caure en l'enorme injustí-cia de qualificar l'acte revolucio-nari d'aquells homes de ganes dellançar-se al saqueig i de fer malperquè sí. Més d'una vegada cal-drà r.ecordar encara aquella es-cena en els dies difícils que s'a-costen, enormement més difícilsque els que hem viscut. Serveixiaixò de contrição als uns i d'esti-mulant als altres per a portar en-davant l'obra d'impulsar Catalu-nya i Espanya pel camí de ma-numitir-se definitivament de lesgrapes de la reacció espanyola.

El baluard que, malgrat tot,s'ha pogut aguantar fins ara aCatalunya i que ha de servir d'e-xemple a les altres nacions espa-nyoles, cal que sigui cada dia mésfort per la salut de tots plegats.

Es en l'ocasió que ens brindael tercer aniversari de la Repúbli-ca que la nostra fe i el nostre pro-pòsit han d'ésser més ferms quemai. L'única voluntat nostra, coma socialistes, ha d'ésser la de vèn-cer per tal de conservar, primer,allò que encara s'aguanta ; i, se-gonament, i>er portar endavant laRevolució Espanyola, que la ba-dada històrica de no haver tallatel cap al rei i de no haver dissolttotes les ordres religioses d'Espa-nya ha posat en perill.

MANUEL BERTRAND

.fundament enfadat contra migmón perquè li ataquen l'amo, hadit, entre altres coses, això quesegueix :

«Un radical, en Canet de Mar,ante los vituperios que dirigía aLerroux un militante de la « Es-querra», tuvo qfte castigar conmano dura al separatista atacadode hidrofobia. ;

Pues como ese ^radical estamosdispuestos cuantas militamos enel Partido creado'por el actual je-fe del Gobierno, á no permitir quese agravie, bajo ningún concepto,a la figura más gloriosa del repu-blicanismo español. »

Ni ens creiem iji l'una cosa nil'altra.

Els xarons "Corosde Clavé'a Madrid

Per les festes dç la República,els Coros de Clavé van anar a Ma-drid. Hi van anar, és clar, a ferde «provincianos^. Per torna,una de les coses qae varen cantardavant Lerroux i Alcalà Zamorava ésser allò del «Gloria a Espa-ña», que durant el bon temps dela dictadura en dèiem el Gori-Gori.

També van fer fna altra cosa :visitar la tomba d'Eduardo Dato,«socio honorario)) '.^'aquestes co-lles xarones. i**-ß*- •

Sort que el criminal de Martí-nez Anido no va tenir la pensadade fer-se «socio honorario)) delscoros ; si no, també en seria ara,i el dia que es morís li portarienflors aquests sapastres cantaires.

Decididament, els coros de Cla-vé, si no són lerrouxistes, merei-xen ésser-ho.

No és demagògia. Es tenir conscièn-cia del deure.

Si el 14 d'abril hom hagués esquarte-rat el rei, les dretes monàrquiques nos'haurien atrevit abans de deu anys atreure el cap per tal d'intentar assas-sinar la República.

I els lerrouxistes tampoc no s'hau-rien tret tan aviat la careta ni s'hau-rien venut al Gil Robles com han fet.

La manifestaciódel dia 29

El diumenge dia 29 tindrà lloc a Bar-celona una gfan manifestació de pro-testa contra l'actuació de les dretesespanyoles. Serà una rèplica a la ma.nifestació de demà, dia 22, a «El Es-corial». Cal que tots els nostres u»-liats hi concorrin i que les Seccionstambé hi vagin amb llurs respectivesbanderes. Espanya ha de veure comCatalunya demostra la seva ferma de-cisió de sostenir l'esperit de llibertaten la República espanyola.

El dia 28 a la nit seran enejes gr¿nsfogueres a tots els cims de les munta-nyes catalanes. Els nostres companysde tot Catalunya han de prendre parttambé en aquesta manifestació noctur-na. Si en els temps pretèrits els nos-tres avantpassats encenien fogueresdalt els cims per tal de cridar l'ajutde les comarques veïnes contra els ene-mics que s'apropaven, les fogueres dela nit del 28 seran també una cridade germanor entre tots els homes debona voluntat que estimin li Repúbli-ca d'ata com a mitjà per a arribar aplenes realitzacions de justícia i de lli-bertat.

Els lerrouxistes ja no exigeixen quePrieto i Azaña ampliïn o es retractind'haver-los dit que llur política erauna cosa repugnant, ensems que erenuna colla de porcs, lladres i traïdors.

Que tenen por que torni a sortir elsobre famós que un dia els ensenyarendes del banc blau?

Al Congrés de la Unión Gene-ral de Trabajadores, quan unsquants congressistes van anar-se'n, indignats pels procedimentsantireglamentaris emprats per lamesa, un delegat va aixecar-seal mig del pati de butaques i ambuna ve uestentòria cridà repetida-ment « Viva España».

Mai en cap Congrés socialistani sindical d'enlloc del món nos'havia donat el cas d'haver-hiun assistent que vitoregés cap Es-tat ni cap país. Un crit semblantnomés podia sortir de la gola d'undelegat espanyol i només podiaésser tolerat per un Congrés que,més que sindicalista, es veu queera espanyolista.

Aquells crits de « Viva Espa-ña», és possible que a alguns as-sistents els alegressin las pajari-tas, però a la major part els ha-via de fer un efecte desastrós,quelcom com una fuetada contrala dignitat.

« ¡ i i Viva España ! ! !» Aquestcrits donat en ple Congrés de laUnión General de Trabajadores,és una definició del caràcter d'a-questa Unión, que si a Catalunyava venir a fer acció sindical, hacomplert la seva missió sense des-pullar-se de la patriotería espa-nyola.

Si el gran Pau Iglesias haguéspogut alçar-se de la tomba, ellque havia aixecat el crit de pro-testa contra la dominació de Cu-ba i contra les expedicions alMarroc, hauria foragitat a copsde fuet el delegat que cridavau V iva España», els que el coreja-ven, i tots els que sentint-lo noprotestaren indignats d'aquest critque era un insult al Congrés i ala dignitat de tots els delegats.

Ens crèiem que els obrers notenien pàtria, però també sospità-vem, i ara ho hem vist confirmat,que la Unión General de Tra-bajadores és una excepció perquèvol tenir una pàtria espanyola. Ien aquesta voluntat rau el motiuessencial de totes les diferènciesentre els partits i els sindicats declasse, centralitzats a Madrid, illurs delegacions regionals. No hiha diferències ni dificultats esta-tutàries o reglamentàries ; l'únicadiferència consisteix en el fet queles organitzacions centrals'direc-tives volen que de totes les regionsespanyoles, abans que el crit devisca el Socialisme, o visca el Sin-dicat, surti violent i dominadorel crit de : ¡ Viva España \

No caurem en l'equivocació d'a-firmar que tots els afiliats a laUnión General de Trabajadoresfossin espanyolistes. Molts n'hihavia que, malgrat d'ésser caste-llans, tenen una consciència declasse ben neta i ben definida ;un d'ells va interrompre el vitore-jador d'Esnanya dient-li que ca-llés que allò també ho cridaval'Albiñana. El que sí afirmaremés que d'avui endavant, elsque a Catalunya persistiran a fi-Fiirar a los rengleres de la Un'ónGeneral de Trabajadores, ara queaquesta s'ha tret la careta, seranobrers si es vol, però portaran al'esquena l'estigma d'una ideolo-gia imperialista.

Es completament il·lògic que unaorganització sindical o socialistasigui altra cosa que humana ; ba-tejar-la amb el nom del país onresideixi està bé ; donar-li unsentit de diferenciació, perquè cal

acomodar-la a la psicologia col-lectiva, es una cosa jusia. Peròd'això a classificar-la sola la ban-dera d'un centralisme autoritarihi ha una diferència tan gran que,donar-li aquest caràcter i gover-nar-la amb aquesta subjecció, ésdecretar la seva mort.

Hom ens objectarà que nosaltrespretenem que l'organització sin-dical tingui un aspecte d'exclusi-visme català. No és això. Nosal-tres, que propugnem per la lliber-tat individual, hem de propugnarper la llibertat col·lectiva i no po-dem consentir, a més, que en elsproblemes obrers de països de ca-racterístiques tan oposades comsón les diverses nacions espanyo-les siguin governades d'una ma-nera encarcarada per una solad'elles. Tant protestem que deMadrid estant hom vulgui asse-nyalar l'actuació dels sindicats aCatalunya com protestaríem quese la volgués governar des dequalsevol altra ciutat espanyola.Corn tampoc no voldrem mai di-rigir des de Barcelona o des deCatalunya l'actuació sindical d'al-tres pobles d'Espanya.

El nostre problema és un pro-blema de llibertat i, per tant, dedignitat. Es una cosa arcaica vo-ler soste,nir organitzacions socials,polítiques o sindicals, nuclis hu-mans en una paraula, sota el sig-ne d'una centralització o d'unasubjecció qualsevol, si aquesta noestà justificada per una superio-ritat indiscutible acceptada volun-tàriament. Cal que totes les partsdels organismes de tota menaes moguin lliurement sense al-tres trabes que les de relació. En-tossudir-se a sostenir fórmules illigams que frenin la lliure actua-ció dels components d'un cos od'una organització és paralit-zar-lo.

Amb els companys que fins arahan estat els directius de les or-ganitzacions polítiques i sindicalsa Madrid ens passa una cosa queté tots els caràcters d'una tragè-dia. Abeurats en la cultura políti-ca del centre d'Espanya, de cairemedieval i rodonament imperia-lista, no podem entendre'ns ; elshomes del centre han estat sempredominadors, absolutistes, han tin-gut l'orgull de V hidalgo que és elcomplexe d'inferioritat fill del'eixuta terra castellana. Han vol-gut sempre dominar perquè nohan sabut absoíbir. l semnre, sem-pre, ho han perdut tot. Es la mis-sió històrica de Castella.

Caldria una autosuperació laqual deu ésser molt difícil d'acon-seguir perquè són raríssims elsexemplars que suren per damuntde la vulgaritat.

I és per això que ens fa tantapena veure el contrasentit que sig-nifica que en un Congrés de laUnion General de Trabajadores—únic exemnle en un partit obrer—hom ha<*i arribat a cridar repeti-dament : « ¡ Viva España \ »

R. FOLCH I CAPDEVILA

Anglaterra tallà el cap a Carles I.França es desféu de Lluït XVI i Ma-

ria Antonieta.Rússia ha liquidat tota la família

imperial.Per no haver-ho fet Espanya, el mi-

serable de Fontainebleau posa contí-nuament en perill la vida de la Repú-blica.

2 — HJ8TIC1A SOCIAL

Socialisme colonialTots els moviments socialistes ,

que han anat desenrrotllant-se enels diversos països han tingut unacaracterística comuna : una based'acció oberta a les més diversesinterpretacions de classe. Perquècal tenir en compte que els ho-mes que iniciaren el moviment so-cialista, per tenir, la majoriad'ells, una formació intel·lectual,teniert una perffecta consciència deles dificultats d'encabir dintre unmotilo comú les diverses varietatsde població. L'acció del Socialis-me ha pres i ha de tenir per base,el fet de classe ; però és innega-ble que aquest fet ha d'ésser con-siderat tenint en compte les con-sideracions de lloc, l'a històriadels agrupaments socials i de po-blació, per tal de poder-s'hi adap-tar. Del contrari, tota l'acció obre-ra tindria un desenvolupamentinadequat perquè es mouria foradel seu medi.

Hom no pot dir que hagi estatun propòsit deliberat dels partitssocialistes el basar la seva activi-tat precisament en un fet territo-rial ; ha estat d'una manera es-pontània que s'ha produït l'adap- 'tació. I, en tot cas, l'error en quèhom hagi pogut incórrer ha estatel de no fer prou esment de lescondicions reals de població, id'atenir-se a les demarcacionsdels imperialismes burgesos, a lesdivisions artificials dels Estatstradicionals, oficials. I cal dir-hod'una vegada: el Socialisme noté res a veure amb les divisionspolítiques i territorials dels Es-tats burgesos, amb el fet nacio-nal.

L'error, doncs, que podemapreciar erî el Socialisme és eld'haver-se conformat una mica ala lleugera amb allò que els capri-cis dels dominadors li ha posaten el medi on ha tingut lloc lacreació del moviment obrer. I re-marquem bé que, en realitat, nohauríern de fer diferències entreel moviment específic de partit iel moviment social considerat entota la seva. amplitud d'organit-zacions i d'activitats.

Les desviacions que ha sofertel moviment obrer i l'acció delspartits socialistes, i l'estat de gai-rebé absoluta descomposició enquè es troba l'acció socialista enels països de dictadura feixistaplantegen en els moments actuals,per als partits socialistes la conve-niència de situar-se tant en frontdel feixisme, com davant d'una

interpretació burgesa del fet na-cional, acceptada pela partits so-cialistes per l'automatisme de tço-bar-se dintre un Estat que hacreat inclinacions mentals i sen-timentah amb una conducta ge-neral respecte a les relacions quehan de mantenir entre ells elsseus components. E~ aquesta l'ex-plicació del patritotisme burgès ;aquest és l'enviliment que pateixel Socialisme en un Estat comEspanya, en el qual tots els ciuta-dans, tots les organitzacions, ientre elles el Partit SocialistaObrer Espanyol, es mouen sub-mergides en aquest concepte arbi-trari d'Estat i de nació.

Estem veien, pel que passa enel món internacional, que el fetnacional té una importància deprimer ordre en el desenvolupa-ment del moviment obrer. I lescoses que tenen lloc als Estats fei-xistes ens diuen ben clar que elspartits socialistes no poden pren-dre per base el concepte de na-ció que ostenten els Estats ofi-cials.

I aquí, a Espanya, podem apre-ciar més que en cap altre Estatcom és. de perniciós el conceptede nació per al moviment socia-lista. Tot el socialisme d'Espanyaha tingut la característica d'ésserun producte d'exportació, unamercaderia fabricada per a tot-hom al qual havien d'expedir elshomes que en tenien el monopolii que eren els que s'havien formatsegons el concepte oficial d'Estati de nació que ens han donat lespugnes monàrquiques i capitalis-tes.

I, en la classificació de les ca-racterístiques de tots els movi-ments socialistes que han tingutlloc en cada Estat, la que corres-pon a Espanya és la de posseiruna acció socialista colonial. Totsels socialistes espanyols han deconsiderar-se tributaris de la gentque ha començat a propagar elSocialisme partint del supòsitd'un nacionalisme i d'una tradi-ció imperialista absorvént.

¿ Podem explicar-nos, d'aquestamanera, un moviment socialista aEspanya que només existeix aMadrid Bilbao, Astúries i a unapart d'Extremadura, i del qualqueda eliminada una part delterritori peninsular representadaaproximadament per 18 milionsd'espanyols?

RAMON JOVÉ BRUFAU

Reflexions a la gent del campDegut al gran esforç dels nos-

tres representants al Govern deCatalunya, tenim una llei de Con-tractes de conreu que marca lapauta que ha de seguir la revolu-ció a la regió autònoma. Peròsi avui podem aplaudir una lleisocialitzant en part, no vol pasdir això que el nostre conformis-me sigui tan gran que ens porti acreure en la solució d'un Governd'esquerra encarà que de momentaquest ens afavoreixi. No podemcaure en aquest infantilisme, jaque tenim la plena convicció quecap-Govern que no sigui netamentsocialista no pot portar la pau so-cial a les nostres llars proletàries,però tampoc no podem deixard'esgrimir les armes que la col·la-boració amb aquest Govern ensofereix. I és per això, que davantaquesta llei reivindicadora, els.conreadors de Catalunya, forço-sament hauran de reconèixer ladiferència que hi ha de les parau-les dels demagogs irresponsablesa la política d'esperit constructiuque avui porten a cap els nostresrepresentants de la U. S. C. Totrecordant les lluites sagnants quesostingueren els conreadors delterme de Crealo, de la «provin-cia» de Lleida, i d'altres llocs deCatalunya per unes petites millo-res (que no varen aconseguir),avui podem veure que sota la res-ponsabilitat de la Unió Socialistade Catalunya i per mitjà dels

seus representants, aquelles peti-tes millores han estat de molt su-perades per la llei de Contractesde conreu.

Elements irresponsables d'a-quells indrets segurament preten-dran desvirtuar el contingut so-cial de la llei, però que pensin quetots els que conreen la terra alterrne de Grealó encara tenen lailaga viva, produïda per llurirresponsabilitat. Nosaltres, queconeixem l'esperit mesquí delsdemagogs d'Urgell, esperem querepetiran la campanya de l'anypassat, que costà la presó i la pèr-dua de ia collita a quatre incons-cients conreadors, però que vaginamb compte amb l'amargor de lagent del camp, no sigui que undia hagin d'emigrar com a inde-sitjables, de nit i amb la cara ta-pada. Avui podem dir ja que lagent del camp té qui vetlla pelsseus interessos de classe, ço que nopodem dir és si es deixarà arra-bassar els drets conquerits perla inepcia dels uns, o per la im-petuositat dels altres. Si la nos-tra veu hagués d'ésser escoltadadiríem als impacients que la sere-nitat és la força de la victòria, ique quan aquesta victòria seràde la U. S. C., l'única posició aguanyar consistirà a substituir to-tes aquestes lleis socialitzants perunes de socialistes autèntiques.

JOAN SASPLUGAS

El pròxim Congrésdel Partit

Tota el» militants de la Untó Socialis-ta hauran pogut apreciar els progressosenormes que- ha fet eï nostre Partit. EIsen desenvolupament ens ha plantejatmolts problemes tp» fa tres anys «renuna perspectiva llunyana. Avui, apart de les necessitati Internes delPartit: organització, estructura, compenetració I activitats personal«, enstrobem amb me* representacions pú-bliques en Municipalitat» i Parla-ments, que ens plantegen tasques prouimportants per posar a contribució lesnostres capacitats t el nostre sentitde responsabilitat,

Es amb aquest estat de coses quetindrà lloc ei Congre« anual ordina-ri; i és tenint davant la immensitatde problemes que la nostra força ensplanteja que el Contres haura de de-liberar.

JUSTICIA SOCIAL acollirà les ini-ciatives que tots els companys enspuguin tramet», enfocades segonsl'angle dels debats del Congrés. Se-rà el que podríem dir que constituiràla plana del Partit durant les set-manes que manquen per al Congrés.Perquè, no hl toa dubte que tots de-sitgen que el Congrés prengui uns oaltres acords. I il aquestes decisionsque haurem de prendre van precedi-des de suggerèacies, punts de vistadiversos i d'un contrast d'opinions, ésmés que segur,que el Partit hi sor-tirà guanyant. , -

Que els militant» de totes les Sec-cions examinin si val la pena d'aten-dre la nostra invitació.

Treball!Ha »«tat repsïtiüa a .totes leg Sec-

cions de la U. S. C. la circular se-güent : ''

«El dia 1 de 'maig proper sortirà elprimer número de Treball amb caràc-ter d'extraordinari 1 al preu de pesse-tes 0'30 l'exemplar, com a demostraciódel que serà el nostre diari. Hi col·la-boraran, ultra els redactors de la Ü.S. C., figures de relleu nacional i inter-nacional,; a fi d'oferir a Ift classe tre-balladora tot 4 pensament dels lídersdel Socialisme, "flue plasmaran els di-ferents problemes d'ordre político-so-cial del momea tan entrebancats perla davallada def règim capitalista.

Constarà de ,1$ planes 1 anirà il·lus-trat ariïb fotojoifies d'actualitat, comtots aquells tramila que el facin inte-ressant a la classe treballadora.

Seria d'una eficàcia extraordinàriaque Treball no interrompés là seva apa-rició diària, r*iÏQ caldria que tots elsmilitants 1 simpatitzants contribuïs-sin d'un» manera decidida al cobri-ment de la nostra emissió de Bons.

Per & facilitar l'atwrtació a tots elscomnanys, aaüesta Comissió ha cregutconvenient d'establir el pagament deBons a terminis 1 a criteri dels subs-criptors. 1

Perseguint, doncs, la finalitat deveure nodrida la premsa catalana ambun autèntic diari de classe,, aquestaComissió no dubta que fareu tot allòpossible per assetfurar un èxit en laseva aparició, dpmanflnt a l'Adminis-tració de JUSTICIA SOCIAL, fins aldia 25 d'abril proièr, els exemnlarsque hàtfiu comnrowls entré els afilatsd'fe la Vostra Secció, ! aquests, entrellurs relacions.

Carnnanvs ! Visca la U. S. C. ! ViscaTrft>all\ Tot 1 ,tqts ner a TrehníZ!

Per la Comissió, J. Rujl, adminis-trador.» . ' " . ' ' .

A le» Sección» foranesTotes les Seccions de Catalu-

nya són pregades d'enviar cadasetmana, t no més tard del di-marts, una nota concisa que re-flexl l'estat real de llur ac-tuació i Influència en la vila, po-ble o cintai on desenvolupin lesseves activitats socials. De totseb sens actes celebrats o per ce-lebrar se'n donarà compte a lespàtines de JUSTÍCIA SOCIAL.

Acadèmia de Tall I ConfaceleP R O F E S S O R A

ROSA S. DE COMORERASistema nou, Ràpid, Senzill,s'aprèn a tallar tota classe de

vestits en poc temps.Hores de classe, de 3 a 6 - 20 ptes. m.

u n H " 7 a 9 - 15 " "

MUNTANER, 52, 4.« 2.a

NOTA.-I.es afiliades a la U. S. C. I llurs fillesdl»frm»ran d'una rebaixa de B ptes.

Visió socialista sobre la pro-pietat de la terra

. VI I ÚLTIMMalgrat les campanyes tendencioses

de la premsa capitalista, el Socialisme,a França, s'ha anat infiltrant e-n elcamp. Són molts els districtes electo-rals enclavats en comarques agrícolesque donen nodrides votacions socia-listes. Els diputats de la S. P. I. O.(Secció Francesa Internacional Obre-ra) no ban pas guanyat llurs actes,tots ells, en centrés de població indus-trial; són ja nombrosos els qui hanguanyat pels vots dels pagesos, i n'hihaurà encara més d'aquí endavantperquè molts d'altres varen perdre perun nombre reduït de vots, els qualsés de creure que seran superats eneleccions successives.

Els que no fan res d'importància.en els medis rurals, són. els comunis-tes. Els pagesos van deixant-se guanyarper la propaganda reflexiva i humanadel Socialisme, per la honestedat delscapdavanters socialistes, per llur sentitde responsabilitat i llur solvència mo-ral. El que no els convenç és la dema-gògia, l'excitació Irresponsable i lamanca d'esòruppls de tota mena.,.

El que això escriu ha tingut oca-sions repetides per a posar-se en con-tacte amb pagesos francesos i ha po-gut apreciar llur formació social i po-lítica. Sobretot en les comarques delMigdia, són molts els treballadors detcamp que voten conscientment els can-didats socialistes. Per fer-se'n ben bécàrrec, cal tenir en compte que l'obll-

•gació d'assistir a l'escola primària ésuna realitat a tot França, a les ciutatsi a les viles, als pobles i al camp;tots o gairebé tots els francesos adultstenen un mínim de formació escolarque els capacita per a llegir i per a en-tendre fins a cert punt allò que llegei-xin.

Com que la penetració socialista alcamp es fa gradualment 1 per convic-ció, les pssieions conquerides no esperden fàcilment; no són com elsavenços passionals, dels quals, en des-inflar-se la passió, queda ben pocacosa. • • : " . ' . , , . . •

Així desitgem que sigui el SoeïaHs-aie a Catalunya; que guanyi els corsí les consciències per la força de laraA aquell que arribi a ésser sosialistaJa po' deixi'd'ésser-ne.

La llei de Contractes de conreu,complementada per les lleis de Sindi-cats agrícoles i la de Cooperatives,donarà als pagesos una independènciaeconòmica i política que fins ara nohan tingut, i unes possibilitats de mi-llorament professional i personal quepoden posar-los a una altura insospi-

tada per ells mateixos. El« crédit» quegràcies a les esmentades lleis podrà ob-tenir, els donaran maneres d'mcrenwn-tar les terres Que fecunden amb llurtreball; llurs productes agrícoles i pe-cuaris podran ésser millorats, com hasucceït a Dinamarca, per exemple; lesvendes podran ésser racionalitzades 1els donaran millors rendiments sensegravar els consumidors. Com a resultat,els guanys legítims dels pagesos aug-mentaran, podran gastar més i la in-dústria també en resultarà afavorida.

Aquesta és la perspectiva. La matei-xa que ens oferia Espanya entera quanhom aprovava la llei agrària i erisnpresentats a les Corts Constluents elsprojectes de llei d'arrendaments agrí-coles, de rescat de béns comunals, deBanc Nacional Agrari...

No serà pas difícil fer entendre alpagès català que ha de, preocupar-sede la creació d'una xarxa de Sindi.cats agrícoles, de caixes de crèdit ru-ral, de Cooperatives i de mutualitatsque li permetin de realitzar totes aques-tes millores. I tampoc no serà ¿Bílcllque comprengui allò que és el Socialis-me quan s'haurà, lligat d'uñá maneraefectiva totes aquestes institucions.

Els detractors del Socialisme el pre-senten d'una forma ben poc simpàtica.Per a ells, el món socialista fóra comuna caserna immensa en la qual cadahome, mecanitzat dins la Col·lecti-vitat social, es mouria 'per l'impulsd'ordres superiors, com la roda d'unamàquina, sense llibertat individual,sense dret d'iniciativa. I no és pas aixícom es concep el Socialisme en elsnostres temps.

Evidentment que tota la gran pro-pietat seria coHectlvitzada ; mentres-tant, cada família disposaria d'uji pa-trimoni més o'menys reduït, lliure ¿ela col·lectivització. I cada ciutadà tin-.dria un ample marge de llibertat pera la seva vida particular.

A la vida agrícola, es col·lectivitza-rien moltes funcions de producció 1 4ecanvi, precisament les que Ja avui sónconfiades als sindicats agrícoles 1 aiég cooperatives, com són l'adquisicióde llavors i d'adob», l'ús en comú demaquinària agrícola, l'elaboració coHec-

. tiva de vins,, olis i altres product$s,,a,per fi, la distribució o venda, directadels productes agrícoles amb elimina-ció d'intermediaris Innecessaris.

Es que el Socialisme, entès 1 practi-cat d'aquesta forma, pot espantar acap dels pagesos que viuen de llurtreball? els que pot espantar són, so-lament, els que viuen del treball delsaltres. JOSEP COLL CREIXELL

La democràtica

República francesapot tolerar tm reicanalla com Àlfon«XIII.

Això no priva 4uee* desempallegui detot un caràcter comé» ara Trotdki*

Acords del ComitèExecutiu

El Comitè Executiu, en la seva dar-rera sessió, s'ha vist obligat a prendrel'r cord d'expulsar del Partit el diputata Corts per la circumscripció de Tarra-gona, Amos Ruiz Lecina.

El'company Ruiz fou proclamat can-didat a diputat a Cort& per la UnióSocialista de Catalunya i triomfà enla coalició d'aquesta amb Esquerra Re-publicana de Catalunya. A més, elcompany Ruiz no ha pagat mai la co-tització que li correspon segons els Es-tatuts del Partit Requerit perquè ma-nifestés la seva posició davant el si-lenci que sostenia enfront de la U. S.C. i perquè fes efectives les cotitzacionsdes que fou elegit diputat, ha contestatque pertanyia al P. S. O. K.

.El company Ruiz oblida que en ésserproclamat candidat signà la renúnciade l'acta pel cas que deixés de pertà-nyer a la Unió Socialista de Catalu-nya, El company Ruiz, per tant, hade renunciar l'acta perquè no la potostentar dignament.

El Comitè Executiu presentarà larenúncia al President de la Cambra deDiputats.

Ha estat expulsada de la Unió Socia-lista de Catalunya, per mancament ala disciplina, l'Agrupació Socialista deTarragona.

Animes senzilles s'esborronen de labrutícia que surt de l'afer Staviski aFrança.

Societat d'obrer» fle-quer» "L'Espiga"

Hom convoca tots eli »filiate a l'As-semblea que tindrà Hoc el dia 36 d'a-quest mes, a les tis de la tarda, al MUestatge social, Primer d« Mali, 7, Ca-sa del Poble.

Per la importància de l'ordre det diahom recomana a tots els companys queno manquin a l'Assemblea.

Barcelona, abril 1934.

S e c c i ó de Gràc ia(Montmany, 24)

Avui, dissabte, el cocmpany R.Rossell Muntaner donarà una con-ferència sota el següent tema: «¿Pottriomfar el Socialisme amb els mè-todes constitucionals ? ».

Vacances:

CALÇATS MARIPIEls trobareu arreu on anea

Voleu comprar llibres?demaneu-los a

LES LLETRES SOCIALISTI*

Voleu ajudar una organitza-ció que destina els seus pos-sibles excedents a la propa-ganda dels nostres ideals?Feu les comandes a

LES LLETRES SOCIALISTI*

Voleu amb la participació co-operativa en els excedents,comprar llibres a preus asse-quibles?Feu-vos membre de

LES LLETRES SOCIALISTI»

Hores d'oficina: De 5 a 7 dela tarda, tots els dimarts, di-jous i dissabtes feiners.Casa del Poble, Primer deMaig, 7 Telèfon 11482.BARCELONA

JUSTÍCIA SCKÎt At i - 8

La veu de les nostres JoventutsAl peu del canó' Hem arribat a un tombant difí-cil. Un d'aquells tombants en quèun dia o altre es troben totes lesorganitzacions i que decideixendefinitivament la sort de les col-•lectivitats. Un d'aquells tombantsque requereixen dels militantsd'un partit com és ara el nostre,el màxim esforç, la màxima ener-'gia, i la màxima voluntat posadesal servei de la causa defensada.'Un d'aquells tombants, en fi, queexigeixen l'abandó de posicionssentimentals, d'actituds de feble-'sa i de tota mena de sentimenta-lismes. Anem a ésser objecte d'unlatac a fons, definitiu, per partid'aquells que nosaltres voldríem;com a companys i que s'entesten aésser els nostres adversaris. Diemaquestes paraules, servant encara

i f rese el record de les sessions del'primer congrés regional de la¡Unió General de Treballadors.;No anem a comentar-lo. No. Ens¡interessa, només, haver constatat(l'animadversió, l'odi, diríem, queIs'ha concitai la U. S. C. en pre-¡tendre millorar l'organització sin-;dkd de la Unió General de Tre-balladors.¡ Diem malament. No. No ha es-;tat això. Aquest afany de supera-no hauria pogut promoure discre-pàncies í discussions de caràcter'doctrinari, d« cara a la millor es-tructura i a la millor eficiència del'organitzjtció, però no hauria ar-ribat mai, per violent que hagués(estat, a aixecar la tempesta d'odisque es -desencadenà damunt elCongre» fins a la retirada deiadelegat» conscients i brutalmentSofesos, No. No era aquest l'ull¡de poll. Si la lluita hagués estatplantejada per qüestions doctri-nals, evidentment, res no hauriapassat. Però és que en aquestCongrés hom anava a deixar a pèl¡i al rníg del carrer el Secretariat¿abü. J aquesta és la poma de ladiscordia. ¿ No hem dit i repetita dotzenes de vegades, que en elrègim capitalista, els treballadorshan de defensar, amb les dents,si cal, el dret a la subsistència?^Gom, doncs, ens ha de sorpren-jore que aquells que veien amena-çat llur «modus vivendi» s'hifacìn a mossegades? Però l'atacqóe esperem no vindrà pas sola-ment del Secretariat de la U. G.T. No. Hi ha altres organiza-tions, hi han altres homes queodien fervorosament la Unió So-cialista de Catalunya, I sabeu perJBuè la fan objecte de llurs odis?Doncs, simplement, per no havercaigut en fes errors que han fetcaure les altres organitzacions,per no voler sotmetre's a ningú,

fjer voler purificar el movimentsindical i especialment per la crei-.vent preponderància que pren aia nostra terra i per la seva ca-da dia més gran influència en lavida político-social de Catalunya.Els que triomfen es conciten moltsodis. La U. S. C. s'ha concitaimolts odis : senyal que triomfa.

S'acosten dies de prova. Caldràresistir un atac formal en tota re-gla.

Totes les organitzacions queronden la classe obrera, han pres-sentit en la Unió Socialista deCatalunya el seu més potent i pe-rillós rival, tot i sabent que nos-p.ltres no hem de menester ron-dar-la perquè ens considerem proumascles per atreure-la espontània-ment. Per això es decideixen aabatre-la. Per això nosaltres, avui,llancem cl crit d'alerta a les Jo-ventuts socialistes catalanes. Per-què a nosaltres ens correspon elprimer lloc. Perquè hem d'ésser,perquè som, els que tenim a lesmans la sort de la batalla.

Companys de les Joventuts so-cialistes : Tothom al peu delcanó !

JOSEP MIRET

Procedimentsindignes

Encara continuen certes tàcti-ques. Nosaltres ja en sabíem quel-com. Car prou en parlà la premsai ensenyà certes fotografies : Unesgrans grues com si hom estèsconstruint una de les millorsobres... I sols era una llencadorade cafè a l'aigua. Així passavaun parell d'anys enrera al Brasil ;a Cuba, pel mateix procediment,llençaven el sucre, o bé l'utilitza-ven per a fer explosius ; a l'Ar-gentina cremaven el blat.

Ara—com si encara fóssim gentinculta i sense civilitzar—arribentelegrames: <cAl Brasil han cre-mat. 26.401.158 sacs de cafè, puixque les autoritats ho creuen deconveniència, etc.» Es una de lesfórmules molt dignes—tan dignescom el sistema que les empra—que encara utilitzen els capitalis-tes per tal d'aguantar llur hege-monia. En virtut de la susditacrema, el cafè ha tingut, en menysde tres mesos, un augment d'unamagnitud d'11.600 mil reis ai Q. 200 mil reis.

Ací, a Espanya, aquells quesortosament poden beure cafè hoen condicions difícils. Car i do-lent. La qüestió és sostenir les ta-rifes crescudes, assegurar, ambpoc esforç, grans negocis, encaraque sigui amb la sang i la suordel treballador — un home comtots, malgrat pesi —• i finalmentparlar amb veu tendrívola (hipo-cresia; com si ells fossin (els ca-pitalistes) els sacrificats.

Això, sense cap dubte, serà unamostra d'aquest sistema d'obrar.Si la cura d'un metge, per exem-ple, signifiqués el sacrifici i la vi-da de molts altres éssers, no cal-dria que l'home posés a la pràc-tica tan »meritòria» ciència. Heusací un sistema (el capitalista ac-tual) que ha d'aguantar-se sobrela misèria d'una bona part de lagent que habita el món, sols pernodrir i permetre que uns quantsprivilegiats gaudeixin de la vidad'ostentació a costa d'allò quel'home necessita per a viure.

Caldria que aquest exemple,unit a molts altres que individual-ment haureu copsat, teixissin elconvenciment clar que quan unacosa, per més ben instituïda queestigui, no rendeix d'acord ambhan de fer en condicions difícils.Ca!, en nom de la lògica, substi-

AVIS IMPORTANTLes Joventut« Soria] iste« ca-

talanes s'adhereixen fervorosa-ment a fa iniciai i va de le«Joventuts de l'Eiqucrra Repu-blicana, de man {esta r-se el dia29 del corrent contra el fei-xisme del canallcic CU Robles.Per tant, doncs, aquest dia,totes les pobla dons catalanesban de veure els banden s rog.sflamejant al vent; [Tothora alseu lloc I | A complir amb elseu deure IComiti Executin de ta Joven-tut Socialiíta dt Catalunya

Un, dos, un, dos!...

La nostra con-formitat

H» parlat el company Comorera, pre-sident de la Untó Socialista de Cata-lunya. Corrent a dir «ne ens ha con-vençut. Poden restar tranquila toteaqnelU company«, que temien unadesviació, quan nosaltres manifestà-vem le« nostre« discrepàncies, dlscre-pànelec, que cal entendre-ho bé, noen« haurien portat m»i a una separa-ció. Calla que el company Comoreraparlé«. I «1 aquesta conferência ha-qués eitat donada «Ine o sis settnanesabam, no hi hauria hagut equivocaconfusionlBtes. Aquesta fou la princi-pal conclusió que traguérem de l'acte:Que és Imprescindible, que la veu delComitè Executiu del nostre Partit«'alci clar» i potent en tote* aque-lle« situación« de caràcter nebulós queminen la confiança del« militants.Hem dit confiança, perquè ens ha es-tat retret diverses vegades la mancade confiança en el« elements directius;res més lluny de la veritat. En aquellmanifest en que posàvem damunt lataula les apreciacions que de la con-ducte seguida per la V. 8. C. en lesdiverses qüestions plantejades, teníemnosaltres, dèiem Ja ften clarament,com teníem dipositada, la més absolu-ta confiança en el company Comorera.Però precisament aquesta confiançanostra, exigia ésser »Hurta amb el co-neixement exacte de les veritats, perquedar plenament confirmada i asse-gurada. Avui respirem a ple pulmó.Perquè a més de la confiança en elscompanys, tenim, » l'abast de la màels motius que assenyalaren llur lí-nia de conducta. Aval com ahir com-plim el nostre deure. Ahir, assenyalantuns perills i demanant claretat, fèiemmés pel partit que tots aquells que li-miten la seva actuació a r assentimentconformista. Avui, manifestant la nos-tra adhesió a la conducta de la, U.S. C. després de plenament raonada.Per acabar, volem desvetllar totsaquells que perden el son, creient, ca-da vegada que fem manifestacions in-conformistes, que tenim un peu a laU. S. C. i l'altre al B. O. C. Podeurestar tranquil» en aquest aspecte. Lanostra actuació respon a la conviccióque, laboren més pel partit i els seusideals, aquells que en tots momentsadopten un posat, critic 1 analític queno pas aquells altre« que es limitena brandar el cap automàticament, se-gons les direccions dels vents.

Malgrat tot, no tenim cap interèsa impedir-los que s'entretinguin cer-cant tres peus »1 gat.

Linares, Candela, Sunyol, Miret, Ver-gés, Taxonera, Granados, Gómez, Ri-bes, Assensi, Villaley.

^Mar/pi,Maríp/, Mar/pi

Ei el calçatpretèrit

tuir-se per una més justa, que enlloc de negar la justícia la digni-fiqui ; en lloc de negar "l'alimenta tot ésser nascut, el nodreixi talcom correspon a un home civilit-zat i en lloc d'anul·lar l'home,l'enalteixi, puix que si tots hemvingut al mon d'idèntica forma—amb igual sofriment matern — ihem de finir convertint-nos en no-res ,és just que al nostre pas dei-xem amor en lloc d'odi ; fruit enlloc de fulles i record en lloc d'o-blit,

J. JULIÀ

La cosa marxa. Hem tingut oca-sió de presenciar incidentalment l'en-s i n i s t r a m e n t dels nous guàr-dies d'Assalt. La primera observacóque ens ha frapat ha estat la deconstatar que tots són homes joves.Són comptats els que passen de vint-i-cinc anys. La segona, que gairebétots són catalans.

Hem tingut el goig de saludatdiversos dels nous guàrdies d'As-salt que, en altres temps, no moltllunyans, ens feien perdre temps isaliva intentant convèncer-los de lacandorositat del seu nacionalisme in-transigent; i ens ha semblat obser-var que en veure's descoberts handut la serenitat i el pas, com l'infanttrobat in-fraganti en plena malifeta.No, companys, no. Això no pot in-dignar-nos. I si el sergent que usensinistra en la mecànica dels ele-ments destructors fos més comprensiui entengués el llenguatge dels ulls ola rojor de les galtes, no s'esgarga-mellaria amb aquests esgarips davantel desbaratament momentani que lanostra presència provoca en els ren-gles descompassats del pelotó. Hocomprenem perfectament. Sabem queaquesta feina no us plau pas massa.Que la feu a contracor. I que siha estat així és degut a circums-tàncies adverses, a la coacció delmedi i als prejudicis que fan in-dispensables els vostres s e r v e i s

en la s o c i e t a t actual. Nos-altres, amb els ulls, ja ens herncomprès. I ens ha semblat veure enels vostres un assentiment a les nos-tres llunyanes paraules. Penseu que,ara com ara, continua existint lalluita de classes. Ho compren-dreu ara, que haureu pogut esbrinarque el cautxú no té pas l'única apli-cació de la fabricació de neumàtics,sinó que, entre altres, té la d'estovarels revoltosos, com havíeu estat vos-altres i com continuem essent nos-altres. Ho comprendreu ara, que tin-dreu ocasió de comprovar com elferro, la fusta i l'acer no solamentserveixen peri a la producció de trac-tors i cases per a obrers, sinó quetambé per a la construcció de reixesi presons, de tancs i metralladores.¿Haureu arribat massa tard a com-prendre-ho? Potser no. Potser tin-dreu ocasió d'oferir els vostres ser-veis a la classe treballadora. Noens fem massas il·lusions, però capdins dels possibles. Mentrestant, con-tinuem el combat desigual. Nosal-tres esforçant-nos, esgotant-nos ambla ploma i amb la veu a arrossegarels homes a la tasca destructiva dela pre-creació. Vosaltres, en correc-ta formació, ensinistrant-vos es elsmoviments automàtics, racionalitzats,de la posta en marxa dels mosque-tons.

FERROMA

E u f ò r i a !L'altre dia, amb motiu del míting

de les Esquerres Republicanes, s'orga-nitza, pels carrers madrilenys una ma-nifestació d'autèntics 1 pulcres, peròinnocents republicans. Plens d'entu-siasme vitorejaren la República. Greupecat. La guàrdia d'íassalt els arra bas.sa la bandera tricolor i els esbatussàfortament.

Però no acaba aqui. Dos republi-cans, regidors, van a protestar Irada-ment davant el ministre de Governa-ció, sensor Salazar Alonso, el qual elstreu iradament i els envia a prendrela fresca amb el següent incís, cru icontundent: «La fuerza pública cum-plió con su deber.»

Els entossudit*, a veure dues careson 'solament n'hi ha una, malgrat totno volen entrar en raó. Avui, en plenaRepública, senyors republicans, us es-tà vedat de vitorelar-la Avui, ambgovern anomenat republicà, el qui téel desig i compleix amb un deure encridar «Visca la República ! », és atonyi-nat. Hauria d'avergonyir 1 enrogir els»nompwts renublicans a seques. LaRepública, sense un contingut concret,és nul·la. Sense una substantivitzactó,és completament es^ril. Dins una Re-pública cap, ha cabut .1a, una tirania1 una opressió tan forta i tan despò-tica com la pitjor monirqula.

La demostració ha esrst conta"/-dent. No hi c^ben interpretacions nisubterfiJtHs T.'exrjlicació és clara 1 ne-ta: la República per als feixistes ireaccionaris. Qui no vulgui compren-dre-no pitjor per a eJJ.

Creiem que es inora de situar-se.De oeíinir-se clarament i concreta-ment. Si volem una República veritat,una República d'un contingut social,única garantia de la seva electiv.iL.at.,una Repubüca oberta a tots els a.res ia totes íes innovacions, és hora de si-tuar-se cadascú al seu lloc i d'avan-çar cautelosament i amb tota la res-ponsabilitat lins arribar a la Repú-blica social.

Ee necessari, també, que no ens en-ganyem més amb el tòpic de la Revo-lució sense sang. Les revolucions sóni seran violentes. Ko s'enderroca res,sense un atac violent. 'Destruir cos-tums ancestrals i prejudicis anacrò-nics, amb vots, és pueril. La vigoriade l'explossió definitiva necessita la vi-talitat del poble que els llanci sensecontemplacions i sense lirismes. Deienque la República vingué amb flors,però han resultat arços. Arços contrael poble,

Ks hora de dir : prou eufòria i a lafeina. Que tothom ocupi el seu lloc.

PACIS

Si podien sortir totes les brutíciesde 'la bandarreria lerrouxista settaqüestió d'esffotar totes le» reserves deZotal existents a Espanya.

L'acte de La Bisbaldel Penedès

Per tal de commemorar aquell dia dedignitat civica del 14 d'abril de 1931, laJoventut nostra celebrà nu míting aBarcelona a fi de fixar la posició d'a-questa davant els moments de perill ide lluita que ens esperen. Hi prengue-ren part eia companys que foren anun-ciats en els programes i pasquins:

Obri l'acte el president de la Joven-tut, el qual féu remarcar en breus pa-raules l'interès de la diada per ésserels moments difícils que travessem. Deseguida féu ús de la paraula el companyFranquet qui explica la missió ae lasJoventuts i la responsabilitat que te-nim respecte als que demà eos haurande succeir, comenta els perills d'uriaguerra i explica les lluites Internes delpoble ; remarcà en gran manera l'inte-rès de preparar-nos per anar a un xocarmat.

Després, el company Vilella ens co-mençà a explicar la tasca derrotista deles Corts actuals. Comentà amb granencert i extensament la falsa pacifica-ció dels esperits que el Govern Ler-roux predica. Es dolgué del fet que homcelebrés festes de la República, Ja queaquesta només ha portat desenganysi misèria.

L'em.c Amat començà fent històriade l'adveniment de la República, i acontinuació es llançà a atacar a fonsl'Església i la religió, va combatre tam-bé el sentiment patriòtic i acabà fentun crit de : « i S or t ós el dia en què cele-brarem l'aniversari de la Unió de Re-públiques Socialistes Ibèriques)»

El company Ardiaca, que fou l'última parlar, féu una detallada exposiciódels fets que avui arreu del món pas-sen, explicà la necessitat del momentde defensar l'ideal junt amb l'obra queavui nosaltres realitzem, explicà la tas-ca nostra i es referí a l'obra coopera-tivista : factor primordial perquè elshomes puguin tenir el sentit de classeben profund. Explicà, en una exposicióadmirable, els avenços que porta en elcamp econòmic el cooperativisme. (Des-prés d'un llarg aplaudiment, el presi-dent donà per acabat l'acte.

AVANT

N O T E SPreguem a tots els companys de la

Joventut que passin dijous vinent perla nostra secretaria, on se'ls informaràdels detalls de l'organització dels actesanti-feixistes dels dies 28 i 29.

* * *Diumenge, dia 22, a les onze del ma-

ti 1 a l'estatge de la Secció de Badalo-na, el company Tomàs Amat i Rabas-sa donarà una conferència- sobre el te-ma «Posició de la Joventut Socialistaen el moment actual».

PREUS DE SUSCRIPCIOTrimestre. . . 2*50 ptes.Semestre. . . 4*50 „Any. . . . . B'OO „ JUSTICIA SOCI AL Redacció I Administració:

P r I m e r d é Ma if; nümr?T e l è f o n núm. 114 f t .2B A R G E L O N A

Ei Congrés de la U. G. T.En circumstàncies veritablement

trascendental per al proletariat deCatalunya v.i ésser celebrat el Congrésdels Sindicais que, u Catalunya,adhereixen a la Unió General üe Tre-balladors, l'enti al sindical amb la"rau" social a iVladnd. Es el cas dedir-ho, ja que, segons els articles deconstitució uel Secretariat regional,aquest ttcpèn de la C e.Ural uè Ma-drid. Eis Sindicats de (jaiamnya noeren altra cosa que una delegació d'un1,'umue Central.

lui i·is moments actuals, per raó delcanvi solert en l'amo.eut a l'auveni-meiu uc la Kepublica, l'estructura quetenien els Smuicats, i concretamentllur oigan repieseiuaüu a l ut.uuii.va,no responien en aüsoiut a les exigèn-cies u organitzacions que s'h.tv<en ues-envolupat ü'uiïa maaeru extraordinà-ria i en que participaven enormes mas-ses de liCD-iilaUors sense tronar unaexpiessio representativa adequaua. l.aeis äaiuicats ue ia i . U. 'í., com qua-ranta anys eniera, les leprcsemacioiises repartien entre un grupet d'nomésque, amb ei pretext d'evitar liltra-cioiis d'eiemenls estranys, allunyavenla massa dels Sindicats.

Tots els incidents que van tenir llocen el vurs del Congres ibeien a la ma-teixa causa: l'actitud dels oligarquesdel Secretariat de la V. G. T. de Ca-talunya per impedir la participació denous contingents d'aíili.Us. ües del Se-cretariat de la U. G. T. de Catalunyahom íeia una tasca d'obstrucció al des-envolupament de les organitzacions sin-dicals, que podríem representar per lafein.i que farien en el seu cau les ra-tes que anir.en rosegant tot alio quecauria a llur abast. La U. G. T. de Ca-talunya, de l'adveniment de la Repú-blica ençà, havia tingut un augmentd'afiliats que doblaven els seus electiusd'abans; n'hauria pogut tenir per aanul·lar en absolut tota altra força sin-dical que. a Catalunya, no hagués vol-gut acceptar la unitat sindical de lamassa treballadora que hauria possibi-litat una direcció intel·ligent i democrà-tica del moviment obrer de la U. G. T.

La divisió que va produir-se en elCongrés i que es va polaritzar entre laUnió Socialista de Catalunya i el "Par-tido Socialista Obrero Español" no eraaltra cosa que la topada de l'aparellmort i inútil de la U. G. T. amb elcorrent de renovação popular que re-presentava la incorporació en els Sin-dicats de les masses autòctones. En

realitat no hi havia, ni hi ha, proble-ma polític. Políticament, la Unió Socia-lista estava absent del Congrés. L'exis-tència a Catalunya d'un moviment so-cialista, i la creació que ara empren-drem u'uti moviment sindical, son unmateix fenomen de sentiment de classeque uà trouai el sentit de ia seva exis-tència i nuclis amb comprensió pera uoiiai'-lu plasticitat.

Aquest ço.lent de renovació i decoi u..uii.it uc classe, que representà-vem alguns dels només duísturial mesnet i Uriuaiit de ia U. G. 'i., eis qualshavíeu mantingut constantment elcoiu.tcte amu u massa per podercomprenure les seves pulsacions, ibon manure a'ar.tics militants autèn-ticament oDrers ue la C. N.-T., tend.aavui, vers un vast moviment d uiunca-c.o siiuical. Unificació sindical quesiíts es possible damunt una base deucmocracia suiuicai, aino principis ucsouiraiiia ue its Assennile--, i -d res-puiïsauilttat eii les t uncions executi-ves, i amu òrgans d'expressió degu-dament 1.scarni.us. És uni de dir queen la Lom.ssiu de rel or ma del Kegla-ment la divisió va produir-se entorn dela delimcío que hom havia de donara les funcions dels Secretaris, concre-tades per amodues parts de la mane-ra següent: la oligarquia de la U.G.T.mantenia la forma personal de direc-ció i de comandament, sense controlde l'organització; la base d'aíiliats pro-posava, sense ficai-se en noms, de do-nar les funcions executives, no a unhome, sino a una col·lectivitat d'ho-mes, a un Comitè, les resolucions delqual podrien ésser mútuament contro-lades. A la U. G. T. de Catalunya es do-nava la paradoxa que existia una orga-nització que funcionava sense Comitèdirigent i sense control pràctic.

L'oligarquia i els servidors que aCatalunya ha trobat l'autocràcia de la< ¡entrai de Madrid, han preferit escin-dir l'organització, retornar als Sindi-cats de grupets, abans d'adaptar-se anormes de democràcia i d'acollimentde classe. L'obcecació d'aquests homesha estat tan desaforada que no han va-cillât a llançar d'una organització quecomptava prop de 32 mil afilats, *•*meitat d'ells. La classe obrera jutjaràel luxe que s'han permès aquests se-nyors de prescindir dintre un territo-ri com Catalunya, que té una massad'obrers de més de tres-cents mil, dequedar-se amb una organització queno arriba als deu nul.

El Front Únic Regional de lesArts Gràfiques

El dia primer del corrent va tenirlloc la Conferència regional de les ArtsGràfiques. Pels assumptes a tractardesvetllà interès entre els elementsprofessionals d'arreu de les comarquescatalanes.

La Conferència, podríem dir, va re-sumir-se en aquests dos punts concretsi capitals : implantar a Barcelona — ales comarques és una qüestió resoltagairebé totalment — l'Estatut Nacionalde Salaris Mínims, publicat a la «Ga-ceta» del primer de desembre de 1932pel company Largo Caballero, i la re-ducció dels sense feina en les fileresgràfiques.

Si bé la Conferència s'ocupà d'al-tres qüestions, com la regularització del'aprenentatge, la creació d'una Sec-ció gràfica a l'Escola del Treball, laimplantació de la jornada de 40 hores,que també és interessant pel que signi-fica en l'avenç social, etc., etc., les in-tervencions més apassionades dels de-les-nts foren a l'entorn de les duesqüestions esmentades.

Per tal d'implantar l'Estatut deSalaris Mfn'ms a Barcelona, donadali) desorganització gràfica, no hi haviaaltra sortida mie unificar els tres sin-dicats que convocaren la Conferència.En aauest resnecte. i recollint les di-ferents manifestacions, breus però con-cretes dels delegats barcelonins, quees lamentaven de la poca eficàcia dellurs organitzacions a causa del reduïtnombre de companys associats, el de-legat de Girona, company Josep Sala.presentà i fou unànimement aprova-da, la següent proposició :

«Que hom vagi immediatament a l'or-ganització del Front Únic d'Arts Grà-fiques regional i que el seu Comitède relacions sigui l'encarregat de por-tar a cap la campanya d'unificació, lamissió primordial de la qual consis-tirà a fer complir l'Estatut de SalarisNacional per la força que representala unió de tots els obrers gràfics deCatalunya.»

La reducció dels sense feina, comhem ditja , era un dels problemesque més preocupaven l'assemblea dedelegats. Es sustentaren diverses tesis,com la de reduir la jornada de treball,regular l'aprenentatge i cobrir les va-cants en períodes de vacances i en ca-sos de malaltia. En. aquests punts tots

els delegats coincidiren, i foren accep-tades totes aquestes mesures.

Podem dir, doncs, que la Conferèn-cia treballà intensament i amb entu-siasme. Cal, ara, que el Comitè de re-lacions sàpiga interpretar degudamentles aspiracions dels gràfics catalans.Abans que tot, s'imposa que els diver-sos représentants i sectors gràfics esdespullin de tots els prejudicis que hancaracteritzat fins ara llur tàctica par-tidista. Que cap Sindicat no s'atribuei-xi el dret de control i d'orientació. ElFront Únic comprèn tots els Sindi-cats representats a la Conferència, i,per tant, tots ells han d'ésser els en-carregats de donar la pauta al movi-ment.

Cal remarcar un fet transcendentalque es deduí ríe les manifestacions delsdelegats : que a les comarques l'orga-nització és una cosa més eficient quea Barcelona. Els delegats forans tin-gueren l'orgull i la satisfacció de dirque la implantació dels Estatuts deSalaris eren una qüestió resolta pera les localitats que representaven.

Els tres o quatre Sindicats que hihavia de Barcelona, podríem dir quefins ara existien nominalment. Llurtasca, en l'ordre sindical, ha estat gai-rebé nul·la. El front únic servirà, si mésno, per a coordinar la poca força or-ganitzada a Barcelona, puix que resta¡ü marge d'ells prop d'un setanta percent d'obrers gràfics.

Els camins empresos són bons. Man-ca solament seguir-los réclament i quehom es recordi que la seva missió ésde gran responsabilitat, i, per tant,delicada...

TOSET

Calçats d'estiuExclusiva Maripi

Joan EscarpanterCanet de Mar

La retirada de de-legats del Congrés

de la U. G. T.Ja abans del Congrés coneixíem els

treballs que portaven a cap els secre-taris a sou del Secretariat per tal d'a-cumular en persones de la seva con-fiança el major nombre possible decredencials, i en alguns casos arriba-ren o la coacció.

Malgrat conèixer aquestes manio-bres dels secretaris, acudírem al Con-grés per intentar, amb raonamentsplens de serenitat i l'ajut dels com-panys de les organitzacions no corrom-pudes o enganyades, desfer les intri-gues, desemmascarar els aventurers iorientar de nou la nostra organitzaciósindical pels camins de puresa admi-nistrativa i de recta i clara tàctica que11 havien conquerit l'estima i l'adhesióde la classe treballadora.

Però tot just començat el Congréscomprovàrem que la maniobra haviaestat més profunda que no podíem sos-pitar, i els esforços que vàrem inten-tar mitjançant arguments i crides ala normalitat dels procediments demo-cràtics, que han estat sempre la nostranorma, i de respecte a la personalitatde tots els companys, resultaren inútils.

Així hem vist com, per convenir alsinteressos personals dels secretaris,hom ha acceptat delegacions d'entitatsque no pertanyen a la U. G. T., comha permès hom que aquestes mateixesentitats votessin llur pròpia admissió,com en els debats 1 votacions hom in-fringia contínuament els Estatuts, comportava hom a la Presidència del Con-grés el delegat d'un Sindicat que nopertany legalment a-la U. G. T.

No és, doncs, d'estranyar que els de-legats que ens oposàvem a aquestes ac-tituds ens veiéssim sistemàticamentescridassats.

Aquesta ignomínia,-sense parió en elsannals de les lluites sindicals, va culmi-nar en la segona sessió del Congrés,tinguda dissabte a la tarda, en discu-tir-se les credencials dels Sindicats dela Fusta de Barcelona. El debat deixàal descobert la profunda immoralitatd'algunes representacions, i palesà queels secretaris, en deíensa de llurs inte-ressos personals, han arribat a l'ex-trem de lliurar algun sindiea,t a ele-ments pertorbadors. La niajoria delCongrés, malgrat els raonaments i pro-ves aportades, i pressionada d'una ma-nera descarada i constant per la Pre-sidència, ultra.avalar aquesta conduc-ta, admeté credencials segellades frau-dulentament per una Junta dimissio-nària, i refusà les credencials legítimesesteses per la voluntat sobirana d'unaassemblea.

Davant d'aquest fet, els delegats quesignen han cregut que ja no podiendignament continuar en l'assemblea,en la qual no tenen cap valor els ar-guments més clars ni les,raons mésjustes, que no s'Impressiona pels casosmés evidents de corrupció, que prescin-deix dels Reglaments i que sembla notenir altra funció que la de recolzarel cabdillatge dels secretaris.

Ens hem retirat del Congrés de laU. G. T., però no ha minvat el nostreentusiasme i el nostre fervent desigde servir la causa dels treballadors deCatalunya. Ara més que mai ens consi-derem obligats a lluitar i lliurar-nosen cos i ànima a un treball intens dereorganització sindical a la nostraterra.»

Les entitats a les quals hem fet re-ferència al principi, són les següents :

Sindicat Obrer Fabril de Barcelo-na; Fabril de Pla de Cabra; OficisDiversos, de Barcelona; Metal·lúrgics,de Barcelona ; Dependents, de Barcelo-na ; Sanitaris, de Barcelona ; Quimics,de Barcelona; Cuiners, de Barcelona;Caixes de Cartó, de Barcelona; UnióObrera de Corcó ; Ram de la Fusta, deBarcelona; Cambrers; Espiga de Bar-celona; Càrrega., Descàrrega i Agèn-cies; Junta Obres del Port; U. G. T.Manresa; Joieria i Argenteria, Barce-lona; Fonedors Tipogràfics ; Fideuers;Art Tèxtil, Manlleu; Unió Obrera deBonmatí; Auxiliars Cafetera i Hotele-ra; Oficines, Barcelona; Metal·lúrgics,de Manlleu; Tèxtil, de Roda; Forners,

. de Mataró 1 «província» de Barcelona;Art Tèxtil, de Mataró; Sindicat Pro-ducció Agrícola, de Mataró; SindicatProducció Agrícola, Sant Vicenç delsHorts; Arts Gràfiques, de Mataró.

"Chantage" a totdrap

En el mateix número en què "ElSocialista" reprodueix el discurs pro-nunciat per Largo Caballero al Con-grés de la U. G. T. hi havia una notadel Secretari de la Federació de la Me-tal·lúrgia dient que, gràcies a la sevainfluència, el Conseller del Treball con-cediria la jornada de 44 hores als me-tal·lúrgics.

Si tenen tanta influència, com ésque aquesta gent no fan donar If « 44hores als metal·lúrgics de Madrid?

Això per un costat, i per l'altre, l'en-trevista de Pasqual Tomàs no és certa,certa.

Unió Socialista de CatalunyaCONVOCATORIA

A totes les Seccions i AgrupacionsEl Comitè Executiu de la «Unió Socialista de Catalunya», ert 'com-

pliment del que disposen els articles 12 i 13 dels Estatuts, convocaIcs seves Seccions i Agrupacions al ' ;"

Tercer Congrés GeneralOrdinari

que tindrà lloc a la Casa del Poble de Barcelona (Primer de Maig, .7)els (dies 19 i 20 de maig vinent, per a tractar del següent '

O R D R E DEL DIA1. Vàlidament de credencials.2. Reglament de discussió. . ,3. Constitució del Congrés.4. Nomenament de Ponències.5. Informe del Comitè Executiu. - -6. Informe del Grup parlamentari català.7. Informe del Grup parlamentari espanyol.8. Informe del Conseller d'Economia i Agricultura. --,9. «Treball», diari. Informe de la Comissió. . -, -, ..

lo. Proposicions.

I N S T R U C C I O N S . • - ; . - . •

— • La primera sessió del Congrés tindrà lloc el dia 19, 'a les sisde la tarda. •• . •

— A cada Secció li correspon un delegat per dret propi i'un'altreper cada 25 cotisants o fracció superior a I o. - '•>•

—• Els delegats designats hauran d'acreditar llur personalitat feit-'jançant la respectiva credencial signada pel President o Secretari'general de l'Agrupació o Secció, i rebran, en canvi, .en començar * el.'Congrés, una targeta especial de Congressista, sense la qual nç seràpermesa a ningú l'estada al recinte del Congrés.

Barcelona, 20 de gener del 1394. '., '

Pel Comitè Executiu de la «Unió Socialista de Catalunya».—El Se-,crctari general, R. Folch l Capdevila. ' .

TreballS'acosta la data del primr de maig

i esperem que tothom respondrà a lacrida que anem fent setmanalment afavor de la publicació de "Treball",

Cal que les Seccions s'apressin a tra-metre'ns llurs subscripcions de Bons.Cal també que ho facin tots els afi-liats.

Recomanem a totes les Seccions queencara no ho hagin fet, que ens tra-metin la llista de llurs Comitès Exe-cutius.

Esperem, així mateix, les fotografiesdemanades dels consellers municipalselegits en les darreres eleccions.

Trameteu la nota dels exemplar^que us calguin del número de "Tre-ball" del dia primer de maig, per a ladeguda propaganda •

No espereu a darrera hora. La datadel primer de maig s'acosta i hi hamolta feina a fer.

Revisió de for-tunes

Dintre pocs dies, el Com.itè Na-cional del Partit, Radical,..publi-carà una altra nota, rnés ¡sucosaque la primera, en la qual donaràcompte detallat de le&. fortunesprivades dels cent7dos diputats,ultra la dels ministres, dç la pÚBO-ria radical d'ençà que sondai'fO-der. . . < . ' . - (j; ,

Farà bonic de veurç-, com. sóndesmentits els calurnniadors ,quetan malintencionadariien^suposenuna pila de coses lletges, als-,,po-brcts i albats diputats/lerr.ouxJ;Stes- .• - • • • - ' ;•:*• :íí^íi

Ens oblidàvem de-: cortSigriarque donarà fe d'aquesta investi-gació, el senyor .Emiliano Igle-sias. . • -.- . ,

El discurs de LargoCaballero

Fins a darrer moment de l'edició .deJUSTÍCIA SOCIAL no vam Jteg^eldiscurs que Largo Caballero''fe pp>-nunciar en el Congrés de la U. Q,-f.El discurs té, tot ell, ú'n aire de patçr-nalitat i de protectionism« quel'és quel-com d'escandalós coiti a exemple; ellenguatge obrer. A més, és fet a batéd'inexactituds 1 tergiversacions, a.Jesquals dedicarem un comentari fn er> nú-mero vinent. I ens plau d'aniicipar^jjueno recorrerem a les armes* àíf'la pejfi-dia i de les males art« com ha reeörj*-gut hom contra nosaltres. ;.'"£•

De moment, constatem que el viatfcde Largo Caballero a Barcelona pro-bablement haurà costat a la U. Q. T.la pèrdua de 10.000 afiliats. f •

Ningú no creurà i ningú no podrà demostrar que el Govern de la Generalitatanul·laria automàticament l'estat de coses establert a Catalunya; ningú no cìreu-rà ni podrà demostrar que el Govern de la Generalitat constitueixi „nn »bstsl'clpni podrà demostrar que el Govern de la Generalitat constitueixi, un obstftelcal procés de classe que, en la seva lluita contra el feixisme ha de portai clPartit Socialista a una revolució social; i ningú no serà tan foll de creure qcjë sia Espanya triomfés la hipòtesi d'una República socialista, de Catalunya songisuna resistència i una inadaptació. I, finalment, ningú no pot estar cert que lesnecessitats d'una lluita antifeixista no impossin novament canUtetesaentrefJísesquerres democràtiques peninsulars i el Partit Socialista Obrer Espanyol. "*-:

Ecopi —^oiß/förs?r Si !Efl