7
Ama begira ezazu 1 2 Itsasoa laino dago Baionako barraraino. Nik zu zaitut maiteago txoriak bere umeak baino! Aita gutaz oroit dago lainopean gaueraino. Nik zu zaitut maiteago arraintxoek u ra baino! Afaria suan dago, bero beroa sarridino. Nik zu zaitut maiteago egur onak su a baino! Izar xuriz mila dago iparretik hegoraino. Nik zu zaitut maiteago ilargiak ga ua baino! Lo egizu, egizu lo, deskantsuan bihar artio. Nik zu zaitut maiteago gau beltzean lo a baino! Orain haurra hor lo dago; lo egizu aingeruño. Nik zu zaitut maiteago zure aitak ni haur baino! Ama begira ezazu leihotik plazara; ni bezalakorikan plazan ba ote da? Plazan ba ote da? Lai lara lai tra la... Begiak erne ditut, bi zangoak arin, hoinbeste dohainekin ez nauke mutxurdin. Ez nauke mutxurdin Lai lara lai tra la... Mutikoen artean itzul-inguruka, gizongaitzat ba duzket dotzenan hamaika. Dotzenan hamaika. Lai lara lai tra la... Heldu den primaderan arropa xuritan ederra izanen naiz mahai santuetan. Mahai santuetan. Lai lara lai tra la... Haurra, ahal badaiteke, hala izan bedi. Lehen gure aldi zen, orain zuen aldi. Orain zuen aldi Lai lara lai tra la... bis bis bis bis bis bis bis bis bis bis Itsasoa laino dago 2 2 Manuelatxo, eska ezaiozu barkazioa Andresi, beti horrela ibili gabe majo zaharraren ihesi. Napoleonen pauso gaiztoak ondo dituzu ikasi. Ez dut Andresi barkazioa nik eskatu beharrikan ez dudalako sekulan egin inon behar ez denikan. Ez dut Andresi barkazioa nik eskatu beharrikan. Amodioak hego luzeak beti bihotzaren bila! ni nahi nauena nire aurrera belaunika jarri dadila. Amodioak hego luzeak beti bihotzaren bila! Manuelatxo, bihotzekoa pozez nator zuregana egi egia esaten dizut bihotzetikan nik dana. Manuelatxo, bihotzekoa pozez nator zuregana. Belaunikaturik zure aurrean nago, nahi zenuen gisan elkarren jabe zuk nahi baduzu egin gaitezen elizan. Belaunikaturik zure aurrean nago, nahi zenuen gisan. bis bis bis bis bis ¢ ¢ Manuelatxo 3 2 Andres maitea nirea zara, ezin dut bada ukatu. Amodioaren indarrak gaitu biak betiko elkartu. Andres maitea nirea zara, ezin dut bada ukatu. bis Ni naiz txit gauza gozoa eta poztasun osoa, beltza naiz eta zuria, iluna eta argia, indarra naiz eta garboa eta de ri tza t ardoa. Noe gizon aditua, zedorren pentsamendua izan zen txit haundia, paratzea mahastia; zu zara ardoren autore, O! Zo rio ne ko Noe. Edari maitagarria, tristearen alegria! Duzu alaitzen begia, kentzen melankonia, mutua ipintzen kantari eta e rre na dantzari. Ardoari kantak Aita Meagher-ek jarriak 4 Ni naiz txit gauza gozoa 2

Kantuen Letrak Pub 2 2010

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Kantuen Letrak Pub 2 2010

3

Ama begira ezazuleihotik plazara;ni bezalakorikanplazan ba ote da?Plazan ba ote da?Lai lara lai tra la...

Begiak erne ditut,bi zangoak arin,hoinbeste dohainekinez nauke mutxurdin.Ez nauke mutxurdinLai lara lai tra la...

Mutikoen arteanitzul-inguruka,gizongaitzat ba duzketdotzenan hamaika.Dotzenan hamaika.Lai lara lai tra la...

Heldu den primaderanarropa xuritanederra izanen naizmahai santuetan.Mahai santuetan.Lai lara lai tra la...

Haurra, ahal badaiteke,hala izan bedi.Lehen gure aldi zen,orain zuen aldi.Orain zuen aldiLai lara lai tra la...

Madre, asómate a la ventana y dime si hayotra como yo en la plaza.

Mère, regarde donc par la fenêtre vers la placesi tu en vois une autre semblable à moi.

Tengo los ojos vivos y ligeras las piernas; contantas cualidades no me quedaré solterona.

J’ai l’oeil vif et les pieds agiles, avec autant dedons je ne saurais demeurer vieille fille.

Pavoneándome entre los muchachos, tengoonce pretendientes por docena.

En me pavanant au milieu des garçons,j’aurais onze fiancés à la douzaine.

La próxima primavera, toda de blanco, estarépreciosa en el altar.

Au printemps prochain tout de blanc vêtue, jeserai belle au pied de l’autel!

Niña mía, ¡Ojalá! Que así sea; antes fuenuestro turno y ahora el vuestro.

Enfant, pourvu qu’il en soit bien ainsi!Autrefois ce fut notre tour, c’est aujourd’hui levôtre!

Ama begira ezazu1

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

2

Itsasoa laino dagoBaionako barraraino.Nik zu zaitut maiteagotxoriak bere umeak baino!

Aita gutaz oroit dagolainopean gaueraino.Nik zu zaitut maiteagoarraintxoek ura baino!

Afaria suan dago, bero beroa sarridino.Nik zu zaitut maiteagoegur onak sua baino!

Izar xuriz mila dagoiparretik hegoraino.Nik zu zaitut maiteagoilargiak gaua baino!

Lo egizu, egizu lo,deskantsuan bihar artio.Nik zu zaitut maiteagogau beltzean loa baino!

Orain haurra hor lo dago;lo egizu aingeruño.Nik zu zaitut maiteagozure aitak nihaur baino!

El mar está brumoso hasta la barra de Bayona.Yo te quiero más que el pájaro a sus crías.

La mer est couverte de brume jusqu’à la barrede Bayonne, je t’aime bien plus que l’oiseau sanichée.

El padre, bajo esa bruma, se acuerda denosotros todo el día. Yo te quiero más que lospeces al agua.

Père pense à nous dans la brume jusqu’à lanuit, je t’aime bien plus que les poissons l’eau.

La cena está en el fuego, enseguidita estarápresta. Yo te quiero más que la buena leña alfuego.

Le dîner est sur le feu bien au chaud jusqu’à toutà l’heure, je t’aime bien plus que le bon bois le feu.

Hay miles de brillantes estrellas de norte asur. Yo te quiero más que la luna a la noche.

Mille étoiles brillent du Nord au Sud, je t’aimebien plus que la lune la nuit.

Duérmete, descansa hasta mañana. Yo tequiero más que al sueño en la noche cerrada.

Dors, dors en paix jusqu’à demain, je t’aimebien plus que le sommeil dans la nuit noire.

Ahora, el niño se ha dormido, así, así mi ángel.Yo te quiero más que tu padre a mí misma.

L’enfant s’est maintenant endormi: dors, monange, je t’aime bien plus que ton père moi-même.

Itsasoa laino dago

6

22 3

Ama begira ezazuleihotik plazara;ni bezalakorikanplazan ba ote da?Plazan ba ote da?Lai lara lai tra la...

Begiak erne ditut,bi zangoak arin,hoinbeste dohainekinez nauke mutxurdin.Ez nauke mutxurdinLai lara lai tra la...

Mutikoen arteanitzul-inguruka,gizongaitzat ba duzketdotzenan hamaika.Dotzenan hamaika.Lai lara lai tra la...

Heldu den primaderanarropa xuritanederra izanen naizmahai santuetan.Mahai santuetan.Lai lara lai tra la...

Haurra, ahal badaiteke,hala izan bedi.Lehen gure aldi zen,orain zuen aldi.Orain zuen aldiLai lara lai tra la...

Madre, asómate a la ventana y dime si hayotra como yo en la plaza.

Mère, regarde donc par la fenêtre vers la placesi tu en vois une autre semblable à moi.

Tengo los ojos vivos y ligeras las piernas; contantas cualidades no me quedaré solterona.

J’ai l’oeil vif et les pieds agiles, avec autant dedons je ne saurais demeurer vieille fille.

Pavoneándome entre los muchachos, tengoonce pretendientes por docena.

En me pavanant au milieu des garçons,j’aurais onze fiancés à la douzaine.

La próxima primavera, toda de blanco, estarépreciosa en el altar.

Au printemps prochain tout de blanc vêtue, jeserai belle au pied de l’autel!

Niña mía, ¡Ojalá! Que así sea; antes fuenuestro turno y ahora el vuestro.

Enfant, pourvu qu’il en soit bien ainsi!Autrefois ce fut notre tour, c’est aujourd’hui levôtre!

Ama begira ezazu1

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

2

Itsasoa laino dagoBaionako barraraino.Nik zu zaitut maiteagotxoriak bere umeak baino!

Aita gutaz oroit dagolainopean gaueraino.Nik zu zaitut maiteagoarraintxoek ura baino!

Afaria suan dago, bero beroa sarridino.Nik zu zaitut maiteagoegur onak sua baino!

Izar xuriz mila dagoiparretik hegoraino.Nik zu zaitut maiteagoilargiak gaua baino!

Lo egizu, egizu lo,deskantsuan bihar artio.Nik zu zaitut maiteagogau beltzean loa baino!

Orain haurra hor lo dago;lo egizu aingeruño.Nik zu zaitut maiteagozure aitak nihaur baino!

El mar está brumoso hasta la barra de Bayona.Yo te quiero más que el pájaro a sus crías.

La mer est couverte de brume jusqu’à la barrede Bayonne, je t’aime bien plus que l’oiseau sanichée.

El padre, bajo esa bruma, se acuerda denosotros todo el día. Yo te quiero más que lospeces al agua.

Père pense à nous dans la brume jusqu’à lanuit, je t’aime bien plus que les poissons l’eau.

La cena está en el fuego, enseguidita estarápresta. Yo te quiero más que la buena leña alfuego.

Le dîner est sur le feu bien au chaud jusqu’à toutà l’heure, je t’aime bien plus que le bon bois le feu.

Hay miles de brillantes estrellas de norte asur. Yo te quiero más que la luna a la noche.

Mille étoiles brillent du Nord au Sud, je t’aimebien plus que la lune la nuit.

Duérmete, descansa hasta mañana. Yo tequiero más que al sueño en la noche cerrada.

Dors, dors en paix jusqu’à demain, je t’aimebien plus que le sommeil dans la nuit noire.

Ahora, el niño se ha dormido, así, así mi ángel.Yo te quiero más que tu padre a mí misma.

L’enfant s’est maintenant endormi: dors, monange, je t’aime bien plus que ton père moi-même.

Itsasoa laino dago

6

22

Manuelatxo, eska ezaiozubarkazioa Andresi,beti horrela ibili gabemajo zaharraren ihesi.Napoleonen pauso gaiztoakondo dituzu ikasi.

Ez dut Andresi barkazioanik eskatu beharrikanez dudalako sekulan egininon behar ez denikan.Ez dut Andresi barkazioanik eskatu beharrikan.

Amodioak hego luzeakbeti bihotzaren bila!ni nahi nauena nire aurrerabelaunika jarri dadila.Amodioak hego luzeakbeti bihotzaren bila!

Manuelatxo, bihotzekoapozez nator zureganaegi egia esaten dizutbihotzetikan nik dana.Manuelatxo, bihotzekoapozez nator zuregana.

Belaunikaturik zure aurreannago, nahi zenuen gisanelkarren jabe zuk nahi baduzuegin gaitezen elizan.Belaunikaturik zure aurreannago, nahi zenuen gisan.

Manuelatxo, pídele perdón a Andrés y deja dehacerte la huidiza con tu novio de toda lavida. ¡Cómo has aprendido las malas artes deNapoleón!

Manuelatxo, demande donc pardon à Andres.Cesse de toujours fuir ton vieux fiancé. Tu as bienappris les mauvaises manières de Napoléon.

No tengo por qué pedir perdón a Andrésporque no he hecho nada para tener quehacerlo.

Je n’ai pas de pardon à demander à Andres,car je n’ai jamais commis aucune faute.

El amor tiene alas para ir en busca de lapersona amada. Quien me quiera que searrodille ante mí.

L’amour a toujours les ailes nécessaires à lapoursuite du coeur aimé. Que celui qui medésire se mette à genoux devant moi.

Amada Manuelatxo, vengo radiante ante ti, telo digo con el corazón en la mano.

Manuelatxo, c’est avec joie que je me présentedevant toi. Et c’est de tout coeur que je te distoute la vérité.

Arrodillado estoy ante ti, como querías, paraque, si lo deseas, nos hagamos dueños el unodel otro en la iglesia.

Je me mets à genoux à tes pieds ainsi que tu lesouhaitais, afin que, si tu le veux, nous nousdonnions l’un à l’autre à l’église.

Manuelatxo

8

3

bis

bis

bis

bis

bis

¢

¢

2

Manuelatxo, eska ezaiozubarkazioa Andresi,beti horrela ibili gabemajo zaharraren ihesi.Napoleonen pauso gaiztoakondo dituzu ikasi.

Ez dut Andresi barkazioanik eskatu beharrikanez dudalako sekulan egininon behar ez denikan.Ez dut Andresi barkazioanik eskatu beharrikan.

Amodioak hego luzeakbeti bihotzaren bila!ni nahi nauena nire aurrerabelaunika jarri dadila.Amodioak hego luzeakbeti bihotzaren bila!

Manuelatxo, bihotzekoapozez nator zureganaegi egia esaten dizutbihotzetikan nik dana.Manuelatxo, bihotzekoapozez nator zuregana.

Belaunikaturik zure aurreannago, nahi zenuen gisanelkarren jabe zuk nahi baduzuegin gaitezen elizan.Belaunikaturik zure aurreannago, nahi zenuen gisan.

Manuelatxo, pídele perdón a Andrés y deja dehacerte la huidiza con tu novio de toda lavida. ¡Cómo has aprendido las malas artes deNapoleón!

Manuelatxo, demande donc pardon à Andres.Cesse de toujours fuir ton vieux fiancé. Tu as bienappris les mauvaises manières de Napoléon.

No tengo por qué pedir perdón a Andrésporque no he hecho nada para tener quehacerlo.

Je n’ai pas de pardon à demander à Andres,car je n’ai jamais commis aucune faute.

El amor tiene alas para ir en busca de lapersona amada. Quien me quiera que searrodille ante mí.

L’amour a toujours les ailes nécessaires à lapoursuite du coeur aimé. Que celui qui medésire se mette à genoux devant moi.

Amada Manuelatxo, vengo radiante ante ti, telo digo con el corazón en la mano.

Manuelatxo, c’est avec joie que je me présentedevant toi. Et c’est de tout coeur que je te distoute la vérité.

Arrodillado estoy ante ti, como querías, paraque, si lo deseas, nos hagamos dueños el unodel otro en la iglesia.

Je me mets à genoux à tes pieds ainsi que tu lesouhaitais, afin que, si tu le veux, nous nousdonnions l’un à l’autre à l’église.

Manuelatxo

8

3

bis

bis

bis

bis

bis

¢

¢

2

™Andres maitea nirea zara,ezin dut bada ukatu.Amodioaren indarrak gaitubiak betiko elkartu.Andres maitea nirea zara,ezin dut bada ukatu.

Querido Andrés, no hay duda, soy tu dueña.La fuerza del amor nos ha unido para siempre.

Andres chéri, tu es à moi, je ne puis le nier. Lapuissance de l’amour nous a à jamais réunis.

9

bis

11

10 Ardoari kantakAita Meagher-ek jarriak

4

Ni naiz txit gauza gozoaeta poztasun osoa,beltza naiz eta zuria,iluna eta argia,indarra naiz eta garboaeta deritzat ardoa.

Noe gizon aditua,zedorren pentsamenduaizan zen txit haundia,paratzea mahastia;zu zara ardoren autore,O! Zorioneko Noe.

Edari maitagarria,tristearen alegria!Duzu alaitzen begia,kentzen melankonia,mutua ipintzen kantarieta errena dantzari.

Hautsi, atera, ebakia,llaga dela edo zauria,kuratzeko belarra,klareta edo nafarra,moskatela edo malaga,edozein ardo ona bada.

Erregin eta erregeak,munduko agintariak,apaizak ere ongi,fraileak are hobeki,altxatzen dute goizetikukalondoa gogotik.

Soy cosa riquísima, soy la alegría, soy tinto yblanco, oscuro y claro, soy la fuerza y el garboy me llaman vino.

Je suis la douceur et la joie mêmes, je suis noiret je suis blanc, ombre et lumière, je suis laforce et la grâce, je m’appelle vin.

¡Oh, sabio Noé, qué gran idea fue la tuya deplantar la viña! Tú eres el inventor del vino.¡Oh! Bendito Noé.

Sage Noé, c’est toi qui eus la riche idée deplanter la vigne. C’est toi qui créas le vin, bénisois-tu, Noé!

Venerada bebida, alegría del triste; alegras elojo y quitas la melancolía, al mudo vuelvescantor y bailarín al cojo.

Aimable boisson, tu réjouis celui qui est triste,tu rends le regard joyeux et tu chasses lamélancolie, tu fais chanter les muets et danserles boiteux.

La mejor hierba para curar fracturas,dislocaciones, cortadas, llagas o heridas; seaclarete o navarro, moscatel o málaga,cualquiera si es un buen vino.

Telle l’herbe, tu rétablis ce qui est cassé, déboîtéou coupé, tu soignes plaies et blessures. Rosé oude Navarre, moscatel ou malaga, tout me va sic’est un bon vin.

Reyes y reinas, mandatarios de todo el mundo,los curas muy bien pero mejor aún los frailes,empinan el codo desde la mañana.

Les reines et les rois, les dirigeants du mondeentier, les curés aussi, mieux encore les moineslèvent volontiers le coude dès le matin.

2

11

10 Ardoari kantakAita Meagher-ek jarriak

4

Ni naiz txit gauza gozoaeta poztasun osoa,beltza naiz eta zuria,iluna eta argia,indarra naiz eta garboaeta deritzat ardoa.

Noe gizon aditua,zedorren pentsamenduaizan zen txit haundia,paratzea mahastia;zu zara ardoren autore,O! Zorioneko Noe.

Edari maitagarria,tristearen alegria!Duzu alaitzen begia,kentzen melankonia,mutua ipintzen kantarieta errena dantzari.

Hautsi, atera, ebakia,llaga dela edo zauria,kuratzeko belarra,klareta edo nafarra,moskatela edo malaga,edozein ardo ona bada.

Erregin eta erregeak,munduko agintariak,apaizak ere ongi,fraileak are hobeki,altxatzen dute goizetikukalondoa gogotik.

Soy cosa riquísima, soy la alegría, soy tinto yblanco, oscuro y claro, soy la fuerza y el garboy me llaman vino.

Je suis la douceur et la joie mêmes, je suis noiret je suis blanc, ombre et lumière, je suis laforce et la grâce, je m’appelle vin.

¡Oh, sabio Noé, qué gran idea fue la tuya deplantar la viña! Tú eres el inventor del vino.¡Oh! Bendito Noé.

Sage Noé, c’est toi qui eus la riche idée deplanter la vigne. C’est toi qui créas le vin, bénisois-tu, Noé!

Venerada bebida, alegría del triste; alegras elojo y quitas la melancolía, al mudo vuelvescantor y bailarín al cojo.

Aimable boisson, tu réjouis celui qui est triste,tu rends le regard joyeux et tu chasses lamélancolie, tu fais chanter les muets et danserles boiteux.

La mejor hierba para curar fracturas,dislocaciones, cortadas, llagas o heridas; seaclarete o navarro, moscatel o málaga,cualquiera si es un buen vino.

Telle l’herbe, tu rétablis ce qui est cassé, déboîtéou coupé, tu soignes plaies et blessures. Rosé oude Navarre, moscatel ou malaga, tout me va sic’est un bon vin.

Reyes y reinas, mandatarios de todo el mundo,los curas muy bien pero mejor aún los frailes,empinan el codo desde la mañana.

Les reines et les rois, les dirigeants du mondeentier, les curés aussi, mieux encore les moineslèvent volontiers le coude dès le matin.

2

Page 2: Kantuen Letrak Pub 2 2010

11

10 Ardoari kantakAita Meagher-ek jarriak

4

Ni naiz txit gauza gozoaeta poztasun osoa,beltza naiz eta zuria,iluna eta argia,indarra naiz eta garboaeta deritzat ardoa.

Noe gizon aditua,zedorren pentsamenduaizan zen txit haundia,paratzea mahastia;zu zara ardoren autore,O! Zorioneko Noe.

Edari maitagarria,tristearen alegria!Duzu alaitzen begia,kentzen melankonia,mutua ipintzen kantarieta errena dantzari.

Hautsi, atera, ebakia,llaga dela edo zauria,kuratzeko belarra,klareta edo nafarra,moskatela edo malaga,edozein ardo ona bada.

Erregin eta erregeak,munduko agintariak,apaizak ere ongi,fraileak are hobeki,altxatzen dute goizetikukalondoa gogotik.

Soy cosa riquísima, soy la alegría, soy tinto yblanco, oscuro y claro, soy la fuerza y el garboy me llaman vino.

Je suis la douceur et la joie mêmes, je suis noiret je suis blanc, ombre et lumière, je suis laforce et la grâce, je m’appelle vin.

¡Oh, sabio Noé, qué gran idea fue la tuya deplantar la viña! Tú eres el inventor del vino.¡Oh! Bendito Noé.

Sage Noé, c’est toi qui eus la riche idée deplanter la vigne. C’est toi qui créas le vin, bénisois-tu, Noé!

Venerada bebida, alegría del triste; alegras elojo y quitas la melancolía, al mudo vuelvescantor y bailarín al cojo.

Aimable boisson, tu réjouis celui qui est triste,tu rends le regard joyeux et tu chasses lamélancolie, tu fais chanter les muets et danserles boiteux.

La mejor hierba para curar fracturas,dislocaciones, cortadas, llagas o heridas; seaclarete o navarro, moscatel o málaga,cualquiera si es un buen vino.

Telle l’herbe, tu rétablis ce qui est cassé, déboîtéou coupé, tu soignes plaies et blessures. Rosé oude Navarre, moscatel ou malaga, tout me va sic’est un bon vin.

Reyes y reinas, mandatarios de todo el mundo,los curas muy bien pero mejor aún los frailes,empinan el codo desde la mañana.

Les reines et les rois, les dirigeants du mondeentier, les curés aussi, mieux encore les moineslèvent volontiers le coude dès le matin.

2

Ardoaz dago alegria,musika, dantza, armonia;baina bada hasitzenbelaunak limuritzen,eta irakiten buruanezta gauza onik orduan.

Ai, niri zer egin ote zait!Oinez ibiltzen ahaztu zait!Burua jaso ezin dut,lurra idoro ezin dut;triste dut bihotza guztiz,edan dezadan, ea, berriz.

Ai, hau edari gozoa!Zerutik jetsitakoa!Zenbat eta hondoragohainbat haiz gozoago!Jainkoak bedeinka hazalanik bedeinkatzen hautan bezala.

Baso honetan ikusteanpoza diat bihotzean,hemen begiraturikba naukak txoraturik;zer egingo eztuk barrenean?Sar hakit bada, lehen bait lehen.

Eska dezaiogun Jaunaridemala indar zepari,libra dezala harritik,izotz, lehor larritik;erreza dezaiogun beraridigun mahats ona eta ugari.

Con vino hay alegria, música, baile y armonía,pero cuando empiezan a flojear las rodillas y ahervir la cabeza, no es buen asunto.

Le vin engendre joie, musique, danse etharmonie.Mais quand commencent à faiblir lesgenoux et à chauffer la tête, c’est mauvais signe.

¡Ay, qué me ocurre! Se me ha olvidado andar. Seme cae la cabeza, no encuentro bien el suelo;¡Oh, qué triste estoy! ¡Bebamos otro poquito!

Mais qu’est-ce qui m’arrive? Je ne sais plusmarcher, je ne puis lever la tête ni fouler laterre, j’ai le coeur triste. Voyons, buvons encoreun coup!

Dulce bebida bajada del cielo. Cuanto másadentro más rica. Que Dios te bendiga comoyo lo hago.

Ah! Douce boisson, descendue du ciel! Plusprofond tu pénètres et plus tu es douce! QueDieu te bénisse comme je te bénis moi-même!

Al verte en este vaso se alegra mi corazón,sólo de verte enloquezco; ¡Qué no harás puesdentro! ¡Adentro cuanto antes!

En te voyant dans ce verre, mon coeur seréjouit. Ta vue seule me fascine! Quel nesaurait être ton effet dedans! Pénètre donc enmoi au plus vite!

Pidamos al Señor que dé fuerza a la cepa, que lalibre del granizo, la helada y la sequía; recémoslepara que nos dé uva buena y abundante.

Demandons au Seigneur force pour la vigne!Qu’il la préserve de la grêle ainsi que des fortesgelées et sécheresses! Prions-le, qu’Il nousdonne de bons et abondants raisins!

12

Bautista Bazterretxemutiko pijöa=,niri gurdi ardatzaostuta dihöa.Beltxak eta txuriakibiliko zaituniri gurdi ardatzaematen ez badidazu.

Gurdi ardatza ezikigitai eta arëa=,besteren behar gabebadaukat nerëa;sega, poto, labana,gainera bostortzaferian erosiadaukat nik zorrotza.

Nire idi pareakdauzka zintzarria=klepotikan zintzilikkoilarez jarriak;gainera uztarriaketa kopetakoakontza urre onekinerositakoak.

Zeronek nahiko gauzaduzula diozu=baina gurdi ardatzaniri ostu didazu.Pagatu behar duzularrutik ederkiez baduzu ardatzaentregatzen aurki.

Bautista Bazterreche, chico espabilado, me harobado el eje del carro y se ha quedado tancampante; las vas a pasar moradas si no medevuelves el eje.

Bautista Bazterretxe, garçon futé, m’a volél’essieu du chariot. Tu vas en connaître desvertes et des pas mûres si tu ne me restitues pascet essieu!

No sólo el eje sino también la hoz y la rastrason bien míos sin necesitar los de nadie;guadaña, colodra, navaja y arado bien afilado,lo compré todo en la feria.

En plus du chariot, je possède une faucille etune herse, sans le secours de personne, ainsiqu’une faux, un coffin et un couteau de poche,plus une charrue bien tranchante achetée à lafoire.

Mi par de bueyes tienen colgado del cuello amodo de collar sus cencerros; además el yugoy el frontal. Los he comprado con buenasonzas de oro.

Ma paire de boeufs porte des clochettespendantes au cou, en guise de collier, ainsiqu’un joug et des frontaux achetés au moyend’une once d’or fin.

Dices tener muchas cosas, pero a mí me hasrobado el eje del carro. Si no me lo devuelvesinmediatamente lo pagarás caro.

Tu dis toi-même posséder suffisamment dechoses, mais tu m’as volé l’essieu du chariot . Ilt’en coûtera très cher si tu ne me restitues pascet essieu tout de suite.

Bautista Bazterretxe

14

5

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

2

Bautista Bazterretxemutiko pijöa=,niri gurdi ardatzaostuta dihöa.Beltxak eta txuriakibiliko zaituniri gurdi ardatzaematen ez badidazu.

Gurdi ardatza ezikigitai eta arëa=,besteren behar gabebadaukat nerëa;sega, poto, labana,gainera bostortzaferian erosiadaukat nik zorrotza.

Nire idi pareakdauzka zintzarria=klepotikan zintzilikkoilarez jarriak;gainera uztarriaketa kopetakoakontza urre onekinerositakoak.

Zeronek nahiko gauzaduzula diozu=baina gurdi ardatzaniri ostu didazu.Pagatu behar duzularrutik ederkiez baduzu ardatzaentregatzen aurki.

Bautista Bazterreche, chico espabilado, me harobado el eje del carro y se ha quedado tancampante; las vas a pasar moradas si no medevuelves el eje.

Bautista Bazterretxe, garçon futé, m’a volél’essieu du chariot. Tu vas en connaître desvertes et des pas mûres si tu ne me restitues pascet essieu!

No sólo el eje sino también la hoz y la rastrason bien míos sin necesitar los de nadie;guadaña, colodra, navaja y arado bien afilado,lo compré todo en la feria.

En plus du chariot, je possède une faucille etune herse, sans le secours de personne, ainsiqu’une faux, un coffin et un couteau de poche,plus une charrue bien tranchante achetée à lafoire.

Mi par de bueyes tienen colgado del cuello amodo de collar sus cencerros; además el yugoy el frontal. Los he comprado con buenasonzas de oro.

Ma paire de boeufs porte des clochettespendantes au cou, en guise de collier, ainsiqu’un joug et des frontaux achetés au moyend’une once d’or fin.

Dices tener muchas cosas, pero a mí me hasrobado el eje del carro. Si no me lo devuelvesinmediatamente lo pagarás caro.

Tu dis toi-même posséder suffisamment dechoses, mais tu m’as volé l’essieu du chariot . Ilt’en coûtera très cher si tu ne me restitues pascet essieu tout de suite.

Bautista Bazterretxe

14

5

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

2

Bautista Bazterretxemutiko pijöa=,niri gurdi ardatzaostuta dihöa.Beltxak eta txuriakibiliko zaituniri gurdi ardatzaematen ez badidazu.

Gurdi ardatza ezikigitai eta arëa=,besteren behar gabebadaukat nerëa;sega, poto, labana,gainera bostortzaferian erosiadaukat nik zorrotza.

Nire idi pareakdauzka zintzarria=klepotikan zintzilikkoilarez jarriak;gainera uztarriaketa kopetakoakontza urre onekinerositakoak.

Zeronek nahiko gauzaduzula diozu=baina gurdi ardatzaniri ostu didazu.Pagatu behar duzularrutik ederkiez baduzu ardatzaentregatzen aurki.

Bautista Bazterreche, chico espabilado, me harobado el eje del carro y se ha quedado tancampante; las vas a pasar moradas si no medevuelves el eje.

Bautista Bazterretxe, garçon futé, m’a volél’essieu du chariot. Tu vas en connaître desvertes et des pas mûres si tu ne me restitues pascet essieu!

No sólo el eje sino también la hoz y la rastrason bien míos sin necesitar los de nadie;guadaña, colodra, navaja y arado bien afilado,lo compré todo en la feria.

En plus du chariot, je possède une faucille etune herse, sans le secours de personne, ainsiqu’une faux, un coffin et un couteau de poche,plus une charrue bien tranchante achetée à lafoire.

Mi par de bueyes tienen colgado del cuello amodo de collar sus cencerros; además el yugoy el frontal. Los he comprado con buenasonzas de oro.

Ma paire de boeufs porte des clochettespendantes au cou, en guise de collier, ainsiqu’un joug et des frontaux achetés au moyend’une once d’or fin.

Dices tener muchas cosas, pero a mí me hasrobado el eje del carro. Si no me lo devuelvesinmediatamente lo pagarás caro.

Tu dis toi-même posséder suffisamment dechoses, mais tu m’as volé l’essieu du chariot . Ilt’en coûtera très cher si tu ne me restitues pascet essieu tout de suite.

Bautista Bazterretxe

14

5

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

2

Buru gogorrak baduberekin kaltëa=ez dudan gauza nolanahi duzu ematëa?Zentzuak galdurikanaurkitzen zerade,bestela behintzat horrelaariko ez zinateke.

Gezur eta abar zabiltzaBautista, tranp

.ea=n;

Zu bezain gezurtirikez da probintzian;Zure berri dakiteinguruko denak,ibiltzen dituzulagauza besterenak.

Estás encerrado en tu cabezonería ¿Cómoquieres que te dé lo que no tengo? Si nohubieses perdido el sentido no te comportaríasasí.

L’entêtement a des conséquences fâcheuses.Comment restituerais-je une chose que je nedétiens pas? Tu as sans doute perdu la tête,sans quoi tu ne te comporterais pas ainsi!

Bautista, tramposo, siempre con mentiras, nohay otro más falso que tú en todo Guipuzcoa.Todos los de por aquí te conocen y saben biencómo usas las cosas del prójimo.

Tu ne recules pas devant le mensonge, Bautista,tricheur que tu es! Il n’ y a pas plus menteurque toi dans la province! Tous les voisins teconnaissent et savent que tu uses du bien desautres!

15

bis

bis

bis

bis

Ikusi nuenean

17

6

Ikusi nuenëan zure ile latzairuditu zitzaidan, mait

.ea,

sorginen erratza.Ikusi nuenëan zure bekokiairuditu zitzaidan, mait

.ea,

zartagi ipurdia.

Ai, ai, ai, ai, ai,ziri ziri Pedro,gizonak ez du ondo ematenmozkortu ezkero.Ai, ai, ai, ai, ai,Pedro ziri ziri,zertarako ditugu herrianhonenbeste hordi!

Ikusi nuenëan nik zure bekainairuditu zitzaidan, mait

.ea,

gauaren kamaina.Ikusi nuenëan nik zure begiairuditu zitzaidan, mait

.ea,

anpolai gorria.Ai, ai, ai, ai, ai, ziri ziri Pedro,gizonak ez du ondo ematenmozkortu ezkero.Ai, ai, ai, ai, ai, Pedro ziri ziri,zertarako ditugu herrian honenbeste hordi!

Ikusi nuenëan zure belarriairuditu zitzaidan, mait

.ea,

azaren orria.Ikusi nuenëan nik zure sudurrairuditu zitzaidan, mait

.ea,

lukainka muturra.

Cuando vi tu áspero pelo me pareció, querida,la escoba de una bruja. Cuando vi tu frenteme pareció, querido, el culo de la sartén.

A voir la raideur de tes cheveux, bien-aimée, ondirait le balai d’une sorcière. Et ton front,chéri, me fait penser au cul d’une poêle.

Ay, ay, ziri ziri Pedro, los hombres no estánpresentables cuando se emborrachan. Ay, ay,Pedro ziri ziri, no necesitamos tantosborrachos en este pueblo.

Ai, ai ,ai, ziri ziri Pedro, les hommes ne sontpas présentables lorsqu’ils sont soûls! Ai, ai, ai,ziri ziri Pedro, qu’avons-nous besoin de tantd’ivrognes dans notre village?

Cuando vi tus cejas me parecieron, querida, elcamastro de la noche. Cuando vi tus ojos meparecieron, querido, rojos cerezones.

A voir tes sourcils, bien-aimée, ils ressemblentau cours de la nuit. Et quand je vois tes yeux,chéri, on dirait des cerises rouges.

Cuando vi tus orejas me parecieron, querida,hojas de berza. Cuando vi tu nariz me pareció,querido, la punta de una longaniza.

A voir tes oreilles, bien-aimée, elles ressemblentà des feuilles de choux. Et quand je vois tonmenton, chéri, on dirait le bout d’une saucisse.

¢

¢

¢

¢+™

¢+™

2 Ikusi nuenean

17

6

Ikusi nuenëan zure ile latzairuditu zitzaidan, mait

.ea,

sorginen erratza.Ikusi nuenëan zure bekokiairuditu zitzaidan, mait

.ea,

zartagi ipurdia.

Ai, ai, ai, ai, ai,ziri ziri Pedro,gizonak ez du ondo ematenmozkortu ezkero.Ai, ai, ai, ai, ai,Pedro ziri ziri,zertarako ditugu herrianhonenbeste hordi!

Ikusi nuenëan nik zure bekainairuditu zitzaidan, mait

.ea,

gauaren kamaina.Ikusi nuenëan nik zure begiairuditu zitzaidan, mait

.ea,

anpolai gorria.Ai, ai, ai, ai, ai, ziri ziri Pedro,gizonak ez du ondo ematenmozkortu ezkero.Ai, ai, ai, ai, ai, Pedro ziri ziri,zertarako ditugu herrian honenbeste hordi!

Ikusi nuenëan zure belarriairuditu zitzaidan, mait

.ea,

azaren orria.Ikusi nuenëan nik zure sudurrairuditu zitzaidan, mait

.ea,

lukainka muturra.

Cuando vi tu áspero pelo me pareció, querida,la escoba de una bruja. Cuando vi tu frenteme pareció, querido, el culo de la sartén.

A voir la raideur de tes cheveux, bien-aimée, ondirait le balai d’une sorcière. Et ton front,chéri, me fait penser au cul d’une poêle.

Ay, ay, ziri ziri Pedro, los hombres no estánpresentables cuando se emborrachan. Ay, ay,Pedro ziri ziri, no necesitamos tantosborrachos en este pueblo.

Ai, ai ,ai, ziri ziri Pedro, les hommes ne sontpas présentables lorsqu’ils sont soûls! Ai, ai, ai,ziri ziri Pedro, qu’avons-nous besoin de tantd’ivrognes dans notre village?

Cuando vi tus cejas me parecieron, querida, elcamastro de la noche. Cuando vi tus ojos meparecieron, querido, rojos cerezones.

A voir tes sourcils, bien-aimée, ils ressemblentau cours de la nuit. Et quand je vois tes yeux,chéri, on dirait des cerises rouges.

Cuando vi tus orejas me parecieron, querida,hojas de berza. Cuando vi tu nariz me pareció,querido, la punta de una longaniza.

A voir tes oreilles, bien-aimée, elles ressemblentà des feuilles de choux. Et quand je vois tonmenton, chéri, on dirait le bout d’une saucisse.

¢

¢

¢

¢+™

¢+™

2

Page 3: Kantuen Letrak Pub 2 2010

Ai, ai, ai, ai, ai, ziri ziri Pedro,gizonak ez du ondo ematenmozkortu ezkero.Ai, ai, ai, ai, ai, Pedro ziri ziri,zertarako ditugu herrianhonenbeste hordi!

Ikusi nuenëan nik zure ahoairuditu zitzaidan, mait

.ea,

karobi zuloa.Ikusi nuenëan nik zure okotzairuditu zitzaidan, mait

.ea,

gaztaina lokotsa.Ai, ai, ai, ai, ai, ziri ziri Pedro,gizonak ez du ondo ematenmozkortu ezkero.Ai, ai, ai, ai, ai, Pedro ziri ziri,zertarako ditugu herrianhonenbeste hordi!

Ikusi nuenëan nik zure bularrairuditu zitzaidan, mait

.ea,

basoan txondarra.Ikusi nuenëan nik zure mokorrairuditu zitzaidan, mait

.ea,

Azpiroz malkorra.Ai, ai, ai, ai, ai, ziri ziri Pedro,gizonak ez du ondo ematenmozkortu ezkero.Ai, ai, ai, ai, ai, Pedro ziri ziri,zertarako ditugu herrianhonenbeste hordi!

Cuando vi tu boca me pareció, querida, elhueco de un calero. Cuando vi tu barbilla mepareció, querido, el erizo de una castaña.

A voir ta bouche, bien-aimée, elle ressemble autrou d’un four à chaux. Et quand je vois tonmenton, chéri, on dirait une bogue dechâtaigne.

Cuando vi tus pechos me parecieron, querida,piras de leña del monte para hacer carbón.Cuando vi tus nalgas me parecieron, querido,el despeñadero de Azpiroz.

A voir tes seins, bien-aimée, ils ressemblent auxtas de charbon de bois de la forêt. Et quand jevois tes fesses, chéri, on dirait les escarpementsd’Aspiroz.

18

¢

¢

¢+™

¢+™

¢+™

Pelegrinoak gatoz

21

7

Pelegrinoak gatozSantiagotikan,atea ireki bezaikusteagatikan.Txomin, jo ezak tronpeta!Patxi, non duk konketa?Edaririk ez badiagokekarri beteta.

Miseriaz ia hilakiritsi garade,berorren laguntzaren beharateetan gaude.Txomin, jo ezak tronpeta!Patxi, non duk konketa?Edaririk ez badiagokekarri beteta.

Hamalau hilabetebidean oinutsik.Ez dakargu gurekinmiseria baizik.Txomin, jo ezak tronpeta!Patxi, non duk konketa?Edaririk ez badiagokekarri beteta.

Errukituko al ditugaur gure antsiak,kanpo eta barren gatozbiziro hautsiak.Txomin, jo ezak tronpeta!Patxi, non duk konketa?Edaririk ez badiagokekarri beteta.

Abran la puerta y vean cómo venimos losperegrinos de Santiago.¡Txomin, toca latrompeta! ¿Patxi, dónde tienes la escudilla?Llénala, si no queda de beber.

Nous sommes les pèlerins, de retour de StJacques. Ouvrez-nous donc la porte et voyez!Txomin, joue de la trompette; Patxi, où as-tul’écuelle? S’il n’y a plus rien à boire, ramène-lapleine.

Hemos llegado casi muertos de miseria,estamos a su puerta reclamando su ayuda.

Nous arrivons quasi morts de misère. Noussommes à votre porte, réclamant votre aide.

Catorce meses descalzos de viaje, no traemosotra cosa que miseria.

Durant quatorze mois, nous avons cheminépieds nus. Nous ne portons sur nous que misère.

Se compadecerán de nuestro apuro, venimosrotos por dentro y por fuera.

Sans doute seront-ils apitoyés par notre pénurie.Nous sommes littéralement cassés de dehors etde dedans.

bis

bis

bis

bis

2 Pelegrinoak gatoz

21

7

Pelegrinoak gatozSantiagotikan,atea ireki bezaikusteagatikan.Txomin, jo ezak tronpeta!Patxi, non duk konketa?Edaririk ez badiagokekarri beteta.

Miseriaz ia hilakiritsi garade,berorren laguntzaren beharateetan gaude.Txomin, jo ezak tronpeta!Patxi, non duk konketa?Edaririk ez badiagokekarri beteta.

Hamalau hilabetebidean oinutsik.Ez dakargu gurekinmiseria baizik.Txomin, jo ezak tronpeta!Patxi, non duk konketa?Edaririk ez badiagokekarri beteta.

Errukituko al ditugaur gure antsiak,kanpo eta barren gatozbiziro hautsiak.Txomin, jo ezak tronpeta!Patxi, non duk konketa?Edaririk ez badiagokekarri beteta.

Abran la puerta y vean cómo venimos losperegrinos de Santiago.¡Txomin, toca latrompeta! ¿Patxi, dónde tienes la escudilla?Llénala, si no queda de beber.

Nous sommes les pèlerins, de retour de StJacques. Ouvrez-nous donc la porte et voyez!Txomin, joue de la trompette; Patxi, où as-tul’écuelle? S’il n’y a plus rien à boire, ramène-lapleine.

Hemos llegado casi muertos de miseria,estamos a su puerta reclamando su ayuda.

Nous arrivons quasi morts de misère. Noussommes à votre porte, réclamant votre aide.

Catorce meses descalzos de viaje, no traemosotra cosa que miseria.

Durant quatorze mois, nous avons cheminépieds nus. Nous ne portons sur nous que misère.

Se compadecerán de nuestro apuro, venimosrotos por dentro y por fuera.

Sans doute seront-ils apitoyés par notre pénurie.Nous sommes littéralement cassés de dehors etde dedans.

bis

bis

bis

bis

2

Pelegrinoak gatoz

21

7

Pelegrinoak gatozSantiagotikan,atea ireki bezaikusteagatikan.Txomin, jo ezak tronpeta!Patxi, non duk konketa?Edaririk ez badiagokekarri beteta.

Miseriaz ia hilakiritsi garade,berorren laguntzaren beharateetan gaude.Txomin, jo ezak tronpeta!Patxi, non duk konketa?Edaririk ez badiagokekarri beteta.

Hamalau hilabetebidean oinutsik.Ez dakargu gurekinmiseria baizik.Txomin, jo ezak tronpeta!Patxi, non duk konketa?Edaririk ez badiagokekarri beteta.

Errukituko al ditugaur gure antsiak,kanpo eta barren gatozbiziro hautsiak.Txomin, jo ezak tronpeta!Patxi, non duk konketa?Edaririk ez badiagokekarri beteta.

Abran la puerta y vean cómo venimos losperegrinos de Santiago.¡Txomin, toca latrompeta! ¿Patxi, dónde tienes la escudilla?Llénala, si no queda de beber.

Nous sommes les pèlerins, de retour de StJacques. Ouvrez-nous donc la porte et voyez!Txomin, joue de la trompette; Patxi, où as-tul’écuelle? S’il n’y a plus rien à boire, ramène-lapleine.

Hemos llegado casi muertos de miseria,estamos a su puerta reclamando su ayuda.

Nous arrivons quasi morts de misère. Noussommes à votre porte, réclamant votre aide.

Catorce meses descalzos de viaje, no traemosotra cosa que miseria.

Durant quatorze mois, nous avons cheminépieds nus. Nous ne portons sur nous que misère.

Se compadecerán de nuestro apuro, venimosrotos por dentro y por fuera.

Sans doute seront-ils apitoyés par notre pénurie.Nous sommes littéralement cassés de dehors etde dedans.

bis

bis

bis

bis

2

Zorioneko etxebilatu duguna, Jaungoikoak dieladenei osasuna.Txomin, jo ezak tronpeta!Patxi, non duk konketa?Edaririk ez badiagokekarri beteta.

Agur etxeko denaketa ondo bizi,aurrera goaz guretraste zahar eta guzi.Txomin, jo ezak tronpeta!Patxi, non duk konketa?Edaririk ez badiagokekarri beteta.

Bendita esta casa que nos ha acogido. Dios lesdé salud a todos.

Bénie soit la maison qui nous accueille! QueDieu donne à tous la santé!

Adiós a todos los de la casa y que sigan bien,nosotros seguimos adelante con nuestros viejostrastos.

Au revoir à tous les occupants de la maison,portez-vous bien! Nous allons de l’avant avecnos vieilles guenilles!

22

bis

bis

Txori erresinula

24

8

Txori erresinulaudan da kantari,zeren orduan baitukanpoan janari,neguan ezta ageribaldin ba ezta e=ri,udan jin baledikontsola neinteke ni.

Txori erresinulaororen gehien,bestek baino hobekihark baitu kantatzen,harek du enganatzenmundua bai tronpa=tzenbera eztut ikusten,bai boza entzuten.

Boz haren entzun nahizherraturik nago,ni hari hurran etahura urrunago,jarraiki nindakiobizia gal artino;aspaldi handiandesir hori nian.

Txoriak zeinen ederkantuz oihanean!Nihaurek entzun dizutigaran gauean.Ea! Goazen maiteabi biak ikuste=ra;entzuten baduzuxarmanturen zaitu.

El ruiseñor canta en verano pues entoncesencuentra abundante comida; en invierno noaparece, acaso esté enfermo, si volviese enverano sería un gran consuelo para mí.

Le rossignol chante durant l’été, car il trouvealors nourriture dans la campagne; l’hiver il neparaît pas, pourvu qu’il ne soit pas malade! Sien été il revenait, cela me consolerait!

El ruiseñor, por encima de todos los demás, esel que mejor canta, y él engaña y despista atodo el mundo, le oigo pero no le puedo ver.

Le rossignol est de tous les oiseaux le premier,car il chante mieux que les autres. C’est lui quiséduit et enchante le monde. Je ne le vois paslui-même mais j’entends sa voix.

Voy vagando queriendo escuchar su voz,cuanto más me acerco más se aleja él, leseguiría hasta la muerte, hace tiempo meronda esa idea.

Désireux d’entendre cette voix, j’erre. Plus jem’en approche et plus elle s’éloigne. Je lasuivrais jusqu’à en perdre la vie. Depuis bienlongtemps j’avais ce désir.

¡Oh, qué hermoso canta el pájaro en elbosque! Ayer noche le oí yo mismo. Vamosjuntos los dos, querida, a verle; si lo oyes teencantará.

Comme est joli l’oiseau chantant dans le bois!Moi-même je l’ai entendu la nuit passée.Allons, bien-aimée, tous deux le voir; Si vousl’entendez, il vous enchantera.

2 Txori erresinula

24

8

Txori erresinulaudan da kantari,zeren orduan baitukanpoan janari,neguan ezta ageribaldin ba ezta e=ri,udan jin baledikontsola neinteke ni.

Txori erresinulaororen gehien,bestek baino hobekihark baitu kantatzen,harek du enganatzenmundua bai tronpa=tzenbera eztut ikusten,bai boza entzuten.

Boz haren entzun nahizherraturik nago,ni hari hurran etahura urrunago,jarraiki nindakiobizia gal artino;aspaldi handiandesir hori nian.

Txoriak zeinen ederkantuz oihanean!Nihaurek entzun dizutigaran gauean.Ea! Goazen maiteabi biak ikuste=ra;entzuten baduzuxarmanturen zaitu.

El ruiseñor canta en verano pues entoncesencuentra abundante comida; en invierno noaparece, acaso esté enfermo, si volviese enverano sería un gran consuelo para mí.

Le rossignol chante durant l’été, car il trouvealors nourriture dans la campagne; l’hiver il neparaît pas, pourvu qu’il ne soit pas malade! Sien été il revenait, cela me consolerait!

El ruiseñor, por encima de todos los demás, esel que mejor canta, y él engaña y despista atodo el mundo, le oigo pero no le puedo ver.

Le rossignol est de tous les oiseaux le premier,car il chante mieux que les autres. C’est lui quiséduit et enchante le monde. Je ne le vois paslui-même mais j’entends sa voix.

Voy vagando queriendo escuchar su voz,cuanto más me acerco más se aleja él, leseguiría hasta la muerte, hace tiempo meronda esa idea.

Désireux d’entendre cette voix, j’erre. Plus jem’en approche et plus elle s’éloigne. Je lasuivrais jusqu’à en perdre la vie. Depuis bienlongtemps j’avais ce désir.

¡Oh, qué hermoso canta el pájaro en elbosque! Ayer noche le oí yo mismo. Vamosjuntos los dos, querida, a verle; si lo oyes teencantará.

Comme est joli l’oiseau chantant dans le bois!Moi-même je l’ai entendu la nuit passée.Allons, bien-aimée, tous deux le voir; Si vousl’entendez, il vous enchantera.

2

Amak utzi ninduzunbedats azkenean;geroztik nabilazuhegalez airean.Gauak jaurtiki ninduzunsasiño bateta=ra;han zuzun xedera,oi! Ene malura!

Txoria zaude ixilik,ez egin kanturik;ez otoi niri honelazuk egin pleinurik;eztuzu probetxurikni honela zauritu=rikez eta plazerikni tunban sarturik.

Bortuak xuri diraelur dutenean,sasiak ere ilunhosto dutenean.Ala! Ni malerusa!Zeren han sartu nintzan?Joan banintz aitzinaeskapatzen nintzan.

Txoria zaude ixilik,ez egin negarrik;zer probetxu dukezuhonela aflijiturik?Nik eramanen zaitut,xedera laxatu=rik,Orhiko bortutikororen gainetik.

Mi madre me abandonó al fin de la primavera;desde entonces vuelo y vuelo. La noche mearrojó a un zarzal, allí había una trampa ¡Ay!,mi perdición.

Ma mère m’a abandonné à la fin du printemps.Depuis lors je parcours les airs de mes ailes. Lanuit m’a jeté sur une petite haie. Là se trouvaitle lacet, pour mon malheur!

Pájaro, cállate y no cantes más; no te quejesmás; hiriéndome no sacarás ningún provecho,ni ningún placer mandándome a la tumba.

Oiseau, garde le silence, ne chante pas! Nem’adresse pas ainsi de plainte. Tu n’auras pasde profit à me peiner ainsi, Ni de plaisir à memettre dans la tombe.

Los puertos están blancos cuando estánnevados, y la maleza oscura cuando esfrondosa. ¡Ay, pobre de mí! ¿Por qué entréahí? Si hubiese seguido me habría escapado.

Les montagnes sont blanches quand elles sontcouvertes de neige, et les haies sombres quandelles ont des feuilles. Ah! Malheureux que jesuis! Pourquoi y suis-je rentré? Si j’étais allé del’avant, j’en réchappais.

Calla, pájaro, no llores más, no adelantas nadacompadeciéndote. Yo te libraré de la trampa yte llevaré por esos puertos, más alto quenadie.

Oiseau, tais-toi! Ne pleure pas! Quel profitaurais-tu de t’affliger ainsi? Je t’emmèneraiaprès avoir détaché le lacet, Par la mêmemontagne, par dessus tout le monde.

25

Ikusi nuenean

17

6

Ikusi nuenëan zure ile latzairuditu zitzaidan, mait

.ea,

sorginen erratza.Ikusi nuenëan zure bekokiairuditu zitzaidan, mait

.ea,

zartagi ipurdia.

Ai, ai, ai, ai, ai,ziri ziri Pedro,gizonak ez du ondo ematenmozkortu ezkero.Ai, ai, ai, ai, ai,Pedro ziri ziri,zertarako ditugu herrianhonenbeste hordi!

Ikusi nuenëan nik zure bekainairuditu zitzaidan, mait

.ea,

gauaren kamaina.Ikusi nuenëan nik zure begiairuditu zitzaidan, mait

.ea,

anpolai gorria.Ai, ai, ai, ai, ai, ziri ziri Pedro,gizonak ez du ondo ematenmozkortu ezkero.Ai, ai, ai, ai, ai, Pedro ziri ziri,zertarako ditugu herrian honenbeste hordi!

Ikusi nuenëan zure belarriairuditu zitzaidan, mait

.ea,

azaren orria.Ikusi nuenëan nik zure sudurrairuditu zitzaidan, mait

.ea,

lukainka muturra.

Cuando vi tu áspero pelo me pareció, querida,la escoba de una bruja. Cuando vi tu frenteme pareció, querido, el culo de la sartén.

A voir la raideur de tes cheveux, bien-aimée, ondirait le balai d’une sorcière. Et ton front,chéri, me fait penser au cul d’une poêle.

Ay, ay, ziri ziri Pedro, los hombres no estánpresentables cuando se emborrachan. Ay, ay,Pedro ziri ziri, no necesitamos tantosborrachos en este pueblo.

Ai, ai ,ai, ziri ziri Pedro, les hommes ne sontpas présentables lorsqu’ils sont soûls! Ai, ai, ai,ziri ziri Pedro, qu’avons-nous besoin de tantd’ivrognes dans notre village?

Cuando vi tus cejas me parecieron, querida, elcamastro de la noche. Cuando vi tus ojos meparecieron, querido, rojos cerezones.

A voir tes sourcils, bien-aimée, ils ressemblentau cours de la nuit. Et quand je vois tes yeux,chéri, on dirait des cerises rouges.

Cuando vi tus orejas me parecieron, querida,hojas de berza. Cuando vi tu nariz me pareció,querido, la punta de una longaniza.

A voir tes oreilles, bien-aimée, elles ressemblentà des feuilles de choux. Et quand je vois tonmenton, chéri, on dirait le bout d’une saucisse.

¢

¢

¢

¢+™

¢+™

2

Page 4: Kantuen Letrak Pub 2 2010

Atxiketan-potxiketan

27

9

Atxiketan-potxiketan]genbiltzanëan

Elorrioko kalëanhamalau atso tronpeta jotzenzazpi astoren gainëan;Astoak ziren txiki txikiakatsoak berriz kristorenak,nola demontre kabitzen zirenatso haien ipurdiak?

Saltzen, saltzen, txakur txiki baten karameluak;está muy bien, esaten du konfiteruak.Cuando vamos a OtxandianoSanta Mariñe egunëantomaremos chocolateVulcanoren aurrëan.Saltzen, saltzen,txakur txiki baten karameluak;está muy bien,esaten du konfiteruak.

Hay ciertas señoritasDonostia aldëanque salen de paseojai arratsaldëan;además tienen novio,hiru barkilero,zazpi soldadu zahar etabi karabinero.

Estando jugando en el casco de Elorrio,aparecieron catorce viejas, tocando la trompeta,montadas en siete burros; los burros eran bienpequeños y, en cambio, las viejas tremendas.¿Cómo demontres cabían los culos de aquellasviejas?

Alors que nous nous amusions au centre d’Elorrio,apparurent quatorze vieilles jouant de la trompette,montées sur sept ânes; ceux-ci étaient tout petits etles vieilles énormes; comment diable pouvaient secaser les postérieurs de ces vieilles?

Vende una chiquita de caramelos, está muy biendice el confitero. Cuando vamos a Ochandiano,el día de Santa Marina, tomaremos chocolatefrente a Vulcano.

Vendant un sous des bonbons, “C’est très bienbien” dit le confiseur. Quand nous irons àOtxandiano le jour de la Santa Marina, nousprendrons un chocolat face au Vulcain.

Hay ciertas señoritas por San Sebastian quesalen de paseo los días de fiesta por la tarde;además tienen novio, tres barquilleros, sietesoldados veteranos y dos carabineros.

Il y a certaines demoiselles du côté de St-Sébastien qui se promènent les après-midis desjours de fête; elles ont en outre un fiancé: troismarchands, sept vieux soldats et deuxcarabiniers.

bis

bis

bis

bis

bis

2 Atxiketan-potxiketan

27

9

Atxiketan-potxiketan]genbiltzanëan

Elorrioko kalëanhamalau atso tronpeta jotzenzazpi astoren gainëan;Astoak ziren txiki txikiakatsoak berriz kristorenak,nola demontre kabitzen zirenatso haien ipurdiak?

Saltzen, saltzen, txakur txiki baten karameluak;está muy bien, esaten du konfiteruak.Cuando vamos a OtxandianoSanta Mariñe egunëantomaremos chocolateVulcanoren aurrëan.Saltzen, saltzen,txakur txiki baten karameluak;está muy bien,esaten du konfiteruak.

Hay ciertas señoritasDonostia aldëanque salen de paseojai arratsaldëan;además tienen novio,hiru barkilero,zazpi soldadu zahar etabi karabinero.

Estando jugando en el casco de Elorrio,aparecieron catorce viejas, tocando la trompeta,montadas en siete burros; los burros eran bienpequeños y, en cambio, las viejas tremendas.¿Cómo demontres cabían los culos de aquellasviejas?

Alors que nous nous amusions au centre d’Elorrio,apparurent quatorze vieilles jouant de la trompette,montées sur sept ânes; ceux-ci étaient tout petits etles vieilles énormes; comment diable pouvaient secaser les postérieurs de ces vieilles?

Vende una chiquita de caramelos, está muy biendice el confitero. Cuando vamos a Ochandiano,el día de Santa Marina, tomaremos chocolatefrente a Vulcano.

Vendant un sous des bonbons, “C’est très bienbien” dit le confiseur. Quand nous irons àOtxandiano le jour de la Santa Marina, nousprendrons un chocolat face au Vulcain.

Hay ciertas señoritas por San Sebastian quesalen de paseo los días de fiesta por la tarde;además tienen novio, tres barquilleros, sietesoldados veteranos y dos carabineros.

Il y a certaines demoiselles du côté de St-Sébastien qui se promènent les après-midis desjours de fête; elles ont en outre un fiancé: troismarchands, sept vieux soldats et deuxcarabiniers.

bis

bis

bis

bis

bis

2

Gure koadrilan, gure koadrilan,gure koadrilan mozkorti frankoeta gainera solteroeta gainera, eta gainera,eta gainera ezkontzerikanez du inork espero,ez orain eta ez gero.

Hau dun zorioneko ezkondu beharraezkondu baino lehenagobiziko naun neskazaharra;hau duk zorionekoezkondu beharraezkondu baino lehenagobiziko nauk mutilzaharra.

En nuestra cuadrilla abundan los borrachines,solteros y encima nadie tiene intención decasarse, ni ahora ni nunca.

Dans notre bande il y a beaucoup de poivrots,en plus vieux-garçons, et en outre personne n’al’intention de se marier, ni maintenant ni plustard.

¡Dichoso tener que casarse! Mejor que casadaviviré soltera. ¡Dichoso tener que casarse!Antes que casado prefiero soltero.

Bienheureuse celle qui doit se marier! Avant deme marier je vivrai vieille-fille! Bienheureuxcelui qui doit se marier! Avant de me marier jevivrai vieux-garçon!

28

¢

Gure koadrilan, gure koadrilan,gure koadrilan mozkorti frankoeta gainera solteroeta gainera, eta gainera,eta gainera ezkontzerikanez du inork espero,ez orain eta ez gero.

Hau dun zorioneko ezkondu beharraezkondu baino lehenagobiziko naun neskazaharra;hau duk zorionekoezkondu beharraezkondu baino lehenagobiziko nauk mutilzaharra.

En nuestra cuadrilla abundan los borrachines,solteros y encima nadie tiene intención decasarse, ni ahora ni nunca.

Dans notre bande il y a beaucoup de poivrots,en plus vieux-garçons, et en outre personne n’al’intention de se marier, ni maintenant ni plustard.

¡Dichoso tener que casarse! Mejor que casadaviviré soltera. ¡Dichoso tener que casarse!Antes que casado prefiero soltero.

Bienheureuse celle qui doit se marier! Avant deme marier je vivrai vieille-fille! Bienheureuxcelui qui doit se marier! Avant de me marier jevivrai vieux-garçon!

28

¢

Biarritzen etxe batean

33

10

Biarritzen etxe bateanjoan den arratsaldeanneskatila dantzatu dasei mutilen artean,tranlaralan laran laransei mutilen artean.

Soinua entzunda plazarajoaten dira dantzara,elkarrekin jostatuazdute nahiko algara,tranlaralan laran larandute nahiko algara.

Biarritzen beti mutilaktxit maite neskatilak;borondatez dizkieteematen erroskilak,tranlaralan laran laranematen erroskilak.

Ilunabarra etortzeanpozkida bihotzean,neskatilen etxerainolaguntzeko pozean,tranlaralan laran laranlaguntzeko pozean.

Neskatilatxo lehunakdira gure lagunak,oso maitatuak garagu frantses euskaldunak,tranlaralan laran larangu frantses euskaldunak.

La pasada tarde en una casa de Biarritz unachica ha bailado junto a seis chicos.

A Biarritz, dans une maison, l’après-midipassée, une fille a dansé au milieu de sixgarçons.

En cuanto oyen la música van a la plaza abailar, se lo pasan en grande divirtiéndosejuntos.

Dès qu’ils entendent la musique sur la place, ilsvont danser. Ils s’esclaffent de rire en jouantensemble.

En Biarritz a los chicos les gustan mucho laschicas y les dan rosquillas de buen grado.

A Biarritz les garçons aiment beaucoup lesfilles, et c’est volontiers qu’ils leur offrent desgimblettes.

Al llegar el anochecer se les alegra el corazónpor acompañar a las chicas hasta casa.

A la tombée de la nuit ils soulagent leur coeuren raccompagnant joyeusement les filles chezelles.

Nuestras amigas son chicas agradables, losvascos-franceses somos muy apreciados.

Nos compagnes sont des filles agréables et noussommes très appréciés, nous les Basques-Français.

bis

bis

bis

bis

bis

2 Biarritzen etxe batean

33

10

Biarritzen etxe bateanjoan den arratsaldeanneskatila dantzatu dasei mutilen artean,tranlaralan laran laransei mutilen artean.

Soinua entzunda plazarajoaten dira dantzara,elkarrekin jostatuazdute nahiko algara,tranlaralan laran larandute nahiko algara.

Biarritzen beti mutilaktxit maite neskatilak;borondatez dizkieteematen erroskilak,tranlaralan laran laranematen erroskilak.

Ilunabarra etortzeanpozkida bihotzean,neskatilen etxerainolaguntzeko pozean,tranlaralan laran laranlaguntzeko pozean.

Neskatilatxo lehunakdira gure lagunak,oso maitatuak garagu frantses euskaldunak,tranlaralan laran larangu frantses euskaldunak.

La pasada tarde en una casa de Biarritz unachica ha bailado junto a seis chicos.

A Biarritz, dans une maison, l’après-midipassée, une fille a dansé au milieu de sixgarçons.

En cuanto oyen la música van a la plaza abailar, se lo pasan en grande divirtiéndosejuntos.

Dès qu’ils entendent la musique sur la place, ilsvont danser. Ils s’esclaffent de rire en jouantensemble.

En Biarritz a los chicos les gustan mucho laschicas y les dan rosquillas de buen grado.

A Biarritz les garçons aiment beaucoup lesfilles, et c’est volontiers qu’ils leur offrent desgimblettes.

Al llegar el anochecer se les alegra el corazónpor acompañar a las chicas hasta casa.

A la tombée de la nuit ils soulagent leur coeuren raccompagnant joyeusement les filles chezelles.

Nuestras amigas son chicas agradables, losvascos-franceses somos muy apreciados.

Nos compagnes sont des filles agréables et noussommes très appréciés, nous les Basques-Français.

bis

bis

bis

bis

bis

2

Maria nora zoaz?

35

11

Maria nora zoaz eder galant hori?Iturrira Bartolo,nahi baduzu etorri.Iturrian zer dago?Ardotxo xuria.Biok edango dugunahi duzun guztia.

Maria zureganabiltzen naizeneanpoza sentitutzen dutnire barrenean.Bartolo, nik ere dutatsegin hartutzenur bila noaneanbanauzu laguntzen.

Maria, lagundukodizut gaur mendiraur fresko eder bilahango iturrira.Iturri eder hortandagoen ur garbiak,Bartolo, alaitukodizkizu begiak.

Maria, nire aurrezez jarri serio,zuri dizudalakozenbait amodio.Irrifar gozozkoaegiten baduzubihotza atseginezbetetzen didazu.

María, guapa, ¿a dónde vas? –Voy a la fuente,Bartolo, ¿Quieres venir?– ¿Qué hay en lafuente? –Vinito blanco.– Beberemos los doscuanto te apetezca.

Belle Marie, où te rends-tu? –A la source,Bartolo. Tu veux m’accompagner? –Qu’y a -t-ildonc à la source? –Un petit vin blanc. Nous enboirons tous les deux à satiété.

María, cuando estoy contigo siento una alegríamuy grande en mi interior. –Bartolo, a mítambién me gusta que me acompañes a poragua.

Marie, quand je partage ta compagnie, une joiem’envahit du plus profond de moi-même.–Bartolo, moi aussi j’éprouve du plaisir quandtu m’accompagnes pour chercher de l’eau.

María, hoy te acompañaré a por agua fresca yrica. –Bartolo, el agua clara de aquella fuentete alegrará la mirada.

Marie, je vais t’accompagner aujourd’hui à lamontagne chercher de l’eau bien fraîche à lasource qui s’y trouve. –L’eau pure qui coule decette belle source réjouira ton regard, Bartolo.

María, no te pongas seria, ya sabes que tequiero. –Cuando sonríes así me alegras elcorazón.

Marie, ne m’en veux pas si j’éprouve quelqueamour pour toi. –Quand tu m’adresses un sidoux sourire, tu remplis mon coeur de joie.

bis

bis

bis

bis

¢

¢

¢+™

¢

¢

¢

2 Maria nora zoaz?

35

11

Maria nora zoaz eder galant hori?Iturrira Bartolo,nahi baduzu etorri.Iturrian zer dago?Ardotxo xuria.Biok edango dugunahi duzun guztia.

Maria zureganabiltzen naizeneanpoza sentitutzen dutnire barrenean.Bartolo, nik ere dutatsegin hartutzenur bila noaneanbanauzu laguntzen.

Maria, lagundukodizut gaur mendiraur fresko eder bilahango iturrira.Iturri eder hortandagoen ur garbiak,Bartolo, alaitukodizkizu begiak.

Maria, nire aurrezez jarri serio,zuri dizudalakozenbait amodio.Irrifar gozozkoaegiten baduzubihotza atseginezbetetzen didazu.

María, guapa, ¿a dónde vas? –Voy a la fuente,Bartolo, ¿Quieres venir?– ¿Qué hay en lafuente? –Vinito blanco.– Beberemos los doscuanto te apetezca.

Belle Marie, où te rends-tu? –A la source,Bartolo. Tu veux m’accompagner? –Qu’y a -t-ildonc à la source? –Un petit vin blanc. Nous enboirons tous les deux à satiété.

María, cuando estoy contigo siento una alegríamuy grande en mi interior. –Bartolo, a mítambién me gusta que me acompañes a poragua.

Marie, quand je partage ta compagnie, une joiem’envahit du plus profond de moi-même.–Bartolo, moi aussi j’éprouve du plaisir quandtu m’accompagnes pour chercher de l’eau.

María, hoy te acompañaré a por agua fresca yrica. –Bartolo, el agua clara de aquella fuentete alegrará la mirada.

Marie, je vais t’accompagner aujourd’hui à lamontagne chercher de l’eau bien fraîche à lasource qui s’y trouve. –L’eau pure qui coule decette belle source réjouira ton regard, Bartolo.

María, no te pongas seria, ya sabes que tequiero. –Cuando sonríes así me alegras elcorazón.

Marie, ne m’en veux pas si j’éprouve quelqueamour pour toi. –Quand tu m’adresses un sidoux sourire, tu remplis mon coeur de joie.

bis

bis

bis

bis

¢

¢

¢+™

¢

¢

¢

2

Amak utzi ninduzunbedats azkenean;geroztik nabilazuhegalez airean.Gauak jaurtiki ninduzunsasiño bateta=ra;han zuzun xedera,oi! Ene malura!

Txoria zaude ixilik,ez egin kanturik;ez otoi niri honelazuk egin pleinurik;eztuzu probetxurikni honela zauritu=rikez eta plazerikni tunban sarturik.

Bortuak xuri diraelur dutenean,sasiak ere ilunhosto dutenean.Ala! Ni malerusa!Zeren han sartu nintzan?Joan banintz aitzinaeskapatzen nintzan.

Txoria zaude ixilik,ez egin negarrik;zer probetxu dukezuhonela aflijiturik?Nik eramanen zaitut,xedera laxatu=rik,Orhiko bortutikororen gainetik.

Mi madre me abandonó al fin de la primavera;desde entonces vuelo y vuelo. La noche mearrojó a un zarzal, allí había una trampa ¡Ay!,mi perdición.

Ma mère m’a abandonné à la fin du printemps.Depuis lors je parcours les airs de mes ailes. Lanuit m’a jeté sur une petite haie. Là se trouvaitle lacet, pour mon malheur!

Pájaro, cállate y no cantes más; no te quejesmás; hiriéndome no sacarás ningún provecho,ni ningún placer mandándome a la tumba.

Oiseau, garde le silence, ne chante pas! Nem’adresse pas ainsi de plainte. Tu n’auras pasde profit à me peiner ainsi, Ni de plaisir à memettre dans la tombe.

Los puertos están blancos cuando estánnevados, y la maleza oscura cuando esfrondosa. ¡Ay, pobre de mí! ¿Por qué entréahí? Si hubiese seguido me habría escapado.

Les montagnes sont blanches quand elles sontcouvertes de neige, et les haies sombres quandelles ont des feuilles. Ah! Malheureux que jesuis! Pourquoi y suis-je rentré? Si j’étais allé del’avant, j’en réchappais.

Calla, pájaro, no llores más, no adelantas nadacompadeciéndote. Yo te libraré de la trampa yte llevaré por esos puertos, más alto quenadie.

Oiseau, tais-toi! Ne pleure pas! Quel profitaurais-tu de t’affliger ainsi? Je t’emmèneraiaprès avoir détaché le lacet, Par la mêmemontagne, par dessus tout le monde.

25

Page 5: Kantuen Letrak Pub 2 2010

Markesaren alaba

39

12

Markes baten alabainteresatua,marineroarekinenamoratua;deskubritu gaberikbere sekretua,amodioa zeukanbarrena sartua.

Konformatu ziradenelkarren arteanezkonduko zirelahurrengo urtean.Eskola ikastekobien bitarteanberaren herritikanguztiz apartean.

Hala disponiturikjarri ziren biakkartaz entenitzekoelkarren berriak.Formalidadearekinjartzeko egiak,baina etziren lo egonamaren begiak.

Ezin egon zen amahitz hori sufritzen,berehala hasi zenkartak detenitzen;intentzio haundiagozezkontza galdutzen…Juanitak halakoriketzuen pentsatzen.

La hija de un marqués estaba interesada yenamorada de un marinero; guardaba su amoren su interior sin descubrir su secreto.

La fille d’un marquis fut attirée par un marinau point d’en tomber amoureuse. Sans rientrahir de son secret, l’amour l’habitait au plusprofond d’elle-même.

Acordaron entre ellos que se casarían al añosiguiente. Entre tanto el chico se ilustraríalejos del pueblo.

Ils convinrent ensemble qu’ils se marieraientl’année suivante. Il irait s’instruire pendant cetemps bien loin de leur village.

Dispuesto todo así decidieron relacionarse porcarta, contarse todas sus cosas, pero los ojosde la madre no descansaban.

S’étant ainsi organisés, ils s’accordèrent pour sedonner mutuellement des nouvelles par courrieret se raconter loyalement leurs vérités. Mais lesyeux de la mère ne connaissaient pas de répit.

No podía la madre soportar aquel compromisoy comenzó a detener las cartas decidida aimpedir aquella boda… Juanita ni losospechaba.

La mère ne pouvait supporter cet engagement,elle entreprit tout de suite d’intercepter leslettres, avec la ferme intention de faire échouerce mariage. Juanita ne pouvait imaginer cela.

2 Markesaren alaba

39

12

Markes baten alabainteresatua,marineroarekinenamoratua;deskubritu gaberikbere sekretua,amodioa zeukanbarrena sartua.

Konformatu ziradenelkarren arteanezkonduko zirelahurrengo urtean.Eskola ikastekobien bitarteanberaren herritikanguztiz apartean.

Hala disponiturikjarri ziren biakkartaz entenitzekoelkarren berriak.Formalidadearekinjartzeko egiak,baina etziren lo egonamaren begiak.

Ezin egon zen amahitz hori sufritzen,berehala hasi zenkartak detenitzen;intentzio haundiagozezkontza galdutzen…Juanitak halakoriketzuen pentsatzen.

La hija de un marqués estaba interesada yenamorada de un marinero; guardaba su amoren su interior sin descubrir su secreto.

La fille d’un marquis fut attirée par un marinau point d’en tomber amoureuse. Sans rientrahir de son secret, l’amour l’habitait au plusprofond d’elle-même.

Acordaron entre ellos que se casarían al añosiguiente. Entre tanto el chico se ilustraríalejos del pueblo.

Ils convinrent ensemble qu’ils se marieraientl’année suivante. Il irait s’instruire pendant cetemps bien loin de leur village.

Dispuesto todo así decidieron relacionarse porcarta, contarse todas sus cosas, pero los ojosde la madre no descansaban.

S’étant ainsi organisés, ils s’accordèrent pour sedonner mutuellement des nouvelles par courrieret se raconter loyalement leurs vérités. Mais lesyeux de la mère ne connaissaient pas de répit.

No podía la madre soportar aquel compromisoy comenzó a detener las cartas decidida aimpedir aquella boda… Juanita ni losospechaba.

La mère ne pouvait supporter cet engagement,elle entreprit tout de suite d’intercepter leslettres, avec la ferme intention de faire échouerce mariage. Juanita ne pouvait imaginer cela.

2

Amaren malezia!Korreora joandaAntonio hil zelaegin zuen karta.Juanitaren tristuraberri hura jakinda!Enganatua bestekgezur bat esanda.

Amak esaten dio:“Juanita ner

.ea,

galdu da, diotenez,Antonio Maria…Nik bilatuko dizutbeste bat hob

.ea,

maiorazgo interesaskoren jab

.ea”.

Denbora konpliturikgalaia abian,zer pasatu ote zen haren memorian?Kartarik hartu gabejoan den aspaldian,inuzente sartu zenjaio zen herrian.

Hau da lehendabizikohark esan zuena:“Zer da musikarekinondratzen dutena?”“Markesaren alabakalean barrena,esposario zelahark bihar zuena”.

La malicia de la madre llegó hasta el punto deir al correo y enviar una carta anunciando lamuerte de Antonio. ¡Qué tristeza la de Juanita,engañada por una mentira ajena!

La fourberie de la mère la conduisit à posterune lettre écrite de sa main annonçant la mortd’Antonio. Quelle ne fut pas la peine deJuanita en apprenant cette nouvelle! Trompéequ’elle était par le mensonge des autres.

La madre le dice: “Juanita, según dicen hamuerto Antonio María… yo te buscaré otromejor, dueño de un mayorazgo boyante”.

La mère lui dit : “ Ma chère Juanita, onraconte qu’Antonio Maria est mort... Je t’entrouverai un autre, meilleur, possesseur d’unriche majorât.”

Cumplido el plazo el novio se dispuso a volver¿Qué habría pasado para no recibir cartadurante tanto tiempo? Sin sospechar nadaentró en el pueblo.

Ayant accompli son temps, le fiancé se disposaità revenir. Il s’interrogeait sur ce qui avait pu sepasser pour n’avoir point reçu de courrierdepuis si longtemps. Il revint au village natal,ne se doutant de rien.

Lo primero que dijo fue: ¿Qué se celebra conesa música? –Festejan en la calle a la hija delmarqués, porque mañana se casa”.

Celles-ci furent ses premières paroles: “ Quecélèbre-t-on donc au son de cette musique? -On fête dans la rue la fille du marquis car cellequi lui était promise se mariait.”

40

Amaren malezia!Korreora joandaAntonio hil zelaegin zuen karta.Juanitaren tristuraberri hura jakinda!Enganatua bestekgezur bat esanda.

Amak esaten dio:“Juanita ner

.ea,

galdu da, diotenez,Antonio Maria…Nik bilatuko dizutbeste bat hob

.ea,

maiorazgo interesaskoren jab

.ea”.

Denbora konpliturikgalaia abian,zer pasatu ote zen haren memorian?Kartarik hartu gabejoan den aspaldian,inuzente sartu zenjaio zen herrian.

Hau da lehendabizikohark esan zuena:“Zer da musikarekinondratzen dutena?”“Markesaren alabakalean barrena,esposario zelahark bihar zuena”.

La malicia de la madre llegó hasta el punto deir al correo y enviar una carta anunciando lamuerte de Antonio. ¡Qué tristeza la de Juanita,engañada por una mentira ajena!

La fourberie de la mère la conduisit à posterune lettre écrite de sa main annonçant la mortd’Antonio. Quelle ne fut pas la peine deJuanita en apprenant cette nouvelle! Trompéequ’elle était par le mensonge des autres.

La madre le dice: “Juanita, según dicen hamuerto Antonio María… yo te buscaré otromejor, dueño de un mayorazgo boyante”.

La mère lui dit : “ Ma chère Juanita, onraconte qu’Antonio Maria est mort... Je t’entrouverai un autre, meilleur, possesseur d’unriche majorât.”

Cumplido el plazo el novio se dispuso a volver¿Qué habría pasado para no recibir cartadurante tanto tiempo? Sin sospechar nadaentró en el pueblo.

Ayant accompli son temps, le fiancé se disposaità revenir. Il s’interrogeait sur ce qui avait pu sepasser pour n’avoir point reçu de courrierdepuis si longtemps. Il revint au village natal,ne se doutant de rien.

Lo primero que dijo fue: ¿Qué se celebra conesa música? –Festejan en la calle a la hija delmarqués, porque mañana se casa”.

Celles-ci furent ses premières paroles: “ Quecélèbre-t-on donc au son de cette musique? -On fête dans la rue la fille du marquis car cellequi lui était promise se mariait.”

40

41

Desmaiaturik eginzuen ordu bete,gero nobia eskehitz bi egin arte;inguratu zitzaionmakina bat jende,bigarren ordurakohil zen derrepente.

Gaua pasatu etahurrengo goizeanentierrua zuenbigarren klasean…markesaren alabaguzien atzean.Zer pena izango zenharen bihotzean!

Estuvo una hora sin sentido, luego articuló dospalabras llamando a la novia; se arremolinómuchísima gente y antes de la segunda horamurió de repente.

Il perdit connaissance durant une bonne heurepuis prononça deux paroles, réclamant safiancée. Une foule s’attroupa autour de lui, et àla deuxième heure il mourut subitement.

Pasada la noche, a la mañana siguiente, tuvoentierro de segunda… la hija del marqués enúltima fila. ¡Qué pena habría en su corazón!

La nuit passée, le lendemain matin, on lui fitdes obsèques de deuxième classe. La fille dumarquis se tint au dernier rang. Quelle peinene devait-elle pas ressentir dans son coeur!

Ni hiltzen naizenean

43

13

Joanes ohean eritra la lara lala laralaJoanes ohean erihil dadin beldurrez

Hiltzen bada hil dadilatra la lara lala laralahiltzen bada hil dadilanik axolarik ez

Ni hiltzen naizeneantra la lara lala laralani hiltzen naizeneanez ehortz elizan

Baina ehortz nazazuetra la lara lala laralabaina ehortz nazazuexai on baten zolan

Zangoz bortara etatra la lara lala laralazangoz bortara etaburuz barrikara

Ni hiltzen naizeneantra la lara lala laralani hiltzen naizenean ez ehortz elizan

Buruz barrikara etatra la lara lala laralaburuz barrikara etaahoz dutxulura

Joanes está enfermo en cama, con miedo demorir.

Joanes est alité, malade de peur de mourir.

Si se muere que se muera, a mí me da lomismo.

S’il doit mourir, qu’il meure! Cela m’est égal.

Cuando yo me muera no me enterreis en laiglesia.

Quand je mourrai, ne m’enterrez pas à l’église!

Sino que debeis enterrarme en el fondo de unabuena bodega.

Mais enterrez-moi au fond d’une bonne cave .

Con los pies hacia la puerta y la cabeza haciala barrica.

Les pieds vers la porte et la tête vers labarrique.

Cuando yo me muera no me enterreis en laiglesia.

Quand je mourrai, ne m’enterrez pas à l’église!

Con la cabeza hacia la barrica y la boca haciala espita.

La tête vers la barrique et la bouche sous lerobinet.

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

2 Ni hiltzen naizenean

43

13

Joanes ohean eritra la lara lala laralaJoanes ohean erihil dadin beldurrez

Hiltzen bada hil dadilatra la lara lala laralahiltzen bada hil dadilanik axolarik ez

Ni hiltzen naizeneantra la lara lala laralani hiltzen naizeneanez ehortz elizan

Baina ehortz nazazuetra la lara lala laralabaina ehortz nazazuexai on baten zolan

Zangoz bortara etatra la lara lala laralazangoz bortara etaburuz barrikara

Ni hiltzen naizeneantra la lara lala laralani hiltzen naizenean ez ehortz elizan

Buruz barrikara etatra la lara lala laralaburuz barrikara etaahoz dutxulura

Joanes está enfermo en cama, con miedo demorir.

Joanes est alité, malade de peur de mourir.

Si se muere que se muera, a mí me da lomismo.

S’il doit mourir, qu’il meure! Cela m’est égal.

Cuando yo me muera no me enterreis en laiglesia.

Quand je mourrai, ne m’enterrez pas à l’église!

Sino que debeis enterrarme en el fondo de unabuena bodega.

Mais enterrez-moi au fond d’une bonne cave .

Con los pies hacia la puerta y la cabeza haciala barrica.

Les pieds vers la porte et la tête vers labarrique.

Cuando yo me muera no me enterreis en laiglesia.

Quand je mourrai, ne m’enterrez pas à l’église!

Con la cabeza hacia la barrica y la boca haciala espita.

La tête vers la barrique et la bouche sous lerobinet.

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

2

Maria nora zoaz?

35

11

Maria nora zoaz eder galant hori?Iturrira Bartolo,nahi baduzu etorri.Iturrian zer dago?Ardotxo xuria.Biok edango dugunahi duzun guztia.

Maria zureganabiltzen naizeneanpoza sentitutzen dutnire barrenean.Bartolo, nik ere dutatsegin hartutzenur bila noaneanbanauzu laguntzen.

Maria, lagundukodizut gaur mendiraur fresko eder bilahango iturrira.Iturri eder hortandagoen ur garbiak,Bartolo, alaitukodizkizu begiak.

Maria, nire aurrezez jarri serio,zuri dizudalakozenbait amodio.Irrifar gozozkoaegiten baduzubihotza atseginezbetetzen didazu.

María, guapa, ¿a dónde vas? –Voy a la fuente,Bartolo, ¿Quieres venir?– ¿Qué hay en lafuente? –Vinito blanco.– Beberemos los doscuanto te apetezca.

Belle Marie, où te rends-tu? –A la source,Bartolo. Tu veux m’accompagner? –Qu’y a -t-ildonc à la source? –Un petit vin blanc. Nous enboirons tous les deux à satiété.

María, cuando estoy contigo siento una alegríamuy grande en mi interior. –Bartolo, a mítambién me gusta que me acompañes a poragua.

Marie, quand je partage ta compagnie, une joiem’envahit du plus profond de moi-même.–Bartolo, moi aussi j’éprouve du plaisir quandtu m’accompagnes pour chercher de l’eau.

María, hoy te acompañaré a por agua fresca yrica. –Bartolo, el agua clara de aquella fuentete alegrará la mirada.

Marie, je vais t’accompagner aujourd’hui à lamontagne chercher de l’eau bien fraîche à lasource qui s’y trouve. –L’eau pure qui coule decette belle source réjouira ton regard, Bartolo.

María, no te pongas seria, ya sabes que tequiero. –Cuando sonríes así me alegras elcorazón.

Marie, ne m’en veux pas si j’éprouve quelqueamour pour toi. –Quand tu m’adresses un sidoux sourire, tu remplis mon coeur de joie.

bis

bis

bis

bis

¢

¢

¢+™

¢

¢

¢

2

Maria pentsatutzenbaduzu ezkontzealehendabiziko nitazoroitu zaitea.Zure mende jartzen naizdenbora guzikoMariarekinBartolorekin gaizkiez zara biziko.

María, cuando pienses casarte, acuérdate demí el primero. –Estoy a tu disposición parasiempre jamás, con Bartolo/Maria no vivirásmal.

Marie, si tu songes à te marier, souviens-toi enpremier lieu de moi. Je me mets à ton servicepour toujours. Avec Bartolo / Marie, tu nevivras pas mal.

36

bis

¢

¢+™

Page 6: Kantuen Letrak Pub 2 2010

Ni hiltzen naizenean

43

13

Joanes ohean eritra la lara lala laralaJoanes ohean erihil dadin beldurrez

Hiltzen bada hil dadilatra la lara lala laralahiltzen bada hil dadilanik axolarik ez

Ni hiltzen naizeneantra la lara lala laralani hiltzen naizeneanez ehortz elizan

Baina ehortz nazazuetra la lara lala laralabaina ehortz nazazuexai on baten zolan

Zangoz bortara etatra la lara lala laralazangoz bortara etaburuz barrikara

Ni hiltzen naizeneantra la lara lala laralani hiltzen naizenean ez ehortz elizan

Buruz barrikara etatra la lara lala laralaburuz barrikara etaahoz dutxulura

Joanes está enfermo en cama, con miedo demorir.

Joanes est alité, malade de peur de mourir.

Si se muere que se muera, a mí me da lomismo.

S’il doit mourir, qu’il meure! Cela m’est égal.

Cuando yo me muera no me enterreis en laiglesia.

Quand je mourrai, ne m’enterrez pas à l’église!

Sino que debeis enterrarme en el fondo de unabuena bodega.

Mais enterrez-moi au fond d’une bonne cave .

Con los pies hacia la puerta y la cabeza haciala barrica.

Les pieds vers la porte et la tête vers labarrique.

Cuando yo me muera no me enterreis en laiglesia.

Quand je mourrai, ne m’enterrez pas à l’église!

Con la cabeza hacia la barrica y la boca haciala espita.

La tête vers la barrique et la bouche sous lerobinet.

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

2

Dutxulua eroriztra la lara lala laraladutxulua erorizbaduket zer edan

Ni hiltzen naizeneantra la lara lala laralani hiltzen naizeneanez ehortz elizan

Cuando se caiga la espita tendré qué beber.

Quand tombera le robinet, j’aurai certes dequoi boire!

Cuando yo me muera no me enterreis en laiglesia.

Quand je mourrai, ne m’enterrez pas à l’église!

44

bis

bis

Haurtxo polita

47

14

Haurtxo polita sehaskan dago,zapi xuritan txit bero. Amonak dio: “ene potxolo,arren egin ba lo=.

Txakur haundia etorriko dazuk ezpaduzu egiten lo;horregatik, ba, ene potxolo,egin agudo lo=.Lo, lo, lo!!

El hermoso niñito está en la cuna, biencalentito entre pañales blancos. La abueladice: “Cariño mío, duérmete ya”.

Le beau petit enfant est dans le berceau, bienau chaud dans des draps blancs. La grand-mère dit: “ Mon amour, endors-toi donc!

“Si no te duermes vendrá un perro grande,por eso, cariño mío, duérmete prontito”.

Si tu ne t’endors pas, le grand méchant loupviendra. C’est pourquoi, mon amour, endors-toi vite vite.”

bis

bis

bis

bis

2 Haurtxo polita

47

14

Haurtxo polita sehaskan dago,zapi xuritan txit bero. Amonak dio: “ene potxolo,arren egin ba lo=.

Txakur haundia etorriko dazuk ezpaduzu egiten lo;horregatik, ba, ene potxolo,egin agudo lo=.Lo, lo, lo!!

El hermoso niñito está en la cuna, biencalentito entre pañales blancos. La abueladice: “Cariño mío, duérmete ya”.

Le beau petit enfant est dans le berceau, bienau chaud dans des draps blancs. La grand-mère dit: “ Mon amour, endors-toi donc!

“Si no te duermes vendrá un perro grande,por eso, cariño mío, duérmete prontito”.

Si tu ne t’endors pas, le grand méchant loupviendra. C’est pourquoi, mon amour, endors-toi vite vite.”

bis

bis

bis

bis

2

Pello Joxepe

49

15

Pello Joxepe tabernan delahaurra jaio da Larraulen,etxera joan eta esan omen du“ez da nirea izanen,ama horrek berak topa dezalahaur horrek aita zein duen.”

Ai, hau pena eta pesalunbrea!Senarrak haurra ukatu!Haur honentzako beste jaberikezin nezake topatu;Pello Joxepe, bihotz nirea,haur honek aita zu zaitu.

Zure semea besoan daukat,senarra aldamenean,orain denborarik eztaukat etazoazkit ordu onean,neronek abisatuko zaitutgaraia datorrenean.

Fortunosua nintzela bainani naiz fortuna gabea,abade batek eraman dizkitumea eta andrea;haurra berea bazuen ereandrea nuen nirea.

Pazientzia hartu behar damunduon Pello Joxepe,andrea ere zurea izandahaurra besterena diote;gizonen faltan igarotzen dabasoan zenbait larrarte.

Estando Pello Joxepe en la taberna ha nacidoun niño en Larraul, ha ido a casa y dicen queha dicho: “No será mío, que su madre busquequién es su padre”.

Tandis que Pello Joxepe était au bistrot, un enfantest né à Larraul. De retour à la maison il auraitdéclaré: “ Cet enfant n’est pas de moi, que sa mèretrouve elle-même qui peut bien en être le père!”

¡Ay, qué pena, qué desazón, mi marido reniegade su hijo! ¡No podría encontrar otro dueñopara este niño! Pello Joxepe, amor mío, tú eressu padre.

Ah! Quelle peine et quel déboire! Mon marirenie son propre enfant! Je ne saurais trouverd’autre maître pour cet enfant. Pello Joxepe,mon coeur, tu es bien le père de cet enfant!

Tengo tu hijo en brazos y el marido ahí al lado,ahora no tengo tiempo, márchate por favor, queya te avisaré cuando sea el momento.

Je tiens ton fils dans mes bras et mon mari està mes côtés, je n’ai pas de temps maintenant,va-t’en de grâce, je te préviendrait moi-mêmequand le moment sera venu.

Yo era feliz y ahora soy desdichado, un curame ha quitado el niño y la mujer; aunque elniño sea suyo la mujer era mía.

J’étais heureux jusqu’ici et me voilà désemparé.Un curé m’a enlevé l’enfant et la femme. Bienque l’enfant soit de lui, la femme, elle,m’appartenait bien!

Hay que tener resignación en esta vida PelloJoxepe, aunque la mujer fuera la tuya, dicenque el niño es de otro; aún quedan muchoscampos silvestres a falta de hombres.

Il faut prendre patience en ce monde, PelloJoxepe! Quoiqu’il s’agisse bien de ta femme,l’enfant, dit-on, serait d’un autre. Fauted’hommes, il est beaucoup de terres incultesdans la nature.

bis

bis

bis

bis

bis

2 Pello Joxepe

49

15

Pello Joxepe tabernan delahaurra jaio da Larraulen,etxera joan eta esan omen du“ez da nirea izanen,ama horrek berak topa dezalahaur horrek aita zein duen.”

Ai, hau pena eta pesalunbrea!Senarrak haurra ukatu!Haur honentzako beste jaberikezin nezake topatu;Pello Joxepe, bihotz nirea,haur honek aita zu zaitu.

Zure semea besoan daukat,senarra aldamenean,orain denborarik eztaukat etazoazkit ordu onean,neronek abisatuko zaitutgaraia datorrenean.

Fortunosua nintzela bainani naiz fortuna gabea,abade batek eraman dizkitumea eta andrea;haurra berea bazuen ereandrea nuen nirea.

Pazientzia hartu behar damunduon Pello Joxepe,andrea ere zurea izandahaurra besterena diote;gizonen faltan igarotzen dabasoan zenbait larrarte.

Estando Pello Joxepe en la taberna ha nacidoun niño en Larraul, ha ido a casa y dicen queha dicho: “No será mío, que su madre busquequién es su padre”.

Tandis que Pello Joxepe était au bistrot, un enfantest né à Larraul. De retour à la maison il auraitdéclaré: “ Cet enfant n’est pas de moi, que sa mèretrouve elle-même qui peut bien en être le père!”

¡Ay, qué pena, qué desazón, mi marido reniegade su hijo! ¡No podría encontrar otro dueñopara este niño! Pello Joxepe, amor mío, tú eressu padre.

Ah! Quelle peine et quel déboire! Mon marirenie son propre enfant! Je ne saurais trouverd’autre maître pour cet enfant. Pello Joxepe,mon coeur, tu es bien le père de cet enfant!

Tengo tu hijo en brazos y el marido ahí al lado,ahora no tengo tiempo, márchate por favor, queya te avisaré cuando sea el momento.

Je tiens ton fils dans mes bras et mon mari està mes côtés, je n’ai pas de temps maintenant,va-t’en de grâce, je te préviendrait moi-mêmequand le moment sera venu.

Yo era feliz y ahora soy desdichado, un curame ha quitado el niño y la mujer; aunque elniño sea suyo la mujer era mía.

J’étais heureux jusqu’ici et me voilà désemparé.Un curé m’a enlevé l’enfant et la femme. Bienque l’enfant soit de lui, la femme, elle,m’appartenait bien!

Hay que tener resignación en esta vida PelloJoxepe, aunque la mujer fuera la tuya, dicenque el niño es de otro; aún quedan muchoscampos silvestres a falta de hombres.

Il faut prendre patience en ce monde, PelloJoxepe! Quoiqu’il s’agisse bien de ta femme,l’enfant, dit-on, serait d’un autre. Fauted’hommes, il est beaucoup de terres incultesdans la nature.

bis

bis

bis

bis

bis

2

Madalen Buzturingo

51

16

Madalen Buzturingo,gauean gaueanerrondean dabiltzazure portalean.Ai! Madalen, Madalen!Ai! Madalen!Zure bila nenbilenorain baino lehen.

Hasi goiko kaletikbeheko kalerainoezta ederragorikMadalentxo baino.Ai! Madalen, Madalen!Ai! Madalen!Zure bila nenbilenorain baino lehen.

Zein ote da berorrihorren famosoa,Madalen deritzonaneskatxa airosoa!Ai! Madalen, Madalen!Madalen nirea!Zure ondoren dabilbueltaka jendea.

Kalean gora beheraisil eta serio,ilearen punteanzintea dario.Ai! Madalen, Madalen!Madalen gaixoa!Seigarren batailoiandaukazu majoa.

Madalen de Buzturin, de noche rondan por tuportal. ¡Ay, Madalen! Hace tiempo que estoypor ti.

Madalen de Buzturin, on tourne autour de cheztoi la nuit. Ah! Madalen, Madalen, il y a bienlongtemps que je cours après toi!

Desde la calle de arriba a la de abajo no haymás guapa que Madalen. ¡Ay Madalen! Hacetiempo que estoy por ti.

A commencer par la rue du haut et jusqu’à celledu bas, il n’est pas de plus belle que Madalen.Ah! Madalen, Madalen, il y a bien longtempsque je cours après toi!

¡Quién es esa chica salada, tan famosa a quienllaman Madalen! ¡Ay, Madalen mía! Todo elmundo revolotea a tu alrededor.

Mais qui peut bien être cette gracieuse fille,tellement célèbre, dénommée Madalen? Ah! MaMadalen, Tout le monde tourne autour de toi.

Pasea calle arriba, calle abajo, callada y seria,le cuelga una cinta del extremo del cabello.¡Ay, pobre Madalen! Tu novio está en el sextobatallón.

Elle monte et descend la rue, en silence etsérieuse, un ruban accroché à l’extrémité descheveux. Ah! Madalen, ton fiancé se trouvedans le sixième bataillon.

2 Madalen Buzturingo

51

16

Madalen Buzturingo,gauean gaueanerrondean dabiltzazure portalean.Ai! Madalen, Madalen!Ai! Madalen!Zure bila nenbilenorain baino lehen.

Hasi goiko kaletikbeheko kalerainoezta ederragorikMadalentxo baino.Ai! Madalen, Madalen!Ai! Madalen!Zure bila nenbilenorain baino lehen.

Zein ote da berorrihorren famosoa,Madalen deritzonaneskatxa airosoa!Ai! Madalen, Madalen!Madalen nirea!Zure ondoren dabilbueltaka jendea.

Kalean gora beheraisil eta serio,ilearen punteanzintea dario.Ai! Madalen, Madalen!Madalen gaixoa!Seigarren batailoiandaukazu majoa.

Madalen de Buzturin, de noche rondan por tuportal. ¡Ay, Madalen! Hace tiempo que estoypor ti.

Madalen de Buzturin, on tourne autour de cheztoi la nuit. Ah! Madalen, Madalen, il y a bienlongtemps que je cours après toi!

Desde la calle de arriba a la de abajo no haymás guapa que Madalen. ¡Ay Madalen! Hacetiempo que estoy por ti.

A commencer par la rue du haut et jusqu’à celledu bas, il n’est pas de plus belle que Madalen.Ah! Madalen, Madalen, il y a bien longtempsque je cours après toi!

¡Quién es esa chica salada, tan famosa a quienllaman Madalen! ¡Ay, Madalen mía! Todo elmundo revolotea a tu alrededor.

Mais qui peut bien être cette gracieuse fille,tellement célèbre, dénommée Madalen? Ah! MaMadalen, Tout le monde tourne autour de toi.

Pasea calle arriba, calle abajo, callada y seria,le cuelga una cinta del extremo del cabello.¡Ay, pobre Madalen! Tu novio está en el sextobatallón.

Elle monte et descend la rue, en silence etsérieuse, un ruban accroché à l’extrémité descheveux. Ah! Madalen, ton fiancé se trouvedans le sixième bataillon.

2

Elizara joan etabelauniko jarri,lehenbiziko errezoabere majoari;txikitxoa da bainabai konpondutxoa,kazadoreetakokabo aurrengoa.

Txikitxo naizelakoez nazazu utzi,kapitain izanen naizbihar edo etzi.Ai! Madalen, Madalen!Madalen maitea!Zu nahi zintuzket banire emaztea!

Goiko komentutikaneta kalerainoezkontzeko asmotanmakina bat dago.Ai! Madalen, Madalen!Ai! Madalen!Zure bila nenbilenorain baino lehen.

Ikuste bakoitzeanMadalen kaleanzer poza sentitzen dutnire bihotzean!Ai! Madalen, Madalen!Madalen lorea!Nahiko nuke bazinabetiko nirea!

Va a la iglesia y la primera plegaria es para sunovio; es pequeñito pero arregladito, caboprimero de cazadores.

Se rendant à l’église, agenouillée, sa premièreprière est pour son fiancé. Il est petit mais trèsrangé, premier caporal chez les chasseurs.

No me dejes por ser pequeñito, mañana opasado llegaré a capitán. ¡Ay, Madalen!Quisiera que fueses mi esposa.

Ne me rejette pas pour être trop petit, demainou après-demain je serai capitaine. Ah! ChèreMadalen, c’est toi que je voudrais pour épouse.

Desde el convento de arriba hasta el centrodel pueblo hay un montón de gente deseandocasarse. ¡Ay, Madalen! Hace tiempo que estoypor ti.

Du couvent d’en haut jusqu’au centre duvillage, il y a foule de gens souhaitant semarier. Ah! Madalen , Madalen, il y a bienlongtemps que je cours après toi!

Cada vez que veo a Madalen entre calles, meda un vuelco el corazón. ¡Ay, Madalen, flormía! Quisiera que fueses siempre mía.

Chaque fois que je vois Madalen dans la rue, leplaisir gagne mon coeur. Ah! Madalen , mafleur, je voudrais que tu sois mienne pourtoujours!

52

bis

Page 7: Kantuen Letrak Pub 2 2010

Oi, Pello, Pello!

54

17

Oi, Pello, Pello!Logale nauk etajinen naiza ohera?Irun ezan etagero, gero, gero;irun ezan etagero, gero bai.

Oi, Pello, Pello!Irun diat etajinen naiza ohera?Astalka ezan etagero, gero, gero;astalka ezan etagero, gero bai.

Oi, Pello, Pello!Astalkatu diat etajinen naiza ohera?Harilka ezan etagero, gero, gero;harilka ezan etagero, gero bai.

Oi, Pello, Pello!Harilkatu diat etajinen naiza ohera?Zuri ezan etagero, gero, gero;zuri ezan etagero, gero bai.

Pedro, tengo sueño ¿Vengo ya a la cama?–Ven después de hilar.

Pello, j’ai sommeil, je peux venir au lit? –File, ensuite tu viendras.

Pedro, ya he hilado ¿Vengo ya a la cama?–Ven después de enmadejar.

Pello, j’ai filé, je peux venir au lit?–Mets en écheveau, ensuite tu viendras.

Pedro, ya he enmadejado ¿Vengo ya a la cama?–Ven después de hacer el ovillo.

Pello, j’ai mis en écheveau, je peux venir au lit?–Bobine, ensuite tu viendras.

Pedro, ya he hecho el ovillo ¿Vengo ya a la cama?–Ven después de lavarlo.

Pello, j’ai bobiné, je peux venir au lit?–Lave, ensuite tu viendras.

¢

¢

¢

¢

2 Oi, Pello, Pello!

54

17

Oi, Pello, Pello!Logale nauk etajinen naiza ohera?Irun ezan etagero, gero, gero;irun ezan etagero, gero bai.

Oi, Pello, Pello!Irun diat etajinen naiza ohera?Astalka ezan etagero, gero, gero;astalka ezan etagero, gero bai.

Oi, Pello, Pello!Astalkatu diat etajinen naiza ohera?Harilka ezan etagero, gero, gero;harilka ezan etagero, gero bai.

Oi, Pello, Pello!Harilkatu diat etajinen naiza ohera?Zuri ezan etagero, gero, gero;zuri ezan etagero, gero bai.

Pedro, tengo sueño ¿Vengo ya a la cama?–Ven después de hilar.

Pello, j’ai sommeil, je peux venir au lit? –File, ensuite tu viendras.

Pedro, ya he hilado ¿Vengo ya a la cama?–Ven después de enmadejar.

Pello, j’ai filé, je peux venir au lit?–Mets en écheveau, ensuite tu viendras.

Pedro, ya he enmadejado ¿Vengo ya a la cama?–Ven después de hacer el ovillo.

Pello, j’ai mis en écheveau, je peux venir au lit?–Bobine, ensuite tu viendras.

Pedro, ya he hecho el ovillo ¿Vengo ya a la cama?–Ven después de lavarlo.

Pello, j’ai bobiné, je peux venir au lit?–Lave, ensuite tu viendras.

¢

¢

¢

¢

2

Oi, Pello, Pello!Zuritu diat etajinen naiza ohera?Irazki ezan etagero, gero, gero;irazki ezan etagero, gero bai.

Oi, Pello, Pello!Irazki diat etajinen naiza ohera?Pika ezan etagero, gero, gero;pika ezan etagero, gero bai.

Oi, Pello, Pello!Pikatu diat etajinen naiza ohera?Jos ezan etagero, gero, gero;jos ezan etagero, gero bai.

Oi, Pello, Pello!Josi diat etajinen naiza ohera?Argia dun etabihar, bihar, bihar;argia dun etajinen haiz bihar.

Pedro, ya lo he lavado ¿Vengo ya a la cama? –Ven después de tejer.

Pello, j’ai lavé, je peux venir au lit?–Tisse, ensuite tu viendras.

Pedro ya he tejido ¿Vengo ya a la cama?–Ven después de cortar.

Pello, j’ai tissé, je peux venir au lit?–Coupe, ensuite tu viendras.

Pedro ya he cortado ¿Vengo ya a la cama? –Ven después de coser.

Pello, j’ai coupé, je peux venir au lit?–Coud, ensuite tu viendras.

Pedro, ya he cosido ¿Vengo ya a la cama? –Ya ha amanecido, ya vendrás mañana.

Pello, j’ai cousu, je peux venir au lit?–Il fait jour, demain tu viendras.

55

¢

¢

¢

¢

Jeronimo18

Jeronimo, entzudazu!Neskatxarekin ibiltzen zara zu,aita datorrenëan, nëan,ama datorrenëan, nëan,etxetik kanpora bidaliko zaitu.

Arranbilote, arranbilote,Mikelandoneko semea dute.Atea jo eta leihora;Rokeren semea jaio da.

Arranbilote, arranbilote,Errokeren astoa mikelete.Atea jo eta leihora;Rokeren semea jaio da.

Arranbilote, arranbilote,gure zakurraren buztana tente.Atea jo eta leihora;Rokeren semea jaio da.

Burduntzali xahar, arranbilote,Pepatxori muturra jan diote.Atea jo eta leihora;Rokeren semea jaio da.

Hiru gorontza eta gonarik ez,ezkondu nahi baina majorik ez.Atea jo eta leihora;Rokeren semea jaio da.

Atzo, atzo, atzo,atzo hil ziren hamar atso;baldin ardoa merkatzen ezpadahilgo dirade beste asko,atzo, atzo, atzo hil ziren hamar atso.

¡Escucha, Jerónimo! Sueles andar con la chicay cuando venga tu padre, cuando venga tumadre te van a despachar de casa.

Jeronimo, écoute! Tu sors avec une fille. Quandviendra ton père, quand viendra ta mère, ils terenverront de la maison.

¡Arranbilote! Es el hijo de la casa deMikelandone. Tocan a la puerta y se asoman ala ventana, “ha nacido el hijo de Roque”.¡Arranbilote! El burro de Roque es miquelete.Tocan a la puerta y se asoman a la ventana,“ha nacido el hijo de Roque”.

Arranbilote! C’est le fils de la maisonMikelandone. Ils frappent à la porte et semontrent à la fenêtre, “ le fils de Roque est né.”Arranbilote! L’ âne de Roque est miquelete. Ilsfrappent à la porte et se montrent à la fenêtre, “le fils de Roque est né.”

¡Arranbilote! Nuestro perro tiene tieso el rabo.Tocan a la puerta y se asoman a la ventana, “hanacido el hijo de Roque”.Un cucharón viejo, ¡Arranbilote! A Pepita le hancomido el morro. Tocan a la puerta y se asomana la ventana, “ha nacido el hijo de Roque”.

Arranbilote! La queue de notre chien est raide.Ils frappent à la porte et se montrent à lafenêtre, “ le fils de Roque est né.”Une vieille louche, arranbilote! Ils ont mangé lemuseau de Pepita. Ils frappent à la porte et semontrent à la fenêtre, “ le fils de Roque est né.”

Tres corpiños y ninguna falda, quiere casarse perono tiene novio. Tocan a la puerta y se asoman a laventana, “ha nacido el hijo de Roque”.Trois corsages et aucune jupe, elle veut se mariermais n’a point de fiancé. Ils frappent à la porte etse montrent à la fenêtre, “ le fils de Roque est né.”

Ayer murieron diez viejas, si no rebajan elprecio del vino morirán muchas más.

Hier sont mortes dix vieilles. S’ils ne baissentpas le prix du vin, bien d’autres mourront.

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

57

2 Jeronimo18

Jeronimo, entzudazu!Neskatxarekin ibiltzen zara zu,aita datorrenëan, nëan,ama datorrenëan, nëan,etxetik kanpora bidaliko zaitu.

Arranbilote, arranbilote,Mikelandoneko semea dute.Atea jo eta leihora;Rokeren semea jaio da.

Arranbilote, arranbilote,Errokeren astoa mikelete.Atea jo eta leihora;Rokeren semea jaio da.

Arranbilote, arranbilote,gure zakurraren buztana tente.Atea jo eta leihora;Rokeren semea jaio da.

Burduntzali xahar, arranbilote,Pepatxori muturra jan diote.Atea jo eta leihora;Rokeren semea jaio da.

Hiru gorontza eta gonarik ez,ezkondu nahi baina majorik ez.Atea jo eta leihora;Rokeren semea jaio da.

Atzo, atzo, atzo,atzo hil ziren hamar atso;baldin ardoa merkatzen ezpadahilgo dirade beste asko,atzo, atzo, atzo hil ziren hamar atso.

¡Escucha, Jerónimo! Sueles andar con la chicay cuando venga tu padre, cuando venga tumadre te van a despachar de casa.

Jeronimo, écoute! Tu sors avec une fille. Quandviendra ton père, quand viendra ta mère, ils terenverront de la maison.

¡Arranbilote! Es el hijo de la casa deMikelandone. Tocan a la puerta y se asoman ala ventana, “ha nacido el hijo de Roque”.¡Arranbilote! El burro de Roque es miquelete.Tocan a la puerta y se asoman a la ventana,“ha nacido el hijo de Roque”.

Arranbilote! C’est le fils de la maisonMikelandone. Ils frappent à la porte et semontrent à la fenêtre, “ le fils de Roque est né.”Arranbilote! L’ âne de Roque est miquelete. Ilsfrappent à la porte et se montrent à la fenêtre, “le fils de Roque est né.”

¡Arranbilote! Nuestro perro tiene tieso el rabo.Tocan a la puerta y se asoman a la ventana, “hanacido el hijo de Roque”.Un cucharón viejo, ¡Arranbilote! A Pepita le hancomido el morro. Tocan a la puerta y se asomana la ventana, “ha nacido el hijo de Roque”.

Arranbilote! La queue de notre chien est raide.Ils frappent à la porte et se montrent à lafenêtre, “ le fils de Roque est né.”Une vieille louche, arranbilote! Ils ont mangé lemuseau de Pepita. Ils frappent à la porte et semontrent à la fenêtre, “ le fils de Roque est né.”

Tres corpiños y ninguna falda, quiere casarse perono tiene novio. Tocan a la puerta y se asoman a laventana, “ha nacido el hijo de Roque”.Trois corsages et aucune jupe, elle veut se mariermais n’a point de fiancé. Ils frappent à la porte etse montrent à la fenêtre, “ le fils de Roque est né.”

Ayer murieron diez viejas, si no rebajan elprecio del vino morirán muchas más.

Hier sont mortes dix vieilles. S’ils ne baissentpas le prix du vin, bien d’autres mourront.

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

bis

57

2

Egun, egun, egunegunez ja hil dira ehun;baldin ardoa merkatzen ezpadagauez hilgo dira berrehun,egun, egunegunez ja hil dira ehun.

Bihar, bihar, bihar,bihar hilgo dira beste hamar,baldin ardoa merkatzen ezpadahilgo dira berrogeitahamar,bihar, bihar,bihar hilgo dira beste hamar.

Etzi, etzi, etzi,etzi hilgo dira hemeretzi;baldin ardoa merkatzen ezpadahilgo dira ehun eta hemeretzi,etzi, etzi,etzi hilgo dira hemeretzi.

Ai, Simon, Simon, Simon,errotapean, errotapean, ai, Simon, Simon, Simon,errotapean lo zegoen.Trailara, larara,lararararararararara,trailara, larara,larararararararara.

Hoy de día ya han muerto cien, si no rebajanel precio del vino, de noche morirándoscientas.

Aujourd’hui, dans la journée, cent sont déjàmortes. S’ils ne baissent pas le prix du vin, deuxcents mourront la nuit.

Mañana morirán otras diez, si no rebajan elprecio del vino serán cincuenta.

Demain dix autres mourront. S’ils ne baissentpas le prix du vin, il en mourra cinquante.

Pasado mañana morirán diecinueve, si norebajan el precio del vino moriráncientodiecinueve.

Après-demain il en mourra dix-neuf. S’ils nebaissent pas le prix du vin, il en mourra cent-dix-neuf.

¡Ay Simón! Estaba dormido debajo del molino.

Ay Simon! Il s’était endormi sous le moulin.

bis

bis

58 59

An kuran, kuran, kuran,arrokapean, arrokapean,an kuran, kuran, kuran,arrokapean, Anbrosi.Trailara, larara,lararararararararara,trailara, larara,larararararararara.

Ai, Simon, Simon, Simon,errotapean, errotapean,ai, Simon, Simon, Simon,errotapean hor konpon!

Ai, Mari Migel, non dona alkondarie?Ai, Mari Migel,non dona katue?Zapi eta zapi esanagatikeztona kentzen katue?Sekula bere eztot ikusihonela neure burue!

Ai, Mari Migel!

Altza Felipe! Trun la lai,trun la lai, trun la lai.Altza Felipe! Trun la lai,trun la, trun la lai.

¡Ay kuran! Ambrosia estaba rocas abajo.

Ay kuran! Ambrosie était sous le rocher.

¡Ay Simón! Apáñatelas ahí, debajo del molino.

Ay Simon! Débrouille-toi sous le moulin!

¡Ay, María Micaela! ¿Dónde tienes la camisa?¡Ay, María Micaela! ¿Dónde está tu gato? Pormucho decir zape y zape ¿no puedes quitartela merluza? Jamás me había visto en estasituación ¡Ay, María Micaela!

Ay Marie Michèle! Où as-tu ta chemise? AyMarie Michèle! Où as-tu ton chat? A force derépéter “ ouste, ouste “ tu ne peux chasser tacuite? Jamais je ne m’étais vu moi-même danscet état. Ay Marie Michèle!

¡Arriba, Felipe, trun la lai! ¡Arriba, Felipe,trun la lai!

En avant, Philippe, trun la lai! En avant,Philippe, trun la lai!

bis

bis

bis

bis

bis

Kantuen Letrak

2