NÚM. 06

SYLVAIN CAMBRELING DIRIGEIX LA SIMFONIA FANTÀSTICA

16, 17 i 18 DE NOVEMBREDE 2018

SALA 1 PAU CASALS

a u d i t o r i . c a to b c . c a t

KAZUSHI ONO DIRECTOR TITULAR

OBC ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYA

2018_2019

Visita guiada a l’exposició

ACTIVITAT EXCLUSIVA PER ALS ABONATS A L’OBC

El MEAM presenta, per primera vegada a Europa, l’obra dels més prestigiosos artistes japonesos contemporanis en el camp de la figuració i el realisme. L’exposició reuneix 60 obres destacades del fons permanent del Hoki Museum i inclou pintors com Hiroshi Noda o Masayuki Hara.

Apunteu-vos-hi a www.auditori.cat fins al divendres 23 de novembre i podreu aconseguir una de les 15 entrades dobles per visitar l’exposició amb el mestre Ono. El dia 26 ens posarem en contacte amb els guanyadors. Molta sort!

Claude Bolling, intèrpret de jazz format en l’àmbit clàssic, va crear la Suite per a cello i jazz piano trio per al violoncel·lista Yo-Yo Ma. Una obra en sis moviments que combina la factura barroca amb el jazz i que escoltarem en versió per a viola.

en companyia del mestre Kazushi OnoRealisme Japonès Contemporani

Dijous 29 de novembre · 17.00 h · Museu Europeu d’Art Modern (MEAM)

OBC CAMBRA 3JAZZ SUITE DA CAMERA

20 D

E N

OVE

MB

RE

SALA 2 Oriol Martorell | 20 h | 3 €

Miquel Serrahima viola · Jonathan Camps contrabaix Martí Hosta bateria · Dani Espasa piano

PRO

GRA

MANÚM. 06

SYLVAIN CAMBRELING DIRIGEIXLA SIMFONIA FANTÀSTICA

Sylvain Cambreling director · Garrick Ohlsson piano

1 OLIVIER MESSIAEN 13’ Avinyó 1908 ~ París 1992

Les offrandes oubliées, meditació simfònica (1930)

2 LUDWIG VAN BEETHOVEN 34’ Bonn 1770 ~ Viena 1827

Concert per a piano i orquestra núm. 4 en Sol major, op. 58 (1805-1806) Allegro moderato Andante con moto Rondo: Vivace

Garrick Ohlsson piano

2 HECTOR BERLIOZ 54’ La Côte-Saint-André 1803 ~ París 1869

Simfonia fantàstica, op. 14 (1830) I. Somnis i passions: Largo - Allegro agitato e appassionato assai II. Un ball. Vals: Allegro non troppo III. Escena camperola: Adagio IV. Marxa al suplici: Allegretto non troppo V. Somni d’una nit de Sàbat: Larghetto - Allegro

PAUSA 20’

NOVEMBRE 2018Divendres 16 a les 20:30 hDissabte 17 a les 19 hDiumenge 18 a les 11 h

L’Auditori és un consorci de Mitjans patrocinadors

Comenta aquest concert amb#auditori #obc

Els

tem

ps i

la d

urad

a de

l con

cert

són

apr

oxim

ats

Agrairem que apagueu els mòbils, desactiveu les alarmes sonores i contingueu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

CO

MEN

TARI per David Puertas Esteve

Les fonts en les quals cada autor s’abeura per inspirar-se són ben diverses i, sovint, inescrutables. Al concert d’avui intuïm que Messiaen es nodreix de la mística, que Berlioz s’aferra a la literatura i que Beethoven… qui ho sap? Beethoven és la música.

Les bras étendus, triste jusqu’à la mort,sur l’arbre de la Croix vous répandez votre sang.Vous nous aimez, doux Jesus, nous l’avions oublié.

Poussés par la folie et le darddu serpent, dans une course haletante,effrénée, sans relâche,nous descendions dans le péché comme dans un tombeau.

Voici la table pure, la source de la charité,le banquet du pauvre, voici la Pitié adorable offrantle pain de la Vie et de l’Amour.Vous nous aimez, doux Jesus,nous l’avions oublié.

Els braços estesos, trist fins a la mort,a l’arbre de la Creu vesseuvostra sang.Ens estimeu, Jesús dolç, ho havíem oblidat. Impulsats per la bogeria i la picada de la serp, en una carrera sense alè, frenètica, sense descans,vam davallar al pecat comen una tomba. Heus aquí la taula pura, la font de la caritat,el banquet de pobre, heus aquí la Pietat adorable oferintel pa de la vida i de l’amor.Ens estimeu, Jesús dolç,ho havíem oblidat.

Els principals motors que inspiren l’obra de Messiaen són la fe cristiana i l’amor per la natura, especialment pels ocells. Messiaen va ser un artista profundament religiós, i una bona part de la seva obra té un caràcter volgudament espiritual. Aquest és el cas de la seva primera obra per a orquestra, Les ofrenes oblidades, una «meditació simfònica» estrenada el 1931 a París. Es tracta d’un tríptic que medita sobre l’oblit dels homes davant del sacrifici de Crist, i va acompanyat d’uns versos del mateix compositor:

La primera part de l’obra duu per títol «La Creu», i és com un lament intens; la segona, «El pecat», incorpora glissandi de les cordes i tocs incisius de les trompetes; i la tercera, «L’Eucaristia», és descrita pel mateix autor com una experiència sinestèsica, «amb colors vermells, daurats i blaus, com un vitrall llunyà».

Beethoven anomenava el Concert núm. 4 «quasi una fantasia» per la llibertat amb que s’hi tracta l’aspecte formal i per la dialèctica entre el solista i l’orquestra, en què tots

dos exposen idees musicals pròpies i diferents. El concepte del piano i la manera d’escriure per a aquest instrument ja era en Beethoven un fenomen notablement tímbric, amb una gran riquesa de matisos, que requeria de l’intèrpret la comprensió de múltiples sonoritats i una amplitud de mires inimaginable fins llavors per ampliar la capacitat d’expressió. És el més personal dels seus concerts, el més tendre i el més poètic. Aquest clima líric és present al llarg de tota l’obra i hi dona unitat, alhora que respira un intimisme romàntic que el convertirà en el model a seguir per la generació posterior. Quant a la cadència final, Beethoven va recomanar que fos curta per no desdibuixar el final de l’obra, considerat durant molt de temps un dels passatges més dif ícils mai escrits per al piano. L’estrena es va celebrar el dia 22 de desembre de 1808, i va ser l’última aparició pública de Beethoven com a solista amb orquestra: la seva irreversible sordesa ja havia entrat en la fase més aguda.

Schumann va escriure sobre Berlioz: «No sabem encara si dir-ne geni o aventurer musical; té l’enlluernament d’un llamp, però no deixa després cap rastre de consistència. Juntament amb frases de gran profunditat expressiva, cau tot seguit en un balbuceig escolar». I, efectivament, aquest va ser el seu fat: adorat per uns i infamat per d’altres. Segons el seu pare, Hector Berlioz havia de ser metge, però va trigar ben poc a abandonar aquesta carrera per dedicar-se a la música. Obligat a triomfar (potser per fer callar els pares), es va presentar tres anys seguits al prestigiós Premi Roma de composició, fins que, finalment, el va guanyar el 1830. Aquell mateix any (en tenia 26), va escriure la Simfonia Fantàstica, primera de les grans obres que ens va deixar. Les seves obres presenten un afany programàtic exagerat, per bé que aquesta característica, a la llarga, va ser un dels puntals del Romanticisme. Considerat pioner en el desenvolupament del poema simfònic, va voler donar un important contingut literari a la seva obra. Les innovacions més espectaculars, però, les va fer en el camp de la instrumentació. També és considerat el precursor de l’orquestra moderna pel seu treball de recerca en les possibilitats sonores de l’orquestra com a conjunt. Forçava de forma intuïtiva les possibilitats expressives dels instruments, sobretot dels de vent, i creia en una orquestra ideal formada per centenars de músics que inclogués a les seves files instruments tan espectaculars com l’octobaix (instrument de corda gegantí, afinat una octava més greu que el contrabaix).

La Simfonia Fantàstica, estructurada en cinc moviments, és una mena d’esbós autobiogràfic que ens mostra diferents estats anímics del jove protagonista. El noi, decebut per un fracàs amorós, decideix prendre una bona dosi d’opi i deixa anar els seus pensaments. Al llarg dels cinc moviments, hi apareix un tema recurrent (una mena de leitmotiv) que simbolitza l’estimada. Abans de l’estrena (1830), Berlioz va publicar en un diari el «programa» detallat de l’obra amb una gran profusió de comentaris. L’autor la volia estrenar amb 130 músics dalt de l’escenari, però no va poder ser. Així i tot, va ser el primer èxit indiscutible de la seva carrera.

ORQ

UES

TRA

SIM

FÒN

ICA

DE

BARC

ELO

NA

I NAC

ION

AL D

E C

ATAL

UN

YA

* col·laborador

PRIMERS VIOLINS Vlad Stanculeasa, concertino / Cristian Chivu, concertino associat / Raúl García, assistent concertino / María José Aznar / Sarah Bels / Walter Ebenberger / Ana Isabel Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / María Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú / Oriol Algueró* / Marina Arrufat* / Adrián Centenero* / Vladimir Chilaru* / Elitsa Petrova Yancheva* SEGONS VIOLINS Alexandra Presaizen, solista / Emil Bolozan, assistent / María José Balaguer / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Mireia Llorens / Melita Murgea / Antoni Peña / Josep Maria Plana / Robert Tomàs / Cristian Benito* / Samuel Cubarsi* / Natalie Dentini* / Frédéric Descargues* / Roser Farré*/ Clàudia Farrés* / Francina Moll* / Yun Wu* VIOLES Alejandro Regueira*, solista invitat / Josephine Fitzpatrick, assistent / David Derrico / Franck Heudiard / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet / Michel Millet / Miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Andreas Süssmayr / Irene Argüello* / Mónica Cruzata*/ Félix Gallego* / María Juan* / Marta Sedó* VIOLONCELS José Mor, solista / Núria Calvo / Lourdes Duñó / Vincent Ellegiers / Olga Manescu / Jean-Baptiste Texier / Irma Bau* / Carmen Enjamio* / Marc Galobardes* / Manuel Martínez del Fresno* / Eduard Raventós* / Carlos Sánchez* CONTRABAIXOS Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Apostol Kosev / Josep Mensa / Matthew Nelson / Albert Prat / Enric Boixadós* / Nenad Jovic*/ Cristian Sandu* FLAUTES Francisco López, solista / Bea Cambrils / Christian Farroni, assistent / Ricardo Borrull, flautí OBOÈS Disa English, solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / Molly Judson, corn anglès / María José Meniz* CLARINETS Larry Passin, solista / Francesc Navarro / Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / Alfons Reverté, clarinet baix FAGOTS Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas Greaves, assistent / Slawomir Krysmalski, contrafagot TROMPES Juan Manuel Gómez, solista / Joan Aragó / David Bonet / Juan Conrado García, assistent solista / David Rosell, assistent TROMPETES Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó / Angel Serrano, assistent / José Andrés* / Eliecer Caro* TROMBONS Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Gaspar Montesinos, assistent / Raul García, trombó baix TUBA José Miguel Franqueiro / Alberto Vázquez* TIMPANI Carlos Peiró* PERCUSSIÓ Joan Marc Pino, assistent / Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila / Ivan Herranz* / Miguel Ángel Martínez* ARPA Magdalena Barrera / Marta Jarne* ENCARREGAT D’ORQUESTRA Walter Ebenberger RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL Begoña Pérez RESPONSABLE TÈCNIC Ignasi Valero PERSONAL D’ESCENA Joan Luis

L’OBC va ser fundada per l’Ajuntament de Barcelona el 1944, consolidant el projecte de l’Orquestra Pau Casals (1920-1937) que la Guerra Civil va interrompre. Avui dia, oberta al món, compromesa amb la societat i mantenint el seu esperit original, té especial cura dels nostres artistes i del nostre patrimoni i té com a missió divulgar la música simfònica principalment des del segle XIX a la creació actual. Té la seu a L’Auditori, on interpreta 24 programes de temporada a més d’altres concerts que acosten la música d’orquestra a la ciutadania. També es presenta a llocs emblemàtics com la Plaça de la Catedral, la platja de la Barceloneta o la Sagrada Família i ha realitzat gires per Europa, Àsia i els EUA, actuant a sales com Musikverein, Wiener Konzerthaus, Concertgebouw, Royal Albert Hall, Kennedy Center o Carnegie Hall.

El primer director titular va ser Eduard Toldrà, i actualment ho és Kazushi Ono. Altres titulars han estat Rafael Ferrer, Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Franz-Paul Decker, Luis Antonio García Navarro, Lawrence Foster, Ernest Martínez Izquierdo, Pablo González i Eiji Oue. També ha estat dirigida per Sergiu Celibidache, Valeri Gergiev, Christopher Hogwood, Eliahu Inbal, Emmanuel Krivine, Jesús López Cobos, Marc Minkowski, Michel Plasson, Mstislav Rostropòvitx o Leonard Slatkin i entre els solistes convidats destaquen Lang Lang, Janine Jansen, Daniel Barenboim, Anne-Sophie Mutter, Isaac Stern, Radu Lupu, Frank Peter Zimmermann, Arcadi Volodos, Plácido Domingo, Montserrat Caballé, Teresa Berganza, Alicia de Larrocha, Pinchas Zukerman, Martha Argerich, Joshua Bell, Gidon Kremer, Truls Mörk, Viktoria Mullova, Piotr Anderszewski, Gil Shaham, Rudolf Buchbinder, Joaquín Achúcarro, Claudio Arrau, Arthur Rubinstein...

DIR

ECTO

R

SYLVAIN CAMBRELING

foto

grafi

a ©

Mar

co B

orgg

reve

Sylvain Cambreling és director en cap de l’SWR-Sinfonieorchester Baden-Baden und Freiburg i de la Symphoniker Hamburg, principal director convidat del Klangforum Wien i director principal de la Yomiuri Nippon Symphony Orchestra de Tòquio. També ha estat director musical general de la Staatsoper Stuttgart i director musical a la Monnaie abans d’esdevenir director musical de l’Òpera de Frankfurt.

Ha actuat amb les filharmòniques de Viena i Berlín, la Tonhalle Orchester Zürich, les orquestres radiofòniques de Frankfurt, Hamburg, Colònia, Copenhagen, Estocolm i Londres, la Philharmonia Orchestra, la BBC Symphony Orchestra, la Deutsches Symphonie-Orchester Berlin, la Münchner Philharmoniker, la Wiener Symphoniker, l’Orchestre de Paris i l’Oslo Filharmonien. A Amèrica del Nord ha dirigit la Cleveland Symphony Orchestra, la Los Angeles Philharmonic, la San Francisco Symphony i l’Orchestre symphonique de Montréal.

L’any 2009 va ser guardonat amb el premi Director de l’Any atorgat per Echo Klassik i amb el Premi de l’Any al millor CD orquestral atorgat per Deutsche Schallplatten. L’any 2010 va rebre el Premi de Música Contemporània MIDEM per la seva gravació de Messiaen amb l’SWR-Sinfonieorchester Baden-Baden und Freiburg i el 2012 va ser condecorat amb la Creu Federal al Mèrit de la República Federal d’Alemanya.

GARRICK OHLSSON

PIAN

O

Garrick Ohlsson és mundialment reconegut per ser un músic d’una destresa tècnica i interpretativa magistral. Domina un ampli repertori que va des de tota la literatura pianística, incloent-hi més de 80 concerts de Haydn i Mozart, fins a obres del segle XXI, moltes de les quals encarregades per ell mateix. Considerat un dels millors intèrprets de Chopin, també ha interpretat magistralment obres de Mozart, Beethoven, Schubert, i el repertori Romàntic.

Aquesta temporada destaquen recitals al Walt Disney Hall de Los Angeles, així com a Nova York, Liverpool, Londres i Praga. Se’l podrà escoltar amb orquestra a Detroit, Philadelphia, Toronto, Madrid i Sant Petersburg. Recentment, ha realitzat una gira per Austràlia i Nova Zelanda, ha participat com a jurat a la 17a edició del Concurs Internacional de Piano Fryderyk Chopin a Varsòvia, i ha actuat a Boston, Chicago, Ottawa i Lugano.

La seva passió per la música de cambra l’ha portat a col·laborar amb els quartets de corda de Cleveland, l’Emerson i el de Tokyo. És membre fundador del Trio FOG de San Francisco amb la violinista Jorja Fleezanis i el violoncel·lista Michael Grebanier.

foto

grafi

a ©

Pau

l Bod

y

Beethoven, Triple Concert, en do major, op. 56Bruckner, Simfonia núm. 4, en mi bemoll major, “Romàntica”

Simfonia Romàntica

Orquestra Simfònica SWR de StuttgartTrio Ludwig | Eliahu Inbal, director

Dilluns, 19 novembre de 2018 - 20.30 H

T. 93 317 90 50 www.ibercamera.com

Eliahu Inbal

23, 24 i 25de novembre

OBCORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYA

LA PASTORALDE BEETHOVENI EL VIOLONCEL DE TRULS MØRK

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, convertirà la natura en música interpretant dues pastorals: la de Beethoven i la de Juli Garreta. A més, el violoncel·lista noruec Truls Mørk oferirà la grandiosa obra que Prokófiev va escriure amb l’assessorament de Rostropóvitx.

Salvador Mas director

Mitjans patrocinadorsL’Auditori és un consorci de

Entrades a la vendaa partir de 10€

a u d i t o r i . c a to b c . c a t