ees u 3*jsn_Loo98 eN

\'Kep&W&fáS'* Ä2? J***"W

9^ 991pPU64¿y&*S~*

2(222)

Què canviarà amCañellas?

IMPOSTS OFEGADORS. Es pot con-gelar i reduir Ia pressió fiscal. Si'tots pa-guen, tots pagarem manco.

PÈSSIMES INFRASTRUCTURES ICARRETERES. 5.700 morts a Ia carre-tera és injustificable. Les carreteres espanyoles han de comptar amb els recursos ne-cessaris perquè quan parlin d'accidents, nodonin Ia culpa als vehicles i als ciutadans.I perquè el turisme que se'n va, torni.

EMBÓS DE LA JUSTÍCIA. Tendremuna justícia més ràpida, els jutges recupe-raran Ia independència i, informatitzantel sistema i dotant-lo de recursos, s'agilit-zarà.

PREPOTÈNCIA. De Ia prepotència a Iadictadura hi ha un sol pas. La democrà-cia es consolida estimulant i acceptant eldiàleg, escoltant tothom i totes les forcessocials.

LA MAJORIA ABSOLUTA. Un Go-vern que fa el que vol sense comptar ambningú, no representa els interessos del po-ble. Vostè té Ia paraula.

MALVERSACIÓ EN LES DESPESESPUBLIQUES. EIs doblers de l'Adminis-tració són els nostres doblers. S'ha d'aca-bar l'amiguisme, les despeses-sumptuàriesi el descontrol dels recursos.

Paraula!

DIFICIL ACCES A LA PRIMERAFEINA. Hi ha disponibles 300.000 llocsde feina sense cobrir. Es urgent un PIa deFormació Professional orientat cap a lesnostres necessitats i no al contrari. I, perdamunt de tot, un PIa d'Ocupació Juve-nil com el que, a Castella-Lleó, ha propor-cionat Ia primera feina a molts de joves.

CAOS SANITARI. Es inadmissible quede vegades manquin llits i que es formincoes tercermundistes, mentre hi ha 28.000metges en atur. S'han d'aprofitar tots elsrecursos, acostar el metge a Ia família i do-nar oportunitat de.triar lliurement l'hos-pital.

DIFICULTAT PER ACCEDIR A LAPRIMERA VIVENDA. EIs qui accedei-xen a Ia seva primera vivenda, i els jovesespecialment, han de tenir crèdits prefe-rencials al més baix interès i al més llargtermini.

PENSIONS DE MISÈRIA. Hi ha pen-sions que no poden proporcionar un ni-vell digne de vida. S'han d'incrementar lespensions que no donen ni per menjar.

CONCERT D * I*iAUGURAC IO

UNA EXF»EFHENCIA MUSICAL3(223)

/Consideram que Ia inauguració de l'Orquestra Simfònica de les Balears és una

noticia prou important com per posar-la a primera plana. Ho feim a través de

l'article del nostre col.laborador Antoni Pascual.

Aprofitant Ia calma d'un festiu comel de avui he volgut tornar a escoltarel concert de present*cirt del'Orquest.ra Simfònics de Balears"Ciutat de Palma".

La nit del 30 de setembre hi havia al'ambient massa excitació per fer unavaloració objectiva, massa ganesd'aplaudir per detectar els defectes jmassa nervis, com a totes ls>spresentacions en societat, per aconsiderar aquest concert com un examende Ia nova formació orquestral.

A les vuit. i mitja encara s'escoltavafort, a la.sala, el comentari uinanim detots els qui es saludaven:" com anirà,aixó? - M'agradaría molt que sortís bé 1"Aquest desig era compartit per tots

els presents i en gran part elresponsable d'aquets nervis que dèiemabans. Passa a Ia p. 9.

DURANT EL MES PASSAT

-Guerra al narcotràfic a Colòmbia.-El COI va acordar suspendre a

perpetuïtat els atletes que participinen competicions a Budàfrica.

-Inundacions a varis municipis deMallorca per culpa de les fortespluges. A Ciutat fins i tot es va haverde tallar el Passeig Marítim, i , comsempre, es van rompre els semàfors.

-Anunci d'eleccions generals per aldiumenge 29 d'Octubre (just abansd'haver de pagar a Hisenda, quinescasualitats que té aquest govern!).

-Un excel·lent torneig Ciutat dePalma de Bàsquet.

-Crim a Eivissa.-Balears, Ia primera CA quant a

renta per capita i de les darreresquant a nivell de vida dels seushabitants.

-La TVE s'afegeix a l'odiosa modade les pel·lícules colorejades. Per quèno pintam de rosa i verd lloro eldespatxet d'en Solana?.

-I parlant de teles, es vanconcedir els canals de televisióprivada. El problema és que , per ara,cap d'elles preveu emissions en lesllengües marginades de l'estat.

-El Salt de Ia Bella Dona, camí deLluc, netejat pels hotelers, vist queno ho han fet mai les autoritatscompetents. Una acció per aplaudir.

-El cinema puja fins 450 pts.-Etarres a les presons de les

Illes. Oh! casualitat, vénen tot justquan els reis espanyols ja se n'hananat.

Lituània,identitat

-Estònia, Letònia,Moldavia... reclamen Ia sevanacional i les seves llengües.

-Varis municipis de Ia serra deTramuntana canviaren les seves normesurbanístiques davant Ia futuraafluència de persones que es veuràaugmentada gràcies al tunel de Sóller.Si el tunel de per si ja és unadestrucció, també propiciarà Ia de totaIa Serra de Tramuntana.

-Alex Crivillé, Jordi Tarrés,"Sito" Pons, "Champi" Herreros,campions del món de motoclisme. Es veuque en això, som els primers.

-Molts d*accidents d'avió.-Madrid (Espanya) ordenà el

tancament dels repetidors de TV3 delPaís Valencià ja queBarrionuevo va assignarvalenciana Ia mateixad'emissió per Ia querepetidors de TV3.

-Exode d'alemanysoccident.

-El Papa visità Galícia-Començà a emetre amb

el Canal 33 i començaren les proves perIa seva recepció a Balears.

-Celebració de Ia diada de Lluc itambé de I'll de Setembre.

-La Pastanaga de Palma, alsautobusos, al palau d'esports, alsf u l l s oficials, als taxis...

6 .A .V. I .M.

el ministre* Ia TeIefreqüència.emetien els

orientals a

i Astúries,regularitat

4(224) 4DE FRESQUESROBATORIS PER PORTOL I SA CABANETA.

Durant aquestes darreres setmanes,s'han produït diversos robatoris ointents. A Jaume Dolç, del forn de SaCabaneta, Ii fou robada Ia caixa delcanvi, també a les cases de SonCaulelles, hi fou trobat un homededins, que com excusa posà que cercavales oficines.

CONTINUEN LESVEïNATS DE CA'S CAPITA.

PROTESTES DELS

SUBVENCIO DEL SOVERN BALEAR.

El Govenr Baler ha concedit unasubvenció de dos-centes mil pessetes,per Ia neteja i conservació de Ia Covade Son Caulelles.

EIs treballs de neteja haurand'esser supervisats i coordinats per untècnic dessignat pel Museu de Mallorca.

La subvenció s'haurà de justificarabans del 31 de Desembre.

LOCAL PER A LA TERCERA EDAT A SACABANA.

L'Ajuntament ha llogat un local aSa Cabana, el qual es destinarà a Iatercera edat, el preu del lloguer és deS0.4OO,— Ptes. mensuals.

MITINB PER LES ELECCIONS.

A l'hora de redactar aquesta planal'únic partit que ha fet un miting perles eleccions del proper dia 29 haestat el PSOE. El miting comptà amb Iaparticipació del president del congrésespanyol, Fèlix Pons.

EXIT DE LA PUJADA A LLUC.

La pujada a LLuc organitzada perl'Ajuntament fou d'èxit total, foren unmilenar de Marratxiners que acudiren aaquesta cita anual.

EL CLUB "ES SIURELL" ENDAVANT.

El veïnats de Ca's Capità continuenles seves protestes en contra del'escorxador de Carma, per les malesolors que fa, sobretot les matinades.La protesta dels veïnats davant el pocsegons ells, interès de l'Ajuntamentper resoldre aixó, els ha duit a pintarper les parets 'BATLE PROU D'OLORS""CARMA, CARN PUTREFACTA PROU D'OLORS".

Desprésoficial, adel Club de"ES SIURELL'

de Ia presentació, diguemles festes de Sant Margal,Motos Antigues de Marratxí

ha continuat Ia tasca

DEU MILIONS DE PESETES PRESSUPOSTPER A LA REFORMA DE L'ESCORXADOR.

L'Ajuntament va aprovar el plec perIa contractació directa de les obres d*reforma de l'escorxador de Marratxi perconvertir-lo en casa de Cultura, elpressupost de les obres puja Iaquantitat de 10.694.022,— Ptes.

El termini per a l'entrega de lesofertes acaba el proper dia 8 deNovembre.

MIQUEL BOSCH i AUBA.d'aquest grup d'amics, Ia darrera tascaduita a terme fou Ia trobada a Lluc deMotos Antigues, foren una quarantenales participants. Per altra part forenconvidats a Ia FIRA DE LLUCMAJOR.

Sa Cabaneta

DURANT AQUEST MES PASSAT HANOTICIA A SA CABANETA

ESTAT

-ElB veïns de 1» zona de SaCabaneta, anomenada "Es Pou de S'Aigo"que m'han duit una documentació moltcompleta amb més de 50 signatures enles que protesten per Ia manca totald'enllumenat en el seu barri.Sol.licitud que es va remetre al'Ajuntament l'any 87 i fins ara no hanfet gens de cas a les seves peticions.Igualment es pot constatar com enaquesta zona de Son Verí molts decarrers estan sense asfalt, sensefaroles, papereres i amb un gran númerode deficiències que els converteixen entercer—mundi stes.

-EIs continus problemescirculatoris, que se produeixen en elcarrer Oleza entre els cotxes aparcatsi els que circulen, sobre tot els capsde setmana i qualque hora dels diesfeiners| o qui pertoqui Ii posa solucióo un dia tindrem una desgracia idesprés tots plorarem.

-Que malgrat aquestes i altresdeficiències es visqui tan bé a SaCabaneta i siguiun lloc tan desitjatpels ciutadans.

-La inauguració d'una novaperruqueria, anomenada "Estil",instal.lada al carrer Oleza i queportana Jerònia Pocovi i Fiol, de 26 anys iamb IO anys d*experiencia a Ia

•-' "-ff-f-

professió. Va estudiar a l'escola dePalma anomenada "Maria y José", fentcursets de perfeccionament a l'InstitutPolitècnic i a Barcelona amb elprestigiós "Cebado". Diu que està moltcontenta de Ia resposta del poble ambels primers dies de funcionament i ensrecorda que l'establiment està oberttant per a dones com per a homes.

-El nou servei de practicants quehan obert al carrer Marqués de Zayas 2(devora l'Ajuntament) en Carlos OtónCarrasco i'na Maria Barceló Vera amb unhorari diari de2Oi3O hres a les 22:00i els Dissabtes i festius a horesconcertades.

-Les noces dels veïns de SaCabaneta Jaume Ureffa Sastre amb naMagdalena Gual • de Torrella i enBartomeu Verd i Ramis amb na MargalidaSureda Torrandelll a tots ells elsdesitjam molts anys de felicitat encomú.

XAVIER FORTUNY

El S.I.A.G. obertperatothom

Si votem una Administració Autonòmicaracional, àgil i pròxima al ciutadà

és imprescindible oferir una qualitat de serveisadequada a len necessitats que els temps actuals exigeixen

Anam pel bon camí,pero necessitam Ia col.laboracid de tots:

PROPOSAU INICIATIVES I SUGGERIMENTSDONAU-MOS A CONÈIXER LA VOSTRA OPINIÓ

SOBRE EL FUNCIONAMENT DELS NOSTRES SERVEK

ESCRIVIU, CRH)AU O VENIU

Conselleria Adjunta a Ia PresidènciaPlaca de les Drassanes, 4

Tfn: 71 26 O4

6(226) L_"ESTLJDI ESTADI DEU C-D. MARRATXI

Començam aquest mes aquesta seccióamb aquest títol el qual mes a mes vosoferirem el resum dels partits jugatspel C.0. Marratxí durant el mes passat.

3 de Setembre.Pt. Pollença, l-C.D.Marratxi, 0Partit clàssic de principi de

temporada amb ' mal començament del.nostre equip ja que va perdre per 1 a 0En línies generals bon partit realitzatpels nostres jugadors ja que ,se vaveure coratge i ganes.

La pèrdua dels dos punts Ia podríemdonar a Ia bona actuació del porter delPto Pollença i Ia sort que no vaacompanyar els nostres davanters.

IO de Setembre.C.D.Marratxí, 2-C.D.Andratx, 1Bon començament del nostre equip

davant Ia seva afició, es va derrotar aun "marruller" C.D. Marratxí guanyant-li de 2 a 1.

Primera part emocionant, el nostreporter Toni Ferrà, va aturar un penaltii a partir d'aquí el C.D.Marratxí es vacréixer.

A Ia segona part, partit jugatpoder a poder aquíaconseguir els gols,d"en Tomeu Barceló i

dea on es varenel primer obrael segon d*en

Julian Uribe, l'Andratx va marcar elseu gol a cinc minuts del final.

En línies generals gran partit delC.D.Marratxí, del que esperem no siguiel darrer.

17 de Setembre.Cas Concos, 3 - C-D. Marratxí 3Primer poisitu aconseguit pel C.D.

Marratxí malgrat les baixes dejugadors, degut al partit de Ia setmanapassada.

Vàrem comenÇar marcant nosaltresperò l'excés de confiança ens va feracabar Ia primera part amb un 2 a 1.

A Ia segona part ens varen fer eltercer però Ia reacció va fer possiblepoder aconseguir el positiu 1afianÇar—nos a Ia vuitena posició de Iataula classificatòria.

24 de Setembre.C.D. Marratxí, 0 - U.D. Campos, 1.Vàrem perdre els primers dos punts

dins ca nostra; davant en gran equip,d'altura al manco.

ComenÇament molt dolent per partdels dos equips però Ia sort vaacompanyar l'equip visitant ja que a Iameitat de Ia" primera part ens varen ferl'únic gol.

A Ia segona part un partit de patide col.legi que va avorrir al públic;en resum dos punts perduts dins canostra dels quals esperem siguin elsdarrers.

1 d'Octubre.C.D.Marratxí, O-Petra, 1Partit molt rar, va estar presidit

per Ia desídia de tots els jugadorsd'un i altre equip.

Ia segona part varen marcar ela partir d'aquest moment el?quip no va tenir ni ganes ni

Agol inostretemps.

C.D.Binissalem, O-C.D.Marratxí, 0Després de dos partits perduts dins

ca nostra esva aconseguir llevar unnegatiu dels que teníem dins el nostrecompte • davant un equip molt méssuperior que el nostre, recordem que elBinissalem ha arribat dins Ia terceradivisiÓ i que ascendí de Ia segonaregional, però després en el terreny dejoc es va veure que no era així.

Nota: aquests comentaris estan fetsels dilluns a Ia reunió de Ia juntadirectiva del C.D. Marratxí.

C.D. MARRATXI

Es PIa de Na Tesa 7(227)

ttl'flSSocfocM) ce wciwrns

Ptfì K NftTCSfì lflARRnîXlVsÉT€MBRéAcaba d« sortir 01 full informatiu

número 2 dB l'Associació dB veïnatsXALOC dBS PIa da na Tasa. Consta dequatre planes repartides antreinformació local i un editorial sobreIa necessitat d'un nivell cultural mésalt pBr al poble marratxiner.

PBl que es desprèn de les "Noticiesdel poble" els problemes més greus quehi ha en aquest moment -i no ésestrany- són Ia proximitat delcementBri privat dB Son Alegre i lesmales olors, encara, de l'escorxador deCarma.

Quant a l'editorial, entenen percultura "no només aquella que tenen elslletraferits i homes d'estudi (... sinótambé) aquell 'caramull de coses quepodem saber dels nostres majors i delscostums populars, que han anat passantde pares a fills any darrere any".

"Cultura és saber aprofitar allò quetenim o que podem tenir, per tal deviure Ia vida dB Ia manarà més humana,tant a nivell particular, com sobretot,a nivell social i comunitari."

Acaben plantejant unes qüestionsprou interessants. Vegem-ne algunes:"Per què as construeix tant al nostrepoble? Qui hb afavoreix? Qui hi sortiràperjudicat? Com serà el nostre pobledins 10 anys?; Per què no tenim escolaal poble? Es necessària l'escola? Quisón els qui ho impedeixen?; Per a quèserviria una biblioteca en Es PIa de naTesa?; Què fan als responsables que hemelegit per conservar i fer créixer Iacultura del nostre poble?

Das d'aquest espai animaml'Associació de veïnats XALOC acontinuar amb Ia seva tasca deconscienciació alhora que els oferimles nostres -vostres, seves- planes peraportar col·laboracions. Endavant!

TOWU. <»£r3Kf$&P"5" JWA%¿Sífgíf CAèWT * *ö"arj

8(228)

SETEMBRE

Dia 3, robatori a Maquinària Balearper un valor aproximat de tres-centesmi 1 pessetes.

Dia 4, robaren tots els doblersd'una maquina de joc a un bar del PontD'Inca.

Dia 5, fou recuperat per Ia PoíiciaMunicipal el turisme .PM-6354-B, quehavia estat robat a Ciutat.

Dia 6, al Carrer Major s'esta-vellaren frontalment els turismes ambmatrícula PM-O398-AX i PM-7753-AD, senseque hi hagués cap ferit.

El mateix dia, a laurbanització EsGarrovers, el camió amb matrículaBI-5470-AH rompé una canonada delsconductes d*aigua.

Dia 7,xocar amb

A Ie;col.1isionà

aun

les 9 h.turisme.2O hori

amb una

un autobús vaSense ferits.

1S un turismeciclista que

resultà ferida. Tingué lloc a Ia C-713.

Dia 8, ales 23'30 hores a IaPMV-3O14 col.lisionaren dos turismes.EIm ferits hagueren d'esser evacuats enambulància. Fou necessària Ia inter-venció de Ia P.M. G.C. i dues grues.

Dia 9, a les 16'45 a un quart pisdel carrer La Salle, del Pont D'Incahagué d'intervenir aquesta P.M. perposar ordre entre els veïnats.

A les 17'20 es disparà l'alarma deRillova.

A Ie* 21'45 un garrover de Ia finca8on Alegre es cremà havent d'inter—venir els Bombers del SEPRAL.

A les 23'3O hores al no. 51 delcarrer Cabana, un veïnat deixà Ia ràdio* tot volum després d'abandon*r el seudomicili.

Dia lO, a les 12,30 hi hagué unacol.lisió sense ferits *) PIa de NaTesa entre dos turismes.

Dia 14. a les 16'5O es declarà unincendi al no. 6 del Carrer DoctorCajal, cremant-se estris de pocaimportància. Intervingueren els bombersdel CIM, Ia B.C. i Ia P.M.

Dia 15, a les 11 a l'encreuamentdels carrers Marquès de Zayas i GeneralGoded, xocaren els cotxes PM-O915-Y iPM-0966-AH per culpa del conductord'aquest darrer, que no respectà Iasenyal de STOP. Ambdós conductorsresultaren il.lesos.

A les quatre de l'horabaixa fourequerida Ia P.M. ja que l'obrerJacinto P. S. va pegar-li al capal seucompany de treball Juan M. M. haventd'esser traslladat aquest darrer a uncentre mèdic.

Dia 18, a les 10 es produí, unincendi a un munt de fems del Polígonessent necessària Ia intervenció delsBombers i Ia P.M.

A Ia mateixa hora xocaren elsturismes PM-5549-AX i el PM-9O31-AC,sense haver de lamentar desgràciespersonals.

A les 22 hores una ambulància alarmàal» veïnats de Sa Cabaneta per fervàries passades per diferents carrersamb Ia sirena funcionant. L*s PM hapoguat confirmar que es tractava d'unaambulància que s'havbia perdut quantraslladava una persona .que haviaatemptat contra Ia seva vida.

Dia 2O, A les 20 h. La zona delPont d'Inca quedà anegada degut a unatromba d"aigua. La P.M. i Ia B.C.intervingueren per rescatar diversosturismes.

Dia 21, Ia P.M. tingué muntat unservei de 24 hores en estat d'alarmaroja degut al temps que feia.

Dia 23f 8aspar Ll. L. fou traslladata Ia casa de socors perquè presentavacops p e r l a cara i pel nas degut a unabaralla que havia tengut.

Atestatsi iDenúncies tràfici 138Informes varisi SBInspeccions: 3Ordre públici 2

Dia 12, a un camió de refrescos deKAS Ii caigueren les botelles pelcarrer havent d'inter- venir Ia P.M.per restablir Ia circulació.

Ve de Ia p.3Aviat aparegueren els músics, llavors

el concertino per comprovar l'afinaciói finalment el director.

Fou el moment més tens del concert...El 'mestre alçà Ia batuta i un silenci

molt contingut deixà pas a les primeresnotes de Rosamunda. MoIt tímides, comindecises. Un altre compàs. La tensiónerviosa no cedia. Més notes... Jacomençava a pensar si l'OberturaRosamunda no era de Io més adequat perser Ia primera peça del concert depresentació quan el so va anar agafantcos, mes,molt bé, més, entrà el metallgros, els contrabaixos... i amb elprimer tutti les espatlles es relaxarenen els seients. Sona i molt bé! Ja totssabíem que Ia festa era un èxit i quehi hauria aplaudiments a rompre.

Poc a poc vàrem anar reparant que eldirector realment dirigia i quel'Or-'questra responia amb fidelitat ales seves indicacions-, que les flautessonaven extraordinariement bé, que elscinc contrabaixos donaven unaprofunditat impressionant, que eltimbal intervenia ambasombrosadecisiói exactitudj que tot el so del metallestava molt ben integrat al conjunt ique Ia corda tenia un volum més queconsi derable.

I examinant l'Orquestra més queescoltant en Schubert acabà Rosamunda,apludírem amb ganes i creuàrem elsprimers comentaris amb els veïns, -Aquests al·lots han treballat de debó!,mentres seguíem aplaudint.

El torn era ara per Rossini i TeresaBerganza.

Na Teresa és prou coneguda il'expectació que creava Ia sevaactuació era ben diferent a Iaprovocada per' Ia nostra Orquestra.Aparegué irradiant simpatia, ambplenitud d'aspecte i" de veu.. MoIttècnica, Ia veu càlida, agradable i ambinfinits matisos... i he de confessarIa distracció. Sense donar-me'n compteestava molt més pendent de l'Orquestraque de Ia solista.

La primera sorpresa per l'entussiasmedel públic fou Ia- mateixa TeresaBerganza, • que sa'taé interpretarcorrectament aquells apludiments quasidesmesurats, i així ho va reflexar al'hora de signar • en el llibre deconvidats il-lustres de 1'Orquestra.

Després d'oferir tots el bisos que naTeresa i 1'Orquestra havien preparat —perquè aquest dia el públic no s'haguéscontentat amb menys - férem el br<=uintermedi contrastant les opinions.Totes positives.

I de segona part el plat fort de? 1*nit, 1 'Escocesa de Mendelssohn. Des del.primer moment es notà que Ia simfoniaestava ben preparada i no s'havienescatimat assaigs. El director esdesfeia amb tot el seu cos. Tornavapeti t, bal1ava, gesti culava.. . il'Orquestr-a sonava fresca i poèticacom requereix aquesta composició.

A Ia sortida, fel.JCit*ci.ons i bones.cares. Jo em • vaig quedar rumiant, 'uncomenta'ri que avui he tingut en comptedurant tota l'audició del concert. Unbon amic anava dient : "AquestaEscocesa pot ser hagués sonat milloramb l'Orquestra Nacional però ha e<r>t.ata l'altura d'una gran orquestra t-r>m Iade Barcelona."

Vaig quedar com a satisfet penque en el futur a l'hora df? citargrans orquestres espanyoles hauríemcitar Ia nostra. Encara que això

és'nostra'1'arribamescol t.arvoluntadde presidents iimprescindibles.

un d i r. . .a esti mar-,

com a nostra,política i el

ant1 =>5rtede

serà nostra sia segui r. a

Nn basta amta l.asuport c>ronomic

batles, encara queAquesta orquestra serà

nostra si Ia conquistam. Si Ia exigimamb l'assistència continuada. Sidemostram que si mos /altés mosfaltaria qualqup cosa important.

Felicitacions i agraïments per tot.sels qui han • fet possible que parlemd'una or-questr<? nostra. ComunitatAutònoma, Ajuntament de Palma i ConsellInsular a l'escenar.i polític. A tots icada un del músics, sobretot alsextrangers que a través d'un instrumentmusical han volgut fei—se mallorquins.A -Lluís Remartinez, que amb Ia sevaexigència sembla tenir mo)t clar Iaqualitat i el prestigi que had'envoltar Ia "Ciutat de Palma".Felicitacions i agraïments a tots elsintegrant=> de Ia Funaació Pública deles Balears per a Ia Música. ,

Toni Pascua]

Son Espanyolet, 12 d'octubre-89

10(230,

|P|5fv>:

Pa un parel) ae nesos, ar.epresentant local de l'Obra Cultura)8alear, va dirigir un escrit a'Ajuntament posant damunt Ia taula'estat d'abandó que presentaven algunsnonuments antics del nostre terme^arratxi, fent especial referência aiels molins de Pòrtol d'en Marçal i n¡~r¡rrft, que presenten un estat ^uinó*

..e .dea expresada e -'escnt ar.i;idicar 1» urgéncia de Ia seva•estauraciû en acora amb el«aropietaris, aquestee oeces de Icnostra historia son, * més tot ursímbol ancestral : uma part de Ie•esomia de Ia nostra vila. E»nacceptable que per deisidia caiguiroedra a pedra ' ho és més que lesinstitucions de cada cop mésdecididament *acin alguna cosa perajudar a Ia seva recuperació per a>nostre patrimoni col.lectiu. AiXi1

l'O.C.B. comunicava a l'Ajuntament, ambIa seva proposta, Ia publicació recentd'unes ajudes i subvencions a les quepodien acollir les obres a proposta dereconstrucciíi esmentada.

Pareix esser que l'Ajuntament hacursat Ia sol.licitud i tots estamesperançats que hi hagi una respostafavorable. Pot ser en un futur no moltllunyà (tot dependrà de l'actitud d*les autoritats i de Ia burocràcia)vegem els nostres molins tal com elsveren els padrins del pobles vius icoajant!.

Hi ha precedents d'actuacionsoficials i privades per a salvarmonuments d'aquesta casta, coms els delcarrer de Ia Indústria de Palma, o elmoli d'en Xina a Algaida o el molí deForavila a Santa Maria. També hi hamolts més casos d'esbucamentintencionat o de pérdua inapel·lableper no fer res i deixar—ho estar. Aaltres pobles s'estan rentant una micaIa consciència per tant de temps demenyspreu, i fan el que pertoca pelsseus valors culturals més destacats. Unexemple n'és Ia gestió de Ia ComissióMunicipal del Patrimoni Històric-Artístíc, a Montuïrí. No n'hi ha prouamb guardar- insistesc en el tema-paperum i paperum d'inventaris i fitxesdins un calaix ple de floridura. Comaltres aspectes de Ia convivència, d*l'orgull, del bon funcionament, de Iabona veinadesa, del futur, tot depén detots, d'assumir i més l'autoritatcadascun una part de responsabilitat.

D'una manera o de l'altra, ambsubvencions o mans pelades, hem d«recuperar aquests presents que mosvénen del passat. VuIl fer des d*aquestfull un toc d'atenció pels molins quecauen. Voldria saber Ia manerad'avergonyir públicament aquells quetiren merda sobre els caps de tothomquan embruten i destrossen coves omarges, indrets històrics i naturals. Itambé voldria que aquell que senti unanica de ràbia perquè passen aquestescoses, que no calli, que doni una passaendavant. No tenim gens d'orgull degoble?. O és Ia nostra tan bravejada'mallorquinitat"?. En qué Ia feim-otar^>

. ANIMA OEL PASSAT

No ho dubteu: en el temps> ae_adascu, en el decurs de cadageneració, hi ha un espai ocupat perl'ahir, per Ia revisió del record.Aquest espai pot ser ple de nostàlgia oturbulències, o de frescor i focsgentils. o beltat o brut per *orCa..

11(231)

qui sap !.., i de vegades aquest tempscaducat retorna de mil maneres i senseraons especials que ho expliquin, comsorgeixen en Ia nostra ment pàginesendarrerides del nostre diari personal.

El passat pareix que volresistir—se a anar a parar o quedar—seadormit, gelat, en el cove delsrecords, en el cove de l'oblit. Pot serés perquè n'és una paret mestra- mésimportant que no creim- en l'edificidel nostre avui i del nostre demà.L'edificació, les modes, Ia decoració,les idees, son un constant flash-backal passat, o contenen encara unes basesclàssiques i repetides des del'antigor. Tot és amb el passat,contrastant amb ell.

XM

En uns temps precisos s'ha imposatIa pràctica de tallar amb una partessencial de les tradicions culturals,i això, no ha fet sino empobrir elpresent. Avui en dia - no crec que totsigui una mentida - s'experimentaarreuun bull de revaloració: Io vell torna atrobar un lloc entre les nostres cosesi el passat ja no s'espedaça amb tantafredor i poc mirament. Sempre hi ha quiIi treu el suc a aquest "revival",sempre hi ha qui mercadeja amb l'ànimadel passat, com mercadejaria amb Iaseva pròpiaànima, però hi ha una majorsensibilitat general per a aquesta partde cultura soterrada que vol emergir,reanimar—se.

No ho dubteu, també nosaltres sompassat. I tan sols manca, que hoentenguem, que ho vulguem entendre.

VICENÇ SASTRE

12(232) oes oe ta casaoe ta viiaDIBUIXOS

I CERÀMICA

PU,AR SASTRENÚRIA LLUÍSBIEL BONNÍNVICENÇ SASTRE

CASA DE CULTURAde SA CABANETA

SA PLAÇA

M A R R A T X í

DEL lODE NOVEMBREAL 17 DE DESEMBRE 1989

HORARIDE CAP DE SETMANA

DIVENDRES I DISSABTES:de 18 h. a 21 h.

DIUMENGES I FESTES:de 11 h. a 13 h. i de 17 h. a 21 h.

MOLDAVIAESTA PITJOR?.

- PAISOS CATALANS, QUI

A finals del passat mes d'agost, elsoviet de Moldàvia va introduir unaesmena constitucional per Ia que elmoldau passava a esser la llenguaoficial de l'esmentada repúblicasoviètica. També s'assenyalava quecaldria respectar Ia llengua russa iqu* aquesta seria Ia llengua decomunicació inter—ètnica. Aquest darrerpunt, que Ia llengua inter-ètnica fosIa russa va dur com a conseqüènciagrans manifestacions i greusenfrontaments amb les forces d'ordre.EIs moldaus no volen que Ia llengua deIa minoria russa que hi ha a Iarepública sigui Ia que servesqui commitjà de comunicació entre les ètnies.

Però deixem les terres llunyanes itornem a casa nostra. Què passa aquí?De sobres • ho sabem. PeI fet depertànyer a un estat en que l'espanyolés Ia llengua majoritària elsterritoris amb llengua diferent, hem desuportat que tal idioma sigui oficial atot l'estat. I no sols aixó, sinó quecontínuament es posin traves,dificultats, problemes i discrimi-nacions a les llengües minoritàries. Esmés que evident Ia precària situaciódel Català, el Basc i el Galleg fruitde Ia continuació de Ia persecucióiniciada anys enrera. La democràcia tansols ha duit Ia legalització de lesllengües, però de Ia legalització a Ianormalització hi ha un camí molt llarg;cami que es fa molt costa amunt si alterritori- 'governen partits dereconeguda tendència centralista i queprocuren ' seguir amb el monopolilingüistic de l'idioma espanyol. Bastaveure que l'espanyol és l"idiomamajoritari dins el govern balear, que*quest contínuament en fa ús, Ia granquantitat de faltes ortogràfiques que

es veuen als escrits oficials, Iamínima qualitat del Català emprat alparlament, Ia manca de col.laboracióentre els territoris de llenguacatalana en matèria de cultura, el pocrecolzament que rep el Català a lesescoles, Ia "mala premsa" que té elCatalà (basta fullejar els diaris deCiutat per veure de quina manera esdesprecia i insulta Ia nosta llengua).I Ia darrera el Sr. Barrionuevo,ministre espanyol de transports icomunicacions va assignar a Ia futuraTV Valenciana Ia mateixa freqüència queTV3 amb el que els valencians esquedaran si no hi posen remei sense Iamillor televisió que arriba a lesnostres antenes.

I tot aixó passa a un estatdemocràtic occidental. Amb això veimque els moldaus han aconseguit que Iaseva llengua sigui Ia única oficial aIa seva república i que respectin Iarussa. Nosaltres hem d'aguantarl'espanyol com a oficial i ademésperseguint i oprimint el Català. I nooblidem que Moldàvia és una repúblicapertanyent a l'URSS, estat comunista.Així resulta que les repúbliquessoviètiques tenen més llibertatlingüistica que no nosaltres a un estatoccidental Europeu. Les perspectives demillora són poques mentres no tenguemun govern que seguesqui en bo lespasses de Catalunya en matèrialingüística, que prediqui amb l'exemplei aconseguesqui una conscienciació delpoble illenc eh matèria lingüística.Mentres tant només ens queda seguir ambIa nostra lluita per Ia llengua i Iacultura catalana i tenir una micad'enveja sana de les repúbliquessoviètiques que aprofiten Iaperestroika per recuperar les sevesllengües, dels seus pobles que lluitenper Ia seva identitat nacional. Laveritat és que mai m'imaginava que IaPerestroika arribas tan lluny.

GABRIEL ANGEL VICH I MARTORELL.

b Wtsca Barrufa

B. KW..

)i*>

BF U*PtCfSTftM

jm

fS SOLS.

#W ) I M

Qv/ES3f'o DfrW>AES

V>

14(234)

BOIR^SET*TI

„TAUES

HISTORIA I IDEOLOGIA

Un company mestre, em comentava undia que, mentre explicava en classe degeografia que en un futur molt llunyà -uns cent-cinquanta o dos-cents mil anys- l'estret de Gibraltar s'ajuntarà i IaMediterrània quedarà tancada, un delsseus alumnes afirmà: .

- Aleshores els espanyols podrananar al Marroc en cotxe i elsmarroquins no hauran d'agafar elvaixell per anar a Espanya.

Cont això simplement per donar aentendre el concepte generalitzat quetenim del futur< un present més o menysevolucionat tecnològicament, unaprojecció del nostre present, pocacosa més. En el cas de l'estret deGibraltar, no deixa de ser curiós queuns nins vegin amb una certanaturalitat com evoluciona Ia litosferadel nostre planeta, cbm es mouen lesplaques tectòniques i com estransformen les estructures polítiques,de pâïsos i estats, estan cridats aperpetuar—se en el Temps. De poquescoses puc estar—ne segur mirant elfutur, però del que si n'esticplenament convinçut és que quans'ajuntin els dos extrems de l'estretde Gibraltar, d'aquí a uns dos-centsmil anys, no existirà ni un sol paísdels existents ara en el món. Espossible que existeixen Ia penínsulaIbèrica, les nostres illes, els rius oels sistemes muntanyencs, però elsestats i els països... permeteu-me queho dubti.

Qui podia imaginar-se com acabarienimperis com l'espanyol, el turc o elportuguès?. Ni tan sols l'Imperi Romàaconseguí assolir l'eternitat, tot ique ben probablement els romanscoixejaven del mateix defecte que moltsdels nostres contemporanis i somniavenen imperis perennes i civilitzacionsindestructibles; però un bon dia, o unmal any, l'Imperi Romà caigué.

Imaginem, per un moment, que podemviatjar en el Temps i arribam al segleII de Ia nostra Era, quan Roma era unapotència indiscutible i les sevespossessions s'escampaven per lesvoreres de Ia Mediterrània, el llatíera Ia llengua universal, el poder delcèsar era indiscutible i les legionsgarantien Ia seguretat a l'imperi il'estabilitat de les fronteres. Suposemque ens entrevistam amb un romà, amb unmercader, posem per cas, d'Hispània ode les Galies, i Ii feim Ia següentconfidènciai l"imperi Romà serà vençuti esquarterat i d'ell sols en quedaràIa memòria històrica i determinadesmanifestacions culturals. Probablementel romà amb qui ens haguéssim

entrevistat, ens hagués pres per unsmentiders, uns derrotistes i unsanti-romans, i, naturalment, nos'hagués pres seriosament ni una sol*de 'les nostres afirmacions.

La reacció del nostre imaginariromà seria ben lògica, ben normal, bencomprensible, ¿com podríem explicar aaquell romà de Tarraco o de Lutècia queel seu benvolgut imperi, Ia sevapàtria, Ia seva nació, Ia nina imperialdels seus ulls, Ia potència política,militar i cultural del món conegut, Iapropietària en exclusiva del MareNostrum desaperaixeria del planeta?. Unnordamericà de Kansas o de Califòrniareaccionaria amb Ia 'mateixaincredulitat, si algú del futurl'assabentás que, posem per cas, elsEUA tenen els anys comptats, passaran aser una potència de cinquè ordre idesprés es desfaran en minúsculs estats.

Ens diuen que de Ia Històrias'aprenen lliçons perquè és cíclica,però en realitat els humans solemaprendre poc de les lliçonshistòriques. De vegades Ia Històriaesdevé una crònica fàcilmentmanipulable en« mans del Poder, ques'interpreta segons les conveniències 1les circumstàncies. Llegiu, perexemple, el que deia un llibred'Història d'Espanya de fa cinquantaanys: C.i--U .•„.*

"Además, es falsa Ia afirmación deque Ia Inquisición fuera más severa ocruel que los demás Tribunales deJusticia de Ia época. Esto es mentira.Los procedimientos de Ia Inquisicióneran más benignos que los de cualquierotro Tribunal. Fue el primero queprohibió Ia tortura, que entonces »•empleaba en todos los Tribunales y entodos los paises. Sus cárceles eranmucho más benignas que las demás".

Qui va escriure això tenia unavisió bren parcial i partidista del queva ser Ia Inquisició. El cronista ol'historiador, no va ser en absolutobjectiu amb aquets fets, però lesseves afirmacions passaren a ser durantalgun temps veritats absolutes ques'explicaven i s'ensenyaven a lesescoles. Amb interpretacions histò-riques d'aquesta casta, no és estranyque moltes de vegades, Ia veritat ensfugi de les mans i arribem a treureconclusions que, com les d'aquellalumne que ja s'imaginava l'a unitatgeogràfica entre Espanya i el Marrocquan s'ajuntin els extrems de l'estretde Gibraltar, siguin més conseqüènciade Ia ideologització i de Iavisceralitat que de Ia raó.

RAMON TURMEDA

»rator-rm <»«» los »ÄtSOBRB TJWA ORAJtV EMI>RBSA MTJSIOAX-

DE LJBS BALEARS

15(235)

DOcent, cnatemàgic, recercador,músic, viatger... i sobretot, inquiet.Així podria ser Ia carta de presentaciódel nostre Amic i assidu col·laboradorPere Estelrich i Massutí, felanitxer desoca-arrel, que des de Ia constitució,fa set mesos, de Ia Fundació Pública deles Balears per a Ia Música n'és elgerent. El fet de Ia presentació del'Orquestra Simfònica adscrita al'esmentada Fundació el passat 30 desetembre, erís dóna peu a parlar amb ellsobre aquest tema, de vital importànciaen el pervindre de Ia Músicaa Mallorca.

REpassem, d'entrada, Ia gènesi ifunció de Ia Fundació. Per què, perquè i com?

Ia

"Sens dubte hem de reconèixer queun organisme capaÇ de fomentar IaMúsica és necessari a qualsevolsocietat. 1 dic fomentar en un sentitben ample. Fomentar vol dir divulgar,promoure, fer... Així doncs Ia Fundacióha sorgit amb aquest repte, que no éspoc. Dins aquesta Fundació, Ia creacióde l'Orquestra Simfònica professionaln'és fita primordial, però de capmanera absoluta. Ningú no dubta de Ianecessitat d'una orquestra estable i

professional, Ia qual ens permetràportar endavant aquest foment del qualparlava abans.

Quant al "com?", Ia Fundació haestat fruit d'un pacte (i no m'agradael mot) Cultural entre el Bovern de IaComunitat Autònoma, l'Ajuntament deCiutat i el Consell Insular deMallorca."

nirant el panorama musicalmallorquí, darrerament <en auge, quedaclar que hi mancava una formacióorquestral estable; quines altresactivitats es duran a terme a partir deIa seva base?

- "Aquesta Orquestra, Ia nostraOrquestra, serà un punt de partida. Persi mateixa tendrà una tasca arealitzar, tendrà una vida musicalpròpia. Però clar, el fet queinstrumentistes de molt prestigi forminpart de Ia formació orquestral enspermetrà Ia creació d'altres grups decambra més reduïts. De fet jaels estudis per a Ia

in ic iamcreació d'una

orquestra de cordes i d 'un grup deMúsica contemporània així com Ia d'unquartet de cordesvent.

i d 'un quintet dl

16(236)

Per altra banda la Fundació donaràsortida a altres iniciatives musical».Puc anomenar per exemple un concursinternacional de composició, unaprimera trobada de recercadors musicalsbalears juntament amb el Centre deRecerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca, l'ediciód'enregistraments diversos..."

FA estona que una cosa aixínecessària. Per què no s'havia duit aterme abans?

-" Sincerament no ho sé. En aquestpaís no és fàcil agrupar esforços pertal d'aconseguir iniciatives. El fet ésque tenim ara aquest organisme i l'hemde fer funcionar a ple rendiment. "

SCN. passar que les idees duites aterme per determinats sectors,especialment polítics, siguin rebujadesper altres grups. Quines són lesgaranties de continuïtat en el cas quetractam?

- "Crec que Ia resposta de Iasocietat serà Ia millor garantia decontinuïtat. Si donam el servei queaquestes Illes necessiten, siaconseguim portar Ia Música per totarreu, si els organismes públics iprivats tenen en Ia Fundació un punt ondirigir—se a l'hora de consultarqüestions musicals... aleshores tenimgarantitzada una llarga vida. "

LA Música, a partir d'ara, arribaràa tot arreu... Quin pla dedisponibilitat teniu per anar alsdiversos indret» de les Illes?

"Hem oferit a tots elsAjuntament» de Mallorca Ia programacióde Ia temporada. Ens agradaria que cadaconcert també es realitzà» fora dePalma. Diversos consistoris ja hancontestat afirmativament.

Per altra banda per a aquellsindrets que no puguin suportar lesdespeses d'un concert simfònic podremoferir vetllades amb grups més reduïts.

Menorca, Eivissa .i Formentera, através dels Consells insulars, podrangestionar l'actuació orquestral."

SI haguessis de fer una valoracióde Ia problemàtica existent en els setmesos que duis de rodatge, quins puntsdestacarie»?

- "Be, els moments més difícils hanestat, i per aquest ordre, el muntatgede les proves d'aptitud per "triar" elsmúsics de l'Orquestra i Ia gestió delsvisats de treball dels professorsestrangers que treballaran ambnosaltres. VuIl dir que Ia problemàticamés greu és Ia referent a Iaburocràcia, i sobretot per un com joque no hi estava massa avesat. Però per

altra banda treballar amb gent comLluí» Remartinez, que té experiència enaquests camp» de formació d'orquestres,m'ha »ervit molt per resoldre lesqüestions que »'han anat plantejant.També le» diferent* institucions eh»han donat una mà en molt» de ca«o*."

DOnc* re» més per avui. El peripleencetat . per l'Orquestra amb el concertde presentació oferit a l'Auditòriummarca l'inici d'una nova època din» IaMúsica mallorquina. El futur de IaFundació -esperances, il.lusion», ideesi projectes- és prometedor.Es tractad'un organisme que feia falta percanalitzar multitud de possibilitat«dins el camp musical a ca nostra. Pensque tant .la Música com Mallorca estand'enhorabona. I estic »egur que nomancaran ocasions per reafirmar—ho.Sort, Pere!

B i e 1

I TVE TAMBE S * HI AF*tJJJTA 1 . 17(237)

Si bé el mes passat protestava perl'emissió per part de TV3 d'unapel.lícula colorejada, ara TVE tambés"apunta al comerç d'obres d'artadulterades mitjançant computadores quecoloregen qualsevol cosa que veuen enblanc, negre o gris.

Concretament, Ia primera emesa perIa tele socialista d'en Solana va esser"San Francisco", pel.lícula querepresenta el major terratrèmol viscuta aquella ciutat. Una pel.lículaexcel.lent amb una especialmagnificència d'efectes especials sitenim en compte l'any que es va fer.Tota una obra d'art. Durant el mes desetembre n'hi ha hagut vàries, més bendit, tot un cicle dedicat al crim

RACO

cinematogràfic que suposa el colorejat.Crim que no podem dir que sigui gaireperfecte, ja que és d'una pèssimaqualitat amb multitud d'errades i en elque és freqüent veure a una escena,plànol o seqüència com certes cpses sitenen color i d'altres no. Una "mesclad'ous amb caragols" que fan que elproducte final sigui encara mésdesagradable.

No tornaré a dir el que pens delcinema colorejat, ja que crec que hovaig deixar clar a l'escrit anterior.Tan sols dir que tan mal fet està queho emeti TVE com TV3, i ara que TVEtambé les emet crec que estava en elneu deure dir—ho de nou, ambl'esperança que aquesta desagradableactitud de colorejar mori ben aviat.

GABRIEL ANBEL VICH I MARTORELL

NCIAQUE ES LA PLUJA ACIDA?.

Un dels problemes que Ia societatindustrial presenta a Ia natura és elde Ia pluja àcida. Es preocupació demolts de països, perquè és responsablede Ia destrucció de Ia vida de boscos,camps, rius i llacs.

S'entén per pluj» àcida tot*precipitació (pluja, neu, etc.) amb uncontingut d'àcid que sorgeix com aconseqüència de reaccions químiquescomplexes que tenen lloc a l'atmósfera,entre l'aigua de Ia precipitació igasos tòxics emesos per l'home.

Degut a Ia combustió industrial decombustibles fòssils (carbó, petroli) ials vehicles motoritzats, s'emeten al'atmósfera òxids de nitrogen i desofre. Aquest òxids reaccionen ambl*aigua, i produeixen àcid sulfúric iàcid nítric:

SO2 + .1/2 02—> SO3 +H2O —> H2S04(ACID SULFURIC)

N02 + H2O —>HNO3 (ACID NITRIC)

MTJST*"iA AT. T^ARC TVE T.A. MAR

L'àcid sulfúric que conté l'aiguade Ia precipitació, al caure damunt Iafulla de 'la planta, bloqueja elsestomes i provoca Ia caiguda anormal.Per altra banda, els àcids nítric isulfúric enriqueixen el sòl ambproductes tòxics, i enverinen Iaplanta. El desequilibri establertimpedeix l'absorció dels metalls que Iaplanta necessita pel seu metabolisme.La conseqüència és Ia mort del vegetal.

SOLUCIONS DEL PROBLEMA.Per acabar amb aquest problema, és

necessari reduir l'emissió dels gasosanomenats, bé utilitzant combustiblessense sofre ni nitrogen, o bé filtranti eliminant aquest gasos. Però és al'àmbit internacional on cal cercarsolucions. No s'ha d'oblidar que païsoscom Suècia es veuen afectats peremissions de gasos provinent= d'altrespaïsos. A Espanya, el problema començaa ésser preocupant a zones prop denuclis industrialitzats.

BARTOMEU CARDELL.

Banda de Música

De l'Ajuntament de Ciutat hem rebutinformació sobre les distintesactuacions que organitzen al Parc deMar de Ciutat.

Dia 5-11-12 Balls i Tonades deMallorca (Ball de Bot).

Dia 12-11-89 Esclafits iCastanyetes (Ball de Bot).

dia 19-11-B9 Banda de Musica.Dia 26-11-89 Raiguers (Música

tradiciona).Totes les actuacions començaran a

les dotze del migdia.

També hem rebut Ia programació dels

concerts de IaHunicipal de Ciutat.

Dia 5-11-89 Concert al TeatrePrincipal amb fragments de Sarsuela Iaprimera part i Ia segona el Concertnúmero 1 en Fa menor per clarinet iorquestra de Weber, i Ia 3ran oberturtade LA GRAN PASQUA RUSSA deRi mski-Korsakov.

Dia 26-11-89 També al TeatrePrincipal, concert. A Ia primera part,Suite en La de Gómez i Una nit a Iamuntanya pelada de Musorgski.

A Ia segona estrena delSimfònic de Peris VIDA I MORT

PoemaDE PI

RODO. I RIKLIA Ia audició de Sanchis.

18(238)DJES_.JDEL_RAOO

^>ETL. CALA IX

_¿ r i .̂

L'any 1958 el bisbe Enciso visità el convent de les franciscanes de Pòrtol.El veim en el moment d'entrar dins Ia capella, saludant a Sor Joana i a SorMargalida (gentilesa de Sor Joana)

, j ' . •":"' * ** ''•

.

Un dia de noces, l'any 1957, davant Es Cine: (d'esquerra a dreta) PereCalet, Caterina des Forn, Antònia des Forn, Xisco de ca na Rosa i Joan de ca naRosa. Les cases del fons actualment ja no hi són; donaren pas al carrer AlbertCastell. (Gentilesa de Pere Amengual "Calet")

PRECISAMENT RVÍÍ—= AQUEST WM

19(239)

« • •

Fa 175 anys (octubre del1814)

Fa dos mesos hi haguécanvi de consistori.Fernando VII extingíl'Ajuntament constituci-onal i tornaren quedar elsmembres de IBOB- JoanGarau, de Joan; MiquelOmar, Miquel Nadal, Antoniranyelles, Andreu Mir itarti Amengual

El passat setembre1iquel Monblanch renunciài Ia vacant interina desecretari. NomenarenAntoni Ferrer, de Ciutat,com assistent secretari.

El batle rf'Andratx remetun ofici per a que hi vagialgú per arreglar icompondre les guàrdies desalut pública corresponentsa Marratxi. ComissionenMiquel Ramis, actual tinentde batle, per fer—ho.

En fa 15O <octubre,1839)

La corporació, juntamentamb els honors Pere JosepJaume i Antoni Canyelles,dóna Ia xifra de 5340trullades d'oliva perenguany.

En fa 100 (octubre,1889)

Es nomena una comi ssi óper marcar els límits delterme municipal, formadapels millors coneixedors deles fites.

La jUnta d'obres ha depassar pels carrers delsestablidors de "Ga etsEnegistes", que en tempsde pluges es troben enestat deplorable, per mirarde posar—hi remei.

Es designa Ia sala desessions de Ia casaconsistorial com local percelebrar les propereseleccions. S'han derenovar una sèrie deregidors.

En fa 75 (octubre,1914)

S'han d'expropiar ter—renys per obrir variscarrers en Es Pont d'Inca.

L'Ajuntament recolza Iaidea de .la diputacióconsistent en què aBalears hi hagi una escolanormal de mestres on espugui cursar Ia carrera demagisteri.

En fa 5O (octubre, 1939)

El governador civilautoritza Ia celebració de"vetllades familiars" enan local de l'Avda Antoni«íaura d'Es Pont d'Inca.fendran lloc elsdissabtes, diumenges ifestius de 18 a 24 h.També autoritza JosepVidal Capellà per celebraroalls de saló en un altrelocal del mateix carrer.

Amador Calafat Rossellóoresenta Ia dimissió cominspector veterinari deliunicipi. En lloc seunomenen com interí el«anescal Bartomeu Mon-serrat Rigo.

Autoritzen Josep Oliver3astre per voltar de paretjn solar dels establimentsde Ca'n Flor, de Pòrtol.

Gabriel Barrera Ferrer iAntònia Rotger Crespí que-den com empleats temporersJe l'Ajuntament fins afinal d'any.

En fa 25 (octubre, 1964).

El consistori s'adhereixa Ia iniciativa de l'Ajun-tament de Santiago deCompostela per a que el°apa Pau VI sigui convidata l'aconteixement jubilarde l'any sant jacobeu 1965.

S'aprova inicialment elila general parciald'orde- nació urbana de Iafinca Sa Tanca, d'Es Pontd'Inca, presentat per LuísJuncosa Iglesias, presi-dent d'AMEBA S.A.

Es deixen sobre Ia taulaals projectes de par—cel.lació de Ca*n Güia ide Ca'n Barceló, ambdósd'Es PIa de na Tesa.

El regidor Companynanifesta el seu desig quejn carrer d'Es Pont d'Incasigui retolat amb el nom del'ex-batle de MarratxiBartomeu Rami s Vi dal. Quedaaendent de consulta.

Queda legalitzat elfuncionament d'una sèried'olleries de Pórtol queno s'ajustaven a Ialegislació vigent.

Autoritzacions diverses!•1 taller elèctric de1iquel Ramis Piza al;/Queipo de Llano; Iabarberia de Gabriel Gri-aalt Mir en el C/ Joséantonio| Ia perruqueria desenyores de CaterinaAmengual Serra en el C/Oleza; Ia fusteria d'AntoniSerra Serra en el C/ JoséAntonio| Ia fusteria de3abriel Serra Mulet en elC/ Oleza; Ia botiga deteixits de Bartomeu SerraAmengual en el C/ JoséAntonio; Ia perruqueria desenyores de Benvinguda VeraGambins en el C/ RamonLluli; l'ampliació de Iaindústria peladorad'ametles de Maria LlabrésMarimon en el C/ Ca'n Mas;1« perruqueria de duesbutaques de Jaume CrespiCoIl en el local annexe alcafè del C/ Weylerj Iacarnisseria i botiga dequeviures de Guillem RamisSerra en el C/ RectorLlompart; el magatzend'adobs de Bartomeu SerraAmengual en el C/ AlbertCastel1.

Donen permís a JaumeRiera Sureda, en repre-sentació d'Erica S.L., pera l'apertura d'un tallerde confecció de roba en elC/ Antoni Maura.

Donen permís a PereGarau Pujadas, en nomd'IMPASA per instal.lar;una indústria de fabri-cació de pastes alimen-tícies en el C/ AntoniMaura.

B i e 1

C O L . L A B 0 R A D 0 R S: Xisco Busquets, Antoni Canyellesi Oliver, Bartomeu Cardell i Fluxà, Emili Castaño i Calvo, JordiCloquell, Pere Estelrich i Massutí, Antoni Pere Font i Munar,Miquel A. Font i Villalonga, Xavier Fortuny, Pere 6il, GuillemMassot i Juan, Jaume Miralles i Ferrando, Bonifaci Molada iPradas, Bartomeu MoIl i Mas, Miquel Mut i Amengual, Antoni Pascuali Nadal, Damià Perelló i Terrassa, Melcion Puigserver i Canyelles,Antoni Roca i Jerez, Gabriel Rotger i Bibiloni, Vicenç Sastre iArrom, Cristòfor Tries i Serra, Antoni Vaquer i Ramis, 8abriel A.Vich i Martorell.

PORTADA: "Sa Torre" de Pòrtol (Dibuix de Vicenç Sastre)DISSENY I CONFECCIO GRAFICAi Miquel Mut i SuredaCONSELL DE REDACCIO: Pere J. Amengual i Bestard, Miquel Bosch

i Auba, Biel Massot i Muntaner, Joana Maria Matas i Alomar, BernatPalou i Creus.

Imprès als tallers "Apóstol y Civilizador" (Petra)D.L.: PM 529/81

yfan40t0rMtatt)^it^n<^af

S'Escola Vella s/n07141 Pflrtol

N* 86 octubre d«l 1989

Ca ses monges de Pòrtol, fa devers 35 anys. Era el 1954 o 1955. D'esquerraa dreta i de dalt a baix. PRIMERA FILERA: Sor Maria de l'Empar, Antoni de saPedrera, Antoni Ribes, ??, Tomeu de sa Penya, Felip Rubí, Jaume des Tancat,Guillem de ca's Metge, Antoni Pinero, Tomeu de sa Travessa, Antoni Arraconer,Rafel de ca na 6rossa, Tomeu Rigo, Toni Teuler, Xisco de ca na Rosa. SEGONAFILERA: Caterina de ca'n Veiet, Francesca Peretons, Francesca Fornera,Francesca Duran, Maria Meta, Paquita de sa Pedrera, Esperança Santa, Antònia desa Bassa, Margalida de ca'n Veiet, Antònia Rugala, Francesca Pujol(+), Maria deca'n Canyar. TERCERA FILERA: Tomeu de ca's Ferrer, Angela de ca's Ferrer(+),Maria de ca'n Ramon, Antònia Pinet, Caterina d'en Biel Sipera, Maria Torretes,Maria de sa Bassa, Maria Polita, Caterina de ca'n Crosta, Caterina Roqueta(+),Caterina des Forn, Caterina de ca'n Calet, Pep Rigo, Maria Tiet, Caterina d«ca'n Vent. QUARTA FILERA: Joan Ferrer(+>, Ramon de ca'n Ramon, Xisco Rosseió,Jesús Neo, Tomeu de sa Pedrera, Tomeu de sa Penya, Pere Calet, Joan Rubí, Joande ca na Grossa, Antoni Ros, Sebastià Rugal, Pep Pinero.

Sou.