La ballarina Claravel Florera

i el futbolista Raneis

Ludoteca Casa Groga

Sant Jordi 2016

La ballarina Claravel Florera és una nena de 15

anys que li agrada molt maquillar-se tota la cara

amb colors ben vius mentre escolta Sweet

California.

Primer s’hi posa la base, després coloret vermell i

finalment es pinta els ulls amb una barreja de tots

els colors, com l’arc de Sant Martí. Li fan molta por

els vampirs, però ha creat una patada de ballarina

màgica per combatre’ls.

El futbolista Raneis és un nen de 16

anys al qual li agrada menjar

entrepans de xocolata i fruita. Es

podria alimentar només d’això.

El que no li agrada gens són els

fantasmes i a la nit ha de dormir

agafat a la pilota per no tenir por i

poder-se defensar.

El futbolista i la ballarina van cada

dia a entrenar a les 17.30 h, just en

sortir de l’escola.

El camp de futbol està just davant de la

pista de ball i cada dia coincidien, però

anaven tan de pressa que no se s’havien

adonat mai.

Un bon dia, del mes d’abril, els dos hi

van arribar abans d’hora i es van haver

d’esperar al carrer. Va ser just en aquell

moment quan es van veure i es van enamorar

intensament.

A partir d’aquell dia, sempre que sortien d’entrenament anaven a fer coses junts: sopar,

passejar, menjar gelat, llegir... però el que més els agradava era anar al cinema a

veure pel·lícules de zombies.

“La fugida zombie” era el nom de la pel·lícula

que van anar a veure aquell dia. Estaven

concentrats seguint l’argument quan de sobte

un dels zombies de la pel·lícula se’ls mirà

atentament i amb molta ànsia de menjar surtí

de la pantalla i es dirigí cap a ells.

En aquell moment, el futbolista llençà la

pilota i la ballarina li donà una puntada de

peu, però no n’hi va haver prou per aturar

aquell zombie.

Sortirien corrent del cinema, amb el zombie que els

perseguia. La ballarina agafà pel braç el futbolista

i el portà cap a la casa d’un amic seu: el Llop.

El Llop tenia 90 anys i havia

viscut tots els contes i totes les

històries que s’expliquen, no

solament això, sinó que també

era el cantant de les cançons que

ballava la ballarina.

Van arribar a la casa molt atabalats:

- Ballarina: llop, llop! Ens persegueix un zombie que ha sortit d’una pel·lícula

- Llop: com? Un què? A la meva època només hi havia fantasmes

- Futbolista: Fantasmes? On? Ai quina por!

- Llop: a veure per tornar a un personatge a la seva història necessitarem l’escombra

màgica que una bruixa amiga meva es va deixar aquí

Van agafar l’escombra màgica, per guiar el zombie fins al cinema i per evitar que

es mengés algú havien d’anar deixant cervells d’animals pel camí. Així ho van fer,

tots els carrers es van omplir de cervells, que a mesura que hi passava el zombie

anaven desapareixent.

Finalment, van arribar al cinema i allà mateix el llop va fer anar la seva escombra

màgica per donar-li una lliçó. Mentre el Llop anava fent anar l’escombra amunt i

avall, la ballarina i el futbolista li explicaven que les pel·lícules són ficció i que no està

bé escapar-se’n per fer por a la gent. Tampoc no està bé voler-se menjar les persones, ja

que totes mereixem viure.

El Llop va fer l’últim toc amb l’escombra i el zombie va

tornar a la pel·lícula, va demanar perdó i va dir que

no ho faria mai més.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat a

quest conte s’ha acabat.

Escrit i il·lustrat per: