La barretina en la descoberta i conquesta catalana d’Amèrica

Definició• Entenem per barretina el barret en forma de bossa amb final semicircular destinat a cobrir el

cap. La mida i el color són variables segons el lloc i l’època. És feta d’un punt d’agulla molt espès o de teixit del tipus qualificat de “piteu” o “màrrega”, folrada o no, i de vegades amb gira i amb borla.

Origen• Es considera com a molt versemblant que l’origen de l’antecessora de la barretina estigui en

el cofat de forma cònica utilitzat pels antics pobles d’influència grega que habitaven a l’Àsia Menor, més concretament a la regió de Frigia, a l’actual Turquia.

Emperador Iranià amb “Barret Frigi” (any 171-138 A.C)

Barret de bronze Macedoni, dit també “Frigi”, (S. IV

A.C.)

• Els romans donaven al seu “Barret Frigi” el nom de “Pilleus”, denominació que també era aplicada a d’altres barrets i cofats. Varen ser els romans, els que van establir el costum de donar el “Pilleus” als esclaus quan se’ls alliberava, convertint-se així aquest, en un Barret símbol de llibertat.

1.- Definició, origen i expansió de la Barretina.

Moneda Romana emesa per M. Junius Brutus. Les dues dagues simbolitzen l’assassinat de Julius Caesar, el “Pilleus” la llibertat assolida després de la mort de Cesar l’any 44 A.C.

El “Zeus Guerrer” Segle III (D.C), amb el barret Frigi i el llampec a la mà.

Expansió• Probablement la barretina fou introduïda a Catalunya abans de la colonització grega pels

fenicis, però segurament foren els grecs amb la colonització de la costa empordanesa, i des d’allí, seguint el curs del riu Fluvià, que anirien introduint-la cap a les valls pirinenques fins a expansionar-la arreu de Catalunya. No deixa de ser curiós que el principal centre productor de barretines hagi estat precisament Olot, situat a la vall alta del Fluvià.

• Els llocs documentats on es va utilitzar la barretina durant tota l’edat mitjana foren: Dins la Nació Catalana, Andorra, les Balears (Menorca i Eivissa), Catalunya, Còrsega, Malta, Nàpols, Sardenya, Sicília i València. També s’utilitzava a d’altres indrets de la mediterrània com ara, Dalmàcia, Istria, Gènova, Marsella, Niça i de les costes de l’Atlàntic com Lisboa, Minho, Ria d’Aveiro.

• A Catalunya, també s’havia donat a la barretina el nom de “Pilotxa”, mot despectiu que es donava quan el teixit resultava pilós. Encara avui a Sardenya s’anomena “Piluja o barreta” a la barretina. • Ferran I (1412-1416), primer Trastàmara, va dictar lleis obligant als jueus a portar una mena de barretina. Val a dir que aleshores, a la Corona Catalana, només quedaven nuclis importants de jueus a Mallorca i pot ésser per aquest motiu que no existeixen vestigis d’aquesta penyora a l’illa, car, possiblement els mallorquins van deixar d’utilitzar-la per no ésser confosos per jueus. En canvi, sí que era utilitzada profusament a Menorca i Eivissa.

• L’ús de la barretina va ser general a tot Catalunya fins als Segles XVIII i XIX, però va anar desapareixent del nostre paisatge rural i de les valls pirinenques durant la primera meitat del segle passat, llevat d’alguns indrets a on no ho va fer fins la segona meitat del segle XX.

Els mariners Catalans van estendre l’ús de la Barretina arreu del Mediterrani i de l’Atlàntic.

“Carta de l’ús de l’àrea geogràfica de la barretina als pobles romànics” del Llibre “la Barretina” de l’etnòleg Joan Amades (Editorial Diàfora/ISBN: 8485205537).

2.- Distribució i expansió de la Barretina, arreu de la Mediterrània.

Cartagena

Bugia

Almeria

València

Barcelona

Ciutat de Palma

Mon

tpell

er

Màlaga

Sevilla

Perpinyà

TunisAlger Saragossa

CataniaMesina

Modó

NapolsL’Alguer

Mars

ella

CallerPaler

m.

Otranto

Girona i Roses

Sàsser

Oristany

Ag

rig

en

to

Líc

ata

Tràpena

Scia

cca

Alexandria

Damasc

Famagusta

Candia

Malta

IsclaSalerm

Roma

Gènova

Pisa Florència

Venècia

Niça

Consolats de Mar i de Catalans.

Centres Bancaris

Bologna

Avig

no

Trípoli

Constantinobla

Quios

Rodes

Ragusa

Beirut

Lipari

Castellammare

di Stabia

Arl

es

BonaTir

Con

sta

ntin

a

Castellammare del Golfo

Lenti

Ancona

Manfredònia

Siena

San Lucido

Tropea

Gaieta

Aig

uesM

ort

es

Mart

igu

es

AdgeMontagn

ac

Aix

en

P

roven

ce

Peze

n

as

Col.lo

Senya

Escalea

Màrsara

Gerg

en

t

Turpia

Tortosa

Sant Feliu de Guixols

L’Esclusa/loper

Des de 1258 a BCN

Liborna

Mansoura

Rijeka

Pia

zza-

Arm

eri

a

ViasNAVARR

A

CASTELLA

FRANÇA

PORTUGAL

ANGLATERRA

SACRE IMPERI

Londres

Gant

Lisboa

Bruges

GRANADAGranada

Pera

FLANDES

Els consolats de Mar Catalans comerciaven amb blat, ordi, cotó, tot tipus d’espècies, sal, or i esclaus. En definitiva, els catalans foren els comerciants per excel·lència de l’Europa dels segles XIII al XVII.

“Més de 90 Consolats de Mar

Catalans”

Al.leas

Berr

a

2.1.- Consolats de Mar i Consolats de Catalans (S.XIII al XVIII)

Mon

tpell

er

L’Alguer Otranto

Genova

Venècia

Niça

RagusaAncona

Senya

Rijeka

Salerm

Alexandria

Damasc

Famagusta

Candia

Quios

Rodes

Beirut Damasc

TirBugia Tunis

Alger

Trípoli

Bona

Con

sta

ntin

a

Col.lo

Mansoura

Malta

Càller

Ciutat de Palma

València

AlmeriaMàlaga

SevillaCartagen

a

Barcelona

L’Esclusa

PisaMars

ella

París

Porto

Santander Bilba

o

La Rochelle

León

Toledo

A Coruña

Saragossa

Lisboa

Santiago

Lió

Dijon

Bruges

Milà

Florència

Frankfurt

Frankfurt

Gerba

CeutaMelill

aOràTenes

Alacant

NAVARRA

CASTELLA

FRANÇA

PORTUGAL

GRANADA

ANGLATERRA

SACRE IMPERI

3.Ruta del Nord d’Àfrica .

1.Ruta Llenguadoc-Provença .

2.Ruta de les Illes .

4.Ruta de l’Atlàntic Nord .

5.Ruta Penínsular .

6.Ruta Roine-Xampanya . 8.Ruta Mediterrània Oriental.

7.Ruta Renana .

Constantinobla

Southampton

Londres

Gant

Pera

FLANDES

L E S N A C I O N S C A T A L A N E S

2.2.- Principals Rutes Comercials Del Comerç Català (S.XIII al XVIII)

3.- Representacions gràfiques de la Barretina catalana al llarg de la història.

El Ramon Llull (1232-1315): en l’obra d’aquest autor anomenada Vida coetània ("Vida coetánea", autobiografia, París, 1311), es pot observar com un dels mariners porta barretina.

Ramon Llull, “Vida Coetània” París, 1.311 (Klosterbibliothek Sankt Peter

[Perg. 92])

“Alfons III presidint les Corts de Montblanc, el 30 de Juny de 1333”. Codex del Llibre Verd (Arxiu

Municipal de Lleida).

També és molt conegut el document gràfic del cartògraf mallorquí Jafuda Cresques. Es tracta del universalment conegut com “Atles Català d’en Cresques”, confeccionat l’any 1375 i que fou el primer Atles Mundial modern de la història de la cartografia.. A la imatge es veu la barca del patró valencià Jaume Ferrer, navegant sota les illes Canàries, on els tripulants van cofats amb barretina (1375).

“Atles Català” d’en Cresques, 1.375 (Bibliothèque Nationale de France, [Res. GE. B. 696])

Tres són les obres d’en Lluís Borrassà, (1360-Girona/1425-Bcn) on apareixen barretines. Del 1.411 el “Retaule de la Coronació de Sant Pere” (Església de Sant Pere de Terrassa/avui al Museu Diocesà de Barcelona). Del mateix any 1.411 tenim el “Retaule del Sant Esperit” (Seu Manresa) i del 27/jul/1.415 el “Retaule del Calvari de Santa Clara” (Museu Episcopal de Vic).

“Retaule de la Coronació de Sant Pere”

“Retaule del Sant Esperit”

“Retaule del Calvari de Santa Clara”

Breviari de Marti I l'humà, S.XV (Bibliothèque Nationale de

France)

1496-97 Master of the Retable of the Reyes Católicos.

“The Marriage at Cana” National Gallery of Art, Washington

4.- Referències textuals i gràfiques de l'ús de la Barretina en la descoberta i conquesta d’Amèrica als segles XV i XVI.

(referències textuals extretes de “La Descoberta Catalana d’Amèrica”, d’en Jordi Bilbeny, 1999-Edicions Gargot ISBN: 84-930490-2-6).

Nombroses són les referències gràfiques i textuals que fan referència a la presència de la barretina en la descoberta i conquesta d’Amèrica, com per exemple el descobriment d’Amèrica de Joan Cristòfor Colom, la Conquesta de Mèxic d’en Ferran Cortes, o la primera circumval·lació al Món duta a terme per Joan Çacinera del Canós, ...

Es evident que ni els castellans, ni els distints pobles de Castella, com ara els Andalusos, Asturians, Càntabres, Gallecs, Lleonesos, Murcians..., no van utilitzar mai la barretina, ni tampoc la van tenir com a pròpia. Per tant mai no la van utilitzar. Per contra, com ja hem vist, era d’ús corrent en la majoria de regnes i territoris que conformaven la nació catalana. Així dons la lògica ens porta a pensar que aquelles gents de “Hispània o hispanyoles” que la portaven habitualment en les gestes americanes, havien de ser per força ciutadans de la Corona Catalana.

A continuació detallarem algunes d’aquestes referències, que tot i haver estat revisades per la censura reial de l’època es van escapar als censor i ens han arribat fins els nostres dies:• En “El primer Viatge a l’entorn del món” (d’Antonio Pigafetta), el 28 de març de 1521, l’autor

ens diu que la tripulació veié una barca amb gent: “Un esclau del capità general de Sumatra, els va parlar i immediatament els entengueren. S’arribaren al nostre buc, però de cap manera hi van voler pujar, mostrant-se recelosos. Notant el capità aquesta desconfiança, els va llençar una barretina vermella i altres coses”.... Més endavant, quan arriben a l’illa de Tidor, a les Moluques, el 8 de novembre de l’any predit, reben el rei a bord de la caravel·la i donen “Al seu fill, un drap indi d’or i seda, un mirall gran, una barretina i dos ganivets. A d’altres nou dels seus principals, un tros de seda a cadascú, barretines i ganivets. I a molts d’altres, a qui barretines i a qui ganivets.”

En copies posteriors del llibre ja eliminen la paraula catalana barretina i la substitueixen per Gorro rojo, o només per gorro.

• En el “Praeclara Ferdinandi Cortesii de nova maris oceani Hyspania narratio” de 1524, que es la Primera Relació que en Ferran Cortes envià a l’emperador Carles, explica que en arribar amb les naus a Sant Joan, el conqueridor mexicà emprà barretines com a senyal d’amistat amb els cabdills indígenes. Diu la relació que perquè els indis “vinguessin segurs (en Cortes) els va donar per als cacics dues camises, cintes d’or, gipons, un de ras i un altre de vellut i sengles gorres de grana i sengles parells de saravells, així se n’anaren amb aquestes joies als dits cacics”. Cal dir que la paraula emprada zaraveles no existeix en castellà, i és per tant la traducció literal dels Saravells, que són uns pantalons amples que duien molts catalans de les comarques de l’Ebre i del país Valencià.• En la “Historia Verdadera de la Conquista de Nueva España, de Bernal Diaz del Castillo, se’ns narra que en Cortès per fer contents a certs cacics, va fer portar una gorra carmesí, amb una medalla d’or”. El que aclareix que aquesta gorra es una barretina, es que a la medalla d’or que l’acompanya hi ha figurat un “Sant Jordi”, que anava a cavall amb una llança i semblava que matava un dragó, símbol clar de la seva procedència i que de tots sabut patró de Catalunya i Aragó. (Aquesta barretina guarnida amb un Sant Jordi d’or era reservada per a grans personalitats, el que la converteix, a la barretina, en un present de primer ordre i categoria).

• A la “Crònica Mexicana”, de Fernando de Alvarado, explica que Moctezuma envia exploradors a la costa perquè l’informessin del que passava. Aquests quan tornaren a la seva presència li digueren: “es veritat que han vingut no sé quines gents ... fins ben tard estigueren pescant... i les gents serien com unes 15 persones, amb uns sacs vermells, uns altres blaus, uns altres marró i verd i un de color greixosa com el nostre yxtilñmale, d’altres morat i al cap portaven posats uns draps vermells i eren bonets de grana.

“Praeclara Ferdinandi Cortesii de nova maris oceani Hyspania

narratio” de 1524

CatalunyaCastell

a Borgony

a

Germania

Imperi Català de Carles I

• El descobridor al seu “Diari de Bord”, trobem anotat, just quan la tripulació davallà a terra i prengué possessió del Nou Món: “Jo, perquè ens tinguessin molta amistat, perquè vaig saber que era gent que millor es lliuraria i convertiria a la Nostra Santa Fe amb Amor que no per força, els vaig donar a alguns d’ell uns bonets vermells”. El mateix s’esdevé el dia 15, quan un indi que venia amb canoa de l’Illa de Sant Salvador fou agafat pels mariners i pujat a bord de la nau. En Colom escriu: “I jo era a la popa de la nau, que ho vaig veure tot, vaig enviar-lo a cercar i li vaig donar un bonet vermell”.

En el mateix passatge però ja d’escrit per Ferran Colom, el text només explicita que li donà algunes cosetes. En canvi la traducció italiana del paràgraf del dia 11 especifica que En Colom els regalà uns Capelletti Rossi, ara bé: com que la traducció italiana del mot català Barret és cappèllo, és obvi que els cappelletti del text colombí són la traducció literal d’unes barretines.

• Finalment, per el pare Bartomeu Casaus en la seva obra titulada “La brevísima relación de la destrucción de las Indias” sabem que el 2 d’agost de 1498, un cacic de l’illa de Trinitat va bescanviar la seva diadema d’or per la gorra carmesí que En Colom duia posada en aquella saó. Al respecte, la Consuelo Varela en glossar aquest paràgraf en diu que “ així sabem que En Colom devia emprar les típiques gorres de forma cònica i confeccionades en llana vermella...”. O sigui, res més que barretines. En aquest sentit, també en Casaus, narra que el 14 de febrer de 1493, durant el tornaviatge, “Almirall va manar portar tants cigrons com persones hi havia a la nau, i en va marcar un amb un ganivet, fent-hi una creu, i els va posar en un bonet ben remenats” perquè qui l’escollís fos el qui hagués d’anar obligadament en romiatge, si es donava el cas que la tripulació se salvava d’una tempesta que l’havia sorprès. La Consuelo Varela torna a insistir que es tracta “d’una d’aquestes gorres” de llana vermella, idèntica a la que En Colom va bescanviar el 2 d’Agost de 1498 a l’illa de Trinitat. Amb la qual cosa sabem que En colom, en diverses ocasions, utilitzava barretina.

Mariners amb Barretines i Saravells eixugant-se la roba a l’entorn d’una foguera vora el mar. Ben a prop, en Colom resa agenollat dalt d’una nau, en senyal d’acció de gràcies per la descoberta, mentre un mariner enfilat a l’arbre mestre i uns altres a proa van cofats amb sengles barretines., (del llibre “Americae” d’en Theodor de Bry (1.559))

Primers repobladors d’Amèrica conreant els camps i construint naus i cases, cofats amb barretines, del llibre “Americae” d’en Theodor de Bry (1.559)

Conquistadors cofats amb barretines, del llibre “Americae” d’en Theodor de

Bry (1.559)- Un dels soldats/mariner porta guarnida la barretina amb un fermall.

“Américo Vespuccio et Amérique”, (Aimeric Despuig) gravat de Théodore Galle (1.589)