2
L’home es deia Tadeu i caminava d’esma, gairebé automàticament. Cada nit feia el camí de tornada a casa a la mateixa hora. Cada nit sortia molt tard de la feina, a l’estació, després que hagués passat l’últim tren, perquè en Tadeu era el cap, i únic empleat, de l’estació de trens del poble. Les dones més grans del poble ja parl aven de bruixeria. Algunes recordaven les històries que els havien explicat les àvies mentre que altres preferien recordar que abans la biblioteca havia estat un convent de santes, de manera que de bruixeria res de res. El cas és que tot el poble estava esverat i commocionat. I quan molt, moltíssim després que s’haguessin escrit els primers llibres a mà, les lletres i els llibres buits es van acabar, el plaer d’escriure ja era una cosa tan consubstancial al lloc, que hi van continuar arribant persones disposades a seure i escriure sota aquells murs. Pel que fa a la resta d’aquesta història...Ja l’anireu coneixent a mesura que llegiu més i més llibres. Segurament, algun l’haurà escrit qualsevol dels protagonistes d’aquesta obra. És inevitable. Del tot.  

La Biblioteca Del Sl Libres Bu Its

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: La Biblioteca Del Sl Libres Bu Its

7/29/2019 La Biblioteca Del Sl Libres Bu Its

http://slidepdf.com/reader/full/la-biblioteca-del-sl-libres-bu-its 1/1

L’home es deia Tadeu i caminava d’esma, gairebéautomàticament.

Cada nit feia el camí de tornada a casa a la mateixahora. Cada nit sortia molt tard de la feina, a l’estació,després que hagués passat l’últim tren, perquè en Tadeuera el cap, i únic empleat, de l’estació de trens del poble.

Les dones més grans del poble ja parlaven de bruixeria.Algunes recordaven les històries que els havien explicatles àvies mentre que altres preferien recordar queabans la biblioteca havia estat un convent de santes, demanera que de bruixeria res de res. El cas és que tot elpoble estava esverat i commocionat.

I quan molt, moltíssim després que s’haguessin escrit elsprimers llibres a mà, les lletres i els llibres buits es vanacabar, el plaer d’escriure ja era una cosa tanconsubstancial al lloc, que hi van continuar arribantpersones disposades a seure i escriure sota aquellsmurs.

Pel que fa a la resta d’aquesta història...Ja l’anireuconeixent a mesura que llegiu més i més llibres.Segurament, algun l’haurà escrit qualsevol delsprotagonistes d’aquesta obra. És inevitable. Del tot.