Després de perdre la demanda inter-posada contra Can Vies en el judicidel gener del 2008, Transports Me-tropolitans de Barcelona (TMB) tor-na a treure pit i requereix l’abando-nament de l’edifici per part de les

persones que n’estan fent ús. Hau-rem d’estar pendents de les prope-res notícies i del desenvolupamentdels esdeveniments, ja que podrà su-posar una altra demanda per part del’empresa contra el centre social.

El paper protagonista i actiu que hau-rien de tenir els al·lots i al·lotes delbar ri és quasi inexistent a causa de lafalta d’espais, subvencions i recursos.Al barri de Sants, la reivindicació perpart d’aquest col·lectiu i del teixit as-sociatiu és la necessitat d’espais pú-

blics i gratuïts on dur-hi a terme activi-tats però, en lloc de crear-los, el Districte hi posa traves, tant econòmi-cament, com pel que fa a permisosper poder fer activitats a l’aire lliure.

Al Centre Social de Sants, cons-cients d’aquesta problemàtica, es va

dur a terme un taller de hip-hop gratuït per a al·lots i al·lotes d’11 a 17anys, amb la idea de donar una alternativa d’oci i que aquests jovespoguessin relacionar-se amb d’altres.Pàgina 3

Després d’anys de polèmica, finalmentl’Ajuntament de Barcelona, amb l’acord de PSC, CiU i ERC, ha decidit tirar endavant la requalificació dels terrenys del Miniestadi. Aquesta ope -ració urbanística suposa la tranforma-ció de les parcel·les on hi ha ara hi hagran part de les instal·lacions esporti-ves del FC Barcelona, a les Corts, ensòl urbanitzable.

Els beneficis derivats de la vendadels terrenys permetran a l’entitat es-

portiva finançar les obres de milloradel Camp Nou. El pla, però, ha comp-tat des dels seus inicis amb una fortaoposició veïnal, ja que les diverses pro-postes presentades preveuen la cons-trucció d’un gran nombre de pisos devenda lliure, en detriment dels pisosde protecció oficial i la construcciód’equipaments (mot escassos a la zo-na). La Plataforma contra la Requalifi-cació del Miniestadi ja anunciat que re-correrà als tribunals. Pàgina 4

Jesús Garcia Batista Entrevista a un membre de la Coordinadora de Festes MajorsAlternatives. Pàgina 12

Gol de Laporta al veïnat de les Corts

ÚLTIMA HORA

TMB torna a la càrregacontra el CSA Can Vies

En moviment

La cimera delG8 i Berlusconi PÀGINA 8La trobada de les set potències eco-nòmiques mundials (més Rússia) enterritori italià ha posat de manifestl’omnipotència del president del país amfitrió, Silvio Berlusconi, i lacrisi que passen els moviments anti-globalització.

Cultura

Celebració sikha les CotxeresPÀGINA 10La celebració sikh a Cotxeres, encommemoració de la mort del santBaba Prem Singh, va acollir durant lajornada del 5 de juliol més de 2.000persones. L’homenatjat va destacarper la seva lluita per un accés a l’educació igualitari.

La falta de recursosper a la gent jovecastiga el barri

La manca d’espais per al jovent s’agreuja amb el tancament per obres de la ludoteca del carrer Olzinelles. IRENE JAUME GAMBÍN

Nou mural del centre social pintat el dia del seu 12è aniversari. ORIOL RIGOLA

Manifestació contra la requalificació dels terrenys del Miniestadi. ELOI DE MATEO

núm.132periòdic de comunicació popular

ESPECIAL FESTA MAJOR A l’interior podreu trobar la

programació completa de la FestaMajor de Sants 2009. Pàgines centrals

Sants i barris veïns 5.000 exemplars distribució gratuïta mensualagost i setembre 2009

Agost i setembre de 2009

Salt de plens

Gràcies,Natalia!

Quel Ness

És una mica una putada, però no po-dem fer-hi res. Som una bona colla elsque ens n’alegrem, i molt, de les der -rotes d’Espanya. Que maco seria po-der alegrar-nos, o no, de les nostresvictòries. Perquè, la veritat sigui dita, iparlo per mi, pocs esports m’interes-sen: el futbol, el rugbi, l’atletisme i pa-ra de comptar. Fins i tot n’hi ha algunsque, si es poden considerar esports,els odio, com ara la Fórmula 1. Peròn’hi ha un, d’esport, que trobo directa-ment ridícul, cursi, fins i tot patètic,que és el de la natació sincronitzada.No li veig cap gràcia, a això d’ara treu-

Editorials

02

Cada any, amb l’arribada deles vacances, se sol fer unbalanç del curs que ha pas-sat i, des de LA BURXA, hem

volgut fer una anàlisi sobre la situa-ció dels i de les joves al nostre barri.Per desgràcia, hem hagut de com-provar com Sants, Hostafrancs i laBordeta no ofereixen recursos realsper a la gent jove i a això se li sumenels pocs recursos de què disposenespais com els caus i esplais o lesobres a la ludoteca del carrer Olzi-nelles. Uns espais, d’altra banda,que faciliten la socialització i inte-gració dels col·lectius de joves, nou-vinguts o no. A més, hi hem d’afegirla desaparició del punt de trobadajuvenil de la Casa del Mig i el retallhorari de les Cotxeres, que fa moltdifícil dur-hi a terme activitats. Men-tre tenim el barri ple de plafons

anunciant obres i actuacions urba-nístiques, ens trobam amb tota unapart de la població que no té espaison poder fer activitats relacionadesamb els interessos de la gent de laseva edat i on hi puguin participaractivament, fet que provoca queaquestes venguin donades per ini-ciatives privades (sobretot pel que faa les activitats esportives). La classepolítica sempre s’ha omplert la bocasobre la importància de la gent jove,però sembla que a ca nostra els i lesjoves ho seguiran tenint molt difícil.

Semblava impossible. Hi haviaqui creia que això només passaa les pel·lícules de malvats ambplans maquiavèlics per contro-

lar la humanitat. Però Berlusconi n’ésun, i té mansions a Porto Rotondo, a lesBermudes i a Porto Fino. Té declaratsdos pisos a Milà i dues places de pàr-quing, dos automòbils i tres embarca-cions. Però avui en dia això ho pot te-nir qualsevol, segons sociòlegs neolibe-rals. El que preocupa no són lespropietats ni que l’any passat declarésmés de 130 milions d’euros, sinó elcontrol de bona part dels mitjans decomunicació italians. Seus són els ca-nals Italia 1, Retequatro i Canal 5, eldiari Il Giornale i l’editorial Mondado-ri, La Repubblica i els setmanaris L’Es-presso, Època i Panorama. Què po-dem fer els moviments socials contraun malvat que no surt a les pel·lícules?

Arriba l’estiu i, ambaquest, les vacances,

però els problemes delbarri no fan ni un dia

de descans.

El jovent noté espais

Opinions

El G8 ha evidenciat uncop més el poder

mediàtic d’«Ilcavaliere». Els movi-

ments socials han caigut a la trampa

d’una xarxa informati-va exageradament

potent i controlada.

Existeixenaquells

personatges?

OpinióBrigadistesa Colòmbia

Adrià Martínez

Mira que hi ha països, i has d’anar aColòmbia? Aquesta és la frase més tí-pica que et diuen quan decideixesanar a aquest país, i encara més quansaben que hi vas amb una organitza-ció per acompanyar líders camperolsamenaçats per l’exèrcit i per grupsparamilitars.

L’Observatori Internacional de Pau(IPO), una de les poques organitza-cions a Catalunya que treballa per do-nar suport i defensar processos auto-organitzatius de comunitats campero-les de Colòmbia, es va començar agestar l’estiu del 2004 a Colòmbia,fruit de la necessitat de brigadistes in-ternacionals que treballaven sobre elterreny d’un altre tipus d’organitzacióa les ja existents. IPO es caracteritza

CartesBCN, marcaregistrada

Pau Canela Barrull

Les declaracions de la regidora delDistricte de les Corts dient que elveïnat havia d’aguantar estoicamentles proves de so del concert d’U2 alCamp Nou fetes a totes hores per-què era un esdeveniment internacio-nal van ser un xoc per a la ciutadaniamodelada pel civisme. Poc després,l’alcalde de Barcelona deia que elpas del Tour de França pel centre dela ciutat durant dos dies laborabesestava totalment justificat perquè eraun rendible publireportatge.

Han registrat la marca Barcelonaja fa temps, però ara ho diuen clara-ment. Finalment s’ha creat una ciu-tat que no és per viure-hi sinó perpassar-hi les vacances. Si vols que lafesta major del teu barri acabi a unahora raonable (a la matinada, com atotes les poblacions) no et deixenperquè molestes el veïnat. Si vols tallar una carrer per manifestar-teper quelcom important (el teu llocde treball, el futur de l’educació, larepressió, etc.) els Mossos d’Esqua-dra t’ho impedeixen perquè neguesla lliure circulació de les persones.

En definitiva, la propera vegadaque, aprofitant la caloreta, surti defesta pel centre m’enfunadré un mit-jons per sota les sandàlies, em posa-ré un banyador de flors i una samar -reta falsificada del Barça. Serà l’únicamanera d’emborratxar-me tranquil -lament i poder orinar a l’estàtua delpresident Macià de la plaça Ca -talunya sense problemes. És el queté una postal tan bonica: es pot mirar molt, però si ho fas cada dia alfinal te’n canses.

Envia’ns el teu escrit a laburxa@barrisants.org

o a Can Vies (Jocs Florals, 42. BCN 08014).

per una estructura horitzontal, i elgrau de responsabilitat dins seu de-pèn de la implicació personal de ca-dascú. Un any després, en una reunióentre membres d’IPO i gent d’aquí, esva formar la 1a Brigada Catalana ambrumb a Magdalena Medio (regió delcentre de Colòmbia força castigadapel conflicte). Actualment, a part deColòmbia i Catalunya, ja hi ha grupsd’IPO a Itàlia, Dinamarca i els EUA.

L’experiència colombiana començaa Bogotà, on IPO té una casa llogadaque fa la funció d'oficina i d’habitatgeper als brigadistes, i on es coordina eltreball que es fa a les regions. Quanalguna de les organitzacions campe-roles amb què treballa reclama acom-panyament anem a la zona per estaramb ells i elles, en desplaçaments,reunions, jornades, etc., per tal de ga-rantir la seva seguretat.

Com a cooperants internacionals lanostra presència es fa imprescindible,enfront de l’exèrcit i, en algun cas, en-front de grups al marge de la llei, per

defensar el dret a la lliure circulació,el de reunió i, en definitiva, per pre-servar la no violació de Drets Humansdels i les camperoles. Una vegada in-gresses a la regió prens contacte ambla comunitat camperola i els i les lí-ders camperoles amb qui estaràs. Enla majoria del casos són zones forçaapartades de les ciutats, on les infraes-tructures brillen per la seva absència.Normalment, per desplaçar-te no que-da altre remei que fer llargues camina-

des per la selva, amb mules, pick-up,chalupas (canoes motoritzades) oamb uns busos més que atrotinats através de camins de cabres.

És una experiència més enriquido-ra i molt gratificant que recomano atothom qui tingui ganes d’aventura,una mica de capacitat de patiment(estàs en un medi hostil), un mínimde condició física i, sobretot, una do-si d’inconformisme per tal de canviarl’estat de les coses.

re el cap, ara el cul, ara les cames, forade l’aigua. Vaig esgarrifar-me quan emvaig assabentar que per fer aitals pirue-tes en una piscina calen deu horesd’entrenament diari, sis dies a la set-mana. Jo crec que no paga la pena, pe-rò cadascú amb el seu temps fa el quevol. I m’imagino que, poc o molt, se’lsretribuirà l’esforç a les nedadores, jaque no crec que ho facin només peramor a l’art.

Bé, doncs, l’equip espanyol estàabonat a la plata, a les Olimpíades del’any passat i ara als Mundials de Roma.Corren acudits per la xarxa (en elsquals la paraula plata es repeteix coml’all), la protagonista dels quals és la lí-der de l’equip, Gemma Mengual. Quesi es jubilarà al Mar del Plata, que si liagrada anar a sopar al Se nyor Parellada,del carrer Argenteria, que si la seva or-questra preferida és la Plateria, etc. I tot

plegat per culpa de les pèrfides russes.La bèstia negra de l’equip espanyol(format gairebé només per catalanes)és l’equip de Rússia. Espanya ha fet unor a Roma, però perquè era una disci-plina en la qual les russes no hi vanparticipar. La pobre Gemma s’havia fetil·lusions en l’exercici lliure individual.Tothom li deia que podia guanyar, pe-rò, segons diu, els jutges no ho han vol-gut i l’empenyen cap a la retirada. Laseva rival i guanyadora ha estat la russa,faltaria més, Natalia Ixtxenko, que ambles notes d’una cançó d’en Pavarotti esva imposar a la catalana, que va «ballar»amb una peça soul d’Otis Redding. Na-talia, de 23 anys, ja pensa només en lapropera cita olímpica de Londres 2012.Gemma, amb 32 anys, comença a pen-sar a deixar-ho córrer.

Nosaltres, tal com vam fer amb el«Gràcies, Korea» del mundial de futbol

del 2002, en què l’equip oriental (ambuna mica d’ajut arbitral, tot s’ha de dir)va deixar a la voravia la roja, tambédiem: «Gràcies, Natalia», perquè talcom els escocesos diuen «Dolent per aAnglaterra, bo per a Escòcia». Nosaltresdiem: «Dolent per a Espanya, bo per aCatalunya».

Així de trist, així de cert. El dia quesiguem capaços de treure’ns de sobreaquesta xacra anomenada Estat espa -nyol, ja no haurem de donar mai mésles gràcies a ningú que derroti Espa -nya, ni les gràcies a Zapatero (com fanalguns) pel nou finançament, ni lesgràcies a ningú per tenir les coses quetota nació té dret a tenir, entre altres,un estat propi que es financi ell solet, ique si ho creu oportú tingui, fins i tot,un equip de natació sincronitzada, toti que si m’ho preguntessin els diriaque per mi no cal.

GEM

MA

ZARA

GÜET

A

03

SantsAgost i setembre de 2009

Sants, Hostafrancs i laBordeta, tres barris que enels últims anys estan acollintun gran nombre de migra-cions, no disposen gairebéd’equipaments i activitatsper a joves.

Laia Amengual GelabertSants

El barri ha estat històricament casti-gat. Aquesta afirmació cada vegada ésmés comuna entre els diferentsagents educatius que treballen ambinfants i joves, des dels professionalsde l’educació formal, als monitors imonitores dels caus i esplais del bar -ri, passant per un gran ventall de per-sones que, en diferents àmbits, tenenrelació amb el jovent del barri.

Històricament, el jovent ha tingutun paper protagonista en la quotidia-nitat dels barris i en les lluites socialsque en aquests s’hi desenvolupen.Nombroses han estat les assembleesd’estudiants que, any rere any, s’hanorganitzat dins els diferents instituts ihan buscat l’espai des d’on coordinarles seves accions i inquietuds amb al-tres joves del barri o del conjunt de laciutat. Només cal recordar l’acampadacontra la desfilada militar de l’any2000 a la plaça Espanya, a la qual dife-rents assemblees d’estudiants s’hi vansumar; les tancades que van protago-nitzar en diferents instituts del barril’any 2003 contra la invasió de l’Iraq,o les diverses manifestacions per unensenyament públic i de qualitat.

La gran reivindicació dels joves delbarri durant anys (i que continua vi-gent) és la creació d’espais per a jo-ves, públics, gratuïts i autogestionats.Fa més de 15 anys que el teixit asso-ciatiu del barri exigeix la creació d’unespai per a joves que sigui completa-ment gestionat per ells mateixos, fetque permet el creixement personal icol·lectiu i que actua com a eina pergarantir l’horitzontalitat del projecte.

Però en lloc de crear aquest espai,des del Districte de Sants-Montjuïc ca-da vegada es posen més traves a lacreació d’iniciatives juvenils, tant desdel punt de vista de les ajudes econò-miques com dels permisos per fer ac-tivitats a l’aire lliure. Aquest és el casde l’Acampa-Sants, una iniciativa deles diferents entitats de lleure del bar -ri que, des de fa dos anys, veu les se-ves activitats vetades per part de l’Ad-ministració. Aquesta prohibeix queels infants i joves que formen partdels agrupaments del barri acampinal parc de l’Espanya Industrial i posapals a les rodes a la resta de les activi-tats, totes obertes al barri.

Ja fa 10 anys que la Casa del Mig,espai que servia com a punt de troba-da per a joves i que acollia diferentsactivitats de caire cultural, es va veuretransformada en un punt d’orientaciói en un espai multimèdia, al qual elsjoves s’hi poden dirigir, però ja no te-nen l’oportunitat d’incidir-hi per cre-ar nous projectes o per canviar els jaexistents. Una transformació que esva fer de forma poc clara per part delDistricte i sense avisar prèviament alsgrups que utilitzaven l’espai. Aquestses van trobar que en tornar després

Sants, senserecursos perals més joves

d’un període d’obres els seus projec-tes ja no hi tenien cabuda. De la ma-teixa manera, les Cotxeres de Sants,que en anys anteriors acollia diferentsactivitats per a joves organitzades pelscol·lectius i associacions del barri, havist retallat el seu horari de tal mane-ra que la realització d’activitats s’havist molt afectada.

MANCA D’ACTIVITATS PER JOVES DE 12 A 17 ANYSSegons diversos equips de monitoresi monitors d’agrupaments del barri,hi ha una gran manca d’activitats dirigides al jovent. A més, moltesofertes provenen d’iniciatives privades (escoles de dansa, escolesartístiques, d’idiomes, esportives,etc.) fet que suposa un cost addicio-nal que un gran nombre de famíliesno pot assumir.

La major part de les ofertes per allleure no consumista del jovent quetenen un cost assequible ve donadades dels clubs esportius (futbol, bàs-quet, etc.) i des de les agrupacions(caus, esplais i unions excursionis-tes). Tant els uns com els altres, s’es-tan trobant amb el problema que les

ajudes econòmiques cada vegada sónmés minses i que han de fer peripè-cies per poder seguir endavant ambels projectes.

El fet de trobar activitats per com-partir amb altres joves és un puntmolt important per a la socialitzacióen aquesta edat, i sobretot per als jo-ves nouvinguts. De la mateixa mane-ra, tenir un espai de referència queserveixi com a punt de trobada ambel grup d’iguals ajuda a l’arrelamentdel jovent i a la identificació del seulloc dins el conjunt social. Molts noisi noies troben aquest espai en elsagrupaments, els clubs i les placesdel barri, sobretot aquells que estan aprop dels instituts.

LA PROBLEMÀTICA DE LES AMPALes associacions de mares i pares d’a-lumnes (AMPA) han tingut un paperimportant en la dinamització delscentres educatius, sobretot pel que faa les escoles bressol i l’educació pri-mària. Segons un estudi fet per laFundació Jaume Bofill sobre l’educa-ció no formal, la majoria de les AMPAtenen una activitat escassa, depen-dència de la motivació de les famíliesi cansament dels seus membres perla dimensió reduïda que tenen. LesAMPA tenen una composició princi-palment femenina i autòctona, és adir, hi ha poca població migrada queformi part de l’AMPA.

Una de les principals tasques del’AMPA és la creació de les activitatsextraescolars, que sovint estan a càr -rec d’empreses privades. Això impli-ca un cost elevat de les activitats quemoltes famílies no pot assumir, a mésdel fet que moltes estan segmentadesper raó de gènere.

El paper de les AMPA es més relle-vant a les escoles de primària, però amesura que els alumnes es van fentgrans, l’AMPA cada vegada té menysincidència en els centres, de maneraque, finalment, als instituts i les esco-les de secundària el nombre de famí-lies implicades en aquest projecte és

molt reduït. Per aquest motiu, es tro-ben molt poques activitats extraesco-lars dirigides a alumnes de secundà-ria. De fet, s’ha pogut constatar queles escoles concertades tenen mésofertes d’activitats extraescolars queno pas els instituts.

En algunes escoles, el paper actiude l’AMPA permet que els centreseducatius vagin més enllà de l’edu -cació formal, fins al punt que es -devenen un punt de referència perals infants i joves. De totes maneres,gran part d’aquestes té un paper protagonista dins els centres, mentreque el paper dels alumnes (al cap i ala fi els destinataris de l’acció educativa) en la gran majoria de centres no va més enllà de recollir lesqueixes i propostes que tenen durantel Consell Escolar.

Tres nens duen a terme un taller de grafits organitzat per Artixoc al barri de Sants. INTERNET

Hip Hop alCentreSocial deSants

Laia A. G Sants

Atesa la manca d’oferta d’activitatsgratuïtes per a joves al barri, des delCentre Social de Sants es va impulsarun taller de hip-hop totalment gratuïtper a nois i noies d’11 a 17 anys.Aquest projecte va néixer amb la ideade donar una alternativa d’oci als jo-ves que no passés pel consum (cine-mes, salons recreatius, etc.) on poder-se relacionar amb altres joves de ma-nera horitzontal, podent expressar elque volguessin a través del ball. Elhip-hop va permetre treballar totauna sèrie de valors com ara la violèn-cia de gènere, a l’hora que és un ballatractiu, divertit i saludable.

De cara al setembre, està previstprogramar alguna altra activitat desti-nada al públic juvenil.

La situació de caus i esplais

Mariona Millà Gabriel

A Sants, Hostafrancs i la Bordetahi ha un total de deu entitats de-dicades al lleure educatiu. És certque cada esplai i cada agrupa-ment té la seva manera de fer idesfer, però coincidim, per exem-ple, a fer sortides de cap de setmana i campaments durant lesvacances; o en el fet de treballarvalors a través del joc i la convivència.

Aquests agrupaments són enri-quidors per als infants i joves per-què els proporcionen un espai on

aprenen fent, on són els i les prin-cipals protagonistes del seu crei-xement, on comparteixen, jugueni conviuen: un espai educatiu moltdiferent del que se’ls ofereix enels altres àmbits de la seva vida.El fet que aquests espais funcio-nin amb voluntariat és positiu perals infants i joves i, de fet, elvoluntariat és la seva essència.

Els monitors i caps estem duenta terme aquesta tasca perquè ensve de gust, ens agrada i hicreiem, amb la qual cosa la moti-vació cap a la feina es multiplicaper tres. Si els monitors, monito-res i caps fem la feina amb ganes,els infants i joves en surten bene-ficiats. L’objectiu principal de lesentitats d’educació en el lleure és

el treball dels valors, amb qualcosa es pretén que els infants ijoves esdevinguin persones críti-ques i participatives amb l’en-torn. Tot allò que fem als caus iesplais té un motiu educatiu. Elprincipal problema amb què ensestem trobant és la falta de moni-tors i caps; és molt difícil que lagent s’impliqui en quelcom quedesconeix i que suposa tanteshores. Dos altres problemes són elpoc suport econòmic que rebem ila falta de locals que o no existeixen o hem de llogar.Malgrat tot, el reconeixement dela nostra tasca per part de lesadministracions i de la societat engeneral és, encara ara, una assig-natura pendent.

Opinió

Agost i setembre de 2009

Sants

L’objectiu blaugrana, quees persegueix des del 1997quan es va presentar elprojecte Barça 2000,segueix creant controvèr-sies entre partits polítics ien el veïnat.

Mercè EstebanSants

Després de setmanes de debats idesacords, finalment s’ha aprovat alple de l’Ajuntament del dia 28 dejuliol la requalificació dels terrenysdel Miniestadi, que es tradueix enla construcció de 1.600 habi tatges,zones verdes i alguns equipaments.

L’Associació de Veïns de les Cortsha rebutjat l’acord perquè no ac-cepta la reducció d’equipamentsque suposa el pla.

L’acord es va tancar entre PSC,ERC i CiU i amb la negativa d’undels socis de govern, ICV, que de-fensa menys pisos de règim lliure imés equipaments. En un principi,el líder de l’oposició, Xavier Trias(de CiU), va manifestar algunes re-serves i va demanar que s’establis-sin uns terminis per a la cons -trucció dels equipaments i que la Generalitat s’impliqués en el com-pliment d’aquest límit de temps. Amés, va prendre la iniciativa d’ex-plicar el projecte als veïns de lesCorts, mentre que el PSC va inten-tar accelerar el procés a causa de la

proximitat de les eleccions munici-pals del 2011.

SENSE ESCOLTAR EL VEÏNATEls veïns, que el 22 de juliol es vanmanifestar per expressar el seu des-acord amb la macrooperació urba-nística, han afirmat: «Mentre quel’alcalde s’ha reunit amb el Barçales vegades que ha fet falta, no hoha fet cap vegada amb el veïnat».També es queixen del fet que l’A-

Polèmica requalificació del Miniestadi

Per la Mercè torna la festa icontinua la crisi. Per això, el26 de setembre es durà aterme una jornada on hiseran presents un gran nom-bre de plataformes i associa-cions de veïns i veïnes.

Redacció Sants

Les Festes de la Mercè contribueixiena l’ocultació del conflicte social. La cri-si i les seves conseqüències es patei-xen des de fa anys, així com el procésde transformació urbanística que es-tan vivint els barris a causa de les polí-tiques urbanístiques i d’habitatge queporta endavant l’Ajuntament de Bar-celona per invertir.

Per això, la Comissió de Crisi del’Assemblea de Barri de Sants ha con-

vocat una trobada de veïns per donara conèixer les seves reivindicacions icoordinar i reiniciar les lluites.

JORNADA REIVINDICATIVAEl dissabte 26 la trobada tindrà llocdurant tot el dia a partir de les 11 del

juntament només es mostrarà dis-posat a dialogar amb el veïnat quanes tracti de «fets consumats, des-prés de parlar amb el Barça i ambels partits polítics».

En aquest anar i venir de conver-ses polítiques no queden palesesles raons de profunditat per unaopció de millora a la zona del barriafectat, i cap dels agents implicatsno han volgut escoltar les deman-des dels veïns i veïnes de la zona.

Manifestació contra la requalificació del Miniestadi el 22 de juliol. ELOI DE MATEO

matí a la plaça de Sants, on seran pre-sents les entitats, associacions icol·lectius afectats per la crisi im -mobiliària i urbanística del barri i deBarcelona.

Han confirmat la seva assistènciala Plataforma pel Soterrament de les

Imatge de la manifestació contra la crisi del març passat. FLICKR-JOSÉ TELLEZ

Trobada de veïns i veïnes afectats per la crisi

A PEU DE CARRER

Un altre nyapLaia Sánchez Amat

Ja està oberta l’estació de metro deMercat Nou: una estació moderna,neta i ben il·luminada. Una altra deles mostres de l’arquitectura de car-tró pedra que tant agrada en aques-ta ciutat turística i de disseny.

Probablement no és casual quela reforma d’aquesta estació s’hagiallargat el doble del que estava pre-vist. Si s’hagués tractat d’una paradade metro situada al bell mig de laBarcelona fashion tot haurien estatpresses per tenir-la enllestida quantocava. Però no: és una estació queutilitza la gent del barri i la rodalia,gent treballadora, un punt insignifi-cant en les guies de viatgers. I, a so-bre, a l’epicentre de les obres quemés caos han provocat, provoqueni provocaran en tota la capital: lesdel tren d’alta velocitat.

En teoria, la reobertura de l’esta-ció hauria de tornar a la normalitatla vida de les persones que la utilit-zen i dels comerços de l’entorn. Pe-rò, ai las!, resulta que, d’una banda,només es pot fer ús d’una de lesdues sortides que abans hi havia (laque donava a Jocs Florals està inuti-litzada) i, de l’altra, només cal fer untomb pels carrers que queden persota de l’estació per veure que elsdos anys d’obres han fet molt demal. Total: que l’estació està acaba-da però només a mitges, i les obresque han afectat l’àrea durant dosanys han castigat, en alguns casosirremeiablement, el petit comerç.Per cert, que les promeses fetes perl’Ajuntament que se’ls rebaixarienalguns impostos i que s’oferirienajuts per suportar la tempesta vanser, com passa sovint, paper mullat.

I, per últim, una petita reflexió:què passarà amb aquesta flamantnova estació quan s’executi final-ment el pla per cobrir les vies? Per-què només cal fer un cop d’ull perveure que queda clarament per so-ta del nivell del túnel d’entrada al’estació de Sants... Deixant debanda el fet que l’Ajuntament pre-fereixi aixecar un monstruós calaixque perpetuarà la divisió del barriabans que soterrar les vies. Doncsaixí estem: esperant un altre nyap!

Vies, Afectats pel Mobbing del carrerVallespir, No a la Torre Malaia, CanBatlló, Pla de l’Estació, Centre Socialde Sants, Associació de Veïns/es de laBordeta, entre d’altres. També hi par-ticiparan les afectades per l’Hotel Ve-la, el Forat de la Vergonya, el Pla delsAscensors, el Miniestadi, i gent delClot i del Bon Pastor, així com la Fe-deració d’Associacions de Veïns deBarcelona).

Al migdia es farà un dinar populara càrrec de l’Assemblea Anti-mobbingde Barcelona i posteriorment, acom-panyats pel grup teatral Teatraviesas,es desplaçaran fins a l’edifici de lesCotxeres de Sants.

PROJECCIONS, EXPOSICIONS I POSADA EN COMÚDurant tot el dia hi haura diferentsexposicions fotogràfiques i projec-cions de vídeos sobre problemàtiquesrelacionades amb el tema urbanístic iimmobiliari i es faran grafits a la faça-na. També es farà una reunió informa-tiva i de coordinació entre totes lesentitats, associacions i col·lectius afec-tats per la crisis immobiliària presentsdurant la jornada.

04

Dues portes esbotzades tornen a visibilitzar la manera d’actuar dels propietaris de Vallespir, 25.

RedaccióSants

El veïnat es va adonar de les portes es-botzades a mig matí del dia 14 de ju-liol. Una de les dues cases està habita-da, i s’hi van trobar a faltar objectespersonals. L’altra està buida i pertanyals propietaris de l’immoble. Imme-diatament el veïnat va enviar un fax al’administrador per tal d’avisar de l’in-cident. La porta ha estat mínimamentarreglada pels propietaris, que handeixat les finestres obertes. Aquest fet,com denuncien els veïns, afavoreix eldeteriorament de l’habitatge i el delpis de sota, que està habitat. Un delsdarrers pisos que van buidar-se a mit-jan any passat, el 2n 2a, encara avui téles finestres obertes.

Per precaució, el veïnat ha arreglatel pany de la porta principal, que feiaun temps que no es podia tancar ambclau. S’ha fet sense exigir el dret quefos la propietat qui cobrís les despe-ses, a causa de la deixadesa que elsdarrers anys ha mostrat respecte almanteniment del bloc.

JUDICI PENDENT DE SENTÈNCIADes del 16 d’octubre del 2009 s’estàesperant la sentència del judici que esva dur a terme. La família Puigpelat,

propietària de l’immoble va iniciar elprocés judicial per tal de declarar enruïna el bloc, i així poder-ne fer foraels inquilins, que tenen lloguers de

renda baixa. Els inquilins manifestenque estan patint un cas d’assetjamentimmobiliari, i han rebut el suport deles entitats veïnals del barri.

Segueix el conflicte a l’edifici de Vallespir, 25

Façana interior de l’edifici. Les finestres obertes dels pisos deshabitats (a la imatge el 2n2a, al mig) fan que la pluja entri i es filtri a la resta d’immobles. ALBERT GARCIA

El 4 de juliol es va celebrar el 87è Diadel Cooperativisme, impulsat perSants Barri Cooperatiu i la Federacióde Cooperatives de Catalunya. La jor-nada va comptar amb la realització de

moltes activitats, com ara la presenta-ció d’una exposició sobre la històriadel cooperativisme i una ruta històri-ca pels edificis que havien estat coo-peratives del barri.

ENLLAÇ A BARRISANTS.ORG

Sec a Sac 2009El cap de setmana del 24 i el 25 dejuliol es va dur a terme el tradicio-nal Sec a Sac, emmarcat dins la Fes-ta Major de Poble Sec i organitzatper entitats i organitzacions juve-nils del barri. Van ser dues nitsd’actuacions musicals, amb elsgrups La Carxofa i la Ceba, el Bel-da i el conjunt Badabadoc i Insers-how, el primer dia, i Gertrudis iHigh Times, el dissabte 25. En-guany l’emplaçament va ser dife-rent, i en lloc de fer-ho al camp dela Satàlia, com els darrers tres anys,es va haver de fer al parc de les TresXemeneies.

Concert solidari ambPalestina aCan ViesEl cantautor valencià Miquel Gil i elcantautor palestí Nabil van oferirun concert a la capella del CSA CanVies per l’autogestió dels i de lesbrigadistes que enguany visitaranel país de l’Orient Pròxim. El con-cert va aplegar una cinquantena depersones que van poder gaudir delconcert de petit format.

Presentacióde l’AEIHEl 3 de juliol es va presentar al cen-tre cultural Sant Josep l’Assemblea

de l’Esquerra Independentista del’Hospitalet (AEIH) amb la intencióde «capgirar la manera de fer polí-tica a l’Hospitalet» i aglutinar lespersones de la ciutat d’esquerres,independentistes i que creguin enun altre model de ciutat. Com aconvidats van assistir-hi l’assem-blea del Baix Llobregat de Maulets,Àlex Maymó, regidor de les CUP aMolins de Rei, i Marc Sallas, mem-bre del secretariat nacional de laCUP, per donar suport a la recentassemblea. L’acte va acabar amb lalectura del manifest fundacional del’AEIH, i amb el cant de la Interna-cional i els Segadors.

Rebuig veïnalal projecte dela plaçaHerenniEl veïnat dels voltants de la plaçaHerenni ha rebutjat la propostaplantejada pel Districte, ja queconsideren que no s’ajusta a les pe-ticions del procés participatiu duta terme uns mesos enrere. El pro-jecte preveu que la plaça passi a te-nir diferents nivells a través d’unesestructures. A més, es vol instal·laruna gran quantitat d’espècies vege-tals, així com una àrea d’aigües quees podria equiparar a un estany.L’Associació de Veïns d’Hostafrancsconsidera que el projecte no repre-senta un espai funcional com apunt de trobada i d’activitat, sinóun espai contemplatiu.

05Agost i setembre de 2009

Inaugurada la comissaria delsMossos d’Esquadra a plaça EspanyaLa nova comissaria delsMossos d’Esquadra inaugura-da dos anys i mig més tarddel previst serà la més grande Catalunya.

Albert Ricart SanjuanSants

A principis del mes de juliol es va inaugurar la comissaria dels Mossosd’Esquadra, al mateix emplaçamenton se situava l’antiga comissaria de laPolicia Nacional, i passarà a ser la co-missaria serà més gran de Catalunya.Aquesta nova instal·lació, que ocupauna extensió de 10.000 metres2, hacostat 13 milions d’euros i allotjaràuna oficina d’expedició de DNI i pas-saports i les oficines del Servei Cata-là de Transit.

A la nova comissaria també s’hihan de traslladar els serveis regio-nals dels Mossos d’Esquadra de Bar-celona. Hi treballaran, aproximada-ment, 300 agents.

INAUGURACIÓ AMB RETARDLa inauguració arriba amb dos anys imig de retard, ja que estava previstque s’acabés l’obra el gener del 2007.La causa del retard va ser que al solars’hi va trobar un transformador deFecsa que donava servei a l’antiga co-missaria de la Policia Nacional i a partdels veïns de Poble Sec. Fins que els

tècnics de l’empresa no van traslladarla infraestructura no es van podercontinuar les obres amb normalitat.

Malgrat la inauguració de la comis-saria amb la visita del conseller d’In-terior, Joan Saura, i del secretari deSeguretat, Joan Delort, aquesta nofuncionarà a ple rendiment fins alsetembre.

El conseller d’Interior va definir les noves instal·lacions de «magnífiques». INTERNET

Sants celebra el 87è Dia del Cooperativisme

Una de les parades de la ruta històrica, l’edifici de la Model del segle XX. IJG

DICCIONARIS DE L’ENCICLOPÈDIAEl Departament d’As -ses sorament Lingüísticde les dues emissoresdel Grup Flaix (FlaixFM i Ràdio Flaixbac) hapublicat enguanyaquest interessant dic-cionari, que vol aclarirels dubtes lingüísticsque puguin sorgir, so-bretot, davant del mi-cròfon.

La llengua, evident-ment, evoluciona ambel pas dels anys i creanou vocabulari. Elsmitjans de comunica-ció influeixen (i molt)en la creació de novesmots i maneres de par-lar i, més concreta-ment, en l’àmbit ra-

diofònic. L’objectiudel diccionari, ambl’autoritat de l’Enci-clopèdia Catalana, ésmillorar la parla radio-fònica ampliant-ne elvocabulari i corregintmots o expressionsprovinents del servilis-me lingüístic.

Val la pena citar eldarrer paràgraf delpròleg del diccionari,on Carles Riera, lin-güista i un dels revisorsde l’obra, apunta:«Pensem, encara, queel català és una llen-gua infinitament aptaper a tots els usos o si-tuacions, sempre queels qui en fem ús sapi-guem mantenir la dig-nitat que es mereix».

Irene JaumeGambín

Parèntesi06 Agost i setembre de 2009

DEKRÈPITSPROMO ARTS MUSICRECORDSDekrèpits són un grupempordanès nascut el2003. Després de posarfi al grup Skamot Em-pordà van començar atreballar i a fer rodaraquest projecte ba-sant la seva música enritmes de reagge i ska.També trobem unespinzellades imprescin-dibles de folk, gràciesa un acordió diatònicque pren protagonismetant en els directes

com en els discos d’es-tudi, com aquest quepresentem.

Després de més decinc anys d’història,els Dekrèpits no s’hancansat d’actuar, sobre-tot, a les comarquesgironines. Els seus di-rectes desprenen mol-ta força i la crítica so-cial predomina en elsseus textos, plens deconsignes i missatgesmolt directes.

En aquest últim discque estan presentanten els darrers mesos

també destaquen finsa 11 col·laboracions.La cobla dels Rossinyo-lets, al complet, els haajudat a donar un nouaire a la cançó queobre el disc, «Boletai-res», escrita per Jau-me Arnella. La seva in-tenció és fusionar dosestils aparentment tandiferents entre ellscom són l’ska i la sar-dana.

David Vázquez

BORJA COBEAGA2009El primer llargme-tratge d’aquest di-rector basc (anterior-ment ja havia donatla sorpresa amb uncurt, Eramos pocs,nominat a l’Oscar ique recomano moltde recuperar, ja queés excel·lent) ensdescriu gairebé ambaire documental latrista vida d’aquestpagafantes, un efec-tiu Gorka Otxoa, demanera divertida pe-rò també cruel.

Malgrat la sevaaparent lleugeresa,el film amaga una mi-rada trista sobre

aquest personatge.Molt allunyada de lesúltimes comèdiesvàndales del cinemaespanyol (per exem-ple, la supertaquille-ra Fuga de cerebros),el director ens pre-senta aquesta comè-dia que va guanyar elpremi de la crítica del’últim festival deMàlaga i que té unssecundaris de luxeencarnats per KitiManver i Oscar Ladoi-re. Per passar una es-tona amable sensesentir vergonya d’al-tri pel nivell de l’úl-tim cinema espanyol.

Lancelot

Diccionari delcatalà col·loquial

Els boletaires de l’empordà

Pagafantas

En els últims anys, di-versos coneguts m’hancomentat que els tèc-nics informàtics quereparen ordinadors do-mèstics, quan tens unproblema, solen reins-tal·lar-ho tot, de ma-nera que es perden to-tes les dades.

Ara explicaré un sis-tema per salvar les da-des del PC quan el

Windows ( o el sistemaoperatiu que sigui) noarranca. Així, quan al-gú necessiti portar elPC a reparar, abans po-drà fer una còpia deseguretat i no perdràles seves fotos i docu-ments.

Per fer-ho, recorre-rem a un Live CD. UnLive CD es un CD desdel qual podem arran-

car un sistema opera-tiu sense tocar el discdur. Amb aquest, espot treballar amb l’or-dinador i quan ens encansem, podem treureel CD i el nostre PCcontinuarà com abans,sense que s’hagi «tren-cat» res.

Aquets CD ens per-meten dues coses.D’una banda, compro-

var que l’error que hiha no és un error físic.De l’altra, si tenim undisc dur extern o unpendrive prou gran,podrem salvar tots elsfitxers que vulguem.

El Live CD ens oferi-rà un escriptori des delqual podrem accedir ales dades del nostredisc dur i les podremcopiar a un dispositiu

extern. Així podremaccedir als nostres do-cuments encara que elnostre Windows noarranqui.

Un exemple de LiveCD és el CD d’Ubuntu,que podeu descarregara http://www.ubun-tu.com/. N’hi ha moltsmés, però aquest solreconèixer tots els dis-positius de l’ordina-dor).

Bernat Costa

Recuperant dades d’un PC espatllat

CINEMÚSICALLIBRE

BURXANT ELS BYTES

especial Festa Major

Assemblea de Barri de Sants

Entrats ja en el mes d’agost, s’apropauna nova setmana de Festa Major alnostre barri. Enguany, gaudirem deltradicional guarnit i festa a 12 carrers,i un any més també de Festa Major Al-ternativa. Un any més, aquesta festa noté encara una ubicació definitiva, fetque ja va portar a un conflicte l’anypassat que va acabar amb l’ocupacióde la carretera de Sants durant més detres hores per fer-hi els concerts decloenda.

Aquest any, però, és especial. LaFesta Major Alternativa (FMA) arriba ala seva quinzena edició consecutiva,cada any aglutinant més i més gent isent ja un referent cultural, lúdic i or-ganitzatiu en aquest barri. Amb motiud’aquest celebració, hi ha preparadauna marató de grups del barri que hanestat presents o vinculats de diferentmanera a les festes alternatives enaquests quinze anys, com una manerade recordar tota la gent que aquestsanys ha fet possible la celebració d’a-questa festa major i com una manerade visibilitzar el potencial creatiu que

han donat aquests carrers. A bandad’aquest concert, aquest any s’apostatambé per activitats infantils, xerradessobre gènere, presència de col·lectiusamazics o colombians, i el ja tradicio-nal Crema-Pica-Puja del dissabte 29,que aplegarà colles bastoneres d’arreudel territori per fer un cercacarrers, onhi trobarem també el pilar caminatdels Borinots per acabar amb un corre-foc a càrrec dels Diables de Sants. Mu-sicalment, cal destacar la presència deDr. Calypso, Soweto i l’Always Drin-king Marching Band, entre molts d’al-tres, en un cartell farcit d’activitats des

del dilluns 24 fins al diumenge 30,quan es farà la cursa de carretons al ca-rrer Jocs Florals.

Les activitats es trobaran repartidesels tres primers dies a la plaça Osca,mentre que els darrers dies es duran aterme al pàrquing situat al costat del’estació de Sants, entre els carrers Vi-riat i Puiggarí. Un any més hem de la-mentar el fet que la FMA no es puguicelebrar al parc de l’Espanya Indus-trial, tal i com reiterades vegades ha es-tat demanat per l’organització de laFMA i com ha estat recolzat per setdels carrers de la Federació de Carrers.

Enguany, i després de les tensions del’any passat, el Districte de Sants l’hadenegat al·legant que les obres ques’hi estan fent no permeten la celebra-ció de cap acte. Aquest fet perpetua lasituació de nomadisme que arrossegala FMA des de fa quatre anys, i la inten-ció és començar a parlar amb el Dis-tricte el mes de setembre amb vista atancar aquesta ubicació definitiva perla FMA a partir del 2010, ubicació queno pot ser altra que el parc, desprésdels informes favorables tant de Parcs iJardins com per motius de seguretat.

PROGRAMA DE FESTAUs presentem el pro-grama complet delscarrers i de la FestaMajor Alternativa.Pàgines 2 i 3

Sants i barris veïns 5.000 exemplars distribució gratuïta mensualagost 2009

Diversos cartells decoren els nostres carrers: la Festa Major Alternativa (dalt a la dreta), Castellers de Sants i el cartell de la Federació. CASTELLERS / INTERNET

La Festa Major arriba amb un programafarcit d’activitats atractives, en què tantla gent gran com els més petits, tant lespersones matineres com les nocturnes,trobaran un bon grapat de coses en quèparticipar. Enguany es guarneixen 12carrers, la Colla Castellera consolida lacelebració a Cal Borinot, que organitzaper tercer any consecutiu, i es festeja la15a Festa Major Alternativa.

Tot plegat és fruit de l’entusiasmed’un conjunt de col·lectius diversosque comparteixen l’estima pel barri iun mateix objectiu: regalar a Sants unasetmana d’alegria i xerinola. Gràcies aaquests, podem sortir al carrer i sentir-lo encara més casa nostra any rere any.I tot i que la Festa Major és essencial-ment un espai on passar-s’ho bé, tambéés una de les millors oportunitats quetenim els veïns i veïnes del barri de co-nèixer-nos i compartir experiències.

Aquest any hem vist com durant totl’estiu un dels únics espais verds méspropers romania incomprensiblementtancat per unes obres gairebé inactives.Enguany, el parc de l’Espanya Indus-trial no és, doncs, escenari de cap de lesactivitats de la Festa Major. Però espe-rem que l’any vinent puguem gaudir-netots i totes, i que la 16a Alternativa noes vegi relegada a solars o pàrquingsdesangelats.

15 anys d’alternatives, 15 anys de recuperació de carrers i cultura popular

Sortim al carrer, la Festa Major ja és aquí!

PRO

GRA

MA

CIÓ

02 Agost de 2009

ALCOLEA DE BAIX

DIUMENGE 2309.00 h Gran traca d’inici de Festa Ma-jor. Banda i majorets 09.30 h Sardinada18.00 h Mostra de dansa oriental22.30 h Ball amb SON D4DILLUNS 2410.00 h Ofrena floral a Sant Bartomeu12.30 h Espectacle infantil amb +TUMÀCAT 21.30 h Sopar de frankfurt22.30 h Nit de JazzDIMARTS 2511.00 h Tallers infantils18.00 h Sardanes amb LA JOVENÍVOLADE SABADELL22.00 h Sopar de Germanor23.00 h Havaneres i rom cremat ambXARXADIMECRES 2614.30 h Paella popular16.00 h Bingo22.00 h Nit de monòlegs23.30 h MúsicaDIJOUS 2712.30 h Jocs Infantils18.00 h Xocolatada i titelles amb MUNCHIS22.30 h Ball amb D’ALTRA BANDADIVENDRES 2813.30 h Concurs de truites14.30 h Vermut per al veïnat i socis23.00 h Ball amb AQUARIUMDISSABTE 2912.30 h Entrega de premis de la votaciópopular23.00 h Ball amb KRÀTER

ALCOLEA DE DALT

DIUMENGE 2308.15 h Traca i cercavila9.30 h Esmorzar de veïns18.30 h Jocs infantils23.00 h Ball d’inauguració amb el TRIO KRÀTERDILLUNS 2410.30 h Jocs infantils14.00 h Botifarrada i concurs d’allioli22.00 h Festa country22.30 h Pel.lícula dels 25 anysDIMARTS 2511.00 h Grans partits de futbol17.00 h Jocs infantils i futbol taula 21.30 h Sopar de veïns i bingoDIMECRES 2610.00 h Esmorzar popular14.00 h Fideuà popular19.30 h Sardanes amb la cobla CIUTATDE TERRASSA21.30 h Sopar d’avis23.00 h Haveneres i rom cremat ambPORT VELLDIJOUS 2714.00 h Sardinada17.00 h Jocs infantils inflables: castelldinosaure i futbolí humà23.00 h Discomòbil amb TITO JARPERDIVENDRES 2812.00 h Guerra d’aigua i bany d’escumaamb el grup MASCARADA18.00 h Berenar infantil i pallassos ambMASCARADA23.00 h Ball amb 4 VERSIONSDISSABTE 2913.00 h Concurs de truites i canapès14.00 h Vermut per al veïnat23.00 h Ball amb AQUÀRIUM03.30 h Fi de festa Piromusical

CANALEJASDIUMENGE 2311.00 h Traca i xaranga 12.00 h Escubidú17.00 h Concurs de plastilina (obsequisa tots els participants)18.30 h Bingo22.30 h Ball amb l’orquestra SABOR SABOR DILLUNS 2411.00 h Salsitxada17.00 h Manualitats (collarets i polseres)

18.30 h Bingo22.00 h Sopar de germanor22.30 h Ball amb l’orquestra CLAU DE SOLDIMARTS 2511.00 h Espectacle infantil amb +TUMÀCAT 17.00 h Grup d’animació +TUMÀCAT22.30 h Ball amb l’orquestra DUO LUZDIMECRES 2611.00 h Concurs de dibuix infantil 17.00 h Jocs de taula18.30 h Bingo22.30 h Haveneres amb MAR BRAVADIJOUS 2710.00 h Tallers de manualitats 17.00 h Concurs de karaoke (totes lesedats)23.00 h Ball amb l’orquestra DUO ESQUITX DIVENDRES 2811.00 h Guerra de confeti17.00 h Xocolatada18.30 h Bingo22.30 h DiscomòbilDISSABTE 2910.30 h Grup d’inflables 17.00 h Trencar l’olla22.30 h Ball amb l’orquestra QUARTS.Traca i fi de festa

PLAÇA DE LAFARGA

DIUMENGE 2310.00 h Traca i cercavila11.30 h Concurs de plastilina14.00 h Vermut de socis17.00 h Campionat de parxís sènior23.00 h Ball amb l’oquestra MÀQUINADEL SABOR DILLUNS 2410.30 h Campionat de parxís infantil12.00 h Campionat de petanca (no professionals)13.30 h Concurs de truites17.30 h Taller de pintura de samarretes(cal dur la samarreta blanca)23.00 h Ball amb l’orquestra VALPARAISODIMARTS 2510.00 h Salsitxada popular12.00 h Concurs de sudoku17.30 h Dòmino femení18.00 h Concurs de dibuix21.00 h Sopar de germanor i xou amb MICHEL HAVANADIMECRES 2610.00 h Castells inflables i guerra d’escuma18.00 h Mongetada popular i bingo23.00 h Ball amb l’orquestra MONTECARLODIJOUS 2710.00 h Castells inflables i guerra d’escuma18.00 h Berenar d’avis23.00 h DiscotecaDIVENDRES 2810.00 h Cursa atlètica11.30 h Campionat de remigio16.00 h Xocolatada i pallassos23.00 h Xou de la comissióDISSABTE 2911.30 h Guerra d’aigua14.00 h Entrega de premis18.00 h Sardanes amb la COBLA BAIXLLOBREGAT23.00 h Ball amb l’orquestra CARIBE CATALÀ

FINLÀNDIADIUMENGE 2309.00 h Traca d’inici de festa09.30 h Esmorzar per als socis 14.00 h Vermut per als socis del car rer18.00 h Havaneres amb XARXA21.30 h Sopar de mercatDILLUNS 2410.00 h EsmorzarOfrena floral a Sant Bartomeu, a l’esglé-sia de Santa Maria de Sants14.00 h Dinar lliure21.30 h Sopar lliure23.00 h FUNK A’MIXDIMARTS 2510.00 h Esmorzar al carrer11.30 h Joc de futbol taula

Agost de 2009 03

especial Festa Major14.00 h Graellada lliure17.00 h Xocolatada18.00 h Animació infantil a càrrec d’ORIOL CANALS19.30 h Espectacle de circ a càrrec deCIA. EL NEGRO Y EL FLACODIMECRES 2621.30 h Sopar lliure23.00 h Espectacle de màgia a càrrecde JOAQUÍN MATASDIMECRES 2610.00 h Salsitxada al carrer14.00 h Mostra de paelles18.00 h Taller de circ amb LA SALA22.00 h Espectacle del c/ FinlàndiaDIJOUS 2710.00 h Esmorzar al carrer11.30 h Trencar l’olla14.00 h Dinar lliure17.00 h Xocolatada18.00 h Pallassos i titelles a càrrec delgrup TURURUT21.30 h Sopar de dones 23.00 h Ball de músiques de festa major d’ahir i d’avui amb DJ IEM I DJ XANGADIVENDRES 2810.00 h Esmorzar al carrer11.00 h Passejada amb ponis14.00 h Dinar lliure18.00 h XIX Lliurament de premis delconcurs popular de guarniment de carrers 19.30 h Lliurament de premis del XVIconcurs fotogràfic del carrer20.30 h Concurs de postres 22.00 h Sopar de la cervesa23.30 h Ball amb CHAPÓDISSABTE 2910.00 h Esmorzar al carrer11.00 h Taller de circ amb LA SALA14.00 h Mongetes amb botifarra18.00 h Sardanes amb la JOVENÍVOLADE SABADELL21.30 h Sopar de germanor23.15 h Bingo 23.30 h Ball amb BLUE MARINE TRIO03.00 h Traca de final festa

GUADIANADIUMENGE 2310.00 h Traca d’inici de Festa Major11.00 h Foc per a la sardinada14.00 h Sardinada popular18.00 h Espectacle infantil amb TRIOTUMÀCAT23.00 h BEATLES COVER BANDDILLUNS 2412.00 h Concurs de dibuix i jocs infantils18.30 h Jocs de taula23.00 h CinemaDIMARTS 2511.00 h Escacs. Campionat de dobles18.00 h Jocs de taula20.00 h Havaneres i rom cremat ambMAR ENDINS22.00 h BingoDIMECRES 2612.00 h Gimcana18.00 h Jocs de taula. Berenar amb salsitxes18.30 h Espectacle infantil d’ELS FARSANTS23.00 h Discomòbil amb TITO JARPERDIJOUS 2718.00 h Jocs de taula20.30 h Celebració 25è aniversari 21.00 h Sopar de botifarra amb mongetes23.00 h Ball amb l’orquestra FUNDACIÓ M. BOLTY. Música de tots els tempsDIVENDRES 2812.00 h Jocs infantils18.00 h Xocolatada infantil23.00 h Nit de música jove del barriLHOPZ (rap), BLUE COCONUT (heavy) iFUNKEBAB PROJECT (funk)DISSABTE 2912.00 h Cursa popular13.30 h Guerra d’aigua19.00 h Entrega de premis20.30 h Sopar de germanor23.00 h Ball amb l’orquestra HIT BEAT.Traca de final festa

ROBRENYODIUMENGE 2313.00 h Traca d’inici de Festa Major14.00 h Vermut d’inauguració 14.30 h Inscripcions als campionats17.00 h Inici dels campionats.Ball d’inauguració amb HIT BEATDILLUNS 2410.00 h Ofrena floral a Sant Bartomeua l’església de Santa Maria de Sants ial mercat (12.00 h)13.30 h Concursos de truites, callos ipastissos23.00 h Ball amb KRÀTERDIMARTS 2514.00 h Sardinada 17.00 h Campionat de dòmino18.00 h Salsitxada22.00 h Sopar de germanor23.00 h Ball amb D’ALTRA BANDADIMECRES 2617.00 h Campionat de dòmino18.00 h Berenar per a la gent gran 23.00 h KaraokeDIJOUS 2713.30 h Concurs d’allioli14.00 h Botifarrada amb seques17.00 h Final campionat de dòmino17.30 h Tallers infantils22.00 h Havaneres i rom cremat amb PORT-BO 24.00 h DiscotecaDIVENDRES 2812.00 h Gimcana infantil18.00 h Xocolatada infantil amb elgrup d’animació EL FLABIOL23.00 h DISCO COCODRILO CLUB D’ALBERT MALLADISSABTE 2910.00 h 3a trobada d’intercanvi de plaques de cava al carrer i venda deplaca commemorativa de la trobada13.00 h Lliurament de premis delscampionats i concursos al carrer14.00 h Cloenda de la Comissió i aperitiu23.00 h Ball amb l’orquestra 4 VERSIONS

ROSÉS (CASA GRAN)

DIUMENGE 2311.00 h Traca i pregó. Geganters, banda i majorets14.30 h Dinar de la banda, les majorets i els geganters17.00 h Bingo22.30 h Actuació de MONEDILLUNS 2410.00 h Ofrena floral a Sant Bartomeu 11.00 h Jocs infantils (sotagots i potsper a llapis)17.00 h Grup infantil QUATRE GATS ixocolatada22.00 h Havaneres amb el GRUPMONTJUÏC23.30 h BingoDIMARTS 2511.00 h Jocs infantils (fang i plastilina) 17.00 h Jocs tradicionals i xocolatada22.30 h Ball amb l’orquestra PACÍFIC00.00 h Actuació de KARINADIMECRES 2611.00 h Jocs infantils (davantals i capes)14.30 h Dinar per als socis17.00 h Balls de saló amb l’ESCOLASHEILA22.30 h BingoDIJOUS 2711.00 h Jocs infantils (moneders i carpetes amb briks)18.00 h Ball amb l’orquestra CADILLAC22.30 h Ball amb l’orquestra CADILLAC

DIVENDRES 2810.00 h Salsitxada gratuïta10.30 h Trobada de puntaires11.00 h Jocs infantils15.00 h Inflables i llits elàstics22.30 h Actuació de LOS DE SIEMPREDISSABTE 2911.00 h Jocs infantils (marcs)14.30 h Dinar de gala17.00 h Jocs per a grans i festa 22.30 h Discomòbil

SAGUNTDIUMENGE 2310.00 h Traca i majorets13.00 h Vermut18.00 h Festa d’escuma, música i jocs20.00 h Concurs: croquetes i bunyols22.30 h Ball FORUNN TRIODILLUNS 2411.00 h Taller de dibuix18.00 h Pallassos i animació 20.00 h Botifarrada per a socis23.00 h Cinema a la frescaDIMARTS 2510.00 h Salsitxada11.00 h Dibuixos18.00 h Karaoke23.00 h Ball amb TOMA NOTADIMECRES 2610.00 h Salsitxada21.00 h Sopar de veïnat i bingoDIJOUS 2710.00 h Salsitxada18.00 h Sardanes 20.00 h Sardinada per als socis22.00 h Ball BLUE MARINEDIVENDRES 2810.00 h Salsitxada i manualitats18.00 h Titelles amb BABI19.00 h Xocolatada22.30 h Havaneres amb PEIX FREGITDISSABTE 2910.00 h Salsitxada11.00 h Guerra de confeti i pinyata21.00 h Sopar de germanor 22.30 h Ball amb CAVA TRIOTraca fi de festa

SANTA CECÍLIADIUMENGE 2309.00 h Traca i esmorzar11.00 h Campionat dòmino18.00 h Taller de plastilina22.30 h Ball duet ESQUITXDILLUNS 2410.00 h Ofrena floral St. Bartomeu11.30 h Campionat dòmino 21.30 h Sopar d’avis22.30 h Revista El MolinoDIMARTS 2510.00 h Campionat de dòmino11.00 h Exhibició de rapel13.00 h Concurs d’allioli, botifarrada18.00 h Jocs infantils23.00 h Havaneres PORT VELL i romDIMECRES 2611.30 h Discs sol·licitats17.30 h Taller d’aeromodelisme18.30 h Salsitxada23.00 h DiscomòbilDIJOUS 2710.00 h Campionat de dòmino11.30 h Guerra d’aigua18.00 h Xocolatada i animació 21.30 h Sopar de germano i bingoDIVENDRES 2810.00 h Final campionat de dòmino11.30 h Scalèxtric12.30 h Concurs d’amanides14.00 Sardinada i bingo19.30 h Festa del frankfurt 23.00 h Ball amb BOSSA NOVADISSABTE 2912.00 h Lliurament premis13.00 h Concurs de truites i canapés18.30 h Parxís 23.00 h Discomòbil amb escumaTraca fi de festa

VALLADOLIDDIUMENGE 2311.30 h Traca i tennis taula17.00 h Campionat tennis taula18.30 h Taller batuca22.00 h Ball amb CAPRICORNIODILLUNS 2413.30 h Vermut per a socis 17.00 h Campionat tennis taula 22.30 h DiscomòbilDIMARTS 2513.00 h Botifarrada21.30 h Sopar amb DUO CELESTEDIMECRES 2613.00 h Concurs de truites17.00 h Berenar dels avis22.30 h Concert ROCK UNKNOWN

DIJOUS 2711.30 h Salsitxada18.00 h Xocolatada i animació 21.30 h Sopar de germanor i bingoDIVENDRES 2810.00 h Final del campionat de dòmino11.30 h Scalèxtric12.30 h Concurs d’amanides14.00 Sardinada i bingo19.30 h Festa del frankfurt 23.00 h Ball amb BOSSA NOVADISSABTE 29Tot el dia mercat d’artesania11.00 h Futbol sobre taula «Futis»12.00 h Lliurament dels premis de fotografia 22.30 h Havaneres amb MAR BLAVA

VALLESPIRDIUMENGE 2311.00 h Traca, cercavila i geganters13.00 h Aperitiu18.30 h Sardanes amb la cobla SANTJORDI CIUTAT DE BARCELONA. Con-curs de colles improvisades22.30 h Ball amb el duet ESQUITXDILLUNS 2410.00 h Ofrena floral a Sant Bartomeu11.00 h Jocs infantils12.00 h Sardinada17.30 h Partides de dòmino23.00 h Havaneres i rom cremat ambPORT-BODIMARTS 2511.00 h Jocs per a la quitxalla13.00 h Vermut per a socis17.30 h Partides de dòmino18.00 h Jocs infantils23.00 h Havaneres i rom cremat ambPORT VELLDIMECRES 2613.00 h Salsitxada17.00 h Final de dòmino18.00 h Intercanvi de plaques de cava23.00 h Ball amb QUARTZDIJOUS 2710.00 h 1a trobada de puntaires18.00 h Xocolatada i animació 23.30 h Discomòbil MEGA MIXDIVENDRES 28Tot el dia mercat al carrer23.00 h Ball amb SABOR SABORDISSABTE 2915.00 h Paella23.00 h Ball amb AGUSTÍN ASPA

BORINOTS(Colla castellera)DIMARTS 2519.00 h Assaig al carrer22.00 h Cinema a la fresaca: Wall E00.00 h Crema-Pica-Puja a la plaça OscaDIMECRES 2622.30 h Traca d’inauguració de la Festa Major22.30 h Teatre i xou d’acció amb lacompanyia MATÈRIA ORIGINAL23.30 h LA REPUBLI-K DE L’AVERN i PD MelindroDIJOUS 27De 18 a 2h Fira d’artesans del barri deSants18.00h Animació infantil amb JAUMEBARRI22.30 h Concert de ZAFACON00.00h Concert de RAUXADIVENDRES 28De 18 a 2h Fira d’artesans del barri deSants21.30 h Assaig al carrer23.30 h Concert de la COMPANYIAELÈCTRICA DHARMA01.30 h Concert de LOS LLORUS DELNEGRITUDISSABTE 29De 10 a 3 h Fira d’artesans del barri deSants11.00 h Inici del IV Campionat de Botifarra14.00 h Botifarrada popular18.00 h Crema-Pica-Puja: cercavilapels carrers guarnits dels Bastoners deSants i colles convidades 20.00 h Crema-Pica-Puja: pilar cami-nat dels Castellers de Sants (pl. Bonet i

Muixí – Cal Borinot)20.30 h Crema-Pica-Puja: ball i cercavi-la dels Geganters de Sants21.15 h Crema-Pica-Puja: acte conjunti correfoc amb els Diables de Sants a laFesta Major Alternativa22.00 h Concert de SPLAC23.30 h Concert de TXILUM01.00 h Concert de PIRAT’S SOUND SISTEMADIUMENGE 3012.00 h Actuació castellera de festamajor al passatge del Vapor Vell

CONCURS «ELS CASTELLERS DESANTS VISTOS PELS NENS I NENESDEL BARRI»Exposició permanet i votació populardurant tota la Festa MajorEntrega de premis diumenge 30 d’agost a les 11.45 h al passatge delVapor Vell, abans de l’actuació castellera

FESTA MAJORALTERNATIVA

A LA PLAÇA OSCADILLUNS 2421.00 h Sopar popular de carmanyola22.30 h Traca inicial i pregó.Concert NARAINA i RAYDIBAUMDIMARTS 2512.00 h Activitats infantils13.00 h Vermut14.00 h Dinar a càrrec de L’Accent16.30 h Campionat de musTarda de punxadiscos DJ SOUL iDJ ARCAIDA21.00 h Titelles22.00 h Concert de DEFRIED i GADJODIMECRES 2617.00 h Mercat d’intercanvi18.00 h Berenar amazicXerrada Trans en lluita: presentacióde la campanya «Stop patologitzaciótrans»22.30 h Concert de CARACOLA,CHAQLALA i SLINGSHOTS

A L’APARCAMENT DE L’ESTACIÓD’AUTOBUSOSDIJOUS 2719.00 h Cercacarrers amb BATUKADALUMALUKUTO22.00 h Concert de RED SOUL COMMUNITY, DR. CALYPSO i SOWETODIVENDRES 2818.00 h Marató de rock santsenc: «15anys, 15 grups»DISSABTE 2911.00 h Gimcana d’escalada urbana13.00 h Concurs de paelles14.30 h Degustació de paelles18.00 h Crema-Pica-Puja: cercavila dela Colla Bastonera, pilar caminat, ba-llada de gegants i correfoc22.00 h Concert i brindis pels presosamb NAN ROIG, SUSI Y LOS 4 i ALWAYSDRINKING MARXING BANDDIUMENGE 3017.00 h VII Cursa de Carretons

Agost de 200904

especial Festa MajorAmb motiu del 15è aniversaride la Festa Major Alternativade Sants (FMA), en aquestaedició de l’especial de Festa

Major de LA BURXA hem vol-gut donar veu a personesque van ser presents en elsinicis d’aquesta festa.

Irene Jaume GambínBarcelona

Com encareu aquesta 15a FestaMajor Alternativa de Sants (FMAS)?Enguany són unes festes simbòliques,ja que complim 15 anys organitzantles festes alternatives al barri i hemvolgut fer una programació especial. Amés, hem comptat amb la col·labora-ció de molta gent que els darrers anysno ha participat en l’organització peròque ho va fer en els primers: han orga-nitzat les activitats de tot un dia.

A part, tornem a incloure el Crema-Pica-Puja, la jornada de cultura popu-lar, on hi participaran colles bastone-res, de diables, geganters i els Bori-nots. Com a gran novetat, fem laMarató de grups santsencs, amb lacol·laboració de 15 grups del barri.

Com sorgeix la iniciativa de la marató?Des de l’organització volíem fer algu-na cosa especial pels 15 anys. Comque som conscients de la realitat mu-sical que hi ha al nostre barri vam pen-sar que organitzar una jornada ambmolts grups del barri faria que, al-menys, es coneguessin. Al barri hi hamolts grups de música però potser noes coneixen entre ells i nosaltres tam-poc, ja que no hi ha cap espai on con-flueixin. Per això, la jornada pot servirper crear una xarxa de coordinació degrups musicals on puguin posar encomú les seves problemàtiques, comara la manca de locals d’assaig.

Enguany s’ha tornat a canviar l’es-pai dels concerts de gran format.Com es veu des de l’organitzacióun altre canvi?El Districte es va negar a cedir l’Es-panya Industrial ja que el parc està enobres fins al desembre. L’alternativaproposada pel consistori va ser el pàr-

quing de darrere de l’estació d’auto-busos i la vaem acceptar perquè al ba-rri no hi ha espais que puguin encabirun model de nit com el nostre, ambconcerts grans, gran afluència degent, etc. A nosaltres, que cada anyhaguem de canviar d’espai ens supo-sa unes dificultats extres a l’hora defer la programació de les activitats, elmuntatge, les infraestructures, etc.De totes maneres, tenim el compro-mís del Districte de fer una reuniójuntament amb la Federació de Car -rers per desancallar el tema.

Per què se segueix reclamant l’Es-panya Industrial? És un espai idoniper a la FMAS? Des de l’Assemblea de Barri de Santsseguirem reclamant el parc perquècreiem que és el millor espai per dura terme totes les activitats que volemfer, ja siguin concerts nocturns ambmolt públic o activitats diürnes, que al’espai que tenim enguany no es po-drien fer per la seva ubicació i per lesseves característiques: no hi ha capombra, és un espai molt ampli peròmolt impersonal, etc. És a dir, és unespai que és al barri, però queda moltapartat del que seria l’epicentre del’activitat.

El Districte ja havia proposat fauns anys el parc de l’Espanya In-dustrial. Per què no es va acceptaren aquell moment?En aquell moment la FMA es feia alpàrquing del costat de les vies, a laplaça de Sants, i l’afluència de gentno era tan gran com aquests darrersanys. Arran de les obres de l’alta velo-citat, ens van traslladar a l’estació deSants i va ser a partir d’aquella èpocaquan la FMA creix, ja que la progra-mació de les festes va augmentar tanten quantitat com en qualitat. Aixídoncs, les necessitats van canviar.

«Seguim reclamant el parc perquè és l’espai idoni per fertotes les activitats»Rocio Barba VázquezMembre de la Festa Major Alternativa de Sants (FMA)

«La Festa Major d’ara té més contingut»Núria Alcober Membre de La Mandràgora, va participar en la primera FMA

Irene Jaume Gambín Barcelona

Com va començar a caminar laFMA?La idea inicial va ser crear un espaidins les festes majors que donés res-posta a tot un moviment de gent joveque des de diferents col·lectius reivin-dicatius, culturals i musicals estàvemtreballant durant l’any. Ens vam coor-dinar amb les Cotxeres, que ens vancedir l’espai del passatge Gelabert iles instal·lacions del bar, ja que la Fe-deració de Carrers no va donar res-

posta a les nostres peticions. El pri-mer any vam fer una programació bà-sicament musical amb bandes deSants com Desconcert, Acústic, Sants-Estació, Innocents i Ràbia Positiva.

Qui tipus de gent hi participava? En l’organització del primer any hivan participar gent de diferentscol·lectius: Koito Doñana, La Man -dràgora, les Joventuts Comunistes, al-tres col·lectius del Centre Social deSants, gent a títol individual, etc. Vaser un èxit de participació, fet que vademostrar que era evident que calia

un espai alternatiu i jove a la FestaMajor de Sants.

Com creus que ha evolucionat desde llavors fins ara?Doncs hi ha més col·lectius, més pro-gramació i, per tant, més contingut. Jades del segon any, amb la incorpora-ció del moviment okupa (La Garnatxai l’Hamsa), tot sumava. Ara ja són 15anys, però no pot ser que cada anys’hagi de lluitar per una ubicació i unsmitjans mínims. Malgrat tot, any rereany es demostra que encara tenimmolta corda i moltes coses a dir i a fer.

«Som un exemple de festa major alternativa»Gregor Excomponent d’Innocents i actual guitarrista de Ràbia Positiva

Albert Ricart Sanjuan Barcelona

Vas participar en una de les prime-res festes organitzades pel joventde Sants. Com van ser?Les primeres van ser entre el 1995 i el1997. Les organitzaven la gent delcol·lectiu La Mandràgora i gent de laGarnatxa. Coneixia gent dels col·lec-tius que hi estaven implicats, però hiparticipava més com a músic. Bandesdel barri com ara Ràbia Positiva, Des-concert, Sants-estació i Innocents vamcol·laborar a l’hora de muntar-les.

Es feien a la rampa de les Cotxeres.Els dos primers anys van tocar ColorHumano i Discípulos de Otilia, queportaven molt de públic. Les del 1997van ser diferents: els col·lectius queles muntaven estaven una mica dis-persos i les vam organitzar a últimahora entre gent individual i algunesde les colles que ens movíem per laplaça Màlaga i el centre cívic, sensesubvencions ni ajudes. Les recordocom de les millors.

Com veus la FMA?Per bé o per mal hem sabut trobar un

model propi de festa major alternativasense dependre de subvencions ni deconcerts amb grups «alternatius medià-tics». Hi ha un bon equilibri entre lesdiferents activitats culturals i els con-certs. L’evolució de la FMA ha estatmolt bona; som un exemple de festamajor alternativa. Apleguem gent de di-ferents àmbits amb un mateix projecte,i això a altres barris o pobles és difícilde veure. A Sants anem tots a una.

D’aquest any, m’agrada la maratóde rock santsenc, serà un bon altaveuper donar a conèixer les noves pro-postes musicals del barri.

«Vam començar amb mésvoluntat que coneixements»Roger Sánchez Amat Veí del barri, va participar en les primeres edicions de la FMA

Martí Gutiérrez Farré Barcelona

Com a iniciador, entre altres, de laFesta Major Alternativa de Santscom vas viure aquells comença-ments?Doncs molt intensament. Ja havíemorganitzat activitats anteriorment, laFesta Major Jove, però aquell any ensllençàvem a la piscina muntant quatredies a Can Mantega. Amb més volun-tat que coneixements, vam aconse-guir tirar endavant la nostra proposta,i any rere any vam anar millorant.

Què us va dur a la necessitat d’or-ganitzar per vosaltres mateixosuna festa major paral·lela?Ni era una festa major paral·lela, nitampoc hauria de ser «alternativa».Més aviat es complementava amb lafesta ja existent. Ara bé, les nostres in-quietuds eren unes altres. Musical-ment volíem portar grups de la nostracorda, políticament ens feia falta unespai propi, festivament no acceptà-vem el tarannà amb què l’Ajuntamentvolia impregnar la celebració. I orga-nitzativament, ens feia falta desenvo-lupar les nostres iniciatives i així

aprendre a posar en pràctica la nostrafilosofia esquerranosa.

Com veus , amb la perspectiva delsanys, la força que ha obtingut laFMA?Mai hauríem imaginat llavors que aga-faria les dimensions que actualmentté. És impressionant la quantitat degent que es mobilitza per muntar laFesta Major.

Continues participant-hi tot i elpas dels anys?Doncs fa uns anys que no gaire.

La carta que els se-grestats van redactarva ser enviada a JoanAchon i a Jacint Nu-biola, un cosí sant-senc de Joan Cros,amb una missiva delssegrestadors on indi-caven com fer el pa-gament. La personaportadora dels 8.000duros que exigien ha-via de conduir un rucen direcció a Grano-llers per una rutamarcada. Per tal d’i-dentificar-lo, dema-naven que anés co-bert amb una gorramorada. La contra-senya seria mitja carta del cinc d’orosretallada irregular-ment.

Un home anomenatJosep Casamitjana vaseguir les instruc-cions però no portavaels diners i, en tro-bar-lo, els segresta-dors el van amenaçar.L’endemà, l’home va

repetir la ruta fins aSant Andreu, va seridentificat pels se-grestadors i va entre-gar-los el rescat.

El 19 d’abril, des-prés de rebre els di-ners, els segrestadorsvan treure els captiusdel pou i van compro-var que no tinguessinanotacions sobre eltraçat o l’amagatall.Van començar a cami-nar però, a mig camí,el capità va cridar enCros per fer-li escriu-re una nova carta. Elsbandits volien mésdiners.

Després de redac-tar la carta, JoanCros i Francesc Solàvan ser tancats enuna cova. Van roman-dre-hi amagats du-rant tres dies, durantels quals van intentarconvèncer els vigi-lants perquè els alli-beressin. Això, però,no va passar fins al

dia 23, quan un mis-satger va anunciarque se’ls podia deixaren llibertat.

Van ser abandonatsal vespre, desprésd’haver estat cami-nant amb els ulls em-benats. Avançaventotalment perdutsfins que en una masiaels van indicar queeren a Badalona, ides d’allà van cami-nar fins a Sants.

Aviat van comen-çar les detencions. Eldia 24 van atraparAnton Gatuellas, elLlarg, que va confes-sar la seva participa-ció incitat per Batlle iBaixeres. Les se-güents van ser la do-na de Batlle i l’amantde Baixeres, a quivan confiscar mone-des, passaports enblanc i papers ambcontrasenyes.

Indagant entre elsseus coneguts, van

arribar a una casa aArenys, on, en un ti-roteig, van ferir i de-tenir Batlle, cap de lacolla, i van matarBaixeres. Amb les di-verses confessions,les detencions es vanmultiplicar fins a 24.La cova va ser localit-zada a l’interior d’u-na casa de Badalona.

A causa de l’estatde guerra que viviaCatalunya, les penesper als inculpats van

ser molt dures. 11d’ells van ser execu-tats a garrot. Quatrede les execucions vantenir lloc a Sants, en-mig d’una gran gen-tada, a la cantonadadel carrer Riera d’Es-cuder, davant el CafèBaldirí, on va comen-çar aquesta història.

Agus Giralt

Agost i setembre de 2009 07

Antigament la figa for-mava part de la dietade molts catalans. LaHistòria agrària delsPaïsos Catalans recullcom a finals del segleXIX les figues es men-javen amb pa amb oli,tant per esmorzar comper sopar, i en menja-ven pagesos i obrers.Era un conreu impor-tant tant al Principatcom a les Illes, i avui elreducte més importantde figuerals el trobem ala Mallorca septentrio-nal, on hi ha gent quetreballa per la seva re-cuperació.

L’arbre prové de l’À-sia Menor i va ser intro-duIt a la Mediterràniaper cultures tan anti-gues com els grecs i els

fenicis. La figa es con-sumeix fresca o seca. Ésaltament calòrica (hi haun 20% de sucres a lesfresques i un 50% a elsseques), i tot i així en-cara se’n fan elabora-cions que n’augmentenles calories, com el pade figues, que va ser un

ric aliment en èpoquesd’escassetat. El nom dela figa també ha gene-rat un munt de refranysi frases fetes, segura-ment a causa del seu altconsum popular, donat-li alhora un dolç signifi-cat més corporal. En ci-tarem dos: «Fer figa»

indica un estat de defa-lliment, i «Ser un/a figaflor» es diu d’aquellque és delicat o fins itot curt d’enteniment.Cal saber que la figaflor, o figa de Sant Jo-an, és la primera figaque surt al juny. Així, elconegut «de higos a bre-vas» en català seria defigues a figa flors.

La recepta: pa de figuesINGREDIENTS

300 g de figues se-ques600 g d’ametlles torrades100 ml de moscatell50 ml d’anísMatafalugaFarina

ELABORACIÓPiqueu les ametlles, lesfigues i la matafalugaper separat i desprésbarregeu-les en un reci-pient. Afegiu-hi el mos-catell i l’anís i reme-neu-ho amb força finsque quedi una massahomogènia i compacta.Poseu-ho en un motlleenfarinat amb un pes aldamunt i aneu-ho com-primint esporàdica-ment. Deixeu-ho en unlloc fred uns quatredies i ja el podeu des-emmotllar. Ja el podeutallar a llesques i acom-panyar-lo amb qualse-vol beguda d’herbes dela terra. A mi m’encan-ta amb ratafia. Bonís-sim!

Núria May Masnou

El segrest dels lladres del pou (3a part)

Alegria, que és Festa Major. Alegria, encetem la bota del racó. Alegria, que és Festa Major. Com cada any hem de matar el pollastre i posar xampany dins el porró. Apa, anem-hi, corre, vine, cuita. Salta i balla, canta la cançó.

Tiruliruliruli, tiruliruliruló. Avui matem el capó. Tiruliruliruli, tiruliruliruló. Avui és Festa Major.

Visca el pa, visca el vi, visca la mare del meu padrí.

Alegria, que és Festa Major. Alegria, perquè el nostre Sant és el millor. Alegria, que és Festa Major. Al matí tenim passada, missa, les sardanes i havent dinat, migdiada, processó, concert, castell de focs i ball a l’envelat.

Tiruliruliruli, tiruliruliruló. Avui matem el capó. Tiruliruliruli, tiruliruliruló. Avui és Festa Major.

Alegria, que és Festa Major. Com cada any hem de matar el pollastre i posar xampany dins el porró. Canviarem l’aixada pel pendó, que avui és Festa... Festa Major.

La Trinca

Alegria, ésFesta Major

Per Sant Llorenç, figues a querns

COBALTEls obrers alemanys de les mi-nes de plata tenien la creençaque corria per dins de les gale-ries un follet (kobalt o kobold)que es dedicava a prendre’ls la

plata i a deixar-hi, per befa, unmetall de color semblant, unamica rogenc. Quan es trobavenaquest mineral –un materialinútil fins que se’n van desco-brir les propietats terapèuti-

ques- cridaven kobalt!, enfa-dats, fent referència al gnomque s’havia rigut d’ells. Aques-ta denominació es va estendrea altres zones, de tal maneraque, per exemple, a la vall de

Gistau, prop de Benasc, on hiha mines de cobalt, se l’anome-na koból.

Text elaborat per en Jordi Esteban

UN TOMB PELDICCIONARI

RACÓ HISTÒRICLA CANÇÓ

FOGONS DE TEMPORADA

Imatge de l’execució dels lladres del pou.

DE GÈNOVA A ROMA ELMOVIMENT S’HA DISSOLT Els més de 3.000 periodistes acreditatsdurant la cimera van veure atònits comla jugada berlusconiana havia fet efec-te. Les accions descoordinades eviden-ciaven que els moviments socials ita-lians no passen per un dels seus mi-llors moments. Els sectors que durantla cimera de Gènova van treballar unitsper evitar la celebració de la reuniómostraven la seva fractura i la manca decapacitat per engrescar i fer una crida ala resposta organitzada. I és que desdel 2001 han passat moltes coses: totsaquells sectors en lluita, des dels TuttiBianchi fins als autònoms, han topatcontínuament contra un poder medià-tic totalment controlat pel presidentitalià. Un clar exemple va ser la respos-ta d’una ciutadania com la de l’Aquila,on el descontentament per la recons-trucció no va aflorir en cap momentpels carrers d’una ciutat fantasma i inhòspita.

No ens ha d’estranyar, doncs, queles notícies que emetien els mitjans ofi-cials no fessin pràcticament referènciaa les activitats dutes a terme pels con-traris a la cimera i en canvi sí que es fes-sin ressò dels temes públics tractats da-munt la taula. Canvi climàtic, combatde la crisi mundial, la fam a l’Àfrica i lasituació a l’Orient Pròxim. Segons ex-perts en lluites socials, la situació quees deriva de Gènova 2001 a l’Aquila2009 pot portar a un estat de reflexió ireplantejament de les lluites anticapita-listes per afrontar reptes tan difícilscom el control dels mitjans d’informa-ció i la coordinació per fer-hi front.

En moviment08

IMMIGRATS en1a persona

El cor i les arrels

Sílvia González

Fa sis anys que visc a Barcelona. Laraó que em va portar a instal·lar-meaquí va ser que necessitava un canvid’aires i, principalment, per qües-tions de feina. La societat del lloc onvaig néixer, Gijón (Astúries), és tan-cada, fins i tot retrògrada, diria. Crecque la gent jove no té llibertat perexpressar-se. El qui té altres creen-ces religioses, o que lluita per recu-perar la nostra llengua (el bable),que sigui vegetarià o que vulguipracticar el nudisme a la platja ho témolt difícil i sovint es converteix endiana de la crítica de molts. En certamanera, és fàcil sentir-se «marginat».

D’altra banda, la feina està moltmalament. Ja en queda poc d’aque-lla indústria que enriquia Astúries ioferia tants llocs de treball: la mina,els astilleros, la tabacalera del barride Cimadevilla, Ensidesa (gran in-dústria metal·lúrgica on va treballarel meu pare), el sector cotoner... Almàxim que pots aspirar és a tenirun comerç petit i viure del turisme,poca cosa més. Això també fa que hihagi molt poca immigració. Bé, lamanca de feina i la poca hospitalitat(ja sigui per prejudicis, ignorància odesconfiança).

El que enyoro indiscutiblementés la meva família, el suport i l’afec-te que em donen (això no té preu)i, com no, els meus amics, que mal-grat la distància segueixen al meucostat com si no hagués marxat.D’aquí, el que més m’ha cridat l’a-tenció i la cosa amb què em quedoés la lluita que teniu per fer queperdurin les vostres arrels; totaaquesta força que poseu a defensarllengua i tradicions i com tracteu detransmetre-ho a la gent que ve defora, dedicant-nos el vostre tempsamb una alegria sorprenent.

Per ser sincera, només tinc agraï-ment per aquesta ciutat que em vabrindar l’oportunitat de ser jo ma-teixa i on he trobat i he format lameva família. Sóc conscient que lesmeves arrels són a Astúries, però elmeu cor està aquí, a Catalunya.

La cimera del G8, celebrada ala població de Copito, Itàlia,durant els dies 8, 9 i 10 delmes de juliol, evidencia elpoder de l’actual president dela República italiana, SilvioBerlusconi.

Martí Gutiérrez FarréSants

La fortificació medieval seu de la Guar-dia de Fidanza de Copito va ser el llocmarcat pel president de la Repúblicaitaliana per celebrar la trobada de man-dataris del G8. Després de descartar laubicació a les illes Magdalenes —alnord de Sardenya—, Silvio Berlusconiva tornar a jugar les seves cartes. El llocescollit va ser la regió de Labruzzo, alcentre de la serra dels Apenins. Con-cretament a 7 quilòmetres de l’Aquila,ciutat de 72.000 habitants conegudapel tràgic terratrèmol de l’abril d’a-

quest any que va provocar 300 morts iprop de 5.000 ferits.

L’aposta de Silvio Berlusconi teniacom a intenció aprofitar la tragèdia local de l’Aquila per foragitar qualsevoltipus de protesta al carrer. Segons elsorganitzadors de les aïllades protestes,la intenció d’«Il Cavaliere» era utilitzarel veïnat per insistir en la tragèdia vis-cuda i així evitar-se maldecaps en unaciutat on una part important de la po-blació viu, hores d’ara, en campamentsimprovisats.

PROTESTES AÏLLADES I RESPOSTES DESMESURADES Les protestes aïllades, descentralitza-des i gens coordinades van començarel dissabte 4 a la base militar de Visen-za —al nord d’Itàlia—, on un grup d’an-timilitaristes propers al grup Tutti Bian-chi, liderat, entre d’altres, per LuccaCassarini, va intentar entrar a la seu mi-litar dels EUA. El DIGOS, la policia se-creta italiana, va sorprendre tothom eldiumenge 5 abans de la cimera dete-nint 24 persones que, segons fonts po-

licials, havien participat el 18 de maig aTorí en una marxa prèvia contra el G8.Les reaccions per part d’autònoms iprecaris en lluita van ser immediates.El dilluns 6 s’ocupaven sis facultatsarreu del país mentre s’entrava el rec-torat de la Sapienza a Roma. A la matei-xa capital, l’endemà es duia a terme untall de trànsit a la Piràmide, un encreua-ment molt concorregut de la ciutat. LaPolizia de Fidanza, la Polizie i els Cara-binieri van carregar brutalment contraels concentrats. Els actes a Roma novan donar mes de si i les mirades secentraven en l’afectada l’Aquila. Elsveïns d’aquesta ciutat van sortir al ca-rrer el cap de setmana previ a la cime-ra per retre homenatge als morts pelsisme i aprofitar la presència interna-cional per demanar més ajudes per a lareconstrucció.

L’altra mobilització va ser el diven-dres 10 en plena celebració de la cime-ra. Unes 3.000 persones convocadespel sindicat COBAS van sortir caminantde Paganica per dirigir-se a l’Aquila, onvan ser bloquejats per la policia.

Un moment de la marxa contrària a la cimera del G8. ALBERT GARCÍA

G8, entre la fissura i el sisme

Els països que hanparticipat al G8

Països permanents del G8:• Canadà• Estats Units• Japó• Itàlia• França• Alemanya• Rússia• Gran Bretanya• Unió Europea

Països que formen el G5:• Brasil• Mèxic• Índia• Xina• Sud-àfrica• Egipte (país convidat)

Agost i setembre de 2009

Govern. Davant d’això, algunes entitatshan demanat la revisió del Codi Penalperquè la negació de l’Holocaust siguitipificada com a delicte.

CASOS DE TORTURES D’altra banda, l’Informe sobre la tortu-ra a l’Estat espanyol del 2008 mostraque s’han donat 274 casos de denún-cies de tortures de la mà de 579 denun-ciants. Si fixem la mirada a Catalunya,veiem com s’han denunciat 28 casosper part de 62 denunciants. Els cossosde seguretat que han rebut més denún-cies han estat el Cos Nacional de Poli-cia, amb 206; les policies locals, amb90; la Guàrdia Civil, amb 56, i els Mos-sos d’Esquadra, amb 54.

S’assenyala que els casos que arri-ben a judici ho fan massa tard, alguns20 anys després, i que les condemnessón mínimes: d’un total de 564 casos,en 245 els denunciats van ser absolts ien 135, condemnats. Es reclama méstransparència en els casos de les 97morts sota custòdia estatal, ja que no-més se n’han pogut analitzar 56 (de laresta, ha estat impossible obtenir-ne informació).

La tortura se segueix donant senseque les institucions hi posin fre i sem-pre amb l’ajuda de l’opacitat amb quèes tracta la informació.

Agost i setembre de 2009

ESPAI DE TREBALL

Sospitososhabituals

Marc Faustino

El passat 21 de juliol el portal d’In-ternet Directe.cat, en el seu apartatde notícies de l’Agència Catalana deNotícies, es feia ressò del fet que elGovern de la Generalitat de la co-munitat autònoma de Catalunyasubvencionaria amb un milió d’eu-ros els sindicats CCOO i UGT per«impulsar projectes de millora deles condicions de treball».

Segur que als i les que llegim lapremsa compromesa això ens fapensar en les notícies que habitual-ment ens arriben sobre els ajuts quela classe política dóna al sindicalis-me, el qual també sustenta l’estatde l’economia i de la societat. Unsindicalisme que orienta la seva tas-ca a fer d’esmortidor de les pèssi-mes condicions de treball i de vidaen les quals viu la classe treballado-ra, i que rep un premi més a la se-va fidelitat al diàleg social acrític enaquests moments de pujada de l’a-tur i de la precarietat empresarial.

Aquesta notícia no ha aparegut acap més mitjà de comunicació. Iallò que no surt en els mitjans, sim-plement, no existeix. És curiós quequan des del sindicalisme català i declasse critiquem els fets que es pro-dueixen en el món del treball sem-pre som sospitosos de voler presen-tar situacions poc importants per ala vida de la gent. Tant important ésfer les coses que fem com donar-lesa conèixer a tothom perquè la gentdeixi de desconfiar en nosaltresquan denunciem una situació. Perexemple: denunciar l’atorgamentde sub vencions sense cap tipus deraó ni cap tipus d’efecte en la millo-ra de les condicions de treball.

Aquesta desconfiança, dia a dia,desapareix en moltes empreses demoltes ciutats, pobles i barris. Però,tot i així, la presumpció de culpabi-litat que recau tan sovint en les per-sones que denunciem que ja n’hi haprou que ens intentin prendre elpèl no cau tan de pressa com ensagradaria.

De l’informe anual del 2008publicat per SOS Racisme pera l’Estat espanyol i de l’infor-me del 2008 de laCoordinadora per laPrevenció de la Tortura enpodem extreure dues conclusions: el racisme institucional ha augmentat iles denúncies per torturescontra l’Estat es tracten ambpoca transparència.

Albert Ricart SanjuanSants

L’informe de SOS Racisme tracta dife-rents casos que incideixen o es veuenafectats per les actuacions racistes i xe-nòfobes. Un dels punts calents del re-port són algunes decisions preses perla Unió Europea, per exemple, la Di-rectiva europea de Retorn. Aquesta lleiunifica els terminis de retenció en cen-tres d’internament d’estrangers (CIE),permetent que les persones en situacióirregular puguin ser-hi tancades fins a18 mesos. També regula l’internamentde menors, augmentant la seva insegu-

retat jurídica tot deixant la capacitat dedecisió en mans de les autoritats admi-nistratives. A més, s’aposta per una po-lítica d’externalització de fronteres enforma de convenis de repatriació, demanera que es condicionen els ajuts iles facilitats diplomàtiques als païsossegons el grau de col·laboració de ca-dascun d’aquests.

SITUACIÓ A L’ESTAT ESPANYOLCentrant la mirada en l’Estat espanyol,veiem que és el primer país Europeuen el blindatge i l’externalització defronteres. Enguany ha invertit el doblede recursos en el control de fronteres,fet que ha provocat la mort de 131 per-sones i la desaparició de 221. El Con-sell de Ministres va aprovar un avant-projecte de la llei d’estrangeria que en-duria la política migratòria. Aquestesmodificacions permeten restringir elreagrupament dels pares, l’augment a60 dies del temps d’internament alsCIE i la penalització de la solidaritat.Diverses organitzacions, entre lesquals, Justícia i Interior del Parlamenteuropeu, van denunciar els CIE espa -nyols pel seu caràcter penitenciari i lesrestriccions de la llibertat.

Pel que fa al tracte que reben els me-nors no acompanyats al nostre país, lespolítiques que es duen a terme mos-

tren la despreocupació dels governsper la infància, més preocupats pel seuestatus d’immigrants irregulars. Això esfa palès amb l’actuació de comunitatsautònomes en els casos que intentendemostrar la majoria d’edat dels me-nors tot i que les proves científiques di-guin el contrari, tal i com ha passat aCatalunya i a Astúries. Un fet que ha es-tat denunciat reiteradament per dife-rents organitzacions són les condicionsdels centres de menors espanyols, so-bretot els de les Illes Canàries.

L’informe també assenyala com continuen les agressions i els abusosper part dels cossos de seguretat pú-blics: SOS Racisme ha rebut 80 denún-cies d’agressions. El 2008 han apareguten premsa casos de condemnes aagents dels Mossos d’Esquadra i agres-sions al metro de Madrid. Davant d’ai-xò, s’han començat a instal·lar càmeresa les comissaries dels mossos i s’ha re-dactat un codi deontològic per als cos-sos de seguretat públics de Catalu nya,tot i que només com a manual de bo-nes pràctiques.

SOS Racisme demostra amb dadesque l’extrema dreta segueix actuant.S’han autoritzat manifestacions ultra-detranes a diverses comunitats, tot il’oposició dels ajuntaments, però ambla passivitat total de les delegacions del

Tortures i racisme a l’Estat espanyol Tanca de la frontera de Ceuta. INTERNET

09

2.000 persones. Aquesta és una inicia-tiva principalment de les persones queprocedeixen de la regió on va viureaquest sant i on és molt popular. Al’Índia la cerimònia s’allarga duranttres dies i al voltant del 2 de juny, datade la mort del sant.

Baba Prem Singh va néixer el 1882a Kori Duna Sinhg, però als 13 anys vaanar a la veïna Murala Wale per estu-diar. Actualment aquesta zona es trobaen territori pakistanès, però llavors en-cara no s’havia produït la partició delPanjab, conseqüència de la indepen-dència de l’Índia respecte de la GranBretanya. Era el 1947, i Baba PremSingh ja feia anys, des del 1908, quehavia estat nomenat sant, una manerade reconèixer una persona que desta-ca per la seva conducta justa, d’ajuda idisposició cap als altres. La indepen-dència va dur-lo a Begowal, a la part ín-dia del Panjab, on va voler que anessin

totes les persones de la seva casta. Unade les seves lluites principals va serpossibilitar l’accés a l’educació de laseva casta, i per a tal fi va entrar tambéa la política.

Pertanyia a la casta Loubana, que notenia tant accés a l’educació com lescastes «superiors». Perquè, tot i queuna de les reivindicacions amb què vanéixer el sikhisme el segle XV de la mà

Amb motiu de la com -memoració de la mort de santBaba Prem Singh, el 5 dejuliol es va fer una celebraciósikh multitudinària a lesCotxeres de Sants.

Jordina Sánchez AmatSants

Normalment les celebracions es fansetmanalment al gurdwara (nom querep el temple sikh), com el que hi ha-via al barri fins que el maig del 2008 esva traslladar del carrer Sagunt a l’Hos-pitalet. Però en dates assenyalades,quan es preveu més afluència de per-sones, s’opta per un espai més gran.

Parmanjit Singh, membre de l’orga-nització, afirma que en aquesta ocasióes calcula que hi van passar més de

Cultura10 Agost i setembre de 2009

Trobada sikh a les Cotxeres

El mostrador

Avegades sembla que la par-ticipació ciutadana i la de-mocràcia en les societatsoccidentals «desenvolupa-des» molts cops són més

minses del que els polítics i mitjansde comunicació de masses intentenfer-nos creure. I és que molt sovintveiem com la suposada democràciaen la qual vivim acaba caient a les ur-pes manipuladores de les grans em-preses transnacionals. Però davantd'això, els nostres hàbits de consumsón una de les millors eines que te-nim a les mans per canviar el món onvivim. Cada compra és un vot. I cada«no-compra» o producte que deixemde consumir, també.

Això no vol dir que només ambconsumir de forma responsable o

conscient n'hi hagi prou, ja que sem-pre segueix sent necessària la pressiópolítica i la denúncia per aconseguircanvis estructurals i de més enverga-dura. Però com a mínim sí que po-dem començar per exercir un con-sum responsable i transformador endiversos àmbits de la nostra vida: op-tar per consumir productes ecològics,locals i de temporada; o optar pelsdel comerç just o l’economia solidàriaquan són productes de fora; fer servirelectrodomèstics i llums de baix con-sum; utilitzar la bicicleta o el trans-port públic en comptes del cotxe;contractar energia elèctrica per a casaprocedent de fonts renovables; tenirels nostres estalvis en banca ètica;contractar assegurances ètiques i soli-dàries; etc.

Donaremvacances alconsumresponsa-ble?

Cooperativa Germinal

Però arriben les vacances d'estiu, iamb aquestes tota una sèrie de canvisd'hàbits a les nostres vides. Les festesmajors, la caloreta, el turisme i elsviatges. Nous hàbits que segons comels visquem poden dificultar-nos tot

això de seguir mantenint unes pràcti-ques de consum conscients i respon-sables i, fins i tot, portar-nos a incohe-rències, com per exemple que enunes festes majors alternatives que sesuposa que lluiten contra l'statu quo ique reivindiquen models alternatiusal capitalisme només s'hi serveixin be-gudes de grans empreses cerveseresindustrials o de marques transnacio-nals símbols del capitalisme més fe-rotge. Però justament les vacances po-den ser una molt bona ocasió per po-sar-se les piles, sense presses peròsense pauses, i que així siguin el con-sumisme i el capitalisme esbojarratels qui facin vacances, i no les nostreslluites socials i la nostra consciència.

Enguany l’Agrupament Escolta i Guia Montserrat-Xavier ha celebrat el 75è aniversari amb el barri i ambels centenars de persones quen’han format part.

Mireia PuiSants

del Guru Nanak era rebutjar el sistemade castes imperant a l’Índia, la sevaeradicació ha esdevingut un procéslent i difícil.

Moment de la cerimònia que es va celebrar a les Cotxeres. JORDINA SÁNCHEZ AMAT

bles, com l’aportada per Miguel Lez-cano, que va afirmar que amb un horturbà en un espai de 20 m2, es podiaalimentar una família tot l’any. El con-cert de Los imperfectos va tancar lajornada.

La iniciativa va néixer del col·lectiuLa Granera, que vol reivindicar i fo-mentar un ús del temps diferent. Volser un punt de trobada per a les per-sones que fan artesania de la vida dià-ria, i que intenten evitar el cicle deproducció-consum a què el sistemaactual les aboca.

Aquesta entitat històrica d'Hostafrancsnaixia el 1934 vinculada al CentreMontserrat-Xavier amb el nom de Fo-llets Sant Jordi. Els seus fundadors, Jo-an Pelegrí, Josep Artigas, Gabriel Faurai Xavier Gugel van crear-la amb la vo-luntat d'educar el jovent en contacteamb la natura. Durant la postguerra,als anys quaranta, l'agrupament va te-nir una activitat esporàdica fins que esrefundà amb el nom de Sant Bernat de

Claravall, primer i Pere el Gran des-prés, a mitjans dels anys cinquanta. Fi-nalment, l'any 1960 adoptà el nom ac-tual. A principis dels setanta, a causa dela influència del maig del 68, prenguéuna tendència més heterodoxa dinsl'escoltisme, primant en l'educació delsinfants i joves el coneixement de l'en-torn social i ambiental, la formació del'esperit crític, el treball en equip i elcompromís amb la comunitat.

L'aniversari ha consistit en la cele-bració d'una jornada infantil al Parc del'Espanya Industrial, un concert a lesCotxeres de Sants, la tradicional cami-nada nocturna de Barcelona a Montse-rrat i finalment un sopar i una exposi-ció on es van reunir membres de les di-ferents generacions que n'han formatpart.

75 anys d’escoltisme aHostafrancs J. Font Ollé

Sants

La jornada «Un petit tast, opcions ali-mentàries al teu abast», que va tenirlloc el 5 de juliol a l’Espai Obert, vareunir al llarg del dia una cinquante-na de persone que van compartir lesseves experiències en l’àmbit de lescooperatives de consum, els horts ur-bans i el veganisme. El que va predo-minar durant tot el dia va ser l’esperitcrític envers la forma com ens alimen-tem, i es van donar alternatives via-

Un petit tasttransformador

Gener de 2008 11

Arreu QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS? En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des deLA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat

immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials comecològiques i econòmiques, i dels moviments populars queens fan avançar.

El carrascal de la Font Roja ésun paratge amb 2.400 hectà-rees d’extensió d’alt valor biològic ubicat a la comarcade l’Alcoià.

Pau Grau i MiraAlcoi

Declarat parc natural l’any 1987, esde-vé un espai excepcional: el bosc típicmediterrani més meridional del nos-tre territori. Una part molt importantdel bosc es troba cobert de carras-ques, o roures valencians, que donennom al paratge, mentre a altres zoneshi ha una important presència d’espè-cies caducifòlies molt escasses al PaísValencià. També la seua fauna és moltpreuada, i al parc hi ha a més bonsexemples de la interacció humana res-pecte el seu entorn natural: forns decalç, carboneres, masos, corrals, i elssingulars pous, o caves, de neu.

MUNTANYA HISTÒRICAPerò té encara un altre valor molt es-pecial: la relació que sempre ha man-tingut amb els pobles del seu voltant,esdevenint quasibé una muntanya sa-grada. Allà s’hi van trobar els lliris mi-raculosos amb la imatge de la marede déu que esdevindria patrona d’Al-coi; i des de temps immemorials hi haacudit la gent d’Alcoi i comarques delvoltant per gaudir de la tranquil·litat ila bellesa del paisatge i la natura.

Sense dubte, es tracta d’un paradísmuntanyenc a poca distància de cen-tres turístics com Benidorm, Gandiao Alacant; i probablement, aquest pri-vilegi esdevinga prompte una desgrà-cia per a la Font Roja, ja que les em-preses constructores que han arrasatel litoral comencen a posar els seusulls sobre les poques zones encaraverges del territori valencià.

El concurs es declarava desert i totquedava paralitzat.

Però no s’acabava la partida, sinóque tornava a la casella d’eixida: no-més uns dies després de la fallida, l’al-calde d’Alcoi anunciava que la Diputa-ció Provincial d’Alacant (també enmans del PP) reprenia el projecte,construint un hotel amb diners pú-blics, la gestió del qual es trauria a con-curs perquè una empresa privada se’nfera càrrec. Aquesta vegada, en llocd’imposar sense més el seu establi-ment, s’ha disfressat el projecte ambtints participatius: reunions informati-ves (amb una convocatòria de molt es-cassa difusió), enquestes (un qüestio-nari que hauria de figurar als manualsde manipulació), i reducció de la mag-nitud del projecte, i per tant, suposa-dament, del seu impacte. El nombred’habitacions baixa fins a 35, i s’ha in-clòs un espai habilitat com a alberg.

DEFENSORS I DETRACTORSA hores d’ara, la societat alcoiana es

LA CONSTRUCCIÓ DE L’HOTELL’amenaça va començar a prendre for-ma l’any 2008, quan el govern muni-cipal d’Alcoi (en mans del PP) va ferpública la seua intenció de construirun hotel al bell mig del carrascal. No-més anunciar-se el projecte, un fortmoviment cívic va prendre forma enoposició a la proposta; amb una es-querra municipal fora de joc, l’efer-vescent societat cívica alcoiana és quiha assumit els últims anys la veu can-tant en contra dels abusos urbanís-tics. Ara, una vegada més, prenia lainiciativa. En només un parell de me-sos, es van recollir 11.000 signaturesen contra de l’hotel; es van aconse-guir desenes d’adhesions d’entitats icol·lectius; es va bastir una àmpliacampanya informativa per explicar to-thom els excessos d’un hotel quehauria de perforar el cor del parc perhabilitar un aparcament subterrani, iaixecar quatre altures per fer cabre lesmés de 100 habitacions.

L’estiu de 2008 va ser calent a Al-coi, gràcies a tot un seguit d’iniciati-ves contra els plans del govern muni-cipal, accions que van culminar ambuna concentració amb vora 4.000 as-sistents. El govern va intentar aprofi-tar la diàspora estival cap a segonesresidències per imposar el seu hotel,però no va comptar amb l’organitza-ció de diversos col·lectius que, agru-pats dins la plataforma ‘Font Roja detots. Hotel fora del parc natural’, vafer front a l’embranzida. De fet, la vaaturar. La plataforma va burxar als re-gistres mercantils per conèixer l’úni-ca empresa que havia optat a l’adjudi-cació de l’hotel una vegada tancat elconcurs. I va esbrinar que el respon-sable, un tal Urbano Rubio Díaz, acu-mulava un llarg historial d’estafes im-mobiliàries. La pressió popular es no-tava: tant, que al mes de setembrel’empresa Promociones Hoteleras Va-cacionales SA retirava l’única oferta.

La Font Roja,en perill per lacolonització

troba dividida entre defensors i detrac-tors del projecte. Aquells que el defen-sen apel·len a la creació de treball i ri-quesa (16 llocs de treball directe, se-gons la Diputació); aquells ques’oposen, continuen avant amb les ac-cions per aturar el projecte, i amb unaimportant tasca pedagògica per tractarde fer comprendre l’irreparable danyque pot causar al medi natural una in-fraestructura que puga atraure cadaany centenars de visitants més dels queja rep el paratge. Davant la potent ma-quinària institucional en favor de l’ho-tel, són moltes veus les que intentenfer entendre a la gent que la privatitza-ció de la muntanya sagrada no pot serun bon negoci per al poble. I que, comha succeït a la costa, on cap un hoteln’hi caben vint. Com a tants altres in-drets, una bona part de la societat hade dedicar les seues energies i recursosa defensar allò que és evident.

Més informació: http://fontro-jadetots.blogspot.com

Concentració organitzada per la plataforna Hotel fora del Parc Natural el passat juliol ala ciutat d’Alcoi. BEA NAVARRETE

SOLIDARITAT

Judici an’AlfonsoEl 14 de juliol va tenir lloc a la novaCiutat de la Justícia el judici contran’Alfonso, acusat d’atemptat a l’au-toritat i lesions a un Mosso d’Esqua-dra durant una manifestació en fa-vor dels espais alliberats. Aquestamanifestació va trascendir no pelseu motiu real, sinó per l’encercla-ment d’aquesta i la utilització perpart dels Mossos d’Esquadra d’unaarma il·legal: el kubotan. Aquestaarma va causar diversos ferits en eltranscurs de la marxa, fet que es vadenunciar públicament.

La fiscalia sol·licitava tres anys depresó i 5.000 euros de multa per al’acusat i la sentència ho ha ratificat.La defensa va al·legar que la utilitza-ció del kubotan és il·legítima i, pertant, va demanar l’absolució del jo-ve. A més, n’Alfonso va ser coaccio-nat a les dependències policials, fetque va provocar que admetés lesacusacions a la comissaria.

Per tot això, es va crear un grupper donar suport al jove i s’han re-partit dossiers amb el títol Kubotan:ni legítim, ni legal, que fa una anà-lisi de la repressió arreu de Catalu -nya, així com de casos com el den’Alfonso, na Núria Pórtulas o elsencausats del Forat de la Vergonya.

L’octubre d’en-guany està pre-vist que s’inaugu-ri l’Hotel Vela, ala Barceloneta.Un espai de luxedesmesurat i d’u-na legalitat urba-nística sospitosa.

Al barri de la Bar-celoneta, també,

es troba el CEIPMediterrània, quetornarà començarel curs amb aules

dins barracons.Aquí el luxe no

existeix.

... i una escola ambforma de barracó

Un hotel ambforma de vela...

Xarxa d’Intercanvi de SantsAquest any, a la Festa Major Alternativa: mercatd’intercanvi! A la tarda,quan el sol ja no cremitant, ens trobareu a la plaça Osca. No hi podeufaltar!!!

Si voleu reservar taula, escriviu a:intercanvisants@gmail.com

Un altre objectiu són les estratègies.Ens hem adonat, després de parlaramb les diferents festes, que en dife-rents punts del país els ajuntaments detorn empren unes estratègies que,quan les hem posat en comú, hem vistque segueixen línies concretes. I com aúltim objectiu, volem que serveixi d’ei-na perquè les festes d’aquest tipus tin-guen més presència.

Tu, que ets de Borriol i formes partde la FAB, com creus que es pot dura terme una organització d’una fes-ta major autogestionada?Doncs, depèn d’on sigues, es pot ferd’una manera o d’una altra. Pense queaquí, a Barcelona, teniu més possibili-tats. Al País Valencià la història és moltdiferent. Majoritàriament el que fa faltaés gent amb ganes: vosaltres us asso-cieu, us organitzeu i d’alguna manerateniu ja feta una part del camí.

A la FAB som tot persones autòno-mes que no formem part de cap asso-ciació i que un dia vam decidir reunir-nos i plantejar alguna cosa diferent dela que se’ns plantejava des de dalt. Ambel temps hem anat filant prim, ens hemllevat complexos i ara ja tenim una for-ma d’organitzar-nos molt sòlida. Sobre-tot també ens hem fixat molt en altresfestes i de mica en mica ens hem anatapropiant de formes de funcionar.

Quines dificultats trobeu a Bor riol al’hora de muntar la FAB?Sobretot institucionals i socials. Ara,amb el temps, les socials no són tantes,però les institucionals són les mateixes.Però bé, heu de pensar que allà a Bor -riol no tenim permisos de res, no te-nim ajuts de cap tipus, ni escenaris, ni

S’atansen la calor i les festes majors. Res millor que compartir noves experiències organitzatives amb JesúsBautista Garcia, membre dela FAB (Festa Alternativa alsBous de Borriol, Castelló). És cofundador, entre d’altres, dela Coordinadora de FestesMajors Autogestionades(CFMA) i, des de fa poc, veídel barri.

Martí Gutiérrez FarréSants

Per què i d’on sorgeix la CFMA?Jo supose que és un conjunt de neces-sitats que teníem totes les festes i a ba-se d’anar parlant i parlant ens vam ado-nar que les compartíem i que no lespodíem assolir autònomament. No te-níem capital, per exemple, per com-prar un escenari, ens trobàvem ambproblemes a l’hora de contactar ungrup de música, de teatre, etc. Partintd’això, moltes festes ens posàrem encontacte i d’alguna manera ens va aju-dar a conèixer altres realitats, altres fes-tes, altres persones i començar a com-partir molts projectes, moltes expe-riències. En definitiva, a créixer. Perquè? Doncs perquè si ens organitzà-vem de forma coherent la perspectivade futur era brutal.

Ara fa cinc anys vau començar. Comvan ser els inicis de coordinació?

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPEN DEN TISTA Premià, 31 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ][[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Vallespir, 28 www.borinots.cat ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants. org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]

Vinyeta

Els inicis comencen fent uns intercan-vis entre la Festa Major Alternativa(FMA) de Sants, la FAB de Bor riol i lesFestes Alternatives de Vilallonga, a lacomarca de la Safor. A partir del contac-te entre persones de Sants, Vilallonga iBorriol comencem a parlar de cosetes iconfigurem un triangular per parlar detemes que ens afecten. A partir d’aquípodríem dir que es planta la primerallavor del que avui és la CFMA.

Quins són els objectius de la CFMA?Un dels objectius principals, com deiaabans, és fer visibles les necessitats detotes les festes perquè un cop tenimclares les necessitats tenim més margeper jugar. Per exemple, la Coordinado-ra crea una base de dades compartidaon cada festa posa en comú totes les in-fraestructures que té, tots els grups demúsica associats a la festa, tots els es-pectacles, tots els contactes, etc. No ésel mateix que tu necessitis un escenarii que l’hagis de llogar a qualsevol em-presa privada que parlar amb la gentde Sants i dir: «Ei! L’escenari que teniuens el podeu deixar per tal data?». Ladiferència és molt gran.

wàters ni «hòsties bendites». Amb elsdiners que traiem de les festes paguemles festes de l’any següent.

Respecte a les problemàtiques so-cials, d’alguna manera mai s’ha entès elnostre projecte. Amb el temps s’haconsolidat una mica, però al principide tot, durant els primers anys, gentdel poble venia a pegar-mos. Ens tro-bem amb el problema que nosaltresoferim un programa amb el doble d’ac-tivitats del que planteja l’ajuntamentperò l’assistència de la gent de Borriol

és molt escassa, majoritàriament ésgent de la comarca.

La coordinadora en quin àmbit geo-gràfic es mou? Vosaltres no parleude Països Catalans?En principi, la CFMA aspira a vehicularel nombre més gran possible de festesmajors alternatives que se celebrenarreu dels Països Catalans.

Al mateix temps, pareix que al llargde l’Estat espanyol no és gaire comútrobar festes d’aquest tipus; per dir-hod’alguna manera s’hi troben succeda-nis. Avui el sostre de la CFMA són elsPaïsos Catalans. El dia que ens trobemamb festes d’algun punt de l’Estat es-panyol que vulguen incorpor-se, enstocarà debatre-ho.

Pel que fa a la FAB, en els seus 12anys de durada mai ens hem posicio-nat públicament sobre el marc de refe-rència territorial, no ho hem tractat enassemblea... És com si estiguérem enuns estadis inferiors. Les lluites han si-gut unes altres, molt més bàsiques.

LAIA SÁNCHEZ AMAT

«No és el mateixllogar un escenaria qualsevolempresa privadaque demanar-lo ala gent de Sants»

«Vam veure que si ens organitzàvem deforma coherent laperspectiva defutur era brutal»

«Un cop tens clares les necessitats de tothom, tens més marge per jugar»

JESÚS BAUTISTA GARCIA:

Agost i setembre de 2009 LA BURXA és una revista editada per un equip de redacció que es troba cada dilluns al vespre al CSA Can Vies (c. Jocs Florals, 42)

Periodicitat: mensual

Telèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@barrisants.orgPlana web: www.barrisants.org/laburxa

LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Aquesta publicació té una llicència CREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL.

Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb lescondicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.ca o envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way,Standford, California 94305, USA.

En aquesta Burxa hi han col·laborat:

Pau Canela Barrull, Jordina i Laia Sánchez Amat,Carme Roselló, Ester Rams, Albert Ricart Sanjuan,Agus Giralt, Irene Jaume Gambín, Martí GutiérrezFarré, Miquel Darnés, Jordi Esteban, David Vázquez,Bernat Costa, Núria May Masnou, Lancelot, AnnaFarré, Jordi Soler, Cooperativa Germinal, Assembleade Can Vies, XIS, Marc Faustino i Vidal, Oriol Rigola,Eloi de Mateo, Adrià martínez, Gemma Zaragüeta,Laia Amengual Gelabert, Mariona Millà Gabriel,Mercè Esteban, Assemblea de barri de Sants, SilviaGonzález, Mireia Pui, Pau Grau Mira i Bea Navarrete.