La ciència del busseig

L’AQUÀRIUM DE BARCELONA 2

ÍNDEX pàg

· QUÈ ÉS EL GUIÓ DE L’ACTIVITAT? .............................................................................................................................. 3

· QUÈ US PROPOSEM AMB L’ACTIVITAT “LA CIÈNCIA DEL BUSSEIG”? ............................................................. 3

· CONTRIBUCIÓ DE L’ACTIVITAT “LA CIÈNCIA DEL BUSSEIG” A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES .......................................................................................................................................................................... 5

· RELACIÓ CURRICULAR .................................................................................................................................................. 6

· CONTINGUTS DE L’ACTIVITAT ..................................................................................................................................... 7

· PROPOSTES DIDÀCTIQUES .......................................................................................................................................... 11

· PER SABER-NE MÉS ......................................................................................................................................................... 11

L’AQUÀRIUM DE BARCELONA 3

QUÈ ÉS EL GUIÓ DE L’ACTIVITAT?

Aquest guió és un dossier específic per al taller de “La ciència del busseig” de secundària.

Es tracta d’un material de suport per al professorat amb continguts sobre el tema escollit i amb algunes propostes per treballar amb l’alumnat abans i després de la visita a L’Aquàrium de Barcelona.

QUÈ US PROPOSEM AMB L’ACTIVITAT “LA CIÈNCIA DEL BUSSEIG”?

L’activitat està adreçada als alumnes d’educació secundària obligatòria i batxillerat que vulguin treba-llar conceptes físics, químics i fisiològics relacionats amb la pràctica busseig.

Objectius:

· Comprendre la relació entre la pressió i fondària, i el seu efecte sobre algunes propietats dels gasos, per tal de conèixer les repercussions fisiològiques que es poden produir en l’organisme.

· Utilitzar el principi d’Arquímedes per comprendre el control de la flotabilitat en la pràctica del submarinisme.

· Interpretar i deduir alguns fenòmens relacionats amb el busseig, a partir de l’experimentació.

· Contextualitzar el coneixement científic en una pràctica real i quotidiana com és el busseig amb ampolla.

Descripció de l’activitat:

Aquest taller, consta de dues parts:

· Activitat experimental a l’aula taller.

· Activitat pràctica de busseig a la piscina i visita a l’àrea tècnica.

La durada total de l’activitat és de 2 hores i mitja. Cada grup serà conduït durant tota l’activitat per un educador o educadora de L’Aquàrium.

1. ACTIVITAT EXPERIMENTAL

L’activitat experimental a l’aula proposa un treball d’aprofundiment sobre la ciència aplicada en el busseig, d’una forma interactiva i reptadora, de tal manera que l’alumnat a través de la seva pròpia observació i experimentació, pugui consolidar els seus coneixements.

A partir d’alguns senzills experiments l’alumnat coneixerà l’efecte dels canvis de pressió i la seva relació di-recta amb la solubilitat i la compressibilitat dels gasos per tal d’identificar quins són els efectes fisiològics que poden produir sobre els submarinistes. També es treballaran altres principis científics que s’apliquen a la pràctica del busseig com el principi d’Arquímedes, que condicionen el bon control de la flotabilitat.

2. PRÀCTICA DE BUSSEIG

Durant la pràctica del busseig quatre alumnes (*), prèviament escollits pel centre, comprovaran “in situ” alguns dels conceptes treballats al taller. S’equiparan com submarinistes i realitzaran proves de control de flotabilitat i una petita immersió a la piscina d’aïllament de L’Aquàrium. La pràctica la realitzaran en un tanc d’1,30 m de fondària, sense animals, acompanyats d’un instructor de busseig.

La resta del grup coneixerà el material de busseig i observarà com es desenvolupen els seus companys sota l’aigua. També visitaran l’Oceanari des de la seva part superior, per on accedeixen els submarinistes de L’Aquàrium.

L’AQUÀRIUM DE BARCELONA 4

(*) Els alumnes que facin la pràctica de busseig hauran de lliurar una autorització del seu tutor legal que els doni permís per

a fer la immersió. El model d’autorització us el farem arribar des de L’Aquàrium un cop efectuada la reserva de l’activitat. En

el cas que no es disposi d’aquesta autorització els alumnes no podran realitzar aquesta pràctica de busseig.

Resum de l’activitat:

Benvinguda i presentació de l’educador/a

Activitat experimental a l’aula taller

Activitat pràctica de busseig

Comiat i possibilitat de visitar lliurement la zona d’exposició d’aquaris, la sala “Planeta Aqua” i “’Explora!”

US RECORDEM!

Pel bon funcionament de l’activitat, és important que:

- Sigueu molt puntuals.

- Vingueu esmorzats.

- Participeu activament.

- Els quatre alumnes que fan la pràctica del busseig a la piscina:

· han d’haver enviat les autoritzacions paternes signades, amb una setmana d’antelació;

· han de portar tovallola, xancletes i material d’higiene personal;

· no han de tenir problemes d’oïda ni estar congestionats.

- Tingueu present que la zona d’exposició d’aquaris i la segona planta (“Planeta Aqua” i “Explora!”) es poden visitar un cop finalitzada l’activitat i que requereixen d’uns 90 minuts per ser visitades.

- Us recomanem que realitzeu alguna de les propostes didàctiques que us oferim abans i/o després de la vostra visita.

L’AQUÀRIUM DE BARCELONA 5

Matèries

Ciències de la naturalesa (ESO)

Física i química (ESO)

Biologia i geologia (ESO)

Física i química (Batxillerat)

Àmbit de llengües

Competències pròpies de l’àrea

Competència científica vinculada a

la competència del coneixement i la

interacció amb el món físic

Competència comunicativa lingüística

i audiovisual

Aportacions de les àrees a les competències bàsiques

Competència artística i cultural

Tractament de la informació i competència digital

Competència matemàtica

Competència d’aprendre a aprendre

Competència d’autonomia i iniciativa personal

Competència social i ciutadana

CONTRIBUCIÓ DE L’ACTIVITAT “LA CIÈNCIA DEL BUSSEIG”

A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

La proposta d’activitats de difusió i recerca dirigida als centres educació secundària de L’Aquàrium de Barcelona vol contribuir al desenvolupament competencial dels estudiants en un context diferent al del centre educatiu.

L’ activitat “La ciència del busseig” s’emmarca bàsicament en les matèries curriculars de Ciències de la naturalesa, física i química, i biologia i geologia de l’ESO i de la física i la química del Batxillerat; tot i així, té força vinculacions amb l’àmbit de llengües, especialment amb l’àrea de llengua catalana.

Presentem un quadre on resumim el tractament competencial que fem en l’activitat, tant des de les ma-teixes matèries curriculars com de forma transversal.

A continuació, fem una breu anàlisi de la contribució al desenvolupament competencial, prenent com a referència les de l’ESO, tot i que es desenvolupen també les de Batxillerat, tant de l’activitat que es realitza a L’Aquàrium de Barcelona com la que es realitza al centre educatiu, a partir de les propostes didàctiques que adjuntem en aquest guió.

Anàlisi competencial1. COMPETÈNCIA CIENTÍFICA VINCULADA A LA COMPETÈNCIA DEL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL

MÓN FÍSIC

La dinàmica de l’activitat fomenta l’ús de diversos procediments científics, des de la capacitat de fer-se preguntes, la formula-

ció d’hipòtesis; el disseny d’experiments i l’experimentació; l’anàlisi i discussió dels resultats; la síntesis i elaboració de les con-

clusions, i la comunicació dels resultats als companys. D’aquesta manera es contribueix a la comprensió i al desenvolupament

del pensament científic inductiu en algunes ocasions i deductiu en altres, per explicar aspectes vinculats al medi marí.

Es potencia el treball autònom i l’expressió de sentiments vinculats a l’emoció de les descobertes, que es comparteix amb tot

el grup.

2. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL

Es potencia l’ús d’un llenguatge científic, per descriure, per formular hipòtesis, per intercanviar punts de vista amb els

companys i per donar a conèixer conclusions. S’afavoreixen situacions on l’alumnat s’ha de comunicar oralment, a través

de la conversa o l’exposició als companys.

La comunicació multimèdia també s’usa com a llenguatge de comunicació.

3. COMPETÈNCIA ARTÍSTICA I CULTURAL

Es potencia l’accés a una forma d’explicar, de raonar, de valorar i d’actuar pròpia de la cultura científica, i que és diferent

a altres formes culturals.

L’AQUÀRIUM DE BARCELONA 6

ESO

Física i química

Biologia i geologia

Ciències de la naturalesa

Batxillerat

Física

Química

Així mateix i de forma relacionada es contribueix al desenvolupament de la imaginació i de la creativitat, necessaris

per al pensament científic.

4. COMPETÈNCIA DEL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL

S’afavoreix la cerca d’informació per ampliar continguts o resoldre reptes que se’ls plantegen. L’alumnat haurà de fer-ne

el tractament de forma crítica, contrastada i reflexiva.

5. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

La interpretació de dades numèriques, la mesura, la lectura i interpretació de gràfics, són alguns dels àmbits que es tre-

ballen per afavorir la comprensió i descripció d’alguns aspectes sobre les lleis físiques i principis químics relacionats amb

el busseig.

6. COMPETÈNCIA D’APRENDRE A APRENDRE

La resolució d’experiències científiques i de reptes, al voltant de la física, la química i la biologia del busseig que es

plantegen potencien el fet que l’alumnat es qüestioni sobre fets de l’entorn, s’imagini respostes, justifiqui les pròpies

idees davant els companys, de forma raonada i crítica, prengui consciència de les pròpies potencialitats i de les pròpies

limitacions, desenvolupi el seu pensament estratègic i la capacitat de cooperar en el treball en grup. D’aquesta manera

es contribueix que l’alumne aprengui a aprendre.

També s’afavoreix la manipulació de material de laboratori i l’ús d’instruments especialitzats, per obtenir dades i infor-

mació de l’entorn.

7. COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

La responsabilitat de les pròpies accions vers el material biològic i de laboratori; el coneixement d’un mateix en un nou

context; el control emocional en un espai sorprenent i en activitats que impliquen el treball en equip, i la capacitat

d’elegir amb criteri i raonament fomenten alguns valors i actituds personals de l’alumnat que l’ajudaran a desenvolupar

la seva iniciativa personal.

A més a més des de les activitats prèvies i posteriors de recerca que proposem, s’afavoreix que l’alumne planifiqui i

organitzi el seu treball de forma autònoma.

8. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

Es fomenten valors i actituds relacionats amb la convivència, tant amb els companys de classe com amb altres usuaris

de la institució, i relacionats amb el respecte per l’espai i els materials. L’alumnat haurà de mostrar la seva competència

per acceptar i complir les normes de comportament pròpies de la institució.

Així mateix s’afavoreix el treball en equip i la presa de decisions des d’una òptica participativa, cooperativa i respectuosa.

RELACIÓ CURRICULAR Aquesta activitat treballa principalment continguts vinculats a les matèries de:

L’AQUÀRIUM DE BARCELONA 7

Fondària5 m10 m15 m20 m30 m100 m

P hidrostàtica0,5 atm1 atm1,5 atm2 atm3 atm10 atm

P atmosfèrica1 atm1 atm1 atm1 atm1 atm1 atm

P absoluta1,5 atm2 atm2,5 atm3 atm4 atm11 atm

CONTINGUTS DE L’ACTIVITAT

L’ésser humà està adaptat a les condicions físiques i ambientals del medi terrestre. Quan ens submergim sota l’aigua les condicions ambientals varien, augmenta la pressió, la propagació de la llum i del so és diferent, i es desencadenen una sèrie de reflexos i de respostes fisiològiques d’adaptació per part de l’organisme.

En aquest guió coneixerem la importància de la pressió i de la seva variació en fondària, així com la relació directa d’aquests canvis sobre algunes propietats dels gasos (la solubilitat i la compressibilitat) i l’efecte fisiològic sobre submarinistes. També coneixerem altres principis físics importants en la pràctica del busseig com el principi d’Arquímedes, condicionant del bon control de la flotabilitat.

1. La pressió sota l’aiguaLa pressió (P= F / S) es defineix com la força que actua sobre una unitat de superfície. És a dir, quan més gran sigui la superfície sobre la qual s’apliqui una força menor serà la pressió exercida, i viceversa.

La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l’aire sobre la superfície terrestre; a nivell del mar, aques-ta pressió és d’aproximadament 1kg/cm2. Aquest valor s’ha establert com una unitat i s’anomena atmosfera (atm). Així doncs, la pressió atmosfèrica a nivell del mar seria d’1 atm (1 atm = 101.325 Pa = 1,01325 bar). Aquesta pressió no és fixa, varia segons les condicions climàtiques i disminueix amb l’altitud.

Sota l’aigua, però, també s’ha de considerar la pressió que exerceix la columna d’aigua sobre el submari-nista, és l’anomenada pressió hidrostàtica. Es considera que el pes d’una columna d’aigua de 10 metres i d’1 cm2 de base és d’aproximadament 1 kg. Així doncs, cada 10 metres de fondària la pressió hidrostàtica augmenta una atmosfera.

Per tal de saber la pressió absoluta a la qual està sotmès el submarinista haurem de sumar la pressió hidrostàtica i l’atmosfèrica.

Tal com podem observar en la taula, els canvis de pressió en fondària són bastant notables i a només 10 m la pressió que es registra és el doble que en la superfície, mentre que en el medi terrestre hauríem d’ascendir a més de 5.000 m d’altitud perquè la pressió atmosfèrica es reduís a 0,5 atm.

Com afecten aquests canvis de pressió al submarinista?

La respiració sota l’aigua es complica, per no tenir cap problema pulmonar és necessari respirar aire a la mateixa pressió que la de l’ambient. El regulador té la funció d’equilibrar les altes pressions de l’ampolla d’aire comprimit del submarinista amb les del medi en què es troba.

D’altra banda, respirant aire a més pressió també n’augmentarà el consum perquè la quantitat d’aire de cada inspiració serà més gran.

2. L’efecte de la pressió sobre els gasosEl comportament dels gasos varia en funció de la pressió, del volum i de la temperatura, entre d’altres paràmetres. Com ja hem vist, a mesura que augmenta la fondària s’incrementa la pressió i això afectarà els gasos presents als pulmons, a les cavitats cranials i els dissolts a la sang, entre d’altres.

L’AQUÀRIUM DE BARCELONA 8

1/ Canvi de volum e n fondària 2/ Canvis de pressió i de volum en fondària

A continuació analitzarem la relació d’algunes lleis dels gasos amb el submarinisme:

• Lacompressibilitatdelsgasos(lleideBoyleiMariotte)

P x V = P1 x V

1

A temperatura constant, el volum que ocupa una massa de gas és inversament proporcional a la pressió a la que es tro-ba sotmesa aquesta massa.

És a dir que a mesura que augmenta la pressió el volum disminueix proporcio-nalment. En els 10 primers metres de fondària és quan aquests canvis de pres-sió són més notables.

Com afecta la compressibilitat dels gasos al submarinista?

Algunes cavitats del cos humà com la oïda, els sinus nassals, les vies respiratòries, l’estómac i l’intestí contenen aire i es poden veure afectades pels canvis de pressió. La flexibilitat del teixit del sistema respiratori i del digestiu faciliten l’adaptació d’aquests òrgans als canvis de pressió.

D’altres com les oïdes i els sinus nassals són cavitats rígides i no poden adaptar-se a aquests canvis de pressió, i poden causar dolors i lesions serioses. Hi ha algunes pràctiques com la maniobra de Valsalva (realitzar una expiració forçada tancant el nas i la boca) que ajuden a compensar aquestes diferències i a igualar la pressió interna de l’oïda amb la de l’aigua.

Altres efectes relacionats amb la compressibilitat dels gasos poden afectar el volum de l’aire de dins la màscara i produir un efecte de ventosa, sobre els ulls del submarinista, si no s’hi injecta aire a mesura que augmenta la fondària.

El control de la flotabilitat també es veurà afectat, el submarinista anirà perdent flotabilitat a mesura que se submergeixi com a conseqüència de la disminució del volum de l’aire que conté l’armilla hidrostàtica o jaquet.

• Lasolubilitatdelsgasos(lleideHenry)

La quantitat de gas que pot dissoldre’s en un líquid és directament proporcional a la pressió que el gas exerceix sobre la superfície del líquid.

Si augmenta la pressió s’inicia un procés de sobresaturació del líquid en augmentar la concentració de gasos dissolts, en canvi si disminueix, s’allibera el gas dissolt del líquid fins a arribar a un estat d’insaturació.

Així doncs, existeix un gradient de pressió degut a la diferència de pressió del gas que està en contacte amb el líquid i la tensió del gas de dins del líquid.

Com afecta la solubilitat dels gasos al submarinista?

A mesura que augmenta la fondària també incrementa la quantitat de gasos dissolts a la sang, fins a arribar al punt que la concentració de gasos dissolts a la sang és més gran que la del medi, és quan parlem de sobresaturació.

Si l’ascens es produeix de forma més o menys lenta es facilita l’alliberació d’aquest gas al corrent sanguini en forma de microbombolles que no afecten l’organisme. Si la velocitat d’ascens és molt elevada o se supera el punt crític de sobresaturació, es poden formar bombolles més grans que poden causar problemes de descompressió.

L’AQUÀRIUM DE BARCELONA 9

Per evitar qualsevol problema de descompressió, és recomanable que l’ascens es faci sense superar els 9 m per minut (més o menys sense sobrepassar les bombolles d’aire que s’expulsen). Existeixen unes taules de descompressió dissenyades per calcular el temps recomanable de busseig a cada fondària i les parades de seguretat que cal fer per evitar qualsevol problema.

En cas de patir algun accident de descompressió, els submarinistes són transportats a cambres hiperbàriques, on es simulen gradualment les descompressions.

• Pressionsparcials(lleideDalton)

P1 + P

2 + P

3 + .....+ P

n = P

total

La pressió total d’una mescla de gasos és el resultat de la suma de les pressions parcials de cadascun dels gasos que formen una mostra.

Quina importància tenen les pressions parcials dels gasos en el submarinisme?

L’aire que respirem està format per una mescla de gasos: nitrogen (78,08%), oxigen (20,94%), diòxid de carboni (0,03%) i altres gasos nobles (0,95%).

D’aquesta manera a la mateixa fondària no tots els gasos estan sotmesos a la mateixa pressió parcial. Per exemple a 30 m, on la pressió és de 4 atm, la pressió parcial del nitrogen és de 3,12 atm, mentre que la de l’oxigen és de 0,84 atm.

L’oxigen és tòxic a pressions parcials superiors a les 1,6 atm, això es produeix al voltant dels 66 m.

Mentre que el nitrogen a pressions parcials superiors a les 3,5 atm pot afectar el submarinista i produir narcosis i un sentiment d’eufòria i embriaguesa. Aquestes pressions del nitrogen s’assoleixen a partir dels 30 m.

Per tal d’evitar aquests problemes, a partir de certes fondàries s’utilitzen mescles de gasos diferents (nitrox) en les ampolles.

• LleideCharles

P x V/T = P1 x V

1/ T

1

Una massa d’aire en escalfar-se incrementa la seva pressió o el seu volum.

Els submarinistes utilitzen ampolles d’aire comprimit. Hi ha diferents volums d’ampolles (10 l , 12 l, 15 l) que es carreguen a unes 200 atm de pressió. En el procés de càrrega de les ampolles hi ha un sobreescalfament d’aquestes, ja que en augmentar la pressió també augmenta la temperatura.

3.Elcontroldelaflotabilitat(Principid’Arquímedes)Qualsevol cos submergit en un fluid experimenta una força vertical i cap amunt, anomenada empenyiment (E), igual al pes de fluid que desallotja.

Equipat amb un vestit de neoprè, la flotabilitat del submarinista es converteix en positiva, ja que el pes continua sent aproximadament el mateix però el volum és superior, de tal manera que la força d’empenyiment és més gran i és més difícil submergir-se. Per contrarestar aquesta força cal augmentar el pes del submarinista, per aquest motiu s’usa un cinturó de ploms.

El bon control de la flotabilitat i aconseguir que sigui neutre és necessari per tal d’evitar problemes de sobreesforç i, per tant, de sobreconsum d’aire.

L’AQUÀRIUM DE BARCELONA 10

Visió fora de l’aigua

Visió sota l’aigua

Visió sota l’aigua amb màscara

4. La propagació de la llum i el so sota l’aiguaLa llum

Les ones de llum no es propaguen de la mateixa manera en un medi líquid que en un medi gasós a causa de la diferent densitat de l’aigua i de l’aire.

La nostra visió està adaptada al medi aeri, quan la llum incideix en l’ull una part dels rajos es desvien o es refracten i la imatge es forma a la retina i permet, així, una visió clara.

Sota l’aigua aquesta refracció és molt baixa ja que hi ha molt poca diferència entre la densitat del medi aquàtic i l’interior de l’ull, de tal manera que la imatge es forma darrera de la retina i veiem l’objecte borrós i es produeix un efecte d’hipermetropia.

La màscara de busseig crea una cambra d’aire entre l’ull i l’objecte, de tal manera que corregim aquesta refracció, però els objectes es veuen un 25% més grans i més propers de com els veuríem fora de l’aigua.

Una altra diferència és l’absorció de la llum, els rajos de llum en funció de la seva longitud d’ona són absorbits per l’aigua a mesura que augmenta la profunditat, per aquest motiu els colors es deixen de veure en determinades fondàries. L’absorció de la llum depèn de la densitat de l’aigua, de la seva temperatura o de les partícules que suren, entre d’altres factors.

El so

La propagació del so és molt més ràpida sota l’aigua que en el medi aeri. Mentre que a l’aire viatja a una velocitat d’uns 330 m/s, sota l’aigua es pot propagar a uns 1.500 m/s, gairebé cinc cops més ràpid.

Sota l’aigua els sons se senten més forts i propers i és més difícil determinar-ne l’origen.

5. L’equip de busseigEl busseig és l’activitat de nedar sota l’aigua amb o sense l’ajuda d’equips especials. N’existeixen diverses modalitats: des de l’apnea (també coneguda com a busseig lliure o a pulmó) fins al busseig amb ampolla.

Hi ha una sèrie de material que s’utilitza en aquestes pràctiques:

L’equip lleuger format per la màscara, el tub per respirar, les aletes, els escarpins, el cinturó de ploms i el vestit de neoprè.

L’equip autònom o escafandre autònom, l’armilla hidrostàtica o jacket, l’ampolla d’aire a alta pressió i el manòmetre, el regulador i l’ordinador de busseig.

Altres materials que poden ser útils per al submarinista i que poden completar l’equip de busseig poden ser una llanterna, un ganivet, una taula d’identificació d’espècies i una càmera fotogràfica subaquàtica.

L’AQUÀRIUM DE BARCELONA 11

PROPOSTES DIDÀCTIQUES

Pel bon aprofitament de l’activitat, us fem algunes propostes tant per treballar abans de venir com per seguir treballant al centre educatiu després de visitar L’Aquàrium amb el vostre alumnat.

Així mateix, us recordem que també podeu assistir al Dia del Professorat a L’Aquàrium. Els dimecres a la tarda (de manera gratuïta amb reserva prèvia) l’equip del Departament d’Educació de L’Aquàrium us ensenyarà les instal·lacions mentre us explica “in situ” la nostra proposta pedagògica.

Algunes propostes:• Conceptes que haurien de conèixer: pressió, volum, temperatura, massa, densitat, flotabilitat, molècula,

oxigen, nitrogen i diòxid de carboni.

• El·laborarunquadre comparatiu entre diferents tipus de pràctiques de busseig (apnea, immersió lliure, busseig amb escafandre autònom...) per conèixer les diferències d’aquestes pràctiques, els materials que s’usen, el control de la respiració que fan... També es poden mirar les fondàries màximes en què es realitzen aquestes pràctiques.

• Ferunexperiment relacionat amb alguna de les propietats dels gasos. Per exemple, es pot agafar una llauna buida amb una mica d’aigua i escalfar-la fins que bulli, un cop bulli tapar-la i refredar-la ràpidament posant gel damunt la llauna. Raonar el que ha passat. (Llei de Charles)

• Construir un prototip d’un submarí, intentar trobar un mecanisme per a controlar la flotabilitat del prototip (flotabilitat positiva, negativa i neutra).

• Investigar com s’adapten alguns organismes marins (com els cetacis o les tortugues) a les apnees.

• Ferunestudi dels principals accidents de busseig, veure les conseqüències fisiològiques que poden tenir en l’organisme, les causes d’aquests accidents i el tractament. També es pot aprofitar per aprofundir en la medicina hiperbàrica.

• Ferunarecerca de la història del busseig, des dels primers equips fins al busseig amb ampolla. Es poden buscar imatges i buscar les limitacions de cada equip o prototip, i fer una presentació amb PowerPoint a la resta del grup classe. Es poden discutir els pros i els contres de cada equip i fer una proposta de model futurista.

• Prepararunaimmersió virtual:

- Buscar el recorregut geogràfic on es farà la immersió (consulta de mapes, conèixer l’orografia del fons...).

- Buscar informació dels organismes que es poden trobar a diferents fondàries i hàbitats (es poden buscar imatges en bancs de dades...

- Calcular el temps per realitzar una immersió segura (es poden utilitzar les taules d’immersió) per conèixer el temps que es pot estar en fondària.

- Planificar l’equip material i humà necessari per a la immersió.

PER SABER-NE MÉS...

Bibliografia:• COUSTEAU, J.Y. (dir.). Cousteau: Enciclopèdia del Mar. Barcelona: Ediciones Folio, vols. 10 i 11, 1993.

• FOLCH, R. (dir.). Biosfera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994.

• FOLCH, R. (dir.): Història Natural dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, vol. 11, 1989.

• HALLS, M. I KRESTOVNIKOFF M. Submarinismo. Madrid: Guías Visuales Espasa, 2006.

• LLAMAS, A. Illes Medes i Costa del Montgrí. Guia Submarina (català-english). Editorial Anthias, 2010.

L’AQUÀRIUM DE BARCELONA 12

• Fisiologia aplicada al buceo. Teoria del submarinismo. Información subacuática. (2006). Submares. Recuperat a http://www.submares.com/sm2/ver_nota.asp?IdReportaje=11

Webs d’interès:• L’Aquàrium de Barcelona: www.aquariumbcn.com

• Bajo el agua: www.bajoelagua.com/buceo/consejos

Articles sobre el busseig (tècniques, material, fisiologia, física...).

• Mare Nostrum: www.marenostrum.org

Informació molt completa sobre biologia marina, amb fotos, etc.

• Todo buceo: www.todobuceo.es

Informació sobre busseig.

Vídeos:• Immersió: sota el gran blau. A Televisió de Catalunya, Quèquicom. Barcelona, 2007 (Cap. 57) http://blogs.

tv3.cat/quequicom.php?itemid=30135

Us aconsellem que guardeu aquest document en format PDF i només l’imprimiu en cas que ho considereu necessari.

Si necessiteu imprimir-lo, aquest guió ha estat expressament dissenyat i maquetat per tal de fer-ho a doble cara i minimitzant l’ús de tinta i de colors.

El medi ambient és cosa de tots!

L’AQUÀRIUM DE BARCELONA Acuarios Oceanworld, S.L. · Moll d’Espanya del Port Vell, s/n. · 08039 Barcelona

INFORMACIÓ I RESERVES DE GRUPS: Tel. 93.221.74.74 · www.aquariumbcn.com · reserva@aquariumbcn.com

HORARIS: obert tots els dies de l’any a les 9.30h (dilluns inclosos)