la PalancaFEBRER 2014 Núm. 374 Preu 2,80c

Inauguren el nou Casal de Gent Gran

Homenatgea Espriu

Artesa redueix el pressupost pel 2014 un 9,1 %

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

L’escola celebra el dia de la Pau

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

26

la Palanca 3

7 29

36

16

12

42

13

39

20

30

40

Inauguren el nou Casal de Gent Gran

Entre altres notícies, destaquem en porta-da la inauguració d’un nou Casal per a lagent gran, que ja han canviat vàries vega-des de local. A les pàgines centrals, però,parlem del pressupost municipal d’Artesa deSegre per al 2014.

Fotos: M. Serret, Esc Els Planells i J. Espinal

2343

32

11

15

44

46

19

24

37

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALTV3 és la nostra?

NOTICIARIInauguració del Casal de Gent GranArtesa passa sis dies sense senyal de TVC

BALDOMARMUNICIPIS

LA NOGUERA

AMPA ESCOLA ELS PLANELLSDonem regna solta a la creativitat!

EL CAP INFORMACal moderar el consum de sal

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

REFLEXIONEMLa casa dels mil miralls

PARLEN LES ENTITATSCampanya de Nadal al comerç. Assembleaanual dels Amics de la Sardana. Espriuant Espriu

MEMÒRIES DELS ANYS SENSE PRIMAVERALo confitat

TEMA DEL MESEl pressupost del 2014 baixa més d’un 9%

CARTES A LA REDACCIÓVivències de la vella Artesa. Temps de Guerra

VIDA SOCIAL

UN RACÓ PER PENSAR I CRÉIXEROn la neu canvia el paisatge

DES DEL MIRADOR DEL MONTSECArnau Mir de Tost, guardià del Montsec

ESPORTSArtesencs a Marrakech. Campionat de veterans defutbol 7. La Cursa de l’oli. Partits del CE Artesa

PARTIS POLÍTICS

MEDICINA NATURALLes sals de Schüssler, història d’un èxit

LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLSConstruïm la Pau

FA 25 ANYS

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESAIN MEMORIAM

PROGRAMA D’ACTES DE CARNESTOLTES

IMATGES D’AHIRApunts de la Guerra (in)Civil. 1936-1939

HUMOR

27

4 la Palanca

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

Agenda ciutadana

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

L’AGENDA

GENER

Actes que sabem que es faran

GENER

Municipi d’Alòs de BalaguerDefuncions:dia 2: Victòria Gambandé i Solé (95 anys), naturald’Alòs de Balaguer

Municipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 18: Marina Gherghinoui i Tamas, filla de Mihai F.i d’Andreea S.dia 20: Adrià Gessé i Brescó, fill de Jordi i d’Irenedia 22: Miguel Alves i Pinheiro, fill de Tulio C. i d’Elida P.Defuncions:dia 1: Maria Bosch i Solé (86 anys), natural deBarcelonadia 17: Bartomeu Cuders i Bertran (87 anys), natu-ral de Vernetdia 22: Bernandino Jovell i Sala (81 anys), naturald’Artesa de Segre

Municipi de ForadadaDefuncions:dia 5: Irene Alegret i Pascual (91 anys), natural deGuàrdia de Trempdia 10: Josepa Badia i Vilanova (84 anys), naturalde Foradada

Municipi de Vilanova de MeiàNaixements:dia 27: Eloi Segura i Jaime, fill de Josep M. i de Núria

Del 18 de febrer al 10 de marçA l’àrea d’activitats de la Biblioteca Joan Maluquer iViladot, exposició Fam 0. Dret a l’alimentació (veu-re pàg. 17)

22 de febrerA Baldomar, Festa de la matança del porc

Del 25 de febrer al 6 de marçA l’àrea d’activitats de la Biblioteca Joan Maluquer iViladot, exposició Càritas d’Artesa de Segre (veu-re pàg. 17)

28 de marA les 20h, a l’àrea d’activitats de la Biblioteca JoanMaluquer i Viladot, xerrada-col·loqui de CarmeBorbonés, presidenta de Càritas Catalunya (veurepàg. 17)

De l’1 al 4 de marçFestes de Carnaval (veure pàg. 43)

De l’11 al 30 de marçA l’àrea d’activitats de la Biblioteca Joan Maluquer iViladot, exposició L’humor i la sàtira a les publica-cions de Ponent, avui, amb inclusió d’alguns hu-moristes gràfics de La Palanca (veure pàg. 17)

14 de marçA les 20:30h, a l’àrea d’activitats de la Biblioteca JoanMaluquer i Viladot, xerrada El paper de l’humor grà-fic a la premsa a càrrec de l’humorista gràficErmengol (veure pàg. 17)

19 de marçA les 17:30h, a l’àrea infantil de la Biblioteca JoanMaluquer i Viladot, L’hora del conte (veure pàg. pàg.17)

21 de marçDia mundial de la poesia

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 6,7°Temperatura màxima: 17° (dia 25)Temperatura mínima: -4° (dia 21)Dies amb precipitacions: 9Precipitació màxima: 29 mm (dia 18)Total precipitacions: 54 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 5,7°Temperatura màxima: 17° (dia 8)Temperatura mínima: -4,7° (dia 21)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 27,2 mm (dia 18)Total precipitacions: 47,4 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 5,6°Temperatura màxima: 17,7° (dia 8)Temperatura mínima: -3,5° (dia 31)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 34,6 mm (dia 8)Total precipitacions: 61,8 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 30 mm (dia 18)Total precipitacions: 63 mm

la Palanca 5

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓMarta Serret i Bella

CONSELL DE REDACCIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i Gili

COL·LABORADORSBiblioteca Municipal d’Artesa, Ivan Balagueró,Carme Barril, Ramon I. Canyelles, AntoniEspañol, Josep M. Espinal, Noemí Farré,David Fusté, Josep Galceran, Joan Giribet,Myriam Gutiérrez, Paquita Martí, IolandaMasanés, Eva Maza, Josep Nogués, MercèNogués, Pilar Porta, Martí Regué, Josep M.Sabartés, Ferran Sánchez, Pere Serra,Montse Vall, Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATCubturalC/ M.D. del Pla, 25 1r 3a25730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.catwww.lapalanca.cat

IMPRESSIÓImpressus Gestió Integral SL

TIRATGE825 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL (11 revistes)27 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però ens reservem el dret depublicar-les. Només s’admetran els escrits sig-nats amb el nom de l’autor o autors. La revis-ta no fa seves, necessàriament, les opinionsexpressades pels seus col·laboradors.Recepció de textos per a la propera revista:

6 de març

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació deLleida i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

EDITORIAL

TV3 és la nostra?Qui més qui menys recordarà les campanyes de TV3 per tal defer-nos sentir que és la “nostra televisió”. Tot i que no tothomestaria d’acord en això, per motius molt diversos que tenen molta veure amb la forma de pensar de cadascú, sí que és cert quela televisió pública –i nacional– de Catalunya hauria de ser unade les més vistes pels catalans i catalanes. Això, que semblaria tan obvi i tan senzill, no ho és tant. Al-menys a Artesa i rodalia. Simplement degut a l’orografia, la ma-teixa que provoca que la clotada d’Artesa sigui un dels indretsdel país amb més hores de boira. De la mateixa manera que estem “maleïts” per la boira, podrí-em dir que també ho estem pel que fa a la recepció dels senyalsde ràdio i de televisió. Per molt que ens pugui semblar que elCastellot té certa alçada, penseu que és un simple turonet queno sobresurt per damunt de les serres menys altes dels voltants. Això ha estat així des de sempre. Quan va començar a emetreTV3, com que no arribava encara a Artesa, es va fer una col·-lecta de diners per instal·lar un repetidor al Castellot. I cada ve-gada que han aparegut cadenes noves o quan es va canviar a laTDT, sempre hem estat dels últims i hem tingut problemes derecepció. I no diguem res de les emissores de ràdio, els senyalsde les quals arriben amb comptagotes i, en general, la recepcióés força dolenta. La mostra més palpable de tot plegat l’hem tinguda entre elsdies 3 i 8 de febrer, en què totes les emissores de Televisió deCatalunya van deixar d’emetre en diferents indrets de la Nogue-ra per un problema que sembla venir del repetidor d’Alpicat. Hohaurien permès això a l’àrea metropolitana? Probablement les autoritats municipals no hi hauran pogut fermés, però sí que hem trobat a faltar certa diligència en la infor-mació del problema, una informació que ara ja coneixem. Per acabar-ho d’adobar, uns dies després, a la nit, ens vamquedar vàries hores sense llum al repetidor del Castellot. Veu-rem si aquest fet tindrà repercussió en la natalitat del mes denovembre. Almenys això podria ser positiu. Sense entrar en valoracions al respecte, no oblidem tampocles reiterades vagues del personal de la Corporació Catalana deMitjans Audiovisuals, que afecta tant les emissores de ràdio comles de televisió. Entre unes coses i altres, almenys per aquesta zona i en lesdarreres setmanes, altres cadenes hauran guanyat adeptes, laqual cosa ens porta a preguntar-nos: TV3 és la nostra?

la Palanca 7

NOTICIARI

Associació de Gent Grand’Artesa de Segre i Co-marca va inaugurar el diu-

menge dia 9 de febrer el nou Casalde Gent Gran municipal, ubicat ales instal·lacions que van quedarlliures fa poc més d’un any amb eltrasllat de la biblioteca municipal.La inauguració va començar a les18.00 hores i va estar encapçala-da per l’alcalde d’Artesa, MingoSabanés, i el president de l’associ-ació, Joan Nogués. En els parlaments, l’alcalde vadestacar la millora de la qualitat delservei que presten aquestes instal-lacions en comparació amb les an-teriors, de caire més provisional,que hi havia a la plaça de l’Ajunta-ment. Sabanés també va fer refe-rència a l’estalvi econòmic que su-posarà a llarg termini, ja que tot ique ara el municipi hagi hagut d’in-vertir en la rehabilitació i adaptacióde les sales, a partir d’ara s’estalvi-arà el cost del lloguer que pagavaal local de la plaça. Finalment, l’al-calde també es va referir al paperimportant que té l’oci entre el col-lectiu de la gent gran, per contribuira la seva qualitat de vida. Per la seva banda, Nogués va feruns breus parlaments en els qualsva destacar el bon ús que fan elssocis i no socis del casal de gentgran, en el sentit que presta un ser-vei molt necessari per aquest col-lectiu. Després dels parlaments, el Duodel Segre, format pels artesencsSisco Coma i Manolo García, vaoferir una animada sessió de ball a

la qual els assistents van respon-dre omplint la sala en totes les can-çons. Finalment, l’associació vaoferir un berenar a tots els assis-tents en el que es van repartir uns200 entrepans. Les noves instal·lacions tenenuna sala polivalent amb servei debar i a més hi ha annexa una sego-

na estança habilitada per a fer-hisessions de ball. De fet, aquestva ser el punt de més activitat eldia de la inauguració. A banda, elspropers mesos entrarà en funcio-nament un nou servei de ciber-aula, gràcies a la col·laboració de“la Caixa”, que cedirà els ordina-dors.

Inauguració del Casal de Gent Gran

L’

La sessió de ball, i els parlaments, a baix, van donar per inaugurat el casal.

NOTICIARI

8 la Palanca

Funerària d’Artesa de Segre i Comarca

Fusteria Carles Pellicer 609 765 146 973 400 715

-Sala de Vetlla a Artesa-Servei a Ocaso, Sta. Lucia, etc...

-Trasllats Nacionals, Incineracions, etc...-Corones, làpides, etc...

c/ Antoni Maria Claret, 37 25730 ARTESA DE SEGRE

Tels. 24h. 609 765 146 - 973 337 285

es llars d’Artesa de Segrevan patir durant sis dies de-ficiències greus en la recep-

ció del senyal de televisió digitalterrestre de les cadenes que per-tanyen a la Corporació Catalana deRàdio i Televisió, les de Televisióde Catalunya, concretament TV3,el Canal 33/Super3, el 324 i Es-port3. Això es va traduir en la im-possibilitat de mirar cap d’aques-tes cadenes en cap moment deldia. Des que es va detectar el pro-blema el dilluns, dia 3 de febrer,l’Ajuntament, segons ha informat elpropi consistori i també segons haexplicat l’alcalde, Mingo Sabanés,va fer diverses gestions, tant perdemanar explicacions del motiu delproblema com, especialment, perreclamar que es restablís el servei.

Finalment, el senyal es va recupe-rar el dissabte, dia 8 de febrer. En aquest sentit, el consistori harecalcat que “pel que fa a les defi-ciències en la recepció de les ca-denes de Televisió de Catalunyadurant la setmana del 3 al 8 de fe-brer, les causes varen ser totalmentalienes al repetidor d’Artesa deSegre”. Segons va saber l’Ajunta-ment, a partir de les explicacionsd’Abertis, empresa a la qual la Ge-neralitat té adjudicat el manteni-ment i la prestació del servei de te-levisió digital terrestre, “el proble-ma era motivat perquè el repetidord’Alpicat no feia arribar el senyal alde Cubells, del qual depèn eld’Artesa de Segre”. L’Ajuntament també afirma que“va realitzar les gestions adients perresoldre com abans millor les defi-

ciències de recepció esmentadesque, a més, afectaven també altresmunicipis de la Noguera”. Segonsva afegir l’alcalde, fonts de la com-panyia van apuntar que la causa deles interferències podia ser una fontque emetia sense permís i perjudi-cava la correcta recepció de la se-nyal. En tot cas, el servei es va res-tablir el dia 8. D’altra banda, aquesta avaria vacoincidir pràcticament en el tempsamb un segon problema, que vatenir lloc el dilluns següent, dia 10de febrer, i que també va interrom-pre el servei. En aquest cas, unaapagada elèctrica general va moti-var que el repetidor d’Artesa deSegre no emetés senyal fins quees va poder realitzar la reparacióelèctrica. Aquest dia, l’avaria vadurar tres hores.

Artesa passa sis dies sense senyal de TVC

L

la Palanca 9

NOTICIARI

a Biblioteca Joan Maluquer i Viladot i l’Ajunta-ment d’Artesa han convocat la 25a edició delPremi de Narrativa Breu, un certamen literari

plenament consolidat al municipi que s’ha celebrat in-interrompudament l’últim quart de segle. El certamen promou la participació de persones detotes les edats, des de les categories infantils, quepoden acompanyar el text que presenten al premi ambun dibuix, fins a majors de 60 anys, passant per primà-ria, secundària, batxillerat i adults. Les obres es podenpresentar fins al 21 de març i les bases ja s’han fetpúbliques a través dels canals habituals de difusió dela biblioteca i l’Ajuntament. Els darrers anys, la mitjanade participació al premi s’ha estabilitzat al voltant deles 300 obres, procedents d’arreu de Catalunya. i elspremis són lots de llibres i material escolar a les cate-gories infantils o dotacions en metàl·lic d’entre 100 i300 euros, en els adults.

Narrativa Breu

L

Ajuntament ha fet obresde manteniment i millora ala teulada del cementiri.

En concret, s’han millorat dos tramson les teules s’havien trencat a cau-sa dels canvis bruscos de tempe-ratura, fet que havia donat lloc aproblemes greus d’humitats i gote-res i havia suscitat les queixes delsfamiliars dels difunts pel mal estat iel deteriorament d’aquestes leszones. En total sumen uns 180 nín-xols afectats, i per ara ja s’han fi-nalitzat les obres en un dels trams,que cobreix un centenar de nínxols.L’altra zona també s’ha d’enllestiren els propers dies. El primer tram en el qual es vaintervenir, amb unes obres que esvan efectuar a principis d’any, estàsituat a la part nova del cementiri.En aquest punt, la teulada fa uns20 metres de llarg per 4 d’ample.En concret, els treballs han consis-tit en un canvi de teules per un ti-pus més nou i resistent als canvisde temperatura i les inclemènciesdel temps. A més, s’han reparat elselements estructurals, fins al puntque alguns sostres s’han enretiratcompletament i s’han refet de nou.

Reparen goteres a la teulada del cementiri

L’

L’altre tram, situat a la part vella, téla mateixa mida però afecta menysnínxols, precisament perquè és ala part vella i no és tant alt. Enaquest cas, són una vuitantena denínxols, com es pot veure a lesimatges, que afecten el tram depassadís que hi ha al costat de l’en-trada principal. En total, el consistori dedicarà alvoltant de 4.000 euros a fer aques-tes millores.

Els trams de teulada afectats, un a la part vella i un a la nova

Les obres del primer tram es van acabar amitjans de gener.

la Palanca 11

ubells va acollir l’1 de febrer la 1a Jornada de Par-ticipació de Joves de la Noguera. L’acte, adreçata les entitats juvenils de la comarca, es va fer per

donar a conèixer els nous moviments socials i les sevesbases i per elaborar un diagnòstic de la realitat juvenilactual. L’organitzaven l’Ajuntament de Cubells, el ConsellComarcal de la Noguera, la Diputació de Lleida i laDirecció General de Joventut de la Generalitat, i duia perlema “Mobilitza’t, Actua i Participa”. El va dur a terme laFundació Verge Blanca i va aplegar una cinquantena dejoves de diferents entitats de la Noguera. L’alcalde, Josep Regué, va explicar que jornades aixísón “clau per entendre la realitat dels joves”. En acabarla jornada, el mateix alcalde va acompanyar els jovesparticipants a fer una visita guiada pel municipi.

C

Els assistents van acabar la jornada amb una visita al municipi.

BALDOMAR

n la sessió extraordinària delple de l’EMD de Baldomar ce-lebrada el passat 29 de ge-

ner es va aprovar inicialment el pres-supost per aquest any en curs, 2014,juntament amb les seves basesd’execució i la plantilla de personal. Val a dir que és un pressupostajustat a la realitat de la nostra EMDi elaborat sota el càlcul del sostrede despesa que, segons la novanormativa emesa pel govern del’Estat, detalla, fins i tot massaexhaustivament, en què poden des-tinar diners els diferents ens pú-blics. Per capítols, el pressupost és elsegüent:

En el capítol VI de les despesesés on figuren les inversions reals arealitzar durant aquesta anualitat.Així, estan previstes les següentsactuacions:

-Col·locació de la visera i dels des-guassos de la pista po-liesportiva.

-Desenvolupament del projecte de

Pressupost 2014 per a l’EMDsenyalització de tot el poble amb lainstal·lació definitiva dels cartells.

-Execució de diverses millores a lapiscina, entre les quals hi ha el can-vi de la bomba de l’aigua.-Redacció de projectes, memòriesi de diagnosi d’auditoria energèti-ca.

DESPESESCapítol 1. Despeses de personal 17.000 •Capítol 2. Despeses corrents en béns i serveis 58.665 •Capítol 3. Despeses financeres 1.800 •Capítol 4. Transferències corrents 7.250 •Capítol 5. Inversions reals 16.500 •Capítol 9. Passius financers 6.500 •TOTAL 107.715 •

INGRESSOSCapítol 3. Taxes, preus públics i altres ingressos 24.830 •Capítol 4. Transferències corrents de l’Estat 62.215 •Capítol 5. Ingressos patrimonials 1.670 •Capítol 7. Transferències de capital 19.000 •TOTAL 107.715 •

De ben segur, no és el pressu-post que agrada més, perquè desde l’EMD s’hauria preferit gestionarels recursos propis de manera mésautònoma, però és el que s’ha po-gut realitzar i el que cal tirar enda-vant.

EMD Baldomar

Trobada de joves de la Noguera a CubellsMUNICIPIS

E

12 la Palanca

Roben truites a PontsEl 8 de febrer la Guàrdia Civil va detenir dos jovesacusats de robar 439 truites de la piscifactoria dePonts. Els agents van fer aturar un cotxe i van com-provar que al maleter hi duien els peixos robats, de lavarietat Arc de Sant Martí. En el moment en què es vadur a terme aquest control, la matinada de dissabte adiumenge, encara no s’havia denunciat el robatori delspeixos. Així, no va ser fins unes hores després, elmateix diumenge dia 9, quan el responsable de lapiscifactoria ho va posar en coneixement de la Guàr-dia Civil de Ponts. L’home va explicar que les truiteses trobaven en diferents estanys del viver i que elsautors dels robatori haurien accedit a les instal·lacionsdesprés de saltar la paret que envolta el recinte i tren-cant una malla que dona accés als estanys. En tenirconeixement d’aquesta denúncia, la Guàrdia Civil vatornar detenir els joves, als quals en principi noméshavia aixecat una acta per infringir la llei de pesca. Elsanimals es van donar a la residència i centre de dia.

Mesuren les radiacions a BalaguerFins el pròxim 28 de febrer s’estan mesurant les radi-acions als habitatges de Balaguer dels ciutadans queho hagin sol·licitat, gràcies a un equip mòbil que me-sura les emissions generades per sistemes de radio-comunicació (ràdio, televisió i telefonia mòbil, entrealtres) i així comprovar que estiguin dins dels nivellsestablerts per la normativa vigent.

Potabilitzadora de MenàrguensL’Ajuntament de Menàrguens ha aprovat en ple lesobres de condicionament i millora de l’estaciópotabilitzadora d’aigua de boca del municipi. Aques-tes obres se centraran en el sistema de filtratge i clo-ració, ja que el bombatge funciona correctament.

Obres a l’Ajuntament de PenellesL’ajuntament de Penelles ha adjudicat la reforma deles dependències municipals a l’empresa Garrofé-Roca. El projecte contempla treballs en la primera plan-ta de l’immoble, on abans s’ubicava l’antic centre edu-catiu, per convertir-se en una sala de plens i una salaper a l’arxiu municipal.

FITUR 2014Del 22 al 26 de gener, el Consell Comarcal de la No-guera va estar present a la fira internacional de turis-me FITUR, celebrada a Madrid. Hi eren representatstots els municipis turístics de la comarca a través delmaterial promocional genèric, on es recull tota la in-formació de turisme natural, actiu, astronòmic, patri-monial, d’activitats de lleure, gastronòmic, etc. Tambés’hi va presentar el nou fullet Montsec, el Cel en EstatPur, que recull tota la informació de la Certificació deDestinació Turística i Reserva Starlight. Per altra ban-da, també es va donar informació sobre la 5a edicióde la Cuina de la Tòfona Negra Fresca, que s’estàduent a terme a Baronia des del desembre i que s’allar-garà fins al 30 de març.

Tren dels Llacs 2014Els trajectes del comboi turístic el Tren dels Llacs s’hanampliat a 26, tres més que l’any passat. Així doncs, latemporada de viatges amb el tren històric entre Lleidai la Pobla de Segur començarà el 19 d’abril (per Set-mana Santa) i es prolongarà fins l’1 de novembre.L’ocupació dels combois turístics durant el 2013 vaarribar al 89,4%, fet que ha propiciat aquest augmentde trajectes.

Anna M. Vilanova

LA NOGUERA

la Palanca 13

AMPA ESCOLA ELS PLANELLS

http://ampaelsplanells.wordpress.com/Ampa Escola Els Planells

n el transcurs del mes degener, des de l’AMPA s’hacomençat a organitzar l’Es-

cala en Hi-Fi que aquest any tindràlloc el dia 6 d’abril. En la darreraedició, que va dur-se a terme a laSala Polivalent del Cubtural, hi vanparticipar un total de 18 grups i vadurar unes dues hores. El nombrede grups inscrits en la present sem-bla que igualarà l’anterior, aixídoncs podem dir que l’Escala en Hi-Fi, any rere, any reafirma la tendèn-cia a convertir-se en un esdeveni-ment local consolidat. El passat 13de febrer es va convocar els repre-sentats dels grups a una reunió enla qual es va informar de les nor-mes de participació, imprescindi-bles per facilitar la tasca de l’equiporganitzador i garantir un bon fun-cionament. Així com en l’anterior publicacióvam parlar de l’activitat extraescolarUn món de contes, aquest cop usexplicarem en què consisteix elTaller de dibuix. La JasminaGabandé és qui coordina aquesttaller en el qual hi participen 13alumnes d’edats compreses entreels 7 i 12 anys. Hi ha moltes activi-tats a través de les quals es potpotenciar la imaginació i la creati-

Donem regna solta a la creativitat!

E vitat en els nens, peròles artístiques en con-cret, afavoreixenespecialment el seudesenvolupament. Al’inici del taller es vaproposar a l’alumnatque dibuixessin el quemés els agradés, perpoder així determinar elnivell de cadascú i so-bretot conèixer elsseus gustos. A partird’aquí s’han anatintroduint activitatssemidirigides en lesque s’han treballat dife-rents tècniques i mate-rials, alhora que tambés’han introduït temàti-ques diverses com sónels paisatges i els re-trats. El fet de treballarmotius concrets no im-pedeix que cada nen, dins del seupropi estil, plasmi lliurement el quemés li agrada. Actualment la crea-tivitat és una capacitat altamentvalorada i, segons els experts, ésuna actitud que cal potenciar desde la infància a través de la imagi-nació. En aquest sentit, el Taller dedibuix brinda als nens l’excel·lent

l’oportunitat de perfeccionar la tèc-nica i el traç en les seves creaci-ons, sense posar límits a la sevaimaginació.

DP. Goretti Miralles VilanovaPodòloga col. nº 1046

Ungla encarnada, durícies, ulls de poll,berrugues plantars, esperons calcanis,control a diabètics, educació de l’ungla,

especialitat en nens i esportistes

PodòlogaInfermera

Reflexòloga

Tel. 676 08 33 28

HORES CONVINGUDESHORES CONVINGUDES

Av. Pere III, 10 - 13, alt. 1er - A25600 BALAGUER

Ctra. Agramunt, 15 baixos25730 ARTESA DE SEGRE

ES VEN o ES LLOGApis nou a Artesa

amb o sense aparcament3 hab. i ascensor

Tel. 617 410 668

ANTONI AMIGÓ I PONSDescobriment de l’impossibleEstudis d’aigües

Ctra. d’Agramunt, 117 - Tel. 973 40 01 27 Mòbil 660 349 648

MARCOVAU - ARTESA DE SEGRE

Saurí - RadioestesistaSaurí - Radioestesista

la Palanca 15

n dels factors de risc clau deles malalties car-diovasculars és la hiperten-

sió (tensió arterial elevada). Es trac-ta d’una malaltia que mata en silen-ci, i que s’ha convertit en una criside salut pública mundial. La hiper-tensió afecta ja mil milions de per-sones al món, i pot provocar infartsde miocardi i accidentscerebrovasculars. Els investigadorscalculen que provoca anualment noumilions de morts. Prevenir-la i controlar-la és bàsicper millorar la salut pública. La hi-pertensió es pot prevenir,bàsicament, modificant hàbits i es-tils de vida, com una dieta excessi-va i malsana, l’ús nociu de l’alcoholo la inactivitat física. L’OMS recomana un màxim de 5grams de sal diaris per a mantenirels valors de la pressió arterial dins

els marges acceptables, per sota de140/90 mmHg, i reduir el risc de pa-tir malalties car-diovasculars. Els espanyols consumim el doblede la quantitat recomanada, ambuna mitja de 10 grams per persona idia. El 80% d’aquesta sal està ocul-ta en els aliments cuinats iprecuinats, el 10% és la que afegimen cuinar o a la taula i el 10% res-tant és el que aporta el sodi naturaldels aliments. La sal s’utilitza com a conservanti és present en altes quantitats enles conserves i precuinats i els em-botits, inclòs el pernil dolç. Tambéen contenen els congelats. Tenim elconcepte erroni que els alimentsdolços com galetes, pastes i pastis-sos no contenen sal, i també hemde tenir en compte la gran quantitatque n’hi ha les sopes de sobre, lespastilles de brou, els formatges cu-

rats, l’aigua amb gas i els refrescos. És per això que recomanem queen fer la compra llegiu l’etiquetatgedels aliments per conèixer la quan-titat de sodi que contenen. Per sa-ber els grams de sal, hem de multi-plicar la quantitat de sodi per 2,5.Una manera segura de disminuir elconsum de sal és escollir alimentsfrescos, baixos en sal i disminuir-nepoc a poc l’ús a la cuina i a la taula,de manera que acostumem al pala-dar a quantitats inferiors per no su-perar els 1,5 grams diaris. Hi hamoltes altres opcions per a donargust als plats: herbes aromàtiques,especies, condimentar amb llimo-na, etc. Altres factors que podem modifi-car i que també condicionen a l’aug-ment progressiu de la hipertensiósón l’ús excessiu de l’alcohol, l’obe-sitat i la inactivitat física.

Cal moderar el consum de sal

U

EL CAP INFORMA

16 la Palanca

Novetats febrer 2014NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

ADULTS

Una família exemplar. Premi JosepPla 2013. Genís Sinca. EdicionsDestino.Sàtira hilarant, tragicomèdia quereflexiona sobre l’ambició desme-surada que a vegades fa perdre elcap a persones raonades. Críticamordaç a les grans nissagues fa-miliars.

Diari d’una submisa. SophieMorgan. Ed. Rosa dels vents.La Sophie és una jove periodista,atractiva, intel·ligent, independent idivertida. Una dona com moltes al-tres si no fos perquè, en la intimi-tat, se sent atrapada per les emo-cions intenses i el plaer que li pro-voca ser sotmesa sexualment.

La marinada sempre arriba. Vivèn-cies de postguerra en un racó dela vall del Corb. Lluís Foix. Ed. Co-lumna.“El futur de les persones no estàescrit, sinó que s’inventa dia a dia.Però l’arrelament a la terra, a la fa-mília, als primers mestres, als amicsprimigenis, als cops que dóna la vidades de ben jove, no s’oblida mai. Sóntrets definitius en el caràcter i la tra-jectòria de tothom”.

100 trucs per aprimar-se. LídiaCasademort. Ed. Cossentània Edi-cions.Avui dia tothom està obsessionatamb el pes. Els cànons socials sónde persones primes i al llarg de la

vida, tothom, qui més qui menys,té una lluita constant amb el pes.Si és el teu cas, en aquest llibre hitrobaràs, explicats de manera des-enfadada, alguns trucs per ajudar-te a perdre quilos.

La fam i l’orgull. Un país que s’haaixecat. Muriel Casals. Ed. Ara lli-bres.Muriel Casals fa anàlisi rigorosa delpaís ara que la independència sem-bla una possibilitat. Defensar lanostra sobirania econòmica, políti-ca i mental és una tasca que ningúno pot fer per nosaltres, i ara, diul’autora, és l’hora de l’obra, de l’ac-ció.

Com ajudar els fills a estudiar (i ferels deures del col·le!). JuanjoFernández. Ed. Claret.Un llibre sobre l’estudi on no esparla de tècniques d’estudi. És unllibre d’actituds, d’estils, de mane-res de fer, per a pares i mares quevolen ser i fer de pares i mares, quevolen ajudar els fills de la forma mésadequada i educativa.

INFANTIL

L’arbre de Nadal torna al bosc.Josep-Francesc Delgado. Ed. AltaDelta.L’Elisabet tenia un avet molt bonic.L’havien comprat un Nadal, ambtest i amb arrels perquè ella voliaque visqués. L’avet, content, vaanar creixent. Però un dia el pareva dir a l’Elisabet que, si s’estima-va l’arbre, l’havia de dur al boscperquè no es morís.

CÒMIC

Astèrix i els Pictes. R. Goscinny, A.Auderzo. Ed. Salvat.Una visita als pictes, els guerrersde les antigues terres d’Escòcia,agrupats en clans i batejats pelsromans amb aquest nom que voliadir “els homes pintats”, és la recu-peració pública d’un personatge,Astèrix el gal, que semblava con-demnat a la desaparició després dela mort d’un dels seus creadors i lajubilació de l’altre.

la Palanca 17

- Exposició Càritas Parroquial Artesa de SegreDel 18 de febrer al 10 de març- Exposició Fam 0Del 25 de febrer al 10 de març

- Xerrada-col·loqui amb Carme Borbonés, presidenta de CàritasCatalunya28 de febrer a les 8 del vespre

- Reunió del Club de Lectura de la BibliotecaDimecres, 12 de març, a les 9 de la nit, parlarem del llibre deChristopher Isherwood, Un hombre soltero. Si hi voleu partici-par, a la biblioteca us informarem.

- Exposició L’humor i la sàtira a les Terres de Ponent, avuiDe l’11 de març al 30 d’abril

- Curs PicassaPrograma per organitzar les fotos de l’ordinador i ordenar-lesen carpetes i col·leccions per ordre cronològic. Permet fer re-tocs, enviar-les per correu electrònic o penjar-les a un blog,entre altres.

Càritas Artesa de Segre

La Biblioteca i Càritas Parroquial d’Artesa deSegre hem preparat conjuntament una exposi-ció que es podrà visitar del 18 de febrer al 10de març. Orígens, objectius, activitats, volunta-ris... Càritas és l’expressió de l’amor i el com-promís de la comunitat, intentar construir entretots un món més solidari i just, on cadascunade les persones i de les famílies de la nostrapoblació puguin accedir a les condicions bàsi-ques necessàries per viure amb dignitat. Coincidint amb la mostra, el divendres 28 defebrer a les 8 de vespre, Carme Borbonés, pre-sidenta de Càritas Diocesana de Catalunya, ensacompanyarà en una xerrada-col·loqui.

14 de març de 3 a 5 de la tardaInformació i inscripcions a la biblioteca, places limitades

- Presentació de l’exposició L’humor i la sàtira a les publicaci-ons de Ponent, avui, a càrrec de l’humorista gràfic ErmengolDivendres, 14 de març a les 8:30 del vespreÀrea Activitats de la Biblioteca

- Hora del conte19 de març a 2/4 de 6 de la tardaExplicarem dos contesÀrea Infantil

- Oficina Jove de la NogueraServeis d’assessorament i informació19 de març, de 4 a 6 de la tarda

- Dia Mundial de la PoesiaDivendres, 21 de març de 2013

- Commemoració Tricentenari 1714-2014300 anys dels fets de 1714: recordant la nostra història amb lavista posada al futur. La Biblioteca ha preparat una exposiciópermanent durant tot el 2014, amb el recull del fons bibliogrà-fic relacionat amb la commemoració del tricentenari. Inclounovel·les, biografies, llibres d’història, pensament, …

ACTIVITATS

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

L’humor i la sàtira a les publicacions de Ponent, avui

L’exposició L’humor i la sàtira a les publicacions de Ponent, avui, es podrà visitar a l’Àrea d’Activitats de l’11 de marçal 30 d’abril. La mostra vol contribuir a difondre la feina d’un important col·lectiu d’humoristes i dibuixants de lespublicacions de les comarques de Ponent i recull les obres de 29 humoristes que practiquen l’humor de proximitat,lligat a la realitat més propera i directa del territori. Dos d’aquests humoristes són col·laboradors de La Palanca, en Pere Serra, autor dels mítics Quimet i Cosme, ien Josep Galceran, de Vins Galceran. La Biblioteca i La Palanca hem preparat conjuntament una presentació de lamostra que tindrà lloc el 14 de març a les 8:30 del vespre a l’Àrea d’Activitats i comptarà amb la presència del’humorista gràfic Ermengol, que ens parlarà sobre El paper de l’humor gràfic a la premsa.

TALLERS

VILELLAVILELLAVILELLAVILELLAVILELLAARTESA DE SEGRE

Tel. 973 40 02 95

EQUIPS DE NETEJA GIDARREPARACIONS MECÀNIQUES

la Palanca 19

n un temps, en un lloc...Un dia, un gosset anava pas-sejant pel bosc quan va veu-

re una casa abandonada i va pen-sar: “entraré a veure què hi trobo”.Va pujar per una escala i es va tro-bar una porta ajustada, va empè-nyer amb el morret i es va obrir. Esva trobar en una habitació amb milgossos que l’observaven fixament. Va veure amb sorpresa que totsels cadells començaven a moure lacua, just en el moment en què ellva manifestar alegria. Després, vabordar festivament a un d’ells i elconjunt de gossos li va respondrede forma idèntica. Tots somreien ibategaven com ell, el gosset esta-va molt content i feliç. Quan va marxar va pensar queaquest era un lloc molt agradableon s’havia trobat molt a gust, i vadecidir que hi tornaria sovint. Al cap d’uns dies, un altre gosva arribar a la mateixa casa, vapujar les escales i va entrar a la ma-teixa habitació, que també va tro-bar plena de gossos. Sorprès i es-pantat, va començar a grunyir, almateix temps que mil gossos feienel mateix que ell, tots alhora el gru-

nyien. Després els va bordar ambmés força i els altres també van ferel mateix, bordar tots alhora demanera molt sorollosa.

Quan va sortir de l’habitació vapensar: “quin lloc i quins gossosmés horribles, mai més hi tornaré”.Naturalment, cap dels dos gossosva poder llegir el cartell que hi ha-via a l’exterior de la casa: “La casadels mil miralls”.

ReflexióEls rostres que observem en el món

La casa dels mil miralls

E són miralls. La vida, igual que l’eco,és el mirall de la nostra vida, enstorna el que fem. Tot el que dónes i fas ho acabesrebent com si fos un mirall. De ve-gades ens queixem que els altresens miren malament, que no ensfan cas,... Això ens fa estar a dis-gust i amb desconfiança, i és el queanem sembrant. Si no ens agrada,comencem per canviar nosaltres iveurem com tot canvia al nostre en-torn. Quan et creuïs amb algú fes-li unbon somriure, potser quedarà sor-près, però de ben segur que si noés avui, el proper dia te’l tornarà.Qui es pot resistir a un somriuresincer i dolç? La cara de la gentque t’envolta reflecteix la teva prò-pia expressió. Tu decideixes quèvols rebre. Tu ets el responsablede la teva vida, no ho has d’obli-dar mai! Comença el dia somrient al per-sonatge que apareix davant del mi-rall!

Mercè Nogués

REFLEXIONEM

“Sorprès i espan-tat, va començar agrunyir, al mateix

temps que milgossos feien elmateix que ell”

CÀRNIQUES PIJUAN

C / Únic, s/n - 25739 COLÒNIA LA FÀBRICAARTESA DE SEGRE ( LLEIDA )

Tel. 973 40 08 36 - Fax 973 40 09 76

20 la Palanca

PARLEN LES ENTITATS

Assemblea anual delsAmics de la Sardana

E

n any més, l’Associació deComerç i Serveis d’Artesavolem agrair a tothom la

seva participació en la campanyade Nadal 2013. El 7 de gener vamsortejar els vals per bescanviar enqualsevol dels nostres associatsper valor de 300 euros repartits enpremis de 10, 20 i 50 euros. El millor de tot han estat els pe-tits artistes del nostre poble, elsquals ens han fet arribar els seusdibuixos inspirats en els apara-dors nadalencs d’Artesa i quetambé van entrar al sorteig d’unsmagnífics lots de pintura, que vaentregar als guanyadors la presi-denta de l’associació, la sra. CarmeCarbonell. Els guanyadors van serJan Galceran en la categoria de 3a 5 anys, Guillem Lluch en la de 6a 8 anys, Thais Lopez en la de 9 a11 i Oriol Castellà en la de 12 a 14. Informem que l’Associació deComerç engega una nova campa-

Campanya de Nadal al comerç

U

nya en el marc de la qual el segoncap de setmana de cada mes esfaran ofertes a les botigues i esta-bliments adherits. Continuarem in-formant.

I recorda, “Atura’t i Gaudeix”. Gràcies a tothom.

Associació de Comerç i Serveisd’Artesa de Segre

ls Amics de la Sardana d’Artesa de Segre vancelebrar l’assemblea anual el mes de novem-bre passat. En la trobada, la junta va presentar

l’estat de comptes de l’any 2013, que va ser aprovat al’assemblea. A més a més, es va presentar l’informede les activitats realitzades durant l’any 2013. Con-cretament, aquestes activitats van consistir en les sar-danes a la fresca que van tenir lloc els vespres delsdivendres dels mesos de juny i juliol. A més a més, esva renovar part de la junta directiva de l’entitat. En aquest sentit, es va aprovar la baixa voluntàriade la vocal Maria Jovell, i al seu lloc va entrar com avocal Montserrat Buñol Solé. Així, després d’aquestrelleu, la junta actual està formada pel president, JosepCriado, el vicepresident, Joan Valls, la secretària,Susanna Paradela, el Tresorer, Rosend Bernaus, i elsvocals Rosa Pallarés, Jaume Morera i MontserratBuñol. Com ja va informar La Palanca (vegeu número de-sembre), després de l’assemblea es va fer un dinarde germanor i a continuació es va fer una ballada desardanes oberta a tothom al Cubtural.

la PalancaPUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

ANUNCIAANUNCIAANUNCIAANUNCIAANUNCIA’T’T’T’T’T

A LA PA LA PA LA PA LA PA LA PALANCAALANCAALANCAALANCAALANCA

la Palanca 21

PARLEN LES ENTITATS

mb aquest títol ens va serofert per Albert Vidal un es-pectacle de poesia al voltant

de l’obra de Salvador Espriu. L’acte va tenir lloc el passat di-vendres 7 de febrer a les 8 del ves-pre a la Sala d’activitats de la Bibli-oteca Joan Maluquer i Viladot, or-ganitzat per la Biblioteca i per l’As-sociació Artesenca per a les Arts(aaa!), associació que promet re-moure el tranquil món de la culturaa Artesa. L’acte va ser presentat per la bi-bliotecària Josefina Solans, que vaglosar la figura del poeta del qual,per cert, a la Biblioteca hi ha unaexposició sobre la seva persona iobra, Salvador Espriu: forma guar-dada. Abans d’iniciar el recital,Albert Vidal va dedicar un sentitrecord a la periodista i rapsoda,Tatiana Sisquella morta de càncerals 35 anys. Des d’aquest moment i durantuns breus 50 minuts, les veusd’Albert Vidal i Carme Borrell, elcant de Clara Gili, la música deGerard Camats, Romà Colom,Adrià Fernàndez, Pau Gutiérrez iSílvia Ribes, ens varen passejar perSinera, per Sepharat, en una pa-raula, per l’obra d’Espriu. Com diuel programa, “la veu sonora, fermai càustica d’un poble al servei delqual ens mantindrem fidels persempre més”. La selecció de poe-mes que se’ns va oferir transitavaper alguns dels poemes més cone-guts del poeta però també per al-guns dels menys recitats en públic.

Varem poder oir, entre d’altres,Inicide càntic en el temple, Assaig decàntic en el temple, XXIV del Llibrede Sinera, etc. L’acte finalitzà enmig dels aplau-diments del públic, mentre na Mar-ta Frauca, esposa d’Albert Vidal,oferia als artistes una rosa. L’organització voldria agrair alpúblic, unes 50 persones, i al regi-

Espriuant Espriu

A

dor de cultura de l’Ajuntament, enJosep Ma Mayora, la seva presèn-cia i als col·laboradors la seva in-estimable ajuda per dur a termel’espectacle.

com és llarg d’esperarun alçament de llum en la tenebra

Josep M. Espinal

Ctra. Agramunt, 12 Tel. 973 400 081 25730 Artesa de Segre (Lleida)

Ctra. d’Agramunt, 71 25730 Artesa de Segre (Lleida) Tel.: 973 400 291

la Palanca 23

eia poc que havia mort lonostre pare, i en aquelltemps era costum que tots

los familiars pròxims vestíssim dedol. La mare, com a vídua, duiatambé un mocador al cap de colornegre. Semblàvem tots una collad’escarabats. Com que no teníem diners, laroba es tenyia fent-la bullir ambunes pastilles de tint que deixavapigment i freqüentment embrutavala pell dels que la portaven. Natres estàvem força ensopits iaquell color de roba no mos ajuda-va gaire a sentir alegria. Un dia a latarda es presentaren a casa unsmilitars de la República, mudats,amb polaines altes i corretges i ci-nyells força lluents. Sense trucar a la porta es vanenfilar escales amunt com si natresno hi fóssim. Seguiren la casa i deien: - Aquí la cuina, allà el menjadordels oficials, que dormiran al pis dedalt. Los sergents s’estaran a l’es-glésia i com que és a prop no cos-tarà gens de portar-los el ranxo. La mare los mirava tota confosai amb llàgrimes als ulls els pregun-tà: - I los meus fills i jo, on mos es-tarem? Un dels militars respongué: - Ja vos arreglareu, i si no esteucontenta, ja podeu marxar! Molt preocupats en veure plorarla mare, mos vam arraulir tots cincen una de les cambres de casa, deles que tenien sala i alcova. L’en-demà, un dels militars em va pre-guntar: - Lo teu pare o lo teu oncle era locapellà? Jo li vaig respondre que lo parehavia mort, i que mai no havia es-tat capellà. Un altre militar va preguntar-hotambé als meus germans, obtenintla mateixa resposta. Es veu que es van confondre, jaque es pensaven que casa nostraera la rectoria, quan era en realitat

la casa del davant. Quan van comprendre que no-saltres no teníem res a veure amblo clero, lo comissari va cridar a lamare i es va disculpar: - Perdoneu, mestressa, mos vamequivocar i mos havíem fet a la ideade tirar-vos al carrer. En fi, ara jaestem instal·lats i mos hauremd’acostumar los uns als altres. Lo cuiner de la companyia, querecordo es deia Moncusí i era deBarcelona, es va convertir en lonostre protector. Quan la mare noes trobava bé, fins i tot mos feia lomenjar.

Un dia, a l’hora de dinar, lo cui-ner ja tenia la taula parada pels ofi-cials i amb ells entraren tres donesque, per la manera de vestir i d’anarmaquillades, no calia preguntarquin ofici tenien. Lo cuiner els va anunciar queaquell dia no dinarien, i els va es-broncar dient-los: - Mai no hauria pensat que fós-siu homes de tant poc coneixement:en aquesta casa hi viuen una mareamb quatre criatures i vosaltres hiporteu unes meuques? Queda clarque si elles no marxen, aquí no esdina. Marxaren amb lo cap cot i demoment va que-dar una certa ten-sió entre ells, peròlo cuiner es veiaque dominava lasituació. Al cap de poctemps, matàremlo porc i vam tan-car la vianda alrebost amb pany i

clau, però la mare patia perquèhavia de fer lo confitat i amb tantagent que voltava per casa no sabiacom fer-ho. Lo cuiner la va animardient que ja l’ajudaria... Un matí ben d’hora, va penjar lacaldera mig plena d’oli a la llar.Quan ja bullia, hi va anar posant lostrossos de llonganissa, llom i cos-tella, la sal i lo pebre. A mida que s’anava cuinant, totdesprenia una olor que s’escampa-va per tot casa i despertava los sen-tits. Amb l’ajuda del cuiner, va des-penjar la caldera. Lo confitat ja es-tava fet, i només calia que es refre-dés una mica abans d’omplir lestupines. En aquell moment es va sentirlo soroll que feien los avions i lamare mos va cridar i vam anar capa la vinya a posar-nos a refugi. Ella, però, se’n va recordar delconfitat i va entrar un altre cop a lacuina, on es va trobar la caldera benguardada per uns quants soldats ilo cuiner entre ells, que s’eixuga-ven los bigotis i que no podien dis-simular la cara de satisfacció des-prés d’haver fet un bon tast del con-fitat. Vingué un dia que l’Estat Majorva reunir a tots los caps de casa iva ordenar que aquella mateixa nittothom havia de deixar lo poble imarxar refugiats cap un altre lloc. Aquells soldats mos van portaramb ells fins a Sanahuja i allà mosvam separar per sempre.

Pilar Porta

Lo confitat

F

MEMÒRIES DELS ANYS SENSE PRIMAVERA

“Es van confondre,es pensaven quecasa nostra era la

rectoria i en realitatera la del davant”

24 la Palanca

TEMA DEL MES

El pressupost del 2014 baixa més d’un 9%L’Ajuntament d’Artesa de Segre aprova uns comptes de 3,57 milions d’euros que preveuenfer obres al carrer Balmes i als nuclis agregats d’Alentorn, Colldelrat, Clua i Vall-llebrera

l ple del mes de febrer del’Ajuntament d’Artesa deSegre, celebrat el dia 3, va

aprovar el pressupost per l’any2014. Els comptes ascendeixen a3.576.995,17 euros, 358.185,58euros menys que l’any passat, quanel pressupost va ser de gairebé 4milions. Així, la reducció és del 9,1per cent. En la partida d’inversions, laquantia més important és la ques’ha reservat per abordar l’obrad’estabilització del front rocós deClua. L’execució d’aquests treballsté un import projectat de238.858,10 euros i compta amb di-verses subvencions compromeses.Entre aquestes subvencions hi hala del Pla Únic d’Obres i Serveis(PUOSC) de la Generalitat, que espot destinar a aquesta obra desprésque els veïns acceptessin canviarla que hi havia prevista inicialment,reformar el clavegueram, per la re-paració de la muntanya. Una altra inversió important ésla que hi ha previst fer al carrerBalmes d’Artesa de Segre. Enaquest cas es tracta de rehabilitarel tram final de la xarxa de saneja-

ment i col·locar nous col·lectors plu-vials, amb un import projectat de66.946,30 euros. L’obra també estàfinançada pel PUOSC, concreta-ment al de l’any 2014, i està consi-derada de caire prioritari per lesmolèsties que provoca als veïnsquan hi ha pluges molt abundants.L’alcalde, Mingo Sabanés, ha ex-plicat que el problema s’origina pelfet que la xarxa secundària de cla-vegueram està renovada i dimen-

sionada d’acord amb les necessi-tats actuals de la zona, però queen canvi la xarxa principal encaraés antiga i es veu desbordada quanhi ha pluges molt abundants. Enalguns casos aquest desbordamentes tradueix en la inundació de bai-xos i garatges particulars, amb unaquarantena d’habitatges afectats. La resta d’inversions importantsque es preveuen al pressupostd’aquest any són en diferents po-bles agregats del municipi d’Artesa.Una d’elles és a Vall-llebrera, on hiha previst asfaltar i arranjar l’accésal poble des de la carretera. Enconcret, es tracta del vial que hi hapassat el pont, a la sortida del po-ble en direcció a Tremp. Un altre dels indrets on s’inverti-rà és Alentorn. Aquí hi ha previstconstruir el casal socio-cultural, unaobra que fa temps que està previs-ta. En concret, l’edifici s’ha d’aixe-car al costat de les piscines delpoble, on ara hi ha els mòduls pre-fabricats que a l’estiu acullen el bari els vestuaris. De fet, una de lesparts que inclou el nou casal estàdestinada a allotjar aquests serveis,de manera que deixaran d’estar enconstruccions provisionals.

E

La partida més elevada és per estabilitzar la muntanya de Clua

A Artesa, l’obra més important es rehabilitar el clavegueram al carrer Balmes

la Palanca 25

TEMA DEL MES

l portaveu de CiU, DomènecParís, explica que van votaren contra perquè l’equip de

govern no té en compte la seva opi-nió, perquè els comptes no són realis-tes i perquè no compleixen compromi-sos pendents des de l’any 2008. “Un any més, ens han presentatel pressupost fet, tancat i beneït”,critica, i recorda que “les propos-tes que vam fer l’any passat no hisón i les que tenim pendents desde 2008, quan vam signar un acordper consensuar el pressupostd’aquell any, tampoc”. També discrepa del contingut.“No és acurat a l’hora de preveureingressos i despeses”, afirma i “hiha errors greus” com el fet que elsou de l’alcalde supera el nou límitlegal fixat pel govern central el ge-

ner passat. Pel que fa al descensde gairebé un 10 per cent respecte2013, París lamenta que és perimperatiu legal i no per voluntat, idestaca que “és el màxim permès,si el càlcul del sostre de despesahagués permès una xifra més alta,s’hi hauria arribat”. Proposa “un canvi estructural” al’Ajuntament i recorda que “ara hiha moltes tasques que ja no ha defer”, en referència al volum de per-sonal. També critica que contem-pla ingressos que ja hi eren l’anypassat i que no es van assolir, comla venda de totes les parcel·les delpolígon, amb 110.000 euros, o detots els nínxols, amb 50.000 més. París destaca que tot i la revisióa la baixa del valor cadastral sol-licitada per l’ajuntament i que su-

posarà una rebaixa d’un 20 percent, es preveu incrementar més de70.000 euros els ingressos per IBI.“O és un error o, en contra del com-promís oral adquirit al ple, pujaranel coeficient”, assegura. Pel que fa a les despeses, insis-teix que és urgent fer l’accés a Rocdel Cudós, “més ara que és condi-ció per autoritzar la urbanitzacióque s’hi projecta” i que només s’hipreveu una partida simbòlica de 10euros. Pel que fa a la muntanya deClua, respecta la decisió veïnal decanviar la subvenció de les clave-gueres per aquesta obra però re-clama a l’Ajuntament que mantin-gui l’aportació veïnal, ja que ara,amb l’obra de la muntanya, els ve-ïns hi aporten menys que quan espreveia fer el clavegueram.

L’oposició critica que hi ha “errors greus” al pressupost

E

Finalment, també hi ha previst millorar la bàsculade Colldelrat, situada a l’entrada del poble. La novaes farà al mateix indret però serà més gran. L’alcalde va explicar que el pressupost pel 2014és “de contenció” i que s’han reduït les despesesen tot el que ha estat possible. Pel que fa a les obres,va indicar que s’han prioritzat les més urgents persolucionar molèsties veïnals, com al carrer Balmes,o per motius de seguretat, com a Clua. Així mateix,va indicar per determinar les inversions als poblesha estat clau l’aprofitament de les subvencions con-cedides, ja que a Alentorn, Colldelrat i Vall-llebreraes corria el risc de perdre l’ajuda si no s’executaval’obra. El casal socio-cultural d’Alentorn acollirà serveis de les piscines

A l’esquerra, l’accés a Vall-llebrera; a la dreta, la bàscula de Colldelrat

26 la Palanca

om molta gent sap, la Guer-ra Civil Espanyola va co-mençar el 18 de juliol de

1936. Jo tenia quatre anys i hi hacoses que me’n recordo perfecta-ment i altres que m´han fugit de lamemòria. Recordo que quan varencomençar els bombardejos, la gentd’Artesa de Segre, esfereïda, nosabia què fer, si marxar o quedar-se: molts es varen quedar i altresmarxaren als poblets d’on eren fills,on tenien amics o familiars. Algunsvaren anar-se’n a Salgar, ja quesemblava que dintre les Coves quehi ha estarien més protegits. La meva mare i la seva (és a dir,la meva padrina) varen optar peranar-nos-en a una vinya a 2 quilò-metres d’Artesa, on hi havia unacabana i amb matalassos a terradormíem tots. Hi varem estar unsdies, veiem els avions que passa-ven per Artesa i descarregaven lesmortíferes bombes. Després d’un fort bombardeigtornàrem a casa, de nit, recordoperfectament que no hi havia capcarrer il·luminat i tota la carreteraestava plena de fils d’electricitat,que ens feien difícil de caminar, finsi tot hi havia animals morts. Arribàrem a casa i als pocs diesvarem marxar amb els amics i fa-miliars de Cal Julià cap aMontmagastre, a una casa que se’ndeia Cal Gassó de Canelles. Vivíem amb cabanes dels fami-liars de Cal Julià, recordo que elviatge el férem a peu, però jo, queera molt jovenet, vaig pujar dalt delcarro que portava matalassos i les

quatre coses de primera necessi-tat. Anava a sobre de tot, damuntd’algun moble, perquè quan vamarribar a la casa-cabana dels pa-rents em feia mal tot el damunt. Allàvam estar-hi uns dies i tornàremaviat a Artesa. Com que no para-ven els bombardejos, vam decidiranar-nos-en a la Donzell, d’on erafilla la meva padrina. Allà hi vam ser bastants mesos,vivíem fora del poble, també ambcabanes, i recordo que hi havia

dues eres de batre juntes i al miguna enorme alzinera. Per més se-guretat varem fer un petit refugiamb forma de ferradura, i entre tottenia una llargada d’uns 5 metres.Hi havia dues entrades, i a la pri-mera hi havia un requadre de 2x2metres i seguidament una corba il’altra sortida. Un dia d’hivern, concretament el7 de gener, varen “alliberar el po-ble de la Donzell les tropes fran-

quistes”, van passar tancs, infinitatde soldats ben armats, motos, etc.Nosaltres estàvem amagats tots adintre del refugi i tapàrem les duesentrades amb branques perquè noens descobrissin. Quan va passarel gros de la tropa, passaren petits“pelotons” de soldats a registrar lescabanes per veure si hi havia gentamagada. De cop, sense que ensho penséssim, tres soldats van veu-re les branques posades a la bocadel refugi. La meva cosina i jo estàvem al’entrada, a primera fila del refugi,que era com una petita saleta i decop, un soldat digué ben fort:“salgan todos de ahí dentro”. No esva bellugar ningú, ho va dir tresvegades i al veure que no en fèiemcas, un va dir: “Mataré a este chicoy veréis como salen todos”.M’apunta el fusell, prem el gallet iun company seu, també soldat, almoment de disparar va donar uncop al fusell i el tir va anar al sos-tre. Recordo perfectament que jo jaem veia mort i em vaig fer caca alspantalons, però estava viu. Alesho-res varen sortir tots de dintre, vanentrar-hi els soldats per assegurar-se que no hi havia ningú amb edatd’anar al front i al veure que noméshi havia vells i canalla, van marxar.Al meu germà, que tenia 12 anys,ja volien emportar-se’l, però varendesistir perquè van veure que eramassa jove per anar a la guerra.(continuarà)

Josep Nogués i Sirvan

Vivències de la vella Artesa. Temps de Guerra

C

“M’apunta el fusell,prem el gallet i uncompany seu, tam-

bé soldat, al mo-ment de disparar

va donar un cop alfusell”

CARTES A LA REDACCIÓ

la Palanca 27

El dia 10 de gener, els actors i altres membres del Grup de Teatre d’Artesa varen organitzar una festa sorpresaper na Ma Dolors Palet i en Joan Roca per celebrar el seus aniversaris (76 i 80 anys). La festa va comptar ambla participació del grup de teatre de Foradada, les Artesenques Actives, el Club de Lectures Artesenc (CLAac)i la Biblioteca Joan Maluquer i Viladot. Es va celebrar a la Sala d’audicions de l’Escola de Música, lloc onnormalment es realitzen els assajos de l’obra que estan preparant.

Els organitzadors

JOSEP MANEL GIL

Aniversari de Dolors Palet i Joan RocaVIDA SOCIAL

FARRÉ SERÉSCoordinació i Gestió immobiliàriacompra - venda

Artesa de SegreE-mail: farreseres@gmail.com

Telèfon 629 33 80 32Fax 973 40 07 56

AGUSTÍ FARRÉAdministrador

Planxa - PinturaMecànica - Servei grua

Auto Taller Gardela

Tel. 973 400 198Nit 973 415 119Mòbil 630 247 659

Ctra. d’Agramunt, 9825730 Artesa de Segre

(Lleida)

EXCAVACIONS I MOVIMENTS DE TERRES

JOAN ROCA ROSELL

Mare de Déu del Pla, 36Telèfon 973 400 607 - Mòbil 655 893 72025730 Artesa de Segre (Lleida)

la Palanca 29

quí tot és més senzill: la gentsomriu, saluda i és amable,quin canvi d’aquests tipus

de vida a les de baix. Veig gent arribar, la majoria, ambfurgonetes i 4x4. Surten preparatsdel cotxe, descarreguen els esquís,parlen entre ells amb un gran som-riure i, un cop a pistes, se saludenamb altres esquiadors i, finalment,es posen en marxa. Nens, nenes, adolescents,adults, avis i àvies es concentrenen aquestes muntanyes per com-partir, tots ells, una mateixa afició:l’esquí de fons. També, però, tro-bem persones que han pujat a ferraquetes. Ara bé, aquí, tothom ésigual, no hi ha diferències de sexe,edat, religió, etc. Tots ens saludem. Els grans ensenyen a esquiar elsmés petits, que deixen bocabadatsmonitors i pares, quan observenamb la total facilitat amb què esmouen i agafen els coneixements,com les esponges ho fan amb l’ai-gua. A més, els donen una infinitatde somriures i riallades amb lesseves peculiars i divertides caigu-des. Els que han vingut a gaudir els

veus tranquils, observant el paisat-ge nevat i parlant de les coses dela vida. I els que han vingut a en-trenar, s’animen mútuament i esdonen forces per fer una pujadamés, per fer una baixada més ràpi-da, per fer un parell més de quilò-metres. A dins del refugi, mentrestant,l’escalfor de la llenya encesa al foca terra, al centre de la sala, acullaquells que ja han esquiat o bédescansen per reposar forces i po-der-hi tornar. Ni els guardes i tre-balladors, enfeinats, que van amunti avall (un beure, un entrepà, una

On la neu canvia el paisatge

A

trucada per una reserva, etc.), per-den la brillantor dels ulls, el som-riure, la vitalitat. El millor de tot ésque quan acabem el nostre tornagafarem els esquís i gaudirem dequilòmetres i quilòmetres de pistesplenes de neu. Aquí, on la neu canvia el paisat-ge sembla ser que també canvienles persones. O bé potser s’handonat compte que la vida és un re-gal i no fan falta moltes coses perser feliç.

Ivan Balagueró MasanésSant Joan de l’Erm, 15-1-14

UN RACÓ PER PENSAR I CRÉIXER

30 la Palanca

ecordar alguns trets biogrà-fics del Pare de la Pàtriaquan el Principat era inde-

pendent ve a compte quanCatalunya alena l’esperança de tor-nar-ho a ser. El nét de Guifré elPelós, Borrell II, comte d’Urgell, deBarcelona, de Girona i d’Osona,l’any 948 va ocupar Ponts i quanva donar, entre el 950 i el 993, elseu castell a Arnau Mirde Cervera perquè eldefensés i seguís avan-çant cap a Artesa deSegre, apareix com a lí-mit per l’oest amb Spaniauna gran petra foradada:la de Foradada. D’idèn-tic origen fronterer són elcastell de Mataperunyaconegut com torre delJaumet a Santa Mariade Meià i el castell deRocaspana (Roca d’Es-panya) als límits de lavall de Meià amb Spania(terra de moros). El comte d’Urgell,Ermengol II el Pelegrí,enterrat a Jerusalem,quan va marxar a matarinfidels el 1038 als 28anys era conscient queno tornaria i va voler dei-xar els destins del com-tat en mans d’una per-sona fidel i valenta comera el seu primer vassallen cap, Arnau Mir deTost, paradigmàtic se-nyor feudal, brillant mili-tar i gran polític que ha-via nascut vers el 998 alcastell de Tost (AltUrgell), esposat el 1031amb Arsenda, una donasensible i culta, pubillade la batllia de Sallent iMontanisell, finada el 1068. Un cop derrotats els sarraïns, vaocupar els castells d’Alòs iMalagastre (Antona). Després enva anar construint, alguns de recent

descoberta com el de serra de Ma-nia, en el trifini d’Alòs, Cubells iForadada, fins a constituir-se ensenescal d’unes quaranta fortale-ses i similar quantitat de torres ipenyes fortificades. Per defensarmarques, fronteres i terres repobla-des del Segre Mitjà, a partir del1034 establí guarnicions amb car-lans com Arnau de Meià a Ma-

lagastre o Borrell de Tost a Artesade Segre. Aquest mateix any, una dantes-ca riuada del Segre es va endur elbisbe urgel·lità Sant Ermengol, gran

amic, mentor i consanguini, i el pontque estava inaugurant a Pont deBar. Sis anys més tard, Arnau Mirde Tost es va convertir també en elmarmessor del successor a la mi-tra, Eriball d’Urgell, mort quan ana-va a Terra Santa en pietós pelegri-natge, i en marmessor també delnebot d’aquest prelat, Ramon Folcde Cardona, fins als catorze anys.

El 1048 Ermengol IIIi el seu noble seguici,encapçalat per ArnauMir de Tost, en un so-lemnial acte van donarels delmes del tribut dereconeixement de su-perioritat anomenat pà-ries cobrats als habi-tants d’Spania, a raó demeitat i meitat, a la ca-tedral de Santa Mariade la Seu d’Urgell i elCapítol de la Seu, se-nyor jurisdiccional deVilanova de Meià. El gran Arnau, tanbon cabdill com homede govern, va haver desuportar algunes ràtziesi devastacions com lapèrdua de la vall d’Àgerel 1046, recuperada unany després, i el sa-queig de 1050, el ma-teix any en què el rei mu-sulmà de Lleida va cedirsense resistència al com-te Ramon Berenguer I deBarcelona, Camarasa,Cubells i Sant Llorenç deMontgai, lliurats en feu alseu nebot el comted’Urgell. El 1053, Arnau Mir deTost va fundar la canò-nica de Montmagastre iva dotar-la amb els del-

mes de Salgar i de l’església de Fo-radada. Posant com a penyora elscastells de Santa Linya i Toló, vaprometre el 1058 al seu nou senyorErmengol III ajudar-lo a conservar

Arnau Mir de Tost, guardià del MontsecA propòsit de la independència

R

DES DEL MIRADOR DEL MONTSEC

Rocaspana (Roca d’Espanya) als límits de la vall de Meià amb Camarasa,àrab fins a mitjan segle XI

La Torre de Sant Pere a Perauba

Jordi Sánchez i Joan Mullor al castell de Toló (1989)

la Palanca 31

els seus estats, drets i pàries da-vant de qualsevol enemic, a no re-bre del comte de Barcelona cap ter-ra ribagorçana sense el seu consen-timent i ajudar-lo també de formaprioritària, donat el cas, abandonantels castells de Cubells i Camaradaque havia rebut del comte deBarcelona, Ramon Berenguer I el Vell. De 1058 a 1063, l’intrèpid Arnauva capitanejar una campanya man-comunada sobre la Ribagorça ambel comte de Barcelona, el comted’Urgell i el consogre d’aquest,Ramir I d’Aragó (Sancho Ramírezde Aragón). Van establir una sèriede marques hispàniques a la fron-tera cristiana després de conqueriri fundar Bellmunt, Camporrells, Ca-nyelles, Capella, Casserres del Cas-tell, Entença, Espluga de Fet, Esta-nya, Estopanyà, Finestres, Gavasa,Lasquarri, Llaguarres, Lluçars,Montanyana, Pilçà, Purroi de la So-lana (Puig-reig), Viacamp, Xiribeta iaconseguir alhora nombroses pàriesdels reietons musulmans de Balaguer,Lleida, Montsó, Fraga i altres. El 1064, Arnau ocupà Barbastreperò Ermengol III caigué ferit demort als 38 anys per una sagetaenemiga en una desafortunada es-caramussa al raval de la capital delSomontano durant una contraofen-siva sarraïna. Descansa a la col-legiata de Sant Pere d’Àger al cos-tat de Sància, la quarta i última deles seves esposes i el noble guer-rer Arnau Mir de Tost. Quan va quedar viudo el 1068,pelegrinà a Santiago deCompostela per guanyar-se un ju-bileu d’accés directe al cel desprésd’haver estat durant quaranta anysel guardià de la vall d’Àger i la valldel Segre, el sentinella de la concade Dellà i la coma de Meià, en defi-nitiva, del Montsec d’Ares i elMontsec de Meià, dividit enMontsec de Vilanova i Montsec deSanta Maria, mai ha existit el‘Montsec de Rúbies’, una humilquadra del Priorat de Meià. Els restaurats castells de Mur iLlordà -la fortalesa més poderosade la Catalunya comtal-, la torre dela Baronia de Sant Oïsme, la torre

de Claramunt, els castellsd’Orcau, Basturs i la col·legiatad’Àger enorgulleixen la sevaobra. I són testimoni de lesseves campanyes bèl·liquescarreus, murs i torres d’Alòs,Alsamora, Rubió de Sòls, Fo-radada, Cubells, Marcovau,Montsonís, Anya, Biscarri,Comiols, Toló, Llimiana,Figuerola de Meià, Fontllonga,Cabrera, Camarasa, SantaLinya, Vallferosa i Biosca, a laSegarra, torre de Vallferines ode l’Espinal, torre de laCoscollera, els Castellets ocastell de Colldorenga a San-ta Maria de Meià i la torre deSant Pere a Perauba. Acabà el 1071 Arnau Mir deTost la seva croada a la terraamb la lamentació de no ha-ver pogut deslliurar Balaguer iLleida de l’islamisme. I, embar-gat en una profunda pena, per-què la providència s’havia en-dut Guillem i el primogènitArnau, enterrat a SantCristòfor, església parroquialde Meià, preromànica (815, innomine Christi presens Eclesiafacta fuit), reconsagrada el1037 pel bisbe d’Urgell, per ala qual la seva esposa Arsendaja deixà una herència de centmancusos (una unça d’or) a laque és avui ermita de la Marede Déu del Puig de Meià “per l’àni-ma del meu fill que allà està enter-rat”. Tots els castells del sud delMontsec propietat d’Arnau Mir deTost van passar al marit de la sevafilla Letgarda, a Ponç Guerau deCabrera, vescomte de Girona,mentre els del nord van ser per a laseva filla Valença, casada ambRamon IV, comte de Pallars. L’obra,el llegat i la petja d’Arnau Mir deTost van perdurar en l’ordre eclesi-àstic fins al Concordat de 1851 enquè Madrid i Roma legitimaren lesdesamortitzacions liberals i es vaconformar Espanya com l’estat con-fessional que va existir fins a laConstitució de 1978. Priorats comel de Meià i arxiprestats com el

DES DEL MIRADOR DEL MONTSEC

Arnau Mir de Tost a Foradada, obra de l’escultorAntoni Borrell de Baldomar (2005)R. Camprubí i F. Sánchez als Castellets de Colld’Orenga (1977)

d’Àger instituïts en temps d’ArnauMir de Tost com a prelatures nullius(independents de tota diòcesi) fo-ren annexades al bisbat d’Urgell el1874.*

Ferran Sánchez Agustí

* Bibliografia:Albert BENET, El procés d’independèn-cia de Catalunya, 897-980, Sallent: IHCN,1988. Francesc FITÉ-Eduard GONZÁLEZ,Arnau Mir de Tost, un senyor de frontera alsegle XI, Lleida: UdL-IEI, 2010.Josep LLADONOSA, Arnau Mir de Tost,Barcelona: Dalmau, 1974.Ferran SÁNCHEZ, Arnau Mir de Tost, fun-dador de Foradada, Ajuntament de Fora-dada, 2005.Fray Pedro SANAHUJA, “Arnau Mir deTost, caudillo de la reconquista en tierrasde Lérida”, Ilerda (I-IV), 1944.

ESPORTS

32 la Palanca

l 26 de gener es disputavala 25ena edició de la mara-tó i mitja marató de

Marrakech. Els artesencs JordiSolé, Marc Puig i Núria Sisquellavam organitzar un cap de setmanaacompanyats d’unsbons amics, el Jordi,la Núria i l’Esther. Totva començar el diven-dres, que érem citatsa les sis del matí aTàrrega. D’allà a l’ae-roport de Barcelona ivol directe aMarrakech, on vamaterrar al migdia al’aeroport i d’allà capa l’hotel. Des del primer mo-ment ens adonemque Mar-rakech ésuna ciutat amb ungran encant, una deles més importantsdel Mar-roc, amb més d’un milió imig d’habitants. A la tarda anem ala fira del corredor a recollir els dor-sals, fer-nos les primeres fotos, de-gustar els boníssim te amb men-ta,… El dissabte dia 25 aprofitem pervisitar les parts més emblemàtiquesde la ciutat: l’espectacular plaçaJemaa el-Fna, les desenes de car-rerons on els marroquins fan lesseves compres (zoco), els jardinsde la Menara i la gran quantitat debars i restaurants on degustem elsplats més típics. Després d’utilitzarla tècnica infal·lible del regateig iviure en primera persona el trànsitcaòtic de la ciutat, toca anar a dor-mir aviat, que arriba el gran dia! Diumenge 26, el gran dia ja haarribat: sona el despertador a les5.30, peus a terra, esmorzem i aca-bem d’ultimar detalls per la grancita. A les 7 sortim de l’hotel tot ca-minant i xerrant cap a la sortida dela cursa, i intentem fer-nos passarels nervis que ja s’han apoderat denosaltres. Arribem al punt de sorti-da, on es respira ambient de cur-

sa, uns escalfant, altres cordant-seles bambes, altres posant-se elsdorsals... El tret de sortida cadavegada més a prop. L’ambient ésfred però es preveu arribar a unsvint graus avançat el matí.

Els primers en sortir van ser elsparticipants de la cursa de llargadistància (42.195 metres), on elJordi Solé hi pren part juntamentamb l’altre Jordi i 2.000 atletes mésarribats d’arreu del món. Ens de-sitgem sort i cap a la línia de sorti-da, on puntualment “pum” arrencala marató. La marató recorre am-ples i llargues avingudes, voltanttota la ciutat de Marrakech, i aixípodem gaudir, descobrir la ciutat,apreciar-ne els increïbles contrastsi veure de fons el meravellós Atlastot nevat. Mentalment es fa unamica pesada, però el caliu de lagent animant et dóna forces perseguir endavant. A les 9.15 era eltorn a la NúriaSisquella i a l’altraNúria, que partici-paven a la mitjamarató (21.097metres), on corri-en amb 7.000 at-letes més. LaNúria Sisquelladebutava en

Artesencs a Marrakech

E aquesta distància, tot i no haver-lapreparat adequadament, perquè vavoler córrer amb el dorsal del MarcPuig que, degut a la lesió que ar-rossega des de fa dos mesos, nova poder participar en cap prova,

però esperem que esrecuperi totalmentben aviat. Jordi Solé acabavala marató amb untemps de 3 hores 23minuts, satisfet, can-sat i amb ganes demillorar temps en lasegüent marató. D’al-tra banda, la NúriaSis-quella arribava ala meta amb untemps de 2 hores 13minuts i s’emo-cionava a l’entrar al’espectacular últimarecta de meta: ho ha-via aconseguit, un

repte molt important! “Finishersss”i merescuda medalla. Ara a descan-sar i a recuperar forces per la se-güent. Aprofitem a la tarda per passe-jar tranquil·lament i fer les últimescompres pel zoco, encara tenimtemps de donar l’última volta abansd’enlairar-nos cap a Barcelona. Un gran cap de setmana haviaacabat i l’experiència viscuda ensfa dir que tornarem a fer les male-tes per fer el que més ens agrada:disfrutar del running en companyiade bons amics!Salam alaikum

Jordi Solé Benach

la Palanca 33

ESPORTS

Cursa de l’oli

l primer equip i l’equip de ve-terans del CE Artesa deSegre organitzen conjunta-

ment el primer campionat de futbol7 per a veterans d’Artesa de Segre.El torneig va començar el dijous dia6 de febrer i està previst que s’allar-gui entre dos i tres mesos. Final-ment ha comptat amb la participa-ció de mig centenar de persones,que s’han repartit en quatre equipsd’entre 9 i 14 jugadors. El requisit general és que elsparticipants tinguin un mínim de 35anys, tot i que es permet la partici-pació puntual d’alguns jugadors demenys edat sempre i quan no su-posin una proporció important del’equip en el qual juguen. Els par-tits es disputen els dijous entre les21 i les 23 hores. El campió i el sots-campió estaran classificats per ju-gar el torneig de supercopa contrael campió i sots-campió del torneigde futbol 7 que es disputa també aAgramunt. El campionat és possible gràci-es a la col·laboració de l’Ajuntamenti empreses locals, i dels àrbitresGenís Carbonell i Mamadou.

Campionat de veterans de futbol 7

E

U

Alguns dels artesencs que van participar a la cursa

A dalt, els quatre equips, a baix, foto de grup dels participants

CE ARTESA DE SEGRE

n total d’11 artesencs, setdels quals podeu veure a laimatge, van córrer el 19 de

gener l’11a edició de la Cursa del’Oli, a les Borges Blanques. Lacursa va reunir més de 800 atletes,el màxim permès per l’organització.Era un recorregut de 10,3 quilòme-tres que el guanyador, RicardPastó, de l’Associació AtlèticaXafatolls, va completar en 33 mi-nuts i 38 segons. L’edició d’enguany va estar a l’al-çada de la bona fama que el certa-men s’ha guanyat al llarg dels anys,i va comptar amb la col·laboraciófins i tot de la meteorologia. Així,tot i haver plogut el dia abans i fer-ho encara el mateix diumenge, hiva haver una treva durant la cursa.

Ctra. d’Agramunt, 39Tel. Fax. 973 40 00 61 - ARTESA DE SEGRE

la Palanca 35

ESPORTS

ARTESA 1 MOLLERUSSA 4ALINEACIÓ: Villarte, Purre(Isma), Serés, Macià, MarcSalvia (Jordi Salvia), Rossi(Isaac), Bota, Pros, Bañeres,Joan Sala, Joel Bertran.Els artesencs no van poder ferres amb el líder, el Mollerussa,i es quedaven a la part baixade la classificació. El partit co-mençava amb un Mollerussaque buscava dominar el jocdavant d’un Artesa ben plan-tat al camp. Els minuts ana-ven passant sense que hihagúes ocasions clares, finsque al minut 20 els visitantss’avançaven en el marcadordesprés d’aprofitar un errordefensiu local. L’encontre esposava 0-1, resultat amb elqual s’arribaria al descans. Al segon temps, els artesencs van sortir a per totesen busca de l’empat, i fins i tot van disposar d’algunesbones ocasions i van passar a ser els dominadors delpartit. No obstant, una ràpida contra del Mollerussaals 15 minuts de la segona part va sentenciar el matx.A partir d’aquí, els visitants van aconseguir fer 2 golsmés, mentre que pels locals, Isaac feia el gol que ma-quillava el resultat.

AGRAMUNT 1 ARTESA 4ALINEACIÓ: Tito, Javi (Priego), Serés, Rossi, MarcSalvia (Jordi Salvia), Bota, Pros, Joel Bertran, JoanSala, Isaac, Bañeres (Junior).Gran partit de l’Artesa que es retrobava amb la victò-ria després de moltes jornades. L’encontre s’iniciava amb un Artesa que semblavadecidit a aconseguir els 3 punts, demostrant-ho so-bretot amb la rapidesa amb la qual inaugurava el mar-cador. Quan s’havien jugat 8 minuts de partit, JoanSala rebia una pilota al vèrtex de l’àrea i amb un fortxut creuat feia el primer gol. Els artesencs seguiendominant i just deu minuts després del primer gol, ar-ribava el segon a partir d’un gran xut de Pros des defora de l’àrea que es colava per l’escaire. A partir del0-2, el partit es va igualar i no es va moure el resultatdurant la resta de la primera part. A la represa, semblava que l’Agramunt sortia deci-dit a remuntar el partit, i quan s’havien jugat només 2minuts va aconseguir retallar distàncies i va marcarl’1-2. L’Artesa, però, ho contra-restava poc desprésficant l’1-3 al marcador gràcies a un gol d’Isaac des-prés d’un bon xut col·locat que feia impossible l’estira-

da del porter local. A partir d’aquí, els artesencs novan patir per mantenir el resultat i fins i tot van acon-seguir augmentar-lo a falta de 5 minuts per acabar elpartit gràcies al gol de Pros de penal, que posava l’1-4 definitiu.

ARTESA 1 CERVERA 3ALINEACIÓ: Tito, Salvia, Javi, Rossi, Serés (Junior),Bota, Codina (Macià), Joel Bertran, Joan Sala, Isaac,Bañeres.Cruel derrota dels artesencs en un partit on van me-rèixer un millor resultat. El partit començava de la millor manera possible ino feia preveure el resultat final. Així, en un ràpid con-tracop, Bañeres es plantava davant del porter i feial’1-0 amb un fort xut creuat quan tot just s’havien dis-putat 3 minuts de joc. Els visitants semblaven una micaadormits a l’inici del matx, però de mica en mica vananar entrant en el joc i van començar a controlar elpartit. Les conseqüències es van materialitzar als 30minuts, quan van aconseguir empatar gràcies a un granxut de rosca des de la frontal de l’àrea. L’empat va fermal a l’Artesa, i 5 minuts més tard els visitants acaba-ven de capgirar el marcador després d’aprofitar unrefús que posava l’1-2. L’Artesa va intentar empatarabans del descans però el resultat no es va moure. A la segona part, els artesencs van sortir a per totesen busca de l’empat, controlant en tot moment el par-tit, però el gol no va arribar, ja sigui per mala sort o permés d’una mala decisió arbitral. Amb tot l’Artesa abo-cat a l’atac, el Cervera aconseguia el 1-3 definitiu al’últim minut de partit després d’aprofitar un ràpid con-tracop.

JÚLIA CAMATS

Partits del CE Artesa

36 la Palanca

ltra vegada som al debatdels nous pressupostos peraquest 2014. Bé, de debat

no en té absolutament res, perquès’aprova per majoria, sí o sí, ja noes dóna cap opció. Enguany no hi ha canvis subs-tancials vers l’any passat; austeri-tat i contenció. De fet, no canvienni els ingressos (a esperar que laGeneralitat pagui el de fa tres anyso més) i a més n’afegim per qua-drar els comptes, ja que hi ha al-gun ingrés que ja estava contem-plat l’any passat com a cobrat i tor-na a aparèixer aquest any per artde màgia. Quina sort que puguem cobrarla mateixa cosa dues vegades! Hi ha una novetat, per això: desdel govern central a Madrid estanrealitzant un seguiment més ex-haustiu de les arques municipalsper tal d’evitar el sobreendeutamentdels consistoris que els aboca a uncarreró sense sortida. Aquest fet provoca un incrementsubstancial en la feina que han defer les nostres administratives del’Ajuntament que, en algun cas, pro-voca que els nervis estiguin a flor

de pell. Paciència! Tot a poc a poc, s’ani-rà posant al seu lloc. No voldríempas que s’hi fessin mal, que al capi la fi, tots estem per tirar el pobleendavant. Per part nostra, en no tenir re-presentació al consistori, noméspodem observar i informar. Una veu crítica mai va malamentper esperonar els dirigents a fer lafeina ben feta i quan toca. En unaltre àmbit de coses, ens hem as-sabentat que el problema de la de-ficient il·luminació en els nostrescarrers (exposat en l’anterior arti-cle) no és per motius d’estalvi, sinóque hi ha una avaria que no hanlocalitzat. Confiem que aquest problemas’arregli en breu, ja que això gene-ra certa inseguretat en alguns car-rers. També ens vam informar al pleque el tema (que porta tota la le-gislatura pendent) de l’enderroca-ment de les cases en perill d’esfon-drament de la carretera de Pontsja està per fi en marxa. En aquest punt, doncs, confiemtambé en les paraules que va dir el

Pressupostos altra vegadanostre alcalde al darrer ple i que du-rant els propers dos mesos es por-tin a terme aquestes es accions es-mentades. El que no va quedar molt clar ésel tema de l’accés al carrer Roc delCudós. Si bé es conegut per tothomque es vol ampliar el tema urbanís-tic en aquesta zona, sembla ser queels permisos per part de l’adminis-tració d’urbanisme venen condici-onats a l’arranjament de l’accés alcarrer. El Sr. Alcalde hauria de ser va-lent i prendre una decisió que, mal-grat no agradi a uns pocs, repercu-tirà en benefici de tots. Res més per ara, continuaremvetllant i observant pel bé del po-ble i en el pròxim article, informa-rem puntualment.

Junta Local del Partit Populard’Artesa de Segre

PARTITS POLÍTICS

A

la Palanca 37

ue són les sals i quins be-neficis tenen? El Dr. WilhelmHeinrich Schüssler, metge

alemany del segle XIX, va ser pio-ner i revolucionari de la medicinaen aquells temps. Va investigar lessals minerals a partir dels principisde l’homeopatia que havia fet el Dr.Harhrneman, conegut com el parede l’homeopatia. La teràpia de lessals n’és una variant, amb algunesdiferències. En les seves investigacions,Schüssler va descobrir les 12 salsminerals essencials en format declorur, fluorur, fosfat, sulfat (de cal-ci, magnesi, potassi, ferro i sodi) isilici. Va realitzar els seus estudismitjançant cendra de cossos quehavien estat incinerats. El seu graninterès era la Llei del Mínim és adir, per exemple, un barril seria elnostre organisme, les fustes seri-en les sals minerals i el seu contin-gut seria la salut. Tenia la teoria queels minerals eren tan importants perla cèl·lula com l’oxigen. Va arribara la conclusió que la majoria de per-sones tenien carència d’aquestessals bioquímiques. Són sals mine-

Les Sals de Schüssler, la història d’un èxit

Q rals que formen part del cos humàde forma natural i son necessàriespel correcte funcionament d’aques-ta màquina que és el nostre cos.Les sals estan dissoltes en dosisdecimals, on la dissolució és tanpetita que és capaç de ser absorbi-da per les cèl·lules de l’organisme.En els seus estudis va identificar lapresència de les diferents sals es-sencials en els teixits de l’organis-me i que el desequilibri en la distri-bució d’aquestes produeix trastornso desencadena una malaltia. L’ústerapèutic de les sals es coneix comteràpia bioquímica i consisteix arestablir l’equilibri de les cèl·lules iaixí facilitar l’absorció per les mo-lècules de la mucosa de la boca,coll i la sang. Les són presents als aliments,però no solen arribar on realmentsón necessàries. En canvi, el su-plement extra d’aquestes fa quesiguin capaces d’harmonitzar i re-gular els processos químics quetenen lloc en la cèl·lula. El Dr. Schüssler les va anome-nar “agents funcionals” i es conei-xen com les sals de la vida. Tenen

múltiples efectes terapèutics i acti-ven la capacitat d’auto curació. Enser una dissolució a tan petita es-cala, no tenen cap tipus d’efectesecundari ni poden provocar sobre-dosi, no tenen contraindicacions ipoden acompanyar qualsevol trac-tament amb fàrmacs. Poden pren-dre’n bebès, nens, adolescents,adults i gent gran. Les seves funcions són mante-nir el grau de salinitat, regular elmetabolisme mineral de la cèl·lula,regular l’activitat enzimàtica i regu-lar el pH i són una teràpia alternati-va útil i eficaç per nens i personesgrans que prenen medicació perpatologies cròniques. Cal destacar-ne l’eficàcia en al·lèrgies, úlceres,contractures, traumatismes, cefale-es tensionals i congestives, dolorsreumàtics, anèmies, dermatitis, cò-lics de bebè, diarrea, gastritis, ar-tritis i un llarg etc. S’apliquen pervia tòpica o interna. Consell de la secció: les sals dela vida són beneficioses per tothom,també per tu.

Montse Vall

MEDICINA NATURAL

Ctra. d’Agramunt, 17 - Tel. 973 40 00 64ARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGRE

ÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓ

la Palanca 39

LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLS

la nostra Escola, com enmoltes altres escoles, elpassat 30 de gener vam ce-

lebrar novament el Dia Escolar dela No-violència i la Pau (DENIP). Enguany ens vam centrar en lafigura de Nelson Mandela, un per-sonatge recentment traspassat quepassarà a la història com a un delsgrans defensors de la justícia i lapau, com Ghandi i Luther King en-tre d’altres. Uns dies abans, els nens i ne-nes anaven elaborant missatges depau que s’introduïen a la pàginaweb dels Serveis Educatius de laNoguera, on es podia trobar unaplicatiu per a tal finalitat (enllaç onvisualitzar els missatges: http://crpnoguera.edu.glogster.com/denip2014-mandela). Aquests ma-teixos missatges i uns quants méstambé els vam escriure en unescaixes ben decorades. La tarda del dia 30 ens vam reu-nir tots al pati per compartir allò quehavíem escrit. Al mateix temps queanàvem llegint els missatges, dipo-sitàvem al centre del pati les cai-xes que havíem preparat. Així, poca poc, vam crear una construccióque posteriorment ha quedat expo-sada a l’entrada del centre per talque tota la comunitat educativapugui conèixer els nostres pensa-ments de Pau. Vam acabar la tarda cantant totsjunts “We are the world”, cançó queprèviament s’havia treballat a lesaules.

Escola Els Planells

Construïm la Pau

A

Construcció per la Pau exposada al vestíbul de primària

40 la Palanca

FA 25 ANYS

Febrer de 1989ant per la portada com perles cinc pàgines que hi de-diquen a l’interior, compro-

vem que aquest mes es debatiaentorn la sanitat a nivell local, com-partint protagonisme amb la Matan-ça del Porc. PORTADA. Hi éreu en aquelldebat que va tenir lloc al desapa-regut cinema Catalunya? Jo ja m’hetrobat a la foto del nombrós públicassistent, tot i que no és de gairequalitat. EDITORIAL. Amb el títol La Ma-tança, fa referència al costum an-cestral de la matança del porc, con-vertit des de feia uns anys en undels actes del Carnaval d’Artesa.Per altra banda, parla d’una certapolèmica pel fet que aquell any laGeneralitat va obligar a matar elsporcs en un escorxador. ASSOCIACIONS. Francament,des que vaig començar aquestasecció (ara fa poc més de 7 anys),no recordo haver-me emocionattant en rellegir les velles “Palan-ques” com en aquest article de laFrancesca Solé Caubet, conegudacom la Sisqueta i que molts recor-dem amb gran respecte i estima-ció. Amb el títol Jubilats, ens dónagrans lliçons apreses en el llibred’història que és la pròpia vida i ensrecorda el 50è aniversari d’un fetque mai hauria d’haver passat: laGuerra Civil. Si teniu accés a lesrevistes velles, us en recomano lalectura. A tall d’exemple: “Ésser velljo trobo que no és gens pejoratiu,al contrari, és gairebé un títol...”, “Iés en el camp educatiu on els avistenim alguna cosa a fer...”, “...laguerra és la més ferotge malvestatimaginable, i que el viure en paués la més gran benaurança.” LA MATANÇA DEL PORC. El tí-tol de l’article ho diu tot: Comas vaassistir a la matança del porcd’Artesa de Segre perquè “com-pleix la llei”. Com es diu en l’edito-rial, la normativa sobre protecciód’animals aprovada per la Genera-litat impedia que el fet de matar els

T porcs esdevingués unespectacle públic. Elconseller de BenestarSocial, Antoni Comas,va venir a la festa per-què es van matar, perprimera vegada, en unescorxador. El man-dongo es va fer a la pla-ça de l’Ajuntament, comes veu a la foto que re-produïm. A la festa hivan participar unes3.000 persones. DES DEL MIRADORDEL MONTSEC. AHistòria de Clua (II),Ferran Sánchez Agustíens explica com, al s.XIX, caçaven llebresen començar la segad’un tros. També ensexplica una anècdotamés ant iga, la delgarbot de Clua, sobrecom un cluenc s’esca-pà de donar el delme al senyor. COMARCA. Jaume Armengolens recorda el tradicional dinar degermanor que fan a Foradada enmotiu del Carnaval, en què l’ingre-dient principal és la carn de be. LA CREU ROJA D’ARTESA.Aquesta entitat manifesta que volmantenir viu el contacte amb la ciu-tadania a través de la revista. Enaquesta ocasió anuncien una as-semblea de socis i fan una crida ala col·laboració de tothom. CAMP. L’article ens parla de laxerrada a la Cooperativa d’Artesasobre els avantatges dels diferentssistemes de reg per goteig,microaspersió i aspersió, i anunciaun viatge organitzat per la Coope-rativa per tal de veure el funciona-ment sobre el terreny d’algunesd’aquestes instal·lacions. DEBAT DE SANITAT. L’alcalded’Artesa, Jaume Cardona, fa unallarga rèplica de gairebé dues pà-gines a l’article del mes de desem-bre “Carta oberta al Sr. Batlled’Artesa. Una àrea de salut per

Artesa: ara o mai”, signat perl’Equip de Treball. Ja vaig comen-tar que es tractava d’una interpel-lació molt directa i crítica a l’alcal-de. El resultat és aquesta Respos-ta de l’alcalde d’Artesa, on Cardonaexplica amb tota mena de detallscom funciona una Àrea Bàsica deSalut i quines són les gestions del’Ajuntament d’Artesa per aconse-guir un CAP. Al final, sense ama-gar la seua indignació, acaba ambun seguit de puntualitzacions res-pecte als retrets en la gestió i alsatacs personals. Aquesta secció té continuïtat en lestres pàgines següents. Reflexionssobre un debat és l’article signat perla redacció de la revista, organitza-dora de l’acte (24 de febrer), quemanifesta el seu desencís perquè elsmembres de la taula rodona “no vansaber o no van voler” informar.Aquests eren: el cap territorial deSanitat, Josep Santamaria; l’alcalded’Artesa, Jaume Cardona; i el gerentde l’Aliança, Antoni Munsó. Per partde La Palanca, Sícoris, que actua-

la Palanca 41

FA 25 ANYS

va de moderador, i Bartomeu Jové.No hi va assistir ningú de l’InstitutCatalà de la Salut, tot i haver estarconvidats. El darrer article ve signat per P.Martí i el títol parla per si sol: “Hihaurà un CAP per Artesa”, va pro-metre el batlle Sr. Cardona. Martíexposa el desenvolupament deldebat fent un resum menys críticd’allò que va dir cada participant.Santamaria va afirmar que calia fer230 centres abans de 1997 iCardona apostava per fer un CAPen conveni amb l’Aliança. NOTÍCIES DE PREMSA. De lesnotícies d’actualitat publicades, lamés propera ens explica que laComissió per la Salvaguarda delMontsec, amb altres entitats eco-logistes, reclamava a l’administra-ció que posés fi a la caça d’animalsamb mètodes prohibits que perju-diquen les espècies protegides. DITES D’AGRICULTURA. Des-prés d’alguns mesos, reapareixaquesta secció, basada en un tre-ball d’un grup d’estudiants de se-cundària (premiat, ho recordeu?).Aquí teniu un parell de dites que elsautors situen a la zona d’Artesa:“Boira al Montsec, pluja al barret” i“Hivern plujós, estiu abundós” (ambles pluges d’aquest hivern, la se-gona ens fa pensar en la previsiód’una bona collita per enguany).

CARTES A LA RE-DACCIÓ. En la carta ElComtat de la Noguera,el col·laborador FerranSánchez Agustí ex-pressa la seua opiniósobre aquesta polèmi-ca entorn del possiblecanvi de nom de lanostra comarca. INFORMACIÓ MU-NICIPAL. Entre temesmolts diversos, hi trobem dues cer-tificacions d’obres per gairebé 2milions de ptes. cada una: construc-ció de nínxols al cementiri d’Artesa(cert. núm. 1) i instal·lació d’unabàscula pública a Anya (cert. úni-ca). També la sol·licitud d’algunessubvencions a la Diputació:500.000 ptes. per a pavimentacióparcial a Montargull, 240.000 ptes.per a l’ampliació del Museu i unpréstec sense interessos de 2,5milions per a l’edició del llibre so-bre la història d’Artesa. Per altrabanda, mentre el servei de cotxefúnebre es va adjudicar a FrancescSanjuan, el de servei de bar i pisci-nes va quedar desert. Finalment,destaco la decisió de l’Ajuntamentde repartir tiquets gratuïts per laMatança del Porc “als efectes d’or-denar la recollida del berenar” (re-cordeu que aleshores no es paga-va i la feina era “posar ordre”).

BUHF. Primer em pensava queanava en serio aquest article de lasecció de l’Agnès, però al final ten’adones que és una original nar-ració, gens mancada d’un tocsurrealista al meu entendre, sobreel col·leccionisme. HUMOR. Aquest mes són dos“anglosaxons”, Quimet and Cosme,que ens presenten diversos acuditsde temàtica amorosa sota el títolgenèric de “Artesa: I love you”. IMATGES D’AHIR. Tot i que nofeia molts anys que la nova esglé-sia parroquial d’Artesa s’havia aca-bat, la revista ens ofereix en aques-ta secció un parell d’imatges delcampanar en obres, però gairebéacabat. El comentari de les fotosens recorda que l’església és d’ins-piració gaudiniana.

Ramon Giribet i Boneta

42 la Palanca

Mes de generINFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

PLE ORDINARI (13 de gener)

S’aproven, per unanimitat, les cer-tificacions següents:- Certificació número 1, per un im-port net de 43.683,64 euros més9.173,57 d’IVA del 21%, amb unimport total de 52.857,21 euros,corresponent a l’obra Bàscula mu-nicipal, cobriment del dipòsit, enllu-menat públic al carrer Calvari i mi-llores a l’Església de Seró realit-zada per l’empresa ACASA Obrase infraestructuras, SA. Import pen-dent d’executar 91.963,08 euros.- Certificació número 2, per un im-port net de 47.370,89 euros més9.947,89 d’IVA del 21%, amb unimport total de 57.318,78 euros,corresponent a l’obra Bàscula mu-nicipal, cobriment del dipòsit, enllu-menat públic al carrer Calvari i mi-llores a l’Església de Seró realitza-da per l’empresa ACASA Obras einfraestructuras, SA. Import pen-dent d’executar 34.644,30 euros.- Certificació número 8 i última, perun import net de 25.522,47 eurosmés 5.359,72 d’IVA del 21%, ambun import total de 30.882,19 euros,corresponent a l’obra Xarxa de sa-nejament i adequació dels entornsde la carretera d’Alentorn. Fase IIrealitzada per l’empresaPromoalos-Olsina, SL. Import pen-dent d’executar 0,00 euros.- Certificació número 5, per un im-port net de 9.019,72 euros més

1.894,14 d’IVA del 21%, amb unimport total de 10.913,86 euros,corresponent a l’obra Pavimentacióde la Plaça Major i annex a Artesade Segre realitzada per l’empresaMoix, Serveis i Obres, SL. Importpendent d’executar 317,04 euros.

S’acorda, per unanimitat, deses-timar el Recurs de Reposició pre-sentat pel Sr. Rosendo EdisonCastillo Millan contra l’acord de plede data 4 de novembre de 2013d’adjudicació de la prestació delServei de manteniment, neteja i vi-gilància de les instal·lacions delpavelló municipal cobert.

S’aprova interposar recurs con-tenciós administratiu contra la Re-solució del Director General de Co-ordinació de Competències amb lesComunitats Autònomes i les Enti-tats Locals del Ministeri d’Hisendai Administracions Públiques de data15 de novembre de 2013, per laqual es desestimen les al·legacionsformulades per l’Ajuntamentd’Artesa de Segre, es declara l’exis-tència d’un ròssec a favor del Tre-sor Públic en el projecte “Rehabili-tació de l’aulari de l’antic col·legi deles germanes dominiques com edi-fici socio cultural i condicionamentde l’espai exterior”, pertanyent alFEIL i es sol·licita el seu reintegra-ment.A favor: 7 vots (ERC)

En contra: 0 votsAbstencions: 4 vots (CIU)

APROVACIONS FETES DURANTEL MES DE GENER

S’aproven les següents llicènciesd’obra:- Per la instal·lació de dos su-ports, un de formigó i un de fus-ta, per una ampliació de potènciaelèctrica, amb l’obertura de duescales d’1x1 metre, al nucli de Vall-llebrerola.- Per la construcció d’un mur decontenció perimetral de la parcel-la situada al carrer sense nom i sor-tida perpendicular al carrer RamonLlull d’Artesa de Segre.- Per les obres de soterrament d’untram de la línia telefònica que dis-corre per les parcel·les 59 i 77 delpolígon 501, paral·leles amb la car-retera C-14 Artesa - Agramunt, al’alçada de Tudela de Segre.- Per les obres per canviar les fi-nestres i balconeres i reformar dosbanys de l’immoble situat al carrerde Sant Miquel, 5 de Seró.

S’aprova la següent autoritzaciód’entrada i sortida de vehicles a tra-vés de la vorera:- Gual de 3,80 metres lineals a l’edi-fici situat al carrer de les Monges,47, d’Artesa de Segre.

Eva Maza i Batlle

IN MEMORIAM

Bernardino Jovell SalaAgraïm totes les mostres de condol rebudes. En especial donem les gràcies al personal del CAPd’Artesa de Segre pel seu tracte humà i professional. I també al Club Esportiu Artesa de Segre, perhaver-lo considerat tants anys part de la família del futbol.

Família Jovell SalaGener 2014

la Palanca 43

Dissabte 1 de març- 19h Concentració de comparses icomparsites a la plaça de l’Ajunta-ment amb la xaranga Moncayo.Inscripcions fins al 25 de febrer al’Ajuntament. Cal confirmar l’assis-tència al sopar i pagar 4 euros perpersona al moment d’inscriure’s.- Pregó de Sa Majestat SaltaseklesXXIIè.- A continuació, rua de comparses icomparsites.- Sopar de Carnestoltes al pavellóper a totes les comparses icomparsites inscrites (per poderassistir-hi cal anar disfressat)- Després del Sopar de Carnestol-tes, nit de marxa amb DJ TeteProductions i els DJ’s Duomix.

Diumenge 2 de març- 17h Trobada de disfresses al Pa-velló- 17.30h Gran desfilada de disfres-ses i festa infantil. Inscripcionsl’Ajuntament fins al 25 de febrer.

Dimarts 4 de marçMatança del Porc- Durant el matí, elaboració de llon-ganisses i botifarres a les Sitges.- A partir de les 17.30h berenar degermanor a les Sitges.

Informacions d’interès

- Les comparses són grups de mésde 20 persones i les comparsitesde 2 a 19 persones. Es considera-rà comparsa el grup de personesamb una mateixa disfressa, si se’nvol fer més d’una caldrà que la dis-fressa sigui diferent.- Itinerari: Plaça de l’Ajuntament,Marcel·lí Farré, Eduard Maluquer,Av. Maria Anzizu, Prat de la Riba,Ctra. Agramunt, Escoles, Ctra.Montsonís i Pavelló. (Es prega nodeixar vehicles ni obstacles).- Els vehicles de les comparsess’hauran d’aparcar a voltant de laplaça de l’Ajuntament. Es col·-locaran, per ordre d’arribada, da-vant del Disbo, Avinguda MariaAnzizu i fins al rentador de vehicles.- Durant el discurs cal apagar elmotor dels vehicles i la música.- Obsequiarem a la carrossa mésoriginal amb productes de la terra.- Si plou,comparses i comparsitesaniran directament al pavelló, on esfarà el pregó i el sopar.- No es podrà tirar confeti al pavelló.

Desfilada infantil- Té caràcter local i les disfressesque concursin han de ser fetes a

mà. La resta no concursaran peròpodran participar a la desfilada.- Es premiaran les tres millors.- Hi haurà berenar.- Primer desfilaran els nens/nenesamb la disfressa confeccionada amà, demanem molta puntualitat.- Els números per la desfilada esrecolliran abans a la guixeta delpavelló (a partir de les 16.45).- El concurs començarà puntual-ment, i una vegada començat ja noes repartiran més números.- Podran participar-hi tots els nens/nenes fins als 14 anys.- Tots els participants rebran un petitobsequi.

Berenar de germanor - Matançadel porc- Venda anticipada de tiquets a 1euro fins al 3 de març a FrankfurtBalmes, Cal Cristòfol, EstancMassana i Detalls.- El dimarts es vendran al recinte a2 euros de 4 a 7 de la tarda.

L’organització es reserva el dretd’alterar el programa

Organitza: Ajuntament d’Artesa deSegre - Comissió de Carnestoltes- Comissió de la Matança

PROGRAMA D’ACTES CARNESTOLTES

Carnestoltes 2014

Dates arecordar

Renovació del DNIPer renovar-vos el DNI a les dependències de l’Ajunta-ment d’Artesa de Segre, els dies 27 de febrer (presa dedades) i 6 de març (lliurament nou DNI), podeu demanarhora a les oficines municipals, personalment o per telèfon(973 40 00 13), a partir del 10 de febrer de 2014.

Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dimecres 12 de marçArtesa de Segre: dimecres 12 de març (només en casosmolt justificats, que no puguin anar directament a ladeixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida i dels objectes(tel. 973 40 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

44 la Palanca

IMATGES D’AHIR

n certa forma, a partir de lacruenta batalla de l’Ebrel’ocupació de la Catalunya

republicana va ser un passeig mili-tar. El mes de desembre de 1938el gran objectiu de l’atac franquistaal sector de la Noguera era Artesade Segre, considerat un importantnus de comunicacions l’ocupaciódel qual comportaria l’amenaçad’aïllament per a diverses divisionsrepublicanes. En aquesta maniobraintervindrien el cos d’exèrcit Urgell,comandat pel general MuñozGrandes, amb les divisions 150, 61i 51 (aquesta agregada, ja que per-tanyia al cos d’exèrcit Aragó), a mésdel cos d’exèrcit del Maestrazgo,amb la 1 Divisió. Caigudes Lleida iBalaguer, s’anaven consolidantposicions amb importants efectiusd’infanteria i artilleria.

L’últim atac republicàEl 1938, les forces lleials de l’est,formades pels cossos d’exèrcit X,XI i XVIII, a les ordres del generalde carrera Juan Pere Capulino, re-partit pel Montsec, Bon Repòs iComiols, van establir el seu quar-ter general a la Fabrica PericasBoixera, la plana major a calBotigueta d’Alentorn. Des d’allí con-trolaven el poc trànsit del Pontd’Alentorn i una part de tropa atrin-xerada a la dreta del Segre, amb lamuntanya al darrere de la carrete-ra del Pont a Artesa. Tal com es veu al mapa queacompanyem, el novembre del1938 es va organitzar la contrao-fensiva republicana, no sols perprotegir la resta del territori delsfranquistes sinó també per garantirel control de les preses hidroelèc-triques dels rius Segre i NogueraPallaresa, que abastien de llumBarcelona. Aquest atac, alguns his-

toriadors l’han qualificat de massaambiciós donada la situació del’exèrcit republicà en aquell mo-ment.

L’atac definitiu a ArtesaEntre els dies 2 i 4 de gener del 39es va organitzar l’atac sobre Artesa.El dia 2, les forces nacionals es vantrobar en dificultats a causa de laboira, sense el concurs de l’artille-ria. Aquell dia 2, Artesa estava ame-naçada per tres punts un cop ocu-pats Vernet, Montargull i Vall-llebre-ra, a més del cim de Sant Armengold’Alentorn. Més punts sobre l’assetjamentd’Artesa. El dia 3 van caureAlentorn, Foradada, Montclar i laTorre de Fluvià. El dia 4, sols laPeixera resistia. Cap al tard vanentrar els legionaris i regulars deTetuan i Melilla i es van trobar unmunter d’enderrocs, el que haviaestat un baluard inexpugnable. Lapoblació, censada en 5.083 perso-nes (Artesa 2.894, Anya 1.540 iTudela 648), estava escampada,

molt jovent havia estat mobilitzatper la guerra, en diferents exèrcits,molta gent amagada per masies,coves, pobles petits i balmes(Salgar), per fugir de les bombes.Les famílies que es van quedar,quan oïen “la Pava”, l’avió queanunciava el bombardeig immi-nent, feien pràcticament vida alsrefugis.

La voladura dels pontsAmb l’exèrcit republicà en retirada,es va ordenar la voladura dels ponts,per a retardar l’arribada de l’artilleria.Es va volar el de Balaguer, el deCamarasa, el de Vernet, el de Vall-llebrera i el més magnífic de tots, elpont d’Alentorn. Només es va salvarel pont del Senill. Ens expliquen que els dos sol-dats encarregats de volar-lo van fernit a cal Bepeta, a tocar del pont.Allí el pare del Bepeta els va fer ungran sopar i afamats com estavenvan trobar al celler un vi molt bo.Entre bromes es van emborratxar.Al matí, el Bepeta els va dir que els

Apunts de la Guerra (in)Civil. 1936-1939El 4 de gener va fer 75 anys, dia per dia, de l’ocupació d’Artesa de Segre per les tropesfranquistes. Prèviament, Franco havia enviat 27 trimotors Junquer a buidar els seus ven-tres plens de bombes sobre Artesa, ciutat que va pagar una enorme factura humana i mate-rial per culpa de la guerra.

E

la Palanca 45

nacionals estaven molt aprop, i ambla ressaca es van escapar de pres-sa oblidant-se de la dinamita.

Descripció de la ciutatMoltes cases enderrocades oferi-en un aspecte dantesc, les bombeshavien fet la seva feina. Enormesforats als carrers, fils elèctrics pelterra, cases completament caigu-des, a les escoles aules destruïdes,passadissos amb el sostre ensor-rat, pupitres i llibres colgats de runai pols. La tropa arribada el dia 4 es varepartir per tot el poble, més queres per les cases, als edificis granscom la Granja. A la carretera deTremp, els soldats que van ocuparla Farinera, feien una gran fogueraal seu pati. També va ser ocupat calBoher, entre la casa i el corral debestiar hi cabia molt gent. Fins i tothi van trobar un raconet on tancarel presoners republicans. Hi havia refugis importants: el de

IMATGES D’AHIR

cal Boher i el de la Farinera, aquesttenia cinc boques d’entrada i unasortia a ca l’Orcau. S’hi arreplega-ven famílies senceres. Una anèc-dota és que el dia 5, el de la Fari-nera encara estava ple de gent queno sabia què passava a fora. Hiva treure el cap un moro brut i quefeia pudor i va preguntar: “Quiénhay aquí? Ya podeis salir”. No esva moure ningú, la gent encaratenia por. Al cap de poc hi va anarun soldat educat i els va dir queja podien tornar a les cases, ques’havien acabat les bombes i elstrets. Els primers dies hi havia al po-ble més soldats, gent de tropa, quepoblació civil. Hi havia una part dela població més o menys significa-da que havia escollit l’exili. Altres,que estaven refugiats fora vila, vananar tornant gradualment a mesu-ra que creixia la certesa de que aArtesa i comarca s’havia acabat laguerra.

Tropes de la 26a Divisió de l’exèrcit republicà a Vilanova de Meià (1938)

La població, la gent planera, es-tava cansada, alguns havien pas-sat fam i tots, privacions. Tothomvolia que aquella guerra absurdas’acabés com fos. Aquells primersdies de gener hi havia gent queenmig dels soldats deambulavenpel poble, per la desfeta, com es-maperduts. Potser no acabavend’entendre que el mateix exèrcitfranquista que havia matxacatArtesa amb tones de bombes, araens donessin xuscos i cigarretesi ens fessin l’amic. Que aquellexèrcit ara entrés com a “salva-dor”. El juliol del 36 tot Catalunya vaperdre la pau. Hi van haver cata-lans que van guanyar la guerra, oque hi van guanyar individualment.Però molts, des del primer momentes van adonar que l’havien perdu-da. Que Catalunya com a tal, l’ha-via perduda. Que com el 1714 (arafa exactament 300 anys) havia per-dut les seves llibertats i les sevesinstitucions d’autogovern.

Bartomeu Jové i Serra

Imatge 2: Del llibre Corba de Foc. El capde pont de Balaguer (diversos autors),Departament de Governació i RelacionsInstitucionals de la Generalitat, 2011Resta d’imatges: Del llibre La GuerraCivil a Artesa de Segre i Comarca (di-versos autors), La Palanca, 2009. Imat-ge 1: Mapa elaborat per Pol Galitó. Imat-ge 2: Del llibre Columna Durruti 26, losque fuimos a Madrid, Ricardo Sanz,Toulouse, 1969. Imatges 4 i 5: Del FonsFundació Caixa Tarragona (fotos deVictor Horn).

La caiguda d’Artesa: 4 de gener (esquerra) i 5 de gener (dreta)

46 la Palanca

J. G

alce

ran

El Govern central reclama118.000 euros a Artesade la subvenció per a Les Monges

Alcalde (a un ciutadà):- Només s’admeten bitllets!

El Govern central prohibeixles disfresses de guàrdia civil

Algunes disfresses podrien tenir mala “sombra”.J. G

alce

ran

HUMOR

LA FOTO

Una vuitantena de dones van celebrar Santa Àgueda el dia 5 de febrer amb un sopar organitzat perles Artesenques Actives, que va acabar amb regals per a totes. Foto: Ajuntament d’Artesa.