@www.rubi.cat laciutat@ajrubi.cat

telèfons d’interès

farmàciesaldea pg. les torres, s/n. 93 699 10 72 / batallé pg. francesc macià,23. 93 699 04 30 / baradad av. barcelona, 59. 93 699 09 53 / batllori c. milà i fontanals, 3. 93 699 03 88 / calsina verge delourdes, 35. 93 699 22 81 / condal calderón de la barca, 11. 93699 87 09 / estatut av. de l’estatut. 93 699 16 51 / farell c. santjordi, 25. 93 699 02 91 / garcía c. segòvia, 1. 93 697 49 42 / gibertc. torres oriol, 4. 93 699 68 99 / hidalgo c. sabadell, 79. 93 69736 40 / kronos ptge. cronos, local 15. 93 586 06 26 / oriol c. safir,28. 93 699 43 98 / parrilla c. xercavins, 2. 93 699 13 05 / piera pl.josep sapés,4. 93 697 7163 /pont c. magí ramentol, 7. 93 697 3456 / progrés c. verge de fàtima, 13. 93 697 79 93 / xapelli c. víc-tor català, local 22. 93 588 07 08 / ruiz ctra. sabadell, 95. 93 69950 12 / serra pg. francesc macià, 86. 93 699 13 43 / valls ctra. deTerrassa, 16-18

farmàcies de guàrdia

ajuntament............................ 93 588 70 00alcohòlics anònims.................. 93 317 77 77ambulàncies.......................... 93 699 58 58ateneu municipal..................... 93 588 74 73biblioteca “mestremartí i tauler”.......... 93 699 84 53bombers................................ 93 697 60 80cap-1 mútua terrassa.............. 93 586 67 00cap-2 anton de borja.............. 93 588 45 55cap-3 sant genís..................... 93 699 17 29casal de la gent gran.............. 93 588 44 87cementiri............................... 93 588 77 22centre d’orientaciósanitària (cos)......................... 93 588 73 73correus................................. 93 699 14 02creu roja............................... 93 697 92 04deixalleria ............................93 699 49 95espai jove torre bassas............ 93 697 90 04fecsa - endesa........................ 900 77 00 77

jutjat 1.................................. 93 586 08 51jutjat 2.................................. 93 586 08 52jutjat 3.................................. 93 586 08 53jutjat 4..................................93 586 08 54jutjat 5..................................93 586 08 55omic (of. inf. consum).............. 93 588 70 32oficina de gestió tributària (orgt)......................93 586 23 80oficina de treballde la generalitat..................... 93 587 25 63oficina local d’habitatge (proursa)...............................93 588 66 93mossos d’esquadra (comissaria) 93 581 79 00mossos d’esquadra urgències............... 088policia local........................... 93 588 70 92policia local urgències....................... 092policia nacional......................93 588 76 94policia nacional urgències................... 091ràdio rubí................. 93 588 70 00 ext. 1501

registre civil......................... 93 586 08 94rubí+d (impes, ose).................. 93 581 39 00rubí verd............................... 93 591 30 03rubí via................................. 93 591 30 03sece (enllumenat públic)...........93 588 77 99síndica de greuges....................93 697 21 59sorea (avaries)......................... 902 250 370tanatori................................ 93 588 66 55taxi (adaptat).......................... 609 893 037taxis rubí.............................. 93 699 24 89taxis ràdio taxi...................... 93 586 08 88telèfon verd ......................... 900 130 130(si es truca des d’un mòbil).......93 699 98 01

gener 201130 kronos31 baradad

febrer 20111 oriol2 gibert3 batllori4 pont5 garcia6 calsina7 parrilla8 progrés9 xapelli10 hidalgo-mos11 condal

12 piera13 valls14 batallé15 espert16 farell17 aldea18 ruiz19 kronos20 baradad21 oriol22 gibert23 batllori24 pont25 garcia26 calsina27 parrilla

28 progrés

març 20111 xapelli2 hidalgo-mos3 condal4 piera5 valls6 batallé7 espert8 farell9 aldea10 ruiz11 kronos12 baradad13 oriol

programació 2010-2011 de Ràdio Rubí www.radiorubi.fmde dilluns a divendres9 h La vida continua12 h Rubí or not Rubí14 h Informatiu migdia14.30 h dl.: Esports

dm.: Conecta2dc.: Retratsdj.: Res com el Vallèsdv.: Esports

15 h dl.: L’última sessiódm.: Catsonsdc.: Música.catdj.: Som d’aquídv.: Punt de mira

16 h dl.: Ona triesportivadm.: Rock’n’classicsdc.: Discoteca privadadj.: Déjame contartedv.: Meeting point

17 h Música K Música19 h Informatiu COM Ràdio19.30 h Informatiu vespre20 h Raíces del Sur22 h dl.: Les Divines

dm.: Gabba Gabba Heydc.: Tempo di fuga

dj.: El fil de la trocadv.: Cultura de club

23 h dl.: Pelotas fueradm.: La negra nitdc.: Jazz de nitdj.: Sobreviviendo a Murphydv.: 303 Trance

24 h dll.:Defcon tresdj.: Serrat: un temps de cançonsdv.: 303 trance

dissabte8 h Punto de encuentro8.30 h Sardanes d’autor9 h Giravolt tradicional11 h Els grups municipals opinen11.30 h El descans del troglodita12 h L’última sessió13 h Son solidaris14 h Peluts15 h Guantanamera16 h Serrat: un temps de cançons

(rep.)17 h El fil de la troca (rep.)18 h Rubí magazine20 h Bluebeats FM

21 h Imsomnia23 h Studio 21

diumenge9 h Presència cristiana10 h Ara i sempre11 h Els grups municipals opinen

(rep.)11.30 h A peu de camp15 h Tempo di fuga (rep.)16 h Meeting Point (rep.)17 h Peluts (rep.)18 h Gabba Gabba Hey (rep.)19 h Som d’aquí (rep.)20 h Rock’n’classics (rep.)21 h Les Divines (rep.)22 h La negra nit (rep.)23 h Discoteca privada (rep.)

Farmàcies obertes tots els dies: kronos (de 9 a 22 h) i xapelli (de 9 a 21 h)

30 anys de

Mantenir un mediambient més saludableque ens permeti a totes itots gaudir d’un entornmés amable és tasca detothom. En aquest sen-tit, l’Ajuntament de Rubíestà adherit des de 2008al pacte d’alcaldes ialcaldesses contra elcanvi climàtic de la

Comissió Europea. A més, acaba d’aprovar alPle Municipal el Pla d’acció per a l’energiasostenible (PAES), per aconseguir, entre altresobjectius, la reducció de l’emissió de gasosd’efecte hivernacle, l’augment de l’ús de lesenergies renovables i l’eficiència energèticaal nostre municipi.Algunes accions encaminades a assoliraquests tres objectius ja s’han començat adesenvolupar a la ciutat al llarg dels darrersmesos, com per exemple la renovació delsvehicles del servei de neteja per una flota méssostenible, l’aposta constant per la recollidaselectiva de residus, amb la indispensablecol·laboració ciutadana, o l’adquisició demotos elèctriques per al cos de la policia.A més, fins a l’any 2020, l’Ajuntament de Rubídesenvoluparà diverses accions per assolir elsobjectius esmentats, com pot ser la creaciód’un viver d’empreses relacionades amb l’e-ficiència energètica a la Masia de Can Serra ola substitució de l’enllumenat públic perbombetes i fanals de baix consum. Ambaquest pla i la col·laboració de totes i tots,assolirem un medi ambient més sostenibleque ens permeti un millor nivell de vida i dei-xar un planeta més amable i net a les futuresgeneracions.

“Mantener un medio ambiente más saludableque nos permita a todas y todos disfrutar deun entorno más amable es tarea de todos. Eneste sentido, el Ayuntamiento de Rubí estáadherido desde 2008 al pacto de alcaldes yalcaldesas contra el cambio climático de laComisión Europea. Además, acaba de apro-bar en el pleno municipal el Plan de acciónpara la energía sostenible (PAES), para con-seguir, entre otros objetivos, la reducción dela emisión de gases de efecto invernadero, elaumento de el uso de las energías renovablesy la eficiencia energética en nuestro munici-pio. Algunas acciones encaminadas a lograr estostres objetivos ya se han empezado a desarro-llar en la ciudad en los últimos meses, comopor ejemplo la renovación de los vehículosdel servicio de limpieza por una flota mássostenible, la apuesta constante por la reco-gida selectiva de residuos, con la indispensa-ble colaboración ciudadana, o la adquisiciónde motos eléctricas para el cuerpo de la poli-cía. Además, hasta el año 2020, el Ayuntamientode Rubí desarrollará varias acciones paraalcanzar los objetivos mencionados, como lacreación de un vivero de empresas relaciona-das con la eficiencia energética en la Masíade Can Serra o la sustitución del alumbradopúblico por bombillas y farolas de bajo con-sumo. Con este plan y con la colaboración detodas y todos, lograremos un medio ambien-te más sostenible que nos permita un mejornivel de vida y dejar un planeta más amabley limpio a las futuras generaciones.

carme garcía loresAlcaldessa de Rubí

Per un medi ambientmés saludable

visitem l’ajuntamentAlumnes de l’Escola Montessori van visitar l’Ajuntament

ra fa trenta anys, el curs 1980-81, Pere Burés, primer director del’escola i promotor de la unió dels dos centres d’ensenyament de

música que hi havia a la ciutat, va crear l’actual Escola Municipal deMúsica. Per aquest motiu, el pròxim 10 de febrer l’Ajuntament li retràhomenatge amb la descoberta d’una placa en honor seu en aquest cen-tre, que a partir d’ara ja porta el seu nom.

a

not

ície

scr

04

educació 30è aniversari de l’escola de música pere burés

especialitatsmusicals

l’escola imparteixensenyaments en 18

instruments diferents

Cada any l’escola celebrauna setmana cultural

amb actes diversos

Algunes imatges per al record

Pere Burés a l’antiga escola de música (1982-1983). Actuació de la Coral infantil Siurell, creada per PereBurés, als Maristes (1982-1983)

Actuació del grup de música de cambra (1987).

Aquest serà el primer dels actes commemoratiusdel 30è aniversari de l'Escola Municipal de Músi-ca de Rubí Pere Burés. L’acte central es farà elpròxim 19 de maig al teatre municipal La Sala,amb la interpretació de la cantata Pessigolles, dellletrista Jesús Nieto i el compositor Ricard Gime-no, amb la participació de tot el professorat i uns250 alumnes de l’escola. El concert comptaràamb el suport de l’Escola d’Art Edra, en la deco-ració i confecció de l’espectacle, i dels actors delCasal Popular de Rubí per desenvolupar la partescènica.

L’escola té450 alumnesi 26 profes-

sors

Concerts, exposi-cions i molt més...

activitats per a tota la poblacióDurant el mes de març, l’entitat oferirà a la restade centres educatius de la ciutat l’oportunitat devisitar l’escola i de veure les activitats que s’hi desenvolupen. A més, el 18 de març s’organit-zarà una jornada de portes obertes especial pel30è aniversari en què podrà participar tothomque vulgui conèixer l’escola.Un altre dels actes serà la Setmana Cultural, del’11 al 15 d’abril de 2011, en què s’organitza elconcurs d’interpretació “fantasma”, durant elqual l’alumnat interpreta una peça original o d’un

l’escola de música avuiL’Escola de Música Pere Burés està ubicada a lasegona planta de l’Escardívol i a la primera plan-ta del Bullidor, ja que amb les darreres obress’han ampliat i millorat les instal·lacions.Actualment, el centre compta amb 450 alumnesi 26 professors i ofereix 18 especialitats instru-mentals: baix elèctric, bateria, cant, clarinet,flauta de bec, flauta travessera, guitarra, guitarraelèctrica, mandolina acústica, oboè, piano,saxofon, trombó, trompa, trompeta, viola, violí ivioloncel, a més de cant coral.

Concert a la Setmana de l'Ensenyament deBarcelona (2001-2002).

Cloenda de la Setmana Cultural a La Sala (2006). Taller de gospel acompanyat pel grup de metalls(2010).

}Pere Burés i Camerino (Barcelona 1950 - Rubí 2009)

Format musicalment a l’Escolania deMontserrat, va ser director i fundador de l’escolamunicipal de Música de Rubí del 1980 al 1991. Vinculat a entitats rubinenques com l’EsbartDansaire, va fundar l’Obrador Coral i la CoralSiurell i va fer una important aportació a lescorals infantils de Catalunya i a la pedagogiamusical.Coordinador de l’emissora Catalunya Música, vacontribuir a popularitzar la música clàssica i lamúsica catalana.

!

Sabies que...?Durant uns anys hi van haver dues

escoles de música a la ciutat

L’Escola Municipalde Música de Rubíactual neix el 1981,de la mà de PereBurés. Durantalguns anys, laciutat va tenir duesescoles: la munici-pal creada al 1956per Miquel CasasBell i una privada,creada al 1979,amb un noucorrent pedagògic(Ireneu Segarra)basat en el folklorecatalà, amb mésparticipació delsalumnes en el desenvolupamentde les seves apti-tuds sensorials.

Al curs 1986-87 s’u-nifiquen ambduesescoles i es traslla-den al ComplexCultural l’Escardívol.Dos anys després,l’escola és autorit-zada pelDepartamentd’Ensenyament dela Generalitat i l’any1991 com aConservatori degrau elemental. LaLlei d’ensenyamenteducatiu (LOGSE)converteix els con-servatoris de grauelemental en Escolesde Música.

autor darrere d’una cortina, sense que ningú elspugui veure. Hi participen alumnes de l’escola(solistes i grups amb un màxim de 6 intèrprets),amb un pseudònim per no ser reconeguts peljurat. En l’acte de cloenda del concurs, es podrantornar a escoltar les interpretacions dels guanya-dors, així com assistir al lliurament de premis iconèixer altres treballs portats a terme durantaquesta setmana.Altres activitats d’aquesta commemoració serànun espectacle d’òpera, dintre del Cicle de Músi-ca de Cambra dels mesos d’abril i maig, així comuna exposició de textos, fotografies, dedicatòries,records, etc., que els exalumnes i famílies d’a-lumnes que han passat per l’escola han cedit alcentre, i sortides dels alumnes al Museu de laMúsica, a l’Auditori o al Liceu, entre d’altres.

El curs passat es va constituir l’Associació de

mares i pares d’alumnes (AMPA) de l’Escola.

http://groups.google.com/group/ampa-musica-

rubi Per contactar: ampaxmusic@gmail.com

notícies

cr07

medio ambiente aprobación del paes

cargador paravehículos eléctricosel primero que se hainstalado se encuen-tra ubicado en elMercat

esde octubre de 2008, Rubí es una de las ciudades adheridas alPacto de alcaldes y alcaldesas contra el cambio climático, una ini-ciativa de la Dirección General de Transporte y Energía de la Comi-

sión Europea. Rubí se compromete a reducir el 20% de las emisiones degases de efecto invernadero en la atmósfera a través del incremento del20% de las energías renovables y el 20% la eficiencia energética en elámbito municipal. Y todo ello, antes del año 2020.

La adhesión al Pacto de alcaldes y alcaldesas prevé 3 fases. La primera haconsistido en elaborar un inventario de las emisiones de gases de efectoinvernadero del municipio. Según este diagnóstico, el sector industrial es unode los principales consumidores de energía en Rubí, ya que genera el 41%de las emisiones totales de gases de efecto invernadero, seguido del trans-porte (24,2%) y el sector doméstico (15,3%), entre otros. Las emisiones deCO2 originadas por la administración local sólo suponen el 2,3% del total.

Esta diagnosis ha sido muy útil para desarrollar la segunda fase del proyec-to, que ha consistido en determinar qué actuaciones se podrían llevar a cabopara reducir las emisiones de CO2 en Rubí. Todas estas acciones han que-dado recogidas en el Plan de acción para la energía sostenible (PAES), apro-bado en este último pleno. El PAES recoge 63 acciones, algunas de las cuales ya se han ejecutado, comola instalación de detectores de presencia en lavabos y pasillos de edificiosmunicipales, la incorporación de bombillas LED y ornamentos sin luz alum-brado de Navidad y la incorporación de motos eléctricas en la flota de vehí-culos de la Policía Local. El consistorio también prevé crear un vivero deempresas relacionadas con la eficiencia energética en la Masía de Can Serra,mejorar los aislamientos de diferentes edificios municipales e instalar pla-cas solares fotovoltaicas en las cubiertas de determinados equipamientosmunicipales, entre otros. El proyecto culmina en la tercera fase: la de ejecución. Hasta el 2020, elAyuntamiento deberá ir implementando todas las medidas incluidas en elPAES para conseguir reducir el 20% la emisión de CO2 a la atmósfera.

La Masia Can Serra seconvertirá en un centrode energías renovables

d

63 actuacionespara reducir lacontaminación

PLAN MUNICIPAL PARA LA PROMOCIÓN DEL CIVISMO Y LA CONVIVÈNCIA

La ciudad de hoyse caracteriza porsu pluralidad ypor el crecimientoprogresivo depoblación, lo quehace necesarioincrementar losrecursos, ade-cuándolos al volu-men demográfico,y promover unmodelo de convi-vencia social.

Rubí, ciudad de convivencia

En este sentido, el Ayuntamiento ha ideado el Planmunicipal para la promoción del civismo y la convi-vencia, un documento que se estructura en 3 gran-des ejes: hacer que los ciudadanos sean conscientesde qué actuaciones son cívicas y cuáles no lo son,que conozcan las normativas y ordenanzas públicasdel municipio y llevar a cabo diferentes accionespara conseguir cohesionar socialmente los barrios.

UNA ORDENANZA REGULADORAEl pasado mes de septiembre, el pleno municipalaprobó la Ordenanza de Buena Vecindad y Uso delEspacio Público. Este documento recoge todas lasconductas sancionables, desde ensuciar las calles ydañar el mobiliario urbano, hasta pintar graffitis ypegar publicidad fuera de los espacios autorizados,pasando por perturbar el descanso y la tranquilidadde los vecinos (ruidos, gritos, peleas, aparatos sono-ros, etc.), practicar la mendicidad, el ejercicio de laprostitución y la exhibición sexual en la vía pública. Las sanciones pueden variar entre los 60 y los 1.500euros en función de si las infracciones se consideranleves, graves o muy graves. El importe económico deestas sanciones se podrá sustituir por horas de tra-bajo en beneficio de la comunidad.

ACCIONESEn el marco de la puesta en marcha de este plan, elconsistorio llevará a cabo diversas acciones, entrelas que destacan la creación de un observatorio delcivismo y la organización de una jornada paraentregar los llamados Premios al Civismo. Paralelamente, los agentes cívicos continuarán lalabor que están haciendo desde el año 2001, cuandoRubí, de forma pionera en la comarca, contrató apersonas en situación de desempleo para sensibili-zar a los ciudadanos sobre la importancia del civis-mo.

EL AYUNTAMIENTO TAMBIÉN ESTÁTRABAJANDO EN...

ORDENANZAS APROBADAS

LOS CIUDADANOS SANCIONADOS POR ACTOS INCÍVICOS PODRÁN:

EL INCIVISMO EN LOS ESPACIOS PÚBLICOS:haciendo tareas de sensibilización, derivan-do conflictos a la Policía Local o al ServicioMunicipal de Mediación...

LOS RUIDOS: haciendo un seguimiento de loshorarios de diferentes actividades, compro-bando los ruidos en domicilios particulares...

LA SUCIEDAD: fomentando el ciclo de laorgánica en los centros educativos, realizan-do una exposición sobre el ciclo de la mate-ria orgánica…

EL INCIVISMO DE ALGUNOS PROPIETARIOSDE ANIMALES: controlando los puntosnegros, haciendo encuestas sobre la tenen-cia de animales, distribuyendo dispensado-res de bolsas de plástico...

LA MEDIACIÓN, una de las claves: realizandotalleres de prevención de conflictos en losbarrios, interviniendo en determinados casos...

Un plan paracombatir... • Pagar la multa correspondiente.

• Conmutar esta sanción por servicios en beneficiode la comunidad.

• Ordenanza de buena vecindad y uso del espaciopúblico.

• Ordenanza sobre tenencia responsable de ani-males

• Ordenanza de ruidos• Ordenanza de vía pública• Ordenanza de vados• Ordenanza de instalación de actividades

LOS DERECHOS CÍVICOS DE LOSCIUDADANOS DE RUBÍ

• Tengo derecho a vivir en una ciudad comprometi-da con los problemas de su ciudadanía.

• Tengo derecho a vivir en una ciudad tranquila,sin ruidos que me molesten.

• Tengo derecho a vivir en una ciudad limpia yordenada.

• Tengo derecho a vivir en una ciudad donde jugary divertirse no suponga molestar a los demás.

• Tengo derecho a vivir en una ciudad donde losconflictos se resuelvan con diálogo y mediación.

• Tengo derecho a vivir en una ciudad acogedoracon los recién llegados.

• Tengo derecho a vivir en una ciudad con espaciospúblicos agradables que permitan la convivenciacon animales, la práctica del ocio, del deporte ylas relaciones con las otras personas.

• Tengo derecho a vivir en una ciudad donde sen-tirme orgulloso de sus valores y símbolos de iden-tidad.

• Tengo derecho a vivir en una ciudad participativay dinámica, que favorezca las actividades de susentidades.

• Tengo derecho a vivir en una ciudad que vele pormis obligaciones y las de los demás.

• Tengo derecho a vivir en una ciudad saludable,sostenible y que quiera disfrutar del medioambiente.

• Tengo derecho a vivir en una ciudad que promue-va el civismo y la convivencia.

cultura comença la programació cultural de l’anynotícies

cr10

cinema votítols com la premiada“pa negre” es podran

veure a la sala

La Companyia T deTeatre estrenarà

“Delicadas” a Rubí

Noves propostesculturals a Rubí

La Sala, que durant l’any 2010 va rebre més de50.000 espectadors, acollirà la temporada esta-ble, els espectacles familiars, la temporada deteatre amateur i el cicle de Cinema VO, 23 espec-tacles i 16 projeccions de cinema. Dues obres deteatre més seran també preestrenades, ja queformen part del programa de residències que l’A-juntament va posar en marxa fa uns tres anys,mitjançant el qual companyies teatrals assagenal teatre La Sala, on posteriorment fan la prees-

trena, per marxar després a teatres a Barcelonao de gira per la resta del país, com és el cas deCopenhaguen amb Pere Arquillué i Rosa Renom,o l’estrena de Delicadas de T de Teatre a l’abril.Els espectacles familiars es faran sempre en diu-menge i s’han programat amb la col·laboració dela Xarxa d’Espectacles Infantils i Juvenils.A més, durant aquesta temporada, tornaran atenir un espai propi els grups de teatre i músicade la nostra ciutat a través del cicle Rubí a esce-na, que potencia els artistes locals emergents.El cicle de Cinema VO, que té lloc els divendresa les 22 h, estrenarà a Rubí pel·lícules com Ori-gen, Herois, Pa negre, Buried (enterrado), Losojos de Julia o Balada triste de trompeta.

Tant l’Ateneu com la Biblioteca, ja tenen prepa-rat el programa d’activitats. L’Ateneu acull tallersper a entitats i associacions, microtallers per a lapoblació com Risoteràpia i alguns espectacles.Pel que fa a la Biblioteca, el seu extens progra-ma de foment de la lectura comprén trobadesamb autors, recitals, conferències i lectures dra-matitzades, a més de les habituals activitatsinfantils com L’hora del conte, el concurs depunts de llibre i exposicions.

exposicions

El Castell és un altre dels eixos culturals de la ciu-tat que acollirà diverses activitats: exposicionstemporals o permanents, cicles de conferèn-cies, o activitats adreçades als infants com lamostra “Per bruixa i metzinera. La cacera debruixes a Catalunya” del Museu d’Història deCatalunya, que romandrà a Rubí fins a l’abril ique s’adreça especialment als infants. Durant elmes de febrer comencen les exposicions del’Antiga Estació, en col·laboració amb diversesentitats i associacions de la ciutat amb les qualsel consistori està treballant fa temps.

uatre eixos centralitzen les activitats culturals del semestre: les arts escèniques a La Sala,les exposicions al Museu i a l’Antiga Estació, el foment de la lectura a la Biblioteca Mes-tre Martí Tauler i la cultura més de proximitat al recentment remodelat Ateneu.

q

més informació: www.rubi.cat/cultura - www.rubi.cat/museu - www.rubi.cat/biblioteca*

notícies

cr11

més informació: Oficina de Serveis a l’Empresa (OSE), Edifici Rubí + D, rambleta de Joan Miró, s/n, 08191 – Rubí. Tel. 93581 39 00 - (www.rubiempresa.net), a/e: rubiempresa@rubiempresa.net

l potencial empresarial de Rubí, la seva situació estratègica i privilegiada i una forçade treball qualificada ha convertit al nostre territori en un referent de l’àmbit eco-

nòmic i social globalitzat.

economia rubí, dinamisme i economia en creixement

L’Ajuntament de Rubí, amb el suport de la Dipu-tació de Barcelona, ha elaborat una guia d’acolli-da adreçada a les empreses per donar a conèixerles potencialitats del territori, així com el perfil del’important teixit empresarial de la nostra ciutat,amb fitxes descriptives dels polígons d’activitateconòmica (nombre d’empreses de cada polígoni la seva distribució per branques d’activitats, lasuperfície, els usos permesos, les comunicacions

per accedir-hi o la disponibilitat de sòl vacant encadascun dels emplaçaments).La guia Rubí, dinamisme i economia en creixe-ment compta amb un suport digital i també es potconsultar al web de l’Oficina de Serveis a l’Empre-sa (OSE: www.rubiempresa.net/) de l’Ajuntamentde Rubí. S’hi inclou informació estadística del crei-xement empresarial de la ciutat dintre de lacomarca, així com una explicació dels projectesde futur de la ciutat, que passen per la seva inclu-sió en el Catalonian Innovation Triangle (CIT) ambles poblacions de Cerdanyola i Sant Cugat, perpromoure de forma conjunta el desenvolupament

econòmic del territori a través de les infraestruc-tures, els polígons industrials o les telecomunica-cions, entre altres aspectes.La creació del Centre d’Empreses de Can Serra alpolígon de La Llana és l’altre eix que defineix eldesenvolupament econòmic de la ciutat amb unaaposta innovadora pels sectors de les energiesrenovables, l’eficiència energètica i la innovaciótecnològica.

informació dels serveis municipals

Per facilitar el contacte de les empreses amb elconsistori, la guia inclou també una amplia infor-mació dels serveis municipals adreçats específi-cament a les empreses, així com de la formacióque s’hi adreça i la borsa de treball de l’Institutde Promoció Econòmica i Social (IMPES). A més,s’hi inclouen les principals polítiques de suportper al teixit empresarial de la ciutat, com la millo-ra de l’accessibilitat als polígons o la definiciód’un model de gestió i funcionament dels PAE.

La guia d’acollida a lesempreses donarà a conèixer les potencialitatsdel nostre territori

e

Conèixer el nostreteixit empresarial

rubí, dinamismei economia encreixementimatge de la guiaeditada per l’ajun-tament

*

Les empresespoden consultar

la guia a:www.

rubiempresa.net

a Biblioteca Mestre Martí Tauler s’haconsolidat com un dels equipaments

culturals de la ciutat durant el primer anydel seu funcionament. La nova biblioteca,que va ser inaugurada el 30 de gener de2010, ha assolit durant el 2010 la xifra de182.414 usuaris atesos, un 42 % mésque l’any passat, i s’ha registrat un incre-ment d’usuaris/es en tots els serveis.

La Biblioteca es refermacom a centre cultural

a s’han publicat les dates de preins-cripció i matriculació de primària i

secundària obligatòria per al curs 2011-2012. Des del gener s’estan celebrant jor-nades de portes obertes als centres esco-lars de Rubí i el període de presentació desol·licituds és del 14 al 25 de febrer. Lesllistes es publicaran el 15 de març. Lesreclamacions seran del 16 al 18 de marçi la publicació de les llistes definitives el 23de març. El període de matriculació seràdel 6 a l’10 de juny. Més informació sobrepreinscripcions i matriculacions al web:www.rubi.cat/educacio.

j

l

Elaborat el projecte de l’escola del Bosc

l nou centre educatiu es construirà enuns terrenys a tocar del c/ Mallorca, esta-

rà a punt el curs 2011-2012. L’edifici tindràuna capacitat per acollir un total de 450 nousalumnes d’entre 3 i 12 anys. El pressupostde la que serà la 12ª escola pública de la ciu-tat és d’uns 4.955.000 euros. De moment,els 66 alumnes de P3 a qui aquest curs elsha estat adjudicada una plaça en aquestcentre estan seguint les classes als 3 mòdulsprovisionals ubicats al costat dels terrenys ones construirà el nou edifici.

Al febrer, la preinscrip-ció escolar

e

Mònica QuerolPortaveu del PP de Rubí

pp

els 310 llocs de treball actuals, però ésuna mala notícia per a Rubí que deixinla seva activitat productiva a la ciutat.Per molt que anunciïn que faran unanova planta d’energies renovables, l’e-fecte per a altres negocis secundarisque es mouen a l’entorn d’una granempresa com FICOSA no l’evitarem. Però la sensació d’indignació ve dona-da, sobretot, per la constatació queteníem raó quan fa un any denuncià-

ficosa de nou

Faig aquest article des de la indignació.A ICV-EUiA teníem raó respecte a lesintencions del grup FICOSA a Rubí. I usasseguro que hauríem preferit no tenir-ne. FICOSA tanca les dues plantes queté a la nostra ciutat i s'endú els treballa-dors a la planta de SONY a Vilade -cavalls, que ha comprat recentment. Ens alegrem que en principi mantingui

Marta RibasPortaveu del GrupMunicipal d’ICV-EUiA

icv-euia

i, com era d'esperar, les seves declara-cions han caigut com un gerro d'aiguafreda en el sector del petit comerç.És del tot evident que aquests noustemps que ens toca de viure ens obli-guen a tots a fer canvis, a aportar ideesnoves i a renovar-nos contínuament. Iaixò, és clar, en tots els sectors. És unfet que tothom hi ha de posar el seugranet de sorra i que no s'hi val a creu-re que això de sortir-se'n de la crisi “no

liberalització dels horariscomercials? no!

Com sempre, el senyor Zapatero utilit-za la tàctica de deixar anar al vol algu-na de les seves idees per tal de veurecom reacciona l'opinió pública i mesu-rar, després, quines serien les conse-qüències de posar-ho a la pràctica.Ho ha fet fa pocs dies en la qüestió dela liberalització dels horaris comercials

nuem tenim dèficits d’espais d’oci icomercials, la taxa d’atur s’ha duplicat(fruit de la crisi cert, però amb unaintensitat molt superior a ciutats delnostre entorn) i els nostres polígonsindustrials necessiten inversions i pro-jecció. Les entitats de la nostra ciutatde forma periòdica manifesten lesseves dificultats per fer activitats i ferciutat d’una forma independent a unAjuntament que tot ho vol controlar.

on estem i on volem anar

Estem arribant al final del mandatmunicipal, val la pena aturar-nos iveure on som i on volem anar.És evident que en els darrers anys lanostra ciutat s’ha dotat d’equipa-ments reivindicats i necessaris, peròtambé és veritat que la ciutat no s’hatransformat, i no s’ha projectat cap al’exterior. Quatre anys després conti-

El Pla de transició al treball (PTT),organitzat en col·laboració amb elDepartament d’Ensenyament de laGeneralitat, és una modalitat delPrograma de qualificació professio-nal inicial (PQPI) adreçat a nois inoies que han deixat l’ESO senseobtenir la titulació, amb edats com-preses entre els 16 i 21 anys. Estàdissenyat per proporcionar-los recur-sos personals i professionals perquè

més solucions per als jovesque no aproven l’ESO

La crisi econòmica actual fa que elsjoves que no han obtingut el graduatd’ESO els costi molt més trobar feinaque en anys anteriors, i per tant espodrien quedar totalment estancatssense treballar ni poder-se formar, jaque tampoc poden fer els cursos delscicles formatius.

Xavier ReinaldosPortaveu del GrupMunicipal de CiU

ciu

Grup Municipald’ACR

acr

“

obligat a replantejar alguns dels nostresobjectius, però sense deixar mai debanda el nostre model de ciutat: unaciutat moderna, solidària, competitiva iindustrial, una ciutat on les personessiguin les protagonistes. Les ordenances fiscals condicionenmolt el nivell d’ingressos amb aquestescenari de recessió econòmica on elsingressos municipals decauen i la des-pesa en serveis socials augmenta.

les xifres d’un pressupost iles ordenances de rubí

El mes de desembre de l’any 2010 esvaren aprovar el darrer pressupost i lesdarreres ordenances fiscals del man-dat 2007-2011. que han estat respon-sables i austers atenent la situació eco-nòmica tan complicada en que s’em-marca.La crisi que va esclatar el 2008 ens ha

Josep M. CastroRegidor del GrupMunicipal Socialista

psc

“

“

“

“

de treball. Fa servir una equació bensimple: si les botigues obren méshores, necessiten més gent treba-llant. Si necessiten més gent treba-llant, hauran de fer noves contracta-cions. Nosaltres creiem que l’equa-ció ni és simple ni és real.Que els comerços puguin obrir méshores òbviament no vol dir que hopuguin fer a la realitat. Per un simplemotiu: el 98% dels comerços del nos-

NO a la liberalització d’ho-raris comercials!

El govern d’en ZP no para de ficar-sede peus a la galleda amb les mesuresque ens han de fer sortir d’aquestacrisi en què estem immersos... Ara lanova gran proposta que hi ha a sobrela taula és la liberalització dels horariscomercials. Aquesta mesura, segonsZapatero, ha de fer que es creïn llocs

Arés TubauPortaveu del GrupMunicipal d’ERC

erc

“

breusbreusbreusbreusbreusbreusbreusbreusbreusbreusbreusbreus

cr13

grups municipals

vem que FICOSA feia xantatge i jugava a engan-yar quan reclamava la requalificació delsterrenys a canvi de mantenir els llocs de treball iquedar-se a la ciutat. En les tres votacions que hiha hagut al Ple Municipal del Conveni Urbanísticamb la família Pujol i Tarragó (propietaris deFICOSA) per crear un nou barri on ara hi ha lesplantes de la fàbrica, l'equip de govern municipalens titllava d’irresponsables, a ICV-EUiA, perassegurar que no hi havia cap garantia que lafàbrica es quedés a Rubí i per dir que l'únic que

hi havia era una operació especulativa, deguanys desconeguts, i no prou beneficiosa per laciutat.I ara què, senyora alcaldessa? Pensen seguirtirant endavant la requalificació, crear un barrisense fer el màxim d’habitatge públic, i donaruns guanys substanciosos als Pujol i Tarragó, toti que no es mantinguin els llocs de treball a la ciu-tat? perquè vostès van justificar l'operació urba-nística per aquest motiu... Senyora alcaldessa, i senyores i senyors d’ERC,

CiU i PP, que també van aprovar aquell conveniurbanístic, espero que a partir d’ara obrin mésels ulls i escoltin una mica més el que els diem al'oposició constructiva d’ICV-EUiA. Perquè en elsdarrers mesos ja porten unes quantes pífies,entre el POUM i aquest conveni… dos temes quetots vostès van aprovar i que aquest grup elsadvertia que no estaven bé. Per cert, en tots dostemes la gestió tècnica la va fer el senyor LluísCalvet, oi? www.giremrubi.blogspot.com

va amb mi”. En aquest sentit, el Partit Popular deCatalunya sempre n'ha estat al cas i podem diramb tota seguretat que no hem parat de treballarper tal d'idear mesures i maneres de fer a favorde l'emprenedoria i de la formació continuada.Però el que també és del tot evident és que laliberalització d’horaris no significarà cap altracosa que la desaparició de les botigues queencara tots coneixem, que formen part del nos-tre imaginari, del nostre dia a dia.Em sembla que tots estarem d'acord a l'hora de

concloure que l'ampliació dels horaris comer-cials comportaria fer canvis en la jornada laboralde molts empleats del sector, així com de lesseves condicions. Perquè crec que tothom esta-rà d'acord que treballar a les sis de la tarda, perexemple, no és el mateix que fer-ho a les deu dela nit, o a les tres de la tarda. Qui ho fa renunciaa un tram molt important de la seva vida perso-nal, i això s’ha de pagar d'alguna manera. Tenint en compte que és molt poc probable queel petit comerç pugui fer-hi front, una vegada

més, hi sortiran guanyant les grans superfíciescomercials, amb molts més recursos i, tot i quela nostra formació no té res en contra d'aquesttipus d'establiments, també creiem que, entemps de crisi, s’ha de mirar, sobretot, per lamillora d’aquells que fan que l’economia de lanostra ciutat es mogui... I no cal rumiar-s'homassa per arribar a la conclusió que el petitcomerç n’és un.

Els problemes ambientals són els mateixos omés greus que ara fa quatre anys: línies elèctri-ques, activitats extractives i abocadors, arran-jament de la Riera de Rubí, o la gestió delPOUM, entre d’altres. Una política de benestarsocial que abasti tota la població i que permetiel desenvolupament de tots, que ningú enquedi al marge, lliure elecció de centre escolar,regular els ajuts socials, l’atenció a la gent gran,la integració de la nova immigració...Afrontar aquests reptes és necessari si Rubí no

vol quedar al marge del progrés del país. Larecuperació econòmica arribarà, i cal que Rubíestigui a punt per aprofitar les oportunitats quela nova economia ens oferirà, per això enscalen polígons moderns i equipats, ofertacomercial, però també un Ajuntament orientata l’activitat i a les persones.Fins avui l’Ajuntament ha governat portesendins, pensant en la maquinària administrati-va, amb una visió a curt termini i ha fracassaten els projectes estratègics de ciutat que ens

haurien de donar centralitat i col·locar Rubí enun lloc capdavanter. No és un somni, si treba-llem de forma decidida i sumant més que res-tant, ho podem fer, cal concentrar la força alvoltant d’un projecte de canvi, obert i receptiu,un projecte que vol sumar més que restar, unprojecte transversal i de país. Crec sincera-ment que CiU podem ser aquest projecte.www.ciu.cat/rubi

puguin retornar al sistema educatiu i/o trobarfeina. En aquest curs 2010-2011, hi ha hagut a Rubíun 59% de joves que s’han quedat en llistad’espera, del total de preinscrits als cursos dePTT. En total hi havia 30 places dels cursosd’auxiliar en imatge personal: perruqueria iestètica, i d’auxiliar de vendes: oficina i atencióal públic, i s’han quedat en llista d’espera 43joves. L’equip de govern municipal ha sol·licitat

recentment a la Generalitat dos cursos mésd’aquest programa, en les especialitats defabricació mecànica, i instal·lació i manteni-ment en lampisteria, però això, encara quesuposi 30 places més, segueix sense ser sufi-cient per a la demanda que hi ha hagut en elpresent curs.Per tot això, des d’ACR hem sol·licitat al governmunicipal fer com més aviat millor un estudides de l’Ajuntament per determinar el nombreanual de joves de Rubí que tenen entre 16 i 21

anys i no tenen el graduat d’ESO, i les especia-litats professionals que més els agradaria fer,així com les especialitats que més bona sortidalaboral s’estima que hi pugui haver per aaquests joves a Rubí i a la comarca d’entre lessetze que té planificades la Generalitat actual-ment. I llavors caldrà demanar al Departamentd’Ensenyament de la Generalitat que escobreixi la demanda real d’aquests cursos.

L’equip de govern va aprovar la congelació de totsels impostos municipals, i un 2% d’augment, enles taxes i preus públics.La voluntat política del govern ha estat manteniruna política fiscal rigorosa i no exigir més esforçfiscal als ciutadans i ciutadanes. Exemple d’a-questa voluntat ha estat mantenir totes les bonifi-cacions i subvencions, tant en impostos com entaxes i preus públics, adreçades majoritàriamentals col·lectius amb menys nivell de renta, i que

representen prop d’1.000.000 milió d’eurosanuals.Davant d’un pressupost necessàriament a labaixa, l’equip de govern ha marcat unes líniesd’actuació molt clares: reduir les despeses noprioritàries en aquests moments i reforçar aque-lles que són prioritàries. Les prioritats de despesasón bàsicament tres: l’atenció a les persones, lapromoció de l’ocupació, i l’espai públic i seguretatciutadana.

L’objectiu és evitar que hagin d’assumir el pes dela crisi les persones més febles. És garantir el fun-cionament dels serveis socials ja existents i alho-ra poder aplicar de la forma més ambiciosa possi-ble les noves lleis d’autonomia personal, de ser-veis socials i d’igualtat.La conclusió és clara i fàcil, dins un pressupostque baixa, les prioritats del govern encara sónmés clares i no tenen discussió: el reforç de políti-ques socials, econòmiques i de ciutat.

tre país són petites i mitjanes empreses, moltesd’elles familiars, que tiren endavant gràcies al’esforç de famílies senceres i d’algun treballa-dor assalariat. Quan s’han d’obrir dies festius,en la gran majoria de casos no es contractapersonal de reforç, sinó que es doblen torns ies fan més hores que un rellotge... I es fanesforços extraordinaris perquè són projectescompartits que es creen a partir de la il·lusió demolta gent.Si aquesta iniciativa acaba tirant endavant,

s’estarà matant el petit comerç, s’estaran afa-vorint les grans superfícies comercials, perquèno sobreviurà a una envestida com aquesta.Estarem sentenciant aquest comerç de proxi-mitat, en el qual pots preguntar als dependentsi dependentes l’origen de les pomes, una bonarecepta per fer el peix, la millor combinació decolors per vestir ben elegant o quin llibre és elmés recomanat per endur-te de vacances. Amés, el comerç de ciutat dóna vida i llum a lesnostres ciutats i un dinamisme econòmic

imprescindible per a les poblacions. El nostre comerç necessita que diguem queno. Per això des d’Esquerra denunciem quel’anunci d’aquesta nova mesura és un atac al’essència i identitat dels nostres pobles i ciu-tats i és una invasió de les nostres competèn-cies. Nosaltres ho tenim clar: estimem elcomerç de proximitat i treballem per ell i ambell.www.arestubau.cat

notícies

cr14

temps lliure coneix el patrimoni de rubí (VIII)

L’Escardívol

Detall de la xemeneia

Rehabilitació de l’edifici al 1986

Francisco Escardívol, propietari de lesterres

Façana d’obra vista de l’edifici nord

Imatge aèria del Complex

descripció i històriaEl conjunt arquitectònic de l’Escardívol comptaamb dues naus industrials paral·leles de plan-ta rectangular separades per passadissosestrets. Davant de la nau sud hi ha una xeme-neia construïda pel paleta rubinenc JoanRoura. La xemeneia, que avacuava els gasosde les calderes, s’ha volgut mantenir per tal deconservar la imatge fabril del conjunt. La naunord té planta baixa i superior, mentre que lasud presenta planta baixa i dos pisos. El 1923la nau nord va ser restaurada per l’arquitectemodernista Lluís Muncunill Parellada (1868-1931) L’anomenat “estil Muncunill”, es veu nonomés en les façanes de maó vist, sinó tambéals amples finestrals en forma d’arc carpanell.La nau nord té finestres aparellades a cadas-cun dels mòduls en què es divideixen les faça-nes de la planta superior, mentre que a la plan-ta inferior hi havia una sèrie de nínxols que esvan reobrir per ser utilitzats com a finestres.

El complex de l’Escardívol va rebre aquest nomper Francisco Escardívol, propietari de granpart de les terres que en un principi constituïenun meandre de la riera, però que un copreconduït el curs de l’aigua, es va convertir enhorts. Els empresaris Pich i Aguilera, propieta-ris dels magatzems coneguts de Fàbrica de laSeda (carrer Roger de Llúria, 2), van fer-se unlloc a la zona. De fet, l’any 1835 l’Escardivol jaexistia com a filatura de seda, quan era propie-tat de la societat Menard i Vall. Pere Ribas iOleart va comprar el recinte el 1888 i a partird’aquest moment es coneix popularment comla “Pelleria” pel fet d’instal·lar-s’hi una fàbricade rentat i tria de llana. Els germans Arch com-pren el conjunt el 1918 i passa a ser una indús-tria d’aprestos, tints i acabats. L’any 1921 és elmoment de major rellevància per ser la fàbricamés important de Rubí, ja que es constitueix lasocietat Rubí Industrial S.A, que va deixar d’e-

xercir la seva activitat l’any 1934. Un anysabans, l’edifici havia patit un incendi. La socie-tat es va dissoldre i es es va liquidar el 36, ambl’inici de la Guerra Civil. Segons la informacióoral, durant la guerra es fabricaren granades demorter del calibre 81, és a dir, el model ale-many. Les instal·lacions ocupaven més d’unahectàrea, entre els carrers de Cadmo, Riera iTerrassa. L’octubre de 1932, la revista“Activitats” la qualificava com “uno de los pri-merísimos valores del Arte Textil Catalán”. Elsdos edificis, que van sobreviure a la Riuada de1962, es van reutilitzar com a espai cultural:l’any 1987 es va inaugurar el Complex Culturalamb la biblioteca, l’escola de dansa, l’Escola deBelles Arts, l’emissora de ràdio, etc...Actualment també acull l’escola bressol muni-cipal Sol Solet i la biblioteca s’ha traslladat.

obres i milloresDurant els darrers dos anys s’han realitzatdiversos treballs d’adequació del ComplexCultural l’Escardívol. D’una banda, a conse-qüència del trasllat de la Biblioteca munici-pal Mestre Martí Tauler, els treballs de redis-tribució interior dels espais que ocupava labiblioteca, així com la millora de lesinstal·lacions i climatització (obres realitza-pel FEOSL 2010 amb un pressupost deprop de 400.00 euros); d’una altra banda,dins de les inversions de l’Ajuntament, s’harealitzat una reforma dels espais de la plan-ta baixa de la nau nord, tant exteriors cominteriors, per adequar-los a les necessitat del’escola bressol, i ha comptat amb unainversió de 700.000 euros.

ubicacióEl Complex Cultural l’Escardívol es trobaentre els carrers Cadmo, Terrassa i Riera.

Edita Institut Municipal de Comunicació. Ajuntament de Rubí Fotografia Area3 - Portada: Sergi Garcia Infantes Disseny doss.cat Impressió i Distribució IMGESA - Impresiones Generales, S.A.Publicitat: 636 441 938 Dipòsit legal B 51721-2005 a/e laciutat@ajrubi.cat web www.rubi.cat/laciutat

Més in

form

ació a www.rubi.cat

recoman

emcr15

Queda’t amb

el dia!Retalla l’a

ctivitat que no vulgu

is

perdre’t i així la podr

às guardar a

on vulguis per no ob

lidar-te’n

✁Si no heu rebutla revista La Ciutata casa vostra, aviseu-nosal correu

laciutat@ajrubi.cat

març 2011

18152229

29162330

5121926

7142128

6132027

4111825

310172431

febrer 2011

181522

291623

5121926

7142128

6132027

4111825

3101724

Fins al 13 de marçExposició: Escultura Mariano Andrés VilellaAmb la col•laboració del Centro Aragonés de Rubí, arriba una exposiciód’escultures de pedra i marbre realitzades pels alumnes de la seva esco-la taller en motiu del vuitantè aniversari de l’escultor. Antiga Estació-Sala d’exposicions. C/ Historiador Serra, s/n. Horari:Dilluns i dimarts: tancat. De dimecres a divendres: de 16 a 20.30 h.Dissabtes i diumenges: d'11 a 14 i de 16 a 20.30 h. Festius: tancat

Dimarts, 8 de marçDia de la dona treballadoraConcert: Four women: cantants compositores del jazzDàcil López QuartetBillie Holiday, Nina Simone, Abbey Lincoln, Jeanne Lee. Un recorregutper les composicions de quatre de les cantants i compositores afroame-ricanes més emblemàtiques del jazz. Auditori Biblioteca Mestre Martí Tauler. C/ Aribau, 5, a les 20 h

Divendres, 18 de febrerCinema VO: OrigenEE.UU. Dir. Christopher Nolan

La Sala, Teatre Municipal, a les 22 hPreu: 6 €, carnet Biblioteca 4,5 €, carnetCultural Jove 3,5 €

Dissabte 12 i diumenge13 de febrerTemporada estable: Dansa XXI.cat. Haikús en temps deguerraEsbart Dansaire de RubíLa Sala, Teatre Municipal, dissabte ales 21 h i diumenge a les 18.30 hPreu: 12€

Divendres, 4 de marçCinema VO: Conocerás al hombre de tus sueñosEE.UU. Dir. Woody Allen

La Sala, Teatre Municipal, a les 22 hPreu: 6 €, carnet Biblioteca 4,5 €, carnetCultural Jove 3,5 €

Del 3 al 9 de març

Carnaval 2011 – Un Carnaval amb art3 de març – Dijous Gras5 de març – Rua i ball Popular6 de març – Matí de Carnaval9 de març – Enterrament de la Sardina