L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA (s. XIX-XX)

L’ESPANYA DEL SEGLE XIX

L’ESPANYA DEL SEGLE XIX

LA CONSTRUCCIÓ D’UN RÈGIM LIBERALLA CONSTRUCCIÓ D’UN RÈGIM LIBERAL

- Unitat 4 del llibre de text- Desenvolupament al nostre pais dels processos de modernització política (crisi de l’antic règim i revolució liberal), que hem vist per al conjunt d’Europa.

FULLA D'ACTIVITATS DE CIÈNCIES SOCIALS - UD 4. ESPANYA DURANT EL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL.

U. D. 4. Introducció: L’ESPANYA DEL S. XIX: LA CONSTRUCCIÓ D’UN RÈGIM LIBERAL (LECTURA)

U. D. 4. Introducció: L’ESPANYA DEL S. XIX: LA CONSTRUCCIÓ D’UN RÈGIM LIBERAL (LECTURA)

• Lectura del text introductori: l’implantació del liberalisme a Espanya.

• Lectura i comentari de les imatges:– Entrada de Napoleó a Madrid, 1808.– Escena de la Guerra Carlina.– Isabel II jura la constitució al Senat el 1845.– Alegoria de la 1ª República, juliol de 1873.

• Lectura de l’eix cronològic: etapes de la història d’Espanya al s. XIX.

UNITAT DIDÀCTICA IV. 4 t. D’ ESO ESPANYA DURANT EL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL

El primer intent de construcció d'un règim liberal a Espanya es va produir durant la Guerra d'Independència contra els francesos (1808-1814), en el marc de l'expansió de l'Imperi Napoleónic a Europa. Durant aquella guerra, i enmig del col·lapse de l'antic règim, van tenir lloc les Corts de Cadis, primer assaig de revolució liberal de la història del nostre país. Aquelles corts van promulgar la primera constitució de la nostra història el 19 de març de 1812. Anem a començar a estudiar la història política d'Espanya durant el s. XIX, a partir de l'anàlisi i comentari d'aquesta llei màxima i de les circunstàncies históriques que la feren possible.

EVOLUCIÓ POLÍTICA D’ESPANYA EN L’ÉPOCA CONTEMPORÀNIAEVOLUCIÓ POLÍTICA D’ESPANYA EN L’ÉPOCA CONTEMPORÀNIA

Les grans etapes que es poden distingir en la història d'Espanya en el s. XIX i els grans esdeveniments (invasions, guerres, etc.) que es van produir

1808: INVASIÓN NAPOLEÓNICA

1808: INVASIÓN NAPOLEÓNICA

Guerras CarlistasGuerras Carlistas

1. Realitza un eix cronològic amb les etapes de la història d'Espanya durant el s. XIX, en el qual es representen els següents regnats: regnat de Carles IV, regnat de Josep I Bonapart,

Ferràn VII, regnat d'Isabel II, el Sexenni Democràtic, el regnat d'Alfons XII i d'Alfons XIII; i els següents esdeveniments: Guerra d'Independència, Independència de les colònies

americanes, Guerres Carlines, Guerra de Cuba i Filipines.

1788

1874regnat de Carles IV (1788-1808)

regnat de Ferran VII (1808-1833)

regnat de Isabel II (1833-1868)

regnat d' Amadeu de Saboia

(1871-1873)

Primera República (1873)

CRISI DE L’ANTIC RÈGIMCRISI DE L’ANTIC RÈGIM

REVOLUCIÓ LIBERAL I CONSOLIDACIÓ D’UN RÈGIM LIBERAL I CONSTITUCIONAL

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM A ESPANYA : enfrontament entre absolutisme i liberalisme (1808-1833)

1. La crisi de la monarquia borbònica (1789-1808). El regnat

de Carles IV.

1. La crisi de la monarquia borbònica (1789-1808). El regnat

de Carles IV.

2. La Guerra de Independència

enfront els francesos (1808-1814)

“La Guerra del francés”

2. La Guerra de Independència

enfront els francesos (1808-1814)

“La Guerra del francés”

3. Guerra i RevolucióLiberal a Espanya: les Corts de Cádiz i

la Constitució de 1812.

3. Guerra i RevolucióLiberal a Espanya: les Corts de Cádiz i

la Constitució de 1812.

4. El regnat de FerrànVII (1814-1833):

Restauració de l’absolutisme.El Trienni Liberal.

La fallida de l’absolutisme.

4. El regnat de FerrànVII (1814-1833):

Restauració de l’absolutisme.El Trienni Liberal.

La fallida de l’absolutisme.

17891833

“La por al contagi revolucionari va posar fre a les reformes”

- La situació d’ Espanya al esclatar la revolució: proximitat geogràfica i lligams polítics (monarquía borbónica, Pactes de Familia).

Lluís XVI de França

Carles IV d’Espanya

Cosins

COM VA AFECTAR LA REVOLUCIÓ FRANCESA A ESPANYA DURANT EL REGNAT DE CARLES IV?

COM VA AFECTAR LA REVOLUCIÓ FRANCESA A ESPANYA DURANT EL REGNAT DE CARLES IV?

LA REVOLUCIÓ FRANCESA I EL SEU INFLUX SOBRE ESPANYA

LA REVOLUCIÓ FRANCESA(1789-1799)

PROXIMITAT GEOGRÀFICAELS BORBONS: FAMILIES

REGNANTS

¿Un PERILL? ¿Una

OPORTUNITAT?

EVITAR EL CONTAGIREVOLUCIONARI

EL govern

LA REVOLUCIÓ FRANCESA DES DEL PUNT DE VISTA ESPANYOL:

• Un perill que hi ha que evitar: amenaça de la monarquía absoluta, la religió i la societat estamental.

• Una oportunitat per a la modernització d’ Espanya des de els principis revolucionaris (monarquía parlamentària i constitucional, separació de poders, igualtat legal, sufragi).

2. Explica en què van consistir i valora la importància històrica dels següents fets:- Tractat de Fontenebleau (1807)- Motí d'Aranjuez (1808)- Tractat de Valençay (1814)

Tratado de Fontenebleau (1807Motín de Aranjuez (1808

Tratado de Valençay (1814)

- El regnat de Carles IV (1788 - 1808)

Despotisme ministerial

Principals esdeveniments d’aquest periode:

“La Gran Guerra”(1793-1795) contra França

Tractat de San Ildefonso (1796) amb els francesosGuerra contra Gran Bretanya iderrota de Trafalgar (1805)

Tractat de Fontainebleau (1807) amb els francesos(L’exèrcit francés travesarà Espnaya cap a Portugal)

provoca• Crisi económica• Malestar social i caiguda de Godoy

Manuel de Godoy (1792 - 1807)

Despotisme Il.lustratFre a les reformes (d.1789)

LA BATALLA NAVAL DE TRAFALGAR (1805) Victory

Santísima Trinidad

5. Explica les causes, desenvolupament, desenllaç i conseqüències dels següents conflictes (guerres que van marcar la trajectòria d'Espanya durant el s. XIX):- La Guerra d'Independència o Guerra del francès (1808-1814)- La Independència de les colònies espanyoles d'Amèrica (1808-1826)- Les Guerres carlistes (1833-1840)

LES GUERRES QUE MARCAREN EL SEGLE XIX ESPANYOL

LES CAUSES DE LA GUERRA D'INDEPENDÈNCIA (1808-1814) I EL SEU DESENLLAÇ.

La Guerra de Independència contra els francesos (1808- 1813)

Tractat de Fontainebleau(1807)

Tractat de Fontainebleau(1807)

La ocupació francesa d’Espanya

Motí d’ AranjuezMotí d’ Aranjuez Abdicació de Carles IVAbdicació de Carles IV

Intervenció de NapoleóIntervenció de Napoleó

Revoltes populars del 2 de maig en MadridRevoltes populars del 2 de maig en Madrid

Abdicacions de Baiona(maig 1808)

Abdicacions de Baiona(maig 1808)

La resistència i la guerra de IndependènciaLa resistència i la guerra de Independència

Juntes localsJunta Suprema Central i de Govern

La reacció popular desencadena

A causa del provoca

conseqüències

Renuncia de Carles i Ferràn al tron espanyol

Coronación de Josep I Coronación de Josep I Origina la Suport de nobles i afrancessats

Les Juntes

Provoca

Se organitzen

Provoca

Oposició dels “patriotes”

LA CRISI DINÀSTICA: EL MOTÍ D’ARANJUEZ (MARÇ DE 1808)

• En aquest context de crisi i descomposició de la monarquia espanyola, es va produir el “Motí d’Aranjuez” (19 de març de 1808). Aquest motí pretenia l’abdicació del rei Carles IV en el seu fill Ferran, la qual cosa acabarà succeint. Ambdós reis marxaren a França cercant l’arbitratge de l’emperador Napoleó.

Carles IV

Ferràn VII

LES ABDICACIONS DE BAIONA (MARÇ DE 1808)• Napoleó aprofitarà la crisi dinàstica

entre pare i fill, per aconseguir l’abdicació dels dos reis i apropiar-se del tron espanyol. Les abdicacions signades a la ciutat francesa de Baiona al mes de maig de 1808, posaren la corona d’Espanya en les mans de Napoleó, que va nomenar al seu germà Josep Bonapart, rei d’Espanya.

Abdicacions de BaionaCarles IV cedeix a Napoleó

els seus drets dinàstics(10 DE MAIG DEL 1808)

Josep Bonaparte

GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)El poble de Madrid es va alçar

enfront dels francesos el 2 de maig de 1808, data que marca el inici de la Guerra de la Independència, també coneguda com Guerra del francès.

Espanya va quedar dividida entre els que acceptaren la nova monarquia de Josep I Bonaparte, i els que la van rebutjar, reunint-se en Juntes provincials i, poc després, en una Junta Central, que actuaria com regència en nom del rei Ferran VII, “presoner” a França de Napoleó.

I Ia guerra portarà a la revolució...

GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)• SE INICIA LA “GUERRA DEL FRANCÉS” (MAIG DE 1808)• REBUIG DEL REI JOSEP I BONAPARTE

El govern clandestí de la Junta Suprema Central (que a partir de 1810 es convertirà en Regència, a l'actuar en nom de Ferran VII) va convocar les

Corts de Cadis, des d'on es van portar a terme les primeres transformacions polítiques de caire liberal a Espanya, encapçalades per

la Constitució de 1812. Era la revolució política.

EL IMPERI NAPOLEÓNIC EL 1812

LA GUERRA CONTRA EL FRANCÉS (1808-1814)

• Durant sis anys, es van enfrontar l'exèrcit francès, amb el suport dels "afrancesats", i la guerrilla espanyola, formada per antics militars espanyols i camperols, ajudats per l'exèrcit britànic enviat a la península al comandament del general Wellington.

El duc de (general)

Wellington.

EL DESENLLAÇ DE LA GUERRA (1812-1814)

• 1812 va ser l'any decisiu. L'exèrcit del general britànic Wellington, amb el suport d'espanyols i portuguesos, va infringir successives derrotes als francesos (Arapiles, Sant Marcial).

• Després de la catàstrofe de la Gran Armée a Rússia, un Napoleó completament afeblit retornarà la corona a Ferràn VII.

Batalla dels Arapiles (1812), victòria anglo-española que donarà fi a la guerra.

EL DESENVOLUPAMENT I DESENLLAÇ DE LA GUERRA DE INDEPENDÈNCIA

FERRÀN VII, RETORNA A ESPANYA i RECUPERA EL TRON(context: l’ Europa de la Restauració I de la Santa Aliança)

FERRÀN VII, RETORNA A ESPANYA i RECUPERA EL TRON(context: l’ Europa de la Restauració I de la Santa Aliança)

EL PINTOR FRANCISCO DE GOYA VA DOCUMENTAR EL TERROR DE LA GUERRA I LA

SEUA CRUELTAT....

Francisco de Goya

LA VISIÓ DE GOYA SOBRE LA GUERRA: ELS “DESASTRES DE LA GUERRA”.

LA REUNIÓ DE LES CORTS A CÀDIS: Per què es van reunir les Corts de Cadis? Qui les van integrar? Quines lleis van aprovar?

3. Anem a analitzar la constitució espanyola del 1812. Llig el document ( i la informació del llibre) i respon a les preguntes:

3.1. Explica el context histórico en que fou redactada i aprovada aquesta constitució.3.2. Recordatori: defineix què és una “Constitució”. 3.3. Quina és la forma d'estat i de govern que s'estableix en la constitució? 3.4. Per què es diu que la “nació espanyola és la reunió dels espanyols d'ambdós hemisferis”? 3.5. En qui resideix la “sobirania”? I abans d'aquesta constitució? Què pensador il·lustrat va formular aquest principi? 3.6. Garanteix la constitució la llibertat religiosa dels espanyols? Argumenta la teua resposta. 3.7. Quin tipus de relació s'estableix entre l'Església Catòlica i l'Estat espanyol? Explica-la. 3.8. Estableix la constitució la separació de poders? de quina forma? Què pensador il·lustrat va formular aquest principi? 3.9. Qui i com es tria als membres de les Corts? 3.10. El poder del rei és absolut i il·limitat segons la constitució? per què?3.11. Seran tots els espanyols iguals davant la llei? Argumenta la teua resposta.3.12. Estableix la constitució la igualtat fiscal? de quina forma? 3.13. Garanteix la constitució el dret a algun tipus d'educació? quin? 3.14. Quines llibertats ciutadanes s'estableixen en la constitució?

3. Anem a analitzar la constitució espanyola del 1812. Llig el document ( i la informació del llibre) i respon a les preguntes:

LA CONSTITUCIÓ DE LA JUNTA CENTRAL SUPREMA (setembre de 1808)

Abdicacions de Baiona

Abdicacions de Baiona

Josep I Bonaparte,

Rei de España

Josep I Bonaparte,

Rei de España

INSURRECCIÓ POPULAR IEXTENSIÓ DE LES REVOLTES

BUIT DE PODER

Juntes Provincials

JUNTA CENTRALSUPREMA

(regència en nom del reiFerran VII)

Asumeixen la SOBERANÍA NACIONAL iConvoquen CORTS CONSTITUENTS A CÀDIS

GRUPS POLÍTICS EN DISPUTA: AFRANCESATS I PATRIOTES

Afrancesats(Il.lustrats, alta burgesia)

Patriotes(rebuig de l’ocupació francesa i del

règim de Josep I)

Jovellanistes(Il.lustrats i

tradicionalistes)

Liberals(Burgesia)

Josep I Bonapart

RECORDEM què és “una Constitució”. La Constitució o carta magna (del llatí cum, amb, i statuere, establir) és la norma suprema, escrita o no, d'un Estat sobirà establida o acceptada per a

governar-lo. La constitució fixa els límits i defineix les relacions

entre els poders de l'Estat (poders que, en els països occidentals moderns, es

defineixen com poder legislatiu, executiu i judicial) i d'aquests

amb els seus ciutadans, establint així les bases per al

seu govern i per a l'organització de les institucions que tals

poders s'assenten. Aquesta llei ha de garantir als ciutadans els

seus drets i llibertats.

La Constitució o carta magna (del llatí cum, amb, i statuere, establir) és la norma suprema, escrita o no, d'un Estat sobirà establida o acceptada per a

governar-lo. La constitució fixa els límits i defineix les relacions

entre els poders de l'Estat (poders que, en els països occidentals moderns, es

defineixen com poder legislatiu, executiu i judicial) i d'aquests

amb els seus ciutadans, establint així les bases per al

seu govern i per a l'organització de les institucions que tals

poders s'assenten. Aquesta llei ha de garantir als ciutadans els

seus drets i llibertats.

Reconeixement de les llibertats Polítiques (asociació, expresió,Participació, premsa...)

Reconeixement de les llibertats Polítiques (asociació, expresió,Participació, premsa...)

LA REVOLUCIÓ LIBERAL: LES CORTS DE CÀDISLA REVOLUCIÓ LIBERAL: LES CORTS DE CÀDIS

Assemblea Nacional

Poder legislatiu

Reformes socials i económiquesLlibertat de premsaAbolició de la InquisicióLiberalisme económic

Llibertat de comerçAbolició dels gremis i del règim senyorialModerada desamortització de bens eclesiàstics

Igualtat davant la lleiReligió católica i únicaIgualtat davant la lleiReligió católica i únicaConstitució de 1812Constitució de 1812

Elaboren una

Convocatòria d’eleccions (1 diputat per 50.000 electors)

proclamaAsumeix la Regència

(Gaspar Melchor de Jovellanos)

Declaració dels Drets de l’HomeDeclaració dels Drets de l’Home

Sufragi indirecte censatari(masculí de més de 25 anysSufragi indirecte censatari(masculí de més de 25 anys

Divisió de podersDivisió de podersMonarquía parlamentàriaMonarquía parlamentària

Durant l’ocupació dels francesos El 1808 es creen13 Juntes

Junta Suprema Central Guvernativa del RegneJunta Suprema Central Guvernativa del Regne

Sota la direcció de

El 19 de març de 1812“La Pepa”

184 diputats (Liberals i absolutistes)En 1810se crean lasCorts Generals de CadisCorts Generals de Cadis

LES CORTS DE CÀDIS I LA CONSTITUCIÓ DEL 1812 “En Ferran VII, per la gràcia de Déu i la Constitució de la

Monarquia espanyola, Rei de les Espanyes, i en la seua absència i cautivitat la Regència del Regne, nomenada per les Corts generals i extraordinàries, a tots els quals les presents veiessin i entenguessin, sapigueu: Que les mateixes Corts han decretat i sancionat la següent:

CONSTITUCIÓ POLÍTICA DE LA MONARQUIA ESPANYOLA

En el nom de Déu Totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant, autor i suprem legislador de la societat. Les Corts generals i extraordinàries de la Nació espanyola, bé convençudes, després del més detingut examen i madura deliberació, que les antigues lleis fonamentals d'aquesta Monarquia, acompanyades de les oportunes providències i precaucions, que asseguren d'una manera estable i permanent el seu sencer compliment, podran omplir degudament el gran objecte de promoure la glòria, la prosperitat i el bé de tota la Nació, decreten la següent Constitució política per al bon govern i recta administració de l'Estat […].

“Art. 1. La Nació espanyola és la reunió de tots els espanyols d'ambdós hemisferis.

Article 2.- La Nació espanyola és lliure i independent, i no és ni pot ser patrimoni de cap família, ni persona.

Article 3.- La sobirania resideix essencialment en la Nació, i, pel mateix, pertany a aquesta exclusivament el dret a establir les seues lleis fonamentals.

Article 12.- La religió de la Nació espanyola és i serà perpètuament la Catòlica, Apostòlica i Romana, única i veritable. La Nació la protegeix per lleis sàvia i justes, i prohibeix l'exercici de qualsevol altra.

Article 14.- El govern de la Nació espanyola és una monarquia moderada hereditària.

Article 15.- La potestat de fer les lleis resideix en les corts amb el Rei

Article 16.- La potestat de fer executar les lleis resideix en el Rei

Article 17.- La potestat d'aplicar les lleis en les causes civils i criminals resideix en els tribunals establits per la llei.

Article 27.- Les Corts són la reunió de tots els diputats que representen la Nació, nomenats pels ciutadans en la forma que es dirà.

Article 142.- El Rei té dret a veto, per dues vegades consecutives.

Art. 172º.- (...) No pot el Rei impedir sota cap pretext la celebració de les Corts en les èpoques i casos assenyalats per la Constitució, ni suspendre-les, ni dissoldre-les (…).No pot el Rei fer aliança ofensiva, ni tractat especial de comerç amb cap potència estrangera, sense el consentiment de les Corts. (...) No pot el Rei privar cap individu de la seua llibertat ni imposar-li per si pena alguna. (…)

Article 248.- En els negocis comuns, civils i criminals no haurà més que un sol fur (llei) per a tota classe de persones.

Article 339.- Les contribucions (els impostos) es repartiran entre tots els espanyols amb proporció a les seues facultats, sense excepció ni privilegi algun.

Article 362.- Haurà en cada província cossos de milícies nacionals, composts d'habitants de cadascuna d'elles, amb proporció a la seua població i circumstàncies.

Article 366.- En tots els pobles de la Monarquia s'establiran escoles de primeres lletres, en les quals s'ensenyarà als xiquets a llegir, escriure i contar, i el catecisme de la religió catòlica, que comprendrà també una breu exposició de les obligacions civils..

Article 371.- Tots els espanyols tenen la llibertat d'escriure, imprimir i publicar les seues idees polítiques."

LES CORTS DE CÁDIZ (1810-1812): la revolució liberal

Junta Central

LES CORTS CONSTITUENTS

DECRETSREFORMISTES

CONSTITUCIÓDE 1812

(LA PEPA)

Abolició deL’Antic Règim

Convoca

PromulguenRedacten

Signifiquen

Liberalsvs.

Absolutistes(servils)

Soberanía Nacional- compartida: Corts i Rei

Divisió de poders

Eleccions i participaciópolítica

Sufragi Universal Masculí

Igualtat davant la llei

Drets individuals(educació, expressió, premsa, reunió, imprenta, propietat)

Estat confessional Catolicisme única religió d’ Espanya

LA CONSTITUCIÓ DEL 1812

• Aprovada el 19 de març de 1812 i popularment coneguda com “La Pepa”, aquest text legal va ser la primera constitució liberal del país. La constitució de 1812 és un dels grans textos liberals de la història, sent molt cèlebre en el seu temps.

Els diputats liberals AgustínArgüelles, Diego Muñoz Torrero i Pérez de Castro són les figures més destacades en la seua elaboració.

Aquests són els trets principals de la Constitució:• Sobirania nacional. El poder resideix en la nació, idea oposada a la sobirania

monàrquica de dret diví. (Rousseau) • Divisió de Poders (Montesquieu). • Poder legislatiu: Corts Unicamerals• Poder judicial: tribunals • Poder executiu: Rei, però amb importants limitacions: les seues ordres han

d’estar validades per la signatura del Ministre corresponent. No pot dissoldre les Corts. Veto suspensiu transitori durant dos anys, després d'això la decisió de les Corts es converteix en llei. Nomena als ministres, però aquests han de ser confirmats per les Corts (“doble confiança”)

• Aprovada el 19 de març de 1812 i popularment coneguda com “La Pepa”, aquest text legal va ser la primera constitució liberal del país. La constitució de 1812 és un dels grans textos liberals de la història, sent molt cèlebre en el seu temps.

Els diputats liberals AgustínArgüelles, Diego Muñoz Torrero i Pérez de Castro són les figures més destacades en la seua elaboració.

Aquests són els trets principals de la Constitució:• Sobirania nacional. El poder resideix en la nació, idea oposada a la sobirania

monàrquica de dret diví. (Rousseau) • Divisió de Poders (Montesquieu). • Poder legislatiu: Corts Unicamerals• Poder judicial: tribunals • Poder executiu: Rei, però amb importants limitacions: les seues ordres han

d’estar validades per la signatura del Ministre corresponent. No pot dissoldre les Corts. Veto suspensiu transitori durant dos anys, després d'això la decisió de les Corts es converteix en llei. Nomena als ministres, però aquests han de ser confirmats per les Corts (“doble confiança”)

• Nou dret de representació. La nació exerceix la seua sobirania mitjançant els seus representants en Corts.

• Complicat procediment electoral per sufragi universal masculí indirecte en quart grau.

• Dret de vot: tots els homes majors de 25 anys, que triarien a uns compromisaris que al seu torn triarien als diputats.

• Igualtat dels ciutadans davant la llei. Açò va suposar la fi dels privilegis estamentales.

• S'omet tota referència als territoris amb furs, el que equivalia al seu no reconeixement. No obstant això, els règims forals de les províncies basques i de Navarra no es van derogar explícitament.

• Reconeixement de drets individuals: a l'educació, llibertat d'impremta, inviolabilitat del domicili, a la llibertat i a la propietat.

• El catolicisme és l'única confessió religiosa permesa. La necessitat de contar amb la col·laboració del clergat en la lluita contra els francesos explica aquest tret intolerant que xoca amb l'esperit avançat de la constitució.

• Nou dret de representació. La nació exerceix la seua sobirania mitjançant els seus representants en Corts.

• Complicat procediment electoral per sufragi universal masculí indirecte en quart grau.

• Dret de vot: tots els homes majors de 25 anys, que triarien a uns compromisaris que al seu torn triarien als diputats.

• Igualtat dels ciutadans davant la llei. Açò va suposar la fi dels privilegis estamentales.

• S'omet tota referència als territoris amb furs, el que equivalia al seu no reconeixement. No obstant això, els règims forals de les províncies basques i de Navarra no es van derogar explícitament.

• Reconeixement de drets individuals: a l'educació, llibertat d'impremta, inviolabilitat del domicili, a la llibertat i a la propietat.

• El catolicisme és l'única confessió religiosa permesa. La necessitat de contar amb la col·laboració del clergat en la lluita contra els francesos explica aquest tret intolerant que xoca amb l'esperit avançat de la constitució.

FERRÀN VII, “EL DESITJAT”, RECUPERA EL TRON

• Un Napoleó completament afeblit retornarà la corona a Ferràn VII. pel tractat de Valençay (desembre de 1813).

• Les tropes franceses abandonaren el país. La cruenta Guerra de la Independència tocava a la seua fi.

Tractat de Valençay (1813)

EL REGNAT DE FERRAN VII: LA LLUITA ENTRE ABSOLUTISTES I LIBERALS (1814.1833)

1814 -1820: sexeni absolutista.

1820 Pronunciamentde Riego.1820-1823: trieni Liberal.

1823: intervenció delsCent mil fills de San Lluis.1823-1833: dècada ominosa.

1833: el problema succesori.La 1ª Guerra Carlista. Carlistesi Isabelins.

EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)

Final de la Guerra de Independència i Tractat

de Valençay -1813-

Derrota de Napoleói fin del Imperi Francés

LA RESTAURACIÓ

Retorn de Ferran VII

(el desitjat) a Espanya

Derogació de la legislacióde Cadis: anulació de la

Constitució de 1812 i restauració

de l´absolutisme

La Santa Aliança

MANIFEST DELS PERSES

Manifest dels Perses Manifest dels Perses

“Manifest que al senyor En Ferran VII fan el 12 d'abril de l'any 1814 els quals escriuen com diputats de les actuals Corts ordinàries de la seua opinió sobre la sobirana autoritat, ilegitimidad amb la qual s'ha elidit l'antiga Constitució espanyola, mèrit d'aquesta, nul·litat de la nova, i de quantes disposicions van donar les cridades Corts Generals i extraordinàries de Cadis, violenta opressió amb que els legítims representants de la nació estan a Madrid impedits de manifestar i sostenir el seu vot, defensar els drets del monarca, i el bé de la seua pàtria, indicant el remei que creuen oportú. La monarquia absoluta és obra de la raó i de la intel·ligència: està subordinada a la llei divina, a la justícia i a les regles fonamentals de l'Estat; va ser establida per dret de conquesta o per submissió voluntària dels primers homes que van triar als seus Reis […], per açò ha estat necessari que el poder sobirà fóra absolut, per a prescriure als seus súbdits tot el que mira a l'interès comú, i obligar a l'obediència als quals es neguen a ella. Però els quals declamen contra el poder monàrquic confonen el poder absolut amb l'arbitrari; sense reflexionar que no hi ha Estat (sense exceptuar les mateixes repúbliques) on en el constitutiu de la sobirania no es trobe un poder absolut […] No podent deixar de tancar aquest respectuós Manifest, quan protesta que s'estime sempre sense valor aqueixa Constitució de Cadis, i per no aprovada per S. M., ni per les províncies, (...) Madrid, 12 d'abril de 1814.”

- El regnat de Ferran VII (1814 - 1833)

El “Manifest dels Perses”

Petició a Ferran VII (Retornar a l’Antic Règim)

Pronunciaments militars liberals

Trieni Liberal (1820 - 23)Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla)

Retorn al constitucionalisme (Constitució de 1812)

Provoca

• Debilitat dels liberals• Oposició absolutista i reial• Intervenció de la Santa Aliança “Els Cent Mil Fills de San Lluis”

Retorn de l’ Absolutisme A tota Europa

Coincideix amb

Se inicia amb

Provoca la

Consisteix en unPerò...

Dècada ominosa (1823 - 1833)Dècada ominosa (1823 - 1833)

Retorn a l’absolutisme

Com el de

Que donarà lloc al

Ferran VII deroga la Constitució de 1812Ferran VII deroga la Constitució de 1812

(1)

LA RESTAURACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ DEL 1812 LA RESTAURACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ DEL 1812

“Senyors diputats: ha arribat per fi el dia objecte dels meus més ardents desitjos, de veure'm envoltat dels representants de l'heroica i generosa Nació espanyola i que un jurament solemne acabe d'identificar els meus interessos i els de la meua família amb els dels meus Pobles. Quan l'excés dels mals va promoure la manifestació clara del vot general de la Nació, enfosquit anteriorment per les circumstàncies lamentables, que han d'esborrar-se de la nostra memòria, em vaig decidir per descomptat a abraçar el sistema apetit, i a jurar la Constitució política de la Monarquia sancionada per les Corts generals i extraordinàries en l'any 1812. Llavors van recobrar, així la Corona com la Nació, els seus drets legítims, sent la meua resolució tant més espontània i lliure, com més conforme als meus interessos i als del Poble espanyol, la felicitat del qual mai havia deixat de ser el blanc de les meues intencions, les més sinceres […].(...) A l'establiment i conservació sencera i inviolable de la Constitució consagraré les facultats que la mateixa Constitució assenyala a l'autoritat real i en això xifraré el meu poder, el meu complacencia i la meua glòria…”

Discurs de Ferran VII amb motiu de l'obertura de les Corts de 9 de juliol de 1820.

11

Dècada ominosa (1823 - 1833)Dècada ominosa (1823 - 1833)

Es caracteritza per

La repressió i depuració política contra els liberals

(execucions, exili, etc.)

Però... Naix Isabel i

Ferran VII Pragmàtica Sanció Llei SàlicaProclama la

EL PROBLEMA SUCCESSORI: Al final del seu regnat es pasa de la repressió al pacte amb els liberals per a trobar suport polític a la seua filla Isabel, en contra del seu germà Carles María Isidre (absolutista), que aspirava a succeir-li.

EL PROBLEMA SUCCESSORI: Al final del seu regnat es pasa de la repressió al pacte amb els liberals per a trobar suport polític a la seua filla Isabel, en contra del seu germà Carles María Isidre (absolutista), que aspirava a succeir-li.

- El regnat de Ferran VII (1814 - 1833).

(2)

Que deroga la

CONSEQÜÈNCIESCONSEQÜÈNCIES

LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES AMERICANES: QUAN ES VA INICIAR LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES QUE ESPANYA TENIA A AMÈRICA? QUINES

CAUSES LA VAN MOTIVAR?

LA INDEPEDENCIA DE LES COLÒNIES ESPANYOLES D'AMÈRICA

Entre 1808 i 1825, Espanya va perdre la major part de l'imperi colonial d'Amèrica. En 1808 dominava un territori immens que s'estenia des de Califòrnia fins al cap de Forns, i des de l'Atlàntic al Pacífic. En 1825, disset anys després, solament li quedaven les illes de Cuba i Puerto Rico en l'Atlàntic (i les illes Filipines en el Pacífic), que va acabar perdent en la guerra de 1898 contra els Estats Units. Entre les causes de l'emancipació de les colònies americanes cal destacar factors interns i factors externs.

LES CAUSES DE LA INDEPENDÈNCIA

Premonicions de l'emancipació de Iberoamèrica.

“Deixe a part el dictamen d'alguns polítics tant nacionals com

estrangers, del qual no em separe, que han dit que el domini espanyol en les Amèricas no pot ser molt durador, fundat que les possessions tan distants de la seua metròpoli mai s'han conservat llarg temps. En el d'aquelles colònies ocorren encara majors motius, a saber: la dificultat de socórrer-les des d'Europa quan la necessitat ho exigeix; el govern temporal de virreis i governadors que la major part van amb el mateix objecte d'enriquir-se; les injustícies que alguns fan a aquells infeliços habitants; la distància de la sobirania i del tribunal suprem on han d'acudir a exposar les seues queixes; els anys que es passen sense obtenir resolució; les vexacions i venjances que mentrestant experimenten d'aquells caps; la dificultat de descobrir la veritat a tan llarga distància i l'influx que aquests caps tenen no només en el país amb motiu del seu comandament, sinó també a Espanya, d'on són naturals. Totes aquestes circumstàncies, si bé es mira, contribueixen que aquells naturals no estiguen contents i que aspiren a la independència, sempre que se'ls presente ocasió favorable”.

Dictamen del Comte d'Aranda al rei Carles III, 1783 .

La independència de les colonies americanes d’Espanya (1810 - 1824)

Les colonies americanes

Les colonies americanes

Causes internes: • Descontent i Marginació política de la burgesia criol la• Corrupció dels funcionaris espanyols• Monopoli comercial espanyol que frenava el desenvolupament econòmic americà

Causes internes: • Descontent i Marginació política de la burgesia criol la• Corrupció dels funcionaris espanyols• Monopoli comercial espanyol que frenava el desenvolupament econòmic americà

Conciència de la seua identitat Conciència de la seua identitat

LES CAUSES DE LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIESLES CAUSES DE LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES

Causes externes:• L’exemple dels EEUU• L’extensió dels ideal liberals (Il·lustració)• L’ Ajuda dels EEUU i de G. Bretanya (per interessos comercials)

Causes externes:• L’exemple dels EEUU• L’extensió dels ideal liberals (Il·lustració)• L’ Ajuda dels EEUU i de G. Bretanya (per interessos comercials)

la incapacitat de la metròpoli per continuar mantenint l’imperi, i les aspiracions dels descendents dels

espanyols nascuts a Amèrica, els criollos, de controlar políticament el seu propi

territori.

la incapacitat de la metròpoli per continuar mantenint l’imperi, i les aspiracions dels descendents dels

espanyols nascuts a Amèrica, els criollos, de controlar políticament el seu propi

territori.

Van prendre

LA FI DE L’IMPERI AMERICÀ

La invasió francesa de la península Ibèrica (1808). Inici de la Guerra de

Independència a Espanya.

La invasió francesa de la península Ibèrica (1808). Inici de la Guerra de

Independència a Espanya. buit de poder

Les elits criolles prengueren la iniciativa

independentista

Les elits criolles prengueren la iniciativa

independentistaNo acceptar l'autoritat

de Josep Bonapart(reconeixen l’autoritat de

Ferran VII)

No acceptar l'autoritat de Josep Bonapart

(reconeixen l’autoritat de Ferran VII)

Van crear Juntes que, a imitació de les espanyoles, van assumir elpoder (la sobirania) en els seus

territoris.

Van crear Juntes que, a imitació de les espanyoles, van assumir elpoder (la sobirania) en els seus

territoris.

Es van negar a acceptar l'autoritat de la Junta Suprema Central i, de fet, cap a l'any 1810 moltes es van declarar autònomes respecte de la

metròpoli. Comença LA INDEPENDÈNCIA.

Es van negar a acceptar l'autoritat de la Junta Suprema Central i, de fet, cap a l'any 1810 moltes es van declarar autònomes respecte de la

metròpoli. Comença LA INDEPENDÈNCIA.

decideixen

Provoca

FASES DEL PROCÉS D‘EMANCIPACIÓ

1ª: Entre 1808 i 1814: insurreccions de les Juntesde Govern de les colonies.

1ª: Entre 1808 i 1814: insurreccions de les Juntesde Govern de les colonies.

Restauració de Ferran VII: enviament de tropes i paralització temporal del procés....

Restauració de Ferran VII: enviament de tropes i paralització temporal del procés....

2ª: Entre 1815 i 1824: campanyes militars a

gran escala i derrota de les tropes

metropolitanes. Consolidació de la

independència.

2ª: Entre 1815 i 1824: campanyes militars a

gran escala i derrota de les tropes

metropolitanes. Consolidació de la

independència.

El mapa de la independència Iels “llibertadors”

José de San Martín

Simón Bolívar

Antonio José Sucre

Agustín de Itúrbide