La cuina de la carxofa de Benicarló

La cuina de la carxofaReceptes de l’Agrupació de Restaurants de Benicarló

Pròlegs de Josep Cuní • Pepa Fernández Pere Tàpias • Àngel ‘Pichi’ Alonso

Fotografies

Ramon París

c o l · l e c c i ó l a t e c a , 0 7

col·lecció la teca, 07Dirigida per Juanjo Roda Martínez

Primera Edició Gener de 2013

© D’aquesta edició Onada Edicions

Introducció Òscar París Garcia • Onada Edicions

Receptes Agrupació de Restaurants de Benicarló

Coordinació editorial Rosa Maria Camps Cardona • Onada Edicions

Fotografia del receptari Ramon París Peñaranda

Edita Onada EdicionsPlaça de l’Ajuntament, local 3

12580 Benicarló • Tel. 964 47 46 41

A internet [email protected]

www.premsaonada.blogspot.com

Disseny de la col·lecció Ramon París PeñarandaMaquetació Paül Peralta Aguilar

Assessorament fotogràfic Manolo Andreu i Albert RotGestió de color Eugeni Guzman

Paper interior Imagine Silk de 200g d’InapaPaper guardes Pop’Set color de 170g d’ArjoWiggins

Correcció lingüística Rosa M. Camps Cardona

ISBN: 978-84-15221-55-5Dipòsit legal CS-469-2012

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

PEFC Certificat

Aquest producte procedeixde boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades

www.pefc.org

Col·lABoRA

Entrants

26 Ensalada quatre estacions amb carxofa 28 Milfulls de carxofa farcits de brandada d’abadejo 30 Copa de martini sobre crema de carxofa, escuma de foie i polsim de taronja 32 Polp amb patates confitades i carxofa 34 Calamarsons amb gambes i carxofes de Benicarló 36 Rotllets de llenguado amb carxofes de Benicarló 38 llonguets amb carxofes 40 Potet de carxofa amb fetge d’ànec, rovell d’ou, pinyons i oli de trufa 42 la Foguerà de Sant Antoni

PLats

44 Juliola sobre crema de marisc, carxofes a la planxa, gambes i llagostins de llotja amb caragols punxents 46 Canelons d’abadejo i carxofa

Índex

5 tradició, símbol i referència Josep Cuní

7 Visca la carxofa! Pepa Fernández

11 La carxofa del meu poble Àngel Alonso

9 Dins el cor de la carxofa Pere Tàpias

12 Introducció

25 receptari

48 Galtes de porc ibèric, saltat de favetes, carxofes i poma caramel·litzada 50 llobarro sobre puré de coliflor i saltat de carxofes amb tallarines de calamar 52 Crema de carxofa amb encenalls de cecina i oli de carbó 54 Arròs melós de carxofes amb costella i pilotes 56 Arròs amb espardenyes, carxofes i ortigues de mar 58 Carxofes a la planxa amb angules i cloïsses saltades 60 Rèmol a la planxa amb carxofes i verdures de l’horta benicarlanda al vapor

PostrEs

62 Coulant de xocolate amb melmelada de carxofa 64 Cóc dolç de carxofa, safanòria i gelat d’oli 66 Pastís de Sacher a la benicarlanda 68 Gelat de carxofa natural amb encenalls de xocolate i maduixes

Agraïments

La cuina de la carxofa de Benicarló és un projecte col·leciu que té com a objectiu la promoció d’un producte de qualitat que implica sectors fonamentals de l’economia de Benicarló i la seua comarca. L’agricultura benicarlanda, un sector tan tradicional i de tant de pes en la història de la ciutat, produeix una carxofa apreciadíssima i reconeguda per les administracions públiques: primerament, com a Producte de Qualitat i, posteriorment, com a Denominació d’Origen. La competència de les certificacions pertoca al meritori Consell Regulador de la Denominació d’Origen Protegida Carxofa de Benicarló.

A l’àmbit productiu el segueix el sector de la comercialització. La Cooperativa Benihort esdevé el gran proveïdor dels mercats que demanen el cultiu estrella de la ciutat. També s’hi afigen altres empreses comercialitzadores a l’engròs i d’altres al detall com el Mercat de Benicarló.

En l’itinerari que recorre la carxofa des de la terra fins al plat, hi juga un paper fonamental el món de la restauració. Per poder dur a terme l’edició del llibre que ara teniu a les mans hem comptat amb la inestimable ajuda de l’Agrupació de Restaurants de Benicarló.

Les receptes que trobareu en el llibre han estat possibles gràcies a la col·laboració dels restaurants següents, integrats dins l’Agrupació de Restaurants de Benicarló:

• Benitariano• Centre Integrat Públic de Formació Professional

Benicarló

• Hotel Restaurante Marynton• Hotel Restaurante Rosi• Parador de Benicarló Costa del Azahar• Pau Restaurant• Restaurant Braseria Sant Gregori• Restaurante Catamarán• Restaurant Chuanet• Restaurante El Cortijo Hermanos Rico• Restaurant El Palleter• Restaurant Edén• Restaurant Neptuno• Taperia L’Ambigú

Per concloure el capítol d’agraïments, caldria fer esment de Manolo Rico i Antonio García, president i secretari respectivament de l’Agrupació de Restaurants de Benicarló per confiar en el projecte. I a l’Ajuntament de Benicarló, la Regidoria d’Agricultura i la Fundació Caixa Benicarló pel seu suport en l’elaboració d’aquest llibre.

A tots, la nostra gratitud.

Onada Edicions

tradició, símbol i referènciaJosep Cuní

Cruixent. Aquesta era la textura que tenia el plat de carxofa fregida a casa

quan era petit. El pare sempre la volia de la mateixa manera: tallada ben prima i posada en remull amb aigua i sal per treure-li una part del regust amarg que deien que tenia i perquè no es fes negra. Una estona després, i un cop escorreguda, la mare l’enfarinava i la fregia en una paella amb oli ben calent fins que quedés rossa i amb les tires de les fulles lleugerament separades.

Confesso que a mi no m’agradava. Ans al contrari. Sempre m’havia provocat un cert rebuig i no entenia el delit que provocava al meu entorn. També es preparava en truita o bullida, que era l’opció de la mare que no s’estava d’afegir-la a les faves i els pèsols estofats per desesperació meva. Anys des-prés, vaig descobrir que la meva sogra en posava a la paella. Encara ho entenia menys. o que l’arrebossés amb ou i la servís com si fos un bunyol. I què en direm de fetes a la brasa, que era com més li agradaven a la meva dona. Va ser en algun viatge al nord d’Espanya quan vaig llegir en les cartes dels restaurants que la preparaven saltada amb pernil, o en una salsa verda que jo només relacionava amb les cloïsses o el lluç sense

que em passés pel cap que tot plegat podia convertir-se en un plat exquisit. Mai no vaig saber per què vaig trigar tant a descobrir un sabor que ara tinc per inconfusible i un gust que relaciono amb la qualitat del bon producte i la salut de la bona dieta. El seu valor nutritiu és tan poderós que fins i tot la reconeguda doctora Montse Folch la va convertir en una dieta ideal per perdre pes ràpidament. I l’altra bona amiga i col-laboradora, la doctora Magda Carles, no s’està de cantar-ne les excel·lències com a element indiscutible de la dieta mediterrà-nia de la qual és defensora obsessiva.

Vaig ser tan llargament tossut a causa del prejudici, que encara avui lamento els anys perduts. Temps d’absurda coherència en la renúncia el que vaig fer passar fins al dia que la carxofa va abandonar el marge d’un plat de verdures saltades o en suc —després de ser degudament apartada a l’espera de la seva retirada com si fos una resta immenjable— per passar a ser agra-dablement i delerosament digerida. Vaig necessitar alguns decennis per reconcili-ar-me amb una menja saborosa i magnífica, per fer meva l’afició a una hortalissa que acabaria presidint una part de l’hort que

5[La cuina de la carxofa de Benicarló]

em nodreix de tota mena de verdures de temporada. Vaig necessitar anys per repetir el ritual que presenciava amb recança a la cuina de casa; o per apartar les brases de la llar de foc i posar-ne unes quantes a coure damunt d’una graella després d’haver-les obert lleugerament, salpebrar-les i esperar a mitja cocció per deixar-hi caure un raig d’oli d’oliva i unes gotes de vinagre. Després, ja serà l’escalfor la que vagi adobant el cor a l’entorn del qual s’aniran obrint les fulles cremades per deixar ben visible el fruit de la voluptuositat, que també això representa la carxofa. l’òrgan sexual d’una planta —com li agrada explicar a l’amic Martí Boada— que atreu la teva mirada per l’harmonia de la seva forma i la subtilesa del seu gust.

Benicarló en sap molt d’aquestes coses; tant, que ha lluitat per convertir la carxofa en un símbol, una referència, una icona, una identitat. I ho ha aconseguit. la constància de la seva gent unida a la fertilitat de la seva terra han permès que avui no es consideri la seva horta sense la presència de la planta que l’habita, el seu hivern sense la festa que li dedica i els seus plats sense l'ingredient que els enriqueix.

Crec recordar que alguna cosa d’aquestes vaig dir en el moment de recollir la Carxofa d’or l’any 2006. Un honor que avui revisc gràcies a aquesta nova i generosa oportu-nitat: la de renovar el meu agraïment a una ciutat d’emprenedors. D’homes i de dones

amb l’empenta imprescindible per sortir de la crisi gràcies, també, a la carxofa.

Esclanyà, 8 de gener de 2012

6 [La cuina de la carxofa de Benicarló]

Visca la carxofa!Pepa Fernández

les carxofes són un plaer que cal apren-dre a degustar. Amb elles em va passar

el mateix que amb altres coses bones de la vida. De petita, no m’agradaven. D’ado-lescent, les ignorava. I ara, m’apassionen. Sovint penso en la quantitat de carxofes que he deixat de menjar. Potser per això intento recuperar el temps perdut i, quan n’és temporada, en puc menjar dia sí i dia també.

Amb les carxofes passa un fet molt curiós: o les adores o les detestes. No hi ha terme mitjà. Però si pertanys al primer grup en gaudeixes amb tots els sentits. Són un enigma fascinant per a la vista, resulten atractives per al tacte, és gloriós l’espetarrec i l’aroma d’una torrà i el seu sabor és únic. A més a més, diuen que té moltes i bones propietats, és a saber, són eficaces contra la diabetis, l’estrenyiment, l’anèmia, els càlculs de vesícula, la gota, el reuma. Són diürèti-ques, riques en minerals, vitamines i fibra… Però això rai. l’important és que són boníssi-mes i que resulta un plaer menjar-les.

Des de fa gairebé tres anys tinc la immensa fortuna de tenir a casa una Carxofa d’or, un guardó que m’apropa a Benicarló i als

benicarlandos. la vaig rebre amb il·lusió i la guardo amb zel. I tinc el pressentiment que exerceix un poder magnètic. Cada vegada m’agrada més tornar a Benicarló, visitar els restaurants locals que propaguen creativitat i qualitat, i participar en aquesta torrà, l’aroma de la qual arriba fins a Peníscola.

Així és que l’únic que em queda per dir és “visca la carxofa!” i “gaudiu de la vostra festa!”. Perquè de saborosa, sens dubte, en serà…


Dins el cor de la carxofaPere Tàpias

Confesso que la carxofa de Benicarló em porta una colla de bons i saborosos

records. la festa a l’entorn d’aquesta ver-dura té poder de convocatòria i reuneix al seu voltant el bo i millor de tota la comarca. la carxofa és la reina de Benicarló durant uns dies. En puc donar fe perquè vaig ser-ne pregoner l’any 2007.

Fa un parell de dècades, la carxofa —la flor que més es menja— era un ingredient secundari en els plats de la nostra cuina. Solia fer acte de presència acompanyant carns, botifarres, o es presentaven escaliva-des com a pròleg de la carn a la brasa. Hem de dir que actualment la carxofa és prota-gonista de plats de més consistència. Sense perdre aquell aire popular i apta per a tots els públics, és usual veure-la en les cartes de molts restaurants: carxofes farcides o cors de carxofa confitats amb encenalls de pernil, és a dir que la carxofa protagonitza menús com ho poden fer la carn o el peix. Segurament, trobaríem motius d’aquesta rellevància de la carxofa, jo us en diré dos: la cada cop més acurada producció per part dels pagesos pel que fa al producte i l’auge gastronòmic de les verdures tant des d’un punt de vista nutritiu com des del vessant

del sabor gastronòmic. És evident que en aquests darrers cinc anys les verdures i les fruites han agafat el protagonisme que no tenien. Es nota fins i tot en el preu. Vol dir que hi ha demanda, vol dir que la gent fa servir la carxofa per cuinar.

Us confessaré que la carxofa, juntament amb l’escarola, són les meves verdures d’hi-vern. Una manera senzilla de preparar-la és a la brasa, oberta amb un rajolí d’oli, un pen-sament de pebre i uns daus d’una bona can-salada viada entatxonada entre les fulles, i deixar que la cansalada es fongui i regui el cor. Una altra manera de menjar-la: tallada com si fos carpaccio, en làmines primes, enfarinades i fregides. Me les menjo amb les mans, com si fossin patates fregides, amb un polsim de sal i pebre. Són perfectes per combinar amb tires de bacallà fregit. Em puc cruspir un pot de cors de carxofa confi-tats, perquè aquests cors tendres i melosos són pur vici, són disbauxa. Com podeu com-provar tinc un autèntic deliri per la carxofa.

En aquesta era de cuina globalitzada o de cuina de proximitat, que sembla que serà la controvèrsia del segle xxi en el tema gas-tronòmic, la carxofa de Benicarló hi té un


paper destacat en formar part de l’essèn-cia culinària d’un territori, en ser referència universal i en ser, la carxofa, un producte amb una immensa capacitat d’adaptació i de combinació amb qualsevol tècnica de casa o importada de fora. Per això cal que la carxofa de Benicarló es continuï conre-ant i sobretot cuinant. la carxofa és sempre garantia de festa a casa o al restaurant.

“d’ella tot és bo i sa,fins el suc de la pellofatot es pot aprofitarde l’esplèndida carxofa”

de Pere Tàpias (periodista i conductor de la secció “Tàpias variades” del programa El Suplement de Catalunya Ràdio)

(Fragment del discurs amb motiu de la Festa de la Carxofa de Benicarló, gener de 2007)


La carxofa del meu pobleÀngel Alonso

Poques coses són necessàries per sen-tir-se orgullós d’alguna cosa que pro-

vinga del teu poble. És obvi, per tant, que la Denominació d’origen Carxofa de Benicarló és suficient argument per sentir-me orgu-llós del meu poble, de la meua terra.

la carxofa és relativament nova i m’agra-daria fer un símil esportiu entre la carxofa i el Barça: tots dos, en els darrers temps, s’han convertit en estrelles i protagonistes. Estan de moda. És clar que fa molts anys que gaudim de les carxofes, però, també he de dir que quan amb la meua colla d’amics anàvem pels camps, no era precisament la carxofa el nostre objectiu; més aviat eren els melons i els gínjols. Ara, per descomptat, que ho serien.

Ha passat de ser un complement —formava part d’aquell bullit que els nostres pares ens obligaven a menjar, i que nosaltres detes-tàvem, amb pataca, ceba, bajoques i també carxofa— a ser-ne protagonista.

Recordo nítidament la carxofa a la brasa, feta amb foc en pedres als carrers de Benicarló, aprofitant la festivitat de Sant Antoni del Porquet. o altres celebracions.

Però també a casa, al forn, esclafava la part superior per adobar-les d’oli i sal, on tots acabàvem no volent els cors de la carxofa, que després hem sabut que n’era la millor part, i la donàvem a la nostra mare. També les recordo talladetes ben finetes i molt fregides, i quan les mossegaves cruixien. Hum…, quin goig!

De complement —com deia— de carn, ver-dures, etc., s’ha convertit en estrella: amb cloïsses, farcint capellanets de mar, arrebos-sades, amb bon pernil… i fins i tot —aten-ció per aquells que no ho sabeu— com a postres, com un dolç excel·lent.

No us perdeu la Setmana de la Carxofa que duen a terme molts restaurants de Benicarló. Tots els plats fets amb carxofes. Increïble.

Això sí, una cosa que no m’agrada gens de la carxofa: no sóc de beure vi, sinó cerveser i quan mesclo cervesa i carxofa em queda un regust tan amarg…, però tot i així, m’en-canta la carxofa.


La CarxoFa DE BEnICarLó, ProDuCtE DE QuaLItat I DE DEnomInaCIó D’orIgEn

“A les terres de llaurada més septen-trionals del litoral de la Comunitat

Valenciana es cultiva amb profusió la carxofa, coneguda en el seu entorn i àrea d’influència de comercialització amb la refe-rència de Benicarló, la qual posa de manifest la singularitat i l’estimació que desperta en el consumidor aquest producte.” D’aquesta manera s’inicia l’ordre de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació que dóna llum verda a la Denominació d’origen Car-xofa de Benicarló. Era setembre de 1998 i tot just la volada d’aquest fruit aixecava els peus del terra. Només quatre anys abans, el cultiu havia estat assenyalat com a Producte de Qualitat, una fita que s’acompanyava d’una vessant social, la Demostració Gastronò-mica, la qual convidava restauradors, cuiners i amants dels fogons a innovar i buscar noves possibilitats a una verdura conreada des del primer moment al terme cadufer.

La CarxoFa, símBoL D’ExCEL·LènCIaDE BEnICarLóGairebé dècada i mitja després, només els més optimistes podien imaginar que aquest fruit menut, verd i embolcallat en succes-

sives fulles esdevindria un autèntic símbol local que col·loca Benicarló en el mapa gastronòmic amb majúscules, amb una magnitud que recorda l’altre gran producte del camp, el desaparegut vi Carlon.

Però mentre un dorm en els llibres d’his-tòria, la carxofa es troba en l’apogeu de la seua popularitat a la taula. No és estrany topar-se amb referències en llibres i revistes especialitzades, en programes de ràdio o de televisió, en blocs de gastronomia o en entrevistes a cuiners. I tampoc no cal marxar fora del Maestrat per adonar-se del lloc privilegiat que ha assolit el fruit en l’imaginari nostrat. Només a tall d’exemple, la carxofa apareix en dues escultures ubica-des al bell mig del poble, una d’elles com el producte que duen a la cistella la parella de llauradors, l’ofici per excel·lència de la vila. o bé ens fixem que la Festa de la Carxofa s’ha incorporat al cicle festiu cadufer sense cap interferència, tot unint la tradició agrària de la seua predecessora, Sant Antoni, i l’esperit festiu i popular de la seua successora, les Falles. Fins i tot, les noves relacions comer-cials sorgides al caliu de la verdura s’han integrat a la trama urbana del Benicarló del segle xxi. o si no, per què us pensàveu que

Introducció


Introducció

hi ha dues places dedicades a viles italianes, ladispoli i Cupello, al centre de la ciutat? Per cert, és un reconeixement recíproc, i a les dues ciutats hi ha una Piazza Benicarlò, amb l’accent canviat.

DEs DE sEmPrE a La tauLaEncara que tot just fa vint anys que la carxofa és la reina de la collita benicarlanda, parlem de tot un clàssic del nostre camp. Ara bé, durant segles, ha ocupat una posició secundària i humil, una producció domèstica i familiar. Així va ser generació rere generació, remuntant-nos fins al Beni-Gazlum àrab. Els habitants de la vella alqueria van aportar els seus coneixements

agraris i hidrològics per transformar aquesta plana de Benicarló en un gran hort farcit de sénies i pous que suplien els secs barrancs per la preuada aigua subterrània, la qual regava, entre altres verdures, fruites i horta-lisses, la carxofera.

Cal aclarir que no era una carxofa com la que coneixem avui en dia. Com explicava Vicent Meseguer, “sembraven una varietat de carxofera de la qual s’aprofitaven les tiges tendres (cardets) i les petites carxofes que produïen. El botànic Cabanilles les denomina Scolymus hispanicus i diu que abundaven en la seua època (finals del segle xviii) en els regadius de tota la terra



valenciana. Els cardets constituïen la base de l’anomenada olleta benicarlanda, un antic condiment popular que generació rere generació s’ha anat transmetent fins als nostres dies”. Els cardets, a més a més, eren un dels símbols de l’escut de la vila. Heretat del llinatge dels Cardona, amb el pas del temps els tres cards van evolucionar cap la figura de la planta. Devia ser tan comuna que ningú no es va sorprendre quan a l’escut de la vila de 1842, els cards van esdevenir una carxofera ben formosa i fullosa. A partir d’ací, el segon quarter ha estat ocupat per representacions ambigües que recorda a la vegada card i carxofa. Aquesta dualitat no existeix portes enfora, la qual cosa augmenta eixa percepció de ser una població bolcada en el fruit. “l’ar-

relament de la carxofa a Benicarló és tan profund que fins i tot és protagonista de l’escut de la vila”, escrivia Antoni Puigverd a La Vanguardia en 2009.la dècada dels anys 40 del segle xx es marca com el canvi d’estatus del producte. El consum casolà es transforma en una pla-nificada comercialització que supera amb escreix el mercat comarcal. A poc a poc, la carxofa conreada a Benicarló es fa un nom propi als mercats i destaca sobre competi-dors provinents d’altres indrets. El Consell Agrari local veu la possibilitat que aquesta verdura, la Cynara scolymus, en la seua varietat Blanca de Tudela, tire el carro d’un sector en reculada, no tant pel camí de la quantitat, sinó de la qualitat. Així apleguem als darrers anys de la centúria passada, quan


la marca Carxofa de Benicarló aconsegueix diversos certificats nacionals i internacionals que avalen les seues propietats úniques i que l’han convertida en ambaixadora d’un poble i d’una comarca arreu del món. Perquè tot i prendre el nom de Benicarló, les plantacions que subministren la Deno-minació d’origen s’estenen als termes veïns de Peníscola, Vinaròs i Càlig, en els terrenys litorals encaixonats per serres com Irta, el Montsià o les Talaies.

La FEstaJuntament amb el reconeixement de la carxofa de Benicarló com a producte de qualitat del camp valencià, el 1994 va veure la primera edició del que avui en dia és la Festa de la Carxofa. Al mig de l’hivern cadu-

fer, aquesta celebració s’ha consolidat com una de les cites assenyalades del calendari local. Any rere any, mou i trau al carrer milers de persones, no només de la localitat, sinó també de les poblacions i les comar-ques dels voltants i més enllà. Aquesta atracció multitudinària cap al Baix Maestrat respon a un seguit d’iniciatives gastronòmi-ques, culturals i lúdiques on la carxofa no és més que l’excusa per a gaudir d’uns bons moments. De fet, podem dir que no hi ha una sinó dues festes, que s’entrecreuen i es complementen. El rovell de l’ou, lògicament, és la festa gastronòmica, desgranada en diverses convocatòries que inviten a tastar la carxofa en diferents escenaris. la podem degustar de la manera més senzilla, i no per això menys sucosa, torrada amb oli i sal, en


nits en què tot i el fred, la gent es reuneix al voltant de les brases, trobant-se i fent petar la xarrada a la vora del foc, un com-portament, nostre, que contribueix al fet que Benicarló siga “poble” més que “ciutat”, encara el títol reial.

I si això és la nit, el dia és la Demostració Gastronòmica, un migdia de diumenge amb banda i banda de la placeta dels Bous plena de propostes culinàries a càrrec dels restau-radors de la comarca. Restaurants, pizzeries, forns, bars i associacions s’enfronten amb milers de persones que inunden el centre de la localitat a la recerca de sabors, olors i textures concebuts a la partir de la menuda carxofa. Es nota en l’ambient la festa. les autoritats d’ací i d’allà saluden tothom i es deixen fotografiar. El poble es posa el vestit

de mudar i es prepara per aconseguir els disputats platets. les esperes bé paguen la pena, al final. Els més exòtics poden acompanyar el tast amb una copa de Cynar, l’amarg licor italià confeccionat a base de carciofo, una espècie d’homenatge als germans ladispolencs i cupellencs. I ja que hi som, també als últims amics que hem fet, els bretons de Saint-Pol-de-léon, Kastell Paol en la llengua de la regió.

A més a més, per acabar-ho d’amanir, al llarg de gener i febrer, la Festa de la Carxofa es refugia en les cuines d’una trentena d’establiments, els quals, o bé en menú o bé en tapa, demostren la versatilitat de la Cynara scolymus. Només cal fer una ullada al programa per adonar-se que ens trobem davant d’un ingredient gairebé


universal, que tant li fa compartir plat amb carn que amb peix, amb puré o amb arrossos, en postres o en melmelades, com a protagonista o com a secundària de luxe. Imaginació al poder.

Amb tot i això, no oblidem el sopar de gala, moment de reconeixement per als benicarlandos i les benicarlandes que amb el seu treball han sabut traure profit de la terra i mantenir la fama d’ésser poble llaurador. També per als forans que han ajudat a difondre les bondats de la carxofa

nostrada arreu del món: el cuiner Santi Santamaria, l’uròleg José Salvador Bayarri, el periodista i gastrònom Pere Tàpias, el comunicador Josep Cuní o l’especialista en nutrició María José Rosselló, entre altres noms il·lustres.

Hem parlat de dues festes, i la gastro-nòmica n’és una. Al seu costat, amb el pas de les edicions, s’han anat adaptant esdeveniments que a primera vista no semblen propis d’una exaltació de la car-xofa. Un torneig d’handbol, un altre de tir i


Documents

La cuina de la carxofa de Benicarló