la PalancaDESEMBRE 2002 Núm. 249 Preu 2

PUBLICACIÓ D�ARTESA DE SEGRE I COMARCA

El Polígon en marxaEl Polígon en marxa

la Palanca

3

la P

ala

nca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D�ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALLo senyor metge

NOTICIARIBreusFesta de la Immaculada Concepció a Salgar

MUNICIPISEl president Pujol visita CubellsTots amb la Marató de TV3

ESPORTSFutbol: el CE Artesa remuntaBàsquet: el CENG-Trèbol Artesa s’estancaEl CUDOS puja el pessebre a Sant MametClub Arquers Montsec: resum de l’any 2002

LA NOGUERABreus

OPINIÓNefasta predicció: mal ambient

VIATGESIran des del punt de vista d’un artesenc

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSArtesa ha de dedicar un carrer a Jaume Cardona

TEMA DEL MESEl Polígon en marxa

IN MEMORIAMAl JaumeIgnacio Mola Mayayo

PARLEN LES ENTITATSPlataforma per la defensa del Montsec

CARTES A LA REDACCIÓSer independentista és immoral?Parlem del reg

MÚSICA, MESTRE!Concert de Nadal

XAT JOVENadal: temps de reflexió!BBC*Enllaç de Miquel Mota i Marcia Ribeiro

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple. Acords de la Comissió de Govern.Informes d’Alcaldia

PROGRAMA DE FESTES DE NADALArtesa de Segre celebra el Nadal!

HUMORBarbaritats del nostre poble

PALANC-OCIEncreuat. Jeroglífic. Les 7 diferències

IMATGES D’AHIRLa carretera d’Agramunt. 1927

El Polígon en marxa

Fa poc s’han acabat les obres d’urba-nització del sector 2 del Polígon In-dustrial El Pla. Aquest mes de desem-bre ja s’han subhastat les primeresparcel·les municipals.

Fotos: Miquel Regué i Ramon Giribet

4

5

6

9

11

15

16

18

21

22

27

28

29

32

35

36

39

40

41

42

4

la P

ala

nca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

NOVEMBRE

Municipi d’Alòs de Balaguer

Defuncions:dia 4: Consuelo Baella i Serentill (91 anys),

natural d’Alòs de Balaguer

Municipi d’Ar tesa de Segre

Naixements:dia 6: Ainhoa Brik Quinaluisa i Matias, filla de Cira del Pilardia 7: Rania Rabah, filla de Mohammed i de Yamnadia 13: Lluís Ribes i Jovell, fill de Marcel·lí i de M. Lluïsa

Defuncions:dia 13: Teresa París i Riart (93 anys), natural de Montargulldia 14: Josep Solans I Vilà (86 anys), natural d’Artesa de Segredia 20: Jaume Cardona i Vila (60 anys), natural d’Artesa de Segredia 23: Rosa Corominas i Vilana (85 anys), natural de Rialp

Matrimonis:dia 16: Augusto Cilleruelo i Cabral (de Barcelona)

Denise Paola Baodoino i Granda (de Barcelona)

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 9: Remei March i Caelles (94 anys), natural de Baronia de Rialb

Meteorologia

L�Agenda

5 de gener:A les 20h, Cavalcada de Reis a Vilanova de Meià:recorregut pels carrers, adoració a l’església i re-partiment de regals a la Sala d’Actes de l’Ajunta-ment

20 de gener:Festivitat de Sant Sebastià a Artesa de Segre

Del 28 de gener al 7 de febrer:A la Biblioteca Joan Maluquer i Viladot d’Artesade Segre, celebració de la 3a Setmana del LlibreInfantil i Juvenil

Veure Programa de festes de Nadal d’Artesa a lapàgina 39

NOVEMBREDades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre (observato-ri de la Pl. de l’Ajuntament), de Vilanova de Meià (estació delCamp de Futbol) i de Foradada.

Municipi d’Ar tesa de Segre

Temperatura mitjana del mes: 8,8°Temperatura màxima: 20° (dies 9 i 10)Temperatura mínima: 0° (dies 27 i 28)Amplitud tèrmica màxima: 19° (dia 9: màx. 20° i mín. 1°)Amplitud tèrmica mínima: 3° (dia 15: màx. 8° i mín. 5°)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 19 mm (dia 20)Total precipitacions: 47 mm

Municipi de Vilanova de Meià

Temperatura mitjana del mes: 9,1°Temperatura màxima: 23,2° (dia 10)Temperatura mínima: 1,6° (dia 16)Dies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 16,2 mm (dia 20)Total precipitacions: 37,8 mm

Municipi de Foradada

Dies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 15 mm (dia 20)Total precipitacions 41 mm

5

la P

ala

nca

Editorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Mota i PérezMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE775 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)27 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.arrakis.escorreu electrònic: lapalanc@teleline.es

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Lo senyor metgeLa figura del metge de capçalera marca la vida quotidiana de la soci-etat en què vivim. El metge és l’encarregat de vetllar per la nostrasalut. I és que aquesta, tal com diu la cançó, és un dels valors vitalsmés importants, junt amb els diners i l’amor. En només quinze dies de diferència, dos metges que van exercircoetàniament a Artesa, han mort. Es tracta de Jaume Cardona i Vilaque va morir el 20 de novembre i d’Ignacio Mola Mayayo, finat elpassat 5 de desembre. Tant l’un com l’altre van desenvolupar l’assis-tència mèdica a casa nostra durant els anys 70 i 80. El primer, alconsultori situat al carrer Sant Antoni M. Claret i el segon a la carre-tera d’Agramunt, vora la Farmàcia. Els doctors Mola i Cardona van viure l’etapa anterior als Centresd’Assistència Primària, amb menys mitjans i en uns consultoris par-ticulars mancats de la modernitat del CAP, construït a Artesa a mit-jans dels anys noranta. El treball dels galens és delicat i transcendent. D’ells depèn lasalut de tots nosaltres, i el seu diagnòstic pot millorar-nos la vida i,fins i tot, salvar-nos-la. Qui més qui menys es visita algun cop al’any, ja sigui per un refredat, per un mal d’esquena o per malaltiesmés greus. La seva és una tasca difícil i l’encert en el diagnòstic marcarà laseva trajectòria, ja que el boca a boca entre la ciutadania pot donar otreure credibilitat a un metge. El treball del metge de capçalera noconsisteix solament en diagnosticar malalties i receptar medecines,sinó que també ha de saber escoltar el malalt, i explicar-li en parau-les entenedores què li passa. El bon caràcter del doctor resulta fona-mental a l’hora de guanyar-se la confiança del pacient. Històricament, el metge ha estat un dels poders fàctics dels po-bles, constituint-se en una figura respectada i influent, que junt ambl’alcalde, el capellà i el sargento de la Guàrdia Civil, encapçalava elsactes socials. Amb el pas dels anys, els metges han anat abandonantl’aura de personatges superiors i inaccessibles i s’han apropat al ciu-tadà; les causes d’aquest acostament es podrien explicar per la millo-ra del nivell cultural de la gent i pel nou tarannà dels professionals al’hora d’encarar l’assistència mèdica. Un altre dels aspectes que ha canviat en la feina dels metges ésque abans només feien tractament de les malalties quan ja s’havienmanifestat; ara, complementen el tractament amb la promoció i laprevenció de la salut. Com diu la dita, és millor prevenir que curar. A casa nostra, diversos metges han deixat empremta al llarg delsanys. Així, per citar els que han practicat la ciència mèdica durantmés temps hi ha els metges Solé, Serralta, Gramunt, Mola, Cardona,Ariño, Alonso, Romaní, Bargés (a Cubells), Altamirano (a Vilanova),doctora Coma, etc. Serveixin aquestes línies per agrair a tots els metges de capçaleraque han treballat i treballen a Artesa i Comarca, la seva tasca abne-gada de servei i atenció a la comunitat.

Col·laboradors/es del mes: Martí Regué, Pere Santacreu, Arquersdel Montsec, Felicià Espinal, Joan Giribet, Sícoris, Plataforma per ladefensa del Montsec, Noemí Farré, Janette Solsona, Àrees de Festesi de Cultura de l’Ajuntament d’Artesa, Rafa i Richard Córdoba, JordiAlins, Jordi Esteban i Ramon Orpinell

6

la P

ala

nca

Noticiari

Visita fugaç del president PujolEl president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va fer unavisita fugaç a Artesa el passat diumenge 1 de desembre, sobre launa del migdia. El motiu d’aquesta va ser la de donar el condolpersonalment a la família de Jaume Cardona, mort pocs dies enre-ra. Pujol va aparèixer a Artesa sense avisar i va donar un tomb perla carretera, plena de gent ja que era dia de mercat. El president vaintercanviar impressions amb alguns ciutadans que espontàniamentel van saludar i posteriorment es va dirigir a peu a casa de la víduade Cardona. D’altra banda, cal esmentar que Josep M. París i Arti-gues, veí d’Artesa i cap de protocol dels consellers d’AgriculturaF. X. Marimon i Josep Grau durant tres anys, va passar ara fa unsmesos a formar part del gabinet protocolari del president Pujol.

La Roureda es fa càrrec del MuseuA finals del mes denovembre, l’Ajunta-ment d’Artesa il’Associació Cultu-ral La Roureda vansignar un convenique permetrà aaquesta entitat lagestió del Museu delMontsec. Aquestacord recull la majo-ria dels punts que

l’associació havia demanat: una durada de 2 anys prorrogables finsque es dugui a terme el projecte museístic; la formació d’una co-missió de seguiment i la presentació d’un pla anual d’actuació du-rant l’últim trimestre de l’any anterior. De moment, els nous ges-tors han tornat les vitrines d’exposició al Museu, i començaran atreballar per a la reposició de l’exposició permanent de troballesarqueològiques. També estan treballant de cara a l’any vinent perrealitzar alguns actes culturals, com serien conferències i presenta-cions. El Museu romandrà obert els dissabtes a la tarda (de 17h a19h) i els diumenges al matí (de 11h a 13h), a més es podran realit-zar visites concertades avisant amb 48h d’antelació a l’Ajuntamento a l’Associació. A la imatge, en primer pla, hi ha tres dels mem-bres de La Roureda: Pere Novau, Rafel Gomà i Jordi Trullols.

Llibre pòstum de Jaume CardonaEl diari La Mañana va presentar el passat 22 de novembre el llibrepòstum del difunt senador i ex-alcalde d’Artesa Jaume Cardona iVila, titulat “Cròniques parlamentàries”. Aquest llibre és un reculldels articles que Cardona va publicar en aquest diari durant elsúltims anys, i que tracten sobre temes polítics i socials que el sena-dor va treballar durant els seus anys al Senat i al Congrés.

El conseller Espadaler visita la CooperativaEl conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya,Ramon Espadaler, va visitar la Cooperativa d’Artesa el passat dia16 de desembre. Espadaler va tractar amb els directius de la Coo-perativa el tema dels excedents de purins procedents del sectorporcí i el pla de gestió que han de dur a terme els ramaders per auna correcta eliminació d’aquests. Espadaler va explicar que el90% de les granges catalanes han presentat un pla de gestió o estan

a punt de fer-ho i que des de l’Administració s’haninvertit grans quantitats de diners per solventarel problema, que constitueix una gran amenaçade contaminació de les aigües subterrànies.

52 al dinar del 52Seguint el costum que s’està imposant en aquestsdarrers anys, les persones d’Artesa de Segre ovinculades al municipi que enguany han fet 50anys (nascudes el 1952) van fer una trobada. Untotal de 52 persones es van trobar el divendres 6de desembre, festa de la Constitució, per cele-brar el mig segle d’edat. Després d’assistir a unamissa a l’església parroquial d’Artesa, es vanconcentrar al restaurant Cal Forcaire per a cele-brar un dinar de germanor.

UP guanya les eleccions agràriesEl passat diumenge dia 1 de desembre es van ce-lebrar les eleccions agràries catalanes, que vanser guanyades pel sindicat Unió de Pagesos (UP)amb el 66% del total dels vots. El sindicat JARC(Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) vaobtenir el 20% dels vots i ASAJA-AEALL (As-sociació Agrària de Joves Agricultors-Associa-ció d’Empresaris Agraris de Lleida) el 12%. UPcontinuarà controlant les quatre cambres agràri-

es de Catalunya i seguirà al capdavant de les ne-gociacions amb l’Administració i les grans em-preses, per temes com els preus dels productesagraris, les subvencions, els impostos, la norma-tiva mediambiental, etc. Un total de 37.609 pa-gesos i ramaders catalans estaven convocats a leseleccions (14.405 dels quals són lleidatans), delsquals van exercir el dret a vot un 57%. A Artesade Segre hi havia un cens de 190 electors, delsquals en van votar un total de 86. Els vots delspagesos artesencs van ser repartits de la següentmanera: UP (50), ASAJA-AEALL (18) i JARC(18). D’altra banda, UP iniciarà a mitjans de ge-ner un curs sobre gestió d’empreses agràries aArtesa; el curs està destinat principalment als jo-ves agricultors i està homologat per la Generali-tat de Catalunya.

7

la P

ala

nca

Noticiari

Festa de la Immaculada Concepció a Salgarl passat 8 de desembre es va ce-lebrar la Festa de la Immacula-

da Concepció al Santuari de SantaMaria de Salgar. Enguany, la cele-bració va coincidir amb l’acabamentde les obres de cobriment del vestí-bul de l’entrada principal del Mones-tir. La bellesa de l’acabat d’aquestaobra es pot observar a la fotografiade la dreta. Aquesta celebració l’organitzaMn. Roc d’uns anys ençà. La jorna-da comença amb la celebració d’unamissa que finalitza amb la benedic-ció d’alguna de les millores que Mn.Roc ha anat realitzant aquests darrersanys (veure l’extens reportatge de LaPalanca número 240, del març d’en-guany). Aquest any, la celebració va co-mençar amb una missa a les 12 demigdia presidida per mossèn Roc i vacomptar amb l’acompanyament mu-sical de l’Orfeó Artesenc. En comen-çar, Mn. Roc va explicar als assistentsles darreres millores que s’han rea-litzat al monestir: l’adquisició d’unaparell deshumidificador per l’esglé-sia, el cobriment del vestíbul de l’en-trada principal del Monestir i la il-luminació interior de tot el Monestir.La il·luminació, que encara no estàdel tot acabada, ens mostrarà tots elsracons de les coves interiors a prin-cipis del proper any. Per tal decontribuir a aquestes i futures millo-res, s’instal·larà un comptador quemantindrà il·luminat el monestir du-rant uns minuts per un euro. En acabar la celebració religiosa,tots els assistents van sortir en pro-cessó a l’exterior sota la melodia del’ Ave de la Mare de Déu de Salgar,composada per Mn. Agustí Brescó el1997, interpretada per l ’OrfeóArtesenc. Seguidament es va proce-dir a la benedicció d’aquestes millo-res i es va repartir coca i xocolata pelprop d’un centenar d’assistents a lafesta. Seguidament, Mn. Roc va comen-tar als assistents que voldria enllosarel terra d’aquest vestíbul, però queper fer-ho necessitaria recollir pedres

o lloses de tots aquells que en pogues-sin donar alguna. Ens sumem doncsa la crida de Mn. Roc, i demanem atothom que tingui una pedra o bé unallosa sobrera que li faci saber. Finalment, mossèn Roc preveu po-der organitzar una gran festa per inau-gurar totes aquestes obres de milloradel Monestir durant la propera pri-mavera.

Fotografies: SisquetText: Sergi Valls

E

9

la P

ala

nca

Municipis

Jordi Pujol visita Cubellsl passat 14 de desembre JordiPujol va visitar la vila de Cubells

amb motiu de la inauguració de lesobres de construcció d’un nou mu-seu a la vella església de Sant Miquel,un nou local social i la pavimentaciódels pocs carrers que ja queden perasfaltar al poble. A l’acte hi van assistir també, a partde molts cubellesos i cubelleses, el pre-sident de la Diputació de Lleida, Sr.Josep Pont, el delegat del govern aLleida, Sr. Estanis Felip, i el Molt Ho-norable President que va ser acompa-nyat en tot moment per l’alcalde de Cu-bells, Sr. Josep Roig i Armengou. L’acte va començar davant de l’es-glésia de Sant Miquel on diverses de-senes de persones esperaven l’arribadadel President. D’aquí, després de visi-tar-la breument i descobrir el senyorPujol que l’església fou una donació delBisbat, la comitiva es va dirigir a l’es-glésia de Sant Pere per tal d’observar iadmirar el que serà el nou local socialdel poble. Acte seguit es va procedir amb els

parlaments de lesautoritats. El primeren parlar va ser l’al-calde de Cubells,qui va agrair a laGeneralitat l’esforçfet en pro de la vila,des que el senyorJordi Pujol és Presi-dent: remodelacióde l’Ajuntament,escoles i reforma dela xarxa d’aigües;l’alcalde també vaagrair a l’associacióde pares i mares de l’escola la dedica-ció per millorar l’ensenyament i lescondicions d’estudi dels alumnes, quedisposen també de bons mestres, fet quesi no fos així obligaria els pares a portarels 22 nens que estudien a Cubells a unalocalitat de la vora com Artesa oBalaguer, amb tot el que això comporta. Va recordar al Molt Honorable laconstrucció d’un temps ençà de l’esco-la nova, de l’ajuntament cubellès, l’am-pliació i pavimentació de carrers i la

millora de les carreteres de Cubells ala Torre de Fluvià i Montgai, la reno-vació del circuit de lectura i depuracióde l’aigua. Acte seguit va explicar alsassistents els projectes de futur del po-ble, així com també la bona disponibi-litat de serveis de Cubells, com farmà-cia, dos restaurants, benzinera, un hos-tal, dues tendes, etcètera i que el pobleeconòmicament rutlla d’allò més bé. Vaagrair al DARP de la Generalitat el temade les concentracions parcel·làries, que

E

10

la P

ala

nca

Municipis

fan possible la viabilitat eco-nòmica als pagesos que po-den optimitzar recursos al’hora de treballar la terra. Vadestacar la feina delscubellesos pel poble, tot llo-ant la tasca de l’Associacióde Dones Mareselva, la Pe-nya Barcelonista “El Cente-nari” i del Club de Bitlles.Va concloure el seu parla-ment tot demanant ajudeseconòmiques a la Generali-tat i recordant que al ser unmunicipi petit, el pressupost és limitat;concretament va sol·licitar ajuda alDepartament d’Esports per a laremodelació del complex poliesportiudel poble. L’alcalde va fer entrega al Pre-sident d’un àlbum de fotos del poble. Seguidament va parlamentar el MoltHonorable President de la Generalitat,el senyor Jordi Pujol i Soley, qui en pri-mer lloc va felicitar l’alcalde de la vila

i es va excusar donat que un refredat elfeia trobar-se en un estat no gaire òp-tim per un llarg discurs en públic. Tot iaixí, va explicar que havia estat el ma-teix dia a Ribera d’Ondara, Belianes iBellmunt d’Urgell abans d’anar a Cu-bells i que després tenia una visita quehavia suspès a Lleida. El seu desig devenir al poble fou motivat pel fet quela Generalitat de Catalunya es preocu-

pa pels pobles petits i els seushabitants encara que no hosembli, i que contribueix tantcom pot a la restauració delpatrimoni dels municipis ca-talans. Va demanar al pobleque confiés en ell mateix, enel poble, en el país, que esti-guessin tranquils perquè elcanal Segarra-Garrigues elsproporcionarà sis-centeshectàrees de regadiu i va afe-gir que personalment creu enel país, en el pagès i en el ra-

mader. Després d’aquestes breus parau-les, va disculpar-se per no haver pogutfer un discurs més florit i va agrair alpoble la rebuda i les ganes que veia dela gent en millorar en tots els àmbits;es va acomiadar donant gràcies per l’àl-bum i afirmant que la visita al poblel’havia refrigerat i engrescat tan físicacom anímicament.

Text i fotos: Martí Regué i Roig

Tots amb la Marató de TV3iferents entitats dels nostres mu-nicipis han organitzat actes en

què s’han recollit diners per a col·-laborar en l’onzena edició de la Ma-rató de TV3. Mentre que la Marató de l’any pas-sat, dedicada a la sida, va recollir untotal de 4.948.655,67 euros, en el mo-ment de tancar aquesta edició de LaPalanca és molt aviat per saber el re-sultat de la Marató d’enguany. Segonsdades facilitades per la Fundació de laMarató, la destinació dels ingressos del’any 2001 es van distribuir així: 6,33%per a despeses d’administració, 10,11%per a divulgació i 83,56% per a recerca. Tornant a la Marató actual, aquestaha estat dedicada a les malalties infla-matòries cròniques, que poden causaralgun tipus d’incapacitat. Entre elles,cal destacar l’artritis reumatoide, lamalaltia de Crohn i la colitis ulcerosa. El primer dels actes dels quals hemtingut coneixement va tenir lloc aVilanova de Meià el dissabte 7 de de-sembre. L’Associació de Dones Comade Meià i l’Ajuntament van organitzarun sopar a la Sala d’Actes municipal.

Un total de 143 comensalss’hi van reunir i van podergaudir del ball posterioramenitzat pel músic JosepArauz. La recaptació finalva ser de 1.510 euros. En el Concert que va te-nir lloc el passat dissabte dia14 a l’església parroquiald’Artesa de Segre, a càrrecde l’Aula Municipal deMúsica i de la Coral Infan-til Brots d’Il·lusió, també esvan recollir diners per la Marató; con-cretament, 250,35 euros. La mateixa jornada de la Marató, eldiumenge dia 15, l’Associació de Do-nes Mareselva de Cubells va organit-zar una conferència sobre les malaltiesen qüestió, que va anar a càrrec del doc-tor Joan Bargés. Els fons recollits –des-coneixem la quantitat– procedien de lavenda de loteria de Nadal. En aquest mateix dia, va tenir llocl’acte més multitudinari celebrat peraquestes contrades: l’exhibició d’aerò-bic del Gimnàs Altis a la Dàlia Blancad’Artesa. Més de 500 persones van anar

passant pel local durant la tarda per a ferles seves aportacions, a més de gaudirde l’acurat espectacle. Entre els donatiusi la rifa, es van recollir 2.401,96 euros. Finalment, ens consta que durantaquestes darreres setmanes de desem-bre l’alumnat de l’IES Els Planells haestat venent felicitacions de Nadal pera recaptar fons per la Marató. Semblaser que els nois i noies de 1r d’ESOsón els que han tingut més èxit de ven-des en aquesta activitat i, a darrera hora,s’esperava poder arribar als 600 euros.

Text: Ramon GiribetFoto: Pere Santacreu

El músic Josep Arauz va amenitzar el sopar de Vilanova de Meià

D

11

la P

ala

nca

Esports

Futbol: el CE Artesa remuntaEls futbolistes artesencs han començat l’hivern amb una trajectòria força bona, i a poc a poc van sortint de les posicionsperilloses. Així, dels últims sis partits, n’han guanyat dos, n’han empatat dos, n’han perdut un i l’últim va ser suspès quanperdien. Els nois entrenats per Jaume Caballer Brito van aconseguir un empat el 10 de novembre al camp del Rosselló,dominant tot el partit i amb un rival que va acabar amb vuit homes, per l’expulsió de tres jugadors rossellonencs i que vamarcar el gol de l’empat al temps de descompte. En el següent encontre, els locals van empatar contra el Sant Martí deMaldà, en un matx en què els artesencs van fallar clares ocasions de gol. La primera victòria a fora va ser contra elTorrefarrera, un dels capdavanters de la categoria. Contra el Borges a casa nostra, els locals van guanyar per la mínima, peròamb un domini absolut. El Mollerussa va tallar la bona ratxa, vencent per 3-2 en un partit en què els jugadors artesencs quasiremonten un 3-0 inicial. El passat 15 de desembre, el partit contra el Guissona va ser suspès en circumstàncies estranyes. Iés que l’àrbitre titular es va lesionar i un linier el va substituir, pitant desastrosament. A la mitja part, un aficionat senseidentificar va entrar al vestidor dels col·legiats i va “robar” l’acta i les fitxes de l’Artesa. Tot i això es va reempendre el joc,fins que en una jugada que significava el quart gol del Guissona ique venia precedida d’una falta no xiulada, es van amuntegar di-versos jugadors que van rodejar l’àrbitre; aquest, superat per lescircumstàncies, va suspendre el partit. Aquesta rocambolesca si-tuació va ser recollida per mitjans d’informació com La Mañana,Segre i Catalunya Ràdio.

Resultats (fins jornada 14)Rosselló 1 – CE Artesa 1 (Josep Brescó)CE Artesa 1 – S. Martí Maldà 1 (David Galceran)Torrefarrera 0 – CE Artesa 1 (Carles Galceran)CE Artesa 1 – Borges 0 (Xavi Ribera)Mollerussa 3 – Artesa 2 (Carles Galceran i Dani Leal)Artesa 1 – Guissona 4 (Suspès min. 70. Xavi Ribera)

Bàsquet: el CENG-Trèbol Artesa s’estancaEls basquetbolistes locals han tingut un inici d’hivern força dolent. Dels últims sis partits només n’han aconseguit guanyarun. Els nois entrenats per Xavier Hervàs i Pere Solans van iniciar la mala ratxa el 10 de novembre davant l’Andorra, equipal qual van dominar durant gairebé tot el partit però amb què van perdre d’un sol punt, fallant els locals dos tirs lliures ambel temps a zero. En el següent partit van perdre clarament al camp contrari de l’Olesa. En el següent partit a casa, si no volscaldo, dues taces; o sigui van tornar a perdre en un partit molt igualat per sol dos punts de diferència i amb possessió fallidaa l’última jugada del matx. En el partit contra el Sedis La Seu a casa seva, els artesencs van patir una derrota clara, per mésde vint punts de diferència. I la setmana següent, per fi va arribar la victòria, contra el Barberà, per dotze punts. El diumenge15 de desembre, el CENG va tornar a perdre a fora per vint-i-dospunts de diferència, contra el Cerdanyola del Vallès, un dels lídersde la categoria. Actualment el CENG-Trèbol ocupa la zona mitja-baixa de la classificació, en una categoria molt competida, on dosvictòries o derrotes consecutives poden portar l’equip a dalt o abaix de la classificació.

Resultats (fins jornada 13)CENG Artesa 73 – Andorra 74Dolesa 83 – CENG Artesa 65CENG Artesa 58 – Corbera 60Sedis La Seu 83 – CENG Artesa 61CENG Artesa 75 – Barberà 63Cerdanyola 84 – CENG Artesa 62

El CUDOS puja el pessebre a Sant MametUn any més, el club esportiu CUDOS va organitzar la portada d’un pessebre a Sant Mamet. Això va tenir lloc el matí deldiumenge 15 de desembre. Una trentena de persones van participar en l’acte, la meitat en bicicleta, alguns a peu o corrent,a més dels vehicles de suport logístic. La majoria eren d’Artesa, d’on es va sortir a les 7 del matí, i d’Alòs. Una vegada al cim,tots plegats van participar d’un bon esmorzar i van poder gaudir d’un sol que des de baix, a la resta, ens impedia veure la boira.

Esports

12

la P

ala

nca

Club Arquers Montsec: resum de l’any 2002n aquest article fem un resum deles competicions més importants

en què han participat alguns dels ar-quers artesencs del Club Arquers delMontsec, durant l’any 2002.

Campionat de Catalunya9 de juny de 2002 a Salt (Girona). Dis-tància de les dianes, 50 i 30 metres.

Els arquers del Club es van estrenar enuna competició important en aquestCampionat de Catalunya, en què es vanassolir uns bons resultats.

Ramon Solé, subcampió de Catalunya 2002, en la modalitat de long-bow, rebent el trofeu (Salt)

Campionat d’Espanya d’ArcTradicionalMadrid, 7 i 8 de setembre de 2002. Dis-tància, 30 i 18 metres, amb un total desetanta participants.Tot i que som un club aparentment jove,estem sobrats de mestria. En aquestcampionat, vam aconseguir tenir a qua-tre arquers enrolats a les nostres filesentre els dotze primers en un Campio-nat d’Espanya, en les categories de re-corbat i long-bow. Domènec Aldavóquedà classificat en 5a posició en arccorb i Ramon Solé en 6a posició en lacategoria de long-bow al I Campionatde Espanya d’Arc Tradicional.

Paco Claret, disputant els quarts de final del Campionat de Espanya de tradicional, on quedà vuitè classi-ficat. El que està apuntant és l’actual campió d’Espanya, José Luis Iriarte, de Navarra

E

13

la P

ala

nca

Esports

Us desitgem Bon Any Nou per a tots

clubdam@yahoo.esClub DAM

FINALS INDIVIDUALS

Modalitat: LONG BOW Categoria: MASCULINALloc - Dorsal - Nom Classificacions

1/8 1/4 Semi Fin Final3r-4t 1r-2n

1 23 IRIARTE LARUMBE, JOSÉ LUIS 621 109 107 106 1032 10 AMAT BELTRÁN, JULIO 578 105 102 99 913 4 GIL PÉREZ, JOSÉ LUIS 502 101 105 89 844 16 RAMÍREZ GÓMEZ, J. EMILIO 534 96 96 103 835 2 CARMONA MAGDALENO, NICOLÁS 515 96 936 6 SOLÉ SERENTILL, RAMON 437 97 917 11 CASTILLO ALONSO, JOSÉ 551 99 888 8 CLARET ESTEVE, FRANCISCO 461 81 819 3 GALLARDO FERRÁNDIZ, JULIÁN 477 8010 1 IGLESIAS CAÑELLAS, ALFONSO 460 7911 14 JELIC, ANTE 369 7812 7 QUESADA JIMÉNEZ, LLUÍS 406 7513 17 MONEDERO VILCHES, ÁNGEL 303 7114 19 OTEGUI PIEDRA, JAVIER 369 7015 5 GARCÍA ÁLVAREZ, ÁNGEL 428 55

FINALS INDIVIDUALS

Modalitat: ARC RECORBAT Categoria: MASCULINALloc - Dorsal - Nom Classificacions

1/8 1/4 Semi Fin Final3r-4t 1r-2n

1 24 FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, FÉLIX 537 108 100 109 1022 35 SÁNCHEZ MUÑOZ, JOSÉ LUIS 593 104 103 973 52 LAGUNA LÓPEZ, CARLOS 541 104 99 96 1034 32 SERRANO DE SANTOS, CARLOS 536 73 103 97 1005 36 ALDAVÓ CAPDEVILA, DOMINGO 499 109 996 68 GONZÁLEZ BLÁZQUEZ, GUILLERMO 539 97 967 25 CORROCHANO PINEÑO, FELIPE 586 109 948 48 HERVÁS, JOSÉ LUIS 557 103 949 49 MORAL VACAS, LUIS 535 9810 41 VERDE GARCÍA, JESÚS 467 9711 29 SÁNCHEZ HERRANZ, CARLOS 473 8312 50 MARTÍNEZ LÓPEZ, JOSÉ LUIS 459 8113 40 ARAUZO GARCÍA, PEDRO 451 7214 47 FERNÁNDEZ, FRANCISCO 484 6815 34 DURALL RIBAS, JORDI 443 66

15

la P

ala

nca

La Noguera

Obres a BellmuntEl municipi de Bellmunt d’Urgell ha portat a terme els tre-balls d’entubament de 400 metres de segla de la BoqueraPinxo; aquesta és molt propera a la segla primera principaldel Canal d’Urgell i estava afectada per les arrels d’uns ar-bres de la vora del canal que tenen molts anys. Enels propers quatre o cinc anys està previst realitzarl’arranjament i renovació de totes les segles del ter-me municipal per tal de millorar el serveis als page-sos de la zona. Aquest primer arranjament s’ha dut aterme a la part del sud del municipi.

Térmens contra la incineradoraLa plataforma que s’ha organitzat en contra de la incineradorade Grefasca va decidir aprovar un manifest d’oposició aaquest projecte en una assemblea que va tenir lloc el passatdilluns dia 2 de desembre. Segons els veïns, aquestaincineradora afectarà a tots els municipis que hi ha en unradi de 10 quilòmetres i per això han acordat sol·licitar l’ad-hesió al manifest als consistoris dels Arcs, de Balaguer, deBellcaire, de Bellvís, de Linyola, de Menàrguens, de la Sen-tiu i de Vilanova de la Barca.

Teresa Pàmies a BalaguerEl divendres 29 de novembre, Teresa Pàmies va estar a laseva vila natal. L’escriptora es va passejar per diversos in-drets de la capital de la Noguera per tal de gravar un vídeodidàctic sobre la seva vida i obra. Durant tot el matí va re-córrer els racons de la ciutat més significatius per a ella;com ara la seva casa natal, el cementiri en el qual es trobaenterrada la seva mare, o l’església gòtica de Santa Maria.Aquest vídeo forma part d’un conjunt de gravacions que harealitzat Òmnium Cultural sobre els guanyadors del Premid’Honor de les Lletres Catalanes, les quals seran distribuï-des a les escoles i centres educatius per tal de donar a conèi-xer aquests escriptors al públic més jove.

Campanya d’informació sobre el SIDAEl Consell Comarcal de la Noguera, en col·laboració ambl’Associació Antisida de Lleida i Creu Roja Joventut deBalaguer, va realitzar una campanya de conscienciació adre-çada als joves de la comarca durant la nit de l’1 d’aquest

mes de desembre. Aquesta campanya portava coma títol “El preservatiu i tu? Bons col·legues!”, i vaconsistir en la instal·lació d’una sèrie de taules in-formatives, la projecció de vídeos i el repartimentde posavasos i preservatius.

“Lo Ponts” celebra 20 anysAquest conegut restaurant de la població de Ponts

va celebrar a principis d’aquest mes de desembre els seus 20anys d’existència. Els propietaris ho van voler fer a partird’un menú especial que es va poder degustar des del dia 3fins al dia 8 pel preu de 22 euros. El menú constava d’unaperitiu amb guisat de caragols, sopa de romaní amb gelatde rovell i ceps, bacallà confitat amb mel, pinyons i figues, iconill a la cassola amb llenegues. Les postres consistien enun sorbet d’ametlla garrapinyada i un farcellet de xocolata.

Anna M. Vilanova

ITINERARI23:00 h Sortida de Ponts23:10 h Artesa de Segre23:15 h Foradada23:20 h Cubells23:30 h Montgai23:35 h La Sentiu de Sió

TORNADA

TRANSPORT GRATUÏT

16

la P

ala

nca

Opinió

Nefasta predicció: mal ambientes prediccions relatives a fenò-mens complexos estan subjectes

a error, sobretot en aquells en els queel valor de variables determinants noqueda sota el control del qui fa la pre-dicció. Vegi’s sinó el cas dels professionalsde la predicció: meteoròlegs, economis-tes, metges, sociòlegs... Tots ells sabenque poden equivocar-se en els seus dic-tàmens i per això el seu discurs no esmai taxatiu; per exemple: si ells han dedictaminar sobre com evolucionarà unsistema sobre el qual concorren –entred’altres– les variables determinants Ai B, la seva resposta és que probable-ment succeirà C (sense que per això espugui descartar D, E, F...). Ja que aquest text versa sobre unapredicció, jo que sóc simple i ignoranten comparació vers ells, no penso sermés agosarat i afirmar que el futur quejo descric és imminent i inevitable.Només exposaré quines són les circum-stàncies determinants A i B que con-corren i quin crec jo que és el resultatC més probable. El lector és ben lliurede creure-se’l o bé de desestimar-lo. Ifins i tot, si els sembla, poden enviarresposta pública aquí a La Palanca ra-onant el perquè de la seva opció (favo-rable o adversa). Abans que res, faré una exposiciódels arguments sobre els que es basa lapredicció. Primer, una veritat de “Perogrullo”:Existeix contaminació perquè les ac-tivitats contaminants estan autorit-zades per l’administració. És evidentque si el més mínim focus contaminantfos perseguit i eliminat no existiria con-taminació. Ara bé, pretendre eliminartot tipus de font contaminant és irreal iutòpic (a més de retrògrad iantiprogrés). Per això el que fa l’Ad-ministració no és prohibir la contami-nació i perseguir les persones que con-taminen, sinó que –mitjançant la legis-lació– posa cota superior a les concen-tracions de contaminant que es podendetectar en cada medi i limita les quan-titats de contaminants (coneguts) quepot abocar sobre el medi cada“contaminador”.

Per a fer efectives aquestes limitaci-ons, l’Administració disposa dels recur-sos tècnics i humans amb que dota elsdepartaments mediambientals, els qualsavaluen el potencial contaminant decada activitat i donen (o no) permís pera realitzar-la, inspeccionen l’estat de lesinstal·lacions on s’efectuen activitatscontaminants i, a més, fan un seguimentde les concentracions de contaminantsen cada medi. Amb aquest procedir (ja ho hem dit),l’Administració posa límit a la conta-minació, però no acaba amb ella; itanmateix procura que no hi hagigrans “contaminadors” (de contami-nants controlats) ¿Podem doncs afir-mar que l’administració ens garanteixun mediambient sanitós? Doncs, la-mentablement, la resposta és que no.Per les limitacions materials a què estàsubjecta, no controla la totalitat delscontaminants que s’aboquen al medi inomés fa un seguiment dels que sónmés freqüents, els quals a vegades es-tan insuficientment limitats. Per fer unacomparació, podríem dir que en la llui-ta contra la contaminació passa lo ma-teix que en la lluita contra el dopatgeen el món de l’esport: quan tenen con-trolat un contaminant, n’apareix un denou que està fora de control. La prova:sembla ser que estudis estadísticscorrelacionen clarament atmosferes le-galment admissibles (però contamina-des) amb un alt nivell d’incidènciad’afeccions respiratòries, sobretot encol·lectius sensibles (ancians i nadons). Si l’Administració no ens pot garan-tir un medi ambient sanitós, ¿en basea què podem pensar que el nostre mediambient és saludable? Doncs en basea les dades que ens donen els marca-dors biològics (un d’ells és l’estat desalut col·lectiva). Seria lògic pensar queel nostre medi ambient és de bona qua-litat quan escassegessin les malaltiesrelacionades amb la contaminaciómediambiental. Així doncs, per exem-ple, podem pensar que l’aire que respi-rem és bo si hi ha una incidència relati-vament petita d’afeccions respiratòri-es, o bé podem pensar que mengem sai bevem aigües bones si hi ha pocs mal-

estars estomacals. En conclusió, elsque sí poden dictaminar sobre la qua-litat del nostre medi ambient són elsprofessionals de la salut, els quals dis-posen de les dades necessàries per ava-luar-lo. Enfront la seva paraula, elscertificats de Medi Ambient són papermullat. Arribat en aquest punt del discurs,se m’acudeix que seria interessant queels nostres professionals sanitaris esmanifestessin al respecte de la qualitatdel nostre aire i les nostres aigües; i que,com jo faig, s’aventuressin a fer unapredicció al respecte de cap a on cre-uen que evolucionarà la qualitatd’aquests en un futur proper, sabent queel projecte de la planta de tractamentd’excedents de purins (amb una cen-tral tèrmica de gas annexa) torna a es-tar en marxa a la veïna Foradada. En tot cas, i continuant amb l’expo-sició d’arguments, aquí arriba el dar-rer: Sembla ser que als espais amb pocacirculació d’aire, els abocaments con-taminants a l’atmosfera es dispersenpoc, assolint-se elevades concentraci-ons de contaminants a la proximitat dela zona on s’efectua l’abocament (re-cordi’s el recent cas de la incineradorad’Andorra). És aquesta una circumstàn-cia prou determinant com per a què lamateixa Administració desaconselli(vegi’s els quaderns mediambientalsque publica la mateixa Generalitat) quees facin abocaments massa agressius decontaminants atmosfèrics en aquestsllocs. Què són els abocaments massaagressius? Doncs són aquells que apor-ten elevades quantitats de contaminanten breu espai de temps; per exemple:un de gran i catastròfic, molts de petitsi legals alhora, un de moderat amb granfreqüència, etc. I ara... TATXINNN...! ATENCIÓ...que de seguida arriba la predicció (des-prés d’un inevitable parèntesi, neces-sari si vull dotar d’autoritat el text).Doncs jo, un “outsider” excèntric (es-talviïn-se l’esforç de buscar com mi-llor definir-me aquells lectors que sesentin agreujats a la propera part deltext), que m’he pres la llicència de con-trariar públicament els nostres prohoms

L

17

la P

ala

nca

Opinió

“self made man” parlant i escrivint detemes que em són impropis (i pel trac-tament dels quals no tinc cap mena dequalificació professional), en base a quèles dades exposades són fidedignes (fe-tes públiques per l’Administració en elseu moment) i en base també a que dequalsevol raonament que es faci i quesigui conseqüent amb les dades i la lò-gica poc importa qui sigui l’autor (laveritat rau en el missatge i no en el mis-satger); afirmo:- Que, en èpoques hivernals i boiroses,Artesa és un d’aquests llocs amb pocacirculació d’aire i fàcilment contami-nable. (variable A)- Que, un cop estigui en funcionamentla central tèrmica i la planta de tracta-ment de purins, les emissions de con-taminants atmosfèrics que legal i acti-vament es faran (totes aquestes plantesinclouen en alguns moments del pro-cés un tractament tèrmic que generagasos que s’aboquen a l’atmosfera, elsquals es regeixen per les mateixes lleisfísiques que s’aplica a la boira) transi-taran cap a l’horta i Artesa, on s’afegi-ran a les inevitables emissions conta-minants que fan les calefaccions i elsmotors. (¿Algú s’ha preguntat mai d’onsurt la pols grisa a dins Artesa quan re-sulta que la dels camps és blanca omarró? La resposta: el color gris ve dela barreja de pols blanca amb l’estalzídels contaminants). (variable B)- I tot plegat (A i B) faran que dismi-nueixi la qualitat de l’aire que respi-

rem i que augmenti el nombre d’afec-cions respiratòries. (predicció C) Les prediccions son útils si desprésde reflexionar al seu respecte s’actuaen conseqüència. La reflexió que faigés la següent: Aquestes plantes detractament són, mediambientalmentparlant, una perversa solució; ja que,en lloc d’acabar amb els contaminants,el que fan es passar-los de l’aigua a l’ai-re confiant en que l’atmosfera s’encar-regarà de dispersar-los. Una hipòtesiclara i malauradament equívoca quanparlem de les rodalies d’Artesa. Cir-cumstància que fa que la planta, en llocde mal solucionar un problema gairebéinexistent (Artesa no depèn dels aqüí-fers subterranis), en generarà un quefins ara tampoc existeix: el de la conta-minació de l’aire que respirem. Penso que abans de recórrer a aques-ta solució tecnològica, veritable cavall deTroia amb que ens obsequien les elèctri-ques, millor seria esgotar les solucionsque ofereixen altre vies com serien:- Minimitzar l’ús de l’aigua en la netejadiària de les granges (la part líquida delspurins és la que contamina els aqüífers).- Millorar la col·laboració entre elsgrangers i els propietaris de la terra ique siguin aquests darrers qui el reci-clin, pagant-los si convingués en llocde fer-ho als capitalistes promotors deles plantes. Els grangers podrien “sub-vencionar” els cultius que més nitro-gen absorbeixin. Si així ho fessin, se-gurament molts camps de conreu que

ara no reben res de purin passarien ademanar-los. En tot cas, s’ha de lluitar per defen-sar uns mínims de qualitat de vida. Pertant, als que pensin que la predicció ésencertada i que estem parlant d’un pos-sible problema de salut, al qual millorés prevenir-lo que no pas curar-lo, joels recomano que passin per l’Ajunta-ment i els ho expliquin. A veure si aixíes decideixen a presentar al·legacionscontra la ubicació de la instal·lació quansurti a exposició pública el projecte de lacentral tèrmica annexa (contra les qualss’ha lluitat en altres municipis catalans). Que les presenten i no serveix de res.Doncs mala sort, germans i germanes!Ja veurem què passa. Que no passa res...MAGNÍFIC! Jo seré el primer en ale-grar-se del meu error. Que sí que pas-sa... Cap problema. Com que res mésde bo podem perdre de l’aire, obremen conseqüència: construïm a la vorade la central ja existent la planta decompostatge que també tenen projec-tada fer (de les quals està universalmentacceptat que fan una pudor insuporta-ble) i passem a actuar i pensar com elspromotors, amos d’aquest “cotarro”. Loprimer: adquirir una casa a qualsevolpoble de la vora, que tots quedaran mésalts i més lluny d’aquest focus de con-taminació. I lo segon: alegrar-nos pen-sant que, per fi!, comença el declivid’Artesa.

Felicià Espinal i Aubet

18

la P

ala

nca

Iran des del punt de vista d’un artesencls països una mica xocants, comara l’Iran, són interessants més

per les petites experiències i anècdo-tes que puguin succeir durant el vi-atge, que no pas per la idiosincràsiade la cultura i la política que puguintenir. Aquest país no li és pas massa sim-pàtic al Sr. Bush, com tampoc no és undestí molt familiar per a cap europeu,almenys per ara. Un cop has superat lacara de sorpresa de tots el que sentenque te’n vas a l’Iran, el primer xoc queet trobes és justament quan has arribata Mehrabad, l’aeroport de Tehran. Ab-solutament totes, totes les dones, queno portaven cap mocador ni cobertura,agafen i es posen una peça de roba pera tapar els cabells de la mirada de qual-sevol. Després, això es converteix enun malson, perquè ningú pot saltar-seaquesta regla (sembla que la presó ésel càstig per la noia que no vulgui se-guir la imposició). Normalment, l’uni-forme és una bata o anorac llarg, unspantalons foscos a joc i un mocador quetapa pràcticament tot el cabell i que al’Iran deixa veure una mica el serrell.Elles, no obstant, sota el vestit, portencabells llargs, es maquillen, es pintenels llavis i porten talons alts. A l’Iran hi ha moltes universitats, ila gent n’està molt tipa de tot això, finsi tot ells. No li dono més de cinc anys atot aquest muntatge, donat que la gentés culta, hi ha diners i volen la llibertat. Em van venir a buscar –a les quatredel matí– quan vaig a arribar. De taxini parlar-ne, no volien pas que n’aga-fés cap. Els dos xicots que m’espera-ven, de vint-i-sis i vint-i-vuit anys, vanser molt simpàtics i familiars, tot i queem va costar força de localitzar-los allí.Aquesta familiaritat i confiança és, defet, el que més he apreciat de tota lavisita. Són en general una gent moltagradable, molt educada, i estar ambells és com estar a la vora d’una llar defoc: com més ho gaudeixes més t’hivols quedar. El que parla anglès, queés clavat al Ramon Pellicer de TV3,però amb uns cabells negríssims, ésreporter de la tele local, per a la difusióa Europa; i l’altre és el germà de l’amo,

que en són quatre entotal. El primer que vaignotar és que no vo-len ser dits àrabs, nosón moriscos. Es de-fineixen com a irani-ans i, de fet, tenenmés d’africans quede àrabs. Potser se-ran els descendentsdels egipcis quel’Alexandre el Mag-ne va portard’Alexandria, ara fauns quants anys. Noparlen àrab, sinó ira-nià, (“buxca l’inès”seria, per exemple,“cap problema”) i,encara que musul-mans per religió, sónuna altra història. Hi ha diners. Araes veu per tot arreu.Tenen botigues ca-res. A Armani, perexemple, hi ha totes les comoditats delmón occidental. No hi ha, però,Mercedes; només Peugeots i dels nous,el 206, per exemple. Sembla que algunspaïsos tenen prohibit vendre’n. Doncs, allí estant, demano una CocaCola. Pel que diuen, sembla ser que noserà difícil aconseguir-la. Em porten,però una Zam Zam Cola (Cola irania-na, és clar). Demano una cervesa, aveure que em portaran. Bé, sembla queporten alguna cosa. Sí, porten una bo-tella de color bronze… però sense gas!I és clar, si m’hi volien posar gel, per-què de fet hi queda bé! Bé, doncs res, que vaig arribar en-mig del Ramadà, i tal com diu la pa-raula: de menjar, re me dan. Conyes apart, em pregunten si vull dinar. Jo elsdic que no cal. Faré dieta, que ja emconvé. Al final menjo fruita tot el dia,pastes, cafès de màquina (horripilants).Però això és el que hi ha. Total, molt atents, cada momentm’ofereixen coses. Em van donar unacoca salada amb sèsam al damunt –moltbona–, iogurt amb ceba, kabab (carn de

corder o pollastre barrejada amb her-bes i a la graella). Bé, l’africà, el que es deia Hamid –de la raça númida, per a més senyes,però descolorit– és el que per la tardaem porta de festa (de turisme, si tuvols), però no hi ha gaire cosa per visi-tar. El seu germà més gran seria com elPhil Collins però en lleig i amb bigoti.No va venir cap nit, o sigui que s’aga-fava festa de fer companyia. Reprenent el fil, arribem a l’hotel desde l’aeroport, que és un aparthotel. Aquíes comença a veure que això del turis-me s’està buscant, que no trobant. Totl’hotel està adornat a l’estil persa, di-guem uns 500 anys abans de Crist. Moltamables també, però amb algunes man-cances pròpies de la falta d’experièn-cia en el turisme. Arribem a l’aparta-ment, tots: ells dos i el camàlic. A ex-plicar-me on són les coses, que prou esveia bé i no calia. Res, doncs al finalem toca relliscar-li un dòlar, perquè sino, què malament que quedaríem, oi?La nevera feia soroll. No hi feia pascalor allà dins. I l’inodor era del tipus

E

Viatges

19

la P

ala

nca

americà: gran, incòmode (quina mane-ra de llençar l’aigua!). Un bon detall:fruites i begudes gratis a la nevera. Dormo tres hores i em torno a lle-var. Una altra vegada i comencem lavisita de veritat. L’endemà potserdormirem una mica més i el jet lag apoc a poc es va arreglant. Hi ha dueshores i mitja de diferència, però elque no s’arregla és el desori estoma-cal. Al final, resulta que lo milloretpassa durant el segon dia, quan emporta finalment al parc, una mica comla plaça de l’Ajuntament d’Artesa. Ami em feia por anar-hi, perquè tan

fosc amb aquest paio, qualsevol se’nfia. Igual em proposa seure en unbanc solitari…Bé, no passa res, final-ment, i després d’haver pujat 20 es-

glaons, preníem te en una petitacabaneta amb una xemeneia al mig,amb estores per tot arreu i un forn depa. El forn era una gran àmforasemienterrada al sòl. Es fa foc a dins,s’escalfa al roig i després s’enganxala pasta en forma de coca a la paret.

En un no-res estàfet. Demanem tedesprés d’haver-nos tret les sabatesi haver-nos asseguta terra en aqueststapissos i estores,de color vermell.El nostre veí esmenja un kebab de

pollastre. Acte seguit es pren un te ies fuma un narguile (pipa d’aigua,amb tabac barrejat amb espècies). Elte resulta excepcional, amb espècies

o menta, tot i que el company juraque és només te iranià. I la seva com-panyia, com el te, demostra ser bona.Se’ns passa el temps i fora plou unamica. Quan ens n’adonem éstardíssim i hem de baixar els esgla-ons que rellisquen una altra vegada,anant a parar al terra unes cinc vega-des. És hora de connectar-me ainternet per dir-li a la mare que emtrobo bé, que tot va perfecte. Salutacions.

Joan Giribet i Carlí

La gent és culta, hi ha diners i volen la llibertat

Viatges

21

la P

ala

nca

Des del País dels Pirineus

Artesa ha de dedicar un carrer a Jaume Cardonal dia 20 de novembre, a l’edat de60 anys, moria a la seva vila na-

tiva d’Artesa de Segre, després d’unallarga malaltia suportada amb estoi-ca resignació, el que en vida fouJaume Cardona i Vila. La premsa i els mitjans televisiusferen ampli ressò de l’òbit al·ludit, carel finat era persona fortament conegu-da en els àmbits polítics de la naciócatalana, donada la circumstància que–com a militant d’UDC– havia portatuna vida molt intensa i activa. Haviaostentat l’Alcaldia d’Artesa de Segre(per dues legislatures), la Presidènciadel Consell Comarcal de la Noguera,l’escó de Diputat al Congrés i, darrera-ment, des de l’any 1986 fins a la sevamort, la dignitat de Senador en repre-sentació de CiU, a més de Vicepresidenti Secretari de la referida institució. Metge de professió, per espai d’uns16 anys, va exercir la dita activitat al’esmentada ciutat d’Artesa de Segre;però ben aviat, seduït pel formigueigde les qüestions de govern, va arraco-nar la referida professió liberal inte-grant-se a Unió Democràtica deCatalunya, de quin partit nacionalistava passar ben promptament a exercirrellevants càrrecs en la seva cúpula. Polític vocacional, persona prepara-da i home de conviccions aferrissades,va iniciar una fulgurant caminada queel va catapultar des de l’Alcaldiad’Artesa fins al Senat de l’Estat espa-nyol, primer, i també al Congrés. Desde 1986 fins al dia del seu traspàs, o siaper espai de 16 anys, va ocupar un escóa Madrid, amb l’afegitó que en els co-micis de 1986 i 1989 va ser el senadorper Lleida que va obtenir un majornombre de sufragis. Cal dir que el senador Cardona va

morir en peu, com moren els arbres, jaque fins als darrers dies de la seva jovevida, amb voluntat de ferro i malgratésser sabedor que la seva existèncias’escolava per moments, va continuaral peu del canó en la seva tasca senato-rial. I tan fou així que, pocs dies abansde produir-se el seu traspàs va defen-sar en un plenari –encara en forma elo-qüent– una proposició de llei relativaal testament vital, que malgrat no pros-perar va rebre l’aplaudiment unànimedels membres de l’adduïda CambraAlta. Remarcarem, ende-més, que com a corol·lari dela seva neta trajectòria se-natorial li fou concedida atítol pòstum la Medallad’Or del cenacle esmentat. Per nostra part, com a con-ciutadans d’aquest prohom desaparegutprematurament, volem deixar constàn-cia de certes controvèrsies que en al-gunes ocasions havíem sostingut ambel finat; però que ambdós, ell amb unaòptica de nacionalista pragmàtic i as-senyat i per part nostra amb un enfoca-ment de rauxa independentista, defen-sàrem amb fermesa i honestedat nos-tres diferents punts de vista. Però obviant aquestes petites diver-gències, que són la sal i el pebre de lademocràcia –tants caps, tants barrets–,hem de dir i diem que el Jaume Cardonafou en tot moment i a tothora un boncatalà que va defensar amb el seu per-sonal temperament la identitat, la per-sonalitat i la idiosincràsia del nostrepoble. La senyera quatribarrada que vaembolcallar el seu fèretre i el cant d’ElsSegadors entonat pels assistents forenun emotiu testimoni dels seus senti-ments i dels seus anhels envers la nos-tra catalana terra.

Fou un artesenc de pro, un moderatcatalanista, un amant espòs, pare i avi,un incondicional barcelonista i un homevalent que va saber enfrontar-se ambdignitat i sens temença al repte del destí. Va morir jove, com moren els ele-gits, en plenitud de la seva conscièn-cia; però deixant com a estela del seupas per aquesta falaguera vida la fermapetjada de la seva forta personalitat. L’acte de l’enterrament a la nostraciutat, amb assistència de moltes per-sonalitats de l’escena política, va

constituir-se en una multitudinària ma-nifestació de condolença ciutadana,amb el temple a ras i caramull i unaimmensa gentada que va seguir des delcarrer les exèquies fúnebres, donant unemotiu adéu a l’amic, al correligionarii al preclar ciutadà desparegut. Com a cloenda d’aquesta luctuosarecordança, i amb la ferma conviccióde fer-nos ressò del sentiment de lanostra gent, volem suggerir al Consis-tori Municipal d’Artesa de Segre quela memòria del Senador Jaume Cardonai Vila quedi gravada per sempre mésdonant nom a un dels nostres carrers oplaces. Malgrat la desaparició física delprohom traspassat, així es perpetuariael seu record i la seva extaordinària di-mensió d’home públic, com a fill il·-lustre de la nostra ciutat. “Que no mor l’home si el seu recordviu”, deia Lucano. I nosaltres també.

Sícoris

E

Fou un artesenc de pro, un mo-derat catalanista, un amant es-pòs, pare i avi, un incondicionalbarcelonista i un home valent

us desitjaBones Festesi Bon Any Nou!

la Palanca

22

la P

ala

nca

Tema del Mes

El Polígon en marxan La Palanca del mes de juliolde 2000 (núm. 220) vam dedicar

el tema del mes al Polígon IndustrialEl Pla d’Artesa de Segre, ja que en elPle municipal del dia 12 d’aquellmateix mes el Consistori artesencaprovava la sol·licitud d’un crèdit de198 milions de pessetes per tal depoder tirar endavant la realització del’esmentat polígon, que ara ja és unarealitat. Aquest Polígon és una vella aspira-ció dels diferents ajuntaments democrà-tics que han anat passant pel Consisto-ri i que s’ha acabat fa ben poc. Desprésde diverses temptatives i en vista quealtres administracions no invertien ensòl industrial si no es tractava d’unacapital de comarca, veient també queels diferents propietaris difícilment po-sarien en marxa la conversió de les se-ves finques en sòl industrial, l’Ajunta-ment va decidir assumir el projecte ac-

tual d’urbanització, que data de 1998,pel que fa al Polígon 2. Durant aquesttemps, s’ha hagut d’afrontar dues al·-legacions que van acabar en els seusrespectius contenciosos davant la Jus-tícia; l’un pels criteris de repercussióde costos d’urbanització i l’altre per lalicitació del Polígon 2 en lloc del Polí-gon 1. Cap dels dos va prosperar. El Polígon Industrial El Pla està di-vidit en dues parts. L’anomenat Polí-gon 1 correspon en un 92,3% a la Coo-perativa d’Artesa, mentre que la restapertany al Sr. Ramon Farré i Soldevila.Segons el projecte tècnic, la urbanitza-ció d’aquest sector té un cost aproxi-mat de 1.080.000 euros. El Polígon 2 és el que en realitat haestat urbanitzat mitjançant unes obresque han durat més d’un any. Té unasuperfície total de 97.723,87 m2 i el seupropietari majoritari és l’Ajuntamentd’Artesa, que des de l’any 2000 va co-

E

El Polígon Industrial abans i després de la urbanització del sector 2

23

la P

ala

nca

Tema del Mes

mençar a adquirir parcel·les per a poder dur aterme la urbanització (el 50% dels propietaris hihavia d’estar d’acord). En aquests moments, gai-rebé les tres quartes parts d’aquest sector són depropietat municipal (71,57%). Altres propietarissón: la Cooperativa d’Artesa (11,48%), el Sr.Ramon Farré i Soldevila (7,48%), el Sr. DomènecArtigues i Anell (5,54%), el Sr. Josep Morros iMitjavila (2,88%), i el Bisbat d’Urgell (2,05%). Així doncs, el Polígon 2 ha estat finançat prin-cipalment amb diners municipals, que es recu-peraran a mesura que les parcel·les es vagin ve-nent. Als altres 5 propietaris els correspon sufra-gar la seva part corresponent de les obres realit-zades. Les parcel·les resultants han estat distri-buïdes proporcionalemnt entre tots els propieta-ris d’acord amb els gràfics i els dibuixos queacompanyen aquest article. Si bé el total de les obres a realitzar sumavenun total d’uns 333 milions de pessetes, aquestes

van ser adjudicades a l’empresa Sorigué SA per245. Ha calgut, però, sumar algunes obres addi-cionals. Tot i que en aquests moments estan apro-vades totes les certificacions d’obres, quedenpendents dues coses que hi tenen una relació di-recta: l’acabament dels accesos al Polígon 1 ve-nint d’Agramunt i l’arribada d’electricitat a labomba que, des del Canal d’Urgell (a l’alçadadel cementiri), ha d’abastir d’aigua el dipòsit. Segons fonts municipals, es preveu que la in-auguració oficial es dugui a terme durant la prò-xima primavera. En el Ple municipal del passat 9 d’octubre esva aprovar la subhasta de les parcel·les de propi-etat municipal. Per una banda, es va fer un con-curs restringit, per als industrials que cotitzen elseu IAE a Artesa, amb les parcel·les de naus ados-sades. Per una altra, les naus aïllades entraven enun concurs obert. Tot i que una desena d’empre-saris s’havien interessat per la subhasta, final-

Plànol del Polígon Industrial El Pla. Lesparcel·les numerades pertanyen al Polígon 2.La lletra E correspon a equipaments. El cer-cle de la dreta assenyala la zona de “protec-ció” de l’ermita del Pla. Les àrees de baix mésfosques configuren el Polígon 1

24

la P

ala

nca

Tema del Mes

ment només es van presentar 3 propostes. En el Pled’aquest mes de desembre van ser adjudicades duesparcel·les (casualment, 2 dels 3 licitadors van demanr lamateixa): parcel·la 13 al Sr. Josep M. Llena, per 97.406,28euros; i parcel·la 23 al Sr. Josep Moya, per 56.175,66euros. Malgrat només haver adjudicat 2 parcel·les, l’alcalded’Artesa opina que en successives subhastes s’aniran ve-nent la resta de parcel·les municipals. En aquest sentit,sembla que ha corregut la veu entre els interessats dequè baixaran de preu, la qual cosa ha estat desmentidarotundament des de l’Ajuntament. Una qüestió relacionada també amb la posada en mar-xa del Polígon 2 és l’assignació de noms als seus car-rers. Amb els vots a favor d’ERC i CiU, l’abstenció delregidor socialista i el vot en contra del del PP, en el Pledel 8 de novembre passat es van aprovar les següentsdenominacions: Països Catalans (carrer A), FrancescMacià (carrer B-C), Lluís Companys (carrer D) i 11 desetembre (carrer E). Finalment, hem d’afegir que l’Ajuntament té en pro-jecte ampliar sensiblement la quantitat de sòl industrialdel municipi. En l’avanç de modificació de les NormesSubsidiàries de Planejament Urbanístic ja s’hi contem-pla que les indústries adjacents (Nogués, Oliva i Lluch)al Polígon Industrial El Pla passin a ser formalment zonaindustrial. Així mateix s’hi inclou les indústries MoblesRos i Arcom per la banda de la carretera cap a Lleida, on

Les obres d’urbanització del sector 2 delPolígon Industrial han durat més d’un any

25

la P

ala

nca

Tema del Mes

fins i tot es pretén ampliar fins al límitdel municipi per la banda d’Arcom. Amés, s’inclou una franja de terreny dar-rera l’ermita del Pla, que quedarà en-mig, paral·lela al Canal d’Urgell i a lafutura variant de la carretera d’Andorra.Tot això, però, ha de ser motiu d’anàli-si per les autoritats municipals, pels tèc-nics i, si s’escau, motiu de les al·le-gacions que la ciutadania consideri con-venients abans de ser aprovat de mane-ra definitiva.

Text: Ramon Giribet i BonetaFotos: Ramon Giribet i Miquel Regué

L’ermita del Pla dona nom al Polígon Industrial La Cooperativa d’Artesa és la propietària de la major part del sector 1, al fons de la imatge

Plànol de la possible ampliació del sòl industrial d’Artesa, que l’Ajuntament proposainicialment dins l’avanç de modificació de les Normes Subsidiàries de Planejament Ur-banístic. La zona més fosca correspon al Polígon Industrial El Pla

27

la P

ala

nca

In Memoriam

Al Jaume

Jaume, ja fa uns dies que em voltavapel cap escriure aquestes quatre ratlles.És la matinada del dia 23, tot just fadotze hores que t’hem dit adéu. Et coneixia de tota la vida: durantalguns anys vas ser molt a prop meuperquè només em calia sortir al petitbalcó de casa meva i et veia a l’altrabanda, només havia de creuar la carre-tera i allà tenia el meu metge, que enuna ocasió em va cosir un trau al front.Després de molts anys, quan em veies,amb un gest afectuós em tocaves la pe-tita cicatriu i amb molt bon humor de-ies: “tampoc m’ha quedat tan mala-ment”. No només eres el metge de la famí-lia, sinó també l’amic del pare i la mare. Després vas decidir dedicar-te a lapolítica: vas iniciar-t’hi com a alcalde ivas continuar després en diferents ni-vells fins arribar a la política nacional. Quan vas ser president del ConsellComarcal de la Noguera, de forma unamica casual, vas proposar-me el càrrec

de gerent. Tot just havia acabat la car-rera de dret i la meva inexperiènciai, per què no dir-ho, l’ambient polí-tic del Consell, em feien témer queno estaria a l’altura de les circums-tàncies. Tot i que l’any que vam tre-ballar junts al Consell fou un delsmés durs que he viscut fins ara, tam-bé he de dir-te que gràcies a tu vaigaprendre moltíssim, no només desdel punt de vista professional sinótambé humà. Vam passar moltes ho-res junts, molts disgustos i també unsbons moments que mai oblidaré. Deveritat, moltes gràcies.

En l’àmbit municipal també vam tre-ballar plegats. Com t’arribaves a esti-mar Artesa! Molt més del que la gentes pugui imaginar. Sé que el que aradiré potser no agradarà a més d’un, peròem sento en l’obligació de dir-ho.Aquella dita castellana que diu “Nadiees profeta en su tierra”, crec que, la-mentablement, tu l’has haguda de pa-tir. En molts moments has estat injus-tament tractat, però això tampoc t’im-portava massa perquè per a tu l’impor-tant era ser honrat i honest, i d’això atu te’n sobrava. Tu no feies les cosesper sortir a la foto. S’ha dit que tenies un caràcter fort,un “mal caràcter”. Doncs mira, Jaume,tu i jo vam tenir discussions no pas flui-xes, però sempre vam saber respectar-nos. Si algun dia ens vam escridassaruna mica massa, sempre sabíem recti-ficar i disculpar-nos. El teu problemanomés era un: no eres prou polític. Tu

deies les coses com les pensaves i sicreies que una cosa no era correcta, noet tallaves en absolut i ho deies. No ereshome de donar copets a l’esquena i, ésclar, això no agrada gaire. Sense entrar a analitzar la teva “car-rera política”, perquè això ja ho han fetels companys que has tingut durant totsaquests anys, sí que vull dir que costatrobar un polític com tu i Artesa deSegre tardarà molts anys a tenir-ne unaltre que estigui a la teva altura. Tot ique a tu mai et van agradar les plaques i lesinauguracions, a mi sí que m’agradaria, icrec que a molts ciutadans també, que desde l’Ajuntament es promogués posar el teunom a un carrer o plaça del poble. Però l’important no només és la và-lua política, sinó també personal.Jaume, ja t’havia dit alguna vegada queper a mi eres un segon pare, però lesnostres últimes converses han estat unalliçó magistral. La manera com has su-portat la teva malaltia i el fet d’anarmorint una mica cada dia han fet quet’estimi i t’admiri encara més. Com molt bé es va dir al teu enterra-ment: HA ESTAT UN HONOR SERLA TEVA AMIGA. MOLTES GRÀ-CIES, JAUME. Jaume, tu sempre em deies: “Sort entinc, de l’Eli”. Allà on siguis, has d’es-tar molt content, perquè tant ella comles teves filles han estat exemplars iestic convençuda que seran fortes persuportar la teva absència.

Maite Camats i Solé

Ignacio Mola MayayoVa néixer a Layana (Zaragoza) el 20d’agost de 1923. Era fill de Cándido iMaría. Es va llicenciar en Medicina iCirurgia l’any 1946 per la Universitatde Zaragoza. Després d’exercir en un poble del’Aragó, va anar a Foradada fins apro-ximadament l’any 1954. Posteriormentva exercir a La Fuliola, on el 1957 escasà amb M. Rosa Aldavó i Pineda,

veïna d’Artesa de Segre. Allí nasquerenels seus quatre primers fills: Ricard,Ignasi, Lluís i Xavier; i s’hi va estar finsl’any 1967, en què li van donar la pla-ça de metge titular d’Artesa, on nasquéel seu cinquè fill: Josep M. Aquí vaexercir fins la seva jubilació als 65 anys.El passat 5 de desembre ens deixava al79 anys d’edat.

Ignasi Mola i Aldavó

28

la P

ala

nca

In Memoriam

Parlen les Entitats

Plataforma per la defensa del Montsecn una concorreguda assemblea,celebrada el dissabte dia 23 de

novembre a Baldomà, el Grupd’Amics de la Serra de Sant Mametes va reunir per intercanviar impres-sions per la nova documentació pre-sentada i per la possibilitat de que, apartir del divendres dia 22 de novem-bre i per un període de 20 dies hà-bils, es pogués presentar al·legacionsa l’Ajuntament d’Artesa de Segre perla creació d’un parc eòlic a SantMamet. Un dels punts a tractar va ser la cre-ació de la PLATAFORMA PER LADEFENSA DEL MONTSEC, per po-der donar cabuda a tot tipus d’inquie-

tuds de caràcter socio-medio-ambien-tals que tenen com a objectiu la protec-ció dels espais naturals de la Serra delMontsec, de Sant Mamet i de l’entorn. Els antecedents de la Plataforma perla Defensa del Montsec, cal buscar-losen les inquietuds que va provocar alsveïns de la zona, la noticia de la instal·-lació d’un parc eòlic amb 33 aerogene-radors a la Serra de Sant Mamet. Això,va fer que contactessin amb Platafor-mes de les terres de Tarragona, on jaexisteixen diversos parcs eòlics i sónconeixedors de les seves problemàti-ques, i amb d’altres Plataformes de lesterres de Lleida que es troben en situa-ció similar.

Indagant en diversa documentaciócreada els anys vuitanta, vam tenir ac-cés a “l’estudi de delimitació dels Es-pais Naturals a protegir del Montsec” ial llibre “El Montsec, un patrimoni detots que cal conservar” en el que cons-ta la intenció de crear un Parc Naturalen el Montsec i el seu entorn. La qualcosa va donar força a la idea de propo-sar una alternativa a la creació delsParcs Eòlics, per tal d’assegurar el fu-tur dels Municipis de la zona sense ha-ver d’hipotecar el seu medi natural, idonar la possibilitat per a que tothompugui gaudir d’un entorn natural únic.

Plataforma per la defensa del Montsec

E

Nota d’agraïment

La família de Josep Ribó iMagrí , mort el passat 25 d’oc-tubre, agraeix molt sinceramentles mostres de condol i solidari-tat que hem rebut dels veïnsd’Artesa i comarca.

Moltes gràcies a tothom.

La família Badia-Novau, agra-eix profundament les mostres decondol i afecte rebudes per ladefunció de la nostra VenturetaNovau i Puigpinós.

Moltes gràcies a tothom.

Nota d’agraïment Nota d’agraïment

La família de Teresa París i Riartde Montargull, agraeix sincera-ment a tothom les mostres de con-dol rebudes per la pèrdua de lanostra mare, àvia i besàvia. També volem donar les gràciesal personal del CAP d’Artesa pelsserveis que ens han prestat.

Nota d’agraïmentLa família Mola-Aldavó agraeix sincerament les mostres de condolència, estimació i suport que ha rebut en unsmoments tan difícils.

Moltes gràcies.

29

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

Ser independentista és immoral?En un principi, aquest escrit estavapensat per a què es publiqués a la re-vista de novembre, però s’ha hagutde posposar al següent número. Aixího han provocat les circumstàncies –prou importants crec– a nivell d’in-formació d’interès local i comarcal,a causa del traspàs del conciutadàJaume Cardona, exbatlle de la nostraciutat, expresident del Consell Co-marcal de la Noguera, exdiputat pro-vincial i del Congrés, i sobretot se-nador en actiu fins als últims dies. Dit això, crec que el tema al qualem vull referir ja està molt remenat ila meva resposta d’avui no és ben béla mateixa que hauria estat als pri-mers dies. Estic parlant concretament del textde la instrucció pastoral aprovada perla Conferencia Episcopal Españolai, més exactament, pel que fa refe-rència al capítol cinquè sobre elsdrets dels pobles i les nacions, titllantd’immoral el dret a l’autodetermina-ció o a la independència. Vaja un pe-cat! Si venial o mortal, deu dependrede si només es defensa l’autodeter-minació o si s’aspira a la independèn-cia. Cal destacar com a positiu quesembla ser que no tots els bisbes ca-talans hi votaren a favor, fins i tot unsquants ho van fer en contra. En

aquesta línia, valent i decidit ha estattambé –com sempre– l’entranyablebisbe Antoni Deig en defensaraquests drets dels pobles davant elsenunciats de la pastoral. L’exbisbe deSolsona, recent Creu de Sant Jordi,assumeix en aquest cas la figura ca-valleresca del nostre sant patró quecontinua lluitant, malgrat el pas delssegles, contra el “drac”. No crec que l’episcopat espanyolens pugui tractar d’immorals als que,com jo, com els del meu partit i tantsd’altres, creiem en un país on per viesdemocràtiques i pacífiques es pot as-pirar a l’exercici algun dia del dret al’autodeterminació per aconseguir laindependència, com un estat més dinsla Unió Europea, amb tots els dretsperò també els deures. Ara bé, els interrogants són: Perquè l’episcopat espanyol pren aquestadecisió precisament en aquests mo-ments? Hi ha alguna cosa amagadasota la taula...? Com per exemple laqüestió de l’ensenyament de la doc-trina de l’església catòlica a les es-coles...? Ara resultarà que per l’article del“ordeno y mando” ens foten passarpel “forro” el santa santorum de laConstitució espanyola, intocable aulls del Sr. Aznar López i dels seusacòlits del PP i que tant defensen com

si d’un nou mana-ment es tractés. LaConstitució diu queEspanya és un es-tat de dret i acon-fessional. Malgrataixò, tots contentsi a aplaudir.

Doncs no! Ja és hora de que tot-hom digui les coses pel seu nom: ca-tòlics practicants i creients o agnòs-tics, jueus o musulmans, budistes oconfucians... Tots tenim el dret i finsi tot el deure de no caure en la tram-pa que ens para una part de l’esglé-sia –i el govern espanyol–, tractant-nos d’immorals als que no estem ambells pel que fa referència al capítolcinquè de l’esmentada instrucció pas-toral. A Esquerra Republicana deCatalunya també ens manifestem encontra de la violència d’ETA i no es-tem pas d’acord amb els seus mèto-des intolerants per aconseguir l’alli-berament del Poble Basc; però tam-bé diem que no es pot posar tots elsnacionalistes al mateix sac, perquèaixò sí que és una immoralitat. Per cert, la paraula immoral és lacontrària a moral i moralitat. Mora-litat, segons la Gran Enciclopèdia Ca-talana, vol dir: Dimensió de la con-ducta humana en tant que té relacióamb el bé o el mal i és judicable coma bona o dolenta. Tradicionalmenthan estat considerades fonts de laimmoralitat la intenció, el fi i les cir-cumstàncies. Actualment, hom solacceptar que els criteris que legiti-men la moralitat no són únicamentracionals, sinó també vivencials iculturals.

Francesc Cases i MianesPresident de la Secció Local

d’Artesa de Segre d’ERC.

31

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

Parlem del regSembla ser que corre una certadesinformació de la tasca que des de laJunta Comunitat de Regants intentemfer en referència al reg. Intentaré ex-plicar-me, ja que crec que he estat joque no he estat capaç de transmetre nila seguretat ni l’entusiasme necessa-ris. Si be és cert que judicialment hanfallat en contra nostra, la Societat Civilha de fer sentir la seva veu per recla-mar lo que és seu. En aquest cas, elsregants cal que es mentalitzin que nin-gú ens regalarà res si no som capaçosde fer pinya i posicionar-nos en defen-sa de lo que en justícia és nostre. La Comunitat General del Canald’Urgell acusa a la Comunitat de Re-gants de les hortes d’Artesa de Segre,Montsonís, Collfret, Vilves i El Tossalde tenir privilegis. Des d’aquesta comunitat no creiemque sigui així. Fem memòria històrica:- 1835, quan es van donar les desamor-titzacions de Mendizábal, les hortes jaes regaven (arxiu de l’Abadia deMontserrat).- 1850, una vegada finalitzat el Canald’Urgell, els regants van arribar a unacord, el qual està ratificat en l’escrip-tura atorgada el 29 d’abril de 1876.- 1861, inscripció al Registre Generald’Aprofitaments de la ConfederacióHidrogràfica de l’Ebre de tres conces-sions: núm. 29824, núm. 29825 i núm.29826.- 1865, escriptura de propietat del Ca-nal d’Urgell, on se citen tots els acordsde l’anterior escriptura a l’anotaciómarginal núm. 2.

- 1965, reversió del Canal a la Comu-nitat General de Regants de l’Urgell.La Comunitat de Regants de les hortesd’Artesa de Segre, Montsonís, Collfret,Vilves i El Tossal, constituïts en comu-nitat el 1910, mantenen la seva auto-nomia segons els estatuts.- 1986, la Comunitat General de Re-gants dels Canals d’Urgell decideix ins-criure als regants de les hortes d’Artesade Segre, Montsonís, Collfret, Vilves iel Tossal com a col·lectivitat núm. 21. Després de 1986, s’inicia el calvaride denúncies i recursos en els quals laComunitat General de Regants del Ca-nal d’Urgell acusa els regants de leshortes d’Artesa de Segre, Montsonís,Collfret, Vilves i El Tossal de no volerpagar i de tenir privilegis. Amb tot l’ex-posat, considerem que no es pot parlar

de privilegis, sinóde drets fonamen-tats i ben documen-tats el que defen-

sem. El Tribunal Suprem resol que no per-met la segregació, però en cap momentfa menció a la inexistència dels drets.Al contrari, en fa especial esment. La Comunitat General dels Canalsd’Urgell no explica que les finques quees van regar després de la construcciódel Canal d’Urgell i que, per tant, ante-riorment no eren de reg, s’han pagatsempre religiosament, i que el conten-ciós i les denúncies són per les hortesque no han rebut cap benefici derivatde la construcció del mencionat canal;ja que aquestes hortes s’estan regant desde temps immemorials. Cal mencionarque la construcció del Canal d’Urgelles va fer sobre un tram de la sèquia delsMolins i que per l’acord al qual es vaarribar, que està suficientment docu-mentat, la Comunitat de Regants de leshortes d’Artesa de Segre, Montsonís,Collfret, Vilves i El Tossal va continu-ar regant sempre. El canal d’Urgell sim-plement es va comprometre a deixarcircular l’aigua pel mencionat canal,dret del qual, actualment, estant inten-tant expoliar-nos-en. Sembla ser que hi ha la impressiógeneralitzada de que els documents delsque fem menció, són una mena de fal·-làcia, o si més no que pertanyen a laJunta. Res és més lluny de la realitat:tots el documents estan a la vostra dis-posició. No pretenem amagar-nos res;i per tal que qui en vulgui una còpia lapugui tenir, durant tot el mes de genera Fotografia Joan (C/ Monges d’Artesa)podeu anar a fer-ne fotocòpies.

Josefina Sabartés i CapellAdjunta a la Presidència

de la Comunitat de Regantsde les Hortes d’Artesa de Segre,

Montsonís, Collfret, Vilves i El Tossal

NotaTots el regants que desitgin tenir una còpia de les es-criptures i de les concessions d’aigua, poden passardurant tot el mes de gener a fer-ne fotocòpies a Foto-grafia Joan (C/ Monges d’Artesa).

La Junta de la Comunitat de Regants de les hortesd’Artesa de Segre, Montsonís, Collfret,

Vilves i El Tossal

32

la P

ala

nca

Música, Mestre!

Concert de Nadall passat dissabte 14 de desembre, l’Aula Municipalde Música i la Coral Infantil Brots d’Il·lusió van ofe-

rir un concert de Nadal a les sis de la tarda a l’EsglésiaParroquial d’Artesa de Segre. Com succeeix d’uns anys ençà, l’Aula Municipal de Mú-sica continua formant un nucli considerable de la poblaciód’Artesa de Segre i dels pobles veïns. Enguany, la matrículad’alumnes (inclosos alumnes adults) ha tornat a superar labarrera de les 100 matrícules, fet que s’ha repetit durant elsúltims quatre cursos. La directora actual de l’Aula Munici-pal de Música és Ester Ivonne Lara Rodríguez, càrrec queva assumir el curs 2001-02. Ara, arribat el final del primer trimestre, l’Aula Munici-pal de Música ha organitzat dos concerts i una setmana d’au-dicions que serveixen per mostrar part del treball que s’harealitzat durant aquests mesos davant dels pares i del públicen general. La primera activitat que han organitzat ha estatun concert de Nadal el passat dissabte 14 de desembre al’Església Parroquial, amb els conjunts instrumentals de l’Es-cola i la Coral Infantil Brots d’Il·lusió. El concert va començar passades les sis de la tarda ambunes paraules de la directora, Ester Lara, i els cants dels alum-nes més petits de l’Escola i la Coral Infantil, sota la direcciód’Anna Garriga. Aquest grup de més petits (tres i quatre

anys) va encetar el concert, que per a molts era el seu debut,amb tres cançons tradicional catalanes: Els Reis d’Orient,Serra que serra i La lluna, la pruna. Seguiren el concert elgrup de petits (entre cinc i set anys), dirigits per Ester Lara,que ens van interpretar la Cançó per a l’Infant, de M. TeresaGiménez; El mig del bou, de Jacques Chapuis; Correm al’estable, d’Edgar Willens; i El bon Jesuset és nat, del ma-llorquí Baltasar Bibiloni. Tot seguit, una altra estrena, la del Conjunt Instrumentalde l’Aula Municipal de Música. Tot i que anys enrera ja hihavia un conjunt instrumental a l’Escola (cursos 1999-00 i2000-01), i després d’un curs sense tenir-ne (curs 2001-02);aquest any, l’Escola ha tornat a formar un conjunt instru-mental. Aquest jove conjunt va interpretar una conegudanadala de Franz Gruber: Santa Nit. Després, el grup de mitjans (entre 8 i 10 anys) van inter-pretar Cançó de pastors, de Narcís Bonet; Dorm infantó, deEulàlia Casso; Pastors a Betlem, de M. Teresa Giménez; iOn vas Pere, de Baltasar Bibiloni. Finalitzaren el concert elgrup de grans (entre 11 i 16 anys) amb tres nadales, la pri-mera de les quals, A la nanita nana de Norman Luboff, vaser acompanyada per Elena Llena (guitarra) i Joan Sancho(violí), ambdós professors de l’Escola. Després, Whitechristmas, d’Irvin Berlin, i We wish you a merry christmas,

El grup dels més petits (3 i 4 anys) El grup de petits (entre 5 i 7 anys)

El grup instrumental interpretant Santa Nit El grup de mitjans (entre 8 i 11 anys)

E

33

la P

ala

nca

Música, Mestre!

de Michael Jón Clarke. Cal esmentar que tots els grups de laCoral Infantil foren acompanyats al piano per Glòria López,professora de l’Escola, i cinc alumnes de piano: Eva Martí,Maria Macià, Roser Farré, Anna Galceran i Laura Martí. Abans de finalitzar el concert, Ester Lara va donar lesgràcies al nombrós públic per la seva assistència i va dema-nar-los la col·laboració amb la Marató de TV3 dipositant undonatiu en una urna que hi havia a la sortida de l’Església. El concert va finalitzar amb una nadala, El desembre con-gelat, que van interpretar conjuntament tots els grups de laCoral Infantil Brots d’Il·lusió, el Conjunt Instrumental i totel públic assistent, sota la direcció d’Ester Lara. La resta d’activitats i concerts que s’ha organitzat peraquestes festes nadalenques són: tot un seguit d’audicionsdels diferents alumnes d’instrument de l’Escola a la Sala del’Orfeó (piano, violí, violoncel, guitarra, percussió, flautatravessera, cambres i Conjunt Instrumental) durant la set-mana del 16 al 21 de desembre; el Concert de Nadal del’Orfeó Artesenc, la Coral Infantil Brots d’Il·lusió i l’AulaMunicipal de Música el dia 25 de desembre a les 7 de latarda a l’Església Parroquial; i el IV Concert de Reis, deflauta i piano, que es realitzarà el dissabte 4 de gener a les 9del vespre.

Text i fotografies: Sergi Valls i Jové

Al final, tots junt interpretant El desembre congelat

Ester I. Lara és la Directo-

ra de l’Escola de Música

Anna Garriga és la Capd’Estudis de l’Escola de

Música

35

la P

ala

nca

Xat Jove

Nadal: temps de reflexió!ip pip. El mòbil de la Diana s’il·lumina, acaba de rebreun missatge. És la Bea que la convida a passar les va-

cances de Nadal a Andorra per anar a esquiar. La Diana,tota estranyada, agafa el telèfon i la truca ràpidament.

Bea: Què me’n dius de la proposta que t’he fet?Diana: Que què te’n dic? Que t’has tornat boja!! Tia, si tuets una pija, jo no en tinc cap culpa! Com vols que vingui totel Nadal a Andorra?Bea: Xata, doncs ja he quedat. També vénen els meus co-sins de Barna, els de Pedralbes; ja els coneixes, no? Aquellsque van estar a Nova York el passat estiu, recordes?Diana: Ah, sí!! Com no? Els recordo perfectament! Recor-do les seves camises del cocodril i els seus jerseis del cava-llet penjats a les espatlles… tot ho recordo! Fins i tot elsestúpids que eren!Bea: No et passis! Una mica pijets sí que són, però tampoctant! A més, si ho són, és perquè poden!Diana: No, si jo no t’he dit que no puguin, però és que nos’hi pot ni parlar, amb ells! Que si osea per aquí, que si yaves per allà… Però no són catalans? Per què coi han d’incor-porar expressions castellanes quan parlen normalment?Bea: Doncs… no sé… tia. Viuen a Barna, i ja saps, allà hiha de tot, suposo que se’ls hi ha enganxat alguna expressiód’aquestes. Ai, nena, tu també deus tenir els teus tics!Diana: Bé, és igual, que jo amb aquests no hi vaig a esqui-ar! A més, no només és per ells, ja saps el car que resultaaquest esport!! I a més suma-hi les despeses que comportal’allotjament aquests dies allà dalt.Bea: Dona, tampoc és tan car! Només t’hauries de comprarel forfait i… pagar-te l’estada a l’hotel! Per alguna cosa tre-balles, no? Algun hobby s’ha de tenir!Diana: Sí, però hi ha hobbies i hobbbies, i aquest precisa-ment és un dels carets!

Bea: Tu mateixa, però què penses fer sinó? Passar-te el Nadaltancada a casa? O mirant les mateixes pelis de cada any?Diana: Doncs… per què no? Millor això que gastar-te unaronyonada allí dalt, en fons perdut, només per divertir-teuna estona i res més, quan cada dia es moren tres nens degana a l’Argentina, per donar un exemple. O és que això not’interessa? Ni a tu ni als teus súper cosins? No et fa reflexi-onar gens? Per als argentins també és Nadal, i no sols nopoden anar a esquiar, sinó que ben just poden menjar el diade Nadal!Bea: Sí, sé que és molt trist, però perquè jo em quedi senseesquiar aquest Nadal no solucionaré el problema a l’Argen-tina!Diana: No, potser tu sola no… Però tu, més jo, més els teuscosins, més una mica de cadascú potser es podria mig solu-cionar alguna cosa… Pensa-hi!

Nosaltres

P

BBC*

El nostre camarada de La Pa-lanca Miquel Mota es va ca-sar amb Marcia Ribeiro elpassat dia 7 de desembre. Lacerimònia civil es va dur aterme a l’Ajuntament d’Ar-tesa de Segre i posteriormentla festa va continuar al res-taurant Cal Forcaire d’Artesa.El Miquel i la Marcia conti-nuaran el rodatge de lapel·lícula de la seva vida aRio de Janeiro, cap a on vanvolar l’endemà de la boda.

Enhorabona!

36

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

Mes de novembreSESSIONS DEL PLE

Ple ordinari: 8-11-2002Absències: Per CiU, Sra. Segú.

Aprovació per unanimitat de lesactes de les sessions anteriors (ordinàriadel 11-10-2002 i extraordinària del 31-10-2002).

Aprovació per unanimitat delspadrons fiscals de l’aigua del primer se-mestre de 2002 d’Artesa, Montmagastre,Vernet i la Colònia la Fàbrica per un im-port total de 53.157,03 euros.

Aprovació per unanimitat decompareixença davant el Tribunal Con-tenciós Administratiu de Lleida pel re-curs interposat contra l’Ajuntamentd’Artesa de Segre pel Sr. Josep Vendrelli Tarré per la resolució d’Alcaldia núm.83/2000, en què s’acorda l’arxiu de lesactuacions obertes en l’expedient dedenúncia d’obres sense llicència. Ladefensa s’encomana a “Simeó Miquel,Advocats Associats”.

Proposta d’assignació de nomsa nous carrers i de numeració d’aquests.Al Polígon Industrial El Pla: Països Ca-talans (carrer A), Francesc Macià (car-rer B-C), Lluís Companys (carrer D) i11 de setembre (carrer E). A la zona del’horta: Fassina (paral·lel a Cra.Baldomar), Democràcia (perpendiculara Cra. Baldomar). Aprovat d’acord ambla següent votació:A favor: 8 vots (5 ERC i 3 CiU)En contra: 1 vot (PP)Abstencions: 1 vot (PSC)

Aprovació per unanimitat declausura del quadrant número 3 de lapart antiga del cementiri per a la futuraconstrucció de nínxols (última inhuma-ció de 1987), demanant informe al De-partament de Sanitat i Seguretat Socialde la Generalitat i notificant-ho als ti-tulars dels drets de les fosses existentsper a l’exhumació de les restes.

Aprovació per unanimitat de lessegüents certificacions d’obra, signadesper l’arquitecta municipal Sra. Espar:a) Certificació núm. 15, de 13.570,96euros, de l’obra “Urbanització serveid’abastament d’aigua, tram escomesa– dipòsit de capçalera del sector indus-

trial El Pla”, realitzada per Sorigué SA.b) Certificació núm. 15, de 8.163,96euros, de l’obra “Urbanització Polígon2 del sector industrial El Pla, realitza-da per Sorigué SA.c) Certificació núm. 2, de 17.213,84euros, de l’obra “Annex 3 al projected’urbanització de Poligon 1 i 2. Obresd’electrificació del polígon industrial ElPla”, realitzada per Cobra SA.

Ple extraordinari: 21-11-2002

Aprovació per unanimitat de ra-tificació d’urgència de la convocatòriade la sessió plenària.

Aprovació per unanimitat de lacol·locació de la bandera de Catalunyaal balcó de l’Ajuntament durant tresdies en senyal de dol, a mig pal i ambun crespó negre.

Aprovació per unanimitat de la se-güent proposta: Expressar a la seva famíliael més sentit condol de l’Ajuntamentd’Artesa de Segre, així com l’admiració i elrespecte per la seva honradesa i la capacitatde treball que l’han fet destacar.

Ple extraordinari: 25-11-2002Absències: Per CiU, Sra. Segú.

Aprovació per unanimitat del’adjudicació de les següents obres, cor-responents al Pla d’Electrificació Ru-ral 2002:a) “Xarxa aèria de baixa tensió pel parcLa Palanca, vora el Segre”, a Estudiosy Montajes Eléctricos SL per 8.678,00euros.b) “Xarxa aèria de baixa tensió per lamasia Ca n’Alberto de La Vedrenya”,a EIPSA Lleida SA per 10.788,00euros.c) “Línia aèria d’alta tensió de 25 kV,

amb un transformador de 50 kVA, perla masia Llargués de St. Marc deBatlliu”, a Estudios y MontajesEléctricos SL per 38.898,00 euros.

Aprovació per unanimitat de larectificació del Conveni per a la gestiódel Museu del Montsec, subscrit ambl’Associació Cultural la Roureda (apro-vat en el Ple d’11-10-2002), afegint unaclàusula on hi consti l’horari d’obertu-ra al públic (dissabtes de 17h a 19 h idiumenges d’11h a 13h) i la realitzacióde visites concertades, avisant amb 48hores d’antelació.

Ple extraordinari: 28-11-2002Absències: Per CiU, Sra. Segú i Sr. Sabartés.

Aprovació per unanimitat de laverificació de la documentació comple-mentària del Projecte de Reparcel·lacióde la UA5 Roca del Cudós (aprovat de-finitivament en el Ple de 23-09-2002),segons el document tècnic redactat perl’arquitecta municipal Sra. Espar. Aixímateix, s’acorda trametre l’expedienta la Comissió Territorial d’Urbanismede Lleida.

Aprovació per unanimitat de lesmodificacions del plec de condicions queha de regir el procediment negociat per ala concessió de l’explotació del serveimunicipal d’aigües, recollint el sentit dedues reclamacions formulades per Ai-gües de Catalunya i Cassa Aigües i De-puració SL sobre l’excessiva puntuacióque es donava als mitjans tècnics en de-triment de l’oferta econòmica. Així ma-teix, s’aprova un nou termini de quinzedies per a la presentació d’ofertes pelprocediment negociat.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN (dels 11, 18 i 25 de novembre)

Adherir-se a la sol·licitud deconcessió de la Creu de Sant Jordi col-lectiva, promoguda per l’Associaciód’Exinternats del Franquisme aCatalunya, per a tots els catalans i ca-talanes que, per la lluita de les lliber-tats i la democràcia i el rebuig enversal règim franquista, sofriren captiveri itot tipus de vexacions i humiliacions.

37

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

Aprovar una relació de factures,majors de 120,20 euros, per un importtotal de 147.352,95 euros.

Aprovar una relació de factures,majors de 150,26 euros, per un importtotal de 5.664,96 euros, corresponents alPatronat de l’Emissora Municipal deRàdio.

No subscriure el conveni que vapresentar l’empresa GERRSA per a re-gular la cessió de l’ús de terrenys pú-blics per a la construcció del parc eòlicde la serra de Sant Mamet.

Confeccionar una memòria va-lorada de la millora de l’enllumenat delscarrers Camp de Futbol, travessera delCamp del Futbol, Sitges, travessera deles Sitges, Av. Maria Anzizu, Av.Eduard Maluquer, Segre, St. Antoni M.Claret, Àngel Guimerà, Montsec, Pratde la Riba, Bisbe Bernaus i Tarragona.

Designar el regidor Sr. LluísAgramunt i Oliva com a representantde l’Ajuntament als Consells Escolarsdel CEIP i de l’IES Els Planells res-pectivament.

Estudiar la viabilitat de la pro-posta presentada pel Sr. Florenci Bastússobre la modificació del projecte del’obra “Renovació de la xarxa de cla-vegueram de Baldomar. 1a fase”; ja quel’obra està acabada.

Concedir autorització a l’ADFSant Mamet per a connectar un dipòsitde 120 m3 a la xarxa d’abastament d’ai-gua Montargull-Montmagastre, per aprevenció d’incendis forestals (a l’al-çada de Montargull).

Adoptar les mesures preventivespertinents per evitar els actes vandàlicsque es produeixen a l’entrada de les Es-coles Velles, denunciats per l’AMPA dela Llar d’Infants Municipal.

Concedir l’ús del PavellóPoliesportiu a:a) Federació Catalana de Basquetbol,el dia 6 de desembre, de 10h a 14h i de16h a 20h, per a disputar la primera fasedels campionats territorials.b) CE Artesa, per a la celebració d’un acteper recaptar fons, el 19 d’abril de 2003.c) CENG, entre els dies 30 de juny i 8d’agost, indicant-los que la pista granestarà en obres.

Traslladar als serveis tècnics co-marcals una al·legació dels veïns de lainstal·lació d’un centre de rentat de ve-

hicles a Av. Maria Anzizu 60, promo-gut pel Sr. Estanislau Boix i Caballol.

Realitzar el curs de català de ni-vell A, on s’han inscrit 36 alumnes, elcost del qual serà de 1.953,29 euros pera l’Ajuntament. En els altres nivells lamatrícula ha estat insuficient.

Autoritzar Capsesa la col·locaciód’un una senyal de prohibició d’aparcamententre els números 75 i 77 de la Cra.d’Agramunt, per dur a terme les obres d’Ur-banització del Sector II partida la Costa.

Proposar a l’Alcaldia la conces-sió dels següents ajuts per a rehabilita-ció de façanes:- A la Sra. Teresa Sellart i Prats, 312,48euros, C/ Monges 16.- Al Sr. Miquel Regué i Montserrat, 315euros, Av. Maria Anzizu 39.- Al Sr. Josep Vila i Riba, 150,15 euros,C/ Escoles 4.- Al Sr. Rubèn Llobet i Reig, 291,90euros, C/ Escoles 11.- Al Sr. Benvingut Bergonyó i Pérez,147 euros, Av. Maria Anzizu 62.- A la Sra. Rosa Jovell i Sala, 368,76euros, Cra. Ponts 30.- Al Sr. Benito Novau i Gual, 472,50euros, C/ Calvari 17.- Al Sr. Francesc Rosell i Massana,252,00 euros, C/ Major s/n d’Anya.

Proposar a l’Alcaldia la conces-sió de les següents llicències d’obres:- Al Sr. Miquel Aregall i Urgellés, perarranjament de la cuina i dels sanitarisa C/ Prat de la Riba 28, baixos 2n.- Al Sr. Ferran Aran i Farré, per condi-cionar obertura de la planta baixa, re-passar i pintar façana a C/ Calvari 31.- Al Sr. Francesc Mirada i Guillaumet,per reforma de la coberta a C/ BisbeBernaus 15.- Al Srs. Emili Vicens i Jaume Subirats,per construcció de l’ampliació d’unaexplotació extensiva (instal·lació d’unanau per a 90 vedells d’engreix i d’uncobert per alimentació i control sanita-ri) a la parcel·la 7 del polígon 18.- Al Sr. Antoni Durany i Martínez, percanviar dues balconeres, una finestra ienrajolar 35 m2 a C/ Amadeu 8.- Als Srs. Flora Calveres i Jaume Gonzàlez,per enrajolar escales, col·locació de portes iacabats de cuina a C/ Molí.- A Promocions Jou-Solé SL, per des-brossar i replanar el terreny de les parcel-les 22 i 23 del projecte de reparcel·lació

de la UA5 del C/ Roc del Cudós.- Al Sr. Josep Batlle i Salud, per segre-gar 122,40 m2 de finca urbana a C/ M.D.de Salgar 28.

Proposar a l’Alcaldia la conces-sió de llicència ambiental als Srs. EmiliVicens i Jaume Subirats per a legalit-zació i ampliació d’una explotació bo-vina a la parcel·la 7 del polígon 18, con-dicionant l’efectivitat de la llicència ala certificació de l’adequació de l’acti-vitat i de les instal·lacions.

INFORMES DE L’ALCALDIA

El DARP ha convocat una reu-nió pel 20 de novembre amb REGSA iCODEMA per parlar de la concentra-ció parcel·lària derivada de la construc-ció del Canal Segarra-Garrigues.

Es parlarà amb Escuderia Lleida,que proposa organitzar un ral·li sobreasfalt a Artesa de Segre i municipisveïns si poden disposar de les instal-lacions municipals necessàries i d’unajut econòmic de 3.000 euros.

En visita a la Subdelegació delGovern a Lleida, s’ha indicat a l’Ajunta-ment que es pot demanar que s’apliquil’1% del pressupost de la inversió en obrapública, que l’Estat ha de dedicar al pa-trimoni cultural, a la restauració de pa-trimoni arquitectònic municipal.

S’ha parlat amb la funerària queactua habitualment a Artesa per a què pre-senti oferta per a la construcció d’untanatori municipal al costat de l’actualresidència, Cra. de Montsonís número 6.

GERRSA ha demanat que es tor-ni a estudiar el conveni que van propo-sar per a la instal·lació del Parc Eòlicde Sant Mamet.

La demanda laboral presentadapel Sr. Jaume Farrando, del personallaboral de l’Ajuntament, davant el Jut-jat Social núm. 1 de Lleida ha estat des-estimada pel tribunal.

L’Associació de la Gent Grand’Artesa i Comarca ha demanat quel’Ajuntament assigni un solar de pro-pietat municipal per a ubicar-hi un ca-sal nou, independent de la Llar-Resi-dència. L’edifici de les antigues casesdels mestres, de 700 m2, es consideraidoni per a la seva ubicació.

Ramon Giribet i Boneta

39

la P

ala

nca

Programa de Festes de Nadal

A partir del 21 de desembreCampanya de recollida de joguines Reis 2003De 16 a 20h, a l’oficina local de la Creu Roja (Av. EduardMaluquer, 1)Organitza: Creu Roja d’Artesa

Durant les festesGuarnició Nadalenca a la Llar de JubilatsOrganitza: Casal de la Gent Gran

Dissabte, 21 de desembre22:30h, a la Dàlia Blanca, representació de l’obra de teatreN’hi ha més a fora que a dins per la companyia XIP-XAPOrganitzen: Àrees de Cultura i de Festes

Diumenge, 22 de desembreDurant el migdia, Animacions als carrers a càrrec del grupEl SidralOrganitza: Associació de Comerç i Serveis d’Artesa de Segre

Dimar ts, 24 de desembre- 22h, Missa del Gall al Santuari de Salgar- 23h, Missa del Gall al Monestir de Sta. Maria de Refet- 24h, Missa del Gall a l’Església Parroquial d’Artesa

Dimecres, 25 de desembre19h, a l’Església Parroquial, Concert de Nadal a càrrec del’Orfeó Artesenc, la Coral Infantil “Brots d’Il·lusió” i l’Au-la Municipal de MúsicaOrganitzen: Orfeó Artesenc i l’Aula Municipal de Música

Dijous, 26 de desembre- Durant el matí, visita del jurat del 47è Concurs de pesse-bres artístics i casolansOrganitza: Associació de pessebristes de la Parròquiad’Artesa de Segre- A partir de les 11h, pels carrers d’Artesa, Cantada denadalesOrganitza: Equip de Caps de l’AEiG MD del Pla- 18h, al Casal de la Gent Gran, Cagar el TióOrganitza: Casal de la Gent Gran

Dilluns 23, dimarts 24, divendres 27 i dissabte 28PARC DE NADAL- Dies 23, 24 i 27, de les 16h a les 19h, al PavellóPoliesportiu, Tombs Creatiu amb El Traginer de Jocs, cir-cuits d’aventura per grans i petits (amb rocòdroms,tirolina, pont de mico…), inflables, piscina de pilotes,llits elàstics i cucanyes. Sota la batuta del grup d’anima-ció Xip-XapOrganitzen: Àrees de Cultura i de Festes- Dia 28 a les 17h, a la Dàlia Blanca, animació infantilamb el grup XIP-XAPOrganitzen: Àrees de Cultura i de Festes

Artesa de Segre celebra el Nadal!- Biblioteca al Parc de Nadal. Durant aquests dies, la Bi-blioteca Municipal serà present al parc.Organitza: Biblioteca Municipal “Joan Maluquer i Viladot”

Diumenge, 29 de desembre18h, a la Dàlia Blanca, Cine en família: projecció d’unapel·lícula infantilOrganitza: AMPA Llar d’Infants “El Bressol”

Divendres, 3 de gener18h, a la Biblioteca Municipal, L’hora del conte a càrrec del’Esponja “Suc de Teatre”Organitza: Biblioteca Municipal “Joan Maluquer i Viladot”

Dissabte, 4 de gener- 19h, a la Llar-Residència Municipal de la Gent Gran, Visi-ta del Patge Reial- 19:30h, pels carrers d’Artesa, Arribada del Patge ReialOrganitzen: Llar-Residènica Municipal de la Gent Gran iBranca de Truc de l’AEiG MD del Pla- 21h, a l’església parroquial, IV Concert de Reis, de pianoi flauta travesseraOrganitza: Aula Municipal de Música

Diumenge, 5 de gener18h, Gran Cavalcada dels Reis Mags d’Orient, adoracióal nen Jesús i repartiment de regals (arribada per la carreterad’Agramunt)Organitzen: AMPA Llar d’Infants El Bressol, AMPA CEIPEls Planells i AEiG MD del Pla

Dilluns, 6 de gener12h, després de la missa, Lliurament dels Premis del 47èConcurs de pessebres artístics i casolansOrganitza: Associació de pessebristes de la Parròquiad’Artesa de Segre

Ajuntament d’Artesa de SegreÀrees de Cultura i de Festes

NOTA:Aquest programa inclou els actes dels quals n’ha tingut co-neixement l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament abans del 30de novembre. No obstant, les activitats que hi faltin podranser anunciades per l’Emissora Municipal de Ràdio.

Visita la nova pàgina web de l’Ajuntament:www.artesadesegre.com

Les teves opinions i suggeriments fes-nos-lesarribar a: artesadesegre@artesadesegre.com

Ajuntament d’Artesa de Segre

40

la P

ala

nca

Humor

41

la P

ala

nca

Palanc-oci

Encreuat per (c) Jordi Alins Rodamilans

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

Horitzontals1. Repetició innecessària.- 2. Adaptar la persona a l’entorn. Al revés,ratlleta del termòmetre.- 3. Riu que passa per Agramunt. Part del coson s’endrecen les idees. Estrany.- 4. Les consonants del tel. Que fuetejala llengua. Vocal prima com una fletxa.- 5. Vocal extravertida. Singu-lar, el coll més brillant del joc de cartes. Al revés, el nom d’un capcatalà.- 6. Pronom de segona persona. Prendreu nota.- 7. Contrari desuma. Al revés, llengua parlada pels romans.- 8. Al revés, soldat de lacavalleria lleugera armat de llança. Cansat o al revés, condiment. At-mosfera.- 9. Tanca les caixes i obre les portes. Consonant que repre-senta el sofre. Conjunt d’actes de valor cultural o religiós.- 10. Vocals.L’esquelet del carroll. Estrany.-11. Posarà ordre.Verticals1. Sector dels serveis que omple la panxa a qui té la cartera plena.-2.Regidor. Artesà que fa seients per als genets.-3- Conjunt de dues perso-nes. Lletra que rodola. Transpira. Consonant velar.- 4. Al revés, coure.El menjador més natural de les vaques. Planeta del Sistema Solar.- 5.Relatiu a la nació. Al revés, tractament femení. 6. Fera vençuda per

sant Jordi. Lletra rodona. Instrument que serveix per a debanar troques.- 7. La primera preposició. Aliment que plau al cos,a la vista i al paladar. Atmosfera.- 8. Despullat. Anusat. Consonant vibrant. La darrera consonant.- 9. Plec de pell on esguarden els diners. Pecat capital que reclama tranquil·litat.-10. Tan rabiós que es prepeteix. Explicar.- 11. Art de treballar laterra per treure’n els fruits.

Les 7 diferències per Gil Versals

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1.Redundància, 2. Educar. uarG, 3. Sió. Cap. Rar.4. Tl. Picant. I. 5. A. Oro. suerC. 6. Us. Anotareu. 7. Resta. italL. 8.alU. Las (laS). At. 9. Clau. S. Ritu. 10. Ie. Rapa. Rar. 11. Organitzarà.VERTICALS: A partir de les horitzontals

Les 7 Diferències

Jeroglífic per Jordi Esteban

Capital de comarca

JeroglíficSolució: Balaguer (bola, g, ueR)

42

la P

ala

nca

Imatges d�Ahir

la Palancawww.lapalanca.arrakis.es

973 40 11 58 (contestador automàtic)

lapalanca@arrakis.es

RÀDIO 91.2 FM91.2 FM ARTESA

La carretera d’Agramunt. 1927

questa era i encara és l’entradaprincipal de la nostra localitat.

Era el començament de les casesd’abans de la guerra, si bé més a l’en-trada hi havia corrals i la teuleria queja funcionava, tot i que les tècniquesde fabricar teules als primers anyseren gairebé manuals. Pel que s’endevina, sembla la tardaplàcida d’un dia d’estiu en què dos noisjoves conversen amb el pagès de l’al-tre costat de la carretera, el qual portaun càntir de Verdú amb nances. A la foto s’hi veu un carretó ambroda de ferro, darrere d’un arbre, i unanimal fermat que venia a ser l’utilitarid’aquells temps per anar a comprar aArtesa o per anar a buscar fato a l’hort.Val a dir que el menaven tant homes

com dones. A la dreta, un home ambgorra conversa amb dos nens. Mésamunt, a l’ombra d’un arbre, una nenaamb una criatura als braços que con-versa amb un nen. Més amunt encara,abans de l’edifici de cal Simon (o de laplaça del Pelayo), hi ha un carro a ladreta i un altre a l’esquerra, just al da-vant de cal Benet Carreter. La imatgetambé ens descriu l’ambient tranquild’un dia feiner d’estiu a Artesa. Entre els edificis, destaca el garat-ge-taller de l’entrada, encara que pelque es veu en aquells anys tenia mésfeina el carreter que el mecànic. Des-prés, la magnífica casa del Sr. Boldú,un ric propietari del molí d’oli (avui decal Macià) i de finques de terra d’aque-lla època, que va ser alcalde. En aques-

ta casa hi havia hagut el primer consul-tori del metge Ignasi Solé, quan va aca-bar la carrera de medicina i es va esta-blir a Artesa. Com a edifici singular,també resalten les Escoles Velles, edi-fici que en aquells temps devia ser ano-menat les “escoles noves”. El poc trànsit que circulava en aquellaèpoca des de Lleida i Tarragona cap a laVall d’Aran, Andorra, França i Puigcerdà,havia de passar forçosament per aquí. Nopassava res si la canalla o la gent passe-javen pel mig de la carretera. És curiós remarcar que el Montsec iSant Mamet, sense les cases intermitgesque actualment dificulten la seva visió,oferien una bona perspectiva.

Bartomeu Jové i Serra

AA

La Foto

El Club Arquers Montsec va estar a Vilanova de Meià durant la Fira de la Perdiu d’enguany, ensenyant la tècnicad’aquest esport als futurs campions. (Foto: Ramon Orpinell)