Humbert Salvadó

BiólegDepartament de Biologia Animalde la Universitat de Barcelona

Al bell mig de les tres comarques penedes-enques Alt Penedes, Garraf i Baix Penedes,hi trobem el Parc del Foix. Comarques molthumanitzades, on les zones humides d'interesper la fauna cada dia són més escasses. Anti-gament la costa del Garraf i del Baix Penedesesta va fornida de petits aiguamolls costaners.Avui dia han estat edificats, assecats i endefinitiva han desaparegut. De manera que,avui, I'extensa massa d'aigua que conformael panta de Foix és la zona humida de majorenvergadura del Penedes i no tan 5015dónasingularitat a aquest espai sinó a les trescomarques.

L'espai natural del Parc del Foix com a elementmés rellevant, óbviament, conté el panta, queel trobem quan el riu Foix travessa, encaixo-nat, la serralada Litoral Catalana entre laplana penedesenca i la costa. El parc compren2.900 hectarees i un territori envoltat demuntanyes més o menys árides amb roquis-sars, boscos espessos a les fonda lades, deplanes agrícoles i petits nuclis urbans. De totamanera, el que més caracteritza aquest espaisón els ambients naturals Iligats a I'aigua,al riu i especialment a I'embassament ambfrondosos boscos de ribera, platgetes i canyis-sars. Aquest conjunt d'ambients són l'habitatd'una irnportant diversitat de fauna silvestre,que sovint ens resulta desconeguda. Per tal deposar de manifest aquests importants valorsnaturals varern escriure elllibre de la Faunavertebrada del Pare del Foix, que recull dadesde més de trenta anys de recerca.

De manera que la passada primaverad'enguany es va presentar al castell de Cas-tellet elllibre "Fauna vertebrada del Parc delFoix". Els autors Xavier Bayer, Cisco Guaschi Humbert Salvadó, han visitat el terreny enmés de 1.400 ocasions des del 1976 -i mésintensament des del 1997- fins al 2009, amés de consultar fonts documentals anteriors,especialment les de l'illustre ornitóleg PereMestre i Raventós.

')Cames /largues (Himantopus himantopus).

Foto: Humbert Sa,/vado

Lafaunadel Paredel Foix

En elllibre es cataloguen 322 vertebrats, entrepeixos, amfibis, reptils, ocells i mamífers.D'aquestes especies, 243 són ocells, i és quela riquesa ornitoloqica del panta va ser el prin-cipal motiu per a la creació de I'espai protegitdel Parc del Foix. En concret, les especiesd'aus aquatiques són les que tenen una majarrellevancia, tant perque és un deis pocs Ilocso I'únic del Penedes on hi nidifiquen determi-nades especies, com també perque centenarsd'ocells utilitzen aquest espai tranquil durantles migracions per fer-hi escala o fins i totencara un bon nombre hi vénen a passarI'hivern. De cadascuna de les especies es fauna breu descripció de com viuen, quan s'hitroben, com es reprodueixen i una pinzelladade la seva evolució en aquest entorno Ambuns mapes adjunts es descriu la seva distri-bució detallada. Més de la meitat d'especiessón il·lustrades amb fotografies procedentsmajoritáriarnent deis arxius deis autors a mésd'altres de naturalistes també penedesencs.

Hi ha especies que semblen abocades a la sevaextinció, d'altres. en canvi, es veuen afavo-rides. Hem d'esmentar també que alllargdeis darrers anys hem observat un augmentd' especies no autoctones. en concret s'hanrecollit dades de 30 especies. En alguns casoscom la carpa o el faisá, que foren introduides

fa molts segles, en altres casos recentment,com són torea especies no autoctones detortugues i de peixos.

Hem de destacar que, en la seva majoria, lesespecies presents i autoctones del Parc delFoix estan protegides per una normativa oaltra europea o catalana. Cal advertir quementre que algunes no tenen cap mena deprotecció, n'hi ha que estan protegides permés d'una. de les normatives. El fet que el Parcestigués protegit ha perrnes que la fauna s'hipugui establir tranquil·lament. Dins els rapin-yaires, especies que no s'havien localitzat coma nidificants amb anterioritat, com és el casde l' aliqa marcenca (Circaetus gallicus), avuidia s'hi reprodueixen. Dins els ocells aquáticsdestaquen el cabusset (Tachibaptus ruficollis),la fotja (Fulica etre; l'anec coll-verd (Anasplatytrhychos), que s'hi varen establir fa mésde 15 anys, pero en canvi, el martinet menut(lxobrichus minutus) i la polla blava (Porphyrioporphyrio) s'hi han establert com a especiesreproductores des de fa molt poc (un copfinalitzada la redacció delllibre). La proteccióde I'entorn ha perrnes que I'aliga cuabarrada(Hieraetus faciatus) continur al Pare. Val a dirque hi ha moltes especies que utilitzen aquestespai com a zona d'hivernada com el Corbmarí gros (Phalacrocorax carbo), el Xarxet

(Anas áecca) o I'imponent Bernat Pescaire(Ardea cirft¡:rea).També s'han detectat espe-cies en perill d'extinció; .en elsjeptils hi desta-caríem la tortuga de terra (Testudo hermanil),que se sol capturar equivocadament pensantque s'ha escapar,ó l'escurcó iberic (Viperatetesti;que té poblacions amb molt pocsindividus, tot i que sigu1 molt verinós raramentcausa la mort a l'horne. També hi ha ocells,com la gralla (Corvus monedula), que handeixat de nidificar en aquest entorn, creiemque una causa deis canvis.de I'agriculturamoderna. Dins els mamífers cal destacarI'extinció, a mitjan segle XX, de la lIúdriga(Lutra lutra) a causa de la contaminació deles aigües ja que s'alimenta principalment depeixos. Els esforcos que actualment s'han anatfent des de les administracions han perrnesque de mica en mica la qualitat de les aigüeshagi anat millorant i probablement especiescom la lIúdriga podran tornar a ser habitantscomuns del Pare.

A la dreta:Granota verda (Rana perezi).Foto Humbert Salvadó

A sota:Bernat pescaire (Ardea cinerea).Foto Humbert Salvadó

Avui dia aquest espai gaudeix d'un bon graude pratecció i s'hi traben especies difícils delocalitzar en altres punts del Penedes.desd'especies de fauna de zones arides comel cólit ras (Oenanthe oenanthe), o moltesespeciesd"aus aquatiques com els ardeids,limícoles i torea espe~es danecs.

Enuna éxtensió relativament reduida deterritori, hi trobem elevada riquesa d'especiesde vertebrats representats e,pun bon nombred'ambients naturals.eovint escassosa les nos-tres comarques i en general gaud~xen d'unbon estat de conservació que permet allotjaruna important diversitat de fauna.

Fauna vertebrada del Pare del Foix

Elllibre "Fauna vertebrada del Parcdel Foix"cataloga 322 vertebrats, entre peixos, amfibis,reptils, ocells i mamífers. D'aquestes especies,243 són ocells, i ésque la riquesa ornitológicadel panta va ser el principal motiu per a lacreació de l'espai protegit del Parcdel Foix.

Elllibre es pot aconseguir sollicitant-lo a laFundació Abertis (www.fundacioabertis.orgl)

Coberta del /libre editat el 20 11.