Upload
vukhue
View
224
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
EXCUHSIÜ
LA GARRIGA.
Al sortir de lianiolona-cn lo primer írun de ti lioras del
matí en direcció ú la Garriga, lo Si\ President declara
olierta la sessió, ¡i la r\\ie estaban pre.sents lo Srs. Fiter,
Ambrós (Marsal), Arabia, Canal y l'infrascrii.
Arribarem á la Garriga ahont nos espera va noslre delu-
gat en .losopli de RoaseHii que fou noslre guía, en una de
las mes profitosns de f|iianlas excuríions Iiavem \>vac-
ticat.
l'ocli era de créure tan bou resultat d' unaexcursió
consembliint, essent aixis que havian visitat aquell punt
los mes erudits de nostra Ierra y després d'haversen ocu-
pat particularment nn3tres entuasiastas y laboriosos con-
socis los senyops Hamon Arabia y Solanas y Pero Atsius.
Durant tot lo mati visilarem la ígleaia parroquial, que
res tú de particular; la capella de S. Macari, ca'n Casellax
y ca'n Buayuet*.
Siint Macari es una petita capella situada en lo carrer
deis Banys a! costat de ca'n Casellas; la forma una sola
ñau ab arch apunlat. Molt notable es lo Sant Cristo exis-
ten t ú la esquerra del altar major dessota un senzilI dosser;
es una d' aquellas obras que á pesar de sos defeetes, se
fan admirables a! arqueólech y entussiasman al artisfa per
sa ingenuitat y senzilles. Pertany al.sigle XII y es un deis
bons traballs de serrallería d' aquella época; üáslinia la
coloraina ab que mans profanas lo pintaren; éll es un tini-
bi'e glories per nostre delegat lo Sr. Hosselló qui'l ftu
treurer de la portada ahont encara resta lo vulgar dossei*
de teulas á ti d" evitar alguna bárbara mutilado.
Com molt bé digué lo Sr. Arabía es particular lo pati de
ca'n Casellas próxim á la mentada capella, ab tot no lant
anlich com s' havia cregut. Es d' época molt posterior, en-
car que seguint l'estil de la arquitectura ab que fou con-
fós, motiu per lo que erecb deu pertányer al sigle xvj com
la major part de las casas de laGarriga que casi totas ellas
niostran la fetxa citada en son llindar. Lo dit pali, que
sembla esser abandonat en sa construceió, no guarda pro-
porció en cap de sos archs, no obstant té algunas de las
reglas eurítmicas que treuhen lo mal efecte que podría
produir la desigualtat de sos archs al entrarhi. I.o perqué
d'aytal construcció hipotética s' esplica perfectamenl te-
niiit en compte que á pochs passos naix un rieh manan-
tial d 'aygua termal que en son naixement té 52 graus
centígrados, la que transportada d'alli á las 7 horas con-
serva encar un calor de 25 graus. Curios es en extrem lo
llocli ahont naix dita aygua que fuma y borbolla á mida
que va apareíxent á la superficie. Las tinas ahont avuy al-
tfuns de ta poblució s'hi banyan no son los antichs banys
de la vila, puix es averiguat que foren construidas pera
una de las operacions de moldrer oli. En lo pis superior
poguerem veure alguna porta y finestra d'obra detalla
inult curiosas y origináis. Eixirem de allí pera anar áca'n
tiusquets, amich parlioular d' alguns sócis presenta á la
tixcursió, subjecte que posseheix dua3 armas prehistóricas,
un priapo y una llansa del sigle xvi, objectes tots trobats
á La (iarriga, magníficameiU conserváis y que motta llum
poden donar respecte ú la importancia d" aquell lloch en
altres tcmps.
A domes dit sonyor nos dona novas d'haverse trobat al-
gunas monedas celtas r> romanas d'ur, plata y coui-o no
lluiiy d'alll.
A lft larde nos dingircm á cti n 1 íii'i'cü, al objocte de vi-
sitar la capella de Nostra Senyora del Camí, situada al cx-
iriím del pati. Lo propietari Sr. Rosselló va mostrarnos en
su. casa dos retratos de senyora, alidos enteramont iguals,
jier lo que la tradició diu que eran bessonaa y per eix mo«
tiu I' artista va pintarlos ab aclilut de filar y ab igual trajo,
qu'es bastant curios. Es lo senzill y bonich del sigle passat
que tan bé esqueya á las colradas pagesetas de nostras en-
contradas. Algunas bonicas arcas del aigle svi, oalaixet'as
del W I I I , y un arxiu, donan carácter á n1 aquella espayosa
estancia creyenlso un Iransporlat á una famosa casa pai-
ral del últim segle.
La capella de Nostra Sra. del Camí es unad'aquellasca-
pellas bisanlinas que sempre 'n tenim la ilusió y que may
so troban en realitat; ella es pur reflex d' una época de
gloriosa remenljransa. Es d' una sola ñau 'd& cañó seguit
tenint marcada tendencia á l'arch apuntat; té dua3 ponas
en las i>iirols laterals, qua! gruix es d' un melre just. Una
d'eixas duas portas, la principal, es un iresor arquitecto-
nich y arqueológich del sigle xr, per mes que en Víctor
Balaguer dígui en sas obras que es del sigie ix ó x. Vera-
ment va estranyarims que altre de nostres sócis honoraris
lo Sr. Pi y Margal I en son viatge per Catalunya y sóbrelo t
després de haver visl Canovellas, digagne es pesada aque-
lla ayrosa cimbra sobre dos proporcionáis capitells; no pot
concebirse mes senzillés y gracia en tan pocas ratllas ar-
quitectónicas: la cimbra té per tot adorno"un senzill y beu
traballat en trellás ó mes l>é greca d' admirable efecte, aconi
panyat per los capitells é impostas; lo Sr. Arabía en sa
memoria parlaba d' una inscripció d' un deis capitells, la
que poguerem examinar y que no es complerta á causa d'
unas incisions practicadas posleriorment á la execuciódel
capitell. Avuy poden llegirse aqueixas Uetras de pur ca-
rácter del sigle xi: SCA MAP\"_A y crecli deu interpretar-
se per SANCTA MARÍA. Damunt de la porta resta empo-
trada la lápida sepulcral de marbre blanch d' una filia de
Wifred qual nom es avuy problemáticb, puixsi líelos eru-
difs que a'han ocupat d' ella tots están conformes en que
R&Chixilona, no podem pas cstarhilos quehem tingutoca-
Hiód'examinar'escrupuloaament lamentada inscripció; ella
es baslant malmesa per lo temps y la ma del home, y pre-
cisament lo nom en qfiestió es mitj borrat podent sois
apreciarse ab prou traball y bona combinacióde llums las
següents lletres X1X:::LONI; per lo tant concentre lo men-
tat nom queda un e.spay borrat ahont cap perfectamenl
una silaba, lo nom no es pas complert, y crech que sois
pot aclarirlio la conciensudaconsulta d'undoeument exis-
tent en I' arxiu de la Corona d' Aragó citat perlín Prósper
do Oufarull en la página 12') del tomo primer de la obra
\CUBSIONS ciBMiinc
\(i andiccttíos ,v> Ve finuí lo que ítvuy
KKIH C0MI-D1M1TAT t i DEL-S AMFN UUE 0I1HT VIII CALENDAS
MARTÍ! EIU DCCCCLXXXni ANN1 íl CCCXLV ANSÍ
\ o VIIII KKCNANrr: T.i-nno L o I IEÜK.
I.a lillima d' aquoixns 'duas ratllas sempre s'ha copiat
ef|iuvocada puix a'ha desci'ít aixía lo final: Leodocico reye
y cuín precisament despréa de las silabas f.codo esdevó
molt espay borrat m'inclino á creurer que lo contingut
seria Leodocico filio Karolo rege que cap perfectament en
aquell lloch.
Segons una ñola que conserva lo Sr. Ilosscllú y cita lo
senyor Arabía, darrera la lápida !ii ha uti floratge; y com
la inscripció es de marln'eblancb, igual en tot ais dos res-
tos de columna y fris romans que's conservan dins la ca-
paila, opino r¡ue la (al lápida sería grabada en un frag-
ment com aqueils; no crecli passi molt temps en averiguar
se oixa opínió, puix nostre diligent delegat Sr. Rosselló (é
iiitont de tráurerla d'aquell lloch á fi de que no sia tolal-
ment destruida.
Digna de lloliansa es en estrem la conducta del senyor
Kosselló qui feu posar una tanca de ferro al enfrontd'aquell
linuessin la mulilació comensada en un deis capitells. I.onotable que contó T interior de Nostra Senyora del Camios: lo sepulcro que'e diu esser de la filia de Wifred abom,vegerem aytals venerables despulles; sepulcro que un jomfon cmblanquinat comió restant del interior de la cape-
282 ASSOCIACKJ CATALANISTA.
Ha y quu noslro delegat, ab un acert que I' honra, ha pro-
curtu tornar hi lo primiliu color. Un regular retaule del
sigle xiv al costal del altar dona carácter á aquoll lloch;
uUi'edelas curiositats son los citats restos romana det-
crits per lo Sr. Arabia on sa Memoria; (amijé i>a curiosa la
noticia d' una táuleta ab caráctera bastant moderns que
din aixia: Lo Illuslr'mim Senyor D. JaumeCreusy Marti
¡lisbe de Menorca, Hedor que fou de esia parroquia, ele.
Acabada la visita y traballs fets en la capella de Nostru
Senyora del Cami, nos dirigirem á un bosch próxim ahont
se troban infinitat de restos de cerámica romana, parets,
fragmenta de conglomerat hormigosa, on una área de mes
d' una hora d'extensió. Fragments de cañáis es lo qu<s
mes h¡ ha, com també lo conglomerat y abundant allí 1' ay-
gua, es molt problable que haguessen existit durant la
época romana unas termas ó be alguna opulenta Villa. Lo
senyor Rosselló té comensada una excavació á n'aquell
Mocil que ha donat per resultat, descubrirse lo principi d'
una volta de rierenchs y rajólas y un groa pá de conglo-
merat qu'ea molí possible fos destinat á dipósit d' ayguns,
|>uix no a'hi nota ni una sola pedretade mosáích tan comú
un aylal época. Es molt posible que una excavació en gran
escala practicada en aquell boscb, donaría los mesprofi-
tosos resultáis pera la historia y las arta. Allí mateix
han estat trobadaa alguna» monedas romanas. La situació
d'ai|uell punt es on extrem pintoresca y sos paisalges en-
cisadors.
Xo poden pas desitjarse mellorspunts de viülaqueaquell
típich pont coliert d'eura y herbara acariciat per lo bran-
catge deis arbres próxima á la riera de prop de can Nua-
lart, y I camí del costal, qual frondosa y selvática vegu-
n' R\njRMÓN$ CIENTÍFIC»*. 2B3
lacio forma un verdader arch ab sos ramatges. Acabat
ar[uest, anima mes aqueli paisalge un estany voltat d" ar-
bres que 'a gronxan y reflectan del modo mes poéticb,
dins aquell mirail de las entonacions del firmament. Con-
templanl aquellas bellesas naturals se posa á pioure y
correguerem á xaplugarnos dessola lo portal del Ijarri
de ca'n Nualart, desde aliont copiaren! mía bella h'nestra
gótica de felxa 1358, al costal de la que's veu sortir lo fil
d1 un telefono que passa al llarch del espayós passelj fins á
1.a üarriga. No es pas per esplicada la impressió que'ns
produbí aque¡x modorn é important descubriment al cos-
tatd'aquelia delicada finestra; semblava l'ainistós enllás
del art antich y la civilisació moderna.
Acaba de ploure, y por enire 'ls carregats celalges, sor-
ti I1 arch de S. Marti. Admirant los difei'ents efectea que
produhia la Natura, ab aquells gemats paisatges, nos diri-
girem envers la Doma, situada á la laida d' una mon-
lanya, entre 'ls graus 20 y 40 N. N. O. de La Garriga.
N]olt bon efecte produheix aquella agrupado de la recto-
fetxas, grahons y cementir adjunts. Estavam d' enhora-
bona; al acabar de pujar la escala que porta al cementir é
iglesia, toparem ab un fragment de columna romana es-
triada de marbre blandí. La portada tamljú va sorpen-
drons: lo total es góticb, sos delalls no es possible classi-
tlcarlos en cap ordre d' arquilectura. E3 lo mes original
que imaginarse s' puga; damunt la ogiva en lloch de lus
ayroisas fullas que sois la edat mitja sabe modelar, hi lia
uns adornos que semblan potas informes de Íleo; la ogiva
guarda una dolenta figura representant á St. Esteve en
aclitut do rebrcr lo martiri, L' interior confon á! entrarlii
al) la cmnjilicaiU It arre ja d'estils é irreguiurilats de cons-
trucción».
Examinada á pler s' observa '|ue liavía sigut una igle-
aiela bisantina ab volta de cañó seguil, que en l'any ITrfíu
yfl] ,essent obrers Sagimon Blaneafort, Pere Pellicoi1 y
Antón Hosselló, fou engrandida per lo costal lateral, ahont
bi hauria la fatxada primitiva, construhintse allí la actual
ñau gótica y la portada citada abans. I.a pica do la aygun
beneyta perlany ni sigle xiu; es senzilla en sns lineas y t<>
sois dos originalissimas figuras, I.a Ijaptismal es de! si-
gle xvi, de jaspi, té de relleu en l'enfront Nira. Sra. del
Koser, St. Esteve y St. Jaume.
Lo que verament es molt notable y dijíiie d' atinat es-
tudi, es lo relaulo mojor, obra del sigle MV, represeniant
la vida y martiri de St. Esleve, l'iguras ben proporciona-
das, aclitute dignos y poch exageradas, ropatges bastanl
justos y ben trobadas composicíons, son las qualitala ar-
tísticas d'atjueata obra. En qimnt á la importancia arqueo-
Irigica es notable, puig per compéndrerla,es necesari exa-
minar una per una las innumerables figuras que l'enri-
queixen. I,o guarda polsque conterneja aijueat reiaule lú
graciosameut combinadas figuras de bishes y elegante es
<;uts de Catalunya.
1.a indumentaria té per estudiarhi, desde 'i grosser trajo
del soldat, firis 'I mes delicat y carregat <T adornos de las
mes altas dignitals civils y religiosas. Si es apreciable per
aas taulas, no ho es menys per sos adornos d'obra detalla
puig que 's confonen los mes delicadissims dossors y mot-
lluras entro la foscor, á causa de sa delicadesa.
Com casi tolas las obras d'aquesta classe tó adossat un
ver adefesi, consístent en lo Sa'jr.'iri, de marotU ustil ba.
n1 nxcimsiÓNs CIENTÍFICAS, 285
rroch per lo qual malmeteren una porció do bonichs qua-ílrets. ¡Sempre lo bo hatingutsos adversaria!—Un relauledel sigle xvr, rjue's veu en la ñau gótica, ofereix algunaparliculariíat apreciabie.—TantLa Doma com Ntra. Sen-yora del Camí, teñen la planta cuadrilonga, de modo quaV ábsidB que es semicircular en las capellas é iglesias bi-zantinas, allí es una sola paret plana.
Nos cridaren la atencio, alguns pensaments escrita encaíala, en.lo cemenlír d'enfront la iglesia, los quals pochteñen de vulgar. En una creu clavada á térra s'bi llegeix:Pregueu per mi y prepar'euvos, y en altre lloch diu: A'os-
aneu pensaní que no lio tanca tot In llosa.
Era la hora de posta., quantpassant las tapias del cemen-tir. contemplavain las blavencas montanyas (¡ue esguardalo turó del Tagamanent, banyadas per los darrers raigsdel sol que allá d' allá s'amaga.
Venia la fosca y ja acabada nostre tasca en aquel 1 lloch,emprenguerem lo caml dret á La Garriga.
En lascostums que's conservan á Catalunya, hi voyémno ja la reprodúcelo d'un fet, sinolososteninient d'una tra-dició que's funda en recorta del passat. De nou á deu delve9pre,poguerem veureresplandiplasfogatasde Sant, Joanen las emblanqueadas parets de las caaas de La Garriga.
En diferents punts de la vila, s'alsavan majestuosas fla-maradas que 'ls vehins aiimentavan ab feixos de canyas,En consomblant nit, es un deis espectacles mes origináisquo presencian los habitans del Valles, la fogarada querodeja ¡' enlayrat cim del Tamaganent, formant com áruhenía corono, dintre quals flamas se destaca la iglesia ypoblació, que apar un grandiós castell feudal.
Passarem lo restanl de la nit en la casa de banys no-
menada d' en Marti, fins á la malinada.
A las A horas del mati nos reuníam en lo carrer majnr,
ab nostre soci delegat Sr. Rosselló, r¡ue devia mostrarnos
uns antichs sepulcros en una vinya propia de sa familia,
un parent de noslre delegat á Banyolas Sr. Alsius, ab I'
intent de fer excavacions en lo lloch noraenat la Batalla,
y per fi, una parella de mosaos de la Escuadra que '1 cabo
d'aquell lloch tingué la amabilitat de fernos acompanyar
com á molt práclichs de la localitat.
Quan la fosca l luytantablo nou día, donaba un lude
frescura que las aus y 1 venlitjol feyan mes poétíchs, los
espedicionaris nos dirigiam enverslacapella de St. Cristó-
fol, pujant estrels camins volials de pintoreschspaisatges.
Un xich mes amunt de ca'n Olivero, passant per lo cami
que porta á la ermita de St, Cristófol, 's descobreix entre
la pineda d' espés boscatge un extens panorama. Per la
part del indret de Mitjorn s'exten la carena de montanyas»
que envolta la cornial ciutat de Barcelona; mes ensá lo cus-
tell de Moneada, coronant lo turó á que dona nom; al Po-
nen t en primer terme 's destaca del cel rojench lo Puig-gra-
ciós, y mes enllá lo Munt coronat per I' historien monestir
de Sant Llorens; segueix al mateix indret la filera de mon-
tanyas que obra pas cap al N , al Congost que sembla
arrastrar sas ayguas, entre misteriosos singles; á llevant
M' alsa altiu lo Tagamanent y cap al O., s" ovira la .forma
especial del turó nomenat de la Batalla que conserva re-
corts de la epopeya coneguda en la época contemporánea
per la guerra del francés.
Lo sol tot just dibuixaba nostra silueta en lo camí, quanl
arrivabam á la antigua capella de St. Cristófol de Mon-
n' Bxcimstrtss CIENTIH^AS. 2ST
tengas. Situada dalt d' un turonet al cim de la monlanya
entre pins y las rnnegas parets sobre las que han passat
tanta sigles, son baix campanar, la porta y ábside semi-
eirculars, 1' hi comunican cert especie venerable. Una
tapia al redós de la porta enciou lo cementir ahont la
tradició assogura que en remols temps tenia son ente-
rrament la célebre familia déla Moneadas. Pot ser los dos
sepulcros que restan al costat de la porta, trossejada sa
lapa en forma de prisma y abandonadas á la intemperie y
profanaeió las despullas que enclohuen pertanyen a aque-
lla rassa d' héroes, Plens de respecte entrarem al interior
de lacapella franquejantnoa la porta un fill de ca 'n Oliee-
res, propietari d' aquel! lloch de repós. Una ñau de cañó
seguit y un arch apuntat forman I'interior. ¡Quín plaher
'ns [iroduhí aquell ninxo obert en la espessor del mur
contenint una primitiva imatge bisantina! Tan particular
en sas formas y detalls que be pot dirse que forma época; y
plens do curiositat al girarnos acaba per exagerar nostre
entussiasme un relaule del sigle xm, per desgracia un tan
malmés. Per donar una idea de sa importancia sola vos
diré, que una de las figuras que ab deteniment poguerem
admirar, després de treurerlhi ¡a capade pnlsque cobreix
lo retaule, es eclássica per son dibuix, Lo día que vulga
escriurers la historia del art de Catalunya, no podría pres-
cindirse d' un acabat estudi d' aquell retaule, de lo con-
trari lo travall no sería pas complert. Entre altres cosas
dona lloch á liargas consideracions I1 haverhi en un qua-
dret profusió de gent ab gorros frijis, cosa impropia d'
aquella época. ¿Es que 1' artista abandonan! las rutinarias
tradicións artísticas de la seva edat, ana á estudiar en los
monumento del paganísme que encar avuy nos guian? ],'
28« ASS0C1ACIÓ CATALANISTA
aliar major, obra del siglo \vi, té bonicas figuras ab aca-badas testas, com d' altres n' havem vist en diferentas ex-cursions. Pnjarum ai campanar pera veure si existíalacampana que'I pare del nostre delegat Sr Rosselló, ha-via vist allí ab la llegenda Carolas Magnus me fecit y losmossos de ia Escuádranos digueren que ja fa molts anysuns que feyan moneda falsa las robaron pera ferne pe3-sas de sis. Avuy sois ne resta una, construhida á Orano-McrsperJoseph Palles en 1771.
Iíixint de la capella de S. Cristófo!, k ma esquerra potadmirarse una selvática fondalada, quins arbres do varia-das y capritxosas formas, extenen sas brancas entrellas-santse y formant un bonich conjunt de vejetacío. Assegutsestavam en lo marge que 1' envolta, quant una impressióper demos poética, vingué á sorpendre nostre sentimenf.Entre aquella majestat solitaria, admirant la espontáneamanifestació de la natiiralesa, ohirem ressonar en I' es-pay las armónicas cadensas d' una hermosa veu quemodulava una de las mes tendres cansons populars de Ca-talunya. Lo rossinyol ab sos refilets acompanyava suau-mont la tonada o" un pobre segador, y i" arbreda ab sonlleuger vinclar dona va digne coronament al quadro.
Eran potser las 10 horas del malí quan acabavam lostraballs d' inveatigacío en la mentada capella y devalla-rem per un poelich viarany, fins á una font que dins d' unfrondós bosch naix.
Aquest es lo Uoch ahont cercan deseans en la xafagosamitjdiada los llenyalairea d' aquestos encontorns.
'Aprés d havernos desdejunat y begut la fresca y deley-tosa aygua, anarem al erm d' un bosch próxim, ahontBe'ns digue que alguna volta »' haviantrobat subjectesquo
¡> LXCURSIÓNS CIENTÍFICAS. 28Í)
comensavan á fer excavacións y es fama que hi existeixencossos sants segons !a sencilla gent de las masías prope-ras. Comensarem á excavar y 'h travalls no davan altreresullat que trobar algún fragment de iegula romana y ve-yent que ja era tart dat lo llarch camí que deviam fer perarribar á La Garriga, determinaren! deixar la comensadaexcavació, encarregant á nostre delegat Sr. Rosselló pro-curi veuro los sepulcres que poch temps fa '% descubrirenen una vinya prop de ca'n Oliveros de Montmany, tres deisquals foren tapats altre.volta per contenir encar mortalsdespullas, y com tambó vege de fer alguna excavació en lolloch nomenat la Ilatalla, en lo que 's suposa que en Carlemany tingué una gran acció ab los alarbs, y que avuysens grana esfors encar s'hi troba alguna moneda y altresobjectes d' aytal época.
Retornarem á La Garriga contonls sí, mes no prou sa-tisfets.
A la tarde recullirem los restos romans que lo Sr. Al-sius nos deixá á casa un parent seu, qui també va donar-nos algunas cristallisacions de St. Miquel del Fay. Teníamintent d1 investigar lo lloch conegut per lo Padró objectedela apreciabili3sima Memoria del Sr. Alsius, mes al arribará aquell lloch ja lo tren ab que havíam de retornar eraprop.
Al pujar al wagó tinguerem ocasió de saludar á nostre.delegat de Vich, En Serra y Camp déla Creu, qui 's quedaab nostre consoci 'n Arabia á aquella població.
Ans d' acabar crech del cas resumir lo resultat d1 eixaexcursió. En primer lloeh, son molt de notar duas armasprehistóricas y lo prlapo propia del Sr. Busquets. Las duasarmas son una destraleta de pedra gens comuna, negren-
ca y finíssima y I' altre d' una pedra casi igual, té unaforma á poca diferencia com las eynas conegudas ab lonom de fucoís; lo príapo es de metal I, magnificament con-servando moneda no tinguerem ocasió de veuren mes;per las novas que 'ns en donaren deduhirem serían celtasy romanas. Respecte ala restos de cerámica que 's trobanab abundancia en casi tots los punts de La Garriga, perno esser cansat, dech dir que lo Sr. Alsius estigué inoltjust en sa Memoria publicada a la Renaixensa. Que havempogut calcar la lápida del sepulcre d' una filia de Wifredlo Pilos, ab Jo qual havem vist algunas equivocacions abque han incorregut quants d' ella se n'hsn ocupat. Havempogut admirar la rica porta bisantina tan mal apreciadasemprc. Havem vist La Doma ab son retaule del sigle xivy pica d'aigua beneyta del xn; St. Cristófol de Monteugasab sa notable imátge bisantina tan remota y son retaule delsigle xnr, objetes los me3, inelús lo St. Crist de ferro deSant Macari, que forman época en la historia de Ifts artsen no3tra aymada térra.
Los traballs fets son: FUer; un Criat del sigle xn, de lacapella de St. Macari.—Sepulcre de lafilla d' en Wifred.—Tipos y pila baptismal de La Doma.— Imátge bisantinadeSant Cristófol de Monteugas.—Vista exterior de St. Cris-tófol.— Detalla de la nuestra de can Nualarí.—DetaUs delretaule del sigle XIH de St. Cristófol.
Ambriis.—Copia de la tauleta ab una noticia de NostraSenyoradel Cami.
L1 ¡nfrascrit.—Finestra gótica enfront St. Macari.—
Portada y detalla de Ntra. Sra. del Camí.—Objectes ar-
queológichs de can Busquéis.—Total de la finestra de can
Nualarl.—Trajo del sigle xiv á La Doma—Pica, d' aygua
beneyta del sigle KII.—Ábside de St. Cristofol de Monteu-
gas.—Detalls de! reíanle del sigle xm de St. Cristófol de
dit Hoch.
EL-DALT CANIHELL.