52
D’HISTÒRIA LOCAL La Granja de Sinyent papers POLINYÀ DE XÚQUER n. 3. juny 2016

La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

  • Upload
    others

  • View
    3

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

1

D’HISTÒRIA LOCAL

La Granja de Sinyent

papers

POLINYÀ DE XÚQUER

n. 3. juny 2016

Page 2: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

2

n. 3

· ju

ny 2

016

www.polinyadelxuquer.es

polinyapublicacions.wordpress.com

AUTORS

Juan Vicente García Marsilla

Jesús Mª Martínez Giner

Andreu Martí

Eduardo García-Granero García-Fuster

Iñigo Mocoroa Aranzábal

Álvaro Romero Ramírez

Iker Santos Blanco

Ignacio Matoses Ortells

CORRECCIÓ

Elena Nogueroles García

FOTOGRAFIES

Pablo Clari Hidalgo

Jesús María Martínez Giner

Andreu Martí Nadal

Ignacio Matoses Ortells

Eduardo García-Granero García-Fuster

Iñigo Mocoroa Aranzábal

Álvaro Romero Ramírez

Iker Santos Blanco

Eduard Josep Gay Gay

COORDINACIÓ

Eduard Josep Gay Gay

DISSENY I MAQUETACIÓ

comunicació (619 619 449)

DIPÒSIT LEGAL

V-3234-2009

ISSN

2529-9409

índex

D’HISTÒRIA LOCAL

La Granja de Sinyent

papers

POLINYÀ DE XÚQUER

n. 3. juny 2016

Salutació ............................................................. 3Óscar Navarro Torres

Presentació ........................................................ 4Eduard Josep Gay Gay

Pròleg .................................................................. 7Juan Vicente García Marsilla

Pel futur del nostre passat ............................ 9Pablo Clari Hidalgo

El cap romà del déu Bacus de Polinyà de Xúquer (València) ....................................18Jesús Mª Martínez Giner

La casa de Sinyent. Morfologia ..................22Andreu Martí

La Granja Sinyent. Análisis, estudiopatológico y proyecto de intervención ....28Eduardo García-Granero García-Fuster

Iñigo Mocoroa Aranzábal

Rosa Montoro Bustamante

Álvaro Romero Ramírez

Iker Santos Blanco

Pasado, presente y futuro de la Casa de Sinyent ........................................................44Ignacio Matoses Ortells

Page 3: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

3

L’Ajuntament de Polinyà de Xúquer torna a traure un any més el seu tre-ball sobre història local. Enguany aquest treball, a proposta d’un veí del poble, Pablo Clari Hidalgo, i del tècnic de l’Ajuntament, Eduard Gay, es centra en la història i tot allò que envolta l’edifici conegut per tots els veïns i veïnes com a “La Granja”.

Aquest edifici, que ens ha acompanyat a tots i totes durant la nostra vida i pel qual hem passat amb els nostres vehicles milers de vegades,conté una llarga història, com molt bé els contaran aquelles persones que han participat en el treball i, al mateix temps, té un alt valor patrimonial.

És una llàstima que el seu deteriorament haja augmentat tant els últims anys i que les administracions competents per protegir els béns culturals com aquest, amb un alt valor per a tots i totes, hagen fet durant molts anys cas omís a les reclamacions de la ciutadania, de la Universitat i inclús de l’Ajuntament de Polinyà de Xúquer. No és fins fa uns quants anys, amb la visita del tècnic de la Conselleria, Ignasi Matoses, que es constata que tenim una joia del gòtic civil valencià al nostre terme municipal i que durant molt de temps hem viscut molt d’esquenes a aqueixa realitat.

Han estat molts els intents durant els últims trenta o quaranta anys per part de l’Ajuntament d’adquirir aquest immoble per a facilitar la seua conser-vació i, si era possible, la seua rehabilitació. També han sigut moltes les recla-macions a la Conselleria perquè protegira aquest bé cultural i el dotara d’un marc legal per a exigir als propietaris la seua conservació en les condicions que un edifici així mereixia.

Tot açò no ha estat possible fins la compra de tota la finca per l’Associa-ció Valenciana d’Agricultors, actual propietària. Aquesta associació, a més de comprar i posar en explotació la finca agrícola, ha apostat des d’un primer mo-ment per la consolidació de l’edifici per a evitar que seguisca deteriorant-se i ha deixat clara la seua intenció de fer d’ell un referent del seu projecte apos-tant per la seua rehabilitació en el futur. Així que vaja per davant l’agraïment de l’Ajuntament per eixa tasca i també per la voluntat mostrada per aquesta associació a col·laborar en quantes coses se’ls han demanat.

No m’agradaria acabar aquestes paraules sense agrair a totes aquelles persones que han participat desinteressadament en aquest treball, amb l’ob-jectiu de fer-nos obrir els ulls sobre aquest esplèndid edifici que trobem al nostre terme. Al grup de la Universitat de Madrid per l’interès mostrat per aquesta joia de l’art, a Ignasi Matoses la dedicació mostrada al llarg dels anys per salvaguardar la Granja de Sinyent, a Eduard Gay, per coordinar la publica-ció i dedicar moltes hores perquè fóra possible, a Andreu Martí, per fer l’anàlisi de l’estat de l’edifici, i a Pablo Clari, que amb el seu interès i el treball realitzat sobre la seua història ens ha dut a dedicar aquest treball a “La Granja”.

Óscar Navarro TorresAlcalde de Polinyà de Xúquer

Page 4: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

4

n. 3

· ju

ny 2

016

Tenen a les mans el número tres de Papers d’Història Local de Polinyà de Xúquer, la consolidació d’un projecte que es va marcar com a objectiu pro-moure estudis sobre el nostre poble i publicar-los. És veritat que no hem acon-seguit la periodicitat que volíem, però la dura realitat s’ha imposat als desitjos.

Començàrem amb la publicació d’una monografia sobre un fet que dor-mia en la memòria col·lectiva i tingué greus conseqüències econòmiques: l’ex-plosió d’una fàbrica de conserves un 11 de setembre de 1929, una fàbrica de la qual depenia el treball de moltes persones.

El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat que havia anat recopilant Salvador Porcar. Jo solament vaig aportar unes poques dades i vaig ajudar a organitzar la informa-ció. A l’hora de publicar-lo vaig tindre el privilegi que volguera compartir-ne l’autoria.

La revista número tres s’ha fet esperar, però pense que ha valgut la pena. Volíem que altres persones s’incorporaren, que l’autoria variara i jo em quedara solament en la coordinació. Entre les possibilitats estava eixa joia de l’arquitec-tura valenciana durant tant de temps abandonada: la Granja de Sinyent. Pablo Clari es va interessar pel passat de l’edifici. Poc més sabíem que la possessió de la propietat per part del Monestir de la Valldigna. Li proposàrem tirar enda-vant la idea i li plantejàrem publicar-ho. Poc després coincidí que Andreu Martí també s’interessara pel monument des d’una part més tècnica, arquitectònica, i el vam incorporar al projecte. El següent fou Jesús Martínez, que plasmà en

Eduard Josep Gay GayHistoriador i cronista local

de Polinyà de Xúquer

Page 5: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

5

un treball el seu interés pel passat de Polinyà, en concret sobre les restes romanes de Sinyent.

L’estiu del 2015 una telefonada a l’Ajuntament em va posar en contacte amb un grup d’alumnes del Màster de Patologia de l’Edificació de la Universitat Politècnica de Madrid. Com a objectiu de treball havien triat la Granja de Sinyent.

Com que l’edifici i les terres que l’envolten, per sort, ara són propietat d’AVA-ASAJA, els vam oferir participar en la revista per parlar-nos del futur. Les paraules sobre el futur d’aquesta meravella del gòtic civil porten la firma d’un enamorat de l’edifici, d’una persona que porta molt de temps lluitant per a posar-lo en valor, Ignasi Matoses, arquitecte i inspector de patrimoni.

El conjunt d’articles intenta fer-los arribar el passat, present i futur d’un edifici que es mereix molt més del que ha tingut fins ara. Volem mostrar-los un poc del que ha sigut, explicar-los en quin estat es troba i que pot renài-xer de les cendres. Si lligen amb deteniment els articles potser troben diferències d’opinió, punts de vista variats; pense que això pot enriquir la visió de la Granja de Si-nyent.

L’objectiu inicial del tercer número de Papers d’His-tòria Local de Polinyà s’acompleix amb aquestos treballs: conéixer i valorar el que tenim i estem en possibilitat de salvar. Esperem transmetre’ls el somni de tots els qui participem d’aquest projecte, de vore un dia rehabi-litat aquesta meravella d’edifici que ha patit tants anys d’abandonament.

Ara, amb la revista a les mans, sols ens queda dir-los que ja treballem en el número quatre de Papers d’Història Local.

La revista número tres s’ha fet esperar, però pense que ha valgut la pena

El conjunt d’articles intenta fer-los arribar el passat, present i futur d’un edifici que es mereix molt més del que ha tingut fins ara

Page 6: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

6

n. 3

· ju

ny 2

016

pròleg

Page 7: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

7

pròlegEn aquesta societat “postmoderna” de

començament del segle XXI, la de la infor-mació multimèdia i els grans viatges turístics, és molt comú fer més esforços per conèixer i gaudir dels monuments i la història aliena que de la pròpia. Quan anem de vacances a altres països dediquem almenys una part del nostre temps a visitar els seus museus, acostar-nos a la seua cultura i tractar de comprendre-la. En canvi, molts no coneixen ni semblen interessats per les restes del passat que tenen al costat de sa casa, algunes de les quals poden ser fins i tot més significatives que aquelles altres que han conegut recorrent de vegades milers de kilòme-tres. Un poc això és el que passa en casos com la granja cistercenca de Sinyent. El seu aspecte humil i un cert descuit secular de la mateixa no poden fer oblidar que es tracta d’un dels testi-monis més singulars de la nostra història, ja que es tracta d’un edifici civil de l’Edat Mitjana, ubi-cat en un entorn rural i relacionat, a més, amb una explotació agrícola, i no hi ha molts casos així, no ja a Espanya, sinó a tota Europa, el que vol dir al món. En aquests moments en què els historiadors estan especialment interessats en la reconstrucció de la vida quotidiana dels nos-tres avantpassats, en la comprensió de la seua

mentalitat i el seus ritmes vitals, una construc-ció com aquesta és una fita important, que dei-xa constància de com una complexa institució com el monestir de Valldigna gestionava l’ex-plotació de les seues terres, tot implicant els camperols de la comarca i en aquesta cas als de Polinyà. Si a això afegim la conservació de documents d’arxiu sobre aquells processos i la certa preocupació estètica que es va plasmar en la concepció de l’edifici, amb les seues arca-des, hem de concloure que Polinyà de Xúquer posseeix una peça fonamental per a la recons-trucció de la història valenciana.

Però eixa història, naturalment, cal escriu-re-la, cal trobar una persona formada, consci-ent i meticulosa perquè puga fer comprendre aquest edifici, la seua naturalesa i les seues fun-cions, i en aquest cas tenim la sort de comp-tar amb Pablo Clari, un historiador de l’art i Master en Història de l’Art i Cultura Visual, fill del poble, que amb tota l’empenta de la seua joventut i el saber i la minuciositat que el ca-racteritzen, s’ha interessat per aquesta obra i per difondre les seues peculiaritats entre els no especialistes. En aquest sentit estem d’enhora-bona, perquè el futur de la nostra història està en bones mans.

Juan Vicente García MarsillaDepartament d’Història de l’Art

Universitat de valència

PRÒLEG

Page 8: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

8

n. 3

· ju

ny 2

016

Page 9: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

9

Polinyà no destaca en l’àmbit artístic de l’arquitectura per comp-tar amb grans monuments històrics. Així i tot, podríem destacar l’església parroquial del segle XVIII i algunes cases modernistes dels inicis del se-gle XX. Però si ens centrem al terme municipal, la cosa canvia: ens trobem amb el Molí de Monsalvà, construït al voltant del segle XV, el qual està immers en un nou procés de restau-ració; veiem també l’ermita de Sant Sebastià, que si bé està molt recons-truïda, continua mantenint la forma dels seus orígens, també al segle XV. Però hi ha un monument que fins fa poc passava desapercebut, malgrat ser el més vist per la seua localitza-ció: es tracta de la granja de Sinyent.

L’estat de la granja de Sinyent és lamentable. Com que és de pro-pietat privada no ha pogut ser trac-tada amb la dignitat que un edifici únic es mereix. Uns propietaris amb gens d’interés per l’obra junt a una administració immòbil han portat la granja a l’estat de conservació que tots coneixem, el de ruïna, ben lluny del que va ser segles enrere. Des de fa poc la cosa ha canviat i l’adquisició de l’immoble per AVA-ASAJA vatici-na un millor futur per a aquest edifici.

La llavor d’aquesta investigació la trobem en la redacció d’un treball

de màster, en què vaig optar per sa-ber què era exactament eixe edifici, davant el qual passem quasi diària-ment i no sabem ben bé què fa ahí ni què feia segles abans. Això em va portar a la recerca de documenta-ció, llibres i articles que m’ajudaren a comprendre’l i intentar donar-lo a conéixer, i a la realització d’un infor-me juntament amb l’Associació Arc de Mig Punt de Gandia, perquè la granja siga considerada Bé d’Interés Cultural, el més alt dels estatus que un edifici pot tenir a l’àmbit nacional.

Des d’aquestes línies, i amb el permís de l’Ajuntament, us convide que conegueu la història d’un dels edificis més importants que tenim a la nostra localitat, considerat un dels únics exemples del gòtic civil rural que conservem a València i a Europa.

Per tal de començar a parlar so-bre la Granja de Sinyent, em sembla interessant assenyalar quin era el significat de “granja” per als mon-jos cistercencs, els seus fundadors, quan van fundar aquesta a Sinyent, i el que ha perdurat durant més de 500 anys. Segons indiquen Fernan-do Andrés Robres i els altres editors de l’obra de Fray Tomás Gómez En relación de la visita del real Monaste-rio de Valldigna a cura de Fernando Andrés Robres, al seu próleg, pàgina

passat

Pel f

utu

r d

el n

ost

rePablo Clari Hidalgo

Estudiant d’Història de l’ArtUniversitat de valència

Page 10: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

10

n. 3

· ju

ny 2

016

102, les granges eren: “grandes fincas, hasta cierto punto autónomas, casi siempre aleja-das del monasterio, y que si bien solían estar en explotación directa bajo la supervisión de un monje, podía también cederse en parte a censo, arrendamiento o en aparcería, según los casos”.

Els estudis existents al voltant de la granja de Sinyent en el seu conjunt són escassos, po-dríem dir que quasi inexistents. Entre els pocs estudis, destaca el d’Ignacio Matoses, que va realitzar una investigació a causa del mal estat de conservació de l’edifici en un congrés ce-lebrat a Valladolid, on va donar a conèixer la granja a la comunitat científica. Al mateix temps cal recordar l’arquitecte Federico Iborra, a qui li devem el primer informe per a la catalogació de la granja com a Bé d’Interés Cultural, i és ací on realitza un estudi arquitectònic i històric buscant datacions i influències a la construc-ció. Amb aquestes dos investigacions podem donar per conclòs el corpus de publicacions realitzades íntegrament al voltant de la gran-ja de Sinyent, encara que em sembla oportú nomenar a Ferran Garcia-Oliver i Adela Mora

Cañada que, als seus estudis sobre el Monestir de Valldigna, han incorporat Sinyent al conjunt del monestir, i també a Eugenio Ciscar Pallarés, que ha realitzat una investigació de les dife-rents granges que pertanyien al cenobi cister-cenc de Simat.

L’actual edifici de Sinyent s’ubica al terme municipal de Polinyà, dins de la partida del Gual, a l’antic poblat, ara inexistent, de Sinyent. El primer que crida l’atenció de l’edifici és la seua localització geogràfica. La construcció es troba al punt intermedi entre Sueca i Alzira, dos dels nuclis més importants de la Ribera, i a més al costat del que va ser l’últim pas so-bre el riu Xúquer fins a Cullera durant molts se-gles. Cal recordar que la paraula gual significa pas a peu, per tant, el nom de la partida prové d’aquest pas, tant a peu com amb barca, que existia prop de Sinyent. Ens trobem així davant d’un indret amb cert interès estratègic.

A dia de hui no es conserven restes del poblat agrícola o alqueria que hi havia al vol-tant de Sinyent, i el motiu sembla ser el tipus de construcció del poblat, d’arrel musulmana, que estava construït amb fang, per tant es trac-

Page 11: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

11

ta de construccions de fàcil i ràpida desaparició si no n’hi ha un manteniment continu. El cas de Sinyent no és únic, hi trobem també el cas de Ternils, a l’actual Carcaixent, on del poblat musulmà únicament trobem l’església; igual-ment del poblat de Pardines, a Albalat de la Ribera, no conservem res; o de Bofilla a Bétera, on únicament es conserva la torre i algunes pa-rets dels habitatges en estat completament ru-ïnós. Per altra banda, hem de destacar que no existeix cap referència expressa del voltant de Sinyent, encara que sí sabem que es tractava d’una finca agrícola amb una extensió d’aproxi-madament 500 fanecades. Els jornalers que allí treballaven procedien dels pobles del voltant, com és el cas de Riola, Fortaleny, Albalat o Poli-nyà, encara que l’ existència de cases al voltant de la granja ens dóna a entendre que alguns serien habitants del propi Sinyent.1 Un dels se-nyals que ens demostra l’existència d’habitants a la partida del Gual és l’aparició de ceràmica

romana de Sagunt2, per tant la zona estava po-blada, almenys, durant l’època romana.

Els inicis de Sinyent són incerts i no estan gens clars. És a partir del segle XIII quan hi te-nim constància clara de l’existència d’un edifici. El dia següent a la conquesta de València per part de les tropes de Jaume I, els terrenys de Sinyent foren repartits, i anaren a parar a mans del cavaller Pere Ferrer de Campredó, primer propietari cristià dels terrenys de la granja. Després de la seua mort, els seus marmessors s’interessaren en buscar un comprador de les seues propietats, unides i homogènies histò-ricament. Finalment el 1328, els terrenys pas-saren a formar part del Monestir de Valldigna, quan Ramon de Font va decidir comprar per 34.960 sous l’alberg (actual edifici), amb el seu respectiu hort, un colomer, tres magatzems, quatre cases junt a l’alqueria, nou camps per a llaurar, unes cases amb cinc parcel·les un olivar i un hort.3

L’actual edifici de Sinyent s’ubica

al terme municipal de Polinyà, dins de la partida del Gual,

a l’antic poblat, ara inexistent, de

Sinyent

1 CisCar Pallares, Eugenio. 1994. p. 169.2 roCa, Rafael. 2011. p. 4473 GarCía-oliver, Ferran. 1998. p. 35.

Page 12: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

12

n. 3

· ju

ny 2

016

Encara que els terrenys formaren part del domini del monestir valencià de Valldigna, per-tanyien al terme de la Vil·la i Honor de Corbera, per raó d’un privilegi donat a València el 15 de febrer de 1330, mitjançant el qual el rei Alfons IV accepta la compra de Sinyent a Joan, Pa-triarca d’Alexandria i senyor de Corbera. Des d’aquest moment els monjos cistercencs es van veure amb l’obligació de pagar un arrenda-ment al consell de Corbera. Aquest pagament no sempre es complia, perquè tenim constàn-cia que almenys una vegada no va ser així. L’any 1331, l’abat Font no va pagar els diners corresponents, per tant finalment va haver de pagar un total de 1.000 sous pels anomenats terrenys en concepte de sanció.4

Durant els primers segles, Sinyent va ser de gran importància per al monestir. De les se-ues terres es proveïen en bona mida els monjos de l’abadia. La comunitat de monjos a Valldig-na mai va ser elevada, però sí que requerien

grans quantitats de matèria primera, a més que els germans grangers passaven llargues tem-porades a la granja5. L’existència d’un edifici als terrenys de Sinyent ve donada per la funció que acomplia de magatzem per a les collites dels camps pròxims, però no a totes les gran-ges del monestir trobem aquesta situació. Li-ber era una alqueria situada a la vora sud del riu Xúquer a mig camí entre Sinyent i Fortaleny que, si bé pertanyia també al monestir de la Valldigna, no hem trobat cap menció als docu-ments de l’existència en ella d’un magatzem. Altre element que ens serveix per a demostrar la importància de Sinyent front a altres granges monàstiques és la possible existència d’una ca-pella al seu interior, la qual seria usada en el moment en què un nou abat accedia al poder i visitava totes les propietats monàstiques. I per últim trobem un tracte de favor en un dels mo-ments de crisi del convent, en què es decideix deixar d’obrar a les propietats dels monjos, ex-ceptuant la granja de Sinyent, Benivaire, Ràfol i Barx, per l’existència d’edificis en aquestes pro-pietats i a la importància que tenien per abastir el monestir al segle XIV.6

El moment de màxim esplendor pel que fa al rendiment i productivitat de Sinyent el trobem als inicis del segle XV, per a després, i a mesura que passen els anys, convertir-se en una de les granges menys productives de les propietats de Valldigna. El punt més alt quant a producció el trobem el 1424, quan els seus be-neficis arriben fins als 2.100 sous, però a mesura que continua el segle el rendiment va minvant i, finalment, al segle XVI els beneficis amb prou feines arriben als 600 sous.7 En aquest moment es decideix abandonar diferents parcel·les de cultiu, començant així un període de decadèn-

El moment de màxim esplendor pel que fa al rendiment i productivitat de Sinyent el trobem als inicis del segle XV, per a després, i a mesura que passen els anys, convertir-se en una de les granges menys productives de les propietats de Valldigna

4 GarCía-oliver. Ferran. 1998. p. 71-72.5 Gómez, Tomàs. 2008. p. 1166 GarCía oliver, Ferran. 1998. 7 GarCía oliver, Ferran. 1998. p. 243-245.

Page 13: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

13

cia que arrossegarà a la granja quasi a la ruïna total i els seus beneficis deixaren d’aparèixer als comptes del monestir, quedant així inclosos als comptes generals.8

El segle XVI no va ser especialment bo per a la granja de Sinyent. El seu rendiment va dis-minuir fins a constituir únicament l’1% de ren-des de Valldigna, recaptant-se solament 137 lliures entre 1582 i 1593.9

Del segle XVII a penes tenim notícies de Sinyent com a tal, per tant podem deduir que la granja quedaria en desús i quasi abandona-da, com li ocorreria a Benivaire. El 1696 des del monestir la descriuran com “Mal procurada, falta d’arbres”. Davant aquest panorama els monjos van decidir arrendar-la a tres llauradors i un mercader durant huit anys, quatre de ferm i quatre de respit, el que suposa quatre anys de llaurar i treballar la terra i quatre anys més per a decidir si continuar amb la propietat o cedir-la de nou al monestir. No únicament aquests

nous “propietaris” havien de treballar la terra, sinó que també es comprometien a reedificar l’edifici (demostrant així el mal estat en què es trobava) i construir un estable i un forn nou, a més d’atendre als monjos en els casos que es traslladaren a les propietats de Sinyent per al-gun motiu. En aquest moment la producció se centra en el cultiu de la morera, i aquest serà el que els nous arrendataris durant endavant.10

Durant uns anys perdem notícies de Si-nyent i els seus arrendadors, però sabem que a inicis del segle XVIII està en mans de Vicente Ginés, el qual haurà de mantenir els cultius de blats i de moreres, cedint, a més, els béns que el monestir necessités per al seu normal funci-onament. A mesura que el segle XVIII avance anirà canviant el tipus de cultiu, ja que en els diferents arxius d’aquest segle s’indica que es cultivaven vinyes. És destacable, i també de gran importància per a la localitat de Polinyà, que a partir d’aquest segle la granja la trobem citada al seu terme municipal.11

El segle XIX va ser clau per al monestir de Valldigna i per tant per a la granja de Sinyent. El 1810 la Baronia de Tavernes, als terrenys dels quals es trobava el monestir cistercenc, neces-sitava ingressos per a fer front als impostos que requeria la monarquia espanyola per a lluitar a la guerra de la independència enfront dels francesos, de la propietat de Sinyent el seu ren-diment va ser de 1.3000 lliures i 2 sous12, açò demostra la importància que tenia Sinyent, no tant la granja com a tal, sinó els terrenys que l’envoltaven.

Però el fet més important, que va marcar Sinyent, foren les diferents desamortitzacions de béns eclesiàstics que van ser confiscats i subhastats públicament. La granja de Sinyent seria subhastada pel gener de 1842, quan Jo-sep Montaner i Cebrià Rodrigo decidiren ad-quirir-la per 240.000 reals. Cal recordar que aquesta venda mai es va confirmar i per tant l’edifici va tornar al poder públic fins que final-ment seria adquirida per un ciutadà de Valèn-cia i d’origen francés, Pasqual Maupoey per un total de 129.000 reals, valor del conjunt, com-post per diferents parcel·les de reg en les quals

8 GarCía olvier, Ferran. 1998. p. 275.9 CisCar Pallares, Eugenio. 1997. p. 169.10 CisCar Pallares, Eugenio. 1997. p. 357.11 CisCar Pallares, Eugenio. 1994. p. 17112 GasCón PeleGría, Vicente. 1981. p. 262.

Page 14: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

14

n. 3

· ju

ny 2

016

estava inclosa l’edificació. Destaca que en l’in-ventari realitzat en aquesta ocasió per a la ven-da de l’immoble no trobem descrites ni cases, ni forns ni molins que anys enrere componien l’alqueria.13 Des d’aquest moment la granja de Sinyent passa a mans privades.

Les funcions originals de magatzem que tenia la granja des dels seus orígens anaren perdent-se al llarg dels anys, quedant en desús l’edifici. Com era d’esperar, l’interès principal dels posteriors propietaris va ser l’obtenció de beneficis econòmics del terreny agrícola, i no tant el manteniment en bon estat de la cons-trucció. Així i tot la granja va estar habitada pels caseros, fins la fatídica pantanada de 1982, que va sentenciar, més si cap, l’edifici.

Les iniciatives de conservació del patrimo-ni van arribar dels poders públics. El 1876 la Di-putació Provincial de València va optar per re-alitzar una intervenció a l’immoble a causa del mal estat en què es trobava. Hem de remarcar que es tracta d’una restauració per a mantenir en peu la construcció i no per tornar al seu es-tat original l’edifici com es podria esperar hui en dia.

Ja en el segle XX, en concret el 1900, en plena Renaixença Valenciana, trobem de nou una posada en valor de l’edifici quan,un grup d’excursionistes de Lo Rat Penat decidiren anar a la localitat de Polinyà i la visita a la granja no podia faltar. L’accés el realitzaren des d’Albalat, creuant el riu amb la barca que es trobava als voltants de Sinyent. En aquest moment el pro-pietari de la granja era un tal Parra, que va estar molt interessat en la visita d’aquests erudits i, per saber coses del passat de l’edifici, vist que durant aquests anys, per la zona de Sinyent, es van estar realitzant diferents excavacions arqueològiques. D’aquesta visita conservem una memòria que ens ajuda a conéixer quin era l’estat de la granja a inicis del segle XX. Sabem, així, que ja aquest any sols es conservava una única columna a la façana, havent-se espoliat segurament les dos restants.14

Aquesta memòria és de gran valor, encara que, com tota la documentació que conservem, s’ha d’agafar amb pinces el que a ella es diu i s’afirma, per exemple, en aquest cas trobem com inclouen erròniament la granja de Sinyent

dins dels béns del monestir jerònim de la Murta a Alzira, segurament degut a la proximitat del mateix a la granja i de les “cases de Moncada” que sí que foren del Monestir de la Murta i que es trobaven a poca distància de Sinyent.

El manteniment de l’edifici per part dels seus propietaris durant el segle XX i inicis del XXI ha estat nul, motiu pel qual la granja ha anat degradant-se i conver-tint-se en ruïna. L’Ajun-tament de Polinyà al llarg dels anys ha mos-trat interès en l’edi-fici, intentant buscar diferents fundacions interessades ell. Final-ment, va ser el 2011 quan l’Associació Va-lenciana d’Agricultors es va fer amb la propi-etat de l’immoble i de tots els terrenys que l’envolten.

Després d’aques-ta breu descripció de la història de la granja de Sinyent és moment de viatjar a la València medieval i intentar observar com seria la granja de Sinyent en el moment de màxim esplendor.

La construcció original sembla datar del segle XIII. És aquesta la que ens interessa espe-cialment, i en l’actualitat es conserva emmas-carada sota una sèrie d’afegits posteriors, re-sultat de diferents intervencions i usos. L’edifici medieval té en planta unes mides de 20 x 8,67 metres. Es tracta per tant d’un edifici d’una di-mensió considerable.

Segons l’obra Castillos, torres y fortalezas de la Comunidad Valenciana, trobem un ús cu-riós de la granja en els seus orígens: era la casa on s’hostatjava el senyor quan anava a cobrar el delme als habitants de Polinyà. Aquesta idea no sembla tan descabellada, ja que a un cos-tat de l’edifici trobem dos pedres que podrien servir per a subjectar l’asta del penó, el qual es col·locaria en el moment en què el senyor es trobava a l’edifici, tractant-se per tant d’un privilegi, com indica Ignacio Matoses a la seua ponència, en què cita un ingrés de Salvador

La forma d’aquests vans

ha servit per a poder datar

l’edifici. Així, les seues formes

apuntades, tant dels vans com dels arcs baixos cegats, ens serveixen per a datar la

construcció al segle XIII

13 Blines i BlasCo, Joan. 1974. p. 129-130.14 roCa, Rafael. 2011. p. 446-449

Page 15: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

15

Vila l’any 1263. Però aquesta funció durà poc, ja que prompte el monestir de Valldigna es va fer amb la propietat i va usar l’edifici amb una funció totalment agrícola, de magatzem.

El tipus de construcció és el típic de la zona. Trobem mur de tàpia, mentre que les parts sustentadores estan construïdes amb ra-jola. Aquest tipus de construcció és el mateix que podem trobar també al castell de Corbe-ra, d’origen musulmà, com podria ser el cas de la granja. Es tracta del model constructiu més estès a la zona, ja que l’absència de pedra de qualitat és evident, per tant s’usa aquesta op-ció més ràpida i barata.

L’edifici medieval es trobava sustentat per una sèrie d’arcs ogivals situats a la planta bai-xa, formant-se així una llotja oberta en la zona inferior de l’edifici. En l’actualitat la majoria d’aquests arcs es mantenen en peu, però apa-reixen cegats amb un mur de rajola posterior, excepte l’arc central, el qual continua obert i és el que s’utilitza com a porta d’accés a l’im-moble. A l’exterior sumarien un total de ca-

torze arcs, cinc a la part davantera i posterior i quatre a cada lateral. Els arcs són els elements sustentadors de l’edifici, i estan construïts amb rajola, excepte l’arc central, que en l’actualitat és la porta d’accés, el qual està fet amb pe-dra, segurament perquè ja en el seu origen es tractaria de l’arc d’accés i per tant es decidi-ria donar-li una major importància a l’entrada. Aquesta menuda llotja estaria composta per cinc naus longitudinals i dos trams transversals, separades per una sèrie d’arcs ogivals.

A la part superior de la façana destaquen tres finestres apuntades compostes per un do-ble arc ogival, separat per una columna que fa funció de trencallums. La història de l’edifici l’ha abocat a perdre gran part dels elements: de les tres finestres, sols una es conserva en regular estat de conservació i encara manté la columna. La finestra dreta està completament cegada, mentre que la de l’esquerra continua oberta, però amb afegits posteriors.

La forma d’aquests vans ha servit per a poder datar l’edifici. Així, les seues formes

Page 16: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

16

n. 3

· ju

ny 2

016

apuntades, tant dels vans com dels arcs baixos cegats, ens serveixen per a datar la construc-ció al segle XIII, emmarcant-ne l’obra dins del període de la conquesta de Jaume I. El doctor Arturo Zaragozá, especialista en l’arquitectura medieval, opta per datar l’obra, o almenys les columnes, al segle XIV i més exactament des-prés del 1315.15

Pel que fa la façana posterior, en aquest cas recau en un pati d’actual ús agrícola, cercat per construccions posteriors a l’època medie-val. Destaquen en aquesta façana dos torres laterals, que flanquegen la construcció, actu-alment inapreciables a la vista, però percep-tibles gràcies a l’obertura més gran dels arcs, en aquest cas de mig punt i no apuntats com és habitual a la resta de la construcció. Els ha-bitacles d’aquestes torres estarien coberts per voltes, com indica la disposició inclinada dels permòdols. Aquestes dos torres es troben uni-des per una galeria composta per cinc arcs, dels quals un és de menor grandària i que po-dria ser, segons indica Federico Iborra, el final de l’escala medieval, hui perduda i substituïda per una altra construïda el segle XVII i que es conserva a l’interior.

L’estat actual de la granja ens mostra un edifici cobert per una teulada de doble caigu-da, però aquesta no és l’original, la qual estaria coberta per una teulada plana, com mostren els permòdols que es conserven i, a més, aquesta coberta estaria coronada per merlets, a manera de castell, d’autèntica fortalesa.

Amb aquest recorregut per la història de Sinyent, pel que era i pel que és, he posat en valor aquest monument històric que tenim al nostre abast, però molt poc apreciat. La impor-tància queda clara, la relació al llarg de gran part del seu passat amb el Monestir de Valldig-na li dóna, més si cap, un valor afegit, augmen-tant així el seu valor històric i relacionant-se amb la història comú de tots els valencians.

Fonts documentalsArxiu del Regne de València, València.Secció: Mestre racional.

BibliografiaBrines y BlasCo, Joan. “La desamortització del

Monestir de la Valldigna”. En: Primer con-greso de Historia del País Valenciano Vol. 4. (València, 14 al 18 d’abril de 1971). Va-lència, Universitat de València, 1976.

CisCar Pallarés, Eugenio. Las granjas del mo-nasterio de la Valldigna en los siglos XVI y XVII, Alzira, Separata de Al-Gezira, 1994.

GarCía-oliver, Ferran. Cistercencs al País Valen-cià. Barcelona, Ed. Tres i Quatre, 1998.

GasCón PeleGrí, V.: Historia de Tabernes de la Valldinga. València, Ed. Diputación de Va-lencia, 1981.

Gómez, Tomas. Relación de la visita del Real Monasterio de la Valldigna, Valencia. Ed. Publicacions Universitat de València, 2008.

matoses ortells, Ignacio. “Desvelando el ar-cano de la ribera del Júcar. La casa de Sinyent”. En: Construcción con tierra. Pa-sado, presente y futuro. Congreso de Ar-quitectura de tierra en Cuenca de Campos 2012. Valladolid: Cátedra Juan de Villanu-eva. Universidad de Valladolid. 2013. P. 93-100.

mora Cañada, Adela. Monjes y campesinos. El señorío de la Valldigna en los siglos XVII y XVIII, Alacant, Ed. Instituto de Estudios Gil-Albert y Centre d’Estudis i Investiga-cions Comarcals Alfons el Vell La Safor, 1986.

roCa, Rafael. La renaixença valenciana i el re-descobriment del pais. El centre excursio-nista de Lo Rat Penat (1880-1911), Paipor-ta, Ed. Denes, 2011.

verCher lletí, Salvador. L’ermita de Sant Miquel de Corbera, Corbera, Ed. Ajuntament de Corbera, 1998.

15 matoses ortells, Ignacio. 2013. p. 93-100

Page 17: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

17

Page 18: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

18

n. 3

· ju

ny 2

016

1. Presentació i motivació de l’estudiA finals del segle XIX es realitza una donació al Mu-

seu de Belles Arts de València d’un cap de marbre del déu romà Bacus o Dionís, d’autor anònim. D’aquesta do-nació no hi ha cap document escrit. Aquesta peça arque-ològica, procedia de la Partida del “Gual”, en el terme municipal de Polinyà de Xúquer (València), concretament en els terrenys on es troba un edifici del segle XV deno-minat La Granja. Excavacions posteriors, han tret a la llum materials que poden establir cronològicament aquest en-clavament entre els segles I i III dC, però fins a la data, seguixen sense aclarir-se les circumstàncies del descobri-ment d’aquesta peça donada al Museu de Belles Arts de València i a hores d’ara en lloc desconegut. Els materials trobats, així com el cap del déu Bacus confirmen un des-tacable assentament romà, la qual cosa ens fa pensar en la possibilitat que aquest lloc albergara en època romana un “pagi o villae”, del que serien continuïtat les alqueries islàmiques i l’emplaçament o contornada de la Granja de

Jesús Mª Martínez GinerJuliol de 2011

Extracte del treball final del curs “El poder de la imagen en el mundo antiguo” del Programa de Enseñanza Abierta de la UNED (Universidad Nacional de Educación a Distancia).

de Polinyà de Xúquer (València)

E L C A P

R O M Àdel déu Bacus

Page 19: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

19

Polinyà, una vila romana on encara existisca un verdader jaciment romà per descobrir.

Són diverses les referències escrites i algu-nes documentacions les que aporten informació sobre este cap de Bacus que estudiarem més endavant, però lamentablement fins la publi-cació en 2004 del Departament d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València, en el seu número XXV d’Arxiu de Prehistòria Llevan-tina, en el treball que realitza Ferran Arasa i Gil “Escultures romanes desaparegudes al País Va-lencià”, no s’informa de la desaparició d’aques-ta peça del museu. La desídia o, inclús, arribar a col·leccions particulars després d’haver passat pel comerç d’antiguitats, es valoren com a pos-sibles destins finals d’aquestes escultures.

Els motius que realment ens han portat a realitzar aquest estudi i aproximació a la figura del Bacus de Polinyà són:

- Donar el valor real que li correspon a una peça fonamental en l’arque-ologia escultòrica valenciana i di-fondre la seua importància.

- Trobar el significat iconogràfic d’a-questa peça romana.

- Denunciar l’estat de conservació i desaparició en què es troben altres peces, inicialment salvaguardades per entitats públiques i, sobretot, la desaparició del cap de Bacus de Polinyà del Museu de Belles Arts de València, perquè no continuen ocorrent més desaparicions.

La inexistència de la denúncia de la de-saparició del cap del déu romà de Polinyà i la falta d’un estudi a fons i concret de la peça, motiu d’este treball, l’aparta i desprotegix de la llei per la qual deu de ser resguardat. Parlem del punt 2 de l’article I de la Llei 4/1998, d’11 de Juny, de la Generalitat Valenciana.

2. Descripció del cap de Bacus de Polinyà de Xúquer

El cap de Bacus o Dionisos de Polinyà de Xúquer data del segle II dC. D’autor anònim, era de marbre grisenc (F. Arrasa i Gil, 2004) i mesura 13 cm d’altura. Pel document gràfic reproduït per Albertini podem realitzar la se-güent descripció de l’escultura: El déu bacus apareix amb el nas trencat i amb ulls asimè-

trics. Els cabells pareixen estar pentinats amb una ratlla al centre i entrellaçats amb abundants fulles de parra. Destaca el seu coll elegant i es-tilitzat. Com nomena Arrasa i Gil “presentava un ús abundant del trepà en la llaura dels ca-bells i dels pàmpols”. Aquestos elements ens ajuden de forma concisa i clara a determinar i classificar l’escultura, com la del déu Bacus o Dionís, pels símbols i característiques d’aques-ta figura mitològica

Amb tota seguretat aquesta escultura de-corava els ambients domèstics de les cases ro-manes que moltes vegades se situaven en els peristils de les viles coronant xicotets pilars o inclús en l’interior de xicotets espais oberts en les parets. Del mateix període apareixen en la província de València escultures de grandària semblant que també han desaparegut al llarg de la història recent. Entre elles destaquem el cap d’Herma de Dionís trobada en la partida de Fons de Turís (València), el cap de Dionís de Sagunt o el cap descobert en el Trull dels Mo-ros de Puçol (València), però realment són molt poques, per la qual cosa l’escultura de Polinyà es convertix en una peça iconogràfica romana de destacable importància.

Es necessari anomenar la resta de materi-als trobats en la zona on es va descobrir l’escul-tura que estem estudiant: Terra sigilata sudgàli-ca-hispànica, terra sigilata clara “A” i ceràmica comuna. Incloem en este treball les imatges dels materials descrits en l’estudi realitzat pel professor Daniel Serrano Varez “Jaciments Ibè-rics i Romans de la Ribera” (València. Espanya, 1987) en l’apartat de l’apèndix gràfic figura 3.

3. Fonts escrites sobre el Bacus de PolinyàFins a la data de hui, no hi ha cap docu-

ment anterior al S. XX, que faça referència al Bacus de Polinyà, trobat al segle XIX. És evi-dent que aquesta xicoteta peça escultòrica, d’ús domèstic, no és causa d’atenció en textos o descripcions de la vida quotidiana del món romà en la zona de la ribera del Xúquer. La primera referència concreta escrita sobre l’es-cultura la tenim en l’edició d’Eugène Albertini (1911-1912) Esculptures AntiAntiques du Con-vén Tarraconensis, on a més trobem per prime-ra vegada també la reproducció fotogràfica del cap de Bacus de Polinyà, curiosament modifi-cada i afegida a un tors a què no li pertany. En el seu estudi ho indica dient:

Page 20: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

20

n. 3

· ju

ny 2

016

“Torse trouvé dans un jarre funéraire, carrer de la Paz, en 1899 (Tramoyeres) . Au Musée de Valence, la tête divulgue sud en vaig lluir apparient pas. Marbre blanc.”

Albertini anomena la població de Polinyà com la més meridional de la província de Va-lència, on s’han trobat restes arqueològiques romanes:

“La plus méridionale de ces localités est Po-liñá, villaje du partido judicial d’ Alcira, sur le Jucar”.

Per a la descripció del Bacus de Polinyà escriu:

“Tête trové à Poliñá. Au Musée de Valence, placé sur le torse de Valence, publié plus haut (nº 2). Mabre grisâtre. Hauteur 0m, 15.Dionysos. Manque le nez. Couronne de li-erre dans les cheveux, qui sont travaillés aut foret”.

Altres referències al cap romà de Polinyà en estudis històrics, són les que realitzen els següents autors, però sempre basant-se en la descripció que realitza Eugène Albertini: Sanchis (1920, Poulsen (1933), Bru (1963), Pla Ballester (1976), Llobregat (1980), Martínez Pé-rez (1984), Serrano Várez (1987) i Pla Ballester i Martí Oliver (1988)”. Alguns autors com Tormo, ja no mencionen l’escultura, en la descripció que realitza del Museu de Belles Arts de Valèn-cia en 1932.

Rafael Pérez Mínguez, del Servici d’Investi-gació Prehistòrica de la Diputació de València, en la seua edició de l’Arxiu de Prehistòria Lle-vantina XXVII (València, 2008) amb títol de l’es-tudi “Relación provisional de les viles romanes des del sud del riu Túria fins a la serra de Beni-cadell-Agullent” descriu els jaciments romans d’estos enclavaments, amb la seua situació geogràfica, material trobat i cronologia de les restes trobades. Transcrivim la descripció que realitza dels terrenys de La Granja de Polinyà:

40. Granja, la (Polinyà de Xúquer, la Ribera Baixa)

Situación: En la partida de Gual, en el mar-gen derecho del río Júcar; junto al puente

de Albalat se encuentra un edificio del si-glo XV denominado La Granja. Desde este lugar parte un camino en dirección al río, a cuyos lados se sitúa la villa. Próxima a la Via Augusta. 39º 11’ Lat. N y 0º 23’ Long. W.Material: Ya desde finales del siglo XIX se tienen noticias de este yacimiento puesto que se encontró una cabeza de Baco o Di-onysos, de mármol, que fue donada al Mu-seo de Bellas Artes de Valencia. Además, se ha encontrado terra sigillata sudgálica, hispánica, clara A, cerámica común romana, tegulae, ímbrices y cerámica de los siglos XIV al XVIII.Cronología: Siglos I-II d.C.

Però de totes aquestes informacions, la que confirma en el seu estudi la desaparició de l’escultura de Polinyà, és l’edició de “Escultu-res romanes desaparegudes al País Valencià” el professor Ferran Arrasa i Gil, en l’Arxiu de Prehistòria Llevantina XXV (Valencia.2004), qui a més aporta la reproducció fotogràfica d’Al-bertini del cap de Bacus.

4. ConclusionsEl cap de Bacus o Dionís de Polinyà és un

exemple clar de les funcions que van tindre les diferents modalitats artístiques durant la romanització en les terres valencianes. Aques-ta xicoteta escultura concebuda com a imat-ge de culte, ens pot permetre desenvolupar coneixements de segles passats. L’escultura romana de Polinyà, no ens mostra únicament una forma de pensar o pràctica religiosa del moment històric en què la situem, sinó a més, ens permet conéixer el “modus vivendi” d’una societat, en un lloc concret, amb uns costums determinats, etc. Així mateix, la falta de co-neixements sobre l’autoria d’esta peça escul-tòrica, pot portar a nous estudis sobre els cor-rents i modes de les escultures en els períodes Imperialistes Romans a Hispània. No hem de passar per alt, que la desaparició d’aquesta escultura del Museu de Belles Arts de Valèn-cia, ens ha de replantejar també un aspecte molt important sobre la salvaguarda de peces arqueològiques en els museus de gestió pú-blica. És necessari catalogar i digitalitzar les peces que es guarden en els museus, perquè estiguen controlades i a l’abast dels estudio-sos i públic en general.

Page 21: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

21

5. BibliografiaalBerini euGène, Esculptures Antiques

du Conventus Tarraconensis, 1911-1912.

arrasa i Gil, Fernando, Archivo de Prehistoria Levantina XXV, Servi-cio de Investigación Prehistórica de la Diputación de Valencia, 2004.

arrasa i Gil, F. y Pérez Ballester José, Poblament rural i vies de comu-nicación en época romana a la Ribera del riu Xúquer (València), Recerques del museu d’Alcoi, 2010.

Pérez mínGuez, Rafael, Archivo de Prehistoria Levantina XXVII, Ser-vicio de Investigación Prehistóri-ca de la Diputación de Valencia (Valencia, 2008)

trenChs odena, J., Notes entorn de la tipologia dels documents dels arxius comarcals, Valencia, 1981. I Assemblea d’Història de la Ribera.

6. Apèndix gràfic1. Reproducció gràfica d’Eugè-

ne Albertini: “Sculptures Antiques du Conventus Tarraconensis” (1911-1912).

2. Reproducció gràfica del Archivo de Prehistoria Levantiva, es-tudi del professor F. Arrasa i Gil “Es-cultures romanes desaparegudes al País Valencià” (2004)

3. Descripció de materials realit-zat per Daniel Serrano Varez al treball “Yacimientos Ibéricos y Romanos de la Ribera (Valencia. España, 1987).

Page 22: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

22

n. 3

· ju

ny 2

016

mo

rfo

logi

a

la casa de

Page 23: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

23

Ens trobem a la casa de Sinyent o com és coneguda a la seua zona, La Granja. Aquest conjunt d’edificis històrics han experimentat durant la seua vida útil una sèrie de canvis i ampliacions derivades de la funcionalitat a la qual han estat sotmesos. El primer símptoma on observem aquest canvi d’ús o la necessitat de noves construccions, per fer front a les ne-cessitats de cada moment, la trobem a la dis-tribució actual en planta, que ens ha arribat. A l’actualitat la casa de Sinyent està formada per un conjunt d’immobles, els quals a través de l’edifici primari han anat formant un complex d’edificacions de planta sensiblement quadra-da al voltant d’un pati central.

L’edifici primitiu està datat al segle XIII-XIV i està format per un volum organitzat en dos ni-vells, de planta rectangular, on l’estructura des-cansa sobre un mur intermedi i sobre els murs de façana. La coberta era plana i hui és inclina-da a dos aigües amb teula. Es tracta de l’edifici més alt del complex i amb un valor històric més notable que la resta.

Més tard, cap al segle XVIII va ser construït l’edifici adossat per la cara oest, aquest també presenta dos nivells, encara que de menys al-tura, que descansen sobre els murs de façana i sobre un pilar central, la coberta també a dos aigües i de teula.

Al segle XIX s’incorpora un nou edifici amb major eix longitudinal i perpendicular als ante-riors, es tracta d’un edifici de dos nivells però amb una altura menor que els dos anteriors. L’estructura de fusta descansa sobre bigues centrals i murs de càrrega perimetrals. La co-berta continua a dos aigües i de teula ceràmica.

Les últimes construccions d’aquest com-plex i que tanquen l’espai central vénen amb forma d’edificis de serveis d’un nivell, que se-gons la necessitat, anaven creixent. La prime-ra construcció annexa a l’edifici primitiu per la seua cara est es tracta d’una construcció de fusta i murs de càrrega, mentre que la sego-na i molt més actual es tracta d’un volum amb estructura metàl·lica i panels prefabricats que serveix de magatzem de l’actual explotació agrícola. (Imatge 1)

Aquest conjunt d’edificacions històriques han seguit el model de construcció de l’edifici primari, format per murs de càrrega amb tapial valencià (terra, rajola i cal) com estructura ver-tical, forjats de fusta amb revoltó ceràmic com estructura horitzontal i el sistema de coberta s’organitza a dos aigües recolzada amb llistons de fusta sobre la façana i pilars centrals i amb teula corba sobre canyís.

Quant a la geometria exterior dels edificis existeix un ritme d’obertures format per arcs

imatge 1

Andreu Martí NadalEnginyer de la edificació

Page 24: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

24

n. 3

· ju

ny 2

016

apuntats de rajola, actualment tapiats, però que ens fan saber del caràcter públic d’aquestos edificis en els seus inicis. Ben cert és que la planta principal s’organitzava de manera totalment diàfana on es tractaven diferents mo-tius relacionats amb el comerç i mercaderies.

Estudiant un poc més l’edifici i centrant-nos amb la seua materialitat i estat de conservació actual, es conclou que l’estat a dia de hui és pràcticament de ruïna total, en part per la falta de manteniment durant un llarg temps i el no ús dels edificis.

Dins del complex i exceptuant l’edifici destinat a ma-gatzem agrícola, les patologies que presenten la resta d’edificacions són comuns a tots, no amb el mateix grau de degradació però sí d’una manera generalitzada. La principal causa d’aquestes deriva de la falta de funciona-ment de les cobertes durant un llarg període de temps. La ruptura de teules i les posteriors filtracions d’aigua, han accelerat un procés de deteriorament de l’estructura horitzontal dels edificis, així com un llavat dels murs. Veu-re mapa de patologies. (Imatge 2)

Les patologies més importants són aquelles allotja-des a les cobertes i als forjats. Seguint un ordre descen-dent des de la coberta, les principals que ens trobem són:

Cobertes: el desplaçament i ruptura de les teules de ceràmica han deixat filtrar l’aigua de pluja, ocasionant

Page 25: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

25

imatge 2. Alçat sur

Llegenda patologies

que podrisca la fusta de l’estructu-ra portant d’aquesta i derivant amb l’enfonsament de part de l’estructura de coberta de les diferents edificaci-ons. (Imatge 3)

Estructura horitzontal o forjats: el podriment de la fusta en pràcti-cament tots els elements estructu-

imatge 3

Page 26: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

26

n. 3

· ju

ny 2

016

rals, tant primaris com secundaris, per la permeabilitat de l’aigua, dei-xa aquests elements sense pràc-ticament cap capacitació davant els esforços verticals. A més, l’atac d’insectes xilòfags ha ocasionat la pèrdua de secció dels elements, deixant-la davant una situació molt crítica. (Imatge 4)

Murs: encara que l’estat general és acceptable, existeix tant a la cara interior com a l’exterior dels murs la pèrdua de revestiments, així com la falta d’adherència, que ha provocat el despreniment de volums. Aparició de sals, elements impropis, fissures, clavills, aparició de vegetació i re-paracions puntuals del revestiment utilitzant materials poc compatibles amb els existents. (Imatge 5)

Fonaments: el seu estat, a prio-ri, i sense tindre-hi accés plenament, sembla ser bastant acceptable, do-nat que les edificacions no presen-ten cap assentament. Sols trobem humitat a un nivell molt superficial a la part oest del complex, relacionada amb un possible pas d’aigües al seu davall.

En aquest moment l’edifici pri-mitiu és l’únic on s’ha intervingut amb caràcter d’emergència. Se l’ha protegit de l’accés de l’aigua amb una coberta metàl·lica de caràcter provisional i al seu interior s’ha fet un apuntalament complet de tota l’es-tructura horitzontal. Aquest treball, realitzat fa uns anys, deixa l’edifici en mode “pausa”, no es més degra-da més, però espera una futura i no molt tardana restauració.

Page 27: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

27

Page 28: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

28

n. 3

· ju

ny 2

016

Page 29: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

29

ResumenLa Universidad Politécnica de Ma-

drid realiza todos los años el Máster de Patología de la Edificación, en el cual se debe realizar un Proyecto Final que com-prende la realización del levantamiento de planos, la memoria histórica, el es-tudio de los materiales, análisis de los sistemas constructivos, identificación de lesiones y causas de los procesos pato-lógicos y el proyecto de intervención de algún edificio.

Los autores del presente artículo, tutorizados por la Dra. Aqto. Rosa Bus-tamante Montoro, escogimos la Granja de Sinyent seducidos por su avanzado estado de degradación y el misterio, que aún hoy existe, respecto a su historia y sus arcos ocultos. La realización del mis-mo, no habría sido posible sin la inesti-mable colaboración y concienciación de la asociación AVA (Asociación Valenciana de Agricultores) (1), actuales dueños del inmueble, para recuperarlo y volver a po-nerlo en valor.

La Granja pertenece al término muni-cipal de Polinyà del Xúquer, pertenecien-te a la comarca de la Ribera Baja, pero

Análisis, estudio patológico y

proyecto de intervención

Eduardo García-Granero García-FusterIñigo Mocoroa AranzábalÁlvaro Romero RamírezIker Santos BlancoRosa Montoro Bustamante

[email protected]@[email protected]@[email protected]

La Granja Sinyent

Page 30: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

30

n. 3

· ju

ny 2

016

realmente se encuentra aislada, rodeada de campos de cultivo en la antigua Partida de Gual, a 1500 m del núcleo urbano del mismo, y a tan solo 200 de la orilla opuesta del río Júcar, sobre la que se sitúa la localidad de Albalat de la Ribe-ra (ver Fig.1 y Fig. 2). Su nombre podría provenir del antiguo poblado de Sinyent, hoy desapare-cido, del que formaría parte (existen partidas de bautismo en el Archivo Parroquial de Polinyà del Xúquer en el que figura Sinyent como lugar de nacimiento).

Actualmente, está formado por cinco vo-lúmenes de diferentes periodos anexionados, estos se agrupan y forman en planta un cua-drilátero irregular, de 35 m de lado aproxima-damente, que contiene un patio central con la misma forma de 20 m de lado. Destaca entre todos ellos el ubicado al sureste, ya que todo indica que fue el primero en construirse, por ser el de mayor altura (10,3 m) y por el elevado nú-mero de arcos que contiene (hoy la mayor parte tapiados). (Ver Fig. 3,4,5 y 6). Éste tiene un ni-vel de protección parcial y está en trámites de ser considerado Bien de Interés Cultural (BIC). Además la zona donde se sitúa esta calificada como yacimiento arqueológico.

Palabras clavesGranja Sinyent, patrimonio histórico valen-

ciano, gótico civil, patología de la edificación, azud, casa compuertas.

IntroducciónEste artículo, expone las conclusiones más

relevantes de cada uno de los puntos existen-tes del trabajo realizado como Proyecto Final del Máster. De este modo, lo hemos dividido en los siguientes puntos: descripción e historia, origen y proceso evolutivo, proceso patológico y proyecto de intervención.

El objetivo que se pretende es lograr un mejor conocimiento de la Granja Sinyent, que será útil de cara a una futura intervención so-bre la misma y ayudaría en la conservación de la misma.

1. Breve descripciónComo se ha mencionado en el resumen, el

conjunto lo forman cinco volúmenes de diferen-tes periodos. Para su identificación durante la realización del trabajo, se enumeraron del uno al cinco en sentido horario comenzando por el principal (ver Fig. 7,8,9,10,11,12,13,14,15,16 y 17)

Fig. 1. Plano emplazamiento

Fig. 3. Fachada sur Fig. 4. Fachada norte patio Fig. 5. Fachadas sur y oeste Fig. 6. Fachada norte

Fotos: Eduardo García-Granero

Fig. 2. Plano emplazamiento

Page 31: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

31

Fig. 7. Enumeración de los volúmenes

Fig. 10. Planta primera

Fig. 9. Fachada sur

Fig. 11. Planta baja

Fig. 10. Fachada patio volumen 3

Fig. 14. Huellas en fachada oeste

Fig. 11. Alfizy na i nel fachada sur

Fig. 15. Interior p. baja del vol. 2

Fig. 12. P. baja volumen arcos

Fig. 16. P. primera del volumen 3

Fig. 13. P. primera volumen arcos

Fig. 17. P. baja del vol. 3

Fig. 8. Sección por el patio Fachada norte volumen principal

Fotos: Eduardo García-Granero

Page 32: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

32

n. 3

· ju

ny 2

016

Respecto al volumen 1 o principal, su úl-timo uso ha sido el de casa de labranza, pero anteriormente ha tenido otros diferentes; cono-cidos (vivienda de los monjes y de diferentes particulares, crianza de gusanos de seda...) y dudosos (cobro del paso del río o de impues-tos, molino...). Tiene una forma casi rectangu-lar de dimensiones 20,75x8,65m. Su pavimento está elevado 50 cm respecto al patio y resto de volúmenes y está formado por una amplia va-riedad de elementos constructivos que reflejan la cantidad de intervenciones que se han lleva-do a cabo en el mismo.

De éste destacan sus 23 arcos apuntados de ladrillo macizo (60cm de espesor) trabados en ambas direcciones en planta baja. Su galería de arcos también de ladrillo macizo (6 en total: 4 apuntados y 2 de medio punto) (45 cm espe-sor) en planta primera de su fachada norte y sus muros de tapia en planta primera (en la fachada sur, en parte de los testeros y en el muro inter-medio, todos con huecos en forma de diferen-tes tipos de arcos realizados mediante alfices). Sus forjados son unidireccionales del bovedilla cerámica (dos de ellos apoyados sobre caneci-llos) y la cubierta inclinada antes de su derrum-be era de teja cerámica de par-hilera con enta-bicado de rasilla, aunque originalmente pudo ser plana con almenas (referencia (actualmente existe una de chapa metálica instalada por AVA para evitar la degradación del volumen).

Los volúmenes 2, 3 y 5 están construidos en base a las características de la arquitectura tra-dicional valenciana: muros de mampostería irre-gular (el volumen 2 con verdugadas de ladrillo), dinteles arco tabicado múltiple o con listones de madera y cubiertas inclinadas de teja cerámica de par-hilera cañizo o entabicado de rasilla.

El volumen 2, estaba destinado al almace-naje de alimento en ambas plantas. El volumen 3, en planta baja era utilizado como establo (aún existe el abrevadero) y la superior también estaba destinada al almacenaje. El volumen 5 está formado por las antiguas caballerizas.

Es imprescindible destacar la incoherencia en la composición de los huecos de las facha-das exteriores de los volúmenes 3 y 5, muestra de las numerosas intervenciones sufridas, con la presencia de arcos aislados, hoy cegados embebidos en los cerramientos de las mismas.

Por último, el volumen 4, es una construc-ción en seco de elementos metálicos, que se

apoya en el muro norte del conjunto. Éste fue construido por el propietario previo al actual, y es utilizado como almacén de herramientas y maquinaria para el trabajo del campo.

2. Evolución histórica e hipótesis del origen

A pesar de las diferentes investigaciones y teorías, todas ellas posibles y que poseen gran interés, para intentar datar el origen del conjun-to y esclarecer el uso para el cual fue construido (3), estas cuestiones continúan sin resolver.

Por esta razón, realizaremos un breve resu-men de lo que nos resultó más significativo de la información recogida respecto a la historia del edificio y expondremos; por un lado, nues-tra propia teoría respecto al uso original de la Granja, y por otro, la evolución que ésta ha te-nido según su encuentros constructivos.

El “Llibre del Repartiment” de Jaume I, es el primer documento al que se le asocia la primera referencia sobre la construcción (5). Así en el año 1242, tras la expulsión de los árabes, el caballero Pere Ferrer de Campedró, recibe tierras y bienes en el poblado de Sinyent por su contribución en la conquista (6).

Tras la muerte del caballero, sus albaceas venden sus posesiones en el año 1328 al Mo-nasterio de la Valldigna, perteneciente a la Or-den Cisterciense y es utilizada como Granja (7).

Ésta es muy productiva durante varios siglos tal como se recoge en las cuentas del Monasterio.

Pero el declive de la orden influye también a la Granja que no es mantenida como requie-re, y en 1696, el Monasterio describe la misma como mal procurada y decide arrendarla a dife-rentes particulares (8).

En 1842, en una de las desamortizaciones, la Granja fue subastada y tras una primera com-pra por Josep Montaner y Cebrià Rodrigo por 240000 reales que nunca se llevo a cabo, fue Pascual Maupoey el que terminó comprándola por 129000 reales (9).

Con el paso de los años y las sucesivas he-rencias, la Granja pasó a tener un número ele-vado de dueños, sin que ninguno de ellos se hiciera cargo del mantenimiento de la misma, hasta llegar al grado de degradación que pre-senta hoy en día.

Finalmente, en 2011 la Asociación Valen-ciana de Agricultores (AVA) compró los terrenos y el conjunto edificatorio incluido con el fin de

Page 33: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

33

establecer allí una finca experimental relacio-nada con nuevos cultivos y nuevas técnicas de regadío. El volumen principal había perdido la cubierta y la entrada agua cuando llovía, estaba degradándolo de forma acelerada. AVA decidió instalar una cubierta provisional de chapa metá-lica para detener este proceso, con el futuro ob-jetivo de llevar a cabo una intervención integral y convertir el inmueble en su sede protocolaria.

¿Pero antes de pasar a manos de Pere Fe-rrer de Campedró, cuál es su historia?

Nuestra teoría es que originalmente era una Casa Compuertas. Ésta es una construcción que va asociada a un azud, se ubica sobre las derivaciones de los ríos y permite o impide el paso del agua a diferentes canales o acequias mediante la apertura o cierre de compuertas ubicadas en los arcos, así se controla el reparto de la misma para el regadío, entre los propieta-rios de los diferentes campos.

Por otro lado, un azud es un mecanismo hidráulico, que consiste en la disposición de una barrera que atraviesa el cauce del río, ésta no retiene completamente su curso, pero si lo remansa y eleva el nivel del cauce y mediante la derivación se extrae agua para irrigar, poner en funcionamiento diferentes tipos de maquinaria como molinos hidráulicos o para el consumo propio (Fig. 18 y 19).

Esta afirmación ha sido deducida de una serie de evidencias que a continuación expo-nemos:

Primero, importancia histórica del reparto del agua y el paso del río (andando y en barca).

Desde los primeros asentamientos, el aprovechamiento agrario de la Ribera Baja ha sido una constante gracias a la fertilidad de sus tierras y al suministro de agua del río Júcar. Su particular clima con largas temporadas de se-quía contrastadas con intensas lluvias en pocos días (“gota fría”) ha provocado el desarrollo de numerosas técnicas para el máximo aprovecha-miento y reparto equitativo de este recurso im-prescindible para el cultivo.

Los romanos fueron los primeros en es-tablecer una red de acequias en la ribera del Júcar (S.II a.c-S.IV d.c). Existen estudios que sitúan la ciudad romana de Sucro en la locali-dad de Albalat de la Ribera (10) e indican que la vía Augusta discurría por esa zona. Además, ésta albergaba el único paso del río tanto a pie como en barca desde Alzira hasta Cullera (Fig 20 y 21).

Salvador Vercher Lletí menciona en una publicación que en el S.XVI por las tierras de la alquería Sinyent transcurría una acequia llama-da “Cequia Maiori”(11).

Luego, no es descartable que el origen resida en esta civilización. Aunque la mayoría de estudios previos la asignan al periodo árabe (S.VIII-XIII) o inicios del cristiano por sus arcos apuntados propios del arte gótico (12), por la referencia antes mencionada del «Llibre del Re-partiment» o por el mainel de la fachada sur, propio del siglo XIV. Nuestra hipótesis también tendría cabida en esta periodo, ya que los mu-sulmanes también poseían grandes conoci-mientos hidráulicos y agrarios.

Fig. 18. Dibujo funcionamiento azud (13) Fig. 19. Azud y Casa Compuertas de Antella. Foto: Adrián Chafes

Page 34: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

34

n. 3

· ju

ny 2

016

Segundo, ubicación geográfica y compa-ración con otros azudes y el antiguo paso de acequias.

Si miramos desde las alturas la parcela jun-to con el río se perciben aspectos imposibles de detectar de otro modo. Existen hasta tres azudes en un radio de 11 km si trazásemos una circunferencia con centro en el edificio estudia-do. Estos son el de Riola, Sueca y Cullera (da-tados en el S.XV) (13) (Fig.22), lo que indica que era un recurso muy utilizado en la zona. Ade-más, la ubicación de la Granja respecto del río cumpliría las características morfológicas que todo azud cumple: se realizan en los meandros de los ríos, se construyen las barreras en dispo-sición diagonal al curso del río para abarcar una mayor superficie y se deriva el agua por la parte convexa del cauce, hacia las compuertas, para aprovechar la fuerza centrifuga.

El antiguo camino de la Granja pudo ha-ber sido uno de los limites de la derivación (se compara con el azud de Antella, ya que este también dispone de casa compuertas (14)(Fig. 23,24,25 y 26).

Los arcos embebidos en las fachadas este y oeste del conjunto (Fig. 14), así como el gra-bado de 1763-65 de Juan de Roxas y Casimiro Medina, firmado por Tomás de Planes (Fig. 27 y Fig. 28), que representa la red de acequias exis-tente y sitúa el paso de éstas por la zona de la Granja, son también hechos que han llevado a la formulación de la presente teoría.

Tercero, adaptación del edificio en Granja por parte del Monasterio de la Valldigna (Or-den Cisterciense) y estudio patológico.

Esta orden religiosa, destacaba por sus conocimientos tanto hidráulicos como agrarios y eran considerados motores de desarrollo en

Fig. 20. Azud de Carcaixent. Permite cruzar el río a pie y en barca (Foto realizada por el periódico Las Provincias)

Fig. 22. Mapa de azudes de la Ribera Baja

Fig. 23. Azud Antella Fig. 24. Azud Antella (Foto de sala2500 (viajeros.minube.com))

Fig. 26. Antiguo camino Gran-ja Sinyent (Foto: Eduardo Gay)

Fig. 25. Granja Sinyent

Fig. 21. Mapa del probable paso romano del Júcar (14)

Page 35: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

35

los territorios donde se establecían, Una condi-ción imprescindible para la elección de un nue-vo asentamiento era la proximidad a un río. A continuación, una de sus primeras acciones era la construcción de un azud para disponer de agua, tanto para consumo propio como para regar sus terrenos. Su existencia previa podría haber sido una de las razones de la compra por parte del monasterio (15).

La realización del estudio patológico, refle-ja la elevada presencia de humedad constante por capilaridad en la base de los muros y pilares (Fig. 31 y 32). Como se indicará en el punto del estudio patológico, una de las posibles causas es la eliminación de antiguas acequias median-te rellenos antrópicos o a la existencia de un al-jibe bajo tierra que pudo ser construido cuando

se eliminó el hipotético azud (16) y podría tener relación con el pozo bajo uno de los arcos de la fachada norte del volumen principal (Fig. 29). Éste está conectado al río, presumiblemente mediante un “qanat” (Fig. 30).

Como conclusión, no podemos confirmar nuestra hipótesis, pero sí que hay suficientes pruebas objetivas, para que ésta sea estudiada con más profundidad en el futuro. Estudios que requerirán técnicas más sofisticadas y serán las encargadas de confirmarla o desecharla.

3. Evolución constructivaLa siguiente estimación subjetiva, se ha

realizado tras el estudio de los datos recogidos de la recopilación bibliográfica y los datos ob-tenidos del análisis constructivo.

Fig. 27. Grabado Real Acequia Júcar. Realizado por Casimiro Me-dina y Juan de Roxas y firmado por Tomás de Planes (1763-65) (16)

Fig. 29. Poz ubicado en la fachada norte del volumen principal (Foto: Eduardo García-Granero)

Fig. 30. Ejemplo de qanat (20)

Fig. 31. Mapa de humedades. Fachada sur Fig. 32. Mapa de humedades. Fachada norte volumen principal

Fig. 28. Zoom en la zona de la Granja Sinyent sobre el grabado de la Real Acequia Júcar. Realizado por Casimiro Medina y Juan de Roxas y firmado por Tomás de Planes (1763-65) (16)

Page 36: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

36

n. 3

· ju

ny 2

016

Primera etapa: ¿Azud y Casa Compuertas?A este periodo podrían pertenecer los arcos de planta baja del volumen principal. Su espesor

y su disposición para trabajar en dos direcciones capacitan la estructura para resistir grandes es-fuerzos (como el cauce de un canal). Es importante remarcar la junta constructiva entre los arcos de ladrillo y el muro de tapia superior, o el arco de la fachada este, que indica que éstos se extendían sobre una superficie mayor (Fig. 33,34 y 35).

Segunda etapa: La Barca de Corbera.Durante los siglos XIII y XIV, tras la reconquista del Reino de Valencia por las tropas de Jaime I,

las tierras a las que pertenece la Granja Sinyent pasan a formar parte de la Corona de Aragón.Se construye una primera planta de solo una crujía sobre los arcos existentes en planta baja

(17). La otra crujía simplemente se cubre con el mismo tipo de cubierta plana (Fig. 36 y 38). En esta fase se dota al edificio de un carácter más señorial, mediante la construcción de varias estancias para uso privado del señor de las tierras. Este carácter se lo dan algunos elementos característicos como los huecos geminados de la fachada sur, con columnas de piedra a modo de mainel (Fig. 8) por el exterior, y los “festejadors” por el interior (Fig. 37).

Tercera etapa: Fortificación.Presumiblemente, tiene lugar tan solo unos años después de las intervenciones descritas en

la etapa anterior, pero se diferencia de ésta porque se realizan cambios significativos en el edificio. Se añaden en la planta superior dos torres a los extremos del edificio lo que dota al edificio de

un carácter más defensivo. Se puede apreciar la separación entre la galería de arcos central de la fachada norte y los extremos de la misma (Fig. 41).

Esta modificación podría deberse a la necesidad de protección frente a posibles saqueos de los beneficios recogidos por el cobro del paso del río (Fig. 39). Destacan las molduras de la fachada este para colocar un estandarte (Fig. 40).

Cuarta etapa: Monasterio de la Valldigna.Transcurre desde el siglo XIV, desde la adquisición de la Granja por el Monasterio de la Valldig-

na hasta el siglo XIX, cuando tras la desamortización pasa a manos privadas. Durante esta etapa se producen muchos cambios y modificaciones, que por la inexistencia de información histórica, ha sido imposible fechar con exactitud, por lo que se ha dividido en tres fases diferenciadas (Figura 42,43 y 44).

En la primera fase, se construye la galería que unía las dos torres de los extremos del edificio. Ésta estaba formada por cuatro arcos apuntados, y uno de medio punto, sobre los que apoya una cubierta a un agua. Más tarde, en una segunda fase, se elimina la cubierta plana existente, se realiza una cubierta inclinada a dos aguas, se abre el arco de medio punto en una de las torres y se com-pleta el muro exterior de la galería hasta la altura de la nueva cubierta. Por último, en una tercera actuación, se construyen el resto de volúmenes que conforman la parcela tal y como los conocemos hoy. Existen años marcados en sillares de la fachada este y oeste que datan la intervención a princi-pios del siglo XIX, pero como antes se ha mencionado, ésta se realizó sobre preexistencias tal como revelan las huellas de antiguos arcos y huecos en los muros.

Quinta etapa: Vivienda.Comprende desde que la casa es subastada en 1842 y pasa a manos de dueños privados, has-

ta el año 1982, cuando tras la Pantanada de Tous, es abandonada por sus inquilinos. Asociamos a esta etapa el tapiado de los arcos tanto superiores como inferiores porque pasa a convertirse en vivienda, (aunque los monjes también podrían haber sido los artífices de dicha actuación), y se crea la puerta de acceso desde el patio (Fig. 45). También en esta etapa se construyen dos pequeñas estancias adosadas al edificio principal ocupando parte de las caballerizas (Fig. 47).

A pesar del abandono del edificio, los campos de cultivo se mantienen en uso, y se construye un almacén para la maquinaria y herramientas para el trabajo del campo, situado al norte de la par-cela (volumen 4) (Fig. 46).

Page 37: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

37

Fig. 33. Etapa 1

Fig. 36. Etapa 2

Fig. 39. Etapa 3

Fig. 34. Huella arco en fachada este (Foto: Eduardo García-Granero)

Fig. 37. Festejador

(Foto: Eduardo García-Granero)

Fig. 40. Molduras para estandarte

(Foto: Eduardo García-Granero)

Fig. 35. Evidencias de la etapa 1. Fachada este

Fig. 38. Disposición de canecillos

Fig. 41. Separación galería arcos central y extremos

Fig. 42. 3ª actuación

Fig. 45. Etapa 5

Fig. 43. 4ª actuación

Fig. 46. Nave para almacenaje(Foto: Eduardo García-Granero)

Fig. 44. 5ª actuación

Fig. 47. Caballerizas vistas desde patio(Foto: Eduardo García-Granero)

Page 38: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

38

n. 3

· ju

ny 2

016

Sexta etapa: AVA.Tras casi tres décadas de abandono, en el año 2011 la Granja Sinyent es adquirida, junto con las

tierras de cultivo colindantes, por la Asociación Valenciana de Agricultores (AVA) para la producción de cultivos experimentales. Desde el momento de la compra, AVA muestra interés por el edificio y por la restauración y recuperación del mismo. Debido a su abandono de los últimos años, el dete-rioro de los edificios es bastante notable, por lo que en el año 2014 se realiza un proyecto de esta-bilización en el que se construye la cubierta metálica actual (Fig. 48 y 40) y se apean los forjados de planta primera. Además recuperan la antigua toma del Río Júcar que podría tener alguna relación con la Granja (Fig. 50).

4. Análisis patológicoEl levantamiento de planos, los mapas

de lesiones, el estudio exhaustivo de los ele-mentos y materiales que componen el edificio, acompañado de la realización de ensayos tan-to en el laboratorio como en el propio edificio, han sido la base para determinar que lesiones sufre el edificio. Para la clasificación de éstas se han dividido según su origen en físicas, quími-cas y mecánicas, y se han realizado fichas que recogen las causas, el estado de la lesión, su localización, su posible reparación y su proceso patológico.

El paso del tiempo junto con la falta de mantenimiento provocó el desplome de la cu-bierta por deformación y pudrición de los pares de la cubierta. La ausencia de la misma junto con los daños provocados por el gran número de inundaciones a lo largo del tiempo favoreció la degradación acelerada el inmueble.

Como lesiones físicas, las más importantes son por un lado la presencia de humedades de filtración. Éstas se deben al desprendimientos de las fachadas y cubiertas, el poco vuelo de los aleros y el elevado número de grietas y fi-suras existentes. La interacción del agua con los diferentes elementos provoca su progresi-va erosión física. Y por otro lado, sobre todo, la humedad de capilaridad constante, presen-te en la globalidad del conjunto, cuya causa puede deberse a diferentes motivos. El estudio geotécnico determinó que el nivel freático se encontraba a 3,5 m de profundidad y que el terreno estaba compuesto por un estrato de 1 m de tierra vegetal y bajo éste un estrato de 7 m de limos arcillosos. La impermeabilidad del mismo, evitaría la circulación del agua, así que la presencia de humedad podría deberse a la eliminación de antiguas acequias mediante rellenos antrópicos, mucho menos impermea-

bles, que sí permiten el paso del fluido o por la presencia de un aljibe construido bajo la Gran-ja. También la ausencia de pavimentación y la falta de protección en el arranque de los muros, favorece la ascensión capilar, ya que el agua fil-tra por el terreno y asciende por ellos (Fig. 51, 52 y 53).

En cuanto a las lesiones mecánicas. Pri-mero, existen numerosas grietas y fisuras (Fig. 54,55 y 56). La causas principales de éstas son la falta de oposición a los movimientos de di-latación y contracción producidos por cambios de temperatura por la falta de atado en corona-ción tras la perdida de la cubierta o la falta de traba entre diferentes elementos constructivos. Destacan la presencia de grietas de tamaño considerable en el muro central del volumen principal y en su fachada norte.

Segundo, la flecha de diferentes elemen-tos como forjados y dinteles por la perdida de resistencia de estos por el paso del tiempo. Así como la gran cantidad de desprendimientos tanto de acabados continuos como de elemen-tos particulares que generan en el edificio una imagen muy precaria. Estos son consecuencia de las diferentes humedades (Fig. 40 y 41).

Respecto a las lesiones químicas, no hay una elevada presencia de ellas. Las existentes son también consecuencia de la elevada hume-dad presente.

Dentro de ellas, cabe mencionar la pu-drición de pares y rastreles de la cubierta, así como de las viguetas de madera que forman los forjados. Estos elementos pierden capaci-dad estructural y se potencia su deformación por flecha antes mencionada. La presencia de organismos (Fig. 57,58 y 59), para el desarrollo de estos se tienen que dar unas condiciones particulares relacionadas con el ph del subs-trato, humedad, temperatura e iluminación

Page 39: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

39

Fig. 48. Cubierta provisional

Fig. 51. Mapa de humedades. Sección por el patio

Fig. 54. Desprendimiento humedad

Fig. 57. Moho en V1 Fig. 58. Detritus de insectos xilófagos en V3 Fig. 59. Avisperos en V1

Fig. 52. Desprendimiento humedad

Fig. 55. Grieta en V1

Fig. 53. Desprendimiento humedad

Fig. 56. Griega en fachada norte del V1

Fig. 49. Cubierta provisional vista desde el interior

Fig. 50. Antigua toma del río(Fotos: Eduardo García-Granero)

Fotos: Eduardo García-Granero

Page 40: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

40

n. 3

· ju

ny 2

016

específicas tal y como ocurre en la Granja. Or-ganismos como musgos y moho en diferentes puntos de las fachadas, así como en la mayoría de las cubiertas.

Por último se detectan de forma localizada el ataque de animales, como insectos xilófagos, en diferentes vigas y viguetas de madera que conforman el forjado del volumen 3, además de gran cantidad de avisperos en los muros de tapia del volumen 1.

5. IntervenciónComo último punto del trabajo, se realizó

una propuesta de intervención. Aunque para realizarla de forma óptima, sería necesario el estudio del subsuelo de la Granja, mediante una serie de catas o procedimientos mas sofisti-cados, para saber que altura tenía ésta original-mente, que composición tienen los cimientos o que hay bajo ella. Para el trabajo se adopta-ron unas hipótesis como válidas y se realizó una aproximación de la futura sede protocolaria de AVA. (Fig. 60,61 y 62)

El proyecto, está dirigido principalmente a eliminar las causas de las lesiones y reparar las mismas, tanto mecánicas, físicas como quí-micas. Las actuaciones van todas en una direc-ción, volver a poner en valor la estructura del inmueble y recuperar la imagen que la Granja pudo haber tenido en el momento de la desa-mortización. Las actuaciones más importantes, se pueden resumir en intervenciones estructu-rales, frente a la humedad y tratamiento de las fachadas.

Las estructurales incluyen, primero, el zunchado de la coronación de los volúmenes mediante hormigón armado que ate los cerra-mientos entre ellos y lograr, de ese modo, dotar de una mayor estabilidad al conjunto.

Segundo, un zuncho también de hormi-gón armado, a la altura de planta primera en la fachada norte para recibir las cargas de los arcos superiores y transmitirlas directamente a las pilastras de los inferiores, así poder eliminar el relleno de los arcos que permitirá una mayor entrada de luz al interior del volumen.

Tercero, dado que los forjados actuales de los edificios están, en su mayoría, en muy mal estado, se sustituyen estos por otros con apa-riencia similar a los originales, pero que cum-plen con las exigencias de la normativa actual y las necesidades de nuevo uso de los edificios.

Cuarto, la reparación de las grietas. Una vez eliminada la causa que las ha provocado al realizar el zuncho superior se actúa sobre ellas mismas. Por un lado, sobre aquellas grietas cuyo alcance ha provocado la perdida de com-ponentes del muro, como ladrillos o mortero, se realizará una reconstrucción en el contorno de la grieta con elementos recuperados de la obra y con un mortero no expansivo. En las zo-nas de unión se realizará una junta constructiva. Por otro lado, en las grietas cuyo alcance no ha provocado la pérdida materiales del muro, se intervendrá en la lesión mediante cosido de la grieta para lograr que el muro siga trabajando de manera conjunta.

Las intervenciones frente a la humedad, por su parte, recogen otro abanico de solu-ciones. El drenaje del terreno para eliminar el agua existente en el subsuelo, tanto la que circula por las antiguas acequias como la que marca el nivel freático. Se localizan estas aguas, mediante un estudio de la zona con georradar y se drenarán mediante tubos de drenaje para reconducir el agua hacia zonas de cotas más bajas o al mismo río para su evacuación.

Se realiza una pavimentación de 3 m de an-cho en el perímetro exterior de los volúmenes y por todo el patio interior, para evitar la filtra-ción de agua al terreno y que ascienda por los muros. El agua se recoge con sumideros que la conducen a la red de saneamiento. Para com-pletar las dos últimas soluciones, se realizará un forjado sanitario en la planta baja de los edifi-cios. El forjado se eleva sobre el nivel del suelo una altura de 1 m., favoreciendo la ventilación del terreno para evitar la aparición de humedad y permitiendo su registro y su mantenimiento.

Para hacer frente a las humedades produ-cidas por filtración, se eliminan las cubiertas y se reconstruyen otras nuevas. Como solución se realiza una cubierta tradicional de la comuni-dad valenciana recubierta, adecuada a las con-diciones de confort y de habitabilidad exigidas por la normativa actual. Se reutilizan las tejas cerámicas del edificio original.

Por último, respecto al tratamiento de la fachada. Se liberan los arcos y huecos tapia-dos, de este modo se recupera la luminosidad y recorridos originales. Respecto al desgaste de los cerramientos por el paso del tiempo, se limpian, sanean y se aplican nuevos morteros y enlucidos una vez eliminadas las causas. Los

Page 41: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

41

nuevos materiales serán resistentes a la hume-dad y compatibles con los propios del edificio. Se llevarán a cabo intervenciones en elementos constructivos singulares como los dinteles, que serán reconstruidos sustituyendo los elementos dañados, los alféizares, sustituidos por piezas cerámicas con inclinación, y las carpinterías, tanto exteriores como interiores, que serán reemplazadas por otras nuevas.

Esperamos que todos los esfuerzos rea-lizados por tantas personas, sirvan para dar a conocer esta joya de la cultura valenciana, que ha sido testigo de tantos siglos de historia. Su pronta rehabilitación, así como que acoja algún tipo de actividad, es fundamental para que lo sea de muchos más.

Referencias(1) Ha establecido allí una Finca Experimen-

tal para la investigación de los diferentes avances en el area de la agricultura.

(2) Existen partidas de bautismo en el Archivo Parroquial de Polinyà del Xúquer en el que figura Sinyent como lugar de nacimiento.

(3) I. Matoses defiende que su origen podría estar ligado al cobro del paso del río (está documentado el paso del mismo por la se-ñoría de Corbera).

Por otro lado, Iborra. F lo asocia a una po-sible residencia señorial basándose en la presencia, en la fachada este, de unas pie-zas para la colocación de un estandarte.

(4) Federico Iborra defiende en su informe para catalogación del edificio defiende ba-sándose en el libro de Francesca Español en “Los materiales prefabricados gerun-denses de aplicación arquitectónica” (“La producción y comercialización de ejes es-tandarizados y elementos de piedra de Gerona empezaron a adquirir importancia en la primera mitad del Siglo XIV”) que el mainel del alfiz central de la fachada sur es de piedra de Gerona y por lo tanto el in-mueble pertenecería al siglo XIII o XIV.

Es considerado perteneciente al estilo gó-tico civil, entre otras cosas por sus arcos apuntados. Pero la estructura de éstos (60 cm de espesor) contrasta con la conducción de los esfuerzos mediante nervios hasta el terreno y la búsqueda de la ingravidez.

Éstos estudios parciales, a tener en cuen-ta, no son concluyentes en una edificación realizada como suma de tantas interven-ciones.

(5) García Oliver, F. 1998. “Cistercencs al País Valencià: El Monestir de Valldigna”, Valen-cia: Ed. Tres i Quatre. Página 35.

Fig. 61 y 62. Fotomontaje de posible intervención. Renders realizados por Iker Santos Blanco

Fig. 60. Sección resumen de las intervenciones propuestas

Page 42: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

42

n. 3

· ju

ny 2

016

(6) I. Matoses defiende que su origen podría estar ligado al cobro del paso del río (está documentado el paso del mismo por la se-ñoría de Corbera.

Por otro lado, Iborra. F lo asocia a una po-sible residencia señorial basándose en la presencia, en la fachada este, de unas pie-zas para la colocación de un estandarte.

(7) “Dichas granjas, producto en su mayoría de donaciones por parte de la nobleza, se sitúan en torno al monasterio, y a una distancia de no más de 12km aproxima-damente respecto de éste. Se trataba de explotaciones agrarias que agrupaban propiedades, y en las que se alojaba una pequeña comunidad de conversos al fren-te de los cuales estaba el grangiarius o granjero, que era el converso encargado de dirigir la explotación, y a su vez rendir cuentas al monje cillerero o cellerarius, que puntualmente las visitaba”. (López López, Jorge Manuel. 2012. “Sistemas hidráulicos en los monasterios cistercienses de la co-rona de Aragón: Arquitectura y sostenibili-dad”. Alicante: Universidad de Alicante).

(8) Ciscar Pallares, E. 1997. “La valldigna si-glos XVI y XVII. Cambio y continuidad en el campo valenciano”, Valencia, Ed. Diputa-ción de Valencia.

(9) Brines i Blasco, J. 1973 “La desamortitza-ció del Monestir de la Valldigna. (en Primer congreso de historia del Pais Valenciano)”. Valencia: Universidad de Valencia.

(10) Entre otras cosas por los yacimientos ibe-ro-romanos descubiertos en L’Alteret de la Vintihuitena.

(11) A les terres de l’alqueria de Sinyent, en 1294, es fa menció d’una “Cequia Maiori”.

Vercher Letí, Salvador. 2014. “El naixement de la sèquia Major de Corbera a comença-ments del segle XVI”. Arxiu municipal d’alzira.

(12) Es poco probable que sea de época visi-goda (S.V-S.VII) si nuestra teoría es correc-ta, ya que éstos no tenían conocimientos agrarios.

(13) “1.Agua, territorio y cultura del regadío en la Ribera”

(14) Casa Compuertas que se asienta sobre un puente de ladrillo macizo compues-to por tres arcos correspondientes a tres compuertas. El azud tiene origen árabe y

ésta es una construcción del año 1737 y de planta rectangular con 54 pies de lon-gitud, 27 pies de latitud y 21 de altura. Las fachadas perpendiculares a la dirección del canal están compuestos por tres arcos en concordancia con los arcos del puente inferior. (www.antella.es)

(15) López López, Jorge Manuel. 2012. “Sis-temas hidráulicos en los monasterios cis-tercienses de la corona de Aragón: Ar-quitectura y sostenibilidad”. Alicante: Universidad de Alicante.

(16) El estudio geotécnico situaba este a una cota de 3 m bajo tierra así como la presen-cia de limos arcillosos (estrato muy imper-meable) entre las cotas -1 y -8 m.

(17) Se ha considerado la anterior existencia de almenas y de la cubierta plana, tras el análisis de los estudios previos de I. Ma-toses, C. Mileto o F. Iborra, a pesar de no haber encontrado restos de éstas durante el levantamiento planimétrico (aunque si existen troneras en el muro central del vo-lumen principal).

Bibliografíaaavv. 1996. “Castillos, torres y fortalezas de la

Comunidad Valenciana”. Valencia: Levan-te.

esPañol, F. 1999, “Los materiales prefabricados gerundenses de aplicación arquitectónica. (siglosXIII- XV)”, In L’artista-artesà medie-val en la Corona d’Aragó. Lérida: Universi-dad de Lleida. 77-119.

GasCón, V. 1996, “Florones del Señorio Valldig-nense”, Tavernes de Valldigna: Coopera-tiva Agrícola y Caja Rural de Tavernes de Valldigna.

iBorra, F. 2012. “La imagen y la arquitectura del palacio del monarca en los reinos de Va-lencia y Mallorca durante el siglo XIII”, En Las artes y la Arquitectura del Poder, Aca-tas del XIX Congreso del CEHA. Castellón de la plana: Universidad Jaime I.

iBorra Bernard, F. “Informe para el expediente de Catalogación de Edificio en Polinyà de Xúquer”.

iBorra, F. 2013. “Corte y cortesanos: Evolución tipológica residencial y ecos del palacio del monarca en el Reino de Valencia entre los siglos XIII y XV”. Anales de la historia del arte 23 (II):469-485.

Page 43: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

43

mileto C., veGas F., GarCía soriano l., Cristini V. 2015. “Earthen architecture: Past, present and future” (London: Taylor and francis group, 2015) 269-276.

matoses ortells, Ignacio. 2013. “Desvelando el arcano de la ribera del Júcar. La casa de Sinyent”. En: Construcción con tierra. Pa-sado, presente y futuro. Congreso de Ar-quitectura de tierra en Cuenca de Campos 2012. Valladolid: Cátedra Juan de Villanu-eva. Universidad de Valladolid. 93-100.

mileto, Camila y veGas, Fernando. 2010. “La restauración de la tapia en la península ibérica”. España: argumentum y tc cua-dernos.

verCher lletí, Salvador. 2014. “El naixement de la sèquia Major de Corbera a comen-çaments del segle XVI”. Arxiu municipal d’alzira.

lóPez Gómez a. 1974. “el oriGen de los rieGos valenCianos. los Canales romanos” valenCia: Cuadernos de GeoGrafía numero 15, Univer-sitat de València. Departament de Geo-grafia. 1-24.

lóPez lóPez, Jorge Manuel. 2012. “Sistemas hi-dráulicos en los monasterios cistercienses de la corona de Aragón: Arquitectura y sostenibilidad”. Alicante: Universidad de Alicante.

ConfederaCión hidroGráfiCa del JúCar. “01.vida e historia entorno al JúCar”.

ConfederaCión hidroGráfiCa del JúCar. “02un Plan Para defender la rivera”.

veGas, F., mileto, C. 2014. “Aprendiendo a res-taurar: Un manual de restauración de la arquitectura tradicional de la Comunidad Valenciana”. Valencia: Colegio Oficial Ar-quitectos de la Comunidad Valenciana (COACV). 2014.

verCher lletí, S. 2009. “La senyoria de Corbera en l’època de Jaume I (1238-1276)”, Cor-bera: Ajuntament de Corbera. 74-75

memBrano tena, Joan Carles. 2012. “Toponimia Sucronense en Valencia”. Universidad de Barcelona. Revista: Biblio 3w. Revista Bibli-ográfica de Geografía y Ciencias Sociales.

GarCía oliver, F. 1998. “Cistercencs al País Va-lencià: El Monestir de Valldigna”, Valencia: Ed. Tres i Quatre. 35

CisCar, E. 1997 “La valldigna siglos XVI y XVII. Cambio y continuidad en el campo valen-ciano”, Valencia: Diputació de Valencia. Ajuntament d’Ajuntaments. 357.

Brines i BlasCo, J. 1973 “La desamortització del Monestir de la Valldigna. (en Primer con-greso de historia del Pais Valenciano)”. Va-lencia: Universidad de Valencia.

estarliCh, M., Estarlich, R. “El rey Jaime I y Antella”. http://cronistadeantella.blogspot.com.es

www.antella.es

www.dival.es

www.laverdad.es

Page 44: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

44

n. 3

· ju

ny 2

016

1. Sobre sus orígenes, la Barca de Albalat o de Corbera.

El Lloch de Sinyent, formaba parte un con-junto de asentamientos poblacionales (Llíber, Aytona, Ariola, Monçalbà, Corbera, Alcudia, Benilotja, Othos, Fortaleny, Matada, Montca-da, Polinyà, Nacla, Beniacir, etc.) que consti-tuían el término del Señorío de Corbera, que en 1418 se denominó Vila y Honor de Corbera, por privilegio otorgado por el rey Alfonso el Magnánimo.

El modelo de organización territorial se mantuvo al menos desde época islámica, don-de el Castillo de Corbera, era el Hisn que con-trolaba, gestionaba y defendía la red de alque-rías que de él dependían.

El lugar tuvo una importancia significativa porque fue un destacado paso del río Júcar en-tre los ya conocidos en Alzira y Cullera. En las

crónicas del rey Jaime I ya se describe como el punto escogido para atravesar el río en su cabalgada a la Ribera del Júcar: “E espeream-lo tro al matí;e quan vim que no venia,cargam nostres azembles e trobam nostra algara en ribera de Xúquer; e anam a passar a Albalat e estiguem aquí Quatre dies. E era la guerra tan sollevada que no hi poguem pendre sinó seixanta sarraïns que hi presem entre tota la cavalgada.”

Era habitual el paso del río por zonas lla-madas guales, curiosamente así se denomina la partida en la que se encuentra la casa de Sin-yent, donde la poca profundidad del río permi-tía el paso a pie o en caballo. Cuando esto no era posible, se cruzaba en barca. En el reinado de Jaime I se cuidó de que los posibles usos del agua del Júcar no impidiesen su navega-ción, por lo que es lógico pensar que se redu-

Ignacio Matoses OrtellsArquitecto y Arquitecto Técnico

Máster en Conservación del Patrimonio Arquitectónico.Inspector de patrimonio de los SSTT de Cultura de la G.V.

email: [email protected]

de la Casa de Sinyent

pasado,

P R E S E N T E y futuro

Page 45: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

45

jeran las opciones de encontrar zonas de paso del río a pie.

Analizando la implantación urbana del municipio de Albalat, se detecta que el núcleo histórico está orientado hacia la casa de Sin-yent. Es a partir de la construcción del puente de Hierro, 1918, cuando el municipio se amplía con una trama ortogonal al “carrer del pont”. Como hemos visto existen numerosos topó-nimos que verifican la existencia del paso, la partida del gual, donde se encuentra la casa, el “carrer de la barca”, él más cercano al río del casco histórico, o el propio nombre del muni-cipio, Al-Bãlat que en árabe significa calzada o pavimento de piedra y que denota la importan-cia histórica de este paso del río Júcar.

Salvador Vercher comenta la recaudación del Señorío de Corbera, en el año 1263, “… muy por encima de la explotación de los mo-nopolios (hornos, molinos, barca…)” afirman-do posteriormente “Otros privilegios reales serán el horno de Riola, de los que se obten-drán unos beneficios de 16 sueldos y medio y la <barcha de corbera>, esto es, el paso que hacia viable la comunicación con el margen iz-quierdo del Júcar. De las tres posibles ubica-ciones para la barca, Polinyà, Riola o Fortaleny, parece que el paso se situaba en la primera. El paso de personas y mercancías o ganados reportaba unas ganancias considerables eva-luadas en 510 sueldos.”

Existe un expediente de 21 de marzo de 1752, en el Archivo de la Vila i Honor de Cor-bera, denominado “Acuerdo sobre que se fi-jen los Caminos o Caminasos de la calzada de Llaurí y el de Sinyent que va de la Barca de Al-balat a Corbera” que narra el interés por man-tener el camino que va de Corbera a la barca de Albalat, libre de cultivos de moreras y olivos que lo habían invadido.

Otro expediente del mismo archivo, fe-chado el 28 de abril de 1781 trata sobre la “Destitución y nombramiento de la guardia de la Granja” explica el requerimiento de empleo de Alguacil Celador de la Granja de Sinyent “que es propia del monasterio de la Valldig-na” para evitar la tala de árboles que se había producido con el anterior cargo. Destaca uno de los argumentos que sostienen la petición “considerando su merced fuese de mucha con-veniencia para conservar el paso del Barco de Albalat que suele verse muy peligroso por las talas y hurtos que se hacen y pasan a dicha villa de Albalat a vender leña y frutos...”

Estos documentos sostienen la hipótesis formulada en el anterior trabajo sobre la Casa de Sinyent “Desvelando el arcano de la Ribera del Júcar. La Casa de Sinyent”, sobre la vincu-lación del edificio con el paso del río Júcar, al menos en sus orígenes, ya que con posteriori-dad fue adaptado constructivamente a los nue-vos usos del edificio.

Fig. 1. Vista aérea de Albalat de la Ribera,

donde se observa el núcleo histórico

orientado hacia la casa de Sinyent, abajo a

la izquierda. Fuente Google Earth.

Page 46: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

46

n. 3

· ju

ny 2

016

Fig. 2. Expediente de “Acuerdo sobre que se fijen los Caminos ó Caminasos de la calzada de Llaurí y el de Siñent que va de la Barca de

Albalat a Corbera”. Archivo de la Vila y Honor de Corbera, Riola, año 1752.

Page 47: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

47

2. Estado actual del edificio.Del levantamiento de planos obtenemos que se trata

de un edificio de planta rectangular, simétrica, de dimen-siones contenidas (20 m. x 8,67 m.), caracterizada por la gran cantidad de vanos que perforan su estructura mura-ria. Tales huecos, cuyo trazado se resuelve en su mayoría con arcos ojivales, fueron construidos con fábrica de la-drillo, a excepción del acceso principal que es de sillería. El nivel superior es de tapia calicostrada, excepto en las esquinas y los huecos, donde las tapiadas se traban con la fábrica de ladrillo.

En planta baja, resultaría un espacio porticado, de marcado carácter diáfano, de no ser por que la mayoría de estas aperturas fueron cegadas con posterioridad. Dicha implantación estructural es característica en la arquitectu-ra gótica, para espacios de uso público o almacenamien-to, encontrando referentes en lonjas y atarazanas, o en el caso más cercano constructivamente, l ‘Enginy d’Oliva.

Por el contrario, en la parte superior, el tratamiento del edificio se acerca tipológicamente al de una vivienda señorial de naturaleza rural. Aparecen insertados en la ta-pia tres huecos geminados, de los cuales, solo se conserva en uno de ellos una columnilla de piedra labrada a modo de parteluz. Elementos como el mainel, los “festejadors” y las molduras de las puertas manifiestan la intencionalidad de distinción, confiriéndole a estas estancias un carácter noble o de ostentación económica. Recientemente se ha-lló, sobre la colapsada bóveda tabicada de la escalera, un fragmento de escalera de caracol original. Además se lo-calizaron vestigios de los despieces fingidos de sillar que adornaban los muros, con motivos decorativos floreados.

Los testeros son de composición similar, en el nivel inferior se sitúan dos arcos que continúan la sucesión pe-rimetral y a su vez delimitan las crujías formadas por los muros de fachada y el muro interior. En el muro nordeste, que en la actualidad y a diferencia del otro extremo per-manece exento, existe un hueco vertical muy esbelto que daba acceso a dos piezas pétreas empotradas en la tapia y superpuestas, que presumiblemente estaban destina-das a alojar algún tipo de estandarte.

La cubierta que se conservó, era inclinada a dos aguas, de teja curva sobre cañizo y pares de madera. To-davía se conservan elementos de la cubierta original, que era plana apoyada sobre canes de piedra, con una ligera pendiente hacia el alzado principal. Se sabe que no tenía almenas, sino aspilleras repartidas por el antepecho de la cubierta, el cual fue eliminado en el alzado principal para introducir el alero de la nueva cobertura, aunque se conservan los mechinales de los desagües, los canes de apoyo del forjado y el antepecho en el frente posterior, que fue sobre elevado para disponer la cumbrera de la nueva cubierta.

Fig. 3 Despiece de sillar con motivos en forma de flor.

Figs. 5. Restos de la escalera de caracol original.

Figs. 4 Hueco de carácter señorial, sobre ella se

aprecian los desagües de la cubierta plana.

Page 48: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

48

n. 3

· ju

ny 2

016

El más extraño, por su composición poco común, es el alzado orientado a norte. En la ac-tualidad se encuentra abierto al patio y está for-mado por una superposición de dos niveles de fachada definidos por una sucesión arcos. En el nivel superior se distingue una parte central de arcos que parecen configurar una galería entre dos cuerpos más elevados en los extremos. Se sabe que esta galería disponía de una cubierta en un nivel inferior a la cubierta del volumen principal ya que sobre ella aparecen las aspille-ras que conectaban la cubierta principal con el frente norte, el que recae sobre el río.

El edificio fue ampliado a lo largo de su historia, añadiéndole volúmenes que respon-den a las necesidades de su alteración funcio-nal, de edificio construido para gestionar el privilegio del paso del río a complejo de explo-tación agrícola, alquería o Granja de Sinyent, con caballerizas, patio, almacenes, cocina, etc.

Desde el punto de vista constructivo, nos encontramos con un edificio que alterna el uso de tres materiales, la tierra, la cal y el ladrillo. Se asienta sobre fábrica de ladrillo, de 65 cm de espesor, tomado con mortero de cal. Alcanzada cierta altura, la fábrica de ladrillo sirve de apoyo al muro de tapia mixta, con núcleo de tierra y cal y machones de fábrica de ladrillo en los extremos.

El uso de esta técnica constructiva permi-te que el muro quede mejor arriostrado que con los encuentros en esquina que se realiza-ban con el muro de tapia tradicional y a su vez refuerza un punto de debilidad constructiva como es la esquina.

El alzado norte, a diferencia del resto, se ejecutó en su totalidad con fábrica de ladrillo,

al componerse de un alto porcentaje de hue-cos, aunque posteriormente fue sobre elevado con tapia calicostrada.

3. Intervención urgente de estabilizaciónLa casa sufría un colapso parcial de su cu-

bierta, lo cual había afectado a parte del for-jado de planta primera y de la escalera. Esta situación favorecía la entrada de agua, que es-taba debilitando la estructura, y provocado la pudrición y disgregación de sus materiales.

Por otro lado, el hundimiento de la chime-nea, y la acumulación de sus escombros propi-ciaron la apertura de una grieta en una esquina del alzado norte, que contribuía al desplome del testero nordeste, poniendo en peligro la estabilidad del edificio.

La Asociación Valenciana de Agricultores promovió una actuación de emergencia en el año 2014 financiada por la fundación Pere Compte. Se procedió a la limpieza, desescom-bro y consolidación estructural, realizada me-diante apuntalamiento de todo el edificio, para evitar el colapso y facilitar su acceso en condi-ciones de seguridad.

Se construyó una sobrecubierta provisio-nal, que protege el edificio frente al riesgo de lluvias, eliminando los restos de la cubierta existente, que amenazaba la estabilidad del edificio, habiendo confirmado previamente que se trata de un elemento impropio y añadi-do al edificio en su última transformación.

Además se realizaron testigos de control de las fisuras existentes para que los futuros trabajos de recuperación del edificio conside-ren tengan datos sobre la situación estructural.

Fig. 6. Alzado norte donde se observa el colapso parcial de la

cubierta y la grieta en la esquina, 2013.

Fig. 7. Sobrecubierta provisional.

Page 49: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

49

Esta actuación ha conseguido frenar el deterio-ro progresivo que sufría el edificio y su conse-cuente pérdida.

4. Hacia una recuperación adecuada del conjunto.

El edificio es Bien de Interés Cultural en aplicación de la disposición adicional primera de la Ley de Patrimonio Cultural Valenciano en atención a su naturaleza defensiva. Una vez consolidado el edificio primigenio, el siguiente paso será realizar actuaciones análogas en el resto de edificios que conforman el conjunto, que eviten su pérdida total o parcial.

La estrategia de recuperación una vez es-tabilizado el conjunto, deberá encaminarse al estudio y análisis de la casa y del resto de edifi-cios anexos que conforman el conjunto, con el fin de recabar la información que sirva de base para la redacción de un plan director o un pro-yecto que recuperación, en función de la previ-sión y disponibilidad de medios.

La propiedad garantiza que la adecuación funcional esté dirigida a un uso compatible con el bien, de carácter administrativo y cultu-ral. El proyecto, una vez conocidos los valores y características del edificio, velará por que el impacto de aquellas intervenciones requeridas para cumplir con las exigencias básicas no su-pongan un menoscabo, garantizando su rever-sibilidad y ponderando soluciones coherentes que respeten la composición arquitectónica, su materialidad y los sistemas constructivos que le son propios.

Cabría del mismo modo, una reflexión so-bre la recuperación del paso histórico del río,

mediante algún elemento que facilite dicha conexión, y fomente la comunicación peatonal entre Albalat de la Ribera y Sinyent, pudiendo formar parte de una atractiva ruta a lo largo del río Júcar.

BibliografíaavihoC. exPedientes.anónimo. “el lliBre dels fets”, 2001., 2 vol.,

L’Oronella. Valencia.aavv. “Castells, torres i fortificacions en la Ri-

bera del Xúquer”, Ajuntament de Cullera, 2002,

valenCia.Bazzana, André; “Les structures: fortification et

habitat”, Castrum 1. Habitats fortifiés et organisation de l’espace en Méditerranée médiévale, Travaux de la Maison de l’Ori-ent, Maison de l’Orient et de la Méditerra-née Jean Pouilloux, 1983, Lyon.

BurGuera y serrano, Amado de C., ”Historia Fundamental de Sueca”, 2000. Sueca.

ferri Chulio, Andrés de Sales. ”La Parroquia de Polinya del Xúquer”, 1997. Polinyà de Xú-quer.

matoses ortells, Ignacio. “Desvelando el arca-no de la Ribera del Júcar, La casa de Si-nyent” en actas del IX Congreso de arqui-tectura de tierra de Valladolid. Uva, 2013. Valladolid.

verCher lletí, Salvador, “La senyoria de Corbera en l’epoca de Jaume I”, Ayuntamiento de Corbera, 2009. Corbera.

verCher lletí, Salvador, “L’ermita de Sant Mi-quel de Corbera”, Ayuntamiento de Cor-bera, 1996. Corbera.

Figs. 8 y 9. Hipótesis del estado inicial según los estudios realizados. Imágenes de Thais Parra e Ignacio Matoses.

Page 50: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

50

n. 3

· ju

ny 2

016

Page 51: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

pap

ers

d’h

istò

ria

loca

l

51

Fotos: Eduard J. Gay

Page 52: La Granja de Sinyent papers - WordPress.com · Jesús Mª Martínez Giner ... El segon número de la revista es dedicà a la història de les bandes de música de Polinyà. Un passat

POLI

NYÀ

DE

QU

ER

52

n. 3

· ju

ny 2

016

POLINYÀ DE XÚQUER