Upload
vutram
View
218
Download
1
Embed Size (px)
Citation preview
DOCUMENTS DE REFERÈNCIA SOBRE LES
MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES
APLICABLES A LA INDÚSTRIA
77
Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge
3
LA INDÚSTRIA DE LAFABRICACIÓ DEPASTA DE PAPER,PAPER I CARTRÓ
Biblioteca de Catalunya - Dades CIP:
La indústria de la fabricació de pasta de paper, paper i cartró(Documents de referència sobre les millors tècniques disponibles aplicables a la indústria; 7)
© Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient i Habitatgehttp://www.gencat.net/mediamb/
Primera edició: Gener de 2006Tiratge: 1.000 exemplars
Impressió: ALTÉS arts gràfiques, s. l.
Autor: Sílvia Martínez Sinibaldi, Direcció General de Qualitat Ambiental
Coordinació tècnica: Albert Avellaneda Bargués, Direcció General de Qualitat Ambientali Salvador Samitier i Martí, Direcció General de Qualitat Ambiental
Col·laboradors: Enric Elias Cao i Jordi Caldés Casas (Agència de Residus de Catalunya),Ramon Queralt Torrell (Agència Catalana de l’Aigua), Isabel Hernández Cardona, MeritxellRodríguez Viloca i Albert García Lus (D.G. Qualitat Ambiental), Emilio Valero (Associació deFabricants de Pasta, Paper i Cartró de Catalunya), Carlos Reinoso, Armando García-Men-doza, Javier Rodríguez i Andrés Zabala (ASPAPEL), Carme Cazorla i Jordi Gomà-Camps(Gomà-Camps, SA) i Carles Bernat (Etegma 2000, SL)
Aquesta publicació ha estat realitzada amb paper ecològic estucat mat de 125 g i les co-bertes de cartolina ecològica de 400 g.
DL: B. 52.861-2005ISBN: 84-393-7007-5682
Martinez Sinibaldi, Sílvia
La Indústria de la fabricació de pasta de paper, paper i cartró. - (Documents de referència sobre les millors tècniques disponibles aplicables a la indústria ; 7)
ISBN 84-393-7007-5I. Avellaneda Bargués, Albert, dir. II. Samitier i Martí, Salvador, dir. III. Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge IV. Títol V. Col·lecció: Documents de referència sobre les millors tècniques disponibles aplicables a la indústria ; 7
1. Pasta de paper - Indústria i comerç - Aspectes ambientals 2. Paper - Indústria i comerç - Aspectes ambientals 3. Cartó - Indústria i comerç - Aspectes ambientals
676:504.06
Índex
1. Introducció 5
2. Situació del sector a Catalunya i processos productius estàndards 72.1. Producció de pasta i de paper o cartró 102.2. Fabricació de pasta 12
2.2.1. Pasta kraft 142.2.2. Pasta al sulfit 162.2.3. Pastes mecàniques i semiquímiques 162.2.4. Pastes especials 172.2.5. Pasta de paper recuperat 19
2.2.5.1. Desintegració 202.2.5.2. Depuració i neteja de la pasta 232.2.5.3. Destintatge 242.2.5.4. Blanqueig 242.2.5.5. Refinatge 25
2.3. Fabricació de paper a partir de pasta i a partir de fibra reciclada 262.3.1. Depuració ciclònica 272.3.2. Màquina de paper 272.3.3. Acabats 30
2.3.3.1. Estucatge 302.4. Processos auxiliars 31
3. Aspectes ambientals associats 353.1. Aspectes ambientals associats 353.2. Entrades i sortides de primeres matèries, aigua, energia
i productes auxiliars 443.3. Aspectes ambientals associats als processos auxiliars 49
4. Les millors tècniques disponibles aplicables i els valors d’emissió associats 504.1. Mesures generals 514.2. Fabricació de pasta de paper 524.3. Fabricació de paper 604.4. Valors d’emissió associats a l’ús de les millors tècniques
disponibles 63
3
5. Consideracions en l’àmbit de Catalunya 665.1. Emissions a l’aigua 665.2. Emissions a l’atmosfera 73
5.2.1. Emissions a l’atmosfera per a fàbriques de pastaquímica blanquejada a partir de plantes anuals 74
5.2.2. Emissions a l’atmosfera de calderes auxiliars 745.2.3. Emissions a l’atmosfera d’altres focus de procés 75
5.3. EPER 76
6. ANNEX 786.1. Condicions per determinar el compliment dels límits d’emissió
a l’atmosfera en fàbriques de paper 786.2. Condicions per determinar el compliment dels límits d’abocament
de les aigües residuals generades a les fàbriques de paper 81
Índex de taulesTaula 2.2.1. Origen de les pastes de paper 13Taula 2.2.2. Processos de producció de pastes papereres 14Taula 2.4.1. Procés general de fabricació de pasta de paper i paper 34Taula 3.2.1. Entrades de matèries primeres, aigua, energia i
productes auxiliars 48Taula 3.2.2. Sortides d’emissions (atmosfera, abocaments, residus,
soroll, etc.) 48
Índex de diagramesDiagrama 2.4.1. Procés general de fabricació de pasta de paper
i paper 33Diagrama 3.1.1. Aspectes ambientals associats a les diferents
etapes del procés 45Diagrama 3.2.1. Entrades de matèries primeres, aigua, energia i
productes auxiliars 46Diagrama 3.2.2. Sortides d’emissions (atmosfera, abocaments,
residus, soroll, etc.) 47
1. Introducció
El mes de juliol de l’any 2000, l’Information Exchange Forum (IEF), d’acord
amb l’article 16.2 de la Directiva 96/61/CE, relativa a la prevenció i el control
integrats de la contaminació (IPPC), va aprovar el document de referència
(BREF) sobre les millors tècniques disponibles aplicables a la indústria del pa-
per. La Comissió va adoptar l’esmentat BREF per la Decisió 2002/C 12/04,
de data 21 de desembre de 2001, publicada en el DOCE sèrie C, número
12, de 16 de gener de 2002.
L’objectiu d’aquesta publicació és elaborar un document de síntesi que, d’a-
cord amb l’article 8 del Reglament general de desplegament de la Llei
3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració am-
biental (IIAA), permeti una comprensió més àgil del document esmentat a les
parts interessades (empreses, enginyeries, consultories...) i serveixi d’orien-
tació en les tasques que té encomanades el Departament de Medi Ambient
i Habitatge (unitat tècnica central i unitats tècniques territorials) pel que fa a la
fixació de límits d’emissió i prescripcions tècniques de caràcter general de les
activitats sotmeses al règim objecte de l’esmentada Llei.
5
INTRODUCCIÓ
6
El document s’estructura en sis apartats: Introducció, situació del sector a
Catalunya i processos productius estàndards, aspectes ambientals asso-
ciats, les millors tècniques disponibles aplicables i els valors d’emissió asso-
ciats, consideracions en l’àmbit de Catalunya i annex.
Per a l’elaboració d’aquest document, s’ha comptat amb el suport tècnic de
personal del Departament de Medi Ambient i Habitatge i amb la col·laboració
de les empreses del sector ubicades a Catalunya, de l’Associació de Fabri-
cants de Pasta, Paper i Cartró de Catalunya i de l’Associació Espanyola de
Fabricants de Pasta, Paper i Cartró (ASPAPEL).
Finalment, cal agrair especialment al personal tècnic de les empreses del
sector les seves opinions en l’elaboració d’aquest document, i el seu suport
i col·laboració.
INTRODUCCIÓ
7
2. Situació del sector a Catalunya i processos
productius estàndards
A Catalunya el sector del paper i cartró té una presència significativa amb
unes 36 empreses fabricants, el 31% de les companyies de l’Estat, que ocu-
pen al voltant de 5.600 treballadors directes. Malgrat que el nombre d’em-
preses en els últims 20 anys s’ha reduït quasi un 30%, la producció sempre
ha crescut de forma significativa i continuada.
El subsector del cartronet i cartró ondulat (línia marró) és el que té una participació
més elevada dins el sector paperer a Catalunya, i representa al voltant del 63% de
la producció total del sector. El segueix, en rellevància, la fabricació de paper per
a la impressió i l’escriptura, amb un pes relatiu dins el sector del 25%, i hi destaca
la producció de paper estucat (un 85-90% del segment). A continuació es tro-
ben els subsectors de la fabricació de paper tissú (8,5%) i d’especialitats (3%).
Modernament sempre hi ha hagut fàbriques de pasta de paper a Catalunya,
inicialment a partir de fibres de plantes vegetals i després de fusta. Aquesta
activitat va tenir una forta davallada als anys vuitanta, de manera que les tres
indústries més emblemàtiques van tancar aquesta activitat i ara només resta
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
8
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
una indústria que obté pasta de cel·lulosa a partir de fibres de diverses plan-
tes anuals (pastes especials).
Per aquest motiu, aquesta publicació se centra, bàsicament, en els subsectors
existents actualment a Catalunya, tot i que fa alguna referència a la resta de sub-
sectors, atesa la seva importància relativa en el cicle de producció de paper.
És de gran importància destacar que la major part de la matèria primera que
utilitza la indústria de fabricació de paper i cartró a Catalunya prové del reci-
clatge. En concret, més del 70% del paper i cartró fabricat té el seu origen en
material recuperat; aquestes xifres són elevades dins el conjunt d’Europa.
Aquesta tendència pot créixer encara més en els propers anys; precisament
en aquesta línia cal assenyalar l’existència de convenis de col·laboració es-
tablerts entre les diferents empreses del sector i el Departament de Medi Am-
bient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya per reforçar la recollida i el re-
ciclatge de paper. Dins d’aquest marc és molt important assenyalar que
actualment el paper recuperat és un bé escàs, fet que incideix en la neces-
sitat de millorar els mecanismes de recuperació del paper, atès que actual-
ment se n’ha d’importar una bona part d’altres països.
9
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
t producció/any11%
29%
18%
16%
13%
13%
<1.000
1.000-10.000
10-20.000
21-50.000
50-100.000
>100.000
Classificació de lesempreses segonsla producció (t/any)
Nombre de treballadors5%
21%
28%12%
29%
5%
<10
10-20
21-50
51-100
101-500
>500
Classificació de lesempreses segonsel nombre de treballadorsocupats
Tipus de producte
27%
9%
44%
3%
8%
9%
Premsa, impressiói escriptura
Higiènic i sanitari
Cartró ondulat
Sacs kraft
Cartronet
Altres
Classificació de lesempreses segonsels subsectorsde producció
DADES GENERALS DEL SECTOR PAPERER A CATALUNYA
10
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
2.1. La producció de pasta i de paper o cartró
El paper i el cartró són, essencialment, productes fabricats a partir de fibres
vegetals (principalment de cel·lulosa de fusta), a les quals s’addicionen dife-
rents tipus de productes químics, que variaran les propietats i la qualitat del
producte. Per a la producció del paper i cartró, inicialment s’haurà de prepa-
rar la pasta amb matèria vegetal (fusta o diverses plantes herbàcies). A partir
d’aquest material semielaborat, es fabricaran els diferents tipus de paper, car-
tró, cartronet, etc. L’aspecte ambiental més rellevant del sector és que els
processos implicats en l’elaboració de la pasta i del paper i cartró suposen
un consum important de recursos com aigua i energia (elèctrica i calorífica).
La pasta de paper pot ser produïda a partir de fibres verges, per mitjans quí-
mics o mecànics, o bé mitjançant processos de reciclatge de paper recu-
perat. Una fàbrica de paper pot limitar-se a reconstruir la pasta fabricada a
qualsevol altre lloc o té la possibilitat d’integrar aquesta producció a les ma-
teixes instal·lacions. Així doncs, existeixen diferents tipologies d’activitat en el
sector: fàbriques dedicades exclusivament a la fabricació de pasta de paper
que es ven al mercat obert; fàbriques que es dediquen a la producció del pa-
11
per o cartró a partir de pasta procedent d’altres instal·lacions; i en altres ca-
sos hi ha processos integrats que a partir de fusta o paper recuperat tenen
diferents tipus de paper, cartró o similars com a producte final.
Aquesta publicació se centra en l’anàlisi de la problemàtica ambiental derivada
de l’àmbit específicament paperer, i no s’hi inclouen els aspectes relacionats amb
l’explotació forestal, el transport i la producció de productes auxiliars. Això no sig-
nifica que qualsevol empresa amb una visió global de la problemàtica ambiental
derivada de la seva activitat productiva no pugui integrar aquests aspectes indi-
rectes dins la seva política de gestió ambiental, incidint en els seus proveïdors,
en la logística d’abastament, en la definició de les primeres matèries i en l’ava-
luació dels seus productes i proveïdors, d’acord amb criteris de sostenibilitat.
La fabricació de pasta de paper i productes derivats del paper constitueix un
sector complex, amb diverses etapes de procés, una àmplia gamma de pri-
meres matèries utilitzades i diferents tipus de productes, segons els diversos
subsectors. No obstant això, els diferents processos poden desglossar-se
en una sèrie d’operacions unitàries a l’efecte de discussió. Aquest document
exposa les línies més habituals i genèriques que corresponen a un procés de
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
12
producció estàndard, i intenta cobrir tots els aspectes ambientals possibles
i particularitzar-los en funció de la seva importància.
A Catalunya no hi cap fàbrica de pasta de paper obtinguda a partir de fusta i, per
tant, no es considera necessari aprofundir excessivament en aquest sector. L’úni-
ca fàbrica que hi ha de pasta verge fa servir fibres vegetals procedents de plantes
com el sisal o el cànem. Aquesta activitat és tan peculiar que aplica tècniques a
mida, com, per exemple, l’ús d’antraquinona en l’operació de cocció de les fibres.
2.2. Fabricació de pasta
La principal font de cel·lulosa per a la fabricació de la pasta de paper és la
fusta; té un contingut aproximat del 55% en cel·lulosa, i la resta és una ba-
rreja de lignina, resines, sucres i altres.
Com a tractament previ a la fabricació de pastes de paper, els troncs es pre-
paren i es netegen. Per deixar neta la fusta, se’n separa l’escorça, que es pot
aprofitar com a combustible en el procés mateix. El tronc net se sotmet a una
preparació mecànica a fi d’obtenir les anomenades estelles com a pas previ
per entrar a la fabricació de pasta.
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
13
Les pastes papereres es classifiquen en funció de la matèria primera fibrosa
utilitzada en la seva fabricació:
—Fustes de coníferes: són de fibra llarga (avet, pi...).
—Fustes de frondoses: són de fibra curta (eucaliptus, faig, bedoll, roure...).
—Fibres de plantes anuals (espart, palla, abacà, sisal, cotó, cànem...).
I en funció de les característiques del procés de fabricació utilitzat: mecànic,
semiquímic, kraft, a la sosa, etc.
També s’especifica si la pasta és crua o blanquejada
TAULA 2.2.1. ORIGEN DE LES PASTES DE PAPER
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
Pastes de fibra llarga (softwood)Fabricades a partir de fustes de coníferes, comavet i pi.
Pastes de fibra curta (hardwood)Fabricades a partir de fustes de frondoses, comfaig, eucaliptus, bedoll i roure.
Pastes de plantes anualsFabricades a partir de fibres de plantes anuals,com espart, línters de cotó, palla, abacà i sisal.
14
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
TAULA 2.2.2. PROCESSOS DE PRODUCCIÓ DE PASTES PAPERERES
*SGW: Pasta mecànica de moles (stone groundwood) (en regressió)PGW: Pasta mecànica a pressió (pressure groundwood
2.2.1. Pasta kraft
El mètode del sulfat o kraft és el procés dominant arreu del món pel que fa a
la fabricació de pasta de paper, per raó de les propietats de resistència su-
Tipusde procés
Productes químicsutilitzats Rendiment Procés de fabricació
PASTES MECÀNIQUESDe mola
Clàssica SGW*A pressió PGW*
De refinatge
PASTES SEMIQUÍMIQUES
Els troncs de fusta, prèviament des-corçats, s’estrenyen als desfibradorscontra moles abrasives, ruixades con-tínuament amb aigua, que separenmecànicament les fibres de la fusta.
Dels troncs de fusta es fan estellesque són sotmeses a un tractamentamb vapor i a un desfibrament en re-finadors equipats amb discos de dis-seny que s’adeqüen a la qualitat de lapasta a fabricar.
95%
95%
La fibra se separa per una combina-ció de processos químics i mecànics.
Sulfit sòdic 65-80%
PASTES QUÍMIQUES
Àcides: al bisulfit
Àlcalines: a la sosa
Kraft al sulfat
La separació de les fibres de la fustaes fa per l’acció de productes quí-mics que dissolen la lignina.
Sulfit sòdic
Bisulfit sòdic, càlcic,magnèsic o d’amoni
Hidròxid sòdic
Sulfur sòdic + hidròxid sòdic
40-60%
perior que confereix a la pasta i la seva possibilitat d’aplicació a totes les clas-
ses de fusta.
La pasta al sulfat o pasta kraft s’obté tractant estelles d’un o diversos tipus
de fusta o fibres anuals amb un licor de cocció (licor blanc) format per sosa
càustica i sulfur sòdic a 150-170º C. El licor dissol la lignina i les fibres s’alli-
beren sense necessitat de cap esforç mecànic. La pasta obtinguda així és
de color fosc, ja que conté una certa quantitat de lignina residual.
Al final de la cocció, el licor conté una quantitat important de constituents
de la fusta que han estat dissolts i els productes químics utilitzats per dis-
soldre’ls transformats en productes químics complexos; per això s’anome-
na licor negre.
És important, des del punt de vista econòmic i mediambiental, recuperar les
calories contingudes als productes orgànics i regenerar els productes quí-
mics —sosa i sulfur sòdic— (licor blanc) que es reutilitzaran en la cocció. Per
aquest motiu, les fàbriques de pasta kraft tenen una planta de recuperació
de productes químics.
15
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
16
Per obtenir la pasta necessària per fabricar molts tipus de paper cal eliminar
la lignina residual mitjançant el blanqueig.
El blanqueig es porta a terme en diferents etapes (normalment de 3 a 5). Els
agents de blanqueig més utilitzats són el clor, la sosa, l’hipoclorit sòdic, el diò-
xid de clor i l’aigua oxigenada. L’ozó s’utilitza en molts pocs casos.
2.2.2. Pasta al sulfit
Per a la fabricació de pastes al sulfit, la cocció de les estelles de fusta es fa
emprant una solució de bisulfit de calci, magnesi, sodi o amoni.
La producció de pasta al sulfit és molt inferior a la producció de pasta kraft.
Principalment només s’utilitza en la fabricació de papers d’un sol ús (tovallons,
mocadors, etc.) i no pot ser considerada com una alternativa a la pasta kraft.
La pasta al sulfit és de color més clar i de menor resistència que la pasta kraft.
2.2.3. Pastes mecàniques i semiquímiques
En la fabricació de pasta mecànica, la separació de les fibres cel·lulòsiques
contingudes a la fusta es fa aplicant energia mecànica que trenca els lligams
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
d’unió de les fibres, a la vegada que es trenquen nombroses fibres i se n’es-
curça la longitud. Com que no hi ha cap tractament químic, només s’elimi-
nen els compostos de fusta soluble en aigua. El rendiment és molt alt, apro-
ximadament del 95%, però generalment s’obtenen pastes de baixa qualitat,
emprades normalment com a paper per a diaris, guies telefòniques, etc.
En la fabricació de pastes semiquímiques s’impregnen les estelles en una
solució alcalina (normalment sulfit sòdic).
2.2.4. Pastes especials
La utilització de matèries primeres alternatives a la fusta en la indústria de fa-
bricació de pasta cel·lulòsica té un interès creixent associat als problemes
mediambientals de desforestació, escassetat de matèries primeres i renova-
ció de recursos naturals.
L’única indústria a Catalunya de fabricació de pastes per a paper especial
parteix d’una gran varietat de matèries primeres (fibres tèxtils de lli, cànem,
sisal, abacà i jute), i obté una àmplia gamma de qualitats de pastes que la
diferencia de la majoria de fàbriques de pastes especials a Europa, on es
17
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
18
fabrica una variació molt menys important de qualitats de pasta. Utilitza es-
sencialment un procés kraft modificat (sosa més antraquinona) amb mi-
llors perspectives ambientals, ja que elimina els compostos de sofre i el
tractament dels licors negres és energèticament més favorable i més sim-
ple que el procés kraft perquè depèn de la recuperació de només un
compost (la sosa).
El procés de fabricació de pastes especials segueix la seqüència d’etapes tí-
piques, amb operacions com: tall de les estopes, cocció, rentat, blanqueig i
entrada a la màquina de pasta. En el procés de cocció, els digestors per a
pastes especials són rotatius i operen en discontinu (batch) amb vapor a
pressió i altes temperatures. La resta d’operacions són similars a les que s’u-
tilitzen per a la fabricació de pasta de paper recuperat, i s’expliquen més ex-
tensament a continuació.
Aquest tipus de pastes està destinat principalment a la fabricació de papers
especials, com paper absorbent, paper de filtre, paper hospitalari, paper per
embolicar productes de consum, paper de fumar, entre d’altres.
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
2.2.5. Pasta de paper recuperat
La fabricació de paper o cartró a partir de paper reciclat suposa l’aprofitament
d’un producte que ja ha estat utilitzat anteriorment, el qual rep la denomina-
ció de «paperot». Atès que aquest tipus de producció és el predominant a
Catalunya, aquest apartat explica amb més detall la seva fabricació.
Actualment es disposa d’una important xarxa d’empreses recuperadores per
recollir i classificar el paper o cartró de rebuig d’indústries, d’oficines i de la
recollida selectiva a les poblacions. Conseqüentment, hi ha diferents classes
de paper i cartró recuperats que generalment s’agrupen en les qualitats se-
güents: ordinària, mitjana, superior, kraft i especial.
Al procés de fabricació, el paper recuperat és el proveïdor de les denomina-
des fibres secundàries. En canvi, la pasta verge, produïda a les factories de
capçalera de pasta de paper obtinguda a partir de fusta, proporciona les
anomenades fibres primàries.
A partir d’aquestes dues matèries primeres, el paper reciclat es pot fabricar
íntegrament amb fibres secundàries o bé pot incorporar també una part de
19
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
20
fibres primàries, segons la qualitat final del producte que es vol obtenir. Ac-
tualment les fibres secundàries tenen una creixent significació dins dels pro-
cessos productius.
En el procés de fabricació de paper reciclat podem distingir dues fases fo-
namentals: la fase de preparació de pasta i la fase de fabricació o formació
del full de paper.
La fase de preparació de pasta comença pel procés de desintegració (pulping)
del paper recuperat. A continuació es procedeix a la neteja i depuració de la
pasta i, en certs processos, es pot passar a un procés de destintatge i, molt
excepcionalment, fins i tot a un blanqueig de la pasta amb aigua oxigenada.
Els subcapítols següents descriuen de forma detallada cadascun dels pro-
cessos de la fabricació de pasta de paper a partir de paper recuperat.
2.2.5.1. Desintegració (pulping)
Als papers recuperats solen aparèixer una sèrie de materials no desitjables
(metalls, vidres, plàstic, fustes, etc.), els quals, durant el procés de fabrica-
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
ció, poden danyar la maquinària i reduir la qualitat del producte final. Això fa
que sigui necessari, com a punt de partida, portar a terme un procés de de-
puració per assegurar-ne l’eliminació.
Així doncs, el procés de fabricació de fibra reciclada comença amb la desin-
tegració del paper recuperat. Aquesta operació es realitza a les desintegra-
dores o pulpers, que són uns recipients de grans dimensions on el paper es
desfà per obtenir la pasta. En aquesta operació hi ha una tendència a incre-
mentar la temperatura de treball per afavorir la desintegració de les fibres, fet
que redueix la necessitat de sotmetre-les a un procés mecànic intens, el qual
escurça la longitud de la fibra.
Del parc de matèria primera s’agafen les bales de paper recuperat en funció
d’una composició definida. Aquestes bales s’introdueixen als pulpers i, amb
l’addició d’aigua, són triturades fins a obtenir una barreja homogènia i un grau
de desintegració adequat.
La desintegració del paper es realitza mitjançant dues accions:
—Una acció mecànica: el paper es desintegra mecànicament per agitació.
21
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
22
—Una acció química: aquesta operació s’efectua en via humida, ja que l’ai-
gua afavoreix la separació dels enllaços entre les fibres.
El pulper, al procés de fabricació de fibra reciclada, no actua només com
a desintegrador, sinó també com a depurador, ja que elimina les matèries
alienes que acompanyen el paper, com poden ser filferros de les bales de
paper, plàstics de grans dimensions, cordills, etc. Els pulpers antics fun-
cionen mitjançant una «corda» penjada verticalment on s’emboliquen tots
aquests materials. Encara hi ha fàbriques que utilitzen aquest sistema.
La barreja resultant s’extreu del pulper, se separen les fibres i els contami-
nants, i es transporta a l’inici de tot un circuit de neteja.
Els pulpers poden ser de baixa o d’alta densitat, la diferència correspon a la
consistència de la pasta de paper. La tendència és anar cap a l’alta perquè
augmenta el rendiment de l’equip. En alguns casos el pulper es carrega
amb aigua calenta per afavorir el desfibrament del paper recuperat.
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
2.2.5.2. Depuració i neteja de la pasta
Aquesta primera pasta obtinguda al pulper se sotmet a diversos processos
de neteja, on se separen els contaminants que la pasta pugui portar, com
poden ser: materials lleugers (plàstics) o altres de més pesats (sorres, clips,
grapes, etc.).
La separació es pot realitzar mitjançant dues tècniques:
—per diferència de densitat
—per diferència de volum
entre les fibres i els contaminants.
Normalment, en aquesta etapa s’utilitzen aparells que realitzen una combina-
ció de les operacions anteriors (desintegració i depuració), que reforcen la
seva aplicació. Aquests aparells realitzen un nou desfibrament de la pasta i,
a la vegada, eliminen tant les impureses pesades com les lleugeres, amb la
mínima pèrdua possible de fibres.
A continuació, per eliminar les partícules contaminants de dimensions molt
petites, en suspensió o dissoltes a l’aigua de la pasta, com poden ser els
23
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
24
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
productes derivats dels estucats, s’utilitzen els denominats espessidors que
concentren la pasta fent-la passar per una tela filtrant a l’aigua.
2.2.5.3. Destintatge
L’eliminació de les tintes es fa amb un procés de destintatge per flotació. La
pasta, després de la depuració a mitja consistència, es dilueix amb aigua de
procés clarificada a 1% de consistència, es barreja amb un cabal fix d’aire
mitjançant un venturi o un dispositiu similar i s’introdueix a una cèl·lula de flo-
tació de diverses etapes. Les partícules de tinta, que estan atrapades pel
tensioactiu afegit a la pasta i separades de la fibra, són captades per les
bombolles d’aire i arrossegades fins a la part superior de la cèl·lula de flota-
ció, on se separen mecànicament de la pasta. Aquest residu és recollit i en-
viat al tractament de fangs residuals.
2.2.5.4. Blanqueig
La pasta destintada després del procés de rentat, espessiment i dispersió es
pot blanquejar amb agents oxidants (peròxid d’hidrogen) a una consistència
d’entre el 15 i el 30%, a una temperatura d’entre 60 i 90º C i a un pH d’entre
9 i 11, i amb agents reductors (hidrosulfit sòdic) a una consistència d’entre 5
i 15%, a una temperatura d’entre 60 i 100º C i un pH d’entre 6 i 8. Normal-
ment el blanqueig es realitza en torres que treballen a alta consistència i as-
seguren un temps de retenció determinat.
A Catalunya, aquest procés és poc habitual per a pastes de paper recuperat.
2.2.5.5.- Refinatge
Aquest procés es defineix com l’operació de la fase de preparació de la pas-
ta mitjançant la qual, per acció mecànica i en presència d’un medi aquós, es
modifica la morfologia de les fibres i la seva estructura fisicoquímica. En
aquest procés s’hidraten i igualen les fibres. Consisteix en una operació
mecànica que afavoreix l’aflorament de les fibretes de les fibres per què es
puguin crear millor els enllaços entre aquestes. Els refinadors, a l’igual que els
pulpers, poden ser de baixa i d’alta densitat, la tendència també és cap a l’al-
ta densitat.
Aquesta operació influeix de forma diferent en les propietats tècniques i
mecàniques del paper fabricat, en disminueix unes (porositat, opacitat, de-
25
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
26
goteig de la pasta, índex de volum) i n’augmenta unes altres (densitat apa-
rent, índex de tracció, transparència, allargament, cohesió interna).
Aquesta operació influeix de forma diferent en les propietats tècniques
i mecàniques del paper fabricat, disminuint-ne unes (porositat, opaci-
tat, degoteig de la pasta, índex de volum) i augmentant-ne unes altres
(densitat aparent, índex de tracció, transparència, allargament, cohesió
interna).
2.3. Fabricació de paper a partir de pasta i a partir
de fibra reciclada
La matèria primera fonamental per a la fabricació de qualsevol tipus de paper
o cartró és la fibra cel·lulòsica. Com s’ha vist, aquesta fibra es pot obtenir
com a fibra verge o a partir de paper recuperat.
També és habitual fer una barreja de fibra verge i fibra recuperada o bé fulls
de cada fibra que després s’uneixen, com es fa en la fabricació de cartronet.
A més de la fibra, complementàriament, també s’utilitzen càrregues minerals
(carbonat càlcic, sulfat càlcic, caolí, etc.) i, en funció de l’acabat i de l’ús final
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
del producte, s’afegeixen additius químics per millorar-ne o adequar-ne les
característiques.
A continuació es descriu el procés de fabricació de paper
2.3.1. Depuració ciclònica
Una vegada refinada la pasta, aquesta passa per un altre procés de depura-
ció amb la finalitat d’eliminar els contaminants que la pasta de paper encara
pot dur. Aquest procés es realitza aprofitant el diferent comportament de les
partícules, en funció de la seva densitat, en ser sotmeses a la força centrífu-
ga dins d’un cicló. Una vegada depurada la pasta, se li afegeixen els additius
necessaris segons el paper a fabricar.
2.3.2. Màquina de paper
Després de les operacions descrites anteriorment, es procedeix a la fabrica-
ció del full de paper a la màquina de paper pròpiament dita. Per a la fabrica-
ció del full, tot i que la tecnologia ha evolucionat molt, el procés, conceptual-
ment, continua sent el de fa dos segles: es reparteixen «uniformement» les
27
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
28
fibres suspeses en aigua sobre una tela filtrant. Aquesta operació requereix
una gran quantitat d’aigua (proporció de 100/1 aproximadament) a fi de po-
der donar una bona dispersió i condicions d’homogeneïtat.
Les màquines de paper tenen particularitats pròpies, però en general es
componen dels elements següents:
—Caixa d’entrada: és el lloc per on la pasta refinada i depurada entra a la
màquina, i des d’on es distribueix el raig de pasta sobre la taula de fabri-
cació en forma de làmina prima, àmplia i homogènia. La seva funció és ob-
tenir un gramatge uniforme i una bona formació del full.
—Taula de fabricació: una vegada la pasta queda distribuïda a sobre de la
tela de la taula de fabricació, es procedeix a l’eliminació de l’aigua. A la pri-
mera fase d’assecatge, l’aigua degoteja mitjançant l’efecte de la gravetat.
Quan ja no és possible d’eliminar més aigua per degoteig, s’utilitzen ele-
ments de buit que actuen eliminant l’aigua de les fibres mitjançant una
força aspirant.
—Premses: el full de paper humit passa per les premses on s’elimina part
de l’aigua restant per pressió, acció que finalitza el procés mecànic d’eli-
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
minació de l’aigua que havia començat a la taula de fabricació. El prem-
satge es realitza fent passar el full, en contacte amb un feltre, entre dos co-
rrons a pressió. Com que el teixit de feltre té un gran poder d’absorció de
l’aigua, se l’emporta del paper i el deixa més sec. Posteriorment, el feltre
és escorregut en passar entre dos corrons a pressió elevada, i queda a
punt per tornar a iniciar el procés.
—Sequeria: l’assecament final s’aconsegueix als assecadors, que són uns
grans cilindres rotatius d’acer escalfats interiorment amb vapor per on es
fa passar el paper. Aquesta operació consisteix a aplicar una gran quanti-
tat de calor al full, amb el propòsit d’elevar la seva temperatura fins a acon-
seguir l’evaporació de l’aigua. D’aquesta manera, es deixa el paper amb la
humitat i les característiques necessàries per al seu ús final.
—Pope o enrotlladora: una vegada sec el full, aquest es va enrotllant en
bobines mare a l’anomenada pope, que normalment disposa de mesura-
dors de gramatge i humitat per controlar que aquests paràmetres es man-
tinguin dins dels valors requerits.
29
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
30
2.3.3. Acabats
Una vegada surt la bobina de la màquina es passa a la secció de bobinats o
la d’acabat, segons el tipus de fabricació. A la secció de bobinats el paper
es talla en bobines amb una amplada establerta o en fulls, segons les me-
sures demanades pel client. Després d’aquest procés es procedeix a l’em-
balatge i emmagatzematge del producte acabat, a l’espera de la seva distri-
bució als clients.
El paper pot rebre un o més tipus de tractaments d’acabat, en funció de les
característiques i la qualitat del producte final que es vulgui obtenir.
A continuació es comenta un tipus d’acabat, l’estucatge, atesa la seva im-
portància.
2.3.3.1. Estucatge
El procés d’estucatge del paper consisteix a donar-li una capa superficial
amb una mescla de diferents substàncies (aigua, productes minerals, midó,
làtex, etc.) anomenada «salsa», que li comunica una major llisor i brillantor.
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
L’aplicació de la capa d’estuc es pot realitzar directament a la màquina de
paper o a les estucadores fora de màquina.
Cal destacar que aquestes salses tenen una concentració molt elevada de
minerals tipus carbonat càlcic, sulfat càlcic, caolí... en forma de partícules
molt petites i també contenen midó, làtex que produeix una elevada DQO.
Tot plegat fa que l’operació d’estucatge sigui altament conflictiva en la gene-
ració de les aigües residuals, fet que fa necessari el seu tractament previ o la
seva reutilització abans d’incidir en la resta d’aigües residuals pròpies de la
fabricació de paper.
2.4. Processos auxiliars
Es poden considerar diferents processos auxiliars en les empreses de fabri-
cació de pasta i de paper, amb diferents implicacions en l’àmbit ambiental.
Els més habituals són la preparació de l’aigua emprada tant en el procés com
en les calderes, l’ús de calderes per a la generació de vapor i plantes de co-
generació d’energia o els sistemes de depuració de les emissions, ja sigui a
l’aire o a l’aigua.
31
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
32
Aquests tipus de processos poden considerar-se integrats en el procés ge-
neral de fabricació.
A continuació es representa un diagrama general del procés de fabricació de
pasta de paper i de paper, de fabricació de paper destintat, de paper tissú, i
dels esquemes de les depuradores.
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
33
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
DIA
GR
AM
A 2
.4.1
. PR
OC
ÉS
GE
NE
RA
L D
E F
AB
RIC
AC
IÓD
E P
AS
TA
DE
PA
PE
R I
PA
PE
R
1.3.
FAB
RIC
AC
IÓ D
EP
AS
TA M
ECÀ
NIC
A I
TER
MO
MEC
ÀN
ICA
PR
OC
ESS
OS
PR
EVIS
FAB
RIC
AC
IÓD
E P
AS
TAR
ECIC
LAD
A
FAB
RIC
AC
IÓD
E P
AP
ER
1.1.
1.2.
4.1.
3.1.
2.1.
2.2.
2.3.
2.4.
2.5.
2.6.
2.7.
4.2.
4.3.
4.4.
4.5.
4.6.
4.7.
3.2.
2.8.
5.5.
5.4.
5.3.
5.2.
5.1.
6.6.
6.5.
6.4.
6.3.
6.2.
6.1.
6.7.
5.6.
FAB
RIC
AC
IÓD
E P
AS
TAQ
UÍM
ICA
kraf
t / s
ulfit
Fust
aS
erra
dora
Esco
rçam
ent
Trac
tam
ent
de la
fust
a
Est
ella
t
Des
fibra
men
tTa
mis
atge
Cla
ssifi
caci
óD
epur
ació
Espe
ssim
ent
Bla
nq
ueig
Pre
msa
tge
Ass
ecatg
eE
mb
ala
tge
Cocció
Dep
ura
ció
Renta
tD
eslig
nific
ació
Bla
nq
ueig
Dep
ura
ció
Pre
-es
calfa
men
t
Magatz
em
Dest
inta
tge
(op
cio
nal)
Des
inte
grac
ióP
aper
/car
tróre
cupe
rat
Mag
atze
mA
caba
tsD
ep
ura
ció
cic
lònic
aR
efin
atg
eD
esf
ibra
ment
Dis
tribu
ció
Refin
atg
e
Màq
uina
de p
aper
Bla
nq
ueig
(op
cio
nal)
Net
eja
/de
scon
tam
inac
ió
34
SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS
PRODUCTIUS ESTÀNDARDS
1N
OTA
: A
ques
ta ta
ula
no in
clou
els
pro
cess
os a
uxilia
rs (c
alde
res,
trac
tam
ent d
’aig
ües,
rec
uper
ació
de
prod
ucte
s qu
ímic
s...)
.El
pro
cés
kraf
t i a
l sul
fit s
ón m
olt s
imila
rs;
les
dife
rènc
ies
prin
cipa
ls e
s tro
ben
en la
quí
mic
a de
l pro
cés
de c
occi
ó, e
n la
dep
ura-
ció,
la d
eslig
nific
ació
i el
bla
nque
ig.
PR
EV
IS
1.1
Fust
a
1.2
Ser
rado
ra
1.3
Esco
rçam
ent
A fa
bric
ació
de
past
es (e
xcep
tere
cupe
rada
)
2.1
Des
fibra
men
t3.
1 Es
tella
t
3.2
Pre
-es
calfa
men
t
2.2
Tam
isat
ge /
Cla
ssifi
caci
ó /
Dep
urac
ió
2.3
Espe
ssim
ent
2.4
Bla
nque
ig
2.5
Pre
msa
tge
2.6
Ass
ecat
ge
2.7
Emba
latg
e
2.8
Mag
atze
m
A fa
bric
ació
de
pape
r
ME
CÀ
NIC
AT
ER
MO
-M
EC
ÀN
ICA
KR
AF
TS
ULF
ITR
EC
ICLA
DA
FAB
RIC
AC
IÓ D
E P
AS
TE
S
TAU
LA 2
.4.1
. PR
OC
ÉS
GE
NE
RA
L D
E F
AB
RIC
AC
IÓ D
E P
AS
TA D
E P
AP
ER
I P
AP
ER
1
FAB
RIC
AC
IÓP
AP
ER
4.1
Trac
tam
ent
de la
fust
a
4.2
Coc
ció
4.3
Dep
urac
ió
4.4
Ren
tat
4.5
Des
ligni
ficac
ió
4.6
Bla
nque
ig
4.1
Trac
tam
ent
de la
fust
a
4.2
Coc
ció
4.3
Dep
urac
ió
5.1
Pap
er/c
artró
recu
pera
t
5.2
Des
inte
grac
ió
5.3
Net
eja/
des-
cont
amin
ació
5.4
Des
tinta
tge
(opc
iona
l)
5.5
Bla
nque
ig(o
pcio
nal)
5.6
Ref
inat
ge
A d
epur
ació
cicl
ònic
a, a
parta
t6.
3
4.4
Ren
tat
4.5
Des
ligni
ficac
ió
4.6
Bla
nque
ig
4.7
Dep
urac
ió4.
7 D
epur
ació
6.1
Des
fibra
men
t
6.2
Ref
inat
ge
6.3
Dep
urac
ióci
clòn
ica
6.4
Màq
uina
de
pape
r
6.5
Aca
bats
6.6
Mag
atze
m
6.7
Dis
tribu
ció
3. Aspectes ambientals associats
3.1. Aspectes ambientals associats
Atès que, com ja s’ha dit, a Catalunya la major part de les fàbriques ob-
tenen paper a partir de paper recuperat, i atesa la gran quantitat d’ope-
racions que poden tenir lloc en la indústria paperera, s’ha volgut fer una
estimació general, en forma de taula, per mostrar fins a quin punt po-
den quedar afectats els diferents vectors ambientals associats a les
operacions derivades dels processos productius. Aquesta estimació s’-
ha de realitzar de manera acurada per a cada planta productiva per tal
de poder determinar els punts més febles del procés.
A continuació s’analitzen i valoren els aspectes ambientals derivats de
les operacions unitàries en la fabricació de pastes de paper i la fabri-
cació de paper.
35
ASPECTES AMBIENTALS ASSOCIATS
36
ASPECTES AMBIENTALS ASSOCIATS
ETAPA PROCÉS
CO
NS
UM
D’E
NE
RG
IA
AB
OC
AM
EN
TD
’AIG
ÜE
S
EM
ISS
ION
S A
L’AT
MO
SFE
RA
CO
NS
UM
DE
RE
CU
RS
OS
NAT
UR
ALS
RE
SID
US
SO
RO
LL
ÚS
DE
PR
IME
RE
SM
ATÈ
RIE
S I
PR
OD
UC
TE
S
AF
EC
CIÓ
AL
SÒ
L
PREVIS
1.1. Ús de la fusta X
1.2. Serradora X X X X
1.3. Escorçament X X X
FABRICACIÓ DE PASTA
2.1. Desfibrament X X X
3.1. Estellat X X
3.2. Pre-escalfament X X
2.2. Tamisatge / classificació / depuració X X X X
2.3. Espessiment X X X
2.4. Blanqueig X X X X
4.1. Tractament de la fusta X X
4.2. Cocció X X X X
4.3. Depuració X X
4.4. Rentat X X X
4.4.1. Evaporació i crema de licors X X X
4.4.2. Caustificació X X X
4.4.3. Filtratge i espessiment de llots X X
4.4.4. Forn de calç X X
4.5. Deslignificació X X X
37
ASPECTES AMBIENTALS ASSOCIATS
4.6. Blanqueig X X X X
4.7. Depuració X X X X
5.1. Paper i cartró recuperat
5.2. Desintegració X X X
5.3. Neteja i descontaminació X X X
5.4. Destintatge X X X X
5.5. Blanqueig X X X
5.6. Refinatge X X X
2.5. Premsatge X X
2.6. Assecatge X
2.7. Embalatge X X X
2.8. Magatzem
FABRICACIÓ DE PAPER
6.1. Desfibrament X X X
6.2. Refinatge X X
6.3. Depuració ciclònica X X X X X
6.4. Màquina de paper X X X X
6.5. Acabats X X X
6.6. Magatzem
6.7. Distribució
AUXILIARS
7.1. Preparació d’aigües X X X
7.2. Depuració d’aigües X X X
7.3 Calderes / cogeneració X X X X
38
Aquesta taula s’ha de considerar com un exemple orientatiu de la sistemàti-
ca a seguir per tal de poder analitzar les principals repercussions ambientals
associades a les diferents operacions unitàries. S’ha construït integrant tots
els punts del conjunt de processos i operacions possibles assenyalats en
aquest document i explicats en el capítol 2. Evidentment, en cada cas con-
cret l’avaluació es farà considerant només les etapes reals del procés pro-
ductiu existent. Quan en el desenvolupament de l’etapa del procés analitza-
da es considera de manera raonada que existeix o pot existir l’afectació d’un
vector ambiental (aigua, atmosfera, sòl, generació de residus, soroll, etc.), a
la taula s’assenyala aquesta possibilitat. Si aquesta primera valoració es fa de
manera quantitativa, es podran prioritzar les accions correctores alhora que
se n’avalua la necessitat i possibilitat.
Es consideren els aspectes ambientals com els elements de les activitats,
productes o serveis d’una organització que poden interactuar amb el medi
ambient.
Per poder interpretar millor la taula d’anàlisi d’aspectes ambientals, es des-
criuen, seguidament, els aspectes ambientals més rellevants:
ASPECTES AMBIENTALS ASSOCIATS
a) Consum de recursos naturals
—Consum d’aigua: Una bona gestió i recuperació de les aigües residuals
que provenen del procés pot afavorir un estalvi en el consum d’aigua. Arri-
bar a cabals d’abocaments molt baixos i percentatges de recuperació i re-
circulació d’aigües elevats pot representar un estalvi important quant al
consum i a les despeses de condicionament de l’aigua d’abastament al
procés. Qualsevol actuació en el sentit de controlar les pèrdues d’aigua
pot arribar a tenir una significació important en l’estalvi i en el volum d’aigua
residual a tractar.
—Consum d’energia: L’activitat del sector necessita una gran aportació d’e-
nergia, tant elèctrica com tèrmica. Aquesta necessitat energètica fa que en
alguns casos sigui interessant establir processos de cogeneració. Són
aquesta necessitat i el consum de combustibles fòssils els que donen im-
portància al consum d’energia com a aspecte mediambiental i sobre el
qual es pot intervenir per aconseguir beneficis ambientals i econòmics.
—Ús de primeres matèries i productes auxiliars: La principal matèria primera
del sector és la fusta per a l’obtenció de pasta verge. Per tant, una gestió
39
ASPECTES AMBIENTALS ASSOCIATS
40
forestal sostenible és important per a la preservació d’espais naturals.
Igualment, l’ús de determinades substàncies emprades en els diferents
processos i operacions pot produir un impacte ambiental considerable si
no s’utilitzen de forma acurada. L’objectiu primordial és l’estalvi de matèries
primeres i per això prenen importància actuacions com el reciclatge i la re-
collida selectiva per a la conservació del medi ambient.
b) Abocaments d’aigües residuals
En tot el procés de preparació de les pastes de paper, així com en la ma-
quinària de fabricació de paper, l’ús d’aigua és elevat i la càrrega contaminant
dels abocaments pot ser elevada. Els paràmetres més característics dels abo-
caments de les aigües residuals els trobem en la DQO, DBO5, matèries en
suspensió, agents oxidants i determinats productes químics específics. Avui
dia és habitual disposar de sistemes de tractament previ de les aigües resi-
duals que permeten arribar a obtenir processos de recirculació. Aquest és un
element clau per garantir la correcta gestió ambiental de l’establiment, amb im-
portants estalvis de consums d’aigua i d’energia. L’evolució de les diferents
tecnologies de tractament de les aigües residuals fa necessari avaluar amb
ASPECTES AMBIENTALS ASSOCIATS
detall la situació de cada planta amb les diferents possibilitats existents per tal
d’optimitzar els rendiments i costos associats als processos de depuració.
Per altra banda, la producció de pasta de paper por via química, utilitzant clor
elemental o productes químics que produeixen clor elemental per al blan-
queig, pot alliberar de forma no intencionada, a partir de processos tèrmics
que comprenen matèria orgànica i clor, com a resultat d’una combustió in-
completa o de reaccions químiques, determinades substàncies considera-
des com a contaminants orgànics persistents, en concret dibenzoparadioxi-
nes i dibenzofurans policlorats (PCDD i PCDF), que són molt perilloses per a
la salut per què són tòxiques, resistents a la degradació i bioacumulables.
Les dues substàncies susceptibles de produir-se durant el blanqueig químic
de la polpa utilitzant clor són el 2,3,7,8-TCDD i el 2,3,7,8-TCDF. Les mesu-
res primàries per disminuir o eliminar la seva formació en processos de blan-
queig, a partir o no de fusta, inclouen l’eliminació del clor elemental mitjançant
la substitució per diòxid de clor (blanqueig lliure de clor elemental) o, en al-
guns casos, a través de processos absolutament lliures de clor. Quan el ni-
vell de substitució de diòxid de clor en el blanqueig tradicional supera el 85%,
41
ASPECTES AMBIENTALS ASSOCIATS
42
o si s’utilitzen mètodes lliures de clor elemental o totalment lliures de clor, les
emissions de 2,3,7,8-TCDD i 2,3,7,8-TCDF a l’aigua donen resultats més
baixos que el límit de quantificació (mètode EPA 1613).
c) Emissions a l’atmosfera
Aquest aspecte pot arribar a ser crític, en especial en les empreses que es
dediquen a la fabricació de pasta verge, donades les característiques dels
contaminants emesos, que en molts casos arriben a representar problemes
severs d’afectació de l’entorn i d’olors, especialment quan existeixen àrees
habitades en la proximitat de les plantes.
Igualment, els processos auxiliars (calderes i/o cogeneracions) poden ser una
font important d’emissions a l’atmosfera.
d) Residus sòlids, incloent els llots de depuradora
La generació de residus pot arribar a ser important en aquest tipus d’empre-
ses, en especial aquells procedents dels pulpers, dels processos de depu-
ració de la pasta i dels processos de depuració de les aigües residuals. L’e-
ASPECTES AMBIENTALS ASSOCIATS
lecció de la tecnologia per a la depuració de les aigües residuals i la gestió
dels llots pot representar un estalvi en el cost del tractament final d’aquests.
e) Soroll exterior
Aquesta activitat genera un cert soroll, i el seu nivell d’incidència dependrà de
les mesures pal·liatives i la seva situació geogràfica. Cal destacar la nova i
potencial incidència en el nivell sonor, que es pot afegir amb la creixent im-
plantació de les plantes de cogeneració energètica, fet que obliga a prendre
les mesures correctores pertinents. Per reduir el soroll cal aïllar acústicament
la maquinària.
f) Afecció al sòl
Aquest aspecte pot derivar-se d’un incorrecte emmagatzematge i/o manipu-
lació de productes i residus o manteniment de les instal·lacions.
El diagrama 3.1.1. que apareix a continuació reflecteix les diferents caracte-
rístiques de les emissions relacionades amb els processos de producció i els
aspectes ambientals associats.
43
ASPECTES AMBIENTALS ASSOCIATS
44
ASPECTES AMBIENTALS ASSOCIATS
3.2. Entrades i sortides de matèries primeres,
aigua, energia i productes auxiliars
En els diagrames i les taules 3.2.1 i 3.2.2 que apareixen a continuació, es
resumeixen, respectivament, les entrades de matèries primeres, aigua,
energia i productes auxiliars i les sortides de productes, residus i emissions
en les diferents etapes del procés de fabricació. El detall en els diferents
punts del procés ens ha de permetre un millor control i avaluació dels as-
pectes ambientals, quantificant impactes i prioritzant accions per tal de con-
trolar-los i minimitzar-los.
En aquest apartat cal destacar que la indústria de la fabricació de pasta de
paper i fabricació de paper requereix un significat consum d’aigua i energia,
així com la utilització de diversos additius químics.
Cal fer esment que part dels residus que es generen poden ser recuperats
en el propi procés productiu.
45
AS
PE
CT
ES
AM
BIE
NT
AL
S A
SS
OC
IAT
S
1.2
SE
RR
AD
OR
A
Ener
gia,
(aig
ua)
Ener
gia,
(aig
ua)
Pol
s, s
orol
l
Ener
gia
1.1.
FU
STA
Ener
gia
4.3.
Dep
urac
ió
Ener
gia
Aig
ua
2.3.
Espe
ssim
ent
Ener
gia,
aig
ua
4.4.
Ren
tat
H2O
2
2.4.
Bla
nque
ig
3.1.
Este
llat
Ener
gia
Sor
oll
Con
sum
d’e
nerg
ia
4.1.
Tra
ctam
ent
de la
fust
a
Res
idus
sòl
ids
Ener
gia
Sor
oll
2.1.
Des
fibra
men
t
O2
4.5.
Des
ligni
ficac
ió
Ener
gia
Gas
os
Aig
ua
2.5.
Pre
msa
tge
2.8.
Mag
atze
m
Ener
gia
i pro
duct
es q
uím
ics
Res
idus
sòl
ids
5.2.
Des
inte
grac
ió
6.7.
Mag
atze
m
5.1.
Pap
er/
cartr
ó re
cupe
rat
6.8.
Dis
tribu
ció
FAB
RIC
AC
Ó D
EP
AS
TA Q
UÍM
ICA
:K
RA
FT I
AL
SU
LFIT
DIA
GR
AM
A 3
.1.1
. AS
PE
CT
ES
AM
BIE
NT
ALS
AS
SO
CIA
TS
A L
ES
DIF
ER
EN
TS
ET
AP
ES
DE
L P
RO
CÉ
S
PR
OC
ESS
OS
PR
EVIS
5.4.
Des
tinta
tge
(opc
iona
l)
Pro
duct
es q
uím
ics
Fang
s
5.5.
Bla
nque
ig(o
pcio
nal)
Pro
duct
es q
uím
ics
Aig
ua
6.1.
Des
fibra
men
t
Aig
ua, e
nerg
ia
Sor
oll
Ener
gia,
pro
duct
esqu
ímic
s
4.6.
Bla
nque
ig
Ener
gia
Aig
ua,v
apor
s
Gas
os
2.6.
Ass
ecat
ge
Aig
ua
4.7.
Dep
urac
ió
Res
idus
, aig
ua
Ener
gia
i em
bala
tges
Res
idus
sòl
ids
2.7.
Emba
latg
e
6.2.
Ref
inat
ge
Ener
gia
Sor
oll
5.6.
Ref
inat
ge
Sor
oll
Ener
gia
5.3.
Net
eja/
desc
onta
min
ació
Res
idus
sòl
ids,
aig
ua
Ener
gia
3.2.
Pre
esca
lfam
ent
Aig
ua, e
nerg
ia
i pro
duct
es q
uím
ics
4.2.
Coc
ció
Ener
gia
Ener
gia
Gas
os
Gas
os
Aig
ua,s
orol
l,res
idus
2.2.
Tam
isat
ge/
Cla
ssifi
caci
ó/D
epur
ació
FAB
RIC
AC
IÓ D
EP
AS
TA M
ECÀ
NIC
ATE
RM
OM
ECÀ
NIC
A
6.6.
Aca
bats
Ener
gia,
em
bala
tge
Res
idus
sòl
ids
6.5.
Màq
uina
de
pape
r
Ener
gia,
aig
ua
Sor
oll,
vapo
r,ai
gua
6.3.
Dep
urac
ió c
iclò
nica
Res
idus
sòl
ids
Ener
gia,
add
itius
FAB
RIC
AC
IÓD
E P
AP
ER
1.3.
ES
CO
RÇ
AM
EN
T
FAB
RIC
AC
IÓD
E P
AS
TAR
ECIC
LAD
A
Ener
gia,
(aig
ua)
1.1.
FU
STA
Ener
gia
4.3.
Dep
urac
ió
Ener
gia
2.3.
Espe
ssim
ent
Aig
ua, e
nerg
ia
4.4.
Ren
tat
H2O
2
2.4.
Bla
nque
ig
3.1.
Este
llat
Ener
gia
Ener
gia
4.1.
Tra
ctam
ent
de la
fust
a
Ener
gia
2.1.
Des
fibra
men
t
O2
4.5.
Des
ligni
ficac
ió
Ener
gia
2.5.
Pre
msa
tge
2.8.
Mag
atze
m
FAB
RIC
AC
Ó D
EP
AS
TA Q
UÍM
ICA
:K
RA
FT I
AL
SU
LFIT
DIA
GR
AM
A 3
.2.1
. EN
TR
AD
ES
DE
MA
TÈ
RIE
S P
RIM
ER
ES
, AIG
UA
, EN
ER
GIA
I P
RO
DU
CT
ES
AU
XIL
IAR
S
PR
OC
ESS
OS
PR
EVIS
1.2
SE
RR
AD
OR
A
Ener
gia
Ener
gia,
pro
duct
esqu
ímic
s
4.6.
Bla
nque
ig
Ener
gia
2.6.
Ass
ecat
ge
Aig
ua
4.7.
Dep
urac
ió
Ener
gia
i em
bala
tges
2.7.
Emba
latg
e
3.2.
Pre
esca
lfam
ent
Aig
ua, e
nerg
ia
i pro
duct
es q
uím
ics
4.2.
Coc
ció
Ener
gia
Ener
gia
2.2.
Tam
isat
ge/
Cla
ssifi
caci
ó/D
epur
ació
FAB
RIC
AC
IÓ D
EP
AS
TA M
ECÀ
NIC
ATE
RM
OM
ECÀ
NIC
A
1.3.
ES
CO
RÇ
AM
EN
T
Ener
gia
i pro
duct
es q
uím
ics
5.2.
Des
inte
grac
ió
6.6.
Mag
atze
m
5.1.
Pap
er/
cartr
ó re
cupe
rat
6.7.
Dis
tribu
ció
5.4.
Des
tinta
tge
(opc
iona
l)
Pro
duct
es q
uím
ics
5.5.
Bla
nque
ig(o
pcio
nal)
Pro
duct
es q
uím
ics
6.1.
Des
fibra
men
t
Aig
ua, e
nerg
ia
6.2.
Ref
inat
ge
Ener
gia
5.6.
Ref
inat
ge
Ener
gia
5.3.
Net
eja/
desc
onta
min
ació
Ener
gia
6.5.
Aca
bats
Ener
gia
i em
bala
tges
6.4
.M
àqui
na d
e pa
per
Ener
gia
i aig
ua
6.3.
Dep
urac
ió c
iclò
nica
Ener
gia
i add
itius
FAB
RIC
AC
IÓD
E P
AP
ER
FAB
RIC
AC
IÓD
E P
AS
TAR
ECIC
LAD
A
46
AS
PE
CT
ES
AM
BIE
NT
AL
S A
SS
OC
IAT
S
47
AS
PE
CT
ES
AM
BIE
NT
AL
S A
SS
OC
IAT
S
1.2
SE
RR
AD
OR
A
Esco
rça,
sor
oll
Pol
s, s
orol
l
1.1.
FU
STA
4.3.
Dep
urac
ió
Aig
ua
2.3.
Espe
ssim
ent
4.4.
Ren
tat
2.4.
Bla
nque
ig
3.1.
Este
llat
Sor
oll
4.1.
Tra
ctam
ent
de la
fust
a
Res
idus
sòl
ids
Sor
oll
2.1.
Des
fibra
men
t
4.5.
Des
ligni
ficac
ió
Gas
os
Aig
ua
2.5.
Pre
msa
tge
2.8.
Mag
atze
m
Res
idus
sòl
ids
5.2.
Des
inte
grac
ió
6.6.
Mag
atze
m
5.1.
Pap
er/
cartr
ó re
cupe
rat
6.7.
Dis
tribu
ció
FAB
RIC
AC
Ó D
EP
AS
TA Q
UÍM
ICA
:K
RA
FT I
AL
SU
LFIT
DIA
GR
AM
A 3
.2.2
. SO
RT
IDE
S D
’EM
ISS
ION
S (A
TM
OS
FER
A, A
BO
CA
ME
NT
S, R
ES
IDU
S, S
OR
OLL
, etc
.)
PR
OC
ESS
OS
PR
EVIS
5.4.
Des
tinta
tge
Fang
s
5.5.
Bla
nque
ig
Aig
ua
6.1.
Des
fibra
men
t
Sor
oll
4.6.
Bla
nque
ig
AO
X, a
igua
, vap
ors
Aig
ua, g
asos
2.6.
Ass
ecat
ge
4.7.
Dep
urac
ió
Aig
ua, r
esid
us s
òlid
s
Res
idus
d’e
mba
latg
es
2.7.
Emba
latg
e
6.2.
Ref
inat
ge
Sor
oll
5.6.
Ref
inat
ge
Sor
oll
5.3.
Net
eja/
desc
onta
min
ació
3.2.
Pre
esca
lfam
ent
4.2.
Coc
ció
Gas
os
Gas
os
Aig
ua,s
orol
l,res
idus
2.2.
Tam
isat
ge/
Cla
ssifi
caci
ó/D
epur
ació
FAB
RIC
AC
IÓ D
EP
AS
TA M
ECÀ
NIC
ATE
RM
OM
ECÀ
NIC
A
6.5.
Aca
bats
Res
idus
sòl
ids,
emba
latg
es
6.4.
Màq
uina
de
pape
r
Sor
oll,
aigü
es re
sidu
als,
vapo
r d’a
igua
6.3.
Dep
urac
ió c
iclò
nica
Sor
oll,
resi
dus
sòlid
s
FAB
RIC
AC
IÓD
E P
AP
ER
1.3.
ES
CO
RÇ
AM
EN
T
FAB
RIC
AC
IÓD
E P
AS
TAR
ECIC
LAD
A
Res
idus
sòl
ids
iai
gües
resi
dual
s
48
AS
PE
CT
ES
AM
BIE
NT
AL
S A
SS
OC
IAT
S
PR
EV
IS
1.1.
1.2.
Ene
rgia
1.3.
Ene
rgia
, (a
igua
)
A 2
.1/3
.1/4
.1
2.1.
Ene
rgia
, (a
igua
)3.
1. E
nerg
ia
3.2.
Ene
rgia
2.2.
Ene
rgia
2.3.
Ene
rgia
2.4.
H2O
2
2.5.
Ene
rgia
2.6.
Ene
rgia
2.7.
Ene
rgia
, em
bala
tges
2.8.
ME
CÀ
NIC
AT
ER
MO
ME
CÀ
NIC
AK
RA
FT
SU
LFIT
RE
CU
PE
RA
DA
FAB
RIC
AC
IÓ D
E P
AS
TE
S
TAU
LA 3
.2.1
. EN
TR
AD
ES
DE
MA
TÈ
RIE
S P
RIM
ER
ES
, AIG
UA
, EN
ER
GIA
I R
OD
UC
TE
S A
UX
ILIA
RS
FAB
RIC
AC
IÓ P
AP
ER
4.1.
Ene
rgia
4.2.
Sos
a, a
igua
, N
a 2S,
ener
gia
4.3.
Ene
rgia
4.4.
Aig
ua,
ener
gia
4.5.
O2
4.6.
Cl 2,
ClO
2, O
2, O
3, H
2O2,
sosa
,en
ergi
a, N
aClO
4.1.
Ene
rgia
4.2.
Bis
ulfit
sòd
ic,
càlc
ic,
de m
ag-
nesi
o d
’am
oni,
aigu
a, e
nerg
ia
4.3.
Ene
rgia
5.1.
5.2.
Ene
rgia
, pr
oduc
tes
auxi
liars
5.3.
Ene
rgia
5.4.
Pro
duct
es q
uím
ics
5.5.
Pro
duct
es q
uím
ics
5.6.
Ene
rgia
A d
epur
ació
cic
lòni
ca,
apar
tat 6
.3
4.4.
Aig
ua,
ener
gia
4.5.
O2
4.6.
Cl 2,
ClO
2, H
2O2,
sosa
, en
ergi
a
4.7.
Aig
ua4.
7. A
igua
6.5.
Ene
rgia
, em
bala
tges
6.6.
6.8.
6.1.
Aig
ua i
ener
gia
6.2.
Ene
rgia
6.3.
Ene
rgia
, ad
ditiu
s
6.4.
Aig
ua i
ener
gia
PR
EV
IS
1.1.
1.2.
Pol
s, s
orol
l
1.3.
Esc
orça
, so
roll
A 2
.1/3
.1/4
.1
2.1.
Sor
oll
3.1.
Sor
oll
3.2.
Gas
os
2.2.
Aig
ua,
soro
ll, r
esid
us
2.3.
Aig
ua,
fang
s
2.4.
2.5.
Aig
ua
2.6.
Aig
ua,
gaso
s
2.7.
Res
idus
d’e
mba
latg
es
2.8.
ME
CÀ
NIC
AT
ER
MO
ME
CÀ
NIC
AK
RA
FT
/ S
ULF
ITR
EC
ICLA
DA
FAB
RIC
AC
IÓ D
E P
AS
TAFA
BR
ICA
CIÓ
PA
PE
R
4.1.
Res
idus
sòl
ids
4.2.
Gas
os
4.3.
4.4.
4.5.
Gas
os
4.6.
Aig
ua,
vapo
rs,
AO
X
5.1.
5.2.
Res
idus
sòl
ids
5.3.
Aig
ües
resi
dual
s, r
esid
us s
òlid
s
5.4.
Fan
gs
5.5.
Aig
ua
5.6.
Sor
oll
A d
epur
ació
cic
lòni
ca,
apar
tat 6
.3
4.7.
Aig
ua,
resi
dus
sòlid
s6.
5. R
esid
us s
òlid
s, e
mba
latg
es
6.6.
6.7.
6.1.
Sor
oll
6.2.
Sor
oll
6.3.
Sor
oll,
resi
dus
sòlid
s
6.4.
Sor
oll,
aigü
es r
esid
uals
, va
por
d’ai
gua
TAU
LA 3
.2.2
. SO
RT
IDE
S D
’EM
ISS
ION
S (
AT
MO
SFE
RA
, AB
OC
AM
EN
TS
, RE
SID
US
, SO
RO
LL, E
TC
.)
3.3. Aspectes ambientals associats als processos
auxiliars
En la taula següent queda reflectida la problemàtica ambiental associada als
processos auxiliars estàndards.
49
ASPECTES AMBIENTALS ASSOCIATS
PROCÉS ENTRADES SORTIDES ASPECTES AMBIENTALS
Preparació d’aigua(caldera, procés)
Aigües residuals, consum de productes químics
Aigua, productesquímics, energia
Aigües residuals
Calderes (fabricacióde vapor)
Consum de combustibles,emissions de gasos
Combustibles,aigües
Emissions de gasos,aigües de purgues,energia (calor)
Sistemes de depuració
Llots, consum de productes químics, consum d’energia, soroll, transport de llots
Aigües residuals,productes químics,energia
Llots, olors, aigüesdepurades
50
LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES APLICABLES
I ELS VALORS D’EMISSIÓ ASSOCIATS
4. Les millors tècniques disponibles aplicables
i els valors d’emissió associats
Aquest document ha volgut tenir en compte la gran varietat existent de matè-
ries primeres, fonts energètiques, productes i processos a la indústria pape-
rera catalana.
Cal destacar que:
—Ni la Directiva 96/61/CE (IPPC) ni la Llei 3/1998 permeten imposar l’ús de
cap tècnica o tecnologia específica.
—Les tècniques incloses a la llista de millors tècniques disponibles
(MTD) són, en general, aplicables per a les fàbriques noves i les exis-
tents. Tanmateix, s’ha d’avaluar la seva aplicabilitat en cada cas, tenint
en compte les característiques peculiars de cada fàbrica (dimensió, ti-
pus de papers fabricats, disponibilitat d’espai...). L’aplicació d’una
MTD pot no ser econòmicament factible i/o físicament possible en una
fàbrica ja existent.
—No totes les MTD es poden aplicar simultàniament atès que algunes són
opcions alternatives.
—Els resultats de l’aplicació d’una MTD en una fàbrica existent depenen de
la resta del procés.
—Poden existir diferències d’emissió entre fàbriques que apliquin les matei-
xes MTD.
A continuació se sintetitzen, en forma de taula, les MTD establertes al BREF
adoptat per la Comissió per la Decisió 2002/C 12/04, de data 21 de de-
sembre de 2001, publicada en el DOCE sèrie C, número 12, de 16 de ge-
ner de 2002.
4.1. Mesures generals 51
LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES APLICABLES
I ELS VALORS D’EMISSIÓ ASSOCIATS
Objectiu / finalitatMTD
Minimitzar els errors de gestió i incrementar el coneixement del procés amb detecció dedefectes.
Formació, ensenyament i motivació de la plan-tilla i els operadors.
Optimització del control del procés. Augmentar l’ecoeficiència i reduir els consumsi els residus.
Manteniment suficient de les unitats tècniques i de les tècniques de reducció associades.
Incrementar la productivitat i disminuir els re-sidus.
Implantació de sistemes de gestió ambiental. Millorar el coneixement de la situació ambientalde l’empresa i implantar accions de millora.
52
LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES APLICABLES
I ELS VALORS D’EMISSIÓ ASSOCIATS
4.2. Fabricació de pasta de paper
Reducció d’emissions a l’aigua - pasta kraft
Objectiu / finalitatMTD
Disminuir el consum d’aigua.Escorçament mecànic de la fusta en sec.
Augment de la deslignificació prèvia a l’etapa deblanqueig, per mitjà d’una cocció ampliada omodificada i afegint etapes addicionals d’oxigen.
Disminuir la càrrega contaminant abocada a lesaigües.
Rentat eficient de la pasta de descàrrega i ta-misatge d’aquesta en circuit tancat.
Disminuir la producció de residus del consumd’aigua.
Blanqueig lliure de clor elemental (ECF) o blan-queig totalment lliure de clor (TCF).
Reciclatge de part de l’aigua del procés, princi-palment alcalina, de la planta de blanqueig.
Control, contenció i recuperació eficaç delsvessaments.
Depuració i reutilització dels condensats proce-dents de la planta d’evaporació.
Instal·lació d’una planta d’evaporació de licornegre i d’una caldera de recuperació amb ca-pacitat suficient.
Recollida i reutilització de les aigües netes derefrigeració.
Subministrament de tines separadores d’unagrandària suficient per a l’emmagatzematgedels vessaments de licors als processos decocció i la recuperació i condensats bruts.
De manera addicional a les mesures integrades en el procés, el tractament primari i el tractamentbiològic de les aigües residuals són considerats com a MTD per a les fàbriques especialitzadesen la producció de pasta kraft.
Disminuir/eliminar els compostos organoclorats(AOX) i de formació de cloroform.
Disminuir el consum d’aigua.
Minimitzar rebuigs.
Minimitzar rebuigs i estalviar aigua.
Tractar el licor addicional i la càrrega de pro-ductes sòlids secs.Evitar incidents ocasionals amb efectes am-bientals.
Minimitzar els rebuigs i estalviar aigua.
Evitar pics de càrrega sobtats i trastorns oca-sionals en la planta externa de tractamentd’efluents.
Reducció d’emissions a l’aire - pasta kraft
53
LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES APLICABLES
I ELS VALORS D’EMISSIÓ ASSOCIATS
Objectiu / finalitatMTD
Reduir les olors i emissions a l’atmosfera.Recollida i incineració de gasos responsablesde les males olors i control de les emissions deSO2 resultants. La majoria dels gasos podenser cremats en la caldera de recuperació, en elforn de calcinació o en un forn independent debaixa emissió de NOx.
Recollida i incineració dels gasos reduïts res-ponsables de les males olors procedents de di-verses fonts amb control de SO2 resultant.
Evitar males olors.
Optimització del control de combustió de la cal-dera de recuperació amb mesura de CO.
Reduir les emissions i els compostos reduïts desofre total.
Les emissions de TRS procedents del forn decalcinació són mitigades a través del control del’excés d’oxigen, de l’ús de combustible debaix contingut en sofre, i del control del sodisoluble residual de la pasta de carbonat càlcicque s’alimenta al forn de calcinació.
Escalfament del licor negre amb alta concen-tració de sòlids en caldera de recuperació ambl’ús d’un depurador de gasos de combustió.
Control de les condicions d’escalfament i dis-seny apropiat de les calderes.
Ús de combustibles (escorça, gas, fueloil, car-bó) amb baix contingut en sofre i/o instal·laciód’un rentador de gasos.
Ús de precipitadors electrostàtics eficaços odispositius d’eficiència similar.
Reduir les emissions i els compostos reduïts desofre total.
Controlar les emissions de SO2.
Controlar les emissions de NOx.
Reduir les emissions de SO2 en calderes auxi-liars.
Depurar els gasos de combustió de les calde-res i els forns per mitigar emissions de pols.
54
LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES APLICABLES
I ELS VALORS D’EMISSIÓ ASSOCIATS
Reducció de residus - pasta kraft
Objectiu / finalitatMTD
Reduir els residus.Minimització de la generació de residus sòlids.
Recollida selectiva i emmagatzematge interme-di de fraccions residuals en origen.
Recuperar, reciclar i reutilitzar residus sòlids.
Utilització externa de subproductes/ residuscom a substituts, quan sigui viable.
Recuperar, reciclar i reutilitzar residus sòlids.
Incineració de materials orgànics en calderesdissenyades de manera adequada, amb recu-peració d’energia.
Les MTD consisteixen en la reducció de la quantitat de residus que s’abocaran mitjançant la iden-tificació de possibilitats relatives a les operacions de recuperació i, si és factible, la utilització deresidus per al reciclatge dels materials o la seva incineració amb recuperació energètica.
Valoritzar residus i reduir l’ús de combustiblesfòssils.
Reducció d’emissions a l’aigua - pasta al sulfit
55
LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES APLICABLES
I ELS VALORS D’EMISSIÓ ASSOCIATS
Objectiu / finalitatMTD
Disminuir el consum d’aigua.Escorçament mecànic de la fusta en sec.
Una major deslignificació anterior a l’operacióde blanqueig, per mitjà d’una cocció ampliadao modificada
Disminuir la càrrega contaminant abocada a lesaigües procedents de l’etapa del blanqueig.
Rentat eficient de la pasta de descàrrega i ta-misatge d’aquesta en circuit tancat.
Disminuir la producció de residus i el consumd’aigua.
Control, contenció i recuperació eficaç delsvessaments.
Tancament de la planta de blanqueig quans’estan utilitzant processos de cocció amb ba-se de sodi.
Minimitzar rebuigs.
Evitar emissions contaminants a l’atmosfera.
Eliminar els compostos organoclorats (AOX).Blanqueig totalment lliure de clor (TCF).
Neutralització del licor diluït abans de l’evapo-ració, seguida de la reutilització de la majorpart del condensat en el procés de tractamentanaerobi.
Disminuir el consum d’aigua.
Ús de tines separadores d’una grandària sufi-cient per a l’emmagatzematge dels vessamentsde licors als processos de cocció, i recupera-ció de condensats bruts
Evitar pics de càrrega sobtats i trastorns oca-sionals en la planta externa de tractamentd’efluents
De manera addicional a les mesures integrades en el procés, el tractament primari i el tractamentbiològic de les aigües residuals són considerats com a MTD per a les fàbriques especialitzadesen la producció de pasta al sulfit.
56
LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES APLICABLES
I ELS VALORS D’EMISSIÓ ASSOCIATS
Reducció d’emissions a l’aire - pasta al sulfit
Reducció de residus - pasta al sulfit
Les MTD per a la reducció de residus per a la pasta al sulfit són les mateixes
que les esmentades anteriorment per a la pasta kraft.
Ús de precipitadors electrostàtics eficaços odispositius d’eficiència similar.
Incineració de materials orgànics en calderesdissenyades de manera adequada, amb recu-peració d’energia.
Depurar gasos de combustió de les calderesauxiliars per mitigar emissions de pols.
Valoritzar els residus i reduir l’ús de combusti-bles fòssils.
Objectiu / finalitatMTD
Reduir les olors i emissions a l’atmosfera.Recollida d’emissions concentrades de SO2 i laseva recuperació en tines amb diferents nivellsde pressió.
Recollida d’emissions difoses de SO2 proce-dents de diverses fonts i la seva introduccióen la caldera de recuperació com a aire decombustió.
Evitar males olors.
L’ús de precipitadors electrostàtics i rentadorsde gasos multietapa, i la vehiculació i depuracióde diversos bufadors.
Controlar les emissions de SO2 i de pols pro-cedents de la caldera de recuperació.
Ús de combustibles (escorça, gas, fueloil, car-bó) amb baix contingut en sofre i/o instal·laciód’un rentador de gasos.
La reducció dels gasos que provoquen malesolors mitjançant sistemes de recollida eficients.
Control de les condicions de la combustió i dis-seny apropiat de les calderes.
Reduir les emissions de SO2 en calderes auxi-liars.
Reduir els gasos.
Reduir les emissions de NOx procedents de lacaldera de recuperació i de les calderes auxiliars.
57
LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES APLICABLES
I ELS VALORS D’EMISSIÓ ASSOCIATS
Reducció d’emissions a l’aire - pasta mecànica i semiquímica
Reducció d’emissions a l’aigua - pasta mecànica i semiquímica
Objectiu / finalitatMTD
Disminuir el consum d’aigua.Escorçament mecànic de la fusta en sec.
Augment de l’eficiència del procés. Minimitzar els rebuigs.
Recirculació de l’aigua en la secció de fabrica-ció de pasta mecànica.
Disminuir el consum d’aigua.
Utilització d’espessidors.
Reutilització de les aigües abocades de la fà-brica paperera a la fàbrica de pasta de paper,segons el grau d’integració.
Ús de tancs de separació d’una grandària sufi-cient per a l’emmagatzematge d’aigües resi-duals concentrades procedents del procés(principalment per al procés quimicotermo-mecànic de la pasta de paper CTMP).
Tractament primari i biològic dels efluents i, en alguns casos, també la floculació o precipitacióquímica.
Separar eficaçment els circuits d’aigua de la fà-brica de pasta de paper i de la fàbrica paperera.Millorar el tractament de les aigües residuals.
Disminuir el consum d’aigua.
Evitar pics de càrrega sobtats i trastorns oca-sionals de la depuradora.
Objectiu / finalitatMTD
Estalviar energia.Recuperació de calor eficient dels refinadors.
Tractament de les emissions de compostosorgànics volàtils (COV) procedents del vaporcontaminat.
Reduir les emissions a l’atmosfera.
58
LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES APLICABLES
I ELS VALORS D’EMISSIÓ ASSOCIATS
Reducció de residus - pasta mecànica i semiquímica
Les MTD per a la reducció de residus de la pasta mecànica i semiquímica
són les mateixes que les esmentades anteriorment per a la pasta kraft.
Reducció d’emissions a l’aigua - fabricació de pasta
a partir de paper recuperat
Millorar l’abocament.
Millorar l’abocament.
La instal·lació d’una bassa d’homogeneïtzació i tractament primari.
El tractament biològic d’efluents. Una opció eficaç per al tractamentde les aigües de destintatge (i, depèn de les condicions, també perals efluents de no destintatge) és el tractament biològic aerobi i, enalguns casos, també la floculació i la precipitació química. El tracta-ment mecànic amb el posterior tractament biològic anaerobi-aerobiés l’opció preferible per als efluents de no destintatge. Aquestes fà-briques normalment han de tractar aigües residuals més concentra-des per què els seus circuits hidràulics són més tancats.
El reciclatge parcial de les aigües sotmeses a tractament biològic.El possible grau de reciclatge de l’aigua depèn dels tipus concretsde paper que s’hagin de fabricar. Per als tipus de paper destintats,aquesta tècnica es considera com a MTD. Malgrat tot, cal analit-zar amb la màxima cura possible tots els avantatges i inconve-nients, i normalment serà necessari dur a terme un tractament ad-dicional (tractament terciari).
El tractament dels circuits hidràulics interns.
Millorar l’abocament.
Optimitzar la gestió de l’aiguai millorar l’abocament.
Objectiu / finalitatMTD
Optimitzar la gestió de l’aiguai millorar l’abocament.
Optimitzar la gestió de l’aiguai millorar l’abocament.
La separació d’aigües menys contaminades de les aigües con-taminades i el reciclatge de les aigües del procés.
La gestió òptima de l’aigua (optimització del cicle de l’aigua), laclarificació de l’aigua per sedimentació, la flotació o filtració i el re-ciclatge de les aigües del procés per a diferents propòsits.
La separació estricta dels efluents i el flux a contracorrent de lesaigües del procés.
La generació d’aigües clarificades per a les plantes de destintatge(flotació).
Optimitzar la gestió de l’aiguai millorar l’abocament.
Millorar l’abocament.
Reducció d’emissions a l’aire
Les MTD que s’enumeren a continuació corresponen a MTD de calderes auxiliars.
Reducció de residus - pasta a partir de paper recuperat
Les MTD per a la reducció de residus de la pasta a partir de paper recuperat
són les mateixes que les esmentades anteriorment per a la pasta kraft, a les
quals es poden afegir les següents:
59
LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES APLICABLES
I ELS VALORS D’EMISSIÓ ASSOCIATS
Objectiu / finalitatMTD
Optimitzar l’ús de l’energia i reduir indirectamentles emissions.
Cogeneració d’energia tèrmica i elèctrica.
Estalviar energia i reduir les emissions a l’at-mosfera.
Millora de les calderes existents.
Quan se substitueix un equip, l’ús d’un equipque presenti un menor consum energètic.
Estalviar energia i reduir indirectament les emis-sions a l’atmosfera.
Objectiu / finalitatMTD
Optimitzar la recuperació de fibra.Introducció de millores en la gestió de les plan-tes de preparació de la pasta.
Reduir els residus.Optimització de la quantitat d’etapes de netejaen la preparació de pasta.
Tractament en línia de bucles hidràulics per mit-jà de flotació de les fibres amb difusió d’aire.
Tractament eficient de rebuigs in situ (deshumi-dificació) per potenciar el contingut de sòlidssecs i la seva posterior incineració amb recu-peració energètica.
Recuperar fibres i aglutinants i clarificar les ai-gües del procés.
Reduir la quantitat de residus sòlids a abocar.Estalviar energia.
60
LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES APLICABLES
I ELS VALORS D’EMISSIÓ ASSOCIATS
4.3. Fabricació de paper
Reducció d’emissions a l’aigua - fabricació de paper
i processos relacionats
Optimitzar l’ús de l’aigua.Construcció d’un sistema equilibrat d’aigües clarificades,sistemes de filtració i d’emmagatzematge, i l’ús de cons-truccions, disseny i maquinària amb un consum d’aiguareduït (ruixadors), sempre que sigui possible. Això normal-ment es dóna quan se substitueixen la maquinària o elscomponents, o en les reconstruccions.
Evitar trastorns ocasionals que provo-quin incidents amb efectes ambien-tals.
Optimitzar l’ús de l’aigua i millorar elsabocaments.
Millorar la gestió de l’aigua i millorarl’abocament.
Disminuir la contaminació al medi.
Millorar les condicions d’abocament.
Aplicació de mesures com el disseny i l’operació delsequips, detecció de fuites, monitoratge, manteniment iplans d’emergència per reduir la freqüència i els efectesdels abocaments accidentals.
Recollida i reutilització d’aigües netes de refrigeració, isegregació per què siguin gestionades com a residus,o l’abocament separat.
Pretractament independent d’aigües residuals de reco-briment (estucatge).
Substitució de substàncies o tècniques potencialmentnocives mitjançant l’ús d’alternatives menys contami-nants.
Tractament d’efluents d’aigües residuals per mitjà de lainstal·lació d’una bassa d’homogeneïtzació.
La decantació fisicoquímica primària complementada, si s’escau, amb la depuració biològica se-cundària, i eventualment un tractament terciari per assolir un objectiu definit.Quan només s’aplica el tractament químic, les descàrregues de DQO seran quelcom més ele-vades, però principalment estaran integrades per matèries fàcilment biodegradables.
Objectiu / finalitatMTD
Optimitzar l’ús de l’aigua.Increment del reciclatge de les aigües del procés i de lagestió de l’aigua.
Evitar trastorns ocasionals que provo-quin incidents a la fase de produccióo efectes ambientals desfavorables.
Control dels desavantatges potencials del tancament delcircuit de l’aigua, com poden ser un augment de la corro-sió, dels llots o de la flora bacteriana en el circuit d’aigües.
Reducció d’emissions a l’aire
Les MTD que s’enumeren a continuació corresponen a MTD de calderes
auxiliars.
61
LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES APLICABLES
I ELS VALORS D’EMISSIÓ ASSOCIATS
Objectiu / finalitatMTD
Controlar les emissions de NOx.Instal·lació de cremadors de baixa emissió deNOx a les calderes.
Reduir les emissions de SO2.L’ús d’escorça, gas o combustibles de baixcontingut en sofre o el control/tractament de lesemissions de sofre.
Aplicació de la cogeneració d’energia tèrmica ielèctrica si la relació calor/electricitat ho permet.
L’ús de fonts renovables com a combustible(p. ex. la fusta o els residus de la fusta).
Optimitzar l’ús de l’energia.
Realitzar una valorització energètica dels resi-dus.Estalviar energia.
62
LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES APLICABLES
I ELS VALORS D’EMISSIÓ ASSOCIATS
Reducció de residus - fabricació de paper i processos
relacionats
Recuperar les aigües residuals de recobriment(només per a determinats tipus de recobriment).
Aplicació d’ultrafiltració.
Reduir els residus.
Reduir la quantitat de residus sòlids a abocar.
Minimitzar rebuigs.
Optimització de la quantitat d’etapes de netejaen la preparació de pasta.
Deshumidificació eficient dels residus.
Deshidratació eficient dels llots.
Les MTD consisteixen en la reducció de la quantitat de residus que s’abocaran mitjançant la iden-tificació de possibilitats relatives a les operacions de recuperació i, si és factible, la utilització deresidus per al reciclatge dels materials o la seva incineració amb recuperació energètica.
Objectiu / finalitatMTD
Reduir els residus.Minimització de la generació de residus sòlids.
Recuperar, reciclar i reutilitzar residus sòlids.La recollida selectiva i l’emmagatzematge inter-medi de fraccions residuals en origen.
Utilització externa de productes residuals/resi-dus com a substituts, quan sigui possible.
La reducció de les pèrdues de fibres i aglutinants(per a tots els tipus de paper, excepte tissú).
Recuperar, reciclar i reutilitzar residus sòlids.
Reduir els residus.
4.4. Valors d’emissió associats a l’ús de les millors
tècniques disponibles
Els nivells d’emissió associats a les millors tècniques disponibles que es pro-
posen al document de referència (BREF) no tenen la consideració de límits
d’emissió. A continuació es relacionen els nivells associats a la fabricació de
paper a partir de paper reciclat i per a papers especials. S’obvien les taules
corresponents a la fabricació de pasta kraft i al sulfit, atès que a Catalunya no
hi ha plantes d’aquests tipus.
Per a les fàbriques integrades de paper recuperat, els nivells d’emissions as-
sociats a l’ús d’una combinació adequada de les millors tècniques disponi-
bles són els següents:
* Paper a partir de fibres reciclades.
63
LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES APLICABLES
I ELS VALORS D’EMISSIÓ ASSOCIATS
Cabalm3/t
Fàbriques de paper RCF* sen-se destintatge (p. e. wellenst-off, testliner, topliner blanc,conglomerat de cartró, etc.)
<7
DQOkg/t
0,5-1,5
DBOkg/t
<0,05-0,15
SSTkg/t
0,05-0,15
N totalkg/t
0,02-0,05
P totalkg/t
0,002-0,005
AOXkg/t
<0,5
Fàbriques de paper RCF* ambdestintatge (p. e. paper prem-sa, paper d’impressió i d’es-criptura, etc.)
8-15 2-4 <0,05-0,5 0,1-0,3 0,05-0,1 0,005-0,01 <0,5
Fàbriques de paper de sedaamb base RCF*
8-25 2-4 <0,05-0,4 0,1-0,4 0,05-0,25 0,005-0,015 <0,5
64
LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES APLICABLES
I ELS VALORS D’EMISSIÓ ASSOCIATS
Els anteriors nivells d’emissió estan expressats com a mitjanes anuals.
Per a les fàbriques papereres no integrades, els nivells d’emissions as-
sociats a l’ús de les MTD es presenten per al paper d’escriptura no re-
cobert i recobert i per al paper tissú i especials, per separat, en la taula
següent. Malgrat tot, les diferències entre els graus del paper no són gai-
re acusades.
1 El consum específic d’aigua en ocasions excedeix de 100 m3/t.
Els anteriors nivells d’emissió estan expressats com a mitjanes anuals.
La taula següent recull els nivells d’emissions associats a les MTD proce-
dents de calderes auxiliars en el sector de la fabricació de pasta i paper que
utilitzen diferents tipus de combustibles. Els valors fan referència a mitjanes
anuals i a condicions estàndards. Malgrat tot, les emissions específiques to-
Paràmetres Unitats
DBO5 kg/t de paper
Paper d’escripturano recobert
Paper d’escripturarecobert Paper tissú Papers
especials
0,15 - 0,25 0,15 - 0,25 0,15 - 0,4 0,15 - 1,3
DQO kg/t de paper 0,5 - 2 0,5 - 1,5 0,4 - 1,5 0,4 - 7,0
SST kg/t de paper 0,2 - 0,4 0,2 - 0,4 0,2 - 0,4 0,3 - 1,0
AOX kg/t de paper < 0,005 < 0,005 < 0,01 < 0,005-0,01
P total kg/t de paper 0,003 - 0,01 0,003 - 0,01 0,003 - 0,015 0,01 - 0,04
N total kg/t de paper 0,05 - 0,2 0,05 - 0,2 0,05 - 0,25 0,15 - 0,4
Cabal m3/t de paper 10 - 15 10 - 15 10 - 25 15 - 50 1
65
LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES APLICABLES
I ELS VALORS D’EMISSIÓ ASSOCIATS
tals de productes a l’aire són molt particulars pel que fa a cadascuna de les
instal·lacions (p. e. tipus de combustible, dimensions i tipus d’instal·lació, fà-
brica integrada o no integrada, producció d’electricitat).
Substànciesalliberades Carbó
Entrada de combustible en mg de S/MJ
100 - 2001
(50 - 100)5
Fuelpesat Gas-oil Gas
Combustiblebiològic
(p.e. escorça)
100 - 2001
(50 - 100)5
80 - 1102
(50 - 80 SNCR)3
10 - 404
al 3% d’O2
80 - 1102
(50 - 80 SNCR)3
10 - 304
al 6% d’O2
Entrada de combustible en mg de NOx/MJ
mg de pols/Nm3
25 - 50
45 - 602
10 - 30al 3% d’O2
<5
30 - 602
<5al 3% d’O2
<15
60 - 1002
(40 - 70 SNCR)3
10 - 304
al 6% d’O2
Notes1 Emissions de sofre de calderes d’oli o carbó, segons la disponibilitat de fuel i el carbó de baix contingut en so-
fre. Podria assolir-se una determinada reducció de sofre amb la injecció de carbonat de calci.2 Solament s’aplica tecnologia de combustió.3 També s’apliquen mesures secundàries, com les SNCR; normalment només en instal·lacions de dimensions
majors.4 Valors associats quan s’utilitzen precipitadors electrostàtics eficients.5 Quan s’empra un depurador, s’aplica únicament en instal·lacions de dimensions majors.
66
CONSIDERACIONS EN L’ÁMBIT DE CATALUNYA
5. Consideracions en l’àmbit de Catalunya
5.1. Emissions a l’aigua
Al marge de les MTD establertes en el document BREF, es considera que la
implantació de processos de reciclatge de les aigües residuals en la fabrica-
ció del paper comporta diverses millores al procés de fabricació, com són:
—La reducció de la demanda d’aigua.
—L’increment del rendiment productiu sobre les matèries primeres.
—L’augment de la temperatura de l’aigua a la màquina de paper per millorar
la separació de l’aigua al moment de la formació del full de paper.
—La reducció de la demanda de calor en l’assecatge del full de paper.
Aquests dos punts anteriors poden possibilitar un augment de la velocitat de
la màquina.
No obstant això, el reciclatge de l’aigua també té alguns inconvenients, com
són:
67
CONSIDERACIONS EN L’ÁMBIT DE CATALUNYA
Més creixement biològic dins dels circuits interns d’aigua, fet que obliga a
una major desinfecció. També pot augmentar la corrosió i provocar obstruc-
cions de les conduccions.
—Consum de productes químics per tractar l’aigua.
—Inversions econòmiques i ocupació d’espai.
—Possibles problemes d’olors en el producte paper.
—Problemes operatius en la maquinabilitat de la màquina de paper per alte-
ració dels equilibris fisicoquímics de la part humida.
—Possibles problemes de taques per deposició de precipitats en el paper,
especialment per a les qualitats reciclades blanques.
—Augment de les concentracions en mg/l de les substàncies contaminants
a l’efluent de l’abocament.
Malgrat aquests inconvenients, el balanç ambiental global pot ser favorable.
Igualment, en el cas particular de la fabricació de papers acolorits s’obliga,
en cada canvi de color, a un buidatge general de tot el circuit d’aigües de la
màquina de paper, incloent-hi també una part residual de pasta que resta
inutilitzada. Per superar aquest problema productiu i ambiental, i en funció de
68
CONSIDERACIONS EN L’ÁMBIT DE CATALUNYA
les característiques de la planta paperera, s’ha creat el sistema d’impregna-
ció, denominat size-press, que consta de dos corrons que contenen un co-
lorant situats a sobre i sota el full de paper, just en sortir de la zona de prem-
ses de la màquina de paper. Aplicant aquesta tècnica és possible canviar el
color del paper sense produir una gran interrupció en el procés de produc-
ció i, simultàniament, minimitzar la incidència del color a les aigües residuals,
així com reduir la producció de fangs residuals. No obstant això, és possible
que aquest sistema no sigui aplicable a totes les activitats que fabriquin pa-
pers acolorits, i és per això que en cada cas s’hauran de valorar els avantat-
ges i els inconvenients.
Els límits associats a l’ús de les millors tècniques disponibles del BREF
s’expressen prenent com a base les unitats de producció. Malgrat això,
cal indicar que els límits de qualitat establerts actualment en les autoritza-
cions d’abocament atorgades a les empreses catalanes s’han fixat d’a-
cord amb uns cabals i en unes concentracions límits (expressades en
mg/l), els quals corresponen a dues situacions diferents segons el punt
d’abocament sigui a:
Sistemes de sanejament públics: La qualitat de referència correspon a la
que estableix el Decret 130/2003, de 13 de maig (DOGC 3894, de 29 de
maig de 2003). Les característiques de qualitat que s’acostumen a assolir
sotmeten les aigües residuals a una homogeneïtzació i un tractament fisico-
químic de coagulació/floculació/clarificació.
Llera pública: Les autoritzacions actualment vigents s’han atorgat majoritària-
ment tenint com a referent la taula 3 del Reglament, d’11 d’abril de 1986, del
domini públic hidràulic, de la Llei d’aigües (BOE de 30 d’abril de 1986), actual-
ment derogat. A les futures revisions d’aquestes autoritzacions s’hauran de te-
nir en compte les característiques del medi receptor a fi de complir els objec-
tius de qualitat assenyalats al pla hidrològic corresponent, tal com assenyala el
Reial decret 606/2003, de 23 de maig (BOE 135, de 6 de juny de 2003), es-
pecialment a la disposició addicional tercera. En funció de les circumstàncies
de cada empresa, caldrà o no complementar el tractament anterior (fisico-
químic) de les aigües residuals amb un sistema biològic o secundari.
Amb caràcter general, i tenint en consideració que cada activitat té unes ca-
racterístiques específiques que caldrà avaluar en el tràmit d’autorització am-
69
CONSIDERACIONS EN L’ÁMBIT DE CATALUNYA
70
CONSIDERACIONS EN L’ÁMBIT DE CATALUNYA
biental, a continuació es mostra una taula orientativa dels valors límits d’e-
missió per abocaments a llera pública en les activitats del sector, pel que fa
a la concentració, amb els que majoritàriament s’han atorgat les autoritza-
cions vigents.
D’altra banda, d’acord amb la filosofia del BREF i d’altres normatives de paï-
sos del nostre entorn, es considera adient l’establiment de valors límit d’e-
missió en càrrega per unitat de producció (de pasta, de paper o de cartró),
amb l’objectiu d’incentivar la utilització de les millors tècniques disponibles i
evitar els efectes immediats no desitjats sobre el medi.
En l’establiment dels valors límit d’emissió en càrrega per unitat de producció,
és a dir, com a càrrega específica, s’evita la competència desigual entre ins-
Pas
ta q
uím
ica
bla
nque
jad
a
Pas
tad
estin
tad
a
Pap
erem
bal
atg
e
Pap
er k
raft
liner
o
kraf
tsa
cs
Pap
erd
’imp
ress
ió i
escr
iptu
ra
Pap
erd
’imp
ress
ió i
escr
iptu
raes
tuca
t
Pap
er t
issú
(hig
ièni
c i
sani
tari
)
Car
tró
Car
tró
estu
cat
Pap
ers
esp
ecia
ls(f
iltre
s)
MES (mg/l) 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80
DQO (mg/l) 250 160 160 160 120 160 160 160 160 120
Cloroform* (mg/l) 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
AOX* (mg/l) 0,5 0,5 0,5 0,5 0,5 0,5 0,5 0,5 0,5 0,5
P total (mg/l) 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3
N total (mg/l) 30 30 30 30 30 30 30 30 30 30
tal·lacions. A més a més, a la indústria paperera la quantitat d’aigua utilitzada
depèn de les particularitats de cada fàbrica, per això, la concentració de con-
taminants a les aigües residuals és molt variable. Si el valor s’expressa única-
ment en concentració de contaminants no es promou l’estalvi d’aigua, malgrat
també cal evitar els possibles efectes no desitjats sobre el medi aquàtic que
provocaria una concentració de càrrega contaminant elevada. L’ús de tecnolo-
gies poc eficients permet aconseguir els límits ja que utilitza gran quantitat d’ai-
gua i a més és possible arribar a aconseguir el valor límit exigit en l’autorització
mitjançant tècniques de dilució de l’abocament, pràctica prohibida al Real De-
creto 849/1986, d’11 d’abril, per la qual s’aprova el Reglament del Domini Pú-
blic Hidràulic. L’expressió del valor límit d’emissió en càrrega específica, té a
més l’avantatge afegida de permetre comparar instal·lacions similars del sector.
Com a proposta general, i tenint en compte que cada activitat té unes ca-
racterístiques específiques que caldrà avaluar en el tràmit d’autorització am-
biental, amb caràcter complementari a l’anterior taula, es mostra una taula
dels valors límits d’emissió per abocaments a llera pública en les activitats del
sector, expressats en càrrega mitjana mensual.
71
CONSIDERACIONS EN L’ÁMBIT DE CATALUNYA
72
CONSIDERACIONS EN L’ÁMBIT DE CATALUNYA
• Les xifres de cabal són orientatives i no limitants.• Es toleraran valors fins a un 50% més en càrrega diària. En tot cas han de respectar-se els objectius de qualitat
ambiental de la llera receptora.• Les càrregues específiques màximes permeses en fàbriques en les que es produeixi pasta i paper, serà el su-
matori de les corresponents a cadascun dels processos, independentment de si la pasta es consumeix interna-ment en la fàbrica per a la fabricació de paper.
• * La fabricació de papers decoratius i especials, per les singularitats del seu propi procés de producció, tenenrequeriment de cabal molt variables, no sent possible establir cabals orientatius amb caràcter general.
Els abocaments a col·lector municipal o a xarxa de sanejament públic es
regiran pels requeriments específics locals o bé pel Decret 130/2003 de
13 de maig (DOGC 3894).
CATEGORIES DE PASTA I/O PAPER
Cabal de referència
m3/t
PASTA KRAFT BLANQUEJADAa partir de fusta
SSkg/t
55
DQOkg/t
3
AOXkg/t
23 0,3
PASTA KRAFT BLANQUEJADAa partir de plantes anuals
75 4 37 0,3
PASTA KRAFT CRUA 25 3 10
PASTA DESTINTADA 15 0,9 4
PAPER EMBALATGE(a partir de paper recuperat)
10 1,6 4
PAPER KRAFT LINER O SACS 10
2
5
PAPER HIGIÈNIC I SANITARI 15 3,5
PAPER PREMSA 12 3,5
CARTRÓ 10
PAPER IMPRESSIÓ I ESCRIPTURA 254,5
PAPER IMPRESSIÓ ESTUCAT 25
CARTRÓ ESTUCAT 10
PAPER DECORATIU I ESPECIALS -*
5
En relació amb les xifres de cabal, que son orientatives i no limitants, s’in-
dica novament que a la indústria paperera la quantitat d’aigua utilitzada
depèn de les particularitats de cada fàbrica, entre altres: disponibilitat, an-
tiguitat, qualitat de producte, sèries de fabricació, programació de la pro-
ducció, fabricació de diferents qualitats de producte, cicles de neteja re-
querits, etc. En aquest sentit, es fa menció expressa al decret legislatiu
actualment en desenvolupament per part de la Generalitat per a determinar
en el marc d’Acords sectorials les condicions sectorials qualitatives del
sector paperer que fomenten i determinen un major ús eficient de l’aigua,
així com les determinacions quantitatives individuals en l’ús eficient per a
cada instal·lació, que es basaran en ratis específics individualitzats per uni-
tat de producció així com la seva progressió temporal.
5.2. Emissions a l’atmosfera
Pel que fa als límits d’emissió de contaminants a l’atmosfera de la indústria
del paper a Catalunya, i tenint en compte les mateixes consideracions que
en l’apartat anterior, a continuació es mostren unes taules orientatives dels
valors límits d’emissió.
73
CONSIDERACIONS EN L’ÁMBIT DE CATALUNYA
74
CONSIDERACIONS EN L’ÁMBIT DE CATALUNYA
5.2.1. Emissions a l’atmosfera per a fàbriques de pasta
química blanquejada a partir de plantes anuals
Si s’aplica el Decret 319/1998, de 15 de desembre, sobre els límits d’e-
missió per a instal·lacions industrials de combustió de potència tèrmica in-
ferior a 50 MWt i instal·lacions de cogeneració, els valors límits d’emissió a
l’atmosfera seran els que es relacionen a continuació:
5.2.2. Emissions a l’atmosfera de calderes auxiliars
COVNM: Compostos orgànics volàtils no metànics. TV: Turbina de vapor. TG: Turbina de gas.1 Es mesuraran partícules sòlides únicament si la potència tèrmica és superior o igual a 5MWt.
Contaminant Unitat
SO2NOxPartícules sòlidesCOCOVNMOpacitat% O2 ref.
Calderes de fueloil
mg/Nm3
mg/Nm3
mg/Nm3
mg/Nm3
mg/Nm3
Bach
2.000500
1001
500
43%
50450
No s’aplica100
3%
50450
No s’aplica100
3%
50450
No s’aplica100
15%
Calderes de gas natural
Calderes de gas(amb cogeneració)
TV TG
Contaminant Unitat
Partícules sòlidesSO2H2SNOxCOCOT (sense metà)% O2
Calderes de recuperació
mg/Nm3
mg/Nm3
mg/Nm3
mg/Nm3
mg/Nm3
mg/Nm3
%
1507007,5
450500
No s’aplica11
1501.000
7,5 - 10-
500
Fornsde calç
75
CONSIDERACIONS EN L’ÁMBIT DE CATALUNYA
5.2.3. Emissions a l’atmosfera d’altres focus de procés
Per a les emissions a l’atmosfera d’altres focus de procés que puguin tenir lloc
a una fàbrica de paper com, per exemple, processos d’impregnació, que
s’emmarquen més en l’activitat d’arts gràfiques i no tant en la de fabricació de
paper, s’han de tenir en compte els nivells d’emissió que estableix el Reial de-
cret 117/2003, de 31 de gener, sobre la limitació de les emissions de com-
postos orgànics volàtils causades per l’ús de dissolvents en determinades ac-
tivitats, només en els casos en què els consums siguin superiors a 5 t/any.
En cas que es realitzi algun tipus d’activitat de les incloses a l’annex II de
l’esmentat Reial decret, amb la superació dels llindars de consum de dis-
solvents que s’hi especifica, s’atendrà als límits d’emissió inclosos en l’es-
mentat Reial decret.
Contaminant <15 MW
Calderes de biomassa (sense tractar)
Partícules sòlidesSO2H2SNOxCO% O2
NovaExistent
1502.000
No s’aplica500
150200
No s’aplica500
150200
No s’aplica400
6%
>15 MW
76
CONSIDERACIONS EN L’ÁMBIT DE CATALUNYA
5.3. EPER
Finalment, d’acord amb la Decisió 2000/479/CE, sobre la implantació d’un
registre europeu d’emissions contaminants (EPER) (DOCE L 192/36, de da-
ta 28 de juliol de 2000), els contaminants per als quals la indústria del paper
ha de facilitar dades d’emissió que l’afectin són els indicats a la taula següent:
Metalls i els seus compostos
Emissions a l’atmosferaEmissions a l’aigua
General
COCO2COVNM (COV sense metà)NOx (com NO2)SOx (com SO2)PM10
Nitrogen totalFòsfor total
Cd i compostosCr i compostosCu i compostosHg i compostosNi i compostosPb i compostosZn i compostos
Compostos organohalogenats (AOX)
Substàncies organohalogenades
Compostos organoestànnics (Sn Total)Carboni orgànic total (COT)
Altres compostos orgànics
No obstant això, cal fer esment que la relació de contaminants de la taula té
un caràcter orientatiu, és a dir, que això no significa que les indústries del
sector hagin d’establir una metodologia sistemàtica de control de tots i ca-
dascun d’aquests contaminants, sinó únicament d’aquells per als quals s’es-
tableixin límits d’emissió en l’autorització ambiental corresponent.
77
CONSIDERACIONS EN L’ÁMBIT DE CATALUNYA
78
ANNEX
6. Annex
6.1. Condicions per determinar el compliment dels
límits d’emissió a l’atmosfera en fàbriques de
paper
Els límits d’emissió estaran referits a les condicions de temperatura, pressió,
humitat i percentatge d’oxigen especificats anteriorment.
a) Mesures en discontinu
Es considera que es compleixen els límits quan els resultats de totes les me-
sures puntuals no sobrepassen aquest valor límit.
b) Mesures en continu
b.1) Instal·lacions industrials de combustió de potència tèrmica inferior a 50
MWt i instal·lacions de cogeneració incloses en l’àmbit d’aplicació del Decret
319/1998, de 15 de desembre.
S’atendrà al que estipula l’esmentat Decret i especialment:
a) Si la potència tèrmica total de la planta de combustió és igual o superior
a 17,4 MWt, s’ha de mesurar en continu, com a mínim, el focus emissor que
es consideri potencialment més contaminant.
b) Si la potència elèctrica total de la planta de cogeneració és igual o supe-
rior a 8 MWe, s’ha de mesurar en continu, com a mínim, el focus emissor
que es consideri potencialment més contaminant.
En funció del tipus d’instal·lació, del combustible utilitzat i de la potència tèr-
mica o elèctrica es determinaran els paràmetres i contaminants a mesurar en
continu, que estan recollits als annexos 1 i 2 del Decret 319/1998, de 15 de
desembre.
Es considera que es compleix el límit d’emissió aplicable, quan en un perío-
de anual es respecten les condicions següents:
• El 97% dels valors mitjans semihoraris no sobrepassa el 120% del límit d’e-
missió aplicable.
• La totalitat dels valors mitjans semihoraris no sobrepassa el 200% del límit
d’emissió aplicable.
79
ANNEX
80
ANNEX
Els valors mitjans semihoraris es determinen restant, de la mitjana dels valors
mesurats en mitja hora, el valor de l’interval de confiança per al contaminant
mesurat, fixat a continuació:
• Partícules sòlides: 30%
• Òxids de nitrogen: 30%
• Diòxid de sofre: 20%
• Monòxid de carboni: 10%
b.2) Instal·lacions de combustió o de cogeneració que utilitzin biomassa com
a combustible:
S’atendrà en cada cas als criteris establerts pel Departament de Medi Am-
bient i Habitatge.
c) Mètodes de mostreig de referència per al calibratge de mesuradors
automàtics en continu i per a les mesures manuals puntuals.
Paràmetres generals:
• Cabal i velocitat: UNE 77225:2000
• Humitat: EPA 4, mètode de referència
• O2: EPA CTM-030
Contaminants: per a instal·lacions de combustió i/o cogeneració
6.2. Condicions per determinar el compliment dels
límits d’abocament de les aigües residuals
generades a les fàbriques de paper
A les autoritzacions s’establiran els paràmetres analítics per realitzar els auto-
controls dels abocaments. Els paràmetres més habituals són:
Cabal MES
Temperatura DQO
pH NH4
Conductivitat elèctrica MI
81
ANNEX
Contaminant Mètode de mesura
SO2
NOx (com a NO2)
CO
Partícules sòlides
COVNM
H2S
Opacitat
EPA CTM-030 (calderes/turbines)
UNE 77216 o UNE77226 (motors)
EPA CTM- 030
EPA CTM- 030
UNE-EN 13248-1:2002
UNE-EN 12619
Mèt. 701 de l’Intersociety Committee of Air Sampling
ASTM-D2156-80
82
ANNEX
Les tècniques analítiques aplicades són les que assenyalen els llibres se-
güents:
• APHA; AWWA; WPCF. Standard Methods for the Examination of Water and
Wastewater.
• MARÍN, R. Análisis de aguas y ensayos de tratamiento. Ed. GPE.
• RODIER, J. Análisis de las aguas. Editorial Omega.
A continuació s’esmenten les metodologies més empleades habitualment per
a determinats paràmetres:
La tramesa periòdica dels resultats analítics obtinguts es farà, amb la contra-
senya corresponent, via internet a la pàgina web de l’Agència Catalana de
l’Aigua:
http://mediambient.gencat.net/aca/ca/inici.jsp
PARÀMETRE MÈTODE REFERÈNCIA OBSERVACIONS
SÒLIDS EN SUSPENSIÓ mg/l
Filtres equivalents:Whatman grau 934 A-HGelman tipus A/EMillipore tipus AP40
Gravimetria UNE-EN872:1996:2002
DQOmg O2/l
VolumetriaEspectrofotometria
UNE 77004:2002SM 5220
AOXmg Cl/l
Adsorció, piròlisi i valoració
UNE-EN-ISO9562:2004
L’exigència dels límits i la periodicitat de control dels abocaments corres-
pondrà, en gran mesura, al risc associat al punt d’abocament, el qual
podrà ser a:
—Sistema de sanejament públic amb EDAR.
—Llera pública.
Quan l’abocament d’aigües residuals depurades es realitza a una llera públi-
ca de característiques especialment sensibles, també es podran ampliar els
autocontrols a la llera receptora, a indrets situats aigües avall i, si s’escau,
més amunt del punt d’abocament. 83
ANNEX