La informació al dia a · que si ens vol i aquí hi ha molta gent que no els vol a ells. No vull una independència per fugir de res. No vull emigrar

l’independentde Barberà 4 de setembre de 2015

272

4 de

set

embr

e de

201

5

La informació al dia a <independentbarbera.cat>

ISSN - 1695-4793

5PLENS En el mes de juliol es van celebrar els dos primers Plens

7PERE PUBILLEl president d'ERC ens explica coses del passat i del futur

8SOLIDARITATMoviments veinals de la comarca volen fer municipis d'acollida

14ATUR JUVENILFacilitats pel projecte europeu de Garantia Juvenil

12ESPORTS La nova temporada comença molt aviat plena d'il.lusió

ISSN - 1695-4793

5PLENS En el mes de juliol es van celebrar els dos primers Plens

7PERE PUBILLEl president d'ERC ens explica coses del passat i del futur

8SOLIDARITATMoviments veinals de la comarca volen fer municipis d'acollida

14ATUR JUVENILFacilitats pel projecte europeu de Garantia Juvenil

12ESPORTS La nova temporada comença molt aviat plena d'il.lusió

2


editorial

Opinió

l’Independent 273 sortirà al carrer el 9 d'octubre de 2015

ull de donaAdreceu les vostres cArtes, Amb un màxim de 15 línies, indicAnt el vostre nom, AdreçA, telèfon i dni A: L’Independent

Av. GenerAlitAt, 53 àtic 2ª 08210 bArberà del vAllès o

[email protected]

cartes al directorNúria RiuVuit cognoms catalans

Ricart, Riu, Isús, Piquer, Gerotina, Morgó, Xuclà i Gassia i tots ells procedents de la comarca del Pallars Sobirà, encara en podria afegir 8 més i amb les mateixes condicions de procedència. Ho explico i em despullo doncs sembla que això, ara, és important per alguns. Tot i aquestes arrels, a principis dels anys 50, i per les mateixes causes que en l’actualitat i bàsicament fruit d’un sistema successori tan injust com el monàrquic, els fills i nets dels que no eren primogènits, s’havien de buscar la vida fora de casa, encara que aquesta fos rica. Segons els antropòlegs i sociòlegs era la ma-nera que es feia servir per no reduir els patrimonis fent particions. Com dèiem, varen emigrar cap a Barcelona capital a buscar-nos la vida. En aquell temps poc importava si venies del Pirineu de Lleida o de la Sierra de María a Almería, uns eren xarnegos i els altres érem pagesos. Segurament els que parlàvem el català occidental varem tenir un procés d’adaptació molt més ràpid. Des de llavors fins avui treball i convivència i comprensió extrema per a tos els essers humans que un dia, per la causa que sigui es veuen obligats a deixar la seva terra per anar a una altra, sigui lluny o a prop. El meu catalanisme i amor a la meva llengua, avui amb l’accent que faci falta a cada moment, a les tradicions, a la cultura i a la terra estan per sobre de quasi bé tot. Però la terra plena de gent, la que hi vaig trobar i la que ha anat venint. Fins i tot aquest amor a la terra(amb gent) em fan veure la possible independència amb molt bons ulls. Una independència sense cap condició ni motiu, es a dir, per ella mateixa. Justament aquest sentiment fa que cregui que l’ independència que se’ns proposa no és la que ens convé. Ens diuen que viurem millor, fals ningú ho ha demostrat, ens diuen que tindrem més serveis a canvi dels mateixos esforços, fals ningú ho ha demostrat i ens diuen que Espanya no ens vol, fals hi ha gent que si ens vol i aquí hi ha molta gent que no els vol a ells. No vull una independència per fugir de res. No vull emigrar d’enlloc més. Totes aquestes propostes venen encapçalades per gent que s’està demostrant o intuint han estat 30 anys enganyant-nos, posant-se a la seva butxaca una part dels diners de tots - no em crec cap ni una les explicacions donades pel president Mas i els portaveus de CDC – si tant patriotes són els proposo que abandonin la llista electoral, que no hi hagi ningú de CDC a cap llista i segueixin fent campanya. Sense ells tot seria diferent i més honest. Ja ho deia l’instigador: Això no toca. Efectivament l’independència ara no toca. Ara toca el benestar i el futur de la gent, de tothom. Potser és que no ho hem entès i que es tracta d'afavorir a 8 cognoms catalans però de arbres diferents. Ami em venen aquests, crec que en surten més de vuit. Pujol, Sumarroca, Alavedra, Prenafeta, Millet, Montull, Mas, Puig, Trias, Camps ...

Aquesta darrera setmana la imatge que ha commocionat a Europa ha estat la d'un nen mort en una platja turca, arrossegat per les onades des-prés que ell, acompanyat de mes nens i adults intentessis fugir desesperadament de la guerra i la mort que els espera al seu país. Segons dades d'UNICEF, dos milions de nens Siris viuen exiliats en d'altres països. I la majoria fugen cap a Grècia, en la darrera setma-na més de 23,000 persones. Jo tinc la gran sort de no saber que és estar dispost a morir per fugir del lloc on visc. Ni jo, ni la gran majoria de persones que avui han agafat aquest diari, ni els que ens trobem pel carrer, ni la resta de ciutadans del país. I mentre, només escoltem que paraules de sorpresa i indignació dels ministres d'exteriors. Només paraules, i a més evidents. Per suposat que això és una barbàrie. Però perquè ningú fa res? De la mateixa manera que no solucionant el proble-ma del canvi climàtic estem hi-potecant el futur dels nostres fills, no actuant Síria, Iemen, Israel, estem condemnant a to-ta una generació de nens que quan siguin grans, com els nostres fills, segueixin amb l'odi, el dolor i la guerra a les seves venes. Lluny d'eliminar als bàrbars d'ISIS, els estem alimentant des de baix. Això sense comptar amb els idio-tes, perquè no tenen un altre nom, d'occidentals que estan marxant a combatre per Alà.Tot plegat, no pinta bé.

SíriaLa revista mèdica The Lancet va publicar el darrer dia del mes de juliol que s'ha descobert una vacuna contra la terrible malaltia de l'ebola. Aquesta vacuna, que s'aplica a les persones de l'entorn d'un afectat per la malaltia, ha mostrat una eficàcia del 100% deu dies després d'haver estat administrada. És a dir, que si es confirma aquesta informació, els que pateixen ebola no el contagiaran a les persones vacunades.És una notícia sensacional, extraordinària, i sorprèn que els mitjans de comuni-cació li hagin donat tant poc relleu. Els occidentals, els nostres, vaja! Probablement, els mitjans de comunicació de Guinea Conakry, Serra Lleona i Libèria –països on han mort més de 11.000 ciu-tadans per culpa de l'epidè-mia- li hauran dedicat molta

més atenció. Dia històric, doncs, aquest 31 de juliol. Hi ha una altra malaltia que ha provocat molts més morts que l'ebola. Se'n diu patriotisme i les seves víctimes mortals no es compten per milers

La v

acuna

contr

a el

pat

riotí

sme

sinó per milions, desenes de mili-ons, centenars de milions. Quan trobaran la vacuna contra aquest mal? Més tard o més d'hora tots els mals es curen. O quasi tots. Jo estic viu perquè vaig contraure una malaltia que ara es guareix i fa vint o trenta anys, no. El meu pare va morir d'hepatitis C, una malaltia que avui desapareix prenent uns medicaments nous durant unes setmanes. En una pel.lícula de Woody Allen, un dels personatges començava sob-tadament a defensar postulats dretans per un petit tumor al cervell. Una senzilla operació el retornava al progressisme. Es pot extirpar el tumor del patriotisme? Té vacuna? Tard o d'hora, arriba-rà. Em temo que serà després del 27S i abans que Europa no recti-fiqui la seva vergonyosa política de rebuig dels immigrants que busquen seguretat, llibertat, pau i futur lluny dels seus convulsos països d'origen. Creuo els dits.

Xavier Escreig

microrelatsFernando Martínez

http://espiralesdetinta.blogspot.com

El canto dócil de los niños entra en la iglesia atravesando un pasillo flanqueado de familiares orgullosos. Todos cantan, todos menos Carbonillo, que cierra la fila. Tras el sermón, los niños se arrodi-llan ante el cura para recibir la carne de Cristo por primera vez. El párroco reparte las hostias con parsimonia, centrada su atención en Carbonillo y en su padre, que no deja de mirarle. Carbonillo se pone de rodillas ante el sacerdote y abre la boca todo lo que puede, cómo cuando va al medico y dice Aaaa. El cura lo mira. La hostia va y viene como si no quisiera entrar, pero se oye un carraspeo y entra de golpe. Carbonillo ha reconocido el carraspeo de su padre. Mientras abandona la fila se pregunta cómo es que el párroco ha accedido a que haga la comunión, si su padre sigue siendo rojo, y sobre todo. ¿Porqué la carne de Cristo sabe a galleta?

La Comunión

3


L’Independent no es fa responsabLe nI té per què compartIr Les opInIons expressades a La seccIó d’opInIó d'aquesta pubLIcacIó

tribuna

tribuna

maitant

L’Independent no es fa responsabLe nI té per què compartIr Les opInIons expressades a La seccIó d’opInIó d'aquesta pubLIcacIó

Gent d'esquerres, aquest pas l'haurem de fer amb la dretaUn company d'esquerres, no nacionalista català i pròxim però una mica recelós amb l'in-dependentisme, m'exposava el seu malestar al comprovar que hi ha un independentisme de dretes amb el que ell no hi vol tenir res a veure. I és que ell, implicat a Barcelona en Comú va haver de patir els atacs hooligans dels indepen-dentistes de dretes i male-ducats desprestigiant a l'Ada Colau. Es queixava que la gent independentista no accepta crítiques ni qüestionaments al procés, ni a TV3 i, a més hi ajuntava que hi ha indepen-dentistes molt pro-israelians i a ell, que ha viscut a Palestina l'apartheid racista que practi-quen els ocupants israelians, li fa angunia que una Catalunya independent pugués fer costat al fort i abusador Israel enfront de la inhumanament castigada Palestina. I d'aquest debat amb el company i de les crítiques que sento a tothora que el Junts Pel Sí és la llista del Mas, que la dreta ens aixeca la ca-misa per seguir fent polítiques de dretes... us adapto la con-versa. No crec que hagi cres-cut aquest sector pro-israelià, és el mateix que fa 5 anys, però ara se'l troba situat dins de l'independentisme també, perquè hi ha gent de CDC que s'han mogut cap a l'indepen-dentisme. L'independentisme ha crescut des del 15% al 50% (amb un sobiranisme ampli, no tots independentistes, que s'enfila fins al 70-80% de la societat)... I això representa molt creixement i vol dir que

hi ha molta gent aquí dins. No tots d'esquerres, és clar. Perquè no parlem de la diversitat que vivim en els moviments socials: comunistes, anarquistes, tros-kistes... estem parlant de molta més diversitat i pluralitat. Per tant, no només hem de mirar si hi ha indepes no inclus-sius, indepes neoliberals, inde-pes fatxes, indepes xenòfobs,... perquè en trobarem segur, sinó que cal veure quines són les tendències dominants, és a dir, les que conformen la gran ona-da independentista, i aquí crec que aquests intolerats, male-ducats i prepotents que el meu company es trobava al twitter, i que són totalment criticables per excloents i prepotents, no són majoritaris.Si mirem un altre fenomen com és Podemos, fa un temps un altre company em deia que trobava que era molt més revolucionari i més d'esquerres

Jordi Oriola Folch

que el procés català, jo li deia a aquesta persona que sí, però és que Podemos és molt més petit percentualment que el procés català, ara mateix és el 15,7% a España. En el procés indepen-dentista hi ha molta gent molt diferent. No estem acostumats a procesos així de grans i trans-versals, i ens costa acceptar-ho. Perquè, per exemple, si cer-quem un 15,7% de la societat catalana que sigui indepen-dentista i molt pro-palestí serà facilíssim de trobar-lo, però no tot l'independentisme és així, òbviament.Però atenció, si hem de forçar la redefinició d'un Estat forjat en el franquisme per fer aflorar una Catalunya independent i una España que es pugui alli-berar del nacionalisme español conservador, cal que la societat catalana es calci, arreplegui tot-hom que vol fer aquest viatge, a dreta i a esquerra, i intentem

Tots tenim amigues i amics que han posat en situació de ‘stand by’ el seu progressisme social. Han assumit la idea llançada per Artur Mas i els que el segueixen en l’aposta independentista sense ideolo-gia i han decidit que no faran cap reclamació d’esquerres al govern actual de Catalunya. Aquesta actitud exigeix man-tenir aquest silenci progres-sista fins que no s’assoleixi la independència.Es dóna per bona la idea que mentre no siguem indepen-dents no podem fer cap altra política que no sigui la de retallar prestacions socials i serveis públics. Que s’ha de continuar amb les polítiques d’austeritat aplicades pel

El kit-kat dels progres indepes s’eternitza

Siscu Baiges - periodista

Amb el suport de:

núm. 272

Edicions Ceres SCPJ66273954

Doctor Moragas, 232 SA1ª08210 Barberà del Vallès

Tel.- 651 831 282editor: LLuís RicaRt

Consell direCtiu: LLuís RicaRt, ManoLy aRRiaga, FRancina

RicaRt, EFREM utRERa, Rosina BERtRan, caRLEs oRtiz

direCtorA: mAnoly ArriAGAredACtors: frAncinA

ricArt,dAvid mArtín, Judith González, efrem utrerA

mAquetACió: mAriA vilArnAuFotogrAFiA: dAvid mArtín,

imAnol ortíz

publiCitAt: mAnoly ArriAGA

651 831 282imprimeix: imPrintsA

dipòsit legAl: b-52445-04

fer el salt. Cal anar amb la dre-ta, aquesta retalladora, aquesta que són adversaris polítics, perquè no podem fer el salt no-més des de l'esquerra. I ho hem d'entendre i acceptar temporal-ment. El mateix els passa als de dretes que han d'acceptar tota la força que l'esquerra pot aportar perquè ells sols tampoc podrien, més encara quan els poders fàctics econòmics als que representen arrufen el nas davant de possibles turbulènci-es que els perjudiquin.Hi ha arguments simplistes i interessats que identifiquen l'independentisme amb Artur Mas, quan en realitat ell s'hi va sumar un cop la seva aposta del Pacte Fiscal va ser àmpliament superada per una societat ja farta de tanta incomprensió per part d'España. I és que la prova definitiva va ser la retallada d'un Estatut inofensiu i des-cafeïnat per part del Tribunal Constitucional, amb els comen-taris insolents d'Alfonso Guerra del PSOE.Però més enllà de les crítiques fàcils al procés, sí és veritat que cal entendre la dimensió immensa del repte enfront del Reino de España. I hem de tenir al cap el que deia en David Fernàndez: mà estesa i puny tancat, però també mà estesa... I hem de fer el viatge junts amb Artur Mas, amb Felip Puig, amb Boi Ruiz,... que no vol dir acceptar les seves polítiques, però per molt mal que ens faci hem de fer pinya amb ells tam-bé, perquè si no, no superarem mai aquesta fase de submissió a un Estat que no ens estima.

Una manca d'estima i respec-te que ha quedat claríssima quan Catalunya ha plantejat queixes i ni PP, però tampoc PSOE, ni Podemos, ni Ciudada-nos, ni UPyD, ni IU han estat receptius ni han ofert cap mà estesa. Quan siguem un país inde-pendent (si la majoria ho vol), serem un país amb esquerra i dreta, com tots els de tot el món. Llavors CDC serà només un partit de dretes normal (sense poder confondre i atreure vots amb les idees nacionalistes d'una nació trepitjada per Madrid) i els votarà molta menys gent que ho fa fet fins ara. Llavors no us preocupeu, que guanyarem el combat social, perquè la societat catalana sempre ha estat sociològicament més d'esquerres que de dretes, tot i que, amb el tema del nacio-nalisme, ha governat gairebé sempre CiU i ha anat tirant línia d'idees conservadores i neoliberals i ara la societat també té molt de dretes, massa. Però entre que ens alli-berarem la política de l'eix na-cional i que tindrem governs com el de Barcelona en Comú a Barcelona i altres municipis, i el que pugui sortir a Catalu-nya del procés, encara crearem més debat d'esquerres.En el futur, crec que la Catalu-nya independent estarà molt més a prop de Palestina que d'Israel, per la seva pròpia his-tòria de patiment i solidaritat. I així com el David diu: Bon dia, Palestina! Me'n vaig a dormir i dic Bona nit, Palestina! ;).

govern de la Generalitat des del 2010, els primers dos anys amb el suport del PP i els tres posteriors amb el d’ERC.Quan podran recuperar els seus ideals solidaris, de lluita social, de protesta contra el tancament de llits als hospitals públics, de privatització de serveis o de suspensió d’ajuts a les entitats que es dediquen a ajudar discapacitats i perso-nes amb dependència o a la solidaritat internacional?Els càlculs més optimistes, fets per Oriol Junqueras –que no n’ha encertat gaires, tot s’ha de dir, els darrers temps- fixen en un any l’horitzó d’aquesta independència.Suposo que aquests amics i amigues que han amagat sota

la catifa l’esperit esquerranós poden aguantar un any més aquesta quarantena. Però molt em temo que aquest termini s’ampliarà.Fins i tot en el cas que d’aquí a un any Catalunya fos indepen-dent, la indefinició sobre què representa aquest fet obriria una etapa complicada de debat i pugna per repartir competèn-cies i obligacions. Etapa que duraria molt de temps, anys.És a dir, que els que progres que esteu en ‘stand by’ i teniu una mica de mala consciència per aquesta aturada ideològica penseu que el camí de bracet de Mas, Boi Ruiz o Daniel Osá-car serà llarg.Per cert, els progres que no estan congelats us agrairien

que, mentre no arriba la inde-pendència, donéssiu un cop de mà per fer fora Mariano Rajoy de la presidència del govern d’Espanya. Encara que només sigui pels vells temps en què cantàveu plegats allò del ‘No pasarán’ o ‘La Gallineta’ (peça emblemàtica d’un dels vos-tres).

4


Farmàcies de guàrdia

Ajuntament93 729 71 71

CAP Barberà del Vallès93 719 25 40

CAP Rosa dels Vents93 719 42 81

CAP Badia del Vallès93 719 26 01

Ambulàncies 24 hores904 106 106

Creu Roja93 726 66 66

Bombers93 726 00 80Ràdio Barberà93 729 44 71

Fundació Barberà Promoció93 719 28 37

Patronat Municipal d’Esports93 729 19 87/27

Tanatori93 719 27 78

Telèfons d’interès

L’objectiu és omplir una quadrícula de 9 x 9, amb 9 subgrups o subquadrícules de 3x3 cel.les, amb nombres de l’1 al 9. No es pot repetir cap xifra en una ma-teixa fila, columna o subquadrícula.

Nivell mitjà

soluCió A lA pàginA 18

AA.VV. Can Gorgs93 718 03 31

AA.VV. Can Gorcs II93 719 28 37

AA.VV. Eixample-Can Llobet659 017 893

AA.VV. la Romànica93 729 17 39

AA.VV. Parc Central633 906 230

Federació AA.VV. Barberà93 719 28 37

Radio Taxi Barberà 93 729 07 07Policia Local93 719 00 90Guardia Civil93 719 36 10

Policia Nacional93 724 75 00

Mossos d'Esquadra93 734 61 00

Oficina Treball Generalitat93 718 85 11

Aigua - SABEMSA93 729 46 02Gas Natural900 750 750Fecsa-Endesa902 502 750Jutjat de Pau93 729 20 35

Correus93 718 52 29

Servei Local de Català93 729 34 64

Parc Taulí93 723 10 10

Recollida estris vells93 279 35 36

Oficina Municipal Habitatge93 719 41 20

NODUS Barberà937297272

sudoku

la vinyeta la recepta

ServeiS

Bertran - CC Baricentro porta 5 local 151 4 de setembrePagés - Av Generalitat, 92 dia 5 de setembre

Budallés -Av. Burgos, 42 BADIA dia 6 de setembreBlanca - Suades -Av. Tibidabo, 7 de setembre

Sisquella - Roig - Av. Costa Brava, 19 BADIA dia 8 de setembreGranero -Algarve, 2 BADIA dia 9 de setembre

Budallés -Av. Burgos, 42 BADIA dia 10 de setembreA. Galceran- Pg. Dr. Moragas, 184 dia 11 de setembre

Ferrer -Av. Burgos, 4 BADIA dia 12 de setembreS. Galcerán- Av Generalitat, 41 dia 13 de setembre


López -Bosc, 105 dia 16 de setembreBertran - CC Baricentro porta 5 local 151 17 de setembre

Pagés - Av Generalitat, 92 dia 18 de setembreLosa- Av. Mediterrani, 26 BADIA dia 19 de setembre

Palomeras - Via Sant Oleguer, 20 de setembreBlanca - Suades -Av. Tibidabo, 21 de setembrePerelló -Anselm Clavé, 8 dia 22 de setembre

Budallés -Av. Burgos, 42 BADIA dia 23 de setembreA. Galceran- Pg. Dr. Moragas, 184 dia 24 de setembre

Ferrer -Av. Burgos, 4 BADIA dia 25 de setembreS. Galcerán- Av Generalitat, 41 dia 26 de setembre


López -Bosc, 105 dia 29 de setembreBertran - CC Baricentro porta 5 local 151 30 de setembre

Pagés - Av Generalitat, 92 dia 1 d'octubreLosa- Av. Mediterrani, 26 BADIA dia 2 d'octubre

Palomeras - Via Sant Oleguer, dia 3 d'octubre

5


El nou govern aprova l'estructuració interna per als propers quatre anys

FRANCINA RICART

El passat mes de juliol, abans d'iniciar-se el període de vacan-ces, l'Ajuntament de Barberà va celebrar dues sessions del Ple per tal d'aprovar diferents aspectes relacionats amb el funcionament del mateix, assignacions econò-miques als regidors i regidores, convocatòria a plens i els repre-sentants als ens municipals i su-pramunicipals.La tibant relació entre l'equip de govern i el govern sortint es va fer present des del primer mo-ment de la sessió amb l'elecció de l'ordre de les intervencions que el govern municipal actual ha deci-dit i que no ha agradat als regi-dors del PSC.A la sessió es va donar llum verd per unanimitat a diferents aspec-tes operatius sobre la celebració de plens, la comunicació als regi-

L'oposició reclama més diàleg i el PP acusa al govern de continuista i de mantenir un pacte inestable

dors, entre d'altres i a la celebra-ció del Ple i les juntes de govern, amb el suport de tots els grups a excepció del PP. Així, el Ple es mantindrà el darrer dimecres de mes.També es va aprovar per unani-mitat la constitució dels grups municipals i els seus portaveus així com i la comissió informati-va especial de comptes.Pel que fa a la creació de comis-sions, el govern es va quedar sol, ja que la resta de grups va optar per l'abstenció, ja que no com-partien en l'organització d'àrees del consistori. En aquest sentit, el govern va demanar "respecte", ja que segons paraules de Fabià Díaz "davant d'aquesta organit-zació hi ha ideologia i responen al nou pacte". Per la seva part Carmina Pérez va demanar "con-fiança" en la nova organització.Pel que fa a les retribucions del

nou govern també es van aprovar amb el vot favorable dels grups del govern i l'abstenció de la resta de grups així com els represen-tants als diferents ens munici-pals i supramunicipals, que es va acordar amb els vots favorables de PCPB, JUNTSxB i ERC i els vots en contra de PSC, PP i RECUPEREM. Quan a les re-tribucions el govern va anunciar que, quan es facin el repartiment de regidories, tot i que hi haurà regidors que hi tindran una dedi-cació no rebran cap compensació econòmica al respecte.

Sessió del 29 de juliol

El primer Ple ordinari del mandat va ser a finals de juliol, on entre altres punts es va aprovar la disso-lució i liquidació del Consorci de Comunicació Local. Aquest punt va comptar amb el suport e tots

Dedicacions exclusivesAlcaldia - 55.000 euros (14 mensualitats - 3.928,57 euros bruts)3 regidories - 50.000 euros (14 mensualitats - 3.571,43 euros bruts)

Dedicacions parcials2 al 80% - 40.000 euros (14 x 2.857,14 euros bruts)1 al 60% - 30.000 euros (14 x 2.142,86 euros bruts)2 al 50% - 25.000 euros (14 x 1.785,71 euros bruts)2 al 25% - 12.500 euros (14 x 892,86 euros bruts)

*Els regidors de Junts, seguint el que està establert en el seu codi ètic rebran les següents compensacions econòmiques:

2 al 100% - 27.241,14 euros (14 x 1.945,79 euros bruts)2 al 80% - 21.793 (14 x 1.556,64 euros bruts)

Assistència a Ple - 200 eurosPortaveu - 250 euros

Grups MunicipalsPSC - 2.960 eurosPCPB - 2.600 eurosJunts - 2.240 eurosERC - 1.520 eurosPP - 1.520 eurosRecuperem Barberà - 1.520 euros

els grups, a excepció de Re-cuperm que s'hi va abstenir.També en aquesta sessió la regidora socialista Cristina Conde va presentar al seva renuncia a l'acta de regido-ra, per tal de poder tornar al seu lloc de treball, al mateix Ajuntament. Així, al proper Ple, Mònica Maya, la se-güent a la llista del PSC, en principi entrarà al Ple muni-cipal.

Política

Retribucions

6


La Diputació aprova el nou cartipàs

pOlítica

REDACCIÓ

La Diputació de Barcelona ha aprovat el seu cartipàs que de-termina la nova estructura orga-nitzativa d’aquesta Corporació constituïda el passat 15 de juli-ol. En el Ple extraordinari s’ha informat de la creació de cinc vicepresidències i el nomena-ment dels vicepresidents primer, segon, tercer i quart, i s’ha do-nat llum verda a un nou organi-grama estructurat en cinc àrees executives, sota la presidència de Mercè Conesa.CDC i ERC van presentar, el 14 de juliol, un acord per a la governabilitat de la Diputació que estableix quatre grans pri-

Isabel García i Carles Rodríguez diputats provincials d’EntesaREDACCIÓ

Isabel García, alcaldessa de Santa Perpètua (ICVE), i Carles Ro-dríguez, regidor de Viladecavalls (Fem Viladecavalls), són els nous diputats provincials en representa-ció d’Entesa pels partits judicials de Sabadell i Terrassa, respecti-vament, després d’aconseguir els avals necessaris dels companys i companyes de la seva formació. Els nous diputats han volgut agra-ir la confiança i s’han posat a dis-posició dels municipis del Vallès Occidental. També s’han nome-nat als nous consellers comarcals del Vallès Occidental que confor-maran el grup d’Entesa.

Toni Masana, president d’ERC Vallès OccidentalREDACCIÓ

Toni Masana va ser escollit presi-dent comarcal d’Esquerra Repu-blicana de Catalunya en el Con-grés Comarcal celebrat al Casal Pere Quart de Sabadell, el passat 10 de juliol. Masana, alcalde de Vacarisses, substitueix en el càr-rec Arés Tubau, de Rubí. La nova Permanent Comarcal, encapçalada per Toni Masana, l’integren Marina Sureda, de Cerdanyola (Organització); Rafa Homet, de Castellar del Vallès (Formació i Política Parlamentà-ria); Eduard Gonzàlez, de Terras-

José Luís Jimeno, ex alcalde de Badia, primer secretari del PSC Sud

REDACCIÓ

El primer secretari del PSC de Ba-dia del Vallès, José Luis Jimeno, ha estat nomenat primer secretari de la Federació del PSC del Vallès Occidental Sud, amb el vot favo-rable del 97% dels delegats en el

Congrés Extraordinari.En el Congrés Jimeno ha destacat que la voluntat de la nova executi-va és basar la seva actuació en tres grans eixos: «Renovació, transpa-rència i participació». El nou líder dels socialistes vallesans ha dit que «és molt important recuperar el

contacte i la confiança dels ciuta-dans, a través d'una acció política més transparent, directa i partici-pativa, que és la política real i la que ha d'enllaçar amb les preocu-pacions més quotidianes de la ciu-tadania». La nova executiva desta-ca per la joventut i la renovació.

El Consell Comarcal escull nou presidentREDACCIÓ

Un altre Ens que s'ha constituit després de les eleccions munici-pals ha estat el Consell Comarcal. En total han pres possessió els 39 consellers i conselleres comarcals i s’ha escollit a l’alcalde de Castellar del Vallès, Ignasi Giménez (PSC) com a nou president de l’ens co-marcal amb els vots dels grups comarcals del PSC, ERC, CiU i Entesa.Del total de 39 consellers i con-selleres comarcals, 9 ho són pel PSC, 7 per ERC, 6 per CiU, 6 per Entesa, 5 per la CUP-PA, 4 per C's i 2 pel PP.

Pacte PSC, ERC, CiU i Entesa

En l’acord es reflecteix l’aplicació del concepte del Consell Comar-

cal com a instrument de coope-ració dels governs locals, i per tant, es vol configurar un govern d’unitat amb tots els partits que tenen alguna alcaldia a la comar-ca i que en vulguin formar part. També es basa en el principi que les orientacions polítiques estratè-giques del Consell Comarcal han de ser compartides pel Consell d’Alcaldes i Alcaldesses del Vallès Occidental. El document especifi-ca també que els principis del nou

sa (Imatge i Comunicació); Oriol Rovira, de Barberà del Vallès (Po-lítica Municipal); Ramon Hena-res, de Sabadell (Finances); Olga Serra, de Vacarisses (Dona); San-ti Valls, de Sabadell (Territori); Jordi Umbert, de Santa Perpètua (Cultura); Maria Vidal, de Sant Cugat (Entorn); Xavi Corbera, de Rubí (Ensenyament), i Anna Fernàndez, de Polinyà (Política Sanitària). També formen part de la Permanent Ona Martínez, de Terrassa, com a portaveu comar-cal de les JERC, i el/la portaveu d’ERC al Consell Comarcal (en-cara per determinar).

govern respecte l’organització co-marcal seran els del treball, la sim-plicitat, l’eficàcia i l’eficiència, i es procurarà una correspondència entre les àrees de l’àmbit polític i les de l’àmbit de gestió. També s’ha aprovat el cartipàs de l’ens comarcal: l’organització política, el règim de sessions ordinàries i les assignacions als grups polítics comarcals i dels consellers i conse-llers, que baixen un 5% en termes generals.

oritats de l’acció de govern: les polítiques socials, les polítiques econòmiques, la transparència i el rendiment de comptes de tota l’acció pública.El nomenament estipula que el vicepresident primer serà l’alcal-de de Moià, Dionís Guiterras (ERC), i encapçalarà l’Àrea de Territori i Sostenibilitat; el segon, l’alcalde d’Igualada, Marc Cas-tells (CDC), i serà el titular de Desenvolupament Econòmic Lo-cal; el tercer, l’alcalde de Llinars del Vallès, Martí Pujol (ERC), i presidirà l’Àrea de Cultura, Edu-cació i Esports, i la quarta, l’alcal-dessa de la Garriga, Meritxell Bu-dó (CDC), i encapçalarà l’Àrea d’Atenció a les persones.

7


La primera vegada que varem parlar amb Pere Pubill no varem tenir massa clar si el seu objectiu prioritari era tornar a seure a la sala de Plens o la indepen-dència de Catalunya o les dues coses o cap d'elles i només el benestar de la gent i principalment dels bar-berencs o barberenques o tot a l'hora.Després de la campanya i els resultats obtinguts per ERC, encapçalada pel propi Pere Pubill, en les elecci-ons municipals i el llarg i feixuc treball per arribar a un pacte d'investidura i més tard de govern, ja tenim molt mes clar quins són els objectius d'ERC i del propi Pere Pubill. De totes maneres, sense temps ni a prendre posició de les noves responsabilitats estem immersos en un procés, primer electoral i després ja es veurà, que per ERC i la seva gent és cabdal, les eleccions del proper 27 de setembre a Catalunya.En aquesta entrevista hem volgut saber alguna cosa més del que ha passat i perquè i de com es veu el futur des de un dels grups polítics que avui tenen la responsabilitat d'administrar l'Ajuntament de Barbe-rà del Vallès.

PERE PuBiLL i LinaREs tERcER tinEnt d'aLcaLdia i PREsidEnt d'ERc a BaRBERà dEL VaLLès

REDACCIÓ

Per què decideix ERC entrar en el pacte de Govern de Barberà?

Perquè vem entendre, que la ciu-tadania ens demanava un canvi de polítiques. Creiem, que el resultat de les eleccions municipals, ha dei-xat ben clar que la política ha aga-fat un paper rellevant en les nostres vides i per aixo hem de treballar també, per dignificar-la. A Esquer-ra Republicana, es va valorar quin havia de ser el paper que haviem de tenir a Barberà, i en vem fer debat intern a la secció local. Finalment, els companys i les com panyes, ens van encomanar mirar darribar a un acord, a un pacte entre partits que fins ara no hem tingut poder de governar a la ciutat. I així ho varem fer. Deixi’m que li expliqui també, encara que ja ho he fet en d´altres ocasions, que hem fet un pacte on cap dels tres partits que hi som, ha perdut res de la seva personalitat, el que sha fet és trobar punts en comú per tirar endavant un nou projecte de ciutat.

Va rebre pressions de gent im-

portant propera a vostè per no participar en aquest pacte. Per-què no els va fer cas?

Sí, en vaig rebre. Van ser “reco-manacions sense ànim de pressi-onar”, d’amics comuns amb gent de l’antic equip de govern, gent molt important en aquest país i que per evitar males interpre-tacions no diré el seu nom, que havien rebut alguna trucada per mirar de mantenir un govern del PSC a Barberà. Era una manera de convidar a Esquerra, a fer un altre pacte de govern, que no era el pacte actual. Però deixi’m ma-titzar això que diu a la pregunta, de que era “gent important pro-pera a vostè”. Tinc la sort, de tenir molta gent propera a mí. I totes i tots ho són d’importants, enca-ra li diré més, en aquesta vida un ha de ser allò que vol ser. Jo vull ser coherent amb tot el que faig i dic, i en campanya les veines i veins de la nostra ciutat, ens de-manàven un canvi de polítiques, de visió de futur per Barberà…I jo mhi vaig comprometre.I també m´agrada dir, que a aquestes alçades de la meva vida,

no crec que pugui canviar, per tant, vosté i jo podem ser molt amics i ser una persona impor-tant a la meva vida, pero vull seguir anant amb el cap ben alt sense deure res a ningú, ni haver de fer res en que no m’hi sentí identificat..

Cultura, comerç, emprenedors. Ho varen demanar o els ha tocat?

Ni el vàrem demanar, ni ens ha tocat. Això no és una tómbola ni la casa dels desitjos. Al darrera del pacte de govern, hi ha mol-tes hores de reunions i de feina. Durant aquestes reunions, el que hem buscat sempre, és oferir a la ciutadania, el millor equip pos-sible, i valorant les aptituds i ac-tituds dels integrants de l’equip, els noms van anar sortint gairebé sols. Estic molt satisfet d’aquest equip humà que hem aconseguit formar, i que ja l’hi puc assegurar, que treballa moltissim per fer de Barberà, la ciutat que volem.

Entrem en nova etapa electoral. Que espera de Barberà per a la candidatura de Junts pel Si?

Espero un recolzament impor-tant cap a les llistes que treballem per la Independència de Catalu-nya, per poder construir un nou país, una república catalana amb més oportunitats per a tothom, i on no és rellevant ni d’on vens, ni quin idioma parles, ni quina clase social tinguis. Treballem per fer un país que pugui dispo-sar de les eines de les que ara no disposem, per fer de Catalunya, el país acollidor que sempre hem estat, però amb més oportunitats per la Gent Gran, per la gent jo-ve, per tothom. I en aquest nou país, hi volem a tothom, sense excepcions. Tenim una oportu-nitat única, una oportunitat que no han tingut ni els nostres avis, ni els nostres pares. Nosaltres la tenim i l’hem d’aprofitar. Tenim arguments per defensar que allò

que defensem, volem deixar un país millor del que tenim, a les properes generacions. Perquè ara mateix, la meva generació, estem a punt de ser la primera en molts anys, que deixen als seus fills, un país amb menys oportunitats, un país amb menys llibertats, un pa-ís en definitiva, pitjor que el que ens van deixar els nostres pares.

Després del 27S que hem d’es-perar els barberencs i barberen-ques?

Després del 27, al país tocarà continuar treballant. Ningú diu que sigui fàcil, però el que està clar és que si guanya el Sí, tin-drem un futur millor, no en tinc pas cap dubte. I en concret a Barberà, que ningú pensi que el

procés cap a la plena llibertat na-cional, ens distreurà de governar. Sempre dic, que canviant petites històries, canviarem la història gran, la del país. I els problemas que tenim a la ciutat són proble-mas que s’han de solucionar de forma immediata, i l’equip de govern, treballem sense descans per fer això possible.I si no guanyem, doncs accep-tarem respectuosa i democràti-cament el resultat. I ens tocarà seguir treballant per demostrar que una Catalunya independent, tindrà un futur millor del que te-nim ara. Hem de pensar, que el futur vindrà ple d’oportunitats i d’amenaces. Només cal saber convertir aquestes amenaces, en oportunitats…i axò només de-pén de nosaltres.

Pere Pubill ha portat ERC al govern de Barberà i ara vol

portar Catalunya a la independència

Entrevista

8


SocietatLa plataforma Stop Mare Mortum exigeix posar fi al “genocidi migratori al Mediterrani”

REDACCIÓ

El passat mes d'abril es va fer pú-blica la creació d'una nova plata-forma per “denunciar i condemnar el genocidi migratori que està con-vertint el mar Mediterrani en un cementiri”. Després del naufragi de més de 800 persones el passat 19 d'abril, la xifra de morts al Medi-terrani aquest any 2015 ja supera les 1.600 persones i l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) calcula que en el que resta d'any aquesta xifra pot augmentar fins a les 30.000. Salwa El-Gharbi, una de les portaveus de la platafor-ma va definir Stop Mare Mortum com “una iniciativa de diferents en-titats de Catalunya de l'àmbit social i de drets humans” i va anunciar que la plataforma continuarà orga-nitzant diferents activitats com una jornada de reflexió i debat sobre polítiques migratòries. Stop Mare Mortum denuncia que les políti-ques europees “no donen resposta humanitària” i consideren que “es continua veient la immigració ir-regular com una vulneració de les fronteres europees”.

La comarca

A la nostra comarca un dels m oviments ciutadans que s'ha ma-nifestat més actiu ha estat Deci-dim Castellar que s'ha mostrat favorable a establir Castellar com un municipi acollidor de refugiats sirians. "A pesar que el reconeixe-ment de ciutadania i asil depèn de l'Estat mitjançant xarxes com Asil.cat, els pobles i ciutats podem ser part activa per pressionar i cercar alternatives, com ja s'ha començat a fer a Barcelona. En aquest sentit

Convoca a tothom el proper 4 de setembre a l'estació del Nord

Atenent la dramàtica situació que estan vivint milers de persones més enllà de les fronteres europees, especialment a causa de la guerra de Síria (es calcula que un 60% dels immigrants que intenten arribar per la riba del Mediterrani són sirians) plataformes i moviments ciutadans de la nostra comarca s'ha mostrat favorable a establir els municipìs com un municipis acolli-dor de refugiats sirians i treballar conjuntament amb la plataforma Stop Mare Mortum

des de Decidim hem participat de primeres trobades amb poblaci-ons veïnes que han mostrat inte-rès en participar d'aquests espais d'acollidai per organitzar-nos amb entitats especialistes" ha comentat Marta Garro, membre de la can-didatura rupturista. Fins ara, els regidors de Decidim Castellar han assistit a diverses trobades amb poblacions amb càrrecs electes de les Candidatures Alternatives del Vallès i d'Unitat Popular, presents a poblacions com Barcelona, Ri-pollet, Sabadell, Barberà, Bada-lona, Cerdanyola, etc. Aquestes ja s'han mostrat interessades a ser actives en aquesta qüestió.

Concentració

L'organització Stop Mare Mor-tum fa una crida a la mobilització ciutadana com a eina de pressió política per demanar que Catalu-nya aculli a refugiats i ha convo-cat una concentració amb veles sota el lema "Aquí sí, Catalunya acull". Segons un comunicat de l'organització, la concentració tindrà lloc divendres que ve 4 de setembre a les 18:30 hores da-vant del poliesportiu de l'Estació del Nord a Barcelona, lloc on se celebra la trobada de Ciutats pel Bé Comú i on, entre altres mu-nicipis, participa Barcelona. Així mateix en la concentració es farà pública una proposta d'acolli-ment general, de la plataforma, dirigida a tots els partits polítics per tal de que aquests la presen-tin en els Plens municipals i sigui aprovada.

REDACCIÓ

Els PSC demana al govern mu-nicipal que es preocupi per la situació i que actuï pel bon fun-cionament de l’hospital Taulí. A més, es farà arribar la petició a la Generalitat per una reunió urgent per tractar la situació. Josep Ayuso, portaveu del PSC a l’Ajuntament, va explicar que “estem molt preocupats. Estem davant una situació molt greu que afecta directament un servei bàsic com és la sanitat pública. No ens podem permetre estar en silenci mentre hi ha persones que estan esperant hores i dies a urgències perquè no hi ha ha-bitacions disponibles, quan hi ha una planta tancada”. També es demana que el govern muni-cipal faci les oportunes gestions per saber quines derivacions s’estan fent des del Taulí. Josep Ayuso va explicar que “sabem que els professionals del Taulí estan fent una tasca excel·lent, que estan aguantant una gran

El PSC denuncia el tancament d’una planta del Taulí

pressió per les circumstàncies que hem explicat i creiem que cal re-conèixer el seu treball. Tenim la gran sort de comptar amb grans professionals però no els podem deixar sols ni sense recursos. Des del PSC de Sabadell no deixarem de lluitar pels seus drets i també pels drets de la ciutadania, que es mereix una atenció sanitària de qualitat amb tots els recursos ne-cessaris”.

9

l’independentde Barberà 4 de setembre de 2015SOcietat

Detinguts dos treballadors d’una empresa de Barberà per un delicte d’estafaREDACCIÓ

Agents de la Policia de la Gene-ralitat - Mossos d’Esquadra de la Unitat de d’investigació de la Comissaria de Cerdanyola del Va-llès van detenir els passats dies 6 i 7 de juliol dos treballadors d’una empresa de Barberà del Vallès que es dedica a l’envasat, emmagat-zematge i manipulació de pro-ductes químics per a fabricants i majoristes, com a presumptes au-tors d’un delicte d’estafa. Els de-tinguts, director i encarregat de la planta, són dos homes de 48 i 49 anys d’edat, de nacionalitat espa-nyola i veïns de Sabadell i Caldes de Montbui respectivament.

Aigua a l'oli

La investigació es va iniciar arrel de la denúncia efectuada per la empresa víctima de l’estafa, em-presa que es dedica a la gestió de residus industrials i està loca-litzada a la ciutat de Barcelona. Aquesta empresa va contractar a l’empresa dels detinguts el lloguer de tres dipòsits per tal d’emma-gatzemar oli usat industrial però van detectar anomalies adminis-tratives que els van fer sospitar. La investigació posterior va permetre

determinar que des de finals de l’any 2014 i fins la detenció, els dos treballadors haurien sostret gran quantitat de l’oli emmagat-zemat i el substituïen, en part, per aigua per tal de no aixecar sospites. Posteriorment aquest oli industrial era venut a una tercera empresa com a residu revaloritza-ble. Els autors s’aprofitaven de la seva posició dins l’empresa i orde-naven els operaris de la planta re-alitzar el transvasament d’aquest oli amenaçant-los amb el acomi-adament. La empresa víctima de l’estafa quantifica les pèrdues eco-nòmiques en prop dels 80.000

euros. Així mateix dins la matei-xa investigació i amb l’objectiu de comprovar si la empresa s’ajustava a la normativa de medi ambient i a la gestió de residus el cas es va posar en mans de la Unitat Regio-nal de Medi Ambient dels mossos de la Regió Policial Metropoli-tana Nord els quals van realitzar una inspecció que es va saldar amb l’obertura de dos expedients administratius.Els presumptes autors, els quals no tenien antecedents anteriors, estan a l’espera que l’autoritat ju-dicial els citi per al judici corres-ponent.

10


CulturaPunt i final a la remodelació de l'Església de la Romànica

REDACCIÓ

L'Ajuntament de Barberà ha treba-llat aquest estiu en els últims detalls de la remodelació de l'Església de la Romànica. Durant aquest mes fina-litzarà la instal•lació del parallamps, així com l'última fase del projecte de rehabilitació emmarcat en el Pro-grama Romànic Obert de la Gene-ralitat i l'Obra Social La Caixa. Aquestes actuacions s'han basat principalment en la instal•lació d'una barana de protecció per evi-tar el malmès de les pintures, la col•locació de llums interiors apro-piada, pintar el sostre de les voltes, canvi d'una porta de ferro en l'en-trada de l'edifici, i la substitució del cartell informatiu de l'Església.L’Església de La Romànica de Santa Maria de Barberà, construïda entre finals del segle XI i principis del XII, constitueix una joia arquitectòni-

Santa Maria de Barberà és una església romànica de planta en creu llatina i tres absis oberts al cen-tre, amb una nau central coberta per un arc en punta i creuer cobert pe un arc rodó aixec ada en-tre l'any 1050 i 1090 a la que s'habien de fer uns petits ajustaments.

Ja s'ha instal.lat el parallamps un dels objectius de la remodelació

ca del romànic. Per aquest motiu, l'Ajuntament de Barberà del Vallès ha cooperat amb el departament de Cultura de la Generalitat de Cata-lunya, l'Obra Social La Caixa i el Bisbat de Terrassa en l’impuls del projecte de rehabilitació emmarcat en el Programa Romànic Obert. La primera de les actuacions va con-sistir en recalçar els fonaments dels murs de la torre del campanar de l'església, unes accions que van te-nir com a principal objectiu aturar el moviment de bolcada que estava patint la torre. Un cop finalitzades es van realitzar els treballs de repa-ració de la coberta de la nau que

tenia deficiències pels moviments de l’edifici i també per la seva anti-guitat i també es van segellar les es-querdes. A causa de la inclinació de part de l’edifici, la semicúpula del absis central presentava també greus esquerdes, que van afectar les valu-oses pintures que hi ha. Per aquest motiu, també es van iniciar els tre-balls de restauració de les pintures. El projecte sencer, té un cost total de 275.000 mil euros. Aquests últims treballs estan valorats en 45.000 eu-ros. La instal•lació del parallamps, subvencionada íntegrament per la Diputació de Barcelona, té un cost de 15.000 euros.

La Biblioteca Esteve Paluzie participa en la Literacy Week

REDACCIÓ

Del dia 8 fins al 17 de se-tembre se celebra la Setmana de l’Alfabetització (Literacy Week) a tota Europa. L’esde-veniment organitzat per ELI-NET, un programa europeu que alberga entitats públi-ques i privades al voltant de l’alfabetització, té l’objectiu de lluitar contra l’analfabetis-me des dels diferents àmbits de la societat. D’aquesta ma-nera, anima a organitzacions o entitats de caràcter educa-tiu, cultural, etc. a desenvo-lupar activitats al voltant de la lectura i al foment de la cultura per tal d’aconseguir

una societat més justa, lliure i igualitària. És per això, que la Biblioteca Esteve Paluzie, com a centre que dóna suport a la lectura i a l’aprenentatge, tan formal com informal, organit-za una lectura en veu alta del llibre de Lewis Carroll “Alícia al País de les Meravelles” que enguany celebra 150 anys de la seva primera edició. L’acte serà enregistrat en vídeo i formarà part d’un enregistrament col-lectiu, on diverses biblioteques europees que formen part de la Xarxa Literacy For All, on la Biblioteca de Barberà del Vallès també hi participa, llegiran el mateix text amb les seves res-pectives llengües maternes.

La lectura es farà divendres 4 de setembre

11


12


EsportsLa temporada esportiva comença més aviat que mai amb interessants reptes

Un equip a categoria na-cional (bàsquet), quatre equips a les respecti-ves Primeres Catalanes (futbol sala, voleibol masculí, hoquei patins masculí i femení), cinc més a les Segones Cata-lanes (voleibol femení, handbol, petanca i els filials del bàsquet i l’ho-quei masculí) i uns altres tres (futbol) a la Tercera Catalana. Aquest és el panorama per la tempo-rada 2015-2016.

DAVID MARTIN

Bàsquet

El retorn del Baricentro Barberà de bàsquet a la Lliga EBA, la primera categoria nacional, és sens dubte la gran notícia per aquesta nova temporada esportiva a Barberà del Vallès. Els barberencs van tornar a acceptar el repte d’aquest salt qua-litatiu després d’una temporada, la passada, on es van quedar a les portes de l’ascens directe. Però l’in-terès de molts equips per formar part de la Lliga EBA per la present temporada va fer que el grup català incrementés les seves places. Així seran 18 equips catalans, més dos de les Illes Balears, els qui confor-maran els dos grups C en què s’han distribuït. En el C-A trobarem al Baricentro Barberà que ja sap que haurà de volar a Menorca per en-frontar-se al Sant Lluís el proper 1 de novembre. La resta d’equips d’aquest grup seran catalans: Salt, Mollet, El Masnou, Quart de Gi-rona, Cornellà, Sant Nicolau de Sabadell, JAC Sants i Arenys, el

primer rival el diumenge 27 de setembre a les 18’00 hores (l’hora habitual) al pavelló Can Serra de la nostra ciutat. Els cinc primers clas-sificats de cada un dels dos grups lluitaran pel títol i per l’ascens a la LEB Plata. Els altres cinc equips lluitaran per la permanència. Tot i que cal confirmar com queda la plantilla, durant l’estiu s’ha sabut la continuïtat de l’entrenador David Lizano i d’alguns jugadors impor-tants com el menorquí Ivan Llull

qui, per tant, podrà fer de ‘guia’ per l’illa als seus companys. Semblen confirmar-se un mínim de sis nous jugadors per afrontar aquest nou repte, cinc anys després de la que va ser l’estrena històrica a la pri-mera categoria nacional. La Unió Esportiva Barberà de bàsquet tam-bé va rebre una altra bona notícia durant l’estiu: el seu segon equip sènior masculí disputarà la lliga de 2ª Catalana després que se li ofe-rís una plaça que quedava vacant.

Recordem que el filial barberenc va acabar tercer del seu grup de 3ª Catalana.

Futbol

Tornarà a haver-hi derby al grup 6 de la 3ª Catalana de futbol. La con-tinuïtat del primer equip de l’Esco-la de Futbol Barberà Andalucia i, sobretot, el brillant ascens assolit per La Romànica en la promoció de la temporada passada, facilitarà aquest duel ciutadà. Serà en les jor-nades 12 i 29. Primer al camp de La Romànica (el 22 de novembre) i a la segona volta al Serra i Pujol (el 24 d’abril) a cinc jornades pel final de la lliga regular. En la primera jornada, a disputar el primer cap de setmana de setembre, l’Escola de Futbol rep al Montcada B, un dels tres equips juntament amb La Romànica i el Juan XXIII de Ter-rassa que han pujat de 4ª Catalana. Per la seva banda La Romànica de-buta al seu camp davant el Tibida-bo Torre Romeu, un exigent debut ja que els sabadellencs van baixar de la 2ª Catalana a l’igual que la Sa-badellenca. També caldrà seguir les evolucions del filial de l’Escola de Futbol Barberà Andalucia que va assolir l’ascens a la 3ª Catalana de manera directa en ser campió del seu grup de 4ª. Evidentment el jo-

ve equip barberenc no pot jugar al mateix grup que els seus companys i han estat inclosos al grup 9, un grup format quasi íntegrament per equips del Vallès Oriental. El debut del filial serà al camp del Llinars.

Futbol Sala

Els habituals moviments de des-patxos de cada estiu (altes, baixes, renúncies, canvis de grups,...) han beneficiat a l’equip de futbol sala de l’Escola de Futbol Barberà An-dalucia. Després de quedar-se a les portes de l’ascens directe a la 1ª Di-visió Catalana en acabar en tercera posició del seu grup de 2ª, els bar-berencs finalment podran disputar la lliga de 1ª. Un salt qualitatiu que portarà als de l’Escola de Futbol al grup 2 de la categoria (hi ha hagut un canvi de grup respecte a l’inici-alment previst). Així els barberencs jugaran en un grup amb tretze ri-vals del Barcelonès. Pocs quilòme-tres a recórrer contra equips que la majoria ja estaven a 1ª la tempo-rada passada. Hi haurà dos equips que jugaven a la categoria superior de Divisió d’honor i uns altres dos que com l’Escola pugen de 2ª Ca-talana. En aquest cas caldrà esperar per veure el debut a la lliga ja que la primera jornada està fixada pel 17 d’octubre a la pista del Catalònia.

13

l’independentde Barberà 4 de setembre de 2015eSpOrtS

L'estiu i els despatxos han estat positius per l'esport barberenc

Hoquei patins

Curiosa situació la viscuda durant l’estiu per la Unió Esportiva Ho-quei Barberà. Acabava la tempora-da amb el descens de l’equip mas-culí a 2ª Catalana i el no ascens de l’equip femení a 1ª Catalana. Per tant s’esperava que tots dos con-junts coincidissin a 2ª. Doncs re-sulta que sí coincidiran.... però a 1ª Catalana!!! En el cas de l’equip fe-mení s’ha beneficiat de l’ampliació del nombre de participants en la categoria. Passen a ser dotze equips i això ha permès a les barberen-ques, que van quedar segones de 2ª Catalana, ocupar una de les places de nova creació. Així, la UEH Bar-berà jugarà vint-i-dues jornades en una categoria que sembla que poc a poc la Federació Catalana està aconseguint homogeneïtzar. El de-but de les barberenques serà el cap de setmana del 20 de setembre a la pista de l’Olesa. Pel que fa l’equip masculí la continuïtat a 1ª Cata-lana (recordem que van perdre la promoció de permanència) cal entendre-la com la conseqüència de la renúncia d’algun dels equips amb drets esportius perquè la ca-tegoria la continuen formant dos grups de 16 equips. La distribució geogràfica farà anar als barberencs a la demarcació de Girona així com visitar algunes pistes d’Osona i el Maresme. La lliga també comen-çarà el cap de setmana del 20 de setembre i en aquest cas visitant la pista del Palafrugell.

Voleibol

En el Club Voleibol Barberà Co-merç Urbà ho tenien molt més clar. L’equip masculí va pujar i ju-garà la 1ª Catalana i l’equip femení va baixar i jugarà la 2ª Catalana. No hi ha hagut canvis. Els nois disputaran la lliga de 1ª Catalana en un grup únic de cator-ze equips que donarà directament les places per lluitar per l’ascens a

categoria nacional i les places per baixar a 2ª. Evidentment el nivell qualitatiu creix però és una catego-ria que els barberencs ja coneixen de fa dues temporades. El debut se-rà el 27 de setembre al pavelló Elisa Badia rebent al Llars Mundet ‘B’. Per la seva banda, l’equip femení buscarà refer-se i lluitar per retor-nar a la màxima categoria catalana. Contra rivals molt coneguts i amb un sistema de competició com el de les darreres temporades, dividit en dues fases (una primera de vuit equips per després fer la distribució entre els que lluitaran per l’ascens i per la permanència), les barberen-ques iniciaran la lliga també el 27 de setembre, també a l’Elisa Badia, en aquest cas contra el Monjos ‘B’.

Handbol

Poques novetats presentarà l’Hand-bol Barberà per la nova tempo-rada. De nou a 2ª Catalana però enguany amb equips de novedosa presència en aquesta categoria. És el cas dels veïns del CH Ripollet que per primera vegada jugaran a 2ª Catalana després d’un bon tre-ball els darrers anys que han acabat donant bons fruits. El Vic i el Sant Andreu de la Barca, primer rival dels barberencs en el primer cap de setmana d’octubre, també són equips nous a la categoria i que per

Els dos equips d'hoquei coincidiran a primera

A l'agost; Rookies, Escacs i Atletisme han competit amb èxit

Escacs

REDACCIÓ

Fita històrica pel futbol americà femení espanyol. En el Campio-nat d’Europa de seleccions cele-brat a principis del mes d’agost a Granada, la selecció espanyola, entrenada per l’entrenador de Barberà Rookies Roberto Torre-cillas i en la qual hi havia fins a 11 jugadores de Barberà Rookies, va aconseguir la seva primera victò-ria en una competició internacio-nal. Va ser en el partit del cinquè i sisè del campionat que Espanya va guanyar a Suècia per 14 a 12. La selecció espanyola va iniciar el campionat amb les dues jornades de la fase de grups que va perdre

amb Àustria (6 a 21) i Finlàndia (18 a 56). Precisament Finlàndia va acabar sent la selecció guanya-dora d’aquest primer Campionat d’Europa femení. Les nòrdiques van derrotar a la final a Gran Bre-tanya per un contundent 50 a 12. El bronze va ser per Alemanya que va derrotar a Àustria per 26 a 7. La presència de Barberà Rookies amb les seleccions espanyoles va tenir continuïtat amb la persona d’Adrián Novella que va ser convo-cat per participar en el partit clas-sificatori pel Campionat d’Europa B del proper any. Espanya jugava a Alcorcón contra Israel i al final va perdre per 20 a 28 quedant-se fora del campionat europeu.

El Club d’Escacs Barberà va participar al Campionat d’Es-panya de Primera Divisió que es va celebrar a Jaén. Els barbe-rencs van acabar en cinquena posició amb cinc punts, lluny de les dues primeres posicions que donaven l’ascens a la Divi-sió d’Honor. El CE Barberà va participar amb Mauricio Vasa-llo, Jonathan Alonso, Benjamín

Pérez i Erik Martínez i només va poder sumar una victòria, a la darrera jornada, davant l’equip de la Universidad de Vigo. En unes altres tres rondes va empatar (contra Stadium Casablanca de Saragossa, Espartinas de Sevilla i Manises de València) i va perdre les tres partides restants (Jaime Casas de Monzón, Silla de Valèn-cia i Equigoma d’Àvila).

Atletisme

I el primer cap de setmana d’agost, la jove atleta Paula López, encara en edat júnior, va partici-par en la prova combinada de l’heptatló del Campionat d’Es-panya absolut d’at-letisme que es va celebrar a Castelló. La barberenca va te-nir un desafortunat inici de competició ja que en la prime-ra de les set proves, els 100 metres tan-ques, no va poder creuar la línia d’arribada i per tant no va poder sumar cap punt. Tot i aquest en-trebanc inicial, Paula López va

continuar en competició per com-pletar la resta de proves. Es va refer fent la seva millor marca personal en el salt d’alçada (1’58 metres) i quedant-se ben a prop dels seus re-

gistres en algunes de les altres proves de la combinada. Al final, la barberenca va to-talitzar 3.707 punts (si hagués comple-tat la primera prova s’hauria apropat molt a la seva millor marca

personal) però es va endur la posi-tiva experiència de competir en un campionat absolut quan encara es troba en edat júnior.

primera vegada s’enfrontaran a un Handbol Barberà que no presenta-rà gaires canvis respecte la plantilla que aquestes darreres temporades ha patit per mantenir-se a la ca-tegoria. Potser la principal notícia és la presència, per primera vegada en molts anys, d’un equip juvenil (que farà les fases per entrar a 1ª Catalana) del qual el sènior ja se’n podrà beneficiar. Un grup de joves que han fet tota la formació al club i que ara ja arriben a les portes de la categoria amateur.

Petanca

També està a les portes de comen-çar una nova temporada el Club Petanca Barberà. El cap de setma-na del 13 de setembre s’iniciaran les diferents lligues territorials on hi haurà present tres equips barbe-rencs. La principal atenció estarà centrada en el primer equip que jugarà al grup 2 de la 2ª Divisió. Debutarà a les pistes del Montme-ló, un dels nou rivals amb qui es lluitarà per assolir la permanència i lluitar, per què no, per intentar es-tar en els llocs de privilegi que per-meti aspirar a l’ascens a la màxima categoria. Els equips B i C del CP Barberà jugaran les lligues de 4ª i 5ª Divisió també amb els objectius d’intentar assolir unes bones posi-cions finals.

14


EconomiaFacilitats i suport municipal als joves per accedir al projecte Garantia Juvenil

REDACCIÓ

La Garantia Juvenil és un pro-grama impulsat per la Comissió Europea per fer front a les taxes d’atur entre el col·lectiu juvenil, que està dotat amb uns 6.000 milions d’euros distribuïts entre els estats de la Unió Europea. Catalunya disposa de 241 mili-ons d’euros entre fons propis i provinents del Fons Social Eu-ropeu. Fins ara, prop de 8.300 joves catalans de 16 a 24 anys s’han inscrit a la Garantia Juve-nil, 5.000 dels quals ja han re-but serveis de formació o d’ocu-pació. Els joves que fins ara han

Prop de 8.300 joves de 16 a 24 anys ja s’hi han inscrit

El Govern de la Genera-litat va posar en marxa noves accions de la Garan-tia Juvenil per beneficiar 33.000 joves aturats el 2015. Aquest projecte europeu que pretén re-duir l’atur juvenil i do-nar suport als joves que opten per l’abandonament prematur dels estudis. El programa, impulsat per la Comissió Europea, comp-ta amb un pressupost de 241 milions d’euros fins al 2020, 80 dels quals els aporta el Govern de la Generalitat

rebut serveis de la Garantia Ju-venil estan participant al progra-ma “Joves per l’Ocupació”; des d’on reben formació professio-nal certificada, o han accedit a una o més ofertes de feina del SOC. L’acord aprovat preveu in-cloure al Programa els joves de fins a 30 anys quan el Govern de l’Estat faci el canvi normatiu corresponent. Tant el Programa com el pla d’actuació han estat aprovats pel Consell de Direc-ció del SOC, amb presència dels agents socials i econòmics més representatius de Catalunya i les entitats municipalistes. En total, 33.000 joves es podran benefi-ciar dels programes del pla per aquest 2015, que compta amb un pressupost de més de 80 mi-lions d’euros. El document es divideix en tres grups en funció dels objectius: activar les perso-nes joves no ocupades ni inte-grades als sistemes d’educació o formació; reforçar l’ocupabilitat i les competències professionals d’aquest col·lectiu; i incremen-tar l’emprenedoria dels joves als sistemes d’educació o formació com a via d’accés al mercat labo-ral. Pots inscriure't per diverses vies: Inscripció amb DNI elec-trònic o certifcat (a la Feinateca de Barberà Promoció trobaràs un teclat amb lector, truca per

reservar hora). Inscripció amb usuari i contrasenya. Consulta els requisits i com inscriure't a: http://garantiajuvenil.gencat.cat/index.html. A Barberà po-dràs trobar informació i suport per fer la inscripció a: - Fundació Barberà Promoció C/ de la Torre d'en Gorgs, 40. Tel. 937192837 www.esbarbera.cat [email protected]. Espai Jove La RomaVia Sant Oleguer, 6. Tel. 937189328 ww.bdv.cat, www.facebook.com/[email protected] i l'Oficina de Treball de la Generalitat. Car-retera de Barcelona 290-296. Tel. 937188511 www.oficina-detreball.cat- [email protected].

Constituit el Patronat de la Fundació Barberà Promoció

REDACCIÓ

Dimarts 14 de juliol, es va cons-tituir oficialment el Patronat de la Fundació Barberà Promoció (FBP) que està format per l'Al-caldessa de Barberà del Vallès i presidenta de la FBP, Sílvia Fus-ter, com a Vicepresident el tinent d'Alcaldia de Suport al Teixit In-dustrial i PIMEC, Pere Pubill, i com a Secretaria a la regidora d'Economia Social i de Proximi-tat i Ocupació, Sandra Ramos. Completen el Patronat de la Fundació Promoció com a vocals els següents membres electes: els regidors Francisco Blanco i José Luís Rivera, la gerent de la FBP, Berta López, i les tècniques i tèc-nics idonis Eduard Vives, Mò-nica Acebo, Lluís Carol i Bar-tolomé González. 'És Barberà, empresa i societat', formada per la Fundació Barberà Promoció i

Actividades Integradas SA treballa des de 1988 desenvolupant acci-ons que afavoreixen l’ocupació del municipi mitjançant la implemen-tació de polítiques actives d'ocupa-ció, orientació, formació, assesso-rament i dinamització empresarial. L'objectiu fundacional de la Fun-dació ha estat sempre la promoció econòmica i el desenvolupament local del municipi de Barberà del Vallès, així com la implementa-ció de totes les polítiques actives d'ocupació, programes, projectes i actuacions que afavoreixin la si-tuació social, laboral, professional i econòmica de la ciutadania del nostre territori. Treballen sempre per generar i facilitar la participa-ció econòmica, la millora en el tre-ball i el sentiment de contribució al desenvolupament local, per part del conjunt de persones treballa-dores i emprenedores del territori i de les seves organitzacions.

15

l’independentde Barberà 4 de setembre de 2015ecOnOmia

Banc Sabadell guanya 352 milions d'euros el primer semestre, un 55%

REDACCIÓ

Banc Sabadell ha obtingut du-rant el primer semestre de l'any un benefici net de 352,2 milions d'euros, un 55,3% més respecte al mateix període del 2014. Per primera vegada s'integren en el balanç els comptes del banc britànic TSB, comprat el 20 de març. Aquesta integració ha fet que els crèdits s'hagin disparat un 24,6%, sense TSB haurien caigut el 0,9%; els recursos de clients s'enfilen un 37,2% més i sense el TSB +0,3%; i els actius totals superen per primera vegada a la història del banc els 200.000 mi-lions. El banc ha destinat 1.749,1 milions d'euros a dotacions per insolvències i provisions de la cartera de valors immobiliaris.

Unitat especialitzada en desnonaments

Banc Sabadell ha aprovat la cre-ació d'una unitat especialitzada que s'encarregui de gestionar els processos d'execucions hipotecà-ries per evitar en l'últim terme el desnonament dels afectats.

Es tracta, ha dit el conseller de-legat de Banc Sabadell, Jaume Guardiola, de seguir sent una entitat bancària amb zero desno-naments. El conseller delegat ha explicat que aquesta unitat espe-cialitzada actuarà d'acord amb les plataformes contra els desnona-ments i les entitats socials.

Cobrar als no clients l'operativa

Banc Sabadell estudia carre-gar una comissió als usuaris no clients que utilitzin algun dels 3.200 caixers que té l'entitat re-

CaixaBank Pay, aplicació per pagaments amb mòbilREDACCIÓ

CaixaBank amplia la seva ofer-ta de serveis de pagament per mòbil amb el llançament de CaixaBank Pay, una nova apli-cació per a terminals de qualse-vol operador mòbil amb NFC i sistema operatiu Android. L’entitat financera, presidida per Isidre Fainé, estima que el servei té potencial perquè puguin uti-litzar-ho més del 70% dels seus clients de banca mòbil. La nova aplicació de pagament permet als clients descarregar les seves targetes Visa de CaixaBank en el mòbil i utilitzar el telèfon com si fos una targeta contactless per realitzar compres en qualsevol establiment comercial amb da-tàfon adaptat. Més del 70% dels comerços a Espanya ja operen amb aquesta tecnologia, el que suposa un parc de 600.000 da-tàfons. Així mateix, l’aplicació es podrà utilitzar en caixers adap-tats a contactless. L’app està ba-sada en tecnologia HCE (Host Card Emulation), que fa possi-ble descarregar targetes finance-res en el mòbil de manera segu-ra. D’aquesta forma, CaixaBank Pay facilita que qualsevol client

La compra del britànic TSB Banking Group impulsa els volums de negoci

amb targetes Visa de CaixaBank i telèfon Android pugui pagar amb el seu mòbil, independentment del seu operador de telecomuni-cacions. Els únics requisits tècnics són disposar del sistema operatiu Android 4.4 o superior i NFC. Per a utilitzar el servei, l’usuari ha de descarregar primer l’aplicació CaixaBank Pay, gratuïta, tant a las Store de l’entitat com a Google Play. Seguidament, el client ha de descarregar la targeta al seu mòbil, per això cal seleccionar aquelles targetes que es desitja tenir al mò-bil i escollir el seu nombre secret. Per fer el pagament el client ha de comprovar que té la pantalla del mòbil activada i apropar-ho al da-tàfon. També es poden consultar els moviments i gestions de les compres realitzades. CaixaBank Pay compta amb totes les garanti-es de seguretat i quan es realitzi un pagament el client rep una notifi-cació avisant-li de l’operació.

partits per l'Estat espanyol. El conseller delegat, Jaume Guar-diola, ha explicat que la mesura s'està estudiant després que algu-nes entitats ja hagin començat a cobrar aquestes comissions als no clients i altres que han anunciat que ho faran. A més, ha explicat, el cost de manteniment i reno-vació cada cop és més elevat i en aquests moments el banc té pre-vist renovar 800 caixers de la seva xarxa. El 2014 es van fer 24,8 mi-lions d'operacions en els caixers de Banc Sabadell de les quals 5,1 milions les van fer usuaris no cli-ents del banc.

16


CiutatCan Salvatella, un referent

als polígons industrials de Barberà

REDACCIÓ

Quines novetats presenta aquest any 9 Serlons?Moltes i molt bones, ja que hem canviat el concepte de sala “exclusiva” per a monò-legs i ho complementarem amb concerts i espectacles variats. Creiem que els nostres clients volen sortir no només a riure, sinó també a ballar, amb un bon sopar, és clar.

I què oferiu a Can Salvatella?Som un referent en els polígons industrials de Barberà, ja que de dilluns a divendres estem des de les 5.30 del matí fins passades dels 22 hores, atenent amb el nostre menú

Carlos Conde, gerent de l'establiment i de 9Serlons, que estrena temporada amb concerts i nous espectacles."Que ens coneguin al nostre poble és l'assignatura pendent de cara a la nostra part d'oci"

diari, a més de 250 persones cada dia.Tenim un saló especia per a celebracions privades i reunions d'empresa que és molt acollidor. Entre el saló i el menjador gran poder atendre a grups fins a 500 persones.Aquest any passat vam posar en marxa també l'apartat de càtering per servir tan als clients del Nodus Barberà, en els seus locals, com a qualsevol empresa del Vallès que ens necessiti.

Explica'ns una mica quina ha estat l'evolució dels vostres establiments?Salvatella neix un 4 de novembre de 1998, ja anem caps als 18 anys junts. Seguim amb la mateixa il·lusió de sempre, però intentant millorar cada dia.

Serlons per la seva part, ara celebra 12 anys i ja em fa 3 que el gestionem des del Grup Salvatella, va ser una empresa adquirida. Aquest ha de ser l'any de “la consagració” a la nostra ciutat, ja que ens consta que hi ha molta gent que no ens coneix a Barberà, ni a Salvatella ni a 9Serlons.

Satisfets amb el camí fet?Sí, creiem que hem passat la pitjo part de la “crisi” que diuen que s'acaba però ja portem 8 anys amb ella, és per això que afrontem el futur amb il·lusió i respecte. És molt difícil, avui en dia, tenir una plantilla amb 15 tre-balladors i que tots se sentin implicats, com és en el nostre cas. Sense ells seria impossi-ble, són l'autèntica “alma mater” de l'em-presa ja que la majoria estan amb nosaltres des de que vam començar.

Barberà compta amb una gran oferta gastronòmica i d'oci, però que té 9Ser-lons i Can Salvatella que els faci “d'obli-gada visita”?En l'oferta gastronòmics comparteixo la teva opinió, en la d'oci tinc grans dubtes, no hi ha pràcticament res a Barberà per a la gent que ja no som adolescents, però som joves encara amb ganes de passar-ho be. Un lloc on poder gaudir un dissabte per la nit, prendre una co-pa i desconnectar fins a les 3 o les 4. Aquesta és la nostra missió.

A Can Salvatella podran trobar una cuina de mercat, sana, variada i econòmica (el nostre menú diari costa 9,95 euros). Te-nim un gran aparcament i un horari que s'acosta a la mitja nit.

Comencem un nou curs i amb ell sem-pre nous propòsits. Quin objectiu et marques per a Can Salvatella i 9Serlons per la propera temporada?Que ens coneguin al nostre poble és l'as-signatura pendent de cara a la nostra part d'oci de 9Serlons i celebracions. Tenim un Facebook amb més de 4.000 amics i no-més un 15% són de Barberà.A Can Salvatella seguir creixent cada dia, que ens respectin “les lesions” com diri-en els futbolistes i que passe la “punyete-ra” crisis perquè pugui tornar a omplir-se d'empreses el Polígon de Can Salvatella, que nosaltres serem allà per atendre la part més important el dia.... DINAR O ES-MORZAR.

caRLos condE, gEREntE dEL gRuPo saLVatELLa

catERing dEL Passat MEs dE Maig aL nodus BaRBERá PER a 350 PERsonas PaBLo caRBonELL actuant aL 9sERLons La Passada tEMPoRada

Documents

La informació al dia a · que si ens vol i aquí hi ha molta gent que no els vol a ells. No vull una independència per fugir de res. No vull emigrar