www.viurealspirineus.cat

revi

sta

gra

tuïta

de

l’Alt

Pir

ineu

i A

ran

nú

m: 1

47 ·

ma

ig 2

014

Av. Guillem Graell, 38La Seu d’Urgell

Tel. 973 35 54 38Fax. 973 35 54 39

www.centresodontologiaintegrada.com

Equip d’odontòlegsi metges especialistes∙ Implants∙ Pròtesis immediates∙ Ortodòncia∙ Estètica Dental i blanquejament

Pressupostos sense compromís. Consulti com finançar

el seu tractament

La marxa nòrdica, l’esport que enamora

32

núm: 147 · maig 2014

viure als pirineus

www.viurealspirineus.cat

DISTRIBUCIÓGratuïta

EDITAEdicions Salòria SL25700 La Seu d’Urgell

DIRECCIÓ EDITORIALMarcel·lí Pascual

REDACCIÓJoan GraellMarià CerquedaMarcel·lí Pascual

DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.cat

FOTOGRAFIAAnna Solans, Montse Colell, Amèlia Campoy

DL: L-701-702

Tel. 699 24 18 71

viurealspirineus@yahoo.com

“Viure als Pirineus” no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

opinió

06-09· Joan Aixàs· Marià Cerqueda· Joan Obiols· Amadeu Gallart

portada

11actualitat

12-15territori

16entrevista

20

història

22

viatges

24benestar

27-29Salut infantil

30

10 i 11 de maig Fira de PrimaveraTremp

15-16-17 de maigFesta MajorBolvir

Trobada de Nordic Walking

Els dies 24 i 25 de maig, coin-cidint amb el dia Mundial del Nordic Walking, tindrà lloc la 2a estada Nordic Walking Pi-rineus a la Seu d’Urgell

agenda

portada

núm

147

54

Petits museus amb encant

El pollastre, la gallina i el gall:

La reproducció sexual entre el gall i la gallina conflueix en un ou fecundat que donarà lloc, després del trencament de la closca, a un pollet o pollastre amb sexe definit. Es considerarà pollastre a aquesta cria fins a aproximadament els 5

mesos, en els quals aconseguirà la maduresa sexual. A partir d’aquest moment se’ls comença a denomi-nar gall o gallina en funció del seu sexe.

Gallina en casa rica, sempre pica

La Casa del Riu////////////////////////////////////////////////////////////////////NÚRIA BOLTÀ · Montellà-Martinet

Si bé fa una mica més de dos anys ja vam parlar d’aquest equipament del municipi de Montellà-Martinet, ara hi volem tornar perquè la seva ubi-

cació ha canviat. Si abans ja li esqueia el nom de Casa del Riu, per trobar-se just al costat del marge esquerre del Segre, ara encara es fa més escaient ja que el nou emplaçament el situa a pocs metres de dos rius, el Se-gre i el Cabiscol, afluent del primer que fa la seva apor-tació d’aigua a pocs metres de la Casa del Riu.

Quan estem a Martinet agafem el pont que traves-sa el Segre per enllaçar amb la carretera que s’enfila cap a Montellà. Després del primer revolt, a mà dreta, veurem un camí amb l’indicador de l’altre formidable equipament del poble, el Parc dels Búnquers, del qual ja vam parlar i que forma part d’una xarxa territorial coneguda com Espais de la Memòria. Prenem, doncs, aquest curt camí en pendent i ja ens trobarem en l’ es-planada de l’aparcament comuna als dos equipaments, la nova Casa del Riu i del Parc dels Búnquers.

El Centre d’Interpretació de la Casa del Riu és un edifici de recent construcció. Al prat que envolta l’edifici hi ha taules i bancs on poder reposar i menjar. També s’ha construït una caseta de fusta que permet fer l’observació, de manera camuflada, de la fauna que habita a les vores del riu.

El centre té dos espais ben diferenciats. Un amb un terrari i diferents plafons (i un audiovisual) que expli-quen les característiques de la flora i la fauna pròpies de l’hàbitat que forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró, la Reserva de les Riberes de l’Alt Segre, l’Es-pai d’Interès Natural Tossa Plana de Lles-Puigpedrós, la Reserva del Riu de la Llosa i les reserves de caça del Cadí. L’altre espai és un itinerari per la vora del Segre on es troba l’hàbitat de la llúdriga, espècie de mamífer carnívor molt amenaçada i a punt d’extingir-se.

agenda de l’Alt Pirineu i Aran | maig

TREMP · Dia 10 i 11 - Fira de Primave-ra - Tremp·Dia 15 - Conferència: “Les aigües i els nostres rius al S.XXI” a càrrec de Carles Balash Organitzat per l’as-sociació AUT - Aula Univer-sitària de Tremp · Del 5 al 15 Aprendre a “contar i repartir” per ballar sardanes Centre Cívic Tar-raquet

ESCALÓ· Dia 1 al 31 - Exposició insta-walk Colors de tardorCentre d´interpretació de la Vila Closa d´Escaló -

BELLVER DE CERDANYA· Dia 17 · BTE, Trobada i com-petició freestyle · Skatepark· Dia 17 · 17h Taller de cerà-mica - A partir de 6 anys, a càrrec de Josep Torres El Taller d’Arts i Oficis· Dia 23 · Torneig de bàsquet i

futbol 3x3· Dia 25 · Festival final de curs de rítmica

PUIGCERDÀ· Dia 7 · 22.00 h Primavera musical ADIS: un espai per compartir música. Alfonso Gregorio amb Santi Barro, Edu Palomares i Margarita Torner. Local Fundació · Dia 18 · 10 h Jornada de portes obertes al Museu del Tractat dels Pirineus. Cen-tre d’Acollida Turística.·Dia 18 · 17h. Trobada de corals de Puigcerdà a la Residència. · Dia 18 · 18h Festival de gel final de temporada “ FROZEN” El Regne del Gel. Patinatge artístic Puigcerdà

BOLVIR · Dia 15 i 16 · Festa Major de Bolvir

ALP· Dia 17 - Primera baixada

d’andròmines

LA SEU D’URGELL

· Del 5 al 14 - Exposició: El món ·fantàstic dels dino-saures a través del cinema i del còmic Arxiu Comarcal Alt Urgell · Del 5 a 31 desembre Ex-posició: “Natura de l’Alt Urgell: patrimoni i recurs” Espai Ermengol·Dia 9 Sessió oberta del Congrés de la Societat Ca-talana de Pediatria a la Seu - Resolució de dubtes· Dia 17 i 18 - ESCANYA-BOCS14 Setena edició de l’esdeveniment d’esports de muntanya· Dia 24 i 25 - 2a estada Nordic Walking Pirineus

LA POBLA DE SEGUR · Dia 1 7 - concert: MÖNDO LOCO - Bar Kastri, · Dia 24 - 7ena. Edició de Jocs del Món ·

· Dia 25 - X Marxa de la Vall de Siarb al Pallars Sobirà

SORT· Del 8 al 22 -Curs Senderis-me al Pirineu· Dia 30 - Marató de munta-nya “La Forestal” a Sort

RIALP· Dia 11 - a Aplec de Sant Miquel de Roni· Dia 11 i 18 - Visita guiada al refugi de fauna de les Bor-des de Casa Macià de Roní

EL PONT DE SUERT· Dia 18 - VI Mitja marató de muntanya La Faiada

ESTERRI D’ÀNEU · Del 17 al 18 - Curs pràctic d’introducció a l’anella-ment científic

VIELHA· Dia 17 Fira de l’Ovella Ara-nesa

@elbaronrojo Quedaos con lo positivo: cada día nos cuesta más ir a peor y aún así, lo logramos.

@Iaia_Toneta Molt bon dia a tothom, matiners i matine-res! Aquesta nit he somiat que érem un país normal...

@parauladedona La poesia és la veu líquida que pot travessar la pedra. Adrienne Rich

@FabricadeV “Día a día, lo que eliges, lo que piensas, y lo que haces, es en quien te conviertes”. (Heráclito) #ac-titudFdV

@iFrasesCitas hay que correr, bailar, gritar, disfrutar y reír. No te tomes la vida tan en serio, al final nadie saldrá vivo de ella.

@meteocat “Ni per calor ni per fred, deixis capa ni bar-ret”. Avui i demà contrast de temperatura entre el dia i la nit. #meteocat

@Agents_Rurals (2/2) Si es donés el cas i us trobeu un ós, cal mantindre la calma, no posar-lo nerviós amb es-tridències i deixar que marxi. #Pirineu #fauna

A pagès...

76

opinió

Cucut MARIÀ CERQUEDA · Amant del Pirineu

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Expert: Versat en la coneixença d’una cosa per la pràctica. Un pilot expert. Una mà experta.

(DIGEC)Quan un professional està en fase

de formació es pot trobar amb el fet de no acabar de completar la seva exper-tesa per raons diverses. Però si aquest mateix professional ja ha arribat a la seva maduresa i ha pogut demostrar, amb resultats, les seves capacitats, po-dem convenir que estem davant d’una persona formada i experta. I poso l’èmfasi en el concepte “amb resultats” perquè aquest sí que és un fet exigible davant de la comunitat científica i de la ciutadania.

Cal acreditar l’expertesa no només amb resultats sinó amb una casuística mínima “sine qua non”? També. És cert. Però s’ha de tenir en compte mol-tes variables. El professional en qües-tió es pot trobar en un àmbit on tots els casos possibles necessiten de la seva expertesa. D’aquesta manera, en el cas d’un centre petit la casuística es repar-teix entre poques mans. Altrament, en

altres llocs més grans els casos s’han de distribuir entre molts i, a més, pot ser que la responsabilitat de la tasca recaigui en una persona recentment formada. Per tant, no experta. I això es considera adequat.

Convindria, doncs, que el siste-ma fos capaç de continuar aprofitant els coneixements dels experts encara que fos amb una redistribució dels recursos diferent. Però aquests profes-sionals ja estan formats i la raó de la distància o de la casuística no han de poder més que la raó d’un sistema on el que preval finalment no és qui ho ha fet sinó on s’ha fet.

En qualsevol cas, en temps de crisi, han de carregar-se de raons per con-vèncer la població que cal concentrar

la patologia més complexa i menys prevalent en centres determinats, habitualment allunyats del lloc de re-sidència dels pacients i dels seus fa-miliars. I es fa amb xifres. Unes xifres que penalitzen els més petits i que no tenen en compte ni els resultats ni l’ex-pertesa. Només prioritzen els criteris economicistes, davant dels quals, poca cosa hi tenen a fer ni les habilitats dels experts ni els interessos dels afectats. A més a més, la necessitat de rendibi-litzar centres de referència passa per davant de tot el que hem exposat.

Aquest fet perjudica directa-ment la necessitat de mantenir unes instal·lacions adequades i suficients i sostenibles a les comarques. En con-seqüència, si, tal com recomana el sis-tema sanitari públic, ens decidim per fer-nos beneficiaris d’una mutualitat privada, assegurem-nos que aquesta entén què vol dir estar integrada en el territori, que ens permetrà ser atesos prop de casa nostra i que, finalment, no actuarà en detriment de les nostres instal·lacions públiques.

Expertesa i provincialització de la sanitat J OAN AIXÀS · Metge Cirugià

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Si féssim una enquesta per tal d’es-collir l’ocell que millor ens anun-cia l’arribada de la primavera, es

probable que en sortís guanyador el cucut –l’oreneta, però, li podria dispu-tar aquest lloc de privilegi. El seu cant és inconfusible fins al punt d’haver-li donat el seu nom: una peculiaritat que comparteix amb la puput. Es tracta d’un so prou monòton, composat de dues úniques notes. Aquesta senzillesa ha permès que els homes l’imitessin de moltes maneres. Una de les més cone-gudes és el rellotge de cucut que mar-ca el pas del temps.

Per altra banda, escoltar el primer cant del cucut de la temporada es me-reix una carta al director dels diaris més importants dels països anglo-saxons, fins al punt d’establir-se una certa competició, on les diverses regi-ons es disputen el privilegi de ser els primers en anunciar que ja ha tornat aquest ocell de color gris i, amb ell, el

bon temps. Val a dir que, dedicant-li aquest article, ja vaig tard. El més ha-bitual és començar-lo a escoltar a fi-nals de març o principis d’abril.

Va ser un mes de maig però, el pri-mer cop –i únic– que he vist un pollet de cucut. El mascle, que és el cantant, no és tan difícil de veure. Per tal d’in-terpretar les seves melodies acostu-men a escollir una bona talaia en el bosc. Un fet que sovint els delata. I tampoc resulta estrany, escoltar com dos mascles lluiten entre ells per tal de fer-se sentir més que el rival. La feme-lla, és més discreta.

El que no resulta tan habitual,

però, és com s’ho fan aquestes bes-tioles per anar vivint. El niu on vaig trobar el pollet es trobava sota un pi i tot just podia encabir les dimensions d’aquell animal, que multiplicava per tres la mida dels seus pares “adoptius”. Una boca immensa s’obria cada cop que t’hi atansaves.

Es prou sabut que el cucut no fa niu propi. La femella pon l’ou a casa d’una altra au i els propietaris ni se’n adonen. No deixa d’impactar que, fins i tot, el color de l’ou del cucut sigui similar al dels inquilins. Val a dir que el poll neix una mica abans que el dels propietaris. Un fet que aprofita per a fer fora els altres ous. Els malaurats pares no so-lament hauran covat el seus ous deba-des, sinó que es dedicaran a alimentar aquell poll que res té a veure amb els seus gens, fins que sigui prou fort per abandonar el niu. Un procés fascinant i alhora terrible, digne de les millors novel·les de misteri.

A mida que ha anat passant el temps, he rectificat la meva posició crítica respecte a l’ús de

les xarxes socials i altres formes de co-municació actuals.

Les meves limitades habilitats en l’ús d’aquestes noves eines que han canviat el món me’n mantenen relati-vament allunyat. Però no les critico... No voldria equivocar-me i haver-me d’empassar l’error de no saber enten-dre els canvis del món... I si resulta que els mòbils, amb totes les seves presta-cions, augmenten la comunicació en lloc de limitar-la? Encara que l’Albert Einstein tingués por del dia en el qual la tecnologia sobrepassés la interac-ció humana —amb el resultat de crear una generació d’idiotes, segons ell—, no seré jo el qui diré que els milions d’usuaris d’arreu del món que tenen el

mòbil permanentment a les mans es-tan equivocats.

El que sí que continuo fent, però, és defensar la conversa cara a cara. I entre els models de conversa, encara trio l’entrevista.

L’entrevista és una trobada sovint apassionada entre dos sers humans. L’entrevista ens permet mirar-nos als ulls i aprendre a escoltar... L’entrevis-ta és conversar en estat pur per poder plantar cara als excessos d’un món que viu permanentment al límit de l’equi-

libri. Conversar, per exemple, al da-

vant d’un micròfon, que simbolitza la tendresa d’un mitjà com la ràdio, és sentir-se acompanyat. Conversar és saber com s’han entrellaçat i com s’en-trellacen les vivències —les llàgrimes i les rialles— d’una vida. Conversar i preguntar —no oblidem que les bones preguntes són la meitat d’una respos-ta— és entrar amb suavitat, sense pro-vocar ferides innecessàries —molt fre-qüents, d’altra banda, en aquest món de navalles afilades—, fins al fons de l’ànima de l’interlocutor.

Conversar és un bé immaterial de la humanitat a l’abast de tothom. Con-versar ens fa saber que quan més ens sembla que sabem, més ens adonem que no sabem.

Bé immaterial JOAN OBIOLS · Des de Setúria...

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

98

opinió

Província i Sant Hospital ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMADEU GALLART · Economista

Primer de tot voldria mostrar la meva consideració cap a Joan Altimiras que, durant els dar-

rers anys, ha portat a terme la difícil tasca de gerència de la Fundació del Sant Hospital de la Seu d’Urgell i tam-bé agrair-li el to del seu escrit que co-menta el meu article anterior titulat “Provincialitzar els serveis del Sant Hospital”.

Estic totalment d’acord amb el fet que si l’existència del nostre esti-mat hospital depengués d’una anàlisi financera dels seus balanços comp-tables estaria condemnat a la seva liquidació o al seu retorn als temps anteriors als anys vuitanta del segle passat. Durant molts segles les nos-tres comarques han estat en el més absolut dels abandonaments per part de les administracions públiques perquè el retorn de les hipotètiques inversions pertanyia al món dels im-possibles. Encara avui alguns altpiri-nencs ens preguntem com és possible que les altres comarques catalanes no demanin independitzar-se de nosal-tres, vista la molt negativa incidència de les balances fiscals de l’Alt Pirineu amb la resta de Catalunya?

Dit això suposo que la desesperant situació econòmica del Sant Hospital fa pensar molt als responsables del manteniment d’una institució im-prescindible per als alturgellencs. Sóc conscient del problema financer que arrossega i l’angoixa que genera als responsables més directes el fet de fer efectives les nòmines, el pagament de la llum, les factures dels proveïdors i

les amortitzacions i els interessos dels bancs. Com a President del Patronat ho vaig viure intensament si bé que en aquells moments, encara que l’an-goixa era molta i variada per diver-sos motius, ni els serveis assistencials eren tant importants ni els deutes tan quantiosos. El que intento dir al meu article és que la solució de recentralit-zar a la capital de la província deter-minats serveis assistencials és la més fàcil però no la més bona. L’actual si-tuació obliga a limitar despeses però no a acumular-les a Lleida.

Opino, doncs, que hem de racio-nalitzar i controlar la despesa en base a una perspectiva territorial altpiri-nenca com ja s’havia començat a fer. Gosaria defensar que la solució cor-recta passa per la interconnexió de tots els centres hospitalaris de l’Alt Pirineu i Aran: Vielha, Tremp, La Seu i Puigcerdà, compartint serveis i professionals i sense tancar mai la porta a la relació amb centres tan prestigiosos com l’Arnau de Vilano-va. I sense tampoc tancar la porta a fer de l’Hospital d’Andorra un desit-jable centre de referència.

Admeto que aquesta teoria pot implicar forces anades i vingudes per a la resolució dels nostres problemes, però aquesta dificultat no ens ha de fer por. ¿Per què provincialitzar és, per a mi, negatiu? Ho és pel fet que implica una subordinació territori-al improductiva i ineficient com a bastament es demostra al llarg de les dècades passades. La província, en general, és una estructura de domini

territorial obsoleta, que cal canviar si volem que el nostre Pirineu tingui una consistència social sostenible.

Miri, Joan, cal política, molta po-lítica per fer front als nostres proble-mes territorials i també per als gra-víssims problemes actuals del Sant Hospital. I cal fer una bona política. I amb aquest escrit i l’anterior li asse-guro que no busco cap mitjà per fer oposició ni per fer quedar malament a cap responsable polític de casa nos-tra. Són molts anys de defensar una línia en aquest sentit, amb indepen-dència que avui ostenti el càrrec una persona o una altra.

Penso que una bona política seria per part de la nostra administració sa-nitària la que impulsés una coordina-ció territorial com la que he exposat i la que ens ajudés a no encallar-nos en una situació econòmica tan difícil com la que ara patim.

Li haig de confessar que no he vis-cut gairebé mai una situació de crisi en alguna de les nostres institucions pirinenques sense que sortís la típica veu (de diferents partits, no ho dubti) que diu que cal tornar a fer-ho des de Lleida en lloc de plantejar autèntiques solucions. Llavors aquests senyors, lleidatans o barcelonins, es queden descansats en la fortalesa del seu sen-tit comú.

Avui tota racionalització de la despesa és obligatòria i necessària. Però, si us plau, no confonguem l’es-talvi amb el retorn a la mala política de centralitzar els serveis a la capital de la província.

1110

portada

Segona estada de Nordic Walking a La Seu ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////MONTSE COLELL · La Seu d’Urgell

El cap de setmana del 24 i 25 de maig se celebrarà a la Seu d’Ur-gell la segona estada de Nordic

Walking (la primera edició es va fer a La Molina l’any 2011). L’organitza-ció anirà a càrrec de Nordic Walking Pirineus i Nordic Walking Nordic Esport, comptant amb el suport de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell, Tot Nordic i Nordic Walking Catalunya INWA-Spain, amb el suport de di-verses firmes de material esportiu.

El Parc Olímpic del Segre serà el centre neuràlgic d’aquesta festa de l’esport que inclourà un programa força dens, variat i atractiu. Dissab-te al matí hi haurà un Tast de Nor-dic Walking per aquelles persones que ho vulguin provar, una sortida de marxa nòrdica per la Seu d’Urgell, per donar conèixer la ciutat als parti-cipants que així ho desitgin, un curs d’iniciació, i un curs de perfecciona-ment, per aquelles persones que vul-guin millorar el seu nivell.

Dissabte a la tarda hi haurà dife-rents presentacions: Feliu Funollet, professor de l’INEFC-Barcelona, do-narà a conèixer el projecte “Fem de la frontera un camí cap a la formació”. Cristina González Castro, gradua-da en Ciències de l’esport, la Salut i l’Exercici, impartirà una xerrada sobre “La marxa nòrdica en la recu-peració de pacients amb linfedema de Càncer de mama”; i Michela Co-lagiovanni, entrenadora nacional de Gimnàstica Rítmica, explicarà el seu treball sobre la marxa nòrdica i oferi-rà dues master class, una oberta a tot-hom, i una altra més tècnica per als instructors que participin en l’estada. La jornada finalitzarà amb una marxa nocturna i un sopar sota les estrelles a Calvinyà.

El matí de diumenge serà plena-ment d’activitat esportiva, amb tres caminades de diferent distància i duresa, i conclourà amb un dinar de germanor al Parc del Segre. Les ins-

cripcions ja estan obertes: us podeu apuntar a activitats concretes o bé agafar un forfet que inclou la partici-pació en totes les activitats, el sopar, el dinar de germanor, i una samarre-ta. Les conferències i xerrades de dis-sabte a la tarda són gratuïtes, i estan obertes a tothom.

Llibre recomanat:

L’Urgellet i La Seu d’Urgell Autors: Albert de Gràcia/Ricard LoboEdicions Salòria. Preu: 19,50 €

1312

Enguany el Mercat de la Cultu-ra Rural de Peramola canvia de data. En comptes de celebrar-se

divendres i dissabte de Setmana San-ta, com s’havia fet fins ara, tindrà lloc el dia 8 de juny, diumenge de la se-gona pasqua. El Mercat de la Cultu-ra Rural de Peramola va néixer fa sis anys gràcies a la iniciativa de l’Associ-ació Cultural i Festiva Jovent de Pe-ramola, i tot seguit va rebre el suport de l’Ajuntament de Peramola i del Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

Al costat de les ja clàssiques pa-rades d’artesania i de productes de la terra de cada any, el Mercat de la Cultura Rural de Peramola també comptarà amb tallers infantils acom-panyats de sessions d’artesania. Tan-mateix, la novetat estrella del Mercat d’aquest any serà la Festa de la Boti-farra, que juga amb el doble sentit del terme: el lúdic i el gastronòmic.

En el sentit lúdic, se celebrarà un campionat de botifarra que comença-rà al matí, en la modalitat de lligueta entre quatre parelles, i que continua-rà a la tarda, amb joc de parella contra parella entre les classificades al matí. Els premis per a les quatre parelles que arribin a la semifinal i a la final seran: 600 euros per a la parella gua-

nyadora; 200 euros per a la finalista; 100 euros per a la tercera, i 50 euros per a la quarta.

La inscripció a la Festa de la Bo-tifarra serà de 35 euros per parella, amb el benentès que donarà dret a cada jugador a participar en un dinar popular a la plaça Josep Roca, a base de botifarra negra i blanca de pro-ducció casolana. A més, la inscripció també suposarà un val de 3 euros a

favor del jugador per si vol fer una compra en una de les parades que hi haurà instal·lades a la via pública de la vila de Peramola, des de bijuteria fins a llibres, passant per xocolateria, terrissa, formatgeria i embotits.

Qui es vulgui inscriure a la Festa de la Botifarra pot trucar a Joan Orrit, telèfon 609 750 718, o bé posar-s’hi en contacte escrivint al correu elec-trònic joanorritbach@hotmail.com

Mercat de la Cultura Rural de Peramola////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////JOSEP ESPUNYES · Peramola

actualitat

1514

El Montsec és una terra noble conformada per petits rama-ders i agricultors que elaboren

productes de primeríssima qualitat, la majoria dels quals es venen direc-tament en el mercat local. Productes únics, tant de regadiu con de secà, de petites produccions (molt lluny de produccions en cadena i intensifica-des) i d’una qualitat excepcional: olis, fruits secs, verdures, carn de conill de casa, mel, herbes, etc...

L’agrobotiga Rebost del Montsec, situada al poble de Les Avellanes (a la Noguera Alta, al costat d’Àger), és un punt de trobada d’aquests productes del Montsec. Va començar com un espai on s’hi podia trobar només els productes que produeixen i elaboren la família del Josep (pagesos de tota la vida als quals la gent els hi demana-ven poder comprar les verdures, el vi i els conills de casa), i a poc a poc s’ha convertit en un espai de referència de la millor producció local (es dóna prioritat als productors de la zona i a 4 cooperatives que fan una impor-tant tasca social) que es pot adquirir directament a la botiga o, ara també, online.

És la única botiga de Les Avella-nes i això fa que hagi hagut d’adaptar la seva oferta a la demanda dels veïns del poble però sempre amb la proxi-mitat i qualitat com a criteris de fun-cionament.

Dels productes familiars de la bo-tiga destaquen l’oli d’oliva (per les se-ves qualitats d’aroma i gust) i la carn de conill, bàsicament filetejada, per a

coure a la planxa, per arrebossar o per fer a la cassola… “També tenim man-donguilles, hamburgueses, pintxos adobats, tot elaborat amb 100% carn

de conill de la nostra producció. De l’hort tenim producte de temporada, destacant la mongeta tendra, sobre-tot en l’època de més calor, ja que el microclima de la zona ens permet tenir mongeta en les setmanes que fa més calor, que són juliol i principis d’agost”, tal i com ens explica el Josep, l’impulsor del Rebost del Montsec, un pagès jove, en constant forma-ció, que estima el seu petit poble i el Montsec.

En vins i caves treballen amb sis cellers de costers del Segre i dos de fora de la zona que tenen segell d’eco-lògic. És molt buscada la mel que es produeix a la zona (amb romaní, alzi-na, ametller o farigola), i també altres productes com l’embotit de porc d’Ós de Balaguer, el pa, les coques de sam-faina, els panadons, i la coca de sucre de dos forns, un de Les Avellanes i l’altre d’Àger. També tenen format-ges de cabra, vaca i ovella. melmela-des i salses de tres elaboradors de la zona, així com una gran varietat de sucs ecològics.

Així és el Rebost del Montsec. Sens dubte, una botiga autèntica, allunyada dels comerços massificats i on tots els productes agroalimentaris hi arriben directament dels pagesos i ramaders.

Si teniu oportunitat de visitar el Montsec (us ho recomano!) no per-deu l’ocasió de gaudir dels productes d’una agricultura de tradició mil-lenària que, encara avui en dia, és el fonament d’un territori excepcional i ric en biodiversitat.

Rebost del Montsec: directes del camp a taula////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Les Avellanes

territori

Seguim descobrint bodegues dels nostres pobles i aquesta vegada parlem amb el Jordi del Celler de

Cal Cinto d’Os de Balaguer. Un celler que va començar fent el vi per casa i que, a poc a poc, ha anat guanyant clientela i prestigi (“si vols vi bo ves a Ós de Balaguer” o “a Cal Cinto fan bo vi” són frases conegudes per molta gent).A poc a poc, Cal Cinto ha consolidat una producció familiar i artesanal de vins, caves i ratafia de primera qua-litat. Han passat uns 40 anys des que el celler va començar a elaborar per vendre a tercers i, tal i com ens expli-ca el Jordi, “la il·lusió segueix intacta, com al principi: primer per aconse-guir el millor raïm i després per ela-borar productes que conservin l’es-sència del territori. Amb molta cura i estima pel que fas”. Amb un treball manual, sense alterar

el ritme de les collites i del camp, així és com creixen els ceps i les vinyes de Cal Cinto. L’esforç diari i el treball ben fet, de la mà d’uns artesans de l’agricultura, dóna un resultat con-trastat pels millors paladars. L’evolució de Cal Cinto, però, ha es-tat constant: dels primers vins van passar al cava brut nature i després van impulsar la producció de licors.Avui tenen una àmplia gamma de productes però segueixen mantenint

la venda de pro-x i m i t a t com a principal criteri. I sempre es ven tot. En un al-tre article parlarem dels pro-c e s s o s de pro-d u c c i ó de cada producte. Segur que us sorprendran!

Vins i caves artesanals del Celler de Cal Cinto ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AMÈLIA CAMPOY · Os de Balaguer

Celler de Cal Cinto Plaza la Iglesia, 7 · Os de Balaguer

Tel. 973 43 80 65 · www.calcinto.com

1716

1918

territoriCal Maciarol, un lloc per gaudir de l’essència del Montsec /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Àger

L es possibilitats tu-rístiques de la vall d’Àger són infinites.

Les visites culturals, les excursions a la serra del Montsec, la natura, l’aven-tura, la gastronomia, l’ob-servació dels estels per la nit... Hi ha possibilitats per a tothom, per a grans i per a petits. Però sobretot des-taca la tranquil·litat de l’en-torn, el silenci, la calma.

En aquest entorn, hem visitat Cal Maciarol, una casa amb tradició que fun-ciona com a allotjament rural i hotel apartament. De la mà del Jaume i la Carme i de les seves filles, Marta i Imma, el servei i

l’atenció als clients és fami-liar, inspira confiança i, en definitiva, et fa estar a gust. Ells t’assessoren, et guien i t’ajuden a conèixer un ter-ritori que no deixa indife-rent a ningú.

Cal Maciarol també té un bar-restaurant en el qual ens ofereixen una cuina casolana feta, bàsicament, amb les verdures de l’hort, els fruits secs de la zona, les melmelades i la mel pròpia de la vall d’Àger, el vi, les postres elaborades artesa-nalment...

La casa és centenària i encara conserva el pou per abastir-se d’aigua potable així com el celler en el qual

hi guarden l’oli i el vi: un oli d’elaboració pròpia.

L’ubicació d’aquest es-tabliment, situat en el camí que porta a l’Observatori Astronòmic del Montsec, el converteix en un lloc ideal per accedir fàcilment a la pràctica de diversos es-ports d’aventura com són

el parapent, l’escalada, l’es-peleologia o el senderisme (hi ha diverses rutes que passen pels voltants i que es poden fer en família).

No oblideu que, a un quilòmetre de la casa, po-dreu gaudir de l’observació del que està considerat “el millor cel de Catalunya”.

2120

Patricia Navas: “El millor regal per un fill és un germà”////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////SANTI MIARNAU · La Seu d’Urgell

Parlem amb la Patricia Navas. És la petita de tres germans, té 36 anys, està casada amb el Carles

Martin i tenen 5 fills: la Clara, el Jai-me, la Teresa, la Maria d’Urgell i la Isabel.

Va estudiar periodisme. Ha treba-llat a la ràdio, a la premsa escrita, a la televisió, en gabinets de comunicació i ara treballa en un portal d’internet anomenat Aleteia. També és vicepre-sidenta de l’associació feminista com-promesa amb els drets humans Foro Cultura21. Li encanta llegir, i també l’art, especialment la música: toca el piano, la guitarra i la trompeta, i li agrada molt cantar amb la família.

Quins records tens de la teva

infància a Barcelona?

Em sento molt agraïda amb la meva família: no podia ser més feliç! L’amor iŀlimitat dels meus pares em va donar molta seguretat per a en-frontar la vida. Juntament amb els meus germans tocàvem en una banda de música i vam viatjar molt; cada cap de setmana hi havia un concert en un poble diferent! A l’escola era molt entremaliada però gràcies a persones molt dedicades vaig aprendre molt. També era bastant esportista i amb la família veníem a esquiar. Un dia vam passar per la Seu d’Urgell anant cap a Andorra. Qui m’havia de dir que aca-baria vivint aquí..!

Ets periodista. Per què?

El meu pare em va suggerir aquesta professió i tenia raó. M’en-canta conèixer i escoltar, transmetre, estar informada. No estic parlant de premsa rosa ni d’esports, a mi sempre m’ha atret la recerca de la veritat, més que els aspectes de l’actualitat.

Quan vas arribar al Pirineu?

Quan vaig acabar la carrera em van dir que en una ràdio de la Seu d’Urgell buscaven un periodista. Vaig enviar el currículum, vaig fer una entrevista i em van agafar! Acabava de conèixer a Barcelona a qui ara és el meu marit, però m’hi vaig tirar de cap. I em va encantar. El paisatge, el silenci, la neu... La Seu em va enamo-rar. La distància també em va ajudar a anar coneixent al Carles i quan vam

casar-nos vaig tornar a Barcelona. Però 6 anys després vam venir de nou aquí; la família havia crescut una mica... i va continuar creixent!

El meu marit i jo ens estimàvem, la decisió va ser comprometre’ns to-talment en aquest amor, sense límits. A partir d’aquí, la família es va anar ampliant. Nosaltres només hem aco-llit tot allò que ens ha anat arribant: els fills, clar que sí, però també les fei-nes dels dos, l’oferta de venir a viure a la Seu, algunes pèrdues doloroses…

Quan us decidiu per tenir una

família nombrosa?

Sempre m’han agradat les famílies nombroses. Quan era petita, mirava les furgonetes i pensava: quan sigui gran, m’encantaria tenir-ne una ple-na! Al mateix temps em sembla preo-cupant l’hivern demogràfic que patim als nostres països. Què passarà en el futur? Qui cuidarà la gent gran? Com es podran mantenir les pensions? Malgrat tot, tampoc és que haguem decidit formar una família nombrosa, no ho hem sabut fins que no va néixer la tercera. A partir de tres fills, ofici-alment ja ets família nombrosa.

Us ajuden les institucions?

T’haig de respondre amb un no rotund. Els ajuts econòmics per fill són ridículs i, a més, amb la crisi eco-nòmica disminueixen. El temps de baixa per maternitat és massa curt, cap ajuda en l’àmbit escolar, els des-comptes per família nombrosa de moment ens afecten poc més que per l’entrada al parc d’atraccions… De ve-gades diem que si haguéssim de tor-nar a Barcelona no ens arribaria…

Qui frega els plats a casa?

El meu marit no m’ajuda a casa: la responsabilitat és compartida. Si entrem en detalls, potser hauria de

reconèixer que jo faig menys que ell. Tampoc no estem mesurant a veure qui fa més, cadascú aporta allò que pot aportar. També haig de dir que tenim rentaplats i ajuda externa.

Tens algun consell per a la gent

indecisa a l’hora de tenir fills?

L’altre dia vaig llegir una entre-vista a una dona que tenia 18 fills! Copio aquí el seu consell: “el millor regal per al teu fill, per a la teva pa-rella, no és una tablet ni una bicicleta: és un germà, un fill”. No hi ha res més enriquidor que una persona més a la família. La feina que pugui donar, els diners que pugui necessitar, les preo-cupacions que et pugui causar no són res comparat amb allò que et dóna. Ja en el present i també en el futur. Això només mirant el profit propi. Anant més enllà, els fills omplen de llum els ulls dels seus avis, enriqueixen tota la família, tot el teu voltant, i a més són una necessitat social.

Com portes el lleure, vida soci-

al, amics, anar al cinema…?

Lleure poc, la veritat. Les noves tecnologies m’ajuden a estar una mica connectada amb la gent, perquè no puc sortir tant com quan tenia vint anys. Però penso que això és una con-seqüència natural de la meva opció.

La Patricia en breu

Un color: El blanc (i en ell tots)Una cançó: Te doy una canción, de Silvio RodríguezEl millor amic: N’hi ha moltsI enemic: El preludi d’un amicUn lloc per visitar: On hi hagi algú que t’esperiAjudar o que t’ajudin: Les duesEnsenyar o aprendre: No m’agra-daria separar-les

entrevista

2322

Se suposa que el carrer de Na Pa-nistrera deu el seu nom a una senyora que hi feia cistells de

vímet. A principis del segle XX, se-gons ens han informat el veí Josep Benavent, era també conegut com el carrer dels clavetaires, atès que hi vivien famílies que es dedicaven a la fabricació de claus. Si reculem més en el temps i ens endinsem al segle XIX, consultant els padrons d’habitants del 1837 i del 1867, que es troben a l’Ar-xiu Comarcal de l’Alt Urgell, compro-varem com aquesta afirmació és del tot certa. Per si no fos poc, a banda dels clavetaires, en aquest carrer i en el seu entorn més immediat hi vivien una colla de famílies dedicades a di-ferents oficis que treballaven el ferro, com ferrers, serrallers i ganiveters.

Aquest darrer ofici, el de la fabri-cació de ganivets i de diferents eines, i el de clavetaire, malauradament avui desapareguts de la geografia de la ciu-tat, tenien molta anomenada. Pascual Madoz els va esmentar a l’article del seu Diccionario Geográfico de España

y sus Posesiones de Ultramar dedicat a la Seu, tot dient que “hay fábricas de cuchillería, hoces, cerragería, cla-vazón y de herramientas”.

L’any 1880, Antoni Mir, Joaquim M. de Moner i Josep Pleyan de Porta

escrivien al seu Àlbum Històric, pinto-

resc i monumental del Pirineu, que la indústria estava representada a la Seu per “la ganibetería, falçons, cerralle-ría, clavetería...”.

Sense anar més lluny, els Muntó eren dues famílies de ganivetaires que vivien al carrer de Na Panistrera i al de Sant Josep de Calassanç, al segle XIX anomenat carrer de Mina. Fa-

bricaven eines de tall i de treball agrí-cola, com volants o falçs. Els Muntó, coneguts encara avui amb el nom de cal Falcer, en clara al·lusió al seu antic ofici, no eren els únics fabricants de ganivets de la ciutat: també hi havia els Fàbregas. Els ganiveters convivi-en al veïnat amb les famílies de clave-taires, els Canturri, Martret i Babot.

Per si no fos poca la coincidència, els Muntó del carrer de Sant Josep de Calassanç compartien paret mitgera amb una coneguda família de ferrers, els Pallerola, els quals habitaven la casa que fa cantonada amb el carrer Na Panistrera. Al costat, a l’altra casa que fa cantonada amb aquest carrer i el de Sant Josep de Calassanç, hi vi-via i hi treballava el serraller Antoni Iscla.

Amb el temps, el carrer canvià de fisonomia laboral i només quedà en el record dels veïns aquesta curiosa ge-ografia del treball del ferro. De totes les famílies, només els Muntó conti-nuaren vivint al veïnat. A principis del segle XX, els Pallerola canviaren de carrer i vengueren la casa als Ber-tran, una altra família de ferrers, que cap als anys seixanta canviaren de ne-goci, i obriren una ferreteria que ro-mangué oberta fins a finals del segle XX.

El carrer del ferro de la Seu d’Urgell////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////CLIMENT MIRÓ I TUSET · Llicenciat en Humanitats, Màster en Estudis Històrics

història

Enric Bertran davant de casa seva.

La casa de l’esquerra és cal Falcer.

Fons: Família Fortó-Bertran

2524

En aquest número de maig de la revista VIURE ALS PIRINEUS també us volem proposar una ruta ex-cepcional que us permetrà conèixer, de primera

mà i sense que us ho expliquin, alguns dels països més

desconeguts i sorprenents del continent europeu: Ruma-nia, Bulgària i, sobretot, la misteriosa i fantàstica regió de Transilvania.

Aquest viatge el farem visitant les capitals, Bucarest i Sofia, juntament amb altres ciutats i pobles dels seus vol-tants com són Polvdiv, Kazanlank, Velijo Tarnavo, Sibiu, Brasov, SiNaia, Sighisoara, Bran, Sibiu i Biertan, on po-dreu veure emblemàtics monestirs dels segles IV, fortifi-cacions espectaculars, el famós Castell de Peles a Sinaia i, evidentment, el Castell de Dràcula a Bran.

El circuit serà de 7 nits/8 dies, amb els serveis inclosos de vols i transport en autobús durant el circuit.

Guia de parla espanyola. 7 nits en Hotels de 3*** i 4**** Pensió Completa en tot el circuit.3 Sopars festius en restaurants tradicionals a Sofia, Bu-

carest i Brasov, amb espectacle artístic.

viatges

Rumania i Bulgaria del 17 al 24 de juny////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Aquest mes us volem proposar una manera diferent de descobrir la costa croata: us proposem un viat-ge de 8 dies amb iot vorejant les illes que formen

part dels parcs naturals de Mljet, Korkulat, etc.. També visitarem la zona de Zlatni Rat on hi ha les platges més espectaculars de l’Adriàtic, aquestes meravelles naturals que van canviant la seva forma i posició en funció dels corrents marins.

Evidentment, durant el recorregut no ens perdrem llocs emblemàtics com són Split o Zadar, així com la co-neguda ciutat de Dubrovnik.

En definitiva, aquest viatge ens permetrà gaudir del mar d’una forma diferent ja que la capacitat d’aquests iots no supera les 30 persones, i és una molt bona opció per fugir de l’aglomeració dels grans creuers.

Demanan’s informació: sortida, amb places assegura-des, per al 10 d’agost.

Viatge amb iot vorejant les platges de l’Adriàtic////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////MARTA SOCA · Outlet viatges la Seu d’Urgell

2726

L’arribada d’un bebè a casa////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ANNA GARCIA I NATÀLIA JIMÉNEZ · Stimulus Vitae

benestar

Donar la notícia de l’arribada d’un bebè als més petits de la família pot ser una tasca com-

plexa. Us volem donar unes orienta-cions per fer-ho de manera correc-ta:

En primer lloc, no convé dir-ho molt aviat ja que no ho compren-drien. Cap el cinquè mes d’embaràs, quan la mare comença a fer canvis fí-sics significatius, és el millor moment per explicar-ho. A partir d’aquest moment us poden fer moltes pregun-tes i us recomanem que doneu res-postes simples.

La gelosia que pot sentir el germà gran és normal. Encara que li diuen que res canviarà amb l’arribada del petit, la por al desconegut li provoca aquest sentiment de gelosia. És una reacció natural a una situació de pèr-dua de poder, d’atenció i d’amor (és el que pot pensar ell). En molts casos, la gelosia no perdura i amb el temps el nen expressa els seus sentiments pels canvis i desapareix quan s’acostuma a ells.

Tot i així, el nen pot passar per

tres etapes abans d’acollir el seu

germà nou:

-Etapa de protesta. És l’etapa ini-cial. El nen utilitzarà tot el que tingui

a les seves mans per recuperar l’aten-ció dels pares.

-Etapa de desesperació. Donada la manca de resposta a les seves de-mandes (el seu germà és a casa) ell es desespera i pot mostrar ansietat.

-Etapa d’adaptació. Finalment, les conductes anteriors disminueixen i, a poc a poc, s’acostuma a la situació.

El germà gran també pot mos-

trar:

-Desobediència: plorant o la mo-lestant el bebè (li treu el xumet, l’em-peny,...) per cridar l’atenció. Aquestes reaccions són una mena de càstig pel “nou” i pels propis pares.

-Es pot mostrar més tímid: evita el contacte amb altres nens o adults i prefereix jugar sol. El canvi el fa sen-tir insegur.

-Diferents formes de regressió: una altra vegada pot demana el xumet si ja ho havia deixat, pot parlar pitjor o tornar-se a fer pipí. Ell creu que si és com abans que naixés el germà, tot tornarà a la normalitat.

-Menjar: adaptar-se de cop a l’arribada d’un germà és estressant. I aquest nerviosisme pot provocar trastorns en la conducta alimentària, mostrant-se desganats o menjant més del normal. Aquesta conducta també

busca cridar l’atenció. Generalment no perdura en el temps.

-Son: és molt comú que l’estrès alteri el seu somni. Pot trigar a ador-mir-se, despertar-se enmig de la nit amb els malsons o aixecar-se molt abans de l’habitual. Tan aviat com s’adapti a les noves rutines i la pre-sència d’un nou membre de la família, aquests problemes se n’aniran sols.

Per reduir els efectes de la nova situació es important manejar-los bé. És imprescindible no ridiculitzar els sentiments del germà gran. Ha viscut molts canvis en poc temps i li heu de donar temps per assimilar-los.

Cal mantenir, tant com sigui possible, les rutines: llegir un conte abans de dormir, anar al parc a la sor-tida d’escola... Seria bo que ignores-siu els seus mals comportaments, no premiar les crides d’atenció ni mos-trar preocupació o ira i lloar la seva conducta quan ajudi amb les tasques del germà petit.

I el més important, heu de passar estones a soles amb el germà gran, jugant o fent alguna activitat que li agradi, d’aquesta manera reafirmareu la seva seguretat i confiança.

2928

benestar

Si bé es tracta d’un trastorn passatger, l’astènia prima-veral afecta gairebé la meitat de la població, la gran majoria dones. Si sospites que la pateixes, sentir-te

millor està a les teves mans. Assegurar-te un descans ade-quat i realitzar exercici moderat regular t’ajudarà. A més, és clar, de cuidar els hàbits alimentaris.

Menja quantitats moderades, mai fins atipar-te. Re-dueix al mínim el consum de sucre, begudes i dolços que el continguin, aquest “gasta” vitamines, minerals i oligo-elements per ser assimilat pel nostre organisme. El su-cre treu més energia de la que dóna. Redueix també els greixos, doncs fan que les digestions siguin més lentes i pesades. Més calories no es tradueixen en més vitalitat i energia per l’organisme.

Per contra caldrà potenciar el consum de cereals inte-grals. Rics en vitamines del grup B, magnesi i triptòfan, que ajudarà en cas de nerviosisme o insomni. També con-tenen triptòfan, els ous, els cigrons i la llet entre d’altres. Pel seu elevat contingut en vitamines, minerals, fibra i ai-gua també cal assegurar el consum de verdures, sobretot

crues, i fruita de temporada a diari. Fes un passeig pels mercats dels nostres pobles i aprofita que ara hi ha més colors que mai!

Si penses que necessites un extra d’energia recomano la jalea reial, el multivitamí-nic més natural que t’aporta-rà vitalitat i potenciarà el teu sistema immunitari.

La primavera t’esgota?///////////////////////////////////////////////////////////////////////ALBA CRESPO · Diplomada en Nutrició humana i Dietètica

El Dr. Paul Brand, un eminent cirurgià anglès dedi-cat a la cura dels leprosos, va escriure: “Els metges som com els empleats que atenen les queixes dels

clients en els grans centres comercials. Així tendim a te-nir un criteri deformat sobre la qualitat del producte, en escoltar contínuament quines són les seves deficiències”. I per això va decidir escriure un llibre titulat L’obra mestra

de Déu, amb la finalitat de fer una aturada al rellotge i me-ravellar-se davant les característiques excepcionals que té el cos humà.

I així ens passa quan només ens centrem en les ma-lalties, dolors i mancances del nostre cos en comptes de mirar d’entendre i valorar les innombrables virtuts que posseeix:

- El lleu parpelleig que estén les llàgrimes per humidi-ficar i netejar l’ull.

- La suor que regula la nostra temperatura per no fre-gir-nos vius.

- La immensa coordinació necessària per fer només un sol pas.

- La tos que neteja de forma efectiva els nostres pul-mons per no haver pneumònies.

- La impermeabilitat de la pell per no desfer-se quan ens dutxem.

I una infinitat més de funcions que, només de pen-sar-ho, esgotarien a qualsevol cervell humà, de tantes que n’hi ha.

Entendre les qualitats extraordinàries del nostre cos ens ajuda a apreciar la quotidianitat.

El que ens ensenya el cos humà (2)///////////////////////////////////////////////////////////////////////ÒSCAR ROSELL · Pediatra Seguim parlant del Transtorn Bi-

polar (TB) ja que és una qüestió que afecta directament un bon

nombre de persones i respecte la qual encara en tenim molt poca informa-ció als mitjans de comunicació. És important que els lectors de VIURE ALS PIRINEUS conegueu bé aquest tema.

Com es diagnostica un tras-

torn bipolar?

El diagnòstic és CLÍNIC. És a dir, es basa en els símptomes que presen-ta el pacient i els que observa l’espe-cialista. Per tant, per diagnosticar un TB no cal fer cap analítica de liti en sang (creença errònia molt arrelada), ni proves d’imatge (ressonància mag-nètica, TAC...), ni test psicològic, en-cara que puguin servir d’ajuda.

És normal, però, que el TB trigui anys en ser diagnosticat per la fàcil confusió amb altres trastorn psiquià-trics (depressions unipolars, psicosis, intoxicacions per drogues). Per això és molt important que davant qual-sevol sospita contacteu amb un espe-cialista, ja que és lògic entendre que quan més triguen en diagnosticar-lo més trigarem en donar un tractament adequat.

I com es tracta? Es poden pre-

venir les recaigudes?

El tractament es basa en psicofàr-macs. La psicoteràpia o tractaments psicològics poden complementar las psicofàrmacs però mai substituir-los.

Hi ha gent que creu que si està un o dos mesos sense tractament i segueixen trobant-se bé, ja no els hi cal medicar-se o estan curats, i això és fals.

El TB és recurrent, i això vol dir que el risc de recaiguda pot aparèi-xer en qualsevol moment. Pot trigar dies o més d’un any, però la recaiguda apareixerà.

Els tractaments més importants per tractar el TB s’anomenen euti-mitzants o estabilitzadors de l’ànim. El més efectiu i conegut és la sal de liti. En cas de prendre aquest fàrmac cal fer analítiques de sang regular-ment per evitar alteracions i intoxi-cacions per culpa del fàrmac. Altres fàrmacs són alguns antiepilèptics i

alguns antipsicòtics moderns o “atí-pics”.

El tractament adequat malaura-dament no protegeix del tot contra el risc de recaiguda, però sí sabem que deixar de prendre la medicació és el principal motiu de recaiguda. Així, els tractaments amb productes ano-menats “naturals”, homeopàtics, fi-toterapèutics, etc., no han demostrat cap eficàcia. Fins i tot abandonar els tractaments mèdics per aquestes mal anomenades “teràpies alternatives” és una de les causes més freqüents de recaiguda (si no la més) en el nostre àmbit cultural.

Molt sovint els pacients de llarga evolució, molt cronificats, cauen en aquests errors, busquen una solució als problemes (reals i coneguts) dels secundarismes que presenten el psi-cofàrmacs però que, ben controlats per un especialista expert, es poden minimitzar.

Les teràpies psicològiques poden ser adequades per millorar la qua-litat de vida però no només del ma-lalt, sinó també del seu entorn i de la família. El programes psicològics de suport a les famílies són eines cada dia més desenvolupades i imprescin-dibles.

Veritats i mentides sobre el Trastorn Bipolar (2)////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////CARLES BERCHÉ · Psiquiatra

3130

C/ Sant Jaume, 5 - IsonaTel 973 664 172

salut infantil

XX reunió anual de la Societat Catalana de Pediatria ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////JORDI FÀBREGA · President del Comité Organitzador

Els dies 9 i 10 de maig se celebra, a la Seu d’Urgell, la XXa Reunió de la Societat Catalana de Pedi-

atria, l’esdeveniment més important de l’any per tots els pediatres i cirur-gians pediàtrics catalans, ja que reu-neix a bona part de la nostra Societat Científica durant 48 hores per tal de compartir experiències i actualitzar els nostres coneixements. Aquest any també comptarem amb la presència de membres d’Infermeria Pediàtrica.

La Reunió, de la qual tinc el plaer i gran honor de ser-ne el president del Comitè Organitzador, se celebrarà a la Sala Sant Domènec de la capital ur-gellenca i s’espera la presencia d’uns 200 assistents.

En el marc d’aquesta trobada s’han preparat 2 actes per agrair a la soci-etat urgellenca la seva ajuda i parti-cipació: una classe de reanimació cardiopulmonar per als alumnes de 6è de primària que es farà divendres al matí a La Salle, amb la participació del Comitè de Reanimació Cardio-

pulmonar de la SCP, coordinada pels pediatres Álvaro Diaz (de Hospital de Nens de Barcelona) i Abel Martínez (de l’Hospital de Terrassa) i compta-rà amb una 20 instructors en reani-

mació pediàtrica. I una Xerrada per resoldre dubtes sanitaris pediàtrics per tots aquells pares/mares/tutors/nens i gent interessada en general que vulgui assistir. Aquest acte, serà moderat per la pediatra Amalia Arce (pediatra de l’Hospital de Nens de Barcelona i autora del blog Diario de

una mamá pediatra), i comptarà amb la intervenció dels pediatres Santiago Garcia-Tornel de l’Hospital Sant Joan de Déu i Josep Marès, de l’Institut Pe-diàtric Marès-Riera. Aquesta xerrada serà divendres a les 20.00 hores, just després de la inauguració oficial, a Sant Domènec, seu de la reunió.

Recentment s’ha fet públic el programa definitiu, amb una desta-cada participació de Pediatria dels Pirineus, no només en l’organització (conjuntament amb molts companys i companyes) sinó també per la pre-sentació de 2 comunicacions orals i 7 pòsters. Òbviament, esteu tots con-vidats a l’acte públic del divendres al vespre a Sant Domènec.

32