La mercantilització del treball de cura: classe, gènere i ètnia La mercantilització del treball de cura Classe, gènere i ètnia Laia Castelló i Santamaria

La mercantilització del treball de cura: classe, gènere i ètnia

La mercantilització del treball de curaClasse, gènere i ètnia

Laia Castelló i Santamaria

20 de juliol de 2010, Sabadell

SEMINARI IMMIGRACIÓ I GÈNERE 2010, JUSTA REVOLTA.


1. El règim de la cura mediterrani: entre el familisme i l’assistencialisme

2. La mercantilització de la cura: la “punta d'iceberg” d’un model insuficient

3. La globalització de la cura: una nova fissura entre el centre i la perifèria

4. La “triple discriminació”: dona, treballadora i immigrant

5. L’etnoestratificació del sector domèstic i de la cura a l’Estat espanyol

6. El treball domèstic assalariat: una forma de servitud contemporània?

7. Qüestions pel debat...


Introducció

Transformacions “règims de benestar mediterranis”

“Crisi de la cura”

RESOLUCIÓ PRIVADA > RESOLUCIÓ POLÍTICA-PÚBLICA

MERCAT DE LA CURA segmentat per CLASSE, GÈNERE I ÈTNIA

DONES IMMIGRANTS: les noves “SERVIDORES GLOBALS”


El model de cura mediterrani

FAMILIA

Estat del Benestar

La configuració social de la cura

Família Mercat

El règim de cura mediterrani

El procés de mercantilització

Etnoestratificació

La “triple discriminació”

El TDA: servitud contemporània?

La globalització de la cura


1. Continuïtats i transformacions. Els factors demogràfics

Població per grups d’edat de la UE-27 (1997=100)

127,1

112,4

114,0

102,0

95,8

91,3

80

90

100

110

120

130

1997 1999 2001 2003 2005 2007

80 anys i més 65 a 79 anys 50 a 64 anys

25 a 49 anys 15 a 24 anys 0 a 14 anys



Etnoestratificació





Proporció de la població d’entre 0 i 14 anys i 65 anys i més (UE-27) (% del total de la població)

16,2 15,5 15,5 15,4 15,0 14,5 14,1 14,0 14,0 14,1 14,1 14,0

16,6 17,418,6

20,121,7

23,625,4

26,827,9

28,8 29,630,0

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

2005 2010 2015 2020 2025 2030 2035 2040 2045 2050 2055 2060

0 a 14 anys 65 anys i més




Etnoestratificació






“Envelliment de l’envelliment”: aparició de la quarta edat

Treball de cura de caràcter prolongat: “long-term care”

Feminització de l’envelliment

Augment de les llars unipersonals amb persones grans dependents

De la família extensa -”multigeneracional”- a la família àmplia

Augment de la taxa de divorcis i les famílies monoparentals

Envelliment com a fenomen estructural Augment de la demanda potencial de cura



Etnoestratificació





1. Continuïtats i transformacions. El mercat de treball

Un equilibri agredolç: “tres passos endavant i dos enrere”:

- Augment de les taxes d’activitat- Precarietat com a “norma femenina”

- Parcialitat- Temporalitat- Segregació vertical- Segregació horitzontal- Discriminacions indirectes

Un mercat de treball segmentat:

- inter gèneres- intra gèneres: pol·larització femenina la VULNERABILITAT SOCIAL de les dones immigrants.



Etnoestratificació





Espanya. II-T 2009

Total Temps complet Temps parcial

Valor absolut

(%)Valor

absolut(%)

Valor absolut

(%)

II-T 1999Homes 9.402,70 100% 9.119,40 96,9% 283,3 3,0%

Dones 5.223,70 100% 4.303,70 82,3% 920 17,6%

II-T 2009Homes 10.700,90 100% 10.188,50 95,2% 512,3 4,8%

Dones 8.244,10 100% 6.305,90 76,5% 1.938,20 23,5%

Font: Elaboració pròpia. Encuesta de Población Activa (EPA), INE.


Ocupats per sexe i tipus de jornadaEl règim de cura

mediterrani


Etnoestratificació





0,0% 20,0% 40,0% 60,0%

Seguir cursos formatius

Malaltia o incapacitat pròpia

Cura de nens o d'adults dependents

Altres obligacions familiars/personals

No trobar treball a jornada completa

No voler treball a jornada completa

Altres motius

No sap el motiu

Dones

Homes

Ocupats a temps parcial per motiu de la jornada parcial i sexe (Espanya, II-T 2009, % sobre

el total de cada sexe)




Etnoestratificació





1. Continuïtats i transformacions. La família – divisió sexual del treball

La persistència de les desigualtats de gènere:

- Dones mercat de treball - homes a la llar?- Un moviment paradoxal: pràctica-discurs i divisió sexual del treball- L’eclosió de la “doble presència”

El paradigma familista:

- La família (dona) com a font bàsica de provisió de benestar - Resistència a la institucionalització de la cura



Etnoestratificació





Temps de dedicació al TDF i CTT per sexe. Any 2006 (Hores i minuts)

1. Continuïtats i transformacions. La família - divisió sexual del treball

0:00

1:12

2:24

3:36

4:48

6:00

7:12

8:24

9:36

Dones:TDF Homes:TDF Dones:CTT Homes:CTT

3:18



Etnoestratificació





1. Continuïtats i transformacions. Estat del Benestar

Un model ambivalent:

- El principi de subsidiarietat- Entre l’universalisme i l’assistencialisme - Absència d’una provisió de la cura universal

Avanços legislatius?- La “Llei de Conciliació” (39/1999), “Llei de la Dependència” (39/2006) i “Llei de la Igualtat” (3/2007) No qüestionen la divisió sexual del treball ni el familisme mediterrani



Etnoestratificació





Prestacions socials a la família i fills/es, UE-15 (Euros per habitant)El règim de cura

mediterrani


Etnoestratificació



1. Continuïtats i transformacions. Estat del Benestar



Envelliment: major demanda

de cura

Pèrdua d’elasticitat del patró familista

(“Full-time mother”)

IMMOBILISME

- Àmbit públic:Estat del Benestar dèbil: baixa socialització de la cura- Àmbit privat:Inflexibilitat del rol masculí a la llar

MERCANTILITZACIÓ DEL TREBALL REPRODUCTIU

“crisi de la cura”

Etnoestratificació







“ESTRÀTEGIES PRIVADES”

Serveis mercantils, quan la renta ho permet

Família àmplia, quan està disponible

“CRISI SILENCIADA”CURA com a

necessitat social?

Model de cura espanyol

Idiosincràsia familista

Model assistencialista

benestar“cercle viciós”

Etnoestratificació







Alteracions en el mercat del treball domèstic assalariat

Desajust/desequilibri entre l’oferta i la demanda de treballadores

domèstiques i de la cura

Canvis en la mà d’obra

Abandó sector treballadores autòctones

(↑ “Nivell d’acceptació”)

MÀ OBRA

Canvis en la demanda

Creixement

Diversificació (Perfil heterogeni)

DEMANDA

Etnoestratificació




Qüestions pel debat...




“Care Drain”

DIVISIÓ INTERNACIONAL DEL TREBALL REPRODUCTIU“Servidores globals”

“Crisis de la cura”

Nacions perifèriques

Etnoestratificació








Nacions centrals

Països Mediterranis


Las cadenes mundials d’afecte i assistència

Transmissió de benestar

“servidores” “servides”

Dones blanques classes mitjanes

“servidores i servides”

Transmissió de benestar

Fluxos d’afecte i assistència PERIFÈRIA CENTRE

Etnoestratificació





El procés de mercantilització Dones

emigrants treballadores domèstiques

Dones pobres país origen


Dones immigrants Dones ocupadores

Emancipació econòmica

Perpetuació divisió sexual del

treball

Importació treball reproductiu femení països centrals

Però… Però…

“funcional” pel dèficit de la cura

Sacseja i desgasta provisió de benestar

països perifèrics

Una PARADOXA de doble rostre

Etnoestratificació








Etnoestratificació



Classe TREBALLADORA

Gènere DONA

Ètnia IMMIGRANT

“Triple Discriminació”



La perspectiva del feminisme negre


Espanya. Any 2009

Comunitat AutònomaTotal

estrangers(absoluts)

Total estrangers

(%)

Grups d’edat% Dones

estrangeres0 -15 16 - 64

64 i més

Andalusia 675.180 11,95 14,50 77,07 8,43 47,35Aragó 172.138 3,05 16,96 81,83 1,21 44,24Astúries 47.119 0,83 13,69 83,62 2,70 50,40Illes Balears 237.562 4,21 13,90 78,41 7,70 47,95Canàries 301.204 5,33 11,71 77,56 10,73 48,93Cantàbria 38.096 0,67 15,58 82,21 2,21 48,44Castella – La Manxa 167.641 2,97 16,62 81,81 1,57 46,50Castella i Lleó 225.888 4,00 17,36 81,60 1,04 44,12Catalunya 1.189.279 21,05 16,90 80,69 2,41 45,55Comunitat Valenciana 889.340 15,74 14,06 74,88 11,06 46,95Extremadura 37.223 0,66 17,16 79,75 3,09 46,65Galícia 106.637 1,89 13,39 82,49 4,12 49,62Comunitat de Madrid 1.063.803 18,83 14,81 83,35 1,84 49,35Múrcia 235.991 4,18 16,97 79,00 4,03 43,30Navarra 70.627 1,25 17,20 81,39 1,41 45,62País Basc 132.865 2,35 14,79 83,44 1,77 48,15La Rioja 46.931 0,83 18,74 80,13 1,13 43,93Ceuta 3.550 0,06 12,54 80,70 6,76 49,46Melilla 7.597 0,13 17,72 75,24 7,04 49,84Total 5.648.671 100 15,25 79,74 5,01 47,02

Font: Elaboració pròpia. Revisió del Padró Municipal 2009, INE.

Estrangers residents segons Comunitat Autònoma, sexe i grup d’edat


95,97%

0,00

1,50

3,00

4,50

6,00

7,50

9,00

10,50

12,00

13,50

15,00

Dones estrangeres segons nacionalitat (Espanya, any 2009)(% respecte el total de població estrangera femenina)


Treballadors espanyols i estrangers en alta al Régimen Especial de Empleadas del Hogar

Espanya. 30 d’abril 2010 Valors Absoluts Percentatge

Total 295.892 100%Total Espanyols 114.036 38,54%Total estrangers 181.856 61,46%Espanyols 114.036 100%Dones 111.060 97,39%Homes 2.975 2,61%Estrangers 181.856 100%Dones 164.478 90,44%Homes 17.377 9,56%

Font: Elaboració pròpia. Dades sobre Seguretat Social, MTIN.

352,47%

291,38%

467,83%

0,00%50,00%

100,00%150,00%200,00%250,00%300,00%350,00%400,00%450,00%500,00%550,00%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010*

Total

Homes

Dones

Evolució dels treballadors estrangers afiliats al sistema de la Seguretat Social per sexe (% respecte Base 2000)


Afiliacions en alta d’estrangers al REEH segons països

Espanya, Mitjana abril 2010 Valors Absoluts Percentatge ¹

Països Unió Europea* 22.833 12,55%Bulgària 3.749 2,06%Romania 15.543 8,55%Resta UE 3.541 1,95%Països no Unió Europea 159.048 87,45%Marroc 13.814 7,60%Equador 23.986 13,19%Colòmbia 17.151 9,43%Xina 1.828 1,01%Bolívia 30.783 16,92%Perú 10.328 5,68%Argentina 3.115 1,71%Ucraïna 7.954 4,37%Rep. Dominicana 6.616 3,64%Brasil 4.237 2,33%Resta de països no UE 39.235 21,57%Total Països 181.881 100,00%

Font: Elaboració pròpia. Dades de la Seguretat Social, MTIN.* Es mostren només aquells països que tenen més d’1% de representaciód’afiliats en el REEH.¹ Percentatge calculat respecte el total d’estrangers afiliats al REEH.


0,005,00

10,0015,0020,0025,0030,0035,0040,0045,0050,00

Estrangers

Espanyols

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

"Per hores"

Mitja jornada

Jornada completa externa

Jornada completa interna

Estrangera

Espanyola

Treballadors afiliats al REEH per nacionalitat i CCAA (% sobre el total d’afiliats de cada nacionalitat; abril 2010)

Subrègim laboral de les treballadores de la llar per nacionalitat (% sobre el total de cada nacionalitat)







Etnoestratificació


Via ràpida accés permís de treball

Efecte de complementarietat: oferta-demanda

Rol de les xarxes migratòries

Gueto social i ocupacional : “camí sense sortida”

“Discriminació institucional”: sistema de quotes

Regularització en mans de la “voluntat” de la llar ocupadora

Alta economia submergida

Inserció en les formes de treball més tradicionals i servils

“Inconsistència d’estatus”

Els estereotips: PREJUDICIS RACIALS








Etnoestratificació

Condicions laborals del Règim General i el Règim Especial de “Empleadas del hogar”

Règim GeneralREEH

(Real Decreto 1424/1985)

“Acords mínims” (Associacions i

sindicats)

Jornada laboral diària 8 hores9 hores + temps

presència8 hores

Alta Seguretat Social Immediata 18 hores setmana Immediata

Contracte Escrit No escrit Escrit

Descans entre jornades 12 hores 8 internes/10 externes 10 internes/12 externes

Salari en espècie (% salari base)

Màxim 30% Màxim 45%No remuneració en

espècie

Dos pagues extraordinàries 30 dies cada unaMínim 15 dies cada

una30 dies cada una

Prestació atur Sí No Sí

Baixa retribuïda per malaltia Des del 3r dia Des del 29è dia Des del 3r dia

Jubilació anticipada Sí No Sí

Antiguitat Segons conveni3% cada tres anys

Màxim 15 anys5% cada tres anys

Màxim 15 anys

Cotització Seguretat Social Variable segons salari Fixa Variable segons salari

Indemnització comiat justificat

20 dies -12 mensualitats 7 dies - 6 mensualitats20 dies - 12 mensualitats

indemnització comiat improcedent*

42 mensualitats20 dies -12

mensualitats45 dies - 42 mensualitats


ES

FE

RA

PÚ

BL

ICA

ES

FE

RA

PR

IVA

DA

“Lògica familiar” (Normativa tàcita)

“Lògica salarial” (Normativa explícita)

Treball Domèstic Assalariat

ESTATUS ADSCRIT “inherent feminitat”

ESTATUS ADQUIRIT Professionalització

Etnoestratificació







Etnoestratificació






Indeterminació de les tasques

Temps improvisat de la vida quotidiana

“Disponibilitat absoluta”

La lògica sincrònica de les tasques

Rol de submissió: reproducció de les desigualtats de classe

La “personalitat” com a base curricular (“maternalisme”)

“Sobrepersonalització” de les relacions laborals: “com si fos de la família...”

“Neoservilisme”: absència de mediació institucional

El principi d'inviolabilitat de la llar

Trets ambivalents: servilisme <> democràcia




Etnoestratificació

La nova fissura reproductiva




Mercantilització del treball domèstic i de cura

ESTAT DEL BENESTAR

BENESTAR QUOTIDIÀ

“social care”

Treball domèstic no remunerat

Treball domèstic assalariat

Dona treballadora immigrant

Declinació del model tradicional dona cuidadora-home guanyador de pa

Escassa provisió pública de benestar

FAMÍLIA MERCAT


“CRISI DE LA CURA”

INDIVIDUALITZACIÓ DEL PROBLEMA:

“ESTRATÈGIES PRIVADES”

Reproducció de les desigualtats per CLASSE, GÈNERE i ÈTNIA

Conclusions


Com fer de la cura un afer de responsabilitat social?

Com revaloritzar el treball domèstic i de la cura?

Com professionalitzar el servei domèstic?

Com estimular la presència masculina en l’àmbit de la reproducció?

Conclusions

Reptes de futur...

Mesures concretes... EL DRET A LA CURA COM UN DRET EN SI MATEIX

TEMPS PER CUIDAR, DINERS PER CUIDAR, SERVEIS DE CURA

PROFESSIONALITZACIÓ DEL SERVEI DOMÈSTIC

REVISIÓ DEL CONTRACTE SEXUAL ENTRE GÈNERES



La mercantilització del treball de curaClasse, gènere i ètnia

Laia Castelló i Santamaria

20 de juliol de 2010, Sabadell

SEMINARI IMMIGRACIÓ I GÈNERE 2010, JUSTA REVOLTA.

Documents

La mercantilització del treball de cura: classe, gènere i ètnia La mercantilització del treball de cura Classe, gènere i ètnia Laia Castelló i Santamaria