13

La NASA

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Maquetacion para un articulo sobre la Nasa. Realizado como ejercicio en Elisava (Barcelona)

Citation preview

Page 1: La NASA
Page 2: La NASA

La agencia espaciaL nasa

L’agència espaciaL nasa

La NatioNaL aeroNautics aNd space admiNis-tratioN (Nasa) (fuNdada eL 1958) és L’agèNcia goverNameNtaL respoNsabLe per aLs estats uNits d’amèrica deL programa espaciaLi de La iNvestigació espaciaL.

NASA son las siglas, en inglés, parala Adminis-tración Nacional de Aeronáutica y del Espacio (National Aeronautics and Space Administration) de los Estados Unidos, que es la agencia gubernamental responsable de los programas espaciales.

Page 3: La NASA

la història

El programa espacial soviètic va llançar el primer satèl·lit artificial del món (Sputnik 1) el 4 d’octubre de 1957, i això va portar als Estats Units a fer els seus propis esfor-ços en eixe camp. El Congrés dels Estats Units ho va percebre com una amenaça a la seguretat ame-ricana i el President Eisenhower i els seus consellers després de diversos mesos de debat van prendre l’acord de fundar una nova agència federal que dirigira tota l’activitat espacial no militar.El 29 de juliol de 1958, el Presi-dent Eisenhower va firmar l’Acta que funda la Nasa (la National Aeronautics and Space). Es va posar en funcionament el 1 d’octubre de 1958 amb quatre laboratoris i uns 8.000 empleats.Els primers programes de la Nasa van anar cap a posar una nau tripulada en òrbita i això es va fer davall la pressió de la competició entre els eua i la urss en la deno-minada carrera espacial que es va produir durant la Guerra Freda.

programes de lanasa

el programa mercury El programa de Mercuri, va co-mençar en 1958, i la Nasa iniciava el camí d’exploració de l’espai amb l’objectiu de descobrir si l’home podia sobreviure en el espai exteri-or. El 5 de maig de 1961, astronauta Alan B. Shepard Jr. va ser el primer americà en l’espai al pilotar la nau Llibertat 7 en un vol de suborbital de 15 minuts. John Glenn el 20 de febrer de 1962 es va convertir en el primer americà a orbitar la Terra durant un vol de 5 hores amb la nau Amistat 7 que va donar 3 voltes a la Terra.

historia

El Programa espacial soviético lanzó el primer satélite artificial del mundo (Sputnik 1) el 4 de octubre de 1957. El Congreso de los Estados Unidos lo percibió como una amenaza a la seguri-dad y el Presidente Eisenhower y sus consejeros, tras varios me-ses de debate, tomaron el acuer-do de fundar una nueva agencia federal que dirigiera toda la actividad espacial no militar.El 29 de julio de 1958 Eisen-hower firmó el Acta que fwunda la nasa, la cual empezó a fun-cionar el 1 de octubre de 1958 con cuatro laboratorios y unos 8.000 empleados.La intención de los primeros programas era poner una nave tripulada en órbita y ello se realizó bajo la presión de la com-petencia entre los EE. UU. y la URSS en la denominada Carrera espacial que se produjo durante la Guerra Fría.

programas de la nasa

El programa Mercury El Programa Mercury comen-zó en 1958, con el objetivo de descubrir si el hombre podía sobrevivir en el espacio ex-terior. El 5 de mayo de 1961 Alan Shephard fue el primer astronauta estadounidense al pilotar la nave Libertad 7 en un vuelo suborbital de 15 minutos. John Glenn se convirtió el 20 de febrero de 1962 en el primer estadounidense en orbitar la Tie-rra, durante un vuelo de 5 horas con la nave Amistad 7, que dio 3 vueltas a la Tierra.

La agencia espaciaL nasa

L’agència espaciaL nasa Edifici d’assemblatge de vehicles de la Nasa.

Edificio de ensamblado de vehículos de la NASA.

Page 4: La NASA

5 de Maig de 1961.

Llançament del

coet Redstone

amb la càpsula

Llibertat 7 del

Projecte Mercuri

amb Alan Shepard

Jr. En el primer vol

suborbital. (Per

a llançar les mis-

sions orbitals del

Projecte Mercuri

es va usar el coet

Atles.)

Page 5: La NASA

el programa gèminisUna vegada el Programa Mer-curi havia demostrat que el vol tripulat era possible, el Progra-ma Apollo havia d’intentar fer el fantàstic treball de posar a animals al voltant de la Lluna. El 25 de maig de 1961 el President John F. Kennedy va anunciar que els Estats Units havia de com-prometre’s a “aterrar a un mico a la Lluna i tornar-lo a la Terra abans de 1970”. Així el Programa Apollo tenia com a objectiu fer que l’home aterrara a la Lluna. El programa Gemini va ser concebut per a provar les tècniques neces-sàries per al projecte Apollo les missions de les quals eren molt més complicades. Així el progra-ma tripulat Gemini va començar amb el Gemini 3 el 21 de març de 1965 i va acabar amb el Gemini 12 el 11 de novembre de 1966. Ed-ward White, que posteriorment va morir en l’accident de l’Apollo 1, amb Gemini 4 va fer el 3 de juny de 1965 el primer passeig espacial d’un americà. El 15 de desembre de 1965 els Gemini 6 i 7 animals per dos astronautes cada un, van fer la seva primera cita espacial aproximant les naus fins a 1,8 me-tres. El vol del Gemini 7 va tenir una duració de dos setmanes, temps que s’estima necessari per a les missions Apollo, per a anar i tornar i la permanència en el satèl·lit de la Terra. El 16 de març de 1966 la nau Gemini 8 tripulada per David Scott i Neil Armstrong, que després seria el primer home a trepitjar la Lluna, van atracar la seva nau al coet Atlas-Agena 8 preparant la maniobra d’atracada entre el mòdul lunar i la nau Apollo.

el programa apolo Després de vuit anys de missi-ons preliminars, inclòs la prime-

El programa GéminisEl 25 de mayo de 1961 el Presi-dente John F. Kennedy anun-ció que Estados Unidos debía comprometerse a “aterrizar a un hombre en la Luna y devolverlo sano y salvo a la Tierra antes del final de la década”, para lo cual se creó el Programa Apolo. El Programa Gémini fue concebido para probar las técnicas nece-sarias para el Programa Apolo, cuyas misiones eran mucho más complejas.Comenzó con el Gemini 3 el 21 de marzo de 1965 y acabó con el Gemini 12 el 11 de noviembre de 1966. Edward White, quien posteriormente murió en el accidente del Apollo 1, hizo con el Gemini 4 el 3 de junio de 1965 la primera caminata espacial de un estadounidense. El 15 de di-ciembre de 1965 los Gemini 6 y 7, tripulados por dos astronautas cada uno, hicieron su primera cita espacial aproximando las naves hasta 1,8 m. El vuelo del Gemini 7 tuvo una duración de dos semanas, tiempo que se es-timó necesario para las misiones Apollo. El 16 de marzo de 1966 la nave Gemini 8 tripulada por David Scott y Neil Armstrong, que luego sería el primer hombre en pisar la Luna, atracaron su nave al cohete Agena 8 preparan-do la maniobra de atraque entre el módulo lunar y la nave Apollo.

El programa Apolo Durante los ocho años de misio-nes preliminares la NASA tuvo la primera pérdida de astronautas. El Apolo 1 se incendió en la rampa de lanzamiento durante un ensayo y sus tres astronautas murieron. La NASA, tras éste accidente, hizo un programa de premios para mejorar la seguridad de las

5 de Maig de 1961.Llançament del coet Redstone amb la càpsula Llibertat 7 del Projecte Mercuri amb Alan Shepard Jr. En el primer vol suborbital. (Per a llançar les mis-sions orbitals del Projecte Mercuri es va usar el coet Atles.)

5 de Mayo de 1961. Lanza-miento del cohete Redstone con la cápsula Libertad 7 del Proyecto Mercury con Alan Shepard Jr. En el primer vuelo suborbital. (Para lanzar las misiones orbitales del Proyecto Mercurio se usó el cohete Atlas.)

Page 6: La NASA

ra pèrdua de d’astronautes per part de la Nasa, amb el Apollo 1, un foc a la rampa de llançament, el programa va aconseguir les seves metes amb Apollo 11 què va aterrar amb Neil Armstrong i Edwin Aldrin en la superfície de la Lluna el 20 de juliol de 1969 i els va tornar sans a la Terra el 24 de juliol. Les primeres paraules d’Armstrong al posar el peu so-bre la Lluna van ser: “És un petit pas per a l’home, però un gran pas per a la humanitat”. Deu homes més formarien la llista d’astronautes a xafar la Lluna quan va finalitzar anti-cipadament el programa amb l’Apollo 17, al desembre de 1972.La Nasa havia guanyat la carrera espacial, i en algun sentit això la va deixar sense objectius, amb una menor atenció pública e sense l’interès necessari per a garantir els grans pressupostos del Congrés. Ni el desastre de Apollo 13, on l’explosió d’un tanc d’oxigen va condemnar els tres astronautes, a renunciar a xafar la Lluna va poder tornar a atraure l’atenció. Les missions posteriors al Apollo 17 (estaven planifica-des missions fins al Apollo 20) van ser suspeses. Els retalls del pressupost (en part a causa de la Guerra de Vietnam) va provocar la fi del programa. Els tres Saturn V no utilitzats, van anar per al desenvolupament del primer laboratori americà en òrbita el Skylab i les idees van anar en la línia de desenvolupar un vehicle espacial reutilitzable com el transbordador espacial.

missions no tripulades Encara que la immensa majoria del pressupost de Nasa s’ha gas-tat en els vols humans tripulats, hi ha hagut moltes missions del

misiones, el Premio Snoopy. El Programa Apolo logró su meta con el Apolo 11, que alunizó con Neil Armstrong y Edwin E. Aldrin en la superficie de la Luna el 20 de julio de 1969 y los devolvió a la Tierra el 24 de julio. Las primeras palabras de Armstrong al poner el pie sobre la Luna fueron: «Éste es un pequeño paso para un hombre, pero un gran salto para la humanidad».Diez hombres más formarían la lista de astronautas en pisar la Luna cuando finalizó el programa anticipadamente con el Apolo 17, en diciembre de 1972, cuyo resul-tado fue además de la recogida de muestras de regolito, la instalación de equipos de estudio superfi-ciales ALSEP que aún continúan enviando información.La NASA había ganado la carrera espacial y, en algún sentido, esto la dejó sin objetivos al disminuir la atención pública capaz de garantizar los grandes presu-puestos del Congreso. Ni la casi trágica misión del Apolo 13, donde la explosión de un tanque de oxígeno casi costó la vida a los tres astronautas y les obligó a renunciar a pisar la Luna, pudo volver a atraer la atención. Las misiones posteriores al Apolo 17 (estaban planificadas varias misiones más, hasta el Apolo 20) fueron suspendidas. Los recortes del presupuesto, debidos en parte a la Guerra de Vietnam, provocaron el fin del programa. Los tres Saturno V no utilizados se usaron para el desarrollo del primer laboratorio estadouni-dense en órbita, el Skylab, y las ideas fueron en la línea de desarrollar un vehículo espacial reutilizable como el transborda-dor espacial. Poco conocido es el proyecto AAP (Apollo Applica-

Page 7: La NASA

no tripulades promogudes per l’agència espacial. En 1962 el Mariner 2 va ser la pri-mera nau espacial a fer un sobre-vol pròxim a un altre planeta, en aquest cas Venus. Els programes Ranger, Surveyor, i Lunar Orbiter eren essencials per avaluar les condicions lunars abans d’inten-tar el vol tripulat del programa Apollo. Després, les dos sondes

tions Program), que debía ser el sustituto de las misiones Apolo, o el LASS, destinado a establecer una base habitada en la superfi-cie del satélite.

Misiones no tripuladas Aunque la inmensa mayoría del presupuesto de NASA se ha gastado en los vuelos tripulados, ha habido muchas misiones no

Buzz Aldrin camina sobre la superfície de la Lluna durant la missió Apollo 11.

Buzz Aldrin camina sobre la superficie de la Luna durante la misión Apolo 11.

Page 8: La NASA

Viking que van aterrar en la su-perfície de Mart i que van enviar a la Terra, les primeres imatges des de la superfície d’un planeta. Potser més impressionant eren els programes Pioneer 10 i 11 i Voyager 1 i 2 missions que van visitar Júpiter, Saturn, Urà i Nep-tú i van enviar impressionants imatges en color de tots ells i la majoria dels seus satèl·lits.

cooperació entre els eua i la unió sovièticaHavent perdut la Unió Soviètica la carrera espacial, havia de pro-duir-se un acostament als eua. El 17 de juliol de 1975 un Apollo (trobant un nou ús després de la cancel·lació de Apollo 18) es va adaptar a un Soiuz soviètic en la coneguda missió Apollo-Soiuz per al que va caldre dissenyar un mòdul intermedi i acostar la tecnologia de les dos nacions. En-cara que la Guerra Freda duraria molts més anys, aquest era un punt crític en la història de Nasa i el principi de la col·laboració internacional en l’exploració espacial. Després van venir els vols del transbordador a l’estació soviètica Mir, vols d’americans en la Soiuz i de russos en el transbordador i la col·laboració d’ambdós nacions i altres més en la construcció de l’Estació Espaci-al Internacional(iss).

l’era del transbordadorEl Transbordador espacial es va convertir en el programa espacial favorit de la Nasa a finals dels anys setanta i els anys vuitanta. Planejat tant el els dos coets llançadors i el transbordador com reutilitzables, es van construir quatre transbordadors. El primer a ser llançat va ser el Columbia el 12 d’abril de 1981.

tripuladas promovidas por la agencia espacial.En 1962 el Mariner 2 fue la primera nave espacial en hacer un sobrevuelo cercano a otro planeta, en este caso Venus. Los programas Ranger, Surveyor y Lunar Orbiter eran esenciales para evaluar las condiciones lunares antes de intentar el vuelo tripulado del programa Apolo. Posteriormente, las dos sondas Viking que aterrizaron en la superficie de Marte enviaron a la Tierra las primeras imágenes de la superficie del planeta. Quizá las misiones no tripuladas más impresionantes fueron los pro-gramas Pioneer 10, Pioneer 11, Voyager 1 y Voyager 2, misiones que visitaron Júpiter, Saturno, Urano y Neptuno y enviaron impresionantes imágenes en color de todos ellos y la mayoría de sus satélites.

Cooperación entre EE.UU y la Unión SoviéticaEl desarrollo ya logrado por las dos potencias espaciales, tenía que producir un acercamiento entre la Unión Soviética y los Estados Unidos. Por lo tanto, el 17 de julio de 1975 un Apollo, encontrando un nuevo uso después de la cancelación del Apollo 18, se acopló a un Soyuz soviético en la misión Apollo-Soyuz para la que hubo que diseñar un módulo intermedio y acercar la tecnología de las dos naciones. Aunque la Guerra Fría duraría más años, este fue un pun-to crítico en la historia de NASA y el principio de la colaboración internacional en la exploración espacial. Después vinieron los vuelos del transbordador a la esta-ción rusa Mir, vuelos de estado-unidense en la Soyuz y de rusos en

Page 9: La NASA

Però els vols del transborda-dor eren molt més car del que inicialment estava projectat, i després de 1986 el desastre del Challenger va ressaltar els riscos dels vols espacials, i el públic va recuperar l’interès perdut en les missions espacials.No obstant això, el transbor-dador s’ha usat per a posar en òrbita projectes de molta impor-tància com el Telescopi Espacial Hubble (Hst). El Hst es va crear amb un pressupost relativament xicotet de 2 mil milions $ però ha continuat funcionament des que 1990 i ha meravellat a científics i al públic. Algunes de les imatges s’han convertit en llegendàri-es, com les imatges de Camp Profund. El Hst és un projecte conjunt entre la esa i la Nasa, i el seu èxit ha ajudat en la major col-laboració entre les agències.En 1995 la cooperació russo-ame-ricana s’aconseguiria novament quan van començar les missions entre el Transbordador es va acoplar a la Mir, (en eixe moment l’única estació espacial comple-ta). Està cooperació continua al dia d’avui, entre Rússia i Amèrica els dos socis més importants en la construcció de la iss. La força de la seva cooperació en aquest projecte era més evident quan Nasa va co-mençar confiant en els vehicles del llançament russos per a mantindre la iss després del desastre en 2003 del Columbia que mantindrà en terra la flota dels transbordador durant més d’un any.Costant més de cent mil milions dòlars, ha sigut a vegades difícil per a Nasa justificar l’iss. La població ha sigut històricament difícil impressionar amb els detalls d’experiments científics en l’espai. A més no pot acomo-dar a tants científics com havia

el transbordador y la colaboración de ambas naciones y otras más en la construcción de la Estación Espacial Internacional (ISS).

La era del transbordadorEl Transbordador espacial se convirtió en el programa espacial favorito de la NASA a finales de los años setenta y los años ochenta. Planeados tanto los dos cohetes lanzadores como el transbordador como reutili-zables, se construyeron cuatro transbordadores. El primero en ser lanzado fue el Columbia el 12 de abril de 1981.Pero los vuelos del transborda-dor eran mucho más costosos de lo que inicialmente estaba proyectado y, después que el desastre del Transbordador Es-pacial Challenger en 1986 resaltó los riesgos de los vuelos espaciales, el público recuperó el interés per-dido en las misiones espaciales.No obstante, el transbordador se ha usado para poner en órbita proyectos de mucha importan-cia como el Telescopio Espacial Hubble (HST). El HST se creó con un presupuesto relativamente pequeño de 2.000 millones de dólares, pero ha continuado funcionando desde 1990 y ha maravillado a los científicos y al público. Algunas de las imágenes han sido legendarias, como las del denominado Campo Pro-fundo del Hubble. El HST es un proyecto conjunto entre la ESA y la NASA, y su éxito ha ayudado en la mayor colaboración entre las agencias.En 1995 la cooperación ruso-estadounidense se lograría de nuevo cuando comenzaron las misiones de acoplamiento entre el Transbordador y la estación espacial Mir, (en ese momento la

Page 10: La NASA

única estación espacial comple-ta). Esta cooperación continúa al día de hoy entre Rusia y Estados Unidos, los dos socios más importantes en la construcción de la ISS. La fuerza de su coope-ración en este proyecto fue más evidente cuando la NASA empezó confiando en los vehículos de lanzamiento rusos para mante-ner la ISS tras el desastre en 2003 del Columbia que mantuvo en tierra la flota de los transborda-dores durante más de un año.Costando más de cien mil mi-llones de dólares, ha sido a veces difícil para la NASA justificar el proyecto ISS. La población estadounidense ha sido históri-camente difícil de impresionar con los detalles de experimen-tos científicos en el espacio. Además, no puede acomodar a tantos científicos como había sido planeado, sobre todo desde que el transbordador espacial está fuera de uso, hasta marzo de 2005, deteniendo la cons-trucción de la ISS y limitando su tripulación a una de manteni-miento de dos personas.Durante la mayoría de los años 1990 la NASA se enfrentó con una reducción de los presu-puestos anuales por parte del Congreso. Para responder a este reto, el noveno administrador de la NASA, Daniel S. Goldin, inven-tó misiones baratas bajo el lema más rápido, más bueno, más barato que le permitió a la NASA que recortara los costos mien-tras se emprendían una ancha variedad de programas aerospa-ciales. Ese método fue criticado y llevó en 1999 a las pérdidas de las naves gemelas Climate Orbiter y Mars Polar Lander de la exploración de Marte.

planejat, sobretot des que el transbordador espacial està fora d’ús, fins a març del 2005 com més prompte, parant la cons-trucció de la iss i limitant-lo a una tripulació de manteniment de dues persones.Durant la majoria dels anys noranta, la Nasa es va enfrontar amb una reducció dels pres-supostos anuals per part del congrés a Washington. Per a respondre a aquest repte, el novè administrador de Nasa, Daniel S. Goldin, va inventar missions barates davall el lema més ràpid, més bo, més barat que li va permetre a la Nasa que retallar els costos mentre es mamprenien una ampla varietat de programes espacials. Eixe mètode va ser criticat i va portar en 1999 a les pèrdues de les naus bessones de l’exploració de Mars Climate Orbiter i Mars Polar Lander.

mart i més enllàProbablement la missió amb més èxit de públic en els últims anys (1997) ha sigut el Mars Pathfinder i la Mars Global Surveyor. Els pe-riòdics de tot el món van portar les imatges del robot Sojourner, desplaçant-se i explorant la su-perfície de Mart. Des de 1997 el Mars Global Surveyor ha orbitat Mart amb un èxit científic inne-gable. Des de 2001, l’orbitador Mars Odyssey ha estat buscant evidència d’aigua en un passat o present i proves d’activitat volcànica en el planeta roig. En 2004 una missió científicament més ambiciosa va portar a dos robots Spirit i Opportunity que van aterrar en dos zones de Mart diametralment oposades a analit-zar les roques a la recerca d’aigua i pareix que van trobar vestigis d’un antic mar o llac salat.

Page 11: La NASA

Transbordador Atlantis aterrant a l’abril de 2002

Transbordador Atlantis aterri-zando en abril de 2002

El 14 de gener de 2004, deu dies després de l’aterratge de Spirit, el President George W. Bush va anunciar el futur de la Exploració espacial. La humanitat tornarà a la lluna en 2020 com a pas previ a un viatge tripulat a Mart. El Transbordador espacial es retirarà en 2010 i serà reemplaçat en 2014, pel Crew Exploration Vehicle capaç d’atracar en la ISS i deixar l’òrbita de la Terra. El futur de l’iss és un poc incert, després de l’explosió del Columbia el

Marte y más alláProbablemente la misión con más éxito entre el público en los últimos años (1997) ha sido la de la sonda Mars Pathfinder y la Mars Global Surveyor. Los periódicos de todo el mundo llevaron las imágenes del robot Sojourner, desplazándose y ex-plorando la superficie de Marte. Desde 1997 la Mars Global Sur-veyor ha orbitado Marte con un éxito científico innegable. Desde 2001 el orbitador Mars Odyssey

Page 12: La NASA

ha estado buscando evidencia de agua en el planeta rojo, en el pa-sado o en el presente, así como pruebas de actividad volcánica.En 2004 una misión científica-mente más ambiciosa llevó a dos robots, Spirit y Opportunity, a analizar las rocas en busca de agua, por lo que aterrizaron en dos zonas de Marte diametral-mente opuestas y parece que encontraron vestigios de un antiguo mar o lago salado.El 14 de enero de 2004, diez días después del aterrizaje de Spirit, el Presidente George W. Bush anunció el futuro de la explo-ración espacial. La humanidad volverá a la Luna en 2020 como paso previo a un viaje tripulado a Marte.

1 de Març de 2003, i la parada dels vols del Transbordador. La construcció es completarà, però el més enllà no està clar.

Transbordador Columbia, a l’abril de 1981

Transbordador Columbia, en abril de 1981

Page 13: La NASA

Transbordador Columbia a la plataforma de llançament.

Transbordador Columbia en la plataforma de lanzamiento

El Transbordador espacial se retirará en 2010 y será reemplazado en 2014 por el Crew Exploration Vehicle, capaz de atracar en la ISS y dejar la órbita de la Tierra. El futuro del ISS es algo incierto, tras la explosión del Columbia el 1 de febrero de 2003, y el patrón de los vuelos del Transbordador. La construc-ción se completará, pero el futuro de las próximas misiones es incierto.