La Nostra VeuLa Nostra Veu

  REVI STA DE L'ESCOLA POM PEU FABRA - AN GLÈS - La SelvaN úm. 1 02 - Any 37 - J uny de 201 4

40 ANYS DE L'ESCOLA

Amb:Activitats de les classes, recul l de notícies, Computers class, Triatló i aquatló,

Espectacle "Cups", entreteniments per l 'estiu i moltes coses més !

Amb:Activitats de les classes, recul l de notícies, Computers class, Triatló i aquatló,

Espectacle "Cups", entreteniments per l 'estiu i moltes coses més !

  REVI STA DE L'ESCOLA POM PEU FABRA - AN GLÈS - La SelvaN úm. 1 02 - Any 37 - J uny de 201 4

40 ANYS DE L'ESCOLA

Sembla mentida com passa el temps! Com aquell qui diu fa quatre dies que celebràvem els meus 25anys i mira, ja en tinc 40! Aquest dies, tot repassant el magnífic l l ibre que la Nuri Soler i la CarmeFreixas em van dedicar, he tornat a reviure amb il· lusió aquell 1 9 d'octubre de 1 973 quan, amb unasenzil la xocolatada, les autoritats locals i provincials van acompanyar al Sr. Subsecretario del EstadoDon Rafael de Mendizábal ( fa quaranta anys les coses es deien amb molta pompa ) en l 'acte delmeu bateig.

En aquests 40 anys n'he viscudes de tots colors. Les anècdotes dels 25 primers ja les podeu trobarescrites en l l ibre que us deia abans. Pel que ha vingut després del vint-i-cinquè aniversari fins avui ipel que vindrà d'ara fins a la cinquantena de ben segur que el "proper" 2023 en sortirà un segonvolum ben complet !

De moment, a mena d'homenatge, els nens i nenes de sisè m'han regalat aquesta portada "retro"per fer les delícies dels meus primers alumnes, que de ben segur guarden a casa alguna fotografiasimilar.

Res més. Tot esperant esdeveniments, m'acomiado de tots vosaltres fent meu el desig amb el quel 'enyorat Josep Bosch tancava el l l ibre dels 25 anys:

" Serem capaços en els propers anys de mantenir la il· lusió en la nostra feina, i tenir l'esperit obert

per poder anar construint en equip una escola en constant evolució, on tothom s'hi senti acceptat i

estimat? Aquest serà el meu desig quan bufi les espelmes del pastís d'aniversari.

Per molts anys! "

Equip de mestres de revista.

JA EN TINC 40 !

Editorial

2

El CalaixMaterial elaborat per les Classes

Ens dibuixem ( P3 )

El Circ Cric ( P4 )

Els dinosaures( P5 )

Donació de sang ( 6è )

Portades ( 5è )

Projecte de les comarques ( 4t )

Activitats de classe ( 3r )

I tu? . . . què en penses del Zoo? ( 2n )

El tal ler de l 'hort ( 1 r )

La Nostra Veu

4

Els nens i nenes de P3 aprenem a dibuixar-nos i a escriure el nostre nom. A veure si ensconeixeu.

Activitats de les classes

5

La Nostra Veu

6

VISITA AL CIRC CRIC

Activitats de les classes

7

La Nostra Veu

8

P5 I ELS DINOSAURES

Activitats de les classes

9

La Nostra Veu

1 0

El passat 1 3 de febrer ens van venir a fer una xerrada sobre la sang, ens van explicar diversescoses: com és la sang, a on va a parar, perquè la necessitem, com treballa el banc de sang iteixitsX

Doncs així vam començar a saber-ne alguna cosa més.

Vam iniciar la feina pensant en la frase que havíem de presentar com a eslògan de la campanya.Estàvem nerviosos per veure si sortiria la que havíem pensat nosaltres.

Un cop vam haver escoll it l ’eslògan ens van demanar que féssim un dibuix per fer un cartel lpubl icitari anunciant la donació de sang i el dibuix que sortís guanyador seria el representant de lacampanya.

Al cap d’un temps els cartel ls ja estaven a punt, així que ens el van repartir per penjar-los pel poble.

A més ens van encarregar de fer un detal l que es repartiria el dia de la donació que era un drac deSant Jordi, que era un imant. El drac estava fet amb una agulla d’estendre roba de fusta, pintada decolor verd, amb ulls, cresta i una l lengua vermella feta de cartol ina on posava : Moltes gràcies!Escola Pompeu Fabra.

El 9 d’abri l els alumnes de sisè van anar a ajudar als treballadors del banc de sang i teixits. Fèiemdiverses feines: donar el refrigeri, atendre la gent que entrava, donar-los el ful l que havien d’omplirabans de donar sang entre d’altres cosetes.

Com a recompensa i participació de la donació de san gens van donar coca per berenar i un carnetde superheroi de la sang.

Els alumnes de 6è

LA DONACIÓ DE SANG

Activitats de les classes

1 1

- A mi, el que més em va agradar de la donació de sang va ser el recorregut per veure com esdonava sang. M’ho vaig passar molt bé.

- Em va agradar la donació de sang perquè vaig aprendre moltes coses.

- Ens vam divertir molt, va ser molt especial.

- A mi, el que més em va agradar va ser quan vam anar a veure com es treia la sang.

- A mi em va agradar bastant però al ser el primer torn no hi havia gaire gent, la veritat va estarbé.

- Em va agradar ajudar a la gent i els que treien la sang. També fer un cartel l per fer publicitat.

- A mi em va agradar bastant ajudar a la gent que necessita sang. El que més em va satisfer vaser anar a buscar donants pel carrer.

- A mi em va agradar bastant ajudar a la gent i explicar-los-j i el que havia de fer en el paper quehavien d’omplir.

- A mi, m’hagués agradat ser-hi perquè vam col· laborar amb moltes coses i va ser molt divertit.

- M’hauria agradat ser-hi perquè així a part de saber com funciona tot, ho hauria pogut veure.

- Tot i ser molt divertit, a molts de nosaltres ens agradaria poder donar sang tot i no tenir 1 8 anys.

- El que no ens va agradar gaire, és que només hi poguéssim estar una hora.

- Ens va fer vergonya rebre la gent que venia a donar sang, perquè mai no ho havíem fet.

OPINIONS SOBRE LA DONACIÓ DE SANG

La Nostra Veu

1 2

Activitats de les classes

1 3

La Nostra Veu

1 4

“Tots els dies hem anat molt bé malgrat que ens hem discutit

una mica sobre qui feia servir l ’ordinador o el diccionari. Havíem

d'anar amb compte perquè els ordinadors s’apagaven sols.

Hem après moltes coses que no sabíem de la comarca. Ens ha

quedat molt bonic i ens hem divertit molt! ”

Omayma Aoulad, Hassan Bachiri, Dana Calvo, Farners

Esteba i Ciro Jiménez

PROJECTE DE LES COMARQUES - 4AAquest curs hem fet un projecte sobre les comarques de Catalunya. Ens ha tocat la Selva. Primer de tot varem

fer els grups i varem moure les taules per posar-nos tots junts agrupats per comarques. Després ens van

donar una caixa a on hi havia l l ibres i fitxes. Havíem de buscar la informació, apuntar-ho al quadern i passar-

ho a l’ordinador.

“A nosaltres ens ha tocat treballar la Garrotxa. Ens ha agradat

molt fer els gràfics de barres. Un dels gràfics era dels habitants

que hi havia a cada poble i l ’altre era de la superfície. De la

Garrotxa hem après moltes coses. Hi havia molts pobles que no

coneixíem, personatges famosos que eren pintors, zones

turístiques d’Olot, els volcans, els dies de mercat i moltes coses

més. Espero que els de 4t del curs que ve també ho facin! ! ”

Vània Almazán, Ilias Boussouf, Yasser Casiano, Itziar

Caparrós i Roger Riera

“Nosaltres treballàvem el Gironès. Hi havia tres parts: el paisatge,

la població i les festes. Varem haver de fer tres gràfics, dos de

barres i un de lineal, però el que ens va agradar més va ser anar

al Google, buscar fotos d'animals i zones turístiques de la

comarca i enganxar-les al treball”.

Amadou Diallo, Avril Lozano, Biel Pujol, Maria Roca i Esther

Torovets

“El nostre grup ha treballat el Baix Empordà. Tots els del grup ens

hem hagut d’organitzar. Uns han començat per la població, els

altres per les festes i els altres pel paisatge. Si algú acabava

primer feia el que quedava per fer. Al final ens hem estudiat el

més important de la comarca per exposar-ho a la classe”

Nihad el Allouti, Paula Roca, Ada Rodríguez, Gerard Roses i

Jashanpreet Singh

Activitats de les classes

1 5

“Un dia abans de fer el projecte la professora ens va dir els

grups de quatre persones amb els que faríem el treball . A cada

grup hi havia un representant que va haver d’agafar un sobre on

hi havia una targeta amb el nom de la comarca que tocava, a

nosaltres ens va tocar el Baix Empordà. Gairebé tots els

ordinadors anaven a poc a poc. El pitjor va ser quan va caure un

llamp i es va espatl lar la connexió. Com a conseqüència d’això,

la nostra feina es va endarrerir, però ho varem acabar i el més

important és que ens ho varem passat molt bé.”

PROJECTE DE LES COMARQUES - 4B

“Els alumnes de 4B hem fet un projecte de comarques. Totes

les comarques són de la província de Girona. Nosaltres hem fet

la Selva. Varem haver de buscar paraules al diccionari, varem

fer tres gràfics (un d’altures sobre el nivel l del mar, un del

nombre d’habitants i un altre de l’extensió de cada poble). No

m’ha agradat gaire com han funcionat els ordinadors. El

projecte ha quedat molt bé i m’ha agradat molt. ”

David Barrios, Ariadna Feliu, Yousra Haddouchi, Maria

Mena i David Moreno

“Jo he anat al grup de la Garrotxa. A mi em van nombrar

delegat, més ben dit, encarregat dels ordinadors (que per

cert eren el 8 i el 9) i no anaven gaire bé. El tercer dia varem

baixar a la bibl ioteca i amb l’ordinador gran varem treballar

molt. A l ’hora d’informàtica també varem avançar. El di jous

no va anar gaire bé i divendres varem acabar població. En

resum: ens ho varem passar molt bé.”

Damià Bach, Anna Briones, Arnau Planagumà, Diksha

Rani

“El projecte ha estat mol bé perquè hem treballat en equips.

Nosaltres fèiem el Gironès, era el que volíem. El treball estava

dividit en tres parts: la població el paisatge i les festes. Quan

no hi havia connexió agafàvem taules i cadires i anàvem al

passadís. Allà sí que anava ràpid a carregar-se l ’ordinador!

Hem après a treballar en grup i moltes coses de les comarques

que tenim a prop.”

Anna Codina, Blai Cullell, Ester Plaza i Khamiss Zerouali

Ibrahim Bouzaroui, Marc Cañabate, Samia Merrouan i Carla Rubio

La Nostra Veu

1 6

El divendres 1 4 de març, els alumnes de Cicle Mitjà vam anar d’excursió a Barcelona, al CinemaImax i al Barri Gòtic.

Durant el trajecte cap allà amb l’autocar, ens ho vam passar molt bé!

Quan vam arribar a l loc, vam baixar de l’autocar, vam agafar les maletes i ens vam posar a esmorzardavant mateix del Cinema Imax. Quan vam haver acabat d’esmorzar, vam entrar a l ’ Imax a veure eldocumental “El cos humà”. (Wassima, Adam, Jeremy i Gerard)

Només d’entrar, vam quedar bocabadats amb la immensa pantal la on passaven les pel· lícules! Amés de ser una pantal la gegant, no era una pantal la plana sinó que feia una gran corba i estavaenlairada al sostre! (Biel, Àlex, Alexander i Quim)

Dins la sala, també hi havia nens i nens d’altres escoles i, quan tothom va estar ben assegut i ensi lenci, va començar el documental, estàvem tots molt emocionats! (Júlia, Martina, Ònia i Adrià)

El documental ens va agradar molt però hi va haver un moment que ens vam espantar molt perquèva sortir un ul l gegant i es veia la part de dins! (Fadwa, Pau, Arnau i Ilham)

Quan es va acabar el documental, vam sortir de l ’ Imax i ens van donar un plànol de Barcelona on hihavia unes fotografies fins arribar a la Catedral.Era una activitat que havíem de fer en grup. (Holly, Aina, Lia i Irina)

Vam travessar el Maremàgnum i vam arribar a un pont que s’obria i es tancava per deixar passar elsvaixel ls. (Wassima, Adam, Jeremy i Gerard)

Vam veure moltes coses importants de Barcelona, com la Catedral, la General itat de Catalunya,l ’estàtua de Cristòfol Colon, . . . (Biel, Àlex, Alexander i Quim)

Quan vam arribar a la Plaça Reial, vam trobar un homes que cridava molt! (Júlia, Martina, Ònia iAdrià)

Vam dinar davant de la Catedral i al là vam veure persones que feien sorol ls estranys i un noi que notenia cap! . . . el tenia amagat dins la camisa. . . (Fadwa, Pau, Arnau i Ilham)

Després de dinar, vam jugar una estona, vam pujar a l ’autocar i a les 5 de la tarda vam arribar aAnglès. (Holly, Aina, Lia i Irina)

Nens i nenes de 3r A

SORTIDA A L'IMAX I EL BARRI GÒTIC

Activitats de les classes

1 7

Ens ha agradat molt fer el treball de les entrevistes a diferents persones que treballen a l´escola.

Les hem fet en petits grups i ens ha agradat molt. Fer una entrevista, fa que sentis molt d´interès peraquella persona a la que estàs entrevistant.

També ens ha agradat treballar en equip per poder col. laborar i ajudar-nos entre tots: un de nosaltresfeia les preguntes, l´altre gravava les imatges, l´altre escrivia. . .

Sents molta emoció quan es fa una entrevista a una persona i s´ha d´intentar fer-la el més bépossible; ben fet, ben presentat i després, ben escrit i amb bona lletra.

Aquí teniu una de les cinc entrevistes que vam fer. Aquesta la vam fer a la Lourdes, la secretària dela nostra escola:

-Hola. Bon dia. Som la Queralt, la Júl ia, la Berta, l´Arnau i en David Rodríguez.

-Et va bé que et fem l´entrevista? La nostra primera pregunta és aquesta:

-T´agrada la feina que fas?-Sí, m´agrada molt.

-Quants anys fa que fas de secretària?-Quatre.

-Per què has esccoll it fer aquesta feina i no cap altre?-Perquè és la feina que m´agrada més.

-T´agradaria que es fes una escola nova?-Sí, m´agradaria molt. Tots estariem molt més acomodats.

-Què t´agradaria canviar de la teva feina?-Doncs m´agrada participar amb coses de l´escola i ara m´agrada molt participar en aquestaentrevista. També m´agradaria molt que em vinguéssiu a veure més sovint.

-Molt bé, doncs ja estem. Moltes gràcies.

Nens i nenes de 3r B

ENTREVISTES

La Nostra Veu

1 8

El zoo se’l van inventar perquè poguéssimveure els animals, però hi ha gent que espensa que per el ls és empipador i haurien deviure en el seu hàbitat. Però com que elsanimals no parlen no podem saber si elsagrada o no. Però si són animals en peri l ld’extinció els haurien de portar al zoo.

Agustí Feliu

La meva opinió seria que els animalsestiguessin en parcs naturals i estiguessin enl l ibertat, així estarien més bé i també elspodríem veure.

Marc González

I TU? ... QUÈ EN PENSES DEL ZOO ?El mes de març els nens i nenes de 2n A i B vam anar d’excursió al zoo i ens va agradar molt, peròquan vam tornar vam fer un debat sobre què en pensàvem dels animals engabiats. Hi va haveropinions de tot tipus. I vosaltres què en penseu?

Jo penso que els animals han d’estar enl l ibertat, però si estan en peri l l d’extinció hand’estar en algun l loc que els cuidin ,perexemple en un zoo. El zoo és un lloc que elsprimers dies que hi estan es poden espantar.Els animals grans, com per exemple elguepard, tenen un espai massa petit.

Estel Barnada

En el zoo els tracten molt bé,però a la selvas’ho passarien mil lor. Tenen força espai, peròdesprés de donar voltes segur que pensen: vul lsortir per ser l l iure!

Ikram Zerouali

És veritat que els animals han d’estar l l iures,però si els tractem bé i els al imentem tambépoden estar al zoo i així nosaltres podemveure espectacles de dofins i l leons marins idescobrir que maques són les zebres. A més,si han nascut al zoo pot ser que ja s’hi haginacostumat.

Valentina Casadevall

Jo crec que els animals haurien d’estar al zooperquè a la selva els poden matar tant elscaçadors com una altra espècie d’animals iaixí la gent els pot veure.

Dídac Howells

Jo crec que està bé tenir els animals al zooperquè sinó hi hauria gent que no tindria mail ’oportunitat de veure’ls i als animals els agradaperquè els al imenten i els cuiden.Però també podrien d’estar sense gàbies enespais més grans.

Júlia Bassas

Jo penso que els animals no han de viure engàbies perquè a la selva podrien viure l l iures,tranquils i fel iços. Però també m’agrada anar alzoo i poder-los veure.

Mireia Soler

Activitats de les classes

1 9

Jo crec que els animals poden estar en elsseus països, però si es poden extingir val mésque estiguin en parcs naturals perquè així noels podran caçar. Els nens i les nenes podenanar-los a veure i es faran més savis.

Maria Expòsit.

Jo penso que els animals engabiats viuenmil lor perquè els al imenten molt i podendescansar. A mi em sembla que els agradaestar en el zoo.

Míriam Teixeira

A mi no m’agrada que els animals que estan alzoo no tinguin espai suficient per a ells, però síque és veritat que els cuiden molt bé.

Maria Teixeira

A mi no m’agrada que els animals engabiats nopuguin córrer, jugar ni saltar, però els queestan en peri l l d’extinció i en queden molt pocshaurien d’estar en parcs naturals i que elscuidin.

Joel Güel

Jo penso que els animals al zoo poden créixer ireproduir-se. Si no estiguessin al zoo elspodrien matar.

Pau Guàrdia

No m’agrada que els animals estiguinengàbiats. Si a mi em posessin en una gàbiaem tornaria boig.

Àlex Hernández

La Nostra Veu

20

EL TALLER DE L'HORT

Aquest curs els nens i nenes de Cicle Inicial han fet un taller d’hort.

Durant molts anys a l’Escola hi havia hagut un hort on cada classe hitenia una parcela. Es va tancar perquè estava en terrenys que no erenpropietat de l’Escola.

Així és com ho expliquen els nensde primer:

Hem fet un hort. Primer hem fetservir rodes i a dins pedres i terra.

La terra la va portar un camió iteniem pals per medir les rodes itambé pales i galledes.

Vam plantar una cogombrera,pastanagues, maduixes, cebes,enciams fulla de roure, francès,alls, faves i pèsols.

Activitats de les classes

21

Les faves han crescut molt i elspèsols també molt; ha estat unasorpresa! .

Les maduixeres han fet florsblanques que després han sortitmaduixes vermelles.

Les cebes creixen sota la terra itambé els alls.

Hem fet servir eines: el cavic, lapala, el rasclet i el palot.

La Nostra Veu

22

Vam arrencar enciam arrissat,enciam francès, enciam fulla deroure i també vam arrencar cebesi ens va costar una mica.

Vam anar al taller a fer unaamanida i ens ho vam passarmolt bé! . Vam tallar l’enciamamb les mans i el vam rentar. Laceba la vam tallar amb el ganivet.Vam posar sal, oli i vinagre i unamaduixa.

Va ser molt bona! .

L'EscriptoriMaterial recopilat per les Optatives de Bibl ioteca i

Periodisme

Entreteniments per l 'estiu

Mestres i periodistes

From computers class

Cups

L'Assemblea

Triatló i aquatló

Notícies Breus

Jocs pintats al pati

El Pati de Tallers

El trimestre en imatges

La Nostra Veu

24

Es pot fer música sense instruments musicals?Magda Martí

Fa uns mesos que vaig arribar a l ’escola Pompeu Fabra per fer una feina molt important: aprendretot ensenyant. Durant aquest temps he tingut l ’oportunitat de conèixer els alumnes de 4t A, al costatde la Neus, i a gairebé tots els estudiants de l’escola, acompanyant a la Marvi a les classes demúsica. Tot i això, he centrat part del meu treball com a mestra en els alumnes de primer, quart isisè. Amb tots el ls hem descobert i experimentat com podem fer música sense instruments musicals,uti l i tzant la percussió corporal i objectes de la classe i de casa.

La música està a tot arreu i és sorprenent com podem convertir els sorol lets i els sons que formenl’univers sonor de l’aula i del nostre cos –i que sovint tenen el do de molestar el mestre o elscompanys– en veritables instruments de música.

Amb els nens i les nenes de primer hem creat un jocde cartes que es diu Fem ritmes! que ens ha servit perpracticar combinacions de ritmes amb bolígrafs,regles, retoladors, pi lotes, capses de casset, capsesde cartró, gots de plàstic, claus d’obrir les portes,estoigs, guixos, esborradors, etc.

Amb els alumnes de quart hem inventat unacompanyament per a la cançó Oh, Susanna fentservir un tambor-globus, un pot de plàstic amb claus adins, estoigs, tapers, gots de plàstic, papers, unmaraca-pot, curcul les, paraigües, coberts, pi lotes,claus, taules, l l ibretes, regles, espirals de l l ibreta,tapes de cassola, un tap de maquineta que es rasca,bolígrafs, pots de cola, les mans i les cuixes.

I , amb els més grans de l’escola hem creat unacompanyament de percussió corporal per a unamúsica d’un esti l que es diu Groovy fent servir elspeus, les cuixes, la panxa, el pit, les mans, els dits i lesgaltes.

Tots el ls han fet una feina excel· lent! Fel icitats!

MESTRES I PERIODISTES

Aquest curs ha passat una anècdota curiosa amb els dos practicants que hem tingut a l 'escola, jaque tots dos, apart d'estar acabant la carrera de mestres comparteixen una altra titulació: la deperiodisme. I aprofitant aquest fet, des de la revista, els hi hem demanat que ens féssin un escrit.Aquí els teniu.

Escriptori

25

L’escola d’ahir i d’avui: el secret és anar junts.Jordi Rútia

De ben segur, l ’ensenyament dels anys 60 tenia un munt de mancances, però algunes cosesfonamentals clares. Els professors tenien autoritat i els pares entenien que havien de manteniraquest principi. Se seguien escrupolosament els programes i els alumnes tenien el problema afegitd'examinar-se a final de curs a Instituts al iens al col· legi i , per tant, havien de demostrar els seusconeixements davant professors que no podien valorar altres qüestions escolars de l 'entorn del 'alumne. En general, les escoles eren dirigides amb mà de ferro i existia, desgraciadament, pocacapacitat per al diàleg i el consens. Era qüestió de fer confiança al col· legi. Es donava importància aquè els alumnes sortissin de les aules amb nivel l alt de bona educació. Les escoles marcaven ladiferència i eren ben valorades per la societat.

Després va sorgir un moviment progressista que va lluitar per fer desaparèixer aquest caràcterautoritari que existia. Però potser ho va fer de manera exagerada, i això ens va conduir a la situaciócomplicada actual, que dificulta la labor dels mestres, perquè s'ha perdut la imprescindible i mínimaautoritat, amb el conseqüent desprestigi de la professió. Alguns pares tenen tendència a criticar lestasques complicades dels ensenyants i, de refetó, a vegades davant dels seus fi l ls.El l lenguatge barroer de molts programes de televisió tampoc ajuda a què els alumnes tinguin bonsreferents i fonts adequades per obtenir criteris socials acceptables.

Davant d'aquesta situació complicada però, tenim molts motius per veure-ho tot amb optimisme. I ésque en els darrers anys, s'ha avançat molt en totes les discipl ines, i en ciència i tecnologia encaramés. En medicina, per exemple, i al nostre país, contínuament es culminen amb èxit investigacionssobre les malalties més complicades. Tot un indicador que de les nostres escoles i universitats ensurten alumnes molt ben preparats.

Ara que cada cop tenim més eines per a ser optimistes a nivel l de matèries doncs, l 'objectiu ésaconseguir entre tots (mestres i pares) fer dels nostres alumnes i fi l ls uns referents en respecte,educació , bones maneres, principis morals, cultura de l 'esforç, parlar correctament en públic,convivència, habil itats comunicatives, saber escoltar. . .

Només tornant a recuperar l 'autoritat i prestigi dels mestres d'anys enrere i el conseqüentreconeixement social de l lavors, la tasca vocacional dels mestres serà mes bri l lant i reconeguda i elsinfants i els pares en gaudirem més conjuntament. Qui s'hi apunta? Comencem demà al matímateix? Va, que com deia aquell , "si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, seremimparables!"

MESTRES I PERIODISTES

La Nostra Veu

26

Escriptori

27

CUPSAmb els nens i nenes de 6è hem fet un concert amb gots de plàstic! . . . sí, sí. Amb gots!

Per a fer música, com ja sabem, no ens calen sempre instruments musicals comprats en una botiga.Hi ha "músics" que fan concerts amb escombres, pi lotes de bàsquet, estris de cuina, . . . i , també, ambel seu cos: picant de mans, picant a les cuixes, picant de peus a terra, fent petar els dits, . . .

A partir del treball de música fet per una alumna de 6è (la Laura Ballesteros) amb la cançó "WhenI 'm gone (CUPS) de l 'Anna Kendrick, em vaig engrescar a aprendre'm molt bé el ritme dels gots. Ésun treball rítmic molt interessant i, el ritme, és bàsic en l 'educació musical.

Vaig proposar als alumnes de 6è de fer una "demostració" davant de tots els mestres i nens i nenesde l'escola; així seria com un "comiat" per marxar cap a l'institut.

Per tant, tot escoltant la preciosa veu de l'Anna Kendrick l 'hem acompanyat rítmicament amb gots.

Ha resultat ser una experiència divertida i original.

Bona sort nois i noies de 6è! ! !

I que la música (i el ritme) us acompanyin

Marvi (la mestra de música)

La Nostra Veu

28

L'ASSEMBLEAEl passat 8 de maig va tenir l loc l ’assemblea general d’escola que organitzem per una banda,educació infanti l i per l ’altra, primària.

En aquestes assemblees s’exposen els resultats de les assemblees d’aula on han escoll it tresactivitats, sortides o bé aspectes de l’escola que els han agradat i tres que no els han agradat. Aixícom també les tres propostes de mil lora que es portaran a votació al final de l ’acte.Els aspectes que han sortit aquest curs són els següents.

Escriptori

29

TRIATLÓ I AQUATLÓTal com ja va essent tradició, aquest final de curs hem les jornades esportives a Cicle Mitjà i CicleSuperior. Aquestes anys les jornades esportives estaran centrades en l 'Aquatló de Cicle Mitjà i elTriatló de Cicle Superior a la zona esportiva.

Aquesta activitat és part de l '"herència" que els amics de la Colla de l 'hort van deixar a l 'escola quanens van venir a visitar per fomentar l 'activitat física saludable. Una altra part de l 'herència és lacaminada de primavera, que aquest any també hem celebrat per quart any consecutiu.

L'Aquatló és una cursa esportiva on es combinen dues especial itats: La natació i la cursa. En elcas que ens ocupa, l 'Aquatló que realitzen els nens i nenes de cicle mitjà consta de: 1 volta al campde futbol + 4 piscines de 25 metres + 1 altra volta al camp de futbol.

El Triatló és una cursa esportiva on es combinen tres especial itats: La natació, el cicl isme i la cursa.En el cas que ens ocupa, el Triatló que realitzaran els nens i nenes de cicle superior constarà de: 4piscines de 25 metres + recorregut cicl ista d'uns 2 km + 2 voltes al camp de futbol.

L'Objectiu per a tots els participants és ACABAR LA CURSA el més ràpid possible SEGONS LESSEVES CAPACITATS i no hi ha cap mena de reconeixement per aquells que ho facin més ràpid.

A la web de l'escola podeu veure àlbums fotogràfics de les diferents edicions així com també algunsvídeos.

Com a curiositat afegir que, aquest curs, els primers alumnes que van estrenar l 'Aquatló ara fa tresany, han estrenat, ja com a alumnes de secundària, l 'Aquatló de l 'IES Rafel de Campalanscompletant per primera vegada les tres competicions multiesportives per excel· lència.

La Nostra Veu

30

NOTÍCIES BREUS

CERTAMEN LECTURA EN VEU ALTA 201 4

Com ja comença a ser tradicional a la nostra escola, aquest any també hem participat al X Certamende lectura en veu alta, però aquesta vegada amb la novetat que també hi hem inclòs el ciclesuperior.

La primera selecció la vam fer a les aules, i després defer una final d’escola per cicle els concursants escoll itsvan ser la Carla Rubio, en la categoria de Grumetsvermells (cicle mitjà), la Paula Calvo, dels Grumetsverds (cicle superior) i en Brian Santos, com arepresentant dels Timoners (aula d’acoll ida).

Els quarts de final d’enguany es van celebrar al teatremunicipal de Blanes. Tot i la bona actuació de tots elsrepresentants de l’escola, l ’única seleccionada per lasegüent fase va ser la Carla Rubio. La fase provincial,les semifinals, es va celebrar a Girona el passat 29d’abri l . En aquesta ocasió, la Carla, malgrat fer-ho moltbé, no va aconseguir passar a la final de Catalunya.

Des de l’escola volem felicitar a tots els participants i animar-los a seguir l legint!

LA SARDANAA L’ESCOLA

Aquest any hem pogut tornar a treballar la Sardana a cicle mitjà mitjançant el projecte “LA SARDANAA L’ESCOLA” impulsat per la Diputació de Girona i portat a terme per l ’associació cultural LATALAIA. Té com a objectiu donar a conèixer la riquesa de la cultura popular catalana i treballar ambels docents la manera d’apl icar-la a les diverses àrees de coneixement. En definitiva, es vol donar aconèixer el patrimoni cultural, social i històric propi i participar en la seva conservació i difusió.

Durant les sessions els alumnes de 3r i 4t han après quins instruments hi ha a la cobla i els passosde la Sardana.

A més de les classes han participat en un concurs voluntari, que consistia en fer una redacció, unpoema o un dibuix relacionat amb la Sardana. Hi va haver força participació i els guanyadors hanestat: l ’Ònia Jul ià, la Dayana Rodríguez, la Berta Bertrana, en Josep Creus i la Fiona Casadevall de3r i l ’Anna Codina i la Carla Rubio de 4t.

Escriptori

31

NOTÍCIES BREUS

IMPRESSORA 3D

En Lluís Clapés (pare d’en Martí i en FerranClapés) va venir a explicar als alumnes decicle superior com funciona i què pot fer unaimpressora 3D.

Moltes gràcies!

CONCURS D’ORATÒRIA DE LA COMARCA DE LA SELVA

Un curs més, alguns alumnes voluntaris de cicle superior han participat al concurs d’oratòria enl lengua Anglesa que organitza la Fundació Joan Riera i Gubau de Santa Coloma de Farners.

El tema proposat en aquesta edició eren les rutes i racons de la comarca de La Selva. Elsparticipants de la nostra escola han estat en Roger Maqueda, la Júl ia Carreras, en Manpreet Singh,en Raül Malpica i en Ferriol Caballé de 5è, i la Paula Calvo i l ’Ariadna Quer de 6è.

Després de la primera selecció del jurat, en Raül va ser escoll it final ista, i tot i que va fer unapresentació excel· lent, no va poder guanyar el primer premi. Des d'aquí el fel icitem igualment!

Visitem als CAMPALANETS!

Els CAMPALANETS són un grup d'alumnes de l'IES Rafel de Campalans que s'han ajuntat i hanformat un grup de robòtica per participar a diferents concursos. Una bona part dels integrantsd'aquest grup són ex-alumnes del Pompeu Fabra: L'Alba Artigas, en Guil lem Bartrina, l 'Aniol Bosch,en Nil Bonadona, en Martí Gàrate, en Jan Muntada i l 'Arnau Puig.

Ens han explicat que aquest any han participat a dos concursos: la First Lego League ( FLL ) on elseu robot va haver de fer un seguit de missions durant dos minuts i mig, i la Robolot, on el seu robotva haver de lluitar per fer fora a un altre robot de sobre una taula rodona, com si fos un combat desumo japonès.

Per preparar els robots es trobaven cada dimarts a la tarda, i fins i tot alguns dies s'estaven fins a lesnou del vespre treballant. Per anar tots iguals, s'han fet una samarreta molt divertida amb el dibuixdel seu robot i el nom del seu grup: CAMPALANETS!

La Nostra Veu

32

JOCS PINTATS AL PATI

Aquest any l´equip de monitores hem decidit portar a terme un projecte que ja feia temps que ensplantejàvem : ELS JOCS PINTATS AL PATI . Hem comptat amb el suport de l´AMPA i de l´equipdirectiu.

La final itat és posar a disposició dels nens i nenes algun que altre recurs per dinamitzar el pati ,perquè durant l´estona del menjador en puguin fer-ne ús sense ser un tipus de joc dirigit. Unapossible opció “ a què juguem?” o al “ què fem?” al pati en hores de joc l l iure.

S´ha optat per jocs tradicionals, jocs de sempre i sense complexitat; twister o embolics , xarranca, 3en ratl la, circuits, mar- cel- terra, el set i mig, dames, xarranca de cargol i un serpentí de peuets.

Al ser jocs coneguts molts d´el ls ja en coneixien el seu funcionament i del que no, se n´ha donatl´explicació pertinent, però els nens i nenes, en donen i/o poden donar un ús diferent i fer-ne lesadaptacions “personals” segons les seves preferències, habil itats, imaginació , etc. Veiem que els hiagraden i en gaudeixen d´aquests jocs.

Aprofitem per fer-vos saber que aquest curs em fet el 2on Torneig de futbol, joc del mocador i debasquet, davant l ’èxit del curs anterior, amb una participació molt elevada , futbol ( 84 participants)joc del mocador ( 72 participants) i basquet ( 23 participants), molt semblant al 201 3, i esperem elproper curs poder comptar amb una participació similar.

Us desitgem un bon estiu.Equip de monitores

Escriptori

33

PATI DE TALLERS

Com cada any l’Ampa ha celebrat el pati de tal lers, aquest any el tema era la música. Els nens hanpogut participar en diversos tal lers: fer instruments amb materials de reciclatge (envasos de plàstic,l launes etc.), pintar bosses amb dibuixos sobre la música i pintar-se la cara.

Per animar la festa hem tingut la col· laboració dels Gegants i Gral lers d’Anglès que han animat alspares i als nens a portar els gegants i gegantons (en Jordi Piber va demostrar molta traça amb elGegant, potser el fitxaran!).

També hem tingut l ’actuació del Grup de Percussió Perkusela de L’Aula de Música d’Anglès que enshan ofert un espectacle molt divertit on els nens han seguit el ritme tocant diversos instruments.

Volem agrair als nens de l’acol l ida els dibuixos que van fer per als Gegants i per a l ’Aula de Música,aquests ens van dir que els guardaran en un lloc molt especial. I com cada any hem acabat la festaamb un pica-pica per a tothom.

Des de l’Ampa volem donar les gràcies a tots els pares i a totes les mares que ens ajuden cada anya portar a terme els diversos tal lers que es fan, i així també, a l ‘escola.

Fins l ’any vinent!

La Nostra Veu

34

TRIMESTRE EN IMATGES

Escriptori

35

Bones

vacances a tothom!

Bones

vacances a tothom!