27
Juan Carlos Arbex-en itsas pintura OS DEL GOLFO DE BIZKAIA La pintura marítima de Juan Carlos Arbex

La pintura marítima de Juan Carlos Arbex · ce, urdido por el Comisario Real Don Antonio Sáñez Reguart y puesto bajo los auspicios del Secretario de Estado, conde de Floridablanca

  • Upload
    others

  • View
    6

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Juan Carlos Arbex-en itsas pintura

OS DEL GOLFO DE BIZKAIA La pintura marítima de Juan Carlos Arbex

BIZKAIKO GOLKOKO UNTZIAK

J uan Carlos Arbex-en itsas pintura

BARCOS DEL GOLFO DE BIZKAIA

La pintura maritima de J uan Carlos Arbex

ERAKUSKETA• EXPOS1CI6

l 996ko azaroak 22 - I 997ko urtarrilak 5

22 de noviembre I 996 - 5 de enera 1997

U·M UNTZI MUSEOA· MUSEO NAVAL

Donostia · San Sebasticln

r!'!l (;lpm:km1kol•oru ,\ldundi.i � Oipuladon 1.'oral de (;ipu1koa

GIPUZKOAKO FORU ALDUNDIA. DIPUTACIÓ FORAL DE GIPUZKOA

Diputatu Nagusia . Diputado General ROMAN SUDUPE

Kultura eta Euskarako Foru Diputatua . Diputada Foral de Cultura y Euskara KORUKO AIZARNA

Kulturako Zuzendari Nagusia . Director General de Cultura LUIS MARÍA OYARBIDE

ERAKUSKETA ETA KATALOGOA. EXPOSICIÓN Y CATÁLOGO

Produkzioa . Producción UNTZI MUSEOA (GIPVZKOAKO FORU ALDUNDIA) MUSEO NAVAL (DIPUTACIÓN FORAL DE GlPUZKOA)

Donostia-San Sebastián, 1996

Proiektua eta koordinazioa . Proyecto y coordinación SOKO ROMANO, JOSÉ MARÍA UNSAIN (AIRU Zerbitzu Kulturalak . AIRU Servicios Culturales)

Testua . Texto JUAN CARLOS ARBEX

Aholkularitza teknikoa . Asesoramiento técnico JUA CARLOS ARBEX, JUAN ANTONIO APRAIZ

Diseinu eta maketazioa . Diseño y maquetación AIRU Z.K.

ltzulpena euskarara . Traducción al euskara ANTTON OLANO, IÑAKI BASTARRIKA

Fotokonposizioa . Fotocomposición !PAR

Fotomekanika . Fotomecánica ERNIO

Moldiztegia . Imprenta LOREA

© Juan Carlos Arbex Lege gordailua . Depósito legal SS- l 173/96

AURKEZPENA

PRESENTACIÓN

Cipuzkoako Foru Aldundiko Kultura eta Euskara Departamentuak atsegin handiz aurkezten du Bizkaiko Golkoko

untziak. Juan Carlos Arbex-en itsas pintura erakusketa Donostiako Untzi Museoan. ltsas munduko arlo guztiak eza­

gutzen dituen Juan Carlos Arbex-ek bere tan p/astiko, literario nahiz ikusentzune:koaren gai nagusia esparru honetan

aurkitu :uen. Bere pintura lana -betiere itsasoa eta untziak inspira:io gai oinarri:kot:at hartu:- denborak aurrera

egin ahala Estatu mai/ako bikainenetakoa bihurtu da.

Erakusketa honek aukera paregabea eskaint:en digu, Arbex-en akuarela ederren bitarte:, gure historia eta kultu­

raren :ati funtsezko bat gogora ekart:eko. frudi plastikoaren bide:, egileak, jorrat:en dituen unt:iak tan tresnak i:ate­

az gain beste esanahirik ere badutela argi u:tea /ort:en du. Bere obran, arrantza, merkatarit:a edo bidaiarako era­

biltzen diren unt:iak bizirik aurkezten :ai:kigu, herri baten kultura materia/aren elementu eder eta garrantzitsu gisa

agertuz. Bildumak historian :ehar itsasoarekin izan dugun harremanaren islada diren untziak ezagutzeko bira lilura­

garria eskaintzen digu, a/di berean, hainbat itsas kulturekin dugun elkarren arteko antza erakusten digute/arik. Azken

finean, orain bost urte zabaldu zenetik gure itsas ondarea berreskuratu, gorde, ikertu eta zabaldu aha/ i:ateko hain

gogor tan egiten duen Unt:i Museoak besterik e: :e:akeen har erakusketa hau.

El Departamento de Cultura y Euskara de la Diputación Foral de Gipuzkoa se complace en presentar en el Museo

Naval de Donostia la exposición que lleva por título Barcos del Golfo de Bizkaia. La pintura marítima de Juan Carlos

Arbex. Conocedor del mundo marítimo en todas sus facetas, Juan Carlos Arbex encontró en dicho ámbito el tema cen­

tral de su ya extensa obra plástica, literaria y audovisual. Su obra pictórica -siempre con el mar y las embarcaciones

como motivo básico de inspiración- se ha consolidado en el tiempo como una de las más destacadas del Estado en la

especialidad de pintura marítima.

Esta exposición ofrece una ocasión irrepetible para evocar, a través de las hermosas acuarelas de Arbex, una parte

fundamental de nuestra historia y nue tra cultura. Por medio de la representación plástica, el autor consigue evidenciar

que las embarcaciones objeto de su atención son algo más que meros instrumentos de trabajo. En su obra los buques

destinados a la pesca, al comercio o al pasaje cobran vida, desvelándose como bellos e importantes elementos de la cul­

tura material de un pueblo. La exposición ofrece un apasionante recorrido por diferentes embarcaciones que se consti­

tuyen en valiosos exponentes de nuestra relación histórica con el mar y nos permiten comprender, al mismo tiempo, lo

mucho que tenemos en común con otras culturas marítimas. Una muestra, en definitiva, que sólo podía acoger un marco

como el Museo Naval de Donostia, que tanto trabajo lleva realizando desde su fundación, hace ahora cinco años, en

favor de la recuperación, conservación, investigación y difusión de nuestro patrimonio marítimo.

KORUKO AIZARNA

Kultura eta Euskarako Foru Diputat11a

Diputada Foral de Cultura y Euskara

ITSAS ONDAREA

PATRIMONIO MARÍTIMO

Juan Carlos Arbex

1788. urteko udaren hasieran, Bernardo

Astea:::.uinzarra pilotua Bizkaiko eta Gipuzkoako

irsas herrietan ibili zen, kai:::, kai, unt:::.i egoki baten

bita. Bilaketa hura, diskrezio handiz egina, Gali­

:::.ian arrantza sustatzea helburu zuen gorabehera

handiko proiektu baterako lehenengo urratsa baino

e::. ::.en. Proiektua, Erregeren Komisario Don Anto­

nio Sáñez Reguart-ek bilbatua, Estatu fda:::.kari Flo­

ridablancako kondearen babespean jarri zuten.

Arrant:::.a sustat:::.eak, garai hartan, llustra­

:::.ioan, ingelesen bakailaoa orde:::.katuko :::,uten lega­

t:::,a eta abadira arrant:::.at:::.eko gune berriak eta

emankorrak bilat:::.ea esan nahi :::.uen, eta, noski,

horretarako, ba:::.terrak miat:::.eko, behar be:::,a/a

apailaturiko unt:::.ia behar ::.en. Astea:::.uin:::.arrak

arrakasta:::. burutu :::.uen bere egitekoa, kabotaian

:::.ebilen belaunt:::.i bat aurkitu bait:::.uen Donostian

salgai; he/auntziaren jabeak, izen-deituraz Martin

Sarrauble, itsas garraioaren gainbeherak behar­

tuta saltzen omen zuen unt:::.ia. Astea:::.uinzarrak

Cartera igorri zuen gutunean "una vasca" erosi

zuela eta "Descubridor" izena jan-i ziola jakina­

razten zien ekimenaren sustatzaileei. Egiten zuen

deskribapenaren eta erabilt:::.en :::.uen adjektiboaren

arabera, bizkaitar trincado bat edo tercio oihalez

apailaturikoa behar zuen unt:::.iak.

En los inicios del verano de 1788, el piloto

Bernardo Asteazuinzarra se dedicó a recorrer los

muelles vizcaínos y guipuzcoanos en busca de una

embarcación adecuada. Su trabajo, realizado con

suma discreción, era el primer paso de un proyecto

de Fomento de Pesquerías en Galicia de gran alcan­

ce, urdido por el Comisario Real Don Antonio

Sáñez Reguart y puesto bajo los auspicios del

Secretario de Estado, conde de Floridablanca.

El fomento "ilustrado" de la pesca pasaba.

en ese momento, por la búsqueda de nuevos y pro­

ductivos caladeros de merluza y abadejo que susti­

tuyeran al bacalao inglés, con la ayuda de un buque

de exploración que debería ser aparejado conve­

nientemente antes de partir hacia Galicia. Astea­

zuinzaITa tuvo éxito en su labor tras localizar en

San Sebastián un velero dedicado al comercio de

cabotaje, puesto en venta por su propietario, Mar­

tín Sarrauble, ante la escasez de fletes. En carta

enviada a sus promotores en la Corte, el capitán

anunciaba la compra de "una vasca" a la que había

rebautizado con el nombre de "Descubridor" y

que, de acuerdo con la descripción realizada y el

adjetivo que la adornaba, debía tratarse de un trin­

cado vizcaíno o una gran chalupa aparejada con

velas al tercio.

5

Donibane Lohi:unen, Alejo Pagés-en den­

dan, eta Donostiako :enbait sokadendaran amue:

eta apailue: hornitu ondoren, iritsi :en a:kenik,

bidean gorabehera franko i:an eta gero, "Descu­

bridor" unt:ia Coruñara, 1788ko a:aroaren hon­

darrean. Zeraman masteriaren orde: bergantin

bate na jarri ondoren, arrant:ari ekin :ion berehala

"¡,asca" belaunt:iak. Hiru urtetik gora lu:atu :iren

arrant:a ekinaldi haietan, arTean esploratu gabeko

ba:Terrelan jardun :uren, eta arrakasra: jardun ere,

tretzak erabiliz arrainak harrapat:eko.

Hala, bada, gipuzkoar untzi hura izan :en

Europan arrantzalekuak ikertzeko estatu batek

ji"nantzatu zuen lehenengo untzietako bat, lehenen­

goa e: ba:en. Archil'o Histórico Nacional agirite­

gian gordetzen den dokumentu baten arabera, Erre­

ge Altxorrak 300.000 erreal kuarto e man zituen eki­

men hartarako. E: da, ordea, "Descubridor" un­

t:iaren irudi bat ere gorde, eta, bestalde, XV!fl.

mendearen aurreko ltsas Unt:idi Txikiari buru:ko

irudi eta dokumenlu erreferent:iak bakan gurega­

natu e/ira. l:an ere, orain dela berrehun urte baino

gehiagoko arrant:untzi eta kabotaia itsasunt:ien

ikerketanjardutea abentura hutsa da.

Ondare baten bila

Unt:idi tradi:ionalak gero eta jakin-min han­

diagoa sort:en duela sumat:en da a:keneko hogei

urteotan. Etnografoak, historialariak, museologoak

eta itsasoaren maitale gartsu oro berenak eta bi egi­

ten ari dira kaboraia belauntziz, aisiarako belaun­

tziz, arrantzuntziz eta beste untzi txiki batzuez osatu­

riko europar untzidi ikaragarri handi horren honda­

kinak berreskuratu eta berrit:earren. Lan horrek hel­

buru bikoit:a du: lehengo itsasketa metodo zaharrak

6

Tras aprovisionarse de anzuelos y aparejos en

el establecimiento de Alejo Pagés, en San Juan de

Luz, y en diversas casas de cordelería donostian-as,

el "Descubridor" arribó a La Coruña a finales de

noviembre de 1788 tras un azaroso viaje. Después

de cambiar su arboladura por la de un bergantín, la

primitiva "vasca" inició de inmediato una serie de

campañas pesqueras que se prolongaron a lo largo

de al menos tres años, con interesantes resultados y

en las que utilizó aparejos de palangre largados en

parajes antes inexplorados.

De esta forma, una embarcación guipuzcoana

se convertía en uno de los primeros, si no el prime­

ro, buques de investigación y prospección pesquera

de toda Europa financiados por un Estado. Los

documentos que se conservan en el Archivo Históri­

co Nacional ofrecen la cifra de 300.000 reales de

vellón librados para la nueva empresa por el Real

Erario. No se conserva ninguna imagen del "Descu­

bridor" y tenemos escasas referencias gráficas y

documentales de la Pequeña Marina anterior al

siglo XVIII, lo que transforma la investigación de

los buques de pesca y de cabotaje de hace más de

doscientos años en una aventura.

En busca de un Patrimonio

Desde hace un par de décadas se observa un

creciente interés por la Marina tradicional. Etnó­

grafos, historiadores, museólogos y esforzados

amantes de la mar, intentan recuperar y restaurar

los restos de una enorme flota europea de pequeñas

embarcaciones, compuesta fundamentalmente por

veleros de cabotaje o de recreo y buques de pesca,

con un doble objetivo: mantener vivos los viejos

métodos de navegación y guardar celosamente a

hi:irik mantent:ea eta gure itsas kufturaren orde:kari

duinenak diren horiek konturik handiena: gordet:ea.

Unt:i tradi:ionaf bat :ahafik dagoen fihuru

hat be:afakoa da. unt:i hori da rabi! en itsas komuni­

tatearen k11/tur sustraiak orri arrean gordet:en

dituena. Haren itxura eta diseinua, unt:ia inguru­

nearekin erabat egokitzea hefhuru duen arau a!dae­

:inari :or ::.ai:kio. Hala. feku hateko hai:e nagusiak.

itsasoaren bagak, harrapat:en diren itsas anima­

fiak, feku hartako zuhait:ak eta :urak, eta are unt:ia

babesean hart:en duen portua hera ere, harako

irsasba:ter haren historia eta herri haren idiosin­

krasia h!aitu zuten ku!tur korronteekin objektu

bakar eta ezin errepikatuzko bat -mendetako bifa­

kaeraren emait::.a- fort:eko nahasten diren fakto­

reak dira.

/ -

los mejores representantes de nuestra cultura marí­

tima.

Una embarcación tradicional es un verdadero

libro abierto en cuyas páginas se ocultan las raíces

culturales de la comunidad marítima que la utiliza.

Su forma, su diseño, obedece siempre a la inmuta­

ble norma de conseguir una perfecta adaptación del

buque al entorno. De esta manera, los vientos domi­

nantes, el oleaje de su mar doméstico, las especies

marinas perseguidas, los árboles y maderas de la

región, e incluso el puerto en el que recala, son fac­

tores que se entremezclan con las corrientes cultura­

les que impregnaron la historia de un I itoral y la pro­

pia idiosincrasia de un pueblo para obtener, final­

mente, un objeto único fruto de lentas evoluciones y

absolutamente irrepetible.

··oe�cubridor·· be.launtziaren

berreraiketa konieturala. ··v¡1'>Cí.l ..

erakoa, XVIII mende bukaeran

k..abotaian aritzen zen.

Reco11strucciá11 conjetural tlel

"Descuhridor". ,·e/ero de cahowje

de ji11a/e.1 ele/ siglo X\ '/11. ele/ tipo

denominado "1·asl·a··.

7

lritzi samurberak edo garai joanak gogora

ekart:en dituztenak bazter utzira, horixe dugu, hain

:u:en ere, Untzidi tradi:ionala :aint:en saiat:eko

arra:oi nagusia. Arestian aipatu dugun "Descubri­

dor" itsasuntzi hori, menderen mendetan at:enduta­

ko unt:i apa/ hura, gure arrant::aren historiaren ::ati­

rik jakingarrienaren protagonista, galdua da betiko,

traineruak, txalupak, eta oraindik duela /aurogei

urte hegaluzetara joateko erabiltzen ziren txalupan­

dia astun haiek ere betiko galdu diren bezala.

ltsas etnografía ia erabat ezezaguna da gure

herrian, eta horrek oso ondorio txarrak izan ditzake

itsas herri batentzat: sustraien oroitzapena galtzea,

eta itsasoaren eta izadiaren barne muinak ezagutze­

ra ::eramatzaten bideak oroimenetik aienat::ea. Izan

ere, nabigazioa, gaur egun, soilik teknologi eta

energi gorabeherei dagokien kontua baita: errada­

rrik edo satelite bide:ko kokatze sistemarik eragin­

korrena izatea; erregai hornitzaileak eskueran iza­

tea ... O rain dela mende bat eskas itsasgi:onak hitz

aspertu lu::eak egiten :ituen l:adiarekin, eta itsaso­

arekin eta hai::earekin bat egitea lort:en :uen. Bat

egite horretatik, untzi zoragarriak sortzen ::iren,

gaur egun bita dihardugun horiexek.

Izan ere, ez baita soilik gure sakoneneko

Ondarea eta hurbileko historia gorde aha/ i:atea

kolokan dagoena. Egia esateko, itsasoarekiko

harremana bera da hondatu dena. Hona hemen

adibidea:

Baldin eta berriz ibiltzerik bageneuka Medite­

rraneoko falucho xalo horietako batean, edota txalu­

pa batean, orduan ohartuko ginen "tan egiteko"

asmatutako untzi eta oihal haien xumetasuna:. Untzi

tradizionalak hiru abantail nagusi zituen, hirurak

8

Esta es la mayor razón para intentar conser­

var nuestra Marina tradicional, al margen de consi­

deraciones sentimentales o evocadoras de tiempos

pasados. EL antes mencionado "Descubridor", hu­

milde embarcación perdida en la noche de los tiem­

pos y protagonista de un episodio de nuestra más

interesante historia pesquera, se ha perdido para

siempre. Como se perdieron las traineras, las lan­

chas caleras y las pesadas chalupas boniteras de

hace apenas ochenta años.

La etnografía marítima es una ciencia casi

desconocida en nuestro país. La consecuencia para

un pueblo marítimo es dramática: se olvidan las raí­

ces y se borran de la memoria los gestos que condu­

cían a intimar con la mar y con la naturaleza. Por­

que, hoy día, la navegación es un mero problema

tecnológico y energético. Es decir; cuál es el radar o

el sistema de posicionamiento por satélite más efi­

caz, y dónde está el surtidor de combustible más

cercano y cómodo. Hasta hace apenas un siglo, el

marino entablaba un extenso diálogo con la Natura­

leza y entraba en íntima comunión con la mar y con

el viento. De esa unión surgían las maravillosas

embarcaciones que ahora buscamos.

En realidad, no es sólo la conservación de

nuestro más profundo Patrimonio y de nuestra his­

toria más cercana lo que se encuentra en juego. Lo

cierto es que se ha deteriorado nuestra relación con

la mar. Tomemos un claro ejemplo.

Si pudiéramos volver a navegar en un sen­

cillo falucho mediterráneo o en una lancha calera,

comprenderíamos la sencillez de unas embarca­

ciones y unas velas pensadas para "trabajar". Las

embarcaciones tradicionales aunaban comodidad

batean: erosoa zen itsasoan erabilt:eko; lekua :uen

Jan egiteko eta zama eramateko; eta erraza eta mer­

kea zen egiteko. Gaur egun, aisiarako belauntzi

batek, ohiko bermudina oihalaz apailatua, ez du

errentagarritasuna helburu, lastertasuna baizik. Eta

horretarako, lastertasuna handitzeko alegia, egun,

handitu egin da oihalaren azalera, masta neurrigabe

luzatuz, eta grabitate :entroa abort:a konplexuen

bide: beheratu:. Untzi horiek, estuak eta beti a/de

hatera makurtuak, e: dira, ez, berran eroso joateko

asmatuak. Gainera, unr:i horiek sekulako tentsioak

jasaren dituzte, eta halako bar egiteko oso material

garestiak eta diseinu landuak behar izaten dira.

Lehengo itsasketa moduaren gozotasunak, latina

bihurria edo tercio oihal sendoa hai:etara, oroime­

nean baino ez dirau bizirik.

Bera:, hauxe da geure he/burua: "objektua"

zaint:ea eta, a/di berean, beste era hatera nabiga­

tzen ikastea. Asma eta helburu bi horiek batu: gero

gure benetako Ondarea berreskurat:era iritsiko

gara.

Bizkaiko Golkoko untziak

Donostiako Untzi Museoan aurkezten den

"ltsas Pintura" erakusketa hau gure itsas kultura

:aharra bi:irik mantent:ea helburu duen ke:karen

adierazgarri da. Erakusketa hau /par Atlantikoaren

sektore bateko itsasuntzien erakusgarri bat besterik

ez da, untzi horien apailu eta formen bitartez Euro­

pako Atlantikoko kostaldeko kulturen arteko lotura

historikoez gogoeta egitera garamatzana.

lberiako penintsulako iparraldeko kostaldea

era guztietako itsas kulturen elkargunea izan da

menderen mendetan. Aski da Donostiako zigiluan

en la navegación, espacio libre para la faena y

para la carga, sencillez y economía en la construc­

ción. En nuestros días, una embarcación a vela de

recreo moderna, aparejada con la clásica vela ber­

mudina, no persigue la rentabilidad sino la veloci­

dad. Y para ello ha buscado ampliar la superficie

vélica alargando el mástil de forma desmesurada

y descendiendo el centro de gravedad mediante

complejas orzas que, al final, conducen a cascos

inhabitables, angostos y siempre escorados. Un

buque de estas características sufre violentas ten­

siones en su estructura y tiene que recuITir a mate­

riales caros y a un muy estudiado diseño. El placer

de la navegación con la compleja vela latina o con

el vigoroso aparejo al tercio ha quedado en el

recuerdo.

Por tanto se trata de preservar el "objeto" y,

paralelamente, de aprender a navegar de otra mane­

ra. El conjunto de ambas intenciones y objetivos

conduce a la recuperación del verdadero Patrimo­

nio.

Los barcos del Golfo de Bizkaia

La exposición de Pintura Marítima que se

presenta en el Museo Naval es una muestra más de

la inquietud por mantener viva nuestra vieja cultura

marítima. Es únicamente un pequeño repertorio de

embarcaciones de un sector del Atlántico Norte que,

a través de sus aparejos y formas, invitan a la refle­

xión histórica de tantos lazos uniendo las culturas

litorales de la Europa atlántica.

La costa norte de la península ibérica ha sido,

secularmente, un centro de confluencia de culturas

marinas de toda índole. Es suficiente comparar la

9

agert:en den unt:i e:aguna eta Xlll. mendeko bri­

tainiar eta frantses :igilueta11 agert:en direnak

a/derat:ea, elkarrekin duren ant:ekotasun agerikoa

frogat:eko. Kantauri itsasa/dean XV mene/ea: gero

egindako unt:iak eta galeoiak Europako beste

herrialde bat:uetan eraikitakoak adina badira. Eta

/par Atla11tikoko XVJ/1. eta XIX. mendeetako Unt:i­

di Txikiari bagago:kio, naharmena da tercio oiha­

laren nagusitasuna, Norl'egiatik Gali:iaraino.

Karabelak,fustak, pina:ak, naoak, galeoiak,

Jragatak, nabioak, pingeak, urkak ... itsas herri

hatek heste bat:uekin harrema11etan sart:eko ibil­

gailu ziren, berei:le eta hakart:aile e: bai:ik eta

elkarbide eta komunikahide :en itsasoa :eharkatu

:utenak. Trincado-ak. txalupak, /antxak, batelak,

trainernak eta baporeak euskal unt:idiak Atlantiko­

ko Unt:idi handian egindako egokit:apenak :iren.

Ho11a orain hemen gafe/era: ha al du he11eta11

interesik g11re itsas historia e:agut:eak? Duela

herrehun 11rte eskas arte ltsas Armada i:aten :en herri

baten 11ag11sigoarenfrogagarririk nabarmenena. To11-

!011, Rochefort, Clyde, Londres, Ferro! edo Habanako

unt:iolak punta puntako :ient:i :entroak :iren. gaur

egun Houston, Cabo Kennedy edo Gourouko :entro

espa:ia!ak be:ain kontrolatuak eta sekretuak. Espai­

niako !11perioak XVIII. mendean eta Frant:iak

XIX.ean i:an :uten gainbehera Britainia Handiak

itsas armada ahaltsua mantent:eko egin :uen ahale­

ginaren ondorio izan :en hein handi batean.

Eta premiazkoa da esatea: ez zegoen untzidi

ahaltsurik eskarmentu handiko itsasgi:on :aildu­

rik gahe. Gi:on horiek arrant:untzi tradizionalen

tostartetan eta bertako merkatarit:a itsasunt:ietan

ariruak :iren. Garrant::i handia du gure itsas histo-

10

muy conocida nave del sello de San Sebastián con

naves de otros sellos británicos y franceses del siglo

XIII para comprobar la existencia de una pasmosa

similitud. Las naos y los galeones construidos en el

Cantábrico a partir del siglo XV soportan la compa­

ración con buques de otras naciones europeas. Y si

nos referimos a la Pequeña Marina del Atlántico Nor­

te de los siglos XVIII y XIX, vemos el claro dominio

de la vela al tercio desde Noruega hasta Galicia.

Carabelas, fustas, pinazas, naos, galeones,

fragatas, navíos, pingues. ureas, fueron los vehícu­

los de un pueblo marino para entrar en contacto con

otros pueblos marinos a través de un mar que, más

que separar y aislar, unía y comunicaba. Trincados,

chalupas, lanchas, bateles, traineras y vaporas, fue­

ron adaptaciones propias de la Marina vasca dentro

de la gran Marina atlántica.

Ahora surge la pregunta ¿tiene realmente

interés conocer nuestra historia marítima? Hace

menos de doscientos años, la Marina era la clave del

poder para una nación. Los astilleros de Toulon,

Rochefort, Clyde, Londres, Ferro! o La Habana eran

centros de ciencia puntera, tan controlados y secre­

tos como hoy pueden serlo los centros espaciales de

Houston, Cabo Kennedy o Gourou. La decadencia

del Imperio español o del poderío francés a partir

del siglo XVIII y del XIX respectivamente, se debe,

en una buena medida, a la fuerte apuesta de Gran

Bretaña por mantener a flote una poderosa armada.

Y, es urgente decirlo, no podía existir una flota

poderosa sin hombres de mar curtidos y experimenta­

dos con los que llenar las cubiertas de los navíos. Esos

hombres salieron siempre de las bancadas de las

embarcaciones de pesca tradicionales y de la marina

ria handia eta geure itsas komunitareen historia

"rxikia" ezagutzeak, azkeneko hori u/ertu gabe e:

baitago /ehenengo hura behar be:ala konprenit:e­

rik, eta lehenengo hura ewgutu gabe historiaren

mekanismo suti/ei buruz arra:oit:eko aukera gal­

tzen dugu.

Egoera eta geroa

U:tailero Gali:ia eta Portugalgo unt:i tradi­

:ional gutxi batzuk elkart:en dira Vigoko itsasada­

rrean; eta untzietan... benetako amesgileak ba­

rruan. Han doaz dornak, lancha de relinga-k, pol­

veiroak eta gamel/ak ... tercio oiha/ak haizetan.

Mediterraneo aldean gero eta gehiago erabilt:en

ari dira latina eta barku tradi:ionala, 1/aiits-ak,

falutxoak, pailebotak eta garai bateko belaunt:i

:aharrak berreskuratu izanari esker. Antzeko :er­

bait gertatzen ari da Kanarietan bertako latinare­

kin, edo Andaluzian jabega untziarekin.

ltsas untzidi tradizionala -Danimarkan,

Norvegian, Holandan edo Britainia Handian beti

kontuan i:an dutena-, indarberriturik :u:pertu :en

Bretainian 70eko hamarraldiaren lehenengo llrtee­

tan. J.P. Debanne-k untzi etnologiaz Grenoblen

argitaraturiko Le Petit Perroquet aldizkaria ai­

tzindari zute/a, Cadoret, Kerisit, Duviard, Guillet,

Boudriot, Beaudoin eta beste zenbait itsas jendek

Frant:ia itsas ondare aberatseneko herrialdeetako

bat izateraino eraman duen abentura abiara:i

zuten. lende horren ekimenak eta lanak erroak egin

ditu Europako beste eskualde batzuetan ere, halako

moduz ezen gaur egun europar itsaso :ale asko eta

asko Douarnenez edo Brest-eko untzi klasikoen

hilera noi: iritsiko zai i:aten baila.

mercante más doméstica. Es importante conocer nues­

tra gran historia marítima y la "pequeña" historia de

nuestras comunidades marineras, porque sin entender

esta última no se comprende la primera. Y sin conocer

la primera, perdemos la oportunidad de razonar acerca

de los sutiles mecanismos de la historia.

Situación y futuro

Cada mes de julio, se dan cita en la ría de

Vigo un puñado de embarcaciones tradicionales ga­

llegas y portuguesas tripuladas por verdaderos so­

ñadores. Dornas, lanchas de relinga, polveiros y ga­

mellas navegan con sus velas al tercio en número

progresivamente mayor. El MediteITáneo conoce

una eclosión de la vela latina y del barco histórico

gracias a la recuperación de llaüts, faluchos, paile­

botes y antiguos veleros de recreo. Algo similar está

sucediendo en Canarias con sus velas latinas o en

Andalucía con sus barcas de jábega.

Este renacer de la marina tradicional, siempre

presente en naciones como Dinamarca, Noruega,

Holanda o el Reino Unido, tuvo un claro destello en

la Bretaña francesa a comienzos de la década de los

setenta. Con el antecedente de Le Petit Perroquet,

revista de etnología náutica editada en Grenoble por

J .P. Debanne, gentes de mar como Cadoret, Kerisit,

Duviard, Guillet, Boudriot o Beaudoin pusieron en

marcha una aventura que ha conducido a Francia a

poseer hoy día unos de los más ricos patrimonios

marítimos tradicionales. Su iniciativa y su esfuerzo

ha prendido en otras regiones europeas hasta trans­

formar la cita de buques clásicos de Douarnenez o

de Brest en un acontecimiento largamente esperado

por miles de europeos amantes de la mar.

11

Eta gatozen berriz hasierara. Cure untzi edo

itsas etnologia hasiberri honek erantzukizun handi­

ko zeregina dauka aurrerantzean. lkerketan aurre­

ra egiten duen heinean, herritarrengan ezkutuan

dagoen jakin-mina kitzikatzeko gauza izan behar

du. Ahalik eta ez-aditu gehienekin komunikatzen

/agunduko dion mintzaira erabili behar du, eta, a/di

berean, erakusketa eta argitalpen gehiagoren

laguntza behar du. Horrek guztiak helburu nagusi

bat du, ezagutza hutsaren nahiarekin hatera doan

helburua: geure buruaz gehiago jakitea.

Badira hogeita bost urte Franr;ois Beaudoi­

nek hau e san zuela:" ... untzi etnologiak guri, unifor­

maturiko kultura batean bizi garen herritarroi, eman

diezazkigukeen gauzen artean bada irrikaz bita

dihardugun zerbait: desberdina eta ezezaguna den

oro. Gauza berri eta ezezagunekiko dugun lilura hori

argi eta garbi azaltzen da gure hainbat modatan:

bidaia exotikoak; urrutiko kulturei buruzko filmak

eta dokumentalak; gure inguruneaz kanpoko he1Tiei

eta ohiturei buruzko argitalpenak. Gauza horiekiko

interesak mendebaleko gizon handiustea gizateria­

ren barruan era egokiagoan sartzea eraman dezake;

baina alienazio kulturala ere ekar diezaguke, non eta

ez ditugun gure jatorri tradizionalak ahazten, non eta

ez dugun Historia Ofizialaren ikaskuntzaren eta bes­

teen etnologiaren nagusitasunaren azpian dagoen

geure barru-barruko zera hori galtzen".

Herritarrak hasi ziren bidea urratzen eta

mugak jartzen, baina, egun, instituzioak dira

-Gipuzkoako Foru Aldundia, Eusko Jaurlaritza,

Galiziako Xunta, eta, besteak beste, Kataluniako

Generalitat- pixkana-pixkana, behar beza/ako

bitarteko ekonomiko eta legalak erabiliz, untziak,

objektuak,jarduerak eta are herriaren oroitzapena-

12

Y retornamos al comienzo. Nuestra incipien­

te etnología náutica o marítima tiene por delante un

fuerte compromiso. Al tiempo que avanza en sus

investigaciones, necesita despertar el interés latente

de los ciudadanos. Precisa adoptar un lenguaje que

facilite la comunicación con el mayor número de

personas no especializadas, al tiempo que exije la

actividad creciente de museos y ediciones. Todo

ello con un objetivo fundamental y que corre parale­

lo al deseo del conocimiento puro: saber más de

nosotros mismos.

Hace ya veinticinco años Fran�ois Beaudoin

decía, " ... la etnología náutica puede darnos algo

que nosotros, ciudadanos de una cultura uniformi­

zada, buscamos con deseo y que se resume en lo dife­

rente y lo desconocido. Esta necesidad se pone de

manifiesto en la moda por los viajes exóticos, las

películas y documentales que nos hablan de culturas

lejanas, las publicaciones de países y costumbres

ajenas a nuestro ambiente. Es indudable que este

fuerte interés conduce a una mejor inserción del

orgulloso hombre occidental en el seno de la huma­

nidad; pero también puede llevarnos a una aliena­

ción cultural si olvidamos nuestros propios orígenes

tradicionales. Es decir; si perdemos una parte ínti­

ma y profunda de nosotros mismos, oculta bajo el

aprendizaje de la Historia Oficial y la preponderan­

cia de la etnología del resto de la humanidad."

Si primero fueron ciudadanos particulares

quienes trazaron el camino y sus metas, ahora lle­

gan, poco a poco, las instituciones. La Diputación

Foral de Gipuzkoa, el Gobierno Vasco, la Xunta de

Galicia y la Generalitat de Cataluña, entre otros,

alientan con medios económicos y legales el rescate

de embarcaciones, objetos, actividades e incluso

ri dagozkion paisajeak ere berreskuratzeko lanak

sustatzen aritzen direnak. Hasierak beti dira gai­

tzak eta motelak. Baina epe erdira eta luzera seku­

/ako emaitza bit daiteke.

Bretainiako Saint-Malo hirian, abilezia

handiz, XVIII. mendearen bukaerakoak bezalako

cuter gerrauntzi eder bat egin dute. 1991 ko

maiatzan itsasoratu zuten, eta harrezkero "Le

Renard", hala deitzen baita untzia, hiriaren sin­

bolo bilakatu da, eta milaka eta milaka pertsona

erakartzen ditu hirira, turismoaren eta merkara­

ritzaren mesedetan. Are handiagoa da oraindik

Kaliforniako Los Angelesen jo zuten erronka:

"Queen Mary" transatlantikoa hotel eta jolas/e­

ku bihurtzea.

Donostiako Untzi Museoak euskal untziaren

historia berreskuratzen eta berregiten dihardu. Ez

dugu jada duela berrehun bat urte Galiziara emi­

gratu zuen harako "vasca" hura, izenez "Descubri­

dor", berriz ikusiko; baina gure artean gorde ditu­

gu, eta betiko gorde ere, "Jaizkibel" draga eta hain­

bat itsasuntzi eredugarri, "Trinido" arrantzunt:ia

edota "Lagun Artean" legazkaria horien arrean,

datozen belaunaldietarako gorde ahal izan direnak.

paisajes que pertenecen a la memoria de un pueblo.

Los comienzos son, sin duda, duros y lentos. Pero se

obtienen rentabilidades a medio y largo plazo ver­

daderamente espectaculares.

La ciudad de Saint-Malo, en la Bretaña fran­

cesa, tuvo la habilidad de construir un hermoso cúter

de guerra y corso según un modelo de finales del

XVIII que fue botado en mayo de 1991. Desde

entonces, "Le Renard" se ha convertido en un símbo­

lo de la ciudad y en poderoso atractivo que arrastra

hacia Saint-Malo a miles de personas, relanzando el

turismo y el comercio de la villa. De mayor enverga­

dura es la apuesta de Los Angeles por el viejo trasa­

tlántico "Queen Mary'', transformado en hotel y en

centro lúdico y comercial de la ciudad californiana.

El Museo Naval de San Sebastián recupera

y reconstruye la historia náutica vasca. Ya no vol­

veremos a ver a la "vasca" que emigró a Galicia

hace doscientos años bajo el nombre de "Descu­

bridor". Pero tendremos siempre entre nosotros a

la draga "Jaizkibel", y otros barcos emblemáticos

como el "Trinido", el "San Vicente" o el "Lagun

Artean", que han podido ser preservados para las

futuras generaciones.

13

JUAN CARLOS ARBEX

Bakarkako erakusketak . Exposiciones individuales

1978. Sala de la Diputación de Cáceres.

1982. Aula de Exposiciones Ayuntamiento de Co­

millas (Cantabria).

1983. Sala de la Caja de Ahorros de Cantabria,

Santander.

1984. "Gran Vía" Aretoa. Bizkaiko Aurrezki Ku­

txa, Bilbo. Sala "Gran Vía". Caja de Ahorros

Vizcaína, Bilbao.

1985. Arte Ederretako Museoa, Bilbo. Museo de

Bellas Artes, Bilbao.

1986. Kultur Etxea. Casa de Cultura, Ondarroa

(Bizkaia).

1988. Aurrezki Kutxa Probintzialaren Aretoa,

Donostia. Sala Caja de Ahorros Provincial,

San Sebastián.

1988. Real Club Marítimo de Santander.

1989. Galería "Carmen Andrade", Madrid.

1990. Galería "Carmen Andrade", Madrid.

1992. Real Club Marítimo de Santander.

1996. Bilbao Bizkaia Kutxa Fundazioa, Bilbo.

Fundación Bilbao Bizkaia Kutxa, Bilbao.

14

Liburuak . Libros

- Arrantzaria, Petronor, Bilbao, 1984. (Testua eta

irudiak{fexto e ilustraciones). Zilarrezko Lau­

burua Saria, 1984 / Premio Lauburu de Plata,

1984.

- Pesqueros españoles, Ministerio de Agricultura,

Pesca y Alimentación, Madrid, 1986. (Testua eta

irudiak{fexto e ilustraciones). Kultura Ministe­

rioaren Lehenengo Saria, 1986 / Primer Premio

Ministerio de Cultura, 1986.

- Pescadores españoles, Ministerio de Agricultura,

Pesca y Alimentación, Madrid, 1990. (Testua/

Texto).

- Instrucción para buque pesquero. 1788, FROM,

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación,

Madrid, 1990. (XVIII. mendeko faksimile batí

buruzko iruzkinak. J. López Linage-rekin lanki­

detzan/Comentarios a un facsímil del s. XVIII, en

colaboración con J. López Linage).

- Pesquerías tradicionales y conflictos ecológicos,

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación,

Madrid, 1991. (lrudiak/llustraciones).

- Salvamento en la mar, Ministerio de Obras Pú­

blicas y Transportes, Madrid, 1992. (Testua eta

irudiak(fexto e ilustraciones).

- El Palacio de Fomento, Ministerio de

Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1987.

(Testua/ Texto). Kultura Ministerioaren Bigarren

Saria, 1989 / Segundo Premio Ministerio de

Cultura, 1989.

- Agricultores, botánicos y manufactureros, Minis­

terio de Agricultura, Pesca y Alimentación-BCA,

Madrid, 1988. (Irudiak/Ilustraciones).

- Epistolario de un aprendiz de montero, Petromed,

1991. (Testua(fexto: Agustín de Foxá; Irudiak/

Ilustraciones: J.C. Arbex).

- El Océano protegido, Sociedad Estatal de Sal­

vamento y Seguridad Marítima, 1994. (Testua eta

irudiak(fexto e ilustraciones).

- Diccionario Histórico de los Artes de la Pesca

Nacional, Ministerio de Agricultura, Pesca y

Alimentación, Madrid, 1988. (Edizioaren zuzen­

daria. A. Sáñez Reguart-en obraren faksimile edi­

zioa/Director de edición. Facsímil de la obra de

A. Sáñez Reguart). Kultura Ministerioaren

Bigarren Saria, 1988 / Segundo Premio Ministe­

rio de Cultura, 1988.

Ikus-entzutekoak . Audiovisuales

- Longitud, latitud, TVE, Madrid, 1991. (Agiri bil­

tzaile/Documentalista).

- Almadrabas gaditanas: el arte milenario, Museo

del Mar, Cádiz, 1991. (Gidoigilea eta zuzenda­

ria/Guión y dirección).

- La pesca, Televisión de Galicia, Euskal Telebista,

Canal Sur, TV3, Pescanova, 1994. (Gidoigilea eta

zuzendaria/Guión y dirección).

- O mar dos homes, Televisión de Galicia, 1995.

(Gidoigilea eta zuzendaria/Guión y dirección).

- Historia de la pesca a Catalunya, TV3, 1996.

(Gidoigilea eta zuzendaria/Guión y dirección).

Erakusketa arduraduna . Comisario de exposiciones

- "Cultura Pesquera", Bilboko Aurrezki Kutxa/Caja

de Ahorros Municipal de Bilbao, 1982.

- "Almadrabas gaditanas", Museo del Mar, Cádiz,

1990-1991.

- "Luces en el mar. Faros y señales marítimas",

Museo del Mar, Cádiz, 1991.

- "Cádiz y el Comercio en el siglo XVIII", Museo

del Mar, Cádiz, 1992.

15

ERAKUSGAI DAUDEN AKUARELA LANEN ZERRENDA

RELACIÓN DE ACUARELAS EXPUESTAS

- Chalupa bonitera caceando (Txalupandia kazan)

1996, 38 x 56 cms.

- Trainera (Trainerua)

1996, 30 x 39 cms.

- Goleta "Purificación" ("Purificación" goleta)

1996, 39 x 56 cms.

- Fragata

1996, 56 x 78 cms.

- Cachemarín (Ketxamarina)

1996, 39 x 57 cms.

- Vapor arrastrero "Mamelena"

("Mamelena" arraste baporea)

1996, 38 x 56 cms.

- El "San Vicente" cruzándose

con un carguero a vapor

("San Vicente" untzia bapore­

zamauntzi batekin gurutzatzen)

1996, 39 x 55 cms.

- Bou "Santa Clara" ("Santa Clara" boua)

1996, 39 x 57 cms.

- Bacaladero de la PYSBE

(PYSBEren bakailuntzia)

1996, 39 x 57 cms.

- El "Trinido" retornando a puerto

("Trinido" portura itzultzen)

1996, 38 x 56 cms.

- Merlucera "Lagun Arrean"

("Lagun Artean" legazalea)

1996, 38 x 56 cms.

- Baca vizcaína (Bizkaitar "baca")

1996, 57 x 50 cms.

- Largando el aparejo (Apailuak botatzen)

1996, 30 x 56 cms.

- Patache (Patatxa)

1994, 56 x 70 cms.

- "Nuevo Ntra. Sra. de Montserrat",

cerquero polivalente

("Nuevo Ntra. Sra. de Montserrat",

baxurako untzia)

1996, 38 x 56 cms.

- Draga "Jaizkihel" ("Jaizkibel" draga)

1996, 39 x 28 cms.

- El carguero "Lo/ita Artaza"

("Lolita Artaza" zamauntzia)

1996, 38 x 56 cms.

- "Cabo Corona"

1996, 28 x 56 cms.

- "Cilurnun"

1996, 39 x 56 cms.

- "Consulado de Bilbao"

1996, 43 x 70 cms.

- "Artagan Mendi"

1996, 35 x 70 cms.

- "Cabo Quilates"

1996, 40 x 56 cms.

- Niebla (ltsasoa laino dago)

1996, 39 x 57 cms.

- Velero en calma (Belauntzia itsaso barean)

1996, 39 x 57 cms.

- Nao ballenera (Baleuntzia)

1996, 37 x 60 cms.

- "?ofensa Quinto"

1996, 45 x 35 cms.

17

Txalupandia kazan

Hauxe da Kantauri ekialdeko baxurako arrantzan, XX. mendea arte erabili den untzi mota nagusia. Bi mas­tako untzi hau oihala.rekin apailatuta ibiltzen zen. Atunetako sasoian pertxal (botabera) luzeekin kazan aritzen zen.

Chalupa bonitera caceando

Embarcación mayor de la pesca tradicional de bajura del Cantábrico oriental hasta entrado el siglo XX. Estaba aparejada con dos palos y velas al tercio. Pescaba al curricán con perchas y líneas de cacea duran­te la costera del bonito.

18

"Mamelena" arraste baporea

l 909an Ignacio Mercader-ek, José Gorostidi eta Luciano Abrisqueta-rekin bacera, Mamelena konpainia eratu zuen Donostian. Mamelena konpainiaren lurrin arrastuntziak -irudiko honen eran, bikotean aritzeko apailatua- Espainiako aurrenekoak izan ziren.

Vapor arrastrero "Mamelena"

En 1909, Ignacio Mercader y sus socios, José Gorostidi y Luciano Abrisqueta, constituyeron en San Sebastián la compañía Mamelena. Su flota de vapores arrastreros, como el que vemos equipado para la pesca a la pareja, fue la primera existente en España.

19

"San Vicente" untzia bapore-zamauntzi batekin gurutzatzen

Kostaldeko arrantzarako untzi hau l 933an egin zuten Hondarribiko Aseginolaza untziolan. Donostiako untzidikoa izan zen 1993 arte, orduan pasa zen Donostiako Untzi Museora. Euskal untzigintza tradiziona­laren ondorengo zuzena dugu hau, txopa traineruen modukoa ta branka zuzena duela. "San Vicente" un­tziak tretzaz arrantza egiten zuen nahiz eta trainarekin ere aritu; lanpernetan ere aritzen zen. Luzera: 10'60 m.; zabalera: 2'70 m.

La "San Vicente" cruzándose con un carguero a vapor

Esta lancha de pesca litoral fue construida en 1933, en el astillero Aseginolaza de Hondarribia. Perteneció a la flota de San Sebastián hasta 1993, año en que pasa a incorporarse al Museo Naval de Donostia. Es una embarcación de líneas directamente derivadas de la construcción naval tradicional vasca, con popa tipo trainera y proa recta. La "San Vicente" practicó sobre todo la pesca mediante palangres aunque oca­sionalmente también fue empleada para la pesca al cerco e incluso para la extracción de percebes. Eslora: 10'60 m.; manga: 2'70 m.

20

"Trinido" portura itzultzen

"Trinido'· untzia l 947an egin zuten Lekeitioko Eiguren untziolan. Donostian aritu zen 1973 arte. orduan saldu baitzioten Santander-eko armadore bati. 1995 urteko abenduan Donostiako Untzi Museoaren fon­doetara pasa zen. Euskal untzigintza tradizionalaren ondorengo belaunaldikoa dugu "Trinido". Trainarekin antxoatan ibiltzen zen eta kazan atunetako sasoian. Luzera: 16,75 m.; zabalera: 3,75 111.

El "Trinido" retornando a puerto

El "Trinido", pesquero construido en 1947 en los astilleros Eiguren de Lekeitio, formó parte de la flota donostiarra hasta 1973, año en que fue vendido a un armador de Santander. En diciembre de 1995 pasa a formar parte de los fondos del Museo Naval de San Sebastián. El "Trinido" pertenece a las últimas gene­raciones de embarcaciones directamente derivadas de la tradición constructiva vasca. Practicaba la pesca mediante redes de cerco con jareta y estacionalmente la de túnidos a la cacea. Eslora: I 6'75 111.; manga: 3'75 111.

21

"Nuevo Ntra. Sra. de Montserrat" baxurako untzia

"Nuevo tra. Sra. de Montsen-at" untzi oriotana atunetan dabil kanaberaz istriborreko aldetik. Kareletik eta hodi batetik isurtzen duen ur xeheak antxoa sarda antzeratzen du ur azala jotzean, eta hoITek atunak amo1Tatzen ditu. Untzi mota honek bi aITantzu ezberdin egiten ditu: antxoatan trainarekin eta atunetan kai­naberekin.

"Nuevo Ntra. Sra. de Montserrat", cerquero polivalente

Perteneciente a la flota de Orio, el cerquero trabaja con las cañas por la banda de estribor, en plena coste­ra del bonito. El agua pulverizada, lanzada por rociadores situados en la borda y mediante una manguera, simula un cardúmen de anchoa y encela a los bonitos. Estas embarcaciones trabajan con dos artes de pesca diferentes: el cerco de jareta y el cebo vivo.

22

"Lagun Artean" legazalea

Hondarribiko beste untzi batzuekin batera, "Lagun Artean" untzia legatzetan ari da, kanabera luzeekin goi­tik-beherako tretzaz. Kalitate handiko arraina ekartzen du egunean, hauxe da artesau erako arrantzaren ere­durik onena, gaur galzorian dagoena. "Lagun Artean" izan zen Donostiako Untzi Museoak orain arte berreskuratutako 15 untzietan lehendabizikoa, (1992ko Apirila). Luzera: 12'30 m.; zabalera: 3'76 m.

Merlucera "Lagun Artean"

Faenando sobre el cantil de merluza en compañía de otros buques de la flota de Hondarribia, la "Lagun Artean" trabaja con largas cañas practicando la pesca al pincho. Este tipo de merlucera es el mejor repre­sentante de una pesca artesanal y al fresco de alta calidad, que se encuentra fuertemente amenazada. La "Lagun Artean" fue la primera de las l 5 embarcaciones que hasta el momento ha recuperado el Museo Naval de Donostia (Abril de 1992). Eslora: 12'30 m.; manga: 3'76 m.

23

PYSBEren bakailuntzia

PYSBEren "Vendaval" boua Ipar Atlantikoan itsasoan barrura. Pasaiako bakailuntzi konpainiak bapore talde bat itsasoratu zuen 1919. urtetik aurrera. Untzidi horrek zuzpertu zuen bakailao arrantza Euskal Herrian, Ternuako Arrantzatoki Handia utzi eta 300 urte geroago.

Bacaladero de la PYSBE

Bou "Vendaval" de la PYSBE cabeceando en el Atlántico Norte. La empresa bacaladera de Pasaia puso a flote, a partir de 1919, una flota de vapores que reconstruyó la aventura bacaladera vasca después de 300 años de ausencia del Gran Banco de Terranova.

24

"Santa Clara" boua

"Santa Clara" untzia, Eskozian 1907. urtean egina, l 923tik auJTera Lerchunditarrena izan zen. "Trawler" rnotako arrastuntzia zen. Arrantzuntzi horiek alturako arrantza bultzatu eta, pixkana, bikotekoa baztertu zuten Euskal Herrian.

Bou "Santa Clara"

El "Santa Clara" fue construido en Escocia en 1907 y pasó a la flota pesquera de Lerchundi (Pasaia) en 1923. Era un arrastrero tipo 'Trawler" que contribuyó al desarrollo de la pesca de altura vasca y a la pau­latina desaparición de la pesca a la pareja.

25

"Jaizkibel" draga

1933an Euskalduna untziolak Pasaiako porturako egin zuen untzi hau. 1993an, zatikatzera zihoazela, Eusko Jaurlaritzak Interes Kulturaleko Ondasun izendatu zuen, Monumentu kategoriarekin. Izan ere, "Jaizkibel" draga euskal untzioletan egindako era horretako untzi bakarra da.

Draga "Jaizkibel"

Construida en 1933 por Euskalduna para el puerto de Pasaia, fue declarada Bien de Interés Cultural, con categoría de Monumento, por el Gobierno Vasco en 1993, cuando estaba a punto de ser desguazada. La "Jaizkibel" es un ejemplar único de la industria naval vasca.

26

"Lolita Artaza" zamauntzia

Pasaiako untzirik adierazgarri eta errentagarrienetako bat izan zen "Lolita Artaza", 1974an zatikatu zuten arte. Petroliuntzi itxura izan arren, ikatz eta mea garraioan aritu zen gehienbat. Holandako Lekkerkerk untzioletan egin zuten 1925. urtean. Luzera: 74,82 m.; zabalera: 11,55 m. 10 nudo egiten zituen 1.100 HP-ko makinarekin eta egunean 19 tona ikatz kontsumitzen zuen bi galdaratan.

El carguero "Lolita Artaza"

Hasta su desguace en 1974, el "Lolita Artaza" fue uno de los buques más representativos y rentables de la flota pasaitarra. A pesar de su aspecto de buque petrolero, pasó la mayor parte de su vida transportando carbones y minerales. Fue construido en los astilleros holandeses de Lekkerkerk en el año 1925. Eslora: 74'82 m.; manga: 11 '55 m. Andaba 10 nudos y su máquina de 1.100 HP y dos calderas consumía 19 tone­ladas de carbón por día.

27