La població de les seccions censals en mapes. 2018

Barberà del Vallès està dividida administrativament en 23 seccions censals, totes elles de diferent mida. La dimensió ve determinada per llei, amb el que de forma general tenen entre 1.000 i 2.500 habitants. Des de l’any 2015 l’Institut d’Estadística de Catalunya ofereix dades oficials de Padró Continu d’Habitants per a aquestes seccions censals, com són les de població segons sexe i edat, segons lloc de naixement i segons nacionalitat.

A continuació es presenta una sèrie d’indicadors de caire demogràfic a partir de les dades de població segons edat que ens permet aproximar-nos a la realitat de cadascuna de les seccions del municipi.

Per facilitar la seva visualització, s’ha representat la informació sobre mapes a partir de la gama cromàtica d’un mateix color, on les tonalitats més clares indiquen els valors més baixos i les més fosques els valors més elevats. Podeu consultar i interactuar amb els mapes al següent enllaç: https://www.instamaps.cat/visor.html?businessid=07b1b3156c6bfaa698d598baa23fc3b3&3D=false

Barberà del Vallès té una població total de 32.839 habitants l’any 2018. La secció censal més poblada és la 01, que coincideix amb la part més antiga de la ciutat, amb un total de 2.598 habitants, que representen el 7,9% del total del municipi. En segon terme se situa la secció 27, que alhora és una de les que es va desenvolupar més recentment, que acull 2.359 habitants, el 7,2% del total, i que a més, degut a que és una secció que es va edificar recentment, és la que ha registrat un major increment de població des de 2015, el 18,8%. A la banda contrària se situen les seccions 23 i 09, amb 774 i 858 habitants, el 2,4% i el 2,6% del total,

respectivament. Algunes seccions del municipi han perdut població, entre les que destaca la secció 20, la quan en aquest quadrienni s’ha reduït en 4,9% habitants.

La mitjana d’edat del municipi és de 41,2 anys. Bona part de les seccions censals supera els 40 anys de mitjana d’edat dels seus habitants, tant sols tres queden per sota, concretament les seccions 27, 28 i 29, on la darrera està fins i tot per sota dels 30, amb 29,9 anys. Com és natural, aquestes són les seccions que presenten un menor índex d’envelliment, que relaciona la població de 65 anys i més amb la de 0 a 15 anys. Les seccions amb una mitjana d’edat més alta són la 10 i la 11, amb 46,7 i 47,1 anys, respectivament. També aquestes dues seccions presenten l’índex d’envelliment més elevat.

L’índex de sobreenvelliment, que relaciona la població de 85 anys i més amb la població de 65 anys i més i indica com de sobreenvellida està el grup de gent gran, varia notablement respecte a l’índex d’envelliment. La secció 26 és la que presenta un major índex de sobreenvelliment, on el 26,9% de la població de 65 anys i més ja té 85 anys i més. En canvi, la secció 29, que és la que té una mitjana d’edat més baix, és també alhora la que té un sobreenvelliment menor, tant sols del 5,9% sobre la població de 65 anys i més.

La relació entre el grup d’edat de 65 i més anys i la població en edat activa és l’anomenat índex de dependència senil. Aquest és del 25,1% a Barberà del Vallès, però s’eleva fins el 44,8% a la secció 10, que evidencia el seu grau d’envelliment, mentre que la secció 29, la més jove, és la que presenta el menor valor en l’índex, del 4,7%.

Un altre grup que depèn de la població en edat activa és el de la població jove, de 0 a 15 anys, i la seva relació,

des. ‘18, núm. 82

Edi

ta:

Bar

berà

Pro

moc

ió.

Aju

ntam

ent

de B

arbe

rà d

el V

allè

s

Realitzat per: Suport:

Font d’informació:

recollida en l’índex de dependència juvenil, evidencia com les seccions censals més joves són les que tenen un menor índex, concretament les seccions 27, 28 i 29. La secció 29 és l’única en que aquest índex és superior al 50%, concretament 51,7%. La secció 02 esdevé la que té un menor índex de dependència juvenil, del 18,5%, ja que és la que presenta una menor proporció de gent jove.

L’índex de dependència global, que engloba els índex de dependència senil i juvenil situa la secció 02 com la que menor dependència té sobra la població en edat activa, el 33,5%, mentre la secció 10 presenta la dependència més alta, del 67,9%.

L’evolució del mercat laboral depèn molt directament dels grups d’edat que el conformen. L’índex de recanvi de la població activa relaciona el grup que per la seva edat està més proper a la sortida del mercat laboral, que és el de persones de 60 a 64 anys, amb els que estan més a prop d’incorporar-se, el de 15 a 19 anys. Quan l’indicador és inferior al 100%, hi ha més població que s’incorpora que no pas que surt del mercat de treball, i la relació és a la inversa quan supera el 100%. L’índex és del 123,0% al conjunt del municipi, indicant que surt més població en edat activa que no la que entra, produint-se un envelliment progressiu de la població en edat activa. Un total de 8 seccions censals tenen un índex inferior a 100, on destaca la secció 28 amb el valor més baix, del 47,8%, garantint el reemplaçament de la població en edat activa els propers anys. En canvi, les 15 seccions restants es troben en la situació contrària, amb especial incidència en les seccions 18, 07 i 08, amb un índex superior al 200%, que indiquen que surten de l’edat activa més del doble de persones de les que entren.

Finalment, l’índex de tendència és un dels indicadors que mostra la dinàmica demogràfica. Relaciona la població de 5 a 9 anys amb la de 0 a 4 anys. Quan l’indicador és inferior a 100 és perquè l’evolució natural d’aquella població és a la baixa, amb un menor creixement demogràfic i el conseqüent envelliment natural de la població. Aquesta seria la tendència del municipi, amb un índex del 79,4%, si no es tingués en compte les migracions. L’indicador més baix, secció 23, és del 48,3%, és a dir, que la població de 0 a 4 anys és la meitat de la de 5 a 9 anys. Tant sols una secció censal presenta una lectura a l’alça d’aquest indicador, la secció 27, amb un índex del 120,8%, el que indica que la tendència els propers anys en aquesta secció és de creixement demogràfic natural.

Aquestes tendències no es poden considerar positives o negatives a nivell censal, per fer-ho cal contextualitzar-les amb les variacions residencials i les migracions.

Conclusió

Les seccions censals de Barberà del Vallès presenten un ventall ampli de situacions en terme demogràfic. Les seves característiques demogràfiques estan molt relacionades amb el període en que es van edificar cadascuna d’elles, i també de si des de llavors hi ha hagut un recanvi de la població, ja sigui per edat o bé per moviments migratoris interns o externs.

Les seccions censals 27, 28 i 29 són les que es van edificar més recentment, i han acollit a un nombre elevat de població en edat activa i reproductiva. Conseqüentment, presenten una estructura poblacional més jove que la resta del municipi, amb els elements que això implica en termes de dependència.

En l’altra banda del ventall es troben les seccions censals 10 i 11, que s’erigeixen com les més envellides, que incideix directament en els nivells de dependència sobre la població en edat activa, que són els més elevats del municipi.

La tendència de bona part de les seccions censals és de decreixement demogràfic natural, fenomen que no es pot interpretar de forma negativa en aquesta escala d’anàlisi sense tenir en compte les variacions residencials i les migracions.- - Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Generalitat de

Catalunya