8/17/2019 La Població Rural i Les Seues Transformacions Recents

1/6

La població rural i les seues transformacions recents

a) Les transformacions demogràques

La població ocupada en les activitats agràries és escassa (4,5 % el !!") i envellida (més del5! % té entre 4! i #4 an$s)

La causa principal &a sigut l'ode rural, motivat per la mecanit*ació de les tasques agràries iper les baies rendes del camp, a+ va portar a molta població a traslladar-se als nuclis

urbans i industrialsb) Les tendncies demogràques des de la dcada de .//! són0

- 1escens demogràc i envelliment a les àrees rurals més desfavorides 2otius0

3 reiement natural negatiu

3 Lemigració

 3 La 6ubilació o pre6ubilació de molts agricultors ma6ors

 3 Labandonament de lactivitat

- erta recuperació i re6oveniment dàrees rurals més dinàmiques 2otius03 7ssentaments dimmigrants

3 8oves activitats residencials, ind9strials i de serveis (eemple0 turisme rural) o :ubvencionsper evitar el despoblement i a6udar a 6ovens agricultors

Les explotacions agràries i les seues transformacions recents.

a) L;espai agrari s;organit*a en parcel3les i eplotacions agràries

b) Les transformacions recents de les eplotacions agràries0

< La grandària f=sica0

La icoteta eplotació o minifundi (men$s de .! &a.) representa el #",> % del total i reuni al.!,4 % de la superf=cie agrària utilit*ada (:7?) @redomina al nord de la @en=nsula i a laAalenciana 2inifundis tradicionals treballats a temps parcial, amb ingressos baios o béeplotacions modernes, davall plàstic, treballades a temps complet i més rendibles

La gran eplotació o latifundi (més de .!! &a) representa el 4,# % del total i el 5#,> % de la:7? @redomina a 7ndalusia occidental, Btremadura, astella-la 2ana, part de astella iLleó i 7ragó Cradicionalment &a suposat desinterés del propietari, escassa inversió, cultiuetensiu, baios rendiments i gran nombre de 6ornalers

Bn l;actualiat es mantenen les grandaries etremes, encara que &a diminuit el nombre

d;eplotacions i n;&an augmentat la dimensió mit6ana Les causes &an sigut l;ode rural de ladecada dels ./#!, que va afavoriri la venda o l;arrendament de propietat i la politica agrariade la ?B

< Bl rgim de la tinen+a és el grau de domini sobre la terra La tinen+a és directa quan elpropietari i l'eplotador agrari són la mateia persona, i és indirecta quan el propietari cedeil'us de la terra a una altra persona en forma de parceria

8/17/2019 La Població Rural i Les Seues Transformacions Recents

2/6

productes tosanitaris Les segons, una intensicació de la producció i un augment delsrendiments

.4- La pol=tica agrària comunitària (@7) i les seues repercusions

7 partir de l'entrada d'Bspan$a en la omunitat Buropea, la nostra la pol=tica agrària &a estatmarcada per la @ol=tica 7grària omunitària Les seues conseqEncies &an sigut0

a) Bspan$a es va integrar en el mercat com9 europeu0

Bn el mercat interior &i &a organit*acions comunes de mercat (F2) per als productes mésrepresentatius, que en preus màims i m=nims per cadascun

Bn el mercat eterior, els productes importats de tercer paGsos paguen un aran*el com9, a de donar preferncia als comunitaris 7 conseqEncia d'ai, Bspan$a va reduir les compresen altres àrees com els Bstats ?nits i 7mrica Llatina en favor de la ?nió

Bl lliure comer+ europeu &a permés als productes espan$ols accedir a un mercat de milions deconsumidors amb un poder adquisitiu elevat, per també obliga a incrementar la

competitivitat, modernit*ar les eplotacions, augmentar els rendiments i la qualitat delsproductes @er aconseguir a+, els productors agraris &an rebut a6udes comunitàries (HBFI7,HB7I7)

b) Bspan$a s;&a vist afectada pels problemes de l;activitat agrària comunitària0

Bls elevats preus dels productes, en relació amb els dels mercats mundials, que obliga areduir els preus per poder vendrels

Leistncia decedents agr=coles i ramaders (cereals, vi, llet, carn de bov=) que &a portat apromoure mesures com labandonament de lactivitat, les quotes (limitació) de producció,letensicació, lincentivament del guaret o la silvicultura

  Les eigncies dels consumidors sobre seguretat i sanitat alimentària, benestar animal,qualitat dels productes i atenció mediambiental, que obliguen als productors agraris al seucompliment

Bl despoblament de moltes àrees rurals desfavorides amb el risc de desaparició de paisatgesagraris tradicionals

c) 7 les comunitats espan$oles, les conseqEncies de la @7 &an sigut problemàtiques enaquelles que compten amb produccions ecedentàries en la ?nió Buropea i que són poccompetitives respecte a les dels altres paGsos membres, com la *ona cantàbrica, moltdependent de la ramaderia bovina , i les *ones de cereal i vin$a de l'interior peninsular Bn

canvi, les conseqEncies &an sigut positives per al litoral mediterrani i andal9s, que &antrobat un bon mercat per als seus productes &ortofruct=coles (taron6a, &ortalisses, etc) 7 lesanàries la @7 es va aplicar al .//., amb algunes particularitats

..- L;estructura agr=cola i les seues trasnsformacions recents0

a) L;agricultura tendei a especialit*ar-se, en els millors productes de cada *ona

b) Bl cultiu incorpora tcniques modernes0

- :utilit*en llavors seleccionades i cultius transgnics

- Bl consum de pesticides i fertilit*ants crei també

- L9s de maquinària (tractors, recol3lectors, motocultors) incrementat des de la dcada del./#!, aconseguei nivells acceptables

- :empren diverses tcniques per a superar els condicionants naturals (l'encoiinamentconsistei a cobrir el sl en bandes de plàstic L'arenat es la preparació del terren$ amb una

8/17/2019 La Població Rural i Les Seues Transformacions Recents

3/6

capa de fem i damunt una altra d'arena0 l'arena ltra la &umitat retinguda després pel fem,que la torna a poc a poc a les plantes i a més actua com adob

 Les &ivernacles són estructures es cobertes de plàstic, que com que creen un microclimacàlid i &umit, acceleren la maduració del producte i permeten diverses collites anuals Bl cultiu&idropnic o sense sl sub6ecta l'arrel de les plantes amb grava, arena o cendra, i les alimentaamb solucions de sals inorgàniques :'usa sobretot per al cultiu de Jors)

c) L'agricultura intensiva guan$a importància respecte a l'etensiva gracies a l'ampliació delregadiu i a la disminució del guaret0

< Bl guaret és una pràctica agr=cola que consisti a deiar descansar la terra un tempsvariable Les terres en guaret roten amb les cultivades, la qual cosa permet que el slrecupere la fertilitat La superf=cie de guaret &a retrocedit a Bspan$a, per diverses causes0 lageneralit*ació del mig guaret o guaret amb llavors, la utilit*ació de fertilit*ants i letensió delregadiu Ks escàs al nord peninsular i important a astella-la 2ana i 7ragó

Lavantatge del guaret és que permet el descans natural de la terra, amb el problema dereducció de la producció agr=cola a les àrees afectades

< Bl regadiu és una pràctica agr=cola que consisti a aportar als cultius aigua addicional a laproporcionada per les precipitacions :empren diversos sistemes com el reg per gravetat,per aspersió o gota a gota

@oden ser intensius o etensius0

- egadius intensius proporcionen diverses collites anuals Bs dediquen a les fruites i&ortalisses i als cultius tropicals

- egadius etensius proporcionen una sola collita en la mateia poca que la dels secansveGns Bs dediquen als mateios cultius que aquests, encara que amb un rendiment superior, itambé als cultius industrials i farratgersD

La superf=cie regada s&a incrementat notablement al llarg del segle , gràcies a obresestatals de gran envergadura com embassaments, canals i transvassaments Bl @la 8acionalde egadius contempla estendre la superf=cie regada en *ones deprimides per evitar eldespoblament 7 més el @la es centra també en millorar i consolidar els regadius eistents,estalviant aigua i utilit*ar sistemes de reg men$s consumidors daigua

La distribució del regadiu es desigual0 escàs al nord peninsular &umit i més pes a l'àrea delclima mediterrani, de precipitacions escasses i irregulars, a la vora del rius o als voltants delspobles Bl litoral mediterrani destaca pel regadiu intensiu 6a que reunei condicionsfavorables0 f=siques i &umanes 7 l'interior peninsular predomina el regadiu etensiu que esbenecia d'aigua que aporten els grans rius peninsulars, de la mecanit*ació total i de lacreient demanda de cereals-pinso i dalguns productes industrials

7vantatges del regadiu (sobretot l;intensiu)0

- Bstabilit*a la producció en independit*ar-se dels cicles de sequera

- Mncrementa els rendiments i les rendes dels agricultors

- 2illora el nivell de vida, incrementa la demanda i dotació de serveis i el benestar de lapoblació

- ontribuei a ar la població i incl9s provoca la immigració de persones per treballar en lestasques agràries

- 2illora la preparació tcnica i professional i augmenta els titulats professionals iuniversitaris

8/17/2019 La Població Rural i Les Seues Transformacions Recents

4/6

@roblemes del regadiu com la utilit*ació de sistemes malgastadors d'aiguaN la sobreeplotaciódels recursos &=drics supercials i subterranisN el conJicte d'usos amb la demanda urbana,industrial i tur=stica d'aigua i de slN i l'alteració mediambiental relacionada amb l'augment delconsum de fertilit*ants i amb les estructures de plàstic dels &ivernacles que comporten unamodicació poc esttica del paisatge

- La producció ramadera i les seues transformacions recents

La producció ramadera &a augmentat la seua participació en la producció nal agràriaespan$ola (D5 %), encara que supera este percentatge a les 77 de Ial=cia, 7st9ries,antàbria i atalun$a Les transformacions eperimentades es deuen a la necessitat decompetir en el mercat, a les eigncies de la @7 que imposa quotes de producció, desvinculales a6udes de la producció i les condiciona al compliment de normes de seguretat alimentària,benestar animal i atenció mediambiental

a) La ramaderia bovina es destina a la producció de llet i de carn La localit*ació varia segons

l'aptitud i el rgim del bestiar0- Bl bov= d'aptitud lletera es localit*a, en rgim etensiu o mit, al nord peninsular i en granseplotacions d7ndalusia M en rgim intensiu, en lentorn de les grans ciutats

- Bl bov= d'aptitud càrnia es localit*a, en rgim etensiu, al nord peninsular, les àrees demuntan$a i les deveses occidentals M en rgim intensiu prop dels nuclis urbans

La producció de carn senfronta a la competncia de la carn més barata dau i porc Laproducció de llet pati la competitivitat daltres paGsos comunitaris més barats

b) La ramaderia ovina es destina a la producció de carn i de llet i secundàriament a lobtencióde llana

Localit*ada als secans de l'interior peninsular on s'eplota en dos rgims0

gim etensiu0 la trans&umància que suposa el despla+ament estacional del ramat entrepastures d'&ivern i d'estiu i el pasturatge del bestiar en restolls i guarets

gim intensiu0 la ramaderia estabulada per a encebament de corders i mun$iment

La producció de carn es basa en races autctones Bn canvi la producció de llet té una ma6orintroducció de races estrangeres, amb preus elevats i alta demanda aconseguida per alelaboració de formatges

c) La ramaderia porcina es destina en part al consum fresc i en part a la arcuteria

La localit*ació varia0

Bl rgim etensiu i basat en races autctones de qualitat (porc ibric), es localit*a aBtremadura, Oamora, :alamanca i 7ndalusia

Bl rgim intensiu i industrial, predomina a atalun$a i 29rcia

 d) La ramaderia av=cola es destina a la producció de carn i d'ous, i es localit*a a atalun$a,astella i Lleó i a l'7ragó, on es predominantment intensiva i industrial

D- BL: @7M:7CIB: 7I7M: 1;B:@78P7

1enició de paisatge agrari0 la morfologia que presenta lespai agrari que resulta de lacombinació del medi natural (factors f=sics) amb lactivitat agrària practicada sobre aquest(factors &umans)

D.- @aisatge agrari de la *ona &umida

8/17/2019 La Població Rural i Les Seues Transformacions Recents

5/6

Localit*ació0 8ord i nord-oest peninsular elleu accidentat i clima oceànic plu6ós tot lan$

a) Bstructura agrària aracter=stiques0

- @oblació0 tradicionalment, molt nombrosaN actualment, escassa i envellida @oblamentdispers intercalar (llogarets, parrquies i pobles)

- Bplotacions minifundistes amperols propietaris de icotetes parcel3les, envoltades pertanques i allun$ades entre si

 - ?sos del sl0 principalment ramaders

b) Lagricultura ocupa una superf=cie escasa0

- a la *ona costanera, es produei en el fons de les valls

- a linterior, als ser més estretes les valls, laprotament agrari es reduGt

Ks una agricultura de secà per la regularitat i abundància de precipitacions

7l passat es practicava el policultiu 7ctualment lagricultura sespecialit*a en cultius d&ortai plantes farratgeres per a lalimentació del ramat

c) La ramaderia és lactivitat econmica més important0- 7 Ial=cia, predomina la icoteta i mit6ana eplotació familiar

- 7l vessant cantàbric0 modernit*ació de les eplotacions en grandària i equipament

d) Leplotació forestal0 altra activitat important 1estinada a la ind9stria del moble olobtenció de pasta de paper

D- @aisatge agrari de l;interior peninsular

Localit*ació0 la 2eseta castellana i la depressió de lBbre elleu pla, delevada altitudmit6ana i un clima mediterrani continentalit*at, escassesa de precipitacions estivals i

contrastos trmics estacionalsa) Bstructura agrària0

- La població escassa i envellida auses0 emigració

- @oblament concentrat en poblets icotets i prims (valls de 1uero i de lBbre)N i grans iallun$ats entre si, a la meitat sud peninsular

- Bplotacions0 - minifundisme (Aalls del 1uero i de lBbre),

- grans propietats (secans castellans, aragonesos i etremen$s)

- ?sos del sl0 agr=coles, ramaders i forestals

b) Lagricultura0

- :ecà0 domina els erms i camps de la 2eseta 1edicada a cultius etensius principalment dela Qtrilogia mediterràniaR (cereals, vin$a i olivera)

Bn el passat, els cereals rotaven amb guaret o amb lleguminoses i duen associada laramaderia ovina que pasturava als restolls5 7ctualment, el blat s&a substituGt per lordi i elguaret complet s&a substituGt pel mig guaret, que utilit*a el gira-sol com a cultiu de descans

Bls cereals predominen a astella i Lleó, mentre que a astella-la 2ana, 7ragó i Btremaduratenen importància loliveral i la vin$a

-egadiu0 en lactualitat s&a increment el regadiu gràcies a l9s daigua embalsada(pantans) i subterrània, que &a permés diversicar la producció

c) La ramaderia té importància en certes *ones0

- 7ls secans castellans i la depressió de lBbre predomina la ramaderia ovina

8/17/2019 La Població Rural i Les Seues Transformacions Recents

6/6

-7 les deveses# occidentals dBtremadura, :alamanca, Oamora i 7ndalusia, tradicio-nalmenttenien una orientació ramadera, principalment de ramats dov= i porc= i, secundàriament bov=Bn lactualitat s&an introduGt canvis0 una ma6or orientació cap al bestiar bov=N la dedicació alagricultura dels millors sls i la reconversió cap a altres usos, com la ca+a

d) Leplotació forestal en algunes *ones (Cierra pinariega soriana)

DD- Bl paisatge agrari mediterrani

Localit*ació0 7l litoral i prelitoral mediterrani, la vall del Iuadalquivir i les Mlles Salears2edi f=sic0 relleu accidentat al litoral i prelitoral mediterrani i camps suaus a la vall delIuadalquivir lima mediterrani costaner (precipitacions molt escasses a lestiu)

a) Bstructura agrària0

-@oblació tradicionalment nombrosa, actualment és reduGda per lode rural Bl poblamenttendi a la concentració

-Les eplotacions de diversa grandària 7 les *ones de regadiu predomina el minifundi 7lsecà, eplotacions menudes i mit6anes a Aalncia i 29rcia, mit6anes a atalun$a i grans a7ndalusia occidental

- ?sos del sl0 agr=coles

b) Lagricultura0 grans diferncies entre les àrees de secà i regadiu

- ultius de secà0 (Aall del Iuadalquivir i a les *ones prelitorals) cereals, vin$a, olivera iatmetlers

- ultius de regadiu0 es dedica a l&orticultura primerenca a laire lliure, a l&orticulturapreco+ davall plàstic, als arbres fruiters (c=trics, fruiters de pin$ol i de llavor) i fruiters tropicals(irimoia, alvocat) a les Hoies de 2Tlaga i Iranada, per la suavitat de les temperatures al&ivern

c) La ramaderia0 bovina i porcina ma6oritàries a atalun$aN lovina als secans i races braves(bous de l=dia) a les vores del Iuadalquivir

d) Leplotació forestal &i té escassa signicació