i

ANY II (X.4) NX)M. 369 BARCELONA: DIUMENGE 7 DE JANER DE 1900 EDICIÓ D E L MATÍ DIARI CATALÀ D* AVISOS, NOTICIAS Y ANUNCIS

Sedaooió y Administració i Rambla da lat Flor», 28.—Teléfono 152. P B E Ü 8 D E S I J f G H I P C I Ó

m . * l a n I RSPAUYA., t pte«. toUSHU* • I Fot» d'KSPAJTTA • • •

P»q:n«t do V T S T I C I H O H H Ú M B B O S , W c è n t i m » ABunoia. e i ine lu , r a m i t i u , l e o l a m i , à p reu BODTKBOIOIIBU. POT V de Trapre «• « d r a s ^ n

• 3 - o e l « » • n i r i M M k Sn» & l u >!• d . u t » r d e . Pet V UI0I6 da! m s t l , fln* t I M tres de U m a t i n k d a ,

v B · i · l c ne» fr.ael.

Sant» 4«i du B e n t B a m c n d e P e B j r a í c r t , o f

I R u t a da d a m à : S a n f » A p o l n a r , b. B a d i . to.. L l n c i » . pvra. v M a z i m i l i * , m. è Q u a r a n t a horaa : i t \ a y c o n u u ú a a 4 l a P a r r o q n i a m a j o r de S a n t a Agoa . -—e azpoea à d o i ^ o a r l » i de « n v t da) roatt y uf ro»a « a 4 doa i n a r 1 . <la ai» Ha l a ta'^»- r>Mni4 a c a b a n 4 ta mata ix* Iglaula.

O o r t do K a i l a : A v a r » e f a l a v i i l t a * Noet>a S e n y o r a de la F n a t de l a * * l a t . en M l n i m · a , 6 en I R a n * H p i n t . ••em4 A N o s r r a S e n > o i a d- l a • o n c e , o>4i en Nact. F r a n o i a c o , i en S a n t a O i a r a , d *n l a | E n ' e n t a n s a l E n u a n x a . A e. ea Jg e»ia R n í a n x o ) , prer f l eg iada .

T.i B l a o a d ' a v a r : I n f r a o o t a t a dole R e y » y S a n t K a m o a . o l n r b l a m · h . - L » de dem4: S a n t Apo-: l l n a r .

Observatori meteoraíógish de ia Univartitat.—0." E. Lozano.— f janer .

« e n a «• • b · a r r a · t ò : • m a » ' " da l a t » » d e . — « a i * » • « » • * O y «1 B I T V O tel mmrt M 0 9 0 TS8 «0. - » · » p o r a » B r a · i KfixSma ïrt 7 aol: 1S-9 o m b r a . M í n i m a : rafl . i l'B. ( 8 o m b r a - — T a » t ip*: 7 fl: 11 8 - P l u j a an * 6 h o r a a : O'OO m m — A y ^ m a a v a p o r a A a a a M b o r a a : l ' t ( ; 0'7K mrmmm « a b k B l t a t : 7 1 » 60 0 . — T a n t a : n i r a n " ! » N N O . ; V e l o c i t a t per 1": 0 0. t ' C - « a t a l * c í a a l : XOTOIÒ»; C n -b e r t ; - a * T o l j : Olaaaa: F a r . d i lema; Carn n a v . O a f M t a t i 0 6 l ' O . — O b · · r w a · l d n a p a r t i o a l a r a ; V a r i .

<a « a l S o l . 7 h. ItS m .—Poata . 4 • i : m. L l u n a n o v a . .10 h.68 m - ; 10 h . 68 i

RAMON GALERA ï MAS iHA MORT!

(A. C . S.) Sa sfligida viuda donya E'oisa PlanaB, fills donya Coneuelo, don

Ramon, don Joan, don Daniel y donya E'oiaa, fills poHti'·hs don Au'oni Grimalt y donya Dolors Inern, nets, germans y cunyats (nresants y an-sents). nebots, cusíns y las senyoretas donya Carme Garcia 3' danya Agna Ferrer, fan apsaber d sos amichs y coneguts tan sensible r é H u a y els pregan se serveixin ass i s t i r à la casa mortuòria, carrer de !a Frene-rfa, número 1, tercer pis, segona porta, avny, diumenge, & dos quarts d'onze dol mati, pera acompanyar el cadavre i la parròquia de Sant Just y d'alií al Cementiri del Est.

No's convida particularment.

t Don Joaquim Arumi y Gironès

Ha mort aquest matí ( E . P. D.)

Sos afligits fills Joaquim y Llufs, filla polítira Rosa Iglesias, nets, germana (ausent), nebots, cusios y demés parents tenen el eentiment d© participar & sos nmichs y coneguts tan sensible pirdna y pregan se ser­veixin assistir al enterro qno's verificarà avuy, diumenge, i las tres de la tarde, pera acompanyar el cadàvre deada la caaa mortuòria, carrer Major de Gracia, número 54, k l 'igiesia parroquial y d'allí al Cementiri Nou.

No'« convida particularment.

Plassa de Catalunya, 14 Teléfono, 397

J. MARSÀ HS ROF, — Valors y cnpóns R a m b l a de O&n&iet&a, 9

i i . • .i i • i — *

Malaitfaa de la pell y dels OFRUIIB geni-tals. Consultí, de 11 à 1 y ' l i 5 & 7, Ple

Diias^p^gps Codorniu (emanintlo en tots els Colmados, Fondas y Restaurants

l _ I f f S u J a D Z M M M m esi eciali^lu au l.va malalnasde saranmW/o, nu« • H » H l l í e r l C a S O p y o r e » ^ . PlassaSta.Agna, 8bis, I . 0 . d e 3 à 5 .

f** t t Mti J f c tffc fflT^t 0Í\ f U l

« OH (KklllnmàmltmkmmíWt

E X T R A - F I V E R G E E l m é s h i g í é n í c h . — Espec i a l p e r a t a u l a

'ENTRO FINANCIERO Vegin l'anunci àquarta plana

INSTRUCCIONS SISTEMA "MONIER" DE CIMENT Y FERRO

C L A U D I D U R A N a o o l a t a t en o o m a a d t t a )

Aqnostas oonstrncciòns que p e r sa duració, lleugeresa é impermeabilitat no tenen fival, s e reeomauan, molt esfecialment als senyors enginyers y fabricants, per» subs-t-í * ~: _ _ L . _ a a f f_ 1 _.. 1 , À *t .1 si -líaiii nl«->m A f a t · t · i \ «.vt r-nr- / l ïwAi·caa a n i t .

RONDA SAN1 ANTONI, 9 Teld lono on lo d e í p e i g , n ú m o r o 1*8

y en lo» taltere. n n m e r o 8803

de las poblacions y pera rogar lo» camps, empleantse ab èxit cada dia s à i i t o i o r aquest Bisiema, en c&nonadas de gran diAmetre ab diferentas presións, pera condaocióus y oa-aalincións d'aygnaF.

Constitcr-ix una especialitat de la etsa, la «-oD-tricció de aafreigs transportablea, aanyeras, aygüeras, serpantíns, etc., molt económicha y forts.

Lo qu'ha de ser, s e r à

En els partits purament pelitichs, te­nen certament grossa importància las divisións intestinas, qnalsevulga que sigui'l carécter de f a aparició y moltss vegadas, ab tot y la desproporció dels elements que disenteixen. Son agrnpa-cións, que tendeixen i la realieació de fins, aixís els personals y utilitaris, com els d'ordre general y més elevat, qu» sols poden realisarse per medi de la po­ssessió del poder; y es clar que aquesta exigeix una unitat en la direcció y en la marxa, que ba d© faltar fnrsosament à un partit púb'icament dividi t , 6 quins elements perraaneixen massa d e R l l i g a t s , fins baix una aparioncia d'unitat; a i x Í H rebé un cop fort el partit conservador d'en CAnovas, al separàrseli «-n Silvela; y ' l rebé ' l fnsionista d'en Sagasta, ab la dissidència d'en Oamazo, malgrat las cauràs aparents de s a cayguda.

Mes no saccebeix lo mateix ab els grans moviments socials, del caràcter dol catalanista, en lo que cercas ( ' ivi-sións, si sempre sensib es, han de tenir molt poca influencia e n el pervindre de la nostra causa. Po Ien pensarne lo que'n vulguin els que massa acostumats als motlles dels antichs partits de bona fó no sàpigan concebir com possible una acció política y social sense quefaturss, ó sense autoritats personals constant­ment constitnhidas; poden adormirso en la nova satisfactòria ignorància del pe­r i l l e's pollticba y periodistas de Madrid que douan per mort al catalanisme, per haver arribat fins à ells, gra^ias à mes­quineses d'éniraa deplorables, rumors confosos de lo que dintre d'ell h i passa: poden fer rialletas d'una alegria que no senten perquè ho venhen d'aprop, els cacichs de p»r aquí, animant als seus, ensenyàntlos'hi í'espectàcle dels que'Is amenassavan ab acabar son aborrit reg­nat. N i ho han de témer els amichs, ni poden alegrarse'n els contraris; lo que ha de ser serà, no cal que ho duptin.

Prescindim de que la divisió ac­tual té quelcom de st-lecció en que à un costat s'hi han aplegat els esperita po­sitius, els catalanistes per amor à Cata­lunya, com à rica entitat nacional, ple­na d'elements de vida, quin desenrotllo constant l'ha de portar à la expansió cada vegada més potent de tot son ser: y al altre, moltas énimas decadents, tots ela esperits negatius, tots els cataiania-taa per repulsió à lo existent, à lo orga-nisat, à lo actual, en part per lo dolent que es, pero en major part, so's per esserho; pero fins prescindint de que aquesta selecció, no pot fer massa mal al catalanisme que queda viu y afirma­tiu , un moviment tant fondo, un movi­ment integral com ea el nostre, un mo­viment que ara ha arribat ja à penetrar en lo íntim de l'ànima catalana, es ma­ssa gran y elevat, pera poguer ressen-tirae de miseriaa de partid-ta, ni de dea-crédit d'organismes, que fina en las me-llors condiuións possibles tot lo més h a -vian de pogner servir pera campanyes merament politicas; y que fina en aquest concepte, com la experiència demostra­rà, son perfecta y fàcilment austitnhi-bles.

No, el catalanisme fà sa via, y la farà cada dia més, perquè no's tracta sola­ment d'un grnpo organisat que marxa directament cap à una conquista polftí· ca, sinó del moviment de tot un poble, qne recobra la conciencia de B o n valer, y ab la major perfecció de ea vida inte-lectnal y econòmica arriba al desitg ca­si instintiu, < la necessitat poderosa y avassalladora, per dirho aixis, da que so l i reconeguin ela medis de i orfeccio-n a r l a encara més.

Y tot aixó no ha paa da dependir d'una associació determinada, ni mo­nes d'una colla qu'exprensament se l l i ­gui ab pensaments tancats. L'obra d'un poble qun renaix, ea massa grossa pera que la puguin deturar, à lo men"8 per gayre temps, envejas d'impotents, ni entrebanchs d'esperits de botigneta. L'empenta està donada: l'aló sanitós de vida catalana se respira ja per tot arreu: y mentrea à las nostras ciutats y à las nostras montanyas h i arribin diàriament milers y milers de fnllas catalamatas. y t o t s els centres de cultura y do vida econòmica de totas las pob'acions de Catalunya se vagin animant ab l'aspira ció al regoneixement de la personalitat d'aquesta, y de cap à cap de la terra cata'ana se viiroriei l 'esprit català y s'a-lenti l'esperansa d'uoa nova vida inflo* bida per aquest on tots els ordres, n o

n'hi ha pas cap de perill de qne'l cata­lanisme s'aturi.

Anirà opdavant, pesi à qui pesi, ja poden dir lo que vulguin els seus ene-michs de sempre y els seus enemicha in-coBsuients de darrera hora.

JOHN.

AL DIA Qne si dimite,

que si no dimite... f;Sabon d'aquella broma da que parla-

vam l'altre dia, sobre si farian ó no fa-rian ja ara, drsseguida, els ministres, els pressupostos de l'any que vé?Doncha tantost que no'n prové una gran desgra­cia. Nada menns ou'en Villaverde ens anava à dimitir. jQnó vol dir, auava? Qne va dimitir y tot. Y , com que té aquf-U caràcter tant prompte, està clar, ho va fer també ab ra ràc te r irrevocable.

Peró s'hi van posar, no sé si bonàs, peró si altas personaa, y, com sempre qne no's tracta de gent de sota, el ca­ràcter d'en Villaverde'd va descara^te-riaar, y va revocar l'irrevocabilitat d'a­quella dimissió. Total: que'l ansto ja ningú'ns el quifa; peró^qu'encara es mi-nis're en Villaverde.

Més, no sé no, com s 'arreglarà aquest tinglado al cap d'avall Perquè ell lo qne vol de totas maneraa es tenir para Mnyo els Pressupostos del any que vé. Y com que'Is sens companya l i van dir que fins qu'pstigan Uestoselsd'engnany, no'n volen saber res dels altres, ell s'erapenyava en forsar la màquina par­lamentaria à f i de l'or aprobar à corre-cuytH els PreHSiipostos que ara's discu­teixen, ape'ant à sestaons dobles y à to­ta mena d'eatropicis; peró va venir en Silvela y l i va parar els peus, dihentl:: —Peró, t1né farém, sant cristià, ai no tenim prou trepa de diputats ys-^nadora pera fer tant el maco? ^Y que no ho vens, brneyt del cabàs, que fins la poca que tenim encara se'ns eaqnitlla dis-i-muladament cap à n 'enTetnàn, perque's pensa que dintre'l poch temps serà ' í sol que wirfg calienta?

— Jiueno—HtiUk'] del Pozo Rubio, tot enCutismat:—Doncha, si no tinch ela Pressu' ostos del any qne vé, para Ma-j/o, jo dimilo.

— jSanta Bàrbara beneyta! jY qué vols qne t 'hi fassi jo, ai en Dato va te­nir la mala mà de i'eruos sortir una ma-joria tan poca solta! Bueno, bueno ^Tn dimites, eh? Donchs jo també dimito A veure com n'eixirém.

Y es al'avoras qne va aentirse una veu de lo alto que doya: et in terra pax homínibua, de bona... ó mala gana: per­què aixis convé ara com ara à laa altu-ras. Y to t seguit van córrer à n'en Dato, quVs l'home de las fórmnlas, per» que busqués la necessària. Y en Dato l'ha trobada. No sé si en Silvela dirà també qn'es à la inglesa com va dir d'aquella votació del número 100, pero de que es la necessària, no hi ha que dubtarne: en Villaverde s'hi ha trobat tan be, que ja no dimife.

La fórmula es la següent: Arribarém à BO de janer com podrém,

à empentaa y rodolons; y venrém ai en aqoeat temps se'n troba nn'altra de fór­mula pera que laa minori'ns deixin pa­ssar ela Pressupostos d'enguany.

Que'Is deixan passar; doncha allavo-ras tanqném laa Corta; y & treballar tothom de fort y de ferm pera satiafó'l capritxo d'en Villaverde de tenir els dit-xosos Pressupostos del any qne ve ^" i r t Jíoyo. Tant se val que aigan aixis com aixAs; 1» qüestió es qne estigsn para Mayo; y si surten ab barbes serén de San Antón, y ai no, de ia Purif ima Con-eepr.ión.

Que las minoriaa no deixan passar el 30 da janer els Prossupostos d'enguany; donchs allavoras—diu en Silvela,—tam­bé tanqném laa Corts, y també doaém gust à n'en Villaverde preparantli para M'iyn la seva mona del any que ve.

—Sí, pnro ^y la mona d'enguany?— saltà en Villaverde.

—Ens passarém sense. Ena menjarem la del any passat.

—jAlto! No hi paaso de cap manera. Jo també vul l la mona d'enguany. D i ­mito, dimito, dimito.

—Buenn, home, no t'exaltis. Ja d m t -/írrtí el 30 de janer, ai per caa. Y alla­voras, at tant t 'h i empenyas, tú dimiUs, y jo dimito y todos din-itimos Diantre d'home: apmpre diwite, sempre dimite, y may acaba de d imi t i r .

E . S.

LA C A R I C A T U R A A L ESTRANGER

L a qüestió del Transvaal

TRANSVAW.

E n Jonh Bu l l : Ma, noy, qnin tall m'en duré!

IB mateix John B u l l : Rediaatre! Quin patatrach!

Totas las cosas tenen dos aspectes (Del periódich alemany Detcahne Jahcob).

La g u e r r a del T r a n s v a a l

Fa una pila do dias, desde la desfeta del general Buller, qua uo ' na ba vingut dol teatre de la gUcra cap noticia pre­cisa, intereseant, d'aquel'aa qn'influei-xen decissivament en el curs d'una cam­panya.

A l volguer esbrinar, donchs, la situa­ció actual de la guerra, hem d'aventu-rarnoa al terreno de laa suposicióus.

Es de creure que'Is generals Gatacre, Methuen y Bullnr, després d ' i s ser auc-cessivameut derrotats y de v r u i e o o n M -derab'emeut miuvaJas las sbvaefoisas tant moral com materialment y crescut el número y l'em enta de's suud eue-miebs. abans de somniar en pendre una revenj* perillosíogima, a'haifin preocu­pat do mantenirsa à la defensiva, re-fantae del descalabro aofert y esperant que una eircunetancia fo.-tnit» ó i 'arr i -bada de nous reforsos ela posés eu con-dicióna d'avemurar un atach ab proba­bilitats d'éxit.

E's generals Gatacre y Methuen. ja

evitar una rendició que à n'ell l i aeri» imputada.

Ea quant al aWment dels holandesos del Cap contra Inglaterra, sembl» qne no es tant important com aemb.ava »1 primer moment.

A la part Nort, »11à ahont ha» entrat laa fortas boers, l'alsamant es g»ner»l , peró en lo restant de la colònia, té u n » importància molt relativa. Creyém nos­altres que aixó a'eaplica per la situació predominant que ocupan en la política interior del Cap ela holaadesoa, quina no s 'exposaràn, fins que sigoi molt assegurada la victorià del eeus germans del Transtaal y d'Orange, à nua aven­tura que'Is h i podria costar molt cara.

De Colesberg, per ara no hi ha rea de definitiu. Cada dia hi ha als voltants de aquesta població topamenta entre laa foraas borrs y las tropas del general French. Creyém nosaltres que no serà de gran interéa, ni de gran importàn­cia, lo que ocorri en aqneat lloch. A nostre entendre, las operacions del ge­neral French no tenen altre objecte qne distreure las foraaa boera que rodtjan à

per no aer molt groaaas las forsas à laa { Ladysmith pera millor preparar la em-aevas ordres, ja per trobarso voltats de | bestida del general Buller. enemicha ó ja, en f i , perquè las plaasas do Maft king y Kimberley que anavan à llibertar, ae troban encara en situació de resiatir el aiti per nna temporada, a'hi han mantingut per complert à la de-fenaiva y aembla que per ara no tenen intenta de rambiar d'actitnt.

La situació del general Buller ea molt diferenta. Al aer derrotat, ho fou per un enemich molt inferior en número y sols la aev» derrota s'explica per la temeri­tat de la acció à qne a'aventnrà, fent atravesaar à laa sovas tropas et rin Tn-gela à ooa descobert, estant la vora oposada coberta d'enemKhs. Laa oeneu-raa de la prempsa y dels militars ingle-aos han sigut gen'-rala envers el gene­ral Buller, y l'eovio dels generala Ro borts y Kritchener para posarso al da- I

t de l'exércit d'operar.ióna, ha sigut '

A tall do rondalla

una bofetada pel generalíssim. Por aixó, y perquè la plasaa de La­

dysmith està en una aituació per demés apnrada, sembla qne'l general Dnller vol intentar un eafora snprém abans de l'arribada dels generala ala qui ha d'en-tregar la quefatura del exèrcit ingléa de l 'Àfrica austral. H i ha noticies con-oretas oue permeten afirmar qne'l gene­ral Puller disposa avuv d'un cos d'exèr­cit de prop de 30,000 homes, y es de creure qu'entém en v ig i l i aa d 'una acc ió importantissima en que'l generalíssim atacarà al núcleo méa fort del exèrcit boer, al oue té s i t iada la plassa de La-dyami th , à f i d 'ebtenir n o » v i c t o r i à qne el reivindiqui davant del seu país y de

En Zidro y la Carmeta eran promeaoa desde que varen n à i x e r , p e r q u è j a ' l a bavian promès ela seus pares; y lo m é a estrany ea que, contra lo qne sol aucce-hir en aqueta casos, elis dos s'estima­ven de debo. Sinó que de tant en t » n t renyian, y pels dias que va passar l o quy ara C B n f a r é havian renyit de f o r t perquè aemblava qn'en Zidro tenia 1» tnurrífi y no s'volia abaixar.

- I EB termes qu% la Carmeta va p e r d r à • i la gana, no anava à jugar, y aemb'.ava

que estès tocada.

L'avi'n eabia un n i u de totas laa co-aaa, y com que coneixia al b o r d e g à a y aabia qne ab un perdicot qne l i féa no entrenria rea perqce era toaeudot y no volia esaer ell à humiliaràs, va penaar qne lo millor era t i r à l s h i nua i n d i r e o t » , encara qne per un dia la q u i t x a l l a a ' b » -g u è a de quedar aenae rondal la , y aanae entendre res do lo que'a va proposar contar aquell veapre.

Y de fet, quan va veni r l ' ho ra de tor­nar de la feyna'la mossos, y de » c o k l » r -ae 1» gent m e n n d » al vol tant d» I» ))ar esperant la de d i r ei rosar i , q a ' e r » to t justament quan en Z id ro passava l'esto* na al l í y no se n'anava à casa aev» fia* que I» gent de l mas a* posava à sopar, l ' a v i observant que ' l bo rdegàa y 1» bor -

d e g a s M e r » n l ' u n à n n r e c ó y l ' a l t r e al a l t r e de la cnyna , senyal qu 'encare te-n i a n «1 futr is , y » d i r entra e l l ma te ix :

j J o ' t famet! J a ho a c a b a r é j e a i x ó ! x d e s p r é s d» d i r que aquel l vespre no

c o n t a r i a eap ronda l l a , sinó nn fet que v a passar i uo seu company qnan e l l era f a d r í , s i fa no f a , va contar lo se­g ü e n t :

• * —Donchs v e u » a q u i qne... —Això es nna rondalla! va sal tar u n

g e g a n t de sia anys que pnjava u n pam y m i t g de t e r r a .

— M u i x o n i , d i c h ! B ó ! . . . E l gegant p l e g à ' i s brassos depressa

sobra'ls genolls, h i a c o t à la barba y va quedar mirant a l a v i , tot escorregut.

— Veosaquf qn'era un xicot qn 'havia e s a m o r a t à nna noyay nosabiacom ferho p e r a desanamorarla; & vegades l i sem­b lava que s 'hi volia casar; després pen­sava : q u é diatxu$l no n'estich pas ena­m o r a t , es per tota la vida! No, no pot s e r ! » Es qne l i feya compassió y no te­n i a va lor pera desenganyaria; alguna vegada s'ho hav ia proposat, y al trobar­à s davan t d 'e l la , no t en ia b r a h ó ; va i ja : que no t robava paraulas per d i r l i <no-y a , j o no t'estimo; tu t'ho pensaves? j o t a m b é , p e r ó tots dos anavan errats, parqne ara coneoh que no n'estich ant-m o r a í de t u . » B é doncbs, qné faràs ca­b é s ? Després de rumiarho molt, se va decantar pel cantó de tots els oovarts: tocar el dos y no dir nn piu.

Y corre que correràs mon, buscant una mossa que Vanimorts, y en Uoch la t robava . Prou ne veya de totas las mi­des y de totas las menas, pero cap l i fe­y a perdre ' l senderi. De vegadas ne tro­bava a lguna que l i semblava més guapa que las altras, y ell pensava: aquesta, aquesta si que mThi farà caure. [Pero, ca! quan l 'havia comensat de tractar la trobava ó presumida, ó orgullosa, ó que no servia per fer res; allavoras el xicot s'eomnrriava ab ell mateix perquè co­n e i x i a que tenia tota la culpa, y pensa­v a : «al menos aquella servia per tot y e r a ben esparviladota; y tampoch era l l e t j a . \Y tan riallera sempre! Me feya riure molt aquella bordegassa...» De copy sobte,s'empipava ell mateix de re-cordaraen tant, y deya: €;Bah, bah! |Àném per nn altra!» Y'n buscava nn'ai-t r a . A i x i s va pacsar anys, festejant sempre y beneytejant d'alló més . Va a r r i b a r à punt de casarse y tot, peró se en va desdir perquè al últim va entendre que la seva dona (vul l dir laque ho hau­r ia s ign t ) no estavà enamorada d'ell y • ' h i casava no més pels quartes... y fins v a v é u r e que ell tampoch estava enamo­r a t d 'e l la y qne s 'hi hauria casat... per oaiarse.

Com ja estava cansat de tant fer el babau, aborrit, avergonyit y cansat de tot, va determinar tornarsen al poble y veure si taquella» encare'l volia, perquè llavors comprengué que la dona que'es mes hermosa sense hermosura y la que's f a estimar més sense estarne enamorat, es aquella la que'na estima.

y de fet, se'n va anar de aretal po­ble y va demanar perdó à n'aquella que no s'havia volgut casar may perquè no m é s el volia à n'ell , y que'l va perdo­nar .

y veyent lo molt que havia hagut de sofrir en tants anys d'oblit, l i vingué u n gian arrepentiment, que's convertí en admiració al amor d'ella y després d'ella mateixa, y acabà per enamorar-sen.. . y per dir ell mateix que havia si­gut un bèstia de no estarne de bon prin­c ip i .

Y acabat, amén Jesús . . .

Tota la quitxalla dormia menos el ge­g a n t ile sia anys que s'alsà tot contrariat allargant el emorricot» y diguent:

—No m'ha pas agradat. L ' a v i riguent, l i digué: —Ja ho sabia, br ival l , que no t'agra­

daria! Y per aconsolarlo se t ragué de la but­

xaca del gech un grapat de pansaa... Fora de la cuya, la Carmeta escometé

à n'en Zidro, y buacantli'l cos l i digué: — H o veus? £11, fent encara'l bot, l i va dir: — y qne't pensas que son veritat to­

tas las rondalles que conta l'avi? Se las empeaca!...

E l l a va quedar tota confosa y respos-tejà:

— O h ! tu ja ho dius! — Y un'altra cosa: que jo no soch

com el quo deys l ' av i ; perquè jo t 'esti­m o : es à d i r ! abans de renyir!

—jEmbuHtero!... Callaren una estona, y ell, enrajolant-

ae nn xich, digué: — Bé, fem las paus per aixó.—Y fent

mor ros encara, afegí :—Si vols ey! — Sí, home, s í , per mi sí. Mal geniot!

Fer q u é t ' h i enfadaa ab mí aixís? eh? digaa . Per qué?

— A u , au; no comenséra. Fem las paus y t ' h a acabat.

—Fem las paus, donchs!... Y l ' h i donà uu pessich; eaclafi una

g r a n riallada y arrencà à corre. Y las paus varen quedar fetaa.

Y d 'ensà d'aquell dia, m quant d rondalhis, lo qu'es per la Carmeta, nin­g ú ' n aabia com l ' av i de casa, de con-t a rne !

F. GIRBAL JAUME.

P e r i ó d i c h s o f i c i a l s

Gaetía de Madrid del dia 4 : Planiillas de personal y asignacions de

material del nou pressupost de Governació. —R. O. disposant qne'ls havers de Cla-

SMS pasMvas civils y militars se sati-fa-•ein en la provincià abont resideixin els internasate.

— Resolucions sobre grandesas y títols del regne.

Boletin Oficial del dia 6: Kl Districte miner avisa qae'l dia 12 y

16 del actual se procedirà respectivament à la demarcació de las min as de carbó «Car­me», à Sant Sadurní de Noya y de plom «Sant Pere» à Sarrià.

—Avis de l'Administració d'Hisenda so­bro'l «Timbre del Estat».

—Circular de la Secció de Propietaris y Drets del Estat de la Delegació d'Hisenda.

—Anunci de segona -nbasta de la corba­ta «Stffano G.».

—Estat de fondos de la Junta del Port de Barcelona en el mes d'octubre.

Lo dels alcohols Aquests dias y ab motiu de las inicia­

tives del gremi de fabricants de licors y anissata, ae han renuit al Foment del Treball Nacional alguns industrials y ' l diputat per Vilanova don Joan Ferrer, à fí de qne al discutirse al Congrés el projecte de lley d'alcohols se presentin esmenes que'l modifíijnin y fassin pos­sible la vida industrial deia deatiladora de lioora.

Ignoranta els ministres d'Hisenda de Espanya, de las condicions de treball de l ' in iustria, ab una erudició de rdvista y ab ganas de recaudar lo més possible, matan la gallina dels ous d'or, matan la proiucció, y per comptes d'aumentar la recaudació per rahó dels auments eon-tributius els disminuheix per ésser im­possible en aytals condiciona la produc­ció d'alcohola.

LA VEO DE CATALUXYA amatent aem-pre à defensar els interesaoa de nostra terra va publicar en son dia, poch des­prés de la publicació dels Pressupostos d'en Villaverde, el concepte que l i me-reixía ' l projecte de lley d'alcohols, con­cepte quo coincideix absolutament ab lo manifestat ara en la circular publicada pel gremi de fabricants do licors. De-yam allavors: «Des le 1888 ha mort la indústria del esperits, pera donar vida al contrabando. Els destiladors que con­taven la llenya gastada y s'esmeravan en la fínura y houquet dels esperits, pe­ra guanyar una ó duas pessetes per hec-tólitre sobre las tres que guanyaven els altres, han passat à la historia.»

«Avny guanya més, no el millor iu -dustrial, sino el millor contrabandista. Estima en Villaverde en 500,000 hectó-litres la producció d'esperit d'Espanya qne en ela cinch últims anys devent pa­gar 37 45 pessetas per hectólitre, han pagat sols 4 pessetas, contant el prome-di de recaudació en dos milións. Las 33'4.ò peisetas restants son el benefici del recaudador y del destilador contra­bandista. (jQui t indrà , donchs, empenyo en treballar be pera afinar una pesseta, si ' l negoci gras ea la bona inteligencia ab ela empleats?»

«Pera fer una fortuna ab la destila-ció, ae neceasita avny no tenir bens via-tos pera evitar l'embarch, tenir aoltura, com noatres polítichs, en fer componen-das, i n xich de relacióna pera fer la por ala empleats y nn gran despreci, tal volta merescut, pera las lleys d'Espa­nya. »

Aixó deyam al parlar de la lley d'al-eohols; ela recarrechs que gravan la de licor, son senzillament impracticables. A Madrid creyém faràn poch cas de laa jnstiticadíssimas queixas dels fabri­cants, els qui vulgas ó no, t indràn de convencars que pera sa prosperitat y pera que se'ls fassi justicia, es precís que Catalunya sia lliure pera adminis-trarse.

A ' l a Renaixensa '7 Ab fondíssima pena rompém el propò­

sit cue haviatn fet de no contestar laa insinuacions malévolas, que diàriament desde que surt LA VEU DE CATALÜNTA, vé estampant L a Renaixensa. Haviatn cregut tios ara que al capdevall el pa-triotismc'a sobreposaria à las passions baixas, y que'l sacrifici del nostre amor propi evitaria lo que avny es ja inevita­ble.

El nostre silenci no ha servit de rea, y las grosserías calumnioses han tras­passat els límits que permet el decoro de la prempsa y la dignitat de lo que hauria de ser una professió noble y hon­rada.

F i temps, desde que LA VEU DE CA-TAi.i.SYA BO convertí en d iar i , qn'han desaparescut pera, L a Renaixensa tots els enemichs forasters. E l diari que fina alasheraa havia defensat lo mateix qne defensém nosaltres, per aquest fet tant insignificant ha vist cambiar els ideals, cambiar els procediments y cambiar fina laa pràcticas lleals y de bona educaci» necessàries en la vida.

Y las mateixas armas que tantas ve­gades reprovà, que no ha nsat may con­tra'ls enemichs de Catalunya, las nsa contra sos companys d'abir, contra ela qne anysseguitala redactaren, per amor à la terra, «ontra ela qne més d'una ve­gada ab son treball y ab sos diners pr i ­varen de que desapareixéa l'unich diari eacrit en català de Barcelona.

L a Renaixensa, y principalment don Pere Aldavert y don Àngel Guimerà, per pròpia esperiencia han de saber quant amarga es la calumnia que més d'una vegada l'han vista dintre mateix

de casa en laa formaa m é s repngnanta y baixas, y de laa quals las ha defensat m é s d'una vegada t a m b é nostra ma te ixa ploma.

Per aquest c a m í t r o b a r í e m armas de t r e t segur, qne f a r í a n mal , t r o b a r í e m falsetata y meotidaa qne semblar ien ve­r i t a t s , pe ró peraqueixoa v ia ranys fango-sos no h i hem anat n i h i a n i r é m noaal-tr.-s.

E l c o n f l i c t e o b r e r de G r a n o l l e r s

Gravetat del conflicte Granollers, 6 de janer 1900.

Confirmém quant hem d i t per tele-gramaa.

El conflicte surgit entre amos y tre­balladors ea grave, gravíasim. Laa au­toritats d'aquí no'l reaoldràn paa, ab tot y la sensatesa qn'an general domina en­tre els obrers de la localitat.

E l pà Una de las qüestiona qne mes preocu­

pen es la falta de pà. Ela forners no han pastat desde d'jous à la ni t . L ' A l ­calde ha enviat à buscar pà à Barcelona y quan el tren el porta, han d'anar nn piquet de cavalleria del esquadró d'aquí y algunes parellaa de la Guardia c iv i l , à custodiarlo.

Se despatxa al quartel y à la Casa de la vila.

Alguna grupoa han privat l'entrada de pà qne duyan alguna carruatges de pobles vehins.

E l gas Porta també mols enrenou la qüestió

de l'illuminació pública. La fàbrica de gas ha d'estar molt vigilada. Desde dos diaa hi treballen soldats. Els fanals e's encenen y apagan empleats del Ajunta­ment. Oap à Barcelona

Oran manifestació Cridats pel Governador c iv i l , han

marxat avny cap à Barcelona una Co­missió composta d'obrers y l 'Alcalde, que s'han de reunir ab alguns fabricants que ja son à ciutat. Han sortit al treu de las deu, apleguntse à la estació mol­ta forsa armada y policia, vejentshi molta númeroa de la policia de Barce­lona.

En aortint de la estació els obrera han organisat una manifestació pacífica, re­corrent alguna carrera.

Despréa la comitiva s'ha d i r i g i t à la plassa de las Ollas, ahont h i ha el Cen­tre Obrer. Desde'l balcó de la societat l'obrer Jacaa, teixidor ha recomanat ala grupoa qim'a diaolguessin, convidant al mateix temps à assistir al enterro d'un obrer qne devia verificarse à la tarde.

ün enterro A laa trea de la tarde, s'ha verificat

l'enterro segona el r i tual de l'igleaia, del obrer Agustí Umbert, que ha mort de malaltia natural. H i ha aaaiatit gran-díssim número d'obrers, sense que's promogués el mes petit desordre.

üna arenga En aortint del enterro, a'han d i r ig i t

laa maasas & la plassa de laa Ollaa. Deado'l Centre Obrer, ha fet una aren­ga l'obrer Manel Delgado, de Sant Mar­t i de Provenaals, el qui ha recomenat la unió de tota y l 'ordre. En Delgado ha parlat en caatellà.

Seguidament l'obrer Jacas, ha dema­nat que'a diaolgués la manifestació, anunciant que quant arribarien las co­missions de Manlleu y Barcelona, do­narien compte del resultat de sas ges­tions.

Comentaris Algunaa Societata rocreativaa que te­

níeu anunciada funció per avuy, l 'han suspesa, perquè l 'únich que preocupa à tothom cs el conflicte pendent.

Sa fan graves acusacions contra l ' A l ­calde.

Se tracta de demanarli la dimissió. Corresponsal.

N o t i c i a s r e l i g i o s a s Parròquia de la Concepció.—Diumenge

à las vnyt, missa de Comunió general del Apostolat de l'oració sb plàtica preparatò­ria pel Rvnt. senyor Rector. Durant la mi­ssa de las nou, se practicaran ela exercicis on honor el Sagrat Cor de Jesúa estant Noa-tramo patent fins à després del Ofici que à las deu Cantarà la Reverent Comunitat. Per la tarde, à las tres, ensenyansa de la Doctrina cristiana, à las sis. Rosari, ora­ció mental y visita al Santíssim Sagra­ment.

Parròquia de Sant -dí/utffi.—Cada dia ae festa se colobraran missas puntualment cada mitja hora desde las sis à dos quarts d'una.

Parròquia del P i . — Diumenge, à nn quart dn cinch del mati, primera miasa, à las cinch altra missa y després mi&sas ca­da aiitja hora fins à fas dotze inclnsin. A un quart de den. Conventual per la Comn-ir tat, predicant sobre l'Evangeli del dia'l K -nt. senyor Rector. Després de la missa de dotze, reso del Trisagi Marià al altar de costum.

De dos quarts de quatre à dos quarts de cinch de la tarde, ensenyansa de la Doctri­na. A dos quarts de sis. Rosari de la Verge deia Desamparats. A las sis Novenari dels Santa Reys, Rosari cantat y sermó, aca bant ab adoració del Nen Jesús.

Parruquia de Sant Jaume.—Diumenge, à dos quarta de set, missa parroquial ab plàtica pol Rvnt. senyor Rector. A las deu missa Conventual per la Comunitat,de tres à quatre de la tarde, ensenyansa de la Doc

trina. A las sis, funció dedica à Sant Ray-mond de Penyafor, ab Rosari cantat y ex­plicació de Misteris pel Rvnt. Mossèn Jo-seph Martinet, pel mateix orador y adora­ció del Nen Jesús .

Par ròquia dels Sants Just y Pastor — Diumenge, à las sis, missa parroquial ab plàtica pel Rvnt. senyor Rector y à las deu cant de la Conventual per la Comunitat.

lijlesia del Honsuccés.— Diumenge, els amants de Jesús Sagramental celebraràn missa de Comunió ab plàtica, pel Reverent Mossèn Sainz de Robles.

Bareoiona Coincidint ab la resolució adoptada pel

ministre de la Governació y aprovada en Consell respecte à fixar una hora oficial, no ab arreglo al meridià de Madrid, sino al inglés de Greonwich, telegrafien de Pa­ris qne l'observatori d'aquella capital ha acordat que'l dia civil no's divideixi en dnas parts de dotze horas cada una com se fa ara.

En els qnadi-os qne publica 1' «Anuari de Longituts», els días comensan à mitja nit y las horas se compten seguides fins à24.

Aquesta innovació'a farà en la conve­niència de facilitar las relacions entre di­ferents pobles.

Com haviíim anunciat, ahir va comen-sarse à la Exposició d'Avicultura el certa­men de gosses que deu acabarse avuy à la ona.

Durant tot el matí, el local del Jardí Es­panyol va venres molt concorregut, sent extraordinària l'animació, principalment al celebrarse'l conenrs de «fox terriers».

A las onze hi varen arudir comissións especials del Institnt Àgrícol de Sant Isà dro, de l'Acadsmia de Ciències y de la So­cietat Econòmica d'Amichs de la Instruc­ció, à las que don Salvador Castelló, presi­dent de la societat organisadora, va acom­panyar en la visita, rebent de totas entu- | siàsticas felicitacións.

Àhir tarde, l'Alcalde de Figueras, don .loseph M." Bofill, visità al Orfeó Català en son local.

.Vo cal dir qn'entre nn y altres se recor­daren las emocionants senaacións de la memorable visita del Orfeó Català à la ca­pital ampurdanesa.

El senyor Bofill digué al mestre Millet, que Figueras desitja aclamar novament à tan notabiliasima institució choral, que te la virtut de remoure tan fondament l'espe­rit patri en el cor de tots els catalans.

La Direcció general de lo Contenciós, ha rebutjat nna instància de la Tabacalera, demanant nna resolució aclaratoria à la lley del Timbre, declarant que, als efectes de la mateixa, totas las societats que's de­diquis al i.omers y s'annncihin com à tals al públich, se troban subjectes à lo prerin gut pels articles 144 y 192 de la esmentada lley y pel 61 del Reglament.

Cumplint l'acort adoptat pel gremi de cambiants de moneda, ahir varen aparei-xe tancats, com à dia de festa, tota els es­tabliments dedicats als negocis de cambi y Bolsa, d'aquesta ciutat.

Al Refugi Casa Bressol del carrer del Hospital, va celebrarshi ahir el dia dels Reys, resultant nna festa expléndida.

A dos quarta d'onze, el capellà de la casa va dir la missa, à la que varen assis­tir, com haviatn anunciat, las senyores y senyoretes de la Junta y las mares de las criatnras que concorren al refugi.

Acabada la cerimònia, va repartirse à uns Í500 nens y nenas nn esmorzar, diri-gintse despréa al jardí, hont se'ls hi varen donar cistellets ab joguines.

Las jogninaa varen ser regalades per las .Tuntaa de senyores y aenyoretas, y els tn-rróns per don Joseph Musté.

La secció de Catequistica de las Confe­rencies de Sant Llnís Gonzaga de Nostra Senyora de Betblem, per disposició del seu reverent director y ecónom de la mateixa parròquia, pera ensouyar degudament el Catecisme, vista la grandària de la parra • quia, desde avuy, diumenge, 7 del corrent, comensarà la ensenyansa de la Doctrina Cristiana à la igleaia de las Religiosas de Maria, carrer do la Universitat (entre Ara­gó y Valencià).

Alguns obrera de la secció de jardineria, estàn podant els arbres de la zona propera à la tanca del jardí de la Universitat, que dona al carrer de la Dipntació.

Davant del carrer de la Universitat, la entrada del jardí resulta molt espayosa, havent^hi construhit à cada costat una ca-ssta pela gaardas.

El Governador civil ha aprovat els esta­tuts dol Sindicat Agrieol del Panadés.

Ahir va caure sense sentits al Passeig de Sant Joan, un home de mitja edat, que va ser conduhit à una farmàcia d'alií prop, hont va veures qu'havia deixat d'existir.

S'han aprovat cel Governador civil , els reglaments de la Concentració republicana y socialista.

Ab motiu de ser ahir el dia dels Rey:, varen estar guarnits ab gallarets els bar-cos grechs qne hi ha al nostre port.

El Governador civil , usant de las facul­tats discresionals qne li dona la suspensió de garanties, ha imposat à LA Vau na CA­TALUNYA, una multa de dosceotas cin­quanta pessetas per l'article titulat Oiser-rarions, publicat en nostres edicions da-rreras.

Durant tot ahir, malgrat la inaegnritet del temps, la ciutat se vegé animada com snoceheix sempre en semblant dia, vogent-se forsa concorreguda al matí la Rambla de las Flors, que prodnhia l'efecte pinto-rosch de totas las festes.

Aixís mateix hi va haver entre la cana-lleta'l moviment de costúm, sobretot en certs carrers, hont semblaven regnar las nenas y els nens, mostrant cofoys las jo­guines qne'ls Reys els hi han dut.

Pels passeigs va estar també extraordi­nari el moviment, presentant nu pintoresch

senvor GuiUrt; Roig, senyor Marti; pare Agustí, senyor Virg i l i ; Alb i , senyor Soler-Capità, Senescal, senyor Fernàndez; Capi! tà segón, Bat«i. senyor Domènech; Capiti tercer, senyor Manso; Saldats, presoners poble.

S'estronaràn quatre decoracions del mes. tre escenójçrafo senyor Soler y Revirosa Aixis mateix la casa Vasallj Malatest» segons fi^urins del dibuixant senyor La', barta, ha confeccionat vestuari nou; y nn& secció d'homes y nens del «Orfeó Català, executarà un coro de l'obra.

—L'«01i dols» pur d'olivas se ven à «L&8 Tinajas», Carme. 13.

aspecte, especialment al Parch, hont van acudir à la tarde numeroaas criatures acompanyadas dels sens pares ó maynade-ras, alegrantho tot ab el sens crits de goig, ab las coloraynas de las joguines que fe yan seguir ab ellas y ab els tochs de las trompetes, els tabals y els esqnellerinchs dels cèrcols y altres inatruments. També's veya en aquella jardins el continuat anar y venir del petits ciclistas, que corrian alegres d'una banda à l'altre, montata on cavalls de màquina y en menudes bicicle­tes.

Desde avuy quedarà oberta al pxiblich à la Coleoció Zoològica del Parch la sala do incubació artificial d'ous de gallinaci as y palmipedas, situada davant la gran gàbia dels micos.

A las 10 se procedirà à la instalació de 200 ous en nna màquina incubadora, siste ma «Philippe» y el reconeixement d'altra de diferent sistema qne funciona ja al es­mentat departament, quina exploració's farà ab l'auxili d'horóscops de diferents sistemes.

Enfeynat l'Ajuntament ab las irregula­ritats descoberta* en l'assnmpto de las ay-guas de Moncada, no fa cas de las jnstas reclamacions dels propietaris y vehins del carrer del Còrners, als qui la Companyia de trauvías de Badalona continua moles­tant y impedint la vialitat com si fos la mestressa del carrer.

Seria de desitjar que'l senyor Alcalde fixés ta seva atenció en aquest assumpte.

Ab verdadera pena hem sapigut la mort dol nostre amien don Ramon Galera y Mas periona distingidíssima y apreciada de tots els que haviam tingut ocasió de dis-frntar de la seva amistat y del seu tracte excelent.

Enviem à la seva família y especialment à la seva desconsolada viuda y als fills, el testimoni del nostre condol, desitjant que Deu tingui al Cel l'ànima del difunt.

Els llums elèctrichs colocats temps en­rera à la part dreta de la Gran Via, fan verdadera llàstima, donchs ni arriban tan sols à produhir uta claror tan intensa com dnrant els primers días de la seva instala­ció.

V aixó qne, degut à las queixas que va fer llavoras la prempsa ab eocaplerta unanimi­tat, va procedirse al cambi dels globoa es-merilats que hi havia per altres de trans­parents ab la intenció de qne'ls arohs vol-tàycha donessin més llum. També's va dir qne s'afegirian tants focos com pals hi ha­via sense, lo qne fins à horas d'ara no s'ha fet, sino qne, pel contrari, cala dia dismi-noheix la intensitat dels qne hi ha, ademés de qne, forsa sovint fins arribeu à véure-ssnn molta de complortament apagats.

Creyém que, per qui correspongui, deu­ria posarae correctiu à consemblants irre­gularitats, que constituheixen un vergo­nyós abús, impropi d'una cinta; culta.

Son moltes las persona^ que, enteradas pels periódichs y'ls socis del Orfeó Català derbrillantissim èxit del concert que's ce-It-brà'l dia de cap d'any en el teatre Lírich, y no haventhi pogut assistir, per ésser l'en­trada J'invitació als socis protectors, han demanat In repetició del esmentat concert, en condicions que permetessin assistirhi als que no son socis,

Pera complaure, donchs, à tants admira­dors del Orfeó Català, diumenge vinent, dia 1-1 del actual, à la tarde, se repetirà'l concert en el teatre Lírich, cantantse'l ma­teix programa, ja qne hi ha gran desitg de sentir las composicions novament estrena­des.

El director de la Maquinista Terrestre y Marítima, senyor Cornet y Mas, ha convi­dat al Governador civil à la inauguració d'un pont construhit per aquella societat à Martorell.

Han sigut nombrats sub delegats de far­màcia à Barcelona'ls doctors Massó Arumí y Gómez del Castillo, à proposta de la Jan ta provincial de Sanitat.

La Banda municipal situada al passeig de Gracia cantonada à la Sranvia, tocarà desde las onze del mati de avuy, _las peaaas següents:

«Marxa militar», Sadurní. «Escenas alsacianas», fantasia. Massa-

net. «El desert», oda, (fragment), David. «Sigurd», obertura, Reyer. «Dinorah», fantasia, Meyerbeer.

Durant el mes de desembre reoaudà l 'Hi ­senda per concepte del impost de Consuma del actual exercici y anteriors, la cantitat de 861.-132 ptas,

Avny tindrà Uoch en els salons de la Joventut Catòlica, la solempne sessió lite rari-mnsical en honor à la Inmacalada, conforme anunciarem.

Ell catedràtich d'aquesta Universitat y president de dita corporació, pronunciarà un discurs saludant al Prelat en nom de la Joventut Catòlica.

EI vis president, don Ramón Albó y M-irtí. llegirà nn treball, y el secretari, don Bartomeu Trias, la Memòria regla­mentaria.

L·legiràn poasías els senvors don Joseph M . " Torrens, don Evelí M." Doria y ' l pre-bere don Eduard Martínez B&lsalobre. La part musical serà molt ^escullida, haventse confiat la dirocció de la mateixa al mestre Mossèn Masvidal.

Accedint ais desitjós dol Excm, ó llns-tríssim senyor Bisbe, que presidirà la vet­llada, aquesta comensarà à las vuyt en punt.

Ahir matí va mori à la nostra ciutat don Joaquim Arumí y Gironès, persona dignissima y estimada de totas las ssvas coneixensas.

A la seva família y especialment als seus fitis, els hi enviem ei testimoni del nostre sentiment, pregant als nostres lec­tors que tinguin present en las sevas ora­cions l'ànima del difunt.

Demà dillnoa àRomea y baix la direcció del primer actor senyor Borràs (E.) s'estre­narà l'obra pòstuma d'en Frederioh Soler, «El Comte l'Arnau», llegenda tràgica ab un pròleoh, dos actes y en vers, en la que hi pendràn part els artistes del següent re­partiment:

Rosa, senyora Sala; Brunilda, senyora Clemente; Gertrudls, senyora Monner; Comte l'Arnau, senyor Borràs; Norbert,

INFOBHAOIO telegràfica

y telefònica dç B Veu de Catalunya

Telegramas del Estranger

Del T r a n s v a a l Aixecament

Paria, 6, S'SO mat. Diuhen de Londres, que'la indi^enai

Bassutos, Sivaria y Zulus, del NO. (i„l Transvaal, a' han aixecat contra 'Ij boera, degollant las donaa y criaturu blancaa.

A Mafekink, vuytanta inglesos varea sortir del fort Gamatre, rompent el siii dels boers, dels que'n varen matar 20 ferint en cambi aquella 33 à ingiesog.

Més de la guerra Par í s , 6, 3 tarde,

ü n telegrama de Rensburg, diu qnel general Frenoh rebé reforaoa d'artille. r ía é infanteria. Els boera ela atacaren pel flanch esquerra, aent refuaata y te­nint que retirarse al nort de Molteno.

—Se diu que s'està ll iurant nna bati-lla al sur dol Tugela.

—Noticias d'orígeu diplomàtich aase-guran quo Colosberg ae mantó en poder dels boera.

Coliasió à Saint-Etienne Paria, 6, 3 tarde.

E's obrera en vaga's di r ig i ren en ma-1 nifestació à la Casa del Ajuntament, promovent un fort eavalot. Batuts per I la policia y gendarmes, trencaren cadiraa, bancha y kioskoa de la plasaa. I

H i han varia ferita y v in t detinguts, | L'opinió pel centre d'Europa

Paria, 6, 4 tarde. I La prempaa alemanya y austríaca se

desfà en improperis contra Inglaterrt per haver sigut detinguts per las anto-l ritats marít imes del Cap de Bona Espa-j ransa, alguns navilis de potencias neu­trals.

La prempsa do Berlín, especialment, L excita al Govern à qne no permeti talil centrafure.

Variai noticias Madrid, (3, 9 matí.!

S assescura qne las negociaciona que'il segneixeu ab Roma pera lograr econo-l mias en la dotació del clero, han fr8Ci·[ asat.

—Ha prodnhit estranyesa en l'opiniél la circular dels artillers de Saragoeaj oposantse & que s'arrendin las fàbricai| de Trnbia y Oviedo à empresaa partien-lara.

—L'article del Ileraldo, d'anit, com-l batent que'a fes capità general de Gata-1 lunya al general Delgado, es objecte dej forts comentaria.

Ha produhit sensació la divulgació d» I la fulla de aerveys d'aquell general, y I las domés afirmacions d'aquell article.

Varias noticias Madrid, G, 1 tarde. |

S'han declarat en vaga'ls picapedrers, peró permaneixen en autitut pacifica, no | tementse complicacións.

—EI marqués de Pidal segueix millo­rant de salut, encara que continua fent I l l i t . Ab tot ae creu qne assist irà al C s-1 aell de demà.

l& prempsa madrilenys " E l Imparcial,,

Madrid, 6, l ' I ó tardí. | Ocupantae en particular de lo ocorre­

gut ab mfitiu de la escandalosa ses.-r.i que celebrà ahir l'Ajuntament de MÍ-drid, ae burla del tant repetit argumenti de fer qüestió personal el demanar elij comptes clars, qnan dels cabals públichll se tracta, per part deia encarregats di | administraries y invertirloa.

Be prou saben aqneta bravueons-t diu — que las qüestiona personals n'l van enlloch.

Aixó de la valenfonería—prossegneiJ —podia passar, quan, creyentnoa e'"3! més valenta, foyam del valor la prime-j ra de laa noatraa virtuta; pero ara, des-j préa d'haver aigut vensuta tantaa veg»'! daa, la veritat, no'na està en caràcter.

En qüestions d'administració—acab») dihent—lo que cal ea parlar clar.

" E l Liberal" Recordant que'la ministerials se baf'

lan de laa classos que van à reunirse * ] la Assemblea de laaCambraa deComer». pròxima à celebraràs à Valladolid, diu I que aquells han oblidat que laa elogi»-1 van y afalagaven abans de aer poder.

" E l Pals" Anatematiaa'l torn deia dos partiu»

recordant que quan en Sagaata ena vendre al estranger, no va pogner sef

Gran regalo extraordinari

iïïïm La v c o Catalunya

d e C a t a l u n y a , V a l e n c i à , o r c a y R o s s e l l ó PORT-FOUS de "LA VEU DE CATALUNYA»

Reproducció de monuments artístíchs, moderns é tíistóríchs, de la civillsació catalana, escenes de costums, tlpos comarcals, y indrets pintoreschs

O R T X R r A A V I A T

C u a d e r d'una dotzena de làminas ab text català, francès y castellà 7 0 c è n t i m s

L a colecció constarà de 10 port-folis. Se vendrà à l 'Administració de L A V E U D E C A T A L U N Y A , à totas las l l ibrerías y kioskos de Catalunya, Valencià, Mallorca y Rosse l ló , y à casa de tots els corresponsals de L A V E U D E C A T A L U N Y A

m

R E L Obran per inhalació dels agents antiséptichs, anticatarrals y antiasmàtichs que's desprenen mentres van desfentse en la boca. Curan la Tos, Refredats. Bronquitis, Anfech, Catarros, Bonqaera, Aboetsos pulmonars, etc. — Farmàcia del autor, portal del Àngel, 21 y 23, Barcelona.

4

neat ilel poder per no havsrhi qui po-éa sabstitnhirlo. U'ls republicans ó els carlistaa,— ,— haguessin tingut sanch, ^quant ps hauria durat la monarquia? a venir en Silvela; ha fracassat, y bé segueix en el poder per aquesta , rahó: per ser actualment insnsti-ible. o més trist encara,—exclama,— es no hi ha qui pnsrni s n b s t i t u h i r à la

narqnia, que també ha fracassat. E l ''Carlos V"

artagena.—Ha comensat à desmon-1 «Carlos Y», Quedant en segona

ació. EI crim de Hontroig

Reua, G, 4 tarde. 0 obstant ser d i a festiu, el J u f j a t

ueix ab gran activitat l'indagatoria ^ f r e ' l crim de Montroi^.

s processats, enclòs el metge se-r Sedó, segueixen incomunicats, ha­

vent cuit midsa en sos respectius cala­bossos.

Sembla q u e ' l sumari's complica en perjudici de l s processats.

Àdemés dels crims de mort, envere-nament y testament fals, se diu que's perseeueis A la neboda de la víctima y

etge Sedó per robo. a marxa del sumari desfà'Is comen-s que s'havian fet sobre suposats teleigs.—El Corresponsal.,

Recepció à Palau Madrid, 6, 6'15 tarde.

a recepció de Palau ha sigut molt correguda. 1 han assistit tots els capitans gene-

s residents à Madrid. ambé hi han assistit comissions dels sos de la guarnició, cos diplom&tich,

etc. La Reina vestia un trsjo molt vistós vellut morat.

E l Rey portava uniforme de cadet de antería.

Pels damnificats Dem& en Dato portarà al Consell de inistres que deu celebrarse à la tarde la Presidència, un projecte de Iley ncedint un crèdit de 500,000 pessetas ra socerre als damnificats A conse-encia dels temporals en la darrera ytat del any.

Hillora ISe troba molt millorat de la seva in-| s p o B Í c i ó ' l marqués de Pidal.

Demanant informes |E1 senyor Dato ha telegrafiat als Go-rnadors de Céceres y Badajoz, dema-Intloshi informes sobre'ls atachs à la lopietat, comesos ab motiu de la extin-

" de la plaga de la llagosta, denunciats | Parlament pel comte de la Encina.

Arribada jAquest demati ha arribat i Madrid la Inyora Pardo Bazàn.

Anuncis oficials ferrocarril de Sarrià à Barce­lona.

I Acordat pel Consoli d' Administració rocedir al pago del 6 n p ó número 43 & tmpte deia beneficis repartiblea del any pf, els senyors accionista.-) podrin pro-Jntar el expressat cupó en Us oficinas del pnch Hispà Colonial pera efectuar el seu bbrament mediant factura que se'ls hi fa llitarà y qae deuran omplir, tota els días fynere, de BOU 4 dos quarta de dotze del um.

Ela que tingan las sevas accióna diposi-idaa en la Caixa social d'aquesta Compa-yla, bastarà que exhibeixin ela reagnarta

Inmeratins que posseheixen en las referi-|as oficinas del Banch Hiapi Colonial, Ihont se'la hi entregaràn las facturas pera Irocedir al cobro del mentat cupó. 1 Barcelona 4 de janer de li)0Ü.—P. A. del p. de A.—El Secretari, Gnzmàn de Cas ro.

Darrera informació Tslegramas del Estranger

Pera las victimas de la guerra París , 6, 6'30 tarde.

Londres.—La Reina Victoria ha or­denat que's fassin colectas 4 totas las iglesias del Imperi en favor dels ferits y de las viudas y orfes dols militars que morin à la guerra de l 'Africa.

Arrest Paris, Ü, 7 tarde.

Londres.-The. Daily Mail dona comp­te d'haver sigut arrestat un passatger que anava à bordo del mateix vapor que conduheix ú l 'Africa al generalíssim Roberts.

L'esmentat passatger varen trobirlo ab un revòlver à la ma, à la porta del camarot d'aquell general.

Bezels internacionals Paria, 6, 7'15 tarde.

La prempsa s'ocnpa del perill que co­rren las possessions fraaeesas y espa-nyolas d'AFricu, per part d'Inglaterra.

Se diu qn'Espanya no estaria sola en cas d'un conflicte.

En aquest sentit se comonta una con­ferencia celebrada pel senyor Leon y Castillo ab el ministre de Negocis es­trangers M. Delcassó.

Las miradas d'Earopa's fíxan sobre'l Marroch.

Las nacions europeas fan preparatius pera'l cas d'una conflagració interna­cional.

Mentres tant se treballa activament à Fransa, properant la Exposició, qu'es la festa de la pau.

Els obrers treballan sens descans en totas las seccions de la Exposició, ex­cepte à n'ei pabelló destinat à Inglate-rra.

Manifestació Paria, T'SO tarde.

Els nacionalistas van fer ahir, al tea­tre Eidorado, una manifestació, donant viscas à M . Derouléde y crits de ;Abaix el Senat!

No h i van tenir lloch incidents de gravetat.

Prózima conversió dels Deutes Madrid, 6, 9'15 ni t .

Ab aquest títol diu El Economista: «Noticias y impresións recul'idas en

centres y de personas que, sense tenir caràcter oficial, mereixen un absolut y complert crèdit , permeten assegurar que està preparantse un orojacte de lley pe­ra la conversió dels Deutes.

• Com altras veeadas hem adelantat noticias que han resultat confírmadas, desitjém que's prengui nota dels detalls que doném à continuació y qu'esperém veure comprovats molt aviat pels í·'ta.

>Semb'a que hi havia duptes sobre si devia esperarse l'aprovació dels Pressu­postos y projectes complementaris abans de reaiisar la conversió y unificació dels Deutes, ó si tenia d'anarse à aixó tot seguit.

»A1 fi s'ha pensat en que pot realisar-se desde luego aixó últim, per la consi deració de que, suspesa com estàl 'amor-tisació, la cantitat que's destinarà al servey del Dt-ute no ha de variar; serà absolutament la mateixa que hi ha des­tinada are.

»P>ír conseqüència, no tenen el» Pre-ssupostas cap influencia ni relació ab la converíió dels Deutes.

•Entre ells hi fikjuraràn las Cubas de 1886, las del 1890, las Filipinas y el amortisable.

• L 'Exter ior no estampillat està ja convertintse, com es sabut, y seguirà també...

>LaB Aduanas, com à Deute del Tre­sor, qnedan pera l 'empréstit de conso­lidació, al que no s'ha pensat per are

•Tots els Deutea esmentats se oon-vert i ràn al 4 per 100 interior.

»Eu la conversió's buscarà l'absoluta paritat; es à dir, que's farà al tipo y en la proporció que resulti pera tots el mateix interès.

• Respecte dels Deutes Colonials h i havia una qüestió: la de que dits Deu-* tes tenen un dret, al que no s'ha renun­ciat, à la reclamació qne'n 8»n dia pu­gni ferso als governs qu'en definitiva se estableixin en nostres perdudas colo-nias, recordant la hipoteca especial qne tenen sobre las Aduanas y rendaa pn-blicas de dits territoris.

• Encare que no hi han en veritat nay-rea esperansas de que aixó tingui èxit , ni de que pugui realisarss aviat, no po­dia oblidarse. S'hi ha pensat; n'obstant, s 'està estndiant quin procediment se adoptarà , dels diversos qne poden ser­vir pel cas, à n de que'Is posseedors de aquets titols colonials no perdin el seu dret, més ó mftnos eventual, pern d'efec­t ivi ta t possible, al cambiar sos titols pels que'ls toquin del 4 per 100 interior.

• Las Filipinas de la sèrie B, que han passat por tants contratemps y han t i s -gut tant accidentada historia, eutraràn en la conversió, si no on iguals, à lo me-nos en condicions bastant favorables, donada la seva situació present.

• La conversió's farà per medi d'una lley, y's presentarà ' l corresponent pro­jecto sense esperar que s'acabi la discu­ssió de's Pressupostos y projectes com­plementaris.

•Se considera segur que aquesta lley no suscitarà dificultats, per inspirarse on el principi de la paritat y pera la que ha preparat el camí el mercat bur-sati l .

• Ademés es casi segur que la conver­sió serà voluntària. Els tenedors que no vulguin la conversió seguiràn en la po­ssessió dels seus titols en las mateixas condicions d'ara.

•Pms aquí las nostras noticias, que, encara que no provenen d»! Ministeri de Hisenda ni de cap elevat funcionari, las considerem certaa.

• Lo que no es tant segur es que'l Banch d'Eapanya vulgui convertir el seu amortisable, al que te tant de cari-nyo, y que, essent voluntària, vulguin anar els tenedors à la conversió, sense reaiisar alguna ganan^ia, que tindria de representar una pèrdua pel Tresor.» Devolució de fi*mas

ala empleats d'Ultramar Ab aquest títol diu també E l Econo­

mista: <Laa nostras noticias ens permeten

assegurar que s'està preparant ara una resolució radical y general sobre aquest assumpto,

• A l Tribunal de Comptes l i faltan da-toa, perquè no ha rebut molts dels comp­tes que pod ían donar motiu à la devo­lució de las fianaas.

»Àixó fa ineficàs el treball d'exami-nnr els comptes rebuts, doncha be po-drían resultar lliures las fiansaa qu'en total no ho estarían si s'examme.-sin els comptea qne l i mancan, encare que aixó no impedirà retenir y examinar ois comptes que ja posseheix.

•Com qne aixó te d'osser molt l larch, especialment ara qne a'ha suprimit la secció temporal d'aquell Tribuual, qu'es l'encarregada d'aquest assnmpto, la nostra impresió es qne'a tornarén to­tas las fiansae, à excepció de las que estin sotmeaas à expedient de reinte­gro . .

Fo'itica E l president del Consell de ministres

ha confirmat, ab aquellas reservas à qne l'obliga la seva posició, la noticia, que fa diaa varen adelantar, respecte del seu propòsit de que s'aprovin els Pre­ssupostos pel janer y se suspenguin in-mediatament las aeasions de las Corts, fina à la segona quinzena d'abril, ab l'objecte de dedicar l'interregne parla-

menrari à la confecció de!s Pressupostos noas.

Es clar qu'en Silvela no ha dit ni po­dia dir un'altra cosa, igualment exacta, tal com la de que si no'srealiean aquest propòsits està decidit à deixar el Go­vern.

Pero aixó no es cap secret. Pel con­trar i , n'i'stàn onterats ela presidents d e las Cambras y alguna di-la ministres

^Se tracta d'una habilitat oera influir al decaygm. escerit de la m>'j·•' ía'!,

Aixia ho creuhen alguns; pero la ve­ritat rs que la nova cestratagema· d'en Silvela BO resultaria gayre oportuna, doncha ao'zament ha servit pera que co­bressin més ànims las oposicions.

Els tetuanistas Aqunts darrers dias s'ha acentuat un

bon xich l 'netivitat del dnch de Tetuàn en contra del Govern.

EI dnch treballa ab empenyo pera tro­bar coinri lenciae ab las deméa oposi­cions y especialment ab e's fusioniatas pera donar una batalla al Senat ab mo­tiu de la discussió del pressupost d e Marina.

Si en alguns moments ha pogut abri­gar eSDeranaaa el dnch de Tetnàn, hi ha fusionistas que aFaeguran que no han de passar gayres horas sense qne las abandoni; doncha en Sagasta, que tenia bastant desruydada la direcció da la se­va minoria del Senat, vel tornarhi à in­tervenir, parlant ab als seus amiebs y fitant la licia de conducta qne tenen de seenir en la disenssió d'aquell pressu­post,

Aixís ho hem sentit dir aqnesta tar­de à peraonas antoriaadas y aixis ho confirma E l Espaíiol.

Robo Madrid, fi, 10 nit.

A la Plasaa del A jantament, de Gra­nada, au piKet ha robat al habilitat dels ferrocarrila Andalusos, una cartera con­tenint 60,000 pessetas.

Perseguit, llensà la cartera y fou cap­turat aviat.

Amenassas d'en Montero Madrid, 6, 12 ni t .

Eu Montero Ríos ha conferenciat ab en Hagasta, asaognranfae que l i ha ma-nifentat quo si'ls diputats lliberals del Congrés n o apoyaa la wva esmena so­bre in reo.-ganisació dels Tribunals de Juaticia, se separarà del partit lliberal.

En Sajaara sembla que no l i ha con­testat concretament.

Variaa noticias Madrid, 7, 1 matinada.

Avny tindrà lloch al Ferrol l ' e l e c c i ó d'un diputat à Corts. S'ha retirat la can­didatura ministerial, essent segnr que triomfarà en B o c r r a Armesto.

—Ha arribat à Pernambaco e l creuher cRin de la Plata».

—En Woyler es à Toledo.

REMITITS TUSOUETS y C- , S. G. cnpóna.—24. Fernando V I I , 24.

LAS COMARCAS Conca de Barbarà

MONTBLANCH —Las missas celebra-clas la ni t de la vigília de Cap d'any en las panoqniaa d'aqneata vila pera fostej-tr la entrada del Any Sant, foren molt solemp-nes y's vegfreu conoorregndí-·simas, tal­ment com els •!•»• do gran festa, y tant en la una com en l'altra iglesia, se reparti la Sagrada Comunió à alguns centenars de perxonas.

Ab tot y la gernació, l'hora en qno'ls ac­tes se colnbraren y llur durada, no succehl res qne desdigués de la religiositat del nostre poble.

S'assegura qne la Notaria vacant per mort de don Carles Monfor, ( A . C. S.), y qual proviaió s'anuncià per concurs, serà

Avís i m p o r t a n t Moltas son las peraonas desitjosas de parUr y esoriurer correctament el

Franrés, idioma comtiderat com universal, que dnptan en empendre son es­tudi per havérselabi exagerat las dificultats que ofereix y qne temen no poder vèncer per sa edat ó per aaa ocupaciona, estant també entre ella*, moït arrai gada la creencia de qu'ea precisa una Ilírica permanència à Fransa pera arribar à apendre la llengua de aquell pais. Aixó as nn grave error {dfijut mol­ia* c g ida.i d Untat/ras po^h afortunada») qne creyúm útil desvaneixer, presentant 4 la consideració del públich ela brillants rf-nltats obtinguts per els molts alumnes qne han freqüentat nostra Acadèmia duraat ela I'> anys transcorreguts deedn sa fundació y qnal número aumenta cada dia, resnltata que atestiguan la eficàcia de nostre sistema do ensenyansa, que evita tota fatiga ala deixebles, aaaerció fàcil de comprovar per tota persona qu'es deci­deixi à fer, encara que sola sia per un mes, eu nostra Acadèmia ó à domicili, un enaaigsério de nostre sistema.

Acadèmia fundada en 1885 Mr. y Mme. Joussain, Professors titolars dt Paxís, Passeig du Gracia, IS-I, enl".

XO TA: Clastes r·pecials ptra las persnuas desi/josas de visitar ab utilitat la vineuta KXPoSIClO IXJVEJISAL Dt l FA//Is .

LAS KIALAS DIGESTIONS per flaqnedatdel paidó, cor, agre, vòmits, estrenyiments habituals, desgana, se enran

sempre ab LA PANCREATINA LIQUIDA TURRC. 20 g o t a a d'aqnost liquit, idéntioh al que elabora l'home 6à, paheixen en tres horas nn kilo do carn. En totaa laa farmacias.

Q a i o • • Telegramaa rebuts per la Uemelryk & C.0, de L i v e r p o o l .

Lirerpool'! de janer à las 10'II mati OHRA MERCAT

casa «Millet» expedits pela senyors Hornby

J a n e r - ^ f b r o r ïVbrer Mars M n r s - A b r i l ^ bril-Maig Maig-.Iuny Juny-Jmiol

4 Ifií^t 4 l'_'i+4 4 lui-il 4 7l i 4 fqfil 4 nei

Juliol-A^oAt Agot-t S e ^ r * 1 . Sebro.-Oi tub. Octat). Nbre. Nbro.-Descin. D o H . - J a i i e r .

4 M«í 8 tí2iR4 8U|tt |

ifil iny- ju ' iu i t r|u, ^ t m , - , i » u e r . j«n Venedors 4 Ijias me* alt par las primera»

posicioi'8. Mercat irregular.

Liverpool '< de janer d las 2'1G tarde T A N C * M E R C A T

4 H i < > 4 J n h o l - * i r o « t Jau cr-Febrer Fobrer-Mars Mars-A trií Abril Mai*; Maig Juny Juny Juliol

411|6I Agost Scbre. I 9|fl< sebre. Oftub, 4 6p4 0,,tnb.-Nbro. 4 4|«i4 N» ro. l'esem. 4 2 W Des -Jai-or.

Venedors 4 l l l2í mea alt pera las poMcion».

Mercat quiot.

4 |&l 8Rli('4

m - , • > M

ultima*

concedida per lo d'antigüetat, al notari de Bsparragnera, don Fredorich Costa, que te'l primer lloch de la terna correspo­nent.

Segona ela datoa del Registre Civil, du­rant l'any qn'acaba de passar, s'hi han fet 41 inscripoións de casaments, ab 138 de do-fnncións y 144 de naixements.

Cal desconfiar do 1« xifra darrera, tota vegada que no pochs pares deixan d'ins­criure en aqnolla oficina à llurs fills quan neixen.

Se poden calcular en 5*) els no inscrits.

Grat sia à Beu l'arbre de la renaixensa de nostra pàtria comensa à oxtendre SDU brancém per aquesta encontrada hont de sempre hi té fermas arrela en el caràcter ben bé català de la nostra gent.

Resultat d'una activa propaganda indi­vidual y dels desenganya rebuts do totaa los collaa y collotaa de la política espanyo­la, el número d'homes de bona volnntat qne giran els ulls y obran el cor à la santa causa de Catalunya, ha crescut d'alló més de pocb ensà, degut à lo qual, convocada dijous una reunió pera veure d'ajuntar els esf irso1" particnlara, estigné no sols conco-rregnda de presenta y d auaents qne s'hi adheriren, com no podiam esperar els que haviam palpat y sofert l'aotich enaopi-piment, sino també tn :•. animada.

Per unanimitat s'acordà constitnhir una Agrnpaeió, y à f i d'organisar sa legalisa-ció y funcionament, quedà nombrada una comissió que penaa avenaar aa taaca peta que ben aviat paga comptar la pàtria ab nn nou y entusiasta aplech de sos vera filla.

Avant sempre.

Ha tnort el rich propietari don Joseph Cabrza, qui havia desempenyat diferents è imi>ortants càrrecha en aquesta vila, en especial el d'Alcalde en épocaa ben etzato sas. (A. C. S.).

Lluisanés BORREDÀ.—Cumplint laa disposicions

dictadas pol Sant Pare, aquesta població acaba de celebrar unas festas religiosaa, que per la suntusitat denplegada en ellas, recordavan las realiaadae à honra de Pio I X , d'inmortal memòria, qne tingne-ren lloch en 1871.

El dia darrer d'any, nostra espayosa iglesia estava adornada ab llura millors ga1as,.<.or| renent l'efecte que produhfa, en-tio nna mnnió de ciris, l'imatge de nn-tra Santíssima Patrona, Verge Maria de 1» Popa.

Al triduu qne'a fen à honra del Sagrat Cor do Jesús ab l'exposició de 8. D. M , h i predicà el pare Tort de l'Espart, y prenent-hi part també nn coro ie la localitat, qne sortí ben airós en llur treball, demostrant aixis la bona voluntat dels 22 joves que'l forman.

La pluja, no obstant, ha desllnhit els ultima actes de las festas. no permetent que's celebressin la prefessóni 1» colocació dels escuts del Sagrat Cor en altras tantas casas del poble ab la solemnitat qn'era de desitjar: Aqnella's reaiisà ab tota la pom­pa pel interior del temple, y acabadas las funciona s'entregà al senyor Alcalde n n escut, q«i disposà's coloquóa à la fatxada de la casa del Comú.

Contentissims han quedat, tant el pare Tor de l'Espart, com el Vicari regent d'a­questa parròquia, reverent don Ramen Masramon y domés c.lero,d8 la religiositat de que acaban de donar provas ela habi­tants d'aquoata població.

E l conflicte obrer de Granollers

Darrera hora A h i r al vespre se c e l e b r à al despatx

del senyor Governador c i v i l nna n o v a r e u n i ó de f a b r i c a n t s de Granollers jun t ab nna Comiss ió de t r e b a l l a d o r B

A dos q u a r t s de do t za se retirarfn aqueetr s y p o c h d e s p r é s ho feren tam­bé'ls primers. Malgrat ele esforços dels u n s y dels altres, n o fou possible a r r i ­bar à nna avinensa, per lo que'l conflic­te segueix, seuse que pugui dirse quan acabarà.

Q U A T R E G A T S Plat del Ü A . — I l i c a n d ó ab muxarnons Abono* per 30 mmjars doni* l'À aura»

ALSAT. El superior resolta à meitat de preu que à las botlgas V e n d a a l d e t a l l a l a m a t e i x a f à b r i c a . T r a f a l g a r , 53 , davant del Iran via de Sant Andreu.

L a V e n d e C a t a l u n y a

V ^ R i E T f t T S Cosaa de números

.Oom den escriores, en xifrae romanas, 1900?

ü n * societat de bibliòfils qn» té un vo-l&m 4 pant de sortir, acaba de fer aqaesta p r e a n t » k la Acadèmia francesa d'ins-criocionn y Bnllas liletras.

La eabia corporació ha donat a conèixer pel seu secretari perp«tnn, qae aqaeixas ilnas maneras d'B«criareho aon admisibtes MDCCCCy MCM.

ho obstant, la comissió d'inicripcions y medallas vota per la de MDCCCC.

ANAORAUA Ningú à mi'm podr& negar

qne'l total ha anat per mar. No'm faig ab cap tabalot

per por de qne escàndol to l . Y del total se'n extréa

• n l iqui t qae tothom beu.

D'aqueta versos la total ningú dir& qu'ea com cal.

Y total de tot això si trobas la solució.

L a solució demd

E N D E V I N A L L A

Tinch ven y no só persona, t inch cos y no eó animal, mon coll es molt prim y alt, ma boca del tot rodona.

Delicada ho só bastant, a molta gent entretinch: ni camas ni brassns tinch y sovint m'est&n polsant.

Solució d la ronveraa d'ahir

UN AST ES PKK HOSTIR.

Teatre Principal. Èr7o Xwa"l,lSS S l o t r » , S i t dA R jr O * · a « r à e n a r o -N'it: E l o a - a v o no m m l r . £ 1 o u a t i o d * b a n d a r a a y D e oaero a e a e r o

L a solució demd

Solució d la conversa d'ahir

ADELA.

Societat dei G an Tea're del Liceu C a r J 0 0

A q n e t t a Soo'etat'Ar>nAT4 o ï t n «in a n y a anto-t i ò M i « r - n ' t i o n o s B a l l a p a r t l o n l a r a d e <Ua-f c e s s a a o l i ataa ÏU y V'>le. • inrear . j 1 lu y n n tehti-r i r o T ' m a ^ m e t a n t i n o l i d« n ú m n r o i t r a eis matt ixos da^da'! d » W, «-n q u a a ' o b i r k l a sp io i ipo id a l p r e u da 0 paaaataa par b a l l ab dnar u i T i t a o i o . • da s o u j o * » ; .i>v.inr a a f t a f a r a l a c M l ' i m c n t t de l p r l m a r y AUir a b a l l y ' l v k l o r d^la i e : l o « r o r i a e p o u A x i r a • n h j · a ' a n t a e 4 t o t lo p i e v i n c n ' - e t l · i o o n d t c l o n · qna t a An | o « - · U » de m a t u f s » A l a S i o i a i a r l a y pat . a d i í s c í del T e a t r e .

B a r c e l o n a 1 j a n e r 1 M 0 . — E l S e c r e t a r i , I g n a s i T o r r a

P n m o a T e a t r a O a t a U . — T e m p o r a d a da 1SBB n u í l l O d . 4 tV"OL C o m p a n y i a « * t * U n « 3e deoU-ma^lA d - r i r l i a (.el r''i';"-"*r • "•or doti K. Ho-rAa ATOT d i a m e r ^ e . tmrif. t . » D i d « y B l p a y o a a e e n t l n e l t . -N t: U n o m b o l i c h d a c o r d a S y l · a r a - o l o a a .

I l o r n a l a o o a t ó n , E u ' r a d a I pa aeSA. A l S*J|OD ofa S r a ' a " • i n » , « s t t o n o de L o c o m t e A r m n y L o t

K i l < a Y . S e d a a p a t x a & c o m p ^ a d a r i a .

M n t / a * 3 f a C o m p a n y i a d r a m à t i c a dol p r i m e r .•iUV<3 « 1 . 3 . M or d e ' T a a t r o E a p a í o l de « a d r l d lon JnAepb ^oneAlez.—U t i m - . - f a n o l r n a y despedida de la c o n i p a n y i a d í n r u e n ^ o t a r ­do y n i t : - xtr ex'raordiOHrt. R e p r ' · - e o à a e l d r i m n en oincb antt-s, C y r a n o de S e r ^ e r a o .

P r e n « de t'O.tftm U e m A . O r r a n o d e B e r u e r a c h . S e d e s p a t x a H c o m p t a d o r t a .

U n w A t a i c A v i a t c o m p a n y i a d r a m & t i c a I t a -n u v o t a i a . b a n s . deia c é i e b r o a r - i s T a T e r e s a M n n a n i . Ssftneix obert l a h u n o 4 d i a r i p - r 4u fnnciona q n e l a u t des -o aqae&ta f e t x a o b a r t a 1 * r e n o ac io de l de mo ' la d e i a t e m p o - a d a ae 14 • e n y o r a M a r l a o i . V é g i n t . e l l i s t a » de c o m p a -n > i a .

T i u n l í Olroo B o t U a t r * . — A ^ n y d inmonge t a r -i i t u n . de j c i t i m a s f n n c i ó n a . L a c a d a ve­

x a d a m n a p l a a d i d a m - n t o m i m a a e n A t i c a t ot taaaenra p a r l a a l e n a o s . en l a qne's presex t ' n 4 lo v i u el- e x e r o l r t i » cin^c*'-'*!»» , n · s ï ? * * ~ ? " j « o b r e t o - e l» p e r l l ' » a l s a v M · a r («.'.ODO l i t r o » d i a y i r a a »'» c a v a l l a . a d a d o r » y l a » a n a n o n a » , a l o i e r ' · o y e l » OMO».

S a o n U l ^ » «««r^i^i» per t o » a l a o o m p a n y l » . A d o » q n a r i » de q a a · - r o . A t r e » q u a r t » de n o u .

K n t r a d a 6c c.ej ... ...

C l U O r a a C . n r \ » , . A m i - h - l i » i c a « i r ^ i » " « r E n r i e b H i l . — A v n y rtinmení», tarde: Hl f ta K » -• - . t% rau l « a « l J n l o l o , E l portfoHo d » B l d O -r d o y E l a l ' I m o o u lo . NI : B I a ' t l m o ehn.o .

I L a m n a l . d l J n l . l o . E l port fo l lo da E l d o r a -' do I n a t a n & a e - a . I H -ra», t a r d a y nit . 1A» de eempro. i fmim de r o - n i m .

l ' - n i * . CumMo» n a t a r t l r a , I . a m n e l a d e l J n l o l o , E I portfoHo d a E l d e r a d o y E l ü l I m o obnlo .

n a despatxa 4 c o m p t a d a r i a .

_ „ _ „ ( „ A v n v il iumanice. t a r l e v r i t : T!l mo-r r f l I V I a . n e g c i i i a , B l o a p l t A n M o B a t ó f o l e » ,

• a n B s > i a b 6 r K l n r a j e d e l o o e » K n t a d a » r a l » . D e m * : e · · r o n o 4e E l e h l q n U I o . S e d e s p a t x a 4 o o m p t a d n r l a .

I Exposició d'Avicultura.S^m1 y vonda d'examplms da gaUinas, c lutas, ca-

G

, n i l l s * a l t r e s a n i m a l » de r o r r a l . O b e r t a ta t , , • d i a » . K r . t r a d > BO c è n t i m » . C o a o a r » de gou,n, ' ' I toners m a t a i s a da rai*'» tota e l i d i a » , ni <*' . t ^ r l a . P a r a ' l d i a de ia R a r » . C e r t a m e n Caní •·,T

qne d- » i»j io i n s c r r n r e r poden d i r i ^ i - J . ^ a e » p n t x de « n t r a d a » de l J a r d i E s p a n y o l . ^

H i n d U I U ' l . n 4 m . ? i . - C a a d i a »e»» loL. > 4 8 y fi 4 1 . - A p o s t a » 4 a-V pesse ta « · 1

ChocoS « t e r i a Res taurant DE C A T A L U N Y A '

Ostras y xampany, i.·rvt·y a la carta Pr(. OCOUOLU.. >.•>. Menjadors indepondenta.— j*>i(t de Gracia, xauda Konda do UaLt Perí ' Teléfono núm. 1,52S.

Sandal Sol El mellor romey y ' l més económich per.

la curació ràpida y segura dels fluixos j j las vias nrinarias. Farmàcia Sol. Co-i 226, davant de l 'ünivoraitat.

T t t p r a a p f t a « U A V S O O S 0 A T A Í . n i l T » . S a u t a íi-íniOJV, l

C U R A R A P I D A Y R A D I C A L

dels ulls de poll y tota classe de duricias

In proapaet* qca •' punya 4 o a d a e a p a a

D E V E N D A EN T O T A S L A S F A R M A O I A S . — O í p o s i f a H ganera i s VICEIÉS FERRER Y C O M F A ^ Y I A . — S A R C E L O Ü A

r B K M I A T S N V A K I A S • X P O b l O l ^ A B IIBDAX.&& D ' O R

• • • • • • P R E

1 ^ Gran Regalo Ext raord inar i

à n o s t r e s l e c t o r s c o m à obsequ i d 'any n o u Consiateix en un Port-foli artístioh de l'Expoflloió Nacional de Belias Arts de Madrid

Aquesta artlsMca v intorossant obra f .rma nn gron rol-im de 23 cm. de amplada per d'alsada rinamen- imprAa on pap«r Ba?e s-.per.or. Ilusiran aqu^ta obra l i . maRnifi a» Umina» de plan* aen. e a, «rab S J * * * ^ * * ™ " ' * * ^ pcrtada. U « laminaS y B,abats .on copia» fotoífrftè. as d.la més notable» quadro» y osculturas y obras d art decoratiu.

8'hi acompanvan d-retrato»dols arti.ta^ mA« omlneuts, autors rt.» las oi>ras. , . . , El tnxt se comnosi da .a expUiiaoi i d.- Us mateixa» p. 1 ropitat crlfch Krancisco Aljànt . ra . Juut ai> l'í.bra'rebr'u Rrati!( una magnlfl<·a t* a iiorn sa onqu ílornaciO. i x . . . . El llibre donu una idoa .-ompleta d 1- Rran. progrés» de la» Bella» A , ts à E»pauya y per lo tant digne d'ocupar un

lloch en t ta» las llibreria» do las pe sona» do bon au-» JS _ i o. J i » i JA» El prea d-squ-sta obra es J« 1H pessMa* nl pú l i - h. p-ro en obs-qm al-rostres'e-.tors, fins al Bl dol actual podràa

adquirit la per 5 pos-eta», si presentan 11 rebut 6 bé el pro-ent cupó prima. EU do fora BarcelOLa hau d'euviar 6*ÜÜ po»seta8 on Ihuran»a 6 sellos de corrou en carta certift ada. ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^

Oi 01 C

L Oi e

C3 ~> > M

CUPÓ-PRIMA Val per un exemplar del

Port-foli Artístich

Val per un exemplar dels àlbums

de

Navidad, Montserrat y Colón

À l b u m de Nadal

A D V E R T È N C I A A L S NOSTIiES LEGTOaS EI» lector» que j \ l iiftau ol Port-foli arliatieh polcn pendre pel preu de 3 poi»etas. e^ do Barcelona, y S W els de

fora, el« tres magnifichj» regaios següent*:

P r i m e r : eu compntencia ab oU famo=os del .Pari» I lustr í . El tamany cs do (« ppr K e"ntimotres. n**!»* niam%àM ,

Va ar.lsticamont ilustrat por lo» a' ti»t*s Pelhcor, tiquw, Llimona, (.Toan y losoph), Galwey, l . t r i l lo, «aixora» y altre», ''ocoiiposa de v^rias Uminas. adornis dol text, du gran tamany 14 per 6i cénts., magnlfija» oleografia» 4 colora, digna» d^oc°^*^at^°t^"*p',o;br0, ps^riptor» mossèn .lascinto Vordaguor, Blanco Garcia, Narcis Oller, Suiroz Bravo, etc. V i rioam»nt illnstrat ab 3i grabat» improso» 4 varia» tintae.

Hi v i també una possa do cAnt y piano, d-l mostro Candi Can'lu

À l b u m M o n t s e r r a t i vista», í l p«>r 27 centímetres y plau» dols camius do la U

Segons Ouia. plann. hittorin de la etlthrr monlanya, ilu» rnt ab 41

icntanya y de las cova» do Collbató abol con EU dos àlbums que oforlm 4 no»trc8 llegidor», reuneixen I

totas las família».

T e r c e n L a G r a t i L à m i n a ( A l e g o r í a à C o l ó n ) maenlfic» oleoTafla do e'an taraanv quo té fi-l pir 9Í contlmotros. tirada à 2 • color». A n'aquost quadro hi figuran la» per­sona» qno mé»coatribuliiren ab sou apoyo, ••io·itlfi·h. moral >• mvtanal al des^ubrunont d'Amèrica E» digne a'ocupar un lloch on "d més luxós saló per s m mèrit y por 1

Loquoral n els dos Àlbum» junt ab la do Barcelona vS' í p»ra'ls defora . . „ j .

Els p»dido» han do ser 4 casa don Join Kta. Pujol, magawém de hom encarresrat cl despatx especial d'éqoet rogalo.

Moviment de trens en las estaoións dels Fs. del Norty Fransa ( B o r a s « e l K d r l d i A d e M a d r i d )

A r r i a d a 4 l ' a n t a o t ó « e l H o r t Do Sararfosh*. i i ' iAl.· De Lloyda: l'üO y tl'00 t ." Do Manresa. lu'80 m,», l'OO-fl

il'.») t.* y 8 W nit. DeTarrassa i!'l8-7'23-«'58-10,B0 m.»,

• -Ü íri 3'B.S-«'it > tarde y 3'67 ait. Do Saut Joau: 9'87 m.* 2:45 (marc. i F

8'3H t.» Do Vioh y Oaldaíi 7'18-P'87 m.» a'45

(morc.) 6'8» t . » A r r l h a n 4 l ' e c t a o l ò d * F i a w a

De Fran»a:

S a r t a u d« l ' M t a e l A d«I Suir Pera Saragossa. í)'4a m.* Pera L·leyda. 9'46 ra,* y V14 t . Pera Manresa. S'tó'-TW r,lt5 y 9'.» mat! Pera T a r r a s t . a í'·l6·-7,66-9,« y U'(M

mati l ^ ' - t ' l í t. B'OI y 7'.ja n. Para Sant Joan: 6'87·-ldi48 m.

caactas) 2'1B t.» Pera Vich y Oalda* de Montbny;

WSl'-lOHSm. (moroOa'lS-fi'lSt, S a r t O B d * l ' o B t a o í ó d * F r a n i t a

Para Fransa: 5'(.i6·-9'48 m. (exp.) l'ÜO* tarde B'aH n. (exprés),

i Pera Empalme (Int.): 6''K>··3,15 m. m. (oxpr6g) l ' s W - S ' l » t. «'89 n.

(expré»). Pera Émpalme (Litoral): 4'Sï matí*

M'hy-A'íl t. Para Arenys, -i \ : (7'BK fioa 4 Blanes)

S»'f to .í'N»·-4lÍ7-«'15 t Pera Badalona; 4'17^'8S·-t('39-7'a«-«'i«

a·iK-a'.s.viH'w u'so m. la'au·-i·ís-S'I^l'17-61 la^-^ t. 6'lft-7'a6 n.

EspecUU pera Mstaró: li ' iyj m. D'u2 t . 7-db u

P o r a ilàdrid: »'6l m • 7'02 n * (exp.) i Pflra Valencià: 6'26 m • BSV a. M S . l

Pera Ta.-rtgona V » · - % ' V J m. IS'Sl 4'a4-ftM4 t. * ' i f i n.*

Esp 'cial pera Mora: It ' lB m. Pera tteus: 5'r^'51·-l1.'15 m. l 'M* t.

7'>").' xi .'exprés). Pera "ant Viccn» per Vilanova- 6'B6-

b-lo-aw-li u» m l'SóM'lM t. T'OS ( m N e l 7 '08 n •

Id. p >r VendreU: B'2 .'-la'ai m. S'OO-y 5 2 U . ·

PeraMarioreU;5-2f)··7'íam. la'Bl-S'CO S ' ü t.* 7l41 n.

Pera Molins de Boy: 9'il4 m. l ' W - m tardo.

Pera Pteamoixóne: 6'56 m.» l ' M I . » Pera Valls- fi'W m • l'K,* 1. Pera Vilafranca: 6'25 ni.* l i ' m 6'BÍ t.

7'41n.

(mer-

8'04 m. (exprés) iO'ai m."

Íaxproii). i . a'04

«amonVrnfa' v de ïaVcovas do Collbató abol corrsspononl -ext nu es el més modern y més comp'orü d« tot». — n — u — • . . . condicions artística^y literària» que'»fan digna» do

'.issumpto que reprosonta. lamina do Colon, os do U pesseta» pora'l püblich y3 pera nostres lectors

música y pianos. Portal dol Angal, núm. 8 , à qui

e-'il n. 6'49 n. De Gorona: 7'49 h . 8'I>1 m. (exp.) 10'fU

m.» «"il n. 6'49 n. (exprés) Del Empalme (litoral): S'Sft-lO'SU m.»

7'1« n • Del Empalmo Tint.): 7,49 m. 3'04 ra.

íespr.-» i lO'Hl a • -i'W t . B'21 n.» Especial do Blanes: 1' 15 t. Uu Arenys o'«-i·ltó lu'6« m.* X'45 t.

8'12 t. 7'l»n • E»pecial»dotd·J Mataró: 7'M m. S'M

•. »••» u De Madrid: 9*21 m. (exprés}* 5'CB t.* De V^ien-iia n ^ m . * ID'liít. «AP. De T rragona: 7·uo-8'i3 m.a 6'08-'3-»4

t ••• IBn.· De Ren», i f i l m. (exp.) 9'41 m.·5'i«

t . ·7 <« n. De Martorell. 7,21-9,41·-U'83 m. l'SO

6'8» t. 7'51 n.» Do Molins de Rpy 5'08t. 9'in n De Mora la Nova 9'idl m (esp.) 5 03

t.- 7 3 n De Sa- t Vicen»per Venlrell; B'-ll m.»

« ' i ' t . '-«in.1 Do Villafranca: 7'íl 9'4l m.* l ' iOt.

«'M»n. Do 8aiic Vicons por ViUnova: "-OS-

ee«*9<at exp.) m. 12'ó8 5'08 t.* Do Valls- l'an-S'uS* 6 Bíl t y lu-UJ n." DJ PI- araoixona : l'aj-S'uS t.» 6'39-

10'18 n.»

D'ostrellota • indi'» los vrena correus.

m r o u m k t l o h , In f lamator l , a · n r 4 1 ç r l o h l r o t é s , • f · o o i ó n · a* rr*l8 y In» produbidaa per aambia a t m o s f A r i a h » . Curr.--. r n ^ i c a l y a b s o l u t » iamanir.iftt, i a f a l i b l e , a s a u t l a

p o r o - m e m b r a n a B A K O S ^inspirada pel g l o r i ó s sav i dontnr L ^ t a m o n d i . 8en> or -mwtgas : qnaxs B d o l » fcana o l ions» e s t ign in pT •di·po· ' .oB t. l a s «aiaantv

•l··.s dolenc.i i s , s ia bl q u o d a r i n ag.-abita ai'l* hi aeonae l lan dit produota, 8e dotuj

Carrer del OÀB,ME, núm. 38, primer pis. — Barcelona

i ï lLU. V J M & U H , L A

COMPANYIA TRASATLÀNTICA D E B A R C E L O N A

Duas expedicions mensuals 4 Cuba y Mèxich, una dal Nort y altra del Medi­terrani.

üna exped;ció menaual 4 Cuntre America. Una expodició mensual 4 Rio de U Plata. Dua expedició raansaal al Brasil arribant fin» al Paciaoti. Tretze expedicions anyal» 4 Filipinas. Dua expedició m'inaual 4 C«nari&3. 8i» expo-üeions auyaU 4 Foruando Póo „ lóti oxpdioions auyaU entre C4dU y Tanger arribant flus 4 Algeciras y Gi­

braltar. Las fotxa» y oscaloa 8'anunciar4n oportunament. Pera més informes, acudeixis aU Agonta de la Companyia.

DOLO

XiAntioatarral Borl «y os ló vordader ospetlnci acreditat peraenram

r ? F i Q 11 L I I U pw!»» dias l a OOÇU.ÍM-Í, U C U O • • W • W y Brmquilü dels noyi

t V n A a l + a » Dootor Andreu, Doctor Casasa. y Rambla do l a s F l o r s , n ú a V i p w B l l S . A Vilanova, y Oaltrú, formaciadel aator.

NOYS —x F u B e A a T x—

25 ANYS D' E Z I T UNIVSASAL Superior é totas las ayguas cloruradas y magnessiada

BROLLA de U mateixa deu: N'ü ES D S POU, com ho son moltasdem úmilars Única que porga imnediatament & petit AS dossis r sense irrit i

Combat maraveUosamcnt totas las malaitias del aparato digestiu. S' emplea particularment pera oorretgir las malaitias següents: C'.'...

jació G a n s o n e r a de ventre, infarts «rónichs del fetje y melsa obstrucci ó nsoerals, desordres foncionals del ventrell v budells, febres y dipòsits ii Üosos, febres tifóldeas, cong&rtiona cerebrals, afeocions kerpétioaa, iem «rroga, esorófulas (tumors frets), obesitat (grosaria), etc.

8e ren GB totas las fi« macias, dipòsits d' aygiui minerals y drogaerias al m grós.

Administració y efic:» Oort», 288, enirostíol.-Eu esloua.

Exigir sempre ia las am-pollas la etiqueta groga, portant aquest esent ab lo nom de Bnbinat, la firma

Í rúbrica del DH LLO-ACH an lo coll d'e laa

mateix as.

ren'n4tich y nerviós, ja »ia recent 6 eré-nich, sa lo^ra sa curació compUrta, pre-

! nent lo ta i conegut y acreditat ASXASOP ï PI N DO LAS DUV \ L Se ven 4 B'.TH pesse­tes farmàcia Martínez, centro del carrer de Robador, ahont Jou dirigir»o tothom qui ! - •_•: cararso ab seguretat ol dolor.

Subasta. ::;

Perro, Noya» jovac» sn la edat orl t i -a ab U sanoh pobre, ortfanU-

ma d«wtBillorat, dwooloriraoa», 'laa i'-Tnent, irreKulantat» en •a4 fanjiónw: mé» do lïW matje» ban oertifiLiat lo resultat de las

P Í L 3 9 H A $ 3 2 S A L U D T f t A Y X E H (La robastesa del més bell sexe)

FAa veuir Rana, modifican los toaiparament» raquitioh», dosarroUan y 'a·wmo»ejan lo oox Dsmanin lo» folUlot ab las inatruccións 4 TRAVNSH, farmaoéatich.—Dipóaits Madrid, M (Jarcfa.—Barcelona: Societat farmacèutica, J. Driaon y Companyia, Dr. Andreu, 8ucc«»»or du B Bufi 11. -TarrMoaa. Dr. Ouchl.—Lleydi ' Joan Amatllor.

i : Dr. Pranoiíoo Alti«oat.—Of fttlàl Doctor

ms dia». Por ausen-e familU r-alUa tot»

els moble», quadros, objectes d'art, anti-. Küetats. aparatós do gas, un gran ooinptH-) dor, cadir » t'erro de jardi No aadmoionj proniera. Valencià,.- 4.0, a "· 2.*, de .• w 4 1'. 11

i * o m al oli uiia Pintats pel» principals artista» espa­

nyols. Gran B»sorCit y varietat d'aa»unip-tos. Preu» reduhïts. Exposició: Rambla lESatudio, 6

Esuocialicit en march» do tol.8cla»bC» en or, vellut y tus ta» fina».

Centro financiero Bosselló, 158, pr·nn'pftl (entre Passeig

y Clans) Compra-venda de casa», torreno», hisen-

das. Préstams hipotecari». — Pròstam» perso-

| nal». — Adm'nistració do fincas. —Concu­rrència à aubasta», etc, etc

Despatx de 11 d í

LI

O a t a l u n ^ a - Accra F í i n í a n o l l a - l i Teíéfúuo 387

mil lo ' servfiy funerari y la JU8?PBa preua m-.jor

6 c u r a i * alivias* la

particularment en els caso» de catarros ó constipat» que comensan 6 crónicli oeesionets ó irritat» por el frot; al r^mey mé» universalment aceptat es 1» PAST * PEC rúBA,-< del doctor Andreu, quin» efecto» eípe··.torant», amoro'i-.' y calmant» »ou sompre tan segurs y r4pit» que casi sempre desapareix la TOS al a'-abar la prinxua cap»a.

EL<S AdUATICH-S trobar4n també nn remey segur pera calmar inni» tamontel» A ' V J A por fort» quo siguia ab el» CIO A RIU Lh ' <S BAL ala.hs de í ^ V » v i r i SAMÍJHS, y 4 benefici dala PAPERd ASSOATS

. de».-an»aruu tota la nit cremàntne Holaament un liutre de 1 habitacU. I Dí-miinintse aquesM medi.iatnants 4 la Farmàcia del D>·.tor Andren, BIB-bla Catalunya, l i , y 122. y 4 totaa laa farmàcia» de tots els paiso».

ELL L a r perla a?xtigaatràlgioa del Dr. Delgado

D S Ü ASTS SB&ürrs O' & X I T F a l t a

M e r v i s

La epilepHialmal de Hau* P a u i , histèrica, oon vulaión», virtich», tremolor», insomoi», mi

Íraoya, dolori nounüginh·, palpitaeións ; anxïa aci·id-jr.t»; oorviosos, ae ouran somp"

ahl'HL·IXlR BELTRAN—|UJ any* deirrtj todtl 7 . . . l i - riii-MAi·lA H E R T R A N , Jungucra

dependen t T'n» casa rtSiectuble d'aqiest romors

ocuptr4 a un jove solcor de 18 * Ü au> a do i | i-dit que tingui bon caràcter do . lo i r .co- l i rnda. e'.té» en c.imptai.ili • t y alguna I practica en el» co^ro» Oirigirse per eacit indicant reforenc a» iumill rabiós y pre-ten-tó d'hoi'orari» al» -e .vor T. F . elUie., rambla ael 0c -tre, 37, Barcelona.

Sàpiguen els Gorresponaals de L a "Veu

de Oatalnnya,, que ad­meten tfaaozipoiózu.

que la tos d'hivern agrava oxtrangulaoions quan se porta un mal braguer. Nostre bragutr de segure fat e» l'Anich aparato pera privar aquestos perilla millorant notablement al herniat basta sa complerta curació, aixis ho certifican la^eminencias e n xnedicina.—Venda y aplicació: c .va Fweí, de 9 4 1 y de 8 4 7.

Carrer de l'Uaió, número 17. entreafol FOTOGRAFIA PESO Y PLANAS

T a a ^ f p ^ c i p a l 6 A l b U I W S 5 p t a S . «ena intero» adeUntat, M deiaa sobre roba», jovas; oiobl^·. i l é M W y altres objectes r:aaa aotorisada pel w o v o r n y fta ractida ab lo dipòsit correspenont. Mercader; 10, p r imxpa l .—Hi ha dtapaif particulo

H e r n i a t s (irencais) |

• hornias ocasionant' 4 *5 *• P·

MER

Badalona; Joseph Costa y Soler. Berga; Quirse Canals. Blanes; Silveri Miquel. Balapier; Torramore'l, l l ib re r ia . Calella: Jos -ph Maresma. Cardedeu: Agustí Valls. Camprodòn; Joan Pujol. Caldas de Montbny; Esteve Crosellaa. Canet de Mar; Jo^a^h Rocosa,

A MADRID Kiot-ko da la Porta del sol, número 1. en-

tre'l carrer d'AlcaU y C<trrera de Sant Geroni.

A P A R I S

Mad iSehneider, kiosqne a ú m . 50, boale-vard Moctmartre, nom. 3

C L Í N I C A - M A DISPENSARI P U B L I C H

Comte del AaaaU, número 43, primer Malaltia» especials de la dona propiss de sen estat, y complioaoión

qae d'allas dependeixen. Tui.im, Uagcu, / v a í B Í a a , arapaiiru, Miarrot, k»mrr*gitu, mUtracioiu na»

ntaii, traM'orn» fwk·.iunaU, t i i . , «te. OOSaCLTA PUBLICA especial pera laa malaltisf de U dona: do U A 18. CONSULTA GENBBAL, pera tota claaso de malaltia» d' home» y a»n>

í s 13 4 1, KAarsfAoxors PESA OPZBASAS ranioszSTAJí

x'crMoal facultatiu. Servey pcrnu»nunt.—inopait. comoditat, Ham liti rica e*o.~-0onaultft· pw escrit: Comte dei A.a t. núm. 48, pis primer.

CUADRITPLE REGULADOR Supera d tol$ eh cuneguit Nou braguer

El roc-mauanU»eminennia» mélioa» por U prontitutnb quec-raaU HER '1 ATS.2, 0 > p'.\ssorasiie rogalan al quo'n presenti un • Itre quo iguali ó avon-.atgi 4 aquoc. Aquesta casa ven més baraio que cap filtra. ViaitouU y vo» on con-

vencereu. Carrar de St. Pau, 2n, eairida per la dol Arch do Hi. Agustí, 7 pral.

U L L S DE POLL Y DURÍCIAS se curan desseguida usant lo

CALLICÍDA ESCRIVÀ

•pam . « En Reraey radical contra laa malaltioa d»! Tnotroll,

affr») v ó m i i a d e a p r ó a do m a n j a r , d. a l a dolnr , em-

HERNIAS Ç S Ï ^ Z ) y OBESITAT Alivi absolut, curació radical ab ol» privilogiats invent» del ortopédi í

especialista o-spaayol don Por,- Ba.-nón. -Oiaíii^id eicepcional <U la Real A't demia cie Medu ina de Madrid.—E.* qui tingan do contraure onIU» (d'abW sexes), trencat» ó altre defecte flsich de la» roRion» abdominal é ineninil! que s tinga per incorregible, obtindran curació ó o.orrecci. absoluta en p».i mosos, com la obtenen quants, d'abdoa sexes y tota» edat», se diriReixoni despaiR del esmentet ortope·lista ó demanan al folloto quo envia aratis B inean»! Ramon, entre'U quaU hi ha l'Or.l,uor-re,tri.jiVo, Àfmohadilla ^ m ü ^ pera tancar ab p<Khlemp» !/ P'r 'empre l'anell herniari qnaUevol que ,iaa y text, i'en«\an a tota» part» del mon. Deupatx: Carme, número 38, primer pi», Baroeloofl

i p o l l

C s t o í x , a m ^ o ü a t ^ y p i n x · l l o t , 8 v a l s

, T Bw?» *"* a s p a n j * , Por»a»il y Améíiua* A Baa iwtuaa , à o a w d a l a a r o

Jamne Escrivà, Farmàcia de ia Estreíia.—Fsrnar.dc VII, 7,

Cortinatges montats ab galeria,cenefa, serrell?

abrassaderas, desde 5 daroi

Gran assortit de taoiae de noguera p** menjador y despatx, desde 6 duros; oadif·M pera meniador y despatx, desdc 8 duros •~· dotzena; bnff «ts pera sala y menjador, i * de 9 dnrosj armarU ab Una* desde 23 1«: rss, y r«ntam4nfi ÍUvahosi Vitòria, desd« • duros ab jojh y cadiras entapissadas deí^' 11 duros.

Llit» espanyol» Manchs, negre—. y noguera de B -r- duros P l a S S a U n i v e r s i t a t , 4 |

irora m i moixí! ÍÏÏÍvfI0ÍLT.?U10OBaI!S.T10aB DÇ ' * * * O B sa.fnon oa poaft. m i n u t . * ^ j !

( • a s t o n a d a d e l e a r r e r 4 ' A x o t a a , *a t r o a t l o p a s a a t j * 4 o i Z a a o s )

M h M S q u ab «11 p o à s n d e a t m t r l a .

FARMÀCIA BORRELL Comte del Assalt {carrer Nou), núm. 5 3 , BARCELONA