Embed Size (px)
DESCRIPTION
Â
Citation preview
LA RAMPA
(2.0)
LA RAMPA 2.0
2
SUMARI ‹‹I tu, vas a la moda?››........................... 3 a 8
Editorial................................................... 9
Notícies...................................................10 a 16
Opinió...................................................... 17
Algunes dades sobre sexualitat............. 18-19
Dades sobre tabac, alcohol i estudis..... 20-21
Entrevista a dos alumnes d’intercanvis... 22-23
El pas de l’escola a l’institut.................. 24 a 28
Entrevista al conserge més veterà........ 29 a 31
Relats literaris........................................32 a 45
Què diu el teu horòscop per al 2015?.... 46 a 51
REPORTATGE
LA RAMPA 2.0
3
I tu, vas a la moda?® Clara-Núria Solé / Farnés Silveira
a moda és un factor molt important a l’hora de socialitzar-se. És el primer que
veuen de tu, la teva primera impressió, la forma de presentar-te al món. Reflecteix la teva personalitat i fins i tot el grup social al qual pertanys. Condiciona d’alguna manera, la moda, l’acceptació social entre els joves? Doncs sí. Vestir d’una manera determinada automàticament crea l’apropament a un grup de persones i l’allunyament d’un altre. Però la moda no es redueix a la roba que portes, sinó també al tallat del cabell, la música que escoltes... El que influeix molt a l’hora de classificar les persones és el preu de la roba; com més cara és, més ben considerat estàs. Això automàticament fa que la gent que disposa de menys recursos en quedi exclosa, i és llavors quan es formen els grups, per la falta d’acceptació. No són pocs els joves que, per tal d’encaixar en un grup determinat, canvien la seva personalitat, la manera de vestir o fins i tot la música que escolten. El problema és que molts cops, aquest canvi que
han hagut de fer per ser aprovats per la societat, acaba no agradant-los ni a ells mateixos. En aquest sentit, els experts aconsellen que observeu el que us queda més bé i mireu de ser vosaltres mateixos. Sempre és bo demanar opinió a la perruquera o a la dependenta. A la nostra edat és lògic que fem molts canvis, perquè els gustos van canviant i hem d’anar trobant el que més ens escau, però mai hem de quedar-nos en la simple imitació de cantants famosos o models famoses. Alguns exemples de marques que han esdevingut icones de modernitat són les motxilles eastpak, les sabates VANS o les vambes New Balance. Les NB són unes sabatilles esportives que van crear-se a principis del segle XX als Estats Units, i les primeres a dissenyar una sola que tingués relleu. Un dels trets distintius de la marca és que no s'ha volgut lligar a cap celebrity (sense comptar Steve Jobs) i han volgut ser senzilles valent-se només de la qualitat i la bona feina. Tot i aquest fet no han anat en decadència, sinó al contrari, s’han convertit en el calçat del moment.
Motxilles Eastpak
L
LA RAMPA 2.0
5
REPORTATGE Abans i ara El concepte de moda va íntimament lligat a les societats de consum, fruit del capitalisme i la classe mitjana. Al segle XIX, les revistes femenines van començar a promocionar les noves tendències i a oferir patrons econòmics perquè les dones poguessin confeccionar la seva pròpia roba. Amb l'arribada del segle XX i la popularitat del cinema i la televisió, les estrelles de la pantalla es van convertir en ídols i van començar a imposar modes. Fins fa 40 anys, gran part de la població no donava tanta importància al fet de seguir les tendències. En canvi, ara, cada cop ens estem homogeneïtzant més i els adolescents vestim més iguals. Tot i això, n’estan tornant algunes que consideràvem passades de moda: els pantalons de cintura alta, les ulleres de pasta gruixuda...
Cap als anys 80, és quan es van començar a posar de moda els texans a la pedra. Pantalons que ja es compraven desgastats, destenyits o mig estripats. En l’última dècada, però, aquell tipus de texà que semblava relíquia del passat torna a ocupar llocs destacats als aparadors de les botigues de roba, on conviuen amb altres texans més seriós, més rectes o sense desgastar. I si parlem de samarretes, a Los Angeles l’última moda vintage consisteix a vendre-les amb forats de bala. Cada peça és única, i costen 200 euros!
Anunci de Paredes protagonitzat per Leif Garret, icona del pop als anys 80.
A sobre, anunci de Lois.
LA RAMPA 2.0
6
REPORTATGE
El paper de la publicitat Els anuncis impregnen les nostres vides i els trobem encara que no els busquem: quan escoltem la ràdio, quan mirem la televisió, i ara fins i tot ens busquen ells a nosaltres quan naveguem per la xarxa en el nostre ordinador. A l’època dels nostres pares o avis es recorria a celebrities que movien masses per fer les campanyes publicitàries. Ara, les marques de més prestigi (les que s’ho poden permetre) ho continuen fent.
Grans marques com Chanel, per donar a conèixer el perfum Chanel n.5, van recórrer a grans estrelles com Marilyn Monroe
La cara de Chanel ara és Gisele Bundchen, considerada la model mundial més ben pagada
Els nostres pares, destacaven en calçat si podien lluir unes John Smith
Grup d’adolescents de fa tres dècades, amb els “modelets” que aleshores es portaven
LA RAMPA 2.0
7
REPORTATGE
Nena, treu-te això Molts cops la moda comporta conflictes entre adults i adolescents. Quantes vegades no hem presenciat alguna discussió motivada per aquest tema? El famós xoc generacional ha començat molts cops amb un comentari que ens ha resultat ofensiu, no només pel que deia sinó pel fet que provingués de familiars molt pròxims, com pares o germans. I és que poques coses ens treuen tant de polleguera com quan a casa envaeixen el nostre terreny en assumptes de roba, maquillatge o pentinats, qüestionant el nostre
gust i el nostre criteri personal. I és que, admetent que pot causar una despesa excessiva, falta de criteri en les compres o fins i tot, obsessió, la moda no deixa de ser una eina per fomentar la creativitat entre els joves. Molts cops el gust és influenciat per una It Girl o un It Boy que es converteixen en referents d’una generació. Això sí, com en tot, la moda no deixa de ser una excusa més per discutir i crear bàndols, per enfrontar partidaris i detractors, els que defensen la imatge com a signe d’identitat i els que senten al·lèrgia als cànons que imposen els temps.
En contra, Marta Revilla Per què tothom ha d’anar a la moda ? Per què hem d’anar tots iguals? Per què tothom és tan absurd de portar les mateixes marques; colors, roba, models...? Per què la majoria està disposada a pagar una gran quantitat de diners per una peça de roba de marca quan n’hi ha de mes bona i barata? Trobo absurd que
tots haguem d’anar iguals pagant 60 euros (o més), per uns pantalons quan en pots pagar 15 per uns altres que et duren més; l’única diferència és que els primers tenen marca i han passat uns controls de qualitat, i els altres no. A més, no cal que anem tots iguals, també podem portar roba diferent i que ens agradi, que no té perquè seguir uns models i uns cànons.
A favor, Maria Garcia Coll La moda és essencial i cada cop més, ja que la imatge d’una persona és molt important, i de la mateixa manera també ho és la roba que porta. És una aberració veure gent amb peces de roba que fa quatre i fins i tot cinc temporades que han quedat obsoletes i més quan vivim en un món on la moda ens envolta; no costa gens agafar
qualsevol revista o posar-se a mirar la televisió i prendre nota de com és més adequat vestir-se durant aquella temporada. Veure algú vestit com s’hi anava fa 20 anys és horrorós a part d’intolerable, quan tenim fàcil accés a botigues on venen roba actual, moderna i que no és d’un preu excessiu. No és tan difícil deixar d’anar amb estampats i pantalons de pota d’elefant, que vestir amb estil no fa mal a ningú!
LA RAMPA 2.0
8
REPORTATGE
Any 2000
Any 2014 Sabates com les Victoria encara conserven un important lloc al mercat. Tot i això, les que estan més de moda són les anomenades Air Max de la marca Nike.
Sabies que...? ●El precedent dels pantalons texans actuals els trobem ja a l’edat mitjana, concretament a la ciutat francesa de Nimes. ●Al segle XIX, durant la febre d’or, Levi Straus (alemany) es va instal·lar a San Francisco per vendre els seus pantalons als miners i aventurers que hi arribaven? ●Cada nord-americà té, de mitjana, set parells de pantalons texans a l’armari.
LA RAMPA 2.0
9
EDITORIAL
La rampa es digitalitza questa revista que tens en pantalla és el resultat d’unes quantes hores de feina. Una
redacció jove i entusiasta, formada per una quinzena d’alumnes (tot noies, per cert) i un professor, hem anat compartint una horeta mal comptada cada dimecres i cada divendres a la V-1, l’aula més petita de tot l’institut. I allà hem anat dotant de contingut aquesta assignatura de Periodisme, una optativa nova que naixia per recuperar vells costums. La rampa és un emblema del Manolo Hugué i les generacions noves tenien dret a continuar-ne gaudint. La rampa entesa com a lloc físic per on pugen i baixen centenars d’estudiants d’aquest centre, però també com un espai de participació i d’expressió on quedi constància d’una part de la nostra quotidianitat com a col·lectiu. Com que creiem en el significat de
les petites coses, també com a reconeixement als que ens han precedit, hem cregut convenient respectar el nom original de la publicació. Som conscients, però, que el producte no té gaires punts en comú amb l’anterior, ni en el format ni en els continguts. En el primer apartat, dos factors han estat determinants: l’aprofitament de les noves eines tecnològiques i la reducció de costos que suposa editar una revista digital en el context en què ens trobem. En el segon, el criteri és purament de gust personal. Qualsevol altre enfocament hauria estat igual de legítim, i en tot cas el que ens faria il·lusió és rebre les vostres crítiques i els vostres suggeriments per, entre tots, anar definint el tipus de revista que volem com a comunitat educativa. El brindis va per a tots vosaltres!
FOTO: IMMA PASTOR
A
LA RAMPA 2.0
10
NOTÍCIES
El batec d’un cor gegant
Emoció, solidaritat i festa per contribuir amb La Marató
® Redacció Jornada festiva, almenys durant una estona, la que vam viure al nostre institut aquest divendres 12 de desembre, just abans que La Marató tornés a batre rècords de participació. I un cop més també, el Manolo Hugué va demostrar del que és capaç quan es tracta d’ajudar els altres. Van ser 662 euros, aportació molt per sobre del que s’havia previst i que va suposar un granet de sorra per contribuir en la causa. L’acte en si va organitzar-lo un grup d’alumnes de 1r d®e batxillerat. Per fer el cor, les papereries de Caldes van oferir-los cartolines de color vermell. El flashmob va consistir en la simulació del batec d'un cor, mentre de fons sonava la cançó Al·leluia, un dels temes més emocionants del disc de La Marató d'aquest any. Dins del cor hi havia els alumnes de Primer i de Segon de Batxillerat.
FOTO: LAIA TORRES
El vídeo, obra de Lucas Contreras de 2n de Batxillerat, es va gravar des de diferents perspectives. ‹‹Va ser una experiència diferent i emocionant per les que ho organitzàvem, perquè nosaltres teníem tota la responsabilitat i havíem de coordinar tot l'alumnat. Tot i així, finalment va acabar sortint bé››, explica Mar Figuerola, veu cantant de l’organització.‹‹Voldríem donar les gràcies a tots els alumnes i professors que van col·laborar perquè es realitzés, ja que sense ells no hagués estat possible››, afegeix amb satisfacció. A part del vídeo, relacionat amb La Marató, els alumnes de 1r de Batxillerat van estar preparant uns butlletins que van ser venuts per alumnes de tot l'institut. El premi va consistir en una panera amb productes nadalencs del Pedragosa.
LA RAMPA 2.0
11
NOTÍCIES
Els Batxillerats van al teatre
® Aina Balart/Júlia Braun Un centenar d’alumnes de primer i segon de Batxillerat van marxar el dimecres 12 de novembre al Teatre Victòria de Barcelona per presenciar una de les obres més esperades i amb més bona acollida de la temporada, el clàssic Mar i cel. Acompanyats per cinc professors del Departament de Català, els alumnes van sortir amb dos autocars en un viatge que tenia un cost de 10 euros entrada inclosa. Així ho van viure alguns dels participants en la sortida, que no va registrar cap incidència a banda de les habituals per trànsit a les rondes. El neguit per si s’arribava puntual es va transformar aviat en relaxament i satisfacció
FOTO: CARME TORRENTS
‹‹Mar i cel››, per Ana Maria Díaz Primer de tot, cal que ens situem dins del marc històric de l’obra. La primera escena fa referència a l’any 1609, és a dir, quan es va prendre la decisió d’expulsar als sarraïns d’Espanya; mentre que la resta d’accions es desenvolupen deu anys més tard, en un vaixell de corsaris musulmans capitanejats per Saïd. Aquest jove capità guarda un gran rancor als cristians la que el van deixar sense família i sense país quan era un nen, fets que expliquen la seva dura infància i el perquè de les seves accions. Tanmateix, aquesta colla de pirates, no estan sols a alta mar, tenen com a presoners els mateixos cristians que
van impulsar l’expulsió dels musulmans de la península deu anys enrere. Però entre aquests hi trobem la Blanca, la promesa del cristià Ferran, que al llarg de l’actuació demostra ser diferent de la resta, ja que tracta Saïd com una persona amb sentiments. En altres paraules, l’espectacle Mar i Cel és una tragèdia romàntica en forma de musical, per aquest motiu podem dir que es tracta del Romeu i Julieta català, atès que ambdues tracten el tema d’un amor no correspost per l’ambient d’intolerància i hostilitat de dos grups humans. Tot plegat sembla una metàfora del món en què vivim.
LA RAMPA 2.0
12
NOTÍCIES
Voluntariat 2014-2015
®A.B / J.B. Aquest any, el grup de voluntariat ha tornat a tenir molt d’èxit. Només de començar van
sorgir una gran quantitat de voluntaris i es pot dir que la implicació ha estat màxima. La primera trobada que vàrem tenir va ser un dimecres del mes d’octubre a l’hora del pati, en què els alumnes d’anys anteriors en van explicar tot el que havien fet. El 15 d’octubre a la tarda vam quedar per planificar la campanya de Nadal, i posteriorment s’ha anat desenvolupant. Com cada any, s’ha col·locat un carro davant de consergeria i qui ha pogut hi ha anat fent donatius. Com a novetat, aquest any hem completat la campanya amb eslògans i frases contra la fam.
Els tercers se’n van d’esquiada al febrer!
®A.B / J.B. Els alumnes de 3r d’ESO aniran d’esquiada els dies 2,3 i 4 de febrer a la Molina. S‘allotjaran a l’alberg La Bruna i l’estada inclou: dues nits, dos dinars al restaurant de pistes, dos sopars a l’alberg, tres
dies amb forfait, tres dies de lloguer del material, 5 hores diàries de classes d’esquí i assegurança d’assistència a pistes durant els tres dies. En els cursets hi ha d’haver com a mínim 10 alumnes. L’accés a la discoteca de l’alberg és gratuït, i si portes el teu propi material et descompten 3 euros. Recorda que cal portar la targeta sanitària, el dinar del primer dia, llençols i tovalloles, a més de protecció solar, ulleres de sol, roba de passeig que abrigui, roba d’esquí adequada... No cal portar videojocs ni consoles. En la sessió del 22 d’octubre se’n va informar a les famílies.
LA RAMPA 2.0
13
NOTÍCIES
Els efectes del temporal ® Redacció Era dimarts i tornàvem del pont de la Puríssima quan ens va sorprendre una ventada de les que fan tancar un institut. Cap a les 11.30, a causa de la força del vent, el vidre de la porta principal es va trencar i va caure fet miques davant dels nassos de molts alumnes, que precisament no havien sortit a l’hora del pati per evitar incidents. Afortunats els de la tarda, que no vau tenir classes!
I els de 4t preparen viatge ® Redacció E l cap de setmana del 29 i 30 de desembre es va celebrar la coneguda Fira de Nadal aquí a Caldes. Els alumnes de 4t del Manolo van posar una parada per recaptar diners pel viatge de final de curs a l’Alguer (Sardenya). Va ser un cap de setmana molt plujós, una llàstima ja que es una fira molt coneguda on cada anys vénen milers de visitants. Tot i el mal temps els alumnes de 4t van recaptar bona part de diners amb la panera que sortejaven. També venien llibres i articles de segona
mà. El número premiat va ser el 1.401 i el guanyador, en Carles, que va estar molt agraït!
FOTOS: MARTA CIJES
Torna l’esport a l’institut
®A.B / J.B. Aquest any l’institut ofereix unes àmplies activitats físicoesportives i culturals dirigides a tots els interessats, algunes de les quals permetran participar en competicions. La pràctica serà dirigida per monitors qualificats.
Aquestes activitats són el futbol sala i el hip-hop. Es duran a terme els dimarts i dijous de 16 a 17 hores. Les coordina el Quico Arjona, professor d’Educació Física, a qui calia entregar la documentació. Hi haurà una única quota de 30€ per a tot l’any.
LA RAMPA 2.0
14
NOTÍCIES
Visitem Ràdio Caldes ® Redacció Després de les vacances de Nadal, i abans que acabi el primer quadrimestre, els alumnes de tercer que fem aquesta optativa de Periodisme farem una sortida a la ràdio municipal de Caldes. Des d’allà tindrem l’oportunitat de gravar tres programes en grups de cinc, i els emetran per a l’audiència. Ens fa molta il·lusió poder entrevistar alguns ídols o personatges importants, i per això estem preparant els guions des de fa dies. La Míriam Viaplana, directora de la
ràdio, també va venir a donar-nos quatre consells per no posar-se nerviós davant del micro. Per cert, que els nostres companys de 4t ja estan emetent alguns espais des de la ràdio, amb entrevistes a gent de l’institut i moltes altres sorpreses, que podeu seguir a través de la pàgina web de l’institut. L’Eva Ruiz, professora de Música, és qui ha coordinat la feina. Els alumnes han estat treballant la música a través de la perspectiva d’algun compositor, i han anat a gravar als estudis.
Nou consell escolar. Director: PLÁCIDO REY PÉREZ, Cap d’Estudis:
Carme Carbonell Llopis; Representant de l’Ajuntament: Roser Guiteras López;
Representants del Professorat: Mercè Riera Casares, Montserrat Navarro Ripoll, Fulgenci
Farré Mestre, M. Antònia Bretcha Cubí, Marta Pérez Murugó, Pilar Canet Puigdomènech,
Jaume Balart Clapés, Lourdes Griñó Ges. Representants de l’alumnat: Jacob Massey Dei-Cas,
Ferran Rodríguez Conte, Àlex Molina Blázquez, Helena Paredes García; Representants de
pares i mares: Eduard Moreno Chuliá, Maria Dolors Rofaste Ordeix, Joan Vidal Torras,
Esther de Pablo Palmer; Representant de l’AMPA: Anna Monleón Esterli; Representant
PAS: M.Dolors Vidal Figuerola; Secretari: Marçal Subirats Pugibet.
‹Conferència ‹‹Alcohol i joves›› L’Institut va programar, pel dia 17 de desembre, una conferència sobre alcohol i joves a la qual estaven convidats tots el pares dels alumnes del centre. La convocatòria es va fer per carta distribuïda als alumnes i pels webs del Manolo Hugué i de l’AMPA. Els punts que es van treballar són coneixements sobre l’adolescència en general, l’alcohol en particular, com, quan i per què beuen els adolescents, com detectar que el meu fill/filla consumeix alcohol, les habilitats socials com a eina preventiva, la
manera d’abordar aquest tema amb els adolescents de forma pràctica i dinàmica. La conferència va anar a càrrec de la Fundación Alcohol y Sociedad, que ja va fer els tallers als alumnes durant el primer trimestre. El consum de begudes alcohòliques és una conducta que alguns joves practiquen, i és molt necessari que coneguin a quins riscos s’exposen i siguin conscients de les conseqüències. La conferència també és d’interès per als pares ja que és una altra font on poden trobar orientacions.
LA RAMPA 2.0
15
NOTÍCIES
El pas dels 13 als 14, important a efectes legals ® Núria Crusellas El dijous dia 18 de desembre, els alumnes de Tercer A vam rebre la visita d’en Carles, un agent de Mossos d’Esquadra que ens va explicar diversos canvis que es produeixen, des del punt de vista legal, quan complim els 14 anys
A partir de llavors, passem a formar part de la societat on totes les accions que decidim fer comporten un risc. Les males influències ens comporten fer accions de les quals després ens penedim, (com beure, fumar, el vandalisme...). També va parlar de ciberbuylling o dels riscos de no portar casc.
FOTOS: JOSEP ÁLVAREZ
Nosaltres acabem l’any amb sortides..
.® Redacció Els alumnes dels diversos cursos vam anar de sortida per celebrar l’últim dia lectiu de l’any. Els de Segon de la ESO van anar al Museu Marítim. Els de Tercer vam omplir un autocar i vam anar a Cornellà, al Museu de les Matemàtiques, on vam poder fer diverses activitats interactives i
comprendre molt millor una assignatura que tradicionalment se’ns queda entravessada. Els de Quart, per la seva banda, van anar també a Barcelona, en aquest cas a fer una ruta pel casc antic i conèixer millor la ciutat des d’un punt de vista històric i literari a través d’una ruta guiada.
.I els profes van anar a sopar... Una vintena de professors van acomiadar l’any amb un sopar en un conegut restaurant calderí. No hi havia hagut sort amb el sorteig de la rifa de Nadal, però això no va impedir que es destapés alguna ampolla de cava per brindar i desitjar-se un bon any acadèmic. Això sí, com que l’endemà encara s’havia de treballar, la festa no va durar tant com en altres ocasions.
LA RAMPA 2.0
16
Premis a l'excel·lència, a l'esforç i la convivència ® Júlia Braun. El curs passat, el 22 de maig, l'institut Manolo Hugué va premiar 22 alumnes, a l'excel·lència, a l'esforç i a la convivència. Els alumnes premiats anaven des de 1r d'ESO fins a 4t, Batxillerat i Cicles. Hi ha hagut tres premiats per cada grup. Hem aconseguit entrevistar tres del premiats.
GÉNESIS CASTILLO (3r C)
1.-Com et vas sentir quan vas guanyar el premi?
Quan em van dir que havia guanyat el premi no m'ho esperava, em vaig sentir alegre i emocionada pel reconeixent que em van donar. 2.-En quina categoria vas guanyar?
Vaig guanyar el premi a l'esforç, després d’haver-me estat esforçant duran tot l'any que m'ho reconeguessin va ser molt gratificant. 3.-Et va agradar la cerimònia?
Sí, va estar molt bé, encara que vaig patir una mica de nervis. 4.-El discurs que vas fer davant del públic, a qui li vas dedicar o agrair
Li vaig agrair als professors per haver-me reconegut aquest premi i a tots els meus companys que em van recolzar.
MARTA LÓPEZ (3r D)
1.-Com et vas sentir quan vas guanyar el premi?
Quan m'ho van dir em vaig sentir orgullosa de mateixa per veure que reconeixien tot el dur treball i l'esforç que vaig posar aquell curs. 2.-En quina categoria vas guanyar?
Em van donar el premi a l'excel·lència . 3.-Et va agradar la cerimònia?
A mi la cerimònia em va agradar molt, allà ens van donar una rosa i un diploma molt bonic. 4.-El discurs que vas fer davant del públic, a qui li vas dedicar o agrair?
Li vaig agrair als professors per haver reconegut el meu esforç.
PAU ROBLES (3r C)
1.-Com et vas sentir quan vas guanyar el premi a la convivència?
No m’ho podia creure, em vaig sentir molt emocionat. 2.-Et va agradar la cerimònia?
Si, va ser molt bonica però pel meu gust una mica llarga. 3.-El discurs que vas fer davant del públic a qui l i vas dedicar o agrair? Als professors per haver-me considerat la persona idònia per al premi.
LA RAMPA 2.0
17
OPINIÓ
La fi de la lletra lligada? ®Josep Álvarez
Finlàndia, referent europeu en les coses de l’educació, acaben d’abandonar la
cal·ligrafia tradicional. En un moment en què els adults escriuen, bàsicament, per mitjà de teclats, al país nòrdic consideren que no té sentit invertir temps perquè un nen ajunti les lletres amb bolígraf per aconseguir un traç bonic i uniforme. Les escoles continuaran l’ensenyament de l’escriptura a mà però amb una lletra simplificada i separada, no majúscula però sí similar a la d’impremta L’experiment s’havia posat en pràctica també en una escola de Vic, terra igualment marcada pel fred però molt més pròxima a nosaltres, on les mestres impulsores constaten que els alumnes aprenen a escriure més ràpid i de manera més senzilla. Sorprenentment, quan aquests alumnes arriben a l’institut sembla que escriuen. de manera més clara que els altres i que el mètode els dóna una personalitat diferenciada. Pertanyo a una generació en què els quadernets de cal·ligrafia eren el càstig més temut per molts companys que no aconseguien lligar una escriptura fluïda i en línia recta, gairebé un pecat si l’escola era religiosa .i no sabies imitar la lletra acurada de les monges. No hi ha dubte, doncs, que el debat que ara s’obre resulta molt interessant per als qui dia a dia ens enfrontem a textos que hem de corregir i qualificar, moltes vegades amb l’esforç suplementari d’una lletra que costa d’entendre.
No és l’únic debat obert en matèria d’ensenyament en general, i d’ensenyament de la llengua en particular. En un moment en què es qüestiona absolutament tot el que fins fa poques dècades era considerat un dogma, l’ortografia és un altre assumpte controvertit. La utilitat o inutilitat d’una grafia sense so com la ‹‹h›› ja la va plantejar Pompeu Fabra el 1906, però finalment li van fer veure que home donava una informació sobre l’origen de la paraula que es perdia si s’escrivia ome. I mentre a classe intentem convèncer els estudiants sobre qüestions com aquesta, els resultats de les proves que es fan cada any a Quart d’ESO són tossuts. L’ortografia no millora. Un cop més, cal revisar el mètode tradicional?
Arribarà el dia en què es qüestionarà el fet mateix d’haver transcrit gràficament la nostra parla per passar-la de generació en generació, facultat ―per cert― que només posseïm els humans. La sort és que molts de nosaltres ja no serem aquí perquè ens ho puguin retreure. O potser sí.
A
LA RAMPA 2.0
18
INFORME
SEXUALITAT A SEGON CICLE i 1er DE BATXILLERAT
Un 4% d’alumnes de tercer d’ESO ja s’ha estrenat en les relacions sexuals
L’enquesta s’ha passat a 51 persones de tercer, i aquestes són les dades més rellevants.
Un 68% de les noies de tercer d’ESO no tenen parella en aquest moment. De la resta de noies, les que ja tenen parella, només dues afirmen haver mantingut algun cop relacions sexuals.
Pel que fa als nois, el 77% no tenen una parella estable, i del 23% restant només dos diuen haver mantingut relacions sexuals algun cop. En el còmput global, doncs, només 4 alumnes de tercer han perdut la virginitat si ens atenem a aquest estudi. L’edat dels alumnes de tercer va dels 14 als 16 anys.
En les enquestes a quart d’ESO, tot i
haver-les fet a menys persones, el
percentatge de ja iniciats en el sexe
és força més elevat. La meitat de les
noies tenen parella i un 67% d’elles
han perdut el compte de les relacions
sexuals mantingudes.
En el cas dels nois, un 67% no tenen
parella actualment, i un 50% no
recorden quantes relacions sexuals
han mantingut. Les enquestes es van
realitzar al novembre a quinze
persones d’un mateix grup classe.
PARELLES FEMENÍ
Res seriós
9%
No68%
Sí23% si
no
res seriós
0%
50%50%
Relacions sexuals femení
1 vegada
més d'una
he perdut el
compte
15%
77%
8%
Parelles masculí
si
no
0%
50%50%
Relacions sexuals masculí
1 vegada més d'una he perdut el compte
LA RAMPA 2.0
19
INFORME
1 vegada; 33%
més d'una; 33%
he perdut el compte; 33%
Relacions sexuals femení
23%
69%
8%
Parelles femení
parella
si
no
res seriós
33%
50%
17%
Parelles masculí
parel la
si
no
res seriós
43%
29%
29%
Relacions sexuals masculí
relacions 1 vegada més d'una he perdut el compte
Hem fet les enquestes també a una
classe de 1er de Batxillerat. En el
cas dels nois, un 50% estan solters i
un 33% tenen parella estable. El
43% només han mantingut relacions
sexuals una vegada a la seva vida.
En el cas de les noies, un 69%
estan solteres i un 23% tenen
parella estable. Dos terços de les
noies han mantingut relacions
sexuals alguna vegada i un 33%
d’aquestes han perdut el compte.
Parelles femení0%
50%50%
sí
no
res seriós
Parelles masculí
22%
67%
11%
sí no res seriós
1 vegada
0%
més d'una
33%
he perdut
el compte
67%
Relacions sexuals femení
1vegada
25%
més
d'una
25%
he perdut
el
compte
50%
Relacions sexuals masculí
LA RAMPA 2.0
20
INFORME
TABAC I ALCOHOL A 2n d’ESO
Hem vist que la majoria de nens de segon no beuen ni tenen curiositat per provar-ho, tot i que hi ha un 20% dels alumnes que beuen o ho han provat quan surten de festa, i finalment hi ha un 4%, és a dir, una part molt petita d’alumnes que beuen alcohol habitualment.
En aquesta altra gràfica podem observar, igual que la de l’alcohol, que la majoria dels alumnes de 2n no fumen ni tenen curiositat per provar-ho. De nou, el percentatge que preocupa és el 4% que reconeix que fuma habitualment, i finalment el 14% que fuma quan surt de festa, o almenys reconeix que ho ha provat en alguna ocasió.
4%20%
77%
Alum nes que beuen a 2n
habi-tualmentde festamai
4%14%
82%
Fumadors a 2n
habi-tualmentde festa mai
LA RAMPA 2.0
21
INFORME
ESTUDIS DEL VOSTRE FUTUR, 2n Batxillerat
Després d’acabar el Batxillerat, segons l’enquesta que han respost els companys, un 96% vol anar a la universitat. Es tracta, doncs, d’una majoria molt rotunda i aquest percentatge demostra que els joves conceben el batxillerat com una etapa de preparació per al món universitari. No hi ha ningú que vulgui fer un cicle, i això demostra que la gent que a 4t d’ESO decideix que vol estudiar un cicle (de grau mitjà), ja no fa el batxillerat. Això no vol dir que no acabi fent una carrera. Finalment, hi ha un 4% d’alumnes que desitja entrar a treballar directament, sense passar per cap estudi superior. Es tracta
d’un percentatge de batxillers que en altres circumstàncies ja s’haurien incorporat al món laboral, però que per falta d’oportunitats a causa de la crisi prefereixen formar-se.
Tornant al 96% que vol anar a la universitat, un 33% d’aquests alumnes diu que vol fer una carrera d’Enginyeria i altres carreres preferencials són Dret o Periodisme. Un 13% vol anar a la Universitat però encara no té clar per quina opció es decantarà.
® Enquestes i informe elaborats per Clàudia Carrasco, Núria Crusellas, Clàudia López, Mònica López i Nara Oller.
BATXILLERAT: DESPRÉS DELS ESTUDIS
Cicles0%
Treballar4%
Universitat96%
UniversitatCiclesTreballar
LA RAMPA 2.0
22
ENTREVISTA
Una conversa amb els alumnes d’intercanvi
Harald i Herman, dos ‹‹víkings›› a les aules
FOTO: ARIADNA OSORIO
Segurament heu notat que a l'institut hi ha un petit grup de persones que són
una mica diferents de nosaltres: més alts, més rossos i, per què no?, més
guapos: són els alumnes d'intercanvi. Pot ser que us pregunteu coses sobre
ells, com per exemple d'on provenen, quina és la seva cultura... Avui hem
intentat apropar-nos una mica més a ells tot fent una entrevista a dos d'aquests
nois que casualment provenen del mateix poble de Noruega. Els entrevistats
aquest cop han sigut en Harald i en Herman. Esperem que d'aquesta manera
pugueu conèixer-los una mica millor que fins ara.
LA RAMPA 2.0
23
ENTREVISTA
® Laia Torres/Ariadna Osorio
Us agrada Catalunya?
Sí, m’agrada molt: les platges, la gent és molt simpàtica, molt amable... I Caldes, és un poble molt diferent del vostre? Sí, perquè Caldes té molta història: les termes dels romans… no ho sé, té molta més història que Noruega. Què penseu de l’educació en aquest institut? És una mica diferent del nostre país, però jo crec que els professors tenen més respecte als alumnes, la majoria. I les assignatures també són diferents; per exemple, les Ciències Socials per a primer i segon de Batxillerat, i també les Ciències Polítiques, que a Noruega s’estudien com una assignatura més. Què us sembla el nivell d’anglès que presenten els alumnes? El nivell d’anglès és molt dolent en general. Algunes persones que estudien fora tenen un millor nivell, però en general el dominen poc. En què es diferencia la nostra cultura de la vostra? La gent aquí és molt diferent, molt més oberta, i parlen molt més amb tothom. Un exemple és que quan vas al tren, allà només parles amb els teus amics o bé
escoltes música, en canvi aquí un pot parlar fàcilment amb tothom i fer conversa. Heu après molt des que vau arribar aquí? Sí, però encara ho veig difícil en aquest moment. L’important és aprendre una mica més cada dia i anar millorant el nivell. Quin menjar heu tastat a Catalunya i que mai havíeu tastat? El pa amb tomàquet (boníssim) i la paella. Hi ha alguna cosa que trobeu a faltar? Sí, la ciutat, perquè és molt tranquil·la. També els amics, els pares... Però m’agrada estar aquí perquè és només per un any i s’ha d’aprofitar. Heu visitat la nostra muntanya més coneguda, el Farell? Mmmm, doncs no, la veritat és que encara no... /riuen/.
Sabies que…? ● El nom de Noruega prové de les llengües germàniques i significa ‹‹camí cap al nord o ruta del nord ● Els regnes víkings de Noruega (també anomenats fylki) van ser petits territoris governats per individus amb categoria de monarques absoluts. Aquells territoris van formar posteriorment el regne de Noruega
LA RAMPA 2.0
24
REPORTATGE
Del col·le a l’insti
Més d’un centenar d’alumnes han canviat “senyoretes” per “profes”
® Marta Hernández / Paula Ruiz
El canvi de l’escola a l’institut pot
arribar a ser traumàtic i si no vas
ben preparat pot convertir-se en un
any molt dur. L’últim any a l’escola,
la de primària, és molt important.
Efectivament, els mestres han fet tot
el possible perquè surtis ben
preparat, puguis afrontar el canvi
amb garanties i continuïs la teva
progressió i el teu aprenentatge en
un institut de secundària.
Però ―admetem-ho― arriba el 15
de setembre, el ‹‹gran dia››, i vas
més perdut que un pop en un
garatge. Companys que no
coneixes, assignatures que et sonen
a xino, professors que no paren
d’entrar i sortir de la teva classe (un
per cada assignatura), i normes i
més normes de disciplina. Estàs
acollonit, i se’t nota!
FOTO: PAULA RUIZ
LA RAMPA 2.0
25
REPORTATGE
Molts adolescents canviem molt
quan fem el pas del col·legi de tota
la vida a la casa gran. Aquí passem
part de la nostra adolescència (si no
tota), i és evident que això et marca,
per bé i per mal.
De tota manera, ja hem vist que
l’adaptació va més ràpida del que
pensaves. Sentim els crits aguts del
passadís de baix, els riures
descontrolats quan expulsen el
gracioset de classe, les empentes
entre classe i classe...
Per comprovar que tot això que
estem dient no són llegendes
urbanes, us hem fet una entrevista.
Volem saber el que penseu, i si us
atreviu a dir-ho tot!
Martí Lujàn 1r D
EdgarFernàndez
1r C
Adrià Sanchez
1r D
Marc Linares
1r B
Aina Fernàndez
1r D
Oriol Herrero
1r A
AinhoaFernàndez
1rD
LA RAMPA 2.0
26
REPORTATGE
1.Com t’estàs trobant a l’institut?
EDGAR FERNÁNDEZ: A l’institut em sento bé, però encara estic coneixent a la gent i adaptant-me. AINA FERNÁNDEZ: Bé ,em sento còmoda. AINHOA FERNÁNDEZ: Em sento bé, lliure. És diferent, ara és més difícil. MARC LINARES: Bastant bé, a gust. Perquè acabo de començar i amb els amics i companys que tinc em sento molt bé i tinc molta confiança. Aquí hi ha molta més gent comparat amb l’escola i per mi és un gran canvi. MARTÍ LUJÁN: Bastant bé perquè a la tarda tinc molt temps per fer deures i en canvi abans tenia classes a la tarda. ADRIÀ SÁNCHEZ: Es nota molt el canvi perquè passes de ser el més gran al ser el més petit.
2. Creus que a l’escola et van preparar bé per l’in stitut?
MARTÍ LUJÁN: Sí molt, molt bé. Aquí a l’institut no tinc problemes i tampoc tinc
gaires dificultats.
AINA FERNÁNDEZ: Sí, tots els continguts que fem em sonaven d’abans. AINHOA FERNÁNDEZ: Sí, bastant. MARC LINARES: Bastant, sí perquè em van ajudar molt i van estar amb mi quan més o necessitava i em felicitaven.
3. Què penses sobre la gent d’aquí?
AINHOA FERNÁNDEZ: Tothom és molt amable, carinyós i simpàtic. AINA FERNÁNDEZ: Són amables però els mes grans no ens fan cas. MARC LINARES: La majoria de gent està bé, però hi ha gent que va provocant i va escoltant converses de la gent. Tinc un avantatge ja que sóc més alt que altres nens
LA RAMPA 2.0
27
REPORTATGE
MARTÍ LUJÁN: Bé, alguns són molt despistats i tot el dia fan que la gent es
despisti...
4. T’has vist obligat a fer nous amics?
ORIOL HERRERO: No, a la classe m’ha tocat amb la majoria dels meus amics. Tot i això, he conegut a molta gent. AINA FERNÁNDEZ: No, tots els coneixia d’abans i m’han posat a la classe amb els meus amics. AINOHA FERNÁNDEZ: No, tinc els mateixos amics a la classe. Tot i que a l’hora del pati ens ajuntem una colla d’amics i amigues de diferents classes. MARC LINARES: No, la majoria els coneixia d’algunes extraescolars com el futbol, i d’altres també els coneixia. En canvi, he hagut de conèixer nenes i un parell de nens. MARTÍ LUJÁN: No, segueixo amb els mateixos tot i que n’he fet alguns de nous.
5. Et veus massa petit per ser aquí?
MARC LINARES: No. Jo tinc sort que sóc alt i no m’incomoda l’altura.
AINA FERNÁNDEZ: Sí, però no m’incomoda. AINOHA FERNÁNDEZ: No, no em fa res. MARTÍ LUJÁN: No ho sé…
6. Creus que hi ha molta diferència amb el que estu dies ara amb el que
estudiaves a l’escola?
AINA FERNÀNDEZ: No, tot es el mateix. Però hi ha coses noves, tot i que són sobre coses que ja hem estudiat. És a dir, fem el mateix però una mica més a fons.
LA RAMPA 2.0
28
REPORTATGE
AINHOA FERNÁNDEZ: És el mateix, encara que afegint coses noves. Per exemple, si a sisè vam treballar l’univers ara també ho estem treballant però més a fons, amb paraules noves.
MARC LINARES: Sí, a l’escola hi havia moltes menys assignatures. Aquí fas per exemple tecnologia, naturals i socials, que a l ‘escola no fèiem i són les que més em costen. Però les altres assignatures em van bastant bé.
MARTÍ LUJÁN: No, és molt igual. Són les mateixes coses però una mica més
difícilS.
7. Què penses sobre els professors? Creus que aquí tens més
independència?
MARTÍ LUJÁN: Als professors els trobo a tots molt amables i cap em cau malament. Aquí tinc més independència, no t’estan sempre preguntant si has fet els deures… Ets més lliure. AINA FERNÁNDEZ: Sí, com a l’escola. T’estan a sobre i es preocupen per tu.
AINHOA FERNÁNDEZ: Hi ha alguns professors que són bordes, i a la mínima que fas alguna cosa, com agafar un bolígraf, et diuen qualsevol cosa encara que no hagis fet res. MARC LINARES: La majoria són agradables, tot i que també n’hi ha que són molt desagradables i potser criden molt i s’estressen molt fàcilment. Alguns professors et donen més independència, d’altres estan a sobre teu com a l’escola. Majoritàriament estan per tu i t’ajuden.
LA RAMPA 2.0
29
ENTREVISTA
Pepe de Dios o el conserge incombustible
® Laia Torres
Segur que alguns de vosaltres no
coneixeu en Pepe; doncs bé, aquest
senyor és el conserge que porta
més anys treballant a l'institut on
estudieu. L'institut Manolo Hugué es
va inaugurar ara fa 26 anys, i
aquests són els que porta el Pepe
de conserge. Perquè pugueu
reconèixer-lo quan el veieu, és un
home de constitució forta i té el
cabell blanc i curtet. No es pot dir
que sigui un home gran (tot i que té
62 anys i ja és avi), però sí que és
un gran home. És molt simpàtic si tu
ets amable amb ell, i sempre intenta
ajudar-te amb el que necessites.
Per poder conèixe'l una mica millor,
li hem fet una entrevista sobre
algunes coses que pensa sobre
l'institut: com ha canviat en 26 anys,
quina feina pot tenir un conserge...
Encara que us ho cregueu, un
conserge pot arribar a tenir més
feina en un dia que vosaltres,
lectors, en una setmana, us ho puc
ben assegurar. Bé, no seguiré parlat
més i us deixo llegint l'entrevista
que li hem fet al Pepe. Espero que
llegint això comenceu a pensar una
mica diferent sobre la feina que
tenen algunes persones i que
sembla que no facin res. Tant de bo
us agradi.
1. Què creus que ha canviat de
l’institut des que hi treballes ?
Doncs han canviat moltes coses,
com ara que ja no es fa la Setmana
Cultural, o que la gent ja no
participa tant en les festes com el
Carnaval. Ara els alumnes no van
tant en grup, prefereixen anar al seu
aire, ja no hi ha tant
companyerisme. A més, s'ha
canviat la forma d'estudi. Per
exemple: en cicles està tot més
especialitzat, i abans es feien totes
les assignatures a més del que un
volia estudiar.
2. Hi ha gaire feina a consergeria?
Quina?
Sí, ja ho crec. El conserge ha d'obrir
i tancar l'escola cada dia, i ha
LA RAMPA 2.0
30
d'encendre i apagar els llums de
l'institut, controlar la calefacció i els
llums, fer un munt de dossiers i
fotocòpies per als professors, també
ha de controlar la porta i el telèfon
del centre; ha d'adreçar als pares i
mares que arriben per alguna
entrevista que tenen amb algun
mestre, ha d'anar a buscar la
correspondència i repartir el correu.
També ha de canviar els
fluorescents i les bombetes foses
que hi ha a les classes i als
passadissos i la quantitat de gasoil
que queda per a la calefacció, ha de
moure el mobiliari...
A més a més, en Pepe intenta
reparar sempre tot el que pot que
s'hagi trencat de l'institut perquè no
hagi de gastar-se diners en
reparacions que pot fer qualsevol,
com ara: arreglar els panys trencats
de les portes o les cisternes dels
lavabos...
3. Què canviaries de l'institut?
Doncs hi ha moltes coses, com ara
els sistemes d'il·luminació i de
calefacció, també posaria més ordre
en els passadissos i menys canvis
de classe, a més faria que hi
hagués més silenci a les classes, i
també canviaria la manera que
tenen els alumnes de dirigir-se al
professorat i les faltes de respecte
que hi ha. Una de les coses que
també substituiria és el vestuari que
porten les noies quan fa calor. Les
faria anar més tapades. Seria més
agradable que hi hagués més
formalitat per part dels alumnes i
d’alguns professors.
4. Quins moments viscuts al
centre t'agradaria reviure?
M'agradaria que tornés l'època en
què els meus fills eren petits,
perquè no només jo m'ho passava
bé amb ells, sinó que ells s'ho
passaven pipa jugant al pati mentre
jo treballava. Em sentia feliç amb els
meus fills a prop.
5. Quin ha sigut el moment més
compromès?
El conserge sempre és el que més
rep, perquè és la primera persona
que veu la gent quan entra a
l'institut. El pitjor moment que he
viscut aquí va ser un dia que vaig
complir una ordre directa del
director i, tot i així, un pare se'm va
encarar, i va passar així:
Quan encara es feia educació física
hi va haver un robatori: van robar al
LA RAMPA 2.0
31
vestuari tot d'objectes
valuosos incloent-hi uns
pantalons de marca. Arran
d'això no deixaven estar a
ningú als passadissos durant
les hores de classe. Un dia
que jo estava assegut a la
meva cadira, vaig veure dos
grups de nens parlant. Els vaig
dir que sortissin a fora perquè a
aquella hora no podien estar als
passadissos perquè així ho havia
dit el director. Va haver-hi un nen
que es va quedar allà sol, li vaig
preguntar si estava esperant algú i
ell em va dir que sí, que estava
esperant el seu pare. Per tant, li
vaig dir que podia anar a la
biblioteca a esperar, però ell va anar
en direcció contrària: cap a la porta
de sortida. Li vaig repetir que si volia
anar a la biblioteca, però va fer com
si no m’hagués sentit i se’n va anar
cap a la sortida. Quan va arribar la
persona que estava esperant, el seu
pare, aquest va entrar amb cara
d’enfadat i es va dirigir cap a mi
cridant fora de si que per què havia
fet fora el seu fill mentre l’esperava.
Jo li vaig explicar el que havia
passat, però el nen continuava
afegint llenya al foc dient que jo
l’havia fet fora a crits.
El pare,
emprenyat,
m’amenaçava dient que faria tot
el possible per fer que
m’acomiadessin, a més d’insultar-
me amb expressions de molt mal
gust. Per sort, hi havia un nen allà
castigat esperant un professor i ho
havia vist i escoltat tot. Gràcies a
això em vaig salvar i li vam explicar
al director el que havia passat.
6. Com s’accedeix a un lloc de
treball com el de conserge?
Doncs ara no ho sé, com es fa, però
en la meva època primer s’havia
d’anar al departament de la
Generalitat i apuntar-se per a
substitut, i en les oposicions també
t’havies d’apuntar, aprovar-les i
aconseguir un dels millors resultats
per tenir més possibilitats que
t’agafessin: si fan l’examen moltes
persones (més de tres-centes) , pot
ser que només en contractin cent.
Passió per la vida
Fa uns quants anys, vaig conèixer a una noia que m’ho va ensenyar tot sobre la vida. Es deia Laura, i tenia disset anys, com jo. Era una nena òrfena, que l’havien adoptat i vivia en una famílirica. Els seus pares eren jutges i només pensaven en els diners, en res més, la seva vida eren els diners. El seu germà, en Pau, tenia vint-i-quatre anys. Era un noi bastant tímid, però era molt amable i s’interessava molt sobre tot el que li pogués passar a la seva germana. La seva nòvia es deia Cèlia, tots dos eren molt macos i ja feia tres anys que sortien junts. La Laura sempre anava amb el Xavi a tots els llocs, era el seu millor amic de la
LA RAMPA 2.0
32
RELATS LITERARIS
Passió per la vida
® Per Laia- Mei López Aliè
Fa uns quants anys, vaig conèixer a una noia que m’ho va ensenyar tot sobre la vida. Es deia Laura, i tenia disset anys, com jo. Era una nena òrfena, que l’havien adoptat i vivia en una família molt rica. Els seus pares eren jutges i només pensaven en els diners, en res més, la seva vida eren els diners. El seu germà, en Pau, tenia
quatre anys. Era un noi bastant tímid, però era molt amable i s’interessava molt sobre tot el que li
passar a la seva germana. La seva nòvia es deia Cèlia, tots dos eren molt macos i ja feia tres anys que sortien junts. La Laura sempre anava amb el Xavi a tots els llocs, era el seu millor amic de la
infància. També havia tingut una amiga que es deia Mirs’havien distanciat ja que la Mireia només tenia present la Laura quan a ella li interessava, s’aprofitava de la seva confiança.
Ai, perdó, que encara no m’he presentat! Jo em dic Júlia, ara tinc dinou anys i tinc un germà que es diu Marc, ens portem dos anys, ell és més petit. Us explicaré una petita història que va passar fa cinc anys. Vaig conèixer la Laura en unes sessions de l’escola de circ. Ella des de ben petita que havia fet circ; era com la seva segona casa, més ben dit, es va criar allàCatacrack.
RELATS LITERARIS
Mei López Aliè
infància. També havia tingut una amiga que es deia Mireia, però s’havien distanciat ja que la Mireia només tenia present la Laura quan a ella li interessava, s’aprofitava de
Ai, perdó, que encara no m’he presentat! Jo em dic Júlia, ara tinc dinou anys i tinc un germà que es
rtem dos anys, ell és més petit. Us explicaré una petita història que va passar fa cinc anys. Vaig conèixer la Laura en unes sessions de l’escola de circ. Ella des de ben petita que havia fet circ; era com la seva segona casa, més ben dit, es va criar allà, al Circ
LA RAMPA 2.0
33
RELATS LITERARIS
Jo sempre he sigut molt reservada, mai m’ha agradat explicar els meus problemes a la gent ni mostrar els meus sentiments. Quan tenia nou anys, tornant cap a casa després d’un dinar familiar, vam tenir un accident. A la meva mare i a mi, per sort, no ens va passar res. Però el Marc va acabar amb unes petites rascades per tot el cos i se'l van emportar al metge, encara que no va ser res greu. Al meu pare se'l van haver d'emportar amb l'ambulància cap a l'hospital ja que estava molt malament. El van tenir allà unes quantes setmanes i continuava igual, la meva mare ens tenia al meu germà i a mi apartats d'aquest tema perquè no patíssim. Aquells dies ens estàvem a casa l'àvia mentre la mare era a l'hospital amb el pare. Quan ens va venir a buscar, estava plorant moltíssim i no sabíem què li passava. Li vam preguntar molts cops però no ens volia dir res. Es va emportar a l'àvia cap a la cuina i li va explicar que el seu fill havia mort. L'Enriqueta no s'ho podia creure. Nosaltres ho vam escoltar tot. En aquells moments érem molt petits però érem conscients de la situació, estàvem molt tristos i no ens en ho vam agafar gens bé cap dels dos. Tots vam estar uns dies gairebé sense menjar ni dormir, excepte el Marc, que ho necessitava.
Aquells dies a l'escola tampoc m'ho passava bé, no tenia amics i se'n reien de mi, no entenia el perquè i continuo sense entendre-ho. El cas és que a les hores del pati sempre estava sola i ningú volia jugar amb mi, no li volia dir res a la meva mare perquè ja estava prou afectada amb tot. El meu germà tampoc podia fer res perquè era més petit i no entenia gaire la situació. Era de les nenes més llestes de la classe, treia nous i deus i la meva mare n'estava molt contenta. Sempre em deia que havia heretat el seu talent. Des d'aleshores que mai m'ha agradat parlar del meu passat. Quan tenia disset anys, vaig decidir que ja n'hi havia prou de passar-me els dies tancada a casa llegint, estudiant i fent coses per guanyar-me alguna cosa de diners, també tenia dret a divertir-me i a fer les coses que realment m'agradaven. Des de ben petita que sempre havia volgut saber com era el món del circ. Vaig estar buscant per internet i vaig trobar una escola de circ amb un nom molt curiós, i em cridà l'atenció. Els preus no estaven tampoc molt malament, així que ma mare m'ho va pagar. Vaig anar a provar les sessions i allà vaig conèixer unes persones fantàstiques que em van acollir amb els braços ben oberts.
LA RAMPA 2.0
34
RELATS LITERARIS
Va ser allà on vaig conèixer la Laura. Em va començar a fer moltes preguntes que realment no m’esperava que m’arribés a fer mai ningú, més que res per tot el que havia viscut durant tota la primària i part de la meva secundària. Em vaig posar molt contenta i li vaig respondre tot amb un somriure a la cara i traient també temes nous de què parlar. Em va explicar moltes coses sobre ella. Aquell dia quan vaig tornar a casa li vaig explicar tot a la meva mare i se’n va alegrar molt, va ser un dia molt feliç per a mi. Cada dia quan tornava a casa pensava que volia ser com ella, perquè m’agradava molt el seu caràcter i com vestia i totes les coses que feia en general. El dia del seu aniversari, el 27 de març, li vaig dir tot el que pensava sobre ella i vam estar parlant durant una bona estona. Li vaig preguntar com s’ho feia per caure tan bé a la gent i com podia estar tan contenta cada dia. Ella em va explicar que pràcticament era com si visqués en aquell circ amb tots els que en formaven part, ja que els seus pares passaven bastant d’ella. La Laura no s’entenia gens bé amb els seus pares i no s’assemblaven en res. I també em va dir que les persones no estaven sempre contentes, hi havia dies de tot. El circ es va convertir en casa meva. En acabar l’escola de circ em van proposar acompanyar-los en una gira per Catalunya. No m’ho podia creure, la meva vida havia deixat de ser gris i monòtona, la il·lusió em desbordava. A la gira va venir també un altre amic de la Laura, l’Andreu, un noi extraordinari. Era trapezista, un noi fort i àgil... Però a més estava estudiant filologia catalana a la universitat. Amb el treball al circ pagava totes les despeses i podia seguir estudiant. Al cap de pocs dies d’anar de gira l’Andreu i jo vam descobrir que ens agradava molt estar junts. El circ, la Laura, l’Andreu em van redescobrir la passió per viure. L’esforç, la constància, el treball en equip, la il·lusió per aconseguir avançar. La meva vida va recomençar, i en mirar enrere em vaig adonar del molt que havia d’agrair tant els esforços de la mare i la iaia Enriqueta per fer-me créixer i lluitar perquè fos feliç, com l’acompanyament del meu germà Marc i l’enorme sort d’haver conegut a la Laura i especialment l’Andreu. Segueixo al circ, però com l’Andreu, m’he matriculat a la universitat, estic cursant primer de biologia, la vida m’apassiona. Des de dalt del trapezi subjectada per les fortes mans de l’Andreu, o al laboratori descobrint els secrets de la biologia, la passió per la vida i per viure m’han desbordat!.
LA RAMPA 2.0
35
RELATS LITERARIS
DIGUES T’ES-TI-MO ®Per Laia Baza
En un somni apareixen nens de
set anys envoltant una nena que
es diu Eva. Es veu que l’estan
acusant d’haver donat menjar que
no toca al conill de la classe.
―Ha sigut l’Eva! Ella li ha donat
un tros d’entrepà al conill!-,
exclama un nen.
―Però… Jo no he sigut… ―,
respon l’Eva mentre li pengen
llàgrimes per la galta.
De sobte, apareix ella veient el
que li va passar quan era petita:
―PER AIXÒ NO TINC AMICS!
NOMÉS SURTS FERIT SI EN
TENS!―, crida.
De sobte, l’Eva es va aixecar...
m vaig aixecar del llit i vaig
veure l’hora que era al
despertador: eren tres
quarts de set! Havia d’estar a
l’estació de tren a les vuit i només
tenia un quart d’hora.
Em vaig llevar a corre-cuita, em vaig
posar l’uniforme i vaig sortir al
menjador per agafar una torrada
amb mantega i melmelada.
―Què Eva, un altre cop arribes
tard?―, va dir ma mare amb un to
de burla agradable.
Vaig assentir amb el cap perquè no
acostumo a parlar-li a ningú, sóc
més aviat reservada, però ma mare
ja hi està acostumada. Vaig agafar
la meva motxilla i vaig sortir per la
porta disparada per anar a l’estació.
Quan vaig arribar-hi, vaig veure els
horaris d’entrades i sortides dels
trens. Eren les 7:55 i el tren no
havia arribat! De sobte, vaig sentir
unes noies de la meva classe i em
van veure. Vaig sentir que reien i
vaig suposar que estaven parlant de
mi i fent-me burla. És quan vaig
agafar el meu MP3 i vaig posar la
meva cançó preferida amb el volum
molt alt per no sentir-les.
Normalment tothom de l’escola es
riu de mi perquè mai he tingut
amics, per això es van riure de mi
les noies de darrere meu.
Un cop a l’escola, vaig anar
disparada cap al passadís per anar
a la classe que em tocava,
matemàtiques. Les odio a mort!
Me’n recordo que la professora em
E
LA RAMPA 2.0
36
va renyar per no voler dir la
resposta d’un exercici que ens van
obligar a dir en veu alta.
Però recordant aquesta anècdota,
em vaig trobar amb tres noies; una
duia el cabell arrissat amb una
diadema gran de color taronja i vaig
intuir que ella era el centre
d’aquesta colla.
―Què Eva, he sentit que mai has
tingut nòvio en aquests 15 anys!―,
va dir la noia de la diadema.
Jo em vaig limitar a mirar-la
indiferent i passar d’ella, com si no
l’hagués escoltat. I vaig seguir el
meu camí cap a classe. De fons les
sentia petar-se de riure, i com que
estava més pendent d’elles vaig
ensopegar amb algú i vaig caure a
terra.
―Ei! Ho sento...
Era la veu del noi amb el que hi
havia ensopegat. Vaig donar un cop
d’ull per mirar amb qui havia topat.
Era el noi més popular de l’institut!
Em vaig sentir avergonyida, però
em vaig aixecar i em vaig treure la
RELATS LITERARIS
pols de la faldilla i vaig continuar pel
meu camí.
_____________________________
A l’acabar la classe de
matemàtiques, vaig sortir per la
porta per anar cap al meu armariet,
vaig pujar les escales i el vaig veure
amb un amic seu. Em van mirar
però jo els vaig ignorar i vaig
continuar caminant. De sobte vaig
notar que algú m’agafava de la
faldilla. Això em va emprenyar molt i
vaig suposar que era el noi popular.
Llavors vaig rumiar una mica i li vaig
donar una puntada de peu que va
fer que caigués per les escales.
―AHHH! PERÒ QUE CARAI HAS
FET, ESTÀS BOJA O QUÈ?, van dir
les noies que envoltaven el noi
popular.
LA RAMPA 2.0
37
―Segueixes dient que ho senties...
PERÒ QUÈ COI ET PASSA!? ETS
UN IMPERTINENT! MORE’T!-, li
vaig dir, i me’n vaig anar cap al meu
armariet.
Un cop vaig obrir-lo, havia trobat
una nota on deia:
“DISCULPA’T, IDIOTA! DONAR UN
COP DE PEU A ALGÚ ÉS EL
PITJOR QUE ALGÚ POT FER!”
Llavors jo vaig posar mala cara i
vaig sentir unes passes.
―Hola, Eva, em dic Oriol.
Vaig girar-me per mirar qui s’havia
presentat i era el noi popular. Al final
es deia Oriol?
―Vinc per disculpar-me pel que ha
fet el meu amic, ell és qui t’ha agafat
de la faldilla, va afegir.
Ostres, al final no era ell qui m’havia
agafat de la faldilla! Em vaig sentir
tan malament... Llavors vaig treure
unes tiretes de la meva motxilla i les
hi vaig donar mentre em disculpava.
RELATS LITERARIS
―No passa res! Per cert, com és
que estàs tan sola? No tens amics?,
va preguntar amb un somriure.
―No, perquè no en necessito, vaig
respondre una mica neguitosa.
―Vaja... Doncs vols que tu i jo
siguem amics? Et donaré el meu
número de telèfon, em va dir mentre
agafava el meu mòbil per apuntar-lo
a l’agenda.
―Ei, però només tens dos
contactes. Tan pocs?
Llavors jo li vaig prendre el mòbil de
les mans i li vaig dir:
―Sí! Que no t’ho he dit? No en tinc,
d’amics, perquè no en necessito.
Només tinc el telèfon de ma mare i
el del forn on treballo. Ningú més.
Quan li vaig dir això, vaig sortir
corrents de l’institut per anar al forn.
Hi treballo unes horetes per poder
guanyar uns calés, i amb aquests
pagar-me la universitat.
_____________________________
Un cop al forn, em vaig posar el
davantal per no tacar-me la roba de
farina ni sucre. Però em va dir
l’encarregada que em tocava a mi
atendre els clients, i no tenia més
remei que treure’m el davantal fer-
ho.
LA RAMPA 2.0
38
Al cap d’una estona va entrar un
home d’uns 34 anys i mentre
agafava les ensaïmades que
necessitava no parava de mirar-me
fixament, i això em molestava una
mica.
Quan li vaig cobrar per les
ensaïmades, va dir que m’havia
equivocat de canvi, però li vaig fer
veure que li havia donat el canvi
correcte i es va disculpar. Quan ell
va sortir de la botiga, va fer un
somriure molt sinistre i això em va
espantar una mica.
Quan ja em tocava plegar, vaig
desar el davantal al meu armariet i
vaig sortir del forn direcció cap a
casa mentre em posava els
auriculars i escoltava música, ja que
el recorregut del forn fins a casa
meva és molt llarg i a més, molt
avorrit.
Al cap de 10 minuts es va fer fosc.
Vaig mirar el rellotge i eren les 9.30.
Vaig notar que algú em seguia
lentament darrere meu, vaig girar-
RELATS LITERARIS
me dissimuladament i vaig veure
l’home tan sinistre que havia atès al
meu forn! Vaig fer voltes sense
sentit per comprovar si m’estava
seguint, i no m’equivocava...
AQUELL HOME M’ESTAVA
PERSEGUINT!
Em vaig ficar en un supermercat per
trucar a ma mare, però no
contestava ningú. Em trobava
perduda, perquè no tenia cap
contacte més a qui trucar i que em
pogués ajudar, però llavors em vaig
adonar que l’Oriol m’havia apuntat
el seu número de telèfon. M’ho vaig
rumiar una mica abans de trucar-lo
perquè no el volia molestar, però al
final ho vaig fer.
―Sí? Qui és?, va contestar l’Oriol.
―Emm... Sóc jo... L’Eva.
―EVA! Hola!
―Em pots fer un favor, si us plau?,
li vaig dir mig plorant.
―El que sigui!, va dir alegre.
―Mira, un home que he atès al meu
forn m’està seguint durant 20 minuts
i he entrat en un supermercat per
trucar a algú.
―QUÈ DIUS! AIXÒ ES
ASSETJAMENT, va cridar.
LA RAMPA 2.0
39
―Em pots venir a buscar, si us
plau?, vaig suplicar.
―És clar que sí, és aquell
supermercat tan gran que està al
costat del parc, oi?
―Sí..- Llavors vaig penjar la
trucada.
Al cap de cinc minuts, vaig veure
l’Oriol que entrava. Quan em va
trobar, em va fer una abraçada i es
va mirar l’home que era a fora del
súper.
―És aquell?, va assenyalar.
―Sí..., vaig dir mig plorant.
―Doncs som-hi, tinc un pla.
Va agafar-me de l’espatlla i ens vam
dirigir cap a fora del local, on vam
trobar l’home que m’assetjava i ens
vam parar davant seu.
―Qui carai ets per molestar la meva
nòvia?
Em vaig quedar molt parada en
sentir aquella frase, i llavors li anava
a preguntar per què ho havia dit
però vaig callar per veure el que
responia l’home. Aquest s’havia
quedat perplex, quasi com jo.
―Eva...T’estimo, em va dir abans
de fer-me un petó llarg.
En aquell petó vaig veure passar
tota la meva vida: la meva família,
els nens de primària que m’havien
culpat d’haver donat menjar que no
li tocava al conill de la classe, els
regals dels reis de quan tenia 9
anys, els fanalets que fèiem volar
mon pare i jo cap al cel... Tot!
Quan vaig reaccionar, l’home que
m’assetjava ja no hi era.. I l’Oriol es
va posar tan vermell com jo.
Des d’aquell dia sé que no tothom
es mala persona, i també m’he
adonat que vaig trobar l’amor de la
meva vida, el que tan sols amb un
petó em va fer veure el recorregut
de la meva vida.
LA RAMPA 2.0
40
RELATS LITERARIS
L'Amor 235
® Per Olga Lladó
Entra una noia a escena)
NOIA: Penso, sincerament, que la vida no m'ha il·luminat el meu camí, ni m'ha
presentat el meu amor, ni m'ha ajudat quan ho he necessitat. Simplement em
dóna l'esquena, em posa obstacles perquè tot em sigui més difícil. Sort en tinc
de tenir la gent que m'estima, i que no m'utilitza pels meus diners ni per la
meva fama.
(Se'n va mig plorant i entren tres persones més)
PERSONA 1 (noi): La tia aquesta, m'han dit que té pasta no?
PERSONA 2 (noi): Ja veus, li podríem anar a treure el mòbil, no? Total, no li ve
de 200 euros. (Riu descaradament, i l'altre també s'anima.)
PERSONA 1 (noi): Doncs, a dos quarts de tres, quan acabi l'institut, li traiem! Tu
què en penses?
IGNASI: (noi): Sí sí, però jo crec que avui no podré, tinc coses a fer.
(Marxen els dos nois, es queda l'Ignasi i també entra la noia)
NOIA: Què t'han dit? En tornaran a fer una de le seves oi?
IGNASI: (noi): ep, espera't, no se t'oblida alguna cosa?
NOIA: Crec que no....
IGNASI: (noi): Tia, sembla que ja no m'estimis eh...
(Es fan un petó)
IGNASI: (noi): Bueno, reina; jo he de marxar. Ja ens veurem.
LA RAMPA 2.0
41
RELATS LITERARIS
NOIA: Però digue’m què volen fer, sisplau, per estar preparada.
IGNASI: (noi): No puc, reina, he de marxar.
(El noi li envia un petó per l'aire i se'n va. La noia es queda sola al escenari i es
posa a plorar.)
NOIA: Estic sola, només em queden les meves llàgrimes, mullades de dolor i de
desamor. Ja no m' estima, ningú m'estima. Estic sola en un món tan gran...
Què faig jo aquí? He de marxar!
(Entra un home vell, sembla el seu avi)
AVI (Antoni): He sentit el que deies; no estàs sola, jo t'estimo, no crec que
hagis de marxar. On vols marxar?
NOIA: Vull anar-me'n, on la gent no prengui mal, i no se’n vagi MAAAI!
( Aquest crit altera l'avi)
AVI (Antoni): Aquest lloc no existeix, no el trobaràs mai.
NOIA: T'equivoques, el cel és ple d'àngels que m'ajudaran en tot moment.
AVI (Antoni): Què insinues, filla?
NOIA: Em vull moriiir, és l'únic que demanooooo!
(La noia es posa a plorar, i l'avi també)
AVI (Antoni): No pots morir ara, encara ets molt petita, i tothom et necessita.
NOIA: Mentidaaaaa! Marxa, marxaaaaaaa!
( L'avi se'n va desesperat )
( L’endemà)
IGNASI: Què et passa? Per què ploraves?
LA RAMPA 2.0
42
RELATS LITERARIS
NOIA: Res; deixa’m
IGNASI: Necessito saber-ho, vull ajudar te, t'estimo!
NOIA. Mentidaaa!
(La noia, després de fer el crit, comença a posar-se vermella, li falta l'aire i li
costa respirar; cau a terra, el noi l'ajuda)
(Es baixa el teló i se sent una ambulància. Quan de ixa de sonar es torna a
obrir el teló)
(La parella està en un hospital, en una habitació)
IGNASI: Estel, desperta’t sisplau, et necessito.
(L'Ignasi es posa a plorar, l’Estel obre els ulls)
ESTEL: De veritat que m'estimes, no em vols abandonar?
IGNASI: De veritat, per tu faria qualsevol cosa, reina , no ho dubtis.
ESTEL: Llavors necessito dir-te una cosa molt important.
IGNASI: Digues, reina, t'escolto...
(Abans que l'Estel pugui dir res, entra la infermera a l'habitació 235)
INFERMERA: Tinc males notícies, el cos de l'Estel té una sobredosi d'unes
pastilles molt estranyes, encara no hem detectat què és però pel que sabem és
bastant perillós, i és difícil que sobrevisqui.
IGNASI: Com pot ser això? Estel, què has pres?
ESTEL: Res, només unes pastilles que tenia l'avi guardades al calaix. De quan
van morir els meus pares!
IGNASI: Però tu estàs bojaaa, allò ja deu ser caducat! Vés a saber què deus
haver pres...
LA RAMPA 2.0
43
RELATS LITERARIS
ESTEL: Eren unes pastilles en un pot groc, uns antidepressius...
INFERMERA: Tranquil, Ignasi, per uns antidepressius no es morirà pas. Però
Estel, quantes te’n vas prendre?
ESTEL: No ho sé, vaig començar amb una però després em vaig animar... i com
a màxim n'he pres nou o deu.
INFERMERA: D’acord, em fio de la teva paraula, Estel, però que no torni a
passar, sisplau. D'aquí a una estona vindrà un metge a fer-te més proves. Ara
descansa i dorm una mica. Ignasi, pots venir un moment?
(L’Estel es queda a l'habitació a descansar una mica, i la infermera i l'Ignasi es
queden a fora)
IGNASI: Què passa, doctora?
DOCTORA: Doncs que m'agradaria saber per què ho ha fet, això. Tu saps per
què ho ha fet?
IGNASI: Doncs no, però he parlat amb el seu avi i m'ha dit que l'altre dia li va dir
que es volia morir.
DOCTORA: Gracies, Ignasi, després tornaré a passar.
(La doctora se'n va i l' Ignasi entra a l'habitació)
ESTEL: Ignasi...
IGNASI: Digues, reina. Què tens?
ESTEL: Que t’he de dir una cosa molt important. L'altre dia, quan vas marxar,
vaig parlar amb el meu avi, i després...
( L'Estel es posa a plorar)
IGNASI: Continua sisplau, Estel.
LA RAMPA 2.0
44
RELATS LITERARIS
ESTEL: És que no puc! M'han fet molt mal, i tu no em vas avisar.
IGNASI: Què t'han fet? I qui?
LA RAMPA 2.0
45
RELATS LITERARIS
ESTEL: L'Arnau i en Max. Quan vaig acabar de parlar amb el meu avi, em vaig
posar a plorar i van venir, i van començar a acostar-se massa i no paraven de
molestar-me i em vaig posar molt nerviosa, i tu no hi eres!
IGNASI: Però perquè no ho sabia; no me n’havien dit res. Però t'estimo
moltíssim!
ESTEL: No et crec!
(De cop i volta, la noia treu un ganivet de la jaqueta)
ESTEL: Et mataré com els vaig matar a ells!
IGNASI: Noooooooooo, sisplau!
(Quan està a punt de matar-lo, mira enrere, tanca els ulls i se'l clava ella
mateixa al cor. D’una revolada l'ignasi l’agafar i li fa un petó, però ja és massa
tard.)
IGNASI: Jo l'estimava, però no vaig saber demostrar-l’hi, per culpa meva s'ha
mort.
(L’endemà, es va tatuar al pit el número 235, perqu è així sempre es recordarà
d’ella.)
LA RAMPA 2.0
46
L’HORÒSCOP PER AL 2015
Prediccions fetes pel Professor Alexander Planetoff
Àries, 21 de març/20 d’abril
Impulsius, valents, actius, sempre disposats a començar nous projectes i a liderar-los, els Àries no us caracteritzeu, en canvi, per la constància.
EN POSITIU
● Acabareu amb èxit les carreres o cursos iniciats el 2014.
● Els qui no tinguin parella, us enamorareu perdudament aquest any.
EN NEGATIU
●.Experimentareu estats d’inseguretat i depressió. Us tancareu en vosaltres mateixos.
● Estareu irritables i això influirà en la vostra relació de parella.
NAYIM ESKALI, 3r D
Taure, 21 d’abril/20 de maig
Tossuts, ferms i contundents. Hauríeu de vigilar el vostre orgull ja que de vegades us traeix
EN POSITIU
● Manifestareu un profund coneixement de vosaltres mateixos i una nova actitud davant la vida.
● Si us ho proposeu, aconseguireu realitzar viatges importants i excitants
● Deixareu anar la vostra passió sense cap temor a res.
EN NEGATIU
● Es presentaran problemes amb amics, especialment si intenteu passar-vos de la ratlla.
● Lluites de poder en l’àmbit familiar... Res que no puguis arreglar.
ALBERT MILLÁN, 1r BATX
LA RAMPA 2.0
47
L’HORÒSCOP PER AL 2015
Bessons 21 de maig/20 de juny
Nerviosos, irritables i sensuals. Mai sabeu cap a on decantar-vos, dubteu massa... Sembleu una mica freds però tots sabem que us esteu cremant!
EN POSITIU
● La parella us servirà com a refugi quan us sentiu confusos o preocupats.
● La família et comprèn, però molts cops es posaran nerviosos amb els teus impulsos
EN NEGATIU
● Haureu de carregar amb responsabilitats afegides durant gran part de l’any.
● Si no eviteu els excessos alimentaris i descaseu, la salut se’n ressentirà.
ROGER MANZANO 2n B
Cranc, 21 de juny/20 de juliol
Els crancs són tímids però només cal una nit amb ells perquè treguin la seva terrible passió. Paranoics i llunàtics, sempre massa exigents.
EN POSITIU
● Acabareu els estudis o avançareu molt, sempre que hi poseu esforç.
● Els qui es trobin esperant la l’arribada de l’amor, trobaran la persona que cobreixi les seves expectatives.
EN NEGATIU
● Si us tanqueu en vosaltres mateixos i no voleu dialogar amb els éssers estimats posareu en risc l’estabilitat dels vincles afectius.
● El 2015 Cranc no se sentirà plenament comprès per la parella.
ADDRIÀ ALONSO 3rB
LA RAMPA 2.0
48
L’HORÒSCOP PER AL 2015
Lleó, 22 de juliol/21 d’agost
Ets brillant, molt intel·ligent i aparentes saber el que vols. No ets gens artificial i tens gran capacitat sexual... Aprofita-ho! L’orgull fa que a vegades triïs el camí incorrecte.
EN POSITIU
● 2015 us depararà un munt de sorpreses agradables pel que fa a l’amor, el plaer i l’oci.
● Participareu de tota mena d’events socials en els quals podreu desplegar la vostra naturalesa divertida i atraient.
EN NEGATIU
• La relació amb pares i germans entrarà en una crisi que culminarà amb la ruptura d’alguns vincles.
● Haureu de reflexionar i replantejar-vos certes actituds que podrien atemptar contra el teu desenvolupament personal.
FRANK TORRUELLA 1r BATX
Verge, 22 d’agost/20 setembre
Enginyosos, actius i cerebrals però alhora poc donats a la festa. Treballadors, perfeccionistes i amb esperit crític
EN POSITIU
● Tindreu una consciència més
profunda de vosaltres mateixos i
desitjareu transformar-vos en
artífexs de les vostres pròpies vides.
• Viureu moments de placidesa,
alegria i creixement a la llar
EN NEGATIU
Us sentireu limitats o frustrats pels
qui us envolten.
JOAN 2n ESO
LA RAMPA 2.0
49
L’HORÒSCOP PER AL 2015
Balança, 21 set/20 octubre
Representen l’equilibri, l’ordre i el seny. Has pensat mai a ser advocat? En els estudis saps com manejar el professorat. Ja tens parella? Mira al teu voltant, que quan estimes pots seduir.
EN POSITIU
● Notaran que la seva fe en la vida
creix i que poden confiar molt més
que abans en les pròpies forces
EN NEGATIU
● El trànsit de Saturn per la Casa
Sis del signe causarà retards i
insatisfaccions en el pla acadèmic.
● Haureu de mostrar-vos molt
meticulosos en la cura de la salut i
practicar gimnàstica o algun esport.
Del contrari les tensions acabaran
per posar-vos malalts.
SERGI MARTÍN 3r D
Escorpí, 21 oct./21 novembre
Ets decidit, capaç i orgullós. Vigila els aires que no et convenen; sabràs trobar la companyia que et correspongui. Tens el poder de tenir tot el que vols (fins ara), però tard o d’hora s’acaba!
EN POSITIU
● L’economia familiar millorarà
notablement i arribarà a nivells mai
esperats
● Molts Escorpí transformaran en
realitat l’antic somni de traslladar-se
a una altra casa o ciutat.
EN NEGATIU
● Creuran que no són compresos
per la parella i amb freqüència els
envairà una sensació d’infelicitat o
frustració.
● Seran més propensos que mai a
captar tot el que passi al seu voltant
i a deixar-se afectar per l’angoixa o
els problemes aliens.
JAN NAVARRO 2n D
LA RAMPA 2.0
50
L’HORÒSCOP PER AL 2015
Sagitari 22 novembre/20desembre
Tens una gran capacitat per ferir els sentiments dels altres. Ets honest, sincer i generós. Saps perdre i ets el primer a reconèixer els teus errors.
EN POSITIU
● Tindran armes de sobres per sortir
de les petites crisis i enfrontar la
vida amb fe i renovat entusiasme.
● La simpatia que els caracteritza
resultarà més atractiva que mai per
al sexe oposat.
EN NEGATIU
● Hauràs de moderar la tendència a
oscil·lar entre moments d’eufòria i
de depressió.
● Si tens parella sabràs fer-la feliç, i si no busca sota les pedres, que sempre hi ha algú amagat. Gaudeix la vida!
IKER VELASCO 2n B
Capricorn, 21 desembre/19 gener
Ets pacient, reflexiu, pessimista. Bufff... Pensa que no tot és tan negre! Segur que pots trobar la sortida a situacions difícils .
EN POSITIU
●Júpiter els protegirà dels enemics
ocults que pretenien obstaculitzar-
los el camí en qualsevol àrea
● El trànsit de Venus els tornarà
seductors i atractius. No els faltaran
oportunitats d’enamorar-se o de
reconciliar-se amb les seves
parelles.
EN NEGATIU
● Als estudiants us costarà concentrar-vos. Per aconseguir el que us proposeu us caldrà autodisciplina i molt d¡esforç.
JOAN RECHE 2n B
LA RAMPA 2.0
51
L’HORÒSCOP PER AL 2015
Aquari, 20 gener /20 febrer
Els nascuts sota aquest signe sou tossuts i teniu més activitat mental que física. Estimeu la llibertat i aconseguiu tot allò que voleu.
EN POSITIU
● Seran molts els Aquari que, motivats pel grup, començaran a estudiar, i obtindran uns resultats satisfactoris.
EN NEGATIU
● Estats d’inestabilitat emocional i
hipersensibilitat en comprovar que
no aconsegueixen controlar els
canvis que s’aniran produint durant
el 2015.
● Fins que no trobis la persona que
més desitges et menjaràs el
‹‹coco››. Paciència...
Haureu de suportar dures càrregues
de responsabilitat, i no hi esteu
gaire acostumats.
ÁLVARO SOTO 3r D
Peixos 18 de febrer/20 de març
Ets emotiu, reservat i pacient. Detectes la mentida abans de ser pronunciada. Sabem que t’agrada vagar sense rumb, però fins a un límit. Ja va sent hora de lluitar pels teus propòsits.
EN POSITIU
● S’obriran les portes d’un nou cicle
en què seran més conscients i
responsables d’ells mateixos.
● Els Peixos que estiguin esguardant l’arribada de l’amor coneixeran aquest any la persona dels seus somnis.
EN NEGATIU
● Necessitaran consell dels amics
més propers, especialment quan el
temor i la desesperança els
envaeixin.
MARC LINARES 1r B
