La Recerca.La Recerca.Tipus, tècniques i Tipus, tècniques i

instrumentsinstruments

La Recerca.La Recerca.Tipus, tècniques i Tipus, tècniques i

instrumentsinstruments

Per citar aquest document:- Zaragoza, J. Ma (2004). La Recerca. Tipus, tècniques i instruments. Recuperat dd/mm/aaa http://www.josepmazaragoza.net

JMZ. TdR (2004) 2

LA RECERCA

La recercarecerca és una activitat humana orientada a la descripció, comprensió, explicació i transfomació de la realitat social mitjançant un pla d’indagació sistemàtica.

En l’àmbit de la recerca ens trobem amb una gran proliferació de classificacions de recerca. Es costum adoptar diferents criteris per a establir una tipologia de la recerca; aquests criteris no sempre són mútuament excloents i acostumen a referir-se a aspectes com:

JMZ. TdR (2004) 3

TIPUS DE RECERCA

Segons la finalitatBàsica

Aplicada

Pel seu abast temporal

Transversal o sincrònica

Longitudinal o diacrònicaDe panell

De tendència

Segons la profunditat o objectiu

ExploratòriaDescriptiva

Explicativa

Experimental

Per la naturalesa de l’aspecte a estudiar

Quantitativa

Qualitativa

Pel context on té llocDe laboratori

De camp

Per la dimensió temporal

Històrica

Descriptiva

JMZ. TdR (2004) 4

TIPUS DE RECERCA

Segons la finalitatfinalitat de la recerca:

Recerca bàsica o pura: activitat orientada a cercar nous coneixements i nous camps d’investigació sense preocupar-se de la seva aplicació pràctica. Recerca aplicada: té com a finalitat resoldre problemes pràctics; el realitzar aportacions al corpus teòric és quelcom secundari.

Segons l’l’abast temporalabast temporal de la recerca:

Recerca transversal o sincrònica: la investigació es refereix a un moment específic; estudien un aspecte determinat en un moment donat. Recerca longitudinal o diacrònica: la investigació es desenvolupa en una sucessió de moments temporals; estudien un aspecte determinat en diferents moments.

De panell, si s’observen sempre els mateixos subjectes. De tendència, si els subjectes són diferents.

JMZ. TdR (2004) 5

TIPUS DE RECERCA

Segons la profunditatprofunditat o objectiuobjectiu de la recerca:

Recerca exploratòria: de caràcter provisional, es realitza per obtenir un primer coneixement de la situació en la qual es pensa dur a terme una investigació posterior. Pot ser:

Descriptiva, si té com objectiu descriure els fenòmens. Explicativa, si persegueix l’explicació dels fenòmens.

Recerca experimental: estudia les relacions causa-efecte, emprant la metodologia experimental. S’aplica en els casos que és possible manipular, controlar i mesurar les variables.

Segons la naturalesanaturalesa de l’aspecte a estudiar:

Recerca quantitativa: es centra en aquells aspectes susceptibles de ser quantificats; utilitza la metodologia empírico-analítica i les proves estadístiques per a analitzar les dades. Recerca qualitativa: s’orienta a l’estudi dels significats de les accions humanes i de la realitat social; utilitza la metodologia constructivista i sociocrítica i instruments com l’observació, l’entrevista per a recollir i analitzar la informació.

JMZ. TdR (2004) 6

TIPUS DE RECERCA

Segons el contexcontext on té lloc la recerca:

Recerca de laboratori: comporta crear intencionadament les condicions d’investigació, amb major rigurositat i control de la situació. Els resultats són difícilment generalitzables.

Recerca de camp: es realitza en una situació natural, sense el control exhaustiu de les de laboratori. Permet una millor aproximació a la realitat i generalitzar els resultats a situacions semblants.

Segons la dimensió temporaldimensió temporal de la recerca:

Recerca històrica: estudia els esdeveniments del passat, reconstrueix els fenòmens i explica el seu desenvolupament, fonamentant el seu significat en el context on ha sorgit. Utilitza com a fonts d’informació els documents. Recerca descriptiva: estudia els esdeveniments tal com apareixen en el present, aquí i ara. La seva finalitat és descriure els fenòmens en el moment que tenen lloc.

JMZ. TdR (2004) 7

ELS PARADIGMES EN LA RECERCA

Els científics han vist el món des de diferents perspectives. Han utilitzat diversos models d’investigació i han recollit la informació mitjançant múltiples tècniques. Aquesta diversitat obeeix a l’existència de diferents maneres d’interpretar la realitat (qüestions ja plantejades des de la filosofia de la ciència).

En aquestes interpretacions s’hi troba un conjunt de concepcions o suposicions que tenen una implicació directa en les opcions metodològiques. De la mateixa manera que les concepcions socials tendeixen a guiar les accions de les persones, l’investigador també es serveix de diferents perspectivesperspectives per a guiar-se en els seus plantejaments metodològics.

Aquestes perspectives d’investigació es denominen paradigmesparadigmes, entenent-los com

“El conjunto de creencias y actitudes, como una visión del mundo compartida por un grupo de científicos que implica, específicamente, una metodología determinada” (Alvira citat en Arnal i altres, 1992).

JMZ. TdR (2004) 8

METODOLOGIES DE LA RECERCA

Els paradigmes són construccions humanes i, com a tals, participen de les concepcions que es sostenen sobre el món, conduint a diferents interpretacions de la realitat.

La diversitat paradigmàtica condueix a una pluralitat de mètodes. El coneixement de les diverses metodologiesmetodologies és de gran utilitat per a l’investigador, doncs li permet seleccionar la més adequada per abordar el problema objecte de recerca.

PARADIGMAPERSPECTIVA

METODOLÒGICATIPUS DE RECERCA

POSITIVISTA(RACIONALISTA,QUANTITATIU)

- EMPÍRICO-ANALÍTICARECERCA EXPERIMENTAL

RECERCA CUASI-EXPERIMENTALRECERCA EX-POST-FACTO

CONSTRUCTIVISTA(NATURALISTA,

QUALITATIU)

- INTERPRETATIVA, COMPRENSIVA

RECERCA ETNOGRÀFICARECERCA – ACCIÓ

SOCIOCRÍTIC(QUANTITATIU/QUALITATIU)

- ORIENTADA AL CANVI- ORIENTADA CAP A LA PRESA DE DECISIONS

RECERCA AVALUATIVA

JMZ. TdR (2004) 9

TÈCNIQUES I INSTRUMENTS DE RECERCA

Per tècniques de recerca s’entenen les estratègies o mètodes emprats per a obtenir informació. La tècnica a utilitzar no és aliena al problema objecte d’estudi, al propòsit de la recerca, al context en que es desenvolupa i al marc conceptual i referencial de l’investigador des del qual es situa el problema. El que dóna valor a la informació obtinguda és el procediment i la rigurositat amb que l’investigador afronta la recerca.

Els instruments són els recursos, les eines concretes, els mitjans reals que l’investigador elabora o utilitza amb el propòsit d’enregistrar informació.

JMZ. TdR (2004) 10

TÈCNIQUES I INSTRUMENTS DE RECERCA

MetodologiaProblema ainvestigar

Objectiu dela recerca

Tipus de recerca

Tècniques/instruments

Empírico-analítica

(quantitativa)

- Relació entre variables?- Relació causa-efecte?

- Descriure, explicar, controlar, predir- Verificar teories- Establir lleis

- Experimental- Cuasi-experimental- Ex-post-facto

- Escales- Observació sistemàtica- Qüestionaris- Tests

Constructivista

(qualitativa)

- Percepcions?- Vivències?- Quines són les actituds, creences, conductes que ocorren en cert fenomen?- I les que el modelen?

- Descobrir variables per a generar hipòte- sis- Comprendre i inter- pretar la realitat- Comprendre els sig- nificats, percepcions, intencions i accions de les persones

- Estudi de casos- Etnografia- Recerca fenomenològica

- Entrevistes en profunditat- Observació participant- Análisi de documents

Sociocrítica(qualitativa)

- Com optimitzar?- Quins canvis?- Com transformar la realitat?

-Innovar, millorar, optimitzar - Canviar, transformar

- Investigació-acció

-Entrevistes en profunditat- Observació participant- Análisi de documents

JMZ. TdR (2004) 11

INSTRUMENTS DE RECERCA: EL QÜESTIONARI

El qüestionariqüestionari és un instrument de recollida d’informació que pertany a la tècnica de l’enquesta i consisteix en una sèrie de preguntes o ítems sobre un determinat aspecte que es vol investigar.

Es poden atribuir diferents finalitats als qüestionaris: Descriure la situació actual. Retratar o documentar el que existeix en aquest moment. Constatar hipòtesis. S’examinen dos o més variables per a posar a prova les hipòtesis de la recerca

Abans de prendre la decisió d’elaborar un qüestionari cal sospesar les seves possibilitats i limitacions, en funció de l’objectiu, de la naturalesa de la informació i els recursos humans i materials.

JMZ. TdR (2004) 12

PLANIFICACIÓ D’UN QÜESTIONARI

Definir els

objectiusDecidir

la…

Disseny del

qüestionari

Aplicaciópilot

Depuracióqüestionar

i

Administracióqüestionari

Validacióper

experts

Administraciómostra petita

Informacióque cal

Forma d’administraci

ó

Codificació i processament de les dades

Analitzar i interpretar

Escriure l’informe

JMZ. TdR (2004) 13

PARTS D’UN QÜESTIONARI

En el dissenydisseny o elaboració del qüestionariqüestionari cal tenir present les diferents parts o seccions en que s’estructura :

INTRODUCCIÓ

- Presentació de l’investigador.- Presentació del tema objecte de recerca.- Indicacions amb les pautes a seguir durant la seva administració.

IDENTIFICADORS DEMOGRÀFICS

- Dades d’identificació en funció de la finalitat de la recerca (gènere, edat, nivell d’estudis, ocupació, etc.)- Establiment de les variables de classificació.

PREGUNTES O ÍTEMS

- Formulació de preguntes relacionades amb els diferents aspectes de la realitat que es vol estudiar.- Redacció de les preguntes tenint en compte diferents criteris: possibilitats de resposta, contingut de la pregunta i funció que té dins del qüestionari.

TANCAMENT - Agraïment per la col·laboració.

JMZ. TdR (2004) 14

TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI

Preguntes del

qüestionari

segons la

Resposta que

requereixen

Naturalesa o contingut de la

pregunta

Funció que compleixen

Obertes

Tancades

Semitancades

poden ser poden ser poden ser

Dicotòmiques

Politòmiques

Ordinals

Categòriques

Sobre fets

Sobre opinions, creences,…

Filtres

Bateria

De sinceritat i

consistència

JMZ. TdR (2004) 15

TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI

La formulació de preguntesformulació de preguntes del qüestionariqüestionari és una de les fases clau en la seva elaboració.

Atenent a la resposta que requereixenAtenent a la resposta que requereixen, les preguntes poden ser:

Obertes: no es proporciona cap tipus de format en la resposta que es demana

Quin és el seu gènere? ________

Tancades: cal contestar una de les opcions prèviament establertes. Gènere: home dona

Semitancades: són una combinació de les dues anteriors A qui va votar en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya ? CiU ERC PSC Altres (qui?) ____________ Les respostes obtingudes en les preguntes obertes són díficils de

codificar, però l’enquestat no té cap limitació per a contestar. Les respostes obtingudes en les preguntes tancades són fàcils de codificar però requereixen certa habilitat a l’hora de redactar-les per part de l’investigador.

JMZ. TdR (2004) 16

Dins les preguntes tancades es distingeixen diferents tipus:

Dicotòmiques: només hi ha dues respostes possibles Gènere: home dona

Politòmiques: s’ofereixen tres o més respostes Quin itinerari fas de batxillerat? Ciències Socials Humanitats Científic Tecnològic

Ordinals: si es pot establir una ordenació en les respostes La qualificació obtinguda a l’acabar l’ESO ha estat? Suficient Bé Notable Excel·lent

Estàs d’acord amb que els immigrants volen integrar-se al nostre país? Totalment Bastant Poc Gens

TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI

JMZ. TdR (2004) 17

Escalars: La resposta es presenta dins d’una escala de valors

TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI

Com són les relacions amb…

dolentes bones

El teu pare 1 2 3 4 5

La teva mare 1 2 3 4 5

Els teus professors 1 2 3 4 5

Els teus amics 1 2 3 4 5 Categòriques: es sol·licita que l’enquestat ordeni les seves respostes

Assenya-la per ordre de preferència (1 màxima, 5 mínima) les teves afeccions: Llegir Escoltar música Estar amb els amics Videojocs Anar al cinema

JMZ. TdR (2004) 18

TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI

Segons la naturalesaSegons la naturalesa o contingut de la preguntade la pregunta, es distingeixen:

Sobre fets: Edat: 16-25 26-35 36-45 46-55

Sobre opinions, creences… : Actualment els joves disposen de més oportunitats de formació que abans? Menys Igual Més

Influeix la immigració en l’augment de la inseguretat ciutadana? Gens Poc Bastant Molt

JMZ. TdR (2004) 19

TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI

Segons la funcióSegons la funció de la preguntade la pregunta, es distingeixen:

Preguntes filtres: Ets fumador? No Sí (si has contestat negativament passa a la pregunta x)

Preguntes en bateria: Amb quina freqüència consumeixes begudes alcohòliques? A diari Caps de setmana Una vegada a la setmana Ocasionalment Assenya-la (1, més; 5, menys) el tipus de beguda alcohòlica que consumeixes? Vi, cava Cervesa Aperitius Combinats Licors (anís, conyac, whisky, vodka,…)

Preguntes de sinceritat i consistència: Amb tot els sus defectes, la democracia és el millor sistema de govern. ……… Diguin el que diguin, a l’hora de la veritat no hi ha millor sistema de govern que una dictadura.

JMZ. TdR (2004) 20

CLASSIFICACIÓ DE LES VARIABLES

En la confecció del qüestionari s’ha inclós diferents variablesvariables: cadascuna de les característiques que volem mesurar sobre les unitats o individus que formen part de la mostra.

VARIABLES

VARIABLESQUANTITATIVES

VARIABLESQUALITATIVES

DISCRETES

CONTINUES

DICOTÒMIQUES

POLITÒMIQUES

ORDINALS

JMZ. TdR (2004) 21

CODIFICACIÓ DE LES VARIABLES DEL QÜESTIONARI

No

Les respostes que ens proporcionin els individus als quals administrem el qüestionari són les diferents possibilitats que hem previst per a cadascuna de les variables.

Les dades que obtindrem poden ser numèriques o literals. Manegar variables amb contingut numèric és fácil per a un programa estadístic; de fet molts d’ells no admeten variables literals.

És convenient, per tant, traspassar les dades obtingudes a un format numèric (codificació).

Però els números són coses diferents segons representin un tipus de variable o un altre; això ens porta a concretar la qüestió de l’escala en que s’han de mesurar les variables.

JMZ. TdR (2004) 22

ESCALES DE MESURA DE LES VARIABLES DEL QÜESTIONARI

Existeix una taxonomia a l’hora de classificar les escales de mesura:

ESCALA

VARIABLE (exemple)CARACTERÍSTIQUESEtiqueta Codificació

valors

Nominal GènereHome : 1Dona : 2

Els números es comporten com a literals que tenen per missió distingir entre diferents valors.

Ordinal Edat

< 25 : 1De 25 a 35 : 2De 36 a 45 : 3De 46 a 55 : 4> 56 : 5

A més de distingir entre els valors, estableix un ordre entre ells.

IntervalTemperatura

En º CA més de distinció i ordre, la diferència entre dos valors consecutius és sempre la mateixa.

De raó Edat En anysA més de distinció, ordre, i interval, s’afegeix un zero absolut. Té sentit parlar de múltiples exactes.

JMZ. TdR (2004) 23

APLICACIÓ DEL QÜESTIONARI: MOSTREIG

L’investigador ha de decidir amb quins subjectes es durà a terme la recerca. Cal delimitar l’àmbit de la investigació definint la

PoblacióPoblació: Conjunt de tots els individus (objectes, persones, esdeveniments, etc.) en els quals es vol estudiar un aspecte. Es representa per N.

En la pràctica és difícil arribar a tots i cadascun dels individus que composen una població per raó de temps, accessibilitat, recursos econòmics, etc. Per aquest motiu s’agafa una

MostraMostra: Conjunt de casos extrets d’una població mitjançant alguna tècnica de mostreig. És un subconjunt de la població i es representa per n. A cada un dels casos que formen la mostra se l’anomena individuindividu i són els facilitadors d’informació.

JMZ. TdR (2004) 24

CICLE DEL MOSTREIG

MostraConvidada

(part de la població que es

demana que participi en la

recerca)

Mostra acceptant

(part de la mostra convidada que

accepta participar)

Mostra productora d’informació

(els que accepten i realment aporten

informació)

Conclusions

UNIVERS

Població

Generalitzacions

JMZ. TdR (2004) 25

TÈCNIQUES DE MOSTREIG

És habitual classificar les tècniques de mostreig tècniques de mostreig en:

Probabilístiques(tots els individus tenen la mateixa probabilitat de ser escollits en una mostra)

Mostreig aleatori simple

Mostreig sistemàtic

Mostreig estratificat

Mostreig estratificat proporcional

Mostreig estratificat constant

Mostreig per conglomerats

No probabilístiques

(no segueixen el principi d’equiprobabilitat)

Mostreig accidental o causal

(en funció de la possibilitat d’accedir a ells)

Mostreig incidental o opinàtic

(es tria els que s’estimen representatius o significatius d’una població)

JMZ. TdR (2004) 26

CARACTERÍSTIQUES DE LA MOSTRA

Les tècniques de mostreig garantitzen una sèrie de característiques de la mostra:

RepresentativitatRepresentativitat: Les característiques de la població queden reflexades en la mostra.

GrandàriaGrandària: El nombre d’individus o tamany de la mostra que es necessita, és una de les qüestions que cal plantejar-se al dur a terme una recerca.

Existeixen diferents fórmules que permeten calcular la grandària de la mostra en funció de diferents paràmetres:

Poblacions finites o infinites (> 100 000 individus) Nivell de confiança o significativitat (95.5% o 99.7%) Error d’estimació (2%, 3%, 5%)

JMZ. TdR (2004) 27

INSTRUMENTS DE RECERCA: L’ENTREVISTA

L’entrevistaentrevista és una tècnica de recollida d’informació que implica una pauta d’interacció verbal, immediata i personal, entre l’entrevistador i l’entrevistat.

Les finalitats que se li atorguen a l’entrevista són: Instrument d’exploració: ajuda a identificar variables i relacions, a suggerir hipòtesis i a guiar altres fases de la investigació. Complement d’altres mètodes per a obtenir informació sobre esdeveniments i aspectes subjectius de les persones (creences, actituds, opinions, valors, etc.) que d’altra manera no estan a l’abast de l’investigador.

“Tres técnicas de recogida de datos destacan sobre todas las demás en los estudios cualitativos: la Observación, la Entrevista en profundidad y la Lectura de textos. Las tres, a su vez, se correspoden con las técnicas más comunes de la recogida de datos de las técnicas cuantitativas: el Experimento, el Sondeo o encuesta y el análisis de contenido” (Ruiz Olabuénaga, 1996, 73).

JMZ. TdR (2004) 28

TIPUS D’ENTREVISTA

Podem establir unes modalitats d’entrevistamodalitats d’entrevista en funció de diferents criteris:

Pel seu grau d’estructura

ció

Estructurada o formal

Protocol de preguntes preestablertes amb una sèrie limitada de categories de respostes que formula l’entrevistador proporcionant a l’entrevistat les alternatives de resposta que ha de seleccionar, ordenar o manifestar el seu grau d’acord/desacord.Pràcticament és un qüestionari administrat de forma oral.

No estructurada o

informal

L’esquema i seqüència de les preguntes no estan prefixats. Les preguntes acostumen a ser obertes i l’entrevistat construeix la resposta.

Pel seu grau de

directividat

Dirigida o tancada

Hi ha un llistat de qüestions que han de ser explorats durant l’entrevista.

No dirigida o oberta

Es crea un clima de confiança per aconseguir que l’entrevistat manifesti lliurament les seves opinions i sentiments.Cal motivar a l’entrevistat per a parlar sobre un tema proposat amb les seves pròpies paraules.

JMZ. TdR (2004) 29

TIPUS D’ENTREVISTA

Pel nombre de participants

Individual Un entrevistador i un entrevistat.

Grupal

Un entrevistador amb un grup de persones.Es recull informació en un context social on els participants poden considerar els seus punts de vista a la llum de les opinions dels altres.La presència d’altres persones obliga a reflexionar més, a contrastar les opinions.

JMZ. TdR (2004) 30

PLANIFICACIÓ DE L’ENTREVISTA

Objectiusde l’entrevista

Mostreig de persones a entrevistar

- Aleatori- Opinàtic (informants claus)- Contactar amb les persones

Desenvolupament de l’entrevista

- Nombre de sessions i durada de cadascuna- Escenari- Modalitat de l’entrevista

- Guió de l’entrevista amb la naturalesa i contingut de les preguntes

- Enregistrament de la informació (prendre notes, gravació) Transcripció

de l’entrevista

Anàlisis de la informació

- d’acord amb els objectius de la recerca

JMZ. TdR (2004) 31

REALITZACIÓ DE L’ENTREVISTA

Durant la realització de l’entrevista: Fase introductòria o inicial:

Iniciar-la amb preguntes que proporcionin un clima agradable i acollidor. Les preguntes són descriptives sobre dades demogràfiques i personals de l’entrevistat. Es tracta d’afavorir la transició cap el tema central.

Fase central: Amb les preguntes més complexes i amb més càrrega emocional, relatives a creences, sentiments, opinions.

Fase de tencament: Concloure amb preguntes de caràcter general.

Prèviament a la realització de l’entrevista cal: Informar qui és la persona o institució responsable de la recerca. Comunicar el propòsit i els objectius. Explicar perquè ha estat triada la persona entrevistada. Naturalesa anònima o confidencial de l’entrevista. Demanar autorització per a enregistrar l’entrevista:

“M’agradaria gravar el que va a dir-me, així no omitiré res. No em fio de les meves anotacions perque podria oblidar quelcom important i, fins i tot, podria canviar el sentit de les seves paraules…”

JMZ. TdR (2004) 32

EL GUIÓ DE L’ENTREVISTA

“No hay encuesta en la que no se emplee un cuestionario, ni entrevista en la que no se cuente con un guión de entrevista […] El guión de las entrevistas contiene los temas y subtemas que deben cubrirse de acuerdo con los objetivos informativos de la investigación […] se trata de un esquema con los puntos a tratar, pero que no se considera cerrado y cuyo orden no tiene que seguirse necesariamente” (Vallés, 1997, 204).

TEMES SUBTEMES

11.1.1.2.

………..……

2

2.1.2.2.2.3.

………………

33.1.3.2.

………………

.......... ................

JMZ. TdR (2004) 33

REALITZACIÓ DE L’ENTREVISTA

En acabar l’entrevista cal fer:

Anotar en quines condicions s’ha dut a terme, comentaris i reaccions que han pogut quedar al marge de l’enregistrament, aspectes no previstos que l’entrevista ha pogut suggerir, etc.

Etiquetar, amb les dades d’identificació necessàries, la cinta que conté l’entrevista i el seu estoig.

Manifestar el nostre agraïment a l’informant.

JMZ. TdR (2004) 34

TRANSCRIPCIÓ DE L’ENTREVISTA

Hi ha dos tipus de buidat de les entrevistes realitzades:

Buidat literal. Transcriure de manera íntegra el contingut de la gravació, incloent-hi les preguntes, les repostes, les pauses, les exclamacions, etc. És el més aconsellable ja que suposa disposar de tota la informació obtinguda en un suport escrit, podent fer-se noves lectures tants cops com faci falta. Aquest buidatge suposa, però, un procediment laboriós i costós.

Buidat no literal. Buidat temàtic centrat només a les respostes que es consideren rellevants i transcriure-les literalment quan siguin significatives. En el document resultant cal diferenciar clarament el què és literal del què no ho és (usant, per exemple, cometes o cursiva).