La revista del Catà. Número 2

NÚMERO 2

LAREVISTA

DELCATÀ

MANRESA - CURS 2007 / 08

2

Xarxa Assistencialde Manresa

Ajudem a formarels professionals de la salut

Atenció Primària

Atenció Especialitzada

Atenció a la Dependència

Salut Mental

Medicina de l’Esport

3

Del futur que jaés present

EDITORIAL

Impressió

INOM, SA

Portada

Equip de redacció

Dídac Arderiu

Jordi Estrada

Guillem Griera

David Jordan

Sandra Jurado

Aleydis Muñoz

Rosa Soldevila

Capçalera

Carles Perramon

Disseny

Carme Mateo

JUNY DE 2008

Teniu a les mans la crònica del que ha estat elcurs que ara acaba, amb el resum de les activitatsque s’han dut a terme. Per descomptat, només n’hemressenyat una petita mostra. Recollir-les totes hauriasignificat duplicar el nombre de pàgines. L’objectiu,d’altra banda, no és tant oferir una relació exhaus-tiva de totes les activitats sinó destacar-ne les mésrepresentatives en el marc d’una visió panoràmicade l’oferta educativa de l’institut. Una oferta que,aquest curs, s’ha vist incrementada amb dos ciclesformatius nous (CFGM Atenció sociosanitària i CFGMd’Estètica) i el curs de preparació per a les provesd’accés a cicles formatius de grau superior (PPAS).

A més d’aquestes novetats de tipus acadèmic,hi ha altres notícies destacables, com la creació delportal d’internet (www.ieskta.cat) i la constitucióde l’anomenat Catà Verd, en el marc del Projected’Escola Verda.

Pel que fa al portal, s’hi poden consultarinformacions relacionades amb el dia a dia del’institut, tant en l’aspecte acadèmic com lúdic: ofer-ta d’estudis, anuncis d’activitats, cròniques desortides, treballs d’alumnes… Quan s’escau, lesnotícies també inclouen fotografies i vídeos. Al llargdel seu primer any de vida, la nostra pàgina web harebut més de vint mil visites, fet que ens estimula acontinuar treballant en l’ampliació i millora d’ aquestarevista virtual. I encara més: el pas següentconsistirà a possibilitar la tramitació de gestionsadministratives a través d’aquesta autopista de lainformació del futur, que ja és present.

Maquetació

Carlota Gil

David Jordan

Carme Mateo

NÚMERO 2

LAREVISTA

DELCATÀ

MANRESA - CURS 2007 / 08

4

SUMARI

ESO

1r d’ESO ............................................................. 6

2n d’ESO ............................................................ 8

3r d’ESO ........................................................... 13

4t d’ESO ........................................................... 16

ESO (Activitats comunes) ................................... 22

Entrevista a Matilde Arias .................................. 26

Batxillerat .................................................28

Entrevista a Joan Badia...................................... 38

Cicles formatius

Comerç i màrqueting .......................................... 40

Imatge personal ................................................ 49

Fusta i moble .................................................... 58

Sanitat ............................................................. 64

Serveis a la comunitat ....................................... 68

PPAS ................................................................ 77

Entrevista a Toni Tachó ...................................... 78

FIAP...........................................................80

Escola verda ..............................................82

L’AMPA ......................................................84

L’Associació Esportiva Escolar (AEE).........86

5

ENSENYAMENTS

QUÈ ES POT ESTUDIAR AL GUILLEM CATÀ?

• ENSENYAMENT SECUNDARI OBLIGATORI (ESO)

• BATXILLERATS

• CIENTÍFICO-TECNOLÒGIC (5 MODALITATS)

• LLETRES I HUMANITATS (4 MODALITATS)

• CICLES FORMATIUS

• GRAU MITJÀ

- ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA- COMERÇ- CURES AUXILIARS D’INFERMERIA- ESTÈTICA PERSONAL I DECORATIVA- FABRICACIÓ A MIDA I INSTAL·LACIÓ DE FUSTERIA I MOBLE- PERRUQUERIA

• GRAU SUPERIOR

- ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL- EDUCACIÓ INFANTIL- GESTIÓ COMERCIAL I MÀRQUETING

• CURS PREPARATORI PER A LES PROVES D’ACCÉSDE GRAU SUPERIOR (PPAS)

C/ Font dels Capellans s/n08243 - MANRESATel. 93 877 37 05FAX 93 873 45 04

http://[email protected]

• PROGRAMA DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INI-CIAL (PQPI): FUSTERIA

6

1r d’ESO

LES NOSTRES PRIMERES COLÒNIES

MEMÒRIA D’ACTIVITATS

• Colònies: esports d’aventura a Navarcles, Moià i les coves del Toll

• Espectacle de màgia en anglès a càrrec del mag Jack Silva

• Jornades d’atletisme al Congost

• Taller: la mediació en l’àmbit escolar

• Sortida: patinatge al Palau Blaugrana i visita a l’Aquari de Barcelona

• Sortida: Parc Mediambiental del Bages

• Sortida: Montserrat

• Sortida: visita a la Tarraco romana (ciències socials)

• Sortida: visita al Museu de Geologia Valentí Masachs (ciències naturals)

• Sortida: canoes al parc de l’Agulla

• Sortida: Conèixer Manresa (itinerari per la Manresa medieval)

Els dies 22 i 23 d’octubre (dilluns idimarts), els alumnes de primer d’ESO vamanar de colònies.

A les 9 del matí del dilluns els professorsacompanyants (el Marc, la Magda, la Lídia il’Ester) van agafar les nostres motxilles iles van ficar als seus cotxes. Una vegadadescarregats, vam emprendre el camí capal llac de Navarcles. La caminada es va feruna miqueta pesada però va valer la pena.

Quan vàrem arribar al llac, ens vandeixar una estona per esmorzar. En acabar,ens dividiren en tres grups (A, B, i C) perrealitzar tir amb arc, la persiana i rem ambcanoa.

Tir amb arc: ens va sorprendre que alseu monitor li faltava la cama dreta. Ens hovàrem passar molt bé.

La persiana: consistia a pujar una es-cala de fusta lligada amb cordes. Havíem depujar fins a dalt de tot i després dos noismolt simpàtics ens baixaven molt de pressa.

Rem amb canoa: a cada canoa hianàvem cinc de nosaltres. Havíem de re-mar si ens volíem bellugar. Ah!, per cert,ens vam mullar molt!

Acabades aquestes activitats, ens vamhaver de canviar de tan molls que anàvem.

Després vam anar cap a dinar. Havent dinat,ens van deixar una bona estona lliure.

A continuació, l’autobús ens va portarfins a les Coves del Toll de Moià, on hi haviados senyors (l’Enric i en Julià) que ens vanexplicar la història d’aquestes coves. Al’interior hi feia molt de fred: estàvem atretze graus.

Quan vàrem acabar la visita, l’autobúsens va portar fins al Mas Saiol. Al primercop d’ull, aquesta casa ens va semblar moltvella, però el seu interior estava millor.

Una vegada ens van haver repartit leshabitacions, vam anar-hi a fer-nos el llit,dutxar-nos i arreglar-nos. Després vam

7

1r d’ESO

baixar al menjador per sopar. Havent sopatvàrem fer el joc de nit que els estudiantsd’Animació sociocultural ens havien preparat.Hi havia un munt de proves molt divertidesi tothom les va fer totes de manera rotatòria.Quan vam acabar, vàrem fer una«minidisco», que va ser molt avorrida perquèno teníem música. Ens en vam anar a dor-mir molt tard.

L’endemà al matí, el Martí ens va des-pertar tirant-nos aigua a la cara. Ens vamvestir i vam baixar amb molta son aesmorzar.

Després vam anar caminant fins alMuseu de Rafael Casanova, on ens van tor-

nar a explicar el que ens havien explicat eldia abans i ens van fer omplir unsqüestionaris. A continuació ens van deixartemps lliure per voltar per Moià fins a l’horade dinar a la casa de colònies.

Havent dinat ens van deixar molt méstemps lliure. Vam recollir els nostresequipatges i vam tornar cap a Manresa.

En aquestes colònies ens ho vam passarmolt bé i, a més, van servir per conèixer-nos millor.

Judit Palà, Mireia Marcuelloi Lydia Calderer (1r d’ESO)

PARC MEDIAMBIENTAL DEL BAGES

Amb els alumnes de 1r d’ESO vaig tenirl’oportunitat de tornar a visitar el que araanomenen Parc Mediambiental del Bages. Apriori el nom de parc mediambiental semblaun eufemisme per no haver de dir abocador,paraula que no desperta gaire entusiasme nialegria entre la major part de la població.Però qualsevol es pot adonar que es fan gransesforços per millorar la imatge i la gestió deresidus.

Aquesta millora es concreta enactuacions cent per cent sostenibles, comara la reforestació de l’espai ocupat perantics abocadors clausurats, la incorporaciód’eugues i un ruc per mantenir la vegetaciócontrolada, la construcció de basses pluvialsper crear nous ecosistemes dins el recintede l’abocador, la instal·lació d’un parc solarper a la producció d’energia elèctrica, lapresència de falcons per foragitar lesgavines, la venda de compost provinent dela matèria orgànica, la reducció de les ma-les olors...

El problema és evident: el nostre ac-tual ritme de consum genera literalmentmuntanyes de deixalles que, d’una banda,esgoten els recursos naturals i, de l’altra,omplen a un ritme frenètic els abocadorsque tant costen de construir i mantenir. Peraixò, les activitats que varen fer els nostres

alumnes tenen tres objectius molt clars i sim-ples: primer, adonar-se del gran volum dedeixalles que generem; segon, conèixer lesdiferents tècniques de gestió que s’hanaplicat en la història de l’abocador i tercer,aprendre a utilitzar correctament elscontenidors de reciclatge.

Aquest nou concepte fa de l’abocadoruna peça clau per a la reintegració a la nostracadena productiva de deixalles. Aconseguimtancar el cicle de les matèries primeres perfer més sostenible el nostre consum. Cal lacol·laboració de tota la població per separaradequadament els residus i per evitar quees compleixi la nova profecia que diu queels actuals abocadors seran les úniques mi-nes del futur.

Antoni AngueraProfessor de tecnologia

8

2n d’ESO

ESQUIADA A LA MOLINA


• Colònies: esquí a la Molina

• Campionat d’atletisme interinstituts al Congost

• Curs de natació a la Piscina municipal

• Taller: natació recreativa

• Teatre en anglès: Spanglish

• Teatre: Jo també planxo

• Xerrada: Els canvis al nostre cos, a càrrec de la infermera del centre, Lola Martín

• Xerrada: Drogues a debat, a càrrec dels Mossos d’Esquadra

• Xerrada: Els ciclomotors (educació viària), a càrrec de la Policia Local

• Sortida: visita a TVE

• Sortida: visita a la colònia Vidal

• Sortida: visita a la fàbrica de la Coca-Cola

• Sortida: visita a l’abocador comarcal

• Sortida: visita a les mines de Cercs i al jaciment de petjades de dinosaure de Fumanya

Després d’una llarga espera va arribarl’esquiada. Tots estàvem molt il·lusionats icontents per poder esquiar (alguns, per pri-mera vegada).

Quan vam arribar a la Masella, vàremesmorzar per agafar forces que enspermetessin gaudir d’un dia genial.

Una vegada ens vam haver calçat elsesquís i les botes, ens vam dividir per nivellsi modalitats (esquí o snow) i vam fer dueshores de curset amb el monitorcorresponent. Acabats els cursets, ens vandeixar una estona lliure abans de dinar perpoder practicar i gaudir de la neu. Haventdinat, vam tornar a tenir una estona liureper poder esquiar fins a les 17 h.

Després d’haver passat el dia a lespistes, ens vam dirigir cap a l’hotel on ensallotjàvem. Vàrem arreglar-nos per anar afer un volt per Puigcerdà, fins a les 20.30 h,en què tothom (incloent els professors) haviade ser al menjador de l’hotel per sopar.

Havent sopat ens vam dirigir cap a un

puff-disco, on no hi havia l’ambient queesperàvem i vam quedar una mica decebuts.Per això quan foren les 23 h vam tornar capa l’hotel “a dormir”.

L’endemà, després d’esmorzar, ens vamdirigir cap a les pistes de la Masella i vàremtornar a esquiar (això sí… amb una mica mésd’agilitat!). Igual que en la jornada anterior,vam ser-hi tot el dia.

9

2n d’ESO

VISITA A LA COLÒNIA VIDAL

Vam tornar a l’hotel per dutxar-nos i arre-glar-nos abans de visitar el centre dePuigcerdà, on vam arribar a través d’un as-censor molt original i pràctic.

Després d’un llarg passeig, vam tornara l’hotel per sopar i, a continuació, ens vamdirigir a la discoteca Trànsit, que estava moltanimada. Ens va agradar moltíssim i ens hovam passar molt bé!

Vam emprendre el tercer dia moltesgotats pels agitats dos dies anteriors. Les

poques forces que ens quedaven ens vanpermetre tornar a esquiar.

Ja només ens quedava tornar a casaper descansar i recordar els dies tan divertitsi inoblidables que havíem passat.

Blanca Aguilar i Cristina Ramírez2n d’ESO

El dimecres 26 de març vàrem fer unavisita a la Colònia Vidal de Puig-Reig, queens va permetre veure com es treballava i esvivia en una colònia industrial de principis delsegle XX. El propietari d’aquesta colòniatèxtil, que es deia Ignasi Vidal i Balet, la vafundar l’any 1892.

Els edificis que formen la colònia estandistribuïts en tres grups, segons les sevesfuncions: a peu de riu, hi ha el conjunt in-dustrial. En un costat es troba el conjuntresidencial amb la casa dels amos i, en l’altre,la colònia obrera, amb els habitatges, elsserveis, els edificis culturals i els espais delleure.

Primer vam veure des de la fàbrica laresclosa i el canal amb aigua desviada delLlobregat. A continuació vam veure la tur-bina i la màquina de vapor. A la nau dels

telers ens van mostrar la maquinària tèxtilmés significativa del procés de transformaciódel cotó: les contínues de filar i els telers degarrot. Ens van explicar tota la transformaciódel cotó des que l’importaven fins que sen’obtenien peces de roba per fer estovalles,etc. Ens van explicar que els homesdesempaquetaven el cotó, que era la feinamés pesada. Les dones feien anar lesfiladores i tricotoses; també posaven bé elsfils a les màquines, ja que tenien els ditsmés petits que els homes. Els nensnetejaven la xemeneia de la fàbrica. Ens vaninformar que els homes cobraven 17pessetes, les dones 15 pessetes i els nens 9pessetes.

Després de la visita a la fàbrica, vamvisitar un pis obrer d’uns 70m2, l’escola, labiblioteca, el cinema, l’església, la peixateria,les dutxes i els safareigs. D’aquests, n’hi haviade dos tipus: els dels vius i els dels morts,per evitar que les dones malaltesencomanessin la seva malaltia a les sanes.

Actualment a la Colònia Vidal només hiha en funcionament la turbina que generauns 700 kw/h d’energia elèctrica, que venena la companyia FECSA.

Després de passar tot el matí aprenentcom era la vida i el treball a la Colònia Vidalde Puig-Reig, vàrem tornar a l’institut.

Maria Vilaseca del Rio2n d’ESO

10

2n d’ESO

VISITA A TVE

Els dies 21 i 28 de novembre els alumnesde 2n d’ESO vam fer una sortida de llenguacastellana a Sant Cugat del Vallès per visitarels estudis de TVE.

Primerament ens van fer unaminiexplicació (amb vídeo) del que són elsestudis i la seva història i també una breuanticipació del que més tard visitaríem.

Vam començar la visita guiada veient lasala de redacció dels informatius ques’emeten per La Primera a les dues del migdia.Al final d’aquesta sala hi ha un estudi moltpetit. Ens van explicar que no hi graven capprograma, però que el tenen a punt per si hiha alguna emergència: un atemptat, unacatàstrofe natural, etc.

Vam continuar la ruta passant per unasala de control. Ens van explicar quin era elprocés a l’hora de gravar i emetre un progra-ma en directe. Des d’allà es decideix quinacàmera ha de gravar en cada moment. Justal darrere d’aquesta sala hi ha el control deso des d’on es vetlla pel bon funcionamentdels micròfons, la música, el playback, etc.

Després vam baixar cap als platós. Ensvan explicar que, si a les portes dels platóshi havia encès un rètol lluminós que deia«Silenci», volia dir que en aquells momentsestaven gravant.

En el primer plató que vam veure noestaven gravant res, però és on enregistrenalguns informatius i des d’on fan un progra-ma de debats a les tardes per La 2.

Al segon plató hi estaven gravant ElsLunnis. Era com reviure una mica la nostra

infantesa. S’ha de dir que aquests ninotspesen molt i per gravar una seqüència decinc minuts triguen potser una hora. Podíemanar veient com quedava la imatgetelevisiva, força diferent al que vèiem allà.En aquell mateix plató hi havia un decoratamb un sofà i un cor de fons: hi graven elprograma Corazón de otoño.

En el tercer plató gravaven Leonart, unprograma juvenil sobre ciència queactualment emeten al migdia per La 2. Ensva sorprendre veure la quantitat demaquillatge que portava el Dr. Watson i vamdemanar-ne els motius. Ho fan perquè, sino, des de casa es veuria molt pàl·lid. Elsdos presentadors van ser molt amables, esvan fer una foto amb nosaltres i ens vansignar alguns autògrafs. L’equip que treba-lla en aquest programa és molt simpàtic iens va deixar emportar alguna càmera.

L’últim plató és el més gran d’aquestsestudis. El primer dia el decorat estavapreparat per fer el programa Mira quien bai-la. És força més petit que el que sembla desde casa i la pista està tapada perquè no esfaci malbé. El segon dia de visita vam assistira l’enregistrament del concurs diari de La 2:Saber y ganar. Vam poder veure comgravaven parts del concurs. Va ser unaexperiència curiosa.

La visita se’ns va fer molt curta. Ens vaagradar l’experiència i ens agradaria assistira algun programa en directe.

L’alumnat de 2n d’ESO

11

2n d’ESO

SESSIÓ DE NATACIÓ RECREATIVA

El dimarts 6 de maig els alumnes de 2nd’ESO dels grups B i C que han assistit alllarg del tercer trimestre a l’activitat denatació de l’àrea d’educació física han gauditde valent de la seva última sessió aquàticadel curs: una pràctica de natació recreati-va.

Aquesta sessió ha estat dirigida pelsalumnes del cicle formatiu de grau superiord’Activitats fisicoesportives de l’IES Quercusde Sant Joan de Vilatorrada, com a pràcticadels seus estudis en el medi aquàtic.

La sessió ha tingut una durada de mésd’una hora, en què els alumnes s’han repartiten vuit grups que feien una rotació perpassar per les vuit estacions distribuïdes al’aigua, on competien entre ells de dos endos equips.

Les vuit estacions que componien lagimcana eren:

1.- Partit de bàsquet aquàtic.2.- Partit de waterpolo.

3.- Pesca d’objectes. Guanya l’equip queen recull més.

4.- Desplaçament amb un vas d’aiguaper unes passarel·les disposades sobre del’aigua. Al final del recorregut es tira l’aiguaque queda al vas en una galleda. Guanyal’equip que té més aigua dins la galleda.

5.- Joc de la sippa, que consisteix a in-tentar fer el màxim de passades de la pilotasense que aquesta toqui l’aigua.

6.- Relleus amb la samarreta posada,treure-se-la i escórrer-la a la galledacorresponent. Guanya l’equip que al final delrelleu té més aigua dins la galleda.

7.- Relleus de transport de pilotes detennis-taula sobre una cullereta agafadaamb les dents.

8.-Encerclament del màxim nombre decons des d’un matalàs gegant situat dinsl’aigua.

Només em queda agrair el boncomportament dels alumnes, i sobretot vulldonar les gràcies a la professora CristinaRochés i als seus alumnes de primer curs delcicle formatiu per la bona organització del’activitat.

Penso que ha estat una bona experiènciade col·laboració entre dos instituts. Cadascunde nosaltres n’ha tret coses molt positives.

Esperem que puguem repetir aquestasessió en cursos posteriors!

Ester Maruny Vilalta

12

2n d’ESO

EXPOSICIÓ INSPIRADA ENANDY WARHOL

Aquest curs s’ha posat en marxa unapetita exposició de treballs d’alumnes del’institut, situada en el passadís de l’entrada,un espai ubicat entre la sala de professors ila direcció del centre, destinat a la recepcióde pares, alumnes, etc.

En aquest cas es va portar a terme unaexposició de treballs sobre Andy Warhol, ar-tista del pop-art, moviment que escaracteritza per agafar objectes de consumde la vida quotidiana i fer obres d’art. En elcas de Warhol van ser la Coca-Cola, la Pepsi,

les Sopes Campbell’s, etc.

Però el que li va donar més prestigi ésfer retrats de personatges famosos, comMarilyn Monroe, Elvis Presley, Mao Tse Tung,Mick Jagger, entre molts altres, a través dela tècnica de la serigrafia que li va permetrecrear obres d’art en sèrie.

Ell va declarar que volia convertir-se enuna màquina, reduint la part creativa de les

seves obres, cosa que va provocar unarevolució en els cercles artístics i el va ferpopular i controvertit.

Els alumnes de 2n d’ESO li han volgutfer un homenatge, treballant el concepted’autoretrat i de repetició. Han creat una sèriede treballs que giren al voltant de l’essènciade Warhol. Han imitat el seu estil i els seuscolors, tot treballant sobre el seu propi rostre.

La tècnica utilitzada és la cera de color.A través de papers vegetals han treballatsobre la seva foto. D’aquesta manera no hipot haver deformació, la imatge és el màximde real possible.

Cada un dels quadres està compost pernou imatges: vuit d’elles, creades a partir depaper vegetal i cera. El rostre central de lescomposicions és fet amb tempera. Aquestapart és més creativa, ja que tenienl’oportunitat de fer amb el seu rostre el quevolguessin: canviar de cabells, d’ulls, de nas,de boca... en definitiva, jugar a canviard’identitat.

Carme Mateo

13

3r d’ESO

VISITA A LA FÀBRICA ASLAND

El dilluns 29 d’octubre els alumnes de 3rd’ESO vam anar a Castellar de N’Hug a visitarla fàbrica de ciment ASLAND. Va ser la pri-mera fàbrica de ciment pòrtland deCatalunya. Fou construïda a finals del segleXIX a la zona del Clot del Moro per aprofitarla pedra calcària.

La fàbrica estava situada lluny de lespoblacions. Per això fou necessari construiruna petita colònia on vivien els treballadorsi tècnics amb les seves respectives famílies.

Uns 2.000 obrers treballaven a la fàbricaen tres torns. Cada any es produïen una odues morts.

Els treballadors arribaven a la fàbrica ambel locomòbil, que era un tren de vapor. Tambéhi havia telefèrics.

En el procés d’obtenció del ciment hiparticipaven:

-els picapedrers, que picaven el mine-ral o la pedra de la muntanya per baixar-laa la fàbrica,

-els treballadors de la fàbrica, quetrituraven la pedra per fer la massa delciment,

-les dones, que feien i reparaven elssacs per portar el ciment,

-els químics,-els treballadors de manteniment.

També ens va semblar curiosal’arquitectura de la fàbrica. Van construir el

sostre en forma ovalada (volta catalana) pertenir més resistència. A més, van unir elsmaons de les voltes amb guix.

Els elements indispensables per fer fun-cionar la fàbrica eren la matèria primera (lapedra calcària), l’aigua del Llobregat i elcarbó.

El ciment pòrtland es fabricava amb cincpeces de roca calcària i dues d’argila, que esfonien a 1.500º. La lava que sortia desprésde refredar-se es deia clínquer, que feienpassar per un molinet per fer-ne el ciment enpols. Al pòrtland s’afegia asfalt i en sortia elciment Asland.

Més tard vam visitar els jardins Artigasde la Pobla de Lillet. Els va crear l’arquitecte


• Viatge a Futuroscope (França)

• Teatre: No em ratllis!

• Teatre en anglès: Spanglish

• Xerrada: Sexualitat, a càrrec del PAT (ciències naturals)

• Taller: Violència de gènere, a càrrec de la casa de les Formigues

• Sortida: visita a la fàbrica de ciment ASLAND de Castellar de N’Hug

• Sortida: visita al MNAC i al pavelló Mies Van der Rohe (ciències socials)

• Sortida: visita a la planta potabilitzadora de Manresa (ciències naturals)

• Sortida: visita al monestir de Sant Benet i taller de nutrició del projecte Alícia

14

3r d’ESO

VOYAGE À FUTUROSCOPEEls dies 9, 10 i 11 d’abril els alumnes de

3r i 4t d’ESO que estudien francès en aquestinstitut van fer un viatge a França, juntamentamb alguns alumnes de l’IES Castellet.

Vàrem parar a Limoges i a Sarlat, abansd’arribar a Poitiers, on vàrem visitar elFuturoscope. Allà vam participar en totes lesatraccions, entre les quals podem destacar-ne una que s’ha estrenat aquest any: Danseavec les robots.

Van ser tres dies molt interessants, enquè va faltar una mica de sol, però no pas elbon humor, la cultura i la diversió.

Antoni Gaudí com a agraïment a l’amode la fàbrica, perquè l’havia deixat allotjar acasa seva durant un temps. Tenen algunstrets característics de la seva arquitectura,com ara els materials (el trencadís), les for-mes geomètriques i les escultures (símbolsreligiosos). Els seus elements més

interessants són: el pont dels Arcs, que ésla construcció més important del jardí, té unaestructura de cinc arcs de pedra i a la sevaentrada es troben les figures d’un home i unadona portant un cistell al cap; el pont Inclinat,que travessa el Llobregat; la font de laMagnèsia i la pèrgola de la font del Lleó.

SPEAKING SPANGLISH

The other day we went to the theatreto see a play about a Catalan girl who wantedto study English in England. She spoke English,Spanish and Catalan because she was fromBarcelona. On a trip to London she met aboy and she fell in love with him. On the

plane they speak and do little hands. Theymixed their suitcases but later they met againand he returned the suitcase to the girl. Thegirl got lost in London but an old lady helpher. Both went to the same school and oneday they decided to meet in a restaurant fordinner, a blind date.

The boy was dressed like a torero toimpress the girl and the girl was dressed likea typical English girl to impress the boy. Thegirl and the boy fell in love.

And the end of the performance therewas some feedback with the public. It wasvery funny. The play was very good , but itwas the typical story. The actors were Britishand we could understand a lot!

3r ESO students

15

3r d’ESO

VISITA A PLANTA POTABILITZADORA

El dijous 8 de maig els alumnes de 3rd’ESO vàrem visitar la planta potabilitzadorade Manresa. L’objectiu d’aquesta visita eraveure l’aplicació pràctica dels processos deseparació que havíem treballat a classe. Amés a més, vam agafar una visió més àmpliadel recorregut de l’aigua abans d’ésser aptaper al consum humà. Tot plegat ens permetràdonar a l’aigua la importància que es mereix.

La primera etapa de la visita consisteixa observar la separació dels objectes mésvoluminosos, com ara troncs i algues,mitjançant les reixetes de l’entrada. Mésendavant, s’afegeix clor i coagulant al cabald’entrada. El clor és el producte químic quepermet la desinfecció de l’aigua i el coagulantajuda a accelerar el procés de decantacióque té lloc en els decantadors. Quan surtdels decantadors l’aigua encara està tèrbola,i les partícules en suspensió s’acabend’eliminar en l’etapa de la filtració mitjançantels filtres de sorra.

Durant la visita ens van fer unademostració de la ràpida acció del coagulant,així com del bombolleig amb aire per tal denetejar els filtres de sorra. També ens vandonar a conèixer les mesures de seguretatde la planta potabilitzadora, com ara lesaccions que es prendrien en cas de fuga declor.

L’alumnat de 3r d’ESO

CLOENDA DEL TALLER DE CIRC

El dijous 5 de juny els alumnes de 3rd’ESO (nivell 4) van fer una petita exposiciódels treballs realitzats: màscares i boles de

jocs malabars. També van fer una demostracióde les habilitats apreses, en formad’actuacions breus que van ser molt aplaudidespels assistents.

A més, per celebrar-ho, van poderesmorzar menjant una coca casolana, queva fer passar els nervis continguts en elsdarrers assajos.

Tothom va quedar molt satisfet i ambganes de repetir l’experiència!

Àngel Farreny PratsProfessor-coordinador de l’activitat

16

4t d’ESO

VIATGE A ITÀLIA


• Viatge de fi d’ESO: Itàlia

• Espectacle de màgia en anglès, a càrrec del mag Jack Silva

• Teatre: Amics, a càrrec dels alumnes del CV de teatre de 4t d’ESO

• Xerrada: Educació viària, a càrrec de la Policia Local de Manresa

• Xerrada: Desprès de 4t d’ESO, què? (orientació vocacional), a càrrec de Martí Basora

• Xerrada: La sida, a càrrec d’Actuavallès

• Xerrada: Els anys seixanta, a càrrec de Lluís Virós

• Sortida de tutoria: TV3 - programa El Club

• Sortida de tutoria : Fira de l’Estudiant (orientació vocacional)

• Sortida: Els Ferrocarrils Catalans de Sarrià (tecnologia)

• Sortida: recorregut naturalista a les Mercetes (ciències naturals)

• Sortida: Museu d’Història de Catalunya

Com és tradició de cada curs, elsalumnes de 4t d’ESO vàrem anar a Itàlia deviatge de fi de curs.

Vam començar amb mal peu ja que, perculpa de la mala mar, en lloc d’agafar el vaixell,ens vàrem haver de conformar amb l’autobús.

A Itàlia, però, tot ens va anar bé. Vàremfer un recorregut visitant Pisa, Siena,Florència, Verona i, per últim, Venècia.

Durant la setmana que va durar el nostreviatge, vam visitar desenes de monuments ivam viure un milió d’experiències. Crec quetots ens ho vam passar molt bé.

A la tornada, per fi vam poder embarcaren l’Eurostar Roma rumb a Barcelona.

En definitiva, vam tenir l’oportunitat deviure una de les millors tradicions d’aquestinstitut.

Abraham Beas Pérez4t ESO-A

17

4t d’ESO

SORTIDA DE L’AULA OBERTA

El 19 de novembre passat un grupd’alumnes de 4t de l’Aula Oberta ens vamdesplaçar a Barcelona acompanyats pelsprofessors Toni Montiel i Àngel Farreny pervisitar el Museu Marítim i l’exposició sobreel llegendari viatge de Shacklenton al’Antàrtida. Hi vam passar dues hores moltinteressants, però n’hi podríem haver dedicatuna més.

Després vam anar a l’Imax a veure unapel·lícula sobre aquesta heroica expedició.Aquesta pel·lícula, en sistema panoràmic,se’ns va fer curta.

Finalment, vàrem fer un passeig per lesRambles, que va ser força entretingut.

Com que ens vam desplaçar amb elsFerrocarrils Catalans i amb metro, vam haverde controlar molt el temps i fer alguntransbord.

La sortida ens va satisfer molt. El diaseńs va fer curt. A més d’aprendre, ens hovam passar bé.

D’ESPECTADORS A EL CLUB DE TV3

El dimarts 15 de gener els alumnes de4t ESO-A i els de l’Aula Oberta de 4t vamassistir com a espectadors al programa ElClub. Després d’una bona estona de viatge,vam arribar a les instal·lacions de TV3.

Una vegada vam haver passat tots peldetector de metalls , vam poder prendre unmos per trobar més curta l’espera.

Tot seguit ens conduïren fins al plató,on vam ser unes dues hores i mitja.

Els dos primers convidats van ser PepeViyuela i Eduard Soto, protagonistes de lanova pel·lícula Mortadelo y Filemón: salvadla tierra.

Després van portar al plató tres expertsa manipular el cub de Rubik que, amb unagran rapidesa, van fer i desfer cubs de moltstipus.

A continuació vam assistir a una novaentrevista (un pèl avorrida) feta a un senyorque havia escrit un llibre sobre la ciutat deBarcelona.

Per acabar el programa va venir l’actorJoan Pera (molt simpàtic), abans del seudebut en la sèrie televisiva 13 anys i un dia,protagonitzada per ell i pel seu fill, RogerPera.

Va ser una sortida diferent i divertida!

18

4t d’ESO

MURAL AL CEIP LA FONT

L’escola de primària La Font ens vaproposar fer un mural per a la Jornada cultu-ral del centre, la qual tractava de quatretemes: la pintura, el teatre, la música il’escultura. Vàrem fer uns esbossos de cadaun d’aquests temes. Finalment es va escollirel guanyador.

El dilluns 3 de març vàrem dibuixar aquesttreball guanyador en una paret de La Font.Després els alumnes de 3r i 4t d’aquestaescola el van pintar. Va ser una experiènciadivertida i interessant.

Per realitzar aquesta activitat, vam serescollits Marc Solera, Mario Berthon, OmarValdés i Sabina Gómez (alumnes de 4t

LA NATURA QUE TENS A TOCAR

Al llarg del tercer trimestre, 12 alumnesde quart d’ESO han fet el crèdit variable titulat

La natura que tens a tocar. En aquestcrèdit s’han estudiat sobre el terreny diferentsaspectes (geològics, botànics, zoològics iecològics) de la natura que ens és méspropera. Les observacions naturalistes fetesal llarg de tres sortides a peu pel ric entornnatural de Manresa (a les Marcetes, a Collbaixi a la riera de Rajadell) han estat la basesobre la qual s’han fonamentat les classes.En aquestes sortides s’ha fomentat el res-pecte i l’estimació per la natura a través delseu coneixement.

En la foto podem veure un grup d’alumnesdins el pou de glaç de la riera de Rajadell,construït a finals del segle XVI. Els pous deglaç són construccions subterrànies,generalment de pedra seca, destinades aemmagatzemar el gel produït en unes bassesproperes on a l’hivern s’estancava l’aiguaprovinent de la riera per tal que es glacés. Elgel va ser un article de luxe a l’estiu fins que

d’ESO), coordinats per Carme Mateo(professora de dibuix del nostre institut).

Sabina Gómez4t ESO-C

se’n va generalitzar la producció artificial afinals del segle XIX.

19

4t d’ESO

VISITA ALS FERROCARRILS CATALANS

El dimarts 30 d’octubre els alumnes de4t d’ESO vam fer una sortida de tecnologia:vam visitar la central dels Ferrocarrils Catalansde Sarrià. Primerament ens van explicar totel funcionament dels trens, la feina que elsempleats realitzen un cop tancada l’estació...és a dir, com són les 24 hores dels trens.Després ens van ensenyar algunes de lesinstal·lacions del CTC (control de trànsitcentralitzat), que és el responsable de dirigiri supervisar la circulació i els elements quecomponen els trens, i del CSE (centre desupervisió d’estacions), que és el punt desd’on controlen les vies, les estacions, elscombois de les línies, l’atenció al client i lescàmeres de vigilància. Totes aquestesfuncions les fan amb un ordinador central iels seus terminals, que permeten lacomunicació, per avisar de qualsevolincidència, entre el centre, els maquinistes iles estacions. A més, hi ha un panell sinòptic,en diversos colors, que marca totes les líniesi on és cada tren en tot moment.

Tot seguit vam agafar un tren que ensva conduir fins a Rubí. Allà ens va venir abuscar una llançadora, de la qual ens vanmostrar la cabina, per portar-nos al centreoperatiu de Rubí ( COR). En aquests tallers

solucionen tots els problemes que tenen elstrens i fan el manteniment necessari per alseu bon funcionament. Ens van mostrar lesdiferents seccions: tallers de primer i segonnivell, magatzem central, zona logística id’instal·lacions fixes i dipòsit de materialmòbil.

La visita als trens dels FCG va tenir coma finalitat veure l’organització i elmanteniment dels trens, per poder-nos feruna idea de tot el que hi ha al darrere quannosaltres ens desplacem amb aquest mitjàde transport.

EQUIPS INFORMÀTICSPlaça Infants, 7, Bxs08241 - ManresaTel. 93 8768454 FAX 93 8775005E-mail: [email protected]

20

4t d’ESO

21

4t d’ESO

22

ESO

PROVES CANGUR 2008

El dijous 3 d’abril, es van realitzar lesProves Cangur 2008 destinades a l’alumnatde 14 a 18 anys de Catalunya, Balears iValència. Als alumnes de l’IES Guillem Catàels va tocar fer-les a l’EPSEM (UniversitatPolitècnica de Manresa). Aquest curs es vanpresentar 52 alumnes: 10 de 3r d’ESO, 15 de4t d’ESO, 17 de 1r de batxillerat i 10 de 2nde batxillerat.

A les 9 del matí, professors i alumnesens vam trobar a la porta de la facultat perrecollir autoritzacions, passar llista i donarles últimes instruccions.

Tot seguit, els alumnes de 3r d’ESO i 1rde batxillerat van fer les proves dels seusrespectius nivells. La durada d’una hora iquart a molts els va ser insuficient perrespondre els 30 problemes matemàtics dedificultat creixent.

Mentrestant, els alumnes de 4t d’ESO i2n de batxillerat van anar al pati d’aquestafacultat on van gaudir de l’espectacle demàgia Desmuntant la lògica, a càrrec delmag Albert Llorens, que va aconseguir lamotivació del públic fent-lo participar moltactivament.

Cap a tres quarts d’onze, ens vam re-unir tots al pati per esmorzar que, per cert,va ser una mica més fluix que altres anys.

Mitja hora després, els alumnes quehavien fet les proves van veure l’espectaclei els que havien gaudit de l’espectacle vananar a les aules a realitzar les Proves Cangur.

A la una del migdia, vam tornar cap acasa havent passat un matí lúdic imatemàtic.

Marc de ArcosDavid Jordan

ENTREVISTA A DANI SAMANIEGO

«Les matemàtiques no les troboavorrides, sinó més aviat interessants»

Dani Samaniego Vidal té 14 anys, ésde Manresa, estudia a l’IES Guillem Catà, ien la darrera convocatòria de les provesCangur de matemàtiques, que convoca laSocietat Catalana de Matemàtiques per es-timular l’aprenentatge de les matemàtiquesper mitjà dels problemes, ha quedat primerde Manresa, segon del Bages (el primer ésde Sant Vicenç) i 124è dels 6.407 alumnesque van fer la prova del seu nivell. Reconeixque l’assignatura de matemàtiques és la queli va més bé. També li agrada jugar a futbol.

- Com va anar la prova?

- Vam arribar a la Politècnica i el nostregrup de 3r d’ESO i el de 1r de batxillerat vampassar directament a fer les proves, mentreels de 4t d’ESO i 2n de batxillerat miravenl’actuació d’un mag.

- Quantes preguntes vas respondre bé?Eren gaire difícils?

- Només hi va haver un noi de Manisesque les va respondre totes bé, que és qui vaquedar primer. Jo en vaig respondre 26 i envaig fallar 4. Estaven molt ben marcades.Les de 3 punts eren les més senzilles. Les de4 i 5 punts eren més difícils.

- Què vols estudiar en el futur?- Matemàtiques, Economia o Empre-

sarials. Alguna matèria relacionada amb les

23

ESO

CV DE TEATRE: AMICS

‘mates’ , segur.- Si et dic que són avorrides, què em

contestes?

- Que tot depèn del punt de vista decadascú, i que hi influeix la manera com teles expliquen els professors. He estat de

sort de tenir-ne de bons. No les trobo gensavorrides, sinó interessants.

- Creus que es valoren prou elsconeixements científics en l’ensenyamentactual?

- Hi ha professors que es queixen quetenen poques hores. Per sort, el curs vinent,com que ja podrem triar crèdits per orien-tar el futur, en podré escollir de ciències.

- Va copiar algú a la prova?- Quan entres en una aula universitària

ja et fa impressió. Estàvem separats i, enhaver-hi dos professors, un del Guillem Catài un d’un altre institut, s’evitava que el teuprofessor et donés la resposta. No vaig veureningú que copiés.

(De l’entrevista publicada a Regió 7)

Des del moment que a alguns alumnesde 4t d’ESO ens va tocar triar els crèditsvariables del 2n trimestre (fins i tot n’hi haviaque ja ho esperàvem amb ànsia des del 1rtrimestre), vam tenir clar quin volíem triar:TEATRE. Vam tenir molta sort, ja que no totsels aspirants hi van cabre. A més, aquest ésl’últim curs que s’ha pogut oferir aquest crèdit.

Les primeres classes van ser moltdivertides i estimulants, ja que fèiem jocsd’expressió corporal, de potenciació de la veui altres activitats que ens havien d’ajudar al’hora de fer la representació. Més endavant,l’Alícia, la nostra professora, ens va lliurar elguió de l’obra, titulada Amics (More than asubject), i nosaltres havíem de decidir ambquin personatge ens identificàvem perquè ellatingués un criteri sobre el repartiment final.Durant els primers mesos vam treballar, peròsense fer progressos gaire notables. Quanfaltaven ja poques setmanes, ens vam haverde «posar les piles»: fèiem assajos extres al’hora de l’esbarjo o després de les classes.Els últims dies van ser els de més tensió jaque ens vèiem incapaços d’actuar prou bédavant de tant públic.

El dilluns 12 de maig vam tenirl’oportunitat de fer l’assaig general al teatreConservatori. L’endemà va ser l’estrena:finalment havia arribat el gran dia. Totsestàvem molt tensos i nerviosos, peròrealment fins que vam sentir les veus delpúblic no ens ho vam acabar de creure.Nosaltres, darrere del teló, vam notar un fortnus a l’estómac, les cames ens van començara tremolar i les mans ens suaven. Totsaquests nervis van quedar compensats perla representació, que va sortir d’allò més bé.

24

ESO

PREMI IES GUILLEM CATÀ DELITERATURA 2008

Un any més, coincidint amb la diada deSant Jordi, el Departament de Català del’institut ha lliurat els premis de poesia i na-rrativa, patrocinats per l’Ampa. Els treballsguanyadors, que reproduïm en aquestespàgines, han estat: Explorant un nou mónde Nerea Arenas Cánovas (2n ESO A),Llibertat de Míriam Carrero Oller (3r ESO A) iUna altra cançó desesperada d’Alba Durán.Així mateix, han resultat finalistes de lesdiverses categories els relats i poemes: Laprimavera ha arribat d’Edgar Sánchez He-rrero, Marina de Wilson Freire Lema, On anem?de David Márquez Hernández i 23 d’abril d’AlbaPararols Jané.

EXPLORANT UN NOU MÓN

Avui és el gran dia:per fi coneixeré el món,motiu que m’omplirà d’alegriade no estar més aquí tan sol.

Sento els pares parlar de mi.conversen i riuen,com si jo fos aquí.

Ja queda poc tempsper poder sortir,conèixer genti els ulls ben obrir.

Molts diuen que serem amicsi altres em faran d’escut.I quan vegi la llum resplendentvoldrà dir que ja he nascut!

Nerea Arenas Cánovas

LLIBERTAT

Surto al carrer sense complexos.Avui ja no em fixo en com em miren.M’abstinc d’escoltar com em critiquen.Camino endavant, ferma, sense presses.Observo el cel i li dedico un somrís.Ahir ja vaig arribar a una conclusió:

no conviuré amb aquesta pressió.De les amenaces faré cas omís.

Vull divertir-me, vull riure,sortir d’aquest indret tan obscur.Vull cridar, jugar, viure,viatjar a est, oest, nord i sud.

Vull cantar, vull enamorar-me,Tenir valor per no pensar abans d’actuar.Vull saltar, córrer, atrevir-me,fer el cor fort i tornar a començar.

Vull passar-m’ho bé, vull ballardia i nit, sola o en companyia.Vull sentir, saltar, experimentar,deixar els obstacles a la llunyania.

Vull meravellar-me del paisatge,sortir de les quatre parets.Vull endinsar-me en un viatged’on no pugui tornar mai més.

No penso perdre la il.lusió,no penso morir en aquesta presó.Hi ha tantes coses per viure,moments per descobrir.No hi ha temps per dormir.Haig de començar a somriureo no aprendré a existir.

Cada passa és un moment,demà tot serà diferent.Estic disposada a gaudir.Mai més ningú passarà sobre mi.

Perquè sóc lliure i estic contenta de ser-ho.

Míriam Carrero Oller

UNA ALTRA CANÇÓ DESESPERA-DA

El sol, sobre els teus ulls,reflecteix els teus desitjos,però una barrera d’esculls

25

ESO

punxeguts protegeix el teu cor.

Per què t’entestes a negar-ho,que m’estimes?

T’observo de lluny – doncs, si no,què em queda? – i em recordesElisa. Freda, distant. Juguesamb mi com si fos un titella.

Per què t’entestes a negar-ho,que m’estimes?

Sé que sospires quan llegeixesels meus poemes.i que els amagues, tancats amb clau,en un calaix.Sé que esperes que te’ls recitia cau d’orella.Diguis el que diguis

els teus ulls no ho neguen pas!

I doncs,per què t’entestes a negar-ho,que m’estimes?

Mira’m, nineta de porcellana,mira’m. Vull veure els teus ullsfixos en els meus, ardents.

No m’agradaria pensarque es consumeixen per res.

Alba Durán Sanguino

PREMI DE DIBUIX A LAMILLOR PORTADA

Montserrat Sotelo Rodríguez, alumna de4t d’ESO, va ser la guanyadora del concursde dibuix organitzat per Sant Jordi pelDepartament de Visual i plàstica.

Segons les bases del concurs, estractava de premiar un dibuix que il·lustrés lacaràtula del CD amb l’enregistrament delconcert de Sant Jordi, a càrrec d’alumnes de1r i 3r d’ESO de l’institut.

El cedé inclou, entre altres, cançonspopulars d’arreu del món: Quan jo tenia pocsanys (Catalunya), Donna donna (Israel),Kalinka (Rússia)..., Let it be de Beatles i unaversió per a dues flautes del tema de lapel·lícula Titanic

26

ESO

Matilde Arias: «Es-tar entre aules és unacosa estimulant» Dídac Arderiu i Aleydis Muñoz

Acabat aquest curs 2007/08, MatildeArias, professora de biologia del nostreinstitut, es jubila després d’haver estat10 anys en aquest centre i d’haverdedicat 38 anys de la seva vida al’ensenyament. La Matilde ens haexplicat com han estat aquests anys enquè ha estat professora.

- Quan vas començar la carrera debiologia, ja sabies que et volies dedicar al’ensenyament o encara no havies deciditquè faries quan l’acabessis?

- Jo buscava una explicació de la vida.Què era la vida? Per trobar laresposta em vaig decantar perestudiar la carrera de biologia.Abans de començar-la ja feiade professora i sempre hevolgut ensenyar biologia. Emsembla la millor professió delmón. Em resulta moltestimulant tractar amb gentjove.

- Quina part de labiologia t’agrada més?

- D’entrada tot m’agrada.Suposo que el que més m’atreués la biologia molecular, peròaixò no exclou que m’agradintots els altres àmbits. Com jahe dit, en general m’agrada tot.

- Amb tu els alumnes hem aprèsmolt. I a tu, què t’hem aportat elsalumnes?

- Ufff! Un munt de coses, no podria pasfer una llista de tot. De fet, ells m’han fetbona part del que sóc. M’han fet joved’esperit, àgil de pensament, m’han ajudat aveure el món de diferents maneres, des dediversos punts de vista... Els meus alumnes

m’han mantingut viva.

- Has estat molts anys fent deprofessora. Els alumnes hem canviatmolt?

- Sí, i tant!, però no del tot. Han canviatsobretot pel que fa a la forma. Abans, quiestudiava ho feia voluntàriament i ara no,ara els joves fins als 16 anys estudien demanera obligada. També ha canviat molt larelació entre l’alumne i el professor, tot i queen el meu cas sempre he intentat tenir unarelació fluida. Però no han canviat pel que faa l’interior: un alumne sempre és un alumne.

- I també deuen haver canviat elsplans d’estudis…

- Per descomptat. Quan em vaig posara ensenyar, el batxillerat es començava amb10 anys, després d’haver superat una provad’ingrés. Més endavant, va venir laimplantació de l’EGB i el BUP i, anys més tard,

de l’ESO i el batxillerat.

- Si tinguessis l’oportunitat de tor-nar-te a dedicar a l’ensenyament,tornaries a ser professora?

- Evidentment que sí. És més, ja fa dosanys que podria haver-me jubilat i no ho vaigfer perquè no volia plegar. També tornariaestudiar la mateixa carrera, biologia, però això

27

L’ENTREVISTA

sí, acabaria la carrera de piano, fent l’últimexamen que em queda pendent, eld’instrument.

- Podries fer-nos un balanç del teuperíode de vida a les aules?

- Tret d’alguns moments concrets, haestat positiu. M’ha enriquit molt. A més,moltes vegades, en moments puntuals de crisi,entrar en una aula i fer la meva feina m’hadonat un temps d’espera per afrontar elsproblemes d’una altra manera. Estar dins unaaula és una cosa estimulant, però no tot sónflors i violes, també dec a aquesta professióuna mica d’hipertensió arterial... ha! ha! ha!

- Quins dos moments destacaries detota la teva carrera professional?

- L’hola i l’adéu. És a dir, la primeravegada que vaig entrar en una aula, desprésd’haver acabat la carrera, fent classes aalumnes de Magisteri i batxillerat, i el comiatde les aules: les darreres classes, els darrersalumnes, els darrers companys de feina…

- Si poguessis, què canviaries del’ensenyament?

- Crec que caldria reforçar la culturageneral bàsica. Abans, l’ensenyament secentrava en menys temes d’interès, però hihavia una continuïtat al llarg dels estudis.Falta un eix vertebrador, un esquelet sòlidper vestir de més continguts. També trobo afaltar una cultura de ciència, en sentit ampli.

- I ja per acabar, què penses fer apartir d’ara?

- Doncs no ho sé, faré el que la vida emporti. Tinc, però, unes quantes cosespensades: tornaré a tocar el piano, faréanglès seriosament, seguiré estudiantbiologia... I el que segur que faré serà dedi-car més temps a la família. La resta ja esveurà, estic oberta a moltes possibilitats.M’agradaria acabar amb un desig: desitjo atothom que, com jo, trobi una feina quel’ompli.

28

BATXILLERAT

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DE BATXILLERAT

1r de batxillerat

• Cicle de conferències a la FUB

• Xerrada: Banc de sang, a càrrec de Creu Roja

• Xerrada: La vida es sueño (de Calderón de la Barca)

• Tallers: Certamen de Joves Emprenedors

• Sortida: Jornada esportiva al canal olímpic de Castelldefels

• Sortida: Visita a l’empresa Oliva-Torras

• Sortida: Itinerari geològic per Manresa

• Sortida: Visita a les Masies d’Avinyó

2n de batxillerat

• Sortida: Visita al MNAC

Tot el batxillerat

• Xerrada: El genoma humà

• Sortida: Jornada de portes obertes a l’UAB

• Sortida: Visita a la fàbrica DENSO

• Sortida: Visita a la Tarraco romana

• Sortida: Visita a l’exposició Bodies

• Proves Cangur

SORTIDA D’HISTÒRIA DE L’ART

El dimecres 5 de desembre les alumnesde 2n de batxillerat d’història de l’art i elsalumnes de 3r d’ESO que feien el crèdit va-riable d’Introducció a la història de l’art vanfer una sortida a Barcelona per visitar elMNAC, concretament les seves salesdedicades a l’art romànic, gòtic i modern. Acontinuació van anar al Pavelló Mies van der

Rohe. Aquest edifici era tancat al públic, perla qual cosa només van poder veure’l des del’exterior.

La sortida va agradar a tothom, malgratel cansament que alguns alumnes teniendesprés de visitar totes aquestes sales delmuseu. L’anècdota de la jornada va tenir llocen el moment de fer el trajecte en metro,que enllaçava l’estació del tren amb la plaçaEspanya (les famoses obres de l’AVE tambéens van afectar). El metro anava molt ple(hora punta) i, al moment de sortir, un grupd’alumnes de 3r va quedar bloquejat pelspassatgers del metro, mentre les portes estancaven. El moment de crisi va acabar bé,amb la ràpida intervenció de les professores id’altres passatgers que van bloquejar les por-tes, a fi que no es tanquessin i els nostresalumnes poguessin baixar. Un petit ensurt,que va ser només això.

29

BATXILLERAT

VISITA AL CELLER MASIES D’AVINYÓ

El dimarts 29 d’abril els alumnesd’economia i organització d’empreses de 1rde batxillerat van fer una visita al celler Masiesd’Avinyó, on s’elaboren els vins de la marcaAbadal.

Durant la visita es va veure el procésde fabricació del vi i la seva evolució històrica.El recorregut va començar per la part vellade la masia, on encara es conserven els estrisutilitzats fa dos-cents anys i, posteriorment,es van anar visitant les instal·lacions mésmodernes, on es fabriquen els diferents tipusde vins. Per finalitzar, es va fer un petit cursde tast de vins, en el qual els alumnesintentaven descobrir les aromes queimpregnaven alguns d’aquests vins. El resultatva demostrar que, tal com correspon a laseva edat, no estan habituats al consumd’aquesta beguda tradicional de laMediterrània.

Laura Mateo

CONFERÈNCIA A LA FUBEl dimarts 23 d’octubre els alumnes

d’economia de 1r de batxillerat vàrem anar ala FUB per tenir l’oportunitat d’assistir a laconferència del senyor Arcadi Oliveres titu-lada El rerefons econòmic de les guerres i elfoment de l’economia de pau.

La conferència ens va semblar moltinteressant perquè és bo saber que el mónno és tal com ens el fan veure. A més, elconferenciant la va fer molt amena.Vacomençar aclarint la diferència entre elsconceptes d’empreses multinacionals itransnacionals. Va citar les farmacèutiquescom exemple d’aquestes últimes. Vaaprofundir en el cas de l’Índia on algunspaïsos rics tenen unes patents mésduradores. A més, l’Índia gaudeix d’unes lleisde patents propícies per fer productesgenèrics i vendre’ls als països pobres. Aixòdesencadena una lluita entre païsosdesenvolupats i l ’Índia, perquè lesfarmacèutiques dels països rics volen elmonopoli de tots aquests medicaments,pensant només en el benefici econòmic isense donar prioritat a la salut.

Arcadi Oliveres va parlar també de laguerra d’Afganistan. Va explicar els suposatsmotius que va donar Bush per dur a terme

la guerra, que varen ser acceptats pelsamericans d’EUA. Després es va saber queles causes reals no eren aquestes, sinó elbenefici econòmic que es podia treure delseu petroli.

Amb aquests exemples i d’altres podemveure que hi ha hagut i hi haurà sempre unrerefons econòmic en cada guerra. Cal queaconseguim informació contrastada per po-der organitzar-nos per actuar contra aquestamena d’injustícies, sense perdre mail’esperança.

Mou-te per aconseguir un món millor!

Àlex De Sande

30

BATXILLERAT

SORTIDA DE GEOLOGIA

Els dies 19 i 20 de maig amb l’alumnatde 1r de batxillerat que fa l’assignatura deciències de la Terra i del medi ambient vamrealitzar una sortida de temàtica geològica.Va ser un recorregut per les comarques delBages, el Baix Llobregat, el Solsonès, elBerguedà, la Baixa Cerdanya, l’Alta Cerdanyai el Capcir (Catalunya Nord).

El primer dia vam fer parada a l’empresaCanteras Valsan de Sant Vicenç de Castellet,les Muntanyes Russes del mateix municipi, lazona de la Puda de Montserrat(Esparreguera), Olesa de Montserrat,Castellbell i el Vilar, Súria, Valls de Torruella(Sant Mateu de Bages), Cardona, Lladurs, laComa i la Pedra, Guixers, Capolat, Cercs,Castellar de n’Hug i la Molina (Alp). Vam dor-mir a l’alberg d’aquesta localitat. El segon diavam fer parada a la Llaguna, la Bullosa (elsAngles), Bellver de Cerdanya, Bor (Bellver deCerdanya) i Fumanya (Fígols).

Al llarg dels dos dies de sortida vamveure, entre altres coses, petjades dedinosaures fossilitzades a Fumanya (les de lafoto), petjades fossilitzades de mamífer id’ocell a Cardona, fòssils de plantes a la Pudai a Bellver de Cerdanya, fòssils de coralls ialtres organismes marins a Sant Vicenç deCastellet, una pedrera de guix a Guixers, carbóa Fumanya, guix amb cristalls de quars aCercs, falles a Castellbell, la Puda i Lladurs;plecs a Súria, Cardona, Cercs...; fonts pudes(pudents) a la Puda de Montserrat i a la Comai la Pedra, paisatge granític i relleu glacial al’Alta Cerdanya i el Capcir... A Castellar de

n’Hug vam veure les fonts del Llobregat querajaven en abundància, cosa que ens vapermetre preveure el final de la sequera deudies abans que el Govern. A Bor ens vamficar dins una cova on hi ha un pou que haviapujat molt de nivell. Després d’arrossegar-nos per poder avançar, vam sortir d’aquestacova plens de fang, però l’enfangada va va-ler la pena. Al llarg de la sortida també vamestudiar com canvia la vegetació en funcióde l’altitud.

Florenci Vallès

31

BATXILLERAT

SORTIDA D’ESTUDI DE LA VEGETACIÓ

El divendres 25 d’abril amb l’alumnat de1r i 2n de batxillerat que fa l’assignatura debiologia vam realitzar una sortida a la rierade Rajadell per estudiar, principalment, elsdiferents tipus de vegetació del Bages.

Vam anar amb cotxe fins al bosc de calBalcells, on hi ha els pins més vells del termede Manresa i, des d’allà, vam anar caminantfins a retornar a Manresa. Des de cal Balcells,vam anar cap a la Morera, i des d’aquestabonica casa modernista vam baixar cap a lariera de Rajadell i la vam anar seguint fins ala seva desembocadura a can Poc Oli, propde la gossera. Per tornar al nucli urbà deManresa vam seguir un camí que va de can

L’alumna de 1r de batxillerat, Alba Durán,ha estat guardonada amb el premi Ficcions,convocat per Edicat, empresa editora de lesrevistes Secundèria i l’Hiperbòlic. Desprésd’haver estat finalista en l’àmbit nacional, elrelat presentat per Durán va resultar premiatcom a «millor història de Manresa». Aquestconcurs, obert a la participació de tots els

ALBA DURAN, PREMIADA PERFICCIONS

estudiants dels Països Catalans, consisteix areescriure una història de ficció a partir del’inici d’una obra literària. Entre les diversespropostes, Durán va triar Mecanoscrit delsegon origen de Manuel de Pedrolo. El juratera format, entre altres, pels escriptors JordiSierra, autor de Camps de maduixes, i CareSantos.

Poc Oli fins a la Guia (prop de l’estació de laRenfe). Aquest camí passa per la zona altadels Polvorers, des d’on es té una magnífica

vista del sud de Manresa.Al llarg de la sortida vam fer diverses

parades, entre les quals destaquen, a mésde les ja citades, el gorg Blau, la font del’Arrel, la pineda del Suanya, el bosc d’auronsdel Balç del Suanya, el gorg de les Escaletes,el cingle i el gorg dels Esparvers i el pou deglaç (vegeu-ne informació a La natura quetens a tocar (4t d’ESO)).

Florenci Vallès

32

BATXILLERAT

33

BATXILLERAT

IDEES DE JOVES EMPRENEDORS

El divendres 9 de maig es van lliurar enel teatre Kursaal els premis del 4t ConcursIdees de Joves Emprenedors, que promoul’Ajuntament de Manresa, mitjançant el seuCentre de Desenvolupament Empresarial(CEDEM), per fomentar la filosofia de lainnovació continuada entre els alumnes debatxillerat, principalment de l’assignaturad’economia i organització d’empreses.

Enguany i per primer cop, l’IES GuillemCatà es va presentar amb tres treballs, dosdels quals van ésser seleccionats dins delsquinze més interessants d’un total de 87projectes realitzats per 290 alumnes de totsels instituts de Manresa. Un d’ells, el del’alumna Elisabet Solé Montesinos, vaaconseguir el premi al projecte més innova-dor. S’anomena Fresh-Bin i consisteix en un

cubell de deixalles que evita que facin pudor,gràcies a un revestiment de carbó activat

col·locat en la tapa. Aquest premi estavadotat amb 600 euros. La premiada va expli-car com va tenir aquesta idea: «Tot vacomençar quan el meu professor d’economiai organització d’empreses ens va fer veure laimportància de l’I+D, per avançar en laproducció de nous béns amb major valorafegit. Ens cal analitzar les necessitatsinsatisfetes del mercat per crear elsproductes o serveis que les puguin satisfer.Per portar a la pràctica aquesta teoria, ensva dir que havíem de fer un treball per parti-cipar en el Concurs Idees de JovesEmprenedors organitzat pel Ajuntament. Peragafar idees calia observar detalladament elnostre entorn: una nit vaig sentir molt malaolor que provenia del cubell de deixalles i vaigcomençar a rumiar com podia solucionaraquest problema. Van passar uns quants diesfins que se’m va ocórrer posar un petit dipòsitde carbó actiu, per fer les funcions de filtre,en la tapa del cubell (amb un forat perquè esrenovi l’aire de dins), ja que la pudor pujacap amunt. Una vegada dissenyat i creat elproducte, vaig acabar el treball amb un plad’empresa en què s’incorporava un estudi detots els costos de fabricació. Finalment, elvaig presentar.»

Fotografia cedida per ACN/Montserrat Ayala

34

BATXILLERAT

VISITA A LA FÀBRICA DENSO

PORTES OBERTES A LA UAB

El dimecres 23 de gener els alumnes de1r i 2n de batxillerat del nostre institut vanassistir a la Jornada de Portes Obertes queoferia la Universitat Autònoma de Barcelona.Aquesta visita forma part del conjuntd’activitats d’orientació que, des del centre,s’ofereixen als alumnes de batxillerat.

A més de conèixer el campus universitaride Bellaterra, van assistir a dues de les mésde 150 xerrades informatives sobre lestitulacions que s’imparteixen a la UAB i quees van organitzar en dos torns.

Aquest curs ha estat el primer en quès’han inclòs els alumnes de 1r de batxilleratper la demanda dels alumnes de 2n del curspassat. Aquests consideraven molt útill ’assistència a aquestes xerrades

informatives, quan encara són a temps depoder modificar la seva trajectòria com aestudiants i millorar les notes del seuexpedient, per poder aconseguir la notanecessària per accedir als estudis desitjats.

El dijous 24 de gener els alumnes de 1r i2n de batxillerat (modalitat tecnològic), vàremvisitar la fàbrica Denso ubicada al polígon deSanta Anna ( als afores de Santpedor).

Ens vàrem interessar sobretot pel seusistema de producció. La Denso és una fàbricaque s’encarrega de produir componentselectrònics de cotxes, com ara elcomptaquilòmetres, panells de comandament,

sensors... sobretot per a la marca de cotxesTOYOTA, però també per a d’altres, com JA-GUAR, FORD i VOLVO.

Primer de tot vàrem assistir a unaxerrada on ens van explicar la manera comfunciona l’empresa, és a dir, la seva filosofiade treball, la seva manera d’incentivar elstreballadors... Ens varen posar com exempleque tenen unes gràfiques penjades al talleron es marquen els mesos que una mateixalínia de producció porta sense cometre caperrada. També ens va sorprendre que notenen despatxos separats sinó que tots elsdirectius treballen en una gran sala per fa-cilitar la comunicació.

De la part de producció ens vanensenyar com feien els circuits electrònics.Primerament es posen a les plaques elscomponents amb un sistema totalmentautomatitzat. Després les plaques passen aun forn amb temperatures altes on se solden

35

BATXILLERAT

els components electrònics a la placa. Totseguit es gira la placa i es repeteix el procésper l’altra cara. Quan totes les soldaduresestan fetes, les plaques van a una màquinade visió artificial a fi de comprovarminuciosament cada soldadura i verificar queels components estiguin perfectament soldatsa la placa. Quan ja s’han comprovat se sol-den els connectors a la placa amb un banyd’estany. En el darrer pas un operari verificai etiqueta les plaques.

També ens va sorprendre que per aaquesta empresa són molt importants els

coneixements d’anglès, els premis a la qualitatatorgats pels seus clients, la neteja de totala planta, l’ordre (es fan cursos per aprendrea ordenar el lloc de treball) i la realització decursos per als empleats que volen anar pujantgraons dins de l’empresa.

A tots ens va agradar conèixer tan deprop el món laboral i la producció decomponents electrònics per a cotxes.

Aitor Maeso1r de batxillerat

VISITA A LA TARRACO ROMANA

El dimarts 29 d’abril els alumnes de pri-mer d’ESO, de l’aula oberta i de l’assignaturade llatí de primer i segon de batxillerat vamanar a visitar la part romana de la Tarragonaactual.

Primerament vam parar al Pont delDiable on, després d’esmorzar, vam recórrertota la longitud d’aquest aqüeducte que feienservir els romans per portar aigua a la ciutatde Tarraco.

Un cop vam arribar al nostre destí, elportal del Roser, amb l’ajut d’un guia vamveure una maqueta, a escala, de l’antigaTarraco. A continuació vàrem recórrer perfora les muralles, que van fer els romansper protegir-se quan van construir la ciutat.El guia ens anava explicant detalladamentels diferents materials que utilitzaven i lesanècdotes de diversos elements quetrobàvem en el nostre itinerari: estàtues,roques, sarcòfags, representacions de déuso de personatges il·lustres com elsemperadors, etc.

Més tard vam entrar en el MuseuArqueològic de Tarragona, on vàrem poderapreciar la col·lecció de valuoses peces ques’han anat trobant al llarg de les diferentsexcavacions que s’han fet a la ciutat: trossosde columnes, figures de bronze, mosaics...

Vam acabar la visita visionant unafilmació, d’uns vint minuts de durada, quepretén ambientar la Tarraco romana: la seva

estructura, els seus temples, els emperadorsque la van visitar, les creences dels ciutadansromans...

A continuació vam anar a veure el quequeda del circ romà, on el guia ens va expli-car com eren les curses de quadrigues i laimportància que aquesta activitat tenia enl’oci de la ciutat.

Finalment vam visitar l’amfiteatre.Asseguts a les seves grades, van explicar-nos que, al llarg del temps, s’havia intentatcristianitzar fent diferents edificacions decaràcter religiós sobre l’arena, on havienlluitat gladiadors a l’antiguitat.

Va ser un emocionant viatge en eltemps que ens va acostar una mica a la vidadels nostres avantpassats, els romans.

36

BATXILLERAT

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DETREBALLS DE RECERCA

Com cada curs, es va presentar el llibreque recull els treballs de recerca elaboratspels alumnes de batxillerat del Bages.Enguany, l’acte va tenir lloc el dimarts 22d’abril a l’Auditori de la Plana de l’Om de CaixaManresa.

El conferenciant fou Claudi Mans,catedràtic de la facultat d’enginyeria quími-ca. La conferència es titulava La cuina a laciència, la ciència a la cuina, i va tenir unenorme èxit entre el públic assistent, dona-da la gran qualitat professional icomunicativa del conferenciant.

Un any més, felicitem tots els alumnesparticipants i molt especialment aquells que

tenen publicat el resum del seu treball enaquest llibre.

Laura Mateo

37

BATXILLERAT

LLISTAT DE TREBALLS DE RECERCA

Catalunya, terra decastellsRovira Antonell, Ada; HinojosaCots, Aida

El treball consisteix en l’estudi icomparació de quatre castellscatalans. Les autores van fer latria d’un castell de cadascuna deles províncies catalanes ibuscant l’equilibri entre la costai l’interior. Després de la fase deselecció dels castells, vanprocedir a fer la fitxa tècnica delscastells de Montgrí, Vallparadís,Florejacs i Miravet. Una vegadadescrits, van passar a la fasecomparativa a través d’aspectesben diversos, com ara l’escutheràldic, la situació, elselementes de defensa, lesllegendes, els aspectessocioeconòmics i històrics, lapropietat, l’ús actual etc.

El motor de dos tempsRovira Brunet, Marc; SánchezMenage, Marc

Descriu els principalsmecanismes constitutiusd’aquest tipus de motor, el cicledel motor, el cicle termodinàmici les bases de funcionament. Lasegona part té com a objectiucomprovar experimentalmentl’efecte dels canvis, el trucatge,fets en un motor i com afecta elrendiment. Per fer-ho, comparados motors, un d’estàndard il’altre amb un kit, d’un mateixmodel de moto. Les proves esfan sobre un banc de proves deltaller d’un equip demotociclisme. Finalments’analitzen els resultats.

Psicologia evolutivaTatar, Ioana-Endora; MartínezMartín, Carla

El treball se centra en tresaspectes de la psicologia evolu-tiva, en l’edat compresa entre 0i 3 anys, que són: lapsicomotricitat, la cognició i elllenguatge. Té una segona part,més pràctica, en la qual es fal’observació dels aspectesestudiats a la part teòrica,utilitzant un nen com a model i

la visita a la guarderia Picarol.

Diferències de gènere al’institutRamos Alonso, Ana

El treball fa una anàlisi de lesdiferències de gènere que espoden observar a la nostrasocietat, utilitzant com a llocd’estudi el mateix institut. Prencom a base de partida unaenquesta en la qual es volanalitzar quines són les actitudsi rols sexuals dels adolescents.Elabora gràfiques amb les dadesobtingudes i analitza elsresultats.

Violència de gènereMecías Calderón, Elsa; SoriaGázquez, Noemí

Lóbjectiu era conèixer lasituació d’aquest fenomen so-cial. Tenir, d’una banda,l’enfocament que ens dóna lapremsa i, d’altra, les alternativesque des de les institucionspúbliques i des de l’àmbit jurídicseńs ofereixen per fer front aaquesta xacra social.

L’esquizofrèniaMartín Rovira, Alba

L’objectiu del treball eraconèixer les possibles causes,evolució i tractament de lamalaltia, així com la incidènciaque té en la vida diària delsafectats. El treball inclou tambéentrevistes i enquestes entreprofessionals i no professionalsrespec-tivament, a fi d’esbrinarquin és el coneixement i l’opinióque té la població sobre lamalatia.

Cànem, una visió defuturNovella Vives, Carla

L’objecte del treball és fer unestudi de mercat per tal de crearuna empresa dedicada a la ven-da de productes i accessoris dejardineria (llavors de cànnabis id’altres plantes terapèutiques)que puguin ser per a ús perso-

nal.

Disseny d’un aeroport ala comarca del BagesVallbona Vilajosana, Ernest; Re-dondo Rodríguez, Antoni

Pretén justificar la necessitat dedisposar d’una instal·lacióaeroportuària a la comarca delBages, comparant-la amb altressituacions semblants de la res-ta de Catalunya, com l’aeroportde Reus. Després dissenyen iprojecten l’esmentadainstal·lació en un espai real dela nostra comarca.

La desalinitzadoraCastaño Vilella, Jordi; CayuelaGalera, Rubén

Consisteix a dissenyar iprojectar una planta desaladora.Aquesta utilitzaria l’energia so-lar evaporant i condensantdesprés l’aigua. Es construeixuna maqueta per poder-hi fermesures i extrapolar-les a unaplanta real.

La vivència del càncerPajuelo Centeno, Andrea

Aquest treball té l’objectiu de feruna recerca d’informació sobreel càncer i a continuació realitzarun apropament personal a lavivència de la malaltia des delpunt de vista del malalt, de lafamília i del seu entorn, i tambédes de l’àmbit sanitari.

L’ona sonora i la grava-ció no professional d’unCDGalobart Gran, Adrià

Aquest treball fa una introducciósobre l’ona sonora,característiques i efectes, per tald’aplicar-lo a la gravació noprofessional d’un CD. Perintroduir-se en aquest tema, esva fer la visita a un estudi degravació. El tipus de gravaciófeta va requerir tot un treballenginyós per tal d’obtenir un bonresultat.

38

BATXILLERAT

Joan Badia:«L’educació començaa casa i continua al’escola» Guillem Griera

A punt de sortir la nova lleid’educació, un callussenc resident aManresa i exprofessor del Guillem Catà(quan era l’IES Bages) és un dels valedorsd’aquesta polèmica llei. És en Joan Badiai Pujol, actualment director generald’Innovació del Departament d’Educació.

- Què milloraries del sistemaeducatiu actual de Catalunya?

- La direcció dels cen-tres i el treball en xarxa deles escoles d’una mateixazona, la formació delprofessorat... i també,sobretot, la participació delspares. Volem des de laGeneralitat que hi hagi uncompromís dels pares a nodeixar l’educació en mans delsmestres, sinó que tambéactuïn a casa.

- Així que hi hadesinterès dels pares...

- Els pares delsnouvinguts continuen tenint latradició que teníem en aquestpaís de preocupar-se del quefa el fill a l’escola; en canvi, avui dia et que-des parat quan sents frases com «per aixòpaguem impostos, perquè els eduqueu».L’educació comença a casa i continua al’escola, però no es pot fer tota a l’escola. Hiha una sèrie de valors que s’han d’aprendrea la família, i l’escola entra en el segon nivellde socialització. Però, si no concorden elsvalors entre la família i l’escola, els alumnesno sortiran amb bona educació.

- Com veus el professorat dels cen-tres? Està a l’altura, ha millorat, ha

empitjorat?

- El professorat té unes grans qualitatsper estar-ne satisfets, però s’expressa unagran desconfiança dels pares cap alprofessorat i l’escola. També s’ha de millorarla formació del professorat perquè no pot serque qualsevol llicenciat pugui ser professor,això no passa en cap país d’Europa! Sort quea partir del 2009 es canviarà i passarà a serun màster. Pretenem des de la Generalitatque després s’hagi de fer un any ambpràctiques avaluades, perquè no tothom potfer de mestre.

- Què és el que fa que un mestreacabi cremat?

- Bàsicament el desajustament entre elseu àmbit personal i el seu entorn. Et cremesperquè et trobes situacions en què et sents

sol entre la resta de professors. Un professorés una persona que es presenta davant deseixanta ulls i això causa una tensió i unsentiment de responsabilitat amb una càrregaimportant que molts cops és difícil d’assumir.

- I què és el que fa que un alumneperdi interès?

- El fet que a un nen li ensenyin cosesque no tinguin relació amb la seva vida per-sonal, i els professors no som capaços defer-li entendre que allò que li estem ensenyantli servirà en un futur.

39

L’ENTREVISTA

- Trobes que l’alumnat surt benpreparat de l’educació primària isecundària?

- Crec que els nens surten de l’escolaprimària amb poc sentit de l’esforç. Desecundària crec que sí que surten preparats,però és al primer curs de la universitat on elsclaven la garrotada.

- Qui creus que enté la culpa del fracàsescolar?

- Es relaciona fracàsescolar amb la culpa del’alumne però resultaque, segons una sèried’estudis que s’han fet,la gran causa del fracàsescolar és la pocaformació dels pares, toti que això no és sempreautomàtic. L’escolapodria actuarcompensant el pocbagatge cultural amb unabona actuació, tot i que compta amb noméscinc hores al dia i això no és suficient.

- Com explicaries una lliçó complexaa un alumne problemàtic?

- Primer em preocuparia del que sap iintentaria adaptar-me. El problema és quanno és un sol alumne sinó uns quants. Peròsobretot s’ha de tenir una actitud positiva iconfiar que l’alumne pot aprendre molt.

- Canviaries la metodologiad’ensenyament?

- La situació de professor a la pissarra ialumnes en fila és una metodologiad’ensenyament del segle XIX, i davant unsalumnes del segle XXI això provoca un xoc.Hauríem d’anar cap a un nou model en què elprofessor ajudés els alumnes en treball decerca i adquisició de coneixement. També hiha altres metodologies, com aral’ensenyament basat a resoldre problemes engrup, i els alumnes van adquirint coneixementdurant tot aquest procés.

- Com ha afectat Google, Wikipèdia,

rincondelvago.com etc., en el treball del’alumne?

- Hi ha més facilitats per trobarinformació, a mi això em sembla molt bé. Arael que s’hauria de fer és promoure laparticipació dels alumnes en la producciód’informació. No em sé imaginar un futur enl’educació sense la intervenció d’Internet.

- Qui educa mésavui dia: el professor oel televisor?

- Educa més elprofessor perquèl’educació és un procésinterpersonal. Tot i que elsmitjans de comunicaciótambé poden ajudar encerts aspectes. De fetsóc partidari del’ensenyament adistància, i jo mateix esticestudiant psicologia a laUOC, però en l’educacióprimària es necessita la

interacció entre alumne i professor.

- En el teu cas, vas notar gairediferència entre l’ensenyament rebut i elque després vas impartir?

- Sí, sobretot per la metodologia i peltipus d’alumnes. Però curiosament vaig notarmolta més diferència al 2000, perquè no haviafet classes des del 1995. La diferència mésgran era provocada pels canvis en l’entornfamiliar, en casos de pares separats, de nensconsentits, nens deixats...

- Què prefereixes ser: professor opolític? Qui s’endu més punyalades?

- Professor, segur. Trobo a faltar fer deprofessor perquè almenys tens una vida méstranquil·la. I, clarament, de punyalades sen’endu més un polític.

- Esperem que no te n’enduguisgaires de punyalades, a la teva novafeina!

«També s’ha demillorar la formació

del professorat,perquè no pot ser que

qualsevol llicenciatpugui ser professor.Això no passa a cap

altre país d’Europa! »

40

CICLES FORMATIUS

DINAMITZACIÓ COMERCIAL


• Treball sobre dinamització comercial

• Investigació comercial sobre el servei ofert pel comerç manresà

• Pràctica de màrqueting amb el Club Natació Manresa

• Reunió de grup per a la investigació comercial

• Activitats pràctiques al taller i als establiments comercials de Manresa

• Nous equipaments al taller de Comerç: aparadors nous

• Crèdit de síntesi

CFGM Comerç

CFGS Gestió comercial i màrqueting

Durant el primer trimestre del curs2007/08, l’alumnat del cicle formatiu de grausuperior de Gestió comercial i màrqueting quecursa el crèdit de Polítiques de màrqueting,farà una pràctica docent en format de treballen equip, sobre dinamització i promoció delcomerç urbà. La finalitat del treball és la deposar en pràctica els coneixements teòricstreballats a l’aula i deduir, amb unametodologia de màrqueting, propostesd’accions de dinamització comercialadequades i coherents amb l’Associació decomerciants del c/St. Miquel, els seus clientsi el seu entorn.

Els objectius d’aquesta pràctica són quel’alumnat que cursa el cicle formatiu de Gestiócomercial i màrqueting durant el curs2007/08 a l’IES Guillem Catà pugui fer una

activitat de màrqueting en un entorn real queli permeti aconseguir un valor afegit als seusestudis, i que l’Associació de comerciants delc/St. Miquel pugui obtenir, a través delsresultats de la pràctica, propostes d’accionsde promoció comercial que puguin portar-sea terme per tal de millorar l’atractiu comer-cial del conjunt dels establiments associats.

La presidenta de l’Associació decomerciants, Sra. Itziar Vicente, va venir eldimecres 24 d’octubre a l’aula taller a pre-sentar aquesta associació i a plantejar el pro-blema per solucionar.

Joan SolerProfessor de Comerç i màrqueting

41

COMERÇ I MÀRQUETING

INVESTIGACIÓ COMERCIAL

Al llarg del curs 2007/08, l’alumnat delcicle formatiu de grau superior de Gestió co-mercial i màrqueting que cursa el crèditd’Investigació comercial posarà en pràcticaels coneixements teòrics que es treballen al’aula, fent una pràctica d’investigació co-mercial en format de treball en equip.

La pràctica consisteix a fer unainvestigació comercial sencera en un entorndeterminat, de manera que l’alumnats’enfronti a una situació idèntica a la que espot trobar en el món laboral un cop finalitzatsels estudis, i treballi les capacitats claupròpies de la professió per a la qual s’estàformant en aquest cicle formatiu (capacitatde treball en equip, d’organització del treball,d’autonomia, d’iniciativa...).

L’objectiu de la investigació comerciald’aquest curs és esbrinar quin és el serveique el comerciant manresà diu que ofereixals seus clients. S’analitzaran tant el petitcomerç, autòcton i independent, com lescadenes, franquícies i grans empreses dedistribució, a partir d’una mostra represen-tativa.

Per iniciar aquesta pràctica, el 10d’octubre el Sr. David Hernández, tècnicmunicipal de comerç de l’Ajuntament deManresa, va venir a l’aula taller a presentarel cas, tal com veiem a la foto. A partir dellavors, l’alumnat, distribuït en grups detreball i seguint un calendari planificat segons

l’aplicació pràctica dels coneixements teòricsque es treballen al llarg del curs, haurà d’anarfent la investigació fins a arribar, quan acabiel curs, a la presentació pública de lesconclusions de l’estudi.

Per tant, amb aquesta pràctica docentl’alumnat pot aprendre i practicar lametodologia de la realització d’unainvestigació comercial feta en termes realsi, a més, la ciutat de Manresa es pot aprofitardels resultats que s’obtinguin d’aquestapràctica.


42

MÀRQUETING AL CLUB NATACIÓ

Plantejament del treball

CICLES FORMATIUS

Des de gener fins al final de curs,l’alumnat del CFGS de Gestió comercial imàrqueting que cursa el crèdit de Polítiquesde màrqueting està fent una pràctica enformat de treball en equip, per tal d’aplicarels coneixements de màrqueting adquirits al’aula en una empresa que ens permet tenirun entorn totalment real.

Es tracta del Club Natació Manresa, unaentitat esportiva que, a més de dirigir undels clubs esportius que han donat méstriomfs a l’esport manresà, fins i tot a nivellolímpic, gestiona totes les instal·lacions iequipaments de la Piscina municipal deManresa (gimnàs, piscines d’aprenentatge,piscines d’estiu, piscina olímpica, futura àreade welness...).

La pràctica consisteix a analitzar lespolítiques de màrqueting que aplicaactualment l’entitat i, a més, fer propostesde millora, configurades dins un pla demàrqueting per al proper exercici econòmic,que han d’incloure una proposta de nouproducte o servei.

L’objectiu d’aquesta pràctica és, d’unabanda, que l’alumnat pugui fer una activitatde màrqueting en un entorn real que lipermeti aconseguir un valor afegit als seusestudis i, d’altra banda, que el Club NatacióManresa pugui obtenir, a través dels resultats

de la pràctica, propostes de millora del seumàrqueting que li permetin augmentar lasatisfacció del seu client (socis i abonats).

El divendres 11 de gener, el gerentd’aquesta entitat, Sr. Gaspar Ventura, va feruna sessió per presentar-la a l’aula de gestió:aquesta sessió va donar pas a l’inici de lapràctica docent.

Visita a les instal·lacionsdel CN Manresa

El divendres 18 de gener, els alumnesdel CFGS de Gestió comercial i màrqueting,que estem fent el crèdit Polítiques demàrqueting, vàrem visitar les instal·lacionsdel Club Natació Manresa, amb la finalitatd’aconseguir informació sobre el màrquetingque està aplicant i per poder iniciar lapràctica d’aquest crèdit en més bonescondicions.

Vàrem ser atesos pel gerent de l’entitat,Sr. Gaspar Ventura, i pel cap d’administració,Sr. Jordi Serracanta, que, en una visita moltadient per a aquest cicle formatiu, ens vanmostrar les instal·lacions de l’aigua, delgimnàs i d’altres (àrea mèdica, sala d’estar,vestidors...) i ens van parlar de les accionsde màrqueting que estan fent, dirigides aaugmentar la satisfacció del client i arendibilitzar les instal·lacions, així com delsprojectes de futur.

43


REUNIÓ DE GRUP EN UNAINVESTIGACIÓ COMERCIAL

Ens van informar sobre les diferents fontsd’ingressos de l’entitat, des de quotes desocis i abonats, entrades, cursets, serveis ivenda de material, fins a les possibilitatsd’incloure publicitat en les novesinstal·lacions. També ens van informar so-bre les despeses en personal, finançament iendeutament, manteniment de les novesinstal·lacions... Finalment vàrem rebreinformació sobre els serveis que ofereixen il’evolució del nombre de socis i abonats enel transcurs dels últims anys, en què hi hahagut grans canvis en l’entitat per la

inauguració de les instal·lacions del nougimnàs i de les noves piscines municipals,que han significat un salt qualitatiu moltimportant en les possibilitats d’oferir serveisde salut i esport a la comarca.

Aquesta visita ens va permetre fer unaimmersió total en el “nou client” de la simu-lada “assessoria de màrqueting” que vammuntar en el taller del cicle formatiu.


El dimecres 16 de gener passat, un grupde vuit clients del comerç manresà va assistiral taller de Gestió comercial i màrqueting pertal que l’alumnat experimentés una Reunióde grup dins la fase exploratòria d’unainvestigació comercial, concretament la queestem portant a terme durant aquest curs,consistent a esbrinar quin és el nivell delservei que el comerç manresà manifesta quedóna a la seva clientela.

Aquest estudi, que es fa d’acord ambl’Ajuntament de Manresa, és una pràcticafeta en termes reals que dura tot el curs. Espreveu presentar les seves conclusions afinals de juny en una sessió pública.

De moment l’alumnat ha pogut experi-mentar diferents tècniques de recollida dedades, com ara la recerca de dadessecundàries i les entrevistes en profunditat(fetes a polítics, a representants del sectorcomercial i a comerciants destacats delcomerç de Manresa).

Aquesta pràctica s’organitza en grupsde treball. Cada component d’un grup ocu-pa una àrea de responsabilitat, per tal defomentar la capacitat de treball en equip,

d’organització del treball i de responsabilitaten el treball, capacitats molt valorades enel món de l’empresa.

A la foto podem veure una imatge de lareunió, organitzada i moderada totalmentpel mateix alumnat a partir de la teoriatreballada a classe sobre la manera dedissenyar i gestionar la tècnica de la reunióde grup en una investigació comercial.


44

CICLES FORMATIUS

PREMI DE CRÈDITS DE SÍNTESI

Un equip de treball d’alumnes del CFGSGestió comercial i màrqueting del nostreinstitut del curs 2006/07, format per AnaïsLamarca, Argentina Mora, Elisa Busoms, ÈricOlivera i Verónica Sánchez, ha guanyat el1r premi de crèdits de síntesi atorgat per laFundació Lacetània.

El treball que varen presentar va ser elcorresponent al crèdit de síntesi que van dura terme a finals del curs passat, en el quall’alumnat havia de fer la proposta defranquícia d’un establiment comercial realde Manresa.

El grup guanyador va escollirl’establiment La Poma d’Eva, i la propostava estar dirigida a obrir una primerafranquícia del negoci a la localitat de Platjad’Aro. La col·laboració de l’empresa a l’horade facilitar informació, juntament ambl’entusiame i rigorositat amb què va treballarl’alumnat, han donat com a fruit laconsecució d’aquest primer premi, guardonatamb 300 euros i el diploma corresponent.L’acte de lliurament dels premis es va fer el

24 de gener al vespre, i durant la sessiól’alumnat va fer una presentació en públic,en la qual va exposar la seva idea de treball iels resultats aconseguits, tant docents comprofessionals.

A la foto veiem els alumnes premiats,junt amb el seu tutor.


45


- Aeròbic & Fitness, SL - Dept. Màrqueting- ALTRO, SL - Dept. Màrqueting- Busi Cafés SL - Dept. Comercial i màrqueting- Construcjoc, SL - Dept. Comercial- Costa Comunicacions - Dept. Comercial- Imprintsa - Dept. Comercial- Mecanitzacions Gannau, SL - Dept. Comercial- Pirelli Neumáticos, SA - Dept. Administració i control- Pirelli Neumáticos, SA - Dept. Compres- Pirelli Neumáticos, SA - Dept. Logística- Saunasport, SL - Dept. Màrqueting- Setpunts, SL - Dept. Comercial- Supermercats Llobet, SA - Dept. Compres- Supermercats Llobet, SA - Dept. Màrqueting- Xarxes, sistemes i serveis, SLU - Dept. Màrqueting

EMPRESES QUE HAN COL·LABORAT EN LA FCT DELSALUMNES DEL CFGS GESTIÓ COMERCIAL I MÀRQUETINGDELS DOS DARRERS CURSOS

46

EMPRESES QUE HAN COL·LABORAT EN LES PRÀCTIQUESDELS ALUMNES DEL CFGM COMERÇ

CICLES FORMATIUS

- Autobages, SA- Calçats Lamolla, SA- Esports El Cim, SA- Joguiba

- Motostock, SA- Rubiralta Regals, SL- Sports Sagí, SA- Viladalmases-Lacoste

- Josefina Modes- La botiga dels Turcs- Magatzems Iglesias- Margoco’s 2001, SL

VISITA A LA MANRESA HISTÒRICA

El dijous 15 de maig, el grup de CFGMde Comerç va fer una sortida per Manresa.L’objectiu era documentar-se per tal de tenirelements amb què inspirar-se en el crèdit desíntesi.

El tema diferenciador triat per fer elcrèdit de síntesi, a l’hora de fer les promocionsi l’ambientació de l’aparador va ser «LaManresa històrica». Per això vam decidird’organitzar una sortida per visitar els edificismés emblemàtics, arquitectònicament parlant,de la ciutat.

Ens vam centrar bàsicament en l’artgòtic i en l’art modernista.

La professora de ciències socials delnostre institut, Laura Mateo, va accedir moltamablement a guiar-nos i al mateix tempsdonar-nos totes les explicacions pertinentsdurant la sortida.

En primer lloc vam visitar la basílica gòticade la Seu de Manresa. És el principalmonument manresà. Fou dissenyat el 1326per Berenguer de Montagut, que també vaprojectar obres tan importants com SantaMaria del Mar de Barcelona, però fins al segle

XV no es va acabar el temple.Una vegada l’alumnat va visitar per dins

i per fora la basílica (fent fotografies alselements susceptibles de ser reproduïts enun aparador com ara les arcades i els vitralls),ens vam disposar a fer la ruta modernista.

Manresa va experimentar alcomençament del segle XX una profundatransformació reflectida en la construcció deles elegants i exclusives cases dels industrialsque van fer fortuna en el tèxtil.

Principalment els arquitectes Ignasi Oms,Alexandre Soler i Bernat Pejoan seguint l’estilen Voga a la capital catalana, el modernisme,van donar un segell de distinció amb un bonnombre d’edificis que embelleixen la ciutat.Exemples d’aquesta arquitectura que vamveure i fotografiar són: El Casino, l casaFluvià, L casa Armengou, la casa Torra, en-tre altres.

El grup de Comerç va prendre bona notade totes les explicacions i, sobretot, va agafarforça idees per poder plasmar-les en eldisseny i execució de l’aparador del crèdit desíntesi.

47


CRÈDIT DE SÍNTESI

En les ultimes dues setmanes de curs,l’alumnat de Comerç ha estat realitzant elcrèdit de síntesi, que consisteix ainterrelacionar i globalitzar tots els contingutsdels crèdits impartits al llarg del cicle.

El crèdit de síntesi d’enguany ha consistita crear i gestionar un petit establiment co-mercial. Com a tema central i diferenciador,a l’hora de fer les promocions comercials il’ambientació de l’aparador, ens hem basaten la visita a la Manresa històrica,principalment en l’art gòtic i l’art modernista,dels quals vam poder trobar a la ciutat moltselements representatius a través d’una sortidaprèvia a la realització del crèdit de síntesi.

Els resultats van estar força bé. A lafoto es pot apreciar una mostra delsaparadors realitzats dins de l’esmentat crèdit.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL CFGM COMERÇEXPOSICIÓ ORAL DELS ALUMNES

DE COMERÇ

Al final del primer trimestre, l’alumnat delCFGM de Comerç ha realitzat una primerapràctica oral en públic, seguint la programaciódel crèdit Tècniques de venda.

L’objectiu d’aquesta pràctica és lautilització adequada de les tècniques orals,desenvolupades a les classes, per parlardavant el públic.

Aquesta demostració s’ha fet a l’aulad’informàtica i a la biblioteca del centre. Di-

versos professors i alumnes del mateix grup id’altres grups del centre hi han assistit coma públic.

L’exposició oral s’ha fet en grups de dosalumnes, que han parlat sobre un temad’actualitat durant 15 minuts.

El resultat ha estat positiu i gratificantper a tots, ja que s’ha completat tot unprocés de manera coherent, seguint unespautes determinades prèviament a lesclasses. A més, la motivació dels alumnesha estat molt bona en general: des de lapreparació fins a l’exposició final, passant peruna recerca d’informació molt completa,atenent l’edat dels alumnes.

Després de comprovar els resultats, apartir d’ara i seguint la programació, es faranmés pràctiques similars al llarg del curs, peròaquestes se centraran més en els temesrelacionats amb les pràctiques del comerçper tal d’assolir bons coneixements teòrics ipràctics en comunicació oral, escrita igestual.

48

CICLES FORMATIUS - COMERÇ I MÀRQUETING

CONCURS FOTOTREBALLL’alumna Judit Ferrer Camprubí del cicle

formatiu de grau mitjà de Comerç ha quedatclassificada en tercer lloc en el concursFOTOTREBALL 2008.

Aquest concurs està organitzat pelDepartament de Treball en col·laboració ambel Departament d’Educació i s’adreça al’alumnat dels cicles de formació professionalespecífica i dels cicles de formacióprofessional d’Arts plàstiques i disseny detot Catalunya. El tema central d’aquestaedició era la prevenció de riscos laborals. Lafotografia guardonada porta per títol Nua.

Toni Torné

49

CICLES FORMATIUS - IMATGE PERSONAL

ATELIER DE PERRUQUERIA

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DELCFGM PERRUQUERIA

• Curs L’Orèal, Projecte APRENDER +

• Curs tècnic a l’empresa Schwarzkopf

• Sortida al congrés Cosmobelleza

• Atelier de perruqueria a càrrec d’EVA Professional

• Visita a la fàbrica de cosmètics Salerm

• Visita a l’exposició Bodies

• Visita a Llongueras Center

• Assistència al Trofeu ColorArt

El dilluns 5 de maig l’alumnat de primercurs del cicle formatiu de Perruqueria va anara l’hotel Els Noguers de Manresa per obser-

var un atelier de perruqueria que organitzavala marca comercial EVA Professional.

Els alumnes van poder comprovar queels treballs mostrats també els ensenyem enel nostre taller. Són treballs bàsics peròactuals.

Els perruquers de Cardenas Perruquersde Barcelona van realitzar a l’escenari di-versos tallats i recollits.

Tot plegat va constituir una jornada prouinteressant.

Àngels Bolancé

50

CICLES FORMATIUS

COL·LABORACIÓ AMB L’ORÉAL

El curs passat el departament dePerruqueria va iniciar un projecte decol·laboració amb l’empresa L’Oréal. Elprojecte s’anomena APRENDER +. Consta dequatre sessions formatives que l’empresaL’Oréal fa en els centres formatius al llargde tot el curs acadèmic. Com que va seruna col·laboració molt enriquidora, aquestcurs l’hem repetit.

Els dies 21 de novembre i 11 de febrervam fer dues sessions de colorimetria (teoriai pràctica del color), realitzades per tècnicsde l’empresa. Van consistir a visualitzar unsmaterials gràfics, a treballar en grups i a ferun col·loqui sobre aquest tema. Després hiva haver una segona part més pràctica, enla qual les alumnes feien treballs de coloramb models, utilitzant els productes L’Oréal.

El 14 de gener José Guerrero, responsa-ble del projecte, va fer la sessió dedicada al

màrqueting i estudis de mercat. Va fercomparatives per veure com es potaconseguir més rendibilitat a l’empresa. Ésuna manera més d’adonar-se que el ques’està explicant en el crèdit d’AGE és unarealitat en el món empresarial.

Per acabar, vàrem fer la jornada d’últimestendències respecte a tallada de cabells.Vàrem estar de sort: vam tenir com aprofessor Toni Palomino, professional destacatde l’empresa Cebado. Ens va fer una xerradaen què va explicar la filosofia de l’empresa,els passos que segueixen per crearcol·leccions..., i va donar molta importànciaa les característiques que ha de tenir unbon professional. També va tallar els cabellsa una model aplicant diferents tècniques ifent adonar als alumnes de la importànciaque té respectar el desig del client.

El projecte consta també d’un concurs,anomenat Trofeu ColorArt, que es portarà aterme a finals de curs entre els alumnes delscentres que han participat en el projecte.Esperem participar-hi i fer un bon paper.

Tant el professorat com l’alumnatvalorem molt positivament aquestesjornades, perquè han estat molt enriquidoresja que reforcen els coneixements adquiritsper l’alumnat del cicle formatiu dePerruqueria.

Maite Garcia

51

IMATGE PERSONAL

3r PREMI EN EL TROFEU COLORART

El dimecres 21 de maig vàrem participaren el Trofeu ColorArt, que és un concursorganitzat per l’empresa L’Oréal, per al’alumnat de Perruqueria dels centrespúblics de Catalunya. Aquest trofeu técom a objectiu crear una dinàmicaprofessional en els alumnes.

La participació es basa en la presentacióde dos treballs:

El primer és de moda i tendències (co-lor, tallada i pentinat). El treball de color esporta preparat de l’institut i la tallada esrealitza en directe sobre l’escenari.

El segon és d’expressió artística lliure.Generalment consta de recollits de cabells, amb adaptacions de postisseria icomplements.

Cada institut presenta el seu equipcompost per dos alumnes.

Tot i ser un concurs d’alumnes, i teninten compte que han fet uns 20 mesos declasses i l’alt nivell dels treballs dels altresinstituts participants, els treballs realitzatspels alumnes del nostre institut van guanyarun merescut tercer premi.

Vàrem presentar aquests dos treballs:Un tallat desigual i de contrastos, jugant

amb la asimetria dels dos costats. Respecteal color, es va jugar amb un ros molt clar(quasi blanc), un rosa pastel i un marró. Lamodel estava guapíssima!

Un recollit de cabells que combinavauns discos fets amb cabells sintètics i unrecollit de volum amb unes aplicacions decabells sintètics. Juntament amb el corpinyode guix i la faldilla combinada de tul i plàsticsde diferents textures, la model resultava es-pectacular!

La presentació en aquest concurs impli-ca un gran esforç, tant per a l’alumnat comper al professorat, però tots estem moltcontents d’haver participat en aquestaexperiència inoblidable i gairebé irrepetible,ja que ha estat molt enriquidora.

Des d’aquí enviem la nostra felicitacióals altres centres guanyadors. També volemdonar les gràcies a les alumnes d’Estèticaque ens van ajudar amb tot el maquillatge,que és un complement important en aquesttipus de concursos.

Igualment hem de felicitar als nostresalumnes representants pel bon treballrealitzat sobre l’escenari. També es mereixuna felicitació molt especial tot l’alumnat desegon de Perruqueria, ja que sense laimplicació de tot el grup en l’elaboració delvestit i dels complements no hauria estatpossible arribar on s’ha arribat.

Felicitats i enhorabona!

Maite Garcia

EMPRESES QUE HAN COL·LABORAT EN EL CFGMPERRUQUERIA

- Shwarzkopf professional- L’Oréal- Perruqueria Carme Fuster (Manresa)- Perruqueria Carme Alarcón (Manresa)

- Perruqueria Arcadi (Manresa)- Perruqueria Conxi (Solsona)- Perruqueria Eli (Puig-reig)- Perruqueria Sílvia (Cardona)

52

CICLES FORMATIUS

SORTIDA TÈCNICA A SCHWARZKOPF

Els dies 3 i 4 de desembre els alumnesde segon de perruqueria van assistir a unessessions tecnicopràctiques als estudistècnics internacionals que la firma comer-cial SCHWARZKOPF té a Barcelona.

Van ser unes jornades molt interessantsi profitoses. Els matins van consistir en unes

sessions teòriques per conèixer tot el móndel color, presentació de productes,tècniques, novetats, explicació de la mane-ra com creen les seves col·leccions, etc.

A les tardes les sessions van serpràctiques, ja que els alumnes van poderportar a terme els conceptes introduïts alllarg del matí sobre models reals.Realitzaven els treballs en grups de dos otres alumnes. En van realitzar alguns demolta qualitat.

Val a dir que l’actitud dels alumnes vaser molt positiva. Aquesta apreciació lavàrem tenir no solament els professorsacompanyants, sinó també els tècnics quevan estar amb nosaltres, els quals ens vanfelicitar per l’actitud mostrada i pels treballsrealitzats.

Maite Garcia

53

IMATGE PERSONAL

54

CICLES FORMATIUS

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DELCFGM ESTÈTICA

• Sortida al Congrés de Cosmobelleza

• Demostració d’ungles de fibra a càrrec de l’empresa Creative

• Demostració de maquillatge a càrrec de Lucía Masobro de Martora

• Sortida a Caldea

• Col·laboració amb la llar d’infants La Ginesta

• Visita a la fàbrica de cosmètics Selvert i demostració

• Visita a la fàbrica de cosmètics Salerm

• Visita a l’exposició Bodies

• Demostració d’olis essencials

LES PRÒTESIS D’UNGLES

El dimarts 29 de gener, la casa comer-cial Creative va presentar al CFGM d’Estèticapersonal i decorativa les últimes novetats itendències en pròtesis d’ungles amb polsacrílica i gel.

Van venir a visitar-nos Naira Martos,representant comercial, i Anna Frigols, latècnica de Creative, que ens van mostrartots els productes d’aquesta marcarelacionats amb les pròtesis d’ungles.

Anna Frigols ens va realitzar duesdemostracions: una amb pols acrílica i l’altraamb gel. Per a la realització d’aquestestècniques, dues alumnes del cicle van ac-tuar com a models voluntàries i van quedarencantades amb la transformació de lesseves ungles. Ens va sorprendre a tots ladestresa amb què esculpia les unglesutilitzant les dues tècniques esmentades. Al

mateix temps que feia la demostració,explicava pas a pas el procés; per tant, varesultar una experiència molt didàctica.També va parlar de l’interessant món de lespròtesis d’ungles, tot afegint una micad’història sobre els inicis d’aquesta tècnica,i en concret sobre el naixement d’aquestaespecialitat a Creative. És una història cu-riosa, perquè el fundador de Creative era undentista innovador que dedicà part del seutreball a l’estudi i a la investigació de laporcellana com a matèria primera perrealitzar empastaments dentals. Un fruit delseu treball va ser el descobriment de lesmúltiples aplicacions d’aquest material i vaaconseguir el perfeccionament de laformulació d’aquesta pols acrílica per adap-tar-la a les pròtesis d’ungles que avui endia són tan utilitzades.

Betsabé Pérez

55

IMATGE PERSONAL

MAQUILLATGE A LA GINESTA

El matí del dijous 24 de gener, tretzenoies vam anar a la guarderia La Ginesta permaquillar un grup de nens petits de 2 i 3anys. La directora de la guarderia ens vareunir per explicar-nos una mica comfuncionava el centre, com eren els nenspetits, com es volien maquillar... Ens van di-vidir en tres grups de tres noies i un grup dequatre.

Al meu grup ens va tocar maquillar elsnens de la classe de les balenes. D’entradaels nens van trobar una mica estrany queens poséssim bates blanques. Uns ens vandir que es volien maquillar i pintar els cabells,

però també n’hi va haver que, per por o pervergonya, no es van voler maquillar. Jopensava que, com que eren tan petits, enscostaria una mica de maquillar-los ja queno s’estarien quiets, però afortunadaments’hi van estar. Ells mateixos ens deien comvolien que els maquilléssim la cara i elsarregléssim els cabells. Fins i tot hi va haverun nen que em va demanar que li pintés elscabells amb esprais de molts colors diferents(blau, lila, verd, groc, taronja, vermell, rosa,platejat, daurat...). Vaig pensar que la sevamare es recordaria de mi a l’hora de rentar-liel cap.

Quan vam acabar de maquillar els nensde la classe de les balenes, la mevacompanya Rocío i jo ens vam dirigir a unaaltra sala on hi havia nens més petits d’unany que també es volien maquillar. Acabatstots els maquillatges, vam anar al menjador,on la directora ens va obsequiar amb unesmorzar i ens va agrair que haguéssim anata maquillar els nens. Els va agradar moltl’experiència i ens va convidar a tornar-hi.

Va ser una pràctica molt maca i ensagradaria repetir-la.

Jèssica Flores González

56

CICLES FORMATIUS

EMPRESES QUE HAN COL·LABORAT EN EL CFGMESTÈTICA

- Centres d’estètica:

- Creative- Brunno Vassari- Martora

• G&E cosmètics SCP• Encarnación Torres

ESTADA A L’SPA DE CALDEA

Els dies 24 i 25 d’abril (dijous i divendres)les alumnes del CFGM d’Estètica personal de-corativa gaudiren d’una estada a l’SPA deCaldea (Andorra), per poder veure lesinstal·lacions i comprovar personalment lesdiferents tècniques hidrotermals i els seusefectes.

El dijous 24 d’abril vam sortir cap a An-dorra des de l’estació d’autobusos deManresa. Després de tres hores de viatge,arribàrem a l’hotel Cosmos, molt a prop deCaldea, on ens vam allotjar. Un copassignades les habitacions, aprofitàrem latarda per descansar del viatge i anar de com-pres (fer una mica de shopping) pel país delcomerç, tot gaudint de la varietat debotigues que hi ha a la seva capital, Ando-rra la Vella. A les 20.30 h ens vam reunir al’entrada de l’hotel per anar juntes a soparal restaurant de Caldea. Tot sopant vam con-

templar, des de les finestres del restaurant,les instal·lacions i l’espectacle que ofereix

l’SPA als seus clients.El matí del divendres vam gaudir de les

instal·lacions de l’SPA. Durant tres hores, vamexperimentar les diferents sensacionsproduïdes pels canvis de temperatura i lesaplicacions de l’aigua, seguint els diferentscircuits que ens indicaven els monitors deles instal·lacions.

Les alumnes d’Estètica van sortir deCaldea encantades i, sobretot, tan relaxadesque van dormir tot el viatge de tornada enautobús. Els professors que impartim el cicled’Estètica personal decorativa esperem que,després d’aquesta experiència, tornin aclasse amb molta motivació per enfrontar-se a la recta final del curs.

Betsabé Pérez

• Saló de bellesa Macaru• Quirostètic• Depiline• Syrus• Womans• Janira• Mandi

57

IMATGE PERSONAL

CONGRÉS DE COSMOBELLEZA

El dilluns 25 de febrer, la família d’IMATGEPERSONAL (els dos cursos del CFGM dePerruqueria i el CFGM d’Estètica) va assistiral Congrés de COSMOBELLEZA, que es realitzaanualment al Palau de Congressos deMontjuïc.

Va ser una jornada interessant per alsalumnes, ja que era la primera o segonavegada que hi assistien. Els va permetreintroduir-se en el coneixement del’especialitat, veure formes de treballar quees mostraven en els pòdiums, interessar-seen tota l’oferta de productes, materials iaparatologia, descobrir les novetats del sec-tor, etc.

Aprofitant la sortida d’aquell dia, el grupde 2n de Perruqueria va fer una visita alcentre de postisseria TÀPIES. És una em-presa especialitzada en el tractament iconfecció de pròtesis per a la calvície.

El motiu de la visita era complementarels continguts del crèdit 10 de postisseria iveure de manera real com es porten a lapràctica aquells conceptes que s’hantreballat al llarg del curs.

Va ser interessant veure les instal·lacionsi observar com es realitza una plantilla, comse seleccionen els cabells, com es pica la

tela, com es fa una teixidura amb ema doble,etc.

En definitiva va ser una jornada inten-sa i ben aprofitada.

Maite GarciaÀngels Bolancé

58

CICLES FORMATIUS

TREBALLS REALITZATS PELS ALUMNESDE 1r DEL CFGM FUSTA I MOBLE

• Coneixement del material; propietats físiques, mecàniques, patologies i productesderivats de la fusta...

• Elements fonamentals de representació gràfica (sistemes tradicionals i novestecnologies) i solucions constructives d’un projecte

• Dibuix i interpretació gràfica de peces i conjunts simples de fusteria i moble

• Organització dels treballs en taller de fusteria i moble a mida

• Operacions bàsiques de mecanització en fusteria i moble

• Preparació i treball amb eines manuals, esmolat i afinat de les eines

• Preparació i treball amb màquines bàsiques i manteniment

• Sistemes d’unió, operacions de muntatge de mobles i fusteria a mida

• Control de qualitat en la mecanització i muntatge al taller

• Acabats de diferents elements de fusteria i moble

• Plans i normes de seguretat i higiene

Tauleta auxiliar Realització de la tauleta auxiliar

Aula de CAD Realització del tamboret

Caixa d’eines Saler i perxa

59

FUSTA I MOBLE

TREBALLS REALITZATS PELS ALUMNESDE 2n DEL CFGM FUSTA I MOBLE

• Esmolat de les eines de tall

• Obrar i regruixar fusta

• Escairar taulers amb l’escairadora

• Xapar cantells a mà i a màquina

• Col·locar ferramenta: frontisses, fixes, lleba grisant, panys, manubris, cargols...

• Fer metxes i galzar al tupí

• Acabat de la fusta: polir i envernissar

• Fer bastiments: d’envà, per finestra de persiana

• Col·locar una porta

• Fer plànols de taller dels bastiments, porta, finestra i encadellada

• Treball final de crèdit de síntesi, dissenyat i realitzat pel mateix alumne

Escairar fusta Col·locació de persiana Envernissar

Banqueta Realització d’una encavallada

60

CICLES FORMATIUS

SORTIDA AL MONESTIRDE SANT BENET

XVI CONCURS DEFUSTA I MOBLE

El divendres 4 d’abril l’IES Guillem Catàva participar en el concurs de Fusta i moblede Sabadell amb tres alumnes d’aquest cicleentre 45 participants de diferents institutsde tot Catalunya.

Després que l’organització els entreguésels plànols i els materials, van haver derealitzar un moble en un temps determinat.Els nostres alumnes van tenir una bonaactuació.

El dimarts 29 d’abril els alumnes del cicleformatiu de la família de Fusta i moble vananar al monestir de Sant Benet de Bages afer-hi una visita, que va constar de duesparts: la medieval i la modernista, on vanpoder veure mobles restaurats de l’època.

La visita va ser molt interessant i di-vertida per als alumnes, ja que van poderconèixer els diferents canvis que va experi-mentar el monestir al llarg de la sevahistòria.

61

FUSTA I MOBLE

EMPRESES QUE HAN FET CONVENI AMB ELS ALUMNES DELCFGM FUSTA i MOBLE DURANT EL CURS 2006/07

- Fusteria Borràs SL (Castellbell i el Vilar)- Mòbil Bages SAL (Sant Fruitós deBages)- Fusteria Veta (Súria)

- Joan Oliva Bou (Castellterçol)- Joanmarc SL (Vallbona d’Anoia)

Fusteria - ebenisteria

62

CICLES FORMATIUS

C MIQUEL SERVET, 18POL. IND. BUFALVENT08243 MANRESAT/F 93 874 53 58M 629 27 21 06 NAVÀS 93 820 45 61

63

FUSTA I MOBLE

Pol. Ind. Sant IsidreC/ Collbaix, s/n08272-ST. FRUITÓS DE BAGESTelf. 938738181www.mobilbages.com

64

CICLES FORMATIUS

SORTIDA A LA CLÍNICA DENTAL

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL CFGM CURESAUXILIARS D’INFERMERIA

Una tarda d’octubre els alumnes de pri-mer dínfermeria vàrem visitar la clínica den-tal de la Dra. Rosa Guixé Xandri. Vam quedarde trobar-nos a la porta de la clínica i llavorsens vam separar en dos grups: mentre unses van quedar a la sala déspera, on una

persona els va fer una xerrada sobre higienebucodental, els altres vam entrar en un boxon hi havia una cadira dental. A continuacióla Dra. Guixé ens va presentar el materialque hi havia d’haver en un box: la butacadental, el tamboret de l’odontòleg, un moblede recolzament mòbil, un aparell de

radiodiagnòstic, una làmpada de llumhalògena, un moble fix on hi ha el vibradordámalgama i el llum de polimerització, unlavabo i una autoclau. Ens va destacarcomés d’important que el box estigui benil·luminat, si és possible amb llum solar.

Després vam passar a la recepció, onens va explicar com organitzaven tots elsarxius, les cites, els tractaments i elspressupostos per fer qualsevol dels serveisodontològics que ofereix la clínica. Vam po-der veure com feien una obturació (un em-paste) a un nen. A continuació vam veurecom estava ordenat el magatzem, amb tot elque havia de tenir. Vam prosseguir cap aldespatx i, després, cap a la sala d’esperaper apreciar com havia d’estar distribuïda iquins elements no hi podien faltar. Vam visi-tar el laboratori on ens va ensenyar elfuncionament d’aparells com la retalladora deguix. A continuació vam veure coms’organitzaven els vestidors i la zona dedescans del personal de la clínica. Per últimvam anar a un box on ens va ensenyar elfuncionament de la butaca dental, lesdiverses posicions que adopta, el

• Sortida de 1r i 2n per veure l’exposició Bodies

• Visita a la clínica odontològica SAGRADA FAMILIA

• Xerrada sobre odontologia a càrrec de la Dra. Rosa Guixé

• Conferència sobre les malalties cardiovasculars dintre de les activitats organitzadesamb motiu de la Marató de TV3

• Taller de massatges

• Classes de primers auxilis als alumnes de 1r de batxillerat, per a l’assignatura debiologia humana, impartides pels professors d’aquest cicle

• Classes de presa de constants vitals als alumnes de 1r de batxillerat, per al’assignatura de biologia humana, impartides pels professors d’aquest cicle

• Assistència a les jornades sanitàries de l’IES Vic

• Acreditacions de Cures auxiliars d’infermeria

65

SANITAT

funcionament de l’equip rotatori, el delsaspiradors, el de léquip hídric i el dels pedals.També ens va explicar com anava la projeccióde radiografies intraorals i el tractament dela imatge digital. En acabar ens van donar unpetit obsequi.

Prèviament, la Dra. Rosa Guixé ja haviavingut a l’IES Guillem Catà a fer una xerradaals alumnes de primer curs del cicle de Curesd’auxiliar d’infermeria per explicar-nos unamica com és el món de les clíniques dentals.Ens va exposar, amb imatges reals de lamateixa clínica, la funció de cada personaque hi treballa (per exemple, el/la recepcio-nista, el dentista, l’higienista dental, elprotèsic dental, l’auxiliar, etc.), lesespecialitats que es tracten a la clínica(implantologia, ortodòncia...), el tracte quees dóna a les persones que s’hi van a visitar(nens, gent gran...). També ens va comen-tar altres aspectes com el material més ha-bitual que s’utilitza en les clíniques i algunesmesures d’higiene. Llavors hi va haver un torn

obert de preguntes en què tothom va poderpreguntar el que va voler.

La veritat és que tot plegat va ser moltinteressant. La doctora va ser molt amable ies va explicar molt bé. A més a més, ens vaagradar molt poder visitar una clínica que estàtan al dia en les últimes tècniques dentals.

Sergi Abia i Daniel CollAlumnes de 1r d’Infermeria

DISSENYA EL TEU MILLOR SOMRIUREEN UNA ÚNICA SESSIÓ

ELS DEFECTES QUE PODEN PRESENTAR LES DENTS, TENEN FÀCIL SOLUCIÓ AMB LA NOVA TECNOLOGIA DE L’ESMALT ADHERIT

EL TRACTAMENT ÉS TAN SIMPLE COM APLICAR UN MODERN ESMALTSOBRE LA TEVA PRÒPIA DENT

SENSE NECESSITAT DE LLIMAR-LA,

SENSE ANESTÈSIA I DE MANERA INDOLORA

66

CICLES FORMATIUS

MALALTIES CARDIOVASCULARS

Un any més, els alumnes del cicle deCures auxiliars d’infermeria van participar enel gran projecte que és la Marató de TV3,que el 2007 estava dedicada a les malaltiesdel cor.

Aquestes malalties són la primera causade mort a Catalunya, per davant del càncer,i és molt important que se’n doni informació.L’auxiliar, com a membre dels equips sanitaris,participa en l’educació sanitària de lapoblació.

La metgessa Montserrat Girbau els vafer una xerrada que va ser un complementde la seva formació, ja que consta en el cu-rrículum del crèdit 4. A més, els va posar elDVD de la Marató, en què es veia elfuncionament del cor i del sistema circulatori.Posteriorment els va recalcar la importància

de la prevenció de malalties, com ara lainsuficiència cardíaca, l’infart, l’arteriosclerosi,la mort sobtada... entre d’altres. Com a puntfinal, es va obrir un torn de preguntes.

Ricard Fresquet

CENTRES ON HAN REALITZAT LES PRÀCTIQUES ELSALUMNES DEL CFGM CURES AUXILIARS D’INFERMERIA

- Fundació Althaia (Xarxa Assistencial deManresa):

• Hospital Sant Joan de Déu• Centre Hospitalari• Clínica Sant Josep

- Fundació Sociosanitària de Manresa:• Hospital de Sant Andreu• Residència Font dels Capellans

- Institut Català de la Salut, en el CAPBages de Manresa

- Sanident Bages, clínica dental deManresa- Clíniques Bortheiry, consulta dental deNavarcles- Artés Mèdic SL, consulta de dentista ialtres professionals d’Artés- Clínica Dental Marc Pujol Comajoan, con-sulta dental de Moià- Clínica Anfruns, clínica dental de Moià- Hospital Residència Vila de Moià, centresociosanitari de Moià

67

SANITAT

VISITA A L’EXPOSICIÓ BODIES

El dijous 13 de març els alumnes de 1r i2n de Cures auxiliars d’infermeria, juntamentamb els d’Atenció sociosanitària i els de 1rde batxillerat, vam visitar una exposicióimpressionant titulada Bodies, ubicada en elMuseu Marítim de Barcelona.

Tan sols entrar sorprèn els visitantsmostrant cadàvers en diferents posicions iòrgans o parts del cos. Aquests cossos elshan sotmès a un procés de conservació, enquè se substitueix l’aigua corporal, primer peracetona i després per un polímer de silicona,

que els dóna un aspecte semblant al plàstic.En aquesta exposició hi ha diverses sa-

les dedicades a diferents sistemes del coshumà i a les seves patologies. Probablementla sala que més ens va impressionar va ser ladels fetus, en què es mostren embrions endiferents setmanes de l’embaràs i esressalten amb fluorescència eldesenvolupament dels ossos.

Va ser una experiència única, sobretotperquè tothom hi va comprendre com somper dins.

68

CICLES FORMATIUS

1r CURS D’ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

Aquest curs s’ha iniciat el cicle d’Atenciósociosanitària a l’IES Guillem Catà. L’objectiugeneral d’aquest cicle és aprendre a tenircura de persones i col·lectius amb necessitatsespecífiques de salut física, psíquica i social,així com mantenir i millorar la seva autonomiapersonal i social, per tal que els permeti laplena integració en la societat en què viuen.

L’atenció integral a les persones ambnecessitats específiques fa necessària laintervenció de dos tipus de professionals:d’una banda, els professionals de l’àreasanitària i, de l’altra, els professionals de l’àreapsicosocial.

Un dels crèdits de l’àrea psicosocial estitula Necessitats físiques i psicosocials. Elseu coneixement és fonamental per poderadequar les nostres intervencions a les

necessitats grupals i personals dels usuaris,ja que la veritable igualtat d’oportunitats novol dir donar a tothom el mateix, sinó donara cadascú el que necessita.

En el crèdit Planificació i control de lesintervencions hem pogut veure els diferentsrecursos, serveis i programes d’intervencióque s’ofereixen per satisfer les necessitatsde les persones que es troben en situació dedependència. Alhora, també hem après elsdiferents tipus d’ajudes tècniques que estroben al mercat per fer més fàcil la vidad’aquestes persones i per facilitar-los laindependència, en la mesura de les sevespossibilitats, en les activitats de la vida diària.

En relació amb aquest crèdit, vam feruna visita a la residència i centre de dia LaFont que ens va permetre, d’una banda, ob-servar les condicions funcionals dels centressociosanitaris i les condicions que han decomplir per atendre amb garantiesd’accessibilitat, mobilitat, seguretat i eficàcia,tant en la disponibilitat d’espais com en lescondicions de l’equipament, ambientació isalubritat. D’altra banda, vam poder obser-var les característiques físiques i psicosocialsde les persones grans. El que més ens vasobtar va ser una resident que malgrat utilitzarcadira de rodes per desplaçar-se, era una deles persones més actives de la residència, jaque col·laborava amb els professionals enl’atenció a la resta de residents.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL CFGMATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

• Visita guiada a la residència i centre de dia La Font

• Visita al CIO de Manresa

• Sortida a pistes de conduir de Les Cots per veure un cotxe adaptat

• Visita guiada a la ludoteca Olzinelles de Barcelona

• Visita a l’exposició Cinc mil anys jugant, a l’auditori de la Caixa Manresa

• Visita a l’exposició Bodies, al Museu Marítim de Barcelona

• Visita guiada al Centre Cultural el Casino i al Teatre Kursaal

69

SERVEIS A LA COMUNITAT

Un altre crèdit que hem fet, Oci i tempsde lleure per a col·lectius específics, ens hafet reflexionar sobre la necessitat que tothomté del joc i del temps de lleure,independentment de la seva edat,discapacitat o malaltia. En aquest crèdit hemaprès a planificar activitats i sortides per adiferents col·lectius, hem posat en pràcticadinàmiques de grup i hem analitzat algunesde les festes i equipaments culturals de lanostra comarca.

A partir d’un exercici de planificació d’unaactivitat concreta, un grup d’alumnes vamorganitzar una sortida a Les Cots de Manresaper tal de veure un cotxe adaptat. Ens vanensenyar les diferents ajudes tècniques dequè disposa el vehicle i ens van explicar elseu funcionament. Aquest cotxe possibilitaque moltes persones amb diferentsdiscapacitats físiques puguin fer pràctiques iobtenir el carnet de conduir, fet que elspermet ser més autònoms en els seusdesplaçaments.

També en relació amb aquest crèdit,vam fer una sortida a la ludoteca Olzinellesde Barcelona, on ens van explicar lesactivitats que porten a terme i vam poderveure els diferents espais de què diposa elcentre, que estan dividits segons les edatsdels infants i el tipus de joc.

Igualment ens va agradar molt unaexposició que vam visitar a la Fundació CaixaManresa, anomenada Cinc mil anys jugant,on vam poder observar els jocs que hi haviaexposats i fins i tot jugar-hi. Després vamassistir a una xerrada sobre els jocs de taulai finalment ens van obsequiar amb un joc.

En l’última de les sortides que vam ferrelacionades amb el mateix crèdit, vàrem vi-sitar dos dels equipaments culturals deManresa: la Biblioteca del Casino i el teatreKursaal.

Respecte a l’àrea sanitària, dedicada al’atenció física de les persones ambnecessitats específiques, hem fet els doscrèdits següents:

- Atenció sanitària, en què hem aprèsmolts aspectes del cos humà, els seus òrgansi funcions, les malalties i atencions querequereixen i els primers auxilis.

- Higiene, que es refereix a les

condicions de neteja, desinfecció iesterilització que hem d’observar en lesnostres actuacions. Aquest crèdit ha estatun dels més pràctics del curs.

En relació amb aquesta àrea, vam feruna sortida al Cosmocaixa, per veurel’exposició Bodies, on vàrem poder observarcom és el nostre cos per dintre (els músculs,els diversos òrgans...). Va ser moltinteressant.

També ens cal recordar la primerasortida que vàrem fer. Va estar relacionadaamb el crèdit de FOL (Formació i OrientacióLaboral). Vam anar al CIO (Centred’Iniciatives Ocupacionals). En la visita guia-da ens van explicar què es feia des d’aquestcentre, de quins recursos disposaven per fa-cilitar la recerca de feina i quins cursosorganitzaven per a la inserció laboral.

Com a conclusió, pensem que aquestcurs ha estat molt gratificant i hem adquiritmolts coneixements, que ens seran útils tantper a les pràctiques que farem el curs vinent(formació en centres de treball) com per a lavida quotidiana.

Creiem que, al llarg d’aquest curs, hemmadurat i millorat com a persones. En unsestudis com els nostres, a més de conèixerconceptes, estratègies, tècniques iprocediments d’intervenció, és imprescindi-ble el desenvolupament d’unes actituds, teninten compte les característiques especials delscol·lectius i persones que atendrem.

Alumnes de 1rCFGM d’Atenció sociosanitària

70

CICLES FORMATIUS

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL CFGSANIMACIÓ SOCIOCULTURAL

• Animació al Mas Saiol de Moià per a 1r i 2n d’ESO del nostre institut

• Activitats a la festa de la Castanyada al Parc de l’Agulla

• Organització de la trobada de delegats d’instituts del Bages a la casa La Ruca

• Participació activa a la Fira Mediterrània de Manresa com a treballadors d’Animació

• Coordinació del Consell dels Infants

• Acolliment dels companys de Tenerife

• Sortida a Montserrat

• Sortida a l’Ateneu Nou Barris i a l’Escola de Circ

• Sortida al Parc natural del Cadí Moixeró

• Sortida a la ludoteca Olzinelles de Barcelona

• Trobada d’Animació a Esplugues de Llobregat

• Projecte El túnel dels sentits

• Projecte Un passeig pel Bages

• Sortida al Pallars ( finalment canviada pel Pedraforca )

• Participació a la Fira de Turisme de Catalunya (Barcelona)

EL CONSELL DELS INFANTS

Aquest curs ha estat molt ple d’activitatsde camp, de projectes de debò, que ens handonat una informació molt profitosa i lapossibilitat de reflexionar sobre els contingutsteòrics. Potser el que més ha marcat el cursha estat la participació, com a tècnicsanimadors, en la dinamització del Consell delsInfants de Manresa.

El Consell dels Infants està format per36 nens i nenes de cinquè i sisè de primària.Forma part del Projecte Educatiu de Ciutat,al qual pertanyen totes les escoles deManresa.

Els alumnes d’Animació hem hagut deconduir les sessions per escollir elsrepresentants, organitzar els plenaris,treballar a les classes les propostes que esfeien, ajudar a trobar punts en comú entretotes les escoles...

Hi hem destinat la major part delsdimecres al matí, en què anàvem als centresescolars, a l’Ajuntament o a locals públicsdestinats a escollir el Consell per treballaramb els nens i nenes.

L’experiència ha estat gratificant, en-cara que ha comportat molta dedicació, forçacompromís i repercussió social.

71


EL CATÀ SOLIDARI: SUD DEL MARROC

Com a activitat important, aquest finalde curs fem un gran viatge al sud del Marrocberber (a partir de Marràqueix). Hi anem aconèixer altres realitats, a intervenir en totallò que sigui possible per fer-ho passar béal jovent i a compartir i analitzar aquellesrealitats rurals més característiques.

També tenim un altre objectiu: conèixerles possibilitats per fer un intercanvi d’ajutdins del programa El Catà solidari. Aquestprimer cop hi portem material escolar imedecines, però segur que el curs vinentaltres cicles de l’institut treballaran ambl’objectiu de ser útils a aquest programa.

Dins d’aquest mateix programa hemrealitzat diverses activitats, com ara laparticipació en la Setmana Mundial per al’Educació, coordinada per Educació SenseFronteres. A més, hem anat definint combastim un projecte potent de solidaritat...

En el moment de tancar l’edició de lapresent revista, els alumnes d’Animacióestaven empaquetant els materials escolarsque, de manera desinteressada, els alumnesd’ESO han portat de casa seva: llapis,maquinetes, gomes d’esborrar, llibretes i altrespetits materials d’escriptori que, de ben se-

gur, faran les delícies dels nens i nenesamazigs del sud de l’Atlas. Així, cada nentindrà un lot amb tot de material que podràutilitzar durant el curs vinent. Cal dir que ales escoles que visitarem l’alumnat escriu ambpissarrins i guix, un material certament mésecològic. Tanmateix als nens i nenes els agra-da moltíssim comptar amb llibretes i altrematerial com nosaltres.

72

CICLES FORMATIUS

EMPRESES I ENTITATS QUE COL·LABOREN EN LAFORMACIÓ EN CENTRES DE TREBALL DELS ALUMNESDEL CFGS ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL

• CAE• Ludoteca Ludugurus• Col·lectiu LACENET• Mediterrània, Fira d’Espectacles• Festival de cinema El Clam• Consorci de turisme del Solsonès• El Casalot• Consell Comarcal del Bages• Associació de Veïns La Font delsCapellans• Biblioteca Municipal de Manresa• Tirotella• Maison de Jeux (Grenoble)• Ajuntament de Manresa• Associació Cultural El Galliner

73


TALLER AMB MATERIALS RECICLATS

Aquest curs els/les alumnes de 1rd’Educació infantil vam realitzar un tallerde joguines amb materials reciclats dins elcrèdit 4 (Metodologia del joc).

L’objectiu era confeccionar un seguit dejocs i joguines amb materials que no fossincomprats. Els materials que vam utilitzarvaren ser diversos: cartrons, taps, ampollesde plàstic, oueres, tetrabricks, etc.

L’elaboració d’aquests jocs i joguinesens va ocupar unes quantes sessions, en lesquals ens ho vam passar molt bé i vamaprendre molts recursos per poder-los utilitzardins l’aula quan siguem educadors/es.

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DELCFGS EDUCACIÓ INFANTIL

• Celebració de festes tradicionals: Castanyada, Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi

• Visita a la llar d’infants Picarol de Manresa

• Sortida a la ludoteca Olzinelles de Barcelona

• Audicions musicals

• Visita de contacontes (Manel Justícia i Inongo-Vi-Makome)

• Xerrada de DGAIA

• Taller de musicoteràpia

• Visita a una granja-escola

• Visita a l’exposició de joguines de la Caixa Manresa

• Visita a la Biblioteca del Casino

• Xerrada a Espais Familiars

• Visita al Museu Etnològic

• Assistència al programa Qui els va parir de TV3

• Viatge de fi de curs a Eivissa

AGRAÏM LA COL·LABORACIÓ DE:

. Llar d’infants Picarol

. Biblioteca Municipal de Manresa

. Tots els centres que han acollit els nostres alumnes en pràctiques

74

ESO

CICLES FORMATIUS

CONTE DE INONGO-VI-MAKOMÉ

Inongo-Vi-Makomé és un reconegutcontacontes, escriptor i pensador que viu aBarcelona. El dimecres 12 de desembre vavenir al nostre institut a narrar uns quantscontes als alumnes d’Educació infantil.

Ens va explicar que la literatura oral,com a transmissora de valors, d’educaciómoral, coneixements ètics, filosòfics..., hatingut molta importància al llarg de la història.Els contes no tan sols anaven destinats anens sinó també a adults. Actualmentcontinuen tenint un gran pes en bona partdel continent africà. Va esmentar una frasedel filòsof africà Amadou Harupâté Bâ moltinteressant per fer entendre que la literatura

oral és una altra forma d’educar: “L’escripturatan sols és la fotografia del saber”.

VISITA A L’ESCOLA BRESSOL PICAROL

Aquest curs els alumnes que estemcursant primer d’Educació infantil vam visitaruna de les llars d’infants de la Generalitatque hi ha a Manresa: és la Picarol. Es trobaal costat de la Piscina Municipal i enmig delparc de Sant Ignasi. Això fa que l’entrada al’escola sigui més acollidora per als nens i elsseus pares.

Per fer la visita ens vàrem dividir entres grups els dies 9 d’abril i 5 i 12 de maig.La seva directora, Dolors Plata, ens va mos-trar les instal·lacions del recinte i desprésvam poder estar en una aula durant una hora.

Vam observar les companyes de segon quefan les pràctiques. Aquesta llar és un delscentres col·laboradors amb les alumnes enpràctiques del nostre cicle, i algunes denosaltres també les farem allà l’any vinentamb molta il·lusió!

Tots vam gaudir molt d’aquesta visita.Ens vam sentir molt acollits i en guardaremun bon record.

75


QUI ELS VA PARIR DE TV3

El dimecres 30 d’abril les alumnes de 2ncurs d’Educació infantil vam assistir com apúblic al programa de TV3 Qui els va parir,presentat per Carles Capdevila. Es tracta d’unprograma setmanal, dedicat a l’educació ambtocs d’humor. Com a convidat especial hihavia el polític Artur Mas.

La majoria de nosaltres no havíem vistmai fer un programa de televisió, i ens hovam passar d’allò més bé. Hi vam anarjuntament amb mares i pares (AMPA) delnostre institut. Totes nosaltres vam anar-hiben arreglades i ens vam posar a primerafila per veure’ns bé. A la nit del diumenge 3de maig vam sortir en aquest programa quefan en diferit.

EIVISSADes del 16 fins al 19 de maig (de

divendres a dilluns), la primera promociód’Educació infantil (2006/08) vam fer eldesitjat viatge de final de cicle.

Va ser un viatge fantàstic. Vam veurefires de productes tradicionals, platgesparadisíaques, la posta de sol des del famósCafè del Mar, les salines, mercats hippies,molta gresca i xerinola... Totes juntes vamviure grans moments i ens vam poderconèixer d’una manera diferent.

Totes vam tornar afòniques i moltcansades... però contentes. Va ser unaexperiència inoblidable, per tornar a repetir!

76

CICLES FORMATIUS - SERVEIS A LA COMUNITAT

VISITA A LA BIBLIOTECA DEL CASINO

El dimarts 18 de març les alumnes de 2ncurs d’Educació infantil vam visitar la biblio-teca infantil del Casino al passeig de PereIII. Per a algunes de nosaltres eradesconeguda, tot i que està ubicada aManresa mateix. Es troba al costat del teatreKursaal i ocupa la part baixa d’un edifici antic,però ben conservat, que abans havia estatun casino, com el seu nom indica. Les paretsestan pintades amb grans dibuixos, que re-presenten el cel, les estrelles... Hi ha taules icadires petites i, fins i tot, unes grades per poder seure quan hi va algun contacontes.

Vam visitar tots els espais d’aquestabiblioteca i en Pep Molist, el bibliotecari itambé escriptor de llibres, ens va explicartots els serveis de la biblioteca i tots elstipus de contes que hi podem trobar.

Va ser una visita molt enriquidora i di-vertida. Ens vam sentir molt acollides per enPep que, per acabar, ens va contar un conted’allò més divertit!

77

CICLES FORMATIUS - PPAS

Un dels estudis estrenats aquest cursha estat el curs de preparació per a les provesd’accés a cicles formatius de grau superior.D’octubre a maig, trenta-cinc alumnes deManresa i comarca han seguit les classes decatalà, castellà, anglès i matemàtiques.

Les proves, que van tenir lloc els dies15 i 16 de maig, van ser superades per 20alumnes. Pel que fa als examinands externs,dels 179 presentats en van aprovar 108.

Des que s’han instaurat les provesd’accés, ja fa alguns anys, el nombred’interessats a fer el curs preparatori no hadeixat de créixer a tot Catalunya. El fet queuna vegada superat un cicle formatiu de graumitjà es pugui accedir a un cicle superiorsense necessitat d’haver de cursar elbatxillerat és, sens dubte, la clau de l’èxitd’aquesta nova via d’accés.

PROVES D’ACCÉS A CICLESFORMATIUS DE GRAU SUPERIOR

78

CICLES FORMATIUS

Toni Tachó: «Laformació ha de sercontínua»

Sandra Jurado

- La formació d’un treballador té unpunt final o ha de continuar al llarg de laseva vida?

- Crec que és clar que la formació ésuna cosa permanent, ja que després de laformació acadèmica hi ha la formació contínuaque seguirà el treballador amb l’experiència iel reciclatge, d’acord amb l’evolució de la sevaprofessió o el camí que hagi escollit.

- Heu detectat canvis en els últimsanys quant al nivell deformació dels treballadorsque es presenten alsprocessos de selecció?

- Hem notat que, en ge-neral, tothom té més formació,però depèn del sector del qualparlem. La qualificació exigidanaturalment no és la mateixasi parlem d’oficines o tallers.

- Creieu que al Bages hiha prou varietat i qualitat decicles formatius per cobrirles necessitats de pro-fessionals de les empreses?

- Sincerament no conectotes les especialitats del Bages, però la gentque nosaltres hem escollit ja té la formacióque demanem.

- Creieu que la societat valoraadequadament els cicles formatius o elsinfravalora en comparació ambbatxillerat o la universitat?

- Nosaltres, per a professions operatives,apreciem que els nostres treballadors tinguintítols de cicles formatius. Però a nivell detècnics superiors, preferim que siguin tècnicsgraduats i no pas titulats en cicles formatiusde mecànica. Però probablement infravalorem

els cicles formatius perquè estem habituatsa la imatge que donava la FP fa 25 anys i lasocietat associa «l’FP antiga» als ciclesformatius. Així i tot, cada vegada es vademostrant que els alumnes que surten decicles formatius tenen més bona formació.

- En el món de l’empresa en general,quins són els avantatges que aporta unalumne que hagi cursat un cicle formatiurespecte als altres?

- Entenent com a “altres” alumnes senseformació, diferenciem dos aspectes. Primerl’aspecte teòric, és a dir, educatiu, deconeixements... La persona que no ha cursatres ho ha d’aprendre tot; en canvi, l’altrapersona amb formació ja té aquestsconeixements i sap el perquè de cada cosaque fa.

El segon aspecte, el pràctic, l’aspectedel rigor en el treball, el compromís, el fetd’entregar les coses a temps, respectarnormes... és una qüestió que la gent que noha continuat estudiant ha anat perdent. Encanvi, una persona que surt d’un cicle formatiuja té aquesta conducta de rigor, saber estar,respecte...

- L’aspiració de molts alumnes ésanar estudiant fins a aconseguir unatitulació universitària. S’adequa aquestaaspiració als perfils formatius que estàdemanant el món de l’empresa?

79

L’ENTREVISTA

- No puc parlar de totes les formacions icursos, però en molts casos el que veig ésque hi ha un temari que es treballa, peròdesprés a l’empresa es necessiten també unasèrie de coses que no surten als temaris,com ara parlar en públic, lideratge, treballaren equip, saber comportar-se o actuar ensegons quines situacions... i també aspectesque normalment proporciona la cultura,l’educació...i que són necessaris.

- Com a responsable de recursoshumans d’una empresa com AUSA,quines capacitats i actituds espereu queus aporti un futur treballador?

-Capacitat per fer eltreball ben fet, tenir unacapacitat personal per feruna feina determinada,que sigui una personacapaç d’elaborar, de ru-miar i analitzar unasituació sense deixar-seportar per la intuïció... Totve avalat per unaformació i una educacióque ens porta a lesactituds, que crec que sónel més important. Esnecessita saber posaril·lusió, ganes, no defallir, no comparar, volersuperar-se dia a dia... Nosaltres hem ideat elpla xispa que pretén aconseguir que la gentque treballa a AUSA tingui “xispa”. Hem descritxispa amb una sèrie de noms: alt rendiment,millora contínua, proactivitat, concentracióinstantània, responsabilitat, presa dedecisions, creativitat i innovació.

- Quins avantatges dóna a AUSA untreballador que accedeixi amb ciclesformatius respecte a un altre que no aportiaquesta formació de base?

- Aporta coneixements, formació,metodologia i rigor en la feina.

- En la plantilla d’una empresa comAUSA, quin percentatge de treballadorstenen ESO, batxillerat, cicles formatius,universitat?

- Si parlem dels treballadors del taller,

aproximadament el 10 % amb cicles formatiusi el 90% amb ESO o sense formació ambexperiència. I a les oficines, un 80% ambtitulació universitària i un 20% amb ciclesformatius .

- Els cicles formatius donen al futurtreballador una formació generalista enla professió específica, i l’empresa hauràd’acabar de formar-lo per al lloc de treballconcret. Com us plategeu a AUSA aquestprocés d’adaptació?

- Tenim establert el training d’acollida,programa que consisteix a rebre unes sessions

de formació teòrica enqualitat, seguretat, riscoslaborals i mecànica.Després hi ha una etapaamb formació específica enquè la persona passa pertots els departaments dela companyia per saber comafecta cada departamentel seu treball i, finalment,se li ensenya a fer la sevafeina correctament.

- Com seleccioneuel personal en la vostraempresa: quins passos

feu, què valoreu més...?

- Fem un perfil del treballador quebusquem, fem un encàrrec a una empresaexterna que s’encarrega de fer la recerca detreballadors, fem la selecció, analitzemcurrículums, fem entrevistes, provespsicotècniques... Busquem la base que esdemana, amb la formació adequada que s’hadescrit i es vigila l’experiència, es mira si dónael perfil de l’empresa, la cultura d’AUSA.

- Per acabar, què aconsellaríeu a unalumne que hagi optat per cursar un cicleformatiu?

- Que escollís allò que li agrada, és a dir,que el més important és que es formi pertreballar en allò que ell vol, per poder-negaudir i créixer al llarg de la seva vidaprofessional.

«Nosaltres hemideat el plaxispa: alt

rendiment,millora

contínua, proactivitat...»

80

FIAP

Abans de fer una petita revisió d’aquestcurs, ens agradaria fer una breu presentaciódel FIAP.

Què és el FIAP? El FIAP és un projecteque ha nascut amb l’ànim de poder donarrespostes educatives i d’inserció sociolaborala joves que no han obtingut el graduat enESO. A Manresa s’hi imparteixen diversesespecialitats. Les de l’IES Guillem Catà sónFUSTERIA i JARDINERIA.

Com aprèn un jove l’ofici que ha escollit?En el FIAP s’intercalen les classes teòriquesamb les classes pràctiques al taller. D’aquestamanera, s’intenta enfortir la based’aprenentatges que els joves han adquiriten els estudis obligatoris i potenciar leshabilitats necessàries per a l’ofici que hanescollit.

L’horari del FIAP és de 15 a 21 h. Altercer trimestre els joves fan pràctiques enempreses per tal d’aprofundir en aquellsaprenentatges que han adquirit durant el cursi incorporar-ne de nous.

La preinscripció és el mes de juny i elcurs 2008/09 començarà a l’octubre.

Això ens fa pensar que el curs ja s’acaba.Sembla mentida que ens hagi passat tan ràpid!Al setembre passat, els membres de l’equipdel FIAP ens plantejàvem què havia de seraquest projecte, cap on havíem d’anar, quinesqüestions pràctiques havíem de tenir encompte i un munt de qüestions del dia a diaque ens feien patir una barbaritat. En acabarel curs, ens adonem que hem sobreviscut ihem intentat que, per sobre de tot, els jovesinscrits al FIAP es trobessin bé al nostrecostat i se sentissin acompanyats en el seuprocés d’aprenentatge.

La veritat és que ha estat una bonaexperiència. El més important que ensemportem en la nostra motxilla és la relacióamb els companys de treball i amb els joves.Què seria del nostre dia a dia, sense unarelació educativa i afectiva amb els joves?

Des del FIAP us desitgem que passeuun estiu inoblidable i que li tragueu tot elprofit que pugueu. A reveure!

Anna, Joan i Noèlia

81

FIAP

82

ESCOLA VERDA

En el nostre institut, com en tantsd’altres, generem quantitats importants deresidus i consumim força recursos naturals.Fins fa poc no donàvem gaire importància aaquestes qüestions, perquè la nostra és unainstitució dedicada a l’educació i a la formacióacadèmica. Ja fa temps, però, que un petitgrup de professors de l’institut s’ha proposatmillorar la gestió mediambiental del centre icanviar els hàbits de la nostra comunitat edu-cativa.

El nostre objectiu és el reconeixementoficial d’Escola Verda. No pretenem nomésaconseguir un certificat o que ens penginuna medalla. El que realment pretenem ésfer del nostre institut un centre sostenibleon es redueixi el consum, es reutilitzi el ma-terial aprofitable i es recicli l’inservible.

No partim de zero: des de fa temps hemcomençat a reduir el consum de paper ambla utilització de les noves tecnologies.Intranet facilita la nostra gestió interna ambel suport informàtic, igual que l’aula virtualpermet estalviar paper i millorar l’atenció edu-cativa al nostre alumnat. L’AMPA de l’institutgestiona la reutilització dels llibres. Fa tempsque recollim, de forma esporàdica,separadament el paper i que disposem d’uncontenidor de piles usades. A través del crèditde tecnologia, l’alumnat d’ESO ja fa diversoscursos que visita el Parc mediambiental delBages, és a dir, els antics abocadors. En cur-sos anteriors hi havien anat els alumnes de2n d’ESO i aquest curs hi han anat els de 1r.Durant la visita, l’alumnat porta a termediferents activitats que tenen com a objectiusadonar-se del gran volum de deixalles que esgeneren, conèixer les tècniques de gestió ques’han aplicat en la història de l’abocador iaprendre a utilitzar correctament elscontenidors de reciclatge.

Ara volem fer més passos endavant finsa arribar al nostre objectiu. S’han col·locatmés contenidors de paper en llocs on es potgarantir la seva correcta utilització. Disposemde tres contenidors d’envasos en llocsestratègics i de dos contenidors de matèriaorgànica, l’un a la cantina, on el servei demenjador recull separadament totes les res-tes de menjar, i l’altre a la sala de professors.A les reunions de claustre busquem lacomplicitat de la resta de companys i

CAP A L’ESCOLA VERDA

83

ESCOLA VERDA

disposem de la col·laboració del grup de 4td’ESO A, que és l’encarregat de la recollidad’envasos i amb qui avaluem la viabilitat delscontenidors de paper dins l’aula.

A més, s’han col·locat alguns airejadorsa les aixetes per reduir el consum d’aigua.Aquest consum és significatiu, ja que el cicleformatiu de perruqueria, amb una aula talleroberta al públic, en fa un consum considera-ble. També es comença a fer compost amb lamatèria orgànica que genera el FIAP dejardineria.

Per tal de conscienciar tota la comunitateducativa, aquest curs el personal de la Cullaha començat a fer xerrades mediambientalssobre la gestió dels residus als alumnes de2n d’ESO i dels cicles formatius. Als alumnesde 1r, 3r i 4t d’ESO se´ls va fer una xerradasobre sostenibilitat, durant la qual es va ex-plicar en què consisteix el projecte d’EscolaVerda i es va sol·licitar la col·laboració delsalumnes que hi volguessin participar.

Una altra de les gestions que s’han fetés sol·licitar que el centre es constitueixi coma Escola Verda. Per això ha calgut que un80% del professorat hi donés suport i un 20%s’hi comprometés. Un cop feta la sol·licitud,el pas següent consisteix en l’elaboració delprojecte, que serà la fase que es portarà aterme de cara al curs vinent. Entre altresrequisits, aquest projecte obliga al centre aconstituir un comitè ambiental format perprofessorat, alumnat, membres de l’AMPA ipersonal no docent.

Al mateix temps, el professorat que for-ma part del grup de compromissaris delprojecte s’ha posat a treballar i, per començar,s’han definit sis comissions de treball:projecte de reciclatge, projecte alimentari,projecte d’estalvi d’aigua, projecte acústic,projecte energètic, projecte d’Internet icomunicacions. Hi ha un grup de professorsen cada un dels projectes. Aquests professorss’encarregaran d’analitzar les possibilitats ila viabilitat d’actuacions que es puguin por-tar a terme en cada un d’aquests camps.

Amb aquest projecte, que hem anomenatCatà Verd, ens proposem avançar amb passoslents però segurs; volem que els objectiusque ens marquem siguin assequibles i tinguincontinuïtat. Pretenem assegurar que lesresponsabilitats que assumim s’acabingestionant correctament, per tal d’aportar elnostre petit granet de sorra per aconseguirun món més sostenible.

Membres del Catà Verd

84

AMPA

Ja tenim l’estiu a sobre i, amb ell, arri-ben les vacances i el descans ben merescutper a tots i totes. Abans d’anar-vos-en, però,us volem donar unes quantes informacionsque poden ser del vostre interès.

En primer lloc, volem animar els pares imares que vulguin donar un cop de mà o béformar part de la junta de l’AMPA que nodubtin a fer-nos-ho saber. Estarem moltcontents d’incorporar gent amb renovadesidees per tal de fer un institut més nostre.

Aquest curs hem d’acomiadar de lanostra junta la Carme de Anta, que ocupavael càrrec de tresorera, ja que el seu fill Bernatacaba els estudis al nostre centre. Desd’aquestes ratlles volem agrair públicamentla seva entrega i col.laboració a l’AMPA. Estemmolt agraïts, Carme! Encara que sabem quecontinuaràs donant-nos suport al setembreper preparar els lots de llibres per al nou curs,t’agraïm la feina feta i, com diu la cançó,trobarem a faltar el teu somriure i la tevaajuda. A reveure!

Cada curs l’AMPA organitza diferentsactivitats que poden ser atractives per a tottipus d’alumnes. Aquest curs hem fet un ta-ller de deures per a alumnes d’ESO, repàsper a batxillerat, anglès oral i teatre.

En principi, el curs vinent oferirem lesmateixes activitats per a tots els alumnes

d’ESO, batxillerat i cicles formatius. La duradaés de vuit mesos, i el preu depèn de l’activitat,però s’han de garantir un mínim de vuitalumnes per grup:

Repàs de batxillerat (2 hores setmanals)a 18 euros/mes.

Taller de deures d’ESO i teatre (3 horessetmanals) a 60 euros/curs.

Si hi hi ha alguna activitat que interessiels pares o els alumnes, es pot proposar al’AMPA i, si s’aconsegueix un mínim de perso-nes, segur que s’arribarà a fer.

Des de fa deu anys, l’AMPA realitza ladistribució de llibres de text per a tots elsalumnes que així ho desitgin. A final de curses facilita la llista de llibres de text del propercurs, el preu de cada llibre i el número decompte on fer l’ingrés.

A la reunió de primers de setembre, lesfamílies que han fet l’ingrés i han fet arribarla comanda i el resguard de Caixa Manresa al’AMPA poden recollir la bossa amb els llibresencomanats. Cal recordar que a la mateixallista de la comanda hi ha un import de 30euros corresponents a Dossiers i sortides queés obligatori pagar i que van a parar alcompte personal de cada alumne d’on lidescomptaran els dossiers i sortides utilitzatsal llarg del curs.

Des de fa tres anys aquest institut s’haacollit al pla de reutilització de llibres de textsubvencionat pel Departament d’Educació.

Durant el juny segurament sortirà eldecret que regularà la reutilització de llibresper al proper curs. Les famílies que s’acullin aaquest pla pagaran 90 euros i entregaran ellot de llibres del curs passat; a canvi, rebranel lot de llibres del nou curs. Els alumnes ques’acullin per primer cop hauran de pagar 120euros pel nou lot de llibres. Els llibres que esperdin o es facin malbé s’hauran de pagaríntegrament.

Un altre servei que ofereix l’AMPA és eld’orientació i treball social. La nostra assistentsocial és la Marta Muñoz, que es cuida de lesqüestions relacionades amb el períoded’escolarització, ja siguin econòmiques,

JUNTA DIRECTIVA DE L’AMPA

Presidenta: Fina Barroso OrtizTresoreria: VacantSecretaria: Rosa Maria Gran PerugaVocals: Alícia Martín Gómez

Josep M. Català SalaRosa Perramón XifréTrinidad Medina CasanuevaSoledad Baron SegoviaAlejandro Noé LópezIsabel Vidal PlaLaura Oller GuiterasAna Rubio Huertas

INFORMACIONS DE L’AMPA

85

AMPA

socials o bé orientadores del futur educatiudels alumnes que ho sol·licitin. També ajudaen la tramitació de beques per a llibres detext dels alumnes d’ESO, batxillerat i ciclesformatius. No dubteu a recórrer als seusserveis d’assessorament sempre que honecessiteu.

L’horari de l’assistent social és: dimartsi dijous de 16 a 18 h, i dimecres de 10.30 a14.30 h.

Per últim, des d’aquestes ratlles volemreafirmar el nostre compromís i donar suporta totes aquelles activitats que realitza elnostre institut. També volem recordar a totesles famílies que educar els nostres fills té uncomponent individual i intransferible (lafamília), però també en té un de col·lectiu, iaquí els pares i mares hi tenim la nostra partde responsabilitat indefugible a través del’AMPA.

Bon estiu a tothom!

XERRADA DE CARLES CAPDEVILA

Com era d’esperar, la xerrada del perio-dista Carles Capdevila, organitzada per l’AMPAde l’institut, va omplir de gom a gom la salad’actes del Casino. Va omplir-la a vessar depúblic i bon humor perquè, tot i la seriositatdel tema, per a Capdevila «l’humor és bàsicper educar».

Entre anècdotes, acudits i comentarisdivertits, el pare més mediàtic de Catalunya(dirigeix i presenta el programa de televisióQui els va parir i els programes de ràdioEduqueu les criatures i Alguna pregunta més),va desgranar durant hora i mitja elsparàmetres d’una bona educació, amb elbenentès que la responsabilitat d’educar elsfills correspon als pares. Al llarg de la sevaintervenció, Capdevila va exposar diversesreflexions i arguments derivats de la sevaexperiència com a «pare vocacional i ama-

teur» i com a periodista interessat en laproblemàtica de l’educació dels adolescents.Després de reconèixer que, en general, lapaternitat es viu d’una forma moltacomplexada, Capdevila opina que cal serautocrítics, però alhora actuar positivament.En opinió del periodista, cal que els pares espreocupin menys pels fills i se n’ocupin més.Va reivindicar l’acceptació del rol de pare(enfront de la temptació errònia d’assumir eld’amic), el sentit comú (és natural que, tot ila vigilància dels pares, es produeixincontratemps, propis de l’edat), el sentit deldeure (pertoca als pares posar límits, així comoferir-los el màxim d’oportunitats, «tambéd’avorrir-se i de frustrar-se») i inculcar-losel sentit moral (cal educar els fills en els valorsde la convivència, el respecte i la solidaritat).Amb relació als pares sobreprotectors,Capdevila va afirmar que «no és boobsessionar-se tant amb l’encarrilament delsfills, als quals l’autonomia, administradagradualment, fa més madurs i responsables».Finalment, i després de qualificar la tascad’educar de repte difícil però apassionant,va tancar l’acte amb aquesta citació deltambé periodista Joan Barril: «Educar és comensenyar a anar en bicicleta».

86

ASSOCIACIÓ ESPORTIVA ESCOLAR

Ara que s’acaba aquest curs, ja estempreparant les possibles activitats per fer apartir del proper mes d’octubre.

Nosaltres us en proposem algunes, peròheu de saber que el club esportiu del Catàel formem tots plegats i, per tant, estemtotalment oberts a rebre noves propostes,tant per a les futures activitats extraescolarscom per a d’altres que es puguin portar aterme al llarg del curs.

La proposta inicial d’activitatsextraescolars per al curs vinent és lasegüent:

1.- Hip-hop/funky………..els dilluns idimarts, de 17 a 18 hores. Al gimnàs

2.- Futbol sala……………..els dimarts, de17 a 18.30 hores. A les pistes exteriors

QUÈ ENS PROPOSEU PER AL CURS VINENT ?

3.- Equip bàsquet……………els dimarts idivendres, de 17 a 18 hores. Els dissabtes,lliga escolar

4.- Skateboard…………….els dilluns idijous, de 17 a 18 hores. A les pistes

5.- Voleibol……………..…..els dimarts, de17 a 18.30 hores. Al gimnàs i pista de voleibol

El preu de cada activitat serà de 70 eurosanuals per a les d’una hora i mitja de durada,i de 80 euros per a les de dues horessetmanals. Les inscripcions es podran realitzaral llarg del mes de setembre a la secretariadel centre o a través de la coordinadora.

Vinga, animeu-vos a participar pergaudir del nostre club amb els amics!

Ester MarunyCoordinadora de l’AEE Guillem Catà

JORNADA LUDICOESPORTIVA

El dimarts 8 d’abril els alumnes de pri-mer de batxillerat vam realitzar una sortidaal canal olímpic de Castelldefels per gaudirde les jornades ludicoesportives de centresd’educació de secundària, juntament amb sismil nois i noies de les comarques de Barcelo-na.

La trobada constava de diverses zonesen què s’havien de realitzar diferentsactivitats: hi havia futbol, bàsquet, shotball,rem/caiac, beisbol, voleibol, bicicleta, carsecològics, tir amb arc, escalada, tirolina izones lúdiques on es podia participar en unfutbolí format per nois i noies d’altres cen-tres.

Cal destacar l’actuació de tres noies deprimer d’ESO que, tal com van fer davant detots nosaltres a la festa de Nadal del nostrecentre, van deixar bocabadat el públic que

les va veure ballant hip-hop. Van rebre unaforta ovació dels assistents, que s’havienaixecat dels seus seients abans de finalitzarl’actuació. Enhorabona Teresa, Mireia i Paula!

Nil Català i OlsinaAlumne de 1r de batxillerat

87

Documents

La revista del Catà. Número 2