www.lariuada.cat | NÚMERO 5 | MAIG DEL 2011 | MITJÀ PRATENC DE COMUNICACIÓ POPULAR BIMESTRAL GRATUÏT

la RiuadaA FONS PÀG. 2

✔ L’hospital de Bellvitge ha tancat serveis i quiròfans i reduirà a la meitat la seva activitat durant els tres mesos d’estiu

XARXES PÀG. 7

ACTUALITAT PÀG. 5

El mes d’abril passat es va iniciar el cicle divulgatiu d’activitats «Memòries de lluites, lluites de memòri-es», que s’allargarà durant tot aquest any amb actes de diferents entitats.

El bar Mamíferos rememora les lluites oblidades

OPINIÓ ⎋ PÀG. 6

Després de 36.000 exem-plars distribuïts, després d’implicar desenes de per-sones per arribar a tots els racons del Prat i crear de-bat al carrer, la Riuada ha fet un any. Llegeix, difon, pensa, opi-na, escriu, comparteix... fes-te teva la Riuada.

La Riuada celebra el primer aniversari

ACTUALITAT PÀG. 5

El jutjat número 14 de Bar-celona ha sentenciat l’acti-vista pratenc que va ser de-tingut quan es dirigia a una marxa en favor del dret a la manifestació l’any 2007.La jutgessa fa seva la versió dels mossos i rebutja la de la defensa.

Condemnen un activista pratenc a un any de presó

A FONS PÀG. 3

Dilluns 2 de maig, la fàbri-ca Clariant i, divendres 6, la nau Artènius del grup la Seda van patir fuites d’àcid clorhídric. Protecció Civil va considerar innecessari fer sonar les alarmes.

El Prat pateix dues fuites químiques en quatre dies

Les retallades anunciades pel Govern ja són una realitat

Personal i usuaris del centre es manifesten per denunciar el desmantellament de la sanitat pública. Albert Garcia

L’ús del català entre l’alumnat, sota mínims

✔ El català no s’utilitza fora de les aules

✔ Una enquesta en un institut il·lustra la situació de la llengua

2 la Riuada maig de 2011 www.lariuada.cat

A FONS

Les retalles anuncia-des per la Generalitat en matèria de sanitat

ja s’estan duent a terme a molts hospitals catalans, tot i que el conseller de Salut, Boi Ruiz, va assegurar que no concretaria el pla de xoc per reduir el dèfi cit sanitari fi ns passades les eleccions municipals. La gerència de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), centre de referència del Prat, ha pro-posat, per tal de reduir un 10% el pressupost tal com demana el Govern, tancar 9 plantes d’hospitalització (uns 200 llits), 2 UCI, 15 quiròfans de tarda, consul-tes externes, guàrdies noc-turnes i reduir l’activitat total del centre a la meitat durant els tres mesos d’es-tiu, fet que representa la no contractació de 700 profes-sionals. «Aquestes mesures són irreversibles, però el que està passant és que moltes d’elles ja es duen a terme», denuncia Ramon Monto-ya, president de la Junta de Personal de l’Hospital Universitari de Bellvitge i membre de SATSE. «S’ha suprimit un dels dos qui-ròfans d’urgències i hi ha menys personal, i això ha fet allargar les llistes d’es-pera», es lamenta José María Vázquez, delegat de CGT i infermer del centre. Però això no és tot, també s’ha reduït personal de la-boratori, zeladors i anaste-sistes: «Fins fa pocs mesos les endoscòpies es feien amb sedació per evitar el

patiment, doncs ara es fan sense per falta de perso-nal», diu Vázquez. «I amb totes les mesures proposades només arri-bem a la meitat del que de-manen que estalviem –un 10%-, uns 33 milions d’eu-ros, aproximadament el pressupost de tot l’Hospi-tal de Viladecans», segons explica Montoya. Mentre la Junta de Perso-nal diu que aquesta xifra «és totalment inassolible i posa en perill tota l’activitat de l’hospital», el conseller Ruiz continua assegurant que aquest pla d’estalvi en sanitat de 500 milions d’euros només comporta-

rà «certes molèsties» deri-vades de la centralització d’alguns serveis.Aquest no és el parer del secretari general de Metges de Catalunya, Antoni Ga-llego, que adverteix que les pretensions econòmiques del Govern «podrien mal-metre greument el nucli

central del sistema sanita-ri» i afegeix que «serà molt difícil recuperar la xarxa sanitària que tenim si es desmunta».

Efectes a la poblacióEl 10% de les 300 urgènci-es diàries que es reben a l’Hospital de Bellvitge pro-

venen del Prat, tenint en compte que aquest poble de més de 60.000 habitants no compta amb cap Cen-tre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP), i «el 90% dels pratencs que tenen un problema greu són atesos en aquest centre», indica Montoya. Aquesta dada refl ecteix les conseqüènci-es que aquestes retallades tindran per a la població pratenca. Els facultatius de Bellvitge han fet públic un comunicat en què n’enu-meren algunes: els serveis de cures intensives i altres dispositius per a malalts crítics quedaran reduïts a la mínima expressió, es

reduiran especialistes i ci-rurgians als serveis d’ur-gències, milers de malalts crònics veuran empitjorar la seva qualitat de vida, els controls periòdics s’espa-iaran, es restringirà la dis-pensació d’alguns fàrmacs més cars però més efi caços que les alternatives més barates que es proposen, es podrà dedicar menys temps a cada pacient i es poden produir més errors degut a la sobrecàrrega del personal. I el mateix personal del centre hospitalari es pre-gunta: «Qui atendrà els nostres pacients?; Com pot ser que el govern no sigui capaç de trobar una altra solució que tancar els hos-pitals».L’Hospital Universitari de Bellvitge és un dels cinc hospitals que hi ha a tot Catalunya acreditat com

REDACCIÓ

L’Hospital de Bellvitge ja pateix retallades

La Junta de Personal demana als usuaris que s’uneixin a les seves protestes. Satse

SANITAT

El centre reduirà la meitat de la seva activitat durant els tres mesos d’estiu

S’han suprimit quiròfans i altres serveis mèdics, i s’han eliminat les suplències

El personal insta la població a manifestar-se per a rebutjar les mesures

Hem de defensar la sanitat pública de qualitat, que està en perill si s’apliquen totes aquestes retallades

Els centres mèdics privats i les assegurances s’estan fregant les mans i ja han anunciat benefi cis

maig de 2011 la Riuada 3

A FONS www.lariuada.cat

a centre de tercer nivell, és a dir, que atén pacients que requereixen la més alta tecnologia. És centre de referència per a més de 2 milions de ciutadans de Catalunya i, en algunes especialitats, ho és a nivell de l’Estat espanyol. Diària-ment hi ingressen 900 per-sones, s’hi realitzen 90 in-tervencions quirúrgiques i s’atenen 1.500 visites i 300 urgències.

Manifestacions de rebuig«Les mesures del govern perjudiquen greument la sanitat pública». Sota aquest lema, personal sa-nitari i usuaris de l’Hospital de Bellvitge es manifesten cada dimecres a les 13 ho-res, tallant la Gran Via da-vant l’hospital. La Junta de Personal, formada pels sin-dicats UGT, SATSE, CCOO, CGT, SFIC, USAE, USOC i Metges de Catalunya, de-manen al Govern que no se’ls redueixi el pressupost assignat. «Defensem la sa-nitat pública de qualitat, que està en perill si s’apli-quen aquestes retallad-les», explica Montoya, que considera que es va cap a la privatització del siste-ma sanitari: “Els centres mèdics privats i les asse-gurances privades s’estan fregant les mans i esperen fer l’agost. De fet, aquests dies, algunes d’aquestes empreses estan anunciant benefi cis”. Recelosos de l’anunci del conceller Boi Ruiz d’ajor-

nar fi ns passades les elec-cions municipals els plans de xoc per als vuit hospitals que depenen de l’Institut

Català de Salut –que con-sideren que es tracta d’una mesura electoralista–, con-tinuaran manifestant-se

cada dimecres, i insten la població a afegir-se a les seves protestes. «No es tracta d’una reivindicació

laboral. La sanitat és quel-com imprescindible», re-clama Vázquez. És per això que demana «una resposta contundent per part de tot-hom, tot i l’ocultisme que n’estan fent alguns mitjans de comunicació majorita-ris».La Junta de Personal de l’Hospital de Bellvitge, a través de Montoya, va ex-posar les seves preocupa-cions en el Ple del passat 5 de maig per buscar la com-plicitat de l’Ajuntament del Prat. El govern municipal va presentar una moció en què demana a la Genera-litat «la retirada del pla de disminució de despesa sa-nitària a Catalunya”.

El personal sanitari reivindica que no es retalli el pressupost per a l’Hospital de Bellvitge. Satse

Dues fuites d’àcid clorhídric van activar la fase d’alerta del Plaseqcat (Pla d’Emer-gències Exterior del Sector Químic de Catalunya) al Prat la mateixa setmana. Dilluns 2 de maig es va pro-duir la primera fuita quími-ca a l’interior de l’empresa Clariant, situada al Polígon industrial Pratenc, que va

provocar un núvol tòxic que es va desplaçar cap al mar. Segons Protecció Civil, al polígon no hi ha sirenes d’alarma perquè es priorit-za la seva col·locació a zo-nes habitades. Quatre dies després, la nit de divendres 6 de maig, va ser la planta d’Artenius, a l’avinguda Remolar, la que

va patir una fuita. En aquest cas tampoc es van fer sonar les sirenes, ja què, segons un comunicat de Protecció Ci-vil, «el vent bufava de com-ponent nord» i no hi havia perill per a la població. Però si el vent anava cap al sud, més enllà de la fàbrica hi ha un hotel, un institut, una es-cola i molts habitatges.

REDACCIÓ

Es produeixen dues fuites químiques en la mateixa setmana

MEDI AMBIENT

L’empresa Clariant, al Polígon Pratenc, va patir una fuita d’àcid clorhídric. O. R

Les retallades en sanitat o educació són totalment innecessàries tant a nivell català com a nivell estatal. El senyor Mas està re-tallant per aquesta banda, però alhora ha suprimit l’impost de successió, suprimirà el de donacions i rebaixarà en dos punts la taxa de l’impost de la renda per als més rics. Com sempre, retallar impostos als rics i carregar als pobres. És totalment intole-rable. S’ha de denunciar repetidament que

anem cap a la privatització de la sanitat pú-blica. De fet, que el conseller de Salut, Boi Ruiz, sigui un senyor que era el president de la Unió Catalana d´Hospitals, la patronal dels hospitals privats, és un mal senyal. I a nivell Estatal passa el mateix. Aquest any no han pujat les pensions i s’han es-talviat 1.300 milions d’euros, exactament el mateix que els costa cada any construir un avió de combat amb altres països euro-peus. Ens estan governant una colla d’im-presentables i hem de denunciar constant-ment tot això que està passat, els hem de fer passar vergonya.

Cap a la privatització de la sanitat pública

Arcadi Oliveres

L’apunt

Boi Ruíz, el Boi Ruíz, el defensor de les defensor de les mútues privades mútues privades

cal dir-ho

El conseller de Salut de la El conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, quan era presi-Boi Ruiz, quan era presi-dent de la Unió Catalana dent de la Unió Catalana d’Hospitals –la patronal d’Hospitals –la patronal del sector sanitari concer-del sector sanitari concer-tat– va plantejar al Govern tat– va plantejar al Govern que el malalt pagui pels que el malalt pagui pels àpats dels hospitals, pel àpats dels hospitals, pel transport sanitari o que faci transport sanitari o que faci front a taxes pels medica-front a taxes pels medica-ments que es pren quan ments que es pren quan està ingressat. L’any 2008 està ingressat. L’any 2008 va exposar a la llavors con-va exposar a la llavors con-sellera Marina Geli algunes sellera Marina Geli algunes mesures perquè l’usuari mesures perquè l’usuari assumeixi taxes d’ús de la assumeixi taxes d’ús de la sanitat pública. sanitat pública.

Però no només això, es-sent ja conseller, el passat sent ja conseller, el passat 11 de gener, en una entre-11 de gener, en una entre-vista al programa Àgora, vista al programa Àgora, de TV3, Ruiz va recomanar de TV3, Ruiz va recomanar “totalment” als ciutadans “totalment” als ciutadans que es facin d’una mútua que es facin d’una mútua privada, considerant que és privada, considerant que és una bona solució per al sis-una bona solució per al sis-tema de salut públic. “Sort tema de salut públic. “Sort en tenim aquí que el 26% en tenim aquí que el 26% dels catalans tenen una as-dels catalans tenen una as-segurança mèdica privada”, segurança mèdica privada”, va dir. I va afegir tranquil-va dir. I va afegir tranquil-lament: “Crec que tenir una lament: “Crec que tenir una pòlissa privada ha de ser un pòlissa privada ha de ser un dret a escollir i aquest dret dret a escollir i aquest dret l’hem de reconèixer � scal-l’hem de reconèixer � scal-ment amb la seva compen-ment amb la seva compen-sació”.sació”.sació”.

4 la Riuada maig de 2011 www.lariuada.cat

ACTUALITAT

L’Assemblea de Joves del Prat (AJP) havia de celebrar unes jornades al Fondo d’en Peixo el 14 de maig. L’activitat comptava amb una fi ra d’entitats, tallers, dinar popular, trobada de cultura popular, un cercavi-la en suport al teixit associ-atiu local i un concert amb grups novells. L’AJP ha ha-

gut de cancel·lar la jornada, segons diuen, pel retard de l’Ajuntament a respondre la sol·licitud d’espai. Se-gons l’AJP, prèvia visita dels joves a la regidoria de cultu-ra i a l’edifi ci de joventut, el consistori va trigar 15 dies per dir-los que no tenien resposta i que desviaven la instància a la Junta Electo-

ral, ja que el Fondo del Pei-xo és espai electoral.

Des de l’AJP denuncien que aquesta resposta és una «excusa tècnica que amaga motius polítics», ja que, segons el Butlletí Ofi ci-al del Parlament, el parc no està reservat per cap partit en aquella data per a fer-hi campanya electoral.

REDACCIÓ

La passivitat administrativa fa cancel·lar una jornada de l’AJP

SOCIETAT

L’Assemblea ha protestat amb el seu cartell . A.J.P.

L’entitat ecologista Depana ha denunciat uns aboca-ments d’aigües residuals que s’estan produint des de fa dos mesos a l’àrea del delta, provocats pel polígon indus-trial Mas Blau. Segons l’or-ganització, els abocaments «són un volum important d’aigües fecals on es barre-gen detritus humans amb residus industrials» i proce-deixen d’una canalització que va a parar directament a la llacuna del Remolar, una zona que es troba dins dels espais protegits de les Reserves Naturals del Delta. Finalment, l’ACA va emetre un informe dient que els re-sultats «entraven dintre dels paràmetres normals», tot i que Jose García, portaveu de Depana, ha declarat que «no és possible que les proves s’hagin fet al mateix canal, ja que en acostar-t’hi ja es per-cep l’olor i es veu la porque-ria que hi ha».

Depana denuncia abocaments incontrolats del Mas Blau

MEDI AMBIENT

El 27 d’abril el Parlament de Catalunya va votar en contra d’incloure el Del-ta del Llobregat a la llista mundial de zones humi-des protegides coneguda com a convenció Ramsar, segons informa La Direc-ta. La proposta, presen-tada per DEPANA, amb el suport de vàries entitats ecologistes, partits polí-tics i ajuntaments, no va ser acceptada pels vots en contra de CiU i el PP.

El text rebutjat defensa que el delta és la zona hu-mida més important de la Unió Europea que encara no és dins la convenció.

El Parlament rebutja incloure el Delta a la Ramsar

MEDI AMBIENT

La decisió de prote-gir certes zones del Delta del Llobregat

no obeeix a interessos lo-cals, sinó a l’obligat com-pliment d’una normativa comunitària basada en l’anomenada «Directiva de les Aus», que estableix els criteris d’inclusió d’àrees a protegir dins de les anome-nades ZEPA, Zones d’Espe-cial Protecció de les Aus.

Des dels anys 90, la Co-missió Europea encarrega a SEO/BirdLif (Societat Espanyola d’Ornitologia) l’elaboració d’uns nous inventaris d’àrees impor-tants per a les aus, IBAs (acrònim anglès), que, sota criteris científi cs, delimi-ten les zones que haurien de ser protegides. La vali-desa d’aquest inventari ha estat ratifi cada per moltes sentències contra diferents estats de la UE per part dels tribunals europeus.

En el cas del Delta del Llobregat, la delimitació data del 1992, establint un total de 2.200 ha incloses. L’inventari es va revisar a fi nals dels 90, i es va man-tenir la mateixa delimita-ció.

Des de 1998, l’actual IBA del Delta del Llobregat ha

patit greus conseqüències del Pla d’Infraestructures del Delta. Del tota del 2.200 ha catalogades en un inici, 600 han desaparegut sota el formigó del port i l’aero-port; de les restants, unes 900 han estat ja protegides, com a resultat, de les 1.600 que resten d’IBA, quasi un 60% ja està protegit.

L’any passat es va iniciar un nou procés de revisió de les IBA de tot l’Estat. Des de les entitats del territori es va proposar una adequació de l’IBA del Delta, aportant una ingent quantitat de documentació científi ca

que avala l’establiment d’una nova delimitació, que exclou els terrenys destrossats i inclou els que utilitzen les aus protegides i que es troben fora de l’an-terior delimitació.

Amb la nova delimitació proposada, s’exclouen les zones que, almenys en els propers 100 anys, no seran recuperables, i se n’afe-geixen de noves que estan sent ocupades per un nom-bre important d’exemplars d’espècies d’aus protegi-des, que no disposen de sufi cient espai dins de les zones protegides i que es

veuen obligades a buscar noves zones. Com sempre, la natura va per davant de les prediccions humanes i, tot i els cartells que indi-quen quines són les zones de nidifi cació, les aus, in-cultes, s’obstinen a ocupar territoris no protegits, com l’Illa del Molí a Ca l’Arana, on l’any passat s’hi van re-produir unes 140 parelles de gavina corsa i aquest any ho podrien fer el do-ble, convertint-se en una de les colònies més impor-tants del mediterrani per aquesta espècie en perill d’extinció.

La nova IBA podria in-crementar-se fi ns arribar a les 3.500 ha, el que su-posaria que, amb la nova delimitació, la cobertura d’àrees incloses en les zo-nes protegides passaria a representar només un 28% de les àrees catalogades amb criteris científi cs. Això representaria la insufi cièn-cia dels espais protegits i la necessitat d’augmentar la protecció a més espais del Delta del LLobregat, per tal de poder complir els ob-jectius de conservació que exigeix la Unió Europea als estats membres.

REDACCIÓ

Les zones protegides del Delta del Llobregat s’han quedat petites

MEDI AMBIENT

maig de 2011 la Riuada 5

ACTUALITAT www.lariuada.cat

Després d’un procés que s’ha dilatat quasi 3 anys, s’ha fet pública la sentèn-cia del cas d’un activista pratenc acusat d’agredir tres agents antiavalots de la policia autonòmica en una manifestació.

La magistrada del penal 14 de Barcelona només considera la versió dels mossos com a «fets pro-vats»: el 17 de juny de 2007, un veí del Prat va propinar una mossegada a un agent, contusions als braços d’un

segon i va deixar una dent ballant d’un cop de colze al tercer en intentar saltar-se un cordó policial. Tot ple-gat s’ha traduït en un any de presó, una indemnitza-ció als agents i un mes de pena de multa. I això que s’ha rebaixat la demanda inicial per mutilació de dos queixals a una dent que ballava.

El tribunal condemna O.R. tot i la irregular base argumental de l’acusació. La mateixa jutgessa deses-

tima els testimonis de dos forenses de la fi scalia sobre el polèmic queixal perquè «manquen de valor proba-tori», ja que tots dos met-ges van afi rmar l’existència d’unes lesions amb trac-tament mèdic, però cap d’ells «no va veure la lesió»; detall que deixa objectiva-ment la ferida en boca de l’agent lesionat i sobre els papers aportats, però que no aclareix si hi ha relació entre la dent del policia i el colze d’O.R.

D’altra banda la sentèn-cia considera que la versió de l’acusat i dels quatre testimonis aportats pre-senta diverses fi ssures, en especial, el fet que O.R. mentís en dir que havia «deixat totes les seves per-tinences» en el registre ini-cial i que més tard va lliu-rar el seu DNI als policies. Aquest detall difereix de la minuta policial, que recull que el veí del Prat «no duia entre les seves pertinences cap DNI».

Un any de presó per a un activista pratenc

POLÍTICA

La quarta calçotada popular s’ha dedicat enguany a difondre aquest cas, i aviat s’esperen més actes. F.P

La sentència del tribunal té una base argumental irregular

REDACCIÓ POLÍTICA REDACCIÓ

Un cicle sobre la memòria de diferents lluites, al Mamíferos

“Memòries de lluites. Llui-tes de memòria” és el nom del cicle que va començar el passat mes d’abril al Bar Mamiferos, on amb la col-laboració de diversos col-lectius s’organitzaran tot el 2011 activitats per reivin-dicar la memòria “de nom-broses lluites que avui dia estan silenciades, oblidades i amagades”, i que, segons els organitzadors, està obert a les propostes d’activitats de qualsevol persona o col-lectiu.

El cicle es va iniciar el pas-sat 9 d’abril amb el video “Homenatge a les Brigades Internacionals” fet l’any 1996 en el 60è aniversari de

la seva participació, seguit per un concert del cantau-tor El Sobrino del diablo. El dia 30 d’abril la historiadora Dolors Marín faria la xerrada “Organització i el somni de la revolució” organitzada per l’Assemblea de Joves del Prat i Maulets, amb més d’una vintena d’assistents, repas-sant les condicions dels tre-balladors a la comarca i les seves formes d’organització, explicant les singulars carac-terístiques de la revolució de l’any 1936.

El proper 22 de maig a les 18.00 hi haurà el passi del documental “Vivir la Uto-pia” que fa un repàs històric de l’anarquisme estatal.

CULTURA REDACCIÓ

Editen l’antologia de poemes de Pau Vallhonrat

Catorze anys després de la seva desaparició, ha vist la llum un nou llibre de Pau Vallhonrat, «l’Esparter». Es tracta d’una antologia de poemes, publicats al llarg dels quatre llibres que va escriure aquest escrip-tor pratenc entre 1981 i el 1985.

L’edició d’aquest llibre ha estat promoguda per l’As-sociació d’escriptors del Prat Tintablava coincidint

amb la diada de Sant Jordi i ha anat a cura de l’edito-rial local Rúbrica. L’obra es va presentar el passat 19 d’abril a la sala d’actes del Centre cultural Torre Bal-cells.

Els Amics de la Sardana es van encarregar de cloure aquest acte de presenta-ció.

L’últim vers del seu poe-ma Esperança dóna nom a aquesta publicació.

Un grup de mares i pares de l’Escola del Parc s’està mobilitzant per solucionar defi ciències del centre, in-augurat aquest curs amb una inversió de més de 5 milions d’euros. El proble-ma principal són les portes d’accés, ja que els 150 in-fants de P3, P4 i P5 entren i

surten per «una porta massa petita, que provoca un em-but i obliga a fer les fi leres fora del recinte, sense veure si el teu fi ll entra a l’escola», explica Jennie García, una de les mares afectades. «El projecte està mal pensat des del principi», diu Mayra Riaño, una altra mare, ja

que l’escola es va inaugurar amb una sola porta per a més de 400 alumnes ubica-da al carrer Penedès i sense aprofi tar el parc. La solució va ser improvisar un altre accés, però sense les con-dicions idònies. «No tindrí-em aquests problemes si a l’hora de projectar l’equi-

pament s’hagués tingut en compte l’opinió de l’AMPA i el cos docent», lamenta Riaño.

El centre presenta altres defi ciències, com el drenat-ge del pati dels petits, que quan plou queda completa-ment inundat durant dies, o la brutícia d’uns vidres i un terra que necessiten un manteniment que «no es pot o no es vol assumir». Davant la passivitat del Govern, els pares seguiran mobilitzant-se.

REDACCIÓ

Les mares i pares denuncien de� ciències a l’Escola del Parc

SOCIETAT

Els infants a l’entrada a l’escola del Parc. M.R.

6 la Riuada maig de 2011 www.lariuada.cat

OPINIÓ

la Riuada la Riuada | bimestral gratuït d’informació local

DIPÒSIT LEGAL:DIPÒSIT LEGAL: GI-352-2010 | TIRATGE: 6.000 exemplars EDITA I DISTRIBUEIX:EDITA I DISTRIBUEIX: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP)PUBLICITAT:PUBLICITAT: publicitat@lariuada.catEls comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar redaccio@lariuada.cat o visitar redaccio@lariuada.cat www.lariuada.cat

la Riuada la Riuada la Riuada la Riuada

clau de voltaclau de volta

Un veí del Nucli AnticUn veí del Nucli Antic

Sempre m’ha sorprès qui Sempre m’ha sorprès qui davant un con� icte polític davant un con� icte polític es mostra neutral. I és que es mostra neutral. I és que la neutralitat és la versió co-la neutralitat és la versió co-varda de no donar suport a varda de no donar suport a l’oprimit, al discriminat, i per l’oprimit, al discriminat, i per tant fer-ho a l’opressor, al tant fer-ho a l’opressor, al discriminador. L’Associació discriminador. L’Associació de Veïns del Casc Antic ha de Veïns del Casc Antic ha emès un comunicat en què emès un comunicat en què es postula com a neutral da-es postula com a neutral da-vant l’enrenou generat amb vant l’enrenou generat amb l’excusa de la construcció l’excusa de la construcció d’una mesquita a l’entrada d’una mesquita a l’entrada del Prat.del Prat.

Un servidor no és creient, de fet es considera ateu de fet es considera ateu � ns a l’os de la medul·la. No � ns a l’os de la medul·la. No m’agraden les mesquites, ni m’agraden les mesquites, ni les esglésies (patrimoni ar-les esglésies (patrimoni ar-quitectònic i cultural a ban-quitectònic i cultural a ban-da). Així que, com els lectors da). Així que, com els lectors podran entendre, molestar-podran entendre, molestar-me em molesten per igual. me em molesten per igual. Entenc però que hi ha quel-Entenc però que hi ha quel-com que si prima ha de ser com que si prima ha de ser per a tothom, i és el dret a per a tothom, i és el dret a culte. Un dret a culte que al culte. Un dret a culte que al meu entendre ha de ser lliu-meu entendre ha de ser lliu-re, i que no ha de barrejar-se re, i que no ha de barrejar-se amb les institucions i la vida amb les institucions i la vida pública de la resta de ciu-pública de la resta de ciu-tadans i ciutadanes que no tadans i ciutadanes que no combreguen amb la fe.combreguen amb la fe.

Llastimosament, al nostre poble hi ha qui ha volgut poble hi ha qui ha volgut convertir un fet tant senzill convertir un fet tant senzill

com aquest en una arma populista i política. El PP, armant-se de racisme i xe-nofòbia, ha iniciat una cam-panya contra la mesquita. Moros! Negres! Vigileu les carteres! Un discurs fastigós digne de la ultradreta més rància i que mereix la repul-sa més ferma i contundent. I per coronar-ho ells parlen i exigeixen integració. Uns senyors que no només no s’integren al país sinó que carreguen sistemàticament contra la nostra llengua, cul-tura i tradicions.

Per sorpresa meva, però, l’Associació de Veïns ha deci-dit mostrar-se neutral. Neu-trals davant de què? Neu-trals davant la xenofòbia i el racisme? Aquesta és el posi-cionament de l’AV del Casc Antic? Com a veí del carrer Ignasi Iglésias vull mostrar la meva absoluta disconfor-mitat amb l’AV que, esperem que sense voler-ho, no està fent altra cosa que donar peixet als que atien l’odi en-tre nosaltres.

Considero una irrespon-sabilitat que davant el perill de ruptura social que tenen els discursos racistes l’AV del Casc Antic no busqui l’entesa, la concòrdia i el respecte, sinó que hagi aga-fat el perillós camí de callar davant d’aquells que jutgen i discriminen segons el color de pell.

Neutralitat és Neutralitat és un ‘qui calla un ‘qui calla atorga’atorga’

editorialeditorialAssemblea de redacció de Assemblea de redacció de la Riuada

LA RIUADA ha complert un any. Des de que ens vam any. Des de que ens vam presentar públicament el presentar públicament el 23 d’abril de 2010, sis nú-23 d’abril de 2010, sis nú-meros ho testimonien. No meros ho testimonien. No ha estat una tasca fàcil, ha estat una tasca fàcil, però ens omple d’alegria però ens omple d’alegria que avui pugueu continuar que avui pugueu continuar llegint-nos i haver complert llegint-nos i haver complert una sèrie de compromisos una sèrie de compromisos que vam adquirir amb els que vam adquirir amb els pratencs en presentar-nos. pratencs en presentar-nos.

LA RIUADA va néixer com un mitjà de comunicació un mitjà de comunicació amb una versió impresa bi-amb una versió impresa bi-mestral de 6.000 exemplars mestral de 6.000 exemplars gratuïts que hem pogut gratuïts que hem pogut mantenir � ns ara, i una ver-mantenir � ns ara, i una ver-sió digital amb un web ac-sió digital amb un web ac-tiu avui a la xarxa, tot i que tiu avui a la xarxa, tot i que reconeixem que actualitzat reconeixem que actualitzat amb menys periodicitat de amb menys periodicitat de amb menys periodicitat de la que ens agradaria. la que ens agradaria.

Aquest és un projecte de comunicació que basa de comunicació que basa la seva independència en la seva independència en l’autogestió econòmica, l’autogestió econòmica, que ens deslliga de qual-que ens deslliga de qual-sevol interès empresarial, sevol interès empresarial, institucional o partidista. institucional o partidista. No rebem cap suport ni No rebem cap suport ni subvenció que ens pugui subvenció que ens pugui in� uenciar en la línia edito-in� uenciar en la línia edito-rial, ni marcar-nos els obli-rial, ni marcar-nos els obli-gats silencis o lloances de la gats silencis o lloances de la majoria de mitjans.majoria de mitjans.

El nostre objectiu ha estat bastir un mitjà popular que bastir un mitjà popular que informi de la realitat local informi de la realitat local aportant un punt de vista aportant un punt de vista crític, obert a tothom que hi crític, obert a tothom que hi

vulgui participar i especial-ment sensible amb aquells sectors i situacions que normalment són amagades a les informacions o� cials. Una visió crítica i des de baix que inevita-blement ha de defugir la demagò-gia, per basar-se en la ri-gorosi-tat de d a d e s i n q ü e s t i o n a -bles, el contrast d’opinions i la veracitat de les infor-macions. Estem or-gul losos gul losos de poder dir que to-tes les nos-t r e s

n o -tícies s’han basat en aquests principis. Si heu trobat a fal-tar alguna opinió ha estat perquè qui havia de donar-la s’ha negat a fer-ho i no per no haver-lo convidat.

LA RIUADA és un projecte molt costós, tant econòmi-cament com humanament. L’aparició de cada nou exemplar suposa un petit

miracle, i més en un sistema econòmic i uns temps de crisi on la rendibilitat econò-mica sembla l’únic criteri de supervivència. L’aportació solidària dels subscriptors

i anun-c i a n t s

mantenen econòmicament aquest projecte, que tam-poc seria possible si no fos per la feina voluntària de tots els col·laboradors. En aquest any han estat mol-tes les persones que han aportat el seu treball des-interessat i que han fet pos-sible que continuem aquí: informadors, redactors,

il·lustradors, fotògrafs, dis-senyadors, programadors, correctors, maquetadors, impressors, repartidors, lec-tors, col·laboradors de tota mena... a tots, moltíssimes gràcies.

La col·laboració és bàsica perquè aquest projec-te sigui viable. Arribar

� ns aquí no ha es-tat una tasca fà-

cil. Mantenir un projecte d ’a q u e s t a magnitud c o m p o r -ta molt

d’esforç i di� cul-tats. És per això

que us animem a que conti-

nueu do-nant-li vida, nant-li vida, ajudant-nos en allò que creieu con-venient, per molt petit que ho con-sidereu.

Sou moltes les persones que ens heu fet saber que veieu neces-sari aquest mitjà i hem de fer entre tots que la xarxa no deixi de créixer i posar el nostre gra de sorra.

Aquesta serà l’única ma-nera que d’aquí a un any podrem dir ben orgullosos que continuen venint riua-des.

1r aniversari

La tiraLa tira Albert Buisan

Ja hem fet Ja hem fet un any amb un any amb vosaltres...vosaltres...

Gràcies!Gràcies!

maig de 2011 la Riuada 7

XARXES www.lariuada.cat

La immersió lingüística ha augmentat el coneixement però no l’ús social del català

Desenes de persones van assistir el passat 6 de maig a la inauguració de l’espai artístic Tatarícum, al carrer de Jaume Casanovas 159, davant de l’Espai Cultural Cèntric. Els artistes locals i col·laboradors de la Ri-uada, Xavier Mateo i Ste-lla Rubio, són els creadors d’aquest local polivalent i han estat durant mesos treballant en adequar l’es-pai de l’antiga botiga Arts per aquest nou projecte.

Segons expliquen, l’es-pai tindrà diversos usos on l’art serà el protagonista en totes les seves expressi-ons: pintura, escultura, de-corats, il·lustració, llibres d’autor, llibres il·lustrats, artesania, etc. Per una banda serà galeria d’art, on exposaran els seus tre-balls, molts dels quals van poder ser vistos el dia de la inauguració, i on pretenen donar cabuda també a les obres d’altres artistes; ser-virà també de botiga per a les obres pròpies i artesa-nies d’altres artistes; i, fi -nalment, funcionarà com a taller per a nens d’entre 4 i 12 anys amb classes impartides per la pròpia Stella i dos col·laboradors puntuals.

Inauguren Tatarícum, un nou espai artístic polivalent

CULTURA

El cartell de la 4a Calçotada Popular va treure als car-rers un dels trets fonètics més distintius del Prat: el grup fi nal [rn] es resol amb vocal neutra, pronunciant una síl·laba de més: carren (carn), forren (forn), hiver-ren (hivern). Això respon a la difi cultat d’aquesta ter-minació, fet que provoca que s’opti per diferents so-lucions: la simplifi cació a car (carn) al Rossellonès, a la zona de Falset, a l’Horta d’Alacant; el reforçament a fort (forn) o cort (corn) a la Ribagorça; el canvi a ‘l’ en alguerès: cal (carn) o fol (forn), etcètera.

A l’hiverren anirem al Borren a comprar carren per fer al forren

CULTURA

El 15 d’abril es va inaugurar la mostra Evolucionart de l’escultor Mariano Ríos al Torre Muntadas, que es po-drà visitar fi ns al 19 de juny. Una sèrie de peces recopila-des personalment per l’ar-tista en els darrers 20 anys, on predominen les pedres, presentades en el seu aspec-te original o reinterpretades en d’altres formats artístics com la fotografi a, l’escultu-ra o la pintura, li serveixen per convidar-nos a refl exio-nar sobre conceptes com el propi art i la nostra evolució com a individus, amb una crítica subjacent a la inco-municació i la desubicació de les persones en la socie-tat actual.

Evolucionart, de Mariano Ríos, al Torre Muntadas

CULTURA

Tal i com tenien previst, un grup de dansaires pra-tencs van recuperar l’an-tiga Dansa de Carnestol-tes del Prat i la van ballar pels carrers de la vila els passats 5 i 6 de maig, du-rant les celebracions de Carnaval, així com el 20 de maig, convidats pels Amics de la Sardana, a la Plaça de la Vila.

Com a nou repte, aquest grup de dansaires volen recuperar el ball de bas-tons que es ballà al Prat dels anys 30 als anys 50 del segle passat. És per això que demanen la col-laboració de tothom qui en pugui tenir informació,

com ara fotografies, noms d’antics dansaires, vestu-ari, partitures, coreogra-fia o qualsevol altra dada que pugui ajudar aquest col·lectiu en la seva tasca de recuperació d’aquest ball .

A banda d’aquests dos balls esmentats, també estan preparant d’altres danses de la comarca, com el Patatuf, i d’altres danses populars cata-lanes, com la Bolangera del Pallars, el ball de Sant Ferriol o la Jota Majorales. El seu principal objectiu és donar a conèixer i fer present aquest patrimoni tradicional a la vila.

REDACCIÓ CULTURA

El grup de dansaires del Prat es proposa recuperar el ball de bastons per a la ciutat

El gir sociolingüístic més destacat al Prat es produí la dècada

dels seixanta del segle pas-sat amb una forta onada d’immigració provinent d’Andalusia i Extremadura. Fins aleshores la majoria de la població parlava català, però a partir d’aquell mo-ment es començà a dirigir en castellà als nouvinguts castellanoparlants. Així, el castellà anà guanyant ter-reny al català en els dife-rents àmbits d’ús, i el fl ux migratori dels darrers vint anys provinent del Magrib, l’Europa de l’Est i Llatino-amèrica tendeix a socialit-zar-se en aquesta llengua.

Pel que fa a la situació lingüística a l’ensenya-ment d’educació secun-dària, pot ser il·lustrativa l’enquesta sobre els usos lingüístics de l’alumnat de l’Institut Estany la Ricarda elaborada el 2010.

Hi veiem que prop d’una quarta part de l’alumnat ha nascut en un lloc on no es parla català. Només un 7% parlen el català habi-

tualment a casa, un 10% usen català i castellà in-distintament, mentre que tres de cada quatre parlen castellà.

L’ús del català descen-deix considerablement quan parlen amb els amics: un 1% l’empren de forma majoritària i un 20% indis-tintament català i castellà. Cal tenir en compte que els estudiants de secun-dària tenen entre 12 i 18

anys, edat en què s’obren nous àmbits de socialitza-ció i poden comportar un canvi d’usos lingüístics.

A xats i missatges de mòbil només un 1% usen el català de forma prefe-rent, i un 26% el català i el castellà a parts iguals.

De tot plegat es pot de-duir que la immersió lin-güística ha aconseguit que l’alumnat conegui la llen-gua catalana però no n’ha

incrementat l’ús social. Els usos lingüístics a l’ense-nyament estan clarament marcats per l’entorn fora les aules, ja que el Baix Llobregat és la comarca amb un ús més baix del català arreu del Principat.Cal destacar que el prin-cipal factor que fa que el català sigui poc usat tant a dins com a fora de les au-les és el fet que els propis parlants l’abandonin amb

molta facilitat per parlar en castellà. Així, el gruix de persones bilingües són els que són catalanoparlants en origen.

Parlant amb el professor de català Joan Puigmalet, coordinador lingüístic de l’IES Estany de la Ricarda, comenta que no només ha observat com els alumnes catalanoparlants canvi-en al castellà quan parlen amb alumnes castellano-parlants, sinó que «fi ns i tot hi ha alumnes catala-noparlants que parlen en castellà entre ells».

Donada aquesta situa-ció, no és d’estranyar que els nouvinguts tinguin una escassa motivació per a usar una llengua que ni tan sols els qui la tenen com a llengua materna parlen.

Cal afegir el fet que el català té una presència minoritària als mitjans de comunicació, a les indús-tries de la cultura com el cinema i a les noves tecno-logies, que tant d’impacte tenen en el jovent.

REDACCIÓ CULTURA

Un detall de l’institut de Estany la Ricarda. O.R.

Una enquesta feta a l’INS Estany La Ricarda re� exa que només l’1% dels estudiants de secundària parlen majoritàriament en català amb els amics

L’antiga colla bastonera local. Hi reconeixeu algú?

8 la Riuada maig de 2011 www.lariuada.cat

XARXES

facebook / twitter

—Quins són els àmbits d’intervenció amb els in-fants del Prat?—En principi participem en l’acompanyament for-matiu del procés educatiu diguem-ne no formal, no institucional. Però l’educa-dor social també dur a ter-me una tasca de prevenció de situacions on veiem una possibilitat de risc per a un nano i hem de cercar solu-cions abans que el proble-ma es plantegi. Tenim tam-bé una vessant assistencial i funcions de control, per exemple de l’absentisme escolar.—Hi ha algun perfi l d’in-fant amb un risc social més elevat? —Hi ha la tendència a identifi car necessitats eco-nòmiques i risc social. Però no necessàriament és així, ja que les situacions de risc entre els infants aug-menten en la mesura que les famílies no s’impliquen en l’acompanyament dels fi lls, tant educatiu com en el desenvolupament per-sonal. Aquest risc, doncs, està més vinculat a carèn-cies afectives, a falta d’un rol dins la família, que no pas a les mancances eco-nòmiques. —Hi ha barris on es con-centren aquestes proble-màtiques?—No, jo crec que no. Ja s’ha superat una mica la situa-ció de zones o barris on es concentraven les proble-màtiques socials. Ara n’hi ha per tot arreu, a qualsevol barri del Prat tenim proble-màtiques molts semblants. No hi ha grans diferències en aquest sentit. Abans potser sí que estava molt centrat a Sant Cosme, però ara ja no.—Quina és la situació més

freqüent que es dóna amb aquests nanos?—Sobretot la negligència i la desatenció per part dels pares. És potser la proble-màtica més freqüent i que més ens mobilitza per arti-cular solucions conjunta-ment amb l’escola o l’am-bulatori.—I com l’afronteu? —És molt important treba-llar en xarxa. És a dir, tots els professionals implicats en el benestar del nano ens reunim, busquem ampliar una mica el coneixement del cas amb les aportacions de tots els professionals, cadascun des del seu àm-bit, i establim un pla d’in-

tervenció, en funció també dels vincles existents amb la família i amb l’afectat. Cadascun aporta al grup de treball la seva visió i s’aconsegueix una certa globalitat del cas per oferir solucions o propostes més articulades, més consen-suades i en una mateixa di-recció. D’una altra manera correm el risc que cadascú tiri per la seva banda i re-solgui només la seva petita parcel·la. —Les institucions us do-nen suport? De quina ma-nera? —En alguns temes sí, però algunes vegades detectem necessitats que no sempre tenen resposta o no es con-creta amb la creació d’un nou recurs. Costa molt. Fa molts anys que plantegem el dèfi cit d’ofertes tant lú-diques com educatives per a adolescents, per exemple, i no hem trobat la resposta que esperàvem per part de les institucions. Els educa-

dors necessitem més recur-sos. Ara hi ha menys aju-des, i caldrien més beques de menjador, més diners per a les sortides escolars, perquè moltes vegades, i més en aquests temps de crisi, les famílies no po-den assumir gran part de les despeses que acompa-nyen l’educació. També hi ha una manca d’espais de lleure, falten places per a activitats educatives o per a reforç escolar, per exem-ple. —La teva feina comporta un desgast personal molt gran. Com ho afrontes? —Amb els anys acumules bastant desgast, però des-gasta més la falta d’efi cièn-cia en la protecció als ciu-tadans, que no pas la feina en sí. Costa molt engegar la maquinària per a trobar solucions i quan veus que de vegades crides una ins-titució que té per funció la protecció, per exemple, d’un nano i veus que no

està protegint-lo, llavors sí que em desgasto.—Com veus la situació ac-tual dels serveis socials al Prat? Hem anat millorant molt, i s’ha de continuar millorant. De fa 20 anys fi ns ara hi ha hagut un canvi radical, no només amb la plantilla, sinó també amb el model de treball, d’organitza-ció. Ara es treballa més en equip, amb altres professi-onals d’altres disciplines, i s’han anat introduint nous models de funcionament. Quan jo vaig començar en-cara no existia la titulació universitària d’educació social i noto que els nous companys vénen molt pre-parats, amb una metodo-logia de treball i unes eines que abans no teníem. La feina abans era més intuïti-va, més de carrer, i ara tre-ballem amb menys possi-bilitats d’improvisar. Hi ha unes ajudes i un protocol a seguir per aconseguir-les.

REDACCIÓ

«Les problemàtiques dels infants són semblants a tots els barris del Prat»Juan Giraldo | educador social del Prat

ENTREVISTA

Juan, a les ofi cines dels serveis socials del Centre Cívic Jardins de la Pau. O.R.

El risc social dels infants està més vinculat a carències afectives que no pas econòmiques

Acompanyant en l’aprenentatge

Porta més de 20 anys treballant com a educador social al Prat. La seva tasca se centra sobretot en la prevenció i intervenció en infants i adolescents. Durant aquests anys ha viscut molts canvis en un treball que quali� ca d’acompanyament en els aprenentatges, «partint de la base que l’educació és un procés que només acaba amb la mort».

LLEGIU L’ENTREVISTA A: www.lariuada.cat

contrapuntcontrapunt

El somriure de El somriure de l’alcaldel’alcaldeAl cartell electoral tots els Al cartell electoral tots els candidats somriuen excep-candidats somriuen excep-te l’alcalde, que, si ho fa, és te l’alcalde, que, si ho fa, és estil Mona Lisa. Després de estil Mona Lisa. Després de 30 anys de poder ja ni li cal 30 anys de poder ja ni li cal mostrar-se simpàtic. Lluís mostrar-se simpàtic. Lluís Tejedor, de professió alcal-Tejedor, de professió alcal-de, reelegit set vegades. En de, reelegit set vegades. En la història d’aquest poble no la història d’aquest poble no trobem un altre cas de longe-trobem un altre cas de longe-vitat al càrrec com aquest, ni vitat al càrrec com aquest, ni en el franquisme. Hauríem de en el franquisme. Hauríem de remuntar-nos als temps del remuntar-nos als temps del caciquisme de Pere Casano-caciquisme de Pere Casano-vas «l’Esbirro», nebot del Ca-vas «l’Esbirro», nebot del Ca-sanovas que dóna nom a un sanovas que dóna nom a un carrer, però ni molt menys va carrer, però ni molt menys va superar la trentena. Tejedor és superar la trentena. Tejedor és un plusmarquista. Aquí la pa-un plusmarquista. Aquí la pa-raula canvi no l’invoca el seu raula canvi no l’invoca el seu partit amb la passió que ho fa partit amb la passió que ho fa a d’altres contrades. Iniciativa a d’altres contrades. Iniciativa per Tejedor per Tejedor is di� erent. 9.000 pratencs són els que en 9.000 pratencs són els que en tenen la culpa. L’any 1995 ha-tenen la culpa. L’any 1995 ha-vien arribat a ser 14.000 i � ns a vien arribat a ser 14.000 i � ns a les darreres mai havien baixat les darreres mai havien baixat de 10.000. Nou mil pratencs de 10.000. Nou mil pratencs són un 13% de la població i són un 13% de la població i un 18% dels que poden vo-un 18% dels que poden vo-tar, perquè les democràtiques tar, perquè les democràtiques eleccions tenen la capacitat eleccions tenen la capacitat de convertir els ciutadans en de convertir els ciutadans en zero si decideixen no fer-ho. zero si decideixen no fer-ho. A les darreres eleccions no-A les darreres eleccions no-més va votar un 47% del cens; més va votar un 47% del cens; el més meravellós és que si el més meravellós és que si haguessin votat la meitat haguessin votat la meitat d’aquests, 800 o 10, el repar-d’aquests, 800 o 10, el repar-timent de les cadires hagués timent de les cadires hagués estat exactament el mateix, estat exactament el mateix, com també el corresponent com també el corresponent emborsament de sous a càr-emborsament de sous a càr-rec de tots els contribuents, rec de tots els contribuents, no del 47%. La democràcia és no del 47%. La democràcia és meravellosament represen-meravellosament represen-tativa quan s’ho proposa, un tativa quan s’ho proposa, un 47% es converteix automàti-47% es converteix automàti-cament en 100% i assumpte cament en 100% i assumpte arreglat. No sé si les matemà-arreglat. No sé si les matemà-tiques aguantarien un altre tiques aguantarien un altre axioma màgic com aquest. axioma màgic com aquest. A unes eleccions al Brasil van A unes eleccions al Brasil van pintar un nas vermell al car-pintar un nas vermell al car-tell dels candidats afegint un tell dels candidats afegint un lema que deia «Canvien els lema que deia «Canvien els pallassos però el circ conti-pallassos però el circ conti-nua». Aquí no canviem ni els nua». Aquí no canviem ni els pallassos. A algú li estranya pallassos. A algú li estranya que a Tejedor no li calgui ni que a Tejedor no li calgui ni somriure al cartell?somriure al cartell?