0

LA SITUACIÓ DE LA DONA

A L’AFGANISTAN

Maria Forcada Subirà

Tutora: Núria Boix

2n de Batxillerat 4

Institut Montserrat de Barcelona

05 – 11 – 2015

1

“Ahora son ellas las que se escriben, intentando consolarse y superar esta horrible tragedia que

siempre las unirá y, a la vez, las llenará de odio hacía ellos, los verdugos de Afganistán

NAHID, mi hermana afgana – Ana Tortajada

2

INDEX

1. Introducció ................................................................................... 3

2. Objectius ....................................................................................... 3

- 2.1 Objectiu del treball ...................................................................... 3

- 2.2 Part pràctica ............................................................................... 4

3. El país .......................................................................................... 4

- 3.1 Història ..................................................................................... 5

- 3.2 Geografia ................................................................................... 8

- 3.3 Economia ................................................................................... 9

- 3.4 Religió ........................................................................................ 9

- 3.4.1 La Xaria .............................................................................. 10

4. Legislació vigent ........................................................................... 11

- 4.1 Constitució 2004 ......................................................................... 11

- 4.1.1 Creació ................................................................................... 11

- 4.1.2 Contingut ............................................................................... 11

- 4.2 Shiite Personal Status Law ......................................................... 14

5. Els talibans i les dones ................................................................. 16

- 5.1 La dona al matrimoni ................................................................... 19

- 5.2 La dona en l’espai públic ............................................................. 21

- 5.3 Testimonis ................................................................................... 23

6. Part pràctica ................................................................................... 25

- 6.1 Entrevista Mònica Bernabé ....................................................... 25

- 6.2 Exposició Dones, Afganistan ...................................................... 28

7. Conclusió ....................................................................................... 31

3

1. INTRODUCCIÓ

“Quan la Sahar va arribar als 12 anys va ser venuda en matrimoni. Els pares del marit

la van tancar al soterrani, la van encadenar i la van colpejar amb tubs de ferro, la van

privar de menjar i li van arrencar les ungles quan es va negar a prostituir-se. La noia va

ser rescatada i la família va ser condemnada a un any però al final per bona conducta

s’ha disminuït tant que ja estan en llibertat.”

És possible que en ple segle XXI una dona sigui tractada d’aquesta manera? Doncs sí,

concretament en països com l’Afganistan les dones són discriminades, maltractades i

fins i tot assassinades diàriament. Com és possible que això estigui passant? I per què?

Aquestes són algunes de les preguntes que vull respondre amb aquest treball, entendre

com pot ser que en aquest país les dones es depreciïn d’aquesta manera.

Aquí ens sembla del més normal que una dona pugui treballar, viatjar, conduir... però i

si tot això estigués prohibit? Doncs a Afganistan això és una realitat, però una realitat

amagada de la resta del món, que molt poca gent coneix amb profunditat.

2. OBJECTIUS

2.1 Objectiu del treball

L’objectiu del treball és entendre perquè es dóna aquesta situació de desigualtat a

l’Afganistan.

1. Conèixer el context cultural, polític i històric del país.

2. Aprofundir en la legislació afgana

3. Saber si les lleis i els drets es compleixen i si afavoreixen, o no, a la dona.

4. Familiaritzar-me amb el llenguatge jurídic.

He escollit aquest tema perquè m’interessa molt el dret, especialment com la legislació

s’enfronta en la desigualtat per raons de gènere i sé que Afganistan és un dels països

més inestables i subdesenvolupats, sobretot en el tema de les dones, i això el fa

especialment atractiu per a l’estudi. La part teòrica està estructurada en tres parts, la

4

primera es basa en el país d’Afganistan, la segona profunditza en la legislació i la

tercera en les dones respecte els Talibans i l’espai públic.

2.2 Part pràctica

La part pràctica consistirà en entrevistar a la Mònica Bernabé, periodista i treballadora

dels drets humans que viu a Afganistan. També anar a veure una exposició de dones

afganes exposada al Palau Robert fet per Mònica Bernabé i Gervasio Sánchez.

3.EL PAÍS

Extensió: 652.225 km2

Població: 29 milions de persones (el 71,2% viu a les zones rurals, el 50,16% té

menys de 15 anys i el 2,61% més de 65)

Religió: musulmans sunnites 84%, musulmans xiïtes 15% i altres 1%

Ètnies: paixtus (41%), tadjiks (26%), halares (20%), uzbeks (13%)

Esperança de vida: 44,6 anys

Índex de mortalitat infantil: 257 de cada 1.000 nascuts

Índex de mortalitat maternal: 1.800 morts per cada 100.000 embarassos/parts

(la més alta del món, juntament amb el Níger)

Taxa de fertilitat: 6,14 infants nascuts per dona

Població en estat de desnutrició: 70%

Índex d’alfabetització: 28,1% (homes: 43,2%; dones: 12,1%)

Afganistan, oficialment República Islàmica d’Afganistan, és un país ubicat al centre

d’Àsia presidit per Hamid Karzai. L’idioma oficial és paixtu i el persa. Té una població

d’uns 29.000.000 habitants aproximadament. La situació política actual a Afganistan és

confusa després de la caiguda dels talibans. El país és presidit per Hamid Karzai, del

partit independentista i de religiós sunnita. Hamid Karzai va ser designat com president

de l’Administració Transitòria el 22 de desembre de 2001, després de la invasió dels

Estats Units i el enderrocament dels talibans i el 19 de juny de 2002 va ser anomenat

president intern de l’administració afgana. El seu govern es caracteritza per permetre

5

total llibertat d’acció dels exèrcits estatunidencs. Karzai ha treballat per aconseguir una

integració de les diferents tribus i grups armats en l’estructura estatal, el país segueix

guiat per les religions i continuen alguns complots talibans que volen tornar al poder.

3.1 Història

Els primers pobles coneguts eren indi-iranians i van arribar a l’Afganistan entre l’any

3000 i 1500 a.C, molt possiblement per la migració indoària.

A partir del segon mil·lenni a.C diferents tribus es van establir a Afganistan i més tard

Ciro el Gran les va incorporar a l’Imperi persa.

L’any 205 a.C va començar a crear-se el regne de Bactria, que va aconseguir expandir-

se cap a l’Índia, començant un període d’influència religiosa del budisme.

A partir de l’any 651, els àrabs van sotmetre els perses i van arribar a Bactria, on van

trobar una gran resistència per part dels habitants. Els enfrontaments amb els perses i

els xinesos van dificultar la islamització del territori però els perses van aconseguir cert

nivell de independència.

Al segle XII els turcs van imposar la dinastia Gurí, que va ampliar el regne fins a l’Índia i

va governar fins el segle XVI.

La decadència del domini turc va començar amb la mort de Aurangzeb (1707), la qual

cosa va permetre a les tribus afganes desfer-se dels successors d’aquest i dels

governants iranians

Nadir Sha va apoderar-se de Kabul i va proclamar-se rei, fins l’any 1739, quan el seu

successor Ahmed Sah Abdali va proclamar la independència d’Afganistan l’any 1747.

Durant el regnat de Dost Mohammed Khan, es van abandonar diferents territoris per fer

més fort el país militarment. Això va motivar la intervenció de la Companyia Britànica

de les Índies Orientals per assaltar el país i sotmetre al rei, que va ser reemplaçat per

Shuja Shah Durrani. Aquest fet va provocar la rebel·lió popular de 1847, que va acabar

amb la derrota anglesa.

L’any 1907, Rússia i Anglaterra garantiren la independència d’Afganistan, però no es va

consolidar fins l’any 1919.

Durant la Segona Guerra mundial va ser neutral i l’any 1946 es va establir la frontera

amb la Unió Soviètica.

6

Al 1973 un cop d’Estat va posar fi a la monarquia, Sardar Muhammad Daud Khan va

proclamar la República i va assumir el poder però al cap de 5 anys un altre cop d’Estat

va dur al poder a Abdul Qadir i el mateix any Nur Mhammad Taraki (d’ideologia

comunista) va ser nomenat cap d’Estat, i va augmentar la dependència del país envers

l’URSS. Això li va suposar confrontacions amb les guerrilles nacionalistes tradicionals,

els mujahidins. L’any 1979 Hafizulla Amin (primer ministre) va fer fora a Taraki i la Unió

Soviètica va intervenir per donar suport al govern eliminant a Amin.

Es va intensificar la lluita entre el govern i les guerrilles musulmanes a causa de la

presència soviètica i això va fer que molta població s’exiliés a Pakistan però l’any 1988

el desgast dels soviètics va propiciar els acords de Ginebra entre l’Afganitan, l’URSS i

el Pakistan, en els quals es va decidir que les tropes soviètiques s’havien de retirar del

país.

Després de l’expulsió, es va reprendre la guerra civil entre partidaris del president i els

ministres de defensa i les guerrilles nacionalistes. Els intents de pau per part de l’ONU

van fracassar i finalment l’any 1994 van aparèixer els talibans a Kandhar, un grup

format per islamistes radicals. La població, cansada de guerra els van veure com a una

possibilitat de pau i l’any 1996 els talibans van prendre el control de Kabul i van imposar

tota una sèrie d’imposicions utilitzant com a excusa la Xaria, que és la llei islàmica que

regula les activitats de qualsevol fidel musulmà. En aquest moment es quan les dones

van començar a sofrir una gran discriminació: van prohibir a les dones treballar, estudiar

a centres educatius, sortir de casa si no van acompanyades d’un home de la seva

família...

L’any 2001 terroristes suïcides atempten contra les Torres Bessones a Estats Units

causant la mort d’unes 3000 persones. Aquell mateix any, a l’octubre, els Estats Units

bombardegen l’Afganistan i faciliten suport econòmic i militar a l’Aliança del Nord

perquè lluiti contra els talibans i comença l’operació Llibertat Duradora liderada pels

Estats Units per capturar a Osama Bin Laden. El desembre del mateix any els talibans

s’enfonsen. Les prohibicions talibans envers les dones són abolides, en teoria.

Associacions de dones que existien en la clandestinitat surten a la llum pública i són

legalitzades.

7

A principis de l’any 2004 s’aprova una nova Constitució que diu que les dones i els

homes són iguals davant de la llei, estableix que l’edat mínima per al matrimoni de les

noies són els 16 anys i que les pràctiques tradicionals que van en contra de les dones

no estan permeses.

Graduació estudiants de la Universitat de Kabul 1960

(Dones estudiant)

(Dones treballant 1960)

8

(Dona afgana del present)

3.2 Geografia

Afganistan està situat a l’àsia central, és un país sense mar i muntanyós. Conté 4 rius

importants: Amu Daria, Hari Rud, Kabul y Helmand. Afganistan limita amb Pakistan,

Iran, Uzbekistan, Turkeminstan, Tajikistan i la frontera més petita amb Xina.

9

El clima es pot classificar com continental extrem, és a dir, els canvis de temperatura

entre estiu i hivern són molt grans, igual que de dia i de nit. Els estius són molt calents

i els hiverns molt freds. Hi ha glaciacions durant l’hivern a causa de les temperatures

que arriben sota 0ºC. I, generalment pluges escasses. Això és causat per la

localització del país ja que està a l’interior, aïllat per muntanyes que impedeixen la

influència oceànica.

3.3 Economia

És un país molt pobre, es recupera de dècades de conflictes, i ha millorat després de

la caiguda des Talibans el 2001, especialment per l'ajuda estrangera i la recuperació

de l'agricultura. El producte interior brut va sobrepassar els 7% el 2008. Però tot i així

segueix depenent d’ajuda externa, de l’agricultura i el comerç amb països veïns. Gran

part de la població pateix per falta d’habitacions, d’aigua potable, d’electricitat,

assistència mèdica.. Afganistan depèn de l’agricultura, un 61% de la població treballa

cultivant cereals, fruits secs i cotó. També existeixen importants ramats d’ovelles i

artesania de catifes. El baix desenvolupament de l’economia es deu, en general, a la

situació de guerra constant, la falta de govern central efectiu i la fragmentació de la

societat en tribus.

La unitat monetària és l’afgani (3000 afganis = 1 euro aprox.).

3.4 Religió

A Afganistan el 99% de la població és musulmana, d’aquest 99% un 80% són sunnites i

un 19% xiïtes, l’altre 1% són sikhs, una minoria.

La diferència principal entre sunnites i xiïtes és un desacord sobre el lideratge.

Els sunnites van ser partidaris d’escollir a Abu Bakr, sogre i amic de Mahoma, com a

líder. En canvi els xiïtes opinaven que el cosí de Mahoma, Ali, que va casar-se amb la

filla de Mahoma, era el successor natural perquè havia estat escollit profeta abans de la

mort de Mahoma.

10

Els xiïtes reconeixen els 5 pilars de l’islam, l’Alcorà i la Sunna. El xiisme considera que

l'Alcorà té un missatge literal interpretable per qualsevol musulmà, encara que aquest

missatge és alhora un missatge xifrat que oculta coneixements que només poden

interpretar certs iniciats. Els sunnites reben el seu nom degut a la importància que

donen a la Sunna, o sigui que no només es basen en l’Alcorà, per tant poden adaptar

l’Alcorà a les exigències de l’època.

3.4.1 La Xaria

La Xaria és la llei islàmica que regula les activitats públiques i privades de qualsevol

fidel musulmà. En el món islàmic una llei no només es basa en els aspectes legals sinó

que també es basa en la religió, perquè per ells la llei és el que Déu dicta, així doncs el

Xaria pretén ser una ajuda de conducta fidel per tot musulmà.

La xaria està formada per les dues fonts documentals musulmanes; l’Alcorà i la Sunna.

Com que moltes lleis aplicades en aquests textos no són prou específiques, per poder

convertir-les en legislacions aplicables, l’Islam utilitza dos mètodes d’interpretació

basats en l’esforç de comprensió personal, el consens de la comunitat i l’analogia.

Totes aquestes fonts formen el que ve a ser les “arrels de la llei” i constitueixen la base

de la jurisprudència islàmica (fiqh).

La xaria és molt extens i hi ha moltes coses que estan prohibides, però com que em

focalitzo en les dones en posaré unes quantes que afecten a aquestes:

Una dona no ha d’amagar el seu embaràs després de divorciar-se.

Una dona no pot demanar a un home que es divorciï de la seva dona perquè es

casi amb ella.

Rebutjar tenir contacte íntim amb el marit sense un pretext religiós està prohibit.

La dona ha d’amagar la seva bellesa dels que no son el seu “Máharim” (persones

les quals seria legítim el matrimoni per raons de parentesc)

Una dona no pot anar elegant, almenys vista públicament.

Està prohibit saludar a homes que no son “Máharim”

11

Una dona no pot quedar-se sola amb un home desconegut.

Baixar la mirada està prohibit.

4. LEGISLACIÓ VIGENT

4.1 Constitució 2004

4.1.1 Creació

L’acord de Bonn va ser l’inici d’un conjunt de pactes per refer l’Estat d’Afganistan,

després de la guerra de 2001. Com que no hi havia pactes nacionals a Afganistan des

de 1979 va ser necessari un període de transició abans de que s’establís un govern

permanent. L’acord de Bonn demanava una corporació judicial per reformar el sistema

de la justícia, que anés d’acord amb els principis islàmics, els drets i les tradicions

afganes legals. També exigia l’establiment d’una Cort Suprema Afgana.

El desembre de 2001 diferents polític afgans es van reunir sota la protecció de la ONU

a Alemanya, per decidir un pla de govern.

Es va establir la Comissió Constitucional per redactar una nova carta constitucional per

regir la societat. Es va convocar un Loya Jirga (gran assemblea a la qual assisteixen

figures polítiques, militars, religiosos, funcionaris del govern...) a partir de la implantació

de l’autoritat de transició i per utilitzar l’antiga constitució de 1964 com a base per la

nova legislació.

La nova constitució va ser escrita i acceptada per el Loya Jirga el 4 de gener de 2004.

4.1.2. Contingut

La constitució només està disponible en anglès.

Perquè ens fem una idea, només començar, en el preàmbul de la constitució, el punt 8

diu:

“For creation of a civil society free of oppression, atrocity, discrimination, and

violence and based on the rule of law, social justice, protection of human

12

rights, and dignity, and ensuring the fundamental rights and freedoms of the

people.”

El que està dient aquest apartat es que la constitució ha de servir per la creació d’una

societat civil lliure de l’opressió, atrocitat, discriminació i violència i basat en la llei, la

justícia social, la protecció dels drets humans i la dignitat i garantir els drets i les

llibertats de les persones i l’article 22 “The citizens of Afghanistan – whether man or

woman – have equal rights and duties before the law”,ens diu que tant homes com

dones tenen els mateixos drets i deures davant la llei. Per tant, la constitució que és el

document legal més important d’un país, ens diu que no hi ha cap diferència de gènere,

però... això es veritat?

Article 23: (..)Education is the right of all citizens of Afghanistan(..)

L’educació és el dret de tots els ciutadans d’Afganistan.

Article 24:” Liberty is the natural right of human beings. This right has no limits unless

affecting the rights of others or public interests, which are regulated by law. Liberty and

dignity of human beings are inviolable.The state has the duty to respect and protect the

liberty and dignity of human beings.”

La llibertat és el dret natural de l’ésser humà i aquest dret no té límit a no ser que afecti

els drets dels altres. La llibertat i la dignitat d’un humà són inviolables. L’estat té el

deure de respectar i protegir la llibertat i la dignitat de l’ésser humà.

Tornem al mateix aspecte d’abans, tot ésser humà té els mateixos drets i la seva

dignitat no pot ser violada de cap de les maneres.

Article 29: “Torture of human beings is prohibited. No person, even with the intention of

discovering the truth, can resort to torture or order the torture of another person who

may be under prosecution, arrest, or imprisoned, or convicted to punishment.

Punishment contrary to human integrity is prohibited”

13

Es prohibeix la torutra d’ésser humans. Cap persona, fins i tot amb la intenció de

descobrir la veritat, pot recórrer a la tortura o ordenar la tortura d’una altre persona que

pot estar sota persecució, arrestada, empresonada o condemnada a càstig.

Article 39: “(..)Every Afghan has the right to travel or settle in any part of the country

except in the regions forbidden by law.(..)”

Cada afgà té el dret a viatjar o establir-se en qualsevol part del país excepte les regions

prohibides per la llei.

Article 44: “The state shall devise and implement effective programs for balancing and

promoting of education for women, improving of education of nomads and elimination of

illiteracy in the country.

L’estat ha d’elaborar i aplicar programes efectius per equilibrar i promoure l’educació de

la dona, la millora de l’educació dels nòmades i l’eliminació de l’analfabetisme al país.

Segons l’ONU només el 18% de les dones té una educació.

Article 48: “Work is the right of every Afghan. Working hours, paid holidays, right of

employment and employee, and other related affairs are regulated by law.(...) “

Treballar és el dret de cada ciutadà d’Afganistan. Les hores de treball, vacances

pagades, dret a l'ocupació i l'empleat, i altres assumptes relacionats estan regulats per

la llei.

Article 54: “Family is a fundamental unit of society and is supported by the state.

The state adopts necessary measures to ensure physical and psychological well being

of family, especially of child and mother, upbringing of children and the elimination of

traditions contrary to the principles of sacred religion of Islam.”

La família és una unitat fonamental de la societat i té el suport de l'Estat.

L'Estat adopta les mesures necessàries per garantir el benestar físic i psicològic de la

família, especialment dels nens i la mare, la criança dels nens i l'eliminació de les

tradicions contràries als principis de la sagrada religió de l'Islam.

14

4.2 Shiite Personal Status Law

La Llei Personal de l’Estat Xiïta, com ja diu el nom, és una llei aprovada a Afganistan

l’any 2009 que afecta les relacions entre els marits i mullers xiïtes. Una part d’aquest

document es basa en les relacions sexuals i això ha causat molts debats perquè és un

dels grans motius de que les dones xiïtes siguin reprimides sense cap dels seus drets.

Aquesta llei afecta a uns 6.000.000 de persones. Hi ha alguns polítics que pensen que

aquesta protegeix a dones que són més dèbils que els homes però realment el que fa

aquesta llei és privar les dones dels seus drets.

Article 132: (...) It is the duty of the wife to defer to her husband’s inclination for sexual

enjoyment.(...)

És el deure de la dona sotmetre’s als desitjos sexuals del seu marit per el seu gaudi

sexual. Per tant aquest articles ja es contradiu amb l’article 22 de la constitució afgana,

en la qual diu que tot ciutadà afgà té els mateixos drets, ja sigui home o dona . Veiem

que aquí no s’està respectant cap dret de la dona, és més s’està qualificant al marit

com el seu amo.

El mateix article també diu: The husband is bound to spend at least one out of four

nights with his wife

És a dir que, el marit ha de passar almenys una de quatre nits amb la seva muller.

A més el marit pot estar casat amb 4 dones i la dona només pot estar-ho amb un i ha

d’estar sempre a la seva disposició.

Article 133: . A husband can prevent his wife from any unnecessary action or actions,

which are not according to her duties as specified by Sharia Law and are contrary to

the local customs and the husband’s benefits.

El marit pot prohibir a la dona qualsevol acció o accions innecessàries, que no estan

d'acord amb les seves funcions segons el que especifica la llei islàmica i són

contràries als costums locals i els beneficis del marit.

És a dir el marit mana sobre la dona, pot decidir què fa o què deixa de fer segons el

seu propi benefici.

15

Aquest article també diu: A wife cannot leave the house without her husband’s

permission unless she has urgent cause, or is in extreme difficulty, in this event, she

may leave the house. In case of dispute the issue shall be resolved by a court.

Una dona no pot sortir de casa sense el permís del seu marit a menys que tingui

causa urgent, o es troba en extrema dificultat, en aquest cas, es pot sortir de la casa.

En cas de litigi la qüestió ha de ser resolta per un tribunal.

Molts casos de violència s’originen per aquesta raó, una dona és maltractada a casa i

l’única manera que veu per acabar amb això és escapant de casa, si té sort pot marxar

i ja no ser trobada però si el marit l’agafa a temps és torturada i fins i tot morta.

Article 171: (1). Edat is the period in which a woman after dissolution of the marriage

contract or mistaken sexual penetration shall be required to abstain from entering into

a marriage contract.

Edat és el període en que una dona, després de la dissolució d’un contracte

matrimonial o una penetració sexual equivocada, ha d’abstenir-se d’entrar a un nou

contracte matrimonial.

(5). If after divorce a woman experiences only one menstrual period and then becomes

menopausal, then two additional lunar months shall be required for the completion of

edat and if after two menstruations she becomes menopausal, then completion of edat

shall require one more month.

Si després del divorci una dona només experimenta un període menstrual i després

esdevé menopàusica, dos mesos addicionals han de ser requerits per el compliment

de l’Edat i si després de dos menstruacions esdevé menopàusica només es requereix

un mes més per complir l’Edat.

Aquest article no és que incompleixi cap llei de la constitució, simplement és un fet

innecessari que una dona hagi d’esperar un temps establert, ja perquè tingui la regla o

perquè s’hagi divorciat, per poder casar-se quan un home pot estar casat amb més

d’una dona i pot divorciar-se i tornar a casar-se quan vulgui.

16

5. ELS TALIBANS I LES DONES

Talibà significa “estudiant”, i es refereix concretament a “estudiant de religió”. Aquest

mot va ser adoptat per designar un moviment fonamentalista musulmà fundat l’agost de

1994 a Kandhar. El règim dels talibans va imposar una interpretació extrema de l’islam,

que deixava les dones sense cap mena de dret i que intentava eliminar qualsevol

manifestació o símbol no musulmà.

Van perdre el poder l’any 2001 amb la intervenció militar dels Estats Units però no van

deixar les armes. Poc a poc es van reorganitzar, refugiant-se en les zones frontereres

amb Pakistan i passant de país en país. A partir de l’any 2006 van començar a

incrementar els seus atacs i l’any 2009 el president Asif Ali Zardari va signar un tractat

amb els talibans permetent-los implantar la visió estricta de la xaria en certes valls a

canvi d’aturar els atacs contra el govern, però els atacs van continuar.

La ideologia dels talibans no és estàtica, pretenen islamitzar els costums, la justícia i els

éssers humans. Per ells, la llei de l’Estat no te importància mentre es respecti la llei

divina i només aquells que l’han estudiada, és a dir ells mateixos, reuneixen les

condicions per explicar-la, aplicar-la i garantir-ne el respecte. És per això que

atribueixen molta importància a la vida quotidiana (privada o pública).

El seu ordre moral consisteix en una combinació entre el codi tribal tradicional paixtú i la

xaria, però també s’hi barregen les interpretacions radicals de l’islam i aquesta barreja

origina una ideologia extremadament estricta caracteritzada per la voluntat de retorn a

la pureses de la religió.

La situació de les dones a Afganistan és molt complicada. Al principi, durant la

monarquia, les dones tenien els mateixos drets que els homes, fins i tot el Govern

havia fet campanyes perquè les dones no haguessin de portar vel islàmic, però

després de l’ocupació dels talibans la dona no ha tingut cap mena de dret, ni els més

bàsics.

El 5 de març de l’any 2003 el Govern afganès va firmar i ratificar el CEDAW (Eliminació

de Totes les Formes de Discriminació Contra els Dones). La constitució afganesa

també reconeix la igualtat de homes i dones davant de la llei i prohibeix les pràctiques i

tradicions que vagin en contra de la dignitat de les dones però igualment a la pràctica

17

la dona continua essent maltractada i utilitzada com un objecte més. Hi ha un índex

molt elevat de violència familiar cap a les dones i el seu nivell d’educació encara és

molt baix. Es va restablir el dret a l’educació per les dones, però no hi ha cap norma

que obligui a una educació, per tant la possibilitat de que una dona es formi depèn de

la seva família o del seu marit.

Segons l’Informe de Desenvolupament Humà de l’ONU Afganistan està situat al 169è

lloc de 187.

A continuació exposo un llistat de les prohibicions aplicades a les dones pels talibans

els quals violen els drets humans més bàsics i l’article 22 de la constitució que diu que

les dones i els homes tenen els mateixos drets. Els talibans diuen que “volen crear

ambients segurs on la castedat i la dignitat de les dones siguin sacrosantes, tal i com

reuneixen les creences Paixtus”:

1. Completa prohibició del treball femení fora de les seves llars (Incompliment de

l’article 48 de la Constitució)

2. Completa prohibició de qualsevol tipus d’activitat de les dones fora de casa, a no

ser que estiguin acompanyades del seu Máharim (parentesc masculí proper

com pare, germà o marit) (Incompliment de l’article 24 de la Constitució)

3. Prohibició a les dones de tancar tractes amb comerciants masculins.

4. Prohibició a les dones de ser tractades per doctors masculins

5. Prohibició a les dones d’estudiar en escoles, universitats o qualsevol altre

institució educativa (els talibans han convertit les escoles femenines en

seminaris de religió). (Incompliment de l’article 23 de la Constitució).

6. Les dones han de portar un llarg vel (burka) que les tapi de cap a peus.

7. Fuetades, pallisses i abusos verbals contra les dones que no vesteixin acord

amb les regles talibanes o contra les dones que no vagin acompanyades del seu

marit i guardià. (Incompliment article 29 de la Constitució)

8. Fuetades en públic contra aquelles dones que no amaguin els seus turmells.

(Incompliment article 29 de la Constitució)

18

9. Lapidació pública contra les dones acusades de mantenir relacions sexuals fora

de matrimoni (moltes dones han estat lapidades fins morir). (Incompliment article

29 de la Constitució)

10. Prohibició de l’ús de cosmètics.

11. Prohibició de parlar o estrènyer la mà a homes que no son el Máharim.

12. Prohibició de riure en veu alta (cap estrany pot sentir la veu d’una dona)

13. Prohibició d’agafar un taxi sense el Máharim.

14. Prohibició a les dones de portar sabates de taló.

15. Prohibició a les dones de tenir presència en la ràdio, la televisió o reunions

públiques.

16. Prohibició de practicar esport o entrar en qualsevol club esportiu.

17. Prohibició a les dones de muntar en bicicleta o motocicleta.

18. Prohibició de les dones a portar indumentàries de colors vistosos ja que poden

ser colors sexualment atractius.

19. Prohibició a les dones de reunir-se amb motiu de festivitats.

20. Prohibició de les dones de rentar la roba en els rius o en places públiques.

21. Modificació de tota la nomenclatura de carrers i places que incloguin la paraula

“dona”. Per exemple, el “Jardí de les Dones” ara es diu “Jardí de la Primavera”

22. Prohibició de sortir als balcons.

23. Opacitat obligatòria de les finestres perquè les dones no puguin ser vistes des

de fora de les cases.

24. Prohibició dels sastres de prendre mesures a les dones i cosir roba femenina.

25. Prohibició a les dones de l’accés als lavabos públics.

26. Prohibició a les dones i als homes de viatjar en el mateix autobús. Els

autobusos es divideixen en homes i dones.

27. Prohibició d’utilitzar pantalons acampanats, encara que es portin sota del burka.

28. Prohibició de fotografiar o filmar dones.

29. Prohibició de publicar imatges de dones impreses en revistes i llibres, o

penjades en els murs de cases i tendes.

19

Encara que no totes les prohibicions incompleixin una llei de la constitució, i encara

que totes no falten a la igualtat de drets que assegura aquesta, incompleixen la moral i

la dignitat de qualsevol dona. Una dona ha de poder fer les mateixes coses que un

home i segons les lleis dels talibans només poden estar a casa i fer tot el que diuen els

homes, són éssers infravalorats i menyspreats.

5.1 La dona al matrimoni

A tot el país es continua amb els matrimonis forçats, la UNICEF calcula que el 57%

afecten a les menors, i hi ha una gran quantitat de casos de violència de gènere,

concretament de violència sexual dins del matrimoni. És tan elevada aquesta quantitat

que l’any passat 2.500 dones es van treure la vida, la majoria entre els 14 i els 21 anys.

Malgrat això les dones no disposen de cap institució pública per denunciar aquests

fets. A més la paraula d’un home té molta més credibilitat que la d’una dona davant la

justícia, i moltes dones són acusades de crims que han estat causats per homes de la

seva família o el seu propi marit. També les dones són castigades si s’escapen d’un

matrimoni en el que el pare ha escollit el marit.

El Codi civil afganès, que data l’any 1977, discrimina les dones en l’àrea del

matrimoni, divorci i l’herència.

- L’edat legal per al matrimoni és de 18 anys pels homes i 16 per les dones, però

també es poden casar amb 15 si tenen el consentiment del pare. Els homes

tenen dret a casar-se amb més d’una dona.

- En cas de divorci el marit es pot divorciar de la dona verbalment o per escrit en

canvi les dones només es poden divorciar mitjançant un tribunal i únicament en

determinats casos: si el marit té una malaltia incurable, si no manté la dona, si el

marit no té casa sense cap raó durant 3 anys o si està a la presó durant 10 anys

o més. Si una dona no pot demostrar que està divorciada pot anar a la presó per

adulteri o per fugir de la llar.

Dins del matrimoni el Codi penal afganès de l’any 1976, penalitza les dones pels

següents delictes morals:

20

- Zina (o relacions sexuals fora del matrimoni)

Les relacions sexuals fora de matrimoni són castigades amb penes d’entre cinc i

quinze anys.

- Fugir de la llar

Les dones són detingudes i condemnades per escapar de casa, tot i això el Codi penal

no diu que sigui un delicte, però es troba moltes dones a la presó les quals només

estan allà per haver escapat de casa. En el cas de que hagin escapat amb un home,

es considerarà que han comès un delicte de Zina fins que demostrin que no han

mantingut relacions sexuals amb aquell home.

- Matrimonis forçats

El Codi civil prohibeix el matrimoni d’una noia menor de quinze anys, el Codi penal

només considera delicte obligar a una dona de 18 anys o més a casar-se:

“ Si una persona casa una vídua o una noia de 18 anys o més contra la seva voluntat

serà condemnada a una pena curta de presó”. Per tant, no es considera un delicte

obligar a una menor de 18 anys encara que el Codi civil digui que obligar a una menor

de 15 anys si ho està.

Les dones són considerades propietat de la família, primer del seu pare i un cop

casades del seu marit i la família polític. Per tant les dones no tenen cap poder de

decisió i no poden exercir cap dret. Segons la tradició a l’Afganistan les dones són

considerades l’honor de la família, i l’honor d’aquesta es mesura amb la castedat de

la/es filla/es. Per mantenir aquest honor la família no deixa que la filla surti de casa, és

a dir, volen que es passi els dies fent feines domèstiques i sobretot que no tingui cap

mena de relació amb homes. Per una dona, ser verge abans del matrimoni és molt

important, si mantenen relacions sexuals abans del matrimoni es considera adulteri,

per tant, com he dit abans, són castigades amb penes de presó.

Per altra banda també hi ha una tradició anomenada Dot, que consisteix en que els

homes hagin de pagar una gran quantitat de diners (posem uns 4.000 euros, quan un

funcionari allà pot cobrar 70 euros) per casar-se amb la dona que ells volen, comprar-

la. Per això han de demanar préstecs i fer un gran esforç, però un cop ja han pagat la

dona que volen el que passa es que consideren que la dona és de la seva propietat ja

21

que l’han comprat ells i que tenen plena autoritat sobre elles, decidint tot el que fan:

l’home decideix si surt de casa o no, si pot viatjar, estudiar… Fins i tot si el marit mor la

família política pot escollir amb qui torna a casar la viuda. Hi ha moltes dones de zona

rural que quan les seves filles tenen la primera menstruació ja les venen per poder tenir

els diners.

En el moment que una dona és venuda es considera un “objecte econòmic” i per

aquest motiu es poden donar certes circumstàncies en que són utilitzades com a

moneda de canvi, per exemple:

Intercanvi de dones per animals o per saldar deutes: Les famíies amb pocs

recursos ofereixen les filles com a pagament a canvi d’animals, terres o per

saldar un deute.

Baad: Aquesta tradició també consisteix en donar una filla a una altra família

però en aquest cas per compensar un crim, un robatori, una violació.. S’entrega

la noia de la família que ha comès l’ofensa a la família ofesa. Intervenen els

sistemes de justícia no formals ( consells locals o ancians de la comunitat)

decidint el tipus de compensació.

Els matrimonis forçats són considerats la principal raó de la violació dels drets de les

dones afganes.

5.2 La dona en l’espai públic

La vida pública de la dona és bàsicament la vida en purdah.

El Purdah és una institució religiosa i social de la reclusió de la dona en els països de

majoria musulmana i els països del sud d’Àsia. El Purdah té tres components

principals: el vel de les dones, la segregació de sexes i un conjunt de normes i actituds

que estableixen límits per les dones musulmanes.

El codi moral del Purdah obliga a la dona a vestir-se tapant-se tot el cos, perquè cap

home fora del nucli familiar pugui apreciar-la, el Purdah actua entre la dona i qualsevol

home que no sigui un parent de sang, per exemple, una dona pot ser acusada de

prostitució pel simple fet de socialitzar amb un home, i el càstig pot incloure temps a la

22

presó o fins i tot arribar al càstig físic. Qualsevol activitat fora de casa l’han de fer

acompanyada del marit o amb el seu permís, i sempre tapades amb el Burka.

Però, què sent una família quan té una filla?

Les famílies es senten molt angoixades sabent que no tindran cap mena de drets al

llarg de la seva vida, aleshores el que decideixen fer moltes famílies és disfressar a les

seves filles amb roba de nen i tallar-los el cabell curt. Aquestes nenes poden jugar al

carrer i tenir totes les llibertats que té un home. Els líder religiosos fan la vista grossa

davant d’aquestes situacions, però això només dura fins l’adolescència, que és el

moment en que es comencen a desenvolupar i per tant ja no poden amagar més temps

que són noies. En aquest moment la família decideix que la filla ja no pot seguir fent de

noi i ja no pot seguir tenint tots els drets que un home té i la pressionen perquè tornin a

vestir-se i a actuar com a dones: estar a casa, buscar un marit, tenir fills... Segons els

registres històrics, encara que no especifiquen molt bé aquesta tradició, es creu que

podria haver començat abans del 1900. Sembla que abans de disfressar a la filla la

mare demana al seu déu que l’hi envií un fill i si neix una filla, és quan decideixen

disfressar-la.

(Nena de la colònia afgana que viu en un camp de refugiats a les afores d’Islamabad)

23

5.3 Testimonis

“Vaig agafar el bidó de gasolina i em vaig prendre foc. Quan vaig tornar a l’escola els

nens es reien de mi, em deien que era lletja”

Això ho explica la Fariba, una noia d’onze anys que viu a Herat. Avui assegura estar

penedida d’aquell error.

Moltes dones afganes es prenen foc perquè creuen que el suïcidi és la única manera

d’escapar del matrimoni forçat, de la violència familiar, el no poder treballar... Però si

sobreviuen tenen por al càstig per el que van fer i a vegades menteixen dient que va

ser causa d’una explosió de gas al cuinar però els metges saben distingir una cremada

intencionada d’una accidental.

L’Aisha tenia 8 anys quan el

seu pare la va entregar en

matrimoni a una família per

saldar un deute (baad). Als 16

anys el seu marit va marxar a

la guerra a Pakistan (al bàndol

talibà) i l’Aisha es va quedar

amb el seu sogre i els germans

del marit.

L’Aisha assegura que abusaven d’ella cada dia i va arribar un dia que no va poder

més, als 18 anys, i va escapar de casa. Va ser arrestada i empresonada 5 mesos ja

que escapar de casa i sola es considera un delicte. Quan va sortir la van enviar a casa

amb el seu marit, i al arribar allà, li esperava un càstig molt pitjor que estar 5 mesos

tancada. La família la va portar davant d’un tribunal talibà i aquest va decidir que l’únic

càstig just seria mutilar-la. La van portar a la muntanya, li van lligar mans i peus, i li van

tallar nas i orelles. La intenció del marit era deixar-la allà perquè morís dessagnada

però va ser rescatada per una caritat i va ser traslladada a Estats Units per una cirurgia

reconstructora i allà va ser adoptada per una família.

24

Aquesta és la Sahar Gul, una noia

que es va casar als 13 anys, i el seu

marit la va violar. Al veure que no es

va quedar embarassada la família

del marit la va tancar al soterrani

durant un mes en el qual van estar

torturant-la amb un atiador calent i

arrancant-li les ungles. La Sahar diu

que la volien obligar a prostituir-se

com a càstig per haver incomplit com a dona (pel fet de no quedar-se embarassada) i

mantenir relacions sexuals quan hi havia convidats a casa. Li portaven molt poc menjar

i cada cop que anava al lavabo la pegaven. Un dia li van fer descàrregues elèctriques

als peus i al cridar els veïns es van adonar que passava alguna cosa. Mentre la Sahar

va quedar inconscient durant un dia, i els veïns van trucar a la policia i van rescatar a la

Sahar.

Al judici 3 dels atacants van ser condemnats a 10 anys però el marit va escapar i

encara el busquen.

“Deu anys no són suficients, els haurien d’haver condemnat 50 anys, han de rebre un

càstig a la presó. Em van danyar els ulls, em van arrancar les ungles i el cabell, i el

mateix que em van fer a mi se’ls hi ha de fer a ells” deia la Sahar.

Com aquests casos hi ha molts més, tots incompleixen la constitució afgana però els

que acostumen a agredir d’aquesta manera a les dones són talibans, per tant com ja

he dit anteriorment, ells no segueixen la constitució sinó les seves pròpies lleis.

25

6. Part pràctica

6.1 Entrevista Mònica Bernabé

Mònica Bernabé Fernández (Barcelona, desembre de 1972) és periodista i

treballadora pels drets humans. Va estudiar a la UAB. L'Associació per als Drets

Humans a l'Afganistan (ASDHA), és una organització impulsada i constituïda per

l'escriptora Anna Tortajada i la Mònica Bernabé, que a l'estiu del 2000 van viatjar a

l'Afganistan i van conèixer, gràcies a l'associació afganesa Humanitarian Assistance for

the Women and Children of Afghanistan (HAWCA) la xarxa clandestina d'escoles i

assistència mèdica per a nenes i dones existents durant el règim dels Talibans. Des

d’aleshores treballen donant suport a associacions de la societat civil afganesa que

lluiten per la defensa dels drets de les dones i per una pau amb justícia.

1. Quan temps portes vivint a Afganistan?

Gairebé vuit anys. L'any 2006 hi vaig estar sis mesos, i després ja em vaig

establir definitivament a Kabul a mitjans del 2007.

2. A què et dediques allà exactament?

Treballo com a periodista.

3. Què et va impulsar a crear aquesta associació (ASDHA)? Vas trobar moltes

dificultats? Creus que la teva feina pot ajudar d'alguna manera a millorar la

condició de les dones, i de la població en general?

26

El primer viatge que vaig fer a l'Afganistan em va impulsar a crear l'Associació

per als Drets Humans a l'Afganistan (ASDHA). Hi vaig viatjar l'agost de l'any

2000, quan els talibans encara estaven al poder. La situació de les dones

afganeses em va impactar tant, que vaig decidir amb altres persones crear

l'organització. Per fundar-la no vam tenir problemes. Ens vam limitar a registrar-

la a la Generalitat i després vam començar a buscar finançament.

La feina que fem des de l'associació por ajudar a millorar la vida d'alguns

col·lectius limitats de dones, però malauradament no podem tenir un impacte

global.

4. Tens més problemes per fer la teva feina pel fet de ser una dona?

El fet de ser dona suposa uns riscos afegits que no té un periodista home a

l'Afganistan, com ara el risc d'abusos sexuals o el fet que jo acostumo a ser la

única dona en un context on gairebé només hi ha homes, ja que les dones

afganeses tenen escassa participació en la vida pública. Amb tot, el fet de ser

dona també em comporta alguns avantatges, com la possibilitat de poder parlar i

entrevistar a dones a les zones rurals -cosa que seria impossible per a un

periodista home, ja que l'Afganistan és un país molt conservador i no es permet

a les dones parlar amb homes-, o el fet de poder passar més desapercebuda

quan em moc pel país.

5. En què has notat més diferència entre Catalunya i Afganistan?

En tot. Catalunya i l'Afganistan som com la nit i el dia. L'Afganistan és un país en

guerra, on existeix una corrupció generalitzada, importants buits de poder, els

membres del Govern i el Parlament no representen la població afganesa i només

pensen en els seus propis interessos, i la dona es considera un ésser inferior

respecte l'home.

6. Segons l’article 22 de la constitució “ Qualsevol cas de discriminació entre

els ciutadans d’Afganistan haurà de ser prohibit. Els ciutadans, homes i

dones, tenen els mateixos drets i deures davant la llei. Això és aplicat en la

27

pràctica? En cas negatiu, podries explicar algun cas d’algun testimoni que

coneguis?

Això és el que diu la Constitució, però la pràctica és molt diferent. No es compleix

la Carta Magna. Un exemple podria ser que les dones, quan es divorcien, perden

la custòdia dels seus fills i filles. Se la queda el marit. Això fa que moltes dones

no es divorciïn encara que pateixin violència familiar, per tal de no perdre les

seves criatures.

7. Has patit algun tipus de discriminació?

No.

8. Creus que la situació de la dona a Afganistan ha millorat els últims anys?

Ha millorat la participació de la dona a la vida pública. Durant el règim talibà, les

dones no podien estudiar o treballar fora de casa, i havien de vestir el burka

quan sortien al carrer. Ara aquestes restriccions no existeixen en teoria. Ara hi ha

dones que estudien i treballen fora de casa, però això només ocorre a les ciutats

i són una minoria.

9. Què creus que hauria de passar per tal que es notin millores en les

condició de la dona?

Caldria posar fi a la impunitat. Des de la caiguda del règim talibà s'han aprovat

lleis sobre l'eliminació de la violència contra les dones, però aquestes lleis no es

compleixen. Mentre no es castigui els autors d'aquesta violència, la situació no

canviarà.

10. Sempre tenim notícies negatives de l'Afganistan, quines coses bones hi

has trobat?

Crec que el més positiu des del meu punt de vista és que el nombre de nenes

escolaritzades ha augmentat moltíssim a les ciutats.

11. Podem fer alguna cosa des d'aquí, des de Barcelona, per ajudar?

Podem ajudar a associacions que treballen a l'Afganistan pels drets de les

dones, i exigir al Govern espanyol i a la Unió Europea que condicionin les seves

28

ajudes econòmiques al Govern afganès al respecte dels drets de les dones al

país.

12. Quines coses has après en aquests anys a l'Afganistan?

M'he adonat del gran cinisme i hipocresia dels països occidentals, que prediquen

uns valors i uns drets a casa seva, que després trepitgen a altres països com a

l'Afganistan.

13. Per últim, quin creus que és l’aspecte en que les dones pateixen més?

El principal problema de les dones a l'Afganistan és la violència que pateixen a

casa, al si de la seva família, de la qual no es parla, és molt més brutal que la

violència que els talibans exercien a la vida pública, i és una violència endèmica i

estructural que existeix tant si els talibans estan o no al poder.

Per tant podem arribar a la conclusió de que les lleis aplicades a l’Afganistan només

són respectades per una minoria i que tot això ve donat per els talibans. Però que si

aquests no estiguessin al poder, la violència seguiria establida al país ja que on les

dones pateixen més violència és a la seva pròpia casa, amb la seva família. La Mònica

afirma que això no canviarà fins que no es castigui als autors d’aquesta violència.

Des d’aquí Catalunya podem ajudar a les dones afganes ajudant a associacions com

ASDHA i exigint a la Unió Europea que faci alguna cosa al respecte, però és molt

complicat tenir un impacte global en aquest tema. És millor ajudar a un petit col·lectiu

que no poder ajudar a cap d’aquestes dones.

6.2 Exposició Dones Afganistan.

El dia 29 d’octubre al Palau Robert es va inaugurar una exposició d’ASDHA

(Associació pels Drets Humans a Afganistan) amb textos de Mònica Bernabé i fotos de

Gervasio Sánchez per donar a conèixer la situació de la dona a Afganistan després de

13 anys de la caiguda del règim talibanes. L’exposició posa en manifest que la

violència contra les dones és una violència constant i estructural, un problema social

29

potenciat per la guerra, la impunitat generalitzada del país, la falta d’educació i la força

de la religió i de les lleis masclistes.

L’exposició consta de 150 fotografies. Els principals temes tractats són els matrimonis

forçats i infantils, la fugida de casa, la drogodependència, el suïcidi, els avanços legals

i la realitat... També hi ha una petita secció dedicada a les dones que han aconseguit

dedicar-se a l’esport o tenir presència en l’àmbit públic.

La Shamsia Hassani és una de les poques dones que es dediquen a l’art del graffiti a

Afganistan. La Shamsia acostuma a dibuixar dones amb burka envoltades de

bombolles: “Les bombolles simbolitzen les paraules que les dones voldrien dir i no

diuen, perquè a l’Afganistan no se’ls dóna veu”, diu ella.

30

Nar Bibi, de 30 anys i ètnia paixtu, amb la seva filla

Razina, que té 65 dies i pesa 2,5 quilos. Està

ingressada a l’hospital infantil des de fa onze dies.

Viuen a Kabul. Nar Bibi es va casar amb 20 anys i té

tres fills de 12, 7 i 3 anys, i tres més se li van morir. Un

va morir al néixer i els altres dos amb pocs mesos,

assegura la mare.

“Ni tant sols el meu marit m’ha vingut a veure”, és la primera cosa que Sabza Gul, de 23

anys, mussita amb mig cos cremat a l’hospital de Herat.

La seva cunyada li va calar foc. Hi havia altre famílies presents, però no la va socórrer

ningú. Sabza Gul es va casar per Baad, com es coneix a Afganistan l’intercanvi de

dones entre famílies.

La jove es va recuperar de les cremades però li van quedar seqüeles. Un fisioterapeuta

l’obliga a fer exercici per recuperar la mobilitat del coll i els braços.

31

Totes aquestes dones estan en un correccional o bé per

escapar de casa o per mantenir relacions sexuals fora de

matrimoni. Tant és si s’han escapat perquè eren

maltractades o si han tingut relacions amb un noi que

estimen estant solteres. Per exemple, la tercera noia de la

primera fila va fugir de casa perquè el seu pare la

maltractava i la van agafar i la van posar a un correccional

durant un any.

En aquesta exposició he pogut veure com tota la recerca del

que he fet durant aquest treball, és certa. En els diferents

temes tractats a l’exposició la dona era sempre la víctima, encara que ella no hagués

fet res. Dones cremades, dones tancades en correccionals, dones casades als 9 anys...

Amb tots aquests testimonis reals fotografiats per Gervasio Sánchez i entrevistats per

Mònica Bernabé queda més que clar que la Constitució Afgana no és respectada de

cap de les maneres.

7. Conclusió

Observant tot allò que s’ha exposat en aquest treball podem veure que Afganistan és

un país regit per la religió. El meu objectiu principal era entendre perquè es dona

aquesta desigualtat entre homes i dones a l’Afganistan i saber si les lleis es complien.

He vist que les lleis no es compleixen, ni la més bàsica que assegura la igualtat entre

tots els ciutadans. Això és així per l’arribada al poder dels Talibans l’any 1996 que van

implantar la Xaria, a partir d’aquell moment les dones van quedar inhabilitades de cap

dels seus drets i encara que els Talibans s’enfonsessin l’any 2001 el govern els hi ha

donat molts privilegis per evitar que hi hagi atacs d’aquests. Però encara que els

Talibans desapareguessin la discriminació de la dona seguiria perquè està molt

arrelada al país, ja és un fet quotidià i està, més que en l’espai públic, en les vides

privades de les dones.

32

Que el 99% de la població sigui musulmana és un dels fets que fa que també les dones

estiguin en aquesta situació, ells creuen que tractar la dona d’aquesta manera és el que

Déu dicta i per tant ningú ho pot contradir.

He assolit els objectius del meu treball:

Conèixer el context cultural, polític i històric del país, aprofundir en la legislació afgana,

saber si les lleis es compleixen i familiaritzar-me amb l’àmbit jurídic.

Aquesta recerca ha sigut molt interessant perquè no sabia moltes coses d’aquest tema i

és un tema que la gent hauria d’estar més informada i intentar canviar la situació

d’aquestes dones, però també és veritat que és molt difícil aconseguir canviar la religió i

la tradició d’un país amb 29 milions de persones.

En conclusió, Afganistan es troba en una situació de transició. La constitució assegura

la igualtat entre homes i dones però les infraestructures necessàries encara no estan al

seu lloc. Com a resultat els drets de les dones no s’apliquen i per això es segueixen

practicant aquestes tradicions que afecten a les dones tant brutalment.

La transformació social i jurídica del país serà un procés llarg i difícil, fins i tot

improbable, la constitució del 2004 ja està present, ara el que falta és un govern fort i

contundents que castigui a la gent que no compleixi la constitució.

Realment m’ha impactat molt saber la situació d’aquestes dones i per això penso que

és un fet que s’ha de fer saber.

33

8. Annex

Article del diari ARA, 29 d’octubre.

La violència que s’amaga més enllà del burca

34

9.Bibliografia

- Los Derechos de las mujeres en Afganistan : informe elaborado por asociaciones de mujeres afganas sobre el incumplimiento en Afganistán de la Convención Internacional sobre la Eliminación de Todas las Formas de Discriminación contra la Mujer (CEDAW), firmada y ratificada por el gobierno afgano el año 2003 / recopilación de información y redacción: Afghan Women's Network (AWN) - Afghan Women's Network - Diari ARA 29 d’octubre - PDF: Constitució Afganesa - PDF: Afganistan (ASDHA) http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST205ZI90049&id=90049

http://www.afgancat.org/images/stories/Documents/constitucio_afganesa.pdf

http://www.afgancat.org/ca/afganistan/dones

http://www.afgancat.org/images/stories/ashda/estrategia-esp-def.pdf

http://es.wikipedia.org/wiki/Afganist%C3%A1n

http://www.womankind.org.uk/wp-content/uploads/2011/11/Afghanistan-Spanish.pdf

http://www.arabespanol.org/islam/fiqh/prohibidoensharia.htm

http://hdr.undp.org/es

http://hdr.undp.org/es/countries/profiles/AFG

http://es.wikipedia.org/wiki/Burka

http://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%B2nica_Bernab%C3%A9

http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrents_de_l'islam

http://ca.wikipedia.org/wiki/Xiisme

http://es.wikipedia.org/wiki/Cultura_de_Afganist%C3%A1n#Religi.C3.B3n

http://www.teinteresa.es/mundo/matan-sunies-chiies_0_960505089.html

35

https://www.mtholyoke.edu/~jasin20s/classweb/Introduction.html

http://corpus.learningpartnership.org/constitution-of-afghanistan

http://www.refworld.org/cgi-bin/texis/vtx/rwmain?docid=4a24ed5b2

http://en.wikipedia.org/wiki/Shia_Family_Law

http://es.wikipedia.org/wiki/Geograf%C3%ADa_de_Afganist%C3%A1n

http://es.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3n_de_Afganist%C3%A1n

http://data.un.org/CountryProfile.aspx?crName=Afghanistan http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27Afganistan#Edat_contempor.C3.A0nia

http://lavozdelmuro.net/esto-es-afganistan-ahora-pero-cuando-veas-como-era-en-el-pasado-no-lo-creeras-1/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Talib%C3%A0

http://www.abc.es/internacional/20131018/abci-veintinueve-razones-taliban-mujeres-201310162122.html

http://centrodeartigo.com/revista-digital-universitaria/contenido-21059.html

http://www.taringa.net/posts/femme/11197259/El-encierro-de-una-tradicion.html

http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/ellas/2013/10/08/mujeres-afganas-el-tormento-no-ha.html

http://www.nationalgeographic.com.es/2011/02/03/addario_photography.html#gallery-16

http://mexico.cnn.com/mundo/2012/05/09/una-menor-afgana-torturada-reclama-justicia-contra-su-familia-politica

http://www.studylands.com/es/guia-paises/AF-economy.htm

http://www20.gencat.cat/portal/site/PalauRobert/menuitem.24624ed9d70d41f972623b10b0c0e1a0/?vgnextoid=703b14b29a919410VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=703b14b29a919410VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default