Upload
jove-de-sitges
View
236
Download
4
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Revista de la Colla Jove de Castellers de Sitges
Citation preview
La Torre BUTLLETí DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES
N. 2 TARDOR'94
Tres de set descarregat!
Llinars del Valles, 11 de setembre 94
Primer tres de set descarregat per la Colla lave
2 La Torre
EDITORIAL
Conven~uts
de les nostres possibilitats
Pocs s'ho podien imaginar el matí de l'Onze de setembre, quan érem a punt de pujar a
l'autocar que ens havia de transportar a Llinars del Valles que tornaríem a Sitges amb el tres de set descarregato De fet, en veure que a la playa seríem poc més de seixanta castellers, l'esperada construcció no figuraya ni en la llista programada. No va ser fins que, un cop vam desearregar la torre de sis (la setena de la temporada), i en veure la mútua col·laboració amb els Xics de Granollers a l'hora de muntar les pinyes, que es va decidir que el tres podia deixar d'oferir resistencia. Va ser, simplement, la confirmació de 1'evidencia: el castell era al nostre abast i només calia valentia, coratge i convenciment de les nostres possibilitats.
Davant el repte de Santa Tecla, el Concurs i la Diada de la Colla, hem de mantenir les expectatives. El treball que s'ha fet (des de l'any passat) i el que es fa (amb l'entrada del nou equip tecnic) és bo: els resultats ho confirmen. Ara, només falta que aixo es tradueixi en l'arribada de nous castelJersles per fer la colla més gran. Es a les nostres mans...
Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges
Adre~a: Palau del Rei Moro. Carrer d'en Bosch s/n. 08870 Sitges (Penedes)
Consell de redacció: Ma, Valentí Mongay, Santi Terraza
Col·laboren en aquest número: Josep Calindo, Osear Farrerons, Esther Marrades, Sabrina, Sentís-Mirabent
Foto portada: Blanca Mirabent
Fotocomposició: 4x4 Publieitat
Impressió: Crafiques Vilafranea
Difusió gratuIta (400 exemplars)
OPINIÓ
oseAR FARRERONS
Un equip amb il·lusió i obert a tothom
I1formació del nou equip tecnic va coincidir amb el naixe
ent de La Torre, concretament amb la impressió del seu primer número; butlletí que, certament, sera 1'anima escrita de la Colla i el mitja material a través del qual se'ns informara i alhora podrem expresar les nostres inquietuds i idees. És moment, dones, de coneixer com es va produir el "relleu" i també de saber com funciona i vol funcionar l'equip encarregat de dirigir l'apartat tecnic de la Colla.
Després d'un any i escaig d'ense-nyament de tecnica castellera i d'adoctrinament sobre el saber fer deIs castells i la importancia de gaudir-ne, tasca possiblement impagable, en Ricard va demanar el, per a nosaltres, temut relleu. En va, van ser les requestes que procuraven la seva continuació.
Juliol. La temporada tot just comenya. L'entrant i poruc equip tecnic treballara inicialment sobre la base de tres coses: el desig de fer una bona feina, els consells amb que en Ricard respon a les contínues consultes que 1'equip li planteja i, sobretot, la confian<;a i el suport moral i material que la resta de membres de la Colla li atorguen.
Aquest equip tecnic esta format per gent jove, i és notori que computen solament un any d'experiencia castellera. Aixo implica, entre d'altres coses, que cap d'ells sap gaire més sobre castells que la resta de la Colla; implica també que és fon;a positiu que els més experimentats comenti n les incidencies deIs castells, tant deIs ·assajos, com de les sortides; que informin de les errades en que incorre l'equip, i comuniquin qualsevol idea que tinguin, ja sigui sobre castells, alineacions, proves
als assajos, manera d'enfocar l'assaig... En definitiva, aquesta gent experta ha de formar, amb les seves crítiques i propostes, el segon gran cavall de batalla de la part tecnica de la Colla. Per altra banda, aixo és també vaIid per a aquells que, com nosaltres, s'estan formant com a castellers.
Les qüestions que ocupen una comissió tecnica són variades i complexes. Va ser aconsellable, en conseqüencia, dividir-se la feina. En Jordi i en Santi T. entrenen la canalla, en Cazorla (l'Enrique el va suplir durant la seva absencia for<;osa) munta els peus, en Paco i en Santi P. (l'únic amb experiencia castellera) s'ocupen, preferentment, del tronco El cap de colla és la veu de l'equip. Obviament, la línia de treball marcada no ha estat sinó una continuació de la tasca portada a terme durant 1'hivern.
D'una cosa esta conven<;ut l'equip tecnic: el més important és aquest ambient fenomenal que envolta la Colla i que la fa forta, que no s'ha de trencar per possibIes enfrontaments personals (naturals, fins i tot, en una comunitat de més de cent persones), ni tampoc pel desacord d'un casteller amb l'equip: aquesta persona pot i ha d'adre<;ar-se a l'equip i demanar explicació a qualsevol canvi. No oblidem l'essencial contingut democratic que fa bellugar aquesta Colla, que implica fer modificacions on vulgui la majoria. A la Colla, tots som importants; pero, fonamentalment, només ho és la Colla per si mateixa.
Ara enfilem la recta final de la temporada. Tarragona i la Diada de la Colla són compromisos forts que ens esperen i nosaltres esperemo Hem consolidat castells de sis, hem descarregat el tres de set i volem fer castells més grans.
3 La Torre
Sitges reunira la primera Diada de colles del Penedes La ¡ove de Sitges COflvoca per al novembre les colles castelleres de la zona
U Colla Jove de que es mouen entre Castellers de la supervivencia i la
itges organit desaparició. za amb motiu de la El projecte ha segona Diada, el 13 estat molt ben acode novembre, la Pri llit en diverses comera Trobada de lles, i també en alColles Castelleres tres organismes i del Penedes, una ini institucions de les ciativa que pretén tres comarques. La reunir en una única Generalitat, l'Ajuntaactuació les nou ment, el Consell colles existents a les Comarcal, Caixa comarques del Gar Penedes i Supeco ja raí (Bordegassos de han confirmat la Vilanova, Jove de Vi seva col·laboració lanova i Jove de Sit economica. ges), AH Penecles El lloc escollit és (Castellers de Vila l'area de la Fragata, franca, Xicots de ja que ha estat conVilafranca i Vailets siderat com el millor de Gelida) i Baix espai per acollir una Penedes (Nens del celebració que poVendrell, Nova del dria reunir gairebé Record historie de eolles Vendrell i Minyons un miler de castede l'Arbo<;). llers i nombrós pú
• Castellers d~ Vilafranca (1948). • Nova del Vendrell (1993). Camisablic local i de laLa Colla ha consti Camisa verda. Es la principal colla blau ce!. Nascuda a partir d'una escistun una comissió comarca. castellera del Pene,des i una de les sió deIs Nens, van aconseguir descar
principals del país. Es la colla que ha regar, en la primera temporada, el encarregada de po Aquesta és la pricoronat més quatres de nou amb fol cinc de set i el quatre de set amb l'a
sar en marxa la Dia mera vegada que re. Va descarregar el primer tres de gulla, tot i que aquest any han fet lleda, que en les proxi totes les colles de nou amb folre el 1989. Ha intentat en nya amb el quatre de vuit. mes setmanes co les tres comarques set ocasions la torre de nou amb folre
i manilles i en dues el quatre de vuit • Vailets de Gelida (1985). Camisamen<;ara a enllestir del Penedes partici amb l'agulla. Una institució a Vilafran verd poma. Descarreguen el tres i els preparatius. Ini pen en una diada ca i dins el món casteller. quatre de set i el pilar de cinc. cialment han estat conjunta. Un deIs
• Nens d~1 VendreU (1926), Camisa • Xicots de Vilafranca (1982). Camiconvidades les vuit objectius de la con vermella. Es la colla més antiga, des sa vermella. L'any 88 van ser cinquens colles que hi ha a vocatoria és, preci prés de la Vella de Valls. Va tenir al Concurso Tenien el pilar de sis, el les comarques del sament, la col·labo moments de gloria a finals deIs sei cinc de set i la torre de set carregada.
xanta, quan va descarregar I'únic pilar Actualment, pero, se situen en el tres i Garraf-Penedes, a ració i suport mutu de set amb folre del segle (23 de quatre de seto més de la nostra, tot entre totes les colles novembre del 69) i la torre de vuit
amb folre. Actualment lluita per con • Minyons de I'Arbo~ (1993). Camii que les previsions d'aquesta zona. L'esolidar els castells de set i migo sa vermella. Van recuperar la colla apunten que dues xit de la jornada pot que l'Arbo~ va tenir els anys seixanta i
agrupacions Oa Jove ser, al mateix temps, • Bordegassos de Vilanova (1972). setanta, pero són al límit de la superCamisa groc terrós. Han recuperat el vivencia perque no tenen canalla. de Vilanova i els un revulsiu per quatre de vuit, que havien carregat el
Minyons de l'Arbo<;) refon;ar la condició 1979. Des de fa uns anys, són en • Jove de Vilanova (1982). Camisa tindran problemes de Sitges com a ascens, després de la crisi de mitjans rosada. Practicament desapareguts.
pla<;a castellera. deIs vuitanta. Fan la torre de set i el Fan la torre de siso Fa dos anys que noper a assistir-hi, ja cinc de seto surten per la seva Festa Major.
Historia grafica: tres de nou deis "verds" a Vilanova (28-11-93) i torre de vuit deis Nens (27-9-70) FOTOS. 'TERCOS AMUNT' / GÜIXENS
4
FESTA MAJOR'94
Castells, torres, pilars... i lllig segon per al tres de set
L Festa Major va presentar un bon balanc; er a la Colla. Dos tres
de sis aixecats per sota (un carregat i un altre desmuntat), dos quatre de sis descarregats, dues torres de sis descarregades, un tres de sis descarregat, molts pilars de quatre (dos deIs quals, aixecats per sota) i un ferm intent de tres de set, certifiquen les actuacions de Festa Major.
Com és habitual, el dia 23 al matí es va sortir a I'Hospital (on es va descarregar un tres de sis i un pilar) i a casa de l'alcalde, al Poble Sec (on vam plantar dos pilars). A la tarda, es va seguir la processó i vam actuar a l'Ajuntament Gntent d'aixecat) i el Cap de la Vilá (aixecat carregat i torre descarregada)
Per Sant Bartomeu, de~
prés deIs dos pilars de la Sortida d'Ofici, vam iniciar l'ctuació castellera. Vam entrar amb una torre de sis un pel oberta, pero descarregada novament. 1 tot seguit, vam anar pel castell "estrella": el tres de seto Després de desmuntar la primera
Torre de sis i J'intent de tres de set, segons abans que fes l1enya FOTOS: U. / J DOMINGO
prava, la segona es va donar per bona i el castell va pujar prou bé. No semblava que a la primera rebrincada forta se n'hagués d'anar en orris, com va ser finalment. Era el moment en que s'encavalva l'anxaneta, quan li faltava ben poc (mig segon) per col· locar el segon peu i carregar la construcció.
Va venir de poc, doncs, de carregar el tres de set, un castell que encara hauria d'esperar vint dies per ren
dir-se als peus de la Jove. En acabat l'actuació, tant l'Oscar Farrerons com el Ricard Baqués van sentenciar amb les seves paraules el futur més immediat: "aquest castell el tenim".
La processó de Sant Bartomeu també va tenir castells, en aquest cas de cinc, amb gent que, en alguns casos, es van estrenar en un tronc, i diversos pilars de quatre, dos d'ells amb l'entrada del Sant a la parroquia.
La Torre
PUIGMOLTÓ
(23 DE JULlOL)
Una actuació per recuperar la confianc;;a
Després deIs mals moments passats en les actuacions del Poble Sec i Cases Noves, una bona exhibició era indispensable perque la Colla es retrobés amb ella mateixa. A més, s'estrenava el nou equip tecnic.
La sortida a Puimoltó (una sortida, com altres, buscada per la mateixa Colla) va permetre d'asolir els objectius proposats: Al poble ribeta s'hi van descarregar els pilars de salutació i comiat, una torre de sis, un tres de sis i un quatre de sis.
La torre, en aquest cas, no va ser rapida, pero la vetenaria -si en podemi dir així- deIs que hi van pujar va fer que, malgrat la durada, es mostrés vigorosa i ferma, sense cap patiment excessiu. Ben treballada, en definitiva.
EIs puigmoltins, que, des de temps llunyans, celebren Festa Major per Sant Jaume, van acollir amb molt bon ambient l'actuació.
EL VINYET (5 D'AGOST)
Actuació de sis amb pocs problemes Feia anys que no es veien bar a coronar-se i, finalment, espantar l'anxaneta que, castells al Vinyet. La Colla es va desmuntar, i una torre malgrat els crits d'anim de la Jove, pero, fidel a les tradi de sis descarregada. multitud, va decidir entorcions locals, va tornar les Es va obrir plac;a amb un nar-se'n quan el pom de dalt construccions a aquest lloga quatre que, de fora estant, estava ben muntat i el castell ret tan sitgeta en l'esperada feia forc;a bon efecte, tot i s'afermava rapidament. Més diada del 5 d'agost. A llera que a la base va patir una va tremolar, en un principi, del Vinyet, s'hi va plantar un mica. El tres de sis, que va la torre de sis, pero, mercés quatre de sis descarregat, pujar prou bé, tremolava al coratge deIs castellers, es
Pilar a contral1umun tres de sis que no va arrí- lleument, la qual cosa va va descarregar. FOTO: GALlNOO
5 La Torre
SANTS (4 DE SETEMBRE)
A Sants, s'imposa la
. " correCClü
En el marc de la Festa Major de Sants, i al Parc de l'Espanya Industrial, vam anar a actuar convidats pels Castellers de Sants. A part deIs amfitrions i de la ]ove de Sitges, hi havia la Colla Nova del Vendrell. Vam anar pel qua
tre de sis, el tres de sis aixecat per sota (que sempre entusiasma molt en places poc castelleres) i la torre. Ho vam descarregar tot sense cap problema.
EIs de Sants van descarregar la torre de sis, el cinc de sis i un quatre de seto EIs vendrellens, per la seva banda, van desca~ regar el quatre de set, i un tres de set, després d'intentar dos cops un quatre de set amb l'agulla que va fer llenya.
LLlNARS DEL VALLES (11 DE SETEMBRE)
Tres de set! Una torre de sis i
un tres de sis per sota van ser
l'aperitiu d'una menja molt saborosa: el tres de seto Magnífic menú per a la Diada, tancat amb postres de músic a carrec deIs nostres grallers.
La taula parada era la pla~a de Llinars del Valles, un poble situat entre els parcs naturals del Montseny i del Corredor-Montnegre. Hi havia més comensals: els Xics de Granollers, (que van descarregar el seu primer cinc de set). 1 fil musical: el "Dol~a Catalunya", potser una mica massa estrident.
Havíem portat un ritme frenetic, de dues actuacions per setmana des del 23 d'agost. Anavem, dones, unamica de bOlito
Vam comen~ar amb una torre de sis des-
Quatre dates per un castell
7-11-93: Dos intents de 3n 8-12-93: Intent de 317
24-8-94: Intent de 317
11-9-94: 317 descarregat
carregada prou bé. A la segona ronda, ens vam polir el tres de sis aixecat per sota. 1 com a darrer castell -i gairebé com a sorpresaes va decidir tirar el tres de seto El convenciment era profund i sabíem que el podíem fer. Aviat hi va haver els segons col·locats i, amb els ter~os amunt, l'estrepit de les gralles va anunciar la validesa de l'intent. Es va anar per feina: quarts, dosos, aixecador i anxeneta: tot en el seu lloc. Al cap d'un moment, el pom de dalt ja es desfeia i, entre crits, aplaudiments i música alegre de gralles, el castell es descarregava a bon ritme. Havia estat rapid, pero intenso El millor plat de tot l'apat: el primer tres de set descarregato No cabíem a la pell, ni calia.
La love i els castells de set
Quatre de set: Un intent i dos carregats
Tres de set: Quatre intents i un descarregat
GRANOLLERS (28 D'AGOST)
Una torre esquerpa
Tres de sis davant I'Ajuntament de la capital del Valles Oriental FOTO: U.
A Granollers, en la seva Festa Major i acompanyats pels Xiquets de Reus (torre de set, cinc de set i tres de set) i els Xics de Granollers (tres de set, quatre de set i torre de sis) vam ensopegar amb la torre de siso En un primer intent va caure i en
el segon es va desmuntar perqué els nens, espantats per la tremolor, van decidir baixar.
Tot i aixo, i siguent pocs, vam fer el tres de sis i el quatre de sis sense dificultats. Situacions com aquesta -amb tan poca gent- s'haurien d'evitar.
VILANOVETA (7 DE SETEMBRE)
A Vilanoveta ... la feina ben feta L'actuació del 7 de obstant aixo, s'hi va (Granollers). setembre a la masia veure un engresca Pilar de quatre, tres que la família Matas ment, una alegria i de sis, quatre de sis, Arnalot té a Vilanoveta una tranquil·litat -en tres de sis aixecat per (Ribes) va ser de les el bon sentit de la sota i pilar de quatre, que els castellers ano paraula- que molt de també per sota, van menem popularment servei ens hauria fet fer al·lucinar a més "mercenaries". No en altres ocasions d'un deIs assistents.
MASIA BACH (1 DE SETEMBRE)
Castells per iniciar la verema
Segona experiencia sia Bach, a Sant d'actuació finan~a Esteve de Sesrovida per "congressi res. Quatre de sis, tes" (assistents a tres de sis i tres de congressos, s'en sis aixecat per sota, a tén), en aquest cas, més d'un pilar de davant l'incompara quatre girat en 360° ble marc de la Ma- sense problemes.
6 La Torre
RICARD BAQUÉS E N T
"Disfruto més en un assaig nostre que anant a les
REVI S TA places a veure altres colles " Ricard Baqués i Alari és un deIs millors testimonis de l'evolució del fet casteller a Sitges, el Penedes i tot Catalunya. Ex-cap de col1a en dues ocasions deIs Castellers de Sitges i principal responsable tecnic de la Colla Jove de Castellers de Sitges durant el seu primer any d'existencia, coneix de primera ma els interiors d'una colla castellera. De tot aixo i més, en parlem tot seguit...
Pregunta: Com et va venir l'interes pels castells? Resposta: Els meus avis eren de Vilafranca. Alguns estius de la meya infantesa els havia passat alla, a casa de la meya avia. Vaig coneixer molta gent al comenr;ament de la colla de Vilafranca. Jo jugava amb ells a la plar;a de l'Oli. Eren els anys 52 , 54 i a Vilafranca es portaven pocs anys fent castells. P: Vas arribar a integrar-te als Castellers de Vilafranca... R: Molt temps després. Vaig fer folklore perque a casa 11A Sitges sam nwlt rar amb escepmeya aixo ticisme. No sempre havia exigents i volem tant com ara, estat molt viu. com quan et El meu pare quedar bé. Es hi sap diuen: "Mira, havia portat aquells fan casgreu que es cazguz oels gegants. tells". Els gral1ers no es puguiler més" P: Que en venien a casa ... sempre havia estat relacionat amb el folklore, sobretot de Sitges. Vaig veure la necessitat de crear a Sitges una colla castel1era quan jo vaig fer-me castel1er. Devia ser a comenr;ament deIs anys setanta. El 1970, em vaig
integrar als Castel1ers de Vilafranca després del Concurso A Tarragona hi van anar cinc o sis col1es: Vendrell, la Vella de Valls, Barcelona, l'Arbor; i alguna colla de Tarragona. S'hi van fer bons castells. Pilars de sis i de set i torre de vuit. Fins aquell moment era impensable veure aquests castells. P: El 71 neixen els Castellers de Sitges. R: Va ser al julio!. El meu fill tenia deu dies. Per la Festa Major ja sortíem al carrer. Vam fer castel1s de cinc, pilars de quatre per sota i unes trompades impressionants. P: Com van ser els inicis deIs Castellers de Sitges?R: Érem una colla d'arnics i amigues, que havíem anat al Concurso Entre els que treballaven aquí casa, amics i altra gent que va venir, vam arreplegar una seixantena. de persones. P: Quina va ser la resposta a Sitges?
R: S'ho va mi
penses deIs comentaris d'al
guns sitgetans que diuen que aquí no hi ha afició castellera? R: Senyal que no la volen tenir. De fet, la qüestió és que som molt exigents en quedar bé. A la gent, els hi sap greu que no arribem a
més o, de vegades, es caigui. Ara, si ho fem bé, diran: "és que és logi, que es faci bé". Som molt primmirats. P: Quan comenr;a la colla de Sitges, continues anant a Vilafranca. R: És ciar, perque en quinze dies no se saben fer castells i has d'aprendre els intríngulis. Fa uns dies, se celebraven els 25 anys de la primera torre de set de la col1a de Vilafranca. Jo hi era. 1 quan es va descarregar el quatre de vuit, jo feia de cordó. Una mica abans, es feia el con
curs Anxaneta de plata a Vilfranca, que es disputaven el Vendrell i Valls. De vegades, els de Vilafranca, ni tan soIs hi participaven. Aquella gent anava afer castells alla i els altres, els de la propia plar;a, s'ho miraven. Es curiossíssim, Jo, d'aixo, en sóc anti. Sempre die que els castells els hem de fer sobretot per nosaltres i disfrutar-los. P: Al cap de poc temps, els Castellers de Sitges inicien l'ascensió als castells de seto
• Continua a la pagina següent
7 La Torre
RICARD BAQUÉS
• Ve de la pagina anterior
R: L'any 72, al Concurs de Tarragona, vam ser una colla revelació, segons van dir els diaris. Tres de set, cinc de set, provar la torre de set dos cops i, com que no ens sortia, pilar de siso Uns cebots impressionants, anaves a parar aterra, fins i tot. Pero no passava res. P: Vas ser cap de colla dues vegades. R: Les colles, en aquella epoca, estaven muntades entorn el cap de colla, que era qui ho dirigia tot Vam seguir aquell model, que era el que funcionava. a entrar més gent a la colla, que potser no servía per fer ca tells, pero que servia per a altres coses. Hi va haver algun moment que va funcionar pero altres, no. Per exemple, un senyor que s'havia compromes a llogar l'autobús, no s'havia enrecordat. Al cap d'uns quants anys, quan ja havíem fet tota la gamma de castells de set, vaig dir "aixo no funciona". luna altra gent va portar la colla. Jo vaig continuar fent castells a Vilafranca. Em vaig adonar que podia disfrutar molt fent castells sense tenir la pressió de ser el responsable.
Després, em van tornar a cridar. Pero amb aquestes coses es fan mites i ja se sap que "segundas partes nunca fueron buenas". Vam recuperar els
que sigui infal·lible, pero és el de cadascú. Les coses es poden fer de moltes maneres. P: Al mateix temps, vas col·laborar amb la formació d'altres colles de la zona. R: Jo vaig dir, quan vaig comen~ar afer castells que no em moriria fent castells. És a dir, no que els deixaria, sinó que continuaria fent altres coses, a més deIs castells. Aixo em sembla que és important: que les persones no es tanquin, que seguim
fent totes les coses que ens agraden. Jo, aleshores, seguia fent escoltisme, caramelles, excursionisme... I coneixia gent que, en comptes d'anar a Vilafranca, el Vendrell o Valls per aprendre castells, van venir aquí.. EIs Bordegassos de Vilanova, els Castellers de Ribes i els de Castelldefels. Vaig collaborar amb ells per aixo, perque érem amics. Va ser una
satisfacció.
"No hi ha sastre als castells" P: Creus que hi ha un hagi un sostre immediat límit per als castells? per als castells. Castells de R: Als anys setanta em van deu? Tot és proposar-s'ho. preguntar si el cinc de vuit En detriment de que? de lo era el cant del cigne deIs popular. Hem anat cap a un castells. Més equivocats tecnicisme, uns noms, unes no podien estar. Avui dia, etiquetes. Aixo condiciona. sí que hi ha problemes per P: Veus castells de set i de part de l'ús de determinats vuit a l'abast de la Colla mitjans. Es pinten els cas Jove de Sitges? (NB: tells com un espectacle Entrevista feta abans del esportiu o fan servir mi~ans tres de set) taurins. Aixo em preocupa, R: Jo crec que tot és properque poden aborregar els posar-s'ho. Pero molt castells. EIs castells no seriosament. Un castell de moriran mentre disfrutin els vuit o nou necessita semqui els fan. Perque, quan es pre "aquella gent". I aixo pagaya per fer castells era encara no ho tenim. No quan estaven més baixos. vull dir que no puguis canP: Tecnicament, ha can viar algú. Veig la Colla viat molt fer castells? amb futuro Caldra cremar R: Som més valents. No es molta gent. No ens hem fa tanta historia. La gent d'espantar. Potser algú sere ta mé disposada a patir. veix per un castell de sis i Al principi, el folres falla no per un de seto Pero no ven perque la gent no passa res. No ens hem sabia patir. o crec que hi d'espantar, ho repeteixo.
l'estona, que és una de les coses amb les quals jo no estic d'acord.Cal que es vegin fruits. Hi ha d'haver una superació a títol de cadascú i de cada colla. És necessari anar superant-se perque, sinó, la colla es mor sola, per inercia. P: Sempre vas dir, pero, que la teya responsabilitat era provisional. Com has vist l'evolució de la Colla des del principi i ara, amb el canvi? R: Al principi, vaig veure una gent molt tranquil·la. Potser hi havia gent que es pensava que era com un equip de futbol, que "si no hi vaig pujara un altre i no passa res". Aixo encara costa de fer entendre. I des deis mitjans de comunicació no s'afavoreix, perque només parlen de les colles grans i aleshores la gent de les altres colles més petites volen fer els assajos igual. Per arribar fins alla, s'ha de fer una cosa específica. Hem de ser constants per a allo que volem arribar. Després ja farem
altres coses. Jo quan disfruto és quan fem els nostres castells. I m'ha passat que no vaig a veure castells enlloco I no és que els hagi avorrit. Disfruto més en un assaig nostre que no anant a una pla~a a veure altres colles. P: Com veus el futur de la Colla? R: Falta rodatge. L'equip tecnic té unes ganes de fer i d'acontentar. Malgrat tot, és cadascú que s'ha d'acontentar i els nous, potser, s'han d'esperar al principi. EIs que vénen nous han d'anar aprenent poc a POCo Ha estat una millora, un procés, pero costa el seu temps. P: Sincerament, un setmana abans de la Festa Major del 93, en aquells assajos de la palmera, creies que ens en sortiríem? R: Sempre he tingut fe. Als assajos, amb quatre crits i quatre consells arriben afer reaccionar la gent.La gent no reaccionava com ara. No estaven tan integrats a la Colla, com potser ara.
gent que volía fer molts dinars i berenars, pero que s'oblidava deIs castells... Hi havia vicis adquirits. A més, les persones ens fem velles. Penseu que jo tinc un caracter determinat i que no en tinc cap més. Transformar-te és molt difícil. Cadascú segueix el seu sistema, no és
castells i, fins "Encara falta P: I la tardor i tot, vam pro del 92 entres var castells de rodatge, pero en contacte vuit, pero pot amb la Jove ser ens faltava Z'equip tecnic té de Sitges, que més paciencia ganeS defier Veig alesh?res no i continultat. . era nI colla. Va posar-s'hi Za Colla amb futur" Com va ser?
R: Feia die s que el Valentí
i algunes persones assajaven. Jo estava compromes amb altres coses, igual que ara. Un dia, més endavant, vaig passar per alla i vaig veure com assajaven. I és com va comen~ar la historia. I així es va crear la Colla, ja que al principi era per passar
8 La Torre
Colla endins CASTELLS TEMPORADA 1994
Actuació Data 0/4 0/4s 4/6 3/6 3/6s 2/6 0/5 4n 3/7
Sant Jordi-Cap de la Vila 23-04 20 O O O 1i 10 I La Punta (Congrés) 13-05 O O
Sant Joan-Poble Sec 24-06 20 i (*) C C
Sant Pere-Cases Noves 03-07 20 C i
Puigmoltó 25-07 20 O O O
El Vinyet 05-08 20 O i O
Festa Major 23-08 20 O 1C 1i O
Festa Major 24-08 3D O O O i
Granollers 28-08 O O O 2i
Masia Bach 01-07 O O O O
Sants 04-07 20 O O O
Vilanoveta 07-07 O O O O
L1inars del Valles 11-07 O O O O
1993 (7 actuacions) 14 O 2C
40 40 3D 3D 1C 1i
1i 2C 1i
3i
TOTAL 35 O 20 10 O 11 O 80 10 O 1i 2C 10 2C 1i 2C 1i 1C 2i 2C 4i 1i 4i
O: descarregat; C: carregat; i: intent; s: per sota (*): Intent de quatre de sis net
Castells a la radio • Tothom a Tarragona • La Palmera, provisional
• El pintor, poeta, tertulia i casteller Albert D'Albert, junt amb altres membres de la Colla, ha projectat uns espais sobre castel1s a Radio Maricel, que, inicialment, s'emetran l'endema a actuacions de la Jove. En aquests programes es comentaran l'exhibició, es parlara de la Colla i s'exposaran altres qüestions castel1eres de tipus general. Per cert, si voleu sentir a parlar de castel1s a la radio, podeu escoltar els programes castellers que emeten Radio Vilafranca90.2 FM (dilluns i divendres, 20,30h.) i SER-Penedes-92.6 FM (divendres, 19h).
• Les Terlúlies del Roy tomen el dia 29 de setembre i, precisament, parlant de castells. La cita és en aquest cate a partir de les 10 de la nit.
• La Colla ja disposa d'un pIafó d'ús permanent per recordar diversos aspectes castel1ers, com les sortides (l1oc, dia i hora), que encara es venen samarretes i altres temes d'interes. Aquest pIafó és al Palau del Rei Moro, a tocar a la barra de bar.
• El nostre primer Concurs ja és aquí. La Jove vol omplir dos autocars amb
castel1ers i sitgetans que vulguin fer pinya i donar suport a la Colla més catxonda de totes les colles que es fan i es desfan. Per als qui no són castellers, hi ha tíquets per entrar a la pla¡;:a. Passa la veu.
• Entre el 25 de setembre i el 17 d'octubre els assajos es faran al costat de la Palmera (com l'estiu de l'any passat), ja que el Palau estara inhabilitat.
• ÚLTIMA HORA A l'assaig de divendres 16 es va descarregar el pilar de cinc. La pla¡;:a ens espera.
9 La Torre
Noticiari casteller Sant Felíx amb cara i creu • Bons Minyons • Súper-Jove
• Sant Félix'94 passara a la historia per doble motiu: per una banda, com la diada castellera on s'han vist més construccions de nou (tres quatre de nou descarregats i un tres de nou descarregat i dos carregats). Per una altra, per la pobra actuació deIs amfitrions, els Castellers de Vilafranca, que va omplir la pla¡;:a i l'afició de decepció i disgust. Només el quatre de nou del dia següent (Diada de Sant Ramon) va ajudar a superar el tn'mgol inicial.
• Pero, a més d'aixo, la Festa Major de Vila també passanl a la historia com l'escenari de l'intent de dues preuades construccions del segle passat: la torre de vuit sense folre i el quatre de vuit amb l'agulla. En la primera, el dia de Sant Félix, la Joves de alls va aconseguir col·locar l'aixecador, pero va caure quan l'anxaneta (al qual segons va reconéixer el cap de colla, se li va donar l'ordre de pujar massa tard) era a ter¡;:os. L'altre intent esperat va ser el del quatre de vuit amb l'agulla que els Castellers de Vilafranca havien programat per Sant Félix. La mala sort d'aquesta jornada va traslladar l'intent al dia de Sant Ramon, després que en l'actuació del dia 29 s'aconseguís descarregar el quatre de vuit amb un pilar de cinc al mig, com a prova del que havia de ser l'esperada construcció. A
pla¡;:a, pero, l'intent no es va poder completar i va caure quan es preparaven per baixar els quints.
Pero, hi ha més colles que treballen castells d'altres galaxies: la Vella de Valls va intentar ellO de setembre en tres ocasions el tres de vuit aixecat per sota i els Minyons de Terrassa (que provaran la torre de nou amb folre i manilles a la Diada de la Mercé, a Barcelona) i la Jove de Tarragona, les dues colles de moda, han comen¡;:at a assajar el cinc de nou amb folre.
• Sabadell és la tercera plava castellera de nou que no pertany a la geografia castellera tradicional Gunt amb Terrassa i Mollet), després que els seus ve"ins deIs Minyons de Terrassa descarreguessin el quatre de nou amb folre, el cinc de vuit i la torre de vuit amb folre (4 de setembre). Les places de nou ja són onze: a més de les tres anteriors, Vilafranca, el Vendrell, Tarragona, Valls, Reus, la Bisbal, l'Arbo¡;: i Vilanova tenen aquest distintiu.
• EIs Xiquets de Rens han fet una crida a l'afició castellera de la seva ciutat perqué els ajudi a preparar el folre per a un proxim intent de torre de vuit. Després que la colla reusenca descarregués el tres de vuit al Catllar (27 d'agost), un castell que se'ls resistia des de fa dos anys, el següent pas previst és una construcció
folrada. De fet, alguns folres de torre de vuit ja han estat preparats en diversos assajos. Un camí similar segueixen els Castellers de Terrassa, que a més de la torre de vuit folrada, preparen el cinc de vuit.
• Continua l'expansió castellera cap a les zones urbanes Ara és el tom de la segona ciutat del país, I'Hospitalet del Llobregat, que ha presentat la seva colla, els Castel1ers de I'Hospitalet. Per la seva banda, els Castellers de Sabadell es presenten el 13 de novembre.
• Des que l'any passat van carregar el seu primer castell de nou, la J ove deis Xiq nets de Tarragona han iniciat un ascens imparable. EIs lites es mostren com una de les colles amb més empenta i candidats a guanyar el concurso Enguany ja han descarregat dos tres de nou (Tarragona i l'Arbo¡;:) i quatre cincs de vuit.
• EIs Bordegassos de Vilanova s'han tornat a fer seu el quatre de vuit. Carregat el 6 d'agost en la Festa Major de la Marededéu de les Neus i descarregat a Barcelona el 17 de setembre, el nou carro gros vilanoví confirma les expectatives que els Bordegassos havien for¡;:at darrerament, mostrant-se efica¡;:os amb el quatre de set amb l'agulla i pugnant amb la torre de set.
Expectació per al concurs més obert deIs darrers anys
La puntació del Concurs de Castells de Tarragona (2 d'octubre) ha generat polémica entre algunes colles. Us presentem quina és la puntació definitiva.
CASTEIL PUNTS Desear. Carreg.
Quatre de sis...40 20 . Tres de sis 100 60 . Quatre de sis amb l'agulla 180 120 .. Cinc de sis 280 200 .. Tres de sis aixecat per sota .400 300 .. Pilar de cinc 540 .420 .. Torre de sis 600 560 .
ou de sis 780 620 . Quatre de set.980 800 .. Tres de set....1200 1000 .. Quatre de set amb l'agulla..1440 1220 . Cinc de set....1700 1460 . Tres de set aixecat per sota..........1980 1720 . Torre de set...2280 2000 .. Nou de set... ..2600 2300.. Quatre de vuit.2940 2620.. Pilar de sis.....3680 2960.. Tres de vuit...3680 3320.. Torre de vuit amb folre...... .4080.......3700.. Pilar de set amb folre.......4500 .4100.. Cinc de vuit...4940 .4520.. Quatre de vuit amb ['agulla...5400 .4960.. Nou de vuit...5880 5420... Quatre de nou amb folre .......6380.......5900.. Tres de nou amb folre.......6900.......6400.. Tres de vuit aixecat per sota 7440 6920.. Torre de nou amb folre i manilles.......8000.......7460.. Pilar de vuit amb folre i manilles.......8580.......8020.. Cinc de nou amb folre......9180........8600.. Torre de vuit (neta) 9800 9200.. Quatre de nou (net) 10440 9820.. Tres de nou (net) 11100 10460..
10 La Torre
OPINIÓ
SANTI TERRAZA
Castells a la Festa Majar, la
regulació necessaria
UColla love de Castellers de Sitges ha viscut nguany la seva segona
Festa Major. Després que el 1993 servís com a acte de presentació de la Colla, enguany hem participat a la Festa des d'una posició activa, incorporats a la realitat festiva del poble. A mig camí de la nostra consolidació com a colla castellera i des de la perspectiva que ens atorga la nostra condició d'entitat capa'Y de convocar centenars de sitgetans, seria bo que iniciéssim el debat sobre quin ha de ser l'autentic paper del fet casteller a la Festa Major.
En primer 1I0c, i per ajustar-se a la realitat festiva de Sitges i del fet casteller, caldria deixar ben dar el significat d'una colla castellera -la nostra o qualsevol altre- en el context festiu d'una vila. Hi ha algunes veus lIigades al moviment deIs balls populars de Sitges, especialment des d'ambits institucionals, que encara confonen una colla de castells amb un ball més que surt per la Festa Major. Mentre es mantinguin postures com aquesta sera difícil trobar el model adequat de participació deis castells en el panorama festiu local. Els castells són I'únic grup que participa a les processons de Festa Major que, si es donés el cas, podria viure sense la mateixa Festa (tot i que, logicament, aixo no és voluntat de ningú dins la Colla). La singularitat deIs castells -el seu significat, el poder de convocatoria i la participació permanent durant gairebé tot l'any- ens emmarquen en un context diferent al de la resta de balls populars. La nostra principal raó de ser no rau en la participació en les processons i la Sortida d'Ofici.
Enguany, ja s'han assenyalat els elements positius i negatius de participar en les processons i l'anada a ca I'al
caldeo Mentre que moltes tesis ho qualificaven d'innecessari (cansament, castelIers que participen en altres balls, actes no ajustats a la realitat castellera...), algunes teories defensaven la participació en aquestes "cercaviles" des de l'optica que, per una banda, és un element de difusió de la Colla, i per una altra, permet fer pujar gent que habitualment no ho fa.
El que realment cal trobar són els moments i mecanismes per fer les actuacions de F,esta Major. ----;:;---------, pla'Ya caste-Es obvi que, la processó de la Bandera, actuant al Cap de la VJ1a, men- " tre passa el drac no és el 1I0c més adequat per aixecar un castell. En aquest sentilo cree que les preguntes que cal fer-se s'han d' o r i e n t a r sobre si és necessari trobar actuacions concretes dins el calendari de Festa Major -igual que Santa Tecla-.
Seria bo, Dos pilars dallant un balcó buit. rents colles Per exemple, FOTO: SABRINA ________--:-_--;:;-_---: van passar una actuació el diumenge més proxim als dies 23-24 -organitzada i, per tant, finan'Yada dins el programa de Festes, com passa a Vilafranca, Vilanova, el Vendrell...- junt amb altres colles i que no tindria que afectar a I'exhibició de la Sortida d'Ofici. També seria interessant, fixar altres actuacions pa-ral·leles -anteriors o posteriors- a les processons del vespre, que ens permetessin fer castells sense haver d'estar pendents deis altres balls.
En definitiva, buscar el moment i lloc més adient.
VALENTÍ MONGAY
Quina és la pla~a
més castellera de Sitges?
F1r aquesta pregunta implica una logica acceptació de que Sit
ges és una pla'Ya castellera. No crec que hi hagi ningú que qüestioni aquesta afirmació. Una vila o ciutat és una pla'Ya castellera quan té colla propia o bé quan sovintegen les actuacions de colles castelleres foranes. El cas de la nostra vila és dar: actualment té colla propia, nosaltres. Pero molt abans, el segle passat, Sitges ja era
llera. La primera actuació castellera és documentada I'any 1880, quan va venir una de les colles
11va en qu es, que tornaria a la nostra Festa Major el 188 ,mitjan'Yant una
ub cripció popular que va co tejar I'actuació d'aque ta colla (1). Amb el pa deIs anys, dife
pel nostre poble, fins que es van fundar els Csatellers de Sitges, el 1971, consolidant i potenciant la nostra vila com a pla'Ya castellera.
Suposo que ha quedat dar que vivim en una pla'Ya castellera. Pero anem a respondre la pregunta inicial: Quina és la pla'Ya més castellera de Sitges? Tenim principalment dues places castelleres: el Cap de la Vila i la pla'Ya de l'Ajuntamenl. Les places més castelleres arreu són places d'ajuntaments. L'actuació més important i de més com
promÍs d'una colla é en la seva diada de festa major. i es produeix davant l'Ajuntamenlo mentre el balco pateix una excessiva obre-carrega per tote le patum- que volen ortir a la fotografia (a
itge ,le patum- on fotografiade al- homenatges que 'aco tumen afer després de la ortida d Ofici i durant la nostra actuacio, per aque t motiu. el balco del nostre Ajuntament durara molts any i no tindra cap sobrecarrega). El pilars caminant i els pilars al balcó també confirmen la importancia castellera de le places d'Ajuntament. Crec, doncs, que la pla'Ya de l'Ajuntament de Sitges és me castellera que el Cap de la Vila.
Estic segur que a qualse1d I dvo e nosa tre en agra a
més fer ca tell a la pla'Ya de l'Ajuntament, amb tot l'ambient de la ortida d'Ofici, que no pa al Cap de la VJ1a.
. o no vol dir que no ens agradi fer castells en aquesta pla'Ya, que, arnés, és més centrica i ha vist carregar el nostre primer castell de sel.
No voldria deixar d'esmentar altres places castelleres que la nostra colla antecesora, els Castellers de Sitges, amb la seva constancia,
. 1van lllcorporar a mapa castelIer sitgeta. La pla'Ya deis Castellers, a les Cases Noves, on es troba el monument fet per en Gallego,el .. dpicape rer", que malauradament l'any passat ens va deixar. Aquesta plac;a va veure sortir les cercaviles del Dia de la Colla i va aportar i aporta molts bons castellers. Una altra pla'Ya que ha esdevingut tradicional ha estat l'era del Vinyet, que en la seva diada veia aixecar castells i que, enguany, nosaltres hem volgut conserva com a plac;a castellera.
(1) Programa de Festa Majar de 1977. Francesc Be~ i Vidal
La Torre 11
Assajos: indispensables per al bon ritme de la Colla La creació d'un grup per a canalla permet treballar el pom
EIs as ajo continuen ent la mare de totes
le batalle. Tot i que la Junta técnica és conscient del compromís que obliga a assistir dues nits a una preparació castellera, ningú amaga que és necessari un increment del nombre de membres de la Colla que dilluns i divendres de 10 a 12 de la nit vinguin al Palau.
L'equip técnic ha valorat positivament els efectes que ha tingut la divisió deIs assajos en dos grups: la gent del pom i la re ta de castellers. Amb l'entrenament
de la canalla al marge de la resta de l'assaig general es pot exercir un atenció més concreta sobre les errades i orientacions que necessiten els més petits. Precisament, la constitució d'un equip integrat per diverses persones ha permes aquesta política, que, per altra banda, és practicament impossible quan tot el pes de l'assaig cau en una única persona.
Aprofitem per fer una crida perque aquella gent que falta més als assajos intenti fer un esfor~ per venir més. En benefici de la Colla. Amén.
EstnJctura de tres entre les parets del pati del Palau FOTO: GALlNDO
Primera assemblea amb el nou equip teenie
En plena ressaca d'alegria i emocions pel tres de set descarregat a LIinars, la Colla va celebrar, el 12 de setembre, la primera assemblea per tal d'analitzar diverses qüestions referents a la tecnica. La data, pero, ja havia estat [IXada amb anterioritat a l'actuació de Llinars.
La intenció de la reunió era que tots poguésim expressar la nostra opinió sobre els objectius de la Colla, davant la proximitat de Santa Tecla i el Concurso Aquest tipus de convocatories, de caire informal, fora bo que es mantinguessin periodicament amb l'objectiu de fer reflexions col·lectives.
La Jave obre relacians amb altres calles
El companyeri me és una de le e encies del mon casteller.
Malgrat les rivalitat i l'instint de permanent autosuperació, l'ami tat i col·laboració entre colles ha estat és i sera un deIs eixos que defineixen l'evolució del fet casteller. La Colla Jove de Castellers de Sitges, des deIs seus inicis, ha buscat en altres colles -grans, mitjanes i petites- el suport necessari que marca el comen~amentd'una agrupació castellera.
EIs Castellers de Vilafranca, com a principal colla del Penedes, és la colla amb qui existeix una relació més flui'da i concreta. Aquesta col·laboració -bastant general entre le colles grans i les acabades de néixer- es materialitza amb l'assistencia de membres de la nostra Colla als assajos deIs verds, amb la intenció de refor~ar els coneixements tecnics i intercanviar opinions. Aquest moviment, en ocasions, també s'ha produil a l'inversa, amb la
participació als nostres assajos de castellers vilafranquins. La bona relació entre les dues colles ha permes, també, que integrants de la Jove hagin acompanyat als verds en algunes sortides pel Penedes i s'hagin incorporat a la pinya vilafranquina.
Amb altres colles, la relació s'ha concretat en l'intercanvi d'actuacions. De fet, acords d'aquest tipus ja es van aplicar l'any passat amb algunes eolles i durant la tempora
da actual s'han extes a altres agrupacions. Xics de Granollers, Vailets de Gelida, Castellers de Castelldefels, Castellers de Sants o Bordegassos de Vilanova són alguns exemples.
Per altra banda, amb els Minyons de Terrassa i els Xiquets de Reus, així com altres colles, també s'han obert relacions, que, en alguns casos -com la participació de la colla del Valles en la Diada de l'any passat-, ja han tingut el seu fruit.
-------------
-------------
12
AGENDA DE LA laVE
• 23 de setembre, Sitges. Santa Tecla
• 2 d'octubre, Tarragona. XV Concurs de Castel1s
• 12 d'octubre, Ribes. Festa anti-racista
• 15 d'octubre, Barcelona. Expo-cultura
• 16 d'octubre, Vilanova (Masia Cabanyes).Actuació amb els Bordegassos
• 13 de novembre, Sitges (La Fragata). Primera Trobada de Colles Castelleres del Penedes
(Altres possibles actuacions, per concretar)
1 TOTHOM A TARRAGONA 1 1 AMB LA JOVE DE SITGES 1 12 d'octubre. Sortida en autocars i vehicles propis 1 1 des de Sitges. Per venir tu i els teus amics, 1 1 posa't en contacte amb la Junta directiva 1
La Torre
CALENDARI CASTELLER
• 24 de setembre, Barcelona (playa de Sant Jaume). Castel1ers de Vilafranca, Minyons de Terrassa, Joves de Valls i Castellers de Barcelona
• 25 de setembre, Reus. Joves Xiquets de Valls, Xiquets de Reus i Ganxets de Reus
• 12 d'octubre, Vilobí, Castellers de Vilafranca
• 16 d'octubre, El Vendrell. Joves Xiquets de Valls, Nens del Vendrell i Nova del Vendrell
• 16 d'octubre, Montserrat. Castellers de Vilafranca
• 23 d'octubre, Valls. Vella deIs Xiquets de Valls i Joves Xiquets de Valls
• 1 de novembre, Vilafranca. Castellers de Vilafranca, Xiquets de la Vila d'Alcover i una altra colla
• 19 de novembre, TerrassaJ Bordegassos i Minyons de Terrassa
• 20 de novembre, Terrassa. Castellers de Barcelona, Castellers de Comella i Minyons de Terrassa
Colla de set. For~a Jove!