LA TRANSFORMACIÓ DEL PAISATGE

E l p a n o r a m a p a i s a t g í s t i c o b s e r v a b l e a v u i d i a , e s s e n c i a l m e n t , é s c o mu n m o s a i c d e c o m p o n e n t s f o r ç a h u m a n i t z a t s . L a m à s e m p r e p r o p e r ad e l ' h o m e h a a n a t i n t e r v e n i n t t a n t p e r t o t a r r e u q u e a c t u a l m e n t é s b e ndifícil trobar indrets que es conservin tal com eren originàriament.

L a f e s o m i a d e l p a i s a t g e a c t u a l é s , b à s i c a m e n t , e l r e s u l t a t d e d o sp r o c e s s o s s u c c e s s i u s . E l p r i m e r f o u u n l l a r g p r o c é s n a t u r a l a c a u s a d ef a c t o r s o r o g è n i c s , c o m m o v i m e n t s d e p l a q u e s t e c t ò n i q u e s , p l e g a m e n t s ,t e r r a t r è m o l s . . . , i t a m b é e l s c l i m a t o l ò g i c s l ' a n a r e n m o d e l a n t d u r a n tm i l i o n s d ' a n y s t o t a l t e r a n t - n e l a c o b e r t a m é s s u p e r f i c i a l , a l l l a r g d em i l · l e n n i s . R e c e n t m e n t e l p r o c é s d e m o d i f i c a c i ó d e l ' e n t o r n n a t u r a l l ' h aa c a b a t f e n t l ' h o m e , q u i h a a n a t p o b l a n t e l t e r r i t o r i i l ' h a h a g u t d etransformar per extreure'n recursos.

Pe r p o d e r e n t e n d r e m é s b é l a r e a l i t a t d e l n o s t r e e n t o r n , p r i m e r c a l f e re s m e n t d e l s f a c t o r s q u e e l c o n d i c i o n e n i q u e , a l h o r a , e l c a r a c t e r i t z e n :e l t i p u s d e t e r r e n y, l ' o r o g r a f i a q u e e n s e n v o l t a , e l c l i m a d e l a z o n a ,l ' e s t a t d e l a v e g e t a c i ó i , e v i d e n t m e n t , e l s t e s t i m o n i s r e s u l t a n t s d e l e sformes de vida que s'han anat succeint al llarg de la història del poble de Callús.

L'ALTERACIÓ NATURAL DEL PAISATGEELS CONDICIONANTS CLIMÀTICS

P e r l a s e v a s i t u a c i ó g e o g r à f i c a , l a z o n a d e C a l l ú s t é u n c l i m am e d i t e r r a n i d e m u n t a n y a m i t j a n a , c a r a c t e r i t z a t p e r u n a i n f l u è n c i am a r í t i m a p o c i n t e n s a . E l s h i v e r n s a c o s t u m e n a t e n i r c a l m a a t m o s f è r i c a .L e s t e m p e r a t u r e s m í n i m e s b a i x e n u n s q u a n t s g r a u s s o t a z e r o , s o b r e t o ts i l es n i t s són se renes . A l es p lanes i a l es vo res de l r i u Ca rdene r espoden formar bancs de boira, que s'esvaeixen a mig matí.

1 Característiques del clima de Callús

Quan s'allarga el dia, la primavera sol ser de temps variable i no són estranys els dies en què s'alternen, sense ordre, sol, núvols,vent, xàfecs... Les temperatures solen ser lleugerament fresques (amb alguna glaçada tardana que fa la guitza als hortolans). Al'estiu, les temperatures màximes s'enfilen fàcilment fins més amunt dels 30º. També hi ha una pronunciada xafogor ambientalque afavoreix la formació de núvols convectius (castelleres), que alguna tarda acaben en tempestes, amb ruixats de curta durada.A Callús no tenim gaires dies de vent. Malgrat tot, a la primavera i a la tardor alguna ponentada o alguna mestralada assoleixràfegues superiors a 60 km/h o a 70 km/h. A l'estiu, la marinada o garbí puja per la vall del Cardener. En un any, acostuma aploure entre 60 i 65 dies. A la primavera, les pertorbacions de procedència atlàntica -tot i dur molts núvols- ens arriben debilitadesi no sempre

la transformació del Paisatge

determinen mal temps. La tardor és normalment plujosa. Tard o d'hora, es poden presentar pertorbacions de llevant, que quanes reactiven per l'efecte termodinàmic de la Mediterrània poden ocasionar precipitacions intenses que, a vegades, han tingutconseqüències catastròfiques.

1. 2. Quan els rius surten de mare

Q u e d e v e g a d e s h i h a g i r i u a d e s ( a m b c o n s e q ü è n c i e s m é s o m e n y sc a t a s t r ò f i q u e s ) a l s e c t o r d e C a l l ú s n o é s e s t r a n y. L a c a u s a l a t r o b e me n e l c l i m a d e l a z o n a , q u e e s c a r a c t e r i t z a p e r t e n i r e l s m à x i m s d eprecipitacions a les estacions de primavera i tardor.

A l a t a r d o r, a l g u n e s d e l e s p r e c i p i t a c i o n s s ó n p e r p e r t o r b a c i o n s d el l e v a n t , i p o r t e n f o r t e s p l u g e s . A l e s h o r e s a c o s t u m a a p l o u r e i n t e n s a m e n te n u n c u r t p e r í o d e d e t e m p s . Q u a n a q u e s t f e n o m e n e s m a n t é d u r a n tun pe r íode de temps més l l a rg , e l s t o r ren ts i l es r i e res de l a conca de lr i u C a r d e n e r r e v e n e n r à p i d a m e n t i f a n q u e e l c a b a l b a s e h a b i t u a l d e lriu augmenti de forma exagerada en qüestió de poques hores.

D u r a n t u n a r i u a d a l a v e l o c i t a t i l a f o r ç a d e l e s a i g ü e s c o m p o r t e n u nt r e b a l l e r o s i u e x t r a o r d i n a r i i , p e r t a n t , u n a t r a n s f o r m a c i ó r à p i d a d e lp a i s a t g e . P r i m e r l e s a i g ü e s d e s b o r d e n à m p l i a m e n t e l l l i t n o r m a l d e l r i u ,o s i g u i q u e " s u r t e n d e m a r e " . Po c a e s t o n a d e s p r é s , l a c r e s c u d a d e l r i ués tan b ru ta l que no so lamen t a r rossega to t e l que t roba a p rop de l esr ibes, s inó que acaba per inundar e ls terrenys de les terrasses f luv ia ls a based'aigua i fang.

E l s a n y s 1 9 0 7 , 1 9 4 0 , 1 9 6 2 , 1 9 7 1 i 1 9 8 2 h i v a h a v e r r i u a d e s a l ' à r e ade Ca l lús i e ls resu l ta ts van ser fo rça ca tas t rò f i cs : a la fàbr ica i en fo rçahab i ta tges de ca l Cava l l e r es van i nundar e l s ba i xos , e l s ho r t s de Ca l l úsv a n s e r a r r o s s e g a t s r i u a v a l l , e l p o n t d ' a c c é s a l a f à b r i c a n o v a v adesaparè i xe r, l a ca r re te ra de Cardona va quedar ta l l ada pe rquè les a igüesdel Cardener la cobrien, manca general de subministrament d'aigua potable, llum i telèfon...

1. 3.- Quan el bosc se'ns crema

D'incendis forestals n'hi ha hagut sempre. Durant la prehistòria els

la transformació del Paisatge

llamps i les espurnes dels rocs ja devien provocar-ne d'esporàdics, perquè depenien dels factors climàtics, topogràfics i del tipusde vegetació que hi havia als boscos. La crema de boscos també l'ha fet l'home al llarg de la història amb diferents finalitats: percaçar, com a estratègia bèl·lica i per l'obtenció de noves terres cultivables. Les circumstàncies meteorològiques prèvies als gransincendis acostumen a ser molt desfavorables. Els principals aliats del foc són: la sequera acumulada els mesos anteriors, les altestemperatures d'estiu, un índex d'humitat molt baix i el vent.

L'ALTERACIÓ HUMANA DEL PAISATGE

L ' h o m e é s u n a e s p è c i e a n i m a l m é s q u e , i g u a l q u e d ' a l t r e s e s p è c i e sa n i m a l s i v e g e t a l s a m b q u è c o m p a r t e i x e l m e d i n a t u r a l , u t i l i t z a e l s s e u sr e c u r s o s p e r s a t i s f e r l e s s e v e s n e c e s s i t a t s . F e n t - h o , p e r ò , h a a n a tm o d i f i c a n t e l p a i s a t g e d e m a n e r a m o l t m é s r à p i d a i , f i n s i t o t , a b u s i v a .Gràc ies a la seva in te l · l i gènc ia i a la capac i ta t de c rear i d 'u t i l i t za r es t r i s ,h a a p r è s a l l l a r g d e l a s e v a h i s t ò r i a a e x p l o t a r l ' e n t o r n . E f e c t i v a m e n t ,on s'ha instal·lat l'home s'ha perdut el paisatge natural.

S i o b s e r v e m l a d i s p o s i c i ó d e l m o s a i c v e g e t a l a c t u a l o m p r o v a r e m q u ea l e s o b a g u e s h i h a m é s v a r i e t a t d e c o m u n i t a t s v e g e t a l s q u e n o p a s al e s s o l a n e s , o n h i h a u n a v e g e t a c i ó m é s p o b r a i d e g r a d a d a p e r l ' a c c i óh u m a n a . S e g u r a m e n t l a c a u s a p r i n c i p a l c a l s i t u a r- l a e n t r e 1 8 4 0 i 1 8 6 0 .A l e s h o r e s , e l c o n r e u d e l a v i n y a v a o c u p a r n o n o m é s l e s p l a n e s , s i n óq u e e s v a e n f i l a r p e l s t u r o n s i v a o b l i g a r a c o n s t r u i r p a r e t s s e q u e s imarges per retenir les terres en forma de feixes esglaonades.

A q u e l l a v e r i t a b l e f e b r e p e l c o n r e u v i t í c o l a ( l e s n o m b r o s e s b a r r a q u e sen són t es t imon i ) va acce le ra r l es t a l es de massa f o res ta l que h i hav ia .A i xò va s i gn i f i ca r l a r àp ida des fo res tac ió de g rans ex tens ions de rou resi a l z i nes . A f i na l s de l X IX , l a p l aga de l a f i l · l o xe ra va a fec ta r g reumen te l s ceps i nd ígenes i va acaba r devas tan t l a t o t a l i t a t de l s v i nya rs de t o tarreu. Va ser a partir de llavors quan als camps erms es va iniciar un lent procés natural de recuperació forestal a base de vegetacióespontània, fruit de la qual són les actuals brolles, garrigars i pinedes esclarissades. Per contra, solament als vessants més humitsqueden clapes residuals del que havia estat el bosc original.

la transformació del Paisatge

La transformació del Paisatge ACTIVITATS

35

30

25

20

15

10

5

0

70

60

50

40

30

20

10

0

1. Amb les següents dades climatològiques de Callús (taula de les mitjanes mensuals de temperatura iprecipitació; 1930-2000) elabora un climograma.

G F M A MG J JL AG S O N D

T (ºC) 5 7 10 13 17 21 24 24 20 15 8 4

P (l/m2) 18 20 29 39 64 46 20 45 68 43 36 32

Temperatura (ºC) Precipitació (mm)

GEN FE MA AB MG JN JUL AG SE OC NO DE

I t i n e r a r i d e N a t u r a