1 3

“El mapa del Montseny, les Guilleries iel Collsacabra” de Juli Serra, 1888(esmentat a la primera part de l’article, ElsCingles, núm 50) es va fer a una escala1:20.000, tal com indica el mateix Serra enla seva obreta Las Guillerías i en un articlede la Revista de Gerona de 1890. Estàdividit en 24 fulls de 40 x 60 cm i el seuconjunt mesura 2,40 x 2,80 metres. A partird’aquest original es va fer una reducció aescala 1:50.000 amb menys indicacions.Aquesta darrera versió es va difondre perdiferents vies, ja que es té constància de laseva existència en diferents entitats (CentreExcursionista de Catalunya, InstitutCartogràfic de Catalunya...) i, fins i tot, enparticulars. En canvi, la versió a escala1:20.000 ha restat sense difusió –si no esdemostra el contrari– des de la sevaelaboració.

El mapa de Juli Serra a escala 1:50.000va servir per a la confecció del mapaitinerari Les Guilleries. Collsacabra1:100.000, inclòs al llibre Les Guilleries delCentre Excursionista de Catalunya (CEC)publicat el 1924. Per exemple, es varenresseguir camins en vermell en el mapa deJuli Serra propietat del CEC, i això fa que hihagi les corresponents coincidències en elmapa itinerari a escala 1:100.000. Fins i totes pot comprovar que el mapa de Juli Serrava servir per fer d’altres mapes, ja que hi hadibuixats camins i altres indicacions en lesàrees excloses de la representació, com perexemple el pla de la Calma.

Per a la delimitació de les Guilleries i elCollsacabra, el mapa de l’any 1924 del CEC(1:100.000) pren com a base la concahidrogràfica del Ter des del meandre de SantPere de Casserres fins al Pasteral. Així, ellímit occidental és la carena on es troben elmonestir de Sant Pere de Casserres i elsantuari de la Mare de Déu de Puig-l’agulla.A la banda més oriental, la delimitació és lacarena que coincideix amb els límits del’antic comtat de Vic, amb l’excepció de lapetita vall de Lloret Salvatge. Al nord, elmapa exclou del Collsacabra pobles tansignificatius com l’Esquirol o Cantonigròs i,

LA UNIÓ CARTOGRÀFICA DEL COLLSACABRAAMB LES GUILLERIES -II

al sud, retalla la part de les Guilleries que vacap a Sant Feliu de Buixalleu. O sigui, elmapa del CEC va establir una unió entre elCollsacabra i les Guilleries pel que fa a lacartografia excursionista.

Tanmateix, en aquella època l’interèscartogràfic es va anar centrant cada cop mésen altres àrees, i concretament en elMontseny. Diferents entitats volien l’edicióde mapes topogràfics i no varen trobar maicap mena d’entusiasme per part del’Instituto Geográfico y Estadístico deMadrid que, per exemple, no va publicar elfull del Montseny a escala 1:50.000 fins alsanys quaranta. Per a més detalls, podeuconsultar el llibre de M. Carme MontanerMapes i cartògrafs a la Catalunyacontemporània (1833-1941).

A la postguerra, l’any 1945, J. Castells iJ. Teres publiquen el llibre Guillerías, queinclou un mapa que abraça, a més de tot elmapa del CEC de l’any 1924, bona part delMontseny i hi afegeix una franja occidentalque inclou Vic. El mapa indica una escala1:100.000, quan en realitat s’apropava a1:133.000! Cal indicar que tant l’estructuradel mapa com el text són bastant simples isimplistes. Així, els autors senyalen com alímit septentrional de les Guilleries “unconjunto de montañas que, partiendo delmacizo de Montfalgar, a 1.600 m. de altura,entre los altos valles del Ritort i del Ter, sedirige hacia el Capsacosta, sierras de SantaMagdalena, Puigsacalm, de Cabrera y deAyats para acabar en el paso de Coma Joan,en el Collsacabra, a unos 1.000 de altura”.En fi, els autors consideren que lesGuilleries tenen com a formaciones másimportantes les muntanyes ausonenses ,Cabrera i Collsacabra. Encara queconceptualment les Guilleries incloïa elCollsacabra, cartogràficament continuava launió de les dues contrades.

Anys més tard, el 1952, es publica elllibre Guillerías d’Agustí Cardós. L’autoresmenta la comarca de les Guillerías amb laregión de Collsacabra; però el mapa adjuntindica clarament Les Guilleries yCollsacabra (sic). L’escala real és de

14

15

Pàgina anterior, adalt:El plano de lesGuillerías de JuliSerra (1890) a es-cala 1:20.000

Pàgina anterior abaix:Zona del Far delmapa Les Guille-rías de Castells iTeres (1945) a es-cala 1:100.000

Àrea del Far delmapa Les Guilleriesy Collsacabra d'A-gustí Cardós (1952)a escala 1:100:000

Zona del Far delmapa Les Guille-ries-Collsacabra,de l'editorial Alpina(anys 60) a escala1:40.000

16

1:100.000 i la seva extensió és molt similaral mapa del CEC de 1924. Aquest mapa és atres colors, sense corbes de nivell, peròmostra les principals carenes amb un traçnegre gruixut.

L’any 1959 es va publicar la primeraedició del mapa Les Guilleries.Collsacabrade l’editorial Alpina. Des de llavors se n’hanfet més de vuit edicions. Aquest fetdemostra la seva popularitat, especialmententre els excursionistes. El mapa comprènbona part del que ara es considera lesGuilleries i el Collsacabra. De fet, lamateixa editorial ja va cobrir quasi totalmentla resta amb altres mapes. Així, la part norddel Collsacabra es completaria amb el mapadel Puigsacalm (escala 1:25.000) de RamonVinyeta, més endavant substituït pel mapaPuigsacalm-Bellmunt de Vinyeta i Llobet.En canvi, la part sud, amb el mapa delMontseny (escala 1:40.000), només agafariala part de Joanet que correspon a lesGuilleries, deixant exclosa la part de SantPere Cercada, Sant Feliu de Buixalleu..., osigui, sense les terres guillerienques

preferides per Prudenci Bertrana. Per al’elaboració del mapa, els autors devienutilitzar el mapa del CEC de l’any 1924, ipossiblement el mapa de Juli Serra (escala1:50.000). De fet, els mateixos autorsreconeixien que per al mapa del Montsenyvaren fer servir el publicat pel CEC el 1924,i que l’escala de 1:40.000 va ser unaimposició de l’Administració “Central” perno fer servir l’escala 1:50.000 del MapaTopográfico Nacional. Irònicament, espodria afirmar que els mapes de lesGuilleries van néixer amb un objectiumilitar i no el van deixar de tenir fins ja benentrada la democràcia.

Tanmateix, és durant el canvi demil·lenni quan es trenca la concepcióunitària de les Guilleries i el Collsacabramantinguda durant més de 100 anys. Afinals de mil·lenni l’editorial Alpinaremodelada elabora el mapa Vall de Sau-Collsacabra a escala 1:40.000, a partir de laBase Cartográfica del Servicio Cartográficodel Ejército, segons consta en la guiaturística. L’encàrrec devia ser fet pel

El Collsacabra, ma-pa coordinat perAnna Borbonet iErnest Gutiérrez(2001) a escala1:25.000

1 7

Consorci per a la Promoció Turística Vall deSau-Collsacabra, amb la presència de TotBarcelona. Turisme Total, i el patrocini de laDiputació de Barcelona. Cal assenyalar lainvenció d’un nou territori, la vall de Sau, al’alçada de Collsacabra, com a contrada,comarca natural o territori amb tradicióhistòrica. La seva aparició ha significatl’arraconament de les Guilleries. De fet, lesdivisions administratives en províncies i,amb el pes que això comporta, els generosospressupostos de la Diputació de Barcelonaper a turisme rural n’han tingut la culpa.Aquest mapa sembla fet expressament perminimitzar el pes del territori de la provínciade Girona. Sembla que vulguin dir: si elsfons són de la Diputació de Barcelona,llavors només difondrem la partbarcelonina. Històricament, i des del vessantexcursionista, no ha estat mai així. A la guia,s’hi llegeix que la vall de Sau separa elCollsacabra de les Guilleries: això no éscorrecte. Cal deixar de banda personalismesi divisions administratives forçades i tenir encompte la història i la tradició.

De fet, en començar el mil·lenni un altremapa de fet trenca la tradició i corretgeix elplantajament anterior, però en una soladirecció: Collsacabra, opció avalada tambépel criteri de Quirze Parés, a qui lapublicació d'aquest mapa ret homenatge pelsseus estudis sobre el Collsacabra. AnnaBorbonet i Ernest Gutiérrez són elscoordinadors del mapa El Collsacabra apartir de la base cartogràfica del CentroNacional de Información Geográfica. Elmapa és promogut pels Amics dels Cinglesde Collsacabra i no apareix cap presumiblepatrocinador institucional! L’escala triada,1:25.000, és molt apropiada per al seu úsexcursionista i l’extensió del mapa estàbasada en criteris de territori. Així, pel sudarriba fins a la presa de Sau, i pel nord, a laserra de Llancers; a l’est s’allarga ambgenerositat gironina més lluny del santuaride la Mare de Déu del Far, i a l’oest, s’ajustaa la plana osonenca de Santa Maria deCorcó-l’Esquirol.

Crec que s’haurà de tenir en compte quanes faci el nou mapa excursionista de lesGuilleries que, de segur, inclourà una partdel Collsacabra. D’aquesta unió s’han

derivat diferents interrelacions que s’expo-saran en el pròxim article.

Josep Tarrés i Turon

CARTOGRAFIA- Borbonet, Anna i Ernest Gutiérrez (2001),coordinadors. El Collsacabra. Mapa topogràfic/excursionista 1:25.000. Inclòs a: El Collsacabra. Enhomenatge a Quirze Parés i Ganyet. Editorial Piolet,Barcelona.- Cardós, Agustín (1952). Les Guilleries y Collsacabra1:100.000. Inclòs a: Cardós (1952). Guillerías . EditorialMiquel Arimany, SA, Barcelona.- Castells, J. i J. Teres (1945). Las Guillerías 1:100.000.Inclòs a: Castells i Teres (1945). Guillerías . VellosoEditor, Barcelona.- Centre Excursionista de Catalunya (1924). LesGuilleries. Collsacabra. Mapa itinerari 1:100.000. Inclòsa: Les Guilleries . Centre Excursionista de Catalunya,Barcelona.- Geògraf Salvador Llobet Edicions Cartogràfiques, S.L.(2000?). Vall de Sau-Collsacabra. Mapa excursionista iturístic 1:40.000. Inclòs a: Vall de Sau-Collsacabra.Mapa i guia turística. Editorial Alpina, Granollers.- Vinyeta, Ramon (1960). Puigsacalm 1:20.000. Inclòsa: Puigsacalm. Mapa topográfico y notas. EditorialAlpina, Granollers .- Llobet, Salvador i Ramon Vinyeta (1966). Puigsacalm-Bellmunt 1:25.000. Inclòs a: Puigsacalm-Bellmunt. Guíacartográfica, excursionismo, turismo. Editorial Alpina,Granollers.- Llobet, Salvador (1975). Les Guilleries. Collsacabra1:40.000. Inclòs a: Llobet (1975). Les Guilleries.Collsacabra. Guia cartogràfica, 4a edició. EditorialAlpina, Barcelona.- Serra, Juli (1888). El plano de las Guillerías 1:50.000.Centre Excursionista de Catalunya.- Serra, Juli (1890). El plano de las Guillerías 1:20.000.Centro Geográfico del Ejército.

BIBLIOGRAFIA- Montaner, M. Carme (2000). Mapes i cartògrafs a laCatalunya contemporània (1833-1941), col·lecció CamíRal, núm. 15, Rafael Dalmau Editor, Barcelona.- Casassas, Anna M. i Maria Carme Montaner (1991).“L’obra cartogràfica del Dr. Salvador Llobet i l’editorialAlpina” dins Treballs de la Societat Catalana deGeografia, núm. 30, pàg. 135-153.- Tarrés, Josep (2003). “El mapa del Montseny, lesGuilleries i el Collsacabra de Juli Serra, 1888” dinsMuntanya, núm. 845, febrer 2003. Centre Excursionistade Catalunya, Barcelona.- Tarrés, Josep (2003). “Un gran mapa de 1888” dinsRevista de Girona, núm. 219, Diputació de Girona.

HOSTAL **ESTRELLARUPIT Tel. 93 852 20 05

www.hostalestrella.com