LA VAGA GENERAL DE JULIOL DE 1855 

La Industrialització i el naixement del Moviment Obrer a Catalunya (VII):  

Vinyeta de l’Auca “Dos cosas que fan pó”. [1855].  Autor no identificat.

ANC1‐160‐N‐674. Codi doc ANC@ula 4403 

2

 NOM ALUMNE/A:   

GRUP / MATÈRIA:   

DATA:

1. INTRODUCCIÓ A L'ACTIVITAT

Començarem  una  activitat  que  ens  transportarà  a  la  Barcelona  de mitjan  segle  XIX,  amb l’objectiu  d’aprofundir  en  el  coneixement  de  la  gènesi  i  evolució  del Moviment Obrer  al nostre país. 

Les vagues són una forma de mobilització central en  la història del moviment obrer. En  les activitats que us proposem, treballareu la vaga general del juliol de 1855, la primera d’aquest tipus i intensitat a Catalunya i Espanya. 

Perquè va esclatar la vaga?

Quins sectors la secundaven?

Què es reclamava?

Com va evolucionar?

Com va acabar?

Per  respondre  aquestes  preguntes  dureu  a  terme  un  seguit  d’activitats  centrades  en l’observació i contrastació de fonts primàries i secundàries. 

Finalment, a mode de conclusions, elaborareu una síntesi de  l’episodi fent ús del concepte “conflicte”, esquema de síntesi i anàlisi que us servirà per a d’altres episodis de la història.  

3

2. APROXIMACIÓ

2.1. Ens situem: el context 

Consulta el Diari de Barcelona, dia 3 de juliol, edició de la tarda  (pag 1 i 2) 

Segons aquest diari: 

Quina és la situació a Barcelona

Què ha passat a Igualada?

Què ordena i què prohibeix el Capità general Zapatero en el seu ban?

4

2.2. Definició de conceptes 

Com definiries, sense buscar, què és una vaga? I una vaga general?

Vaga: 

Vaga general: 

Ara,  busca  les  definicions  anteriors  a  Internet  (pots  consultar‐ho  a  l’entrada  de  laenciclopèdia  catalana  vaga)  i  modifica  o  matisa,  si  és  necessari,  les  definicionsanteriors.

Vaga: 

Vaga general: 

Enumera altres vagues generals importants de la Història de Catalunya i Espanya

5

3. ANÀLISI

3.1. Anàlisi de documents: ordres i informes de les autoritats municipals 

Tot seguit, consultareu una sèrie de documents que ens aporten informació sobre uns episodis que es van produir entorn el 2 de juliol.  

Doc. 1 

Ordres del 1r alcalde al comandant de la guàrdia municipal sobre mobilitzacions obreres al barri del Padró. [2 de juliol de 1855] ANC1‐244‐T‐72. Codi doc ANC@ula 4406 Transcripció 

Qui escriu el comunicat? A qui va dirigit? De quin dia és?

Quina data té el document? Què passava aquell dia?

A què fa referència?

Què s’hi detalla?

Una pista: 

Segons diferents  fonts,  les banderes eren  vermelles  i  contenien el lema “Viva Espartero! Asociación o muerte. Pan y trabajo”. 

6

Doc. 2 

Comunicat del comandant de la Milícia Nacional en què informa de mobilitzacions obreres entorn el barri del Padró. 2 de juliol de 1855. ANC1‐244‐T‐72. Codi doc ANC@ula 4401 Transcripció 

Qui escriu el comunicat? A qui va dirigit? De quin dia és?

Quina data té el document? Què passava aquell dia?

A què fa referència?

Què s’hi detalla?

7

Doc. 3 

Comunicat de l’alcalde al Capità General en el que informa sobre mobilitzacions obrers [2 de juliol de 1855] ANC1‐244‐72. Codi Doc ANC@ula 4407 Transcripció 

Qui escriu el comunicat? A qui va dirigit? De quin dia és?

Quina data té el document? Què passava aquell dia?

A què fa referència?

Què s’hi detalla?

8

3.2. Síntesi dels documents 

Fes un resum, amb les teves paraules, de l’episodi del que informen els doc. 1, 2 i 3.

Com va acabar l’episodi de les banderes? 

Doncs, després que fossin requisades i guardades a l’Ajuntament per membres de la M.N., milers d’obrers es van anar reunint a  la pl. St. Jaume reclamant que els les  retornessin.  Els  ànims  es  van  anar  encrespant.  Finalment,  Ildefons  Cerdà, regidor de  l’Ajuntament  i comandant del 3r batalló de sapadors de  la M.N., va decidir tirar pel dret i va ordenar que se’ls hi retornessin les banderes, ja que no deien  res  excessivament  subversiu  i  era  una mesura  necessària  per  evitar  la violència. Obrers  i M.N. van marxar  junts a  la pl. Del Padró per tornar a plantar les banderes. Aquell episodi, no va degenerar en violència.  

Sí que va hi va haver problemes en altres  llocs, com a  la  fàbrica Güell, Ramis  i Companyia. 

Ves al  següent enllaç  i  resumeix què va passar amb el director de  la  fàbrica Güell,Ramis i Companyia el 2 de juliol de 1855.

9

4. APROFUNDIM: L’EVOLUCIÓ DE LA VAGA

4.1. Aguantar una vaga 

La  vaga  va  estendre’s  tot  al  llarg  de  la  setmana. D’entrada,  el  capità  general Zapatero es va abstenir d’interferir‐hi, deixant el manteniment de l’ordre a mans de la M.N.  

De quina manera creus que els obrers podien mantenir‐se en vaga si no treballaven i,per tant, no rebien jornal?

Creus que podrien aguantar gaire temps? Perquè?

4.2. Propostes per solucionar el conflicte 

4.2.1. Propostes obreres  

Els  obrers,  van  decidir  formar  una  comissió  per  anar  a Madrid  a  exposar  al govern les reclamacions dels vaguistes. N’eren membres Joan Alsina, dirigent de l’Associació de Teixidors de Cotó de Barcelona, Joaquim Molar, de l’Associació de Teixidors de Vels, l’obrer Pere Francesch, el regidor de l’Ajuntament de Barcelona Pere Pons, dos membres de  la Diputació  i  Ildefons Cerdà  com a membre de  la M.N.  

Les seves reclamacions es poden resumir en:  ‐ dret d’associació dels obrers. ‐ legislació  per  regular  el  treball  (prohibir  treball  infantil,  reduir  jornada laboral...). 

‐ manteniment  de  les  condicions  laborals  establertes  en  els  convenis  abans que el Capità General apliqués l’estat de setge. 

Què et semblen les demandes de la comissió que va anar a Madrid? Raona laresposta.

10

La  resposta  del  govern  va  ser  que,  primer,  els  obrers  havien  d’acatar  la  llei, desconvocar la vaga i tornar a la feina. Després, ja es veuria.  

Finalment, el govern va presentar una proposta de  llei, que s’hauria de votar,  i que establia: 

‐ Es permetien  les associacions obreres però només podien oferir assistència filantròpica  (per  malalties  o  vellesa,  no  per  fer  vagues),  no  podien  tenir caràcter  polític  i  havien  de  tenir  un  nombre  d’afiliats  inferior  a  200 treballadors. 

‐ S’establia  una  jornada  d’11  hores  i  que  els menors  de  12  anys  no  podien treballar. 

‐ No es deia res referent als convenis ni els salaris 

. 

Què  et  sembla  la  llei  que  va  proposar  el  govern?  Difereix  de  la  plantejada  pelsobrers? En quins punts? 

Més  endavant,  el  8  d’octubre,  es  presentava  un  projecte  de  llei  que  haurien d’aprovar les Corts. Les mesures principals eren: 

‐ Regular  el  treball  infantil  (prohibit  als menors  de  8  anys  i,  entre  8  i  12, limitat a 6 hores al dia, i, entre 12 i 18, a 10 hores). 

‐ Establir condicions higièniques mínimes en les fàbriques. 

‐ Responsabilitats  dels  empresaris  en  cas  d’accident  en  el  cas  que  hi haguessin  infraccions de reglament,  imprudències o manca de previsió per part dels patrons. 

‐ Dret  d’associació  obrera  però  sota  control  del  govern,  associacions  de menys de 200 persones i filantròpiques. 

‐ Establiment  de  jurats  mixtes  (1/2  empresaris,  1/2  obrers)  designats  pel govern, no per les associacions. 

11

Què et sembla aquesta llei? Ambiciosa? Limitada? Comenta els diferents punts.

Tenint  en  compte  que,  el  que  no  és  contemplat  explícitament  en  una  llei,  esconsiderava  il∙legal, què et sembla que passava amb els convenis col∙lectius?  I ambles vagues?

La  llei  no  es  va  aprovar  per  l’oposició  dels  grans  empresaris  i  els  partits conservadors,  als  quals  els  hi  semblava  una  llei  que  coartava  la  llibertat d’empresa. 

Ramón  Simó  i  Badia,  líder  obrer  barceloní  que  llavors  residia  a  Madrid,  va publicar un manifest redactat pel republicà federal Francesc Pi  i Margall en que es  reclamava  el  dret  d’associació  obrera  per  defensar  els  interessos  dels treballadors  enfront  dels  empresaris. Malgrat  la  repressió,  l’empresonament  i fugida  de molts  obrers  catalans  per  part  del  Capità General  –com  veureu  tot seguit‐, es van recollir 34.000 signatures de suport, 22.000 de les quals recollides a Catalunya  i es van entregar  les signatures al Congrés, però tot això no va ser suficient perquè s’atenguessin les seves demandes. 

12

4.2.2. La proposta de solució del Capità General de Catalunya 

El 6 de juliol, el Capità General Zapatero ja havia reunit prou forces i va començar la repressió.  

Va ordenar detenir,  sense  formació de  causa,  sense  interrogatori,  sovint  sense cap  càrrec  per  imputar,  obrers  que  havien  participat  en  les  vagues,  líders d’associacions que havien firmat manifestos, obrers que havien participat en un acte  d’homenatge  a  Josep  Barceló,  les  persones  que  no  tenien  cèdula d’habitabilitat a Barcelona, membres del partit demòcrata‐republicà, etc.  

Molts  van  ser  els  perseguits  i  empresonats.  Entre  els  líders  obrers,  destaquen Pere  Francesch,  Pere  Puigventós,  Pau  Barba,  entre  d’altres;  entre    els  líders republicans,  l’alcalde de Figueres Abdó Terrades, que acabaria morint en el seu desterrament a Medina Sidonia, Francesc Sunyer  i Capdevila, E. Sarrazin, Ceferí Tresserra, Albert Columbrí, Pau Armengol, Antoni Clavé... 

Quina  era  la  proposta  del Capità General  Zapatero  per  acabar  el  conflicte? Quinaopinió et mereix?

Tot seguit veurem un exemple de repressió: el cas dels germans Clavé. 

Quan Antoni Clavé va ser citat, sense tenir cap causa processal, davant el Capità General Zapatero, aquest va procedir com de costum: li va dir que, si no volia ser afusellat, que triés una destinació de la península que no fos ni València ni Aragó, i que allà seria desterrat.  

Antoni Clavé es va queixar  i Zapatero el va escridassar agafant‐lo pel coll de  la camisa. Alertats pels  crits,  van  intervenir‐hi  els  subalterns  i  el germà d’Antoni, Josep Anselm, que l’havia acompanyat, i els crits van derivar en un sarau.  

Els dos germans van ser desterrats. 

13

4.2.2.1. Un exemple de la repressió: El cas dels germans Clavé 

Doc. 4 

Instància dels germans Josep Anselm i Antoni Clavé al Ministre de la Governació des de la presó de Maó. 05.07.1856.  ANC1‐700‐T‐380. Codi Doc ANC@ula 4408 Transcripció 

Qui són els autors del document?

Des d’on s’escriu?

A qui s’adreça?

Què demanen?

Què denuncien?

Et semblen raonables les seves demandes?

14

4.3. Epíleg 

En un context de crisi i malestar popular generalitzat, van sorgir protestes contra el  govern  arreu  de  l’Estat  (a  Castella,  València,  Saragossa...),  que  van  ser aprofitades pel general O’Donnell  i el general Serrano per agafar  les regnes del govern  després  que  Espartero  es  veiés  obligat  a  dimitir.  La  reina  va  recolzar O’Donell, que va ser nomenat president el 14 de juliol de 1856 i va declarar l’Estat de  guerra  a  tota  Espanya. Davant  la  tancada  que  van  dur  a  terme  prop  d’un centenar de diputats en el Congrés de Diputats, O’Donell va bombardejar l’edifici. Les  revoltes  contraries  a  la  reacció  d’O’Donell  van  ser  reprimides,  també  a Barcelona, amb bombardejos. El dia 22 de juliol, les diferents revoltes defensives contra O’Donell van ser derrotades. 

La repressió va prosseguir, les propostes de legislació i pactes amb els obrers, no. 

Busca  quin  període  va  seguir  al  Bienni  Progressista  (1854‐56).  Defineix‐ne  lescaracterístiques bàsiques i argumenta, sense entrar en detall, perquè creus que es vaacabar amb les propostes de legislació i pactes amb els obrers1

1 Pots buscar la informació en alguna pàgina general de la Història d’Espanya, com la que ofereix l’entrada de la Viquipèdia 

15

5. CONCLUSIONS

Per sintetitzar tot el procés de  la vaga general de  juliol de 1855, omple, amb  la  informació que has anat treballant, el següent esquema dels “conflictes” aplicats en la història.  

També pots fer la síntesi en format pòster. 

Trobaràs  més  informació  per  la  realització  de  l’esquema  o  el  pòster  a  http://sdanc‐recursos.blogspot.com.es/p/blog‐page.html