12
núm. 195 maig-juny 2009 Assemblea General de delegats i delegades L’abecedari de Jordi Valls, director del Pla municipal per al col·lectiu lesbià, gai, bisexual i transsexual de l’Ajuntament de Barcelona Pàg. 4 Pla de treball de CCOO del Barcelonès 2009-2012 Pàg. 6 i 7 Bases de l’XI Premi de Fotografia Josep M. Pérez Molinos Pàg. 9 CCOO del Barcelonès participa en la preparació i els debats del II Congrés de Dones de Barcelona Pàg. 11 CCOO en el seguiment del Fons d’Inversió Local a Sant Adrià de Besòs Pàg. 12 Dia: 29 de juny Hora: 9.45 hores Lloc: Teatre Romea, carrer de l’Hospital, 51. Barcelona • Presentació i moderació Núria Lozano Secretària de Comunicació i Recursos de CCOO del Barcelonès • Intervencions Àngel Crespo Secretari general de CCOO del Barcelonès Ignacio Fernández Toxo Secretari general de CCOO d’Espanya • Torn obert de paraules • Cloenda Joan Carles Gallego Secretari general de CCOO de Catalunya barcelonès Propostes de CCOO davant la crisi

L’abecedari de Jordi Propostes de CCOO Valls, director del ... · L’abecedari de Jordi Valls, director del Pla municipal per al col·lectiu lesbià, gai, bisexual i transsexual

  • Upload
    others

  • View
    2

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

núm. 195 maig-juny 2009

Assemblea General de delegats i delegades

L’abecedari de Jordi Valls, director del Pla municipal per al col·lectiu lesbià, gai, bisexual i transsexual de l’Ajuntament de Barcelona Pàg. 4

Pla de treball de CCOO del Barcelonès 2009-2012 Pàg. 6 i 7

Bases de l’XI Premi de Fotografia Josep M. Pérez Molinos Pàg. 9

CCOO del Barcelonès participa en la preparació i els debats del II Congrés de Dones de Barcelona Pàg. 11

CCOO en el seguiment del Fons d’Inversió Local a Sant Adrià de Besòs Pàg. 12

Dia: 29 de juny

Hora: 9.45 hores

Lloc: Teatre Romea, carrer de l’Hospital, 51. Barcelona

• Presentacióimoderació

Núria Lozano Secretària de Comunicació i Recursos de CCOO del Barcelonès

• Intervencions

Àngel Crespo Secretari general de CCOO del Barcelonès

Ignacio Fernández Toxo Secretari general de CCOO d’Espanya

• Tornobertdeparaules

• Cloenda

Joan Carles Gallego Secretari general de CCOO de Catalunya

barcelonès

Propostes de CCOO davant la crisi

l’onas i n d i c a l

2

Ja fa disset mesos que els efectes de la crisi es deixen sentir d’una manera més brutal cada dia que

passa. Al Barcelonès les dades així ho indiquen, i no n’hi ha cap que convidi a l’optimisme. Afecta de ma-nera diferent les diferents ciutats, però no hi ha dades que ens perme-tin dir que en un lloc estem millor que en un altre.

Tothom parla de la crisi, tothom l’analitza i tothom en fa pronòstics, fins al punt que correm el risc de banalitzar-la i d’integrar-la com un imponderable que no es pot com-batre.

Aquesta és una crisi que posa al descobert les enormes desigualtats que s’han generat en els moments de gran creixement econòmic, amb beneficis enormes. Beneficis que no s’han redistribuït i que han anat a parar a les butxaques d’uns quants i han deixat endeutats i empobrits molts d’altres.

Una primera lliçó que no hem de menystenir és la constatació que els dogmes neoliberals de la preeminèn-cia del mercat, la reducció d’impos-tos, la manca del control públic de l’economia, les enginyeries finance-res i l’especulació generalitzada ens han portat on som avui.

Aquesta crisi té responsables, i hem d’impedir que un cop més la pagui qui la pateix, és a dir, els tre-balladors i les treballadores i altres classes populars.

És l’hora, per tant, de desenvolu-par polítiques de reforçament i de generalització dels recursos perquè arribin a qui realment els necessita.

El sindicat està interpretant la cri-si de manera coherent i encertada, i elaborem propostes i accions per for-

Aquesta crisi té

responsables i hem

d’impedir que un cop

més la pagui qui

la pateix, és a dir,

els treballadors i

les treballadores i les

altres classes

populars.

çar una sortida que no sigui lesiva per als treballadors.

Ara ens calen mesures concretes a tots els nivells, definir-les, proposar-les i defensar-les.

En la part que ens correspon a les organitzacions territorials, hem de treballar en els eixos que correspo-nen a la nostra acció territorial i a les nostres contraparts directes, bà-sicament les administracions locals i també les indirectes, o sigui els go-verns d’àmbit superior, que són els que han de dissenyar, finançar i im-plementar les mesures.

CCOO del Barcelonès estem deba-tent diverses iniciatives, que conside-rem urgents i prioritàries i que farem públiques i defensarem en tots els àmbits on ens sigui possible, sense descartar cap acció ni cap estratègia de pressió.

En primer lloc, cal implementar urgentment un pla que prevegi me-sures concretes de suport a les perso-nes en atur, en les polítiques actives d’ocupació, de suport a la recerca de feina i de reincorporació en el més breu termini en el mercat de treball. S’han de preveure també accions de suport a les famílies en dificultats, beques per a menjadors escolars, su-port al lloguer de l’habitatge, suport psicològic si cal, assegurar la mobili-tat, i moltes d’altres. Si això obliga a efectuar reassignacions pressupos-tàries, o obliga a l’endeutament pú-blic, així haurà de ser.

Cal enfortir els serveis públics, es-pecialment els relacionats amb edu-cació, salut i dependència, que han de ser els pilars de desenvolupament de l’estat del benestar, garantint el dret d’atenció a les persones i creant ocupació.

En segon lloc cal rectificar clara-ment les polítiques desenvolupades al nostre territori en relació amb la indústria. Defensem els processos complets de producció, en els casos que sigui possible. Ens referim a la innovació i a la investigació, dis-seny del producte, procés industri-al de fabricació i comercialització, per assegurar que el valor afegit es quedi en el territori, assegurar llocs de treball diversificats, i la qualitat i estabilitat de l’ocupació generada.

En tercer lloc la potenciació de l’activitat en els sectors del medi ambient, la rehabilitació i la depen-dència, constitueix una de les claus de l’ocupació en un futur immediat en el qual cal esmerçar els esforços que siguin necessaris, especialment pel que fa a la despesa pública, ga-rantint les polítiques fiscals adients i elaborant pressupostos expansius que assegurin la suficiència per asse-gurar la reactivació de l’ocupació, de l’activitat econòmica i del consum.

I, finalment, cal mantenir la po-lítica de potenciació de la diversitat sectorial amb la implantació de les empreses tecnològiques, especial-ment en el sector mediambiental, bi-omèdic i de telecomunicacions, sense oblidar el sector del turisme, en la perspectiva de consolidar l’activitat econòmica i l’ocupació futura, sem-pre situats en paràmetres de quali-tat, estabilitat, formació i eficiència del sistema econòmic..

Javier Martínez

ditorial

L’ONA Sindical

Revista de la Unió Sindical de CCOO del Barcelonès

Consell de redacció: Carmen Gómez, Marisa López, Damià Oliveres i Laura Rafart Director: Damià Oliveres Secretària de redacció: Carmen Gómez Diagramació: Jonas Nilsson Correcció: Servei Lingüístic CONC Fotografia: M. J. Mora i arxiu fotogràfic Impressió: Litografies Rosés

Edició: Unió Sindical de CCOO del Barcelonès

Redacció: Via Laietana, 16 3a planta Tel. 93 481 28 03 Fax: 93 315 08 56 A/e: [email protected]

Web: www.ccoo.cat/barcelones

Pancarta de CCOO del Barcelonès a la manifestació del 1r de Maig d’enguany.

barcelonès

l’onas i n d i c a l

3

arcelona

algunes de sabudes i evidents –com la persistència de la divisió sexual del treball remunerat i del treball no remunerat– però d’altres de no tant conegudes o, almenys, fins ara no tant constatades, com per exemple que alguns comportaments poc salu-dables –com ara el consum de psico-fàrmacs i l’excés de pes– són més fre-qüents entre les mestresses de casa que en les dones ocupades.

D’altra banda, també es constata que hi ha una segregació de gènere horitzontal i vertical, que es tradueix en condicions de treball diferents i desiguals. Les dones es concentren en poques ocupacions i tenen baixa presència en llocs de comandament. En general, els indicadors de salut són més desfavorables per a les do-nes.

Una altra qüestió força interessant de l’informe és la seva observança de les desigualtats en la salut centrades a la nostra ciutat. L’estudi no es limi-ta a analitzar les desigualtats per raó de gènere, sinó que també s’estudi-en les diferències en les oportunitats i els recursos que tenen les persones de diferents classes socials o de dife-rents ètnies. Això influeix significati-vament en l’estat de salut dels treba-

El passat dia 20 de maig, CCOO del Barcelonès vam celebrar una jornada de presentació de l’informe «Treball i Salut a Barcelona». Van participar-hi com a ponents Joan Benach, del Grup de Recerca de Desigualtats en Salut de la Universitat Pompeu Fabra; Imma Cortès, del Servei de Salut Laboral de l’Agència de Salut Pública de Barcelona; i Lucía Artazcoz, de l’Institut de Serveis a la Comunitat de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

L’objectiu principal de l’infor-me, elaborat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, és descriure l’estat de salut de la població de 16 a 64 anys de la ciutat amb relació al treball, cosa per la qual des de CCOO del Barcelonès ens vam interessar es-pecialment. A Barcelona, la majoria de la població de 16 a 64 anys és po-blació activa, i es constata un patró de salut laboral relacionat amb el treball remunerat diferent al de la resta de Catalunya, amb una major proporció de població ocupada en el sector dels serveis, que supera el 75%. Això determina que la incidèn-cia de lesions per accident de treball en jornada laboral sigui escassa, i en canvi sí que siguin rellevants els pro-blemes musculoesquelètics i psicoso-cials. Una tercera part de les lesions greus i mortals per accident de tre-ball es van produir in itinere.

Tradicionalment, la majoria dels estudis envers la salut laboral es basen fonamentalment en dos in-dicadors: les lesions per accidents de treball i les malalties professi-onals. Però, a diferència d’altres estudis, l’informe «Treball i Salut a Barcelona» parteix de la idea que aquests indicadors clàssics són insu-ficients per valorar les relacions en-tre treball i salut, i introdueix altres paràmetres que afecten la salut dels treballadors i treballadores, focalit-zant l’anàlisi en les desigualtats de gènere i de classe social.

Ens sembla destacable el fet que la població de l’estudi està forma-da no només per les persones en situació laboral activa, sinó també per les mestresses de casa residents a Barcelona. És a dir, que es consi-dera tant el treball remunerat com el treball no remunerat –domèstic i familiar–. Això permet arribar a al-gunes conclusions força interessants,

Treball i salut a Barcelonalladors i treballadores, i tant el nivell d’insatisfacció amb les condicions de treball com la prevalença d’alguns riscos laborals són més freqüents en les classes socials menys benestants. En general, hi ha una salut més do-lenta i unes conductes relacionades amb la salut més insalubres en les classes socials més desafavorides.

Un altre paràmetre que recull l’es-tudi és la convivència amb persones amb discapacitat, que s’associa amb una salut més dolenta.

A més, val la pena ressenyar que en l’informe es realitzen diverses propostes adreçades als serveis pú-blics de la ciutat. Les propostes es divideixen en els següents eixos: informació (per exemple, elaborar estudis específics de salut laboral en poblacions o situacions vulnerables o incloure el treball remunerat i el no remunerat en els informes de salut laboral); intervenció, com ara oferir assessorament en riscos psicosocials a les empreses ubicades a la ciutat o oferir suport a les persones cuidado-res d’altres persones amb discapaci-tat i, finalment, recerca, sensibilitza-ció i estímul de la intersectorialitat.

Noèlia Medina

Moment de la presentació de l’estudi a CCOO.

barcelonès

En general hi ha

una salut i unes

conductes

relacionades amb

la salut més precària

en les classes socials

més desafavorides

i en les dones.

l’onas i n d i c a l

4

ntrevista

Arc de Sant Martí És el símbol internacional del col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. Jo prefereixo el triangle rosa invertit, per ideologia.

Barcelona Una ciutat pionera en polítiques LGBT. La primera d’Europa a tenir un Consell Municipal LGBT. La primera a disposar d’un Pla municipal LGBT.

Crisi Diuen que els moments de crisi propicien els passos enrere en drets aconseguits. Cal vetllar perquè això no passi: Ni un pas enrere!

Diversitat Una de les millors característiques de les persones. N’hi ha que es posen nervioses: cal anar-les educant. Tots/es diferents, tots/es iguals.

Esquerres Va costar, però es van afegir a la lluita per l’alliberament sexual, almenys en els documents. Ara caldria traslladar-ho a la vida quotidiana...

Família Espai privilegiat de convivència i d’ajuda mútua. Ni sagrat ni immutable, com diuen els fatxes. Molt diversa. Però imprescindible.

Guerra Un invent masclista. Hi ha altres maneres de solucionar els problemes. Treballar les noves

masculinitats en seria una. I canviarien mooooltes coses!

Homosexualitat Una paraula tècnica de la medicina que es van inventar al segle xix per classificar les persones. M’agrada més «homes que estimen altres homes», o «dones que estimen altres dones».

Igualtat Una utopia irrenunciable de l’esquerra, al contrari dels que creuen que no hi ha ni dretes ni esquerres...

Joventut Una etapa meravellosa de la vida, en la qual tot és intens i fort, en la qual tot és possible. Caldria conservar-ne la força al llarg de la vida...

Llibertat Fes el que vulguis, mentre no facis mal a algú altre. M’agrada més «Estima i fes el que vulguis», que deia Agustí d’Hipona al segle v.

Monarquia Totalment prescindible. Rèmora antiquada d’un temps en què el poder provenia de la divinitat o de la sang. Fins quan?

Neoliberalisme Els de sempre, amb una altra disfressa: «som desiguals i això està bé». «Campi qui pugui, que sempre s’ha fet així.» Cal desemmascarar-los.

L’ ari de Jordi Valls FusterActivista socialJordi Valls i Fuster (Barcelona, 1957), ha viscut sempre a Vilanova i la Geltrú (Garraf). És professor superior de pedagogia musical. Ha treballat de professor de llenguatge musical, piano i harmonia a l’Escola Municipal de Música de la capital del Garraf. És funcionari de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Va ser secretari general del Sindicat de l’Administració Pública de la Unió Comarcal de CCOO del Garraf. Ha estat director de Serveis Personals i tinent d’alcalde d’Acció Territorial de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Actualment és el director del Pla municipal per al col·lectiu lesbià, gai, bisexual i transsexual (LGBT) de l’Ajuntament de Barcelona.

Obama Molt millor que el que hi havia abans, però lligat de mans i peus pel gran capital, pels de sempre. Cal anar-li aixafant els ulls de poll.

Preservatiu Impedeix la propagació de la SIDA i de les malalties de transmissió sexual. A la caverna no li agrada, i què?

Qui mana? Malauradament,el gran capital. Però és possible donar-hi la volta. Només calen ganes i unir esforços. Qui s’hi apunta?

Religió Una manera de gestionar la contingència, tot relacionant-se amb quelcom més que el que es veu i es toca. A mi, m’impulsa a la lluita.

Sindicats Necessaris per parar els peus als de sempre. Com tota empresa humana, tenen el perill de burocratitzar-se. Autocrítica al poder!

Transsexual Una persona presonera del seu propi cos. Si

creiem en la llibertat i la diversitat, hem d’estar al seu costat, sense condicions.

Unió Europea Hem d’aconseguir arribar a ser una unió de persones i no només de capitals i d’empreses. Molt més important del que ens volen fer creure.

Vaga Una eina de lluita dels treballadors i les treballadores contra els de sempre. Quan perjudica altres treballadors, caldria revisar-ne l’oportunitat, oi?

Web-Internet Un molt bon invent per afavorir la comunicació i la transformació social. Jo crec que ni s’imaginaven el «mal» que podríem arribar a fer!

Xenofòbia Una altra cara del masclisme, com la guerra, la violència contra les dones, l’homofòbia, la lesbofòbia o la transfòbia. Educació, educació i educació!

Zapatero Vegeu Obama.

C. G. – D. O.

barcelonès

l’onas i n d i c a l

5

ultura

Setmana Cultural 1r de Maig 2009CCOO del Barcelonès ha celebrat la Setmana Cultural 1r de Maig d’enguany amb més activitats que mai. A Barcelona es va fer l’acte de lliurament de premis de poesia i la jornada d’escacs, mentre que a l’Hospitalet vàrem dedicar un acte al poble sahrauí i a Badalona es van estrenar els itineraris de moviment obrer de la comarca.

Cal destacar que el lliurament de premis de poesia el vàrem dedicar a Palestina, amb la participació de Salam Almaslamani, presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya, i la representació d’una obra sobre Palestina i els seus poetes, a càrrec de l’Estenedor Teatre.

A l’acte de l’Hospitalet sobre el Sàhara es va inaugurar una exposició del pintor Fadel Jalita Ali, i va intervenir-hi el subdelegat del Front Polisario a Catalunya, Mah Mohamed Nan.

Barcelona

20è Premi Martí i Pol de Poesia

13è premi José M. Valverde de poesia

Intervenció de Salam Almaslamani, Presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya.

barcelonès

1r PremiDías de oír llover, de Joaquín Marín Sánchez

Dos accèssitsCartas de otoño, d’Eva Font GarcíaLa isla, de Marc Miralpeix Mestres

FinalistesEl vuelo o la huida, de Mónica Raya de la CruzSapere Ande, de Sandro LunaCrisoles, de Sergio Aguilar Giménez

Els membres del jurat van ser Carlos Vitale, Felipe López Arangu-ren, Cristina Fallarás i Luis Fernández Zau rín.

Barcelona, 9 de maig. Glòria Calafell recitant els seus poemes.

Barcelona, 9 de maig. Joaquín Marín recull el 1r premi

José M. Valverde.

1r PremiDigues, foll, quina cosa és l’oblit, de Glòria Calafell Martínez

Dos accèssitsPasso pàgina, de Sílvia Bel FransiEspills mirant al sol, de Rafa Besoli Milguela

FinalistesRetorn de la memòria prostituïda, de Francesc Fàbrega SánchezCançons d’ambre, de Primitiva Re-ver ter OtónMonotonia, d’Esther Ruiz i Margalef

Barcelona, 10 de maig. Partides finals del torneig d’escacs,

amb el guanyador en primer terme, a l’esquerra.

Grup A Campió Raul Omar González

2n Luís Rojas Keim

3r David Pons Carreras

Elo 1851-2000

Campió Norberto Moreno Pérez

2n Raul Arza García

Elo 1700-1850

Campió Adrián Cardenas Fernando

2n Guillem Mut Company

Cadets Campió Albert Ezquerro Luque

2n Jaime Gotes Pérez

Infantils Campió Pau Joan Bartroli

2n Esteve Cantero Marc

Alevins Campió Martín Forsberg Conde

2n Jesús Ligero Martínez

Benjamins Campió Daniel García Ramos

2n Guillem Porta Tovar

Guanyadors de la XIX Diada d’Escacs

Badalona, 9 de maig. 1r itinerari del moviment obrer a la ciutat.

Badalona

L’Hospitalet, 5 de maig. Asun Romero, secretaria general de

CCOO de l’Hospitalet, amb el pintor Fadel Jalifa Alí.

L’Hospitalet

Primer premi de poesia Miquel Martí i Pol

Digues, foll, quina cosa és l’oblit? de Glòria Calafell Martínez(Fragment)

Geometria

No serveixen de respluja, flors i paraules.

No tenen sentitcel, camins i mar.

El món no té límits.Ho sap l’horitzó.

Les línies rectesi la curvatura,Geometria inútil!

Dellà la porta,esperes algúamb la mà obertai tu la hi agafaràs,just al llindar.

Primer premi de poesia José M. Valverde

Días de oír llover de Joaquín Marín Sánchez(Fragment)

Entre silenciosaparece el poemacomo una isla.

Agua extraviada.El puente vierte lágrimassin esperanza.

Horas gozosas:el tiempo de los niños,la eternidad.

Vuelve la hierbatu amor se fue y no vieneel tiempo pasa.

El jurat va estar format per Carles Alcoy, Rodolfo del Hoyo, M. José García Ruiz i Miquel Lluís Muntané.

l’onas i n d i c a l

6

Plan de trabajo de CCOO La Unión Sindical de CCOO del Barcelonés aprobó y ratificó en su Comisión Ejecutiva

y en su Comité Comarcal el plan de trabajo que vamos a desarrollar durante los próximos

cuatro años. El plan de trabajo define diez objetivos que están basados en los documentos

aprobados en el 5º Congreso, que es quien otorga legitimidad sindical al conjunto de nuestra

acción.

De esta manera resulta un Plan de Trabajo fácilmente evaluable, que admite seguimiento y readaptación casi inmediata en caso que sea necesario y está dotado de la agilidad necesaria para integrar las nuevas situaciones que día a día condicionan nuestra actividad sindical, especialmente en unos momentos económica y socialmente difíciles para los trabajadores y tra-bajadoras de nuestro territorio, con una pérdida de empleo continua que dura ya 17 meses y el peligro en ciernes de una crisis social que obliga a tomar medidas inmediatas para evitarla en lo posible.

Objetivo 1: En la actual situación de crisis económica profunda, nuestras prioridades son la lucha por el derecho al trabajo, por un trabajo estable y de calidad, contra el paro y contra la precariedad en todas sus dimensiones.

Dimensionar los pactos por el empleo más allá de las políticas activas de ocupación, hasta abarcar el conjunto de las políticas econó-micas y sectoriales en el territorio, especialmente en ámbitos como la investigación, industria, turismo, tecnologías...

La fiscalidad y su relación con las capacidades financieras de las administraciones. Las políticas formativas y de profesionalización para asegurar la incorporación al mercado de trabajo en las mejores condiciones. La salud y la seguridad en el trabajo, la calidad del empleo, la lucha contra las desigualdades de todo tipo y contra la exclusión.

Objetivo 2: La defensa de nuestro modelo de ciudad, definido como

un modelo integral, complejo y al servicio de sus habitantes en cuanto a trabajadores y trabajadoras orga-nizados en primer lugar, y también como ciudadanos con derechos, con deberes, con perspectiva transfor-madora y de progreso económico, social y cultural.

La movilidad como derecho fundamental en el marco metro-politano, de la ciudad real y de sus infraestructuras básicas que soporta Barcelona pero que dan servicio al conjunto del territorio.

El desarrollo sostenible en el marco de una crisis que ha de cambiar el modelo de crecimiento.

Nuestra voluntad de intervención y nuestra responsabilidad en la con-figuración del modelo económico y urbanístico de nuestro territorio.

Objetivo 3: El sindicato actuará en el terreno de las políticas sociales, tanto a nivel de propuesta como de reivindicación, como una entidad ampliamente representativa del mundo del trabajo, tanto de los activos como de los inactivos.

Defender el sistema público de Servicios Sociales, el desarrollo de la Ley de la dependencia y atención prioritaria a los sectores sociales de riesgo o en especiales dificultades.

Objetivo 4: Nuestra acción sindical estará caracterizada por la lucha por la igualdad, contra las discriminaciones de cualquier tipo y en favor del desarrollo armónico de todas las personas, especialmente en el mundo del trabajo y, en general, en todos los aspectos de nuestra sociedad.

La defensa continuada de la enseñanza pública, la mejora de la accesibilidad y de su calidad, desde la infantil hasta la universitaria.

Igualmente, la defensa del sistema de salud pública universal accesible y gratuita. La lucha por la incor-poración de la mujer en igualdad de condiciones al mundo del trabajo y contra la discriminación y la violencia de género.

Objetivo 5: La actividad cultural y su promoción ha sido históri-camente uno de los elementos definitorios del sindicalismo catalán. CCOO del Barcelonès mantiene una larga y consolidada tradición como impulsora de iniciativas en este campo, esenciales desde nuestro punto de vista en el marco de la propia conciencia de la clase trabajadora.

Objetivo 6: Mejorar nuestra capacidad de comunicación, de relación con el entorno, de facilitar el conocimiento y el reconocimiento de nuestras actividades es esencial en un contexto social que todo el mundo conoce como «la sociedad de la información», a la cual el sindicalismo y el sindicato no somos ajenos, sino parte integrante y un ámbito –el mundo del trabajo– par-ticularmente interesados en dibujar nítida y clara nuestra huella.

Objetivo 7: Mantener y profundizar nuestra red de relaciones interna-cionales, largamente experimentada y sindicalmente consolidada, tanto al nivel de desarrollo de redes en el marco sindical de la CES como desde la perspectiva de las relaciones bilaterales. Igualmente, avanzar en la definición de nuevas actividades

la de treball

Sesión inaugural del 5º Congreso de CCOO del Barcelonès.

l’onas i n d i c a l

7

del Barcelonès 2009–2012

de relación y trabajo conjunto sindical entre las dos riberas del Mediterráneo.

Es necesario avanzar en la sindicalización creciente de las redes de cooperación internacional con un mayor nivel, dependiendo de cada circunstancia, de presencia del sindicato como tal en la definición de los proyectos y seguimiento de las acciones que se desarrollen.

Objetivo 8: Desarrollar unas políticas que definan la formación sindical necesaria para generar cuadros que puedan aplicar sus capacidades de trabajo en el marco del sindicalismo territorial es un objetivo fundamental para asegurar la suficiencia de nuestros cuadros en un marco de trabajo cada día más especializado. Se trata de garantizar las continuidades futuras en unas experiencias de

profundización del sindicalismo aplicado al territorio, y de asegurar la consolidación de unos deter-

la de treball barcelonès

En la actual situación

de crisis económica

profunda, nuestras

prioridades son la

lucha por el derecho

al trabajo, por un

trabajo estable y de

calidad, contra el

paro y contra la

precariedad en todas

sus dimensiones.

minados niveles de intervención sindical en las políticas y acciones desarrolladas por los gestores políticos territoriales.

Objetivo 9: Una estructura organi-zativa territorial que esté al servicio del proyecto sindical aprobado en el Congreso. Nuestra estructura ha de garantizar que todos los organismos sindicales dispongan de lo necesario para desarrollar sus actividades con criterios de calidad, comodidad y eficacia.

Objetivo 10: Los recursos disponibles, su generación y su gestión constituyen elementos clave para asegurar nuestra capacidad de intervención y el desarrollo de nuestro trabajo. Nos referimos a todo tipo de recursos, desde los eco-nómicos, hasta las infraestructuras de locales, instrumentos de trabajo, personas y equipos.

Finalmente, nuestros criterios de trabajo estarán basados, como siempre ha sido en nuestro sindicato, en el trabajo colectivo, las responsabilidades compartidas y la transferencia de información regular estable y accesible en cada momento para asegurar la eficiencia y la calidad. Desarrollaremos nuestro trabajo de manera integrada y participada con el resto de organismos de nuestra confederación, prestando especial atención a la relación y la integra-ción de los ramos del territorio, de nuestras organizaciones territoriales en las diferentes localidades y la complicidad y el trabajo en común con las estructuras comarcales de nuestro entorno metropolitano, en un territorio complejo, pero que nos es común a todos.

Vicenç Tarrats

ÀREA INTERNA

(Coord. Pressupostos)

ÀREA EXTERNA

(Coord. Pla de treball)

Organització i Serveis

Aureli Barrera

Comunicació i Recursos

Núria Lozano

Formació Sindical, Cultura i Internacional

Carlos Vallejo

Política Econòmica i Ocupació

Javier Martínez

Acció Territorial i Relacions

Vicenç Tarrats

Drets de Ciutadania i Polítiques d’Igualtat

Laura Rafart

Política Social i Habitatge

Raquel de Haro

Dona: Olga Fernández

Salut: Purificació Segura

Educació: Lluís Filella

Serveis: Jordi Bernadas

Assessorament: Juan Jiménez

Comunicació Interna: Rosa M. Massanet

Cooperació i Solidaritat: Ceferino Alonso

Formació Sindical i Cultura: Damià Oliveres

Salut Laboral: Noèlia Medina

Turisme: Luciana De Oliveira

Immigració: Hamid Hilal

Formació Professional: Montserrat Milán

Política Industrial: Salvador Clarós

Mobilitat i Transport Públic: Jaume Rius

Infraestructures: Sergio Morán

Medi Ambient: Josep Ma Gil

Relacions Institucionals i Àrea Metropolitana: Sílvia Huerto

Organigrama de CCOO del Barcelonès

Universitat: Antonio Madrid

Estudis: Marisa López

SECRETARIA GENERAL

Àngel Crespo

l’onas i n d i c a l

8

ctivitats

El 27 d’abril, en el marc del Saló de Cròniques de l’Ajuntament, es va fer l’acte de lliurament del Premi Ignasi Fina de Salut Laboral de Barcelona. Ja és el cinquè any consecutiu que aquest premi, convocat pel Consell Assessor de Salut Laboral de la ciu-tat, s’atorga al projecte que el jurat considera més innovador, més consis-tent i més útil per garantir la salut i la seguretat dels treballadors i les treballadores a Barcelona.

El premi s’emmarca en el Dia mundial de la salut laboral, que se celebra cada 28 d’abril.

Aquest any tenia una significació especial perquè era el primer que el premi porta el nom d’Ignasi Fina, metge barceloní pioner en la salut laboral, que va dedicar tota la seva vida professional als temes de la pro-tecció de la salut i la seguretat en el

Atorgat el Premi Ignasi Fina de Salut Laboraltreball, i que va morir sent el regidor de Salut Pública de l’Ajuntament, ara fa tres anys.

En aquesta edició el jurat del premi, integrat pels membres del Consell Assessor del qual forma part CCOO del Barcelonès, va de-cidir atorgar el premi al treball titulat La Informació com a eina per afavorir la participació en el sistema de prevenció de riscos la-borals d’una empresa, presentat per un col·lectiu encapçalat pel se-nyor Miquel Mira Muñoz, i a conti-nuació per Imma García Holgado, María Espinós Aritzi, Mario Eulogio Rubio Asensio, Santiago Torres Sierra, Albert Piqué Ros i Jaume Tintoré Balasch, com a autors, in-tegrants del servei de prevenció de l’empresa Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA.

El premi d’enguany ha sigut per al servei de prevenció de riscos laborals del Metro.

Sovint sentim a parlar de conceptes com «canvi climàtic», «estalvi d’ener-gia», «sostenibilitat mediambiental» i altres relacionats amb l’adveniment d’un planeta més sostenible. També molt sovint ens quedem amb la sen-sació d’impotència a l’hora d’actuar i sense saber per on començar.

Notícies com les que publicava l’Ecodiari, en l’edició del 19 d’abril, són les que animen a pensar que no tot és impossible, que hi ha co-ses que les podem superar. A partir d’una iniciativa sorollosa anome-nada «Guerrilla solar», la Fundació Terra ens anima a participar en una campanya a favor de la «democrà-cia energètica» com una forma de lluitar contra el canvi climàtic. Com? Invertint en energies renovables, en eficiència energètica, però sobre tot fent allò que tenim més a mà, estal-viar energia a casa, a la feina, allà on ens trobem.

Ja sabem que en època de crisi, la paraula «invertir» no té bona prem-sa. Per les nostres butxaques, de ciu-tadans de a peu, sembla un disbarat tenir més despeses de les previstes. Tanmateix, se’ns proposa que fem front a la factura energètica i sobre-tot que no consumim energia bru-

Endolla’t al sol!ta del petroli i electricitat altament contaminant de les centrals nuclears i les tèrmiques. Com? Produint elec-tricitat amb energia fotovoltaica des de casa nostra per a rebaixar el con-sum d’energia bruta de la xarxa.

Sembla una proposta senzilla de posar en pràctica. Es tracta d’un panell fotovoltaic que incorpora un microinversor que injecta l’energia solar captada a la xarxa elèctrica, deixant de consumir energia bruta provinent de les companyies. Fins i tot, en moments que no tinguem consum, si l’equip genera produc-ció elèctrica, aquesta esdevé un regal d’energia verda que frena l’entrada d’electricitat al conjunt de la xarxa.

Per a les persones que vulguin sa-ber-ne més, podeu ampliar la notícia a l’esmentada edició de l’Ecodiari i també entrant al web de la Fundació Terra. Fins i tot, qui se senti més mo-tivat pot enrolar-se en un «escamot de la guerrilla solar».

Fem entre totes i tots un exercici responsable del nostre dret de parti-cipació democràtica en un assumpte tan cabdal com és el de la producció elèctrica i el consum d’energia sos-tenible.

l’onas i n d i c a l

9

ctivitats

Formació de famílies El programa de formació de famí­lies amb fills i filles de 0 a 16 anys respon als canvis que s’han produït en el concepte de família, les fa­mílies nouvingudes, els canvis de rol dins la llar, els canvis de valors socials o els problemes per conciliar la vida personal, la laboral, la fa­miliar i la social, entre molts altres. És un programa d’acció coordinat per a les famílies davant les neces­sitats educatives, a partir d’accions formatives que potenciïn el diàleg, la confiança i compartir estratègies entre les famílies, les associacions de mares i pares i el centre edu­catiu. Els seus objectius són donar suport a les famílies davant de les necessitats i les responsabilitats de criança i educació dels fills i filles; fomentar i/o reforçar la relació família – centre educatiu; afavorir la dinamització de les associaci­ons de mares i pares de l’alumnat; detectar necessitats temàtiques i territorials i formular projectes d’intervenció coordinada i com­partir experiències i optimitzar els recursos existents.

Aquest projecte del PECB el lidera la Comissió de Mares i Pares del Consell Escolar Municipal de Bar ce­lona (CEMB), amb la participació de les federacions d’associacions de mares i pares d’alumnes i les se­cretaries dels consells escolars mu­nicipals de districte, i hi col·laboren l’Agència de Salut Pública, l’Agen­da 21 escolar, el Col·legi de Farma­cèutics, el Consorci de Biblio teques, Marinva, Save The Children i la Secretaria de Polítiques Familiars de la Generalitat de Catalunya.

Aquest projecte està vinculat a l’àmbit Educació compartida, del Pla d’acció 2008­2011 del PECB. Per informar­vos de les accions i activitats concretes, podeu consul­tar www.bcn.cat/cem/paresimares o adreçar­vos per correu electrò­nic a [email protected].

Lluís Filella, CCOO i membre de la Comissió Delegada del Consell Directiu

del PECB III

BASES 2009EL TEMA: El món dels jovesJoventut:(Del llatí iuventus, -ütis).Qualitat de jove.Temps de vida entre la infantesa i l’edat madura.Conjunt de joves o de totes les per­sones joves.Període d’existència d’una cosa que està en ple desenvolupament.

© Enciclopèdia Catalana

La joventut és experimentar un destí incert, canviar de rols sense canviar d’estatus, córrer món i tornar a casa, fer­se adult i tornar a ser jove quan la feina s’acaba, viatjar per Interrail o per Internet i no renunciar a la identitat local, a la solidaritat de base.

El temps construeix socialment la jo­ventut, però també la joventut cons­trueix socialment el temps en la me­sura que modela, readapta i projecta noves modalitats de vivència.

El tema d’enguany és tot allò relaci­onat amb el món dels joves.

Fem visible la joventut com a catego­ria, tribu, cultura, espai...

Les persones concursantsHi pot concursar tothom qui vulgui.

Les condicions del concursCondicions: cada autor pot presen­tar un màxim de tres fotografies, en blanc i negre o en color, amb qualse­vol tècnica i que no hagin estat pu­blicades ni premiades. Han de pre­sentar­se en paper fotogràfic sense cap suport, en taca d’imatge lliure sobre format de 24 x 30. Al dors de la foto s’hi ha de fer constar el títol de l’obra i el pseudònim de l’autor. Les obres han d’anar acompanyades d’un sobre tancat amb la indicació del títol i del pseudònim a l’exterior, i, a l’interior, cal escriure­hi les dades següents: nom i cognoms, telèfon de contacte, adreça completa i una breu

descripció del moment i del lloc on s’ha fet la fotografia.

Les tramesesPodeu enviar les obres per correu, en un embalatge adequat, o bé por-tar-les personalment a: CCOO del Bar celonès –Secretaria de Cultura–, Via Laietana, 16, 3a planta, 08003 Barcelona, fins al 15 de setembre de 2009. Per a les trameses per correu, es considerarà la data del mata­se­gells com a data de presentació.

El juratJurat: estarà format per tres profes­sionals de la imatge i la fotografia i per dos representants de CCOO del Barcelonès amb veu i sense vot. Entre totes les obres presentades, el jurat seleccionarà quaranta fotos finalistes, amb les quals es farà una exposició itinerant per les diverses localitats del Barcelonès. D’aquestes quaranta fotografies seleccionades en sortiran les premiades.

La decisió del jurat serà adoptada per majoria simple. El premi es podrà declarar desert en cas que les obres no tinguin la qualitat adequada.

L’exposició tindrà lloc a l’Auditori Bar-radas de l’Hospitalet, rambla de Just Oliveras, 56, del 8 al 18 d’octubre.

Els premisHi ha set premis:

– 1r premi, indistintament en color o en blanc i negre, de 650 euros.

– 5 accèssits, en color o en blanc i negre, dotats amb 50 euros.

– Premi popular, de 175 euros, a la fotografia més votada per les per­sones que assisteixin a l’acte de lliurament del premi.

– Dos anys de subscripció a l’Agenda de la Imatge, revista de la UPIFC Sindicat de la Imatge, i a la revista Objectiu Professional, del Sindicat Trade de Ia Imatge, per a tots els premiats.

– Cada autor podrà rebre un sol premi –excepte el premi popular, que pot recaure en qualsevol de les fotografies seleccionades–, en­cara que més d’una obra seva hagi quedat finalista.

L’adjudicació i el lliurament de pre mis es farà en un acte públic a l’Auditori Barradas (rambla de Just Oliveras, 56), de l’Hospitalet, el dia 8 d’octubre de 2009, a les 19 h.

Un cop atorgats els premisLes obres premiades passaran a ser propietat de CCOO, que tindrà el dret d’exposició que li reconeix la Llei de la propietat intel·lectual. CCOO podrà reproduir, distribuir i comunicar públicament aquestes obres amb motiu de la difusió o la convocatòria del Premi de Fotografia Josep M. Pérez Molinos. En qualsevol dels actes esmentats s’hi farà constar el nom de l’autor o autora.

Les fotografies finalistes que no resultin premiades quedaran en di­pòsit fins al cap de sis mesos en la Secretaria de Cultura de CCOO del Barcelonès. Transcorregut aquest termini, els autors finalistes podran recollir les seves obres en aquesta secretaria, personalment o per dele­gació escrita.

Els autors de les obres no selecciona­des per a l’exposició podran recollir­ les, personalment o per delegació es­crita, fins al 2 de març de 2010, data després de la qual seran destruïdes.

L’entitat organitzadora posarà el mà­xim zel en la cura de les obres rebu­des, però declina tota responsabilitat derivada d’accidents imprevisibles.

L’organitzacióCCOO del Barcelonès es reserva el dret de fer canvis en el calendari, en cas que sigui necessari.

Barcelona, maig de 2009

barcelonès

XI Premi de Fotografia Josep Maria Pérez Molinos

El món dels joves

l’onas i n d i c a l

10

ctivitats

Façana de l’antiga empresa La Unión Metalúrgica, al Poblenou, avui reconvertida en Aparthotel.

Local de Asepeyo en l’Hospitalet.

Como cada año a estas alturas del curso, CCOO de l’Hospitalet realiza un taller de trabajo sobre salud la-boral para los delegados y delegadas de CCOO en la ciudad. En esta oca-sión la fecha elegida ha sido el 4 de junio y los temas a tratar fueron «las mutuas» y «el contrato de relevo».

Tras la presentación a cargo de Asun Romero, secretaria general de CCOO de l’Hospitalet, se sucedi-eron dos mesas. En la primera, con el título «¿Qué son las mutuas?», fueron ponentes Adriana Bronte, directora de asesoría jurídica de la Mutua Asepeyo, y Juli Rius, aboga-do del Gabinete Jurídico de CCOO de Catalunya, con la moderación de

Taller en l’Hospitalet sobre las mutuas y el contrato de relevoJavier Martínez, secretario de Política Económica y Empleo de CCOO del Barcelonès.

La segunda mesa, con el título «El contrato de relevo», tuvo como ponente a Sixte Garganté, abogado del CERES, y como moderador a José Antonio Valverde, responsable de Subcontratación y Salud Laboral de CCOO de l’Hospitalet.

La clausura la hizo Ángel Crespo, secretario general de CCOO del Bar-celonès.

El taller se realizó en el edificio CEMFO de l’Hospitalet (carretera del Mig, 85-87) y contó con la colaboraci-ón del Área de Promoción Económica del Ayuntamiento de la ciudad.

CCOO del Barcelonès ha realitzat el 3 de juny un primer seminari amb l’objectiu d’endegar un debat per generar propostes a l’entorn de la idea, que a CCOO del Barcelonès fa molt temps que defensem, de la necessitat de garantir la presència a Barcelona del sector industrial, avui ja prou disminuït en la seva partici-pació en el PIB que genera la ciutat, i en descens continuat pel que fa a superfície industrial, presència d’em-preses netament industrials i ocupa-ció de sòl a la ciutat.

En aquest seminari hi han parti-cipat membres del Secretariat de la Unió del Barcelonès, membres dels diferents sectors de la producció, des del Metall, Arts Gràfiques, Indústria Química, Agroalimentària, fins a la Fusta i el Suro o el Tèxtil, i també persones que des del món universi-tari i de la investigació han defensat en diferents ocasions la necessitat de la permanència de l’activitat indus-trial a la ciutat, com ara Jordi Borja, Albert Recio i Manel Herce.

Considerem que la indústria és una activitat econòmica i productiva que configura la clau del desenvolu-pament històric recent de la ciutat. Ens sembla que els processos de re-cerca i desenvolupament de produc-tes, la seva manufactura, l’aprovisi-onament de materials i serveis i la comercialització formen una cadena cada vegada més unívoca i entrella-çada. Quan es donen en un territori

Seminari sobre la indústria a Barcelona

proper, tot el procés justifica i posa en valor les fases terciàries o trans-versals del procés econòmic: tant la mateixa investigació i el disseny, com la neteja, el transport, els serveis de gestió i financers. El valor afegit generat resta al territori. L’ocupació generada és de més qualitat, més es-table i productiva.

D’altra banda, el model de de-senvolupament territorial sostenible demana densitat i intensitat en l’ac-tivitat urbana, i, per tant, un replan-tejament del model d’especialització i deslocalització territorial de les ac-tivitats industrials.

Aquest replantejament és el que el sindicat demana des de fa ja temps

per a la ciutat de Barcelona: defensa de la presència de la indústria al ter-ritori i frenar amb mesures concretes i polítiques adients el model desen-volupat fins ara. En aquest model la indústria era una activitat a expul-sar, i així ho expressen les successives requalificacions territorials, especi-alment les que ara estan en procés i poden encara ser reversibles, com Bon Pastor, Torrent de l’Estadella i Verneda industrial de manera especi-al. A més, no hem de perdre de vista la consolidació, en una ciutat com-pacta i diversificada en els seus usos, dels petits establiments industrials distribuïts en la pràctica totalitat del seu territori.

l’onas i n d i c a l

11

ctivitats barcelonès

Dins de la nostra campanya «l’homo-fòbia, ni a la societat ni a la feina», i després de celebrar el 17 de maig el Dia internacional contra l’homofòbia i la transfòbia, des de la Secretaria de Drets de Ciutadania, Dona i Igualtat de CCOO del Barcelonès volem conti-nuar treballant per evitar discrimina-cions i per avançar en igualtat.

El 28 de juny és el Dia internacional de l’orgull gai i lèsbic i al seu voltant volem tornar a parlar de la discrimi-nació laboral per motiu d’o rien tació sexual o identitat de gènere. També ens agradaria debatre entre tots què podem fer des del nostre àmbit per facilitar l’exercici de drets recone-

CCOO contra l’homofòbia a la feina

guts i també pensar en com treballar en pro dels afiliats i de les afiliades gais, lesbianes i transsexuals. Ho fa-rem en el marc d’un cinefòrum a la sala d’actes de Via Laietana, 16, el proper dia 2 de juliol, a les 19 hores. Hi esteu tots i totes convidats.

Com ja vàrem anunciar en l’últim Ona sindical, els dies 16 i 17 d’octubre se celebrarà al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) – Fòrum, el II Congrés de Dones de Barcelona, i a CCOO del Barcelonès estem en ple procés participatiu ela-borant les propostes de futur que hi presentarem.

El fil conductor del Congrés és «Les dones com a agents de transformació de la ciutat de Barcelona» i es desen-volupa a través de 4 eixos temàtics: «Les dones transformen des de la ciutadania», «Les dones transformen des dels temps i els treballs», «Les dones transformen des de la cultu-ra», i «Les dones transformen des de l’espai públic i la vida quotidiana». Totes les ponències les podeu trobar a www.bcn.cat/congresdones09.

A partir del resultat de les propos-tes recollides al llarg del procés parti-cipatiu i durant els dies de celebració del Congrés, s’elaboraran les línies estratègiques del futur Pla municipal per a les dones 2011-2014.

Les nostres aportacions s’estan treballant de manera col·lectiva i ens estem centrant, sobretot, en l’eix dels temps i en treballs amb propostes respecte a la igualtat al món laboral, a com posar en valor i en reconeixement social la tasca de cura, a la coresponsabilització de les tasques domèstiques i sobre com eradicar la pobresa femenina, entre d’altres.

Des de la responsabilitat de la Dona del Barcelonès no s’ha vol-gut renunciar, però, a treballar al-tres temes, i per això, aprofitant la Diada de Sant Jordi, es va repartir una enquesta sobre l’eix de cultura entre les delegades i els delegats de CCOO.

Les dones del Barcelonès và-rem muntar una parada de llibres amb la dona com a tema comú, i es va regalar poesia i punts de lli-bre. D’aquesta manera, durant el matí vàrem recollir les enquestes a 4 preguntes sobre com fer visibles el saber i les aportacions de les do-nes com a agents de canvi social. Gairebé totes les respostes apunten a la necessitat de fer visible el pa-per de la dona treballadora a través del temps. És per això que estem concretant una proposta en la qual

Cap al II Congrés de Dones de Barcelona

volem que aquest reconeixement es faci en un espai públic de Barcelona, com podria ser un antic espai indus-trial on treballessin majoritàriament dones.

Totes les propostes es remetran a la Regidoria de Dones i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona a final d’aquest mes de juny. El 17 de setem-bre, la regidora Elsa Blasco vindrà a la seu de CCOO de Via Laietana i ens

presentarà el Congrés a tota l’orga-nització, i CCOO del Barcelonès pre-sentarem les nostres aportacions.

Si voleu participar i us voleu inscriu-re al Congrés, us animem a fer-nos-ho saber a través de CCOO del Barcelonès ([email protected]). Així podrem utilit-zar la força de la unió per fer que la nostra visió de dones treballadores consti de manera clara en les propos-tes de futur de Barcelona.

Parada de llibres de CCOO del Barcelonès el dia de Sant Jordi.

l’onas i n d i c a l

12

nions locals barcelonès

Horario de servicios de CCOO de Sant Adrià Días HorariosLocal abierto de lunes a viernes de 9 a 13 h de lunes a jueves de 16 a 19 hAsesoramiento primario* martes de 16 a 18 h jueves de 9 a 13 h

Obra Empresa Mano de obra Nueva contratación

Barrio Besòs ACSA 81 24

Calle Atlàntida CORSAN 51 16

Calle del Carme 2ª fase PAI Construcciones 101 31

CCOO en el seguimiento del Fondo de Inversión Local

Obra en la calle Mare de Déu del Carme.

Sant Adrià de BesòsC/ Pi i Gibert, 68. 08930 Sant Adrià de Besòs. Tel. 93 462 00 19. Fax 93 381 08 47. c/e: [email protected]

En Sant Adrià, el sector productivo que más ha notado los efectos de la crisis económica y financiera ha sido el de la construcción. Según datos de marzo de 2009, el paro registrado ha crecido un 132,38 % sobre marzo de 2008. Con esta si-tuación, para la ciudad fue una buena noticia la creación del Fondo Estatal de Inversión Local (FEIL), que suponía para Sant Adrià la can-tidad de 5.793.534 €. Para hacernos una idea de la importancia de este importe diremos que el capítulo 6 de Inversiones del Presupuesto Municipal de Sant Adrià para el 2008 era de 8.407.916 € (es decir, que la llegada del fondo supone un 69% de la inversión total del 2008).

No vamos a entrar en el desarro-llo normativo del FEIL, pero sí dire-

mos que tal y como indica el Real Decreto-Ley 9/2008 que lo regula, este fondo tiene por objeto aumen-tar la inversión pública en el ámbito local, contribuyendo a dinamizar a corto plazo la actividad económica e incidiendo directamente en la crea-ción de empleo.

El Ayuntamiento de Sant Adrià no tiene la capacidad de elaborar y de gestionar grandes obras y proyec-tos urbanísticos, así que cedió estas competencias al área metropolita-na, como hicieron otros municipios pequeños del área de Barcelona. Así, y tal como indica el RDL 9/2008, con fecha limite del 24 de enero, los ayuntamientos debían presentar la solicitud de financiación de cada proyecto. Y en Sant Adrià se presen-taron 3 obras.

A iniciativa del alcalde de Sant Adrià, Jesús M. Canga, el 20 de marzo se realizó una reunión en-tre la Comisión de Gobierno del Ayuntamiento, los grupos munici-pales y técnicos del Ayuntamiento con los sindicatos CCOO y UGT, para analizar la crisis en la ciudad y discu-tir posibles acciones a realizar. Uno de los acuerdos de esta reunión fue crear una comisión, presidida por el regidor de Urbanismo, Joan Callau, para reseguir las obras del FEIL en el municipio.

Hemos realizado hasta el mo-mento dos reuniones (el 17 de abril y el 15 de mayo), y hemos decidido reunirnos mensualmente. Dado que las empresas que intervienen son tres, asisten a dichas reuniones res-ponsables de las tres contratas, que nos van explicando como se están desarrollando las obras. Asimismo, en la última reunión también parti-cipó el compañero Juan Ramírez, de la Federación de la Construcción de CCOO.

En esa reunión se puso en eviden-cia que las empresas utilizan para contratar trabajadores sus propios sistemas de búsqueda y contrata-ción de personal. Así, hasta el día 15 de mayo se habían realizado 24 contrataciones, de las que sólo 7 co-rresponden a trabajadores en paro de Sant Adrià. Esto provocó la crítica frontal de los sindicatos y la reac-ción del Ayuntamiento. Decidimos que de ahora en adelante las ofer-tas de trabajo, se presentarían en el Ajuntament y que éste las tramitaría a la OTG de Sant Adrià.

CCOO manifestamos nuestro in-terés no sólo en las nuevas contra-taciones, sino también en el tipo de contratos usados, en la utilización de subcontrataciones, en la aplicación del convenio colectivo, en evitar que se hagan horas extras, y en el segui-miento directo que haremos con vi-sitas a las obras y contactos con los trabajadores contratados.