Un n

en, a

mb

el p

lat b

uit,

en u

na zo

na ru

ral d

e Ni

gèria

. En

mol

ts p

aïso

s af

rican

s la

situ

ació

alim

entà

ria é

s ca

da c

op m

és c

ompl

icad

a. / E

FE

L’amenaçade la famCRISI ALIMENTÀRIA. Els alimentss’encareixen arreu del món i lesfamílies més necessitades són lesque ho paguen. Els 840 milions depobres que ara passen fam seranmolts més si no s’actua aviat. / 2 a 7

JAUME SOBREQUÉS / 12 • PAGESOS QUE FAN NOSA / 16 • CENTENARI DEL «SOS» / 22 • MÉS ENLLÀ DELS ANELLS / 28

Número 1894. Del 13 al 19 de juny del 2008. Any XLIII. 0,50 €

2 ❙ DOSSIER presència · Del 13 al 19 de juny del 2008

L E S D A D E S

ELS MÉS VULNERABLES, ELS MÉSPOBRES. Arreu del món, els preus delsaliments no paren de pujar i, com sempre, sónels més pobres els que més ho pateixen. Hi hamés de 840 milions de persones amb famcrònica i seran moltes més si no s’actua aviat.

● Aquest any ja han mort a Egip-te més de cinquanta persones enbaralles provocades a les cues deles fleques per aconseguir el pasubvencionat, l’únic que es po-den permetre moltes famíliesegípcies a conseqüència del’augment dels preus dels ali-ments. En països asiàtics com arael Pakistan i Tailàndia, els exèr-cits han de vigilar els conreus iels magatzems. Les revoltes po-pulars s’han repetit arreu, espe-cialment als països més pobres,mentre la fam amenaça de con-vertir-se en una catàstrofe huma-nitària d’escala planetària.

Per arribar a imaginar la de-sesperació que pot provocar unestómac buit, fixem-nos, perexemple, en Haití. En aquest paíscaribeny, el més pobre de totAmèrica, s’està generalitzant lavenda d’unes galetes, anomena-des pica, que es fan amb un fanggroguenc que es pot trobar a l’in-terior de l’illa. Malgrat la matèriaprimera amb què estan fetes, nosón pas de franc: valen l’equiva-lent a tres cèntims d’euro. No caldir que el seu consum pot provo-car tota mena de problemes di-gestius, però per a la poblacióafamada dels barris més pobresde les ciutats sovint és l’única co-sa que es poden posar a la boca.

Es calcula que actualmentuns 840 milions de persones ar-

IRENE CASELLAS

– L’AUGMENT DEPREUSÉs el més greu delsúltims 30 anys iafecta pràcticamenttots els alimentsbàsics. Segons laFAO, els productesagrícoles es vanapujar un 8% demitjana el 2006, un24% el 2007 i un53% el primertrimestre del 2008.

– ELS PRODUCTESMÉS ENCARITSEls olis vegetals(97%), els cereals(87%), els lactis(58%) i l’arròs(46%). El sucre i elsproductes carnistambé s’han encarit,però menys.

– LES COLLITESMalgrat algunsfenòmensmeteorològicsadversos, les collitesen general continuensent bones. Des de ladècada dels anyssetanta, la producciós’ha multiplicat pertres i la poblaciómundial s’haduplicat, de maneraque hi hauria d’havermenjar per a tothom:el problema és queestà mal repartit.

reu del món –una de cada sis–passen gana crònica. Les estadís-tiques més esgarrifoses indiquenque cada dia moren 25.000 per-sones per problemes derivats dela malnutrició i que cada any mésde 250.000 nens queden cecssense remei només perquè nohan pres prou vitamina A. No sóndades noves: per desgràcia, elsefectes de la malnutrició a tot elmón es coneixen i s’avaluen desde fa molts anys. Ara, però, lafam torna a ser protagonista delstitulars. Per què?

Les veus més crítiques diuenque l’augment dels preus delsaliments apareix a les agendesmundials perquè hi ha el risc queafecti les economies dels païsosrics. També hi ha qui sospita quetot plegat permetrà continuar im-pulsant encara més la utilitzaciód’aliments d’origen transgènic.

En qualsevol cas, sembla evi-dent que s’han de començar aprendre mesures per intentar queno es compleixin els pronòsticsmés pessimistes de les NacionsUnides i de l’Organització per ala Cooperació i el Desenvolupa-ment Econòmic, que ja han ad-vertit que fins al 2017 els preusdels aliments continuaran pu-jant, tot i que no d’una maneratan escandalosa. Aquest aug-ment prolongat en el temps, enun món on la meitat de la pobla-ció sobreviu amb menys de dos

presència · Del 13 al 19 de juny del 2008 DOSSIER / LA CRISI DELS ALIMENTS ❙ 3

Un grup de dones sudaneses passengrans pel sedàs, en un campament derefugiats de Darfur. / EFE

dòlars diaris, pot tenir conse-qüències nefastes i propiciar unepisodi de fam mundial gravís-sim, que col·locaria en el llindarde la fam crònica 100 milions depersones més. La paradoxa mésimpactant de tot plegat és que elmón, de moment, té prou capaci-tat per produir aliments per a tot-hom. És a dir, de menjar ja n’hiha, però està mal repartit i ésmassa car per als pobres.

Per què pugen els preus?Els preus en els mercats d’ali-ments segueixen cicles i experi-menten alts i baixos. Normal-ment, les èpoques de preus bai-xos són més llargues que les depreus alts, i les puges no afectenalhora els principals productes.Ara, però, ens trobem en un con-text en què coincideixen moltsfactors al mateix temps que fanque la puja duri més del que seriaprevisible i afecti les principalsproduccions, des de la d’olis ve-getals fins a la de cereals, passantper la d’arròs, sucre, lactis o carn.El petroli cada cop més car, l’im-puls dels combustibles biolò-gics, el fet que els països emer-gents necessitin cada vegadamés recursos alimentaris i la pre-sència d’especuladors, són lespeces clau d’un complicat puzleque pot posar fi a la seguretat ali-mentària de mig planeta.

L’ús de biocombustibles ésde moment l’element preferit al’hora de repartir les culpes. Undels últims informes del BancMundial assegura que és el res-ponsable del 65% de les puges depreus, perquè ha acaparat part deles collites de cereals i plantesoleaginoses que abans es desti-naven a productes alimentaris.

4 ❙ DOSSIER / LA CRISI DELS ALIMENTS presència · Del 13 al 19 de juny del 2008

El biocarburant més utilitzatactualment és l’etanol, un alcoholque es produeix a partir de la fer-mentació de blat de moro, blat, re-molatxa, canya de sucre, civada...i altres cultius energètics. Aquestalcohol, barrejat amb la gasolinaconvencional, es converteix en unbiocombustible que emet forçamenys diòxid de carboni. El65,4% de l’etanol es fa servir coma biocombustible, mentre que laresta s’utilitza en diferents indús-tries, especialment la cosmètica ila farmacèutica. A part de l’eta-nol, l’altre biocombustible quemés s’ utilitza és el biodièsel, que

MOLTES VEUSCOINCIDEIXEN ARELACIONARL’ETANOL I ELBIODIÈSEL AMBLA PUJA DELSPREUS DELSCEREALS, PERÒDES DEL SECTORREMARQUEN QUEELS VERITABLESRESPONSABLESSÓN ELSESPECULADORS

es produeix a partir de plantesoleaginoses, com ara la colza, lasoja i el gira-sol. En aquest cas, labarreja es fa amb carburant dièselen lloc de gasolina.

L’any passat, la producciómundial conjunta d’etanol i bio-dièsel va superar els 53.000 mi-lions de litres, xifra que represen-ta un augment del 43% en relacióamb el bienni anterior. Com queaquests biocombustibles són mésbarats que els hidrocarburs i con-taminen menys, és lògic que cadacop se n’utilitzin més i que fins itot rebin subvencions de part delsgoverns. El problema és decidir si

el seu desenvolupament afecta ono el mercat mundial d’aliments.

Especulant amb el menjarSegons els defensors dels biocar-burants, es pretén que aquest sec-tor es converteixi en el cap de turcde la crisi alimentària quan enrealitat només desvia un 3% de laproducció mundial de cereals ioleaginoses, un percentatge petitque no justifica tanta alarma.«Fins ara érem la cura per a la nos-tra addicció al petroli; ara semblaque cometem un crim contra lahumitat», es queixava el mes pas-sat en una trobada de productors a

Sevilla el president de l’Associa-ció de Combustibles Renovablesdels Estats Units. Tots els assis-tents a aquesta trobada van coin-cidir a argumentar que la respon-sabilitat real de l’augment delspreus dels aliments la tenen elsespeculadors.

No són els únics que tenenaquesta opinió, i des de les Na-cions Unides també s’han sentitveus d’alerta. Una és la del relatorper al Dret a l’Alimentació, Oli-vier De Schutter. Aquest alt càr-rec insisteix que les caigudes a laborsa i els maldecaps als mercatsinternacionals provocats per la

Menjar persobreviure

● Coincidint amb la celebració a Roma de lacimera sobre alimentació, els responsablesde la FAO van recordar que amb una inversióanual de 30.000 milions de dòlars es podriaeradicar completament la fam al món, poten-ciant l’agricultura i el creixement sostenibleen els països més desfavorits. Un xifra benpetita si es compara amb els 1,2 bilions dedòlars anuals que es destinen a fabricar ar-mament o els 100.000 milions que es perdenamb el menjar que es malbarata cada any alspaïsos rics.

Les actuacions més urgents són garantirels aliments bàsics per a la població, ambajudes immediates a curt termini, i invertirnous recursos per incentivar l’agricultura amitjà termini. Per desgràcia, tal com recordael director general de la FAO, Jacques Diouf,els ajuts internacionals per al desenvolupa-ment agrícola s’han reduït dramàticament enles últimes dècades, i han passat de 8.000 mi-lions de dòlars el 1984 a 3.400 milions el2004. Els governs rics no han complert lesseves promeses, malgrat els avisos que s’hananat fent des del 2002, quan ja es va comen-çar a entreveure que vindria l’època de lesvaques magres. «Solament quan els despos-seïts i els exclosos han sortit al carrer per ex-pressar el seu neguit i desesperació, s’hancomençat a produir les primeres reaccions afavor de l’ajuda alimentària», es lamentavaDiouf en la cimera de Roma.

«Avui és important adonar-se que fatemps que es va acabar el temps per discutir.Ha arribat l’hora de passar a l’acció», insistiael director general de la FAO.

I.C.

Segons la FAO, amb només30.000 milions de dòlars a l’any espodria eradicar completament lafam al món

Les Filipines: sort del «pagpag». Aquest país del sud-est asiàtic és el principal importador d’arròs de tota

la zona i ha patit greument d’alça de preus. Les famílies més pobres no tenen cap més remei que remenar alsabocadors per trobar restes de menjar que puguin recuperar, pedaços que s’anomenen pagpag. L’home de lafotografia, de 48 anys, explicava als periodistes que sense l’abocador es moriria de gana. / EFE

presència · Del 13 al 19 de juny del 2008 DOSSIER / LA CRISI DELS ALIMENTS ❙ 5

crisi de les hipoteques als EstatsUnits han fet que molts especula-dors intervinguin en els mercatsde matèries primeres agrícoles,incidint per aconseguir que elspreus vagin a l’alça. De Schutter,que tot just ara acaba d’ocupar elseu càrrec, ha començat fort car-regant contra el Banc Mundial i elFons Monetari Internacional, aqui responsabilitza del problemaper haver instat molts països po-bres i endeutats a modificar elsseus conreus per aconseguir mi-llorar les exportacions. D’aques-ta manera, han deixat de produirper al seu propi consum i ara de-

MOLTS PAÏSOSPOBRES HANAFAVORIT LESEXPORTACIONSEN LLOC DEMANTENIR ELSCULTIUS PER ALCONSUM PROPI,I ARA ES TROBENQUE DEPENENCOMPLETAMENTDEL MERCATINTERNACIONAL

penen completament del menjarque compren a tercers per garan-tir l’alimentació dels ciutadans.Això els fa extremament vulnera-bles.

Un exemple real, a escala re-gional, l’exposa l’ONG AcciónContra el Hambre: l’any passatels pagesos de Níger van optar pervendre les seves collites de millals mercats del país veí, Nigèria,que té una indústria agroalimen-tària més potent. Com que els pa-gaven bé, pràcticament tothom vafer aquesta operació, i aquest anyel país es troba sense reserves decereals. Ara moltes famílies han

hagut de recórrer precisament alsmercats del país veí per podersubsistir, i allà els cobren els ma-teixos sacs de mill que ells vanvendre l’any passat quatre vega-des més car.

A part de les embolicades tra-mes del comerç internacional,l’encariment dels aliments tambéés el resultat de l’augment delpreu del petroli, que fa que siguinmés costosos l’obtenció de lla-vors, tot el procés de conreu i, so-bretot, el transport del menjar. Icom a últim element distorsiona-dor hi ha el fet que les anomena-des potències emergents, la Xina i

l’Índia, necessitin cada vegadamés matèria primera. No nomésperquè la població va creixent, si-nó també perquè estan canviantd’hàbits. Moltes famílies que finsara no tenien cap més opció quemenjar poc, i sobretot productesvegetals, ara es poden permetre elluxe de comprar carn més sovint.I com que el bestiar s’engreixaamb cereals, la demanda de graaugmenta, i això fa apujar elspreus. És per això que es torna aparlar amb insistència de la ne-cessitat de repartir millor els re-cursos i garantir el creixementsostenible.

Birmània: el cicló que ho empitjora tot. El Nargis ha

agreujat encara més la precària situació de moltes famíliesbirmanes. A la zona devastada es conreaven dos terços de laproducció total de cereals del país. / EFE

Egipte: baralles per aconseguir pa. Els conflictes a les cues pel pa són habituals.

El país importa la meitat de la farina que necessita i el seu preu s’ha triplicat en un any. Elsaliments més bàsics s’han apujat fins a un 50% en els últims mesos i el govern ha hagutd’incloure 10 milions de persones en la seva xarxa d’assistència social. / EFE

Haití: els més afamats mengen fang. S’anomenen pica i es fan a base d’un fang de color groguenc que es pot trobar en alguns indrets de l’interior de

l’illa. El fang, barrejat amb oli i sal, es deixa coure al sol després de donar-hi forma rodona com si fos una mena de galeta grossa. Molts haitians en consumien detant en tant perquè sempre hi ha hagut la creença que són molt nutritives. I ara que el menjar és molt car, les pica s’han convertit en una alternativa cada cop mésutilitzada, malgrat que evidentment poden provocar problemes digestius. / AP / ARIANA CUBILLOS

6 ❙ DOSSIER / LA CRISI DELS ALIMENTS presència · Del 13 al 19 de juny del 2008

A DIFERÈNCIADELS CEREALS,NOMÉS UNAPART DE LAPRODUCCIÓ DEPATATES ESDESTINA ALCOMERÇMUNDIAL, DEMANERA QUEELS PREUS NOFLUCTUEN TANT

La FAO vol impulsar arreu del planeta el conreu de patates, que creixen amb facilitat i són moltenergètiques, per contribuir a la seguretat alimentària dels més desfavorits

2008: any internacional de la patata

● La producció mundial de pata-ta podria créixer entre el 2 i el 3per cent anual en la pròxima dèca-da, amb els països en desenvolu-pament (especialment a l’Àfricasubsahariana) com els principalsimpulsors d’aquest creixement.A la Xina, el primer productormundial de patates, les autoritatsestudien propostes per convertir-la en un dels cultius principals delpaís, i a l’Índia s’estan avaluantplans per aconseguir doblar la

I.C. producció d’aquest tubercle enels pròxims cinc o deu anys. Comque es pot conrear amb facilitat iés molt energètica, la patata potser una bona aliada per garantir laseguretat alimentària. A diferèn-cia del que passa amb els princi-pals cereals, només una part deltotal de la producció de patatesentra en el comerç internacional,de manera que els preus, en gene-ral, es determinen pels costos lo-cals de producció i no per les fluc-tuacions del mercat mundial. És

per això que la FAO té la intenciód’impulsar encara més la produc-ció d’aquest tubercle, i s’ha de-clarat el 2008 Any Internacionalde la Patata. El seu origen es trobaa Amèrica, en concret als Andes,on ja es conreava fa 8.000 anys, iamb la colonització espanyola esva anar introduint primer a Euro-pa i després a la resta del món. Enaquests moments és l’aliment nocerealístic més conreat: el 2007se’n van produir 320 milions detones.

Previsions sobrecollites futures

● Segons la FAO, la patata hauria de ser un elementimportant de les estratègies destinades a proporcionaraliments nutritius a les persones pobres que passen fam. Ésidònia per produir-la on la terra és limitada i la mà d’obraabundant, condicions que caracteritzen una gran part delspaïsos del Tercer Món. La patata produeix un aliment mésnutritiu en menys temps, amb menys terra i en climes mésdifícils que qualsevol altre cultiu important. Fins a un 85% dela planta és comestible per a les persones, en comparacióamb el 50% en el cas dels cereals. Tenen molts carbohidrats,per la qual cosa són una bona font d’energia; aporten el

● L’última previsió de la FAOsobre la producció mundial decereals indica que aquest anyes batrà un nou rècordhistòric: 2.192 milions detones, un 3,8 per cent mésque l’any anterior. S’esperasobretot que millori molt lacollita de blat, que en lestemporades anteriors haviaestat ajustada. També espreveuen molt bons resultatsen els conreus de llavorsoleaginoses, de manera quetant els olis com les farineshaurien de ser suficients perabastir tota la demandamundial. La producció desucre aconseguirà igualmentun nou rècord, mentre que lade carn i de lactis també aniràcreixent, encara que menys, jaque per culpa dels preus delscereals resulta més cara. Peròmalgrat que la produccióalimentària estigui garantida,els preus continuaran pujantencara un quants anys.

El «tsunamisilenciós»

● Així és com ha qualificatl’ONU l’emergència d’àmbitmundial que es pot arribar aproduir si no es fa res pergarantir la seguretatalimentària de més de 2.000milions de persones, que sónles que viuen actualment persota del llindar de la pobresa.La comparació amb el tsunamique es va produir el dia deSant Esteve del 2004 alsud-est asiàtic preténsensibilitzar de la mateixamanera l’opinió públicainternacional, que en aquellaocasió va respondre ambmolta rapidesa davant unasituació catastròfica que vadeixar 230.000 morts i més dedos milions de personesdesplaçades de les sevesllars.

Tal com recorda l’ONU, lafam no colpeja amb una forçatan evident com una onadagegant, però les sevesconseqüències poden serigualment terrorífiques, irepartides arreu del planeta.

Patates transgèniques de la companyia BASF. / EFE

contingut més elevat de proteïnes (entorn del 2,1% del pesdel producte fresc) de la família dels cultius d’arrels itubercles, i les seves proteïnes són d’una qualitat força bona.A més, tenen vitamina C abundant: una patata mitjana contéprop de la meitat de la ingesta diària recomanada. I peracabar, aporten una cinquena part del valor recomanat diaride potassi, i quantitats importants d’àcid fòlic, indispensableper a les dones que estan embarassades. Presents a lestaules d’arreu del planeta, les patates són molt versàtils i espoden cuinar de maneres molt diverses: al forn, fregides,farcides, bullides, en puré...

Els beneficis d’un tubercle molt «sofert»

presència · Del 13 al 19 de juny del 2008 DOSSIER / LA CRISI DELS ALIMENTS ❙ 7

Una altra «revolució verda»?● A partir de la meitat del seglepassat, i especialment als anysseixanta i setanta, hi va haver enmolts països d’Àsia i l’AmèricaLlatina l’anomenada revolucióverda, un augment molt impor-tant de la producció agrícola grà-cies a la utilització de varietats degran rendiment, especialment deblat, blat de moro i arròs.

En països com ara l’Índia esva aconseguir que les plantesconreades fossin més baixes i al-hora molt més resistents al vent,amb conreus que permetien ferfins a tres collites l’any. D’aques-ta manera es van frenar els gransepisodis de fam que tradicional-ment havia patit la població.

Amb el pas del temps la revo-lució verda ha rebut força críti-ques, especialment perquè es vanutilitzar quantitats extraordinà-ries de fertilitzants i pesticidesque posteriorment s’ha compro-vat que danyaven el medi am-bient; perquè va malmetre la bio-diversitat i els conreus tradicio-nals, i també perquè va generaruna forta dependència dels petitsagricultors respecte de les gransmultinacionals que els facilitavenles llavors. Tot i això, no es potnegar que va ser un pas endavant al’hora de solucionar alguns pro-blemes greus de seguretat ali-mentària.

Quaranta anys més tard, lesNacions Unides tornen a recla-mar que hi hagi un nou impuls al’agricultura, una nova estratègiaper afrontar els problemes que esveuen venir: la manca de sòl, elfet que aquest cada cop siguimenys fèrtil i l’escassedat d’ai-gua. «Hem de col·laborar en el

I.C.

Un jove treballa en unaplantació de te a Kenya.L’ONU reclama plansper millorarl’agricultura al món imolt especialment aÀfrica. / EFE

desenvolupament d’una nova ge-neració de tecnologies i mètodesagrícoles que facin possible la se-gona revolució verda, que perme-ti una millora sostenible de les co-llites amb un mínim dany ecolò-gic i contribueixi a la meta deldesenvolupament sostenible», hamanifestat el secretari general,Ban Ki-moon. Aquesta segonarevolució verda s’hauria de po-tenciar sobretot a Àfrica, que jahavia quedat al marge dels pro-gressos tecnològics aconseguitsel segle passat. Per fer-ho possi-

ble s’ha d’ajudar els petits agri-cultors amb programes que elsgaranteixin no només la produc-ció necessària, sinó que a mésaquesta es pugui vendre a preusjustos, sense intermediaris que esfacin d’or.

De fet, un dels grans proble-mes que tenen els pagesos arreudel món és que topen amb lesgrans companyies multinacio-nals tant per poder adquirir el ma-terial que necessiten –les llavors,els fertilitzants...– com per podervendre la producció. Aquestes

gran empreses exerceixen ungran poder econòmic, però no sónles úniques que interfereixen enel desenvolupament sostenible del’agricultura.

Les Nacions Unides tambéestan recordant aquests dies lagran contradicció que suposa queels països de l’OCDE estiguindistorsionant els mercats mun-dials amb les seves polítiquesproteccionistes, ja que tan sols el2006 es van gastar 372.000 mi-lions de dòlars en subsidis a la se-va agricultura.

● Els partidaris dels transgènics –els organismes(normalment vegetals) que han estat modificatsgenèticament per dotar-los de característiquesconcretes, com ara resistència a les plagues ocapacitat per sobreviure en entorns difícils– no handesaprofitat la crisi alimentària per insistir novamentque poden ser la solució als problemes de fam almón. Diuen que les tècniques d’enginyeria genèticapermetrien crear cultius amb un rendiment més alt,que es podrien adaptar millor a les necessitatsderivades del canvi climàtic i que no necessitarientants pesticides ni insecticides. Són alguns delsarguments que han fet que els transgènics es vaginestenent arreu del món, especialment als Estats

Units, el Canadà, el Brasil, la Xina i Argentina. A laUnió Europea, amb moltes veus que hi estan encontra, només estan autoritzades per a úsalimentari algunes varietats transgèniques de blatde moro, colza i soja.

Els arguments en contra són que elsorganismes transgènics amenacen la biodiversitatdel planeta, ja que poden arraconar els cultiustradicionals; que no hi ha la completa seguretat quesiguin totalment innocus per a la salut, i,especialment, que només beneficien les gransmultinacionals –la més coneguda és Monsanto–,que són les úniques que tenen la tecnologia perproduir-ne les llavors.Plantes transgèniques en un laboratori de Barcelona.

Novament la polèmica dels transgènics