LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT · 2019. 12. 10. · LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA BARCELONATECH 2 4. BASES DE DADES Les bases

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA BARCELONATECH

0

ESTUDI DE L’AVALUACIÓ REAL DE LA QUALITAT DE L’AIRE ALS MUNICIPIS DE CONSTANTÍ, EL MORELL, PERAFORT-PUIGDELFÍ I VILALLONGA DEL CAMP Entitats : AJUNTAMENTS DE CONSTANTI, EL MORELL, PERAFORT-PUIGDELFÍ I VILALLONGA DEL CAMP

BARCELONA DESEMBRE 2012-MAIG 2014


1

1. INTRODUCCIÓ A sol.licitud dels Ajuntaments de Constantí, El Morell, Perafort i Vilallonga del Camp s’ha realitzat el desenvolupament del projecte d’avaluació real de la qualitat de l’aire en els seus termes municipals segons el conveni de col.laboració subscrit amb data del 18 de juny de 2012. 2. OBJECTIUS DEL PROJECTE L’objectiu principal del projecte, ha estat la determinació de la situació real de la qualitat de l’aire en els municipis signants del conveni de col.laboració establert amb el Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya. En el procés seguit, previ a l’encàrrec per part dels Ajuntaments Constantí, El Morell, Perafort i Vilallonga del Camp l LCMA, han participat dues entitats representants d’una part de la societat civil : GEPEC mitjançant la realització conjunta amb el LCMA d’un estudi de demostració de les tècniques desenvolupades pel LCMA aplicades a diferents àrees del Camp de Tarragona (març-setembre de 2010) i CELNET entitat que junt amb LA CANONJA 3 van donar suport a l’estudi encarregat per GEPEC i que ha contribuït de forma significativa a la signatura del conveni signat pels ajuntaments esmentats. CELNET ha participat posteriorment en diferents fases del projecte (control social i control químic) i a la difusió, junt amb les alcaldies dels diferents municipis, dels resultats. 3. DISSENY DEL PROJECTE D’ESTUDI DE LA QUALITAT DE L’AIRE Per assolir la valoració de la qualitat de l’aire en els diferents municipis s’han utilitzat tècniques de control social, químic i de modelització numèrica desenvolupades pel LCMA i validades mitjançant l’aplicació a escala real (estudis de qualitat de l’aire en els municipis de Montmeló, Montornès del Vallés, Terrassa, Banyoles, Benicarló,..), impactes d’activitats de deposició de residus, plantes de combustió de biomassa, plantes de tractament de residus,...) i estudis per a persones afectades per sensibilitat química múltiple (SQM), emissions de materials i emissions biogèniques. Els resultats de l’aplicació d’aquestes tecnologies (veure l’apartat Referències) han estat els següents : - Determinació de l’origen d’episodis d’olor i contaminació mitjançant control

social - Determinació de l’origen d’episodis d’olor i contaminació mitjançant el càlcul

de retrotrajectòries (modelització numèrica) - Elaboració de la base de dades de focus emissors segons els expedients

d’activitats i els controls reglamentaris - Elaboració de la base de dades de compostos identificats a les emissions

procedents dels controls reglamentaris - Elaboració de la base de dades dels valors d’immissió de l`àrea d’estudi

procedents de la xarxa - Determinació dels mapes de predicció d’impactes


2

4. BASES DE DADES Les bases de dades elaborades al projecte d’avaluació de la qualitat de l’aire han aportat la següent informació : - S’han registrat uns 70 focus emissors a l’atmosfera existents al Polígon Nord,

Polígon de Constantí, Riu Clar I Vilallonga del Camp mitjançant la consulta dels expedients d’activitats. A partir de la consulta als expedients públics facilitats per la Secció de Seguretat Industrial, Automòbils i Metrologia Generalitat de Catalunya s’ha elaborat un registre dels tancs d’emmagatzematge i finalment mitjançant els informes dels controls reglamentaris realitzats per les Entitats d’Inspecció i Control (EIC) la confirmació de la molt baixa identificació dels compostos orgànics volàtils emessos, i solament quan es controlen es fa mitjançant valors globals (carboni orgànic total). Aquest fet és important, i sobretot a la zona d’estudi, ja que determina el baix coneixement dels compostos emesos impedint la valoració de l’existència o no de compostos amb potencials efectes sobre la salut.

- S’ha estudiat també el nivell de control procedent de la xarxa automàtica i manual de vigilància de la qualitat de l’aire (XVPCA). D’aquest anàlisi es conclou que els únics compostos orgànics volàtils e hidrocarburs aromàtics políciclics solament es centren en el benzè i el benzo[a]pirè corresponents a les seves específiques directives europees. Donada la complexitat de les emissions existents a l’àrea d’estudi, el control en dos punts del territori de solament dos compostos resulta del tot insuficient. Sobre aquest nivell de control cal afegir que les dades de les concentracions a l’aire d’aquests dos compostos (publicades regularment) s’han reduït de forma significativa en aquest darrer any 2014.

5. REGISTRE D’EPISODIS D’OLOR I CONTAMINACIÓ Mitjançant el registre d’episodis (data, hora i punt de detecció) s’han elaborat les roses d’episodis mensuals a partir de les dades meteorològiques existents durant la detecció dels episodis. L’aplicació de la modelització numèrica i com a resultat els càlculs de les retrotrajectòries ha permès determinar l’origen dels episodis. Si prenem com exemple el municipi d’El Morell (municipi amb un registre continuat dels episodis a diferència de la resta amb molta més baixa participació), podem observar a la figura 1 l’evolució del nombre d’episodis segons l’escala d’intensitat d’olor (1-5 : absència d’olor a olor molt forta). Des de juliol de 2010 (període d’inici de registre d’episodis) fins al març de 2014 el nombre d’episodis ha sofert una important reducció :

- ANY 2011 : 511 EPISODIS - ANY 2012 : 238 EPISODIS - ANY 2013 : 161 EPISODIS


3

Figura 1. Evolució del nombre d’episodis de contaminació a El Morell

Les dades procedents del control social s’han validat mitjançant l’elaboració de les roses d’episodis (direccions de procedència dels episodis). A les figures 2 i 3 es pot observar la seva correlació amb les direccions d’impacte de les emissions procedents del polígon Nord.

Figura 2. Correlació de les direccions de l’origen d’episodis amb les direccions d’impacte de les emissions del polígon Nord establertes per modelització numèrica

Polígon Nord

GENER


4

Figura 3. Correlació de les direccions de l’origen d’episodis amb les direccions d’impacte de les emissions del polígon Nord establertes per modelització numèrica

6. DETERMINACIÓ DE L’ORIGEN D’EPISODIS DE CONTAMINACIÓ

Per la determinació molt més precisa de l’origen de compostos de contaminació s’han calculat les retrotrajectòries (càlcul de la massa d’aire existent a la data, hora i punt de detecció i la seva procedència a temps anterior) de 770 episodis (364 d’intensitat 2; 406 d’intensitat 3 a 5 d’una escala de 1 a 5) A les taules 1 i 2 es poden veure com exemple els principals percentatges d’orígens dels episodis registrats a El Morell i Constantí. Taula 1. Percentatges orígens episodis de contaminació a El Morell

ANY 2011 2012 2013

EPISODIS EPIS 2-5 EPIS 2-5 EPIS 2-5

Refineria 36,9 20,9 16,6 Petroquímica 50,0 57,1 47,2 Polígon Constantí 0,8 3,3 5,0

Activitats nord El Morell 6,0 4,4 11,9

POLIGON NORD 86,9 78,0 63,8

Polígon Nord

ABRIL


5

Taula 2. Percentatges orígens episodis de contaminació a Constantí 2013

EPISODIS EPIS 2-5 POLIGON NORD 53,4 POLÍGON CONSTANTÍ 26,6 POLÍGON RIU CLAR 20,0

. El model utilitzat pel càlcul de les retrotrajectòries ha estat el següent:

Model TAPM (The Atmospheric Pollution Model, CSIRO, Austràlia) amb resolució de les equacions fonamentals fluido-dinàmiques de transport per predir la meteorologia i la concentració de contaminants per aplicacions d’estudi i control de la qualitat de l’aire. TAPM consisteix en components acoblats de pronòstic meteorològic i components de concentració de contaminants, eliminant la necessitat de tenir observacions meteorològiques de superfície de la zona d’estudi. El model prediu els fluxos importants per la contaminació a escala local, com les brises marines i els fluxos induïts pel terreny, partint de dades meteorològiques produïdes per anàlisis sinòptics. La component meteorològica de TAPM és un model d’equacions diferencials per a flux incompressible, no hidrostàtic, que segueix les corbes de nivell del terreny per a simulacions tridimensionals. El model resol les equacions vectorials de moment per a la component horitzontal de vents, l’equació de continuïtat per a la component vertical, i les equacions escalars per a la temperatura potencial virtual i la humitat específica de vapor d’aigua, en forma de núvols i aigua de pluja.

A les figures 4-10 es poden observar diferents retrotrajectòries amb orígens a diferents activitats :

Figura 4. Retrotrajectòria amb origen al polígon Nord (episodi registrat a Constantí)


6

Figura 5. Retrotrajectòria amb origen al polígon de Constantí (episodi registrat a El Morell)

Figura 6. Retrotrajectòria amb origen al polígon Nord-Refinería (episodi registrat a El Morell)


7

Figura 7. Retrotrajectòria amb origen al polígon de Vilallonga del Camp (episodi registrat a El Morell)

Figura 8. Retrotrajectòria amb origen al polígon Nord-Petroquímica (episodi registrat a El Morell)


8

Figura 9. Retrotrajectòria amb origen al polígon de Constantí (episodi registrat a Sant Salvador)

Figura 10. Retrotrajectòria amb origen al polígon Riu Clar (episodi registrat a Sant Salvador)


9

A la figura 11 s’observen els percentatges origen de les retrotrajectòries calculades per als diferents episodis registrats a El Morell i Constantí.

Figura 11. Percentatges retrotrajectòries d’episodis registrats a El Morell i Constantí

Figura 12. Percentatges retrotrajectòries d’episodis registrats a Vilallonga del Camp i Catllar


10

7. PROGRAMA DE CONTROL QUÍMIC A part de conèixer l’origen dels episodis de contaminació, l’altre objectiu a assolir pel que fa a la valoració de la qualitat de l’aire, és el control dels nivells de concentració de contaminants a les àrees urbanes. Per la caracterització de l’impacte de les emissions (nivells d’immissió), s’ha dissenyat un programa de control fonamentat en les següents consideracions : - El programa de control químic ha de servir per controlar l’impacte, no

solament d’olors, sino en els períodes amb o sense detecció d’olors. El control s’ha programat per a períodes de 24 hores (períodes on a nivell internacional disposem de criteris de qualitat)

- El programa de control químic s’ha de realitzar en els períodes de màxim i mínim impacte de les potencials fonts emissores. En aquest sentit s’han el.laborat els mapes de predicció d’impactes mitjançant modelització numèrica per determinar els períodes de l’any (períodes mensuals) on les activitats tenen el màxim i mínim impacte sobre les àrees urbanes dels 4 municipis. D’aquesta manera s’obtè el rang de concentracions que està sotmesa l’àrea urbana.

- El programa de control s’ha dirigit a la determinació de les concentracions de compostos orgànics volàtils (COV), hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) i a PM10 contaminants amb nul o molt baix nivell de control i molt importants a l’hora de valorar l’impacte de les activitats existents al Camp de Tarragona.

- El programa basat en períodes de màxim i mínim impacte aconsegueix una important reducció de la despesa de control i en aquest cas als eraris públics corresponents als diferents municipis.

Els períodes de control químic realitzats es poden veure a la figura 13.

Figura 13. Punts i períodes de control químic

Control COV Control PM10+HAP


11

NIVELLS DE CONCENTRACIÓ DE COVS, HIDROCARBURS AROMÀTICS POLICÍCLICS I PM10

Figura 14. Famílies químiques de COV i nombre total detectats en els controls de 24 hores


12

NIVELLS DE CONCENTRACIÓ DE COV QUE SUPEREN CRITERIS DE QUALITAT DE L’AIRE (MUNICIPI DE CONSTANTÍ)

Figura 15. Nivells de concentració de contaminants (COV) que superen criteris de qualitat a Constantí (Controls de 24 hores)


13

NIVELLS DE CONCENTRACIÓ PM10 (MUNICIPI DE CONSTANTÍ). CORRELACIONS AMB LES DIRECCIONS D’IMPACTE DE LES ACTIVITATS EMISSORES

Figura 16. Nivells de concentració de contaminants (PM10) que superen criteris de qualitat a Constantí (Controls de 24 hores)


14

NIVELLS DE CONCENTRACIÓ DE COV QUE SUPEREN CRITERIS DE QUALITAT DE L’AIRE (MUNICIPI D’EL MORELL)

Figura 17. Nivells de concentració de contaminants (COV) que superen criteris de qualitat a El Morell (Controls de 24 hores)


15

NIVELLS DE CONCENTRACIÓ PM10 (MUNICIPI D’EL MORELL). CORRELACIONS AMB LES DIRECCIONS D’IMPACTE DE LES ACTIVITATS EMISSORES

Figura 18. Nivells de concentració de contaminants (PM10) que superen criteris de qualitat a El Morell (Controls de 24 hores)


16

NIVELLS DE CONCENTRACIÓ DE COV QUE SUPEREN CRITERIS DE QUALITAT DE L’AIRE (MUNICIPI DE PERAFORT- PUIGDELFÍ)

Figura 19. Nivells de concentració de contaminants (COV) que superen criteris de qualitat a Perafort-Puigdelfí (Controls de 24 hores)


17

NIVELLS DE CONCENTRACIÓ PM10 (MUNICIPI DE PERAFORT-PUIGDELFI). CORRELACIONS AMB LES DIRECCIONS D’IMPACTE DE LES ACTIVITATS EMISSORES

Figura 20. Nivells de concentració de contaminants (PM10) que superen criteris de qualitat a Perafort-Puigdelfí(Controls de 24 hores)


18

NIVELLS DE CONCENTRACIÓ DE COV QUE SUPEREN CRITERIS DE QUALITAT DE L’AIRE (MUNICIPI DE VILALLONGA DEL CAMP)

Figura 21. Nivells de concentració de contaminants (COV, PM10) que superen criteris de qualitat a Vilallonga del Camp (Controls de 24 hores)


19

CORRELACIONS AMB LES DIRECCIONS D’IMPACTE DE LES ACTIVITATS EMISSORES (VILALLONGA DEL CAMP)

Figura 22. Correlacions dels nivells de concentració de TCOV i PM10 (Controls de 24 hores) amb les direccions d’impacte de fonts emissores


20

NIVELLS DE CONCENTRACIÓ HIDROCARBURS AROMÀTICS POLICÍCLICS (HAP) : Benzo[a]pirè

Figura 23. Comparativa dels nivells de benzo[a]pirè amb el criteri de qualitat del RD 102/211( 1 ng/m3)


21

NIVELLS DE CONCENTRACIÓ HIDROCARBURS AROMÀTICS POLICÍCLICS (HAP) : Compostos de control recomanat

Figura 24. Nivells d’immissió de HAP recomanats en el RD 102/2011 en els diferents municipis


22

8. MAPES D’IMPACTES DE LES EMISSIONS DIFUSES PROCEDENTS DEL POLÍGON NORD

Figura 25. Mapa d’impacte de les emissions difuses procedents del sector de la refineria de petroli


23

Figura 26. Mapa d’impacte de les emissions difuses procedents del sector petroquímic


24

9. MAPES DE PREDICCIÓ D’IMPACTES. EINA DE PLANIFICACIÓ TERRITORIAL

Figura 27. Mapa de predicció d’impactes de Constantí. Impacte de les activitats segons el punt d’instal.lació en el territori


25

Figura 28. Mapa de predicció d’impactes d’El Morell. Impacte de les activitats segons el punt d’instal.lació en el territori


26

Figura 29. Mapa de predicció d’impactes de Perafort. Impacte de les activitats segons el punt d’instal.lació en el territori


27

Figura 30. Mapa de predicció d’impactes de Vilallonga del Camp. Impacte de les activitats segons el punt d’instal.lació en el territori


28

10. CONCLUSIONS Les conclusions que es deriven dels diferents resultats obtinguts són les següents : a) L’aplicació de les tècniques de control social, control químic i modelització

numèrica desenvolupades pel LCMA permeten el següent :

Determinar els orígens dels episodis Determinar els nivells de concentració d’un ampli espectre de

compostos orgànics volàtils Caracteritzar els episodis d’olor-contaminació

Com es mostra a l’exemple del control d’episodis amb la utilització simultània del control social (dades de registre d’episodis : data, hora i punt de detecció), control químic (valors de concentració de 1,2 butadiè que superen més de 10 vegades els criteris de qualitat de l’aire internacionals) i la modelització numèrica amb l’entrecreuament de les retrotrajectòries certificant l’origen dels episodis (les retrotrajectòries s’entrecreuen on està situada una planta de fabricació del 1,3 butadiè) permeten l’avaluació precisa de quant i d’on bé l’emissió.

Figura 31. Retrotrajectòries d’un episodi registrat en dos punts d’El Morell. Ambdues indiquen el mateix origen de l’episodi. Les retrotrajectòries confirmen els nivells de concentració d’1,3 butadié registrats en el control químic


29

Generar eines de planificació territorial : mapes de predicció d’impactes (On situar una activitat emisora en el territori amb el mínim impacte sobre l’àrea urbana)

Avaluar la qualitat de l’aire mitjançant criteris internacionals

b) El desenvolupament de l’estudi a generat les següents bases de dades :

Base de dades de compostos detectats (200 COV+HAP) Base de dades d’origens d’episodis ( 770 retrotrajectòries) Mapes de predicció d’impacte específics de cada municipi per

situar en el territori futures activitats emissores que generin el mími impacte sobre l’àrea urbana

Base de dades meteorològica (dades meteo de cel.les de 300x300m de tot el camp de Tarragona)

Mapes d’impacte d’emissions difuses

c) En referència al nombre d’episodis i el seu origen, l’evolució prenent com a referència els registrats a El Morell, ha estat la següent :

Des de l’any 2011 (Referència El Morell) s’observa un descens progressiu del nombre d’episodis d’olor-contaminació :

Any 2011 : 522 episodis d’intensitat 2-5 23 (2) 16(3) 4 (4-5) Any 2012 : 232 episodis d’intensitat 2-5 11 (2) 7(3) 2,5 (4-5) Any 2013 : 161 episodis d’intensitat 2-5 9 (2) 3(3) 1,5 (4-5) Any 2014 : 18* episodis d’intensitat 2-5 5 (2) 0,3 (3) 0,3 (4-5) (*) Gener-Març

Des de l’any 2011 s’observa un descens progressiu del percentatge d’episodis procedents del polígon Nord (emissions refineria) (Referència : El Morell)

Any 2011 : REFINERIA : 36,9 % PETROQUÍMICA : 50,0 % PN : 86,9 % Any 2012 : REFINERIA : 20,9 % PETROQUÍMICA : 57,1 % PN : 78,0 % Any 2013 : REFINERIA : 16,6 % PETROQUÍMICA : 47,2 % PN : 63,8 %

L’any 2013 a Constantí la principal font origen d’episodis ha estat : Polígon Nord : 57,9 % ; Polígon Riu Clar : 26,3 % ; Polígon Constantí : 15,8 %

L’any 2013 a Vilallonga del Camp la principal font origen han estat les activitats instal.lades en el sector N-NE de Vilallonga (intensitat 4-5)

d) L’anàlisi del nivell de control procedent de la xarxa XVPCA i dels controls

reglamentaris de les entitats d’inspecció i controls sobre els focus emissors, aporta la següent informació :


30

Els controls de la xarxa manual XVPCA indiquen un descens en el

nombre de superacions de la fase particulada a Constantí (11)2011, (17)2012, (2) 2013* (*) Octubre 2013 Al 2013 no hi ha registre de dades de benzè a les estacions de Constantí des d’el gener fins al novembre i a Perafort des de el març de 2013. A maig de 2014 no hi han registres de HAP; PM10 , PM2,5 , BaP, metalls des d’octubre de 2013

L’inventari de focus emissors (71 focus) solament detecta als controls reglamentaris la identificació de 6 compostos (benzè, estirè, acrilonitril, etilbenzè, feniletanol, òxids de propilè) en 5 focus emissors. La resta s’avalua amb valors globals (COV, COT) La informació que es disposa de les emissions es deficient degut a la no identificació dels compostos emesos fet que dificulta el control de seu impacte

e) El programa de control químic fonamentat en control de 24 hores (no

solament en episodis d’olor) ha detectat superacions de criteris de qualitat de diferents contaminants en els diferents municipis : En els períodes de major impacte de les fonts emissores s’han detectat les següents superacions de criteris de qualitat :

MUNICIPI CONTAMINANT Nº SUP VMÀX (mg/Nm3) (% CONTROLS)

CONSTANTÍ 1,3-butadiè 2 27 4

benzè 12 18 36

PM10 1 64 4

Benzo[a]pirè 1 1,14(*) 4 TCOV 15 515 30

EL MORELL 1,3-butadiè 4 121 8

PM10 3 83 12 TCOV 13 404 26

PERAFORT 1,3-butadiè 6 123 24 TCOV 9 486 36

PUIGDELFÍ 1,3-butadiè 5 125 20

àcid acètic 3 70 12

TCOV 21 1378 84 PM10 1 89 5

VILALLONGA TCOV 13 486 26

DEL CAMP PM10 3 81 12


31

Els nivells de hidrocarburs aromàtics policíclics (benzo[a]pirè+19 HAP)

no superen el criteri de qualitat del Reial Decret 102/2011 S’observen valors diaris superiors al criteri anual

Els nivells de concentració de contaminants que superen criteris de qualitat presenten correlacions importants amb els sectors de direcció del vent procedents dels diferents polígons industrials :

Polígon Nord : TCOV, benzè, 1,3-butadiè (Constantí) TCOV, PM10, 1,3-butadiè, benzè (El Morell) TCOV, PM10, 1,3-butadiè (Puigdelfí) PM10 (Vilallonga del Camp) Polígon Nord (Petroquímica) : 1,3-butadiè (EL Morell,Puigdelfí) Àcid acètic (Puigdelfí) Polígon Nord (Refineria) : TCOV, 1,3-butadiè (Puigdelfí) TCOV (Perafort,Puigdelfí) Polígon Constantí : PM10 (Constantí) Polígon Riu Clar : TCOV,PM10 (Constantí) Activitats N-NE Vilallonga del Camp : TCOV (Vilallonga del Camp)

f) Les conclusions anteriors evidencien pel que fa al control de la qualitat de l’aire a les àrees urbanes el següent :

Actualment es disposen de tècniques per avaluar la qualitat de l’aire en les àrees urbanes permetent determinar l’origen dels episodis, la identificació dels compostos generadors dels episodis, els nivells d’immissió (24 hores) d’un ampli espectre de compostos i generar eines de planificació territorial aplicant el principi de prevenció situant les noves activitats en punts del territori que generin un mínim impacte sobre les àrees urbanes.

És necessari una xarxa de control específica per a àrees amb una alta presència d’activitats emissores, incrementant el control dels contaminants primaris amb aquells específics (compostos amb potencials efectes sobre la salut) de les emissions de les activitats existents.

És necessari disposar de la identificació dels compostos emissors i la seva quantificació individual evitant valoracions globals. Cal adoptar nivells legislatius de criteris de qualitat de l’aire d’emissions a l’atmosfera com l’existents a la majoria de països de la UE.

La absència d’episodis d’olor no és sinònim de que no hi hagin compostos que superin criteris de qualitat. Compostos tòxics o carcinogens tenen llindars d’olor molt superiors als nivells de qualitat


32

(1, 3 butadiè : llindar d’olor : 220 g/Nm3 – Criteri de qualitat : 10 g/Nm3)

Cal disposar a nivell d’Administració Local de mitjans per obtenir un control continuat dels impactes de les activitats amb la finalitat de fer-les compatibles de forma progresiva amb les àrees habitades. En aquest sentit s’han proposat programes de control específics per cadascun dels municipis participants a l’estudi.

Les tècniques i els programes de control proposats son extensibles i aplicables a qualsevol àrea habitada del territori.

REFERÈNCIES

Ribes, A., Carrera, G., Gallego, E., Roca, F.J., Berenguer, M.J., Guardino, X., “Development and validation of a method for air quality and nuisance odors monitoring of volatile organic compounds using multisorbent adsorption and GC/MS thermal desorption system”, Journal of Chromatography A, 1140, pp. 44-55 (2007)

Gallego,E, Roca F.J, Perales, J.F., Ribes, A., Carrera, G, Guardino, X., Berenguer, M.J., “Isocyanatocyclohexane and isothiocyanaotcyclohexane levels in urban and industrial areas and possible emission related activities”, Atmospheric Environment, 41, 8228-8240 (2007)

Roca, J.F., Perales, J.F., Gallego, E., “Participació ciutadana en processos de control per la millora de la qualitat de l’aire”, Recull de ponències B-37084-2007, I Congrés UPC Sostenibilitat 2015, Juliol , Barcelona, 2007

Gallego, E., Perales, F.J., Roca, F.J., Guardino, X., Berenguer, M.J., “VOC and PAH emissions from creosote-treated wood in a field storage àrea”, Science of Total Environment, 402, 130-138(2008)

Gallego, E., Roca, F.J., Guardino, X., Rosell, M.G., “Indoor and outdoor BTX levels in Barcelona city metropolitan àrea and Catalan rural areas, Journal of Environmental Sciences, 20, 1063-1069 (2008)

Gallego, E., Alarcon, M., Roca, F.J., Perales, J.F., Soriano, C, Guardino, X., “Identification of the origin of odour episodes through social participation, chemical control (DT-GC/MS) and numerical modelling”, Atmospheric Environment,42, 8150-8160 (2008)

Gallego, E., Roca, F.J.,Perales, J.F., Guardino, X., “Simultaneous evaluation of odor episodes and air quality. Methodology to identify air pollutants and their origin combining chemical analysis (TD-GC/MS), social participation and mathematical simulations techniques“ Air Quality in the 21 st Century, pp. 139-209, ISBN 978-1-60456-793-9 Nova Science Publishers, NY, (2008)

Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X., Berenguer, M.J., “Determining indoor air quality and identifying the origin of odour episodes in indoor environments, Journal Environmental Sciences, 21, pp.333-339 (2009)

Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X., “Use of sorbents in air quality control systems”, Sorbents : Properties, Materials and Applications”,pp. 71-108, ISBN 978-1-60741-851-1 NovaPublishers, NY (2009)

Perales, J.F, Roca, F.J., Gallego, E., “Elaboració de mapes de predicció d’impactes aplicats al disseny de xarxes de control i planificació territorial”, II Congrés UPC Sostenible 2015, Juliol, Barcelona (2009)

Gallego, E, Roca, F.J., Perales, Guardino, X.,”Comparative of the adsorption performance of a multi-sorbent bed (Carbotrap, Carbopack X, Carboxen 569) and a


33

Tenax TA adsorbent tube for the analysis of volatile organic compounds”, Talanta, pp. 916-924 (2010)

Gallego, E, Roca, F.J., Perales, Guardino, X.,” Assessment of chemical hazards in sick building syndrome situations. Determination of concentrations and origin of VOCS in indoor air environments by dynamic sampling and TD-GC/MS analysis”, Springer, ISBN 978-3-642-17918-1p. 289-334, (2011)

Gallego, E, Roca, F.J., Perales, Guardino, X.,” Evaluation of the effect of different sampling time periods and ambient air concentrations in the performance of the Radiello® diffusive sampler for the analysis of VOCS through TD-GC/MS, Journal Air Monitoring, 13, p. 2612-2622 (2011)

Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X.,” Comparative study of the adsorption performance of an active multi-sorbent bed tube (Carbotrap, Carbopack X, Carboxen 569) and a Radiello® diffusive sampler for the analysis of VOCS”, Talanta, 85, p.662-672 (2011)

Roca, F.J., Gallego, E., Perales, Guardino, X. “Odour control in urban areas originated from multiples focuses. Identification of potencially toxics compounds” Advances in Environmental Research, ISBN 978-1-61942-785-3, ISN 2158-5717, NovaPublishers, p. 261-288 NY (2011)

Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X., “Simultaneous evaluation of odour episodes and air quality in urban areas by multi-sorbent sampling and TD-GC/MS analysis”, Supelco Report 29.3, p.3-5 (2011)

Gallego, E., Gelabert, A., Roca, F.J.,Perales, J.F., Guardino, X.,” Identification of volatile orgànic compounds (VOC) emitted from three European orchid species with different pollination strategies: two deceptive orchids (Himantoglossum robertianum and Ophrys apifera) and a rewarding orchid (Gymnadenia conopsea)”, Journal of Biodiversity and Environmental Sciences (JBES), Vol 2, Nº 5, p.18-29, http://www.innspub.net (2012)

Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Sánchez, G., Esplugas, P., “Characterization and determination of the odorous charge in the indoor air of a waste treatment facility through the evaluation of volatile organic compounds (VOC) using TD-GC/MS”, Waste Management, 32, p. 2469-2481, Julio 2012-11-26 http://dx.doi.org/10.1016/j.wasman.2012.07.010

Gallego, E., Roca, F.J., Sánchez, G., Esplugas, P.,”Determinación de compuestos orgánicos volátiles en el ambiente interior de una planta de tratamiento biológico y su contribución al olor”, Residuos, 129, p. 14-19, Junio 2012

Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X.,” Experimental evaluation of VOC removal efficiency of a coconut shell activated carbon filter for indoor air quality enhancement”, , Building and Environment, 67, p.14-25, (2013) DOI: 10.1016/j.buildenv.2013.05.003

Gallego, E., Roca, J.F., Guardino, X., Rosell, MªG, “Calidad del aire interior. Contaminantes orgánicos volátiles, olores y confort”, Nota Técnica de Prevención (NTP) Nº 972, p. 1-6, Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (2013) NIPO : 272-13-036-3

Gallego, E., Roca, J.F., Guardino, X., Rosell, MªG, “Compuestos orgánicos volátiles: Determinación ambiental mediante captación en tubos multilecho y análisis DT-CG-EM” Notas Técnicas de Prevención (NTP), Nº 978, p. 1-6, Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (Accepted 2013)

Gallego, E., Roca, J.F., Perales, J.F., Guardino, X., Rosell, MªG, Trillo, X.,“Calidad del aire interior: filtros de carbón activo para su mejora”, Notas Técnicas de Prevención (NTP) Nº 989, Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo, NIPO: 272-13-036-3 (2013)

Gallego, E., Perales, J.F., Roca, F.J., Guardino, X.,” Surface emission of volatile organic compounds (VOC) from a closed industrial waste landfill”, Science of the


34

Total Environment, 470-471, p. 587-599 (2013) http://dx.doi.org/10.1016/j.scitotenv.2013.09.105

Gallego, E., Perales, J.F., Roca, F.J., Sánchez, G., “Reducing the indoor odorous

charge in waste treatment facilities”, International Journal of Waste Resources, 4:136, DOI: 10.4172/2252-5211.1000136 (2014)

Gallego, Roca, F.J., Guardino, X, Gadea, E., “Unidades de olor: evaluación de la molestia en ambientes industriales” Notas Técnicas de Prevención (NTP), Nº1102, Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (2014)


35

Documents

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT · 2019. 12. 10. · LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA BARCELONATECH 2 4. BASES DE DADES Les bases