Institut d’Ensenyament Secundari Jaume Balmes

L’informatiunúm.3 juny 2006

El dia 21 d'abril vam celebrar lafesta de Sant Jordi. Com cadaany, i entre altres activitats,alumnes voluntaris de tots elscursos vam fer una ballada debastons. Abans de fer el balldefinitiu vam estar fent diver-sos assaigs que van deixaresgotat a més d'un. Finalmentva arribar el moment d'ajuntar-nos tots per fer la gran balladai va resultar que de tants queérem no cabíem al pati, Aixíque ens vam apretar una mica ivam ballar per torns; primervam ballar els de primer isegon un parell de balls,després els de primer van

marxar i s'hi van afegir altrescursos, i finalment vam ballarun últim ball tots junts. Els ballsquEvam interpretar van ser: LaBoja, l'Airosa, el Jan Petit,l'Acordió i la Processó. Ens vaquedar força bé i més d'un delpúblic va quedar bocabadat.Cal remarcar que érem 248bastoners i bastoneres, tot unrècord. Tot plegat va ser forçadivertit, esperem repetir-hol'any que ve.

Andrea CCorominas i MMarga LLuis 2n dd'ESO BB

Ball de bastons

I2B

SSortides culturals

Viatge d’estudis a AndalusiaFa aproximadament dos mesos totsestàvem emocionats ja que final-ment, després de 7 mesos d'exà-mens, treballs i classes, havia arribatla nostra "recompensa": el viatged'estudis a Andalusia.El dia 2 ens vam trobar tots al'Estació de Sants on vam agafar elTalgo per arribar a Sevilla. Les cab-ines eren tan estretes que ni tan solsles 4 persones que hi havíem dedormir podíem moure'ns lliurement,però això no va ser cap inconvenientper a nosaltres. Durant la nit vamarribar a ser 15 persones a unahabitació.En arribar a Sevilla vam fer una visitaguiada pels carrers principals de laciutat. A la nit vam anar a veure unespectacle flamenc del qual vamgaudir molt, i després ens vamtornar a l'hotel i ... vam dormir?El segon dia vam visitar la Catedral ifins i tot vam pujar a dalt de laGiralda i vam poder tenir unes vistesprecioses de la ciutat. En acabar ensvam dirigir cap els Reales Alcázares,antic lloc de residència de la monar-quia. A la nit vam donar un tomb pelbarri de Triana; el paisatge de la ciu-tat de nit amb el riu Guadalquivir i elpont era meravellós i es podia apre-ciar la bellesa d'una ciutat tan antigai històrica.Al dia següent ens vam llevar a les6:30 del matí per anar a Còrdova

amb autocar, com és lògic quasitothom va dormir durant el trajecteja que només havíem dormit 5 horesperquè havíem arribat a la una de lamatinada la nit anterior. Quan vamarribar, després de fer una visitaguiada pels carrers de Còrdova, vampoder gaudir d'una visita per l'antigaMesquita i actual catedral.L'arquitectura d'aquest edifici eraimpressionant, durant nou seglestotes les generacions monàrquiquesno havien pogut deixar d'afegirnoves construccions a aquest edifi-ci. Per la tarda, després de dinar,vam agafar l'autocar capa Granadaon vam passar el nostre últim dia aAndalusia.A Granada vam anar a veure uns deles edificacions més importantsd'Andalusia: l'Alhambra; un seguitd'espectaculars infraestructures quedaten de l'època de l'Al-Andalus.Finalment la tarda havia arribat, iningú desitjava marxar. Vam pujar alTalgo direcció Barcelona, i vam viat-jar més de 10 hores durant les qualsalguns vam riure i parlar fins a les 7del matí.Vam arribar a Barcelona moltcansats però plens de noves exper-iències amb els nostres companys,amics i professors. Donem les grà-cies a aquests últims perquè senseells res d'això hagués estat possible.

Maria Paz Barrera4t d’ESO B

Viatge d’estudis a París

SSortides culturals

Els de segon de batxillerat us vam deixar en pau uns dies l'in-stitut perquè abans de Setmana Santa vam anar a París. Jaens ho mereixíem després de tot aquell llarg segon trimestre,ja... Vam anar-hi en autocar i vam marxar diumenge a la tardaper tal d'entrar a París de bon matí amb unes cares benfresques després de "dormir plàcidament" durant el viatge.Un cop vam deixar les maletes a l'hotel vam iniciar la cami-nada que ens descobriria els racons més típics de París. Amans de quatre professors amb moltes ganes d'ensenyar-nos tot el que hi cabia a l'horari i més, vam veure els diferents

barris, carrers al llarg dels quatre dies d'estada. No nomésvam caminar, vam participar activament de la vaga delsfrancesos tot no podent entrar a certs llocs (amb bones alter-natives a canvi, però). Fora bromes, vam entrar al museu prin-cipal, el Louvre, amb guies que ens van ajudar a no perdre'nsper la immensitat del lloc i de l'art. Sena, crêpes, Torre Eiffel,illes, fresca, fotos, Notre Dâme, racons Amélie, metro,Montmartre, Pompidou... I qui ho resumeix? Espereu a fersegon de batxillerat i desitgeu tenir un viatge igual de macoque el nostre!

Aquest mes de maig, els alumnes de primer de batxillerathem visitat l' Arxiu Maragall, situat a la casa on havia viscutaquest escriptor modernista (amb la seva esposa Clara Noblei els seus 13 fills). La visita ha suposat una subtil"invasió"/immersió en la seva intimitat i hi hem après (més)coses sobre la seva biografia i la seva activitat literària, ja quela casa reflecteix la seva vinculació amb l'obra d'altres autors(Llull, Verdaguer, Goethe, Nietzsche…) amb la música ( Bach,

Wagner, Mozart…) i la seva amistat amb d'altres intel·lectualsde l'època a través d'un extensíssim epistolari (V. Català,Unamuno, A. Roura…). Així, doncs, durant una estona ensvam amarar de l'atmosfera intel·lectual i humana del poeta i,per extensió, de tota la seva època: una manera ben privile-giada de conèixer més aquest autor del qual enguany escommemorarà el centenari de la seva obra Enllà (1906).

Visita a l’Arxiu Maragall

Carla Gordo1r Batxillerat D

I4B

D

La festa de Sant Jordi

La diada de Sant Jordi és el dia 23d'abril, però com que aquest any queiaen diumenge ho vam celebrar a l'Institutel divendres 21. Va ser un dia moltagradable, encara que potser va ser unamica atrafegat. Primer vam començar ala sala d'actes amb el concert de CantCoral per part dels alumnes de 1r d'ESO

i, després una obra de teatre molt beninterpretada per un grup d'alumnes de2n d'ESO, es va donar pas a la cele-bració dels Jocs Florals en castellà,català i anglès i al lliurament dels difer-ents premis dels concursos ques'havien fet a l'Institut: castellà,matemàtiques, música, fotografia

matemàtica, disseny gràfic. Desprésd'un estona de pati i per finalitzar l'acte,els balladors de bastons van començarl'assaig general i, tot seguit, vam fer lagran ballada de bastons. El dia es vaacabar amb un somriure.

Silvia Fonts2n ESO B

El dia de Sant Jordi, com a inauguraciódels Jocs Florals, un grup d'alumnes de2n d'ESO vàrem interpretar l'obra de tea-tre Sant Jordi i el drac. L'obra era un tantespecial, ja que havia estat escrita pelspropis alumnes i dirigida per "l'actriu"

que feia el paper de princesa. Tot i haverfet molt pocs assajos i força desorga-nitzats, l'obra va esdevenir un gran èxit.El vestuari posseïa una gran originalitat(estaven fets pels propis actors iactrius), i la representació comptava

amb una banda sonora excel·lent inter-pretada per un gran pianista. Encaraque no havíem comptat amb l'ajuda decap adult, els resultats van ser proubons, i el més important: ens ho vàrempassar de meravella.

Diada de Sant Jordi

Durant tot un trimestre els alumnes delcrèdit variable de Cant Coral vampreparar unes quantes cançons quedesprés vam cantar davant delsalumnes de 1r i 2n, al final del crèdit, i

per Sant Jordi.Quan estàvem dalt de l'escenari, totsestàvem molt nerviosos, però al final,tot va sortir bé, encara que la millorcançó, la de "Vois sur ton chemin" de

Los Chicos del Coro, no anés acompa-nyada per un piano com la primeraactuació que es va fer al març.Tot i això, va quedar molt bé!

Carla Santaló Toral1r ESO A

Sant Jordi i el drac

Marta canteroSara Espinosa2n ESO B i C

Actuació de la Coral per Sant Jordi

La festa de Sant Jordi

I5B

Concurso mensual en lengua castellanaGener: Samuel Nel·lo 1e ESO AFebrer: Román Sánchez 1r ESO CMarç: Alejandro Morris 2n ESO A

Concurs "el problema del mes" dematemàtiques1r ESO: 1r Samuel Nel·lo 2n OriolCasals2n ESO: 1ra Ying-Anna 2n DavidChaure, Anna Martí i Moisés Sánchez3r ESO: 1ra Clàudia Travé 2naEugència Almacellas4t ESO: Desert

Concurs Cangur de matemàtiquesMenció especial pels alumnes:Eugènia Almacellas, Carlos Abril,Eduard Almacellas i Martí Bover

Disseny gràfic de l'agenda3 accèssits:""Llapis mmàgic" Pol Garcia 1r Batx. C"Tropical" Anna Serret 2n Batx. C"Chobits" Silvia Fonts 2n ESO B

Concurs de fotografia matemàtica1r cicle: "Paràboles ii ttriangles aapuntantal ccel" Marçal Díez 2n ESO B2n cicle: "Rectangles ii vvegetació" Eva

Garcia 3r ESO CBatxillerat i cicles f.:"Vista ttriangular"Blanca Pascual 2n Batx. BProfessorat:"Infinit" Jordi Batlle

Concurs de Sant Jordi en anglès1r de Batxillerat: "Dropping oout" VictorGuerrero2n de Batxillerat: "The PPath TTowards ttheTruth" Anna Serret

Sidokus musicals i música encreuada1r cicle: Adrià Casanova 1r ESO B2n cicle i batxillerat: Maiol Díez 1r Batx. D

Concursos a l’IES Jaume Balmes

Jocs Florals i concursosJ

Concurs literari en llengua catalana

1r cicle:1r premi poesia: La mmusa Huc Garcia 2nESO B1r premi prosa: Històries ttípiques iitòpiques Marçal Díez 2n ESO B

2n cicle:1r premi poesia: Desert1r premi prosa: Entre lla ppols MartaAbellan 4t ESO B

Batxillerat:1r premi poesia: Per ttu Gerard Torres 1rBatx. C1r premi prosa: Errekarri Berta Gratacós 1rBatx. CAccèssit prosa: Reflex Núria Ferrés 1rBatx. B

Concurs literari en llengua castellana

1r cicle:1r premi poesia: La mmujer mmaltratada

Angeli Cordero 1r ESO C1r premi prosa: La lleyenda dde SSan JJorgeNúria Rodriguez 1r ESO C

2n cicle:1r premi poesia: Romance Laia Ferrer 3rESO C1r premi prosa: Desert

Batxillerat:1r premi poesia: Esbozo Clara Carrillo 1rBatx. D1r premi prosa: La bbella yy lla bbestiaJezabel Sánchez 1r Batx. C

Jocs Florals 2006

Concurs de fotografia matemàtica de Sant JordiLa Blanca Pascual de 2n Batx B, amb “Vista ttriangular”, ha obtingut un accèssit en el concurs nacional. Enhorabona!

Dimecres 15 de març vam anar alsestudis de TV3, a Sant Joan Despí ambun autocar que TV3 havia posat a la nos-tra disposició. Abans d'entrar al plató degravació ens vam esperar en una salaon ens van donar un "piscolabis".El regidor ens va dir que havíemd'aplaudir i animar molt el programa itambé mostrar-nos col·laboradors i aixího vam fer.Aquell dia els convidats eren el J.MEspinàs i la Mone, que va aprofitar i va

cantar. Altres coses que ens van sor-prendre van ser la secció del CarlesCapdevila, que ens va semblar moltdivertida, la quantitat de maquillatgeque portava l'Albert Om i la quantitat degent que hi havia al plató i que sembla-va que no feien res.L'experiència va ser molt bona, ja que atots ens feia molta il·lusió sortir a latelevisió.

LLuisa EEspinoza 11r BBatxillerat DD

SortidesS

I6B

Una visita a la PedreraQuantes vegades heu passat perPasseig de Gràcia i la meravellosa obrad'en Gaudí us ha passat desapercebu-da? Doncs el passat 26 d'abril elsalumnes d'Història de l'Art vam endin-sar-nos en la sinuosa Casa Milà. Aquestedifici és més conegut com La Pedrera,nom que rebé durant la seva construc-ció pel fet que just al costat s'hi manip-ulaven les pedres, anomenades car-reus, que serien col·locades molt acu-radament sobre l'estructura de ferro. Lamajoria ja hi havíem estat, però una guiava ajudar-nos a entendre millor lesformes i ens explicà moltes de lesperipècies que havia viscut l'artistaincloent-hi les exigències que la senyo-

ra Milà li feia. Les bones condicionsmeteorològiques ens van permetregaudir, i mai millor dit, de la vista del'Eixample de Barcelona des del terrat iper descomptat observar els guerrersque havien estat decorats amb la tècni-ca del trencadís. Gaudí ens demostra en la seva edifi-cació que deixa volar en llibertat laimaginació i la fantasia, sense oblidarl'aspecte funcional. Aquesta obra mod-ernista, construïda entre el 1907 i el1910, ens mostra ja una clara preocu-pació per l'urbanisme del qual els car-rers de Barcelona i sobretot el Passeigde Gràcia en són un clar exemple.L'edifici assoleix un alt grau de perfec-

ció, ja que tot el que té d'encert estètic,confluència amb la natura i originalitatvisual, també ho té d'encert tècnic, ambles estructures de ferro i les solucionsde les vivendes familiars.La nostra recomanació és: que no uspassi desapercebuda!Viure a Barcelona suposa un seguit d'in-convenients, però alhora ens permettenir a l'abast obres tan fabuloses i degrans magnituds com aquesta,GAUDIM-NE!

Laura CCabrera ((2n BBatx. CC) ii BBlancaPascual ((2n BBatx BB)

Anaís Falcó Ibàñez, alumna de 2n deBatxillerat, participarà aquest estiu en elCongrés North Atlantic FiddleConvention que se celebrarà a laUniversity of Aberdeen d'Escòcia entreel 26 i 30 de juliol (més informació awww.abdn.ac.uk)L'Anaís és una apasionada de la músi-

ca tradicional i en assabentar-se d'aque-st congrés, envià un resum del seu tre-ball de recerca "El violí tradicional deCatalunya i altres instruments d'arc". Eltema ha estat acceptat com una comu-

nicació lliure, per la qual cosa disposaràde 20 minuts per parlar de la presènciadel violí a la música tradicional catalanadavant les màximes autoritats queactualment treballen en la recerca etno-musicològica, concretament en elcamp del fiddle.Enhorabona a aquesta jove investigado-ra!

Anna Serret Almenara, alumna de 2n deBatxillerat ha participat en el VIIICertamen Nacional de piano que se

celebrà a León els dies 5 i 6 de maig.Aquest concurs té la peculiaritatd'establir les diferents categoriessegons el nivell educatiu dels ensenya-ments generals. L'Anna participà doncsen la categoria de Batxillerat i obtinguéel 3r premi amb la interpretació d'unPreludi i Fuga de J. S. Bach i l'Allegro deconcert d'Enric Granados.

Felicitats!

El Club de TV3

Breus

A mitjan del mes d'abril els alumnes de 3d'ESO vam anar al concurs "Picalletres"de TV3. Sis de nosaltres anàvem a con-cursar i la resta de públic.

El concurs consistia en lletrejar paraulesque dictava el presentador (en LluísGavaldà, el cantant de Els Pets). Hi haviasis rondes, i a cada ronda augmentava elnivell de dificultat. Teníem 15 segons perlletrejar les paraules en els nivells ini-cials, i a partir del nivell 4 augmentava elmarge, en 20 segons. A partir del tercer

nivell podíem també demanar ajut, queera una pista, descripció, o alguna dadaque ens pogués servir per lletrejar millorla paraula.

Quan vam arribar el públic va passardirectament al plató. I els concursantsvam anar primer a una petita sala, on ensvan posar una etiqueta amb el nostrenom, i ens van maquillar. Seguidament,vam passar al plató, ens van col.locar unmicro i va començar el programa.

Ho vam fer força bé, però la falta depràctica i, sobretot, el nerviosisme, vanfer que cometéssim algunes errades.Però tot i això va ser una experiència fan-tàstica per a tots, i ens ho vàrem passarmolt be.

En conclusió, va ser una experièncianova i agradable, i segur que s'apuntariamés gent a participar, si algun altre anyes repetís.

Pol MMelero 33r EESO

Picalletres

I7B

CulturaC

Dimecres 31 de maig l'escriptor JosepMaria Espinàs realitzarà una xerrada-col·loqui sobre els seus llibres Tempsafegit, El seu nom és Olga i els disset o

divuit més de la sèrie "Viatges a peu"que hem llegit entre totsels alumnes dequart d' ESO i de primer de Batxillerat.(...Potser algun alumne culer li pregun-

tarà pel sentiment que un text seu ambuna música molt coneguda hagi estatla cançó més popular d' Europa aquestmes de maig...).

Divendres dia 10 de Febrer a les onzedel matí, els alumnes de les classes A iC de segon d'ESO, ens dirigíem ansio-sos cap al menjador, per a dur a termel'entrevista a l'escriptora Gemma Lienas,autora de la novel·la Bitllet d'anada i tor-nada; lectura obligatòria per a tots elsalumnes del curs.Al cap d'uns minuts d'espera, entrà perla porta l'escriptora, que va ser rebudaamb un fort aplaudiment, juntamentamb la Quima Bisbe, la professora dellengua catalana de tots dos grups. Encessar els aplaudiments de benvinguda,la famosa escriptora, amb un gest defamiliaritat i confiança, s'assegué sobrela taula, esperant les nostres preguntesamb un posat somrient i atent. La pro-fessora, després d'una breu presentaciói un agraïment d'assistència a la nostraconvidada, inaugurà la ronda de pregun-tes. Des de bon començament la conversava ser molt fluïda -potser perquè laGemma Lienas no és una persona gaire

introvertida- i no hi va haver cap proble-ma d'excés de silenci, per al qual ja tení-em unes preguntes d'emergència assig-nades i ben preparades. Les preguntes,però, van ser molt nombroses i moltvariades; d'alguns punts de l'argumentde la novel·la, de qüestions relaciona-des amb l'anorèxia (ja que aquest era eltema principal de la seva obra), d'altresllibres seus, del seu procés de treball...Ella les contestava totes amb entusias-me. Sorgiren preguntes com: "sap si elsseus llibres han pogut ajudar a algú quepateixi d'anorèxia o bulímia?". La res-posta va ser que sí. Una altra preguntainteressant va ser si creia que la publici-tat dels cossos 10 influïa sobre una per-sona respecte al seu físic... i també vadir que sí.Ens va explicar com havia començat aescriure la novel·la, el procediment quehavia fet servir, com se li havia ocorre-gut el tema, alguns moments de la sevavida i fins i tot tingué temps per fer unamica de promoció d'altres novel·les i

coleccions seves, com per exemple lade "Carlota", uns llibres que van ser moltmencionats a l'entrevista perquè sónmolt populars entre el joves. Cul de sac,El gust del cafè, Vol Nocturn... sónaltres novel·les seves.Al final de les preguntes unes de noiesdel grup C van procedir a fer una petitarepresentació d'un fragment de la sevaobra Bitllet d'anada i tornada. Però el temps es girava en contra nostrei corria. Ben aviat tocaren les dotze ihaguérem de passar a la firma d'autò-grafs a cuita-corrents. Tancàrem l'entre-vistada en un cercle multitudinari i ella,pacientment anà firmant tots els llibres.Finalment, molt contents i emocionatsper haver passat tan bona estona, pujà-rem cap a classe donant pas als nostrescompanys del B que entraven per conèi-xer a la famosa escriptora.

Laia CCasanellas 22 EESO AAPere MMolas 22 EESO CC

El passat dia 31 de març, els alumnesde 2n d' ESO vàrem tenir la sort derebre a un distingit escriptor, autor d'una sèrie de novel·les una de les qualsTots els detectius es diuen Flanagan eraun lectura obligatòria per a tots elsalumnes de segon. A les onze tocades ens reunírem elsegon A i el segon B al menjador percomençar la xerrada amb un delscreadors del "Flanagan", Jaume Ribera.Primer la nostra professora de català va

fer les presentacions, i tot seguitcomençà el col·loqui.Durant l'hora que vàrem disposar per aconèixer el nostre autor, ell ensrespongué totes les qüestions que ensneguitejaven des que llegírem la sevanovel·la, tant sobre la història delFlanagan, com també de la seva carreracom a escriptor i el procediment queacostumava a seguir per a escriure lli-bres amb el seu company AndreuMartín.

També vàrem tenir l'ocasió de sabermoltes històries interessants que ensexplicà ell aquell dia i d'aconseguir unautògraf seu.Jaume Ribera ens semblà a tots unapersona oberta, amable i simpàtica. La xerrada va ser molt interessant i, perdamunt de tot, fou una experiènciamolt divertida que, de ben segur, sem-pre ens portarà a tots un bon record.

Anna MMartí CCanals 22n EESO AA

Gemma Lienas visita l’Institut

Jaume Ribera visita l’Institut

Josep María Espinàs visita l’Institut

Dolors VViola

I8B

ArticlesA

Potser el més impressionant de sentirparlar un geòleg és descobrir la con-cepció que té del temps. És molt difícilper la limitada ment humana poderentendre magnituds de temps quesuperin els 80 anys de la nostre curtavida i és per això que sovint tant ens faparlar de 100.000 anys com de 100 mil-ions d'anys. Però la geologia és la únicaciència que permet acotar aquestsgegants salts temporals.

De ben segur que podem saber ambmolta exactitud la pressió atmosfèricaque feia ahir a aquesta hora a Barcelonao el total de litres d'aigua que van pre-cipitar l'any passat a Catalunya, però onera el Meteosat fa 2.000anys? Si volemconèixer quin clima feia quan va néixerJesucrist podem recórrer a les dadeshistòriques d'aquell moment però dedocuments no en trobarem que tinguinmés de 7.000 anys així que haurem derecórrer a altres registres. Potser servi-ran els anells del arbres que doneninformació sobre les condicions clima-tològiques de cada any i fins i tot reve-len a aquells experts que els saben lle-gir si han patit algun allau. Però no tro-barem cap soca que ens digui res de famés de 12.000 anys. És a partir d'aque-st punt que hem de recórrer a la geolo-gia.

Gràcies al gels i als sediments lacus-tres, oceànics i continentals podemconèixer el clima que ha fet al nostreplaneta des de fa 3.000 milions d'anys.Aquest ha anat evolucionant depenent

de diversos factors externs: la intensitatde la radiació solar, la forma de l'òrbitade la Terra i la inclinació del seu eix derotació; i depenent també de factorsinterns terrestres com la posició delscontinents, l'acció de les erupcions vol-càniques, els corrents marins, el mag-netisme o l'albedo.

Avui sabem que el nostre planeta hapassat per sis eres glacials tot i que lamajor part del temps ha estat totalmentdesproveït de gel, constituint unpaisatge exuberant de vegetació tant alSàhara com a l'Antàrtida. Ha estat quanels continents han tendit a separar-sedeixant pas a corrents marins quesuavitzen la calor de l'interior dels conti-nents, quan hi ha hagut fortes erup-cions volcàniques que han filtrat la llumsolar, quan hi ha hagut un canvi depolaritat o quan una alteració a l'òrbitaterrestre ha portat la Terra més lluny delSol quan el clima s'ha refredat i el plan-eta ha entrat en un període glacial.Llavors, a més, es donen mecanismesde retroalimentació, com l'esmentatanteriorment, l'albedo, que consisteixen la repulsió de les ones solars per partdel gel (això li dóna el seu color blan-quinós) de manera que aquest no esfon amb tanta facilitat.

Però com ja s'ha explicat elclima de la Terra tendeix a ser més aviatcalorós, en gran part, gracies a la pro-tecció que ofereix l'atmosfera en formad'efecte hivernacle. Contràriament alque els mitjans de comunicació difo-

nen, l'efecte hivernacle no és unfenomen perjudicial per nosaltres sinóque és una de les causes que hi hagivida a la Terra. Els gasos hivernacle: eldiòxid de carboni, el metà i el vapord'aigua, entre d'altres, retenen part deles radiacions solars al planeta, igualque els plàstics d'un hivernacle, oferintuna temperatura estable sense gransoscil·lacions entre el dia i la nit o entreestacions.

El problema arriba amb l'increment ver-tiginós de l'efecte hivernacle a causa deles emissions de diòxid de carboni perpart nostra. Si el màxim augment deldiòxid de carboni durant qualsevol eraglacial ha estat de 0,01ppm/any, araestem patint un augment de 0,60ppm/any. És veritat que és natural queel clima de la Terra variï però, no estron-carem la seva estabilitat amb unimpacte tant radical? Sovint som ego-istes i no pensem en els éssers viusque matarem ni tampoc en lespròximes generacions d'humans queperjudicarem, però potser val la penasacrificar alguns dels privilegis quedemanem, com tenir aire condicionat atot arreu o desplaçar-nos per la mésmínima distància en transport privat,per tal de seguir vivint en aquesta casaque ha sofert 4600 milions d'anys decanvis climàtics.

Clara MMontaner AAugé1r bbatx-A CCiències dde lla TTerra

El camí de ronda de S’Agaró

4.600 milions d’anys de canvis climàtics

El dic de làmpròfir (fosc) travessantla granodiorita (clara)

El primer que vam veure en arribar aS'Agaró va ser una mar moguda, el ventbufava fort sobre l'aigua formant onadesque xocaven contra els penya-segats igeneraven l'escuma que s'acumulavaentre els illots, aquest vent salat queomplia d'aigua marina els clots ques'havien format a les roques i que jaestaven recoberts d'una pàtina de sal.Darrere el mar, la platja, on hi desembo-cava una riera que havia estat soterradasota el passeig i darrere la platja, lesdunes que estaven cobertes per unavegetació acostumada a la sal. Darrereles dunes hi havia hagut altre temps unamaresma que va ser dessecada i avuiestà ocupada per edificis.La roca més comuna que vam trobar va

ser la granodiorita amb megacristalls defeldspat, vam observar que tenia gabar-ros, concentracions de minerals foscos.Aquesta roca forma part d'un gran plutóque es troba atravessat per dics de pòr-fir, lampròfir... i tot plegat indica quealtre temps arribava a temperatures deprop de mil graus i ara el mar les ha anatesculpint formant cassoletes i taffonisentre altres formes .El passeig geològic que varem fer varesultar molt interessant tot i la intensacalor que feia.

Alumnes dde CCiències dde lla TTerra ii ddelMedi AAmbient. 11r BBatx. AA

I9B

“L'Organització Mundial de la Salut i laUnió Europea consideren l'aigua potablecom aquella que una persona pot beurecada dia, durant tota la seva vida, sensecap risc per a la seva salut”.

La nostra visita guiada a l'estació detractament d'aigua de Sant Joan Despí,d'on s'abasteix el 45% de l'àrea deBarcelona, ens va permetre observar deprop el camí que segueix l'aigua abansd'arribar a les nostres llars. A grans tretses fa el pretractament, clarificació, afi-natge i desinfecció final d'aquesta. Entotal l'aigua ha de passar més de 300controls de qualitat amb uns 1.400paràmetres fisicoquímics analitzats aldia. Prové dels rius Llobregat (50%),Ter(45%) i Besòs(5%).

Com el nostre grup de Ciències de laTerra va comprovar, no és un procésgens fàcil, ni econòmic ja que no bastaamb tractar l'agua, sinó que, a més,s'han de fer controls del consum de lapoblació i tractar els residus que com-porta la potabilització. Per això es comp-ta amb una planta de tractament defangs i un forn de carbó actiu granular.Cal considerar també que molta de

l'aigua que arriba ha de ser rebutjadaperquè conté o bé olis o productesquímics o d'altres matèries que la plan-ta, tot i ser una de les més avançadesd'Europa, no pot tractar.

Tampoc volem entrar en detalls sobreels processos que es duen a terme, toti que ens els van explicar detallada-ment, ja que seria estendre'ns massa,però us podem assegurar que la visitaval la pena. Al recinte no només vamveure les màquines en funcionament,també vam participar en unademostració al laboratori, una sessió depreguntes i una exposició didàcticasobre el consum en activitats diàriescom rentar-se les mans; una noia vaaconseguir gastar un quart de litre enfer-ho mentre normalment en gastemtres litres.

Al final de tot, ens van regalar un llibretamb totes les explicacions junt amb unmapa de lloc, uns fulletons i un got blauamb la icona de l'empresa i així vammarxar cap a casa amb una nova visiódel que comporta obrir l'aixeta. Pensaren tot el treball que hi ha darrera aquestgest ens fa sentir com uns afortunats,

no obstant hauríem de saber que permés diners que paguem per rebre aque-st servei l'aigua és un bé escàs i calcuidar-lo.

CClaudia MM. RRodríguez --Barcelona2ºA dde BBatxillerat

El dijous 30 de març un grup d'alumnesde Ciències de la Terra vam acostar-nosfins al dipòsit controlat de la Vall d'enJoan, també anomenat Abocador delGarraf. En aquest terreny, que ocupa 64hectàrees, es gestionen els residusd'origen domèstic que es generen als 33municipis de l'àrea metropolitana deBarcelona. A l'any s'arriben a rebre800.000 tones de deixalles, residus queactualment equivalen a 26 milions detones.

Durant la visita ens van deixar clar que lamajoria d'aquest residus són les nostrespròpies deixalles i per tal de gestionar-les s'han hagut de soterrar en aquestmedi amb l'impacte ambiental que aixòsuposa. El propi guia ens va comunicarque la zona no era totalment adequada

perquè degut a les característiques de lavall, un terreny càrstic on normalmentl'aigua de la pluja dissol la roca calcària,no ens podem fiar de que els residustard o d'hora arribin a contaminar lesaigües subterrànies. Precisament peraquest motiu el sistema que s'utilitzaconsisteix generalment en la construc-ció de terrasses, l'impermeabilització, eldipòsit i la restauració del medi danyat. En mig del camí ens van creuar amb elstreballadors més curiosos de l'abocador,el Falconer i un dels seus falcons queestaven espantat les aus carronyairesper que no pertorbessin la feina. A mésvam veure fotografies de les antiguesvaques que pasturaven les terrasses enprocés de restauració i vam visitar lapetita depuradora i un edifici dedicat altractament del biogàs. Aquests recintes

s'han hagut de construir per gestionarles aigües residuals o lixiviats i els gasosproduïts en la descomposició ques'aprofiten com a font d'energia, uns 80milions de kW/any que equivalen a l'en-ergia anual que consumeix la ciutat deBarcelona en enllumenat viari i artístic.

No volem calcular per vosaltres la granimportància que té la gestió de residus,però si donar-vos informació per a quèus feu a l'idea de tot el que podríeu aju-dar classificant adequadament les deix-alles. Ja sabeu que Reduir, Reutilitzar iReciclar són alternatives al vostre abastper evitar desastres naturals. La decisióés vostra.

Claudia MM. RRodríguez -- BBarcelona2ºA dde BBatxillerat

Abocador del Garraf

Coneixent la Potabilitzadora de Sant Joan Despí

La Facultat de Geologia de la Universitatde Barcelona organitza cada any unforum-debat destinat a l'alumnat deBatxillerat que cursa Ciències de la Terrai el Medi Ambient. Es tracta d'estudiarun tema a partir d'articles recents que

han aparegut en revistes científiques iformular totes les preguntes quesorgeixen relacionades amb aquesttema a experts que hi han treballat.Enguany el tema era el canvi climàtic.

ArtíclesA

Forum- Debat sobre el canvi climàtic

Avui en dia es pot trobar molta informa-ció sobre el món borsari. És precisa-ment aquest camp un dels quals haevolucionat fins arribar a constatar elnivell econòmic d'un país: pot fer quetot se'n vagi a pastar fang o que un paísvagi bé. Però tan parlar d'aquest món is'ha oblidat la borsa no econòmica; laborsa de la vida. És en aquesta especialborsa que cada persona ha de saberinvertir. S'hi pot invertir en diversió,veure la televisió o altres coses; però enel camp on es podrà obtenir un majorbenefici a curt i llarg termini serà en elde l'educació. Una inversió que norequereix de diners, una inversiód'hores i dedicació. És doncs un petitconstituent de la nostra vida i el nostrefutur: allò que ens fa ser bons inversorsde la vida, ja que invertir en l'educació iel coneixement és invertir en el nostrefutur. La inversió que hem de dur a terme noestà en mans dels pares, està en lesnostres mans i hem de ser nosaltres elsconscients de la importància de saberon convé, i on no, invertir, ja que unamala inversió ens pot dur a la fallida. Elproblema d'oblidar aquest camí és eldesconeixement dels beneficis que pot

aportar; uns beneficis nonomés a nivell de poder teniruna feina més o menys digna,sinó en l'aspecte del coneixe-ment: quants més coneixe-ments, més possibilitats tin-drem de contrastar la infor-mació que ens envolta perpoder evitar caure en prejudi-cis, enganys i altres aspectesque són conseqüència deldesconeixement humà.Siguem, doncs, conscientsd'aquesta dura etapa que rep-resenta l'adolescència isapiguem invertir bé per apoder arribar a tenir una vidadigna i plena fruit dels coneix-ements adquirits tant en elcamp escolar com en el deles experiències diàries. Aixípodrem arribar a l'encara méscomplicada vida d'adults ambbon peu i preparats en granmesura pel que s'ha de viureen aquesta nova etapa queens espera. Som fruit del quellaurem.

VVictor GGuerrero CCorbi1 BBatx BB

Al diari "El periódico" del dia 6 de febrerpodem trobar un article sobre l'in-civisme a les ciutats. Destrosses demobiliari urbà, pintades a les parets delsedificis, contaminació als carrers i vio-lència entre bandes són alguns delsexemples que podem trobar constant-ment a la nostra ciutat. La solució quemoltes administracions proposen ésendurir les normatives contra aquesttipus de comportament. Ben mirat,aquesta mesura és una bona manerad'aturar conductes incíviques, però non'hi ha prou: caldria preguntar-se oncomença l'incivisme, i quines són lesmesures per evitar-lo.Moltes persones creuen que la falta decivisme dels estudiants és una conse-qüència més de la manca d'educacióque es viu a l'escola i a l'institut. Però, acasa, fan els pares tot el possibleperquè els fills s'eduquin com a person-es? És evident que no tots ho fan: unexemple molt clar són les ampolles i

deixalles al carrer. Si de petit t'hanensenyat a recollir el plat quan acabesde dinar, o a deixar les coses tal i com teles has trobat, no et costarà gentsllençar una bossa de patates a la paper-era en comptes de deixar-la pel terra, alcarrer.També ens podem fixar en les nom-broses pintades a les parets. Sí que éscert que les persones que fangrafitis haurien de tenir unsespais reservats per a pintar-los al seu gust, però no ésnecessari embrutar justamentles parets més noves i els edi-ficis acabats de pintar.En definitiva, la falta decivisme pot ser deguda a lafalta de llibertat i incompren-sió, però la manca d'educación'és la principal causant.

Maria AAlmira 22n EESO AA

I10B

Intercanvis dd’alemany

Willkommen in Spanien. Aquestes van ser lesprimeres paraules que vam fer servir per donar labenvinguda als nostres companys d'intercanvi. I ésque sis mesos després de la nostra estada a la capitalalemanya, Berlín, rebíem a aquells que ens havienacollit.Durant quinze dies vam poder gaudir de la companyiadels alemanys, així com de les activitats organitzadesper la nostra professora. El que presumiblement seriael problema més angoixant d'aquesta activitat de con-vivència, l'idioma, no va suposar pas cap entrebanc,donat l'interès que teníem, tant espanyols com ale-manys, de comunicar-nos, parlar i explicar-nos coses.És curiosa la quantitat d'activitats que poden arribar-sea fer en només dues setmanes quan hom hi posaganes. Però val a dir, que bona part de les activitatsorganitzades (com és lògic) les van dur a terme tansols els alemanys, continuant els alumnes espanyolstotes les classes amb normalitat.Però això no acaba aquí, ja que ara fa poc (el dia 4 demaig), tornàrem a obrir les portes a uns altres hostes,aquest cop d'una ciutat situada entre dos rius,Koblenz. La mecànica de l'intercanvi va ser la mateixa,la diferència essencial, però, va ser que el dominilingüístic del nostre alemany havia millorat, fins alpunt que podíem arribar a mantenir converses"llargues" i "entenedores". Malauradament tot s'acaba i ara estem pendents defer un altre interessant intercanvi a Saarbrücken, a lavora de França.Am letzten wollen wir sagen: Danke schön für alles,Asunción.

Martí RRenau RRubió ii EEduard AAlmacellas ii CCanals 4t EESO CC

L’incivisme: on comença?

Petits inversors

ArticlesA

I11B

This Monday more or lesstwenty Norwegians visited us.They came for a few days tovisit the city with their teachers.We spent two hours talking andwe learnt something abouttheir city, their school and theircustoms.They told us that they went to aschool where there are only 14pupils per class. Furthermore,they have a PC for each stu-dent. However, they have tobuy all the books like us buttheir books are dearer thanours. They have six compulsorysubjects (English, Spanish,Norwegians, Maths, Science,Gym) and some optional ones.The main differences betweenthem and us is that they haveonly one exam when the yearfinishes and we have moreexams in between, eventhough they have more testsduring the year which don'tcount much. Some of them goto school by bus but some oth-ers have to go by boat becausethey live on the other side ofthe fjord.

They live near Bergen,which is a place with rugged

mountains and a coastlinedeeply indented by fjords, in acity called Os. Their climate isvery different from ours,because there are tempera-tures up to thirty degrees insummer in the south and up tominus thirty degrees in winter.

Young people haven'tgot many possibilities of leav-ing home. They say that it'svery hard and although the gov-ernment helps a little, it's stillhard to get a good job. In theirleisure time, they do the sameas us: meet their friends, go tothe cinema, go out for theweekend, and make parties athome… In Norway the legisla-tion is harder than here: if youaren't twenty-one you won't getalcoholic drinks.

I think thatNorwegians aren't so differentfrom us… I thought they werestranger. The only difference isthat they have a very developedwelfare system.

Clara CCarrillo 11 BBatx DD

Before the end of the secondterm, a group of students fromthe City of London School forBoys came to IES JaumeBalmes to meet us. There wereabout twelve students and twoteachers, and they had Spanishlessons in the mornings andvisited the city in the after-noons.

We talked aboutBarcelona and the places thatthey could visit. Moreover, wetalked about their school and

compared it with our school,Jaume Balmes. They spokevery good Spanish becausethey had eight lessons a weekand they had been to Spainbefore. They have fewer sub-jects than we have.

Some students want-ed to play a football match thefollowing day, but our teachersdid not agree. It was a pleasantexperience.

2 BBAT CC

A visit from the city of London Schooll

A visit from Norway

IdiomesI

Intercanvi IItalia

Nel corso di italiano di primo di Batxillerat abbiamofatto uno scambio con degli alunni di un liceo diArezzo. Arezzo è una bella città, vicino a Firenze, capi-tale della Toscana.Quella settimana abbiamo fatto molte cose: alcunigiorni siamo stati tutti insieme, altri siamo andati ascuola ma siamo anche andati a visitare Roma, Firenzee Pisa. La visita che più ci è piaciuta è stata Roma, forseper la sua storia e la sua grandezza, ma anche ci è piaci-uta moltissimo Firenze. È una città molto maestosa euna delle città con più opere d'arte del mondo.Con le famiglie siamo stati molto bene e alcuni di noivogliamo ritornare per vedere gli amici che abbiamofatto e per migliorare l'italiano. Perché il modo miglioreper imparare una lengua è andare dove si parla.

Eneko 11r BBatxillerat

talia, bella Italia. Ancora ricordo quando i miei occhividero per la prima volta quel cielo meraviglioso, quan-do i miei polmoni respirarono quell'aria pura. Era comese l'essenza della vita fosse in tutti i posti.Italia è unica ma se vuoi vedere il paradiso sulla Terradevi andare nella Toscana. Pochi giorni vi basterebberoper innamorarvi. La Toscana è bellisima. Assolutamentetutto è diverso: gli alberi e la brezza calda susurrandonel tuo orecchio. Ma la gente è anche diversa.Gli italiani che abbiano conosciuto erano gentilissimi:ragazzi molto simpatici e buone persone.Quando arrivò l'ora della partenza le lacrime scaturironosoavemente e la melanconia era enorme.Oggi ancora ricordiamo il nostro viaggio con un po' ditristezza ma anche con molta gioia perchè è stata un'es-perienza unica e aspettiamo di tornare a viverla.

Nadia 11r BBatxillerat

I12B

El dimecres dia 19 d'abril, els alumnesde 2n d'ESO vàrem fer una sortida aCollserola. A les 8 del matí agafàvemdos autocars que ens van dur a la PlaçaMireia de Collserola.En arribar ens van fer una breu expli-cació sobre l'itinerari i la manera derecorre'l. Tot seguit fèrem els grupsamb els quals correríem la cursa, en laque amb l'ajuda d'un mapa i una brúixo-la havíem de trobar una sèrie de fitestaronges i blanques ben amagades a lamuntanya.Durant tot el matí vàrem recórrercamins i senders buscant les fites i

pinçant-les en un full de control.Finalment, en acabar la cursa, totscansats i assedegats, ens vam reunir enun parc i vam esmorzar. La meitat del camí de tornada la vam fera peu fins a Zona Universitària i allí vamagafar el metro fins a l'Institut.D'aquesta manera va finalitzar la nostrasortida en la qual vam aprendre unmunt de coses sobre com orientar-nosa la muntanya i a més a més vam pas-sar una bona estona.

AAnna MMartí CCanals ii LLaia CCasanellasBlanquer 22n EESO

L'IES Jaume Balmes va ser un dels 125centres que durant el mes d'abril vanparticipar a les curses d'orientacióorganitzades per l'Institut Municipal deBarcelona a l'Anella Olímpica deMontjuïc i a Collserola. En total hi par-ticiparen 6200 alumnes de la ciutat.Nosaltres vam participar a la cursa d'ori-entació del divendres 28 d'abril, i mit-jançant l'ajuda d'un mapa i gràcies alsnostres coneixements adquirits finsaleshores, vam aconseguir trobar 10

fites situades a certs punts del paisatgede Collserola en el mínim temps possi-ble.S'ha de destacar que dues ternes de l'in-stitut van quedar en primera posició dela cursa de 2n cicle d'ESO empatatsamb el mateix temps.Realment va ser una interessant i enriq-uidora experiència, i el més importantde tot és que cap grup es va perdre!

Irantzu CCasajús ii MMarta AAbellán4t EESO BB

Els alumnes de 1r d'ESO han participatun any més en la XIX triatló escolar queorganitza l'Ajuntament de Barcelona a laBase Nàutica de la Platja de la MarBella, i que aquest any ha tingut unaparticipació de més de 1200 alumnesde diferents instituts de Barcelona.La Triatló, que es va realitzar el dime-cres 31 de maig, consta de tres provessuccessives. En primer lloc es fa unrecorregut de natació d'aproximada-ment 80m., després es fa un recorregutd'uns 2Km. en bicicleta i finalment un

tercer d'uns 600m. de carrera a peu.Més important que el resultat final, erala participació i el fet d'acabar la prova.És per això que estem molt contentsdel nivell demostrat pels nostresalumnes i més tenint en compte el des-gast que implica una activitat d'aquesttipus.Enhorabona a tots els participants.

Departament dd'Educació FFísica

EsportsE

Cursa d’orientació de 1r cicle d’ESO

Cursa d’orientació de 1r cicle d’ESO

Triatló escolar

I13B

EsportsE

Per tercer any consecutiu s'està cele-brant el campionat de futbol a l'hora delpati. Hi ha un campionat per primercicle i un altre per segon cicle. Aquestestà organitzat en 2 grups de quatreequips. A bàsquet hi ha menys gentperquè és el primer any; concretamenta 2n cicle hi ha 4 equips.

El torneig consta d'una lligueta i final-ment el dia 21 de juny es faran totes lesfinals, tant les de bàsquet com les defutbol, tant les de 1r cicle com les de 2ncicle. Les finals les jugaran els primersclassificats de les diferents lliguetes.És de destacar que els arbitratges aque-st any els realitzen alumnes de 2n cicle

i de batxillerat. S'han sentit comentaris que potser hau-ria estat millor organitzat el campionatabans, però per una altra banda cal tenirpresent que al 2n trimestre hi ha méspluges.

Ruben SSospedra ii RRicard SSolé 33r EESO CC

Cada dia als mitjans de comunicaciósentim termes com "primer món", "ter-cer món" o "països en vies de desen-volupament"... Però molts desconeixeml'existència d'un "Quart món". Aquest noés especialment propi d'un país o regió,sinó que conviu diàriament amb totsnosaltres. Es tracta de persones, grupso comunitats que resideixen en unaextrema pobresa a la nostra ciutat,sovint provocada per un trencament deles relacions familiars, manca de feina,de formació...Va ser el dia 12 de maig quan elsalumnes del crèdit variable de "QuartMón" vam aprofundir més sobre aquesttema gràcies a la nostra visita a Arrels,una fundació dedicada a l'atenció depersones sense llar a Barcelona. La fun-ció bàsica d'aquesta comunitat és aju-dar el màxim possible a totes aquellespersones caracteritzades per la mancad'allotjament adequat.Gràcies a una xerrada vam poder

adonar-nos de la importància i la feinad'aquestes persones. La Fundació ofereix afecte i atencionsprofessionals que els ajuden a recuper-ar els hàbits de convivència i autoesti-ma als sense sostre (els quals s'acostu-men a trobar en una situació d'exclusiósocial). "Arrels" posa gran quantitat deserveis a l'abast d'aquestes persones:ofereixen uns serveis de dutxa, perru-queria o roba neta a l'hora que s'hiorganitzen activitats vàries com ara pin-tura, manualitats o lectura; ofereixen unàpat diari, com a mínim, i atenció alsmalalts.Hi ha grups de voluntaris de la fundacióque, a poc a poc, entren en contacteamb les persones sense llar, informant-los de les ajudes que li poden serprestades i els serveis que ofereixen.Als individus que decideixen tornar a feruna nova vida altre cop se'ls posa al'abast la facilitat de regular els papers(DNI, passaport...) i se'ls proporciona

allotjament a pensions o pisos de la fun-dació.Una de les causes de l'existència delQuart Món és l'economia de mercat ques'ha establert. Tot i els grans avantatgesque tenim i que van augmentant dia adia, encara resten molts problemes quecal resoldre per tal d'aconseguir la soci-etat justa i lliure que realment desit-gem.

Irantzu CCasajús 44t EESO BB

Finals dels campionats del J. BalmesDimecres 21 de juny9h Final 1r cicle bàsquet Anónimos & Xewongs

9h 30' Guanyadors & Professorat

9h 50' Final 2n cicle bàsquet Los Sabios & Los Retris

10h 20' Guanyadors & Professorat

10h 45' Final 1r cicle futbol The kings & Los Chungos

11h 15' Guanyadors & Professorat

11h 40' Final 2n cicle futbol AC Milan & Los Yonkos

12h 10' Guanyadors & Professorat

12h 40' Entrega de trofeus

Durant tot el mes de maig tothom quiha volgut ha participat en els campi-onats de futbol i de bàsquet que s'hanorganitzat a l'Institut. S'han apuntat mésde 20 equips que han hagut de pagaruna quota d'inscripció de 10€ per equipa l'hora de donar el full d'inscripció on hifigurava el nom de l'equip, el color de lasamarreta i el nom del capità i jugadors.Un cop lliurades les inscripcions noméscalia esperar el dia del partit i a jugar!!Aquest any, a diferència d'altres anys,els àrbitres eren, ni més ni menys,alumnes del 2n cicle i de batxillerat,

excepte un partit de bàsquet xiulat perun alumne de 2n d'ESO, més petit, peròno menys intel·ligent.Els diners recollits amb les inscripcions,que cada any es donen a una causabenèfica, els han portat els alumnes delcrèdit variable de Quart Mòn a laFundació Arrels que treballa amb elssense sostre de la ciutat de Barcelona.Esperem ajudar a que cada vegada hihagi menys indigents a la nostra ciutat.

Ying-Anna YYang 22n EESO CC

Campionats solidaris

III Campionat de futbol i I de bàsquet al Jaume Balmes

Quart món - Visita a Arrels Fundació

I14B

ArticlesA

Nord, Sud; blanc, negre; fred, calent…No tothom pensa el mateix, sempre hiha opinions diferents…Això passa amb el crèdit de síntesi:agradable per a uns i horrorós per a d'al-tres.Malgrat els dos extrems oposats, varesultar d'allò més interessant segonsel punt de vista de cadascú, és clar…El crèdit de síntesi consisteix a omplirun dossier en el que es tracta un temaconcret en el qual hi estan relacionats

exercicis de totes les matèries i al finaldel crèdit s'ha de fer una exposició oraldel crèdit.Aquest any, als alumnes de 2n d'ESOens ha tocat el tema de Barcelona. Aixíque la setmana del 24 al 28 d'abril, lavàrem tenir ocupada amb el crèdit. Perpoder completar l'apartat de LlenguaCastellana vàrem fer una excursió alBarri Gòtic, on havíem de fer un itinerariseguint les indicacions de la ruta deCervantes, prendre anotacions i marcar

l'itinerari en el mapa. També hi sortienels apartats de Ciències de laNaturalesa, Educació Física, CiènciesSocials, Català, Llengua estrangera,Dibuix… Però tot plegat seria una micallarg d'explicar, i com hem dit abans,allargar tant un article, redacció… potser entretingut per a alguns, però unavorriment per a uns altres.

Silvia FFonts, BBhawna TTejnani 22n dd'ESO BB

Aquesta sortida dels tres grups de 1rd'ESO va ser molt divertida. Vam anar-hien metro el dilluns 8 i el dimarts 9 demaig. Hi vam arribar aviat i per això ensvan deixar jugar en un petit parc que hihavia a l'entrada.

Un guia estava esperant-nos. Vam aga-far bolígraf i un full per prendre apunts.Ell ens va explicar coses de la PortaXinesa, del jardí dels boixos, delLaberint… Ah! Al laberint uns quantsnois es van perdre!

En conclusió, la sortida va ser moltdivertida.

Kevin GGuevara 11r EESO BB

A principi de curs, quatre alumnes delcentre ens vam apuntar a l'activitat deteatre. Quan ja portàvem un mes ensvan informar que si no s'apuntava mésgent s'hauria de suspendre l'activitat. Lasorpresa va ser que el següent dime-cres ja érem 11 persones!Llavors vam escollir una obra de teatre ivam començar a assajar-la. Ens vampresentar al concurs de la Mostra deTeatre i la segona sorpresa fou que ensvan seleccionar per actuar al TeatreLliure.L'obra representada va ser Miles

Gloriosus, i la tornarem a fer el properdia 6 de juny per tots els nois i noiesde 1r cicle a la sala d'actes del'Institut. A més a més el dia 11 dejuny s'ha llogat un teatre per tornar-laa representar per totes les famílies.Volem animar-vos a apuntar-vos ateatre el curs que ve.

Fiorella, EElisabeth, AAlexia, IIrene,Xenia, RRobert, EEva, SSamuel, NNúria,

Elvira ii AAriadna.

Un Dijous 20 d' abril vam anar a la salad' actes a fer una representació d' unjudici. Van venir un grup d' advocats,que ens van explicar com havíem d'ac-tuar segons el nostre paper, els acusatsvan haver de respondre les preguntesque feien els fiscals i els advocatsdefensors, així com la policia i una testi-

moni. Si eres advocat defensor haviesde preguntar al teu client que va feraquell dia però sense acusar-lo. Encanvi si eres fiscal havies de fer pre-guntes amb doble sentit, intentant quel'acusat es contradigués, és a dir acu-sant-lo. El tribunal va haver de dictar unasentència imparcial després d' haver

escoltat les respostes dels acusats. Eljudici tractava de tres nois que havienpres droga davant l'institut. Al final deljudici el jurat es va reunir per treure con-clusions i donar el seu veredicte: Elstres acusats van resultar ser culpables.Va ser una experiència molt divertida.

Crèdit de síntesi de 2n d’ESO: Barcelona

Sortida al Parc del Laberint d’Horta

Teatre al Balmes

Un judici

I15B

ComiatC

Permeteu-me que, en nom dels profes-sors, faci avui algunes reflexions no sési gaire ortodoxes sobre el sentit que joveig en l'ensenyament, i més en concreten l'ensenyament secundari. Per nos-altres, professors, el voste pas per lesaules no és gaire perceptible perquè usvivim sempre en una mena de "presentetern". Nosaltres sempre tenimalumnes de les mateixes edats. Ensenfrontem a l'adolescent etern. Nomésquan "repetim" algun alumne que hemtingut en cicles anteriors, ens adonemde la gran evolució que hi ha en aquestsanys, entre els dotze i els divuit. Anysdecisius, en els quals es forma el fonssentimental i moral d'una persona.

Alguns alumnes potser viuran aquestsanys com a exitosos i d'altres segur queno tant. Els èxits que més brillen són elsque aconseguim davant dels altres ocontra els altres. Molts són els que cor-ren i molt pocs els qui arriben primers:es lògic que el campió provoquiadmiració i també enveja. Però la grancarrera és sempre la que un fa contra ellmateix, a favor o en contra del seudestí, més enllà de les seves limita-cions. El que el professor conscient dela seva professió vol és que en cadaalumne arreli el petit i quotidià esforç de

superar-se. Avui acabeu una etapaimportant, però l'única medalla queimporta - més enllà dels excel·lents i lesmatrícules d'honor - és la que heuobtingut si heu aconseguit ser una micamillors, si sou capaços de mirar cara acara els nostres fantasmes i provar desuperar-los: el noi que sap que la drogano és tan sols una moda i es proposa dedeixar-la; la noia que està aprenent a norebutjar-se per tantes foteses; els queaneu agafant seguretat en vosaltresmateixos, contra els dubtes i les porsque haureu d'afrontar, i tants i tantsetcètera. (…)

(…) Avui, però, és el moment de l'alegriai de la festa. I si ara és el temps del"gaudeamus", els vostres professors usvolen desitjar una llarga vida, "plena deventures i de coneixences". Si d'unamanera o altra us hem despertat l'in-terès per aprendre, per raonar i per sercrítics, ens donarem per ben satisfets.Ara, el futur és a les vostres mans.Gràcies.

Ricard SSerrano, 22006

Comiat als alumnes

I16B

ContraportadaC

Edita: Institut d’Ensenyament Secundari Jaume Balmes, Barcelona Coordinació: Albert Davi Redacció icorrecció: Francesc Royuela Disseny i maquetació: Lluís Travé Edició Digital: Frederic ChordáImpressió: Llibreria Canut Tiratge: 711!exemplars

L’IES Jaume Balmes no es responsabilitza de les opinions expressades en els articles signats. Revista digital: www.jamebalmes.net

++

+++

+

Dimarts 30 de maig els alumnes de 1r Bde batxillerat faran una sortida a l' Avencde Tavertet com a colofó al treball inter-

disciplinari Llengua Anglesa-LlenguaCatalana sobre el llibre de MatthewParris A castle in Spain (que no és un

castell i que és a Catalunya) i que haestat molt venut de Nadal ençà a laGran Bretanya...

Molts de nosaltres havíem passat perdavant de l'Ateneu i ens havia cridat l'a-tenció la seva arquitectura majestuosa iimponent o, fins i tot, ens havien expli-cat que allí s'havien escrit moltesnovel·les conegudes arreu de Catalunyai del món. Però no en coneixíem quasires fins dijous passat, quan vam podervisitar-lo.A primera vista i des de l'exterior semblaun palauet neoclàssic d'allò més refinat(per a gent de diners) i efectivament enun principi va ser destinat a habitatge.En entrar ja es troba alguna exposició alvestíbul o pati i tot seguit una bifur-cació: cap a l'antic estable dels carruat-ges, on actualment hi ha la salaVerdaguer o cap a les escales i elsascensors (un de modern i l'altre mod-

ernista) que pugen cap als pisos superi-ors on es troba el quid de l'Ateneu, enti-tat que enguany celebra el centenari dela seva ubicació actual.Vaig tenir l'oportunitat de poder pujaramb l'ascensor modernista que tenia unbanc entapissat i uns vitralls de colors alsostre, tot un privilegi. Fent una visitapeculiar (des del pis superior al 1r pis) hitrobem: l'escola d'escriptors on tothomque s'hi apunti pot tenir l'oportunitat deser aconsellat en aquest art; la Salad'Actes que és molt espaiosa, gran isegurament té una acústica molt bona;exposicions temporals de fotografia; labiblioteca, coneguda pel gran nombrede volums i edicions que conté, on encommemoració del centenari vam toparamb uns exemplars publicats el 1906 de

Els fruits saborosos de J. Maragall, PilarPrim de N. Oller, Glossari d'E. d'Ors iJosafat de P. Bertrana; la sala de prem-sa; el saló on es fan conferències i xer-rades (caracteritzada pels sofàs) i final-ment el preciós jardí romàntic on hi haflora i fauna molt peculiar, com són unestortugues mediterrànies o una bassaartificial amb nenúfars, granotes ipeixos de colors. A tall d'anècdota i per a finalitzar ladescripció de la nostra visita, comen-taré que en entrar a la biblioteca i veureels vitralls de les portes, a varies per-sones ens va venir a la memòria el per-sonatge de ciència ficció Harry Potter ila biblioteca de Hogwarts.

Carla Moret4t ESO C

Ateneu Barcelonès

Treball interdisciplinari llengua Catalana-llengua anglesa

Enguany hem exposat el treball realitzatper alumnes de Quart d'ESO a partird'uns textos de Temps afegit de JosepMaria Espinàs, un recull de proses

breus, amarades de poesia, que convi-den el lector a la reflexió sobre lespetites coses de la vida, els instantsque deixen petja en el record a través

dels sentits que els han suscitat: lavista, l'oïda, el tacte... Si els voleu veure,romandran exposats al passadís de laBiblioteca fins dimecres, 21 de juny.

Cinquena edició del treball interdisciplinari Educació Visual i PlàsticaLlengua Catalana i Literatura “De la poesia al llenguatge plàstic”