La resignació no és una opció� Pàg.� 2

Núm. 206setembre-octubre 2011

suplement

L’ONA SINDICALdel Barcelonès

Retallades�a�l’educacióLes partides pressupostàries en l’àmbit educatiu es redueixen, i això tindrà com a conseqüència que a Catalunya hi haurà menys educació, quan tots els indicadors diuen que en necessita més.

Pàg.� 4�i�5

L’abecedari�de�Carme�Riu,�presidenta�de�l’Associació�de�Dones�No�EstàndardsL’abecedari d’una dona –barcelonina i universal–, compromesa amb els canvis socioculturals del seu temps i una gran lluitadora per eradicar el masclisme i el normalisme.

Pàg.� 3

Podeu comprar les participacions al vostre ram o als locals de CCOO

de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet

i Sant Adrià de Besòs.Preu: 3 €

Loteria de Nadal de CCOO del Barcelonès 2011

Núm. 87.538

Mira endavant!

l’onas i n d i c a l

2

ditorial

L’ONA Sindical

Revista de la Unió Sindical de CCOO del Barcelonès

Consell de redacció: Raquel de Haro, Carmen Gómez, Núria Lozano, Damià Oliveres i Laura Rafart Directora: Núria Lozano Secretària de redacció: Carmen Gómez Diagramació: Jonas Nilsson Correcció: Servei Lingüístic CONC Fotografia: M. J. Mora, Santboi.tv i arxiu fotogràfic Impressió: Litografies Rosés

Edició: Unió Sindical de CCOO del Barcelonès

Redacció: Via Laietana, 16 3a planta Tel. 93 481 28 03 Fax: 93 315 08 56 A/e: uscob1@ccoo.cat

Web: www.ccoo.cat/barcelones

barcelonès

Plantegem la

necessitat d’un pacte

per l’ocupació que

ha de comprometre

la patronal i el

Govern que surti de

les urnes.

treballadores i especialment les per-sones més dèbils.

D’altra banda, les tendències que marquen les darreres eleccions au-tonòmiques i municipals, així com les enquestes fetes fins al moment, apunten a una victòria del Partit Popular, fet que no fa preveure un canvi d’orientació en les polítiques; ans al contrari, pels indicis del que estan fent a la majoria de les comu-nitats autònomes on governen esta-ran en la mateixa línia argumental i de retallades, igual que CiU està fent a casa nostra.

Per tant, amb una perspectiva in-certa per sortir de la crisi, unes taxes d’atur que estan colpejant moltes fa-mílies i una ofensiva per desmuntar l’estat del benestar amb la crisi com a excusa, el sindicat ens hem de refer-mar en el fet que l’única possibilitat de millorar la situació és apostant per un canvi de model productiu i de desenvolupament en el qual els serveis públics tinguin un paper de primer ordre, que dinamitzi l’activi-tat econòmica, que permeti la crea-ció d’ocupació de qualitat i que doni protecció a les persones.

En aquest sentit, i mentre es co-mencen a veure brots verds, és fo-namental no fer caure els efectes de la crisi sobre els que no l’hem creat

i desenvolupar polítiques socials que donin cobertura a les persones amb més dificultats, alhora que plan-tegem la necessitat d’un pacte per l’ocupació, que ha de comprometre la patronal i el Govern que surti de les urnes.

En aquest acord es podria parlar d’un pacte de rendes per contenir els salaris, que asseguri la reinversió dels guanys empresarials, que porti a terme mesures per la contenció de preus bàsics, com l’electricitat, el gas, l’aigua, l’habitatge, el transport, i que implementi una política fiscal que faci pagar més qui més té.

Quant a les eleccions properes, és evident que les persones treba-lladores no haurien de donar suport a les forces que han portat a terme polítiques neoliberals amb el resultat de la nefasta situació actual, ni a les que de ben segur aprofundiran en la mateixa direcció. Tampoc la no-parti-cipació és una bona opció, perquè la gent de dretes sí que va a votar. Cal, doncs, anar a votar i fer-ho tenint en compte qui ha donat i dóna suport a les propostes i mobilitzacions sindicals.

Àngel Crespo

És necessària una altra política econòmica i social

El context econòmic i social en el qual s’emmarquen les elec-cions del 20-N no pot ser més

preocupant, amb quasi cinc milions de persones aturades, les constants amenaces dels especuladors glo-bals (altrament dits mercats), que a més exigeixen el desmantellament del serveis públics, i amb una Unió Europea incompleta, fruit dels seus propis dèficits democràtics. Tot això no fa més que incrementar les incer-teses sobre l’evolució de la situació i l’angoixa de cada cop més famílies, que no poden arribar a fi de mes.

El judici que ens mereix l’actuació de l’actual Govern del PSOE no pot ser més sever. S’ha demostrat que el talante no és suficient per governar. Primer van negar la crisi i després es va parlar de refundar el capitalis-me. A continuació es van deixar de banda els objectius socials i es va co-mençar a retallar drets. I finalment han desregulat més la contractació i han elevat a la Constitució la li-mitació del dèficit públic, en el que hem anomenat cop d’Estat constitu-cional, per justificar noves ofensives antisocials. I ho han fet amb un gran dèficit democràtic ja que ni tan sols han consultat la ciutadania. En defi-nitiva, han optat per unes polítiques davant la crisi que la carreguen so-bre les espatlles dels treballadors i

Acte de CCOO el 24 de setembre a Madrid.

l’onas i n d i c a l

3

ntrevista barcelonès

L’ ari de Carme Riu Presidenta de l’Associació de Dones No EstàndardsM. del Carme Riu i Pascual va néixer a Barcelona l’any 1951 i fins als 7 anys va ser una nena «normal». Llavors va contraure poliomielitis i va ser expulsada de l’escola i exclosa de l’àmbit públic. Després es va llicenciar en Psicologia i Pedagogia, i es va doctorar finalment en Psicologia Social Crítica. Ha parlat a l’ONU en dues ocasions, ha escrit nombrosos llibres i altres publicacions i, a més de ser la presidenta de l’Associació de Dones No Estàndards, és present en diversos àmbits de participació a Catalunya.

Carme Riu és una dona compromesa amb els canvis socioculturals del seu temps i una gran lluitadora per eradicar el masclisme i el normalisme.

500 milions És el nombre de persones amb discapacitats al món, de les quals 300 milions són dones.

Aïllament La marginació de les persones amb discapacitats, de fet, és una marginació molt més forta que la de qualsevol altre col·lectiu perquè estem aïllats, sols. No estem compartint l’aïllament amb d’altres de la mateixa categoria.

Barcelona És la ciutat més adaptada d’Europa per a les persones amb discapacitat i això és un valor que dóna honor a tots els barcelonins i barcelonines.

Crisi És una oportunitat per canviar les coses i que no acabem els de sempre pagant-ne les conseqüències.

Dones no Estàndards És el nom que ens donem unes determinades dones que no som dintre de l’estandardització, dintre de la normalitat. La normalitat només és una mesura estadística. Nosaltres considerem que en algunes coses hi estem per sota i, en d’altres, per sobre.

Esquerres Hauríem de ser tots els treballadors que no formem part del capital, que mantenim el país, que treballem.

Feminisme Per mi, feminisme és «la igualtat entre les persones humanes». La perspectiva dels feminismes el que fa és augmentar la qualitat de vida de les dones i dels homes.

Guerra És la manifestació ancestral de la violència planificada i admesa. Ajudaria molt que les dones comencessin a ser caps d’estat a tots els països del món, perquè les dones sempre han estat en contra de les guerres, i això voldria dir pacificar el món.

Humanisme Actualment comença a haver-hi llicenciats en Humanitats. És bo l’estudi que dóna una formació com a persona per treballar en qualsevol àmbit.

Igualtat Igualtat respectant les diversitats. Igualtat quant a persona, però sent tots diferents.

Llibertat És una necessitat i has de poder tenir una educació per poder decidir, en funció de les teves possibilitats, els teus camins.

Monarquia Sistema jeràrquic, heretat i antic per governar un país.

Normalisme És el maltractament que la societat exerceix envers les persones que no són normals, i mai s’utilitza la paraula. Se sap molt bé què és el sexisme, el racisme… però del normalisme, no se’n parla mai, perquè si no se’n parla és com si no existeix.

ONU Un organisme molt necessari perquè tots tinguem clar el que són els drets humans.

Particularitats La particularitat m’encanta, perquè és la diferència. I com que a mi m’agrada seduir, doncs m’encanta ser diferent.

Qui mana? Els que practiquen l’autoritarisme, que no és el que té autoritat. És a dir, mana el que es col·loca, i no és gaire ètic a vegades. No mana el que està més preparat.

Retallades S’ha de retallar d’allà on es gasten coses que no serveixen per a res, com per exemple les armes i s’ha d’invertir més en la cura de les persones.

Sindicats És l’organització necessària per a tots els treballadors. Però tinc una crítica. El sindicat no negocia suficientment per a la integració de les persones amb discapacitats, i també hauria de posar més en la taula de negociació tot el que és la Llei d’autonomia i de dependència.

Tecnocòs Les dones no estàndards tenim tecnocòs, no tenim un cos; per a nosaltres és tan

important la part natural del nostre cos com la part tecnològica. Hi ha molta gent que té tecnocòs, però se l’amaga. Quina pena!, perquè això et fa especial.

Unió Europea Semblava que cada vegada ens sentíem més europeus, però ara, amb aquest nassos de crisi, crec que es reprodueixen els problemes que sempre hem tingut: els països forts continuen sent forts i els països que no tenim tanta fortalesa continuem passant-ho malament.

Vaga És l’eina necessària per poder reivindicar la igualtat, perquè tots els treballadors i treballadores puguem reivindicar un salari digne per viure.

Web-Internet Internet ha significat molta comunicació i informació. Però això no vol dir que tinguis vertadera relació. Moltes vegades és la justificació que tenen els altres per dir-te que ja no cal que facis res més perquè a través d’Internet pots fer moltes coses. És una barrera trampa.

Xenofòbia És el mateix que el normalisme, però amb les persones d’una altra raça. Sí, és el mateix, el maltractament i l’aïllament de persones d’altres llocs, fins a la mort. I el normalisme també és fins a la mort.

Zapatero El que deia al principi estava molt bé, però el que ha fet no té res a veure amb el que havia dit. Va ser maco aquell moment. Però ha estat un desencant total.

C. G. / D. O.

l’onas i n d i c a l

4

Les partides pressupostàries que es redueixen tenen conse qüències.

Pèrdua d’ocupació:

• Vetlladors/es: menys contrac-tació, licitació a ofertes més

barates amb mala puntuació pedagògica.

• Monitors/es: pèrdua de càrrega de treball, modificacions de contractes i acomiadaments.

• Ensenyament públic: un 60% dels

Capçalera de la manifestació del 14 de maig a Barcelona.

En el panorama de retallades de polítiques socials, que el Govern de CiU està portant

a terme, les que afecten l’educació tenen una gran rellevància.

Mentre que tothom coincideix en el fet que l’educació i la formació són cabdals

per aconseguir una societat més avançada i més justa, sembla que el Govern

de la Generalitat renuncia a treballar per l’èxit escolar. Així ho mostren les partides

pressupostàries, que es redueixen i que tindran com a conseqüència que a Catalunya

hi haurà menys educació quan tots els indicadors diuen que en necessita més.

centres perden plantilla, tot i que

augmenta el nombre d’alumnes.

La pròrroga del pacte d’estabilitat

del professorat interí permet

evitar una situació similar a la

de Madrid o Castella-la Manxa,

etallades a l’educacióF

oto:

An

ton

io R

osa

Conseqüències�de�les�reduccions�pressupostàries�a�l’educació

l’onas i n d i c a l

5

CCOO rebutja el canvi de model d’escoles bressol a Barcelona

barcelonès

L’Ajuntament vol paralitzar la creació de noves escoles bressol.

etallades a l’educació

però hi ha encara personal que va treballar tot el curs passat que encara no ha obtingut cap destinació. Reposició al 50% i no-substitució del personal d’administració i serveis, i del personal tècnic d’educació infantil (suport P3).

Pèrdua de condicions laborals:

• Augment d’1 hora lectiva a l’educació pública.

• Es manté la reducció salarial entre el 5% i el 9% a l’educació pública, al personal de pagament delegat de la concertada, i ara també al personal de pagament directe de les escoles concerta-des.

• Pèrdua del cobrament del mes de juliol a personal substitut. Pot afectar més del 50% del professorat.

Pèrdua de serveis:

• Mentre que la sisena hora es manté a l’escola privada i la concertada, a l’escola pública se substitueix aquest suport universal per un suport selectiu a una part de l’alumnat.

• Educació de 0-3 anys: la reducció del finançament de la Generalitat portarà els ajuntaments a apujar quotes i reduir serveis al conjunt de l’educació.

• Pèrdua de programes pedagògics: 1 × 1, 2.0, biblioteques, PROA, i anglès. Es limiten, es retarden o es deixen sense recursos.

Parada en la construcció:

• No hi ha construcció suficient per encabir l’augment de l’alumnat previst (fins al 2021). Persistència de barracons. Increment de ràtios. Sobreutilització dels espais escolars. Condicionament dels programes i organitzacions a la falta d’espai.

Pèrdua d’igualtat:

• Increment de despesa a les famílies per la supressió de la sisena hora, per la reducció de l’aportació a l’educació de 0-3 anys i a les escoles de música i arts, per la reducció del pressupost corrent dels centres, per la reducció del suport a les AMPA i activitats extraescolars, per la reducció de les beques i a les activitats d’acollida, etc.

• CCOO reclama al Departament d’Educació que es dugui a terme una auditoria de programes i plans pedagògics a l’educació bàsica i que es presenti al Consell Escolar de Catalunya i a la societat catalana.

• CCOO reclama una inversió prioritària en el tram de 0-3 anys, per millorar la conciliació de la vida familiar i la laboral i per assegurar l’educació primerenca de les criatures. És una necessitat en l’estructura actual del treball i dels horaris socials.

• CCOO exigeix el creixement i l’adequació de la formació

professional que necessitem per sortir de la crisi, i que està pactada en l’Acord estratègic, amb la inversió necessària per aconseguir la competència suficient en anglès i altres idiomes estrangers.

• CCOO proposa un pacte de forces polítiques i socials per definir el mapa escolar de Catalunya, amb fita el 2025, i el pla de construcci-ons per portar-lo a terme. És necessària una aposta per renovar l’arquitectura escolar per al segle xxi.

• CCOO reclama un debat sobre els objectius, les responsabilitats, els temps i les metodologies de

l’educació pública el segle xxi, de manera que es pugui construir un futur sostenible i solidari per a tothom.

• CCOO defensa l’escola catalana, i promou la mobilització unitària de la societat catalana per defensar el model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya.

• CCOO exigeix a la Generalitat la negociació d’un acord de recupe-ració de les condicions laborals, de redefinició de les condicions i els requeriments de les professions educatives, que comporti alhora una modernització de la gestió de personal.

L’anunci fet pel regidor d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona que vol paralitzar la creació de noves escoles bressol i obrir la via a la concertació de centres privats per ampliar l’oferta educativa a la ciu-tat, representa un pas enrere en el procés de consolidació d’una xarxa d’equipaments públics per atendre la infància de la ciutat.

Barcelona ha estat, durant molt anys, capdavantera en de-finir un model d’atenció a la in-fància de qualitat. Les polítiques desenvolupades els darrers anys han significat un fort creixement d’oferta i de noves places que han

pogut satisfer un 50% de les de-mandes.

Una involució a polítiques de concertació i privatització repre-senta un atemptat a l’atenció dels infants.

La qualitat dels nous equi-pament públics ha de servir per dignificar també l’oferta privada, controlar la qualitat dels equipa-ment i de les normes, assegurar uns estàndards mínims, i contro-lar que l’oferta privada compleixi amb les normes exigibles del ser-vei educatiu que han de realitzar.

CCOO ja ha proposat en mol-tes ocasions la necessitat de mi-

llorar les condicions de les esco-les bressol en tres aspectes:

• Unes condicions laborals i horà-ries dignes.

• Un desenvolupament legal i nor-matiu, controlant i supervisant el seu compliment pels centres.

• Treballar amb criteris de planifi-cació i mapa escolar.

Des de CCOO rebutgem el canvi de model proposat. CCOO vol que es garanteixi el model d’atenció pública i la unitat de l’oferta a la ciutat per fer que la xarxa d’escoles bressol pública sigui un instrument d’equitat i progrés.

Reivindicacions�de�CCOO

l’onas i n d i c a l

6

ctivitats

L’Ajuntament de Barcelona, en el marc del Pacte per la mobilitat, ha elaborat el document titulat Pla es-tratègic de la moto, que actualment es troba en la fase final i a punt per desenvolupar-se entre els anys 2011 i 2018.

Barcelona és una de les ciutats d’Europa amb més presència de motos de tot tipus i característiques. Les dades diuen que Barcelona té 177 motos per cada 1.000 habitants, només superada per Roma, amb 197 motos per 1.000 habitants. Aquesta realitat comporta una taxa d’acci-dents amb víctimes notablement més alta que en altres vehicles i, per això, un dels principals objectius del Pla és reduir les morts en accidents en un 30% en dos anys i reduir els accidents amb víctimes en un 40% en vuit anys.

Els altres objectius són comptabi-litzar l’ús de la moto amb els altres vehicles i els vianants, fomentar la conducció segura de motocicletes i ciclomotors a la ciutat, i oferir més places d’aparcament per a motos

CCOO al Pacte estratègic de la moto

La mesura de permetre a les motos anar pel carril bus

no té el nostre suport.

en calçada i en aparcaments sub-terranis.

Per això, en el Pla estratègic es pre-veuen quatre eixos específics d’actu-ació (mobilitat segura, mobilitat sos-tenible, mobilitat eficient i mobilitat equitativa) i 43 mesures des de tots els fronts i des de tots els àmbits, per abordar el disseny viari, la gestió de la mobilitat, l’educació, la informació i la formació sobre les motos.

Les aportacions que hem defensat des del sindicat han estat recollides

en la seva majoria, tot i que man-tenim algunes serioses diferències, pel que fa al projecte d’aparcament sobre voreres, i, especialment, pel que fa al projecte de permetre a les motos utilitzar el carril bus, que ens sembla una mesura del tot in-convenient i contradictòria per a la qualitat i la seguretat de la xarxa de transport públic a la ciutat.

Prevenció de riscos psicosocials a BarcelonaEl proppassat mes de juliol, CCOO del Barcelonès va presentar dos estudis centrats en la prevenció de riscos psi-cosocials a les empreses de Barcelona. En el primer s’analitzava aquesta te-màtica a les empreses que disposen de servei de prevenció propi, mentre que en el segon s’estudiaven aquells centres amb un servei de prevenció aliè. Aquesta recerca ha estat possi-ble gràcies al treball col·laboratiu en-tre CCOO del Barcelonès, Barcelona Activa i l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

L’objectiu principal de la recerca ha estat esbrinar què s’està fent a les empreses de la ciutat en relació amb els riscos psicosocials així com identificar les problemàtiques que s’originen en abordar-los i també aquells factors que poden afavorir-ne el tractament.

De l’anàlisi de les dades obtingu-des es desprenen algunes conclusi-ons: el 60,7% de les persones con-sultades consideren que abordar els riscos psicosocials és més difícil que abordar els altres riscos laborals. La majoria d’empreses presenten un dèficit pel que fa a la detecció i el tractament d’aquests riscos. La prin-cipal dificultat a l’hora de fer-ho és que sovint s’infravaloren en el marc de la salut en el treball. Per aug-mentar la consciència i la implicació entorn d’aquesta temàtica, les perso-nes entrevistades consideren que és imprescindible conscienciar tots els estaments de les empreses, oferir in-formació sobre el tema i flexibilitzar l’estructura empresarial per millorar la comunicació i incrementar la par-ticipació de tota la plantilla.

Primer Ple del CESB després de les municipals

Intervenció de Javier Martínez al plenari. Xavier Trias, el nou alcalde de Bar-

ce lona des de les darreres eleccions municipals, ha presidit per primera vegada el Ple del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), cele-brat a la Sala Lluís Companys de l’Ajuntament el 14 de setembre passat.

El missatge que l’alcalde va trans-metre va ser de preocupació per la situació socioeconòmica de la ciutat i d’encoratjament al CESB per la seva tasca com a únic organisme estable i

normat de treball conjunt entre els agents socials a la ciutat.

En aquest Ple va ser aprovada la memòria socioeconòmica de la ciutat corresponent a l’any 2010 així com el dictamen elaborat pel CESB quant al document «Barcelona 2020, una visió estratègica», en el marc del Pla estratègic metropolità de Barcelona. Així mateix, va ser presentat per Javier Martínez, secretari de Treball i Ocupació de CCOO del Barcelonès, l’Informe de conjuntura sobre el mer-cat laboral i activitats econòmiques, en què va ser plenament explicitada la greu situació actual a la ciutat pel que fa al creixement de l’atur, amb l’estancament creixent de col·lectius que ja no reben cap prestació i les dificultats de recuperació econòmica capaç de generar ocupació.

També va assistir al Ple la segona tinent d’alcalde, Sònia Recasens, que va tancar la reunió i que es perfila, en funció del seu càrrec, com la in-terlocutora directa de l’Ajuntament que tindrà el CESB en els propers anys.

l’onas i n d i c a l

7

ctivitats barcelonès

CCOO del Barcelonès Nord ha desenvolupat, durant el mes de setembre d’enguany, un seguit de mobilitzacions en defensa de la sanitat pública. S’han fet concentracions a les portes dels CAP de Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma, com a actes de protesta dels moviments tant sindicals com veïnals i socials contra el tancament de les urgències i la reducció de llits hospitalaris i sales d’operacions.

En el cas d’aquestes localitats del Barcelonès, concretament, s’ha reduït l’horari d’atenció en 1,5 hores diàries i s’han tancat els serveis d’urgències nocturns. A més, no hi haurà renovació de contractes ni substitució de baixes laborals.

CCOO del Barcelonès Nord considera imprescindible la mobilització per revertir les polítiques de retallades del Govern de CiU i vol fer una crida a la participació en les accions que es puguin convocar en dies successius amb aquesta finalitat.

Mobilitzacions al Barcelonès Nord

Concentració davant el CAP Dr. Robert de Badalona el 15 de setembre de 2011.

El dia 9 de setembre, a la sala d’ac-tes de Via Laietana, va tenir lloc una jornada titulada «Què està passant amb la ‘mal-dita’ llei de dependèn-cia?».

Vam organitzar aquesta jornada amb la intenció de centrar-nos en la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD). La Llei es configura com un dret de ciutadania, però s’ha desplegat

Jornada sobre la Llei de dependènciaamb massa lentitud i no s’han res-pectat els terminis de sol·licitud, estudi i aprovació dels programes individuals d’atenció (PIA), de ma-nera que bona part de la ciutadania s’ha quedat sense poder exercir els seus drets.

L’obertura i la moderació de la jornada van anar a càrrec de la se-cretària de Política Social i Habitatge de CCOO del Barcelonès, Raquel de Haro.

Per tenir una visió de conjunt, es va organitzar una ponència marc ti-tulada «Dimensions de l’aplicació de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència», a càrrec de José Adelantado Merino, doctor en Sociologia de la UAB, tot fent un recorregut des de l’origen fins a l’es-cenari actual.

També hi va intervenir Rosana Costa, secretària de Política Social de la Confederació Estatal de CCOO, amb la perspectiva sindical de l’apli-cació de la Llei.

Les intervencions van posar de manifest, des de diferents camps d’actuació, quins són els atacs i pe-rills que patim el conjunt de la clas-se treballadora amb les mesures del Govern i amb l’agressiva retallada de drets socials.

A la fila zero hi va participar Jordi Tudela, exdirector de Prodep, així com Carme Riu, directora de l’associació Dones no Estàndards de Barcelona.

Vam tenir representació de les diferents federacions per aportar perspectives des dels diversos àmbits d’actuació. Des de l’FSC va intervenir Carles Rodríguez, i des de Sanitat, la secretària d’Acció Sindical, Rosalía Port. La cloenda va anar a càrrec d’Àngel Crespo, secretari general de CCOO del Barcelonès.

L’acte de lliurament de premis de la XIII edició del Premi de Fotografia

Premi Josep M. Pérez Molinos 2011Josep M. Pérez Molinos va tenir lloc el 10 d’octubre passat a les 19 ho-

res, a la sala Barradas de l’Hospitalet de Llo-bregat.

El primer premi va ser per a la fotografia Conflictos de Roberto Milán (a la imatge); el segon, per a Indignació II d’Edu Ferrer Alcover, i el tercer per a l’obra Indignats Israel de Raül Clemente Molina.

El tema d’aquesta edició era «Indignació» i el nombre de fotogra-fies presentades ha as-solit un nou rècord de participació.

l’onas i n d i c a l

8

barcelonès

Hace falta poner al día el Plan de Movilidad Urbana

Sigue pendiente también la ne-cesidad de una mejor conexión y accesos peatonales a los diversos barrios de la ciudad, junto con la re-definición de los accesos en vehículo privado, de manera que sean compa-tibles y seguros respecto al transpor-te público, a las bicicletas y a otros vehículos.

Finalmente, el PMU es un ele-mento clave de la integración me-tropolitana, en todos sus sentidos, para cumplir el objetivo de que L’Hospitalet sea una ciudad comple-ja, en la que los usos industriales, co-merciales, de ocio, estudio, vivienda, y otros gocen de unos estándares

óptimos de calidad de vida, homo-logables a la totalidad del área me-tropolitana.

Taller�sindical��el�8�de�noviembreCCOO de L’Hospitalet ha convoca-do a los delegados y delegadas del sindicato de la ciudad a un taller de trabajo sindical para el día 8 de noviembre. Un año más, el tema inicial será el de la salud laboral, en concreto la «visualización de las enfermedades profesionales», inclu-yendo su estudio a través de casos prácticos.

Además, en esta ocasión, tenien-do en cuenta las últimas medidas to-madas por el Gobierno en contra de los trabajadores y trabajadoras, el segundo tema será la reforma de la contratación y la negociación colec-tiva, para poner al día la situación en que se encuentran estos aspec-tos tan importantes de la actividad sindical.

L’HospitaletC/�Amadeu�Torner,�41-47.�08902�L’Hospitalet.�Tel.�93�337�29�47.�Fax�93�337�43�56.�c/e:�hospitalet@ccoo.cat

CCOO de L’Hospitalet tiene ya una larga tradición en la intervención, desde el punto de vista de los traba-jadores, en los temas de la movilidad urbana.

Llevamos tiempo reclamando la revisión y la puesta al día del Plan de Movilidad Urbana (PMU) de la ciudad, con un proceso participativo amplio y riguroso, donde tengan voz todas las asociaciones y organismos existentes en L’Hospitalet que tratan temas de movilidad, seguridad y sos-tenibilidad.

En los últimos meses de mandato del anterior consistorio, en el mar-co del proyecto Net-Topic, tuvimos ocasión de recordarlo, y nos parece que, una vez constituido el nuevo Ayuntamiento, es especialmente oportuno poner en marcha los me-canismos precisos para la necesaria revisión del PMU.

En los últimos meses han apa-recido diversos temas respecto a la movilidad y a la sostenibilidad que reclaman un marco participativo.

Podemos mencionar la reclama-ción ciudadana del cubrimiento de las vías del tren, proyecto que en su momento fue aprobado pero que, a causa de los recortes presupues-tarios, ha decaído, y que constituye una necesidad urgente para la ciu-dad. Existe asimismo una reclama-ción sobre la seguridad peatonal o en bicicleta en el acceso al Hospital de Bellvitge a través del túnel bajo las rondas, que ha motivado el debate en el mismo Hospital de Bellvitge y el Oncológico, así como en la Mesa de Movilidad del Delta del Llobregat.

Tenemos, por otro lado, el tema recurrente de la calidad del aire, estrechamente vinculado al tráfico rodado y a sus emisiones contami-nantes.

Horarios de asesoramiento en L’Hospitalet

Plano de barrios de L’Hospitalet

Días Horarios

Generalde lunes a jueves de 16 a 20 h

viernes de 09 a 13 h

CITE lunes de 16 a 19 h

El cubrimiento de

las vías de tren,

proyecto ya

aprobado y hoy

decaído, es una

necesidad urgente

para la ciudad.