Per a més informació i/o material de premsa podeu contactar amb: Jesús Torné (comunicacio@esbaluard.org). Tel. + 34 971 908 201

L’arquitecte i l’emperador d’Assíria de Fernando Arrabal -direcció: Jeroni Obrador-

Dia: 12 de febrer a les 20:00 h. Preu: La recaptació es destinarà a diferents organitzacions no governamentals que estan treballant

amb els refugiats de Síria. Fila Zero: Proactiva Open Arms, núm. de compte: ES53 0182 0262 910201668823. Taquilla Inversa: ACNUR, Metges sense fronteres i Proactiva Open Arms. Aforament limitat a 300 persones. Adquisició a Es Baluard fins mitja hora abans de l'inici de la funció. Teaser de l’obra: https://www.youtube.com/watch?v=41OQyXvhym8

L’arquitecte i l’emperador d’Assíria és considerat un clàssic de Fernando Arrabal. Es tracta d'una feroç crítica vers el poder i la ruptura de l'ésser humà amb la naturalesa. Narra la història de l'arquitecte, que viu sol en una illa deserta en plena harmonia amb la naturalesa. Un accident aeri li du com a company al suposat emperador d'Assíria. Aquest es dedica a reeducar-lo en els valors propis d'una societat jerarquitzada. L'obra, escrita l'any 1966, mostra la crisi de valors que sofreix la societat occidental. El personatge de l'emperador s'encarregarà de provocar la confusió en l'individu amb l'objectiu de perpetuar-se en el poder. Jeroni Obrador ha posat, en aquesta adaptació, un fort èmfasi en la comèdia i en “el distanciament teatral, amb l'objectiu que l'espectador pugui ser més crític durant la funció”. Al llarg de l'obra hi ha al·lusions a l'actual president de Síria i al poder de l'Església Catòlica. En paraules d'Obrador: “aquesta obra pretén fer riure al públic, però tal vegada els espectadors se sorprenguin en no ser-ne capaços. Tal vegada no oblidin mai aquesta comèdia en la qual la lluita entre la neurosi occidental i la naturalesa s'agafaran de la mà per passejar per la ridícula creació humana i les seves transgressions familiars, religioses i sexuals. Tal vegada, simplement, riurem de nosaltres mateixos”. Es Baluard, a proposta del col·lectiu, desitja col·laborar en el suport als refugiats de Síria, a través d'un esdeveniment que permeti visibilitzar problemàtiques inherents al món contemporani, algunes de les quals ja tenen presència al museu a través de les obres de la sèrie d’Ubú de Joan Miró. Els beneficis de l'esdeveniment seran donats íntegrament a diverses ONG’s que estan treballant des de l'exterior per solucionar el greu problema del conflicte humanitari a Síria.

Per a més informació i/o material de premsa podeu contactar amb: Jesús Torné (comunicacio@esbaluard.org). Tel. + 34 971 908 201

L’arquitecte i l’emperador d’Assíria i Ubu Roi Estrenada al 1896, Ubu Roi és una farsa burlesca on Alfred Jarry, pioner del teatre de l’absurd i inventor de la Patafísica, arremet contra l’autoritat i els abusos del poder a través d’un personatge grotesc i cínic, el Père Ubu, prototip de dictador vulgar i sanguinari, encegat de poder. Aquesta figura ha esdevingut un mite viu traslladable a tots els temps. L’obra inspirà a un gran grapat d’artistes com Roberto Mata i Picasso, entre d’altres, i és Joan Miró qui el reinterpretarà des de diferents perspectives al llarg de la seva trajectòria. A la seva obra va adquirir una dimensió extraordinària a través de la trilogia Ubu Roi (1966), Ubu aux Baléares (1971) i L’enfance d’Ubu (1975). A més, l’any 1978, tres anys després de la mort de Franco, va col·laborar amb el grup de teatre La Claca en l’escenografia de Mori el Merma i dos dels ninots d’aquesta obra de teatre, un audiovisual sobre el muntatge, i la trilogia esmentada formen part de la col·lecció permanent d’Es Baluard. Es Baluard, atent als moviments sociopolítics actuals i seguint la línia de Joan Miró i Ubú, acull l’obra del dramaturg contemporani Fernando Arrabal L’Arquitecte i l’emperador d’Assíria dirigida per Jeroni Obrador. (Extracte de l’entrevista de Martí Fons, cap de Teoria Teatral de l’Esadib, a Fernando Arrabal) Martí Fons (MF) - ¿Qué piensa sobre la obra de Ubú Rey? Fernando Arrabal (FA) - Representó esta obra con marionetas. Pero no es el verdadero autor de la pieza. La obra es una especie de broma de uno de sus camaradas de liceo. Los dos superdotados. Ambos querían burlarse de un profesor de física ridículo. Jarry siempre se refiere a la obra con el título de Los Polacos. Incluso los más lascivos de los poceros querían vestir a la Verdad desnuda. MF - ¿Cuál es la aportación primordial de la Patafísica a la obra artística de Fernando Arrabal? FA - Esclarecerme (antes que deslumbrarme). Observar a los cuatro matemáticos de la modernidad: Alfred Jarry, ocultado hace ciento diez años; Kurt Gödel, ocultado hace menos de medio siglo; Alexandre Grothendieck (medalla Fields) ocultado hace dos años y Grigory Perelman (medalla Fields), vivito y coleando. Sin ninguna duda, a pies juntillas, y sin ponerse de acuerdo, creen y creyeron en Dios, en los ángeles, en los diablos, en los fantasmas... MF - Como Satrape patafísico: ¿Qué aporta la Patafísica al desarrollo global del ser humano? FA - El humor y la curiosidad. Además, la duda, que es una cualidad científica. El clon de Quasimodo llega a ser el enanito de Blancanieves. Puesto que el falso hipócrita ¿es más auténtico que el verdadero? MF - ¿Quién es para usted Ubú? ¿Encontramos muchos Ubús en la actualidad? ¿Quién o quiénes personificarían hoy en día la figura teatral creada por Jarry? FA - Ubú es el yo enteramente dedicado al principio de placer. Los demás -o mejor dicho los otros- no existen sino para que Ubú disponga de ellos a su antojo. Hay que disfrutar sea como sea. En la actualidad es necesario un abanico de dictadores en el mundo: lo más difícil es elegir. Pavlov espera a su amante salivando como su perro. Organitza: Hi col·laboren: